Fallers pel món: mostrant la nostra festa
Toledo
José E. Amores Núñez President Associació Cultural Fallers pel món Logo fallers pel món
F
allers pel món va nàixer d’una casualitat. Una casualitat que va fer que el que en un principi anava a suposar el trasllat d’uns cent fallers i falleres, incloent músics i organització, amb un parell de ninots i un poc de pólvora es convertirà en el desplaçament de més de sis-cents fallers, falleres, valencians i valencianes, dos tràilers carregats amb dos falles –una gran i, com no, una “estoreta”-, cadires i taules, calders, arròs, oli, cassalla, pólvora i tot el necessari per a que realment Àvila poguera conèixer i viure unes autèntiques falles concentrades en dos dies. Aconseguirem, malgrat el fred i la neu, que les dites “els valencians som espontanis” i “els valencians som festers nats” es feren realitat, i així ho reconegueren tots els avilesos. Com l’objectiu es va aconseguir, aquells primers components de l’organització ens plantejàvem que devíem continuar any rere any mostrant la nostra festa per més ciutats, que no podíem deixar d’ensenyar-la i presumir d’ella, una de les nostres principals senyes d’identitat, el que va fer que a l’any següent ens traslladarem a Granada. I si fins a Àvila es desplaçaren 600 valencians, en aquesta nova aventura la xifra va rondar els 2.000, celebrant pràcticament la totalitat dels actes de la nostra setmana fallera: sopar de la Plantà, esmorzars al parador, ofrena floral a nostra Patrona, castell de focs artificials, mascletà, concurs de paelles, fideuà, sopar de torrà, cercaviles, entrega de premis, elaboració de la nostra aigua de València, repartiment d’orxata i fartons, festes... i sobretot, ensenyar com som els valencians. Aconseguirem que els granadins i les granadines gaudiren amb la nostra visita i nosaltes d’ells, sense que pogueren resistir-se a acompanyar-nos a les cercaviles, sols veient com a la macletà i el castell es concentraren més de 10.000 persones. Però açò no va ser res comparat amb la Cremà, on aconseguirem reunit a prop de 25.000 persones.
conquerirem. La Mesquita es va rendir davant l’Ofrena que se li va fer a la nostra Geperudeta amb la solemnitat que aquests actes requereixen i que sols els valencians sabem fer, i aquest últim any -“amb dos collons”- cremarem a Saragossa, als peus del Pilar i de l’Ebre, creixent en cadascuna de les eixides el nombre d’assistents, independentment de la distància. A Toledo i Còrdova es van sobrepassar els 2.000 valencians, mentre que a Saragossa la xifra rondava els 3.000, el que ens permet fer-nos una idea del que allí es va viure. I si en alguna cosa ens hem caracteritzat en tots els esdeveniments celebrats fins la data, ha estat sens dubte en que hem aconseguit fer partícips d’una o altra manera a les ciutats on hem estat, fentles assistir als espectacles de pirotècnia, Ofrena –quedant meravellats de la indumentària de les falleres, dels seus pentinats i de la bellesa dels vestits-, fent-les provar les nostres paelles i acompanyant-nos a les cercaviles i a la Cremà. Realment existeix alguna festa més oberta i participativa que les Falles? Tot açò, unit a la distància, fa que el sentiment que es viu siga indescriptible, fa que tots ens sentim membres d’una mateixa comissió, que valorem més cadascun dels actes celebrats i que vullguem que tots sàpiguen el per què València pot presumir de tindre la millor festa del món: les Falles. Perquè és un orgull ser valencià.
Després de Granada il·lusionarem a tota una Toledo en el centenari del Greco on, a més, omplirem el 95% de les places hoteleres. Es quedaren meravellats amb les nostres xarangues i cercaviles, i a l’any següent vam anar a Còrdova, una ciutat que sens dubte Granada FPM
VIATGES D’ANADA I TORNADA - 123