bacallaneria
BACALLÀ EN REBAIXES sala amb un toc més xic ,en 1990 ja no hi havia sala en la ruta que no tinguera el seu elenc de gogós la majoria dones amb cos d’infart i algun mascle més que un altre. Així i tot a principi la figura de la gogó era prou pròxima a la clientela i les peces amb què vestien eren més bé discretes i concordes a la moda del moment. No va ser ja fins a finals de 1992 quan la figura dels gogós es professionalitze en la ruta i la provocació d’estos ja no tenia límits. De la vestimenta de malles, pantalons i faldes de cuiro molt en consonància amb el
ÀNGELS O DIMONIS La imatge del Gogó va sempre acompanyada a un podi i una discoteca, però ...i si jo us diguera que la figura del gogó més allà del 87 no existia en la ruta, doncs, encara que estigueu sorpresos, podeu creure’m. A principis de la ruta la figura del/la gogó era pura utopia, sí existien podis en les discoteques això sí, però per al gaudi del personal que li agradava disfrutar de la lleu altura que significava el podi i veure baix teu a tot el personal eufòric ballant a un ritme frenètic. De fet, els podis que deixaven caure sobre la pista s’arribaven a omplir de tal forma de gent que era quasi impossible ballar en ells .
La imatge del Gogó va sempre acompanyada a un podium i una discoteca
No va ser fins a 1988 quan va començar a brollar algun gogó, important eixa idea de les Illes Eivissenques. Alguns dels gerents de la sala van veure en la figura del/la gogó una forma de pujar el volum de clientela i d’ambientar la
137