Issuu on Google+

nº 40

desembre '87

ATERRASSAMENTS SALVATGES A XÀTIVA Informe preparat per Acció Ecologista - Agró de Xàtiva

IKONO- EL TEMPS

crònica d'una riuada anunciada A LA RIBERA N'HI HAURÀ UNA ALTRA... Que a la Ribera, a la conca del Baix Segura, en cl Túria, en el barranc del Carraixet i en tants altres llocs del País Valencià hi haurà una propera riuada (quan més tard millor), es cosa arxisabuda, coneixent com coneixem cl regim de pluges d'aquesta zona: pot estarse tot l'any sense caure una gota i, en arribar octubre-novembre ploure a bols i barrals, per l'any passat i pel vinent... Això són faves comptades. Ens ha tocat viure en un país que te aquestes característiques, i cl sentit comú dels valencians sembla que haguera hagut de preveure aquest fets i mitigar-los mirant de trobar solucions des del municipicomarca, cl país i l'estat. Clar que potser no anem massa sobrats de seny i com a prova tenim cl munt de barbaritats que hem fet/ens hem deixat fer. En uns casos no som massa originals: destrucció del patrimoni arquitectònic, d'espais naturals, incapacitat de compaginar cl turisme amb la preservació de la qualitat de les platges..., però en altres sembla que estem arribant a vertaderes especialitzacions, com és ara la

destrucció de zones humides, conversió de l'Albufera en una claveguera i, en l'assumpte que ens ocupa -les riuades-, no sols no en mitiguem Ics conseqüències, sinó que, ben al contrari, en les ducs últimes, tant al Segura com al Xúquer, aquestes han estat agreujades. En aquest tema creiem que no es pot caure en cl fatalisme de "sempre hi haurà riuades!", però també convé allunyar cl fantasma de reduccionismes perillosos: els tècnics poden dil.lucidar en quina mesura l'onada expansiva provocada pel trencament de Tous agreujà els danys en la "pantanà" del 82 o en quina altra ho ha estat la d'enguany pel traçat de l'autopista, però cada vegada es fa més pales que no es pot dur a terme una política forestal que contribuesca a la deforestació de Ics muntanyes, o fer aterrassaments incontrolats -que provoquen l'erosió i la incapacitat per a retenir part de les pluges que arrosseguen les terres- ni es pot continuar amb una política d'ordenació del territori que permeta la construcció

Una febre transformadora recorre cl camp valencià. És habitual la imatge d'importants obres d'abancalament que canvien la fesomia de molts llocs a les nostres comarques. Xicotcts turons i respectables muntanyes són sotmesos a una forçosa .cirurgia estètica que els converteix en gegantesques escales de ciment. A la zona del Carraixet, mot prop de Xàtiva, ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ ha denunciat una d'aquestes obres impressionants, que ha conseguit destrossar un extens paratge considerat d'intercs ecològic i paisatgístic. En l'informc que us oferim esbrinem els diversos aspectes que s'amaguen darrere dels aterrassamcnls. Un tema en cl que s'entrellacen forts -i no massa clars- interessos econòmics, agrícoles i especulatius i on el que sembla mancar mes són els criteris de racionalitat en l'ús dels recursos. Pasa a les pàgines 2 i 3

Aterrassaments salvatges a Xàtiva

1

Crònica d'una riuada anunciada

1

Transformacions agrícoles Fem números

3

L'opinió d"AE-A Entrevista a Tino Blasco REFUGI (Suplement Antinuclear) Prcsntació Quan el vet bufa Llum nega a Vandcllòs-U. Parallamps Radioactius Notícies Anàlisi del Pressupos de la Generalita valenciana

2 3 4

5 5 6 7 8 9

S'ha parlat de...

10

Presentació d'ACE

11

L'Ocell-lluna Escorcollaire

11

Convocatòries

11

Horari de reunions

12

pasa a l a pàgina 10

1


TRANSFORMACIONS AGRÍCOLES: UNA AGRESSIVA MODALITAT D'ATENTAT AL MEDI A la llarga llista de problemes ambientals que pateix el nostre territori (contaminació d'aigües superficials i aqüífers, erosió del sòl, degradació de les escasses masses forestals, contaminació química per pesticides i fertilitzants, e t c . ) hi hem d'afegir un de nou i no menys preocupant: la proliferació de transformacions agrícoles. S'ha d'entendre per l'expressió "transformació agrícola" tot tipus d'activitat encaminada a conseguir l'obtenció de noves superfícies de sòl agrícola o bé la modificació de les que ja existeixen de manera que es facilte una millor mecanització i aprofitament. Aquesta mena d'actuacions necessiten normalment de la intervenció de maquinaria pesant per tal d'anivellar els terrenys i realitzar obres d'infraestructura viària i de rcg. Les obres esmentades han de presentar un projecte a l'ajuntament corresponent per a què els siga concedida l'oportuna llicència municipal d'obres. Una vegada revisat el projecte, i si no contravé cap de les ordenances, qualificacions o usos del sòl establerts al respectiu Pla General d'Ordenació Urbana, s'atorga la llicència d'obres. El problema sorgeix quan aquest tràmit necessari no es compleix -cosa

habitual- i la realització de les corresponents transformacions queda totalment incontrolada. Hi ha una llarga llista d'inconvenients de tipus ambiental que plantegen aquestes transformacions incontrolades. En podríem destacar els següents: * *

*

*

Quasi totes impliquen un impacte paisatgístic molt greu. Es modifica de manera important l'orografia del terreny, amb els riscs d'erosió que això comporta si no es prenen les mesures de correcció necessàries. És molt freqüent la modificació de les eixides naturals de l'aigua de vessament (modificació de vessants, tapament de barrancs, e t c . ) amb els perills potencials que se'n deriven: esllavissaments de terres, danys a tercers, erosió de camins... S'augmenta el perill de contaminació per nitrats dels aqüífers subterranis. En aquest sentit hem d'assenyalar que la majoria de noves transformacions es situen en cotes més altes que els terrenys habituals d'horta que pateixen aquest problema; per tant, s'està elevant també la cota del risc poten-cial de contaminació per nitrats.

*

És una pràctica corrent, per causa de la poca disponibilitat de sòl evolucionat en aquestes superfícies, d'afegir a la capa superficial terra fèrtil procedent d'altres llocs. Això ocasiona ducs conseqüències nocives: per una banda obre la porta a un mercat -il.legal- de venda de terra fèrtil; per l'altra, s'està potenciant l'extensió de la contaminació per nitrats ja que la majoria d'aquesta terra procedeix de zones baixes molt sobresaturades de fertilitzants nitrogenats minerals.

Als problemes de tipus ecològic que hem esmentat podríem afegir dos més de caràcter jurídic i econòmic: *

Les transformacions realitzades sense llicencia d'obres constitueixen una infracció urbanística que, en la majoria de casos, es qualificada per la llei de "greu".

*

Amb les transformacions -legals o no- s'obtenen sucosos beneficis particulars i avantatges fiscals a costa, naturalment, dels fons públics, tal com s'assenyala en l'estudi que també incloïm.

BRUTALS TRANSFORMACIONS SOBRE TERRENYS D'INTERÉS ECOLÒGIC A XÀTIVA El pla general d'ordenació urbana de Xàtiva qualifica una sèrie de zones del territori municipal com a "terrenys de protecció ecològica i paisatgística". En aquestes àrees, i segons que marca la vigent Llei del Sòl i Ordenació Urbana, no s'hi poden admetre obres ni actuacions contràries a la qualificació del sòl. El concepte d! ordenació territorial semblava donecs haver quallat d'una manera relativament efectiva -pel que fa a la defensa de l'entom- en la capital de La Costera. El fet cert, però, és que hem observat com part d'aquests llocs no solament no s'han protegit sinó que han estat transformats, esborrats del mapa i convertits en horrorosos aterrassaments. En particular, tota la zona de Les Salines, al Carraixet, és objecte d'aquestes pràctiques destructives. Qualsevol veí de Xàtiva pot fer-se càrrec de la magnitud de l'impacte senzillament mirant per la finestra cap a l'ermita de Sta. Ana. El cas té una gravetat especial si es considera que l'Ajuntament no ha cmés cap llicencia d'obres per a aquestes transformacions i, a més a més, els mateixos serveis tècnics de l'Ajuntament n'han ordenat la paralització. La resposta dels promotors

2

ha estat accclcrar-lcs, ignorant fins i tot, en aquells moments, els requeriments de la policia municipal. Amb això s'infringeix cl Pla General d'Ordenació Urbana de Xàtiva que al seu article 26.2.3 diu, referint-sc a aquests tipus de terrenys: "Se permiten las labores agrícolar sobre aqucllas partes del suclo que ya estuvicran en cxplotación, no admitiendose transformacioncs agrícolas de nivelado y abanealamientos". De la magnitud de les obres en són mostra les fotografies que il·lustren aquest reportatge. Només cal afegir-hi que s'hi han fet, inclús, talussos de 15 a 20 metres d'alt, s'ha aterrassat roca viva (cobrint-la després, naturalment, amb una estoreta de terra fèrtil) i s'ha alterat per complet la fesomia paisatgística secular de la comarca. L'ermita de Sta. Ana està a hores d'ara completament assetjada per aquestes obres antiestètiques la rendibilitat agrícola de les quals és força dubtosa. Els terrenys són de tipus Keupcr, cosa que no permetrà de forma natural rendiments agrícoles acceptables a mitjà i llarg termini. Seran necessàries fortes inversions econòmiques per a garantir la futura viabilitat de la producció. Avui en dia es pot conseguir pràcticament qualsevol pro-

ducte a qualsevol lloc: només cal enterrarhi els capitals necessaris. Altra cosa és la racionalitat d'aquest sistema. Només un mitificació aberrant d'allò que alguns en diuen progrés pot fer veure com a positiu de barrinar la roca viva d'una muntanya, omplir-la de ciment, portar-hi cl sòl i mantindré una aportació continua de terra i adobs, tot per obtindré alguns avantatges marginals derivats del microclima de la zona. Efectivament: des del punt de vista del sentit comú, de la lògica més elemental, transformacions com les de Xàtiva -i de moltíssims altres llocs del País- cl que interessa no és la racionalitat en sentit e s trictament agrícola, sinó tot cl moviment de capitals que aquestes transformacions permeten. Els ecologistes no diem que qualsevol transformació siga criticable, no estem en absolut en contra d'introduir millores en la producció agrícola. Afirmem tan sols que el criteri per a portar endavant obres de tant d'impacte en cl medi ha de ser global, és a dir, ha de tindré en compte cl conjunt de tots els impactes ambientals que es poden produir, avaluar tots els costos que hi intervenen -els explícits i els


amagats- i analitzar la rendibilitat des del punt de vista social i no només per a la butxaca particular de l'inversor de torn. Estem segurs que amb aquests criteris moltes de Ics grans obres d'ate-rrassament serien injustificables... com en són, sens dubte, les que tenen lloc al Carraixet. La postura de l'Ajuntament de Xàtiva en tot aquest assumpte ha estat lamentable. En un principi semblava disposat a fer complir el seu propi pla d'ordenació fent paralitzar les obres (amb no massa convicció ni fermesa, tot siga dit...). Posteriorment, però, -i no sabem per quines raons "convincents" per bé que ens les imaginem-, han pretès una cosa més sencilla: si algú té escrúpols perquè s'està destrossant un paratge protegit, es canvia la qualificació de la zona i fora problemes, Això és el que va intentar fer l'Ajuntament i el que possiblement farà si la pressió ciutadana no ho impedeix. Ultimes noticies indiquen que, sota ordres municipals. Ics obres estan, a hores d'ara, aturades. Donada la reiterada actitud ambigua de l'Ajuntament, no estem segurs encara de la fermesa d'aquesta postura. Resulta vergonyós, però, encara cal lluitar per tal que l'Ajuntament siga coherent emb els seus propis plans d'ordenació.

FEM NÚMEROS Com es pot suposar, el coníïcte d'interessos econòmics que hi ha darrere de les transformacions és majúscul. La veritable raó dels aterrasaments no és de tipus agrícola sinó més bé especulatiu-financer. Els beneficis crediticis i els avantatges fiscals expliquen en gran mesura la proliferació d'aquestes obres en molts llocs del País Valencià. Fem, a tall d'exemple, alguns números referits al cas de Xàtiva: *

Una primera font d'indubtables beneficis econòmics són els préstecs obtinguts del Banc de Crèdit Agrícola, a un interès del 11 '5% anual, 3 anys de carència i 7 anys més de termini d'amortització de capital. Tal com estan els crèdits, una ganga. El banc financia el 70% del pressupost, facilitant-ne el 49% en començar les obres i el 21% en acabar-les. * És freqüent l'atorgament de subvencions a fons perdut de la següent manera: - si el sol·licitant és un llaurador, la possibilitat de subvenció s'estén del 15%

fins a un màxim del 20% del pressupost de la transformació. - si no es tracta d'un llaurador, la subvenció és d'un 15% o menys, en funció de la professió declarada pel sol·licitant. — es subvencionen les inversions en canals de reg, canonades i instal·lacions de reg pel sistema de degoteig; en el cas dels plançons, es subvencionen les aranges (en castellà, pomelos) i altres arbres segons una llista que el Servei d'Extensió Agrària té a cada comarca. En general, i teòricament, els requisits exigits a un projecte per a ser susceptible de rebre una subvenció són restrictius. En la pràctica, però, sempre hi ha qui troba la manera de treure profit a una situació presuntament desfavorable... * Es produeix una especulació amb la vàlua del sòl que, sempre en el cas de Xàtiva, podem avaluar de la següent manera (càlcul del cost mig de fanecada -832 m - transformada): valor de la terra treballs d'aterrassament altres despeses TOTAL

60.000 a 100.000 pts 70.000 a 80.000 pts 20.000 a 25.000 pts 150.000 a 205.000 pts

Com que el valor mig d'una fanecada en zona d'horta oscil.la entre Ics 300.000 i les 500.000 pessetes, el

negoci està ben clar. El tipus de facilitats creditícies esmentat es concedeix amb molta senzillesa i a qualsevol persona. En el cas de La Costera i zones dels voltants, han estat efectuades unes 500 transformacions que, segons els nostres càlculs, suposen un moviment de capitals considerable: 500 transformacions a una mitja de 25 fanecades, fan 12.500 fanecades, les quals, a un cost mig de 90.000 pessetes, representen una inversió global per aquest concepte d'uns 1.125 milions de pessetes. Per altra banda, existeixen transformacions aïllades que tenen costos d'inversió que arriben a 300 milions de pessetes. Si tenim en compte que només a fons perdut se n'obtenen més de 30 milions i que la hipotètica multa màxima que poden imposar els ajuntament és de 300.000 pessetes, és fàcil imaginar l'escàs valor dissuassori d'aquestes sancions. Hi ha a més a més, un factor essencial que explica perquè les terres transformades -tot i posseir un valor agrícola dubtós en molts casos— tenen un mercat: gran part del diner negre s'inverteix en aquest tipus de propietats. La nostra burgesia, o una bona part almenys, encara manté una ferma visió de la terra com el lloc seguret on amagar els capitals no declarats a Hisenda.

l'opinió d'Acció Ecologista - Agró

QUINES MESURES CALDRIA PRENDRE? Com a conseqüència de tot el que hem expressat, s'imposa de prendre una sèrie de mesures que es poden resumir en els següents punts: 1) Exigir de l'Ajuntament de Xàtiva la màxima decisió per a fer efectiva la paralització de les obres. S'hauria d'arribar a la via del contenciós administratiu o del penal si la situació ho requerirà. 2) Si no s'inicien accions inequívocament proteccionistes per part de l'Ajuntament, caldrà interposar una querella contra aquest òrgan de l'administració local per incompliment de les seues pròpies normes. 3) Amb independència de les accions esmentades, pensem que el problema és prou greu com per a que es puga exigir de la Generalitat una normativa específica sobre les transformacions agrícoles. Aquesta acció es concretaria en una proposta de llei sobre regulació de transformacions agrícoles -recollida i tramitada per aquells grups polítics que hi estíguen interessats- i una campanya general d'informació sobre el tema als mitjans de comunicació.

3


ENTREVISTA A TINO BLASCO Tino Blasco, membre actiu de la nostra associació a la Ribera, ecologista-de-tota-la-vida i, és clar, afectat (per segona vegada) per la riuada, ens parla hui* dies després de la riuada del que veuen, senten i desitgen els riberencs. Ens parla des del cabreig i la impotència, però també des de l'esperança i amb la convicció que "contra riuada, ecologia".

Quina és la situació en aquesta setmana, a la comarca i al poble. Jo personalment, em centraré en Alzira perquè no sé, en aquest moment, com està la resta de la comarca. A Alzira la gent està espantada, perquè circula de "boca en boca" la possibilitat d'una altra gota freda. S'han fet assemblees, el diumenge es va fer una manifestació a l'autopista i la preocupació era de tenir material per a dinamitar-la en el cas que vinguera una altra gota freda... Per altra banda, la preocupació són les grans pèrdues que hi ha hagut. De moment s'han aconseguit 300 milions**, canalitzats per la Conselleria de Seguretat Social i Treball. Són suficients? No, evidentment. Hi ha mes de 2.000 damnificats, ja hi ha 2.000 reclamacions, més unes 900 persones que no estan com a damnificats, per diversos problemes, com per exemple problemes de titularitat... Quin ha estat el paper de les associacions d'afectats? Com que ja tenien experiència, convocaren una concentració per al primer dimarts després de la riuada. La intenció era que AFIVA i APEMEVA es desentengueren d'aquest problema com a tals associacions, però que de la gent vinculada n'isquera una altra per a poder diferenciar els problemes del '82 i els d'ara. Les forces polítiques que són a l'Ajuntament pensaven que no era convenient de fer la manifestació per l'exaltació dels ànims (hi havia hagut també molts

4

problemes en el repartiment dels subministraments). Després de consultar amb AFIVA i APEMEVA, s'estigué discutint la possibilitat unes hores i al final no es va fer. La concentració es feu, però, un altre dia i d'allà isqué la iniciativa de crear unes noves associacions d'afectas: una de les persones afectades i una altra de comerciants i xicotets empresaris. També isqué la proposta d'anar a tallar l'autopista.

No sé exactament les dades, però fa poc s'han fet els plans d'ordenació urbana dels pobles de la Ribera, crec que de quasi tots. En concret, a Alzira s'ha qualificat com a zones industrials zones que abans eren marjals, arrossars... Per exemple, cl mercat d'abasts d'Alzira està en una zona baixíssima i cl parc comarcal de bombers també. La veritat és que tot això no s'ha tingut en compte a l'hora de projectar...

Quina és la impressió sobre responsabilitats, a banda de l'autopista?

Des del punt de vista ecologista la Ribera té uns problemes molt greus a més de les riuades, com ara l'exhauriment dels aqüifers, l'autopista, deforestació, etc. No creus que seria l'ocasió de fer pales que l'ecologia no és cosa utòpica?

Hi hauria dos nivells: gent que podríem anomenar "organitzada? en diferents tipus d'associacions -partits, sindicats, ecologistes, etc...- que te uns plantejaments més globals i la resta de gent del poble, aquests darrers li tiren la culpa a l,autopista... Sí, efectivament l'autopista té part de responsabilitat, cl que passa és que des del punt de vista de la comarca això és per a pensar-s'ho molt bé, perquè en Alzira potser siga l'autopista però a Riola i Polinyà, per exemple, si l'autopista no hi fóra, l'aigua embassada a Alzira hi passaria d'una forrna que encara els afectaria més... A hores d'ara, però, no hi ha entre la majoria de la gent un plantejament global; cada poble, fins i tot cada barriada, només pensa en el seu problema... Per exemple, Carcaixent pensa que la culpa la té la variant d'Alzira, Alzira que és l'autopista, Sueca i Fortaleny pensen que si no estigucra l'autopista es veurien encara més afectats... Encara no qualla, doncs, per al conjunt de la població que, a més de l'autopista hi ha altres causes com la deforestació, etc?

Sí, al '82 hi havia un lema que deia "contra les riuades, ecologia". Es té una idea equivocada de la Ribera com una comarca idíl·lica, on hi ha molta prosperitat... Però, la veritat és que tots els problemes que apuntes hi són. Per ejcmplc, l'índex de nitrats és altíssim, la quantitat de química que s'hi utilitza per als treballs agrícoles és molt alta, tenim problemes d'incendis forestals, segones residències incontrolades..., i, per damunt de tot, cl problema de Cofrents. És un desig més que una pregunta: caldria coordinar esforços? Nosaltres, com ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRÓ, a Alzira ja hem intentat algunes coses des de fa dos anys. Cal veure ara com ens podem coordinar els grups de la Ribera i intentar enllestir unes jornades per analitzar quin és el programa d'actuació que podríem dur a terme sobre el conjunt de problemes ambientals, que estan tan relacionats.

No, no s'accepta encara Per exemple, i encara que això sembla que és una mica dur dirho, pareix que hi ha gent que ha construït en llocs on és una barbaritat fer-ho, i fins i tot això .s'ha fet després del '82

(*): l'entrevista fou feta després de la riuada

una setmana

(**): en aquests moments encara no havia eixit la declaració de zona catastròfica.

J J . Villanueva


PRESENTACIÓ Equip Wise "P1 nom d'aquest suplement de la publicació mensual de La Casa Verda no és nou. En 1980, concretament al mes d'abril, sortia Refugi, com un full d'informació antinuclcar de l'Associació Valenciana d'Iniciatives i Accions en defensa del Territori, Aviat. Hem pensat que recuperar aquella capçalera podia ser oportú. A més, aquest nom té una certa història, en la memòria col·lectiva dels valencians. Els rètols indicatius de la ubicació dels refugis construïts arran de la guerra del 36 utilitzaven aquest disseny que encara hui es pot trobar als carrers dels barris vells de València. La recuperació d'aquest nom i d'aquestes lletres d'estil decó varen comptar amb la col·laboració de l'Equip Crònica, el qual es va encarregar de dibuixar la capçalera que, naturalment, suprimia la lletra o final, cosa que ja podien haver fet cl 36 estalviant-se facna i diners a mes d'afavorir la recuperació de l'idioma. Acostuma a ser un vici parlar de la funció d'aquest tipus de papers. És cl que toca, però creiem que cl panorama d'absoluta carència informativa en què es troba cl moviment antinuclcar ens pot fer estalviar moltes definicions. Voluntat? Doncs molt senzilla: intentar omplir amb informació aquest paper tot esperant rebre col·laboracions, opinions... i sobretot l'ajut en la difusió horitzontal (fotocòpies)

Quan el vent bufa... Una pel·lícula antinuclear

"D 1 perill d'holocaustc nuclear ha produït, com cl risc d'accident nuclear, un conjunt de pel·lícules de ficció d'irregular qualitat. Recordem en aquests moments films tan premonitors com Síndrome de Xina estrenat als Estat Units d'Amèrica setmanes abans de l'accident nuclear d'Harrisburg (març de 1979), i d'altres com Un dia després o Testament final. Hi ha inclús pel·lícules "antinuclcars" com la pornogràfica Fruites salvatges del Caribe. La coneguda obra Quan el vent bufa, disponible en angles i castellà, escrita i dibuixada per Raymond Briggs, va ser creada com una contestació mes a l'opuscle editat pel govern britànic titulat "Protegeixi's i sobrevisqui". De la contestació política se'n va encarregar l'historiador Thompson amb el llibre "Protesti i sobrevisqui", però la befa de protecció civil va rebre la més àcida crítica en forma de dibuix. Una senzilla i crèdula família anglesa, el matrimoni Blogg, seguia al peu de la lletra les instruccions de Protecció Civil. Però l'argument ja el podeu llegir o visionar. El que voldríem rcsallar aquí és l'important paper que tenen els mitjans audiovisuals per a crear consciència antinuclcar i la universalitat del missatge de Quan el vent bufa. En primer lloc es tracta d'un film de dibuixos animats dirigit a un públic adult. En segon lloc cl matrimoni Blogg podria anomenar-sc Puig, Tatai o Mascaró. Les veus utilitzades en la versió anglesa -Pcggy Ashcroft (guanyadora d'un oscar a Passatge a l'índia) i John Mills (guanyador d'un altre oscar per la mateixa pel·lícula)- són unes veus molt conegudes com també ho son les veus de Fernando Rey i Irene Gutiérrez Caba, en la versió espanyola. El que ens preguntem és qui hauria de fer la veu de Protecció Civil en la versió en la nostra llcncrua...

5


LLUM NEGRA A VANDELLÒS - II "P 1 Consell de Seguretat Nuclear va •*—' donar el passat 12 de novembre el visti-plau a la central nuclear de Vandcllos-II. Amb aquesta "apreciación favorable", els amos de la nuclear poden començar a rutllar. Tot el procés final de posta en marxa del reactor s'ha convertit en un escàndol que ha demostrat que els interessos nuclears estan per sobre de qualsevol altra consideració respecte de la pau, salut i seguretat de la població. En aquest cas l'opinió pública ha tingut ocasió de conèixer-ho amb detall. Molts factors h;m contribuït a que la posta en funcionament de la central haja tingut una repulsa social sense precedents. Per a començar, els mitjans de comunicació han estat molt receptius a les crítiques del Servei Mundial d'Informació sobre l'Energia (WISE) i els alcaldes de la zona. Alguns diaris han sigut molt rigorosos, com La Vanguardia, i altres més aviat fluixos, especialment El País, encara que cl més trist paper l'ha jugat l'Agència Efe. Per aquest motius, fora del Principat, s'ha pogut llegir molt poc respecte a aquestes crítiques. D'altra banda, Televisió Espanyola va fer un reportatge molt bo dins del programa Panorama respecte a les carències del Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA). Un segon factor ha estat la poca traça de les autoritats. El governador civU de Tarragona, Vicent Valero, s'ha dedicat a desqualificar totes les veus crítiques utilitzant l'insult i la prepotència. Va ser, en aquest cas, un bon aliat per desprestigiar els pro-nuclcars. La Generalitat de Catalunya, com es usual, ha jugat un paper més intel·ligent diluint la seva responsabilitat i no fent valdré cap de les scucs competències. També els amos de la central han actuat amb intel·ligència. L'Associació Nuclear Vandellòs (composada per l'cmprcsa pública Endesa, que té el 74% de les accions, i per Hidroelèctrica de Catalunya que en té la resta) s'ha limitat a callar i pressionar el govern en diverses direccions: conseguir tapar el sabotatge que va parar el procés de càrrega del reactor iniciat cl dia 17 i acabat el 24 d'agost i, en segon terme, pressionant cl Conscjo de Seguridad Nuclear (CSN) per evitar una investigació respecte a les anomalies denunciades a la corona circular del reactor i conseguir tots cl vist-i-plaus necessaris.

6

L'administració central va atorgar l'autorització provisional de la central nuclear el 17 d'agost i dos dies després va sortir publicada al Boletín Oficial del Estado. Aquesta autorització era lògica ja que concorda amb els plans energètics nacionals que preveuen que aquesta siga la penúltima central nuclear que hi haurà a l'Estat Espanyol. Respecte a la patronal elèctrica, val a dir que part d'ella va pressionar per retardar la incorporació a la xarxa de la central nuclear. És evident que com que la connexió implicarà un augment del cost de l'electricitat i la propietat de la central nuclear és d'una empresa pública, altres empreses elèctriques no estan interessades d'endollar la nuclear a la xarxa. Així i tot, globalment, tot el sector elèctric és favorable a les centrals nuclears. L'oposició municipal al PENTA ha estat un factor molt important malgrat la tèbia oposició de fons de les autoritats locals. En primer lloc, varen tenir la valentia de plantar-se el dia 7 de setembre tot negant-se a participar al simulacre. I així ho van complir, trencant tots els plans de Vicente Valero i del CSN. Els ajuntaments, posteriormet, sense la participació del de Vandellòs -cl més venut a la nuclear- varen fer un llistat dels "mínims" necessaris per a participar en el simulacre. Aquestes obres viàries mínimes varen ser acceptades el dia 6 pel CSN i pel governador civil, màxima autoritat provincial de Protecció Civil. Val a dir que els ajuntaments no tenien ni les idees molt clares ni cap eina de pressió mes enllà del malestar dels veïns. Tenien la sensació d'oficiar com a oposició davant una política de fets consumats de la qual tans sols en podien treure algunes millores pels veïns i pasar a la història com a opositors a la central nuclear. Per aquest motiu, encara que raonables, les recents protestes dels municipis de la comarca d'Ascó, demanant cl mateix tracte que la comarca de Vandellòs, són carents de credibilitat. Quan hom s'ha arrossegat per terra tantes vegades, ja és molt difícil de ser considerat... La pressió del moviment ecologista ha esta' inexistent. L'última acció contra Vandellòs -la cadena humana organitzada per la Xarxa Ecolgista- va ser un fracàs anunciat malgrat els esforços que s'hi dedicaren. La participació va ser escarransida i no va servir per organitzar

la comarca. El passat estiu, el vaixell de Greenpcace, en passar per Vandellòs, va fer unes fotografies davant la nuclear que han sortit al calendari de 1988. L'única cosa que s'ha fet són alguns comunicats, que sempre ajuden i que donen publicitat als grups ecologistes i partits que els fan arribar als mitjans de comunicació. Finalment, el comportament més vergonyós ha estat el del Consejo de Seguridad Nuclear, però ja hi o estem acostumats. En primer lloc destaca la destitució de Dolores Carrillo per les declaracions al programa de TVE que hem citat. Aquesta senyora, coneguda falcó pronuclcar, va afirmar que Protecció Civil "navegava un poc" i que no tenia tècnics preparats. Cal dir que Dolores Carrillo; en aquells moments cap de seguretat nuclear del CSN i de la seua Sala d'Emergències, sempre ha beneït els plans d'emergència com el de Dofrcntes i per tant és responsable de la vergonyosa situació dels plans d'evacuació. La seua sinceritat, per tant, va ser una nova mostra d'ineptitud i d'orgull. Les crítiques a Protecció Civil per part del CSN són picabaralles de partit entre socialistes i dretans. Un altre personatge important en lot l'assumpte Vandellòs ha esta Luis Echàvarri, director del CSN. Aquest ha actuat en dues ocasions d'una forma espectacular. La primera no contestant les al·legacions presentades per un treballador que va denunciar anomalies en la construcció de la corona circular del reactor i l'altre quan va convèncer els ajuntaments per aconseguir la seua participació al simulacre. Allà, Luis Echàvarri, que abans de ser director del CSN havia treballat per la indústria nuclear, va actuar com si fos portaveu del govern quan aparentment cl CSN és independent i administrativament subordinat a les Corts generals. Així, va concertar inversions en la xarxa viària com si fos del Ministeri d'Obres Públiques. En tot cl procés, cl CSN ha actuat sempre al costat dels interessos dels amos de la nuclear i tan sols ha volgut cobrir Ics apariències. Així, ha esperat uns dics per a donar el vist-i-plau al simulacre que tan dures crítiques va rebre a tots cl mitjans de comunicació. Les esperances que el nou president del CSN, cl socialista Donato Fucjo, iniciaria un nou rumb han quedat defraudades totalment.


PARALLAMPS RADIOACTIUS T '11 de juliol de 1986 els parallamps amb capçal radioactiu varen ser prohibits per un Decret Llei del Ministeri d'Indústria. Aquesta victòria del sentit comú i Ics pressions ecologistes va ser saludada per tothom, malgrat Ics insuficiències del Decret. Aquestes mancances varen ser subsanades un any després per un nou decret on s'ampliava el termini per demanar la retirada dels parallamps un any més. En cl decret de I'l 1 de juliol de 1987 es diu clarament que el cost de retirada d'un parallamps radioactiu serà pagat per l'administració central. Un any després de la prohibició tan sols s'havia demanat la retirada d'un centenar de parallamps i només onze s,havicn desmontat amb caràcter d'urgència. L'Empresa Nacional de Rcsiduos Radiaclivos (Enrcsa) s'havia lluït, demostrant una gran inutilitat. Encarregada de la gestió dels residus radioactius, Enrcsa volia que quatre empreses seleccionades en un concurs públic s'encarregessin de guardar les restes dels parallamps i a més "per temps indefinit". Així, al plec de condicions per presentar-se al concurs públic hi figurava la condició de disposar d'un magatzem d'un mínim de 1.000 bidons. Les onze empreses que es presentaren al concurs havien demanat l'autorització per aquests dipòsits sense informar els ajuntaments, tot pasterejant-ho amb cl Conscjo de Scguridad Nuclear i cl Ministeri d'Indústria. Aquests magatzems -els de les quatre empreses seleccionades-, són ubicats a Quart de Poblet (l'Horta), Terrassa (El Vallès), San Fernando de Henares i cl Hoyo de Manzanares (Madrid). EI cas de Terrassa De fet a Terrassa ja hi havia un magatzem radioactiu ocult on es guarda-

ven els parallamps radiactius desmuntats abans que fossin prohibits. Un instal·lador de parallamps, degudament autoritzat, convencia els seus clients per a retirar els parallamps dels teulats i els guardava en un dipòsit que, si bé tenia autorització del Ministeri d'Indústria i era inspeccionat pel CSN i la Generalitat de Catalunya, no tenia permís municipal. El responsable del magatzem havia amagat al propietari el que allí s'emmagatzemava i, a mes, no havia acatat l'ordre de cessament d'activitat que li havia exigit l'ajuntament. Tot plegat, un bullit. Una vegada més (hem de tornar a fer servir aquesta gastada expressió) estem davant la potineria i el secret nuclear. Per aquest motiu, a banda de denunciar totes les implicacions, no tenim més remei que oferir una alternativa a aquesta situació. Per al cas de Terrassa la podeu llegir junt a aquest article. El plantejament és ben senzill: si som partidaris de desmantellar els parallampas radioactius hem de ser partidaris de buscar un magatzem provisional per a les restes radioactives, però, és clar, amb condicions. El cas de Quart El cas de Quart de Poblet és molt similar al de Terrassa però cal afegir-hi alguns ingredients al bullit. El primer és que l'ajuntament de Quart -també del PSOE- s'ha negat a deixar veure l'expedient municipal, probablement perquè deu fer pudor. A banda d'aquesta cacicada, la ubicació del magatzem en un polígon és millor que cl cas de Terrassa però, com a mínim, caldria garantir els 5 punts de la proposta de Terrassa. Acció Ecologista - Agró, que va denunciar cl tema als mitjans de comunicació, ha desvetllat un nou secret nuclear ocultat

als ciutadans, que són els qui havien de tenir l'última paraula. Proposta d'acord El Servei Mundial d'Informació Sobre l'Energia (WISE), el Comitè Antinuclear de Catalunya (CANC) i cl Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) varen proposar a l'Ajuntament de Terrassa unes condicions respecte a la instal·lació d'un magatzem de residus radioactius al terme municipal procedents dels parallamps radioactius desmantellats. L'Ajuntament de Terrassa estaria disposat a què l'actual dipòsit radioactiu siga desmantellat i reubicat en un magatzem provisional en condicions, dins del terme municipal, si no es troba cap municipi disposat a acollir un dipòsit d'aquest tipus, cl qual sempre ha d'estar ubicat en terrenys qualificats com A-IX. Aquests són els punts bàsics: 1. El magatzem radioactiu ha de ser de caràcter temporal i cal que aculli els parallamps retirats de Catalunya i sols els del territori d'aquesta comunitat autònoma. 2. El titular del magatzem radioactiu d'aquesta instal·lació ha de ser l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa). 3. Ha d'estar subjecte a les inspeccions de l'Ajuntament, del Servei de Coordinació d'Activitats Radioactives de la Generalitat de Catalunya i dels grups ecologistes i cívics. 4. Les actes d'inspecció han de ser públiques així com el registre d'entrada dels bidons radioactius 5. En tractar-se d'un magatzem provisional, Enrcsa ha de. presentar un pla d'actuació abans d'un any (desembre de 1988), en el qual s'indiqui què es farà amb aquests residus radioactius.

7


NOTICIES REFERÈNDUM A LA ITALIANA C inc eren les qüestions que es varen plantejar al referèndum celebrat a Itàlia cl passat 8 de novembre. A Itàlia, el referèndum només pot ser convocat per revocar (o ratificar) lleis aprovades pel Parlament, per bé que els electors no tenen dret a pronunciar-sc sobre lleis fiscals o de defensa, ni sobre acords internacionals. El referèndum queda pràcticament convocat quan cl sol·liciten 500.000 electors en la plenitud dels drets. EI plebiscit no es vàlid si no hi participa més d'un 50% de l'electorat. De les cinc qüestions, tres eren referents al tema nuclear i varen rebre els vols afirmatius

(antinuclears) del 80% dels votants. Al referèndum tans sols hi van participar cl 64'5% dels electors, però cal dir que cap opoció política no defensava l'abstenció o el boicot al referèndum. Els temes nuclears a referèndum varen ser els següents: 1.

Localització de centrals nuclears (papereta grisa). Per llei, la localització de les centrals nuclears és feta pel comitè interministerral de programació econòmica. Es demanava revocar també aquesta llei. Amb cl sí, la localització de les centrals és com-

L'APAGADA DEL 15 D'OCTUBRE T

'apagada elèctrica ocorreguda la nit del dimecres 15 d'octubre ha demostrat .una vegada més la total irracionalitat de la planificació i gestió elèctrica a l'Estat. Alhora, posa en evidència la vulnerabilitat del sistema elèctric. Amb la política de prioritat total a les nuclears -tot i que el kwh nuclear és cl més car de tot cl sistema de generació elèctric- i amb la impossibilitat física de modulació de potència per seguir les variacions de la càrrega, s'ha aconseguit -en una hora-vall i quan s'envia l'energia sobrera a la central de bombeig d'Estany Gcnto (similar a 1;. que es construeix a la Mucla de Cortes)-, que vuit milions de persones ens quedéssim sense subministrament de fluid elèctric. Allò que és impossible que passi -o que és altament improbable— ha ocorregut. També eren impossibles accidents com

WISE - Tarragona Apartado de Correos 741 43080 Tarragona

8

cl de Harrisgurg i cl de Txcrnòbil. Però s'ha fet pales a tota l'opinió pública que amb les nuclears aturades el país podia continuar funcionant normalment! Només es podran evitar nous esdeveniments com l'ocorregut la nit del dimecres 15 amb la retirada de les nuclears del parc de generació d'energia elèctrica, en cl marc d'un pla per a l'abandonament urgent de l'energia nuclear. Aquest pla preveuria la substitució de les nuclears per fonts d'energia locals, inexhauribles, no pol.lucionants, segures i econòmiques i per l'implementació energètica de tots els sistemes energètics actuals, tenint en compte que evitar el sobreconsum d'un kwh és, fins i tot econòmicament, més rendible que generar-nc un!. Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear.

2.

petència del parlament. Eren partidaris del sí Democràcia Proletària, Els Verds, els ecologistes i antinuclears i, a més, el PCI, PSI, PR i PSDI. Eren favorables al no el PRI i cl PLI. Contribució a Ics administracions que tenen centrals nuclears (papereta groga). La Llei preveia subvencions als municipis i a les regions que acceptin centrals nuclears al seu territori. Les subvencions quedaran abolides després del referèndum. Eren partidaris d'abolir aquestes subvencions els ecologistes i antinuclears, Democràcia Proletària. Els Verds i cl PCI, PSI, PSDI, MSI i cl

PR. Eren partidaris de les subvencions el PRI i cl PLI. 3.

Participació de l'Empresa Nacional de l'Electricitat en projectes estrangers (papereta taronja). Segons la llei vigent, l'empresa estatal d'electricitat (ENEL) podia crear i administrar centrals a l'estranger. La victòria del sí tanca aquesta possibilitat. Eren partidaris de tancar aquesta porta els ecologistes i antinuclears, Democràcia Proletària, Els Verds i el PCI, PSDI, PR i el PSI. Han perdut la Democràcia Cristiana (DC), cl PRI, MSI i PLI.

VANUNU, premi Nobel de La Pau... Alternatiu Mordcchai Vanunu, tècnic nuclear israelià, ha rebut cl Premi E nNobcl Alternatiu per haver fet públic que l'Estat d'Israel disposa d'armes nuclears. The Sunday Times publicava el passat 5 d'octubre de 1986 un informe en el que es demostrava que Israel té la bomba atòmica des de fa vint anys i que s'ha estat mofant de tols els organismes internacionals com Ics Nacions Unides i l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA). Després de publicar Ics fotos i les declaracions al setmanari britànic, Vanunu va ser segrestat pels serveis d'espionatge i terror de l'Estat d'Israel (cl Mossad). Posteriorment es va iniciar una campanya de desprestigi personal en la que va col·laborar cl diari EL PAÍS (Diumenge 4 de gener de 1987). Abans d'iniciar-sc cl judici contra el tècnic que havia treballat a la central nuclear de Dimona, sota la cobertura de la qual tenien lloc els experiments militars, es va saber que Vanunu va ser segrestat a Roma utilitzant drogues. Ara, quan cl govern d'Israel està juljant-lo com enemic de l'Estat, un organisme suec l'ha nomenat amic de la humanitat i Premi Nobcl Alternatiu. La Coordinadora Estatal Anlinuclcar (CEAN) va decidir demanar la scua llibertat tot afirmant que els científics tenen el deure de fer públics tots aquells secrets d'estat que impliquen un crim contra les persones. Al Fons de Documentació del Medi Ambient hi podreu trobar o demanar un dossier sobre cl Cas Vanunu.


ANÀLISI DELS PROGRAMES MEDIOAMBIENTALS DEL PRESSUPOST DE 1988 DE LA GENERALITAT VALENCIANA Una de los prioritats del Programa Econòmic Valencià (PEV II) és "la conservació i recuperació del patrimoni natural valencià..." L'anàlisi tant dels recursos com dels objectius dels aspectes medioambicntals del pressupost de 1988 de la Generalitat, posa de manifest, al nostre entendre, la inexistència d'una política medioambiental clara i adient als greus problemes que té el País Valencià. Les competències segueixen essent, un any més, disperses i contradictòries. La muntanya valenciana continua explotant-se comercialment: a la serra d'Espadà se segueix extraent suro de les sureres; a l'Alt Túria, paratges catalogats pel propi Icona -com la Caballcra- tenen els pins marcats per a ser tallats... En definitiva, cl bosc valencià segueix tenint, per a l'Administració un caràcter productiu. Mentre, el conseller d'Agricultura manifesta que "no es pot pensar en cl bosc valencià en termes de productivitat forestal, del que es tracta es de frenar l'erosió..." Dins del programa de Restauració i Protecció dels Recursos Naturals (633.10) es dediquen 5 milions de pessetes al foment d'activitats ecològiques i 33 milions a produccions de fusta basades en espècies de creixement ràpid, les quals tindran com a beneficiaris empreses forestals. Amb això esperen augmentar la producció de fusta... Per acabar-ho d'arrodonir, 5 milions per a ajuts a la producció forestal (foment de la producció per a fusta i d'altres, i evitar l'erosió del sòl). En el període 1988/91, plantegen invertir 1.600 milions en producció forestal, la qual cosa suposa el 29% dels 1.488 milions previstos per a la restauració i protecció dels recursos naturals. En resum: l'any vinent, res no canviarà per al bosc valencià. Es seguirà produint fusta, obrint camins forestals, usant tècniques dures de repoblació... Per altra banda, una vegada passades les eleccions i, després de la febre proteccionista de l'anterior Consell, existeix un conjunt de parcs naturals que necessiten mitjans econòmics per a llur conservació i les corresponents dotacions pressupostàries. L'any 1988 el Parc Natural de l'Albufera, es l'únic que tindrà un programa específic d'actuació. A la resta d'espais protegits, les necessitats deuen estar encara en fase d'estudi... El Programa de Protecció del Medi Ambient (442.10) de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, té el valor de plantejar com a objectius directes: "el manteniment del nivell de prestació de serveis assolit el 1987..." És a dir, seguiran desenvolupant sobre el paper projectes de llei de protecció d'espais

naturals sense incidir en la scua protecció real. En aquest programa només existeix un títol concret, "gestió de residus sòlids". La resta de problemes medioambientals deuen estar presents en la voluntad del Govern Valencià, però difícilment en els, seus pressupostos. Volen restaurar àrees degradades, regenerar espais, portar endavant estudis i activitats de difusió i educació ambiental..., i pressuposten 1.275 milions per al període 88/91 -1667 milions en concret per al 88-, el 60% d'allò pressupostat per al 87. Les activitats qualificades disposaran de 79'4 milions el 1988 per a "cooperar en la protecció del medi ambient i de la salubritat pública mitjançant la qualificació d'activitats". Amb això, és evident que continuaran els vessaments químics a la xarxa de clavegueres, les emissions a l'atmosfera, els sorolls, etc..., que generen els centenars d'indústries que no estan subjectes a control. Les actuacions públiques en el territori, la infraestructura de carreteres, la intervenció en transports i recursos hidràulics, la defensa del litoral, etc, necessiten una planificació conjunta que responga a una ordenació integral del País Valencià, posant especial cura d'ordenar i racionalitzar l'ús de les nostres conques fluvials, dissenyant-hi solucions integrals. Dins la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme, s'ha passat de tindré un programa pressupostari específic de "Promoció d'Energies Alternatives i Estalvi Energètic", dotat amb 201'5 milions el 1987, a integrar en els pressupostos de 88 les energies alternatives dins del programa d"'Ordenació i Promoció Industrial i Energètica". Només detectem una tranferència de capital de 5 milions per al foment de l'estalvi energètic. Per contra, per altra banda hi ha 170 milions per a empreses elèctriques en forma d'ajuts a l'electrificació rural. Aquest greu retall pressupostari per a l'IPEAE, considerem que està emmarcat dins de la paralització dels programes de

desenvolupament • d'energies renovables inclosos el Plan de Energías Renovables (PER) aprovat el 1985. L'aportació real del País Valencià al PER, segons els darrers estudis del Ministeri d'Indústria i Energia està situada en un 37'1% del que estava previst. La recent riuada ha fet palesa la necessitat, no tan sols de planificar, sinó de portar la gestió del territori mitjançant una única instància administrativa. Considerem que els greus problemes medioambientals del País Valencià només podran tindré una resposta eficaç a partir de la consideració de les següents premises: - La necessitat d'un organisme administratiu amb competències plenes en l'àrea medioambiental, tant pel que fa a la conservació i vigilància com al disseny i execució de la política de medi ambient. La millora i conservació del medi ambient no s'ha de concebre com una política sectorial mes, sinó com la interrelació de les més diverses polítiques sectorials sobre el medi físic; la indústria, l'energia, el turisme,... La millora del nostre hàbitat, de la qualitat de vida, serà possible només en la mesura que dissenyem activitats productives respectuoses amb el medi físic i ordenem les nostres relacions socials en funció de l'espai on es desenvolupen i no al revés. L'estudi de les diferents partides del pressupost del 88 (Primera anualitat del PEV II) posa en relleu la parquedat d'objectius pel que fa a la protecció del medi ambient, fins i tot exposats de vegades contradictòriament, i l'escassesa de recursos materials que s'hi dediquen. Per tot això, els ecologistes manifestem el nostre rebuig als actuals pressupostos de la Generalitat valenciana per al 1988, ja que els considerem ineficaços per a abordar els greus problemes ambientals que suporta el País Valencià.

Maties Riera 9


FETS I COSES

PRESENTACIÓ PUBLICA DA.C.E. El passat divendres 6 de novembre al Casal de Joves d'Extramurs va realitzar la seua presentació pública l'Assemblea Comarcal Ecologista (A.C.E.). Aquesta plataforma organitzativa naix de la unió de tres grups de reconeguda trajectòria ecologista: Col·lectiu Ecologista "Rosella", Colla Bici-Ecologista "Més Lluny" i Grupo Ecologista Libertario (G.E.L.), tot incloent també persones que no pertanyien a aquests col·lectius. El procés de fusió ha estat llarg i meditat, ja que els primers contactes començaren a principis d'enguany. A.C.E. ha editat un fullet (per cert amb el dibuix de la portada piratejat del cartell de la 3* Assemblea de la C.A.M.E...) amb el títol "Què és. Què fa". N'hem extret els següents fragments: [transcripció literal]

individuals- hem vist la necessitat de lligar esforços i es això que creem L'Assemblea Comarcal Ecologista de l'Horta, en qualitat de plataforma organitzativa de tots/es aquells/es que acceptem la mala hòstia com plantejament radical. Avui, si no en som de radicals, la integració i l'assimilació de Ics estructures de dominació és garantida". "Autònoms de qualsevol organització política i, és clar, de l'Administració, partim de les valoracions pròpies dels fets per desenvolupar la pròpia pràctica com moviment. A l'Assemblea no existeix una sola interpretació de la realitat, tant se val^ millor. El pluralisme i la descentralització també pertanyen a allò que pretenim, i es recullen en un plantejament alternatiu de la nostra organització."

"Fet aquest anàlisi i donada la realitat del Moviment Ecologista a la comarca, els qui encara mantenim l'optimisme i continuem en la bretxa des de diferents realitats -bé siguen col·lectives o

S'emet un programa d'informació ecologista tots els diumenges de 11 a 12 en Ràdio Klara. Quique Meseguer

PRIMER CONGRES INTERNACIONAL D'EDUCACIÓ AMBLENTAI,

JA TENIM LOGOTIP L'ocell-lluna excorcollaire: una nova espècie de la fauna valenciana. Ocell-lluna escorcollaire (Ecotopicus seleniformis ssp. valentinus): d'aspecte lunàtic i d'uns peculiars constums. Sol apareix allà on s'està agredint el medi ambient, donant la veu d'alarma sobre caçadors, constructors, pesticides... Fins i tot arriba a picotejar el cap dels pressumptes agressors... -quan les seues forces li ho permeten-. És espècie de criança lenta. Distribucció: és freqüent al medi urbà però no és difícil de trobar-se-la al camp. Aquest és el nou logotip d'ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ. El disseny fet per LA NAU, vol reflectir la unió de les dues àrees de treball de l'ecologisme: una, centrada en la qüestió energètica i projectes alternatius en general -ací represntada per la lluna- i la representada per l'ocell, que lluita per la defensa de l'entorn natural. D'ara en davant l'Ocell-Lluna escorcollaire s'incorpora a la fauna autòctona del País Valencià. Llarga vida!

10

La Facultat de Filosofia y Ciencias de la Educación i l'Instituto Universitario de Ciencias Ambientales, tots dos de la Universitat Autònoma de Madrid, convoquen per als dies 23 al 26 de març de 1988 el Primer Congrés Internacional d'Educació Ambiental. Hi participaran representants de les Universitats de Londres, Oxford, Mallorca, etc. La secretaria del Congrés, és: IUCA, Edificio de Estomatología, Ciudad Universitària - 28040 Madrid.

DEBAT SOBRE LA SITUACIÓ DEL LITORAL MEDITERÀNII L'AVANTPROJECTE DE LA LLEI DE COSTES Amb l'objectiu de tractar aquestos temes es reuniran a la Ciutat de Mallorca els 11, 12 i 13 de desembre, els grups: GOB, DEPANA í ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ, a més d'ecologistes no adscrist a aquests grups. Divendres es farà la recepció i planificació d'actes. Dissabte reunió de treball amb presentació de diferents ponències (AE-A, en presentarà una sobre zones humides del P.V. i una altra sobre les Columbretes), i es discutirà l'avantprojecte de Llei de Costes i la política de l'Administració. Diumenge hi haurà una excursió reivindicativa a Cabrera, molt castigada per les maniobres militars. Per a més informació: GOB C/. Verí, 1 07001 Ciutat de mallorca


de la CEE estan tractant d'obrar el miracle: que després d'un nou desastre com el de Txernòbil no es pruduesca contaminació radioactiva dels aliments.

S'HA PARLAT DE... Satur Villanueva En llegir unes declaracions a "Las Provincias" de la Directora d'Urbanisme de la Conselleria d'Obres Públiques, Blanca Blanquer, ens assabentem de l'amnistia atorgada a més de 100 urbanitzacions il·legals. Amb aquesta amnistia s'acompleixen totes Ics previsions dels especuladors que, malgrat estar prohibit, començaren a construir il·legalment, no feren gens ni mica de cas de les protestes de grups ecologistes, persones i organitzacions amb una mica de sentit comú ("a mes donem llocs de treball!", afirmaven), passaren d'enutjosos tràmits burocràtics i d'altres qüestions legals, i dins de la comptabilitat general deixaren un apartat com a "Multes minses a deduir...". I ara, finalment, amb aquesta actuació de la Conselleria han aconseguit tancar el cicle amb la legalització de la destrucció del patrimoni comú. D'aquesta situació, una bona part de les responsabilitats corresponen a la mateixa Administració que, amb la scua tebior en la persecució dels infractors de la Llei (d'aquest tipus de llei, és clar!), ha

permès que totes aquestes urbanitzacions hagen tirat endavant. Blanca Blanquer diu que ara hi haurà rigorositat... Una oportunitat per demostrar-ho serà la urbanització "Las Cumbres del Sol" de Benitatxell. O també serà amnistiada?

Hi havia a Yecla un retor tingut per molt miraclcr, a qui els seus feligresos anaren a demanar-li que fera possible tenir dues collites en un any. -Fills de Yccla! voleu tindré ducs collites l'any! -els digué des de la trona.-Síiiii...! -respongueren tots a una veu-. -Doncs... d'ara endavant conteu els anys de 24 mesos. De vegades la realitat és més increïble que els contes. Els sants barons

-Europeus! voleu que els aliments no siguen contaminats per la radioactivitat? -Doncs... augmentem la dosi permesa (ale hop!) La Comissió Europea proposa que, en comptes de 370 bequcrcls (bq) per litre de llet i aliments per a xiquets i de 600 bq per a la resta de queviures, siga augmentat el límit a 800 bq per a l'aigua, 1.000 bq per a la llet, 1.250 bq per la resta d'aliments i 2.500 bq per al pinso de bestiar. La catàstrofe de Txernòbil, a banda de les vides humanes que ha costat i que costarà, ha suposat unes pèrdues econòmiques immenses en l'agricultura i la ramaderia per contaminació d'aliments. Aquestes pèrdues, astutament, s'han tractat de mitigar fent compartir els "avantatges" de l'era nuclear als països del tercer món, mitjançant les trameses d'aliments radioactius que han estat venudes a baix preu. D'ara endavant, les pèrdues podrem reduir-les entre tots menjant-nos la nostra part de radioactivitat. Bon profit!.

IKONO - EL TEMPS

(ve de la pàgina 1 -crònica de una riuada ...)

d'una urbanització en un barranc natural o que faça el parc de bombers d'Alzira en un lloc inundablc. Després del Consell de Ministres en cl qual es decretà la declaració de zona catastròfica sembla que per fi es prendran mesures. La qüestió que resta oberta és: s'actuarà des de l'arrel dels problemes?, es faran les obres que calgucn mirant de rcspetar cl medi ambient... que en definitiva és la mes barata de les solucions?. Potser davant d'una catàstrofe tan do-

lorosa com aquesta es fa patent que l'cco. logismc, hui, pot tindre una component utòpica (tant necessària!) però no d'ingenuïtat. No puc estar-mc ací de transcriure les paraules del nostre benvolgut company Josep-Vicent Marques (Lcvante 10/ 11/87): "Hi ha ducs coses que cm fan por: l'una és considerar com podíem haver-nos fet escoltar fels ecologistes] pels sords; l'altra és pensar que també tenim raó respecte de la Central Nuclear de Confrents. (...) un poc de raó estimula; tanta, deprimeix".

11


HORARI DE LES COMISSIONS DE TREBALL D'AE-A PROTECCIÓ DEL TERRITORI VIDA SILVESTRE ENERGIA REDACCIÓ DEL BUTLLETÍ COLLA BICI-ECOLOGISTA LA LLUNA PLENA

Dimecres a les 20 hores Dimecres a les 20 hores Dimecres a les 20 hores Dijous a les 11 hores Dimarts a les 21 '30 hores

HORARI DE CONSULTA DEL FONS DE DOCUMENTACIÓ DEL MEDI AMBIENT Dimarts i Dimecres de 18 a 21 '30 hores

1


Butlletí de La Casa Verda. Número 40. Desembre 87