UN ESTUDI FONAMENTAL SOBRE LA SOCIETAT VALENCIANA
«IDIOMA I PREJUDICI» de Rafael LI. Ninyoles Els lectors de l'anterior obra de Rafael Lluís Ninyoles, Conflicte lingüístic valencià (2), saben que el terme diglòssia defineix aquelles «situacions en què l'ús de dues llengües comporta una diversificació rígida de funcions i la seua vinculació a una posició cultural específica». El concepte, encunyat per Ferguson, és amplament desenvolupat en els dos estudis d'aquest autor, i aplicat a la situació lingüística valenciana, la qual es presenta així conflictiva. Aplicació que ha suposat, però, en l'autor una labor d'elaboració de conceptes i de categories totalment noves, i que fan d'Idioma i Prejudici, així com de Conflicte lingüístic valencià, uns dels treballs decisius en l'actual desenvolupament de la sociolingüística fora de les nostres fronteres. L'enfocament que s'hi proposa és fonamental perquè permet d'estructurar el conflicte lingüístic valencià —qualsevol conflicte lingüístic— en un «sistema on tot està relacionat». I en dir «tot» ens referim als elements que són objecte d'estudi sociològic i, especialment, a les connexions existents entre llengua i posició social. Però amb l'advertència que les interrelacions no són merament quantitatives o estadístiques, sinó que configuren estructuralment el conflicte, posant en connexió els diversos factors que l'integren. El nou llibre de Ninyoles no és ni més •—ni menys— que un desenvolupament en profunditat de les tesis que en el primer estudi van ésser esbossades, passant del plantejament metodològic a il·luminar zones obscures. I centrant fonamentalment el seu assaig en la consideració de les ideologies i dels prejudicis lingüístics.
IDEES I INTERESSOS
La «diglòssia», en tant que significa una jerarquització de les llengües en conflicte, produeix el que Ninyoles anomena «ideologies diglòssiques», enteses com a creences tendents a consolidar va-
lorativament la superposició lingüística. L'estrat social que utilitza la llengua «alta», crea, a nivell conscient o inconscient, un conjunt d'idees que són expressió dels seus interessos lingüístics. La realitat reflectida no coincideix pas amb la realitat «tal qual és», sinó que tendeix, per un procés de sublimació, a mantenir la situació lingüística més favorable. Això explicarà que al nostre País, la manca d'idees constructives «no haja estat sempre una incongruència indesitjable i secundària, sinó, ben al contrari, la clau aparent d'una estratègia : la fidelitat incondicional al statu quo en què hom estava psicològicament integrat». COMPONENTS IDEOLÒGICS DEL CONFLICTE I FALSA CONSCIÈNCIA
La conseqüència és òbvia : l'estudi del conflicte lingüístic, ha de tenir en compte els components ideològics —no científics— d'alguna de les explicacions en curs. I la crítica de les idees dominants —que són les idees de la classe dominant, també, lingüísticament— s'esdevé mitjà i fi de l'anàlisi. Perquè desemmascarar les racionalitzacions d'origen classista, significa corroborar les tesis diglòssiques i una primera passa per a la superació de la anormalitat lingüística. La realitat «tal qual és», es troba darrere de les ideologies, però la situació d'anormalitat pot ésser detectada en l'existència de les explicacions diglòssiques del conflicte. L'alta febre no és pas la malaltia, però corrobora la seua existència. La qüestió es complica si comprovem que al costat de les ideologies «intencionades» la nostra societat ofereix altres símptomes inconscients, una «falsa consciència» que emmotla les nostres creences. Són, en definitiva, els prejudicis lingüístics, amb els quals ha de comptar també l'anàlisi sociolingüística per a donar-nos la imatge més exacta de la realitat. Sense oblidar que la lluita contra el prejudici aspira a la realització de concrets postulats morals, de naturalesa igualitària i democràtica.
© faximil edicions digitals 2006