editorial
Novembre de 2016; conduïm sobre l’asfalt del sud de València, el Sol aguaita ruboritzat reflectint-se entre els immensos arrossars inundats que s’integren en un mant aquós amb el fabulós llac de l’Albufera. Els trenta quilòmetres de carretera que separen la capital arrossera del cap i casal, ens transporten més de 30 anys enrere, quan la CV-500 era la via més ràpida per a endinsar-se en la «moguda valenciana» i la festa tenia noms com «Chocolate», «Barraca», «Puzzle», «Spook» o «Heaven». Són els 80’s i iniciem el nostre recorregut festiu en l’anomenada «ruta Destroy» també anomenada «ruta del bakalao». La «ruta destroy», també coneguda com «La ruta del bakalao», no es pot explicar sense tenir en compte el context històric a Espanya d’aquells anys. Un període de transició no només política sinó també musical que va esclatar quan els sons belgues, alemanys i anglesos començaren a omplir les sales nocturnes de l’àrea metropolitana de València. Però... què va ser l’anomenada Ruta?, què va ser realment? Quins misteris va ocultar sobre el fosc mant de la nit valenciana?, realment va existir un culte al fenomen «Destroy»? S’arriba a la caça de bruixes per a exterminar i eradicar la Ruta?, què va ocasionar la fi de tal esdeveniment i fenomen social? Tal vegada per a molts dels que van viure aquella època hi haja un abans i un després de la ruta, i és que parlar de com era és tan difícil d’entendre, si no has tingut l’ocasió de viureho, que cada una de les persones que ho van viure a les seues carns tenen tantes anècdotes, experiències i sensacions que seria impossible recuperar-les totes en una humil obra com
aquesta. Encara així hem intentat, de la millor manera possible, que totes estes qüestions i algunes més puguen ser contestades, i també qüestionades, en este llibret de falla gràcies a la col•laboració d’ex-ruters, Dj,s i empresaris, entre altres col•laboracions, que van estar allí vivint-ho de primera mà i que ara donen veu, amb puny i lletra d’aquest fenomen cultural. Però abans d’endinsar-nos en el fosc món del passat de la Ruta, des de l’Associació Cultural Falla Xúquer volem fer una menció especial en agraïment a tota la gent que ha col•laborat desinteressadament i enèrgicament en esta xicoteta obra, perquè sense ells este llibret que ara tens en les mans no haguera existit, a tots ells, moltes gràcies. De la meua part sols donar-vos la benvinguda a esta apassionant aventura que ens transportarà més de trenta anys arrere, així que volguts passatgers, premeu-se els cinturons perquè acabem d’arrancar els motors. Bon viatge, bona lectura i benvinguts a la «Ruta Destroy». El comandant de la nau