ECONOMIA ATURADA Importa distingir quatre tipus d'aturada. Primer, l'aturada friccional, que és la d'aquelles persones que havent cessat voluntàriament en un treball estan buscant-ne un altre. Aquesta és una aturada normal, perfectament compatible amb la idea de plena ocupació; és el famós dos per cent nord-americà, considerat com a quota mínima. Aquesta atufada augmentarà quan l'oferta de col·locacions disminuesca, fenomen que s'esdevé en èpoques de recessió. Però, a més, existeix l'aturada estructural, degut a la reestructuració de empreses que no poden contractar els homes disponibles perquè no posseeixen les qualitats actuals requerides; o és el cas de l'aturada estacional com ocorre al camp durant els mesos en què no es pot treballar. Aquest tipus d'aturada, l'estructural, no es pot atacar amb mesures conjunturals, sinó que, per tal de superar-lo, cal replantejar des de l'origen, a través d'una formació general bàsica, programes d'educació... Un tercer tipus d'aturada és l'encoberta, que és la de les persones que estan sub-ocupades, rendint per davall de llur capacitat, produint molt poc de valor afegit i amb salaris molt baixos; aquesta aturada la formarien aquelles persones que avui no formen part de la població activa o laboral perquè no té suficient atractiu posar-se a treballar; és el cas de moltes dones, les quals, si els salaris pujaren, entrarien a formar part dels rengles dels treballadors, provocant augments en les quotes de desocupació. I finalment, l'últim tipus d'aturada és ocasionat per una demanda dèbil o insuficient. És molt important distingir aquests quatre tipus d'aturada si hom vol programar una política adient. Perquè una política expansionista farà disminuir l'últim tipus de d'aturada, però, en canvi, no influirà en l'estructural. Aleshores, hom distingeix a Espanya aquests tipus?... Doncs no. Les xifres sempre es refereixen al quart, el que s'esdevé per una demanda débil o insuficient. La quantitat d'aturada actual no es coneixia des del 1961, degut a l'estabilització; després
(Ve de la pàg. anterior)
els pobles. Així, el treball tindria també un major interés. Igualment seria molt productiu un certamen de teatre d'aficionats en valencià, per comarques o zones més caracteritzades, celebrat de mode rotatiu. I també, eufsets per correspondència de teatre, per
per
F. VIDAL
sols en 1968 s'alcançà una situació pareguda. En xifres absolutes, la mitja mensual de 1968 fou de 246.000 aturats; ara ja hen ultrapassat els 254.000 Aquest augment començà a ésser progressiu des del mes de juliol de 1970; i fou en gener de 1971 quan es registrà el major índex mensual, ja que els mesos de gener sempfe són perjudicials per a l'ocupació. D'ací que l'actual situació puga agreujar-se encara més als pròxims dies. Naturalment, a més de referir-se les expressades xifres al quart tipus d'aturada, tampoc no contabilitzen els emigrants. Segons una recent informació d'agència, hi ha al estranger uns tres milions d'espanyols treballant, cosa que equival a un deu per cent no de la població activa sinó de la total; de l'activa, en representa el vint-i-cinc per cent. I ací sí que ens tfobem a la quota més alta. El seu retorn agreujaria l'aturada. —Hom preveu al III Pla el retorn dels emigrants? —Ho ignore, encara que potser sí. Almenys les xifres que s'estimen com aument de la població activa per al pròxim decenni són de 3.500.000 persones; açò vol dir que la taxa de participació de la població activa en el total haurà augmentat, i el que és curiós, aquesta taxa, que era de 38'6, baixà al 38'2 el 1960, i torna a baixar fins el 38 el 1970. En canvi, per al 1980, segons aquelles dades, s'elevarà al 40'6, i serà la primera vegada que esdevinga en quaranta anys. ¿Està motivat per un retorn dels emigrants?, potser. Perquè en el decenni 1960-70 s'incorporaren a la població activa només 1.200.000 persones, és a dif, la meitat d'aqueixes 2.300.000 previstes per al 1980. (Entrevista amb el professor Jané Sola. "Tele - exprés")
L'ATURADA AL CAMP VALENCIÀ La Cambra Oficial Sindical Agrària de València, en un informe conjuntuíal de final d'any, ha qualificat el 1971 com el pitjor de l'últim quinquenni per al camp valencià. Només en danys ocasionats per les gelades de principis d'any i de
als qui, pel seu treball, o per manca de mitjans econòmics, no poden assistir a Escoles d'Art Dramàtic. Voleu afegir alguna cosa més?. — Sols, i potser és molt important, l'interés que tenim de conèixer textos teatrals en la nostra llengua, així com llibreries o editorials on adreçar-se.
© faximil edicions digitals 2006