Page 1


Index 2.

Salutació President

24.

Junta Directiva

4.

Salutació President JCF

25.

Cort d´honor i Vocals

6.

Fallera Major

26.

Comissió Infantil

8.

Esbós Monument Gran i Explicació

27.

Recompenses

10.

President Infantil

28.

Abonada Major

12.

Fallera Major Infantil

29.

Abonades

14.

Esbós Monument Infantil i Explicació

30.

Programa de Festes

16.

Premis i Guardons 16/17

32.

Les Falles: Tradició i Innovació

18.

Memòria Fallera

63.

Guía Comercial

Crèdits Edita

Falla Sant Antonide la Mar

Direcció i Coordinació Publicitats

Jorge Navalón

Us convidem a visitar la versió Digital https://issuu.com/fallasantantonidelamar

Comisió Falla Sant Antoni

Memória Fallera

Dennis Ferrer

Sisco Mayor

Correcció Llingüística

Jorge Navalón

David Airos

Maquetació i Portada

Jorge Navalón

Gwendolin Moya Equip de redacció

Fotos

Impressió

Da Vinci - El Petit Editor

Andrea Vallet Jorge Navalón

El present llibret ha participat al Concurs de Llibrets

Dennis Ferrer

Fallers de la J.L.F. de Cullera.

Gwendolin Moya

Loredana Saez

A més participa als Premis de les Lletres Falleres


Salutació del President 2018 Francisco Manuel Mayor i Vallet Estimats fallers, em dirigesc a tots vosaltres, un any més, com President d’aquesta Comissió. És el meu segon any de presidència i tinc el goig de dir-vos que no hi ha altra cosa més important que la convivència entre les persones, el respecte i el bon tractament. La meua experiència de l’any passat ha servit per adonar-me de molts defectes i superar-los de la millor manera possible. Aquest any és un any nou. Un any més. La Comissió Falla Sant Antoni de la Mar mira cap endavant i enguany ha fet una gran aposta. Tots hem fet un gran esforç econòmic per a què el monument faller gran siga enguany el millor de Cullera. Estem molt contents amb el nostre artista faller Erik; que com sabem, donarà tot de si per a situar a la comissió en el punt més alt del pòdium. Seria un orgull per a nosaltres seguir tenir-lo com artista faller i que continuara fent els monuments molts anys més a la nostra barriada. Voldria animar a tota la comissió a que colaborara en fer que enguany siga un any inoblidable per a tots nosaltres. Cada faller ha de viure la falla amb plenitud, seguint el dia a dia i donant-se a les exigències de la festa. Aleshores, tan sols ens resta preparar-nos, relaxar-nos, esperar l’esdevindre i que la festa comence amb tota la seua intensitat, estrèpit i esplendor. Gràcies a tots vosaltres i bones festes. 2


3


Salutació President de la Junta Central Fallera i Regidor de Cultura Festiva de l`Ajuntament de València

En Pere Fuset i Tortosa

És un plaer per a mi acceptar la invitació de la Falla Sant Antoni de la Mar i poder compartir amb tots vosaltres l’esclat d’alegria amb què el poble valencià rep la primavera. A algú li podrà resultar estrany que el regidor de Cultura Festiva del cap i casal s’adrece als fallers i les falleres de Cullera, però no ho és tant si pensem que la festa de les Falles és un fenomen que vertebra el nostre poble de dalt a baix. I, si bé és cert que la festa de les Falles va nàixer a la ciutat de València, també ho és que ja l’any 1928 arribà a la vostra ciutat com una afirmació de valencianitat, oberta i popular. Així ho van entendre també, uns anys després, aquells mariners i gent del vostre barri que, en els temps difícils de la postguerra, l’any 1945, van decidir reprendre l’espurna de les Falles a la vostra demarcació. Un exemple, el seu, de superació i d’esforç col·lectiu que s’ha transmés de generació en generació a tots els components de la comissió, que recorden en el seu escut eixa primera falla de la seua història. Però han passat els anys i la festa de les Falles ha anat transformant-se en paral·lel a l’evolució de la societat valenciana que les va crear al seu caliu. Com en tantes altres coses, la innovació ha sigut la millor aliada de la mateixa tradició, adaptant-la als temps i garantint així la seua pervivència fins als nostres dies. Com ja sabeu, les Falles han sigut declarades per la UNESCO patrimoni immaterial de la humanitat. La indumentària, l’art pirotècnic, la música de les nostres bandes i colles, l’ús popular de l’espai públic, els llibrets i tota la literatura fallera en valencià, i per descomptat, la tècnica dels nostres artistes fallers, són els elements que ens han permés aconseguir este reconeixement mundial. I esta declaració inclou les Falles de Cullera, juntament amb les de la resta de localitats on els valencians i les valencianes celebrem la nostra festa, perquè eixe és justament un dels valors que avalen les Falles: la seua capacitat de vertebració i cohesió social. I ací estem. Amb una festa de les Falles que és molt més que una festa. Un motor econòmic, social i cultural fonamental. Una xarxa ciutadana que cohesiona i vertebra. Una peça imprescindible per a comprendre una identitat plural com la valenciana. La festa gran dels valencians i les valencianes. Una festa valenciana, que ara és, també, universal. Només em resta desitjar als vostres representants, Neus, Sheila, Eduard i Francisco, que conserven per a sempre en la memòria este any tan especial per a les seues vides. I a la resta de fallers i falleres de la Falla Sant Antoni de la Mar, que viviu unes festes intenses, plenes de goig i alegria.

4

Bones Falles i feu bondat!


5


Sheila Saez i Ruano Fallera Major 2018 El cel clar i el sol brau, acompanyen aquest somni; Des del teu barri fins al far, reorren les veus de Març.

La música que s´escolta, marcarà sempre els teus passos. Al ritme dels nostres cors, que bateguen als teus compassos.

Bonica i valenta dona, Fallera Major ressona. Tabals, dolçaines i danses, envolten carrer i plaçes.

Escriuràs a partir d´ara, aquesta història inoblidable. En un full de paper blanc, amb tinta màgica inesborrable.

El teu any ha arribat Musa del foc i les flames. La melodia t´acompanyarà, al llarg d´aquestes falles. Les notes de goig i passió, es mouen amb el teu vestit, que llueixes orgullosa, i passatges ben airosa. 6

Un gravat de màgia i records, D´un regnat que ara comença. I que guardaràs al teu cor, com el més maravellós dels tresors. Estefania Català Nàcher


7


ExplicaciĂł Falla Gran 2018 Lema:

Desemmascarats

Artista faller: Erik MartĂ­nez i Moncho

8


Enguany la Falla Sant Antoni de la Mar a Venècia ens vols traslladar Al centre del monument un gran bust venecià en saluda i a tot el poble vol representar, ja que entre tanta festa i algun que altre ball de tots el governants s’ha d’amagar. Una dama distingida per sirenes està custodiada, i dalt la góndola viatja amb el gondoler que la transporta. Ha arribat l’entrada d’un emmascarat arlequí, que a una dona emmascarada li toca, amb ajuda d’un bonic violí una melodia molt ben estudiada. Baixant les escales ens trobem a un misteriós cavaller que fanal en mà augura grans casos de corrupció per part del govern. Al darrere del cadafal una gran dama va tapada i a Puigdemont representa, aquest sols vol cridar l’atenció i per mitjà d’una votació vol tornar a ser el líder de tota la població. En les escenes de baix ens trobem ara, un llop i un guineu d’avall la màscara s’amaguen i a les xarxes socials ens recorden, perquè avui en dia res es el que pareix. Una dona veneciana, boja s’ha tornat, ja que gran afició ha agafat, a la cria de milers de pardals. L’home que trobem ací a la dreta a tot el poble ens representa, ja que treballa com el que més i el govern el mèrit li lleva. El home adinerat al polític encarna i al pobre avi la seua pesca del dia li lleva. El flautista d’hamelín es un gran heroi salvador que la flauta va tocant, simbolitza els jutges del estat que gràcies a deu, als estafadors i diputats vol tancar. Una dona rica va fardant tot el que vol i més, i dins la góndola s’afona per creure’s millor que ningú. Un vellet a la seua tenda, màscares va fent, mentre la neta se les prova i al xiquet de fora, enamorat el te. 9


Salutació del President Infantil 2018

Eduard Parra i Juarez

Hola a tothom!. Sóc Eduard i enguany portaré amb molt d’orgull el títol de President de La Comissió Infantil de la nostra falla. Des de què vaig nàixer he format part d’aquesta Comissió amb molta il·lusió, i enguany veig complit el meu gran somni: esser el màxim representant de la Comissió Infantil, junt a la meua fallera estimada Neus; que és la Fallera Major. Els actes públic són un poc seriosos i el protocol de vegades es fa pesat. La meua llavor resulta complicada tractant-se d’un President de la Comissió Infantil inexpert com jo. Tenint al meu costat a un president com Francesc Mayor, a la Fallera Major Sheila i als meus pares, estic segur de què no em trobaré mai en evidència o desemparat. Sols em resta dir des de dins de mi i amb tota la força del meu cor, que vos desitge a tota la comissió, infantils i majors, que passeu unes bones festes falleres plenes de color i harmonia. Visca les falles! Visca La Falla Sant Antoni de la Mar!

10


11


Neus Palero Ferrer

Fallera Major Infantil 2018

12

Per xiqueta estimada, una proclama vull fer; i és que ja tenim trobada, la fallera que ha d’esser.

Sempre llesta per jugar, no desfà cap de partit; disposada a començar, sense fer soroll ni crit.

Neus és el so del nom seu, mesurada en l’actuar; com persona grata es veu, i prudent en el parlar.

A la Cort es va mirar, un encert haver-la vist; al màxim podrà pujar, a tothom això s’ha dit.

Desbordant va simpatia, i al emprendre cada acció; sempre busca alguna via, per donar satisfacció.

Com reina s’ha proposat, cap objecció ha sorgit; i en haver-la presentat, ja tenim el goig complit. Josep Sanjuán i Cerveró


13


Explicació Falla Infantil 2018 Lema: Báaxal “Diversió” Artista faller: Erik Martínez i Moncho

14


L’arribada dels maies a Cullera es imminent, amb l’alba han arribat a les nostres costes. Un gran maia s’encarrega de donar la benvinguda fent una gran ofrena als deus. Al llarg del cadafal mil histories et vas a poder trobar, saps com va sorgir el xicle o les bufes? Doncs aquests xicotets maies t’ho podran explicar. Una gran barca engalanada a la princesa pel riu es passeja , que amb ajuda dels seus amics amb uns bongos i molta música, fan entendre a la gent que ha arribat l’hora de la festa. Amb l’arribada dels maies moltes noves espècies i animals al poble han arribat, aus mil·lenàries, tucans i alguns lèmurs s’han apuntat a gaudir la festa que els nostres xicotets maies han preparat. El jove maia ha arribat, màscara en mà, ell bé sap que es àgil i valent, dalt el guepard ben imponent i admirat. La iaia un bon berenar ens ha preparat, xocolate ben calent per a que no passem fam, A més mil contes i faules va contant que amb l’ajuda de dos grans tòtems poden o no fer-se realitat. No podem oblidar els que ens uneix amb aquesta civilització, el foc com a punt d’inici, que desperta gran il·lusió. Un gran viatge per aquesta cultura ens espera, veure la vida dels maies i les seues costums, amb ajuda d’aquesta falleta, que de segur no decep a ningú. 15


Premis i Guardons exercici 2016/2017

16


3er Premi Falla Gran Secciรณ Especial 3er Premi Falla Infantil Secciรณ Especial Millor Ninot Indultat Falles Grans Secciรณ Especial Millor Ninot Indultat Falles Grans de Cullera 1er Premi Comparses Festes Majors 17


Memòria Fallera

18


19


20


21


22


23


Junta Directiva 2018

24

President

Francisco M. Mayor i Vallet

Delegad. Secc. Fem Vicent Llopis i Gorgonio

Vice-President 1er

Jose Vicente Vallet i Costa

Del. Reds Socials

Dennis Ferrer i Ruiz

Vice-President 2on Vicent Llopis i Gorgonio

Delegat Llibret

Jorge Navalón i Piqueras

Vice-President 3er

David Airós i Blanco

Deleg. Cuotes Inf.

Cintia Dies i García

Vice-President 4rt

Miguel Marí i Pellicer

Marilo Bou i Toro

Assessor 1

Fernan Selfa i Codina

Bibliotecar-Arxiver Adrian Gimeno i Martínez

Assessor 2

Enrique Píris i Luján

Deleg. de Teatre

Erik Martinez i Moncho

Secretari

José Sanjuán i Cerveró

Delegat d’Esports

David León i Gràcia

Vice-Secretari

Davinia Martínez i Moncho

Delegats Abonades

Carolina Alberola i Català

Tresorer

Marcos Agud i Larios

Del. Festes Xiquets

Grup de mares de xiquets

Vice-Tresorera

Andrea Gascó i Moya

Del. Festes Majors

Andrea Benavent i Nicola

Comptadora

Concha Martí i Osa

Del. Pirotecnia

David León i Gràcia

Vice-Comptadora 1 Rosa Maria Ruano i Grau

Del. de Premsa

Romina Llopís i Gorgonio

Vice-Comptadora 2 Maite Amorós i Benavent

Sandra Sánchez i Fullerat

Deleg. F. d’Honor

David Airós i Blanco

Deleg. Festes JLFC

Andrea Gascó i Moya

Fernan Selfa i Codina

Del. d’intendència

Carlos Marí i Gimenez

Delegats Loteries

Concha Martí i Osa

Festes Temàtiques

Grup treball Ramón Pérez

Nadina Fullerat i Sapiña

Eduardo Bohigues i Píris

Delegat Junta Local Andrea Gascó i Moya

Jurat Incidenc. JLF Del. de Protocol

Delegada Casal

Pilar Marí i Pellicer

Del. de Cavalcada

Romina Llopís i Gorgonio

Deleg. Cobrament

Lolin Fullerat i Sapiña

Davinia Martinez i Moncho

Deleg. Recompens

José Sanjuán i Cerveró

Erik Martínez i Moncho

Delegat Músics

Marcos Agud i Larios

Vicent Llopis i Gorgonio

Delegat Publicitat

Miguel Marí i Pellicer

Dennis Ferrer i Ruiz

David Airós i Blanco

Erik Martínez i Moncho


Cort d´honor Maria Angeles Airos i Blanco Inmaculada Alberola i Catala Cyntia Alvariño i Cervero Maria Rosa Aragó i Sapíña Marta Armengot i Nicola Carmen Barrilero i Sanchis Esther Blanco i Ferrer Pilar Blanco i Ferrer Raquel Bohigues i Olmos Lorena Bolufer i Ortiz Anais Chayanne Cebolla i Aguilar Marta Cervantes i Estelles Alba Colom i Altur Marta Colom i Ferrer Raquel Colom i Piris Davinia Colom i Piris Trini Cosi i Chornet Joana Crespo i Sapiña Marina Diego i Segui Elisabet Ferrer i Salvador Maruja Font i Lloret Monica Frasquet i Colom Elena Gadea i Martí Olga García i Benito Mª José García i Ferrer Alba García i Llopis Maria Luisa Garrido i Revuelta Pepita Garrigos i Carbo Eva Gavarrell i Peris Carla Guevara i Sanchez Lorena Juarez i Lli Laura Lafarga i García

Amadora Lli i Bou Sonia Llinares i Piqueres Jennifer Marí i Ferrer Nerea Mari i Quesada Gumer Martí i Osa Soraya Martín i Lázaro Zaira Martínez i Roldan Esperanza Martorell i Mayor Nuria Moncho i Palomares Monica Montañes i Amoros Cristina Moreno i García Gwendoline Moya i Cruz Eva Maria Nicolas i Muñoz Júlia Ortiz i Iborra Sonia Palomares i Gil Sonia Pelegrí i López Eva Maria Perez i García Ana Maria Peris i Piris María Prieto i Cosí Patricia Rico i Marí Elena Rodriguez i Collado Loredana Saez i Ruano Aurora Sanjuan i Aragó Laura Schoeters i Tur Paula Selfa i Bou Claudia Selfa i Bou Estefania Serrano i Talens Esther Soler i Gay Hortensia Talens i Llí Mireia Tello i Imbernon Andrea Vallet i Martí Sara Vallet i Martí

Vocals Francisco Airos i Blanco Sergi Aparicio i Ausina Francisco Arlandis i Bolufer Carlos Arlandis i Font Ivan Boffelli i Gil Eduard Bohigues i Lli Jordi Bou i Ortega Enrique Antonio Bou i Toro Javier Campos i Serra José Francisco Castelló i Gonzalez Alfredo Agustín Castelló i Tomás Vicent Colom i Mengual Miguel Crespo i Albero Oscar Escrivá i Garrido David Ferrer i Martínez Hugo Frasquet i García Alan García i Tur Roger Gomez i Urtasun José Antonio Gomis i Piera Jose Manuel Lafarga i Vallet Juan Bautista Lli i Garrigos César Martínez i Estarlich Hilario Mayor i Vallet Antonio Moncho i Aragó Juan Antonio Montañes i Magraner Alfonso Morell i Ardit Sergio Moya i Año Jose Palero i Catalá José Manuel Palero i Marí Christian Palero i Marí Oscar Parra i Muñoz Ceferino Pellicer i Fullerat

Ceferino Pellicer i Marí Ramon Perez i García Eric Perez i Raga Antonio Peris i Piris Adrian Piqueras i Melero Raul Prieto i Solaz Pablo Serquera i Soto Pablo Serrano i Talens Joan Simó i Arlandis Antonio Sirvent i Botija Iván Solaz i Palau Vicente Soler i Gay Enrique Uroz i Falcó Joaquin Vallet i García

25


Comissió Infantil 2018 Angela Airos i Martorell Ignacio Airos i Martorell Alejandro Arlandis i Barrilero Victoria Arlandis i Barrilero Helena Boffelli i Blanco Voro Bonet i Roca Sergi Bonet i Roca Jashia Borja i Perales Nahia Bou i Linares Miriam Bou i Linares Enrique Bou i Pelegrí Irene Bou i Pelegrí Valentina Campos i García Laura Catala i Pizarro Amaya Colom i Altur Zaira Colom i Marí Dylan Cremer i Montañes Brayan Cuenca i Pérez Joan Dauder i Talens Bernat Dauder i Talens Jonah De la Torre i Gascón Jaume Díaz i Del Arco Maria Fernandez i Chúlio Neus Ferrer i Talens Mar Ferrer i Talens Agustin Frasquet i Colom Juan Frasquet i Colom Marta Frasquet i Colom Lucía Garrigós i Moya Ariadna Giménez i Martínez Kothan Giménez i Martínez Mireia Giner i Talens Esteban Girard i Gimeno Celia Gómez i García 26

Alejandro Ibor i Gómez Vicent Ama Juarez i López Mónica Kolojanskaite Aday León i García Arion León i García Joel López i Colon Leyre López i Colon Nerea Marín i Martín Javier Marquez i Morales Lizar Martin i Colom Marco Martin i Colom Claudia Martínez i Blanco Albert Martínez i Nicolas Andreu Martínez i Nicolas Edurne Martínez i Roldán Samir Martínez i Samir Irene Moncho i Palomares Carles Morell i Grau Gorka Nicola i Martín Josep Palero i Ferrer Naomi Palero i Moreno Hugo Pérez i Rodríguez Nayara Pérez i Rodríguez Juan Emili Piris i Beltran Raul Prieto i Cosí Ferran Selfa i Bou Carla Serrano i Alberola Paula Serrano i Alberola Gabriel Sisternes i Rico Maverick Solaz i Peris Sara Terradez i Ramírez Mateo Tesoro i Fernández Oscar Todosantos i Enguíx Erica Uroz i Blanco


Recompenses Falleres Bunyol d´Argent

Cullera d´Argent

Cullereta i Distintiu d´Argent

Javier Campos Serra Anais Chayanne Cebolla Aguilar

Carlos Arlandis Font Carmen Barrilero Sanchis Marta Cervantes Estelles Cristina Moreno García

Victoria Arlandis Barrilero Jaume Díaz Del Arco Oscar Escrivá Garrido Juan Frasquet Colom Marta Frasquet Colom Monica Frasquet Colom Agustin Frasquet Colom Hugo Frasquet García Esteban Girard Gimeno Monica Kolojanskaite Gorka Nicola Martin

Bunyol d´Or Cristina Adam Saez Marcos Agud Larios Andrea Benavent Nicola Cyntia Dies García Joaquin Vallet García Andrea Vallet Martí Bunyol amb Fulles Llorer Raquel Colom Piris Davinia Colom Piris Davinia Martinez Moncho Gwendoline Moya Cruz Elena Rodriguez Collado Loredana Saez Ruano Sandra Sanchez Fullerat Bunyol Brillants Marilo Bou Toro Eva Gavarrell Peris Rosa Ruano Grau Fernando Selfa Codina Hortensia Talens Llí

Cullera d´Or Enrique Ballester Alarcon Lidia Benito Ferrer Esther Blanco Ferrer Ivan Boffelli Gil Alan García Tur Francisco Manuel Mayor Vallet Jorge Navalon Piqueras Adrian Piqueras Melero Enrique Uroz Falcó Cullera amb Fulles Llorer Raquel Colom Piris Davinia Colom Piris Davinia Martinez Moncho Gwendoline Moya Cruz Elena Rodriguez Collado Loredana Saez Ruano Sandra Sanchez Fullerat

Cullereta i distintiu d´Or Sergi Bonet Roca Irene Bou Pelegri Claudia Martínez Blanco Naomi Palero Moreno Eduard Parra Juarez

Cullera Brillants Eva Gavarrell Peris Rosa Ruano Grau Hortensia Talens Llí

27


Abonada Major 2018 Encarna Tomas i Bodí

Eres com la llum, brillant i radiant; Que perfila el teu talant com un matí de primavera, tranquil·la i serena i d’ alegria i dolçor eres plena Al teu cor bellesa i enteresa Les teus mans plenes de tendresa Tots t’admiren al passar Amb la delicadesa que tens al caminar Ens diu el teu instint Que el teu somni es va complint La il·lusió s’aprecia en la teua mirada Tan dolça com una balada Aquest any gaudiràs d’un càrrec important Que tens el valor d’anar afrontant A tots en ompli d’honor Tindre’t com a Abonada Major Marta Cervantes i Estelles 28


Les Nostres Abonades Concepción Benavent i Martí

Encarna López i López

Angelita Blanco i Pastor

Angeles Teresa Moltó i Bohigues

Concepción Catalá i Galiano

Camelia Mompó i Piris

Maribel Cortes i Llopis

Maria Encarna Oliver i Borrull

Mari Carmen Estelles i Oliver

María Rosa Oliver i Catalá

Mari Carmen Ferrer i Ferrer

Mónica Olmos i Martí

Consuelo Ferrer i Martí

Gema Pellicer i Peiro

María del Pilar Ferrer i Moltó

Rosita Pelló i Oliver

Mari Carmen García i Alcalá

Irene Perales i Calatallud

Mari Garcia i Gabriel

Encarna Pérez i Gómez

Mari Carmen García i Llopis

Milagros Sigalat i Martí

Marilin García i Llopis

Lolin Toro i Oliver

Ines Gay i Sastre

29


Programa de Festes

Divendres 16 de Febrer

Dissabte 10 de Març

Gal·la de les F.F. M.M. de la Comunitat Valenciana a la Sala Santy a les 21:00 h., amb sopar al preu de 40,00 € /persona

Festa del Cadet (a determinar lloc i hora)

Dissabte 17 de Febrer Acte de Presentació d’Esbossos al Saló Multiusos dels Jardins del Mercat a les 12:00 h. Cridà fallera a l’Ajuntament Vell a les 20:00 h. Ball als Jardins del Mercat a les 23:00 h. Dissabte 24 de Febrer Dinar al casal d’aixelleta, amb cost, a les 14:00 h. Gal·la de Majors de Junta Local Fallera al Hotel Holliday Inn a les 19:00 Diumenge 25 de Febrer Gal·la d’Infantils de Junta Local Fallera al Saló Multiusos dels Jardins del Mercat a les 17:00 h. Divendres 2 de Març Gal·la de la Cultura de Junta Local Fallera al Saló d’Actes de la Casa de la Cultura a les 19:00 h.

Muntatge de taules i cadires al carrer a les 8:00 h. Esmorzar a càrrec de la comissió a les 10:00 h. Concurs de Paelles al C/ 25 d’Abril, a les 14:00 h patrocinades per el Bar Xelo al preu de 40,00 € per paella per a 10 comensals. Cercavila de la Festa de la Flamenquilla a les 19:00 h. Sopar de la Festa de la Flamenquilla a les 22:00 h. Festa al casal a les 23:00 h. Diumenge 11 de Març Esmorzar al casal a càrrec de la comissió a les 10:00 h. Dia del Xiquet. Globotà infantil a les 11:00 en Plaça Andrés Piles. Dinar a càrrec de les Dones Abonades al Casal a les 14:00h. Festa infantil al Carrer 25 d’Abril i berenar per als xiquets a les 17:30h

Dissabte 3 de Març

Penjada oficial de banderes a les 17:00h pels carrers de la barriada.

Dinar a càrrec de la comissió al Casal a les 14:00h.

Sopar al casal d’aixelleta, sense cost, a les 22:00 h.

Cercavila i Tren faller a les 19:00h organitzat per JLFC.

Dilluns 12 de Març

Sopar al casal a càrrec de la comissió a les 22:00 h.

Dinar a càrrec de la comissió al Casal a les 14:00h.

Festa al casal a les 23:00 h.

Festa infantil al Carrer 25 d’Abril i berenar per als xiquets a les 17:30h

Diumenge 4 de Març Dinar al casal d’aixelleta, sense cost, a les 14:00 h. Inauguració de la Exposició del Ninot i premis als ninots indultats, organitzada per JLFC a les 19:00 h.

Sopar al casal d’aixelleta, sense cost, a les 22:00 h. Dimarts 13 de Març Esmorzar al casal a càrrec de la comissió a les 10:00h.

Dia 7, 8 i 9 de Març (Dimecres, Dijous i Divendres)

Dinar a càrrec de la comissió al Casal a les 14:00h..

Festa infantil al Carrer 25 d’Abril i berenar per als xiquets a les 17:30h

Festa infantil al Carrer 25 d’Abril i berenar per als xiquets a les 17:30h Penjada de tendals als edificis propers al llarg de tot el dia.

30


Dimecres 14 de Març Esmorzar al casal a càrrec de la comissió a les 10:00h.

Recepció dels Jurats i visita a les falles, a les 8:00h a la seu de la JLF en la casa de l’ensenyança. Esmorzar al casal a càrrec de la comissió a les 9:30h

Dinar al Casal a càrrec de la comissió a les 14:00h.

Cercavila de cortesia a una part de les falles de Cullera a les 11:30h

Treta de les peces del monument faller gran al carrer.

Mascletà de l’Ajuntament a la Rambla San Isidre a les 14:30 h.

Festa infantil al Casal i berenar per als xiquets a les 17:30h

Dinar de tota la comissió al Saló La Font de Tavernes a les 15:00h

Sopar al Casal a càrrec de la comissió a les 22:00h

Lliurament de premis a les 20:00h als Jardins del Mercat Municipal

Jocs al casal per als majors.

Sopar al casal a càrrec de la comissió a les 22:30h

Dijous 15 de Març

Ball als Jardins del Mercat.

Continuació de la treta del monument faller gran al carrer a les 8:00h

Diumenge 18 de Març

Esmorzar al casal a càrrec de la comissió a les 10:00h.

Despertà per la barriada a les 8:30h

Dinar al Casal a càrrec de la comissió a les 14:00h.

Esmorzar al casal a càrrec de la comissió a les 9:30h

Festa infantil al Casal i berenar per als xiquets a les 17:30h

Cercavila de cortesia a l’altra part de les falles de Cullera a les 11:30h

Dançaes per les falles.

Mascletà de l’Ajuntament a la Rambla San Isidre a les 14:30 h.

Començament de la Plantà del Monument Gran.

Dinar de tota la comissió al Saló La Font de Tavernes a les 15:00h

Sopar al Casal a càrrec de la comissió a les 22:00h

Ofrena de flors a la Verge del Castell a les 18:30h al carrer del Riu.

Jocs al casal per als majors.

Sopar al casal a càrrec de la comissió a les 22:00h

Divendres 16 de Març

Ball als Jardins del Mercat.

Plantà oficial dels monuments fallers al carrer a les 8:00h

Nit del foc. Mascletada nocturna a les 23:30h en el Prado.

Esmorzar de plantà a càrrec de la Comissió al casal a les 10:00h

Dilluns 19 de Març

Dinar al Casal a càrrec de la comissió a les 14:00h.

Despertà per la barriada a les 8:30h

Festa infantil i berenar per als xiquets al casal a les 18:00 h a càrrec dels Fallers Majors Infantils.

Esmorzar al casal a càrrec de la comissió a les 9:30h

Rebuda dels músics a les 20:00 h a l’estació de tren del poble. Sopar al Casal a càrrec de la Fallera Major a les 22:00h

Cercavila a la santa misa a les 11:30h a la Parròquia de Sant Antoni Abad Mascletà de l’Ajuntament a la Rambla San Isidre a les 14:30 h.

Nit d’Albaes a partir de les 22:00h organitzada per JLFC.

Dinar de tota la comissió al Saló La Font de Tavernes a les 15:00h, a càrrec de la Fallera Major.

Col·locació de gespa i tanques al monuments fins altes hores de la matinada.

Cremà del monument infantil a les 20:30h

Dissabte17 de Març

Sopar al casal a càrrec de la comissió a les 22:00h

Despertà per la barriada a les 8:00h

Cremà del Monument Gran per ordre invers de premi a partir de les 23:00h

31


Les Falles

Tradiciรณ i innovaciรณ


Pròleg

Enrique Píris i Luján Assessor de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

Les falles, actualment, s´han convertit en un fenòmen social i cultural.

Lluny queden aquells temps on els veïnat del barri recollien mobles vells per amntonar-los en mig del carrer i cremar-los el día de San Josep. A poc a poc, aquest primitius monuments van a anar definint-se cap a unes falles que contaven amb un peça central rodejada d’altres ninots més menudets i dels quals feien sàtira tant dels polítics que governaven com dels veïns que s´ho mereixien si més no, pel seu comportament o actitut. Aquelles falles, es realitzaven mitjançant una estructura interna de madera rocoberta de cartró i paper per otorgan-li la forma desitjada. Per el·laborar els famosos ninots, en primer lloc, es modelaven amb fang i es revestien d’una escaiola que, en acabar, faria la funció de motle. Aquesta figura buida es plenava amb cartró i cola i una vegada estava sec, s’hi teria per a donar-li l’aspecte que li corresponia per a pintar-lo més endavant. Avui, la “construcció” d’un monument faller ha canviat el procés del fang a passat al suro que permet abaratir els costos i augmentar el seu tamany. 34

Detall remat Falla Sueca-Literato Azorín 2017


Nostra falla, la Falla Sant Antonio de la Mar ha sabut incorporar-se als canvis i, tot, i que hem evolucionat des d’aquell grup d’amics que van fundar la associació, actualment seguim treballant de valent per mantindre.nos en la secció especial de les falles de Cullera. Els nostres avanpassats lluitaven per plantar monuments i fer la festa que corresponía als dies fallers i nosaltres, seguim i seguirem mantenint l’esperit que tant ens caracteritza per poder aconseguir eixe guardó tan destijat. Peró, sobretot, per a nosaltres, la Falla Sant Antoni, es més que un monument, és un sentiment que portem al nostres cors. Enguany potser siga l’any en que rebem el banderí que tota fallera major i president vol enlairar al balcó del mercat...

Falla Municipal de València. 2014 (font: rtve)

35


De l’inici a la Cremà

Dennis Ferrer i Ruiz Delegat de reds socials de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

Veure

recollir les últimes cendres del cadafal als bombers, la matinada del 20 de març, sembla un moment agredolç. Tot ja queda en el record, les hores dins del taller, les nits interminables amb els pots de pintura preparats per a donar color. En aquest moment tot comença de nou i els engranatges de la meua imaginació emprenen un nou viatge. Després de despertar de la festa fallera, et trobes una sensació malenconiosa, tot el treball realitzat es troba ja en l’oblit, però sempre dins dels records de cadascun dels fallers de la nostra comissió. Les idees per a la creació dels nous monuments del exercici vinent no es fan esperar, una explosió de imatges, referències i ninots inunden la meua ment. Amb un full i llapis en mà, començe a plasmar cadascun dels ninots que conformaran una nova falla, i qui sap? pot ser sigui el monument gran de la nostra comissió.

36

Després d’un fum de fulls, el esbós es dona per finalitzat, ara caldrà posar-li un lema que plasmi a la perfecció el significat i argument que enllaça tot el cadafal i tal vegada “Desemmascarats” sigui la paraula idònia.

Artista faller fent esbossos de falles (font: Erik Martinez)


Amb el esbós realitzat, toca presentar-lo al delegat de monument de la nostra comissió, amb el vot de confiança donat, el projecte es elegit per a ser el monument faller de la Falla Sant Antoni de la Mar per al exercici 2017/2018. Finalitzant la primavera i a punt de començar el estiu, el projecte comença a prendre forma. Amb molta delicadesa primer modelarem una maqueta, que servirà de referència per a veure el resultat final del cadafal. Els principals remats i figures que compondran aquest magnífic monument, seran escanejats i diseccionats per que amb ajuda d’una maquina fresadora al suro blanc li doni forma. Després poc a poc i com si fora un trenca closques, juntarem cadascuna de les peces per a que quedi el remat completat. Per altra part, modelarem els ninots més xicotets, que serviran de escenes per a formar un gran conjunt, amb ajuda d’un cúter i un raspall. La lija es part fonamental de les properes tasques, donar-li la forma definitiva al ninot o remat, amb gran minuciositat, oferirà un gran modelatge. Amb tots els ninots del cadafal modelats toca el torn de empaperar cadascuna de les parts d’aquesta falla, amb una mescla d’aigua, cola blanca i pedralipi. Maqueta de monument faller (font: Erik Martinez)

37


Després de donar per finalitzat el procés del empaperat, toca donar ‘li pas al gotelé i la massilla, que passada per passada, atorgaran eixa rigidesa al ninot. El proper pas torna de la mà d’un material ja conegut, la lija, que deixarà el ninot ben llis. Per últim una passada de làtex i ja estaran apunt per a pintar. La pintura sembla el pas més senzill, però de vegades elegir un color u altre, es una tasca molt complicada. Primer llancem un color base, i després poc a poc i amb gran minuciositat donarem vida a cadascun dels ninots. Per a finalitzar sols queden els últims detalls que faran que destaquen d’altres falles. Toca l’hora de eixir, 14 de març i els camions ja van plens de peses, a la plaça la gent espera, ha arribat el moment de la veritat. Però hi ha que tindre en compte que el temps passa molt ràpid i de seguida el cicle tornarà a començar.

38

Ninot modelat (Font: Erik Martinez)


Ninot pintat (Font: Erik Martinez)

39


Orige i evolució del monument

Jorge Navalón i Piqueras Delegat de Llibret de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

Una Falla o Monument Faller és un monument artístic,

satíric, generalment de grans dimensions (entre tres i vint metros d’alçària, encara que poden ser majors) en figures o ninots, al voltant d’una o més figures centrals (nomenats remat) que es planten als carrers durant les festes de les falles. El monument té generalment un lema i està ple de cartells en versos, frases i reclams de caràcter jocós, provocant les rialles de l’espectador i és construïx de materials combustibles (com ara cartó, fusta, paper i teles) per a que, despuix d’uns dies d’exposició en els carrers, es puga cremar completament. L’orige del monument faller fon la cremà de residus dels fusters i dels domicilis particulars al principi de la primavera. A sovint eren els chiquets, els que feen l’arreplegà, d’elements com cadires de boga, mobles vells, graneres o estores d’espart , la vespra de la festa de Sant Josep, patró del gremi de fusters.

39

Primer document gràfic sobre les Falles (1860)


La particularitat de les falles partix del fet que és una festa de veïnat, que els propis veïns aprofitaren per a fer critica uns dels atres. És la creació dels primers ninots, molt rudimentaris, en cartells escrits, en un fi burlesc i satíric. A sovint estes crítiques arribaven al poder municipal, a l’iglésia o a l’estat. Esta etapa arriba des de l’inici, incert en el temps de la festa, fins a les últimes décades del sigle XIX. Els ninots eren fets de deixalles, paper, fusta i cartó. És durant el canvi de sigle quan apareixen els primers ninots, fets en cos de roba i en el cap i mans fets de cera. La seua elaboració té molt més treball, podem dir que naix la figura de l’Artista Faller. Esta etapa arriba fins als anys 1920-1930. En este moment hi ha una transformació de la festa, en l’aparició de les figures de cartó modelades. Esta tècnica va permetre alçar monuments més alts i arriba pràcticament fins als nostres dies, a on encara es realisa, especialment per als ninots més chicotets i les falles de menys presupost. Una ventaja i al mateix temps inconvenient de la tècnica del modelat és la possibilitat de fer indefinidament el mateix ninot. Per tant les falles de més presupost feen ninots modelats originals cada any, que aprofitaven, a menor preu les atres falles els anys següents, perdent part de la gràcia i la novetat. Pero este método de treball permet la professionalisació de l’artista, i la seua dedicació completa a este ofici. Finalment, a partir dels anys 90 del sigle XX, va aparéixer la tècnica del poliestiré expandit o poliespan. Pel seu menor pes permet més alçada als monuments, i obliga a una major innovació als dissenys

Falla Cadirers (1904)

40


Com els monuments poden ser de gran alçària (a sovint més de 10 metros), cal una elaborada tècnica per a construir-les. La primera cosa a fer és l’elaboració d’uns borrador i potser d’una maqueta, a escala, que ha de ser aprovada per la comissió fallera que paga a l’artista faller. L’estructura es construïx de fusta i despuix s’utilisen tot tipo de materials (cartó, cera, tela, ...). Els ninots es construïxen tradicionalment a partir de moles, que es fan generalment d’algeps, s’ompli de pasta de paper, que despuix de secats es pinten. Pero hui en dia, per comoditat i facilitat de maneig, s’utilisen nous materials, com ara el Porespan, la resina o la fibra de vidre. Estos nous materials fan que els monuments siguen més llaugers i els artistes fallers es poden arriscar a crear formes atrevides i innovadores. Criticisme dels nous materials Moltes persones critiquen els nous materials, als que la gent nomena suro blanc, pel fet que el fum negre que ocasionen durant la cremà del monument no deixa vore be la combustió. També es critica la contaminació que produïxen estos nous materials en contra d’una suposta més lleu contaminació dels materials tradicionals. També estan els refritos. Se solia pensar que en els nous materials seria més difícil copiar patrons i models ya que no hi ha moles. Això s’ha demostrat no ser cert, sino que, ademés, ara és més fàcil copiar, ya que els moles són digitals i cada artista faller deixa els seus en el seu ordenador i pot engrandir-los o fer-los chicotets fàcilment. 41

Falla Plaça de l´Ajuntament València (1971)


Com no hi ha una manera concreta de fer una falla, tradicionalment s’ha dividit en les escenes que estan baix del tot i que representen diverses situacions generalment crítiques en algun acontenyiment, i uns ninots més grans que formen el cos central. Els cartells en alguna rima en valencià conten la temàtica de la falla. El remat sol ser una figura damunt de la gran que està al centre de la falla, que representa la temàtica general de la falla. Hi han falles que no seguixen este patró al peu de la lletra i solen tindre més d’un remat. La temàtica de les falles ha variat a lo llarc de l’història. En un principi servien per criticar fets que ocorrien als barris o temes de marcat caràcter local. Pero poquet a poquet, i a vegades d’amagat, començaren a criticar personages de rellevaria local. Des de la transició, les Falles han tocat temàtiques més globals i acaben criticant temes de la política i la societat local, autonòmica, estatal i global. També abunden les falles que dediquen les seues crítiques a temes banals com ara la televisió, els famosos, etc. i cada any casi totes les falles canvien la seua temàtica per els temes que estan de més actualitat.

Falla Plaça de l´Ajuntament València (1982)

42


Una Falla clàssica

Dennis Ferrer i Ruiz Delegat de reds socials de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

Habitualment entrar dins del món de les falles suposa

parlar de la seua evolució, preguntar-nos el que seria una falla moderna o pel contrari, que es una falla clàssica?. Al llarg dels anys de vida de les Falles, podem contar que han sigut plantats més de 35.000 monuments sols a la ciutat de valencià i de segur que em quede curt. A dia de hui, les falles ja ocupen pràcticament tota la comunitat, la majoria de municipis de les comarques de l’horta i el Camp del Túria, i fins i tot podem trobar Falles a altres països com podria ser Argentina, on fa poc es va plantar un monument. Centrant-nos en el que podria ser una falla clàssica, cal començar descrivint com seria la seua distribució. En les dècades dels 80 i 90 una falla clàssica podria ser la composta per molts ninots amuntegats , un cos central poc definit i un gran conjunt de ninots. El barroquisme i els ornaments serien essencials per a descriure una falla clàssica.

43

Falla Convent Jerusalem (2009)


Entrant de ple en el segle XX un exemple molt clar de les falles clàssiques serien les falles plantades per Paco López Albert a la comissió de Convent JerusalemMatemàtic Marçal. Els elements característics d’aquest artista son els anteriorment nombrats, gran abundància de ornaments, elements molt barrocs i temes molt valencians. Pel contrari la tendència al llarg del segle XX ha sigut la d’innovar, optar per un gran cos central, busts, temàtiques més fresques i pintures més netes i clares. Actualment podem trobar exemples molt clars d’artistes que segueixen una línia clàssica com podria ser Paco Torres, que amb el disseny de Miguel Santaeulàlia condueix la falla a una distribució més típica de la falla clàssica, tornen els temes antics y la gran quantitat de ninots com a remats. Com podem veure a la Falla del Pilar l’any 2017.

Falla Convent Jerusalem (2010)

Falla Pilar (2017)

44


Les Falles experimentals

Jorge Navalón i Piqueras Delegat de Llibret de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

En

l’actualitat les falles han evolucionat fins a convertir-se en obres d’art. A tots ens vénen a la ment eixos monuments enormes, en les que la sàtira i l’humor són protagonistes, personatges populars, polítics, esportistes, actors, tots tenen cabuda en estes festes, i, que sentint-ho molt, no es van a alliberar del foc, del foc purificador. Però en Falles no hi ha res escrit, no hi ha definició en termes estètics del que entenem per Falla i per tant hi ha gran varietat que ix de la proposta general que més agrada als valencians i als jurats que atorguen els premis cada any. Eixint-nos de l’enorme monument de colors pastissos, amb un tema central i ninots al voltant, podem veure una altra cara de la moneda. Hi ha fallers que opten per una altra estètica, per una altra filosofia, per la participació de tots i és que mentres es mantinga el denominador comú d’una falla, la crítica i la sàtira, no hi ha regles d’estil que seguir.

45

Falla Nou Campanar 2015. Ekklesia


I és així com sorgixen les falles I+E, falles d’Innovació i Experimentals, falles que es preocupen més per li medi ambient, que són sostenibles, que es presenten com una alternativa al convencional. Encara que com a tal no hi ha una agrupació a l’ús d’este tipus de falles, algunes d’elles sí s’han unit davall un grup i concurs, el de Falles Innovadors i Experimentals (Falles I+E) , en el que volen pensar i reflexionar sobre estes falles que definixen com a falles sense etiquetes, sense adjectius, amb crítica, concepte i sàtira, filosòfiques, artístiques, experimentals i innovadores, amb materials i formes diferents; falles distintes però iguals. Partint d’aquelles primitives falles formades per restes de fusteria i trastos vells, que més tard van evolucionar en rudimentaris ninos crítics i burlaners de situacions del carrer, barri o ciutat on es plantaven i més tard encara van acabar desembocant en les falles que hui en dia coneixem, artistes com Miguel Arraiz (Bipolaire) , Giovanni Nardin i Anna Ruiz, Javier Moliner i María Oliver (Senyor Mixuro) , Anaven Ramón+Dídac Ballester i Emilio Miralles o Ricardo Alcaid fan de la tradició, innovació A més de comptar les Falles amb professionals per a la seua creació hi ha comissions que decidixen participar de ple en la construcció del seu monument. Els fallers configuren i construïxen ells mateixos les falles i es posen mà a l’obra des del mateix moment en què han cremat l’anterior.

Falla experimental “Tinc nostàlgia de futur” de Miguel Arraiz

46


Falles i Arquitectura

Andrea Vallet i Martí Estudiant Grau en Història de l´Art

L’Origen de les falles es remunta a l’antiga tradició dels fusters de la ciutat de València, quan en vespres de la festa del seu patró Sant Josep, treien dels tallers tots els “trastos” vells innecessaris junt amb antics objectes als carrers i places públiques per a cremar-los.

El concepte de monument, en sí mateix, es un concepte que prové de finals del segle XIX i principis del XX. Històricament les falles eren una manifestació de l’art popular, per lo tant, es una manifestació d’art efímer. En el segle XVIII, les Falles eren tan sols piles de materials combustibles que rebien aquest nom i que es cremaven la nit de Sant Josep. Aquestes deixalles anaren evolucionant tant artísticament como culturalment, i carregant-se totalment de un sentit irònic i crític. La societat del moment va influenciar de manera decisiva tot aquest canvi. La figura del ninot sorgeix en el context de dignificació de la festa, apareix una necessitat de unificar i seleccionar determinades figures que posseïen eixe doble vessant . Un vessant de caràcter artístic, una qualitat estètica i que al mateix temps, representen elements o personatges o qualitats d’identitat valenciana.

47

Dibuix del cronista historiador Soler Godes que representa l’origen del ninot de la falla a partir del parot dels fusters del segle XIX


Del ninot primitiu, colgat en l’aire per una corda en mig del carrer sobre aquests “trastos” vells, es va passar a la representació d’una escena. La falla imitava al sainet, és a dir, una falla escenari. A finals del segle XIX, junt amb la presència d’aquesta falla, comença a insinuar-se la falla escultòrica o artística, que imita a l’escultura i l’arquitectura. A la fi, en les primeres dècades del segle passat, la falla artística se imposa com model del monument faller. L’ acte implica i provoca el canvi de lectura e interpretació. Aquesta nova falla disposa de nivells i es descomponen en diferents escenes, per lo tant, es precís crear volum i altura. Les falles varen créixer perquè comptaren amb el recolzament popular, comissions més formalitzades, premis municipals,... Tot açò provocà una major rellevància social i un major impacte econòmic. Primer va ser una falla històrica, més tard passà a ser una falla artística en la que l’estètica es va imposar. I va sorgir la sàtira, la monumentalitat amb grans remats per a impressionar a tot espectador, el seu barroquisme, hiperrealisme, naturalisme , les senyes d’identitat del poble valencià. Altra novetat formal de gran importància serà l’atreviment en el caràcter constructiu, es a dir, hi hauran presents problemes de resistència i tensió en la estructura monumental. A mitjans del XIX, les falles eren una festa de gran importància que anunciava l’arribada de la festivitat de Sant Josep. Però, a finals de segle havien superat aquesta condició orgànica de foc de vespra i se estava transformant en un nou element independent, la Festa de les Falles; el qual era un ritual josepí que passava a convertir-se en l’objecte celebrat. La descripció i l’anàlisi de la festa es converteix així en una espècie d’indicador de la dialèctica de la cultura de la societat del moment. Donat el seu caràcter col·lectiu i públic, i constituïa un observatori privilegiat per captar la dinàmica de les relacions socials, encreuades culturals o un camp on entraven en joc tots els agents socials expressant els seus valors i creences. Aleshores, la falla escultòrica ja no es obra de fusters aficionats, si no que requerirà l’atenció d’especialistes, un artista contractat com pintors, escenògrafs, escultors, arquitectes y tallistes. Entronquen amb pràctiques rituals de caràcter satíric o que tenen el seu naixement en el corpus carnavalesc. El mateix ha succeït amb l’arquitectura al llarg de la història, i tan mateix, la societat de cada ú dels moments ha donat pas als desenvolupaments necessaris en tal cas. A medita que el temps transcorre, els períodes artístics, històrics i socials van fent-ho amb ell i creen noves tècniques, noves formes de pensament, noves manifestacions... 48


Al igual que amb l’arquitectura, el projecte del monument comença amb un esbós de la idea de l’artista. Aquestos esbossos es modificaran segons els criteris de l’artista i de la comissió fins obtindre el disseny definitiu acceptat per tots. Posteriorment, aquesta idea es transporta a una maqueta feta a escala, on es reflexa de forma fidel el volum i la constitució del monument faller. En 1928 va canviar el panorama faller. Els primers materials combustibles; com la fusta, el cartró o la tela foren perfeccionant-se al aparèixer el modelat en cartró en els anys 50. Les Falles son un treball en el qual cada any, hi ha que tornar a començar. Es per tant, un treball d’arquitectura, d’enginyeria, de fusteria, d’artesania,... expertes especialistes en els diversos oficis competents. Un començar de nou que es inusual en altres llocs i es habitual en terres valencianes. El foc en aquest cas es la essència de la festa. S’evoluciona amb el concepte de volum i composició al llarg del temps. Hui en dia, per fortuna, tenim al nostre alcans materials més lleugers amb els quals es poden realitzar volums més grandiosos que amb facilitat poden ser col·locats al lloc pertinent. La confecció de les figures seria l’aspecte que més anava a transformar-se cap a finals d’aquest període. L’ intervenció dels artistes va portar la substitució de bastidors per pedestals d’un caràcter molt més artístic i la confecció més acabada dels ninots. Es creen noves tendències en el repertori de la temàtica del monument, i com a resultat trobem l’ascens de la falla apologètica. Aquesta falla està dirigida fundamentalment a la repressió de quatre tipus de temes com son la crítica dels veïns, la crítica a les autoritats polítiques, la crítica contra el clero i el llenguatge obscè, referit a l’àmbit sexual. La majoria de tots aquests temes eren censurats per les autoritats municipals. Per el contrari, davant d’aquesta censura, incrementen la presència les categories de crítica social i cultural i la falla apologètica. El augment d’aquestes reflexa la sensibilitat del mon faller cap als canvis que estaven tenint lloc en la societat valenciana. Les Falles s’orienten a la conversió de un focus d’atracció turística i emblema de les belleses valencianes, perquè fins al moment, eren essencialment regionals. Aquest fet alterarà la configuració global de la festa. L’entusiasme augmenta entre els ciutadans i el nombre de comissions falleres i festeres es dispara. Els fallers reivindiquen davant tot els seus ninots i la festa era interpretada amb major freqüència com un retorn de la festa de l’equinocci del foc i la benvinguda a la primavera. A més de la presencia de la proliferació d’himnes i ensenyances de la cultura valenciana. 49


La relació entre el monument faller i l’art i l’arquitectura cada vegada està més present. Son molts els arquitectes, il·lustradors o escultors coquetejaven amb l’idea de crear monuments fallers únics en la seua espècie, implantant en ells tots els sabers artístics. Un exemple de la presència d’artistes a aquest nou tipus d’art seria, fa més de seixanta anys, Salvador Dalí. Dalí va protagonitzar el primer gran debat entre aquells que estaven a favor de la tradició i els que, al contrari, estaven a favor de l’experimentació. Aquest geni del surrealisme va firmar un esbós amb la comissió El Foc l’any 1954, una falla fora del concurs per la que va voler interpretar el seu punt de vista particular recreant una correguda de bous. Gràcies a l’escultor Octavio Vicent aquesta idea es va poder convertir en realitat. Era un vertader quadre del geni fet ninot. Les Falles han donat lloc a l’ofici d’artista faller, una professió que ha sabut sempre actualitzar les antigues tècniques artesanals adaptant-se a les noves tecnologies.

Falla Dalí

Els artistes fallers fan realitat cada any uns productes creatius en el mon como son les falles. Però també, gràcies a materials amb major perdurabilitat en el temps. L’activitat de l’artista ha evolucionat cap als camps de la decoració podent desenvolupar-se altres productes artístics. Son una mescla d’arquitectes, escultors, pintors i decoradors d’una immensa versatilitat, imaginació i sobre tot, creativitat. Tant es així, que l’ Universitat de València i l’ Universitat Politècnica de València han creat, amb la col·laboració del Gremi Artesà d’Artistes Fallers, el Diploma d’Expert en Falles i Creativitat per a professionalitzar el sector i difondre el patrimoni valencià. Arquitectes que s’han convertit en artistes fallers, com es el cas de Miguel Arraiz, a conjunt amb David Moreno. Arraiz està convençut de que els arquitectes poden aportar molt des de el punt de vista de l’ innovació i el reciclatge de la festa. No se innova des de fa un llarg període de temps, i s`ha perdut molt de nivell en disseny, tradició i crítica. Es quasi una producció en sèrie, que te molt d’artesanal i poc d’artística. Es un camp desaprofitat i on els arquitectes tenen molt on aportar. En aquest cas, Arraiz ha volgut treballar amb el tema del reciclatge, amb la recerca de nous materials i amb tècniques de construcció més desenvolupades. Encara que, aquesta idea de renovació i reciclatge també va tindre lloc en el taller de Manolo Martín, el qual va treballar amb arquitectes com Rafael Rivera. Recupera la tradició de vestir realment als ninots, que es com es feia antigament. A més, li interessa recuperar la crítica per evitar no perdre les tradicions. 50


En l’ estiu de 2016 el col·lectiu Pink Intruder, de la mà de l’ artista plàstic David Moreno i de l’ arquitecte Miguel Arraiz, van construir en Black Rock City l’ obra coneguda com Renaixement. Va sorgir com un element que va servir de connexió entre el Burning Man, festival que té lloc a Estats Units, i les falles. Aquesta peça incorpora elements patrimonials autòctons com la reinterpretació de les finestres de la famosa Llotja de València o el mosaic de Nolla. El valor de l’ historia dels artistes i artesans fallers s’ aprecia en les màscares que decoren tota la pell, recuperades d’antics motlles a través del Gremi d’ Artistes Fallers. Altre exemple d’aquest tipus d’arquitectura lligada a les falles seria el del grup conegut com Nituniyo i de Memoses+, artistes arquitectes, els quals realitzaren una instal·lació amb el nom Cap Buit per a la falla Castielfabib i aconsegueix l’ Emporia de Plata en la sexta edició dels Premis Nacionals d’ Arquitectura Efímera EMPORIA, en la categoria ‘Miscel·lània’. Va ser un element visitable i crear d’ ell un lloc participatiu. Se composa de dos parts, la cara i el monyo. La cara es la part pesada i robusta de tot el conjunt, la que permet l’ estabilitat de la falla realitzada amb tauler aglomerat. El visitant realitza un recorregut circular en el interior del monument, rodeja el pou central i ix per el costat oposat. En canvi, el monyo, està format per peces de cartró encunyat i pintat de color daurat. En 2017 les Falles han fet historia al ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de l’ Humanitat per part de l’ UNESCO. Aquest es un reconeixement mundial per a la nostra festa i a més, la nostra cultura i costums. 51

Burning Man de Arraiz

Falla Cap Buit


En quant a l’ instal·lació dels monuments fallers, es un tema divers. Tornant a l’ inici de l’ història de les falles sabem que la manera tradicional de plantar la falla era mitjançant la plantà a tomb. No es requerien ferramentes per a aquest ardu treball, tan sols el més important era la participació col·lectiva del veïnat per finalitzar el treball de l’ artista faller. Totes les peces que formen el monument estan disposades de forma horitzontal en terra i van a ser col·locats en vertical solament d’ una peça. A través de la força humana amb cordes aconsegueixen ficar en peu el monument. Aquesta pràctica encara ha seguit viva gràcies a artistes com Fede Alonso, Arturo Martínez, Pasqual Carrasquer o Manolo García.

Falla Tombe. Plaça l´Ajuntament de Valéncia 2016

L’ últim d’aquestos, Manolo García, va ser el fuster i artista que en 2016 va crear i donar vida al monument municipal de l’ Ajuntament de València. De 41 metres d’ alçaria, va obtindre el Record Guinness a la falla més alta montà amb aquesta tècnica. El lema de la falla era Valencia, Ca la Trava. I era com una visió irònica dels problemes que tenim els valencians per fer qualsevol cosa. Es el primer monument que es planta amb les falles declarades Patrimoni de l’ Humanitat per la UNESCO. Un monument innovador i completament diferent a tot allò que estem acostumats a veure. Suposa una ruptura amb l’ etapa dels cadafals al·legòrics. Te una càrrega de sàtira e ingeni, i el muntatge va suposar una espècie de performance. Els materials utilitzats en aquest cas, suporten l’ idea de que aquesta falla està relacionada íntimament amb les falles tradicionals que es feien amb els trastos dels fusters, la fusta. El tomb a la fi, es una tècnica molt tradicional, però a part d’ ella en el llarg del temps van apareixent noves tècniques de muntatge més innovadores. Com son les cordes i bastides de fusta, les quals es trobaven amb creus intercalades de metall i en elles cordes amb una corriola per elevar tots aquells elements i materials necessaris per al muntatge del monument. Ací ja no era tan important la força del col·lectiu per ficar en peu tota l’ estructura com succeeix al tomb. Les peripècies tècniques adquireixen molt més valor. 52


En l’ actualitat, els monuments es planten amb màquines amb ploma autoportant. Amb la participació de les grues en la dècada dels 60, les falles han guanyat en espectacularitat i atreviment. Les grues permeten col·locar l’ aplom a les figures del remat i, pujar operaris, es poden ajuntar les peces amb facilitat. La creació de les Falles es un conjunt d’ arts, perquè en elles poden trobar una labor d’ arquitectura, de plasticitat, d’ escultura, d’enginyeria, de pintura,... una festa completa en la que es mescla la tradició i la cultura de la societat valenciana. Un treball ardu que es realitza durant tot l’ any i que es veu recompensat en aquestes dates. Actualment, gràcies a ser catalogades com festa d’ Interès Turístic Internacional i Patrimoni Cultural Immaterial de l’ Humanitat, s’ ha convertit en una festa molt coneguda al mon i es un gran reclam turístic. Un patrimoni que té un origen gràcies als nostres avantpassats i que nosaltres tenim que fer el possible per conservar, perquè tot açò es el que conta la nostra història, la història dels valencians i de la seua gran festa, les Falles.

53

Falla Plaça l´Ajuntament de Valéncia 2017


Falla Antiga de Campanar any 2017

54


Les Falles i el art urbá

Jorge Navalón i Piqueras Delegat de Llibret de la Falla Sant Antoni de la Mar de Cullera

El projecte presentat pels artistes fallers José Latorre

i Gabriel Sanz ha sigut el seleccionat per a plantar la falla gran municipal de 2018. Este projecte comptarà amb la col·laboració d’un dissenyador de renom internacional, Okuda San Miguel (Santander, 1980) , llicenciat en Belles Arts, amb treballs d’art urbà reconeguts des de 1997 i amb una evolució des de 2009 que li porten a unes estructures geomètriques multicolors molt característiques, de vegades catalogades com a surrealisme pop amb essència del carrer, i que tracten contradiccions sobre l’univers, el sentit de la vida, la connexió entre les arrels i la modernitat o el capitalisme. Les seues obres poden disfrutar-se en galeries i espais urbans de països de tot el món com els Estats Units, Brasil, l’Índia o Sud-àfrica. La temàtica de la falla es basarà en eixe equilibri universal entre humans i naturalesa, en un món finalment convertit en vidriola, en el que tot funciona per diners. Esbós Falla Plaça l´Ajuntament de València 2018

54


En “Equilibri universal”, els creadors tracten de mostrar el caràcter mundial de les Falles després de la declaració de les festes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. La seua obra urbana i efímera posseïx una càrrega satírica i crítica com les pròpies Falles, destaquen des de la JCF. Els tres han ideat una escultura en forma de tòtem i amb una estructura que proposa un recorregut entre el que imagina i la realitat, així com una reflexió sobre “cóm els diners regix l’existència humana”. L’alegria, la felicitat i la tristesa quedaran plasmades en la falle entre polígons multicolors i murs de rajola que es convertixen en humans amb caps d’aus en un món contraposat. La fusta serà la principal matèria primera de la construcció, no sols en l’interior (cavallets, torres estructurals i carcasses), sinó també en el volum artístic exterior. Els polígons cobraran vida amb llistons, varetes i taulers contraxapats, amb la intenció d’aportar una bona estructuració i una aparença lògica respecte al diseny i que la combustió en la cremà del 19 de març siga el més neta posible. En diferents parts de la falla, els artistes aplicaran tècniques de fusteria com la vareta, concretament en les zones de pèls junt amb els grans rostres poligonals. A més, utilitzaran en molt baixa medida el poliestiré expandit i evitaran al máxim el seu ús. Ninot Indultat Falla Plaça l´Ajuntament de València 2018

55


Un día en el taller de l’artista faller

56


57


Sheila, la nostra fallera major Sheila Saez i Ruano, naix a València el 20 de setembre de 1988 i sols amb 6 messos de vida ja lluia com a valenciana a les falles de 1989.

La Falla Sant Antoni de la Mar, es convertia en la seua segon casa, on els seus pares i la seua germana, ja pertanyien a esta comissió. . I es que ser fallera, es naix, i tu tingueres la sort de naixer en una familia on els teus pares i la teua germana viuen les falles intensament. A banda de ser fallera, altra de les seues passions és la música. Membre de la Banda Ateneu Musical de Cullera, fou flautista molts anys i actualmente està vinculada a aquesta socientat de la qual son pare Alfonso era directiu i al igual que la seua germana Loredana, fou Musa Major de la Música. Pareix que el destí estaba escrit. Tu estabes predestinada a ser la Fallera Major d´aquesta falla.

58


Encara que el teu curriculum faller comença molt abans. La teua mare Rosa, fou nostra Fallera Major l´any 1987; en 1993, la teua germana Loredana Fallera Major Infantil; tu mateix en 1998, asumies el càrrec de Fallera Major Infantil; el teu pare Alfonso, l´any 2000 fou President d´Honor; de nou la teua germana en 2008, representa a la Falla con a Fallera Major; i com no, ara et toca a tú volguda Shiela, Fallera Major 2018. Tu no podies ser menys, la rubia, la que allà on va o revoluciona tot. Sempre amb ganes de festa i amb un somriure a la cara. I esque este carácter el ve d´herència. L´estrel.la que més brilla al firmament, la teua mare i la teua germana, tambe están molt orgulloses de tu, de que asumixques el càrrec de Fallera Major al igual que elles heu feren en el seu dia. Sheila, a creixcut al si d´esta comissió, participant des de ben xicoteta en jocs populars, cercaviles, presentacions, ofrenes i totes les activitats posibles. Era fácil vorela en playbacks fent de “La Sirenita” o protagonitzant “Hercules”, ja s´encarregava la seua mare de que portàra sempre la vestimenta perfecta. I esque en casa Rosa, pots trovar tot tipus de disfreses. 59


El seu bon carácter, la portat a tindre una de les professions més boniques i molt humà, auxiliar de enfermería. És una profesional del mon sanitari encarregada de cuidar als pacients. Actualment, el seu lloc de treball està en el Hospital Politècnic i Universitari La Fe i heu compagina amb altres estudis i com no, amb les Falles. Pasen els anys, i Sheila ja es una dona. Una dona valenciana de la que orgullosa pot dir: soc la Fallera Major de la Falla Sant Antoni de la Mar 2018. De la Falla que ta vist creixer, plorar, riure i fer de les teues. Ara presenciem com arrives a lo més alt que pot arrivar una fallera, ser Fallera Major de la Falla que portes en el cor. Es a dir, la familia de Sheila, com tantisimes families valencianes, respira, viu i sent les falles per tots els poros de la pell.

60


Portes mesos de preparatius, i de acte en acte, amb la ajuda incondicional de la teua mare, la teua germana i els teus iaios, Rosita i Juanito, que sempre están al teu costat i fent el posible per a que els teus somnis es cumplixquen. Ara, no hi ha qui et lleve els monyos dels costats e inclos estas involucrada en la indumentaria i has sabut triar i has segut fácil d´aconsellar per triar els trajes de Regina que lluixes en cada momento del teu regnat. Sheila, es bellesa, però de dona valenciana està espectacular! Sheila, fes com sempre o has fet, gaudix, riu, balla, canta i plora , però d´emoció. Fes com heu faria ell…… Ser Fallera Major no es fácil, pero tu ho faras com ningú, perque es un somni perseguit que junt a la teua familia has aconseguit.

61


Se t´esperen, volguda Sheila, els dies més importants e inolvidables de la teua vida, LES FALLES DEL 2018! Disfrutau. Loredana Saez i Ruano

62


Llibret Falla Sant Antoni de la Mar 2018  
Llibret Falla Sant Antoni de la Mar 2018  
Advertisement