I acabada la paella, què?
- 120 -
Josep Bou Dalmau
Els temps canvien fins i tot per a la paella i les apps ens faciliten quedar per reunir-nos en qualsevol esdeveniment o circumstància. Aquest fet suposa emprar des de les purament pràctiques, com la creació d’un grup de WhatsApp amb tots els implicats –membres fundadors creadors de la iniciativa–, la publicació de les fotos de la reunió a Facebook o a Instagram; a les metafísiques, pensant en l’ADSL que ens espera, que per als poc entesos en aquests tipus de quedades suposa “esmorzar, dinar, sopar i lo que vinga”. Després del dinar i com una espècie de Kit Kat, s’obri la sobretaula que arriba a endinsarse en una àmplia i variada diversitat de converses. Tantes
com camins per on ens ha portat l’aventura independentista de Puigdemont farcida de més memes que els que atresorava Julio Iglesias... y lo sabes. Hi ha un tòpic, potser una norma no escrita, que afirma que per gaudir d’una reunió tranquil·la a taula no es parla ni de sexe, ni de religió ni de política. Aquest tòpic quan d’una paella es tracta no té raó de ser, ni consideració important. Sociologia, filosofia, sexologia –i és que el sexe és tan important com el menjar, però no alimenta i no sé si tindrà a veure amb allò de digues de què presumeixes i et diré què no tens–; climatologia i meteorologia – falsament associada únicament als ascensors–, economia,
criminologia, psicologia, cienciologia, orgia –alguna acaba així, segur. I altres “ia” són temes recurrents. Ara bé l’esport, les relacions d’altres i entre altres i la política s’imposen. Puigdemont no ha aconseguit la independència, “ia” però aconseguirà que es parle més d’ell en nadal que de la loteria, “ia”. Quedar per fer una paella comporta uns hàbits quasi rituals estesos i coneguts per tots. Com un partit de futbol o acte sexual digne de ser-ho, comprén una prèvia a l’acte en sí, per nosaltres l’arrancaora. Ja mentre dinem, com en el Risk, s’analitza el grup i embriagats per la inconsciència que ha adoptat forma de cassalla, dividim el