EDITORIAL
REGIONALITZACIO? El senyor Meilan sostenia que els moviments regionals segueixen una participació més lleial en els òrgans de gestió respecte dels assumptes públics, una major repartició territorial i una gestió més eficaç dels serveis de participació pública, encara que el problema —afirmava— no es pot reduir sense més ui més a una mera qüestió d'eficàcia o ineficàcia. Com a alternativa per a Espanya, el conferenciant proposava que l'ideal regionalista no és l'autarquia i sí dur al màxim el desenvolupament de les seues possibilitats. (Tele/expres)
El fenomen de la moda es troba present en les més variades manifestacions de la vida dels pobles. I sens dubte la política no hi constitueix una excepció. Unes idees que en determinats moments són considerades vitandes, comencen de sobte a «dur-se» i ningú no vol deixar de considerar-se el seu més esforçat campió. Els exemples podrien m u l t i p l i c a r - s e . Qui, avui, no s'autotitula demòcrata? qui, en canvi, accepta el qualificatiu abans tan prestigiós de colonitzador?... Allò que fou un honor, s'amaga amb pudor, quan no se'n renega, i allò que circulà clandestinament, es reivindicat com si «tota la vida» hom ho hagués defensat. Una d'aquestes modes és la regionalització. En temps no gaire allunyats, qualsevol al·lusió àdhuc velada a mots, que no a idees, semblants, desvetlava la sospita d'atemptar contra la nostra «sagrada i intangible» unitat «entre els homes i les terres d'Espanya». Hom considerava que amagava qui sap quines ocultes intencions, quan hom no la denunciava com obertament subversiva. Avui, en canvi, encara que segueixen existint els eterns suspicaços (també en les modes hi ha els qui no vesteixen «a la pàge»), no és elegant definir-se com a centralista, i des de les més conspícues i segures talaies hom saluda la regionalització «com un dels camins més idonis per a sortir del subdesenvolupament». Estem citant el catedràtic de Dret Administratiu i secretari general tècnic de la presidència del Govern Sr. Meilan Gil, un dels més brillants i prometedors «joves valors» del nostre equip de govern, en el recentíssim discurs que pronuncià en l'avi-
nentesa de l'obriment de curs en l'escola d'Administració Local. Segons la referència que en la premsa diària n'hem pogut llegir, el Sr. Meilan considera que el problema regional «pot trobar una eficaç resposta des de la perspectiva dinàmica del desenvolupament» tenint com a objectiu aconseguir, sempre segons la mateixa referència, «una major participació dels espanyols en el desenvolupament i en la distribució de la riquesa», i acaba la cita el cronista amb l'afirmació posada en boca de l'orador, que la qüestió regional pot escometre's «amb possibilitats operatives» en el II Pla de Desenvolupament. Descartant el llenguatge tecnocràtic (una altra moda sobre la qual cabria reflexionar i sobre la qual cosa en alguna ocasió hi tornarem), sorgeix d'aquestes manifestacions una pregunta i n g è n u a : ¿de quin regionalisme o regionalització està parlant el Sr. Meilan? Perquè allò que deduïm del resum que de la seua conferència facilita l'agència Cifra, és que tan «dinàmic» i «operatiu» plantejament busca sobretot aconseguir una organització territorial més adequada i una gestió més eficaç dels serveis públics. És lluny del nostre ànim minimitzar aquests objectius i menys encara estimar indiferent una o altra organització del territori. És possible que queden pocs defensors del statu quo administratiu actual que no es pronuncien per una reordenació del territori de l'Estat, per a permetre una maior eficàcia en l'obra administrativa. Però la nostra ingènua pregunta seaueix en peu: És això resoldre la «qüestió reaional»?; la regionalització aue postulen els qui pensen com el Sr. Meilan, ¿és allò
© faximil edicions digitals 2006