n2 39 novembre '87
ALDEADAVILA: una gran victòria Dues grans victòries ecologistes han tingut lloc les darreres setmanes: la renúncia per part del Govern als projectes del cementiri de residus radioactius a Aldeadàvila (Salamanca) i del polígon de tir a Cabaneros. La ferma oposició ecologista i el ressò importantíssim que aquesta actitud ha tingut en l'opinió pública van forçar el Consell de Ministres a fer marxa enrera en tots dos casos. Si pel que fa a Aldeadàvila els factors de més pes han estat l'oposició comarcal -extraordinàriament activa i decidida- i també la internacional - e l Govern Portuguès hi estava en contra-, en el cas de Cabaneros les mostres d'indignació han assolit tot l'Estat i inclouen nombrosos i diversos sectors d'opinió. En tot aquest afer, s'ha manifestat una esgarrifadora insensibilitat ecològica per part del Ministeri comandat per Narcís Serra: fins que les mostres de rebuig no es van extendre tant que inclús alts dirigents del PSOE de Castella - La Mancha se'n feren capdavanters (José Bono president de la
Comunitat de Castellà - La Mancha amenaçà de dimitir), no van ser sensibles als evidentíssims i molt singulars valors ecològics del paratge. La intenció de convertir la finca de Cabaneros en Parc Natural, que en un determinat moment -fa un parell d'anys- haguera pogut aparèixer com una mostra de política ambiental positiva, apareix a hores d'ara, com una derrota indubtable dels sectors més militaristes i irrespetuosos envers la natura de l'Administració, front a la manifesta voluntat popular proteccionista. Les anècdotes vergonyosament confusionistes (compra "secreta" dels terrenys, consideració del tema com a matèria reservada, etc.) eixides del Ministeri de Defensa no fan altra cosa que afegir més factors d'indignació -amb efecte sortosament retroactiu- a un afer que haguera pogut convertir-se, sense l'activitat dels ecologistes, en una pèrdua ecològica incalculable. Ara, però, ve la segona part: la renúncia a Cabaneros no significa aban-
donar el projecte de Camp de Proves de bombardeig per a l'OTAN. Com que per a aquesta missió es necessita un paratge despoblat no seria genys estrany que l'emplaçament alternatiu que decidesquen tinga també una importància natural singular. Un cercle viciós consustancial a la lògica i necessitats militars -radicalment antiecològiques- que només té una eixida: camps de tir, ni a Cabaneros ni enlloc més. En el cas d'Aldeadàvila, allò que ens fa continuar a l'expectativa no són les perilloses "necesitats militars irrenunciables" -com a Cabaneros- sinó la realitat evident d'un estoc de residus radioactius en creixement continu. Si no es destinen a Aldeadàvila -de moment almenys-, on aniran a parar? Us oferim en aquest número del BUTLLETÍ una exposició sobre el tema de les deixalles radioactives i sobre la lluita de les comarque del Bajo Duero en particular en contra del projecte de laboratori nuclear.
ESPÈCIES PROTEGIDES MORTES PELS CAÇADORS A L'ALBUFERA El diumenge 18 d'octubre, membres d'ACCIO ECOLOGISTA AGRO van observar que alguns caçadors situats dins del Parc Natural, en una zona de la marjal que envolta l'Albufera, dins del terme municipal de València i no lluny de l'autopista del Saler (zona de seguretat), es dedicaven a disparar contra les aus que hi havia. De resultes d'una inspecció de l'àrea i en una superfície de només 3 Ha., hi van ser trobats 8 cadàvers (agrons blaus, martinets blancs i esplugabous) i un exemplar de martinet amb l'ala trencada -completament irrecuperable-. Alguns del individus morts havien estat amagats amb palla d'arròs. El mateix dia es va denunciar aquest fet a la premsa, que efectivament se'n va fer ressò a les edicions de dilluns. Posats en contacte amb la Conselleria d'Agricultura, se'ns va fer saber que "la falta de guarderia imposibilitava el control dels caçadors". L'endemà, dimarts 20 d'octubre, una representació d'ACCIO ECOLOGISTA - AGRO es va presentar al Palau de la Generalitat per tal de lliurar-los els cadàvers dels ocells i una carta de protesta adreçada al President de la Generalitat Joan Lerma -que, al mateix temps, és president del Parc Natural de l'Albufera-. Van ser rebuts pel subsecretari de Presidència, Ximo Puig, que mostrà "gran pesar per part de l'Administració" i que hi havia "voluntat política" per a solucionar el problema, Una resposta (no-resposta, més ben dit) que ja es va fent massa habitual, repetida i inoperant.
RIURE PER NO PLORAR Ja ha començat la caça! S'ha acabat la tranquil·litat! No ha fet més que començar i ja estem una altra vegada escrivint d'aquest tema. Es de suposar que hi haurà qui dirà poc més o menys: "Tots els anys igual, és que són poc originals, per quatre pardals que maten i ja està el bullit armat". Què hem de fer! Si senyor: la veritat és que ens repetim tots el anys, però ES QUE NO ENS DEIXEN SER ORIGINALS. Quinze dies fa que s'ha obert la veda i ja s'han tombat tots el macabres "rècords" dels anys anteriors. Els escopeters han tornat ha fer de les seues, matant tota una sèrie d'aus protegides pel simple fet de matar. També és de suposar que aquests individus en llegir aquesta carta es baquejaran de riure, però què hi hem de fer, ja es sabut que "d'on no n'hi ha no se'n pot traure". En canvi, i ací veiem el problema més gros, segons diuen L'Albufera i el seu entorn són Parc Natural i segons afirmava don Carles Auernheimer (Súper Director-conservador de Parcs del País Valencià) la darrera setmana, el fet de concentrar totes aquestes "direccions conservadores" en una sola persona, millorarà la gestió d'aquests espais ^protegits? Curiosa manera de protegir i gestionar és eixa quan sabem, com sabem, que tots els anys ocorren fets tant indignants com el del 18 d'octubre; quan encara no s'ha creat una guarderia que done alguna garantia a aquesta
obligada protecció; quan es posen uns límits d'aus a caçar que són superats a la 1 a setmana i que, a causa d'haver eixit publicats més tard, no tenen en compte el que ja s'ha caçat. Açò, senyors "responsables" és una presa de pèl. Quina sensibilitat devem pensar que tenen, per tal de garantir la protecció del patrimoni natural, quan un any darrere l'altre ens trobem amb la mateixa història? Podem o devem aguardar alguna cosa més de la seua gestió? Realment, algú creu que aquestes persones tenen alguna intenció de protegir el medi ambient en general? Nosaltres pensem que ens han demostrat clarament que no; la seua política conservacionista és purament electoralista. Ací estan les declaracions de parcs en èpoques clarament electorals, o la gestió del Parc de L'Albufera, o també la desastrosa política en el tema del litoral, on les urbanitzacions neixen de la nit al matí, on monstruoses urbanitzacions "passen" de les ordres de paralització d'obres (Benitatxell, evidentment), on es construeixen ports esportius en cales meravelloses (Orpesa), on es vol dessecar quantes marjals siga possible... Açò és qualsevol cosa menys protegir; si de cas és, com dèiem abans, fer riure (riure per no plorar). William Cobm
CARTA AL PRESIDENT LERMA Durant el darrer diumenge membres d'ACCIO ECOLOGISTA-AGRO varen recollir cadàvers de 5 agrons blaus i 2 esplugabous, al llarg d'una extensió no superior a 3 Hres. del terme municipal de València, en el Parc Natural de l'Albufera. Els ejemplars citats, tots ells d'espècies protegides pel Real Decret 3181/1980, foren abatuts per trets d'escopeta. Donada la dificultat de recórrer un terreny tan entollat, cal suposar, amb tota lògica, que en la superfície prospectada s'hi deuen trobar més aus mortes. Esglaia pensar en el nombre que deu correspondre a les 21.000 Hes. de Parc. Malgrat tota l'afluència de caçadors al lloc esmentat, no es va veure cap guarda en tot el dia. Com vostè coneix, la nostra associació du anys reclamant solucions contra aquesta autèntica i reiterada matança. De cara a la temporada de caça 87/88 s'ha publicat, per primera vegada després de molts anys, una normativa específica per al territori, malgrat que la temporada de caça feia 10 dies que havia començat. El seu compliment es fa basar en la col·laboració dels caçadors: la resposta a aquesta petició de col·laboració es evident. Els fets són clars. Quina serà la resposta dels gestors del Parc Natural? Si no més són capaços d'emetre normatives, molt publicitades per tal d'intentar vendre una imatge de preocupació, però que són incomplides sistemàticament, no tenim altre remei que demanar la seua dimissió. El pressupost de 1987 per al Parc, dedicava a personal 12.312.000 pessetes. Si com ha declarat a la premsa el director del Parc: "Yo solo cobro como director del Gabinete de Medio Ambiente y lo demàs son trabajos anadidos". Si la resta del personal específic del Parc (tècnic i administratiu) també està adscrit al dit Gabinet; si no existeix guarderia específica per al Parc i no obstant això, no s'ha invertit el pressupost de personal, la responsabilitat ens pareix important.
L'argó blau (Ardea cinerea) té el cos gris i el bec i potes de color fosc. Camina sigilosament per llacs i marjals, amb aigua fins la meitat de les llargues potes. Caça peixos adults que atrapa amb el bec, de llargària considerable. També se'l coneix pes bernat pescaire (en castellà, garza real).
3. Una inesperada projecte
CEMENIERIS 1. Els Residus Nuclears El problema més greu amb el qual topa la indústria nuclear és com desfer-se de la gran quantitat de residus que produeixen les centrals nuclears. A hores d'ara és un problema no resolt i que no sembla tindré fàcil solució. Mentrestant, aquests residus s'han d'emmagatzemar dins les pròpies centrals o en altres emplaçaments provisionals. El juny de 1986 les centrals nuclears espanyoles emmagatzemaren 31.929 bidons de residus radiactius de baixa i mitjana activitat i 7.141 d'alta activitat. A aquests residus caldria afegir-hi els dipositats en altres intal.lacions (El Cabril, Juzbado, etc). En l'actualitat les centrals nuclears de Zorita i Santa Maria de Garona es troben ja saturades de residus, per la qual cosa s'han d'enviar aquests a El Cabril (Hornachuelos, Córdoba). La resta de les centrals tenen un volum de residus molt a prop de la saturació, llevat de les que han estat engegades en una data recent. En 1984, es va crear ENRESA
(Empresa Nacional de Residuos Radioactivos) que ha estat la responsable de l'elaboració del Pla General de Residus Radiactius, aprovat recentment, amb l'objectiu prioritari de cercar un emplaçament definitiu per als residus d'alta activitat abans de 1999. Aquest pla serà finançat amb una quota de V4% de les quantitats recaptades per la venda d'energia elèctrica per part de les empreses del sector. Les fortes pujades de les tarifes elèctriques no sols serviran per a finançar les centrals sinó que alhora els pagarem la gestió dels residus.
2. El Projecte IPES
El projecte IPES significa la construcció d'una intal.lació capdavantera experiemental suberrània en terrenys de granit, amb la finalitat de demostrar la viabilitat d'un dipòsit segur per als residus radioactius d'alta activitat i llarga vida mitjana. Aquesta intal.lació era previst de construir-la a la zona de Los Arribes al terme municipal de Adeadàvila de la Ribera (Salamanca), molt a prop de Portugal. Les experiències i resultats del projecte esmentat s'havien d'aplicar a altres llocs de l'Estat (i d'Europa) de característiques geològiques semblants, per a seleccionar aquell que reunirà les millors condicions com a magatzem definitiu per als residus radioactius. Aldeadàvila en seria un dels emplaçaments potencials amb majors possibilitats d'elecció. Aquest mateix projecte, desenvolupat ací per ENRESA i finançat en gran part per la CEE, també s'està duent a terme en altres països europeus, en estructures geològiques diferents i a profunditats diferents.
reculada
ai
El Consell de Ministres del 16 d'octubre, decidí renunciar a la construcció del laboratori nuclear de residus nuclears en Aldeadàvila. La decisió estaria motivada per les dificultats de finançament per part de la CEE. , Sorprèn aquesta decisió si tenim en compte l'enorme interès del projecte, no sols per a ENRESA, sinó per a la CEE i lestat avançat de les fases preliminars de la construcció del laboratori. La renúncia al projecte significaria ajornar indefinidament el greu problema de trobar un emplaçament adequat per a l'emmagatzenament dels residus. Una possible explicació, a més de l'oficial, és que es tracta només d'un ajornament provisional del projecte degut a la ferma oposició del govern portuguès i de la població de les comarques de Los Arribes, amb una projectada marxa a Madrid el dia 24.0 bé ENRESA compta amb un altre emplaçament de característiques similars i on confià trobar-se amb una oposició popular més fluixa. En qualsevol dels casos la manca de transparència informativa continua sent la característica de la indústria nuclear.No ens creiem que s'abandone el projecte definitivament. 4. Un exemple d'oposició antinuclear El passat febrer, davant de les primerenques notícies dient que s'anava a instal·lar un laboratori nuclear a la zona de Los Arribes, es va formar la Coordinadora Antinuclear del Bajo Duero i la Coordinadora de Municipis de la comarca, amb la finalitat d'aconseguir-ne informació i impulsar l'oposició al projecte. Des d'aleshores, es succeixen les manifestacions, recollides de signatures, tancaments, assemblees, actes informatius, etc, amb una gran participació popular. Cada vegada més pobles es solidaritzen amb la lluita. El dia 24 d'octubre estava prevista una marxa a Madrid i una vaga general a tots els pobles afectats amb la finalitat de donar a conèixer llur oposició a la resta de l'Estat. L'amenaça que han patit los Arribes, demà pot traslladarse a qualsevol altre lloc. Els residus radiactius ja són una realitat per tot arreu. Jandro de la Cueva
COMUNICAT DE LA C.E.A.N. Aldeadàvila - Los Arribes 11 d'octubre de 1987 La Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN), davant els nous nomenaments de Consellers del Consell de Seguretat Nuclear, del passat 8 d'octubre, expressà el seu malestar degut a que les persones nome-
nades no són les més adequades per a portar a cap el paper de control de les centrals nuclears i les instal·lacions radiactives. La CEAN fonamenta el seu refús per la coneguda militància pronuclear, el fet d'haver tingut càrrecs en la indústria nuclear i associacions que en defesen a ultrança els interessos
de les companyies elèctriques. En les mateixes dates ha estat nomenat un nou president del C.S.N., de qui els ecologistes i antinuclears esperem que inaugure una nova política informativa acabant amb el secretisme, aconseguint que cap document del C.S.N. i la indústria nuclear siga amagat a l'opinió pública.
REUNIÓ DE LA COORDINADORA ESTATAL ANTINUCLEAR Durant els dies 10 i 11 d'octubre ha tingut lloc a Aldeadàvila (Salamanca) la reunió de la tardor de la Coordinadora Estatal Antinuclear (CEAN), a la qual hi ha estat present la Comisió d'Energia d'Acció Ecologista - Agró. Hi assistirem de 22 grups de tot l'Es-tat, així com de diverses coordinadores antinuclears i representants de Portugal i França com a convidats. Entre els temes tractats, sobresurt el dels parallamps radioactius i el seu emmagatzemament en instal·lacions provisionals en quatre llocs de l'Estat (entre ells s'hi troba Quart de Poblet). Es donà una informació detallada, discutint-se les mesures a prendre pels grups antinuclears, així com la necesitat de denunciar qualsevol tipus d'instal·lacions radioactives incontrolades (aparells de raigs x...) situades en nuclis urbans. També s'informà sobre el proper (ja fet amb els resultats coneguts) simulacre de Vandellòs1 II i de l'inici de Trillo que farà el número 10 de centrals en funcionament. Una altra campanya que es durà a terme a nivel estatal, serà contra la imminent pujada de les tarifes elèctriques (el novembre o desembre) com a mitjà de finançament dels grans deutes de les empreses. Però el tema central de la CEAN fou la discussió del projecte anomenat
IPES (del qual informem en altre apartat), destacant-se l'alt grau de mobilització i participació aconseguit a la zona. La Coordinadora Antinuclear del Bajo Duero va informar de les pròximes mobilitzacions (marxa a Madrid). La CEAN donà gran importància a l'extensió de les mobilitzacions pertot arreu com a mitjà d'aturar el problema dels residus i evitar la construcció de magatzems en altres llocs.
N.B. En el moment d'escriure's aquesta nota, el Govern a decidit la paralització del laboratori d'Aldedàvila. La Coordinadora Antinuclear del Bajo Duero aguarda la confirmació oficial i garanties de la paralització definitiva. En aquest cas la marxa a Madrid no es celebraria.
Dolors Enríque
AIXÍ FOU LA REUNIÓ DE LA TARDOR DE LA COORDINADORA DEL BOSC De 60 a 70 ecologistes, representants d'una desena de grups, ens trobàrem els passats dies 24 i 25 de novembre a l'alberg "La Canaleta" d'Ador (La Safor). Com ja sabeu, la Coordinadora per la Defensa del Bosc al País Valencià és l'organització que aglutina els col·lectius ecologistes del País i, en realitat, l'única plataforma de coordinació supracomarcal hui existent. En l'ordre del dia a debatre el dissabte hi havia temes ardents, com el dels incendis forestals; altres que fan molt mala olor, com és el cas dels abocaments incontrolats; uns altres molt mullats com el de les denúncies legals i els mecanismes de protecció de paratges naturals. Tampoc no va faltar un tema tan àrid com el de les urbanitzacions salvatges en indrets de gran valor ecològic, o la transformació il·legal de terrenys. Per suposat també férem un repàs a les activitats dels diferents grups i a la situació ecològica de les comarques. A la nit, després dels debats.
vingueren els soparets, la xerradeta amistosa i destrellatada i una mica de mistela. No ens n'anàrem a dormir sense veure uns quants audiovisuals sobre l'ampla temàtica tractada en la reunió, preparats pels diversos grups. N'hi hagué alguns (els més bandarres) que encara tingueren temps de baixar al poble a fer-se'n una. Diumenge, de matí, ens concentràrem enfront de la pedrera "legal" (feta la llei, feta la mer...) del circ de La Safor, on uns xicots ensenyats en l'art de pujar muntanyes despenjaren una gran pancarta que deia "CANTERES ACI, NO!" (que, en bon valencià, vol dir "PEDRERES ACI, NO!"). Ben gran i ben clar, per a què tots se n'assabentaren. Després férem una marxa pel lloc conegut per RACÓ DEL DUC, un espai que tots volem protegir per la seua gran bellesa, pel valor botànic i per ia gran quantitat d'espècies animals que hi troben recer.
BENITATXELL: segueix la passivitat oficial A finals de setembre ACCIÓ ECOLOGISTA - AGRO va trametre un escrit als principals responsables de l'Addministració sobre aquest tema -entre els quals la Directora General d'Urbanisme- en el que es demanava quines mides sancionadores havia adoptat la Conselleria i si s'havia obert expedient a l'empresa constructora. Demanàvem també informació sobre quan ha de ser presentat a exposició pública el Pla Especial exigit per la Comissió Provincial d'Urbanisme. A la Conselleria -com es pot comprovar per la carta de responsta-, ni veuen ni escolten ni parlen, com els tres micos simbòlics. Naturalment, tampoc no fan, que és del que es tracta: de fer complir les pròpies resolucions aturant les obres.
En tornar al lloc de reunió (i després d'un bon dinaret, tot siga dit), arribaren les conclusions: * preparar unes jornades ecologistes sobre incendis i erosió * preparar-ne unes altres sobre protecció dels espais naturals i legislació. * editar un butlletí intern sobre les activitats i les propostes dels grups de la Coordinadora. * seguir lluitant i denunciant agressions com ara l'urbanització de les Morres de Benitatxell, la pluja àcida a la comarca dels Ports, les transformacions il·legals de terres, la caça salvatge, les subhastes de fusta cremada, etc... I això fou tot de moment. Algú s'anima a col·laborar en l'organització de les jornades?
Carles Arnal, corresponsal no numerari
SALVADOR ALMENAR, CAP DEL SERVEI DELS VIVERS FORESTALS DE LA DIPUTACIÓ (CODENA) Pregunta Com es pot compaginar la militància ecologista i el treball en un càrrec de l'Administració? Resposta Costa a vegades eh!, des de fora el que passa és que ho estàs veient des d'un punt de vista molt utòpic, molt ideal... però et quedes en això, amb eixe sentiment, i poques coses pots dur a la pràctica i des d'on jo estic es pot fer realitat algunes de les coses que des de fora no podries, ni com a simple ciutadà, ni com a professional, ni com a res... Jo, per exemple, he tingut una trajectòria tant en l'empresa privada com a l'Administració i sé el que es pot fer en un i en l'altra i em pareix que en aquesta es pot fer un treball socialment i científica més qualificat i lògicament sota el punt de vista ecològic també. Simplement com a resum del que s'està fent (i això no vol dir que siga òptim i el que a mi m'agradaria però...) per exemple, no sé si sabeu que tots els estudis bàsics s'estan realitzant ara, mapes edafològics i de vege-tació. Això no existia fins ara i treballar-hi és una cosa important, i dur a la pràctica tots els consells de la gent de la Universitat botànics edafólegs, zoòlegs, etc. amb tota la il.lusió que duen els grups ecologistes a la muntanya, és positiu. Estem fent un treball experimental i fins i tot en tenim alguns fruits del que estem fent, tant a la muntanya com en la repoblació de plantes autòctones, perquè de fet som dels únics en tindré plantes autòctones... P. Però tota aquesta labor no hauria de ser un treball més d"'lcona" que no un treball marginal de la Diputació? R. Clar home, clar!; coordinat ja des de l'Estat Central fins l'Autonòmic. Per això, en un futur no està gens garantit per falta de consciència, perquè la Diputació diu que qui ha de repoblar ós la Conselleria d'Agricultura, l'antic Icona, però el que no volen saber és que hi ha unes muntanyes que són les municipals que estan adscrites a CODENA, i que no se'n fa càrrec la Generalitat. Això ha provocat enfrontaments entre Diputació i Conselleria per culpa d'aquest tema. A la Conselleria i a l'Icona es molesten pel que estem fent nosaltres. P. Tu creus que hi ha un canvi qualitatiu important d'estar tu als Vivers forestals al que hi havia abans... R. Home!, és que abans no hi havia res!... i si ara hi ha alguna cosa, és per l'equip de companys que hi estem treballant; perquè realment el treball és d'un equip, no meu a nivell personal, això m'agradaria que ho subratllàreu; doncs de no estar nosaltres podria haver-hi d'altres persones, com hi ha a la Diputació, sense consciència ecològica, que podrien fer moltes
coses i no les fan, i prou! Altres persones es podrien dedicar a fer "plantitas" exòtiques en comptes de les espècies autòctones, sense preocupar-se massa de la repoblació forestal, únicament mirant la jardineria urbana. De fet, a mi ningú no m'ha imposat que faça les coses, sóc jo qui va proposant les coses i me les van acceptant a dures penes. P. Podries parlar de la campanya de repoblació que s'està realitzant darrerament? R. Es una campanya que s'està fent en gran quantitat de pobles, però torne a dir, de forma experimental. Estem tenint moltes pegues en concret amb els Quercus, que és la base fonamental de la repoblació. Tenim problemes pels rosegadors, pels porcs senglars i això redueix l'èxit de la repoblació; amb altres plantes no, perquè amb les plantes aromàtiques i medicinals ens ha anat molt bé en alguns llocs, els freixos també, les ginebres, les sabines, tot això tira relativament prou bé, la pega la tenim amb els Quercus: la carrasca, la surera i el roure on encara no hem acoseguit com repel·lir els rosegadors, i això que en tenim moltes de tècniques: la reixeta metàl·lica, repel·lents químics, repel·lents naturals com la infusió de baladre... P. Podries comentar com s'inicià aquesta experiènciala gent que hi participa, subvencions, etc. R. Inicialment hi ha una campanya que es presenta a tots els pobles de la província, el poble que vol acollir-s'hi ho sol·licita i aleshores passen per uns estudis de gent de la Universitat que són membres del CAMA (Consell Assesor del Medi Ambient) que fa una primera valoració d'aquests pobles, per veure l'interés específic de cada lloc. Normalment repoblen, en llocs on també la Unversitat de València ha fet el mapa idafològic i de vegetació. Una volta tenim aquest informe del CAMA ja es fan propostes de quines persones de la Universitat faran el treball de direcció i de seguiment de la repoblació, en base a una memòria que tenim. Aquests equips es reuneixen i presenten tots el problemes que hi haja; una volta ja tenim el poble i l'equip el que es fa es donar el material i en el moment oportú, ja es fan les sembres i plantacions. Els diners es donen directament de la Diputació als Ajuntaments per a que ho gestionen amb la gent de l'atur del seu poble per mitjà dels sindicats, associacions de veïns, junta municipal de col·locació, de forma que es controle la gent de l'atur que va a la muntanya. Amb la gent de l'atur, amb les plantes que donem a la Diputació i amb la direcció dels equips de la Universitat, és com es realitza la repoblació. L'equip de la Universitat té un treball de seguiment de la repoblació al llarg d'un any.
Precisament enguany publicarem algun d'aquests treball: els que hem considerat més interessants, com pot ser el de la Serrania (un estudi sobre els recursos naturals de la Serrania que tracta de plantes medicinals i sobretot les plantes oleaginoses, un estudi realment bo); també tenim un itinerari de la natura de la font de la Umbria, un altre de la Falaguera, de Portacoeli, el de la Marjal de Sagunt, de les dunes, etc, i uns quants més que considerem prou interessants... P. I com es que ara, que precisament teniu una gent ja formada, es comenta que potser es paralitzarà aquesta campanya? R. Doncs si..., per falta de coneixements del tema o... de voluntat política de fer-ho,... no depèn de nosaltres. P. Però això suposa que la reducció de les despeses de l'Administració es fa "a voleo" quan realment la inversió forta, qué és formar uns equips, ja està feta, ara es tallarà? R. Sí, potser sí que es talle, lamentablement, molt a pesar meu..., jo sé que està clar que nosaltres estem intentant i proposant que es continue, però quan els administradors, els polítics, diuen que no, és que no. De totes maneres, no està clar encara del tot, no ho sabem, està en la corda fluixa. P. Quan se sabrà?. R. Quan aproven els pressupostos, perquè enguany s'havia aprovat, en la primera modificació ho varen llevar i ara estem esperant que en la quarta modificació ho tornen a posar però no ho sabem encara. Quan se sabrà molt clar és en el pressupost de l'any que ve. Si no hi posen els diners per a repoblar, ja ens podem acomiadar del tema..., ens dedicaran a conrear plantes antòctones per a jardineria, urbana i oblidem-nos de la repoblació forestal... jmolt a pesar nostre!. Seria una gran fustració per a tots!. P. En què consisteix el "Telèfon Verd"?
el "Centre Verd" i
R. Són dues coses diferents. El Telèfon Verd és de consulta ecològica i denuncies. Hui per exemple, n'hem tingut una sobre uns arbres que van tallar a Moixent. Quan ens arriba una denúncia com aquesta, tractem per tots el mitjans de pressionar per evitar-ne la desfeta. Hem parlat hui mateix amb l'alcalde de Moixent amb l'arquitecte hi parlarem demà i, al marge
d'això, quan ja tinguem la denúncia formal la transmetrem a la Conselleria d'Agricultura i la d'Obres Públiques i a qui corresponga que hi actue. Nosaltres no tenim els mitjans, ens agradaria tindré un equip d'advocats medioambientalistes per a poder dur estes denúncies endavant. P. Hem sentit dir que al "Telèfon Verd" arriben una sèrie de trucades i és totalment inoperant, perquè no se sap ben bé que fer amb elles, no es veu la possibilitat, diguem-ne "executiva" de l'assumpte, quedant-se en una qüestió propagandística?
(Asociació Repoblació del Bosc Antòcton) per exemple, biòlegs que estan treballant a l'Administració, la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) , dos camps de treball internacionals, amb gent de tot el món, cubans, americans, polonesos, alemanys, etc, també hi ha cursos de jardineria, cursos sobre educació medioambiental. Hi ha organismes que han demanat lloc, des de la Universitat de València, per fer-hi unes jornades d'educació medioambiental, també la Federació d'Amics de la Terra, etc... Tota la gent que ho sol.licite té els locals debades, fins i tot es pot arribar a subvencions per als menjars.
R. La creació del "Telèfon Verd" va ser una . iniciativa nostra, no de la Diputació i que ho acceptarà va ser important, perquè es acceptar un telèfon on hi poden haver denúncies contra la mateixa administració.
P. Com tinga creus carrer
P. Més bé on es poden queixar... R. Ara et dic: allí arriben les denúncies, totes s'escriuen i sóc jo el que les tramita. Algunes han tingut èxit, hem aconseguit aturar desfetes, altres ens han arribat ja tard, quan no hi havia res a fer. Jo si que veig que ens fa falta un gabinet d'advocats per a dur, fins i tot als tribunals, moltes coses que no sé si la Diputació estaria disposada. De moment, sí que està disposada (almenys amb el diputat que hi havia fins ara, prou valent i disposat a enfrontar-se amb qui fóra...). Penseu que nosaltres tenim una gestió, podem fer unes coses, però per damunt nostre tenim un diputat, un polític que també ens controla, que ens deixa fer o no ens deixa..., fins ara ens han anat deixant fer relativament..., d'ara endavant pot anar millor o pot anar pitjor, això no ho sabem encara, el canvi ha estat recent. De tota manera, nosaltres no som uns polítics del medi ambient, simplement recollim les informacions, ens documentem i enviem cada cosa a qui corresponga. Altra cosa és el que pot fer un grup ecologista, passar ja a l'acció, que, de veritat, fa falta en molts casos, aturar les màquines, etc, i no hi ha més!... Podem parlar també del "Centre Verd"... Va ser inaugurat fa poc i és un lloc on hi ha unes intal.lacions on la gent pot quedar-s'hi a pernoctar, a conviure un temps, on s'hi poden impartir cursos, etc.
P. Quins tipus de persones hi?
poden
anar-
R. Allà hi han anat des de grups ecologistes que ho han demanat, l'assemblea d'A.R.B.A.
és possible que l'Administració eixes diferències internes?, tu que una persona diguem-ne del ho comprendria?
R. Jo tampoc no ho comprenc, això és qüestió de falta de criteris clars, des de dalt, des del Govern Central fins l'Autonòmic. La política del medi ambient s'hauria de dur amb criteris d'unitat de gestió, no dispersant competències. Caldria elaborar estudis científics preliminars, amb equips interdisciplinaris de botànics, zoòlecs, edafòlegs, enginyiers forestals, etc, als quals s'incorporarien els ajuntaments, associacions de veïns, sindicats i grups ecologistes. L'educació medio-ambiental hauria de tenir una atenció preferent. P. L'Icona està transferit, no?
R.
P. On estan situades? R. A Bétera, als Vivers forestals. Hui en dia disposem d'una capacitat d'hostajament per a 50 persones, un menjador, una cuina, piscina, saló d'actes i d'exposicions. També hi són les oficines de CODENA i el laboratori, els hivernacles, etc. Al Centre Verd ja s'hi han impartit tota una sèrie de cursos i en tenim programants d'altres.
actitut totalment negativa, contrària a les nostres posicions i van pel seu cami. Jo crec que continuen fent les desfetes de sempre encara que en alguns organismes de la Conselleria pareix que canvien de criteris pel que fa a repoblament amb espècies autòctones, a la no introducció de maquinària pesada a la muntanya, la veritat és que a l'hora de la pràctica, l'Icona està explotant la muntanya com sempre, continuen introduint maquinària pesada, fent uns tallafocs que són una desfeta ecològica total, estan subsolant la muntanya en el sentit de la pendent, amb la qual cosa es provoca una erosió tremenda, encara continuen fent calaments, que es una política totalment negativa, nefasta, en contra de tots els criteris científics..., en contra dels especialistes en botànica, en edafologia i contraria a la nostra actitud. En base a tot això, doncs, ells van pel seu camí, contrari al nostre, i no hi ha cap relació.
P. Passem ara a la pregunta sobre les relacions amb Serveis Forestals de la Conselleria d'Agricultura Pesca i Alimentació, antic ICONA. R. Les relacions amb l'ICONA crec que són inexistents. Amb alguns departaments de la Conselleria d'Agricultura tenim bons contactes, com pot ser amb l'Institut d'Investigacions Agràries. El Serveis Forestals de la CAPA , l'antic ICONA (perquè es la mateixa gent), són persones que han estat tenint una
Sí, però resulta que en el moment de transferir l'Icona a la Conselleria d'Agricultura no estaven preparats per a eixa allau de gent, eixe organigrama de treball, i es veieren agarrats en calçotets, per dir-ho d'alguna forma. No els marcaren des de bon començament les noves directives i costa molt canviar una gent, uns enginyers "de montes" que tenen una formació centroeuropea, que desconeixen la flora mediterrània i que han estat acostumats, o els han manat de sempre, que exploten la muntanya per aconseguir-ne pasta de paper, planten el que planten, eucaliptus, pi o el que siga... I ara dir-los que la rendibilitat del bosc no paga la pena, perquè es antieconòmic fer pasta de paper, fer-los canviar de criteris a una gent que ja es major, que han estat els amos de la muntanya i dir-los ara que han de participar els ciutadans, els grups ecologistes, els ajuntaments, doncs això és molt dur per a aquesta gent i són molt reacis al canvi de política. I, d'altra banda, perquè jo crec que, encara que els polítics, diguen que tenen uns criteris clars (i a mi m'ho ha dit Font de Mora perso-nalment), no m'ho demostren. Ho demostrarien en el moment que es fera canviar els enginyers d'actitud... Jo el que desitge es que canviaren totalment i donaria l'enhorabona a Font de Mora i als d'Icona, perquè jo l'únic que vull és que la muntanya, que és patrimoni de tots, ens la conserven, que no la destruïsquen. Juan jo Villanueva, Quique Meseguer
PARALLAMPS RADIOACTIUS® Un parallamps Franklin és una torre acabada en punta que permet al llamp el pas per un camí conductor, protegint així l'espai que hi ha al voltant. S'utilitzen des de la 2a meitat del segle XVIII. Cap als anys 30 comencen a comercialitzar-se els parallamps radioactius, que són bàsicament iguals als „ anteriors però se'ls ha afegit una càpsula amb material radioactiu, creient que els faria més eficaços. En principi, un parallamps radioactiu no és per si mateix perillós si es conserva la càpsula en perfectes condicions. Tanmateix, les circunstancies meteorològiques, els accidents, els incendis i altres causes normals o fortuïtes la deterioren i deixen la font radioactiva en contacte amb l'aire, tot contminant-lo. Es important saber que la contaminació radiactiva és acumulativa i, encara que la dosis siga baixa, produeix efectes a llarg termini. Per aquest motiu cal portar un manteniment i control molt rigorós dels equipaments que enpuguenserfont. El fet és que al llarg dels anys no hi va haver cap control dels parallamps i ocorregueren accidents que no han transcendit, com l'incendi de la fàbrica Duarrys (17/2/85) on ningú no es va fixar que a la teulada hi havia instal·lat un parallamps radioactiu: les seues restes han seguit el camí de les runes o s'han venut com a ferro vell. A partir de 1975 s'iniciaren proves i estudis sobre l'eficàcia dels parallamps radioactius (l'agència nuclear de l'ECDE, l'Institut Kema d'Arnhem, el Dr. Müller-Rillebrand de Suècia, la Comissió Electrotècnica Internacional -que consta de 25 països-...,) que van arribar a la conclusió que no són eficaços. Després d'una campanya dels grups ecologistes i antinuclears, el Consell de Seguretat Nuclear, decidí de sol·licitar al Ministeri d'Indústria la prohibició ja que, a més dels inconvenients per a la salut, aquests parallamps no estaven homologats i de fet són instal·lacions radioactives
subjectes a controls i inspeccions periòdiques. L'ordre ministerial de I'l 1 de juliol del 86 prohibeix la instal·lació de parallamps radioactius i n'exigeix el desmantellament dels ja muntats. El ministeri es fa càrrec de les despeses que ocasione la retirada. Arran d'aquesta prohibició, es convocà un concurs públic per escollir les empreses que durien a terme la retirada. Una de les condicions exigides per a presentar-se era disposar d'un magatzem on guardar -provisionalment- les càpsules radioactives una vegada desmuntats (és demanava una capacitat mínima de 1.000 bidons). La selecció va recaure en quatre empreses. LAINSA (Limpiezas y Acondicionamientos Industriales, de Valencià) és la casa escollida per a fer el desmantellament al País Valencià, Aragó, part de Madrid, Navarra i les províncies de Guadalajara, Cuenca i Albacete. Com que LAINSA no va voler informar de l'emplaçament del magatzem provisional de les càpsules radioctives, Acció Ecologista-Agró s'adreçà als ajuntaments de l'Horta, les Riberes i el Camp de Morvedre demanant informació i alertant-los de la possibilitat que aquest magatzem pogués instal.lar-se al seu terme municipal. Pocs dies després saltà la noticia que l'emplaçament previst era Quart de Poblet. En aquests moments, amb el vist i plau del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i el permís d'obres de
l'Ajuntament, han començat els treballs de construcció de la nau. Tot i això, LAINSA no té atorgada la llicència d'activitat, amb la qual cosa les obres són completament irregulars. Desarollos Nucleares Aplicados (DNASA) és l'empresa escollida per al desmantellament a Catalunya, les Illes, Ceuta, Melilla i Canàries. Té autorització del CSN per utilitzar un magatzem a Terrassa, però no la llicència d'activitat. Els terrenys estan qualificats com a exempts d'empreses perilloses, malsanes i nocives. A més a més, Terrassa va ser declarada zona no nuclear. Els ecologistes del Vallès han demanat el desmantellament i retira-' da dels residus radioactius que són a la nau industrial, que no es done cap autorització municipal i l'inici d'una investigació per tal d'aclarir tot el secretisme que ha envoltat el tema, així com les responsabilitats d'ENRESA (Empresa Nacional de Residuos Radioactivos), Ministeri d'Indústria i el CSN. La Comissió de Govern de l'Ajuntament de Terrassa pressiona per aconseguir la retirada dels residus, ja que no pot clausurar el magatzem si abans no s'han emportat els bidons. Es queixen de la poca informació que han rebut per part dels organismes oficials. ENRESA no els retirarà perquè no disposa de cap magatzem definitiu. Els ecologistes, per la seua banda, han amenaçat amb mobilitzacions si no se'ls enduen en un termini de 2 mesos. La nostra postura és la següent: som partidaris del desmantellament dels parallamps i, per tant, de trobar un lloc oh ubicar aquests residus. Ara bé, cal exigir que la custòdia siga confiada a ENRESA i no a una empresa privada (i menys encara a la mateixa encarregada del desmuntatge) i que els que es guarden al País Valencià siguen només els provinents del propi País Valencià. Dolors Enríque
S'HA PARLAT DE... El Pla d'actuacions de l'Ajuntament de València no recull la construcció de nous carrils-bici. El que s'havia fet fins ara (amb tots els errors comesos) era l'inici per tal d'articular una autèntica xarxa operativa per a València i voltants, la qual cosa suposaria una millora racional respecte del caos circulatori-automovilístic actual.
El carril-bici s'havia convertit en el pim-pam-pum de la dreta (que patim) dient que no l'utilitza ningú. Argument perspicaç i enginyós!. Quanta gent utilitzaria el cotxe si no més hi haguera un trajecte possible a la ciutat?
tenim un bon grapat d'aparells que s'estan utilitzant sense cap mena de control rigorós, en molts dels casos sense que la gent que hi treballa sàpiga el perill que està patint (Acció Ecologista-Agró ha denunciat repetidament les radiacions contaminants rebudes per treballadors de Sanitat). Però... és possible controlar aquest material tan perillós durant milers d'anys? fins i tot podria contaminar als arqueòlegs futurs, estudiosos de l'actual civilizació...
A Madrid han fet cap endarrere el projecte de declaració de parc natural maritimo-terrestre per a les liles Columbretes degut a un problema de competències entre l'administració central i l'autonòmica. Mentrestant, uns per altres, les Columbretes sense marc legal adequat que permeta la seua protecció... Molt diferent és el cas de Tabarca: sense massa publicitat -que a voltes sembla ser el principal objectiu de les actuacions en matèria ambiental- la declaració de l'illa com a reseva marina natural i els treballs que d'ençà eixa declaració hi han tingut lloc, estan desenvolupant la protecció i recuperació del litoral i fons marins fent-la compatible amb una millora de la vida dels pescador i habitants de la zona.
DE LA NUCLEARITZACIO A L'AUGMENT DE TARIFES ELÈCTRIQUES (breu sainet conegut com "ACI SEMPRE REBEN ELS MATEIXOS") Els recents esdeveniments ocorreguts al Brasil, on vora f de 500 persones han estat contaminades per una instal·lació radiactiva incontrolada, ens recorda que ací també
L'empresa FECSA té la propietat majoritària de les centrals nuclears d'ASCO I i II, i VANDELLÒS I i II. Tres estan ja funcionant i la darrera
-Vandellòs I I - a punt de començar l'explotació comercial. A l'Estat Espanyol hi- funcionen en total set nuclears; FECSA és l'empresa elèctrica més nuclearitzada. Alhora, FECSA està en situació financera de fallida tècnica. L'esforç inversor, de dubtosa rendibilitat a llarg termini, que ha exigit la nuclerització és la causa fonamental de la desastrosa posició econòmica de les empreses elèctriques en general. El Govern és en última instància, l'avalador davant la banca estrangera i la local dels enormes deutes contrets pel sector Per tal de salvar la situació, el Govern autoritzarà aviat l'alliberament de tarifes: repercutiran així en el consumidor els deutes impagables dels defensors de l'energia nuclear.
Enrique Fernàndez Mata, director de zona d'ENDESA, va manifestar davant 10 batlles de la comarca dels Ports -que efectuaven una visita a la central tèrmica d'Andorra- que l'empresa està disposada a finançar tots els estudis que es considere oportú de fer, per tal d'averiguar la causa de la mort de la vegetació de la zona. La gran majoria dels informes fets fins ara, apunten clarament cap a la tèrmica d'Andorra com a causant de la mort de la vegetació. Les emissions de SO 3 a l'atmosfera originades per aquesta planta, suposen més que les que origina tota la indústria de Suècia en conjunt. Satur Villanueva
CONVOCATÒRIES
JORNADES SOBRE ZONES HUMIDES
Al llarg dels dies 4 al 7 de novembre, tindran lloc als Vivers Forstals de la Diputació Provincial a Bétera (Camp del Túria) les 2 e s Jornades estatals, sobre Zones Humides. Estan organitzades per la Federació d'Amics de la Terra (FAT) i hi col·labora ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO Si algú està interessat de presentar alguna comu-
nicació o hi vol assistir que es pose en contacte amb la comissió de Vida Silvestre, els dimecres de 8 a 10 a la Casa Verda. L'exposició de la ponència d'ACCIO ECOLOGISTA-AGRO, titulada "Les zones humides al País Valencià", tindrà lloc el 5 de novembre ales 19'25
CONGRES MUNDIAL SOBRE EL BOSC MEDITERRANI Rafa, amic i company, ja no és amb nosaltres. Amb l'estupor que aquesta pèrdua ens ha causat no encertem a trobar altres paraules, a tall de record, que aquests versos de Martí i Pol:
L'Asociación para la Defensa de la Naturaleza y los Recursos de Extremadura (ADENEX) ha convocat un congrés mondial sobre el bosc i matossar mediterranis. La trobada es farà a Càceres del 29 de març al 2 d'abril de l'any vinent. Si voleu més informació, adreceu-vos a ADENEX, Larra 44, 06800 Mérida
SCCT UN DIA SERÉ MORT... Un dia seré mort i encara serà tarda en la pau dels camins, en els sembrats verdíssims, en els ocells i en l'aire quietament amic, i en el pas d'aquells homes que desconec i estimo. Un dia seré mort i encara serà tarda en els ulls de la dona que s'apropa i em besa, en la música antiga de qualsevol tonada, o encara en un objecte, el més íntim i clar, 0 potser en els meus versos. Digucu-me quin prodigi fa la tarda tan dolça 1 tan intensa alhora, i a quin prat o quin núvol he d'adscriure el meu goig; perquè em sé perdurable en les coses que em volten, i sé que algú, en el temps, servarà el meu record.
El Servei civil Internacional de Camps de Treball, inicia les seues activitats a València. El 14 de novembre hi ha una reunió preparatòria. Interessats, truqueu a: Maria Boira Telèfon 3604847
Novetats de més interès arribades darrerament al FONS: * Dossier sobre el projecte IPES (Investigación Piloto Experimental Subterrànea); Coordinadora Antinucleardel Bajo Duero (1987). * Planificar sin energia nuclear; AEDENAT, 1987. * Decrets de transferències en matèria d'Obres Públiques, Urbanisme i Medi Ambient; Generalitat Valenciana, Normatives, 198 pàgs., 1986. Horari de consultes: dimarts: de 19'30a 21 '30 dimecres: de 17'30a 21'30.
NOTICIES
SETMANA ECOLÒGICA ALA VILA JOIOSA El grup ecologista Xoriguer de la Vila-Joiosa organitza del 21 al 29 de novembre de 1987 la I Setmana d'Ecologia. El calendari previst és: Dissabte 21 de novembre dinar al "Sitiet", presentació de la setmana i tertúlia a càrrc d'Alfonso Ramos, sobre la reserva marina de Tabarca i la problemàtica de protecció del litoral. Diumenge 22 Inauguració de l'exposició de fotografies, cartell i adhesius. Dilluns 23 "Espais Naturals de la Safor" (Audiovisuals del grup Coscoll de Gandia).
JUDICI CONTRA ECOLOGISTES El 3 de novembre tindrà lloc la vista de la causa contra quatre ecologistes detinguts el 19 de març passat a Múrcia quan es manifestaven pacíficament contra la canalització del riu Segura i la contaminació que pateix. El fiscal demana penes que van des de les 35.000 a les 106.000 pessetes de multa i de 2 a 8 mesos de presó. Aquesta mena de "càstig exemplar" és encara més irritant quan els culpables de la contaminació del riu no són castigats o, en tot cas, paguen multes molt més reduïdes que les que es demanen per als qui n'exigeixen la neteja. La Coordinadora de Grupos Ecologistas de la Región Murciana, sol·licita que s'envien telegrames al jutjat n5 2 de Múrcia amb els textos: Absolució dels quatre ecologistes processats No a la contaminació del Segura
ADDA L'Associació per a la Defensa del Drets dels Animals (ADDA) torna a iniciar les activitats a la Casa Verda. Si et preocupa evitar la crueltat amb els animals, uneix-te a nosaltres. Necessitem socis i col·laboradors. Som al local els dimecres de 6 a 9.
Dimarts 24 "El moviment ecologista" per Carles Arnal. Dimecres 25 Vídeos sobre contaminació de la Mediterrània. Dijous 26 "Repoblació forestal" per TorïiMarzo. Divendres 27 "Reciclatge" pel Col·lectiu "El Cuc". Dissabte 28 Eixida a repoblar. Diumenge 29 III dia de la bicicleta. Coincidint amb la setmana s'ha convocat un concurs de fotografia de la natura (blanc i negre, color i diapositives) i un altre de dibuixos per a adhesius. També hi haurà actes a escoles i instituts. Per altra banda, davant del començament de la temporada de caça, el Grup Ecologista Xoriguer ens comunica que ha portat endavant una campanya per a la protecció d'aus insectívores adreçada fonamentalment als caçadors, intentant reduir el nombre d'aquests ocells morts cada temporada cingètica.
MOBILITZACIONS PER LA PAU El 14 de novembre finalitza el terme per a que el govern denuncie el "Tractat d'Amistat, Defensa i Cooperació" existent entre l'Estat Espanyol i els Estats Units. El govern ja ha anunciat la seua intenció de no prorrogar el Tractat. Però ben al contrari de les opinions que manifestaren en la campanya del referèndum OTAN, no volen tancar les bases militars, sinó tractar de traure el màxim profit electoral a unes mínimes variacions de l'actual Acord. La Coordinadora Pacifista des de fa un any i mig està fent (junt amb la Coordinadora Estatal d'Organitzacions Pacifistes i d'altres organitza-
cions) una campanya de denúncia i explicació pública dels problemes i perills que ens suposa aquesta relació amb els USA, i més en concret d'allò que ens afecta als valencians. Ara, la Coordinadora treballa en una xicoteta campanya informativa i de mobilitzacions, sobre els perills que per a València i tots els pobles de l'Horta, representa la base aèria de Manises. Considerem que l'existència d'una base d'aquestes característiques, sumada a l'existència de l'aeroport civil i la planta de Gas Butano, en una zona desament poblada, representen un greu risc per a tots nosaltres.
APLEC EXCURSIONISTA DELS PAÏSOS CATALANS El Centre Excursionista Fontinient d'Ontinyent, entitat organitzadora, considera un èxit la celebració de l'XFAplec Excursionista dels Països Catalan Aquest Aplec es celebrà del 9 al 12 d'Octubre al paratge de la Font de Mariola (Serra de Mariola), amb assistència de 880 excursionistes i 273 tendes inscrites, a més dels nombrosos visitants que acompanyaren les diferents activitats. Els assistents representaren 35 Centres Excursionistes i d'altres organitzacions ecologistes, ciutadanes i culturals fins un total de 63 entitats, pertanyents a 28 comarques (2 de Mallorca, 8 del Principat, 1 de Catalunya Nord i 17 del País Valencià). Les diferents activitats celebrades tant excursionistes (marxa al Montcabrer i excursió al Benicadell) com culturals (audiovisual de la Vall d'Albaida i la Mariola, mostra de dances de La Mariola a càrrec del Grup de Dances Cardaor de Bocairent i una xarrada-col.loqui a càrrec de Salvador Balcells al voltant de l'excursionisme i l'ecologisme), es portaren a terme malgrat l'oratge advers. Aquest Aplec finalitzà amb l'assemblea d'Entitats Excursionistes realitzada el 12 d'Octubre on s'aprovà un manifest en defensa de la Mariola per tal de ser declarada Parc Natural i evitar, així, les contínues agressions que pateix l'esmentada Serra. Finalment, s'acordà celebrar el proper Aplec a l'illa de Mallorca.
plegats, en comú, ensems. El grup unificat ACCIÓ ECOLOGISTA AGRO ha començat a caminar. L'assemblea conjunta del passat 15 d'octubre va ratificar la fusió de totes dues organitzacions en una sola. D'aquesta manera, s'ha completat un procés gestat al llarg de 9 mesos (com podeu veure seguim fidelment els ritmes de la natura...), i assolim una unitat que és el fruit lògic d'alguns anys de treball comú i complementari sota el sostre de LA CASA VERDA. Des d'una perspectiva més general, però, què suposa la unifica-ció? El nostre desig és que servirà per a enriquir i aglutinar els diversos sectors o tradicions del moviment ecologista organitzat. A I País Valencià, als diferents enfocs, estils de treball o objectius pels quals lluitar que tenen els diferents col·lectius -diversitat que podríem considerar fins i tot "normal"- s'hi afegeix una atomització localista injustificable, amb una estructura tribal (Jordi Bigas dixit) i sense la presència de cap organització que siga capaç, si més no, d'aglutinar una part important del moviment ecologista emergent. Pel que fa concretament a AGRO i ACCIÓ ECOLOGISTA ambdues organitzacions participàvem de fa temps d'una visió del model d'ecolgisme a construir com a superardor de vells reduccionismes ("conservacionisme" per una banda, lluita "político-ecologista" per una altra) i de mitificacions estèrils de les virtuts del localisme. Fer ecologisme ara i ací suposa que la diversitat de problemàtiques i agressions medioambientals necessiten múltiples formes d'actuació i en diversos àmbits. Sintetitzant, i per deixar-ho reduït a un sol exemple (encara que n'hi ha més), el cas d'ADENEX, a Extremadura, ens sembla meritori i valuós. A ADENEX han portat endavant tant la lluita contra les centrals nuclears d'Almaraz i Valdecaballeros com la defensa dels seus boscos o dels voltors de Monfragüe.
La nova opció que ara neix, doncs, ho fa amb una clara voluntat integradora de totes les sensibilitats i amb la intenció de donar resposta a les agressions al medi allà on es produesquen. A ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRO som conscients, és clar, de no ser els únics ecologistes -afortunadamentni el nostre l'únic ecologisme. En part, la riquesa del nostre moviment ha vingut precisament de la diversitat. Durant alguns anys aquesta diversitat enriquidora ens ha aportat frescor i imaginació. Era lògic que en un moviment nou i profundament innovador en tots els seus plantejaments, cadascú volgués treballar i esgotar la seua via pròpia; això ha estat útil per al propi moviment i ens ha permès d'assajar diverses opcions. La realitat, però, no resta estàtica; és canviant i més encara la d'un moviment social amb nombrosos . problemes als quals fer front. En efecte, l'actual immensa capacitat de transformació del territori fa necessàries intervencions àgils i un seguiment constant de les agressions al medi, tot adelantant-nos abans que es produesquen, si no volem limitarnos a l'enrabiada puntual i que quasi sempre acaba duent l'aigua al molí del que dilapida el patrimoni natural de tots. Aquest nou impuls que necessitem sols pot vindré d'una força organitzada, cohesionada i que treballe en la perspectiva d'acomplir objectius planificats. Se'ns fa necessari bastir una alternativa que trenque l'actual aïllament social de l'ecologisme, que duga de bell nou la il.lusió per treballar a tants xicotets col·lectius, que, víctimes de l'aïllament a les comarques del nostre país, han desaparegut o es troben en estat de mort latent. A ells i a persones que creguen en un projec-
te com aquest oferim una plataforma pera treballar junts. Ens plantegem per tant ésser una força vertebradora dins el panorama general del moviment ecologista al País Valencià i per això cal combatre l'actual fraccionament en què es troba, que, si als inicis justificàvem en certa mesura, ara sols aprofita per a debilitar-nos tot i dificultant l'arrelament social que necessitem i l'elaboració d'alternatives serioses. Es l'hora d'encetar un nou camí, que faça eixir l'ecologisme de la marginació i l'aïllament social on es troba i que el faça esdevindre una força engrescadora i respectada per l'administració i els qui detenten el poder polític. Toni Montesinos A l'Assemblea d'unificació es va fer una exposició de la faena que han vingut desenvolupant les diverses comissions de treball i els futurs projectes. A hores d'ara, hi ha els següents equips.: 'protecció del territori * energia * vida silvestre ' butlletí i publicacions * educació ambiental * cicló - ecologisme (Colla Lluna Plena) ' grup de treball al Fons de Documentació Aquests equips són oberts. Per bé que tots funcionen ja de manera estable, els dies i hores de reunió estan encara reordenant-se. Truqueu a LA CASA VERDA si us interessa de treballar-hi. El grup està també obert a suggeriments de formació de nous equips centrats en altres temes.