Page 1

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 1


AAK FAMILY S.L. Direccion: Carrer Maulets 7-3- 7 46800 Xativa Valencia Telefono: 634 406 598 Email: aakfamily@yahoo.com

2 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


“Viatjar és un exercici amb conseqüències fatals per als prejudicis, la intolerància i l’estretor de ment”. (Mark Twain)

Llibret explicatiu Falla Avda. de Selgas Planas de Tovar 2018 Les falles de Xàtiva són festes d’interés turístic autonòmic Les falles de Xàtiva són Bé d’Interés Cultural Les falles de Xàtiva són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO El present llibre ha participat en la convocatòria dels Premis Lletres Falleres El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 3


Targeta d’embarcament Senyores viatgeres; senyors viatgers. Benvinguts. Abans que res, deixen que els agraïm que hagen escollit el nostre llibret per tal de volar a través de les seues pàgines. Eixe és un dels objectius que, des d’aquesta comissió, pretenem aconseguir en aquest 2018. Tornar la confiança que ens han dipositat. Fer que passen una bona estona. Aprendre, entretenir i fer-los partícips de la nostra forma de veure les coses. La tripulació d’aquesta comissió ve encapçalada per quatre persones que es troben al capdavant, entre les que destaca una fallera major amb moltes hores de vol: França, Algèria, Itàlia... i per una fallera major infantil a la que també li corre per la sang eixe nomadisme. Altres moltes persones fan de staff tècnic, per a tot el que es necessita. Un equip conformat per més de cent persones, que treballen en una mateixa direcció. També cal tindre en compte el nombrós equipatge amb el que afrontem aquesta aventura tan il·lusionant. Un munt d’articles relacionats amb diverses temàtiques. Coneixerem els cadafals fallers de Xàtiva més viatgers al llarg de la història, el nombre d’estrangers que hi ha censats a les falles de la ciutat, la riquesa que atresoren els diferents municipis arreu de tot el territori valencià, i com també les falles ixen fora de les nostres fronteres per a ser conegudes. Coneixerem la interessant història de les estacions de Xàtiva, i els fets més tràgics que la van marcar, i també contarem les històries de la gent que va vindre, o que se’n va anar, però que d’una o altra manera començaren –o continuen- la seua vinculació amb el món de les falles. I per a fer el trajecte més entretingut, per descomptat, el nostre personal de cabina us contarà tota l’actualitat de la nostra falla, i de la societat i la política xativina, a través del seu tradicional lligacames. Ara sí, cal cordar-se ben fort el cinturó de seguretat, perquè comença el llibret explicatiu 2018 de la falla Avinguda de Selgas i Planas de Tovar. Gaudiu del viatge!

4 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA

Llibret explicatiu Falla Avd de Selgas Planas de Tovar 2018

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 5


TRIPULACIÓ EDITA l’A.C. Falla Avinguda de Selgas i Planas de Tovar. COORDINACIÓ José Luis Lagardera Ventura AJUDANTS DE COORDINACIÓ Miguel López, Enrique Mora i Ana Arnau DISSENY PORTADA Miguel Angel Gosalbes Baldres IDEA ORIGINAL José Luis Lagardera Ventura MAQUETACIÓ José Luis Mollà Rodriguez

VIATGES D’ANADA I TORNADA

IMPRESSIÓ Blauverd Impressors FOTOGRAFIES José Luis Mollà, Miguel López, Perales Iborra, José Luis Lagardera, Quique Climent, Estudi Federico Vicent Blasco COL•LABORACIONS LITERÀRIES Adela Ruiz, Agustí Garzó, Alberto Ordiñana, Ali Sulaiman, Amparo Álamo, Ángel José Sánchez, Basilio Álvarez, Eladi Mainar, Eva Samit, Ferran Martínez, Jesús González, José E. Amores, José Martínez, José Luis Lagardera, Juan Antonio Almazán, Maria Peris, Mario Miret, Rafa Tortosa, Rosa Belén Aldabero, Santiago Burguete, Valentin Conrard, Xavier Serra.

La falla Selgas Tovar no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors en els articles publicats, ni les comparteix necessàriament. Queda totalment prohibit l’emprament de cap part d’aquesta publicació, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, excepte la citació en llibres, revistes o articles de premsa si s’esmenta la procedència. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres

VEU SATÍRICA Miguel López i José Luis Lagardera GESTIÓ PUBLICITÀRIA Enrique Mora, Juanvi Agustí, La Comissió TIRADA 500 exemplars DIPÒSIT LEGAL V-380-2016

SOCIAL MEDIA

FACEBOOK Falla Selgas Tovar TWITTER @Selgas_Tovar INSTAGRAM Falla Selgas-Tovar YOUTUBE

6 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


joséluismollà VIATGES D’ANADA Ifotografia TORNADA - 7


8 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


La nostra portada 2018 AUTOR: MIGUEL ANGEL GOSALBES

‘’Amb l’arribada de les falles i el càlid ardor del foc, ressorgeix de les cendres la incommensurable arribada de la primavera. Càlid viatge, reiniciat any rere any amb diferent punt de partida, i idèntic d’arribada. Llum i color, foc i pólvora. Benvinguda Primavera.’’

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 9


SUMARI 3-Targeta d’embarcament 12-15-El nostre president 18-23-Fallera Major 29-La comissió 32-33-Programa d’actes 34-37-Falla Gran: “Viatges d’anada i tornada” 38-Els viatges de Xavier Herrero 40-43-Tuits 44-Llibret Infantil 46-49- President infantil 50-59-Fallera Major Infantil 60-Falla Infantil: “Procedència: Xina” 64-Els viatges de Xavier Ureña 67-Els nostres fallerets i falleretes 68-71-Jocs 72-73-Conte infantil 74-77-Dibuixos de la comissió infantil 78-82-Els viatjes del nostres menuts 88-Articles 90-Pròxima parada:

Falles de Xàtiva. Falles a Xàtiva

112-Pròxima parada:

Falles i festa arreu del territori (Correspondència amb fora de les nostres fronteres)

128-Pròxima parada:

Els que vénen. Els que se’n van anar. (Correspondència amb les falles sense importar la procedència)

142-Pròxima parada:

El punt de partida: l’estació i el tren a Xàtiva

156-Pròxima parada: Microrrelats. FINAL DEL TRAJECTE

162-185-Part satírica Lligacames Selgas Today

10 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 11


“El món a través d’Inés i Paola” “Les fronteres tan sols són dibuixos als mapes”

12 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


1-Grasse: A aquesta ciutat francesa, ben a prop de Cannes –localitat famosa pel seu festival de cine- i de Niza, va nàixer Inés, la nostra Fallera Major. 2-Argel: A la capital d’Argèlia és on Inés ha passat gran part de la seua vida. Concretament fins als 17 anys. Quasi tota la família de sa mare, algeriana de pare i mare, viu a aquesta ciutat. 3-València: Inés va arribar a la capital de la Comunitat Valenciana per a cursar el seu últim any d’Institut, al Liceu francès. 4-París: A la capital francesa viuen els avis d’Inés per part de son pare. Ell és francès –per part de sa mare-, i sirià i algerià per part de pare.

5-Roma: Inés ha viscut a la capital italiana des

dels 18 fins els 22 anys. Just abans d’arribar a la nostra comissió.

6-Jaén: Els besavis de Paola es van conèixer a un cortijo de Jaén.

7-Pegalajar: Municipi natural del besavi de Paola.

8-Campotéjar: Localitat granadina de la besà-

via de Paola.

9-Valdepeñas: D’aquesta localitat manxega era l’altra besàvia de Paola. 10-Còrdova: D’aquest municipi andalús són

els besavis i un dels avis de la nostra Fallera Major Infantil.

11-Barcelona: Allí van viure els besavis de Paola, i allí van engendrar a Isabel, la ‘lele’ de la nostra Fallera Major Infantil. 12-Alberic: Els besavis de Paola arribaren a

aquesta localitat, per feina, abans de nàixer la seua ‘lele’ Isabel. Quan aquesta tenia 11 anys, es van mudar finalment a Xàtiva.

13-Xàtiva: Punt d’arribada i punt d’inici. Ací és

on coincideix el viatge de les nostres Falleres Majors 2018.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 13


PRESIDENT Avd. de Selgas Planas de Tovar

ENRIQUE MORA TORTOSA 14 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Aplega el meu quart any com a president, any en que la comissió torna a tindre màximes representants. Per un president és un orgull tindre falleres majors i president infantil. L’any passat no van poder tenir-ne i fou un any molt estrany per a tots, sabent que no tens que preparar cap acte per a elles. Aquest any les falleres majors tenen una peculiaritat: que tenen origen de fóra de València. Inés és una xica molt alegre, a qui es nota que li han inculcat valors com el respecte. Ella, com a integrant del món faller, està a l’inici del camí i afronta amb molta il·lusió el seu nou càrrec. De segur que ho fa molt bé. La nostra màxima representant estarà acompanyada pel saber de Paola, que malgrat ser una xiqueta, està feta tota una senyoreta. Fallera des que va nàixer, sempre al casal sent la primera en col·laborar i embrutar-se. No falta a cap acte, de família de tradició fallera a la nostra comissió. Com ja s’ha vist durant tot l’any, Paola representarà a la comissió infantil a la perfecció. Álvaro serà el president infantil. Un xiquet que he vist nàixer a la comissió. De família amiga i molt fallera dins la nostra falla. Un xiquet molt actiu a les nostres quatre parets, acudint sempre a tot i duent la festa fallera en la sang. Gaudiré d’un bon any al seu costat. La comissió aquest any ha augmentat els cens faller. Gent nova amb poca tradició fallera però amb moltes ganes d’aprendre i amb un increment de xiquets que són el futur de la falla. Aquest any amb una nova junta amb moltes ganes de treballar i fer mes gran la nostra comissió. Aquest any els artistes dels monuments seran Xavi Herrero, artista amb un ampli currículum de bons treballs i coneguts per tots, mentre que per a l’infantil canviem d’aires i apostem per Xavi Ureña i per la seua joventut i ganes d’agradar a tots. Al llarg de l’any hem gaudit de diferents actes al barri i de la festa de la Pilarica amb la Guàrdia Civil. Demanaria a tots els veïns comprensió per les molèsties ocasionades durant la setmana fallera, i per descomptat, convidar-los al casal. Bones falles a tots.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 15


Entrevista al nostre president Què esperes d’aquest viatge que són les Falles 2018? Aquest és un any important, ja que tornem a tindre màximes representants majors i infantils i a més les falles ja són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Les Falles de Xàtiva anem cada any a més, perquè pugen els pressupostos, i espere que cada vegada hi hagen millors monuments. Creus que la pròxima parada de les falles de Xàtiva és tindre millors monuments? Estem encaminats cap allí o cal canviar alguna cosa? Haurien de millorar tots. I ja no sols en monuments, sinó en altres aspectes com els llibrets, les cavalcades... Són les falles de Xàtiva un referent en algun aspecte? Jo crec que les falles de Xàtiva poden ser referents, hui per hui, en els llibres. Sis o set falles de Xàtiva reben premi anualment als Premis de la Generalitat per la Promoció del Valencià. Explica un poc les falles que aquest any hi haurà plantades al barri de Selgas Tovar. Aquest any el nostre artista gran tornarà a ser Xavi, amb qui estem molt contents, i el monument tindrà més pressupost i altura. A l’infantil, aquest any canviem i apostem per Xavi Ureña. Continuem amb la mateixa secció, però és un canvi d’estil. Hem apostat per la joventut. Quins objectius creus que té Selgas en aquestes falles?

16 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

Eres ambiciós? Som ambiciosos en alguns aspectes com el llibre, la cavalcada o el monument infantil. Ja duus uns quants anys al capdavant de la falla, com has vist l’evolució des del teu primer any? Respecte a quan vaig entrar hem augmentat el cens en quasi trenta persones. I tindre més pressupost suposa poder apostar per coses com millors monuments o una millora del casal. Com veus el nostre futur? Estem millorant, i crec que en dos o tres anys, amb la joventut i l’empenta que estem mostrant, la falla pot anar a més. Estic convençut. Un dia tornarem a ser el que érem. Un missatge per als fallers i falleres de Selgas de cara a les falles 2018. Demane molta unió entre tots i tractar de que les falles de Xàtiva puguen aconseguir eixa germanor de la que tant es parla.


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 17


LES NOSTRES FALLERES MAJORS

18 - VIATGES D’ANADA I TORNADA Fotografìa José Luis Mollà


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 19


20 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Fallera Major

Avd. de Selgas Planas de Tovar

INÉS AÏT-ADJEDJOU Per a mi és el segon any com a fallera, i volia ser Fallera Major perquè l’any passat ho vaig passar molt bé a la meua falla, la Falla Selgas Tovar. Aquest any volia viure l’experiència, però més intensament, tindre més actes i més responsabilitats. La meua falla és la millor de totes. Els fallers són molt simpàtics, m’han acollit tan bé que tinc la impressió de conèixer-los des de sempre. Del 15 al 19 de març ho passem genial tots junts, ajudant-nos a preparar les desfilades i estant al casal durant els cinc dies. No parem ni un minut! Tenim un ambient molt agradable i divertit. Així que si algú no sap com gaudir durant les falles, ha de vindre a la falla Selgas Tovar, perquè de segur que li agrada tant que no voldrà que s’acabe mai. Però com totes les coses bones, la setmana fallera s’acaba i lo bo és que a l’any següent torna a arribar. Perquè ser faller no significa desfilar amb trages sols del 15 al 19 de març. Les falles són durant tot l’any: sopar al casal tots els divendres, organitzar esdeveniments cada vegada que podem i reunir-nos el major nombre de vegades possible durant tot l’exercici. Això suposa una continuïtat de les falles durant tot l’any, i això és perfecte; això és genial. Tots els veïns del barri i tota la gent present a Xàtiva durant les Falles estan convidats a la nostra falla per a viure amb nosaltres i compartir aquesta experiència única i meravellosa. Bones falles a tots.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 21


Entrevista a la nostra Fallera Major Edat i professió. Tinc 22 anys i estudie llengua italiana. Des de quan eres fallera? És el meu segon any com a fallera. Què esperes d’aquest viatge que són les Falles 2018? Passar-ho molt bé, ja que tindré més actes que l’any passat i més oportunitats de vestir-me de fallera, que és una cosa que m’agrada molt. Per què et decidires a presentar-te a Fallera Major de la falla? Perquè em va agradar molt el meu primer any com a fallera i volia veure el que era ser Fallera Major. D’aquests primers mesos al càrrec... què és el que més t’ha agradat? Vestir-me de fallera i provar-me els meus propis trages. L’any passat els vaig llogar, i em feia molta il·lusió eixir amb els meus propis. I el que més t’ha impactat fins ara? Hi ha molts actes i hi ha que estar disponible sempre. Està bé, perquè tens certa responsabilitat, però a vegades cansa. Després de ser Fallera Major de Selgas Tovar... pròxima parada? M’agradaria ser Fallera Major de Xàtiva, però sé que és complicat perquè no parle valencià. També hi ha que saber tota la història de la Comunitat Valenciana i de les falles. No obstant, sé que puc aconseguir-ho. Com són la resta de falleres majors que t’acompanyen en aquest trajecte? Són molt simpàtiques. Ho passem genial tots els dijous als sopars, i estem començant a conèixer-nos bé. Alguna anècdota? Encara res. Tan sols sopars i presentacions. Ara és quan comença lo bo. Com descriuries a la Falla Selgas, la teua comissió?

22 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

És com una gran família. L’any passat jo era nova, tan sols coneixia a Arantxa, i em van acollir de meravella. Venien a parlar amb mi per a que no em sentira assoles. Ara ja conec a molta més gent. No podria canviar de falla ara per ara. A ta casa açò de les falles és nou. Com es viu? Què et diuen quan et veuen de fallera? Els agrada molt. Els fa tanta il·lusió com a mi. Quan vaig dir que em presentava a fallera major em van recolzar des del primer moment. Els meus pares van estar d’acord en tot. I això és molt important, perquè jo no treballe i m’han d’ajudar. Un missatge per a tots els fallers, de cara a les falles 2018. Moltes gràcies per haver-me acollit tan bé, i passeu-ho genial aquest any. Anem a fer que junts siga un any meravellós.


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 23


24 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


PARAULA DE MARE (Sobre la Fallera Major)

Inés és una jove generosa, sensible, preocupada per tots, feliç i també molt oberta. Li agrada la vida i els idiomes, ja que per a ella és una manera de comunicar-se amb la gent, viatjar, visitar museus o tot el que està relacionat amb altres cultures i civilitzacions locals. També li agrada eixir amb els seus amics, adora els animals, les coses boniques i anar-se’n de compres. És una jove molt coqueta i a l’última en el tema de la moda. Les falles, per a Inés, són un mitjà en el que submergir-se en la cultura valenciana, en l’ambient ancestral d’aquesta festa major per als valencians. Per a ella és un somni complit, perquè de menuda li agradava vestir-se de princesa.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 25


Junta executiva 2018 President: Enrique Mora Tortosa Vicepresidenta cavalcades i festejos: Isabel Navas Santiago Vicepresident joventut i economia: Francesc Roca Fabra Vicepresident cultura i llibret: José Luis Lagardera Ventura Vicepresident música i pólvora: Miguel Lopez Ochoa Vicepresident barri i casal: Juan Vicente Agustí Pla Secretària: Paqui Terol Mena Sot-Secretaria: Loles Merino Roncero Delegat loteries: Jose Cantador Maset Subdelegada loteries: Anabel Postigo Marí Delegades Infantils: Paola Tormo Álvarez i Anna Arnau Orts Delegada de protocol: Clara Carbonell Aldabero Delegades d’esdeveniments: Clara Corts Jover, Encarna Navas Santiago i Elsa Tormo Barberá Delegada de comissions: Edurne Tormo Barberá Delegat de casal: Arantxa Navarro Rus

26 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 27


Agudo Segrelles, Maria Agusti Corts, Alejandro Agustí Pla, Juan Vicente Ait-Adjedjou, Inés Albiñana Moral, Paula Albort Vila, Guillem Aldabero Ferrando, Marta Aldabero López, Rosa Belén Aliaga Faus, Rafael Arnau Orts, Ana Artigues Agusti, Quique Auñon López, Sofía Ávalos Gil, María Pilar Badía Angulo, Jesús Barberá Fenollar, Silvia Bellver Ramirez, Mario Benavent Navas, Natalia Benavent Signes, Juan Carlos Borrás Tormo, Amanda Calatayud Llopis, Sandra Cantador Maset, José Cantador Terol, Ignacio Carbonell Aldabero, Belén Carbonell Aldabero, Clara Carbonell Cerdà, Eduardo Cardona Ferrer, Laura Carrillo Marinas, Elena Casanova Jaudenes, Carla Cebrián Fajardo, Sonia Corts Jover, Clara Diez Tormo, Sonsoles Donat Lledó, Eliseo Escribano Jimenez, Manuel Esparza Climent, Cristina Garrido Gonzalez, Mª Carmen

28 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

Gonzalez Sanchez, Erika Gonzalez Tomás, Francisco Gosalbez Aranzueque, Marcos Gramaje López, Aitor Hervás Merlos, Santiago Jimenez Becerra, Maria Jover Diaz, Melani Lagardera Ventura, José Luis López Ochoa, Miguel Lorente Lopez, Alberto Martí Mejias, Andrea Martí Mejias, Llorenç Martín Llinares, Carmen Martínez Llobregat, Laura Martinez Miralles, Marta Merino Roncero, Cristina Merino Roncero, Loles Miralles Barberá, Pilar Mollá Galán, Dámaso Montero Diaz, Daniel Monzó Postigo, Aleixandre Monzó Postigo, Jessica Monzó Postigo, Sheila Monzo Torres, Rafael Mora Tortosa, Enrique Mora Tortosa, Martín Navarro Rus, Arantxa Navas Santiago, Amparo Navas Santiago, Encarna Navas Santiago, Isabel Pardo Soriano, Maria Peinado Miralles, Monica Peinado Miralles, Pilar Peinado Tolosa, Jorge Pelegero Llopis, Maria Jose

Perales de Diego, Ignacio Pérez Arenas, Raúl Perez Llopis, Ester Perez Llopis, Maria Dolores Pérez Monfort, Javier Pont Roca, Carmen Postigo Mari, Anabel Quiles Navas, Laia Remón Vela, Clara Rendón Garrido, Maria Richard Lara, Pascual RicharTTTnt, Ignacio Roca Fabra, Francesc Rosello Maestre, Bea Sáez Grau, Carlos Sánchez Torres, Josefa Sánchez Torres, Paqui Sanchis Baldó, Victor Sanchis Ballester, Violeta Sanchis Torres, Cintia Sanegre Fonfria, Maria Someño Canet, Raquel Suárez Mosquera, Ana Terol Mena, Paqui Tomas Micó, Francisco Tomás Terol, Andrea Tormo Álvarez, Paola Tormo Barbera, Edurne Tormo Barbera, Elsa Torres Blanquer, Sara Torres Navajas, Mª José Vercher Nadal, Víctor Vila Rescalvo, Mireia Vila Vila, Maria Viñes Mas, Josep Gil Durá, Cristian


Fallers i falleres 2018

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 29


Fotografìa José Luis Mollà

30 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


LA COMISSIÓ

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 31


Guardonats 2018 MAJORS Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer Isabel Navas Santiago Pilar Miralles Barberá Bunyol d’Or Llorenç Martí Mejías Bunyol d’Argent Cintia Sanchis Torres Belén Carbonell Aldabero

Recompensa JLF 2018 Loles Merino Roncero

32 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Fotografìa José Luis Mollà

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 33


Programa d‘actes Falles 2018 Diumenge 04-02-2018 11:00h - Ral·li humorístic (Carrers de Xàtiva) Dissabte 10-02-2018 09:30h - Visita oficial a l’asil i entrega d´ous a Santa Clara Diumenge 11-02-2018 11:00h - Ral·li infantil (Plaça del Mercat) Diumenge 18-2-2018 18:00h - Concurs de Pasdobles (Gran Teatre de Xàtiva) Dissabte 24-2-2018 8:00h - Macrodespertà pels carrers de Xàtiva. 17:00h - Animació musical (Albereda Jaume I) 19:00h - Lectura de l’acta dels Premis Exposició del Ninot i XXIV Concurs de Maquetes (a les portes de l’Ajuntament de la ciutat) 20:00h - CRIDA de les Falleres Majors de Xàtiva a la Ciutat des del balcó de L’Excel·lentíssim Ajuntament de Xàtiva. 20:30h - Inauguració Exposició del Ninot. En finalitzar es dispararà un castell de focs artificials. 22:00h - Sopar de la Crida. Diumenge 04-03-2018 12:00h - Dinar Popular de Germanor (Esplanada Pavelló de voleibol)

SETMANA FALLERA Dijous 15-03-2018 00:00h - Nit de la Plantà Oficial de les Falles de Xàtiva. Divendres 16-03-2018 10:00h - Esmorzar a la falla. 13:00h - Cercavila pels carrers del barri. 14:00h - Primera mascletà, des del Jardí de la Pau. 14:30h - Dinar al casal. 19:00h – Lliurament de Premis de les falles 2018. 22:00h - Sopar al Casal. 00:00h - Festa al casal . Dissabte 17-03-2018 10:00h - Esmorzar a la falla. 13:00h - Cercavila pels carrers del barri. 14:00h - Segona mascletà, des del Jardí de la Pau. 14:30h - Dinar al casal. 17:30h - Visita oficial a les falles. 22:00h - Sopar al Casal. 00:00h - Festa al casal. Diumenge 18-03-2018 10:00h - Esmorzar a la falla. 13:00h - Cercavila pels carrers del barri. 14:00h - Tercera mascletà, des del Jardí de la Pau. 14:30h - Dinar al casal. 17:00h - Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu. 22:00h - Sopar al Casal. 00:00h - Festa al casal. Dilluns 19-03-2018 8:00h - Despertà pels carrers del barri. 10:00h - Esmorzar a la falla. 12:00h - Missa en honor al nostre Patró Sant Josep, amb la posterior baixada amb romeria. 15:00h (aprox.) - Quarta i última mascletà al Jardí de la Pau. 15:15h - Dinar al casal. 16:00h - Inflables per als menuts. 17:30h - Cucanyes i jocs tradicionals al casal. 21:00h - Cremà de la falla infantil. 22:00h - Cremà de la millor falla infantil de Xàtiva. 22:15h - Sopar al casal. 23:00h - Cremà de la falla gran (l’horari pot variar per les indicacions dels bombers) 01:00h (aprox.) - Cremà de la millor falla de Xàtiva.

34 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Programa d‘actes Falles 2018

Fotografía: Quique Climent

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 35


FALLA GRAN

En ple segle vint-i-u encara fem memòria d’aquell descobriment que “va canviar la història”. ‘Però si jo ja estava ací”, els va dir el sacerdot maia sense saber que hui per hui s’immortalitzaria a una falla. Hi ha vegades en la vida en que no sabem on anem Però el camí, al remat, es marca amb els viatges que anem fent. I al viatge de les falles també es canvia d’època. Es van fent descobriments I la benzina mai es seca.

Per poder trobar allí informació, has d’anar amb molta cura. Perquè la nostra festa del foc es troba a l’apèndix “Arrels i cultura”. Hui Xàtiva té un Patrimoni reconegut mundialment que no és altre que les Falles i tot el seu moviment. I si no posen la festa en valor des del propi ajuntament la distinció, en un futur, se l’acabarà emportant el vent. ESCENA 3 - VIATGE EN EL TEMPS

ESCENA 1 – COM A EGIPTE

La història ens demostra que en una època passada la mesura del temps maia estava totalment equivocada.

Quan arriba la setmana fallera alguns semblen estar a Egipte fan el viatge cap a la mort sense que ningú ho sospite.

Però per fer un viatge en el temps no cal emprar cap màquina. A pocs metres d’ací pots trobar un exemple en forma de ruïna.

Perquè es poden contar amb la mà les hores que un faller toca el llit i poques vegades fa el viatge que el cansament va exigint.

Concretament estem parlant de la nostra antiga estació. Que encara roman dempeus Des de la seua edificació.

I d’entre tots eixos valents, està qui es transforma en Anubis. Perquè no el trauen del casal ni cridant als antidisturbis.

Han passat més de 150 anys I l’estructura encara aguanta. Cert és que ha patit danys Però conserva la seua planta.

ESCENA 2: XÀTIVA-TURISME

La segona estació més antiga de tot el territori valencià se n’anirà, si ningú ho evita, tota sencera a fer la mà.

Un tema que ara ens ocupa és el dels viatgers que vénen. El turisme de Xàtiva preocupa En contra del que altres defenen. El castell, la Seu, Sant Feliu... d’informació la web està plena, però oblida destacar les Falles I és una cosa que unfla la vena. 36 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

La deixadesa dels polítics que van haver un temps abans és clarament equiparable amb la dels actuals governants.


FALLA GRAN

Xavier Herrero VIATGES D’ANADA I TORNADA - 37


ESCENA 4 - VIATGES PSICOTRÒPICS Seguim amb altres viatges, alguns d’ells prou estrambòtics com el que empren alguna gent: el dels viatges psicotròpics. D’entre tots els trajectes que hi ha, tenim l’exemple de la “ruta verda” i no perquè es creme el sopar sinó pel color de l’herba tendra. També trobarem l’anomenat com a “el viatge Dolostop”. Perquè és prendre’s una pastilla i començar a donar-ho tot. Però en aquest tipus de viatges el camí més repetit està en estat líquid i es mesura per tonatges. L’alcohol és el protagonista en la recorreguda de març. I la imatge amb les botelles copa tots els titulars. Si volem donar exemple com a Patrimoni de la Humanitat hem de mantenir el temple i replantejar-nos aquesta barbaritat.

ESCENA 5 - EL VIATGE HIPÒCRITA Una travessia que molta gent fa i està banyada d’hipocresia és que dos situacions semblants tenen un matís que les diferencia. Es celebra l’aplegada dels Reis, que són Mags i vénen d’Orient. També apleguen d’allí refugiats però a ells els anem maldient. D’aquells que fugen de la guerra tothom es vol desentendre. Els governs s’amaguen baix terra i decisions no en volen prendre. No és el cas de la nostra ciutat. Xàtiva acull a una família que va deixar enrere el passat i va viatjar a ací des de Síria. Respecte al que passa hui en dia, cal recordar algunes obvietats. Fa un temps enrere, nosaltres també vam ser refugiats.

38 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 39


ELS VIATGES DE XAVI HERRERO Quants viatges fas per a traure els monuments que tens al taller? Tenint en compte que aquest any són dotze falles i tres fogueres... posa-li un mínim de dos camions grans per cada monument; una trentena de viatges segur. En el cas de València, sense exagerar, en un parell de dies ens pot tocar fer deu viatges. Alguna anècdota destacada en eixos viatges? Controlem nosaltres la càrrega i la descàrrega, pel que no solen haver molts problemes. El viatge més boig que recorde va ser en una falla que vaig fer per a Alzira. Va vindre un home en un camionet. Un conegut d’un amic. Allà que va començar a carregar les peces i jo recorde que vaig fer un cuiner que mesuraria uns tres metres i pico d’ample. Anava gitat amb els braços cap per amunt. A l’autovia se n’eixien els punys i tot. Si vam fer tres viatges, en cada tornada paràvem en el bar d’un amic seu per a fer-se una cassalla. Va ser molt boig tot perquè al camionet anàvem tres persones: el conductor, súper content –ja que anava un poc begudet-, el faller d’Alzira i jo, que sols volia que arribara tot sencer. Total, que l’home solta: “Tranquils, ara voreu com s’aparten tots per a que no els peguem una punyà” –en referència al remat-. En aquell moment el faller, que era amic seu i que l’havia llogat, va dir una frase que se m’ha quedat gravada de per vida: “Fes el favor d’anar aspaiet o tindrem algun problema”. I el conductor li respon: “No m’aconselles que sé equivocar-me assoles”. Jo tindria uns vint-i-quatre anys o vint-i-cinc anys i no donava crèdit. Però finalment la falla va arribar sencera. És un dels moments més crítics? Més que la Plantà? La Plantà la controlem nosaltres, mentre que al transport hi ha molts agents externs que no pots controlar com el vehicle, el patiment de les peces, la Policia Local de València... La Policia Local de Valencia? Per sort o per desgràcia ja no fem falles cèntriques i la cosa és més simple, però abans, quan plantàvem a prop de l’Ajuntament, arribar era tota una odissea. I més quan va acostant-se l’hora de la mascletà. Ells no confien, i tenen part de raó perquè hi ha gent que és molt lenta. Nosaltres tardem més en arribar al punt que en descarregar. Moltes vegades, a València, trobem manca d’empatia amb els artistes. 40 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Fotografìa José Luis Mollà

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 41


Ara que la nostra festa ja és Patrimoni de la Humanitat, vam preguntar als internautes mitjançant l’etiqueta #ViatgeFaller on exportarien les falles. Quin destí escollirien. Aquestes van ser les seues respostes:

42 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 43


44 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 45


Llibret infantil 46 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 47


PRESIDENT INFANTIL

Avd. de Selgas Planas de Tovar

ÁLVARO CANTADOR TEROL

48 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Hola fallers i falleres de Selgas. Aquest any sí que sí... sóc el president infantil de la comissió, i junt a Paola esperem representar molt bé a la falla. Espere gaudir de cada acte junt a Paola, Inés i Enrique, i tots passar unes molt bones falles. Als xiquets de la comissió, dir-vos que gaudiu de tot, de les cercaviles, de les disfresses, dels actes fallers, de la plantà -que no falte ningú a tirar arena-, i sobretot de la pólvora, que és el que més m’agrada a mi. Aneu amb compte amb els petards!!! Donar gràcies als meus pares i al meu germà Nacho, per estar sempre al meu costat recolzant-me, i a la “Taula de l’Abad”, per estar sempre ahi. Ah, se m’oblidava!!! donar gràcies a tota la gent que ajuda a preparar el llibret, cavalcades, presentació... pel seu treball, que és molt importat. Ah!! i que faja sol... Visca Xàtiva, visquen les falles i visca la falla Selgas Tovar.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 49


Entrevista al nostre president infantil Edat i curs que estudies. Tinc 13 anys i estudie 1º de ESO al Ribera. Des de quan eres faller? Des d’abans de nàixer. Per què et decidires a ser President Infantil de la falla? Per moltes coses. Quan em coincideixen algunes coses, sempre m’agrada més anar al que està relacionat amb les Falles. Què representa per a tu aquest càrrec? Una cosa molt important. He d’estar seriós –encara que no se’m dona molt bé-. Com és Paola, la teua Fallera Major Infantil? A la mínima que li dius alguna cosa s’enfada. Però és una xica molt correcta. Fem un bon tàndem, ella és la seriosa i jo sóc el que fa les bromes. Què opines de la falla Selgas? La gent de la falla és molt simpàtica. Com se viu a ta casa l’ambient faller? Ma mare, si queden 5 minuts per a tindre que estar en algun lloc, es posa molt nerviosa, sobretot en falles. Hi ha moments de tensió, però ens agraden molt les falles. Et donen consells? Sí. Sobretot ma mare. Em diuen que em porte bé i que he de somriure. Què és el que més t’agrada de les falles? Els coets i els actes. En eixe ordre. Un missatge per als xiquets i xiquetes de la Selgas en aquestes falles 2018. Que s’ho passen molt bé, i que no tot és seriós.

50 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 51


52 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Fallera Major Infantil Avd. de Selgas Planas de Tovar

PAOLA PÉREZ QUILES Fallerets i falleretes, com ja sabeu sóc Paola i enguany tinc l’honor de dirigir-me a vosaltres com a Fallera Major Infantil de la nostra falla Avinguda de Selgas i Planas de Tovar. Encara que som poquets, hem format una gran colla, i ens ho passem d’allò més bé en les activitats que fem durant l’any. Però ja ha arribat la setmana que tant ens agrada, ja és l’hora de la millor festa del món: Les Falles. I vull convidar-vos a tots el xiquets de la comissió i del barri a gaudir d’elles. Els monuments ja estan a punt per a traure’ls al carrer, i nosaltres els rebem amb alegria, ja que amb ells comença la festa, la música i com no els coets que tant ens agraden. Però no sols a nosaltres, també als xiquets del barri, als que m’agradaria convidar al nostre casal. Tant Álvaro com jo junt amb la resta de xiquets estarem encantats de rebre-vos. No vull acomiadar-me sense dirigir-me als meus companys de viatge: Inés, Álvaro i Enrique. De segur que aquest serà un any màgic e inoblidable, estic molt contenta de compartir-lo amb vosaltres i encara que tindrem les agendes plenes estos dies, estic segura que gaudirem al màxim cada instant. Per últim dir-li als xiquets que vagen amb molt de compte quant tiren els coets i que complisquen les indicacions que ens dona la Policia Local quan ve a les nostres escoles. Un beset a tots! Vos espere!

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 53


Entrevista a la nostra Fallera Major Infantil Edat i curs que estudies. Tinc 9 anys i estudie 4º de primària al col·legi La Immaculada. Des de quan eres fallera? Des que vaig nàixer. Per què et decidires a presentar-te a Fallera Major Infantil de la falla? Perquè m’agrada molt la comissió i perquè m’encanten les falles. Què és el que més t’agrada de les falles? Tirar coets els dies de falles. Quin és el millor record que tens de les falles? La cavalcada. A ta casa hi ha molta tradició fallera... et donen algun consell per a aquest any? Que sempre amb els peus junts, que he de somriure, que m’he de comportar i ser educada. Què esperes d’aquest viatge que són les Falles 2018? Passar-ho molt bé! D’aquests primers mesos al càrrec... què és el que més t’ha agradat? El nomenament. I el que més t’ha sorprès fins ara? Les presentacions de les altres falleres majors. Has fet amistat amb la resta de falleres majors infantils? Com són? Agradables i amigables. Molt simàtiques. Com descriuries a la Falla Selgas, la teua comissió? Una falla molt humil. Si tots treballem podem aconseguir el que ens proposem. Un missatge per als xiquets i xiquetes de la Selgas en aquestes falles 2018. Que gaudisquen de les falles i que s’ho passen molt bé.

54 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 55


56 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


PARAULA DE MARE (Sobre la Fallera Major Infantil) Paola és una xiqueta responsable, obedient i bona estudiant. De major li agradaria ser metgessa, dissenyadora de moda o arqueòloga. És reservada en un principi, però quan agafa confiança és molt divertida i, sobretot, bona amiga. Una persona fidel que dona molts bons consells i amb la que pots parlar com una persona adulta. Li agrada molt dibuixar, llegir, fer manualitats i veure vídeos als canals de Youtube. Toca la guitarra i se li dóna bé cantar. També ho passa bé anant en bici o en patins, fent excursions per la muntanya o anant a la platja. S’apunta a qualsevol cosa que es forme i li agrada molt disfressar-se, però sobretot... li agrada ser FALLERA!

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 57


A Paola: Benvolguda amiga. es bones, que espere que Voldria desitjar-te un any ple de cos amistat ve de lluny i ha puguem compartir juntes. La nostra l’estima que les dos tenim crescut amb nosaltres al voltant de per la nostra falla. nt que passem juntes, fent Espere gaudir amb tu de cada mome el que fem cada any, jocs, tirant petards, ballant... en fi, tot a en aquest, però de segur que encara que tu estaràs més ocupad er gaudir juntes. hi haurà alguna estona lliure per pod que no ploga i que el vent Et desitge bona sort amb el temps, era. T’ho desitge de tot cor. estiga tranquil durant la setmana fall la. La teua amiga, que et vol molt, Danie Visquen les falles! I visca la falla Selgas Tovar!

Daniela

58 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 59


Per a Paola, Selgas Planas de Tovar. La Fallera Major Infantil de la Falla No hi ha ningú millor que tu. el que et proposes ! Ànim que tu pots amb açò i amb tot

Yago

60 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 61


FALLA INFANTIL

Un viatge atractiu, que s’ha de fer en la vida, és anar cap a Orient I arribar fins a la Xina. Tot un bressol cultural, referent en la història, amb un Imperi creixent que roman en la memòria. Fent un xicotet repàs al que aquest país ens deixa, trobem llegendes de dracs o la bellesa d’una geisha. Les Falles i la Xina, compartim algunes qualitats com la seda, la gastronomia o l’amor que li tenim al petards. ESCENA 1: LA CERÀMICA Al país xinés destaca una faceta carismàtica, perquè són tot uns experts en el món de la ceràmica. Fa més de vint mil anys que es feren les primeres amb el temps que ja ha passat... i algunes es mantenen senceres! De tot el que van fent, ens quedem amb una imatge: la d’eixos gerronets on dibuixe n un paisatge. La ceràmica xinesa, és coneguda arreu del món i ha servit d’influència, a Europa, Corea o Japó. ESCENA 2: GASTRONOMIA Altra meravella xinesa la trobem a la gastronomia tenen una gran varietat i també certa autonomia. La tradició fou instaurada a l’època dels emperadors la seua taula l’ocupaven convidats ben menjadors. Fins a cent plats diferents oferien en cada menjar. De segur que, a aquella època, ningú es quedava amb fam. En una cosa coincideixen amb nosaltres els valencians d’entre tots els plats que tenen l’arròs és el més important.

62 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

ESCENA 3: FLORA I FAUNA Després de Brasil i Colòmbia, Xina és el país més biodivers. Conviuen la fauna i la flora més extensa de l’univers. Un element característic, que alimenta als ossos panda, són les canyes de bambú que pots trobar a cada banda. Un país que està ple de vida, exemplificada en precioses flors. Als jardins podem anar-hi i trobar-ne de tots els colors. Diferents aus, ossos negres, o també pots trobar agrons. Pots conèixer animals exòtics que desperten les emocions. ESCENA 4: PIROTÈCNIA Quan diem que els valencians som molt semblants als xinesos és perquè compartim tradicions que ens deixen els cors encesos. El foc ens uneix a ambdós, i la pólvora és protagonista. Que ens agraden els petards, es pot veure a simple vista. La ‘pols negra’ es va descobrir en aquest país de caire oriental, i es va estendre a poc a poc fins arribar a les nostres mans. Els petards i les bengales, l’aroma després de l’esclat... res d’això seria possible si no l’hagueren creat. ESCENA 5: ARTESANIA TÈXTIL Amb totes les arts esmentades no oblidem aquesta bellesa, una de les millors del món és l’artesania tèxtil xinesa. Quin no coneix la seda? Sabíeu que té origen xinés? S’exportà des d’aquell país i es va estendre amb el temps. I arribà fins a València, un enclavament important per a un teixit esplèndid que s’ha anat modernitzant. A València i a la Xina, ens uneix aquest element. Amb el tema de la Seda nosaltres també som referents.


FALLA INFANTIL

Xavi Ureña VIATGES D’ANADA I TORNADA - 63


64 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Fotografìa José Luis Mollà

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 65


ELS VIATGES DE XAVI UREÑA Quants viatges fas per a transportar els monuments que tens a l’any? Podríem dividir-los en dos parts. D’una banda els monuments que ja tens acabats i es transporten als llocs on s’emmagatzemen fins al dia de la Plantà, i altra que és la de quan es transporten o bé directe des del taller cap a l’emplaçament on van a plantar-se o bé dels magatzems on les hem guardat. Enguany treballem amb cinc falles, de les quals tres es guarden, pel que ens ixen uns huit viatges. Alguna anècdota a destacar en els viatges que has fet? Sobretot recorde l’any passat entrant a Mercat Central, que com sabeu és una plaça molt cèntrica a València. Arribarem a les deu del matí i començarem a descarregar-la a les cinc de la vesprada, perquè no ens deixaven passar. La mascletà, els policies... el transport de monuments d’altres poblacions a València és molt complicat perquè s’han de demanar permisos a l’Ajuntament i has de dur-ho prou controlat. Van ser huit o nou horetes esperant per a poder començar a treballar. I això et trastoca tot el dia, perquè has de canviar tot el que tenies planificat. Vas de cul. Hi ha molta gent que deixa el transport com a una cosa secundària quan en realitat és una de les coses més importants. En un transport se’t pot truncar tot un any de feina. És el moment més crític? En els monuments infantils, sens dubte. Moltes vegades pot arribar a tindre la mateixa complexitat o més que un monument gran, perquè en aquest cas depens de lo ben cuidats que estiguen els detalls. Nosaltres solem posar-nos prou nerviosos. Hi ha pocs que poden presumir de dormir tranquils fins a que passa eixe moment.

66 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Fotografìa José Luis Mollà

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 67


68 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Falleretes i Fallerets Agustí Corts, Mateo Amer Muñoz, Leire Artiguez Perez, Angel Artiguez Perez, Bruno Benavent Navas, Yago Benavent Vila, Carlos Benavent Vila, Jorge Bellver Pelegero, Noa Cantador Terol, Álvaro Díez Agudo, Adriana Díez Agudo, Mateo Donat Cebrian, Arnau Esparza Cebrián, Víctor Gaglioz Rojas, Maximiliano Martinez Tormo, Daniela Mora Roselló, Àngela Lara Zorraquino, Aaron Lara Zorraquina, Claudia Pastor Gózalez, Gina Perales Jover, Diego Perez Monzo, Paula Pérez Quiles, Alma Pérez Quiles, Paola Peropadre Rendón, Gerard Richard Prats , Paula Rosello Terol, Paula Rosello Terol, Rafa Sala Llacer, Julia Sainz Corts, Martina Tomas Perez, Iker Tormo Plá, Iván

Bunyols d’argent Ivan Tormo Pla

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 69


QUÈ ÉS UN TRANSBORD? -Que porta persones o mercaderies (Iker, 6 anys) -Portar d’un lloc a un altre? (Noa, 5 anys) -Canviar de tren a l’estacio x a continuar el viatge (Víctor 9 anys) -One, two, three, four, fiiiiiveeeeee (Arnau, 2 anys) -Baixar d’un avió i muntar a un altre? (Mateo, 8 anys) -No sé res (Àngela, 3 anys) -Un transbordo (Bruno, 4 anys) -Moooviillll jiii (Gerard, 4 anys) -Una cosa que transporta! (Paula, 7 anys) -Baixar d’un puesto i pujar a un altre! (Rafa, 9 anys) -No ho sé!!! Un Transformer? (Mateo, 3 anys) -Un país? Que si vas a un viatge i t’ho passes bé? (Adriana, 7 anys) -A xico. (Paula, 2 anys) -Que tens la meitat del braç (Gina, 5 anys) -Un avió (Jorge, 5 anys) -Un tractor (Carlos, 3 anys) -Un vehicle para viatjar per terra (Daniela, 8 anys) -No lo sabo dis-liu tu... ... crec.... un silló d’un tren? (Alma, 3 anys) -Passar d’un lloc a altre, no? L’enganxament que connecta un tren amb l’altre (Paola, 9 anys) -No em sona... un tren que va per la via (Álvaro 13 anys)

70 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 71


PASSA-LA-SELGAS A- Nom del president Infantil de la nostra comissió. B- El dia 19 de vesprada, en la nostra falla és típic berenar un dolç redó amb xocolata. C- Aquest any estava relacionada amb les pel·lícules de Tim Burton. D- Acte del dia 19 a les 08.00h del matí, on es típic anar tirant coets per els barris veïns. E- Nom del president de la nostra comissió. F- El dia 15, totes les comissions de la ciutat plantem dues. G- Sentiment que tenim per tal de que arriben prompte les falles. H- Passa-la-selgas I- Nom de la fallera major de la nostra comissió. J- Les falles són en honor a aquest Sant. K- Passa-la-selgas L- Conté aquesta lletra. Acaba la cançó: “Xiqueta meua, que del carrer eres l’ama, per culpa teua tinc el cor encès en .... M- Ocorre durant els dies 16, 17, 18 i 19 a l’Albereda, abans de l’hora de dinar. 72 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

N- Personatges i imatges que formen la nostra falla. O- Acte del dia 18, on entreguem flors a la Mare de Déu. P- Nom de la fallera major Infantil de la nostra comissió. Q- Passa-la-selgas R- Acte del dia 17, on fem una volta per la ciutat visitant totes les falles. S- Tots els fallers esperem que durant la setmana de falles faja bon temps. Per això sempre volem que faja... T- Els instruments més representatius de la nostra festa són la dolçaina i el... U- Quan fa molt de sol en falles i anem a veure la mascletada ens posem als ulls unes. V- Temàtica del nostre llibret. W- Passa-la-selgas X- Conté la X. Mitjà de transport que utilitzem per anar a la falla, quan vivim molt lluny. Y- Conté la Y. Temps que esperem per a que tornen les falles, i que té 12 mesos. Z- Efecte que li posem a la càmera per aproximar una imatge de fallers.


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 73


Rodant, rodant, rodant... Caminant pel món Adela Ruiz Sancho Escriptora

il·lustracions: PAOLA PÉREZ QUILES

“Rodant, rodant, rodant...Caminant pel món, d’una punta a l’altra i sense arribar enlloc, ja que el món és molt gran i és redó”. Un bon dia d’hivern de fa moltíssims anys, tants que ni els vells en recorden quants, Aidara, una joveneta decidida, valenta i emprenedora, es preparà la motxilla amb la poca roba que tenia, unes sabatilles de recanvi, els pocs estalvis que havia aconseguit fer amb l’ajuda de la guitarra; guardà la guitarra a la funda multicolor i plena de records, se la penjà al muscle, de manera que no li molestara per a caminar, puix portava la motxilla a l’esquena, i isqué de casa, somrient i cantant. “Rodant, rodant, rodant...Caminant pel món, d’una punta a l’altra i sense arribar enlloc, ja que el món és molt gran i és redó”. Aidara era la viva estampa de la llibertat, talment un esperit lliure que, si volia s’aturava i seia sota un arbre per a descansar i gaudir del paisatge i, si li abellia, s’alçava i mamprenia de bellnou el camí. Observava cada flor, cada cuca, cada pedra que al pas li venia i, tot li semblava fantàstic per alguna raó especial; tan fantàstic que, de vegades, es veia en la necessitat de seure i dedicar-li una cançoneta amb la guitarra a l’element, ésser animat o inanimat, que s’ho mereixia. Malgrat la gelor de l’aire que li pegava a la cara, Aidara continuava el seu avançament per dreceres que ni coneixia i, en arribar la foscor de la nit, s’arrecerava on podia. Quasi sempre tenia la bona ventura de trobar-se a les portes d’alguna població on, a més a més, trobava allotjament de franc a canvi de fer un recital amb la guitarra i la dolça veu que l’acompanyava. “Rodant, rodant, rodant...Caminant pel món, d’una punta a l’altra i sense arribar enlloc, ja que el món és molt gran i és redó”. Va travessar muntanyes. Arribà, sense esperar-s’ho, a un castell. Un castell mig enderrocat, vestigi de gran esplendor en temps passats. Aidara caminava bocabadada i, petjada rere petjada, arribà a la porta principal del castell. Va entendre que havia entrat per alguna part desfeta de la muralla. Isqué i mamprengué pel caminet, costera avall, fins trobar-se amb cases i veïns.

74 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Ja no feia fred. Havien passat dies i setmanes des que va sortir de casa, somrient i cantant. La primavera guaitava tímidament i es notava en l’alegria mostrada per la gent amb qui Aidara es creuava. De baixada pels carrers, arribà a la porta d’un forn, a una plaça on hi havia una església i un convent davant d’ella. La fornera, molt amablement li va oferir un tros d’un dolç exquisit —monxàvena va dir-li que era— i, Aidara, com a agraïment, va recitar poemes acordats amb la guitarra.

“Rodant, rodant, rodant...Caminant pel món, d’una punta a l’altra i sense arribar enlloc, ja que el món és molt gran i és redó”. La gent s’aturava. Les persones la miraven, l’escoltaven, i, contentes per aquella felicitat en l’ambient, deixaven monedes dins de la funda de la guitarra, que, al terra es trobava oberta. Aidara, agraïda pels aplaudiments i per les almoines, cantà una cançoneta més. S’alçà i travessà la plaça, carrer avall anà a parar a un altre fragment d’una altra muralla, portalet de la qual la conduïa a un passeig on la jove es va enfrontar amb un carrer que li oferia la possibilitat de seguir abaixant. Sentia música de banda, oïa moltes veus, greus, agudes, crits d’alegria, d’emoció, petards, traques... Es va ensopegar amb unes figures enormes, plenes de colors... Admirada, observant aquell monument tan fastuós, es va veure, de sobte, arrossegada per un grup de jovenetes vestides amb tratges de princeses medievals, amb pintes i agulles d’argent al cap. —Vine al nostre casalet i tastaràs el millor xocolate del món! —va exclamar una d’elles. —I els millors bunyols! —exclamà una altra— redons, redons, redons, com el món, que és molt gran i és redó.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 75


inez Tormo Daniela Mart 8 anys

Paola Pér ez Quiles 9 anys

“L’espai” Victor 9 anys

76 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


una”

la ll “Vuic anar a Alma 3 anys

Arnau 2 anys

íez Adriana D 7 anys

Agudo

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 77


Mateo 3 anys

“Vuic anar a

la platja” Paula 2 anys

Álvaro 13 anys

78 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


tanya” “A la mun ello Paula Ros 7 anys

Rafa Roselló

Terol 9 anys

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 79


s laudia 3 any C s, y n a 5 n Aaro iramar Platja de M

a ateo i Martin Alejandro, M Cullera

80 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

Adriana 7 an ys Toledo

Álvaro 12 an ys Tenerife


Gerard 4 anys Reus (Tarragona)

Arnau 2 anys ca) elibea (Salaman M i to ix al C e d Hort

Àngela 2 anys Platja de l’Estany (Cullera)

Daniela 8 anys Disneyland París VIATGES D’ANADA I TORNADA - 81


Leyre 1 any San Sebastián

Iker 6 anys l Segura Guardamar de

82 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

Jorge 5 anys, Carlos 2 anys Fira de Xàtiva

Gina 5 anys Benicàssim


ys Martina Saiz - 4 an (Platja Cullera) Paola 9 anys - Alma 3 anys Castell de Dénia

Paula 1 anys Bixquer t

Mateo 3 anys Calp

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 83


7 anys Rafa 8 anys, Paula ería) Cabo de Gata (Alm

Yago 8 anys Barcelona

84 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 85

RESPOSTES PASSA-LA-SELGAS Álvaro Bunyols Cavalcada Despertà Enrique Falles Ganes Inés Josep Flama Mascletada Ninots Ofrena Paola Recorregut Sol Tabalet Ulleres de sol Viatges Cotxe Any Zoom

RESPOSTES JOCS INFANTILS


86 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

Fotografia: Miguel López


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 87


88 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 89


“El nostre destí mai és un lloc, sinó una nova forma de veure les coses” (Henry Miller)

90 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


“Senyors viatges. Benvinguts a l’apartat del llibret amb destinació: fer memòria i reflexionar. Aquest llibret efectua parada en totes les seccions del seu recorregut. La Falla Selgas Tovar els desitja un feliç viatge”.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 91


Pròxima parada: Falles de Xàtiva. Falles a Xàtiva

92 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 93


Viatge sobre viatges Recorregut pels cadafals fallers més viatgers

Rafa Tortosa Garcia

Director d’El Verí del Foc

F

alten dos dies per a les esperades vacances. L’ordinador trau fum. No sé ja on trobar aquella ganga que ens faja transportar-nos al món del descans i de l’oblit dels dies feiners. Trobar aquell vol, aquell hotel que, a última hora, estiga tirat de preu. Necessitem anar on siga, necessitem desfer-nos de la rutina, necessitem desconnectar-nos de l’entorn, necessitem estar... De vacances. Este és el lema del cadafal que Antonio Gil va plantar per a la falla de Selgas–Tovar (2001), coronament que ho deia tot: un cotxe amb una família que se’n va de vacances amb les maletes, regals, pícnics, el gos, el xiquet i, fins i tot, la sogra. Esta família se’n anà a l’estiu, però qualsevol època de l’any és bona per desconnectar i fer un viatge. Un cap de setmana, un d’eixos llargs ponts, unes pasqües, uns nadals, l’estiu... i les falles. Les falles? De veritat que hi ha gent que se’n va de viatge en falles? Doncs sembla que sí. Una família del cadafal La culpa és del dimoni obra de Manolo Blanco (Sant Jordi, 1999), «quan ve la festa, que del poble és la més gran, ells preparen les maletes i se’n van a esquiar». El poeta Ismael Martí pensa que se’n van perquè «no es senten valencians». Bé, siga com siga, esta família li agrada viatjar encara que siga... a Bixquert, atès que Manolo Blanco els torna a posar a la falla un any més tard. Pasturant (Sant Jordi, 2000) és el lema de falla, a la qual apareix l’escena d’un cotxe amb la família viatgera, que quan arriba el cap de setmana, «se’n puja en el cotxe i va al seca de la muntanya». Segons la crítica sembla que viuen a la plaça del Mercat i, amb tant de Pub, des de la nit del divendres fins que acaba la setmana «allí no es pot dormir encara que es prenga tisana». No són l’única família que se’n va a Bixquert, doncs el 1944 Ramon Morell ens conta al cadafal Les Delicies de Bixquert (Enríquez, 1944) com és de meravellós passar una estona a este «parache encantat» de Xàtiva i així oblidem «penes i treballs». I és que, com la família de l’inici, el burro va carregat amb «la ràdio, el matalap, el pollastre, les caires, la tauleta i la escurá, tots els ensers de la casa, pues tot fa falta allí dalt». Sembla que no tot és tranquil·litat al ressort dels xativins: els mosquits! «El que a Bixquert acudix, en busca d’un bon estar, s’encontra a eixe parásit per darrere i per davant».

94 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

Esbós de Les Delicies de Bixquert de Ramon Morell (Enríquez, 1944). AMX

Amb el mateix lema, Ramon Morell s’atrevia a plantar una altra falla dedicada a Bixquert (Raval, 1953). Com l’exemple anterior, cal pujar tots els utensilis i a la fi de la temporada tornar-los a baixar, doncs «els lladres ets fan un desastre». A la fi de l’explicació, Julian J. Piera ens feia una reflexió: «Digám en una paraula, que no hi ha rés com Bixquert, es tot éll un gran oasis, un “Paraís Terrenal” un lloc que rés li fa falta... —si tens dinés, està clar— allí la vida es un “soplo” i un niu de felisitat». I és que sembla que Bixquert ho té tot. Té, fins i tot, platja! Calla burro! Sí. Ja ens ho digueren dos cadafals de l’any 1936 (Sant Jaume i La Bassa), atès que duien per lema Cova negra i posaven èmfasi amb «la platja de moda» on la gent gaudia del «sol, del agua y de tan buenas impresiones de la retina, ellos y ellas». L’any 2002


es recuperava allò de la platja d’Alboi. Xavier Herrero al cadafal Turisme d’interior (Benlloch, 2002), apart de recordar-nos «l’ardent caliu que et deixa ofegat», ens recordava com el consistori volia promocionar a Alboi la «platja d’interior, projecte genial, d’un brillant regidor».

Esbós i dibuixos de El paso a nivel de José Camarasa (Urios, 1956). AMX

Esbós de Cova Negra d’Antonio Royo (Sant Jaume, 1936). AMX

I ja que estem al paratge de la Cova Negra, amb el riu Albaida com a vertebrador de l’entorn, també podem fer-nos una paella —amb pimentó, com marca la tradició de la zona— a la xopà d’Alboi... si no tallen els arbres. Ho diguem perquè el 1997, José Manuel Gómez ens advertia esta possibilitat al cadafal Les mil i una del turisme, obra de Bernat Roman (J. R. Jiménez, 1997), quan ens dia «una xopà... de suor» i ens deia allò de la importància de tindre permís per acampar, doncs si no el demanes tindràs un bon compromís. No tots els camins conduixen a Bixquert. Podem agafar la carretera a la Llosa de Ranes i posar-nos en ruta encara que travessar Xàtiva, moltes vegades, n’és un problema. I menys mal que ara no tenim passos a nivell, atès que fa uns anys, per travessar la via del tren, teníem el de la carretera a València, al barri de la Cardinxa. I així ens ho feia constar José Camarasa al cadafal El paso a nivel (Urios, 1956),el qual feia ressò de les cues que es feien. I és que cues es fan a totes parts. I no seran els que es fan per deixar passar als vianants al creuar el carrer! Ja passava dècades enrere, doncs al cadafal Despertar de Manolo Blanco (J. R. Jiménez, 1975), amb unes gracioses llaunes amb rodes, es feia crítica a tots aquells que no paren als passos de vianants i «ja es hora que desperten, els que són durs de mollera, i que al peató respeten, en lo poble i carretera».

Circular per Xàtiva sempre ha estat un caos i, els cadafals fallers, ben arreplegadors de tot allò que passa a la ciutat, sempre ho plasmen a les escenes. Els clàssics de la circulació rodada: la grua i la ORA. De la grua volem citar una escena de la falla Sorpreses de Paco Roca (J. R. Jiménez, 1986), on apareix una sabata forada per davant —famolenca— amb una estructura que ix d’ella i que suporta el famós ganxo de la grua. A esta escena Josep Martínez li posa lletra: «La grua municipal que amb la boca oberta va menjant-se el jornal d’aquell que no està alerta». Sense canviar d’ubicació, un exemple clar el trobem a Morterades (J. R. Jiménez, 1992) de Xavier Herrero. «Indiana Rus Jones i el tràfic maleit» és un títol a una escena on el regidor «ha tirat la toalla» sense trobar solucions, a una Xàtiva on el tràfic «és una selva» i on el xofer xativí «per la xaveta, quan les cues, des d’ací, arriben fins a Barxeta». I seguint amb el tema, interessant allò que diu El conte del pàrquing obra de Xavier Herrero (R. Argentina, 1998): «trobaràs tres bandolers que t’obligaran a pagar: la grua, l’ORA i l’aparcament». I, fins i tot, ens proposa una endevinalla: «serà home de palla, que ha pintat la blava ratlla, per tot el barri de la falla?».

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 95


Escena titulada Indiana Rus Jones i el tràfic maleit de la falla Morterades de Xavier Herrero (J. R. Jiménez, 1992). Arxiu Rafa Tortosa

No fa molts paràgrafs parlaven de l’eixida a València, amb el pas a nivell i tot allò. Doncs com han canviat les coses en poc de temps. Ara, fa poc, han pintat un gran pas de vianants als peus del Portal del Lleó, lloc que ja portava molts anys com un punt crític de la circulació. Xavier Herrero ens ho recordava a Xàtiva Submergida (R. Argentina, 1999) amb l’escena d’un trampolí, tot representant al pobre veí, «només vol travessar la carretera. Necessita un enorme trampolí perquè s’estima molt la seua ouera». Pense jo. I si no volem anar en cotxe? Podem anar de vacances amb algun altre vehicle, veritat? Si, però cal anar amb compte amb les idees descabellades d’alguns, doncs amb l’arribada del trenet turístic a Xàtiva, alguns pensaven en alguna solució que «ací l’hem trobat, ni gasolina, ni falta que li fa, el burro–taxi és la mar de barat» (J. R. Jiménez, 1997). Com que esta solució no convenç, pense que anirem... en moto! Si conec a uns amics que un dia agarraren la moto i es posaren al capdavant de les falles. Ara fa exactament fa vint anys quan Ximo Sánchez fou president de la Junta Local Fallera i causà un important revol al col·lectiu faller redirigint les falles cap a una vessant més cultural i modernitzant-les. Les falles anaven amb moto. Açò fou el que Paco Roca pensà per representar al president i vicepresident sobre una moto, una composició que fou indultada d’aquell any i que pertanyia a la falla Xàtiva fallera (Sant Jordi, 1998). Per un altre cadafal hem vist alguna moto, concretament una vespa, fent similitud amb la pel·lícula Vacaciones en Roma, dons l’escena pertany al cadafals cinèfil Xàtiva una ciutat de cine, obra de Paco Roca (Benlloch, 1997). I és «hi ha parelles d’artistes il·lustres al cinema; però també en els llistes en trobem d’oportunistes que s’han fet famosos ja». Marcos Benavent i Miguel Á. Moracho tenien totes les paperetes per ser els artistes que «van de festa».

96 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

Ninot indultat de 1998, obra de Paco Roca (Sant Jordi, 1998). Arxiu Ximo Sánchez


Escena titulada Pararà o no parara? de la falla Far West Xàtiva dels Germans Colomina (J. R. Jiménez, 2003). Arxiu Rafa Tortosa

De moment no havia contemplat l’opció del tren. L’estació de Xàtiva sempre ha estat important dins de la xarxa ferroviària doncs tenim trens de rodalies; també trens regionals, dels anomenats de mitja distància; trens de llarga distància com l’Alaris i també, l’AVE. L’AVE? Sembla que l’AVE encara no para... si para algun dia. Tota esta mena d’incerteses es van vore reflexades a una de les escenes del Far West Xàtiva, obra dels Germans Colomina (J. R. Jiménez, 2003), i que duia el suculent títol de Pararà o no pararà? referida a l’AVE, el qual era reflectit per una locomotora mentre que el tren d’Alcoi n’era una vagoneta tirada manualment per dos persones: «Un AVE que arriba a la ciutat però no sabem si tindrà parada el nostre alcalde s’ha encabotat en fer-lo parar davant l’andana».

Una altra locomotora la trobem a L’oest a Xàtiva d’Alfredo Bernat (Sant Feliu, 2000), amb una crítica cap a la JLF, en el fet de ralentitzar tot l’impuls realitzat per l’anterior executiva: «hem passat d’anar amb l’AVE a una locomotora a vapor». I és que sembla que els fallers hagen d’anar en tren... Bé, en este cas amb el tren de la Bruixa, doncs és el que apareix a la falla Carnestoltes xativenc de Xavier Herrero (R. Argentina, 1996), damunt del qual va la Junta Local Fallera, amb la crítica de que el president és censat en una altra comissió, per solucionar «el problema i estar tots en el caixó». El tren, com a símbol de velocitat, és representat en alguns cadafals fallers. Exemple clar és una de les escenes del mític cadafal Genis casolans de Paco Roca ( Espanyoleto, 1988), on trobem com una antiga locomotora de vapor eixint d’un túnel, la qual representa tot el procés de l’estatut d’autonomia valencià. Interesants les versades de Francesc Belda: «Un tema molt maltractat és la nostra Autonomia. El tren ha descarrilat perquè gent sense trellat l’ha fet eixir de... la via».

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 97


Genis casolans de Paco Roca ( Espanyoleto, 1988). Arxiu Paco Roca

98 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


No s’ho podeu creure però fins a Xàtiva va arribar el tramvia. Sí, va ser quan Miguel A. Gozalbes Moracho va plantar Retorn a l’antic (R. Argentina, 1989), on al lateral dret apareixia un vagó de tramvia, i tot perquè «s’ha arribat a insinuar, de posar ací un telefèric, però més lluny es pot aplegar, per deixar al socarrat histèric». La desorbitada opció de vore algun dia aparèixer un tramvia pels carrers de la ciutat no era gens desorbitada «donat el pensament que té el nostre Ajuntament», la qual cosa ens quedaríem «apardalats, al veure’l circular per la via». Una via que la crítica l’enllaçava amb la quantitat de xanques i forats que estan per tot arreu de la ciutat. Es sentenciava: «El tramvia no vindrà però el desastre ahí està». Per sincerar-nos. Des d’un primer moment, la nostra proposta de viatge incloïa agafar l’avió. A vorem on anem a parar però esta es la nostra primera opció. Així que de moment, retrocedim en el temps i veiem com l’aviació va estar present l’any 1936 quan P. Climent Mata plantava L’aviació a la plaça de sant Pere, un cadafal que tenia moviment, doncs des de dins de la falla una persona feia girar l’avió que feia de coronament. I si en lloc d’avió, usem un zepelí? És el mitjà de transport que feia de coronament a la falla que duia per lema Lo que serà l’any 2000, plantada a la plaça de Sant Jordi l’any 1948. La critica, com veurem en més exemples, tracta de planificar un viatge per tal de mostrar els problemes existents i poder fugir d’estos., com ben bé s’explica al verset: «Fantasía, bon humor, buscar sempre la Fortuna, eixir fuchint d’este Mon, qu’els “milacres” ben póc son, i els busquen allà en la Lluna». La Lluna? Sí la lluna. Sembla hi ha molts que han anat, doncs tenim diversos exemples llunàtics. El primer dels viatges és el dels xiquets de la falla de Sant Jordi de 1956, els qual plantaren el cadafal Viaje a la luna por Diego Valor en la vida futura, que feia una doble lectura i exposava crítiques i temes de l’actualitat com la facilitat e què s’aconseguixen els regals amb els segells del cupó-regal; la presència d’un xicotet forn de petroli al·ludint l’avançament de la vida futura o una màquina d’apostar que representa l’avançament de l’economia. També els xiquets de la falla de l’Espanyoleto prevenien el 1958 allò que va ocórrer una dècada després, doncs van plantar el seu cadafal sota el lema de Cuet a la lluna.

Esbós de la falla Viaje a la luna por Diego Valor en la vida futura (Sant Jordi, 1956). AMX, LG-1698-2

A la lluna, qui ve? és el lema de la falla de Manolo Blanco (Tetuan, 1970), on «molts volen anar a l’aire, posar-se un traje espacial» amb una crítica dels avanços com el present viatge a la lluna ocorregut el 1969, «no volem les consecuencies de ciencies i tecnicismes» i fa una mena de conclusió: «Nostre poble ja esta fart, i, perquè lo roin es perda, un coet ha fabricat per a enviar-lo a la m...» Com que feia pocs mesos que l’arribada a la lluna s’havia produït, les falles agafaren este tema per conduir la seua crítica social i local. Igual que Manolo Blanco, Antonio Grau feia ressò de l’esdeveniment a la falla Tot lo que devia anar a la lluna (República Argentina, 1970), amb la figura d’un polp que sostenia a les seus potes la lluna i la terra, composició que feia de coronament. A partir d’este descriptiu lema, les escenes mostraven critiques de caràcter local.

A la lluna, qui ve? de Manolo Blanco (Tetuan, 1970). Arxiu Manolo Blanco

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 99


Tot lo que devia anar a la lluna d’Antonio Grau (República Argentina, 1970). Arxiu Antonio Grau

Esta mena de fugir dels problemes i anar a un altre lloc és repetida a Salve’s qui puga, cadafal plantat per la comissió de Molina-Claret (1998). Trobem com a coronament un gran coet en el moment d’enlairar-se en direcció a la lluna amb «tot aquell pendonet que de la vida fa runa» així com tot allò «que fa malbé i sols fa que molestar estufant-nos mal alé». El cadafal es centrava, bàsicament, en els problemes que tenia la comissió i es preguntaven si «és que hem perdut la il·lusió i que això és combat amb el lema de trobar motivació?» Amb el lema Viatge a la Lluna (Murta-Maravall, 2003), Xavier Herrero planteja un cadafal que té com a coronament un coet basat en el còmic de Tintin. L’extraordinària explicació apareguda al llibret planteja un viatge a la Lluna per part de l’alcalde d’aquell moment: «Xàtiva se li queda menuda al nostre batlle també menut, i a la Lluna se’n va anar i també a tots va enganyar». En esta estada al satèl·lit, la crítica ens comenta que curiosa va ser la manera que este senyor va congeniar amb tos els xiquets bé «perquè pagava menudet o, segons els nostres investigadors que després estudiaren el tema, ho associaren a la seua personalitat, molt afí a la d’un xiquet, així com el seu coeficient intel·lectual». La cançoneta infantil no té desperdici: «La lluna, la pruna, pleneta de sòl. Son pare l’escriptura, l’amiguet el vol, Què coses més fines que cria el constructor: dalt de les teulades dos metres més de favor» Per cloure els viatges cap a l’espai, fem ressò d’un curiós cadafal on el coet és enviat a Barcelona. Parem del cadafal Mos falla tot per a la falla de Ramon Morell (Tetuan, 1960). L’explicació, i el lema, ho deixen clar:

100 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

«El número de lotería, 8.663, que salió premiado en el sorteo del día 5 de Octubre, y que la Falla rifaba un aparato de televisión, y que a pesar de vender-se muy pocos números, aún salió entre los vendidos, tomando el número la dirección de Barcelona, encima del cohete Tetuanic y arrastrando el aparato que lleva alas, dejando materialmente “chafados” a la Comisión y llevándose con ello, los sueños de la Comisión de conseguir una buena Falla.» Graciosa és la llegenda que posa sota el televisor «Los que por ti trabajaron y sufrieron, no te olvidan”. Doncs bé, després d’haver fet un recorregut pels cadafals més viatgers de les falles de Xàtiva, només em queda pensar la destinació del desitjat viatge. Com vull desconnectar pense que el més encertat és anar el més lluny possible. Així que faré com els fallers més atrevits. Ja ho tinc clar, la meua destinació és la lluna... de València, un viatge que em prenc la molèstia de versar, com si fos un cadafal més: Al centre del cadafal un coet fa presència. És un viatge espacial a la lluna... de València. Com si fos la V-30, hi ha un tràfic descomunal. La via està repleta... Menuda carrera espacial! No sé que té esta lluna que tot el món vol anar. És una terra atractiva... Això que està tot molt mal! Així és la NOVA València lluna PLENA d’oportunitats. DECREIXENT la innocència i CREIXENT el nombre d’espavilats.


Esbós de Mos falla tot per a la falla de Ramon Morell (Tetuan, 1960). AMX

Bibliografia Llibrets de falla de: Benlloch (1997 i 2002) Enríquez (1944) Espanyoleto (1988) J. R. Jiménez (1975, 1986, 1992, 1997 i 2003) Molina-Claret (1998) Murta-Maravall (2003) Raval (1953) R. Argentina (1970, 1989, 1996, 1998 i 1999) Sant Feliu (2000) Sant Jordi (1998, 1999 i 2000) Selgas-Tovar (2001) Tetuan (1970) Junta Local Fallera (1948)

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 101


“Tornant al meu viatge, vaig continuar creixent junt a la meua família fallera, recorde a tanta gent de la meua infantesa a la falla, he vist passar a tanta gent... En sols 31 anys sóc dels “veterans” de la comissió”.

HISTÒRIA D’UN VIATGE FALLER Ángel J. Sánchez Palop

Vicepresident 1er de la JLF Xàtiva

P

areix que va passar fa poc, però no... aquest any serà la meua 31º setmana fallera... i continue en aquest viatge, del qual no em vaig comprar jo els bitllets, però bé, cada dia done les gràcies de que així fóra, la veritat. Vaig a anar a l’inici d’aquesta història.... Any 1986, unes falles especials per a la meua família, ja que el meu pare era president de la comissió Falla Plaça Benlloch Aleixandre VIé i la meua mare era la Fallera Major de la comissió. Què justet no? Però la família és gran, i no quedava ahi, les meues dues germanes hi eren a la falla. Xelo, la major, era Fallera Major Infantil al 86 i Fallera del foc infantil al 87, testimoni que va agafar Lucía al 88 sent la Fallera Major Infantil i del foc infantil al 89. Una família molt fallera, que per llàstima, amb el temps es va diluir i vaig quedar jo sols al col·lectiu faller fins a dia de hui, i espere que per molts anys més. Quan viatges, et solen recomanar que vages variant de destins, on conèixer altres cultures, ciutats, gent...etc., però de vegades els llaços sentimentals que t’uneixen a un lloc et fan vore impossible canviar de destí. Així, porte tota una vida a la comissió que em va vore nàixer, i que abans dels 3 mesos ja vaig acompanyar a la meua mare a l’altar de la Mare de Déu de la Seu. No ho recorde, clar està, però he pogut vore imatges en les que desfilava dins d’un cabasset de boga, amb fulles de taronger, portat per dones de la comissió, ja que al 87, ma mare desfilava com a Fallera del foc. El viatge va començar, anem a dir que en avió, perquè clar, vaig desfilar per les altures, sense tocar terra. Després he utilitzat diversos transports, de tot tipus, però eixa primera volta, és per a mi molt especial. No puc deixar d’encantar-me cada vegada que veig a un nadó desfilar amb els seus pares als pocs mesos de vida. Tant de bo ells vulguen aquesta festa i la prolonguen al llarg dels anys, perquè els xiquets de hui són els protagonistes del futur, sent responsabilitat nostra, educar-los en la cultura i tradició de la nostra festa. No pense que els fallers de bressol siguen més fallers que altres en cap moment, però si que tenen més fàcil interioritzar l’essència de la festa fallera. Perquè al cap i a la fi, naixes i creixes dins una festa que enamora, o no enamora? Pocs casos conec de gent que l´ha provada i no li haja agradat, i és que les falles són una festa molt additiva... Conec a molts que l’han tastada sent ben majorets i han acabat de presidents o amb càrrecs de rellevància, perquè treballar per les falles recompensa, i molt. Algú em va taxar de boig per açò últim, però no, creeu-me que és així. Tornant al meu viatge, vaig continuar creixent junt a la meua família fallera, recorde a tanta gent de la meua infantesa a la falla, he vist passar a tanta gent... En sols 31 anys sóc dels “veterans” de la comissió. Recorde als meus amics, Iván, Álvaro, Guillermo, Edu, María, Vanesa, Sandra, Iván “Gallina”, Óscar, Carlos...etc. Gent

102 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

amb la que he compartit molts moments de maldats i escapades nocturnes.... i és que érem xiquets, i els xiquets fem aquestes malifetes. Recorde molt bé, com desitjava ser president infantil, i a l’any 98 ho vaig aconseguir, sent la Fallera Major Infantil eixint María, i convertint-se en la meua Fallera Major, Amanda. Que puc dir d’aquell any? Em venen al cap molts grans moments viscuts i conserve moltes amistats, com Pablo, Álex, Ricardo, Jesús...etc. Justetament Jesús, acompanyant de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Xàtiva, és l’actual President de la Junta Local, company i amic, amb el que tinc el gust de treballar colze amb colze per les falles de Xàtiva. Qui ho anava a dir aquell any 98 quan ens vam conèixer. Moltes històries, amb els meus companys de falla, sobretot el clan perillós que formarem Edu, Álvaro, Guillermo, Iván i jo... sobretot Iván i jo... que més d’un castic ens hem emportat.... Ens encantava quedar-nos a dormir al casal, a un sofà de vellut guerrejat, esperàvem com uns campions per a poder eixir a la despertà, amagant-nos dels nostres pares. Ens “anàvem a dormir” prompte, com xics responsables, però quan els nostres pares, que ja no eren fallers, s’adormien.... tornàvem al casal, i ens anàvem de “tournée” per la ciutat, a vore falles i a comprar-nos alguna cosa per a menjar a les màquines de l’antiga gasolinera de la font del Lleó. Collo què vell sóc! Però quins moments més únics em venen recordant tot açò! Un any fins i tot apadrinàrem a un gos del carrer en falles, que ens seguia a tots els llocs. No sabíem si dir-li Benlloch o Aleixandre, i acabàrem dient-li Benlloch Aleixandre, a lo fàcil... El temps va anar passant... i quan un es fa major, ja sap, li toca agafar el testimoni de la responsabilitat i esforç per dur endavant aquesta festa. Ben jovenet, diria que als 21 anys, junt al meu amic Óscar i gent amb experiència, formarem la junta de Benlloch, ocupant jo el càrrec de vicepresident primer, i portant els conters de la falla junt a la tresorera Isabel. Era el moment d’aprendre de gent com Javi Lara, Carlos Pérez, José Manuel Benet i Juan Ignacio, entre altres, com portar una falla endavant. Alguns ens van taxar de bojos per la joventut, però el nostre amor per la festa i l’ajuda dels majors de la comissió, els nombrats més Palop, Joan, Rebeca, Victoria, Alicia, etc, vam aconseguir aprendre ràpid tot el que comporta dirigir una comissió com la nostra. Durant els següents anys, vaig continuar de vicepresident de Benlloch, al costat de Óscar, aprenent totes les parts de la feina, loteries, llibrets i estatuts, entre les nombroses feines que hi ha. Fins que al passar les falles del 2013, el per aquell moment president de Junta Local i amic, Javier García Paños, em va proposar formar part del seu equip. Paraules majors per a un jove, que veia davant dels seus ulls un nou viatge que mai havia pensat que poguera passar, o almenys no tan jove, i que com a aventurer faller, li va dir que sí sense saber la funció que li tenia reservada. El càrrec que


vaig ocupar va ser el de secretari, si ja de per sí es una càrrec complicat, substituir a Jesús, ho feia més difícil. Van ser dos anys que compare amb dos anys de màster faller, ja que considere aquest càrrec, després de l’experiència, com un dels més complicats. Va ser una part del meu viatge extraordinària, on vaig viure moltíssimes coses, com solc dir, molt bones, bones i menys bones, però que van valdre molt la pena. Després d’aquests dos anys, la meua intenció era continuar a la Junta, ja de la mà del meu amic Jesús, però el destí de vegades és capritxós, i va voler que viatjara fins un altre lloc, un en el que potser no em veia de moment. Per circumstancies vaig decidir emprendre’l, sent president de la comissió que em va vore nàixer, i la qual abans el meu pare també havia presidit, cosa que em plena d’orgull. Dos anys vaig ocupar dit càrrec, que els considere molt profitosos, en el que vaig continuar aprenent cada dia més coses d’aquest món. Però clar, les circumstancies van canviar, i després de complir amb el meu objectiu com a president, he pogut tornar a la Junta Local Fallera, com a vicepresident primer, formant part d’una Junta nova, capitanejada per Jesús com he dit abans, amb moltes ganes de treballar per salvaguardar la nostra festa. Exacte, aquesta segona part del viatge a la Junta, com a responsable del protocol de la mateixa, sent successor de Jesús i Alberto, dos grans amants de la festa, tampoc s’antulla fàcil, erraré i aprendre moltes coses. El que sí vos puc dir, és que, al igual que els viatgers que recorren món, he gaudit, gaudisc i gaudiré de cada etapa d’aquest viatge que vaig emprendre per decisió d’uns tercers i que ara per decisió pròpia seguisc fent de les falles part important de la meua vida, una vida marcada per la il·lusió de fer el més gran possible la nostra festa.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 103


Falles, una festa inclusiva? Eva Samit Quiles Fallera

“Tal vegada hem de plantejar promocionar més les falles de la nostra ciutat, dedicar-li una mínima atenció començant per millorar a la web de turisme on a dia d’avui sols ofereix una xicoteta explicació de les falles”.

104 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

V

aig rebre un missatge de la comissió proposant-me si podia col·laborar amb un article al llibret, i em van explicar un poc el tema a tractar, el cens total de fallers estrangers que hi ha Xàtiva. La veritat que la idea em va parèixer prou interesant i vaig acceptar, (hi ha que dir que sóc una persona fàcil de convèncer). Amb la idea al cap però sense saber per on començar vaig anar a la Junta Local Fallera per comprovar amb els meus ulls quin era el nombre de fallers estrangers censats a la ciutat de Xàtiva, i després de comprovar-ho dues vegades em vaig endur la grata sorpresa de que al cens total de fallers sols hi havia huit persones amb el NIF estranger. Tornant a casa i pensant amb el que els meus ulls havien vist em vaig parar a pensar que passava a les falles de la nostra ciutat, i em vaig fer la pregunta: LES FALLES, UNA FESTA INCLUSIVA AMB ELS ESTRANGERS? Primerament cal dir que una de les queixes més repetides a l’ambient extern del món de les falles és que les comissions celebren els seus actes i les seues festes dins dels casals fallers, i per eixe motiu pot aparentar que les falles de Xàtiva són inclusives al sector no-faller. Però al mateix temps hi ha que dir que el sector faller té una gran afluència respecte als turistes. L’impacte econòmic que té la ciutat de Xàtiva esta al voltant de 2.668.620,46€, segons un estudi realitzat per la Falla Espanyoleto. També cal destacar que al sector turístic hi ha una àmplia gama d’ofertes on els turistes poden ser fallers per un dia, anar a la mascletà, dinar a un casal faller i participar en un fum d’activitats que tot faller pot gaudir qualsevol dia de falles, o també els famós lloguer de balcons per veure les mascletades. Però tot eixe tipus de turisme es queda a la capital del Túria, a les ciutats com Xàtiva no tenim eixa oferta turística. Els turistes que visiten la nostra ciutat en plenes festes josefines poden trobar-se amb les mascletades de la setmana fallera, la visita al “Museu Faller de Xàtiva” i poden gaudir dels nostres monuments i actes que hi ha al llarg de la setmana. Però que passa amb la gent que resideix a la ciutat? Per què sols hi ha huit fallers amb NIF estranger censats a Xàtiva? Tal vegada hem de plantejar promocionar més les falles de la nostra ciutat, dedicar-li una mínima atenció començant per millorar a la web de turisme on a dia de avui sols ofereix una xicoteta (per dir algo) explicació de les falles. Des del meu punt de vista haurien de donar més a conèixer el dia de Sant Josep, dia en que sols a Xàtiva els fallers pugem a l’ermita i posteriorment desfilem fins arribar a l’Albereda. També oferiria una app on el turista o qualsevol persona que visiten les falles puga informar-se i veure on estan ubicats els monuments i també veure els resultats dels premis i el calendari faller. Hi ha que dir que les pròpies comissions hauríem de ser més pròximes a la gent de fóra de l’àmbit faller, més oberts, i donar-nos més a conèixer i escoltar tot suggeriment que ens proposen per poder així millorar com a ciutat fallera. Però sobretot millorar l’àmbit turístic i demostrar al ciutadà que les falles són UNESCO. A més a més, a banda de tot això, deguem intentar cuidar més la vessant cultural que tenen les falles. Esperem que el futur pròxim siga el d’unes falles plenes de cultura, tradició, turisme i sobretot continuant lluitant per la nostra festa.


Fotografíes: Perales Iborra

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 105


Fotografies: Vicent Blasco

106 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


“Resulta molt interessant visitar aquestes poblacions ja que de cadascuna d’elles t’emportes una experiència diferent”

De Xàtiva al món. Els viatges de la Junta Local Fallera Jesús González Sarión

President de la Junta Local Fallera de Xàtiva

C

om a cadascuna de les persones, de ben segur que t’agrada viatjar. Hi ha qui ho fa més lluny, d’altres més prop; hi ha a qui li agrada anar als llocs amb avió però també aquella persona que el més prop que vol veure un avió és a l’emoticone del whatsapp i prefereix no creuar el xarco i fer viatges amb cotxe. Vos sona alguna d’aquestes situacions? Doncs a mi sí. La diferència és que els meus viatges són abillat amb indumentària fallera i per visitar diferents ciutats amb festes tan diferents com la festa de la verema a Jumilla. En aquests tres anys com a president de la Junta Local Fallera, hem tingut la possibilitat de viatjar a multitud de llocs on, evidentment, tenen com a festa principal la de les falles; encara que d’altres no. Per exemple, el passat mes de setembre, viatjarem a Elda, per conèixer com eren unes falles al mes de setembre i amb les seues falleres, vestides de novia alacantina. Sembla estrany veritat? Per a mi també, però a la ciutat d’Elda són així, planten els monuments fallers del 15 al 18 de setembre i a diferència dels fallers com nosaltres, a Elda celebren aquesta festa en honor a San Crispin i San Crispiniano com a colofó de les festes majors celebrades uns dies abans i posant fi a l’estiu. Els seus monuments son una barreja entre Falles i Fogueres, donat que és una ciutat alacantina i viuen alguns dels foguerers que planten a Alacant, com Joaquin Rubio. Llevat d’aquestes diferències d’indumentària i època de l’any en la que té lloc la festivitat, poques més diferències podem trobar, ja que es celebra ofrena, plantà, entrega de premis... Un dels viatges que més impacte em va crear, fou la visita el passat mes d’agost, a Jumilla, a la festa de la verema. A aquesta ciutat, elegeixen un veremador major i un d’infantil, tan d’home com de dona -per poder entendre’ns, seria com les falleres majors i presidents de la ciutat-. Doncs aquests, criden l’atenció per la seua indumentària, que consisteix en uns trages molt semblants als de fallers, però de llana. Si, de llana... i en ple mes d’agost! I les veremadores majors es distingeixen perquè porten una banda, a l’igual que a Xàtiva, mentre que els homes porten aquesta banda penjada al coll, com si fos un universitari acabat de graduar. A Jumilla les comissions són anomenades penyes, però una de les coses que meés em va sorprendre fou l’ofrena de vi. A di-

ferència de l’ofrena de flors a la patrona, a Jumilla ofereixen vi al seu Patró, “el niño de las uvas”. Cadascuna de les penyes i dels seus “penyeros” porten la seua cistelleta amb el seu raïm per tirar-lo a una gran safa on posteriorment el xafiguen per oferir a la gent el primer most de l’any, abans de procedir a l’elaboració del vi. Però si aquest acte sembla estrany, no molt menys ho és el del concurs de llançament de raïm. Altres llocs amb actes destacables? La batalla de flors de Borriana, on les comissions de la ciutat desfilen amb les seues carrosses, confeccionades per ells mateixos. Fins a aquest punt semblant a la cavalcada del ninot de Xàtiva, veritat? Doncs a aquesta batalla, no hi ha comparses ni grups escènics, tan sols es llancen més de 5.000 kg de confeti pel centre de la ciutat, amb dos voltes a aquest espai. Imagineu per un moment tota eixa quantitat de confeti llançada entre centenars de persones. Sols dir que els vehicles i els trages estan més d’un mes soltant confeti. Són moltes les festes i poblacions que ens visiten amb la finalitat de que es coneguen més enllà de la nostra Xàtiva. També nosaltres tenim falles i amb eixe objectiu es fan tantíssims viatges com festes poden haver. Totes les festes tenen en comú el mateix, un grup de gent amb ganes de passar-ho bé i gaudir de la seua setmana gran, totes tenen cavalcades, ofrenes, i actes en comú, però resulta molt interessant visitar aquestes poblacions ja que de cadascuna d’elles t’emportes una experiència diferent. Però, sobretot, intentes agafar el millor de cadascuna d’elles i tractes de portar allò que pot semblar interesant a les nostres falles, amb la finalitat de millorar la festa per excel·lència dels valencians.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 107


“Hi ha dies, que busques un lloc amagat per poder descansar o per poder escriure, llegir o fins i tot estudiar. Però hi ha d’altres, que et trobes amb algú amic faller i et fa el viatge més agradable”. 108 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

Fotografia: José Luis Mollà


Viatges fallers amb més de 150 anys Per Alberto Ordiñana Gil

Senyors viatgers, benvinguts al tren de rodalia destinació València Estació del Nord. Aquest tren efectua parades en totes les estacions del seu recorregut. Renfe Rodalies els desitja un feliç viatge.

E

stic segur, que molts de vosaltres haureu sentit aquest missatge un grapat de vegades de bon matí, o tal volta molts de vosaltres després de sentir-lo tantes vegades ni s’adoneu, o tal volta aplegueu tan justets que tan sols vos dóna temps de sentir els pitidets que avisen del tancament de les portes. I és que tot aquell que estudia o treballa una bona temporada a la capital, utilitza prompte o tard aquest mitja de transport, el tren. Pròxima parada L’Ènova-Manuel. El tren Xàtiva-València, té molta història. L’estació (antiga) fou inaugurada el 20 de desembre de 1854 per la companyia del Ferrocarril del Grao de València a Xàtiva, obra de l’enginyer britànic James Beatty. Posteriorment, la companyia és fusionaria amb la companyia de ferrocarrils del Nord, de la qual l’estació principal de València rep el nom d’estació del nord. Segons conten, aquesta inversió fou a càrrec del Marques de Campo, el senyor José Campo Pérez, i el dia de la inauguració, convida als ciutadans de la capital a fer gratis el trajecte València-Xàtiva. L’actual estació de Xàtiva, data de 1860. Aprofitant-se l’antiga per al ramal Xàtiva-Alcoi. Pròxima parada La Pobla Llarga. Però deixem per als historiadors que ens conten realment el que va passar per aquells anys. El que és cert, és que tal volta sense l’aplegada del tren a Xàtiva, les falles podrien haver tardat més temps a aplegar. Com ja és sabut, les falles a Xàtiva apleguen de la mà de Blai Bellver per l’any 1865, 11 anys després de l’aplegada del ferrocarril a la ciutat. I dic açò perquè Blai Bellver, tenia molts contactes a València, d’on sabem que va dur la idea de fer

aquelles falles, i com es traslladava? Òbviament en tren. Desconec el temps que en aquella època tardaria el tren en fer el trajecte Xàtiva-València, però el que és segur és que prou menys que amb animals. I fou allí, a València on va observar la gran festa de les falles i d’on va traure la idea de dur a la seua benvolguda ciutat, aquesta festa. I ho va fer amb un gran cadafal, digne de la secció especial del cap i casal. Pròxima parada Carcaixent. A més a més, a Blai Bellver també hem d’atorgar-li altre assoliment, i és que en aquella època els llibrets de falla no tenien l’aspecte actual, però Blai l’any 1866 amb la Creu del Matrimoni, marcaria el camí pel qual la literatura fallera seguiria anys després fins a aplegar al que coneguem en l’actualitat. S’atribueix a Bernat i Baldoví com el primer autor literari que faria una explicació de falla de la plaça de l’Almodí l’any 1855, però al “nostre Blai” caldria anomenar-lo com l’autèntic protagonista de la confecció i conjunció de literatura del llibret faller. Pròxima parada Alzira. Ací en Alzira sempre puja molta gent!! Encara sort que molts trens ixen de Xàtiva, sinó la meitat de vegades no podríem ni seure’ns. Eu! Pareix que a un alzireny apurant, apurant no li ha donat temps i li han tancat les portes del tren als morros...haurà d’esperar al següent tren. Mala sort! Ja us haureu adonat que per escriure aquesta col·laboració al llibret, ho faig directament des del meu despatx particular, els seients dels trens de rodalia. I és que en el temps de viatge que hi ha des de Xàtiva a València, dona per a molt. Hi ha dies per a tot, tal volta un dia pots estar escrivint un article com altre simplement observant els paisatges.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 109


Fotografia: Miguel López

110 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Pròxima parada Algemesí.

Pròxima parada Catarroja.

Cada trajecte, pot servir per a fer alguna cosa. O si per contra et trobes amb algú, el conegues poc o molt, faja poc de temps que l’has vist o molt, el tren és un lloc per poder xarrar amb tranquil·litat i posar-se al dia. Inclús amb gent que tan sols t’has creuat un simple “Hola” o “Adéu” pels corredors de l’institut, ara, al tren pot ser un gran confident de viatges. No em negareu que no vos ha passat! De vegades després d’estar tot el trajecte parlant, te n’adones de que no recordes (o no saps) ni com li deien. Coses del tren.

Hi ha dies, que busques un lloc amagat per poder descansar o per poder escriure, llegir o fins i tot estudiar. Però hi ha d’altres, que et trobes amb algú amic faller i et fa el viatge més agradable. Amb ells el trajecte Xàtiva-València o València-Xàtiva sempre és curt. He vist repassar articles, maquetar llibrets, fer explicacions de falla o fins i tot hem aprofitat viatges per a comentar llibrets de falles (una vegada es fan públics i es presenten) entre el 15 de febrer i el 15 de març, eixa època en la que contem els dies per gaudir de la setmana gran.

Pròxima parada Benifaió-Almussafes. Cadascú viatja pels seus motius, amb molta o poca freqüència. En el meu cas, ja són uns quants anys els que agafe el tren per desplaçar-me al treball i he fet de tot. Tens èpoques que prefereixes llegir, escriure, dormir, escoltar música, etc. Però en el meu cas, almenys aquests últims anys, estrany és el dia que no estiga aprofitant el trajecte per a fer alguna feina fallera: muntar banderins, escriure articles, discursos, llegir alguna revista, llibret...

Pròxima parada Massanassa

Pròxima parada Silla.

Pròxima parada Alfafar-Benetússer

Sens dubte, tot aquells que agafem prou sovint el tren, sabem que el primer que hem de tindre és paciència. Perquè és cert que pots fer moltes coses, tens temps per a tot, però no tingues un dia presa en aplegar, que per raons que mai explicaran pots tindre qualsevol retràs. Jo n’he vist de tots els colors, des de no anunciar l’eixida d’un tren per la via que tocava, anunciar un tren i no aparèixer mai, ajuntar-se camí a València varis trens de rodalia i aplegar tots junts, vagues que redueixen la freqüència de trens i que sempre et toquen el que agafes i un llarg etc. Això sí, de vegades tens xicotetes sorpreses en forma de viatge amb locomotora d’època, quan tens l’oportunitat d’agafar el tren València-Alcoi que fa parada a Xàtiva, encara que tardes el mateix que parant a quasi totes les estacions, va directe i amb uns seients prou còmodes per a fer una cabotaeta.

Doncs bé, pareix que quasi ja hem aplegat. Aquest viatge finalitza. Per a qui té sort i treballa o estudia pel centre, aquesta estació és la millor, estàs a 10 minuts de tot el centre, i si vas un poc més lluny, amb un poc més de paciència, tens el metro per poder traslladar-te. He de reconèixer que sóc dels qui té sort, en menys de cinc minuts aplegue al meu destí, un dia més de treball. Almenys hui comencen les mascletades i podré acostar-me a sentir-la. I a la tornada... continuaré amb la ronda d’articles i col·laboracions d’enguany.

En aquests vagons, passen moltes coses. És curiós pensar que aquestes vies ja tenen més de 150 anys, deuen ser incomptables les persones que han realitzat aquest trajecte, o que han utilitzat aquest mitjà de transport.

Pròxima parada València Nord. Correspondència amb: totes les línies de Rodalia, trens de mitja i llarga distància i metro. Final del trajecte.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 111


EL VIATGE DE VICENT

(Descobreix l’altra part de la història al llibret de la Falla Espanyoleto de Xàtiva)

Vicent tornava, com cada dia, de València cap a Xàtiva assegut a l’últim vagó del tren direcció l’Alcúdia de Crespins. Aquesta vegada, malgrat que semble mentida, havia eixit a hora. Ja estava fart del retràs que moltes vegades havia de suportar. Aquella jornada, el tren anava completament ple, i Vicent va caure. Era 1 de març, el que suposava que començaven les mascletades a la Plaça de l’Ajuntament del Cap i Casal. Vicent no era faller, però coneixia de primera plana aquest món. Era la tercera generació d’una família de músics. El seu avi tocava la tuba, mentre que son pare va apostar per l’instrument valencià per excel·lència: la dolçaina. El so que emanava d’aquesta, sempre li havia posat els pèls de punta. Com era possible aconseguir eriçar el vell d’aquella manera? Sens dubte, la vida sense música seria una completa errada. Ell, amb caràcter innovador des de la seua adolescència, va apostar per un altre instrument: el trombó. Amb ell, viatjava arreu de tot el territori valencià, amb la seua xaranga: Musykants. Hi havia que reconèixer que el nom no li agradava, però ja es sap que els joves de hui en dia abusen molt de lletres com la ‘y’ i la ‘k’. Als seus col·legues els agradava, i ell no es va oposar. Eixa dia, Vicent tornava precisament d’assajar amb els seus companys, ja que els havien telefonat d’una falla per a que tocaren durant les festes. El treball els havia caigut com a aigua del cel, perquè aquest any no tenien feina durant la setmana fallera. El nostre protagonista estava capficat en les partitures quan se n’adonà de que sonava el xiulit de les portes. Just abans de tancar-se, una jove va aconseguir traspassar-les. Mig segon després, i s’hauria quedat fóra. Anava ben carregada, i no hi havia cap seient lliure. Quan la xica va passar a la seua altura, cercant un lloc on poder descansar, Vicent es va dirigir a ella: -Ei, pots seure ací si vols-. Va dir mentre s’alçava i agafava el seu instrument. La xica va vacil·lar uns instants, però finalment va acceptar la proposta. -Moltes gràcies-, li va respondre. Van ser solament dues paraules, però Vicent va tenir prou. Eixa xica tenia la veu més dolça que havia escoltat mai. De sobte, se n’adonà de que el seu cor començava a accelerar-se fins a ritmes trepidants. Què era allò que sentia? Va decidir allunyar-se un poc, per trobar un espai un poc més ample on poder romandre dempeus. Però no li va llevar l’ull a la xica en tot el trajecte. Tenia el cabell daurat, i uns ulls blaus cel capaços de deixar sense respiració. De fet, ho feren en les dos o tres vegades que el va pillar mirant-la de reüll. “Què estarà pensant de mi?”, es va plantejar Vicent. A la bossa que la xica portava, eixia com un tipus de tela, de color roig carmesí. Potser es tractava de la tela d’un vestit de fallera. Van anar passant les estacions, i el tren va anar buidant-se poc a poc. Durant el trajecte, Vicent no parava de plantejar-se si anar a seure’s al costat de la xica, i donar-li conversa. Havia quedat un

112 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

seient buit al seu costat. Li diria que ell també estava clavat al món de les falles, que era músic; i li preguntaria el seu nom i per la tela que portava. Tractaria de fer-la riure i de somiar amb eixe somriure per la resta dels seus dies. Sí. Estava decidit. Havia pegar dues passes quan va parlar la veu mecànica del tren de rodalies: “Pròxima parada: Alzira”. I just després, la xica es va alçar i es va dirigir a la porta d’eixida. El tren va fer una aturada suau, però per a Vicent la frenada va suposar que la seua ànima s’estavellà contra la realitat. La xica va baixar i ell va veure a través de la finestra com s’allunyava. No la va perdre de vista fins que va desaparèixer, mentre el tren reprenia la marxa. Vicent va tornar a agafar eixe mateix tren tos els dies que van vindre després, tractant de retrobar-se amb la xica d’ulls blaus. Però no va haver èxit. Al tercer dia sobre els rails, es va decidir a escriure una cançó. Una obra que parlara d’ella, i que l’ajudara a desfer-se d’eixa pressió que li oprimia el pit. Era això el amor del que tant parlava la gent i que mai havia comprovat a les seues carns? Cinc dies. Cinc dies li costà acabar eixe encàrrec que s’havia fet a ell mateix. I amb un parell més va crear una melodia. Arribaren les falles, i la furgoneta de Musykants es dirigí cap a la falla en la que anaven a tocar. Vicent ni tan sols s’avia interessat en saber on anaven. Des de que va veure a aquella xica, els dies s’havien convertit en anys. Arribaren al municipi i Vicent es va quedar bocabadat: Alzira, resava un cartell a l’entrada. El destí, a vegades, pot ser molt cruel. Feren l’acte i arribaren al casal de la comissió, una falla nombrosa. Soparen, ballaren, i amb uns quants cubates al cos, els seus companys l’arengaren a que pujara a l’escenari a cantar eixa cançó que els havia dit que havia composat. Poc li va costar dir que sí. L’alcohol començava a fer mossa al seu cos. Pujà a aquell escenari improvisat, i comença a recitar: De sobte tot s’atura i caus En un cel dibuixat en uns ulls blaus. Em vaig colpir, d’aquella imatge: El seu somriure, en aquell viatge Senc que em despulle d’aquesta emoció El meu cor també baixà, en aquella estació. En acabar la interpretació, els aplaudiments ressonaren amb força i al cap d’una estona van ser interromputs per algú que s’obria pas entre la multitud. Quan la persona arribà al capdavant, Vicent es quedà bocabadat. Era ella, la xica dels ulls blaus. A l’instant, tota la comissió alhora, va esclatar en un crit: Visca la Fallera Major! L’ambient s’impregnà de dolçor, i aquell va ser l’inici d’una bonica història d’amor.


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 113


Fotografia José Luis Mollà

114 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Pròxima parada: Falles i festa arreu del territori (Correspondència amb fora de les nostres fronteres)

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 115


“Mira si he corregut terres…” Ferran Martínez Gómez Delegat de Juntes Locals de la JCF (Recorregut d’un faller que una vegada va decidir conèixer allò que hi ha més enllà de les quatre parets del seu casal, i se li’n va anar de les mans)

“Espere que aquest recorregut amb pinzellades falleres us cride l’atenció per a que un any, per què no aquest, decidiu eixir del vostre casal i recórrer el nostre territori”

H

o admitisc, sóc fan de Pep Gimeno Botifarra des que allà pel 2006, crec recordar, el vaig escoltar cantar a un taller faller a la presentació de la Revista Cendra. I sent fan de Botifarra, La Malaguenya de Barxeta és la cançó que m’identifica com a aficionat apassionat per conèixer les diferents falles de tot el nostre territori. Em van demanar que contara com veia jo les falles en els meus diferents recorreguts des de fa ja uns anys, i com a faller de a peu que porta anys fent kilòmetres visitant i vivint les falles, complisc amb la petició. I malgrat que podem pensar que tots tenim molt en comú, també tenim xicotetes diferències que, des del meu particular punt de vista, ens enriqueixen. Permeteu-me que comence per les poblacions més distants, i per tant, tal vegada les que més difícil sobre el paper això de celebrar les falles: Benicarló (13) i Elda (9). Quan tens l’ocasió de visitar Benicarló en falles et sorprenen dos coses. La primera és el bon nivell de les seues falles i els molts bons artistes locals; i el segon, que per als fallers de Benicarló la setmana fallera és sinònim de treball dur, ja que els seus ‘casals’ provisionals es troben oberts les 24 hores a tota la població i als turistes que participen de manera activa en la festa, baixant a dinar, o a sopar, o a fer-se copes als casals, el que també suposa una important font d’ingressos. En el cas d’Elda, la festa del foc, com allí els agrada anomenar-la, ens pot causar major curiositat. Les seues falles prompte compliran 90 anys, nascudes a cavall entre València i Alacant. En l’actualitat es celebren en setembre (no sempre ha sigut així) i per als que estan habituats a “etiquetar-ho” tot, els crida poderosament l’atenció que les Falleres Majors van vestides de Novies Alacantines. En fi, tan lògic es, crec jo, que es vestisquen de “fallera” com “d’alacantina”, ja que són ambdues coses, i decidiren fer-ho d’alacantines. És un autèntic luxe que siguen en setembre, quan ja han passat sis mesos des que es cremaren i falten altres sis per a tornar-les a plantar al nostre calendari habitual. Recomanable escapar-se a veure-les ja que sempre són en cap de setmana. Una vegada tocades les falles de ‘a fer la mà’, permeteu-me la llicència des de l’estima, m’agradaria realitzar un xicotet recorregut geogràfic i em disculpareu ja que són moltes les poblacions on es celebren les falles, pel que em centraré a nivell comarcal i a les Juntes Locals Falleres, destacant algunes característiques globals i algunes de les seues poblacions. Comencem per la província de Castelló, en la comarca de la Plana, Borriana (20) i la Vall d’Uixó (7). Dir Borriana és dir Falles. Gremi d’Artistes Fallers propi del que es parla d’un estil propi, i el risc com a segell identitari. En lo referent a les comissions, ens trobem amb dos conceptes, la comissió fallera i la societat, que fan que siga molt curiós veure diverses falles en el que en altres poblacions concebem com a “demarcació”. La setmana de les Exaltacions de les Reines Falleres –s’anome-

116 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


nen així les màximes representants falleres de la població-, és una de les cites més importants al calendari de la societat borrianera, així com les pròpies exaltacions amb una cercavila prèvia amb la que ix al carrer tota la població. Altra cita imprescindible és la batalla de les flors (confeti) dintre de les celebracions de les festes patronals en setembre. Carrosses espectaculars confeccionades pels fallers i milers i milers de quilos de confeti fan que en la tornada al cole tingam una cita borrianera. Plantar falla en una població amb forta tradició de Bous al Carrer té un mèrit especial, fer-ho en 7 demarcacions encara més, i és que les falles de la Vall d’Uixó competeixen amb ser el germà menut del teixit social de la seua població, encara que malgrat això, solen ser una de les poblacions que aglutina gran quantitat de representants d’altres Juntes Locals en la seua exaltació. Desplaçant-nos al sud apleguem al Camp de Morvedre, on Sagunt (30) encapçala una Federació Junta Fallera peculiar ja que aglutina, a més dels dos nuclis urbans de Sagunt, les poblacions de Gilet i Faura. Població amb una gran activitat durant tot l’exercici faller i on existeix una secció especial molt competitiva si parlem de falles i on els fallers i falleres, durant la setmana gran, realitzen molts kilòmetres ja que un dels actes importants en la setmana fallera és la visita a TOTES les falles que formen part de la Federació. I trenta en són moltes. Per cert, la Plantà és un dia abans del que és habitual en la majoria de les poblacions, pel que és una excel·lent ocasió, si disposes del dia lliure, per visitar les falles el 15 de març. Recomanable. Seguim avançant per aplegar a la comarca de l’Horta Nord. Alboraia (7), Godella (4), la Pobla de Farnals (5), l’Eliana (5), Massamagrell (7), Montcada (10), Paterna (21) i Puçol (6). Apleguem a l’àrea d’influència del Cap i Casal i les comarques de l’àrea Metropolitana. En el cas de l’Horta Nord tenim una comarca que es diferencia de la seua “germana” de l’Horta Sud on és bastant difícil la implicació inter-associativa. És molt curiós que mentre a l’Horta Sud “s’ajunten” per a tot, fins al punt de la creació ja fa temps de la Junta Comarcal Fallera de l’Horta Sud; en l’Horta Nord no quallen aquest tipus d’iniciatives. Paterna és altra de les Juntes Locals que tenen diferents seccions en les seues Falles, donat el nombre de cadafals i les diferències pressupostàries. També podem gaudir d’un concurs de presentacions on els ‘musicals’ són els protagonistes, i on els seus grups de playbacks solen formar part del grup de referents. De fet, Paterna va estar al pòdium del 1er Concurs de playbacks “Junts Molem més”, on s’enfrontaren els campions de les diferents poblacions. Destacar la recent incorporació de la Pobla de Farnals com a Junta Local Fallera, ja que malgrat que són diversos anys els que les diferents comissions planten falles, no ha estat fins a aquest exercici quan han decidit constituir una entitat que els coordine. La proximitat de les poblacions de l’Horta Nord i la bona comunicació permet que visitem la comarca en la setmana fallera. Ens desplacem ara fins al Camp del Túria. Benaguasil (11), Bétera (6), La Pobla de Vallbona (7), Llíria (7), Nàquera (3), Riba-roja del Túria (7) i Sant Antoni de Benageber (4). Seguim en una de les comarques pròximes al Cap i Casal i la seua àrea d’influència, poblacions que en molts casos alberguen segones residències, o primeres, de ciutadans de València, i que per tant en aquestes comarques es mira cap a València com a una ‘mare’. Benaguasil deuria ser motiu d’investigació, ja que deu ser la població de tota la Comunitat Valenciana que major percentatge de cens faller té respecte a la seua població. No sols destaca pel seu nombre de comissions sinó que ho fa pel nombre de fallers i d’activitat durant tot l’exercici en els seus casals. En la setmana fallera la competitivitat entre les seues falles és de màxim nivell. Fotografies: Vicent Blasco

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 117


En la comarca també tenim altra de les Juntes Locals Falleres recentment aplegades: Nàquera. I apleguem ara a la comarca més pegada al Cap i Casal, eixa que inclús es difumina fins al punt de formar part d’ella: l’Horta Sud. Alaquàs (11), Albal (8), Aldaia (9), Alfafar (7), Benetússer (6), Catarroja (10), Manises (12), Massanassa (4), Paiporta (6), Picanya (3), Picassent (8), Sedaví (3), Silla (7) i Torrent (29). És la comarca que més s’identifica amb el Cap i Casal, fins al punt en que s’aplega a confondre i viuen les grans cites de València com a pròpies i en primera persona. Els grans grups de playbacks ixen d’aquesta comarca, molts d’ells amb la ‘doble militància’ amb València. En aquesta activitat no hi ha dubte: són els referents. Benetússer, Catarroja, Torrent, Picassent o Aldaia històricament han tingut els millors grups de playback junt amb els de Paterna, en l’Horta Nord. En quant a la setmana fallera, podríem parlar d’una continuïtat amb el que seria la setmana fallera de València, a tir de pedra de qualsevol de les poblacions de l’Horta Sud. Torrent –deixeu-me que agrane cap a casa- és altra de les poblacions on les seues falles estan més dividides en seccions. Des de fa un poc més d’una dècada que s’està gaudint de primeres espases en la secció especial, que si bé no és d’un dels pressupostos destacats, fa que siga molt interessant la competició, molt igualada tant en major com en infantils. Sempre reivindique que si som capaços d’anar a veure falles a València... per què no fer-ho a Torrent, ja que és molt còmode agafar el metro a la Plaça Espanya (en el centre de València) i aplegar en uns 15 minuts a l’estació de l’Avinguda. Tal vegada Torrent es deuria creure alguna cosa més que això de la capital de comarca. Per la resta, la comarca permet veure grans falles en les diferents poblacions: Aldaia, Catarroja, Manises o Paiporta, per exemple, tenen coses molt interessants i la proximitat -tant que si no te n’adones canvies de població-, permet gaudir d’una bonica jornada veient falles. Ens dirigim cap a les comarques de l’interior. Com diuen allí, “si vens per l’A3, el Patrimoni comença a Utiel” (3), a la que afegim Bunyol (5). Les falles castellanoparlants de la província de València. A Utiel ho tenen molt clar: o plantem bones falles o la gent acostumada a agafar l’A3 cap a València ací no es queda. I treballen dur durant tot l’any i sobretot en les festes d’estiu per a oferir als seus veïns autèntics fallons que en moltes ocasions són desconeguts des de la capital, i quan les veiem en foto ens sorprenem que siguen plantades pràcticament als límits de Castella la Manxa. En el cas de Bunyol, la competència local internacional, la Tomatina, fa que les falles de la localitat siguen unes comissions familiars. Prenem rumb a la Ribera Baixa: Almussafes (3), Cullera (17), Sollana (4) i Sueca (16). Comencem amb les falles del dia següent, ja que Cullera, a l’igual que en altres poblacions, planten les falles el 16 de març en lloc del 15, i és altra de les poblacions on el nivell de la seua competitivitat és prou interessant. Destaca també que iniciem la interessant cantera d’artistes falleres de la zona. El cas de Sueca també és curiós al nostre territori, la ciutat natal del Mestre Serrano, de Bernat i Baldoví i de Joan Fuster, tres icones de la cultura valenciana als qui se’ls realitza ofrena floral el dia de Sant Josep. Però a més a més és una Junta Local Fallera en la que les comissions competeixen en tot, absolutament tot excepte en falles. Apleguem a la Ribera Alta: Alberic (7), Algemesí (10), Alginet (7), Alzira (35), Benifaió (5), Carcaixent (13), Carlet (7), Turís (5) i Castelló de la Ribera (6). Trobem ací a la segona potència mundial en falles, com els agrada denominar-se als fallers d’Alzira, i ho és en quant a nombre de comissions, en quant a nombre de fallers i m’atreviria a dir que fins i tot en quant a falles, amb una secció especial que poc ha d’envejar-li en volum a la del Cap i Casal, tant en falles majors com en infantils. Tal vegada un sols ‘però’, que donat els pressupostos que es barallen es podria apostar més per la línia de crear nous projectes, malgrat que tampoc és mala opció la de

118 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

polir els que ja s’han plantat e intentar millorar-los, permetent volums espectaculars. A més, Alzira exerceix clarament com a capital de la comarca i disposa d’una setmana fallera que perfectament pot acollir visitants que no necessiten desplaçar-se a València per a gaudir plenament de les falles en tots els aspectes. També destacar de la Ribera Alta el Concurs de Presentacions Falleres de Carcaixent. M’atreviria a dir que el concurs de major nivell de tots els que s’organitzen a nivell faller al llarg del territori i que plena de públic durant tretze caps de setmana el Magatzem de la Ribera. A la Ribera Alta tenim altres dues poblacions que no realitzen concurs de falles: Carlet i Turís, aquesta última es converteix en el centre mundial faller ja que fa anys van tindre la brillant idea de celebrar les falles una setmana o dos –en funció del calendari- després, el que fa que des de totes les comarques acudim a cremar els últims cartutxos fallers entre pólvora, bunyols i vi dolç de canyamar. Per cert, una Junta Local Fallera com la d’Alberic aquest exercici faller estrena la figura de la Fallera Major de la població. Apleguem a la Safor: Gandia (23), Oliva (7), Tavernes de la Valldigna (6). Gandia, la Junta Local Fallera que es posa d’exemple en tots els debats com a funcionament exemplar i com a autogestió fallera. La utopia d’un Museu Faller enveja de tots (els del Cap i Casal els primers). Però que quan coneixes la realitat et convences de lo gran que som els fallers ja que no és tan fàcil com sembla, i en el cas dels fallers de Gandia porten molt de pes a les seues esquenes per traure a la superfície un projecte faller com el que tenen. En quant a les falles, altra població amb categories, i amb gran nivell de competició. Altra població que exerceix no sols de


Fotografies: Vicent Blasco

capital de la comarca sinó que si les dates cauen bé acull visitants que poden gaudir d’una setmana fallera plena. I permeteu-me que destaque la Junta Local Fallera de Tavernes de la Valldigna, ja que es tracta d’un dels referents en el que afortunadament ens queda després de la cremà, ja que Tavernes és l’única població on tots els llibrets de falla de les seues comissions estan premiats al Concurs de la Generalitat Valenciana des de fa uns anys. En açò sí que som els del ‘poble’ de la punta de llança, ja que llibrets d’Alzira, Sagunt, Cullera, Silla, Tavernes o Xàtiva són els verdaders referents respecte a les Lletres Falleres. Canviem no sols de comarca, sinó també de província: Apleguem a les falles alacantines: Dénia (11) i Benidorm (3). Dénia, en la que pots gaudir del seu doble patrimoni de la Humanitat: les falles i la gastronomia. Altra població on la plantà és el 16 de març, i com diu el meu bon amic Miguel Prim, hi ha una cosa que no m’agrada de les falles de Dénia, i és que planten en les mateixes dates que València i no puc anar. Els noms propis i els projectes que es veuen a Dénia són per a anar a veure’ls, una escapada té la culpa ja que el gaudir està més que garantit. I si us pilla per juliol allí en les seues festes patronals, els fallers també són partícips fonamentalment de les mateixes amb les Carrosses, altre dels espectacles que som capaços de donar els fallers. Benidorm té la fama d’un microclima propi que fa que es puga gaudir tot l’any, i a més és la ciutat on totes les festes tenen cabuda. Les Falles no podien ser menys.

No us penseu que m’oblide de la Costera: la Llosa de Ranes (4) i Xàtiva (19), però em semblava atrevit contar jo com són les falles d’ací. El que sí que us puc dir és que les vegades que he pogut gaudir de les seues falles i fallers, han aconseguit fer-me sentir com un més, i això és molt d’agrair. En fi, espere que aquest recorregut amb pinzellades falleres us cride l’atenció per a que un any, per què no aquest, decidiu eixir del vostre casal i recórrer el nostre territori visitant les diferents poblacions falleres (no cal fer-ho tot el mateix any). Però permeteu-me un consell: si decidiu fer-ho, feu-ho amb la ment oberta, valorant les diferències com aportacions i no com a rareses, ja que això és precisament el que ens enriqueix. Sols penseu que la gent d’altres comarques, si us visiten, poden pensar que sou molt estranys, per exemple, per fer la Cavalcada del Ninot en octubre, quan tothom la fa en febrer.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 119


Falla infantil Ferroviaria 2017- Fotografia: José Luis Mollà R. - Artista: Josép Almiñana

“Entre la presentació de la candidatura per part dels responsables del Comité a la seua aprovació només van passar quatre minuts de vertigen”

120 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Un viatge pel Patrimoni: Addis Abeba 2016 José Martínez Tormo Gestor cultural (www.gestiocultural.net)

A

ddis Abeba (Etiòpia) va ser el lloc on la UNESCO va decidir, el 30 de novembre de 2016, incloure la festa de les Falles dins de la Llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Va ser a la capital etíop on, del 28 de novembre al 2 de desembre, es va reunir l’11a sessió del Comité Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. I fins allí, per donar a conèixer i defensar la candidatura, es va traslladar un grup de tècnics de diferents administracions: l’Ajuntament de València i Junta Central Fallera, la Generalitat Valenciana, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, i el Ministeri d’Afers Estrangers a través de l’ambaixadora delegada permanent davant la UNESCO. Les administracions que havien treballat l’expedient inicial i que havien seguit tot el llarg procés de candidatura, la defensaven conjuntament amb el govern espanyol i els representants diplomàtics davant la sessió del Comité. Els dies passaven al Centre de Convencions de Nacions Unides entre sessions plenàries, reunions amb uns i amb altres i jornades de treball en les què estudiàvem i preveiem respostes a possibles qüestions que els diferents països amb veu i vot a la reunió pogueren plantejar al voltant de la idoneïtat o no de la inscripció de les Falles a la Llista. Al cap i a la fi, la nostra festa estava sent avaluada en totes les seues vessants per representants de països d’arreu del món. Poc de temps hi havia per fer visites turístiques; tan sols una breu visita al Museu Nacional d’Etiòpia per trobar-nos amb la reproducció de Lucy, l’Australopithecus Afarensis trobada en 1974, i alguna breu excursió programada pel Comité de la UNESCO. La resta de dies, ens els passarem aprenent el funcionament intern del Comité i preparant la possible defensa de la candidatura. Arribà el dia en que començaven a valorar les candidatures i la valoració del nostre expedient va poder avaluar-se en la sessió de les 14:40 (hora local) del 30 de novembre. Entre la presentació de la candidatura per part dels responsables del Comité fins a la seua aprovació només van passar quatre minuts de vertigen en els que els membres de la delegació ens miràvem les cares, amb expectació i nervis. Finalment, el so del martell damunt la taula ens confirmava que les Falles havien arribat al màxim en quant al seu reconeixement cultural internacional.

fallers.es

Les hores següents a Etiòpia van ser hores de relaxació, de tranquil·litzar els nervis, però també de malenconia per no poder compartir-ho amb els fallers i falleres i d’enveja per no poder estar a les celebracions que s’havien preparat, especialment la plantà d’aquella falla commemorativa que sempre quedarà en la nostra memòria. Finalment, el 3 de desembre, després d’acomiadar-nos de l’ambaixador d’Espanya a Etiòpia, que ens va facilitar la nostra estada, i dels representants del govern espanyol, la comitiva valenciana arribàvem a l’estació de trens de Joaquin Sorolla i ens trobàvem amb un inesperat grup de familiars, amics i fallers, que ens permeteren compartir eixa alegria que, fins el moment, pràcticament havíem compartit en solitud. Un any després, recordar tot el llarg camí iniciat en 2011, tot el treball realitzat per un grup de persones, i tot allò que suposa la decisió presa per la UNESCO eixe dia en Addis Abeba, encara ens fa emocionar-nos com férem aquell 30 de novembre de 2016 a més de 5.000 quilòmetres de casa.

I després de les intervencions protocol·làries d’agraïment per part de l’ambaixadora davant la UNESCO Teresa Lizarazu i el president de Junta Central Fallera i regidor de l’Ajuntament de València Pere Fuset, començaren els missatges de mòbil als valencians i valencianes. Els mòbils dels que estàvem a Addis Abeba van sonar durant vora hora i mitja sense parar: telefonades, missatges de whatsapp d’anada i tornada, piulades de twitter, i notícies en els mitjans de comunicació ens confirmaven l’alegria que es vivia a València en rebre la notícia des d’Etiòpia. A Espanya eren vora les 13 hores i, des de la distància a més de 5.000 quilòmetres, començàvem a rebre notícies de tot allò que estava mobilitzant-se per commemorar-ho. Imatge a Addis Abeba (fallas.com)

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 121


“Hem aconseguit fer partícips, d’una o altra manera, a les ciutats on hem estat”.

122 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Fallers pel món: mostrant la nostra festa

Toledo

José E. Amores Núñez President Associació Cultural Fallers pel món Logo fallers pel món

F

allers pel món va nàixer d’una casualitat. Una casualitat que va fer que el que en un principi anava a suposar el trasllat d’uns cent fallers i falleres, incloent músics i organització, amb un parell de ninots i un poc de pólvora es convertirà en el desplaçament de més de sis-cents fallers, falleres, valencians i valencianes, dos tràilers carregats amb dos falles –una gran i, com no, una “estoreta”-, cadires i taules, calders, arròs, oli, cassalla, pólvora i tot el necessari per a que realment Àvila poguera conèixer i viure unes autèntiques falles concentrades en dos dies. Aconseguirem, malgrat el fred i la neu, que les dites “els valencians som espontanis” i “els valencians som festers nats” es feren realitat, i així ho reconegueren tots els avilesos. Com l’objectiu es va aconseguir, aquells primers components de l’organització ens plantejàvem que devíem continuar any rere any mostrant la nostra festa per més ciutats, que no podíem deixar d’ensenyar-la i presumir d’ella, una de les nostres principals senyes d’identitat, el que va fer que a l’any següent ens traslladarem a Granada. I si fins a Àvila es desplaçaren 600 valencians, en aquesta nova aventura la xifra va rondar els 2.000, celebrant pràcticament la totalitat dels actes de la nostra setmana fallera: sopar de la Plantà, esmorzars al parador, ofrena floral a nostra Patrona, castell de focs artificials, mascletà, concurs de paelles, fideuà, sopar de torrà, cercaviles, entrega de premis, elaboració de la nostra aigua de València, repartiment d’orxata i fartons, festes... i sobretot, ensenyar com som els valencians. Aconseguirem que els granadins i les granadines gaudiren amb la nostra visita i nosaltes d’ells, sense que pogueren resistir-se a acompanyar-nos a les cercaviles, sols veient com a la macletà i el castell es concentraren més de 10.000 persones. Però açò no va ser res comparat amb la Cremà, on aconseguirem reunit a prop de 25.000 persones.

conquerirem. La Mesquita es va rendir davant l’Ofrena que se li va fer a la nostra Geperudeta amb la solemnitat que aquests actes requereixen i que sols els valencians sabem fer, i aquest últim any -“amb dos collons”- cremarem a Saragossa, als peus del Pilar i de l’Ebre, creixent en cadascuna de les eixides el nombre d’assistents, independentment de la distància. A Toledo i Còrdova es van sobrepassar els 2.000 valencians, mentre que a Saragossa la xifra rondava els 3.000, el que ens permet fer-nos una idea del que allí es va viure. I si en alguna cosa ens hem caracteritzat en tots els esdeveniments celebrats fins la data, ha estat sens dubte en que hem aconseguit fer partícips d’una o altra manera a les ciutats on hem estat, fentles assistir als espectacles de pirotècnia, Ofrena –quedant meravellats de la indumentària de les falleres, dels seus pentinats i de la bellesa dels vestits-, fent-les provar les nostres paelles i acompanyant-nos a les cercaviles i a la Cremà. Realment existeix alguna festa més oberta i participativa que les Falles? Tot açò, unit a la distància, fa que el sentiment que es viu siga indescriptible, fa que tots ens sentim membres d’una mateixa comissió, que valorem més cadascun dels actes celebrats i que vullguem que tots sàpiguen el per què València pot presumir de tindre la millor festa del món: les Falles. Perquè és un orgull ser valencià.

Després de Granada il·lusionarem a tota una Toledo en el centenari del Greco on, a més, omplirem el 95% de les places hoteleres. Es quedaren meravellats amb les nostres xarangues i cercaviles, i a l’any següent vam anar a Còrdova, una ciutat que sens dubte Granada FPM

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 123


124 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Fotografia: José Luis Lagardera

S’apropen les falles... un viatge d’anada i tornada Rosa Belén Aldabero

Fallera de Selgas i patidora quan venen falles -On? -On ha de ser reina? A València. A vore la mascletà!! El meu nom és Rosa Belén i treballe a l’estació de l’Alcúdia de Crespins, on durant el mes de març els trens pràcticament ixen plens de gent disposada a gaudir del gran espectacle de les falles. Per això em van demanar que escrivira aquesta article. Vaig a intentar explicar el que es sent quan et toca treballar en falles, a un poble on la tradició fallera em sembla que existeix, però més bé des de fa poc de temps. Tu vas allí a treballar pensant que no veuràs gaire ambient (ja saps això de “ulls que no veuen...”). Ignorant! Que no saps que hi ha mascletades? Menut ambient a l’estació... ni s’imagineu (o tal vegada sí) la de gent que va a gaudir cada dia a València, i que comença a comentar mentre espera a l’andana la mascletà del dia anterior. -Pell de gallina, amic- diuen. I jo, en el meu lloc de treball, pensant per a consolar-me en que sóc treballadora abans que fallera (com si ambdues coses no foren compatibles). -Reina, tanca que te’n vens amb nosaltres!! No serà per falta de ganes... I és que les falles no són sols per als fallers, sinó per a tots aquells que gaudeixen de l’art, del color, dels sons, de la gent... i podria dir que fins a de les aglomeracions. M’ho conten aquells que des del dia 1 de març fins el 19 van a viure les falles i tornen a l’Alcúdia de Crespins rebentats. Us ho conte jo, amics, que fa molts anys que les visc, malgrat que treballe; malgrat que em conten com ha estat la mascletà; malgrat que m’haja d’imaginar què estarà fent la meua comissió a eixes hores. Us ho conte jo, que espere que em donen vacances per a no haver d’imaginar. Però més que res us ho conte perquè no sé com expressar-ho i no vull que penseu que no ho vaig intentar. VIATGES D’ANADA I TORNADA - 125


“Probablement la major distància entre València i Barcelona comença per la part més bàsica: valorar i saber vendre el que fan”.

126 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Fotografies: Malalt de Falles

De València a Barcelona: un viatge de 10 anys Xavier Serra

Responsable de malaltdefalles.com

Anar de València a Barcelona en Euromed pot semblar una odissea. Més de 3 hores enllacen per tren la capital del Túria i la de Catalunya. Pitjor si tenim la genial idea d’anar en autobús, 4 hores llargues sempre i quan no pares a meitat camí. Ara bé, si de Cultura Popular, festes i tradicions parlem, m’arriscaria a afirmar que la distància és prou superior. Les festes de l’antiga Barcino, el tractament que les institucions fan d’elles i la valoració per part de la societat del fet tradicional situen a la capital de Catalunya a una distància quasi insalvable de la Cultura Popular del Cap i Casal valencià. Probablement la major distància comença per la part més bàsica: valorar i saber vendre el que fan. Són capaços de mostrar al món les tradicions com ningú fins al punt que a València la gent pensa que la Muixeranga d’Algemesí ve dels castells catalans, quan és just tot el contrari: els orígens de la Muixeranga, és a dir, el Ball dels Valencians és l’arrel primigènia de les colles castelleres. La diferència està en que Barcelona i Catalunya en general ha sabut mostrar i difondre la festa i l’ha convertit en un símbol de la seua identitat. En altre ordre d’aspectes, les associacions de Cultura Popular (colles de dimonis, castellers, carrers de la Festa Major de Gràcia, comissions de festes majors dels districtes,...) tenen una impressionant connexió amb l’entramat associatiu veïnal. Tots estos col·lectius estan molt pegats a la realitat dels barris d’on naixen. Es sumen a les reivindicacions de les causes i problemes socials de la seua gent, no només a la ciutat, sinó a tot el seu país. A València és molt difícil per no dir quasi impossible que una comissió fallera es posicione al costat d’una manifestació veïnal o proteste contra una

determinada situació. Recordeu el mantra aquell de “Les Falles són apolítiques”? No cal més explicacions... L’entramat associativo-festiu de la ciutat i de Catalunya en general compta amb un gran reconeixement per part de la societat. A tall d’exemple, fins i tot, el president Carles Puigdemont va dedicar un missatge des de Brussel·les a les colles de dimonis destacant el seu important paper en el manteniment dels trets identitaris de la cultura catalana. I no tot és només realitzar els actes i posar-los en valor a les diferents cites del calendari festiu, no. Des de l’Ajuntament de Barcelona s’utilitza a la perfecció els mitjans digitals per acompanyar la celebració. Al web de Cultura Popular no només s’inclou un calendari complet amb totes les fites de Cultura Popular, sinó que també es contextualitzen i s’expliquen dies abans que tinga lloc una determinada tradició. Tan important com la pròpia festa és donar-li sentit. A València ara després de dos anys llargs de canvi es comença a fer tímidament només en xarxes socials. Allò del web de les Festes de València igual dins d’una altra dècada està disponible... Podria seguir analitzant la gran distància que hi ha en el tractament de la Cultura Popular entre les dos grans ciutats del Mediterrani, però seria massa llarg i tediós, encara que si es volguera llegar amb esperit crític per part dels gestors actuals de la regidoria de Cultura Festiva de València seria de gran utilitat. Supose que hauran de passar 10 anys per arribar a Barcelona pel que fa a les festes. Confiem en què amb el Corredor Mediterrani es trigue un poc menys d’eixa década... si és que esdevé realitat.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 127


Fotografia José Luis Mollà

128 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Fires i falles Juan Antonio Almazán Bodí

President Falla la Barraca i firer Arriba l’agost i, amb ell, la fira de la capital de la Costera, que dóna l’inici a la majoria de fires i festes dels pobles valencians i de la resta d’Espanya. En dir adéu a la tardor i donar la benvinguda a l’hivern, els firers tornen a la ciutat, aquesta vegada per a viure amb gran intensitat la fira de Nadal. El final de les festes nadalenques donen pas a la temporada baixa al món de les fires, coincidint amb el fervor faller. Sóc Juan Antonio Almazán: nòmada, itinerant, firer... i com no, faller. La relació de la meua família amb el món de les falles començà cap a l’any 1990. Aquell any muntàrem les nostres atraccions per primera vegada al carrer Jesús de València, al costat de la falla Plaça Pintor Segrelles. Tant ens va meravellar el món faller, que de seguida decidirem que els meus fills, Júnior i Núria, foren fallers d’aquesta comissió. Cada vegada estàvem més integrats, gràcies als llaços que ens unien a molts membres de la falla, llaços que hui encara perduren. Al llarg d’aquests anys, tant el meu fill com la meua filla, van ser President Infantil i Fallera Major Infantil, respectivament. Entrat el nou mil·lenni, una decisió política va prohibir instal·lar firetes a les falles del cap i casal. Hui, continue sense entendre per què, però, he de dir que gràcies a allò i a la meua inquietud en la vida, al meu cabet es va encendre una llum. Després de pegar la

vara bona cosa a la meua família, el meu germà Arturo i jo, junt amb uns quants amics, vam materialitzar la idea i fundàrem la Falla la Barraca a Guadassuar, el nostre poble. Va ser l’any 2005, coincidint que feia 25 anys que no es plantava cap monument en aquest poble de La Ribera Alta. Des del 2006 que plantàrem per primera vegada fins al dia de hui (i ja han passat 13 anys) continue sent president, tasca molt difícil de compaginar amb la meua feina, però que amb l’ajuda i l’esforç de tota la comissió, tirem endavant. A Xàtiva estic molt unit a les falles República Argentina i Espanyoleto, per la proximitat de les meues atraccions i els seus xiringuitos a la fira d’agost. Amb Selgas és diferent, ja que el que m’uneix és la gran amistat que tinc amb Isabel Navas des de la nostra joventut. A tu, Isabel, et desitge que passes unes falles inoblidables juntament amb Paola. Gaudiu-les al màxim, si cap, encara més del que ho soleu fer, ja que aquest any és especial. A tota la comissió vos agraïsc l’oportunitat de participar en el vostre llibret i vos desitge un bon viatge d’anada i tornada. Amb molta estima, Juan Antonio Almazán

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 129


Pròxima parada: Els que vénen. Els que se’n van anar. (Correspondència amb les falles sense importar la procedència)

130 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 131


El viatge de Tedi Chichanova. Una artista fallera arribada des de Bulgària José luis Lagardera

T

eodora Chichanova ens obri les portes de sa casa, i també les del seu taller. Ambdues coses estan al mateix emplaçament. El lloc on fa realitat les seues idees, és un menut garatge en el que, mentre s’escriu aquest article, hi ha un grapat de ninots a mig fer. Tedi és artista fallera. La seua història, és un tant peculiar. Ella és de Bulgària, però fa nou anys que resideix a València. Quan una persona deixa la seua llar pot ser per molts motius. En aquesta ocasió, per sort, el motiu era ben tendre. Va vindre per amor. La seua parella va arribar a Espanya degut a que son pare va vindre ací a treballar. I set anys després, ell va tornar a Bulgària. “Em va buscar i em va oferir vindre-me’n amb ell, quan jo estava sospesant anar a Itàlia a estudiar Belles Arts”. No hi ha motor més potent que estimar a una persona. Ací, a València, Tedi va començar un curs d’espanyol i va arribar a treballar com a cambrera i com a dependenta d’una tenda, abans de decidir-se a tractar d’estudiar Belles Arts. No li va resultar fàcil. “Com que el meu títol era búlgar, hi havia que convalidar-lo i fer paperassa. Així és com vaig començar a veure cursos en la FP, i em vaig trobar amb un que era per a ser artista faller, i vaig pensar: Açò és per a mi”. Així és com comença aquesta idíl·lica història d’una artista fallera nascuda a Bulgària, que va arribar a finals de 2008 sense saber absolutament res del que eren les Falles. “En març vaig eixir al carrer i em vaig quedar amb la boca oberta. La meua primera impressió va ser ‘són molt grans, espectaculars, molt treballades i una llàstima cremar-les’. De fet vaig plorar la primera vegada que vaig veure una falla sent consumida per les flames”. Sa mare va estar les passades falles amb ella, i quan va veure cremar una de les falles de la seua filla, es va posar molt trista. “Però li va agradar molt l’ambient. Ella també és artista: pinta quadres, fa manualitats amb xiquets...”. Però fins al passat any, el de la seua consagració, Tedi Chichanova ha hagut de passar per moltes fases. Va convalidar aquell diploma que tenia, i es va clavar al curs, malgrat que per poc no li l’acceptaren. “Finalment sí que ho van fer, van ser molt simpàtics. M’acceptaren al curs i em vaig clavar de ple”. Ella sempre havia apostat per les Belles Arts pures, però va veure en aquesta formació una oportunitat per aconseguir tindre una professió. Entrà el 2013, i va acabar dos anys després. Dos anys poden semblar pocs, però per a Tedi, van ser molt intensos. “El primer any de curs, vam començar a trencar mà amb el món de les falles, junt amb Dani Guitarte i son pare, Manolo Guitarte que ens va ajudar molt. Durant l’estiu vam fer la falla per a Borrull-Túria, i evidentment no ens emportarem premi. Però

132 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

estigueren contents amb nosaltres i Dani va continuar amb ells a l’any següent”. L’artista reconeix que canvia molt la cosa quan passes a un taller, després de donar classes teòriques. Allí és on verdaderament s’apren aquest ofici. “El meu segon any de curs, vaig fer les pràctiques amb Javi Igualada. I quan acabaren em vaig quedar amb ell per fer la falla de Santo Domingo de la Calzada, de la Rioja. En estiu em va deixar el taller, va firmar una falleta a Torrent, i va ser la primera que vaig fer pràcticament jo, això sí, amb el seu nom”. També va fer un altra falla de la Vall d’Uixó, que va arribar al taller el dia 7 de febrer. “No tenien artista perquè els havia deixat tirats, i buscaren a una companya meua, que em recomanà. En eixe moment estava treballant amb Guillermo Rojas. Em va donar temps. Férem una falla d’acoblament, on vam emprar el meu treball de fi de curs, que era una enorme columna grega amb uns núvols i un angelet. Això acabà sent el centre del monument, que plenarem amb algunes figures més que vam poder anar aconseguint i modelant”. Van ser els primers treballs d’una artista que ha tingut un creixement exponencial. De fet, aquest últim any, ha treballat amb Miguel Delegido, modelant i pintant. També va estar amb Ivan Tortajada, o pintant-li a Sergio Amar i a Paco Mesado. Però sobretot, va ser el seu any. En lo personal, i en lo professional. “En setembre vaig decidir centrar-me en les meues falles, ja que a més va ser el mes en que vam concebre a la meua filla. Em vaig fer les meues quatre falletes i inclús em vaig agafar una becària per a ajudar-me. Ma mare també va vindre a Espanya per tres mesos, i em va tirar una maneta”. 2017 va ser un any molt bo: embarassada, amb treball i amb una becària que ara és molt bona amiga. I millor encara, quan la tasca que has realitzat obté la seua recompensa. Les falles que va dur a terme van ser Vall d’Uixó, Artes y Oficios, Russafa i Ciutat Fallera, i en les quatre va obtenir un tercer premi, a més del tercer premi d’Enginy i Gràcia en la de Vall d’Uixó. A més a més, el de la Ciutat Fallera va ser el millor ninot del concurs en la seua secció. “L’any anterior, a la falla de Torrent, també vaig tindre el tercer premi, i a la de Vall d’Uixó (a contracorrent), aconseguirem un quart premi i un tercer d’Enginy i Gràcia. Per ara el més baix ha estat un quart. Espere no baixar d’ahi. Aquest any almenys un segon”. En eixa direcció treballa Tedi, que aquest 2018 té dos falles noves, un poc més ambicioses. “Per la meua filla, que molt de temps no em deixa. Em dona molta llàstima deixar-me les quatre falles anteriors, perquè s’han portat molt bé amb mi. L’any que ve, si tinc possibilitat, m’encantaria tornar”. La seua menuda és el motiu pel que treballa al seu propi garatge. Abans compartia taller amb Guillermo Rojas, després d’un any treballant per a ell. Però el trajecte cap a l’èxit no ha estat fàcil. Pel camí ha hagut de


“De les falles es fa molta publicitat, però de portes cap a dins, no cap a fora. Això és un aspecte a millorar. UNESCO serà una porta, però són les pròpies falles les que han de prendre partit”.

Fotografia: José Luis Lagardera

superar nombrosos entrebancs. I trobar eixes dos falles no ha estat una tasca fàcil. “Preocupacions, més que problemes. A la Plantà tenia ja la panxa de 7 mesos, i quan van veure que estava embarassada, alguns es pensaren que no anava a treballar aquest any. Vaig tindre un temps en que no em telefonava ningú. I em va arribar un rumor que s’anava estenent, i que deia que jo aquest any no anava a agafar falles, per la meua filla. Que anava a fer sols una i ja la tenia”. Tedi li demanà a Guillermo i Sergio Amar que, si sabien d’algú, els digueren que estava disponible. I així van arribar a ella des de Dama de Elche – Islas Canarias. L’altra falla que li va telefonar, era a través del seu contacte. “Sóc molt activa en xarxes socials, i a totes les falles que m’agraden els envie algun missatge per a presentar esbossos. Una de les falles, va trucar al Gremi per a preguntar per mi, i d’ahi van contactar”. Perquè, sí, Tedi Chichanova pertany al Gremi d’Artistes Fallers de València. Una de les supervivents d’aquell curs de formació professional. “De les 25 persones que érem, ens haurem quedat al món faller unes deu. Tres o quatre fem falles i la resta treballen per a algú. La resta fa altres coses. Un d’ell inclús s’ha fet bomber”. Per a entrar al Gremi, assegura, no ha tingut pràcticament cap problema. “Molts dels meus professors al curs són del Gremi i es van alegrar molt quan em vaig inscriure”. No cal deixar de banda una cosa. Recordem: Tedi és artista fallera, però és búlgara. Li extranya això a les falles amb les que contacta? Afecta a l’hora de signar el treball? “Em va costar molt aconseguir les quatre falles de l’any passat. Telefonaria a més de cent falles, apartant les de les cinc primeres seccions. De totes eixes tan sols vaig aconseguir una: Artes i Oficios”. Però, que li deien les comissions que la rebutjaven? “Algunes ja tenien artista, altres es pensaven que treballava per a algú... la pregunta era: ‘Però eres del Gremi?’, i eixe va ser altre problema, perquè fins a juny no em van acceptar com a agremiada. Inclús una de les falles em va dir: ‘Ni m’ensenyes l’esbós si no eres agremiada’. Moltes em preguntaven que d’on era i que per què m’havia clavat al món de les falles. No s’ho acabaven de creure”. I és que moltes vegades, la realitat supera a la ficció. O a l’aflicció. Entre els somnis que té Tedi, ens confessa que li agradaria arribar a plantar en secció Especial. “Guanyar ja seria... no m’ho imagine. Després ja veuríem el següent objectiu”. Això sí, de moment sols es planteja fer falles infantils. “En un futur no em tanque a provar amb algú en falles grans, però no em veig clavant-me de ple. A banda, la infantil és més de conte. Li la pots contar als xiquets, i és per a ells. A vegades vénen i faig tallers amb ells. Els fas participar”. Perquè Tedi ho té clar, els xiquets han de fer seua la falla. A una artista que ve de fóra és obligat preguntar-li, i més aquest any, si el reconeixement de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO és una oportunitat per obrir la festa al món. I la realitat, és dura. “El món quasi no sap que existeixen les falles. Els que vénen és pel boca a boca. Jo vinc d’una ciutat menuda de Bulgària, i tinc molts amics que abans havien estat a València treballant als camps. Com en eixe període no hi havia falles, no m’havien contat mai res d’elles. Els meus pares i la família de la meua parella les han conegut a través de mi”. De fet, passa igual amb la resta de països. Els que saben de les falles són els que estan més prop d’elles. Tedi, inclús, ens la tira més llarga, conta que l’any passat va estar a Tarragona, i quan va dir que era artista fallera no van saber de què els estava parlant. Increïble però cert. “De les falles es fa molta publicitat, però de portes cap a dins, no cap a fora. Això és un aspecte a millorar. UNESCO serà una porta, però són les pròpies falles les que han de prendre partit”. Però... cap on ens dirigim? Serà la nostra festa en un futur més oberta amb les persones d’altres nacionalitats? Podran aquestes formar part d’ella i interactuar com ha fet Tedi Chichanova? “Tot depèn de les comissions. Jo m’he clavat per nassos, però era complicat. Quan escolten que no eres d’ací i en algun casal et parlen sols en valencià... El món de les falles és un món molt tancat. Si obrin les portes als turistes ambdós eixiran guanyant. Uns poden obtenir un benefici i altres viure la festa des de dins. Però molts pocs casals ho fan. Jo crec que els propis fallers no volen obrir les portes”. Dona que pensar. Les falles seran el que els fallers pretenem que siguen. Els fallers, i la resta d’actors implicats, com Teodora Chichanova. Una artista faller que va lluitar contra les adversitats que suposa arribar des d’un altre país, i a més, ser dona en un món on el gènere masculí copa quasi totes les portades. Aquest any, Tedi ha hagut de rebutjar algunes falles limitades econòmicament, que l’any passat no van voler els seus servicis però aquest any l’han buscat degut a l’èxit aconseguit. I açò és sols el principi. El viatge d’una xica búlgara que arribà a València i ara triomfa com a artista fallera, no ha fet més que començar.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 133


FALLES A L’ARGENTINA LA UNIÓ REGIONAL VALENCIANA DE MAR DE PLATA

134 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


C “Amb el pas dels anys, la celebració que realitzem ha passat a ser la festa fallera més important fóra d’Espanya”.

orria l’any 1954 quan un grup de valencians residents a Mar de Plata (província de Buenos Aires, República Argentina), des de feia poc de temps, decidiren reunir-se i fer alguna cosa en comú per tal de mantenir vives les tradicions de la seua enyorada València. Van tindre com a millor idea fer alguna cosa típica, tradicional i ben arrelada a la identitat valenciana. I decidiren realitzar la seua primera Falla. No va ser fàcil per a ells el dur-la a terme, degut a la seua construcció, carcassa, materials i el lloc on cremar-la, però després d’un dur treball, aquell mateix any (sense tindre registres sobre la data exacta) es va dur a terme la construcció i primera Cremà del Monument Faller, en el Club River Plate de la ciutat. Eixa primera festa va contar aleshores amb una concorreguda presència, en especial d’una gran quantitat de valencians que en aquells anys vivien a la ciutat i a la zona. Aquells valencians (dels que, pel temps, queden molt pocs a dia de hui), al veure l’èxit i l’entusiasme d’aquella primera falla, decidiren fundar el Centre Valencià, amb la finalitat de nuclear als valencians de la ciutat i difondre la cultura valenciana en Mar de Plata. Malauradament per aquells temps, el present no era el millor entre els associats de l’entitat, pel que la institució va sofrir una escissió allà per l’any 1957, quedant per un costat el Centre Valencià, amb la seua seu al Club Espanyol, i la Penya Valenciana, en un local del carrer Pampa. Eixa separació no va ser impediment per a que les costums i la cultura valenciana es difongueren a la ciutat, continuant amb la realització de la falla, de les paelles, l’elecció de falleres, el cos de ball, etc. Uns anys més tard, els associats d’ambdues institucions entengueren la bogeria de l’existència dels dos centres, i el 24 d’octubre de 1965, tots reunits en l’actual seu social, decidiren fundar i fixar els propòsits de l’actual Unió Regional Valenciana, així com també, eixe mateix dia, es va dictar el seu propi estatut vigent fins als nostres dies. La Unió Regional Valenciana va tindre com a principal propòsit realitzar la Cremà de la Falla, tots els anys durant el mes de març, “amb el major esplendor possible, com en l’enyorada València”. I la festa valenciana es realitza, per tant, des de 1954 fins als nostres dies, de manera ininterrompuda. Durant molts anys va ser difícil dur a terme la Cremà, degut al lloc i al no ser coneguda en l’Argentina.ç, pel que els primers anys es va anar fent sempre en llocs diferents, ja fora en galpons, terrenys prestats i on es poguera. Però gràcies a l’esforç dels valencians, aquesta festa va anar prenent difusió i calant en el sentiment dels marplatenses, pel que va anar prenent major color i importància, realitzant-se en llocs d’accés per a tots els habitants, recordant el pas d’aquesta festa en la Plaça Espanya, en els any 60 i 70, fins aplegar als 80 a la Plaça Colon, on pren les dimensions que té hui en dia. Allí, l’any 2004, segons estimacions oficials de la Policia Departamental, es van apropar al voltant de cent mil persones per a veure cremar el monument faller. Al compàs de la festa fallera, l’entitat va anar creixent, construint i millorant les instal·lacions del carrer Alberti, duent a terme nombroses festes i paelles populars, creant un nombrós cos de ball, apadrinant a la Llar Municipal d’Ancians, muntant la ja tradicional “Barraca” de productes gastronòmics de València i demés activitats que es realitzen al llarg de l’any.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 135


Stand de bunyols

Des de 1997, l’entitat compta amb el recolzament institucional, econòmic i cultural del Govern de la Comunitat Valenciana, el que permet enfortir els llaços amb la benvolguda regió, intercanviant viatges, programes, costums i modes actuals i demés quefers d’ací i d’allà. Tanmateix, la Festa Fallera Valenciana Marplatense ha estat declarada desde 1995 Festa Nacional i d’Interés Turístic Provincial i Municipal. El proper diumenge 25 de març tindrà lloc la Cremà d’una nova edició de la festa fallera, que complirà el seu 64º aniversari, de forma ininterrompuda. Però, res de tot açò seria possible sense les persones que estan darrere, fent perviure aquesta festa. Com Daniel Antonio Moragues, president del Casal, qui assegura que el seu càrrec és “una responsabilitat molt gran tant meua com de tota la comissió directiva, ja que la celebració s’ha tornat un esdeveniment molt important per a aquesta ciutat”, i que també és una responsabilitat “continuar amb açò que van portar els nostres pares i els nostres iaios des de l’enyorada Comunitat Valenciana, en lo que respecta a aquesta bonica i rica cultura portada des de Llevant, bressol de grans artistes de tota índole”. De fet, la família de Daniel Antonio Moragues és oriünda de Benissa (Alacant). “Amb el pas dels anys, la celebració que realitzem ha passat a ser la festa fallera més important fóra d’Espanya. També es realitza una bonica festa per part de la col·lectivitat valenciana que es troba a la ciutat de San Juan (Argentina), però el que succeeix a Mar de Plata ha pres dimensions que encara no arribem a comprendre”, assegura. Altra de les protagonistes falleres a tants kilòmetres de distància és Cintia Giménez, la Fallera Major del 2017 allà a Mar de Plata, un càrrec que qualifica com a un “orgull”. “De menuda vaig participar en el cos de ball de l’entitat i vaig ser Fallera Major Infantil l’any 2004. Malgrat la distància sentim molta emoció per viure aquestes festes any rere any, i en especial en aquest en que he estat nomenada fallera. Ara sols em queda altre somni per complir, que és el de poder viure en la pròpia València una mascletà, una Ofrena a la Verge i una Cremà”, ens conta. Per últim, l’artífex del monument; l’artista faller. Ell és Adrián José Mas, nebot de Regino Mas Marí i ens conta que el seu iaio, José María Mas Marí (oriünd de Benifaió), va aplegar a l’Argentina en la dècada dels 50 convocat pel que en aquell moment era el President d’Argentina, Juan D. Peron, per tal de realitzar una falla a la ciutat de Buenos Aires. Va deixar a la seua família i al seu germà (Regino Mas Marí), amb qui feia falles a València, i es va posar a viure primer a Buenos Aires i després, a la dècada dels 60, a Mar de Plata, on va ser convocat per a construir les falles. Allí en Mar de Plata va realitzar més de 30 falles amb la col·laboració de tota la família. “Els meus oncles, mon pare, els meus cosins i jo ens criarem dins

136 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

del seu taller faller”, recorda. El seu avi va morir l’any 1995, i va ser aleshores quan el pare d’Adrián José va continuar fent la falla de Mar de Plata fins l’any 1999. “Posteriorment es va convocar a altre artista, fins a que, l’any 2012, vaig ser convocat per la Unió Regional Valenciana per a continuar amb la realització de la falla, i amb la tradició familiar. Per a mi no és sols un somni complit, sinó una forma de commemorar a mon pare i al meu iaio”, assegura. Es tanca així un cercle. Per les venes d’Adrián José corre sang valenciana, a l’igual que per les de molts argentins que continuen mantenint viva aquesta festa a milers i milers de kilòmetres. Uns argentins que no volen deixar perdre l’oportunitat de recordar a tots aquells avantpassats que van haver d’emigrar per guanyar-se la vida, però que sentien una estima desbocada per la festa de les falles.

Crema de una de les Falles a la Plaça Colon


Falla del 2017

Fent bunyols a Mar de Plata

Fallera Major 2017 Mar de Plata

Primera falla Mar de Plata

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 137


cear

138 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Les falles d’Ali Sulaiman (Síria)

V “El que més em va impressionar va ser quan es començaren a cremar les estàtues, en una escena meravellosa que realment no havia vist en cap festival del món”

aig aplegar a Espanya en febrer de 2016, dues setmanes abans de que començaren els festivals. Quan començaren, al mes de març, vaig començar a veure carpes als carrers. Les tendes en qüestió eren per a fer dolços. Vaig preguntar a la gent el per què d’aquestes carpes, i em van respondre que estaven a punt de començar les falles. Després d’uns dies va començar la festa a la ciutat de València. Vaig veure a la gent amb uniformes de colors, que semblaven com d’equips de futbol, i muntaven tendes en cada carrer, fent coses dins i celebrant festes fins a altes hores de la matinada. El que més em va agradar va ser que cada “equip” competia amb unes estàtues, que representaven una determinada idea, com una història. Una personal o sobre política. Tots els dies des de l’1 fins el 15 de març, als carrers de València podem veure com els artistes fallers construeixen les falles, tota una experiència ja que els artistes fallers, durant els primers dies del mes, col·loquen totes les peces de les falles amb cura i perfecció. Les escultures, a poc a poc es van transformant i van donant vida a grans obres d’art, acolorides i plenes de vida. La construcció s’acaba el 15 de març, quan es fa la Plantà de les falles donant peu al començament d’una competició entre les falles. La gastronomia és un plaer que durant els dies de falles es torna una experiència imprescindible. Podrem degustar paelles valencianes, xurros i una gran diversitat d’ofertes gastronòmiques per tota la ciutat. Però l’experiència més enriquidora per als paladars amants del dolç, sense cap mena de dubte, serà poder provar els deliciosos bunyols de carabassa. Tot el que hem provat, per a nosaltres era un poc car, però depèn d’on es ho mengem, i per als turistes potser no tinga un preu excessiu. Però del que més he gaudit, i crec que és molt especial, és de la mascletà, que consisteix en que mitjançant l’utilització d’alguns petards, provoquen un espectacle de so que a mesura que es succeeixen els dies es torna més impactant i ensordidor. Viure-ho és una experiència colpidora e interessant, donat que entre les explosions, les finestres i el sòl vibren creant un ambient jovial i d’expectació. I el que més em va impressionar és que a final de mes, i amb el final de les celebracions, començaren a cremar totes les estàtues que construïren en una escena meravellosa que realment no havia vist en la meua vida en cap festival del món. Una escena molt bella a la ciutat provocada per la crema de totes les figures. Va ser una experiència meravellosa la que vaig viure. Un festival que mai havia vist abans, malgrat tots als que ja havia assistit, i que atrau a turistes i a visitants, així com a gent que gaudeix amb la ciutat de València. No obstant, però, crec que hi ha alguns inconvenients en aquest festival, i és molt perillós quan les estàtues es cremen i els bombers estan molt a prop de les estàtues per a extingir-les i hi ha molta música alta per la nit, que molesta ja que dura fins a l’alba, i algunes persones no poden dormir degut al soroll. Per últim, crec que a Espanya s’està vivint una mala situació econòmica i que tals festivals tenen una inversió elevada i abrupta, mentre que algunes persones necessiten aquests diners. I crec que el turisme no cobreix totes aquestes despeses.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 139


Les falles de Valentin Conrard (França)

140 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


A

bans que res em presente. El meu nom és Valentin, sóc “ardennais”, és a dir, vinc de les Ardenes, una menuda província del nord-est de França. D’àvia espanyola, des de ben menut solc anar a la Terreta a estiuejar amb la meua família. València sempre ha tingut un lloc especial al meu cor, i per sort, vaig tindre l’oportunitat de finalitzar els meus estudis de màrqueting allí amb el programa Erasmus. Una de les coses que més m’ha impressionat de València, han estat les Falles. La veritat és que vaig viure al màxim l’experiència fallera. A mi m’encanten i m’apassionen les tradicions valencianes, i les falles m’han permès entrar literalment en la cultura valenciana. Són molts els actes que m’han agradat, començant per la Crida. Vaig acudir a les Torres de Serrans i se’m va posar la pell de gallina a l’escoltar a milers de persones cantant l’himne regional i veure “flamejant en l’aire nostra Senyera”. Potser semble un boig, però visc molt aquestes tradicions i les senc com si fos un valencià de naixement. Per a mi és com una sensació semblant a cantar la Marsellaise al meu país. Segurament, el que més em va impressionar de les Falles, va ser la mascletà. Al meu país no tenim eixa afició als petards i al soroll, pel que em va semblar una autèntica bogeria. Sentir tremolar el sòl, veure tant de fum en l’aire... són tantes les coses que em provoquen una sensació única. No havia viscut abans una cosa semblant. L’Ofrena també em va semblar increïble. Veure a tanta gent desfilant amb trage faller i amb una gran diversitat d’edat em va encantar. Em vaig meravellar també passejant pels carrers de València admirant els monuments fallers. Però sense cap mena de dubte, el més divertit per a mi han estat les festes. Del quinze al dinou de març no vaig parar d’eixir amb els meus amics pels carrers de València: Russafa, Cànovas, Aragó... són tants els llocs pels que he pogut passar durant les falles... En resum, tinc records increïbles d’aquestes festes. Tinc moltes ganes de viure les següents!

“Visc molt aquestes tradicions i les senc com si fos un valencià de naixement. Per a mi és com una sensació semblant a cantar la Marsellaise al meu país”.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 141


“Per a la integració de les persones refugiades... què millor que la falla? La falla forma part de la nostra societat, i és un eix vertebrador de la nostra cultura”.

La integració com a refugi La tasca de CEAR-PV i les falles amb les persones refugiades José luis Lagardera

A

un baix del carrer de Francisco Moreno Usedo, a València, un home colombià, acompanyat per la seua parella, esperen a ser atesos. Són les quatre de la vesprada. “Tenia vostè hora?”, li pregunta una de les xiques. “Sí, a les quatre i mitja”, contesta el visitant. Ha arribat ben prompte, però es que la vida no espera a ningú. Ens trobem a les oficines de CEAR al País Valencià, una organització que naix en el 79. “Imaginat el context. Un any després de la consecució de la Constitució espanyola, que ja reconeix el dret d’asil. Eixe any, un grup de dones i d’homes, i d’organitzacions de l’època creen La Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat”, ens explica Jaume Durà, coordinador territorial de CEAR a València. “En aquell moment lluiten per tindre eines de protecció, perquè no existia més que un document jurídic. Fins aleshores, l’Estat espanyol havia sigut un país d’emigració i d’exili. I en eixe moment, després de la transició, comença a ser un país d’acollida”. Les primeres persones acollides, en aquell moment, venien fugint de dictadures com les de Xile, Uruguai o Argentina... Fins el 1984 no es crea la primera Llei d’asil, i CEAR és la que impulsa tot aquest sistema a Espanya. Al principi hi havia una col·laboració entre l’Estat i CEAR, que va acabar badant-se amb el temps degut a la idiosincràsia de la institució, que atén però també denuncia, amb un marcat caràcter reivindicatiu. “Cal atendre però també denunciar les polítiques que no són correctes per a fer canviar les coses. Evolucionem com a una entitat reivindicativa dels drets de les persones refugiades, i ahi continuem treballant”. Són viatges que no li agrada fer a ningú, però que mai s’aturen. L’any 2016, Espanya va registrar el nombre més alt de sol·licituds de protecció internacional des de l’aprovació de la primera llei en el 84, un total de 15.55 persones. A 355 d’elles se’ls va atorgar l’estatut de refugiat, i a 6.500 la protecció subsidiària. Però el nombre total de refugiats provoca escalfreds. Segons dades d’ACNUR, gairebé 70 milions de persones han estat desplaçades forçosament a causa de la violència i de la violació de drets humans, sent més de 20 milions les refugiades. Quasi la meitat de la població que té Espanya. A la institució es treballa amb 75 nacionalitats diferents, d’entre les que destaquen els sol·licitants d’asil de Veneçuela. Però també treballen amb tota Àfrica i Orient Mitjà, Líban, Turquia, Geòrgia... “tenim refugiats del Tibet i fins de la Xina, però els clàssics són Síria, Palestina, Iran, Pakistan i Àfrica”, explica Jaume, qui recalca que no hi ha un major nombre de sirians perquè impedim que vinguen. “No volem que les persones refugiades arriben jugant-se la vida amagats a vaixells i embarcacions. Volem vies legals i segures d’arribada, com per exemple poder demanar asil per vies diplomàtiques, en els Consolats i Ambaixades, i després ja traslladar-les després d’estudiar la proposta. O polítiques de reassentament, com portar a les persones des dels camps de refugiats. Perquè refugiats hi haurà tota la vida. Tractem amb gent de tot el món, pràcticament. I que no apareguen a la tele no vol dir que no existisquen”. Si no s’asseguren aquestes vies legals i segures, el que es fa és donar-li clients a les màfies, perquè la gent –qui no ho faria si perillara la seua vida-, paga diners que no té a les màfies per a que els traguen d’allí.

142 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

“Ara està un poc més en boga el tema dels refugiats, però molts dels conflictes vénen de llarg, com a Afganistan o a Iraq. I ja no es parla d’aquests països, perquè sembla que el conflicte sols existeix a Síria. És van passant la pilota, com si fóra humà exportar un problema d’un territori a un altre. I què difícil, perquè les intervencions armades en els països no asseguren que la cosa vaja a millor amb el temps. Tot està en la prevenció d’aquests drames humanitaris”, explica Jaume, qui assegura que tot es tracta d’un tema d’estratègia i geografia. “El que va passar a Iraq va generar tots els conflictes posteriors a la zona. El que passa a Síria, esclata per tota una trajectòria. Nosaltres ja teníem a refugiats de Síria abans de que començarà el conflicte que ara coneixem. Abans, el règim ja perseguia a algunes persones, i el poble kurd estava maltractat”. CEAR acaba d’obrir un centre a Sueca, que s’afegeix als dos ja existents, un a València i altre a Cullera, lloc on naix el Centre d’Acollida coincidint amb l’època de l’arribada de refugiats procedents de la primera guerra d’Iraq o de Bòsnia. “Per què a Cullera? Doncs perquè per relacions personals es va crear allí un nucli on hi havia hotels dels que podíem disposar. I des d’aleshores continuem treballant. Hem crescut paulatinament, i ara mateixa tenim 200 places permanents d’acollida. Què significa això? Doncs 200 persones que passen pels nostres dispositius, que estan entre sis mesos i un any, per a després eixir d’aquest pisos i centres i passar a altres. Durant tot aquest procés fins al final tenen el nostre recolzament. Com? Aprenent idiomes, fonamental. El castellà i a poder ser el valencià. Són gent que ja parla altres idiomes i té habilitats. Perquè la finalitat és la inclusió”. I per a aconseguir eixa inclusió, calen professionals que els recolzen. Jaume és advocat, però a la institució també treballen altres professionals com la gent d’acollida, tècnics d’integració social, treballadors socials, psicòlogues, altres advocats i advocades... “També portem els processos d’asil. Un procés d’aquest tipus pot durar un any i mig o dos en resoldre’s, i hem de seguir tot el procés”. Però per cada grapat de gent que ajuda desinteressadament als que vénen, hi ha altra que es posa les mans al cap al veure que s’ajuda més a una persona que arriba de fora que a una persona d’ací. “Clar. Es que no es parteix de la mateixa base. Aquestes persones han deixat la seua vida i la seua família per a arribar ací i necessiten una ajuda fins al moment en que ja s’han de valer per elles mateix. Algunes porten inclús eixa càrrega emocional darrere de tortures i morts que els han tocat de prop, i és dur. Les ajudes no són grans, però tota col·laboració, per poca que siga, és bona”, contraresta Jaume Durà. És molt fàcil i alhora molt perillós generalitzar, “i cal particularitzar, perquè és gent que aporta a la nostra societat una riquesa impressionant. Gent emprenedora que el que vol és muntar-se el seu propi negoci, com el tenia al seu país, o que podrà fer la importació i l’exportació amb altres països. I això enriqueix també el nostre territori. És ajudar a qui ho necessita per a que ens puguen tornar tot el que reben més avant”. Malauradament, és una realitat la crescuda de l’ultradreta a molts països europeus, fruït d’un pensament erroni. “És més fàcil tirar-li la culpa al pobre, que assumir que els estats no estan treballant bé. Com va a tindre la culpa dels teus problemes el que menys té? El


que acaba d’arribar i ha eixit de sa casa perquè no tenia de res? Açò ja no és una qüestió de solidaritat o caritat. És una qüestió de drets i obligacions internacionals. Espanya té l’obligació d’acollir a persones refugiades, igual que la té de participar en una missió. Realment el tema de les persones refugiades hauria de ser una política d’Estat i estar fóra dels jocs i les disputes polítiques”. Al territori valencià, la situació ha canviat molt durant els últims anys en matèria de visibilitat amb el tema dels refugiats, però Jaume es mostra cautelós al respecte. “Des del principi, les Administracions valencianes s’han bolcat amb el tema dels refugiats, però això cal transformar-ho als fets. És molt bonic dir que un vol ser solidari, i signar coses, però... què poses damunt la taula materialment? Quin pressupost destines? Estem parlant de gent amb necessitats”. Segons el coordinador territorial, a nivell autonòmic la Generalitat Valenciana aposta per l’asil i pel refugi, però li falta posar coses concretes damunt la taula, “mentre que en canvi tenim a ajuntaments com el de Xàtiva o el Bunyol, Pedreguer o Gandia, que aposten i veus que clarament fan”. De fet, a Xàtiva, resideix una família siriana que va arribar al municipi a través de CEAR, i amb els que parlarem al llibret explicatiu 2017 sobre la seua travessia des de Síria cap a Espanya, tractant de sobreviure a la guerra del país. “A Xàtiva l’hem posat com a exemple en altres municipis, perquè ha fet una bona pràctica: agafar a una família i donar-li cobertura, amb la nostra col·laboració. D’aquesta manera, la societat civil i el consistori com a administració pública estan recolzant la causa. Si tots els ajuntaments feren el mateix, hi hauria una cobertura molt més gran per a les persones que ja han aconseguit arribar ací. I que són les que més necessitat tenen. Com en la vivenda. Cada vegada és més complicat trobar-ne, i si cada municipi en posara una, tot seria molt més fàcil”. Jaume advoca per eixa transformació de paraules en fets, el que facilitaria alguns aspectes com l’acollida a vivendes, una tasca complicada a dia de hui. “Quan acaben en els nostres centres, és molt difícil trobar-ne. És gent que no té una nòmina, i quan vas a llogar et deneguen l’oportunitat. El primer que s’ha de fer és eliminar eixa por a les persones refugiades, que són les primeres que tenen l’ajuda de les entitats i que quan no poden pagar-te fan per eixir del pis”. L’Administració, en canvi, sí és competent en altres matèries com Sanitat o Educació, pilars fonamentals per al desenvolupament dels nouvinguts. Un altre dels temes amb els que es treballa a CEAR, és amb l’idioma. “Nosaltres fem classes de valencià per a la gent que així ho demana, com per exemple la gent que ve de llatinoamèrica: Hondures, El Salvador, Guatemala... la gent que fuig de las Maras, que tenen més poder que el propi Estat. Ells espanyol ja no necessiten. I el valencià és fonamental, perquè els xiquets van a l’escola, i moltes vegades ens trobem en que ells parlen valencià i els pares no saben ajudar-los”. Als pobles en canvi, és molt més fàcil la integració, ja que segons Jaume, si es vol formar part d’una societat s’ha de tindre un lligam amb les seues festes i tradicions, com és el cas de les Falles. “Acaba sorprenent-te com, cada vegada més, la gent d’altres països aprèn a parlar valencià. És una bona eina d’integració. I més en una societat com l’actual, on conviuen moltes nacionalitats i cultures. Els xiquets que vénen de fora poden ser el futur de València, i del valencià. S’ha d’obrir cada escola, cada falla... perquè al remat la integració és cosa de tots”. “En el cas de les festes com les Falles o les Fogueres o Moros i Cristians, quan una persona porta un temps dintre, ja no la veus com a una persona de fora, sinó d’ací. Però sí que caldria fer alguna cosa, com un Comitè de nouvinguts, perquè no és el mateix que tu arribes amb un amic a apuntar-te, que eixa persona pique a la porta assoles. Així és molt més gelat. Cal un acompanyament”. El món de la falla, igual que l’esport, és una gran oportunitat, perquè dona de què parlar i ajuda a establir relacions personals i laborals. CEAR i les falles La integració passa per les festes populars valencianes, i això a la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat ho tenen molt clar. És per això que col·laboren obertament amb les falles. “Al remat, són associacions de barri però amb un caràcter festiu i cultural”, reconeix Violeta Brull, de CEAR PV. La idea era apropar la festa a les persones refugiades més enllà d’un simple passeig, per tal d’entendre el per què de la seua realització, ja que xoca molt arribar i veure que es crema una cosa tan monumental, o que els xiquets i xiquetes llancen petards durant tot el dia. Entre les activitats realitzades, una visita al Museu Faller o a la Falla Na Jordana de València, que visitaren des de Cullera unes 60 persones refugiades. Un altra de les iniciatives instaurades, ha estat la de premiar a la falla que millor reflecteix la realitat de les persones refugiades. “. La primera edició se la va emportar Santa Maria Micaela, i la segona va ser per a la Falla Orihuela-Visitació. Les dos falles són molt menudes, però van saber enfocar aquesta realitat i també altres a nivell mundial que fan que estes persones hagen de fugir del seu país”, explica Violeta. La implicació és tal que s’ha arribat al punt de que dos persones refugiades han realitzat una falla experimental a partir de materials reciclats. “En una ONG companya, Accem, tenen a dos persones que són artistes plàstics a Veneçuela i arribaren una setmana abans de falles, que es van atrevir a fer una falla infantil amb un missatge molt bonic”, recorda Violeta. És important que entitats com CEAR i associacions culturals com les comissions falleres vagen de la mà en aquests temes. Perquè com diu Jaume Durà, “per a la integració de les persones refugiades... què millor que la falla? És molt encertat que les publicacions falleres, o la festa en sí, els reconeguen, perquè d’aquesta manera ells també es senten part de la mateixa. La falla forma part de la nostra societat, i és un eix vertebrador de la nostra cultura”.

Fotografies: web CEAR-PV

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 143


Pròxima parada: El punt de partida: l’estació i el tren a Xàtiva

144 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 145


Fotografìa José Luis Mollà

146 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


L’ANTIGA ESTACIÓ DE TREN DE XÀTIVA Santiago Burguete Graduat en Història

Situada a la part nord-est de la nostra ciutat, s’alça llòbrega i maleïda la segona estació de ferrocarril més antiga d’Espanya. El primer viatge de tren del qual fou testimoni va ser inaugurat el 21 de desembre de 1854, i cobria el trajecte El Grau de València – Xàtiva. L’antic alcalde de València, José Campo, va ser l’encarregat de finançar econòmicament aquest projecte tan ambiciós, que començaria a vertebrar, per línia ferroviària, el territori valencià. Com tots sabem, aquest ramal ferroviari on s’ubicava l’antiga estació s’aprofitaria posteriorment per al trajecte Xàtiva – Alcoi. D’aquesta manera, la nostra ciutat es convertiria en una de les millors comunicades del territori nacional. A mitjans del segle XIX el ferrocarril significava la modernitat, l’evidència de la relativitat del temps i l’espai al que estaven acostumats els xativins d’aquella època i, sobretot, la confirmació de que els nous temps havien arribat a les nostres terres. Les llargues distàncies i els inacabables viatges per acostar-se a la capital, tal com ells sempre els havien conegut, eren cosa del passat. No obstant això, algunes modificacions en el traçat de les vies i un incendi que va patir l’estació durant la tercera guerra carlista en 1873 provocaren la decisió de construir una nova estació, esta volta menys allunyada del centre de la ciutat. Amb el temps, i amb només vint anys de vida plenament útils, la primera estació de ferrocarril de Xàtiva va caure poc a poc en el desús, i el que és pitjor, va caure en l’oblit. Deixant a banda la història, que no deixa de ser interessant, des d’un punt de vista arquitectònic és una construcció rectangular, realitzada en pedra i rajola, amb deu arcs de mig punt a cada costat de l’edifici que serveixen d’entrada i eixida del recinte. Per altra banda, actualment s’ha perdut el sostre de la mateixa, i la vegetació que creix al seu interior més les inclemències climatològiques pròpies del nostre clima amenacen amb la seua destrucció total. Malauradament, per tant, aquesta estació oblidada, relegada a ser tan sols un fons arquitectònic més de la nostra ciutat, ha anat desfent-se a través dels anys. Tal volta la seua ubicació, apartada del centre de la ciutat i també dels importants monuments turístics de la mateixa, ha contribuït al seu oblit per part de tots. VIATGES D’ANADA I TORNADA - 147


Fotografia José Luis Mollà

Estic convençut que molts dels veïns de Xàtiva, que alguna vegada passegen pels voltants d’aquesta estació, es pregunten com és possible aquest abandonament per part de les institucions. I és que, com ja hem dit, a banda de ser la segona estació en peu de trens més antiga del país, és un edifici molt important des del punt de vista històric, cultural i, també, artístic. És el reflex d’un temps de industrialització i modernització, que no a tots llocs aplegà de la mateixa forma i al mateix temps. Per això és tan important la seua preservació i difusió com un dels recursos patrimonials de la nostra ciutat, que podria arribar a convertir-se, fins i tot, en un potencial atractiu turístic. Per tot el que hem dit, com a ciutadans conscienciats en la importància de la conservació patrimonial, no hem d’aturar-nos en continuar exigint la rehabilitació de tots aquells espais històrics i artístics que ens podrien aportar llum i certesa on ara només hi ha deixadesa. No es tracta només d’una reivindicació estètica o erudita que pretenga enlluir la nostra ciutat, ni tampoc una sol·licitud de caràcter econòmic que vullga traure profit d’un edifici abandonat. La preservació de la nostra història respon a una necessitat de conèixer millor les societats passades, aprenent de les errades d’aquest passat per no tornar a caure en elles. De la mateixa manera hem de conèixer i valorar els triomfs socials, és a dir, aquells assoliments que ens han fet progressar com a societat.

148 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

No anem a discutir en aquest article de qui és la culpa o no de l’abandonament actual de l’edifici, ja que és un tema prou complex i recomane que cadascú es forme la seua pròpia opinió. No obstant, però, hem de recordar que no és la primera vegada que fem les coses capgirades amb un tema patrimonial en aquesta ciutat. Per tant, cal que intentem no cometre els errors del passat. Hem de pressionar a les nostres institucions públiques i a les empreses implicades com ADIF, perquè la nostra voluntat és poder gaudir del patrimoni cultural de Xàtiva en bones condicions, ja siga l’antiga estació, l’ermita del Puig, la plaça de bous o el convent de Santa Clara. En el cas concret de l’estació s’han fet moltes propostes al llarg dels anys: podria ser rehabilitada com a museu ferroviari, convertida en espai de memòria front a l’oblit, o simplement realitzar una restauració adequada de l’edifici amb un panell explicatiu com en molts altres llocs emblemàtics de la ciutat. Com ja hem vist, les solucions poden ser moltes. Però, salvar l’antiga estació del imminent enderrocament que pot patir deu ser una prioritat de totes i tots.


Fotografia José Luis Mollà

Fotografies de l’Antiga Estació.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 149


Ajuda’m 12x9 cm

Aquell 12 de febrer Eladi Mainar i Cabanes Doctor en Història

“El tren discorria amb la lentitud dels temps de guerra, el seu fumeral marcava l’horitzó. A les andanes s’hi havia congregat tot tipus de gent. Esperaven veure als seus. Però no els veurien”.

E

l dia 12 de febrer de 1939, que havia nascut com un dia clar i ple de Sol, es convertiria a les poques hores en uns dels dies més negres de la història de Xàtiva. Una història oblidada durant molts anys i a dia de hui, gràcies a diferents associacions, partits polítics, i a particulars, recordada com el que fou: un fet sagnant i inútil, en una guerra que mai s’havia d’haver produït, i que ennegrí la pell del nostre país durant quaranta anys. El dia anterior els mateixos avions havien bombardejat altres indrets del nostre País. També a Manuel els avions deixaren la seua marca criminal. Venien per on naix el Sol; venien per on ve la llum, eixa llum que ens acarona tots els dies, que ens dona la vida. Però no portaven ni vida ni llum, portaven mort, eixa mort obscura sota unes ales negres, plenes de bombes, de pluja de foc, que mullaren amb un destí tràgic la vida de centenars de persones innocents, dones, mares, fills, xiquets i soldats, aliens a eixe tràgic ronroneix dels motors dels avions italians que havien acudit al nostre País a deturar els somnis dels que mai havien pogut somiar, dels que mai havien pogut parlar. La vida d’eixos centenars de persones, transcorria inmisericorde a les malifetes d’una guerra que no acabava mai. Una guerra no provocada ni desitjada, que els colpí sense adonar-se’n. Una guerra en la que els seus fills lluitaven en fronts allunyats, en terres desconegudes, en condicions d’inferioritat, defensant allò que més estimaven, la seua llibertat. El tren discorria amb la lentitud dels temps de guerra, el seu fumeral marcava l’horitzó. A les andanes s’hi havia congregat tot tipus de gent. Esperaven veure als seus. Però no els veurien. La parca se’ls enduria sense compassió. Xàtiva estava lluny dels fronts de guerra, no havia sigut bombardejada durant tota la contesa, però els avions italians que recolçaven a les tropes rebels, s’endinsaren en territori valencià per escampar el terror, i matar a més de

150 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


100 persones en un acte que podriem qualificar de crim contra la humanitat i la civilització, en contra dels mateixos articles de la Convenció de la Haya de 1899, que en el seu article 25, expresava clarament que es prohibia l’atac i bombardeig de poblacions indefenses. Ara, després de 78 anys, cal que recordem este tràgic esdeveniment. Cal que no ens deturem per recuperar allò que tant estimen, la memòria dels nostres, de tots aquells que moriren per una idea, per un somni que podien tocar amb els seus dits. Un ideal que va estar a punt d’aconseguir-se. No els hem de fallar, malgrat tots els entrebancs de les nostres autoritats que no es dignen a mirar a la cara als que sofriren i moriren. La democràcia ha d’actuar, i ho ha de fer en defensa de les víctimes, i deixar de banda les consideracions polítiques, de molts dels nostres governants, míopes davant la magnitud de la tràgedia, orfens d’empatia cap als morts. Pensen que tots som iguals, que tots van ser iguals, i no fou així. Volem recuperar la història, volem recuperar la dignitat, no volem l’oblit, i no ho aconseguiran.

Bombardeig 1939 70x30 cm

Gravats: Desi Pérez VIATGES D’ANADA I TORNADA - 151


Les figures de les notes al marge Testimonis del bombardeig de Xàtiva facilitats per l’associació Republicans de Xàtiva

José luis Lagardera

“Més enllà de les xifres, centenars de famílies van veure com, de sobte, les vides que havien conegut fins a eixe moment s’esfumaven, deixant un regust d’impotència i misèria”

D

es de més de 4.000 metres d’altura, en una sola i rapidíssima passada que duraria menys de mig minut, els avions esborraren per complet l’estació de Xàtiva, però sobretot, segaren la vida de moltíssimes persones. No obstant, malgrat que l’objectiu era l’estació, els primers impactes van anar a parar a les hortes properes, on aquell diumenge la destrucció va fer acte de presència sense previ avís.

Un dels horts mes afectats va ser l’Hort de Reig, on vivia la família Pastor. Allí es va viure el bombardeig de manera intensa. Un d’aquells artefactes va explotar a la casa, destruint-la per complet, i fent que una de les parets se n’anara a terra sepultant a la mare i al seu fill José. Els altres tres fills del matrimoni sofriren les altres bombes, ja que va haver un altre impacte a la carretera de la Llosa de Ranes, enderrocant una paret d’uns set metres de la finca, i una altra bomba més va esclatar entre els arbres de l’hort, llançant metralla per tot arreu. A conseqüència d’això, un dels fills, d’onze anys, va ser greument ferit a les cames, mentre que altre dels seus germans també va ser perjudicat i el tercer, miraculosament, va resultar il·lès. Ells eren Mario, Rafael i Vicente Pastor Aviñó. El primer va morir uns dies després. El pare de la família, amb ajuda de veïns i amics, va traure de la sepultura a la seua dona i al seu fill menut després de quatre angoixoses hores. S’havia salvat perquè en eixe moment estava al poble, tallant-se el monyo. Després d’eixe dia, el que també es va tallar dràsticament, va ser la seua vida. Aquesta va ser tan sols una de les tragèdies que van colpir Xàtiva aquell 12 de febrer de 1939. Escassos segons després d’aquesta, van ocórrer centenars de tragèdies més en l’estació ferroviària. Un atac que va deixar 109 víctimes mortals i més de 300 ferits. Eren les 11:30 quan cinc avions italians deixaren caure vint bombes de 250kg, causant una massacre. Valentina Albir Nieto es trobava a casa quan va escoltar la sirena, pel que va córrer fins a la Seu per a protegir-se, escoltant des d’allí les explosions de les bombes. Algunes van caure sobre els arbres de l’estació; altres destrossaren un tren que acabava d’aturar-se, i que després es sabria que es tractava d’un comboi militar amb soldats de la XLIX brigada mixta de l’exèrcit Popular que regressava amb permís del front; i altra bomba va destrossar un edifici proper a l’estació, que s’emprava com a centre d’acollida d’hostes, morint allí un gran nombre de persones. Des de l’església va veure aplegar a diversos camions plens de cadàvers i de ferits, en direcció a l’hospital. Alguns cossos van acabar posant-se sobre les copes dels arbres. Poc quedava ja per al final de la guerra, però per a Valentina el pitjor encara estava per vindre. El nazisme assassinà a son pare en el camp de Mauthausen. L’incident també va pillar per sorpresa a Fermín Sáez, que vivia a Sallent durant l’època de la Guerra Civil. Aquell dia es trobava a l’estació, i junt amb ell estaven sa tia, la seua neta i la seua filla. Esperaven al marit d’aquesta última, que arribava en un tren militar aquell matí. Romanien a un pati de l’estació quan començaren a

152 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


1939 a l’estació. 12x13 cm

caure les bombes. Una d’elles va caure prop de l’andana, per on corrien moltes persones, i on es trobava el grup de sa tia. Hi van haver sis víctimes. Altre artefacte va explotar a l’edifici de l’estació, destrossant-lo per complet, i altres van explotar junts als vagons del tren. “Va ser una autèntica carnisseria”, recordava. Altra filla de sa tia, que no havia anat aquell matí a veure aplegar a son pare, va morir al poc de temps de la forma més cruenta que es pot morir: de tristesa, doncs aquell dia a Xàtiva va perdre a sa mare, la seua germana i la seua àvia, mentre que son pare havia resultat greument ferit. Però aquell dia l’hospital de Xàtiva, abans d’aquella fatídica cita, ja estava en ebullició. Allí es trobaven nombrosos ferits del dia d’abans, a un altre bombardeig que s’havia produït sobre l’estació de la veïna població de Manuel. Com Emilia Sánchez, qui comptava aleshores amb onze anys i qui assegurava que “lo roín de la guerra no es veia per allí, fins que va arribar aquell famós atac”. O com Vicenta Boix, qui recorda l’esglai que van patir a l’escoltar les bombes impactant sobre l’estació de Xàtiva. Un esglai que també va patir Julian Canal, qui havia acudit a visitar a son pare, Aurel Hera, que era ferroviari i que es va traslladar a la zona a meitat ja

de la Guerra Civil. Degut a les ferides rebudes, va morir el dia 13 de febrer mentre repetia una i altra vegada una única frase: “Hauria d’haver-me llançat a terra”. Mai podrem saber si Aurel hauria salvat la vida d’haver-se llançat a terra aquell dia, però el que no podem fer nosaltres, com a societat, és fer que aquestes històries romanguen a l’oblit. Perquè més enllà de les xifres, centenars de famílies van veure com, de sobte, les vides que havien conegut fins a eixe moment s’esfumaven, deixant un regust d’impotència i misèria. Aquells civils, sobre els qui recau el pes de la història, es mereixen un article com aquest sobre aquell dramàtic dia en que Xàtiva va rebre la denominació de la “Guernica valenciana”. Perquè aquest bombardeig, malgrat no ser tan famós com el de la ciutat basca, també va sacsejar moltes vides innocents. Figures que es mereixen ser protagonistes però que els llibres d’història sempre condemnen als racons de les notes al marge.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 153


“La vella estació de Xàtiva era un edifici en ruïnes al que quasi ningú va parar esment durant més de cent anys; un estrany convidat de pedra al costat de la via entre Xàtiva i Alcoi”.

Un tresor de la història del ferrocarril que cau a terra -

Agustí Garzó

Delegat del Levante-EMV a La Costera, La Canal y la Vall d’Albaida

L

a vella estació de Xàtiva està dempeus encara i pocs ens expliquem el motiu del miracle. Cap país culte i civilitzat permetria que l’estació de ferrocarril més antiga del territori estiguera com està, i ja faria molts anys que l’haurien restaurada. Inconcebible aquesta indiferència en Suècia, França, Alemanya, Holanda... Les runes de l’antiga estació xativina mostren la desídia dels governants. L’estació estava condemnada a mort fa quinze anys. La varen traure del corredor de la mort i li van dir que eixiria de la presó. Però encara està allà... La vella estació de Xàtiva era un edifici en ruïnes al que quasi ningú va parar esment durant més de cent anys; un estrany convidat de pedra al costat de la via entre Xàtiva i Alcoi. Ni en els anys 7080, quan va despertar la consciència proteccionista, va suscitar interès ni debat. I no va ser enderrocada perquè situada com estava en un espai d’horta i perifèria ferroviària, les construccions fabrils properes no van acabar d’aproximar-se del tot. L’estació no salta a la premsa fins a finals de la dècada dels 90. El PP de Xàtiva engega la redacció d’un nou PGOU, Pla General d’Ordenació Urbana, i la conversió del seu entorn en zona edificable fa témer el pitjor. Efectivament, en 2000 l’anunci d’un PAI suposa la condemna de l’antic edifici, ja en ruïnes, que serà demolit. Aqueix és el punt de partida d’una llarga etapa que va ja per a vint anys en la qual l’immoble ha passat d’estar a la vora de l’enderrocament a ser objecte d’un projecte de conversió en museu del ferrocarril. En el moment de fer balanç en aquest article, la situació no és optimista: l’executiu socialista ha passat de la vehemència en contra de l’enderrocament i de l’encesa defensa de l’immoble, quan estava en l’oposició, a la indiferència més absoluta. Indiferència substanciada de la pitjor de les maneres: sense haver consignat en cap dels seus tres pressupostos la més mínima quantitat per a escometre, almenys, una mínima intervenció d’urgència i evitar que definitivament caiga al terra. Quan l’estació estava condemnada a l’enderrocament, l’oposició socialista clamava contra la mesura i proposava la seua salvaguarda. Fou quan algun que un altre expert començava a assenyalar que podia figurar entre les estacions més antigues d’Espanya. Renfe-Adif tampoc va fer molt per a la seua salvació. La companyia estatal va iniciar en 1999 un procés de desamortització de 23.000 metres quadrats de la seua propietat, sòl que va subhastar per 178

154 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

milions de pessetes del moment. Aquell sòl era el resultant de l’enderrocament d’un grup d’habitatges per als empleats de Renfe, enderrocats en els anys 80 i pràcticament annexos a la vella estació. Entre els defensors que l’estació es conservara, com a curiositat, cal recordar al que hui és alcalde de València, Joan Ribó. El llavors coordinador d’Esquerra Unida del País Valencià i diputat autonòmic va demanar públicament que no l’enderrocaren. Després de les primeres polèmiques, a la fi de 2001 i malgrat haver-ho sol·licitat reiteradament l’oposició, l’arquitecte municipal, Antonio Vela, confirmava que l’immoble mancava encara de protecció. Cèlebre, per desafortunada, va ser la frase d’un regidor del PP en un ple. Quan s’analitzava el futur de l’estació, va exclamar: “la Furukawa, la Furukawa ja d’una vegada!”, en al·lusió a la coneguda marca d’excavadores dedicades a l’enderrocament. El desembre de 2004, la professora Immaculada Aguilar, experta en arquitectura en el territori valencià, va sentenciar sense cap dubte que la de Xàtiva era la segona estació més antiga d’Espanya. El primer ferrocarril va ser el de Mataró a Barcelona, i el segon el Madrid-Aranjuez. El tercer, el de València-el Grau. De cap dels dos primers traçats es conserva cap estació. I del tercer, el valencià, queden la del Grau (indiscutiblement, la més antiga del país) i la de Xàtiva. L’estació es va inaugurar en 1854, però estava projectada des de 1847 segons un disseny de l’enginyer britànic James Beatty. L’experta va posar de manifest aquestes dades en el volum Historia del ferrocarril en las comarcas valenciana. En la presentació d’aquest, en el museu de l’Almodí, en una tibant roda de premsa, Aguilar no va tenir més remei que emplaçar a l’alcalde, Alfonso Rus, que s’asseia al seu costat en la taula, a que salvara l’estació. A partir d’aqueix moment, de l’estació es publiquen bones notícies. El 30 de juny de 2006, el regidor d’Urbanisme de Xàtiva, Vicent Parra, convoca als mitjans i anuncia que una modificació de vials del PAI de la zona permetrà salvar el Molí Sarrampedra, del XIX i també condemnat a l’enderrocament, i l’estació. El regidor va qualificar eixe dia de “fita per al patrimoni de Xàtiva”, textualment, l’aposta no solament per conservar sinó per restaurar també dos dels edificis del segle XIX més significatius de la ciutat. L’octubre de 2008 arriba un altre anunci molt esperançador: l’estació vella de Xàtiva serà un edifici visitable dedicat a la història del ferrocarril. Així ho va anunciar l’equip de govern municipal, que va fixar


el final de 2009 (després d’una inversió conjunta d’un milió d’euros, per al Molí Sarrampedra i l’estació) com a data en la qual tots dos immobles estarien acabats. Amb una mica de retard, aquelles concrecions arriben el juny de 2009. L’Ajuntament de Xàtiva s’acull a la pluja de milions de l’inesperat Pla Zapatero, un pla de xoc llançat pel govern del president José Luis Rodríguez Zapatero per a estimular l’economia espanyola a través d’obra pública. Xàtiva redacta un projecte de recuperació del l’immoble el pressupost del qual ascendeix a 745.416 euros. L’avantprojecte de musealització el va signar Javier Gironés i incloïa una cridanera proposta; la col·locació en l’interior de l’estació d’una locomotora antiga. L’obra va arribar a adjudicar-se, el 27 d’abril de 2009, en concret a l’empresa Infraestructura Terrestre, SL. Però les bones notícies s’acaben. L’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries, ADIF, s’oposa a l’obra amb una delirant excusa: l’obra envaeix el seu domini ferroviari. El més curiós és que aquella invasió del domini (el marge de diversos metres paral·lel a les vies, en aquest cas les de la línia Xàtiva-Alcoi) és ridícul: a penes uns centímetres i pel sostre voladís previst en el futur museu, és a dir, una invasió aèria. Mentre l’Ajuntament de Xàtiva mostra la seua perplexitat i els seus primers retrets cap Adif, llavors en mans d’un executiu socialista, passa el temps i es consuma el desastre; el punt d’inflexió en contra de l’immoble: caduquen les ajudes del Pla Zapatero. L’octubre de 2009, Xàtiva intenta negociar una pròrroga de l’Estat. Però el govern d’Espanya es mostra inflexible i denega la pròrroga malgrat que l’ajuntament treballa contra corrent en una modificació del projecte per què no envaïsca el domini ferroviari. Però ja no hi haurà diners de l’Estat i la rehabilitació s’haurà d’escometre amb altres ajudes. Comencen els dubtes. Comencen els dubtes... i la desídia i la deixadesa. I fins i tot a certa sospita de que el PP d’Alfonso Rus ha deixat d’interessar-se pel projecte ara que ha de preocupar-se també per un finançament que ara ja no és tan senzill. El novembre de 2014 el Cercle per a la Defensa del Patrimoni adverteix del greu estat de deteriorament de l’estació i urgeix a prendre mesures. Governa encara el Partit Popular. Guanya l’esquerra el juny de 2015. El PP ha sigut incapaç d’acometre el projecte que ell mateix va il·luminar. I el nou tripartit governant només admet tímidament que la recuperació de l’estació és un objectiu. Però eixe objectiu, més enllà de les úniques paraules compromeses, les de la regidora d’Urbanisme, Cristina Sunyer, no es substancien en res. Sunyer anuncia en 2016 que la rehabilitació es farà recaptant ajudes. Però el pressupost municipal de 2017 (i el de 2018) la desmenteixen. L’estació, el PP la va condemnar. I el PP li va commutar la pena. I la llavors hiperactiva defensa (el PSPV opositor) és ara (tripartit) qui es desentén de l’indult. De pena.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 155


M La línia Xàtiva-Alcoi. Converses amb Basilio Álvarez José LUIS Lagardera

De moment, el que sí sabem, és que al nostre territori tenim el dubtós honor de tindre la línia d’Europa que més temps ha estat condemnada a mort

156 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

algrat que semble increïble, el trajecte Xàtiva-Alcoi es fa més ràpid en bicicleta, que en tren. Així ho va demostrar l’any 2014 el ciclista de llarga distància Fulgencio Sánchez, qui mitjançant la plataforma “Salvem el Tren”, va realitzar aquesta enginyosa acció de denúncia. Va eixir de l’estació d’Alcoi a les 8:45 hores, al mateix temps en que partia el tren en direcció a la capital de la Costera. El repte, quaranta-cinc kilòmetres i arribar abans que el ferrocarril. Ho va aconseguir. En onze minuts menys que el tren (que tardà 1 hora, 14 minuts i 40 segons) es va plantar a Xàtiva aquest ciclista nascut a Cartagena, però establert des de fa més d’una dècada a Alcoi. No és l’única acció que s’ha dut a terme per tal de visibilitzar la problemàtica d’una línia que, asseguren, porta abandonada més de trenta anys. Abans d’aquest exemple gràfic que acabem d’esmentar, membres de la plataforma van viatjar fins a València en el tren que fa el trajecte Alcoi-València vestits d’època, per a denunciar que, més de 110 anys després del primer viatge regular, la durada del viatge és pràcticament la mateixa. De vies, trajectes i trens, en sap prou Basilio Álvarez, veí d’Ontinyent, per a qui esta línia té unes connotacions viscerals, no polítiques. “Per a mi és pura nostàlgia, i quan et toquen el cor, això et porta a agafar una mena de compromís”. El seu amor pels ferrocarrils ve de llarg, de quan tenien una casa de camp pegada a la via, però on el tren passava cada dia. Ell no ho recorda, perquè tenia gairebé un any encara, però son pare assegura que veure’l passar era el que més content el posava. “Tota la vida ha sigut així. I arriba un moment en que, d’una manera o d’altra, t’impliques en el tema, perquè tens el tren interioritzat dintre teu. Jo he viatjat inclús en trens de vapor. Que ara estiga en la situació en que està...”. Basilio és autor d’un llibre que parla al respecte d’aquesta temàtica, publicat a Caixa Ontinyent: “El ferrocarril de Xàtiva-Alcoi” (2005). Assegura que la història de la línia de Xàtiva-Alcoi sempre ha estat marcada per problemes, i els resumeix a tres fonamentals: l’eliminació de l’estació de mercaderies d’Ontinyent –que era la segona d’Espanya en tràfic i volum-, el tancament dels tallers Miró Reig a Alcoi –que reparaven materials de Renfe-, i la decadència del caràcter estratègic que tenia. “Llevar-li mercaderies a la línia va ser un pal, però clar, és que quan ho feren ja no era rentable. En l’any 80, una vegada que conversava amb el meu cap, em va dir que el tren havia facturat en mercaderia de detall –paqueteria, majoritàriament- vora un milió de pessetes. En un sol tren. Si tu li lleves això de la nit al matí, sols queden els viatgers. I si els viatgers, damunt, han de fer transbord a Xàtiva i sols se’ls posa que inconvenients, al remat la línia es veu perjudicada”. Altres problemes de la línia d’Alcoi tenen amb veure amb la seua infraestructura i amb l’explotació de la mateixa. “El d’infraestructura està clar: no s’ha renovat la via. I s’han deixat diners ací, pel què jo no crec que la vagen a tancar. Una altra cosa és que estiga darrere entre els llocs de preferència”. Segons explica Basilio, la línia ha rebut recentment una injecció de cinc milions d’euros. “Altre problema de la línia és el propi vehicle. El tren comença a estar obsolet, però hi ha que tindre en compte una cosa. Un ascensor, a un edifici, està un muntó d’anys i treballa més que un tren. Al tren, almenys van renovant-li les peces i modernitzant-se”. L’altre problema que existeix, és d’explotació. Es tracta d’un tren regional, ja que ix de la província de València. “Això, imagine que és difícil de solucionar, perquè hi ha una normativa europea en la que, una vegada ixes del que ací entenem com a província –en altres llocs són cantons, per exemple-, ja no tens la mateixa freqüència de viatges. A banda de les dos traccions que té: elèctrica i dièsel”. Entrebancs que, d’una o altra manera, s’han d’anar solucionant. Però a Basilio no li sembla tan espectacular que una bicicleta arribe abans que el tren en aquesta ruta. “Els ferrocarrils a la resta d’Europa treballen més o menys a la mateixa velocitat. El que passa és que hi ha que tindre en compte que aquest tren no accelera bé perquè té moltes places: 228”. Eixa és una de les principals reivindicacions que aquest entès fa. A França, per posar un exemple, trens com el que tenim a la línia van amb cent i pico places. “I si en necessiten més, doncs acoblen un altre. Ací, si fas això, te’n vas a quasi 500 places, que és una autèntica barbaritat. I això és un


problema de visió de futur”. Altre problema que destaca és el traçat, que és de línia secundària del segle XIX. “Mentre que a altres països el ferrocarril està més unificat, com a Gran Bretanya, ací es va fer molta insistència en que una línia principal tenia un traçat amb més velocitat que una línia secundària. Altra cosa és l’orografia que té la línia, que és molt difícil. Abans d’arribar a Albaida ja comença a pujar, fins a Agres. I després, d’Alcoi a Agres fa altra rampa a Cocentaina. És un traçat molt complicat”. El futur, aleshores, passa per una línia secundària més lleugera i més ràpida, malgrat que de moment la cosa està complicada. I això que la potencialitat que té és latent. Aquesta línia uneix tres ciutats universitàries: Alcoi, Ontinyent i Xàtiva, i molts dels estudiants empren (o els agradaria emprar) el tren per tal de desplaçar-se. Molts d’ells van en aquest mitjà de transport perquè no tenen vehicle propi, pel que seria necessària una major freqüència. Però fins que els responsables no se n’adonen de que existeix aquest nou públic, la cosa no anirà a millor. “La mercaderia es va substituir perquè resulta més rentable el transport per carretera. Val, heu llevat això? Doneu una oferta decent per a complir amb els universitaris. Ontinyent té una facultat amb milers de places, hi ha Escola d’idiomes... i a banda està el projecte amb les comarques centrals. El que hi ha que fer és ampliar inclús el nombre de destinacions”. Perquè la línia Xàtiva-Alcoi també podria reinventar-se cap al caràcter turístic. Són molts els municipis que abracen aquest trajecte, i que podrien veure’s beneficiats si s’implementaren polítiques públiques per posar-lo en valor. “Els túnels que travessa estan catalogats com a túnels a cel obert. I un d’eixos túnels té sis o set kilòmetres en total. És una cosa molt curiosa i de construcció molt complicada, molt bonic de veure”. El que passa és que sembla que, hui per hui, aquesta no és una prioritat per a Renfe, centrada actualment en la línia d’Alta Velocitat (AVE). I mentre es tracta de clavar amb calçador en l’imaginari col·lectiu l’alta velocitat als ferrocarrils, els que necessiten una millora substancial en aquest sentit, veuen com se’ls condemna a l’ostracisme.

Al corredor de la mort. A una lenta agonia. “En el 84 va haver un amago de tancar. Eixa va ser la primera vegada que vaig escriure jo alguna cosa al respecte”, explica Basilio. “Després, quan van llevar el tema de les mercaderies, els tallers de Miró Reig, etc, també va trontollar la cosa. O quan es va cremar un tram entre Ontinyent i Agres, perquè per a alguns qualsevol excusa és bona. La línia Xàtiva-Alcoi no és una prioritat, però jo he parlat amb gent de Renfe, i potser és la menys assabentada del tema”. Potser eixa gent no és conscient de que ni tan sols s’han molestat en canviar l’horari de la línia des de l’any 1989. En que pel matí pràcticament no hi ha cap tren circulant, perquè encara es té en compte l’espai horari que ocupava el tren de mercaderies. Tal vegada no saben que una persona que puja cap a València a les set del matí no pot tornar fins les dos del migdia. Que caldria fer un horari acord amb les hores punta. “És una cosa molt a tindre en compte. El que passa és que no sé quina prioritat li han donat a açò. Que estan fent-se coses? Sí, però no al ritme que hauria de ser...”. Un ritme, que pel moment és massa lent. Amb uns vehicles amb massa places i que necessiten un automotor més lleuger. “Pense que hi ha una certa esperança de que la cosa avance. Jo, en un futur, no sé que passarà. Però no sé si la mercaderia tornarà o no. Per què el correu no pot anar per tren?”, es planteja Basilio. Però la cosa és complicada en un món actual en el que s’envien milions de correus electrònics al dia, i en que els usuaris demanden els paquets que han adquirit en temps rècord. Qui sap el que ens depararà el demà? De moment, el que sí sabem, és que al nostre territori tenim el dubtós honor de tindre la línia d’Europa que més temps ha estat condemnada a mort. Però que encara resisteix. “L’enfocament que tinc jo és lògic. Per què s’ha de llevar la línia? Encara aprofita. No és que no siga rentable, sinó que està mal explotada. I amb eixa mala gestió que s’ha fet, és un miracle que hi haja gent que encara munte a eixe tren”.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 157


Pròxima parada: Microrrelats. FINAL DEL TRAJECTE

158 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 159


MICRORRELAT

EL COLOR FELICITAT Amparo Álamo Periodista

E

m dispose a fugir de nou. De vegades pense que és la única cosa que sé fer bé: desaparéixer, enmascarar aquesta ansietat amb adrenalina. I ací estic. Esperant un avió amb destí “Felicitat”. I torne a sentir la barreja de sensacions que m’aborden en cada viatge, sempre amb un xicotet nuc a l’estómac. Eixos nervis. Pares, fills, iaios, amics, amors... I jo. Tots tornen a córrer davant els meus ulls mentre prenc un seient i descanse d’aquesta vida que vola tan de pressa. Torne a veure mirades infinites esperant la seua hora, amb poc d’equipatge per a tantes ganes. No necessites més quan el que t’espera a l’altra banda és la terra de tots els somriures. Quan viatges a la ciutat Escapada des del país de la Rutina. Sempre hi ha algú perdut, repetint per quarta volta el mateix recorregut. Quantes vegades he sigut jo eixa, en l’andana i en la vida. Me n’adone que aquesta volta jo no espere a ningú. I jure que he intentat evitar-ho, però sempre hi ha alguna cosa que em fa recordar aquell instant en què se’m va parar la vida i el cor, sense saber per a quant de temps. I necessite uns minuts d’eriçó en el bescoll i picor al nas per a recordar que vaig sobreviure a la teua fugida. M’alce, he sentit la meua crida i és hora de posar-me en marxa. Em dic que és cert: les estacions amaguen més amor que molts llits. I dessigte que els vaja genial a tots els que ara em rodegen. I dessitge que et vaja genial. I et dessitge, encara. I llance un dessitg. Que un altre color arribe per a mí, la següent estació. Un nou bitllet imprés amb una aventura sense tornada.

160 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


MICRORRELAT

DIA 20 Mario Miret lucio escriptor Arribaré tard. Recorde la guerra dels primers dies quan a les dos queien bombes al centre d’una plaça. Però la major de les tragèdies va ocórrer quan els gegants van envair la ciutat i ningú es va preocupar. S’havien tornat tots bojos! Papà sempre deia que ací no hi ha vida intel·ligent, que no hi ha normes ni lleis, que on reina el caos no pot existir bellesa. I per això vaig tindre por. Tots es prostraven davant dels gegants i els veneraven regalant-los banderes als més poderosos. Em va parèixer divertit que els xiquets no digueren res sobre el meu aspecte i que els majors em saludaren pel carrer. Alguns vestien amb disfresses i la gent els veia passar i els mirava amb respecte. Vaig suposar que es tractaria de l’exèrcit. Per sort, una vegada em vaig acostumar a eixa forma de vida, vaig aprofitar les bombes per a enviar senyals de fum a papà, que estaria removent-ho tot per trobar-me. Però aleshores, jo ja m’havia emocionat quan van vestir de flors a una dona de vint metres i vaig començar a captivar-me amb els monstres. Alguns eren tan bonics! Finalment, ha aconseguit localitzar-me. Li vaig dir a papà que tenien pensat cremar els monstres i posar-li fi a la guerra. Va ocórrer ahir i hui ningú s’assembla al seu jo dels dies anteriors. Per què algú pot estar trist si ha tornat la pau? Per què jo també estava trist? Anit un monstre diminut va quedar sense cremar i un soldat xicotet me l’ha volgut regalar. “Pren”, em va dir, “feliç viatge de tornada”. He hagut d’anar a que m’ho emboliquen. I ací estic, comprant paper regal mentre papà m’espera a la nau nodrissa.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 161


MICRORRELAT

VIATGE D’ANADA I TORNADA Maria Peris Bixquert

L

filòloga catalana

i havien donat una beca per a participar en una investigació a l’Àrtic i havia sigut l’excusa perfecta per a fer aquell viatge d’anada i de deixar-ho tot enrere. Era l’oportunitat que havia estat esperant tota la seua vida però suposava estar lluny de casa, lluny d’ella. Enmig del fred i del gel, la melangia s’havia convertit en la seua companya i només s’allunyava en els pocs moments lliures que tenia per a escriure-li un correu electrònic, i una xicoteta guspira s’encenia en els seus ulls quan feia clic en “enviar”. La mateixa guspira que havia cobrat vida pròpia per primera vegada quan una setmana abans li havia escrit per a contar-li que la investigació havia acabat i tornava a casa, que l’havia trobada a faltar i necessitava sentir-la més a prop. Així que després de moltes hores de vol, allí estava. El seu avió havia aterrat feia mitja hora i després de tant de temps fora, tot el que ara tenia davant seu semblava intangible. Estava disposada a tornar a empentar les agulles del rellotge que havia aturat però, a mesura que s’aproximava a casa, semblava que aquestes agulles s’havien desbaratat per complet. Quan va posar la clau al pany i va creuar el passadís d’entrada va sentir com una freda bufetada de realitat. Aquell silenci era més fred que tot el que havia sentit entre el gel. Era el fred de l’absència. L’absència que havia tractat d’oblidar quan va acceptar aquella beca i a la que escrivia correus gairebé a diari sabent que mai obtindria cap resposta. A casa tot estava exactament com ho havia deixat i el buit del qual havia estat fugint va tornar de colp i volta. Enmig de tot allò només quedava el seu mocador rosa damunt la taula del menjador. En veure’l, les llàgrimes que tant de temps havia estat silenciant van començar el seu propi viatge de tornada.

162 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


MICRORRELAT

antics records JOSÉ luis laGARDERA periodista L’estació romania sumida en el més absolut silenci, tan sols trencat de forma eventual pel xiuxiueig dels ocells que emigraven cap al Sud. Com ho feren tantes i tantes persones, abans de que aquella estació es tornara poc més que un cúmul d’enderrocs. El temps havia passat entre aquelles parets que ara es venien poc a poc a baix, i en les que –imaginava-, s’havien picat milers i milers de bitllets. Intentava albirar un passat en el que un grapat de viatgers guaitaven sobre l’andana l’arribada del ferrocarril, per a anar a altres poblacions, o per a tornar als seus municipis d’origen. Tal vegada per iniciar amb il·lusió una aventura en altre país, o assimilar eixe transbord malgrat que els hauria agradat quedar-se. Els imaginava fumant un cigarret, o conversant, o simplement pensant en els seus problemes quotidians. Amb maletes o bosses plenes de mercaderia. I de sobte, va pensar que era molt injust. Donava molta llàstima l’estat que presentava aquella antiga infraestructura després de tants i tants anys d’abandonament. Després de tanta parsimònia per part de les institucions, que s’enlluernen de tot allò modern deixant de banda el que sempre ha existit. Oblidant-se d’arreglar els desperfectes que els vestigis del temps van provocant. Ho va pensar tot just abans de que el tren passara, sense aturar-se, per aquella oblidada estació. L’únic tren que la visitava dia rere dia. L’únic moment en que, aquella motxilla abandonada i penjada en un dels murs, recordava el trontollant soroll de les vies i rememorava aquells dies d’incessant algaravia.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 163


LLIGACAMES

164 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 165


166 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 167


168 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 169


“Premi al venedor de l’any” 170 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


“L’arribada a les falles d’Inés Fog”

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 171


“Les Falles de Xàtiva canvien de mans”

172 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 173


174 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


La JLF agafa dos nous hostatges de la nostra comissió

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 175


176 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 177


Cultura

Puigdemont troba músics per a la falla Selgas Un desafortunat incident, va provocar a meitat exercici, la Falla Selgas Tovar es quedara sense banda de música. Per sort les bones relacions del nostre president Enrique Mora, amb Carles Puigdemont, degut a l’amistat que els uneix des que fa anys assistira a un míting polític a la Torre de Lloris, ha propiciat que aquest últim haja aprofitat les seues vacances a Bèlgica per a trobar una xaranga substituta. “Els d’aquesta xaranga, són Ben Bons”, ha manifestat Puigdemont a través d’un plasma. La sorpresa, ha aparegut quan en la comissió s’han assabentat de que els músics parlaven un perfecte valencià, ja que no són de Bèlgica, sinó de Bèlgida, un municipi de la Vall d’Albaida.

178 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Ciència

La Falla Selgas inicia un viatge a l’espai per tal de buscar ajuda Els membres de la comissió asseguren que Enrique Mora, president de la falla, es troba en una missió espacial amb l’objectiu de trobar a algú que puga ajudar-li a l’hora de realitzar les tasques que es necessiten al casal, especialment quan es tracta de netejar o d’arreplegar trastos. “En la Terra no hi ha ningú que es digne a baixar quan quedem pel whatsapp per a arreglar coses”, assegura Mora a través d’una connexió des de l’Estació Espacial Internacional. “Almenys ací dalt, amb el tema de la gravetat, no tinc que xafar molt el sòl, perquè al casal m’apegava més que el socarrat a la paella”. De moment, no s’ha establert connexió amb vida en altres planetes. Enrique seguirà intentant-ho durant els pròxims dies. “Hi ha algú ahi?”, pregunta cada mitja hora acompanyant-ho amb el seu particular riure que, assegura, és un tipus de llenguatge interestelar.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 179


ESPECTACLE

Enrique Mora decideix apostar per les varietats L’èxit en la interpretació al concurs de la Segona part de la presentació de Selgas, que el va dur a guanyar amb la interpretació de el Titi i el seu “Libérate”, han fet que el president s’haja decidit per dedicar-se a l’espectacle de varietats. “De moment m’ho vaig a prendre com un hobbie, però qui sap si el dia de demà em vaig a poder dedicar a açò. Ara estic pletòric, perquè ja m’he alliberat”, exposa Mora, que somia amb ser un referent d’aquest mític format en el món de l’espectacle. De moment, ja ha començat a fer els seus primers treballs com a flamenca, entretenint als conductors que paren a repostar en una coneguda gasolinera de Xàtiva, i espera rebre prompte moltes telefonades per començar a viatjar arreu de tot el país.

180 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


TEATRE

L’apropòsit de la presentació viatja per tota Espanya El gran èxit assolit per l’apropòsit de la presentació d’aquest 2018, a càrrec de la Selgas Company, ha fet que nombroses localitats s’hagen interessat en signar aquesta obra de teatre per a exhibir-la als espais culturals dels seus propis municipis. La primera de les actuacions, serà a la Granja de la Costera, en una data encara per confirmar. Però ja es parla inclús d’anar a Madrid. De fet, Sento, va proposar viatjar cap allí amb el seu cotxe, quan tots pujaren per tal d’anar a per un encenedor per a encendre la traca. “Volem dur a estos americanos a vore món, encara que siga a Madrid. Eixe és el segon lloc on més madrilenys hi ha després de la platja de Gandia”, ha explicat l’actor mentre rematava al gall una botella de cassalla.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 181


ESPORTS

Dámaso, el ‘rookie’ del 2017 Entre les sorpreses de l’any en els fitxatges de la comissió, es troba Dámaso, qui s’ha convertit en el millor ‘rookie’ de Selgas en 2017. Ningú apostava per la seua implicació, ja que no tenia experiència al món faller, però ha demostrat la seua vàlua. Un dels mèrits que l’han portat a aconseguir aquest reconeixement intern és la seua polifacètica tasca als Jocs de Saló. Dòmino, truc, manilla, bac, parxís... li donava igual. Inclús s’haguera atrevit amb els escacs en cas de demanar-ho la falla. “No tinc problema, perquè a mi sempre m’ha agradat el vici”, ha manifestat. A banda de la seua faceta esportista, Dámaso també s’ha destacat per ser un bon pintor, o una de les úniques persones en respondre a la cridada a l’acció d’Enrique quan es necessita mà d’obra. A més a més, va portar el banderí amb molt d’orgull el dia de la recorreguda. “Xe tu, açò és millor que ser abanderat als Jocs Olímpics”, va declarar aquell dia.

182 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


SUCCESOS

El virus faller viatja a la Torre d’en Lloris Fins a la Torre d’en Lloris ha arribat el virus faller en forma d’apuntada massiva. El motiu, la gran insistència del president de la comissió i veí d’aquesta pedania de Xàtiva, Enrique Mora, que ha aconseguit que més de la meitat dels seus habitants siguen ja fallers de Selgas. “La meua intenció és aconseguir que s’apunte l’altra meitat, però les negociacions estan complicades”, assegura Mora, que aquest any posarà un autobús per tal de realitzar els desplaçaments. “Ens hem apuntat perquè és molt pesat. Sempre deia que ‘si la falla açò...’ que ‘si la falla allò...’ almenys ara que estem dins, com ho viurem, ja no tindrà per què contar-ho. En casa ara podrem descansar”, ha explicat un dels nouvinguts.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 183


REPORTATGE

5 dies amb viatges psicotròpics Un conegut programa de televisió ha decidit visitar el món faller per tal de provar l’experiència amb els viatges psicotròpics. El que passa és que en lloc de fer 21 dies, ho han reduït a 5, i no per pressupost, sinó perquè han tingut prou amb el que han vist durant la setmana fallera. “Ara comprenc com poden aguantar tres nits senceres sense dormir”, ha explicat el periodista que ha viscut l’experiment en les seues pròpies carns. “Ja no és sols les pastilles que em feien prendre, que em deien que eren per a evitar el mal de cap al dia següent, sinó que a eixa cosa que li diuen casal comencen a beure i no paren: licor d’arròs, whisky, ron, ginebra, cassalla... són pitjor que una esponja”, ha manifestat. “És la primera vegada que no aguante les tres setmanes que solen ser habituals. Estos fallers estan fets d’altra pasta. No m’extranya que hagen estat declarats com a Patrimoni de la Humanitat”, ha assegurat.

184 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


CENSURAT

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 185


NOVES TECONOLOGIES

Aprèn a no caure en enganys a whatsapp amb Érika Des de la Falla Selgas Tovar tenim la sort de comptar amb Erika, una experta en noves tecnologies, que al llarg de l’any ha realitzat nombroses classes pràctiques sobre com no ser enganyat per les xarxes socials. “Hi ha persones que intenten fer-te caure, i que piques en algunes coses com falses cadenes de desapareguts, o vídeos falsos”, explica. “L’home (o la dona) és l’únic animal que entropessa dues vegades amb la mateixa pedra, per això és important obrir bé els ulls i tractar de que no ens la colen. Amb mi, mai ho han aconseguit”, assegura. *Polsa el play per a veure el vídeo complet.

186 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


SOCIETAT

Un 95% dels estudis confirmen que dormir és bo Dormir és bo per a les persones. Així ho confirma un estudi de la AVSM (Associació Valenciana de Somnis i Migdiades). “Si dorms almenys un parell d’hores al dia, quan et despertes, estàs més fresc. Quan no descanses i te toca anar a treballar això... això és una merda”, ha explicat el doctor Visente Prenya-Gallines, insigne doctor de la institució, després d’un minuciós anàlisi del comportament social. Tan bo és dormir, que no importa el lloc ni l’hora on fer-ho. Sinó que li ho pregunten a Daniela. Estarà somiant ja en ser Fallera Major de la seua comissió? En els petards que tirarà en falles? En que s’acabe ja eixa infernal música per a poder anar-se’n a descansar al seu llit? No obstant, hi ha un 5% d’estudis que diuen que no és bo dormir. Això sí, aquests estudis estan fets pels propis fallers durant la setmana fallera. “Dormir? Això què és?”, va respondre el portaveu de la comissió Selgas mentre presidia una filà improvisada al ritme de Paquito el Chocolatero.

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 187


RECORDS D’UN ANY

188 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 189


190 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 191


192 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 193


194 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 195


196 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 197


198 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 199


fi del trajecte

200 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


“Les nostres maletes malparades estaven apilades a la vorera novament. Teníem molt per recórrer. Però no importava, el camí és la vida”. (Jack Kerouac)

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 201


202 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


els nostres col·laboradors

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 203


Loterias La Diosa Fortuna Pasaje del Leon, 4 - 46800 Xàtiva (Valencia) Tel. 96 227 35 97 www.ladiosafortuna.com

204 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


Instalaciones Termicas y Mantenimientos

Carlos Sarthou 1

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 205


206 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 207


208 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 209


Peluqueria Marta Bonet Tel: 961059158 - 656 396 882 c/ Compositor J. Lammez, nº 3 bajo 46800 Xàtiva

210 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 211


212 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 213


214 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 215


216 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 217


218 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 219


220 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 221


222 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 223


224 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 225


226 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 227


228 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


VIATGES D’ANADA I TORNADA - 229


Gràcies a totes les firmes col·laboradores

230 - VIATGES D’ANADA I TORNADA


AAK FAMILY S.L. Direccion: Carrer Maulets 7-3- 7 46800 Xativa Valencia Telefono: 634 406 598 Email: aakfamily@yahoo.com

VIATGES D’ANADA I TORNADA - 231


232 - VIATGES D’ANADA I TORNADA

"Viatges d'anada i tornada". Llibret Selgas Tovar 2018  

Aquest és el llibret explicatiu 2018 de la Falla Avinguda de Selgas i Planas de Tovar de Xàtiva, que porta per títol "Viatges d'anada i tor...

"Viatges d'anada i tornada". Llibret Selgas Tovar 2018  

Aquest és el llibret explicatiu 2018 de la Falla Avinguda de Selgas i Planas de Tovar de Xàtiva, que porta per títol "Viatges d'anada i tor...

Advertisement