L'Espill. Número 13/14. Primavera-Estiu 1982

seua trajectoria poètica, 0 restava tres reculls. Sense comptar els que, desconeguda.

La situació, pero, es inèdits o no, han estat, de vegades, capgira a partir del 1970, quan Es- com diu el mateix Estellés, refets. tellés publica Lktves de canvi i, Tot aixb ha estat criticat.

Els l’any s(egüent, quatre Ilibres més. crítics barcelonins, sobretot, s’han El poeta remot, mig oblidat o ignoempipat una mica davant aquest rat, va abocant, pròdigament, la «desordre».

Ells haurien preferit, seua producció.

1 esdevé un bestdiuen, una «obra completa» no sols se2ZelF. L’ambient li era favorable cronològicament ordenada, sinó perquè es reincorpora a la nostra també, acompanyada de variants i escena literaria en un moment decide notes generosament aclaridores. siu, d’e fermentació cívico-cultural, Naturalment, una edició d’aquestes que els seus llibres contribuirien, característiques hauria estat molt per altra banda, a reforcar. útil per als estudiosos.

Estellés, pero, no ha tingut el propòsit de Ara bé, aquest fet no ha permés una lectura reposada i pautada de fer una edició crítica de la seua l’obra poètica d’Estellés.

La seua obra. L’ha aplegada i ordenada relació amb el públic ha canviat de amb un criteri d’autor, dún autor que es troba #encara en plena prosigne. El poeta que s’havia mantinducció i que pot veure els seus pagut en un discret silenci es convertí en un autor prolífic que aconsepers amb la seua perspectiva perguia una amplia audiencia. «En el sonal. Ha tingut, de més a més, l’oportunitat de revelar-la amb més fons -ha escrit Fusteraquesta trajectòria editorial era absurda, i llibertat perquè, de fet, és ara quan ha pogut publicar per primera veha perjudicat, sens dubte, la ‘figugada una gran quantitat de versos ra’ pública del poeta.»

El lector inèdits. Hi ha hagut també, potser, s’ha trobat no sols davant un gran editorial amb exibloc de llibrIes, sinó que de més a una «política» gències propies...

De tota manera, més s’ha vist obligat a llegir-lo hem de mirar-nos aquesta Obra d’una manera desordenada i massicompleta, no com una edició crítiva, La publicació de 1’Obra completu que Estellés ha confeccionat sen- ca -que només sera possible quan requerise seguir un criteri cronologic no es donen les condicions ha ajudat gaire a facilitar-ne la des- sinó en gran part com una «primera edició» en curs de publiseua recepció per part del públic, cació, tal com la vol l’autor. Això que ha hagut d’esperar l’aparició també té el seu valor i el seu intedel volum sisé -Les homilies d’Orrés, fins i tot per al crític. ganyàper a trobar-hi els primers llibres publicats per Estellés -CiUPer altra banda, l’ordre cronotat a cau d’ovella i Donzell amarg-, lògic, en la mesura que est’em en dels quals només La nit i les pricondicions d’establir-lo, no sé si en meres «èglogues» figuraven al vo- el cas d’Estellés ens podria servir lum primer. De més a més, i per de molt. Quan ho intentem ens troacabar de desorientar el lector, bem una mica perplexos. Vull dir 1’Obra comp2eta no sempre inclou que no resulta gens fàcil de marcar els Ilibres ja publicats en la seua unes etapes, cronològicament ben primitiva estructura.

0 bé porten definides, en la seua obra. afegits inèdits o bé algunes de les Hi ha, sí, un tal1 entre 1’Estellés seues parts s’han incorporat a al- garcilasista, per dir-ho d’alguna 172