A RITME DE BAKALAO EN TINTA periodista Emma Zafón, el DJ valencià trau el seu primer llibre baix el títol de «No iba a salir y me lie», que ens presenta una novel·la històrica on s’explica tot el que va ser aquell fenomen anomenat Destroy amb un narrativa literària i musical descarada, descarnada i emocionant.
És difícil trobar persones, especialment a la nostra terra, que desconeguen l’expressió «ruta del bakalao». I és que la ruta dóna sentit verbal a un dels fenòmens socials més sorprenents viscuts els darrers temps a casa nostra i mostra d’ells és la literatura nascuda als últims anys amb publicacions de valencians com Joan M. Oleaque amb, «En èxtasi», escrit en valencià i que recopila tot un seguit d’aspectes al voltant d’aquesta ruta condensats en un treball d’investigació. Altra publicació valenciana és «Destroy. El corazón del hombre es un abismo» de Carlos Aimeur, una història negra que és a la vegada una crònica d’una època que marcà tota una generació.
Aquestes quatre propostes literàries ens capbussen a l’interior de la festa valenciana barrejant l’explicació de les pròpies experiències viscudes amb la visió de diferents personatges vinculats a la desapareguda Ruta Destroy; i és que el valencià que haja viscut aquest fenomen de primera mà, i el seu entorn més immediat, podrà veure als diferents llibres que vos presentem l’argot característic que es va crear al voltant d’aquest fenomen, i que encara avui perdura en molta gent que recorda o enyora, melangiós, els vells temps. Termes com ara «màquina», «destroy» «bakala», «èxtasi», «droga de l’amor», «garrulos»... van formar part d’una època característica que ara ja ha passat a la història.
Des del nord també aplegava, «La Ruta. Una historia a ritmo de música bacalao», òpera prima de David Sáenz, un jove bilbaí apassionat de la música electrònica i de la cultura clubbing que començà a interessar-se pel fenomen Destroy valencià quasi per casualitat. Per últim, publicat a octubre de 2106, i de la mà d’un duet, Chimo Bayo junt amb la
194