Colors - Llibret Falla Sant Antoni de la Mar 2023

COLORS

lLIBRET FALLA

SANT ANTONI DE LA MAR 2022/2023

Ací comença el nostre viatge pels colors. Benvingut!

credits crèdits

EDITA:

A.C. Falla Sant Antoni de la Mar

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ

Dennis Ferrer Ruiz

Gwendoline Moya

COL·LABORADORS:

La relació completa en l´índex de col·laboracions literàries

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA I D’ESTIL

David Vidal Sanmiguel

COBERTA I MAQUETACIÓ:

Dennis Ferrer Ruiz

FOTOGRAFIES I ARXIUS GRÀFICS

Comissió Falla Sant Antoni i els que expressament es citen en els peus de les fotografies.

PUBLICITATS

Gwendoline Moya

Fernando Cisneros

IMPRESSIÓ:

Blauverd Impresions

La Falla Sant Antoni de la Mar defensa la llibertat d'expressió, però no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

Aquest Llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la Promoció i Ús del Valencià 2023, i en el XXVII Concurs de Llibrets i Portades organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini del M.I. Ajuntament de Cullera.

A més, també ha participat als següents premis de les lletres falleres:

- Premi Climent Mata

- Premi Ü

- Premi Lletres Falleres

TIRADA: 200 exemplars

DIPÒSIT LEGAL V-300-2022

sumari sumari

Salutació Alcalde de Cullera

Salutació President JLFC

Salutació President JCF

Salutació Presidenta 2023

Paraules al President d’honor 2023

Fallera Major 2023

Fallera Major Infantil 2023

President Infantil 2023

A PEU DE CARRER

Falla Gran 2023

Explicació de la Falla Gran

Falla Infantil 2023

Explicació de la Falla Infantil

Jocs Infantils

Un dia al taller de l'artista faller

Recordatori Falles 2022

Memòria fallera

Article Fallera Major 2020/2022

Junta Directiva

Cort d'honor

Vocals

Calendari Faller

Recompenses Falleres 2022/2023

Recompenses Infantils 2022/2023

Comissió Infantil

Nous colors a la nostra falla

Abona Major 2023

Abonades

Article Fallera Major Infantil 2020/2022

Entrevista President Infantil 2020/2022

84 UN MÓN DE COLORS Il·lustracions

90 UNA DE POEMES Premi Cullerot

96 COLORS

252 GUIA COMERCIAL

col·lAboracions literàViescol·laboracions literàries

El color de les falles

Arts Creatives

Els colors eduquen!

El color és lluita

A la teua salut

Políticament correcte?

Turisme de colors

Industrialitzant el color

portadaportada

Un píxel, o píxel, és la menor unitat homogènia en color que forma part d’una imatge digital. Aquesta unitat mínima o primària de la percepció és el recurs que utilitzarem com a cresol en el viatge que suposa COLORS.

COLORS és un proposta creativa que planteja la percepció de les Falles i de la societat des de l’òptica de com els colors es presenten i ens representen en la societat en la que vivim, departim i sentim.

En el propi àmbit de les Falles com en el de les Arts Creatives, així com en les vessants socials de la visibilitat i reivindicació del col·lectiu LGTBIQ+, la Sanitat, la Indústria i la política.

El colors obtenen els primers significats per a les persones amb el tacte. És per aquesta raó que proposem una portada en la que el sentit del tacte és també protagonista per a una primera pressa de contacte amb els objectes que ens envolten, presentant una invitació a endinsar-vos mitjançant els píxels a conèixer els elements que considerem fonamentals com elements unitaris de la festa fallera.

Fem nostra la metàfora que planteja que els dits son el nostres primers ulls naturals quan encara no tenim referència del significat del colors.

Els colors són una experiència generada pels sentits a causa del fenomen de l’emissió de llum, ref pels objectes en incidir amb una intensitat determinada. Amb aquesta paraula que pareix simple, però per a res ho és, filem poc a poc el viatge que volem mostrar amb aquest llibret. Un viatge de sensacions donant a conèixer com podem trobar similituds amb el color i tot el que ens envolta.

Amb aquest lema volíem connectar de forma directa amb el lector mostrant en tot moment el fil argumental d’aquest trajecte pels sentits.

La idea d’aquest concepte prové d’un àlbum musical molt conegut que pretén enllaçar totes les seues cançons amb un color. Nosaltres també ens podem sentir identificats amb cadascun d’aquests i per tant volíem relacionar tots els aspectes de la vida quotidiana amb els colors.

La vida és color!

PER A GUSTOS...COLORS Per a gustos...colors!

Ximo Gimeno

"S'ha posat roja com una tomaca", "estaven posant-se morats de dolços", "Es va quedar blanca com la paret", són algunes de les expressions col·loquials habituals en la nostra llengua que utilitzen els colors per descriure amb precissió una situació o una emoció. I és què des de sempre els humans hem relacionat els colors amb les emocions i les sensacions i també per definir-se i per descriure la realitat que ens envolta.

Pocs fenòmens físics com el fet de que els nostres ulls siguen capaços de distingir una determinada gamma de colors van tan relacionats amb el llenguatge i amb l'organització d'una societat determinada. Utilitzem els colors per descriure emocions, sí, però també per inclouren's en un determinat grup (els colors d'una samarretad'unclubesportiu),perdistingirunaprofessió o un estament social (el blanc d'una bata de metge, el negre d'una sotana) i fins i tot pobles, estats i exèrcits es distingixen pels colors d'una bandera tant en la guerra com en la pau.

És curiós també com la percepció d'un color pot canviar d'una cultura o una llengua a altra, o fins i tot és diferent segonslaprofessió.Enlallenguaanglesa,perexemple,el blau es sinònim de tristessa, en el teatre el groc implica mala sort, en certes cultures el dol l'expressa el negre, en altres ho fa el blanc.

El món del color està tan obert a les interpretacions que, fins i tot, encara que l'ull humà és igual en qualsevol part, on nosaltres vegem un color, el blanc, els pobles de l'àrtic tenen diverses paraules per diferenciar tonalitats que nosaltres som incapaços de distingir entre la neu i el gel.

Al llibret d'enguany de la falla Sant Antoni tractarem tots estos i altres assumptes relacionats amb els colors, perquè, com qualsevol valencià sap, les falles són una festa caracteritzada per una enorme varietat cromàtica, una autèntica explosió de colors que van des dels monuments fallers a la indumentària, passant per les f ors o els focs d'artifici. La paleta de colors d'una falla pot ser clau a l'hora d'aconseguir un primer premi i on uns veuran una encertada expressió de la intenció de l'artista, altres diran que el monument sembla "apagat" i és què, per a gustos....colors.

Periodista i hostaler de Cullera

pròlegpròleg

salutacions salutacions

Benvinguts!

Jordi Mayor Valletalcalde de Cullera

Tornen les falles i amb elles torna la festa, l'alegria i sobretot la normalitat als carrers de Cullera

Les falles són el treball ardu d'un gran col·lectiu, no solament l'integrat pels fallers i falleres sobre els quals recau el pes de la festa fallera, sinó que a més parlem artistes fallers, indumentaristes, pirotècnics, músics, l'hostaleria... això fa que les falles esdevinguen en un veritable motor de l'economia.

Parlar de la falla Sant Antoni de la Mar significa parlar de festa fallera i parlar de tradició després de tants anys sortint al carrer per fer que el veïnat es convertisca en tema principal i central de la festa josefina.

L'any 2019/2020 quan la comissió fallera es preparava per a celebrar el seu 75 aniversari es va vore sorpresa, com malauradament tota la societat, per la pandèmia. Una situació davant la qual tots els actes previstos i tot el treball realitzat per al mateix, es convertiren en un somni parcialment trencat.

Ara ja tornem a la plena normalitat i des d'aquestes línies i com a president nat de Junta Local Fallera, a més de l'alcalde de Cullera, vull convidar a tot el veïnat a participar de la festa de la falla perquè és la nostra essència valenciana més pura i amb ella hem de viure i mostrar al món les nostres ganes de falles i sobretot, harmonia i igualtat.

Les nostres senyes d'identitat.

JOSE LUIS RENART CATALàpresident JLFC

Des del privilegi i l'honor que em dóna la confiança de totes les Comissions del poble, ara em dirigisc a vosaltres,

la Comissió de Sant Antoni de la Mar, amb una emoció inexplicable. Una emoció que ens arriba a tots i cadascun de nosaltres perquè ha arribat ja el nostre temps, l'època en que podem expressar, ja amb tota normalitat, com el poble de Cullera fa festa amb el seu patrimoni, amb la seua cultura i amb tot el que representen eixes paraules: art al carrer, música i balls, vida acolorida i compartida al casal, a la mateixa taula, amb el mateix dinar o sopar per a tots, amb soroll d'alegria de trons i de xiulets de les bombetes dels xiquets i tot com a resultat de la faena de tot un exercici que s'encetà amb la crema del monument del 2022. Perquè cada 20 de març comencem una altra vegada a sentir-nos Falla.

Què més puc dir-vos? Ja sabeu que jo respire il·lusió en arribar Falles i voldria compartir-la amb vosaltres. Amb vosaltres i amb Sefa Llopis i Llopis, la vostra presidenta, valenta i necessària

perquè cal la responsabilitat i el trellat per dur endavant una comissió des del primer fins l'últim detall i que ha d'anar al capdavant. En les Falles es necessiten persones com ella. Amb ganes, amb coratge i amb el sentiment i la potència que en ferse càrrec de la presidència d'una comissió, la vostra, representa i dignifica tota la faena que fem per a assegurar el futur de la festa. A més, no vull oblidarme de la fallera major, Aurora Sanjuán i Aragó que vos representarà com sou i on calga de la manera més adequadaielegant.Itotnos'acabaací,lesgeneracions futures també tenen els seus representants amb totes i cadascuna de les condicions que es requereixen. El president infantil, Hugo Pérez i Rodríguez, ho porta des del bressol i la fallera major infantil, Nerea Marín i Martín lluirà amb alegria i orgull en nom vostre perquè així li ho heu encomanat.

Moltes gràcies per comptar amb mi en el vostre llibret. És com he dit abans, un honor, i endavant Sant Antoni de la Mar que...

ja s'acosta Sant Josep.

CARLOS GALIANA LLORENSpresident JCF

Estem a punt de celebrar els dies grans d'una festa que és una intensa celebració de la identitat col·lectiva, una

poderosa manifestació de la voluntat creativa de la societat valenciana que s'exterioritza en múltiples suports: els cadafals fallers, la pirotècnia, la indumentària o, fins i tot, la música s'expressen a través de la diversitat cromàtica, perquè els colors de la festa són ref d'una societat plural.

I és que, com una paleta de pintura, com eixa caixa de llapisseres que tots hem tingut de menuts, les Falles són expressió de diversitat. Diversitat geogràfica, cultural, social, de gènere...

Una diversitat sense la qual no es podria entendre una festa com la nostra. Una diversitat que suma,

Jamb colors que es combinen per a crear-ne de nous, en un desenvolupament continu, perquè la festa és canviant, dinàmica, viva...

Enguany, com en la resta de la València fallera, tots els colors de les Falles es tornaran a donar cita als carrers de la vostra barriada per renovar el vostre compromís amb l'alegria de tot un poble. I ho fareu, encapçalats pels vostres representats, Nerea, Hugo, Aurora i Sefa, actualitzant eixe llegat que subjau entre nosaltres al llarg del temps: eixe esperit irrefrenable dels valencians i les valencianes per fer de la festa i la cultura una expressió de convivència enriquidora.

Només em resta agrair-vos l'hospitalitat que m'heu mostrat convidant-me a participar en les planes del vostre llibret, i transmetre-vos els meus millors desitjos per a les Falles de 2023.

SEFA LLOPIS LLOPISpresidenta 2023

Benvolguts fallers, falleres i amics. Enguany és un any molt particular perquè m'ha tocat a mi ser la Presidenta de la

Comissió Falla Sant Antoni de la Mar. La Presidenta no és tan sols un càrrec administratiu, també implica ser càrrec honorífic. El saber estar, paciència, constància, un poc de psicologia aplicada i el coneixement de la comissió, son diverses de les qualitats necessàries per a desenvolupar aquest càrrec. És la primera vegada al llarg de la història de la comissió que una dona assumeix un lloc tan important a la Junta Directiva de la falla. La inclusió de la dona al sí dels càrrecs directius és ja un costum integrat a la nostra societat. Hui és un fet que a la junta directiva de la nostra comissió hagen tantes dones com homes en càrrecs decisius. Es açò una prova més de que la dona aconsegueix llocs cada vegada més rellevants dins la nostra societat i el món de les falles no està exempt d'aquest fenomen.

La dura responsabilitat que implica el càrrec en qüestió, és un treball incansable que realitzem any

rere any els presidents i presidentes d'una comissió perquè el nostre poble es transforme durant els dies de falles en pólvora, musica, art, tradició; però per damunt de tot, en sentiment, en germanor, eixe sentiment que fa que s'unisquen amics, veïns, comerços, fallers i falleres i gaudeixen de la millor festa del món, LES FALLES.

Pelqueresta,vulldesitjaratotalacomissióunesbones festes i demanar ajuda en els moments de màxima necessitat com són les plantades dels monuments fallers, actes públics i cercaviles. Una comissió que sap portar les desfilades amb dignitat és digna de respecte i d'admiració de tota la gent que observa.

Enguany aniré ben acompanyada amb la resta dels càrrecs honorífics AURORA, NEREA I HUGO i, dins del meu compromís, encara trobaré temps per a passarho d'allò més bé amb la gent de la comissió.

Bones festes!

antonio bria gilpresident d'honor 2023

De la nostra comissió:

Vull presentar al nostre president d'Honor d'enguany com un home treballador i empresari del sector metal·lúrgic. Em referiré a N'Antonio Bría i Gil com eixa persona que duu la falla al seu cor, amic del seus amics, persona agradable de tractament, de paraules i fets correctes i de gran estima per la gent.

Aparegué a les nostres vides després de diversos anys freqüentant el casal com a faller d'Honor ordinari. El sentiment mutu entre ell i la comissió va fer que el destí ens el portara a un tracte més sovint, més proper, mes familiar.

Hui està en situació d'ésser l'ànima de la festa, de ser enmig del cor dels diàlegs als esmorzars i de brindarse per al que calga per a la nostra comissió. De ser recolzat per tots els fallers, de dinars, d'esmorzars, de sopars... a la fi, de germanor fallera.

Així doncs, Antonio Bría, gaudeix del teu any al si de la nostra llar i compartirem amb tu les alegries i el fragor de la festa valenciana.

càrrecs honoríficscàrrecs honorífics

aurora sanjuán aragó fallera major 2023

Des del dia que nasqueres, a la falla t'entregàrem, en el si d'ella cresqueres, i cap divendres faltàrem.

No és tant sols una afició sols és un mode de vida, anaves per diversió, i cresqueres de seguida.

No anaves a pledejar, tenies bones amigues, sols anaves a gojar, amb joves i més antigues.

Mai pensaves que tindries, el poder tenir opció, mai pensaves que series, una reina d'excepció.

No és tant sols la situació, és una oportunitat, de tenir satisfacció, d'haver-ho a la fi lograt.

No és tant sols una fallera, és enguany la condició; de tenir gràcia sencera, en eixir per elecció.

Des del dia que nasqueres, integrada en Cort d'Honor, tots volíem que isqueres, com a Fallera Major.

Senyoreta: Aurora Sanjuán i Aragó

nerea marín martín fallera major infantil 2023

Sempre anaves a la falla, amb els xiquets a jugar, sempre anaves a la falla, junt a tots a berenar.

Un somriure entusiasmat, energia continguda, ganes de fer amistat, i vergonya percebuda.

Sempre per la comissió, les recompenses volia, sempre per la comissió, amb sa mare o amb sa tia.

Un somriure d'il·lusió, que algun dia regnaria, un somriure d'emoció, en veure que arribaria.

Sempre tots hem pensat, que junt el seu falleret, la sort els havia tocat, i podrien tenir dret.

Un somriure assaonat, aconseguit goig complet; a la fi ja l'han nombrat, Fallera Major l'han tret.

Xiqueta: Nerea Marín i Martín

hugo pérez rodríguez president infantil 2023

Estimats amics i fallers, soc Hugo Pérez i Rodríguez, el President d'Infantils de la Comissió falla Sant Antoni de la Mar del

present exercici faller. Vinc d'una família de fallers que han deixat el llistó molt alt a la nostra comissió. El meu pare, Ramón, va esser President de la comissió uns anys enrere, durant la pandèmia. La meua mare i la meua iaia Marilin, duen una intensa labor al si de la comissió desenvolupant diverses tasques.

Crec que enguany serà un bon any, ple de primers premis als monuments fallers, als jocs, a les proves esportives i de molta germanor fallera. Pense gaudir molt junt la meua fallereta Nerea i la Fallera Major Aurora. Anar a tots els actes i gaudir-los perquè passen molt de pressa. És el que m'ha dit la meua germana Nayara, que també va ser Fallera Major Infantil fa uns anys enrere. Però estic segur i ben tranquil, perquè la Presidenta de la comissió, Sefa, ens portarà pel camí més fàcil per a què tot resulte molt senzill i divertit a l'hora d'assumir la dura tasca de responsabilitat del meu càrrec.

No he de dir que pense gaudir de tot el que puga a tots els actes fallers, siguen públic o privats, amb els meus companys de la falla i d'altres amics. Per això, anime a tots els xiquets i les xiquetes que baixeu al casal, acudiu als jocs infantils, a les festes i esdeveniments que organitzen a la falla. Acompanyeu-me en aquesta experiència.

No cal dir res més, sols que ens divertim en pau tots a aquestes festes falleres; igual que jo ho faré. Esperem que siga així per a tots.

Visquen les festes de les falles!

Visca la Falla Sant Antoni de la Mar!

A PEU DE CARRER a depeucarrer

FALLA GRAN

Artista: Erik Martínez i Moncho Explicació de la falla: José Sanjuán i Cerveró

Elcentredelmonumentésunfaunocabrejatipensatiu baix la branca d'un arbre. Ell resta preocupat perquè els humans no tenen cura de la Natura i omplin tot de brutícia i de pol·lució. Una xica va pel bosc sense cap mirament trencant tot i xafant les plantes. En un moment donat, resta plantada i és un sàtir volander el qui va darrere d'ella dient-li les malalties que ha de cometre. Eixe sàtir és mala consciència de tot allò que no es deu fer i que empenta als humans a trencar constantment.

L'escena primera parla de la tornada a la vida com la que fa un xiquet quan desperta de dormir o la que es dóna quan el bosc s'encén i es crema. Les primeres brotades en arribar la pluja són com un despertar de la Natura enmig del sinistre.

L'escena segona representa la mare terra, escenificada per una fada amb unes ales grans, i ens mostra el nexe d'unió entre els humans i tota espècie vivent. Sempre que hi ha una desgràcia gran a la natura, la mare terra es fa càrrec de tot i és qui anivella i apaivaga les desgràcies.

L'escena tercera mostra un follet transportat dalt la closca d'una tortuga. Representa la llibertat, perquè allibera un munt de papallones. L’alliberació es dóna hui al col·lectiu LGTBI i a la pròpia dona, que fins ara eren uns dels sectors socials mes castigats i perseguits.

L'escena quarta és una escena de funcionament normal del bosc. Allí veiem uns esclata-sangs que van vivint junts mentre hi haja aigua i substrat al terra. Les plantes creixen i broten amb facilitat si no els falta de res i no hi ha gent trepitjant-ho tot.

L'escena cinquena té a un matrimoni major dels tants que venen a estiuejar a Cullera. Els presenta nus perquè així s'han quedat després de pagar els impostos, para-sols de la platja, les hamaques, l'aparcament dels carrers i els preus de les terrasses del passeig marítim.

L'escena sisena conta fets antinaturals com són el posar-se pèl els homes al cap anant en peregrinació a Turquia. També les dones fan coses antinaturals com operar-se els pits, engrandir-se el cul i augmentar-se

L'escena setena aborda el tema dels remeïs naturals i diu que hui la gent cada vegada prefereix més anar a un herbolari a per un remei natural que a la farmàcia a per productes químics. El culte al cos implica una alimentació sana i una cura amb remeïs no invasius.

L'escena vuitena representa el futur del gènere humà que crea robots per a donar-se comoditats i, en canvi, aquestos per on passen van desfent-ho tot. Els robots en no tenir emocions no es preocupen de xafar plantes i desfer tot el que hi ha al terra en la Natura.

L'escena novena ens mostra un futur no molt llunyà amb paratges molt contaminats, éssers vius mutants, un xiquet i una xiqueta respirant l'aire que produeix una planta dins una campana de vidre, ja que és l'únic de Natura que hi ha per tot l'entorn.

L'escena desena mostra la paròdia de la pandèmia, en la qual l'home havia de confinar-se o engabiar-se per a no tenir contagis d'entre els humans, mentre que els animals calia treure'ls a passejar i donar-los alliberament per a esplaiar-se.

desnaturalitzar

FALLA infantil

coneixes el món?

Artista: Joan Martí i Martínez

Disseny: Dennis Ferrer i Ruiz

Explicació: Josep Sanjuán i Cerveró

El monument fa referència a totes les cultures del món i a cadascuna de les particularitats que presenten els diferents països que componen el planeta. Així, partim de les cultures orientals, que són les que actualment dominen els mercats i són el centre tecnològic mundial. La nina "Manga"representa eixa cultura oriental. Està situada al centre del monument i simbolitza que va apropant-se cada vegada més a l'occidentalisme. Al voltant, com si suraren, la resta de les cultures del països més representatius del globus.

L'escena primera tracta dels soldats "Beefeater"que pertanyen al Regne Unit. Són una part molt característica de la societat britànica, ara que aquesta ha abandonat la Comunitat Econòmica Europea i ha fugit pel procés del "Brexit".

L'escena segona té un personatge grec que es mostra estranyat mirant un iogurt grec. El pobre ignorava que el iogurt grec no és originari de Grècia. Es mostra un poc decebut en saber la raó o l'origen del nom del iogurt eixe tan particular.

L'escena tercera parla de les danses regionals del mexicans i dels escocesos, que són particulars, rítmiques i els balladors van amb vestits molt característics de cada zona i de gran colorit.

L'escena quarta es fixa en la música hawaiana, tan distintiva per les seues tocades d'Ukelele i els seus balls amb indumentària de palla i f , donant una forta palmada i un gir en repetir la tonada de la cançó.

L'escena cinquena pertany a Etiòpia, que és un país d'on és originari el cafè. Una bonica mulata va fent una dansa sensual i va mostrant un tocat al cap característic de les plantes i del fruit del cafè.

L'escena sisena ve de la nostra Itàlia i ens porta a la diva del món de l'espectacle i la cançó que és Rafaella Carrà. Aquesta era una cantant italiana que tenia unes cançons molt enganxoses, típiques de l'època i ballades amb una coreografia molt particular.

L'escena setena ens mostra els Estat Units que venen representats per un jove castor pilotant un aeroplà i fent una salutació militar. El castor és un animal autòcton dels boscos del nord d'Estats Units, igual que l'ós i d'altres animals de la zona.

L'escena vuitena ens mostra l'ndia espiritual amb una imatge d'un Buda que està en plena meditació per a aconseguir alinear els "xakres" corporals. La meditació transcendental està molt difosa en l'India i és molt practicada per tothom.

L'escena novena parla de l'antic Egipte, de les piràmides i dels Faraons. Es tracta de gent que creia en diversos deus, però el principal d'ells era el Faraó. Tota la vida d'Egipte ronda al voltant del riu Nil i dels deserts adjunts.

L'escena desena va enfocada cap al Brasil i la samba. La samba és un ball brasiler que practica tothom, de forma que hi ha escoles de samba i llocs destinats a desfilar ballant samba a les Carnestoltes del Brasil.

L'escena onzena porta la f dels Països Baixos que és el Tulipà. Aquestos països són molt peculiars pels molins de vent que hi ha als camps, els trages regionals, la f del tulipà, els ponts abatibles de contrapesos i les barcasses dels canals.

L'escena dotzena ens mostra a Ucraïna, que és un país d'Europa central en guerra contra Rússia i que es consola amb els balls regionals i el folklore per a evadir-se de les desgràcies i els desastres personals dels bombardejos.

jocs infantilsvols conèixer el món?

A continuació et deixem una serie de banderes del món les quals haureu de relacionar amb el seu país corresponent.

NORUEGA ESTATS UNITS

ALEMANYA

Si et posem aquest emojis saps identificar el país ?

Pots dir-nos el país al que pertany aquest monument històric?

Has de trobar 10 països que podrem trobar a la nostra falleta infantil el proper mes de març

PARAULES EN VERTICAL

1- País africà del qual és originari el cafè i es caracteritza per dur roba molt cridanera i amb colors abundants.

3- En aquest país va nàixer i va viure el comte Dràcula, al seu castell.

Descobreix els deu països que es troben als mots encreuats: lamenc

5- País del f , del ventall, de la Sagrada Família i de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

7- La pizza i la pasta són els seu plats estrella.

PARAULES EN HORITZONTAL

1- País del qual són molt conegudes les seues franquícies de menjar ràpid.

2- País del que és originari el deu THOR.

3- Aquest país és molt conegut per la seua relació amb la Bíblia i per l'estrella de David.

4- Cabines de telèfon, fishandchips, Big Ben o el Buckinham Palace.

5- Conegut arreu del món pel seu menjar anomenat sushii per les gueishes.

6- La gaita és originària d'aquest país i també el monstre del Llac Nes.

de visita al taller de visita al taller

Sueca, Comunitat Valenciana

JUNTA DIRECTIVA junta directiva

PRESIDENTA

VICEPRESIDENT 1R

VICEPRESIDENT 2N

VICEPRESIDENT 3R

VICEPRESIDENT 4T

SECRETARI

VICESECRETÀRIA

TRESORER

VICETRESORERA

COMPTADORA

DELEG. F. D'HONOR

DELEG. DE CULTURA

DELEGATS LOTERIES

DELEGAT JUNTA LOCAL

DELEG. RECOMPENSES

DELEGAT MÚSICS

DELEGAT PUBLICITATS

DELEG. DE MONUMENT

DELEG. PLAY BACK

DEL. XARXES SOCIALS

DELEGAT LLIBRET

DELEG. QUOTES INFANTILS

BIBLIOTECARI -ARXIVER

Josefa Llopis Llopis

Jose Vicente Vallet Costa

Miguel Marí Pellicer

David Airós Blanco

Ramón Pérez García

José Sanjuán Cerveró

Maria Rosa Aragó Sapiña

Marcos Agud Larios

Rosa Maria Ruano Grau

Rosana Llopis Llopis

Elena Rodriguez Collado / Fernando Selfa Codina

Estefania Cáceres Oliver / Sergi Crespo Figueres

Conxin Marti Osa / Nadina Fullerat Sapiña

Sergio Llopis Llopis

José Sanjuán Cerveró

Rosana Llopis Llopis

Miguel Marí Pellicer

Enrique Píris Luján

Laura Lafarga García / Romina Llopis Gorgonio

Dennis Ferrer Ruiz / Júlia Ortiz Iborra

Dennis Ferrer Ruiz

Elena Rodriguez Collado / Mª Eugenia Morales Márquez

Joana Crespo Sapiña

DELEG. DE TEATRE DELEGAT D'ESPORTS

DELEGADA ABONADES

DEL. FESTES XIQUETS

DEL. FESTES MAJORS

DEL. PIROTÈCNIA

DEL. DE PREMSA

DEL. D'INTENDÈNCIA

FESTES TEMÀTIQUES

JURAT INCIDÈNCIES JLF

DEL. DE PROTOCOL

DELEG. DE BANDES

DELEG. MERCHANDISING

DELEG. DE CAVALCADA DELEGAT DE PLANTÀ

Cyntia Albariño Cerveró

Iker Peralta Llopis

Carolina Alberola Catalá

Grup de mares de xiquets

Nerea Mari / Laura Tur / Aurora Sanjuan

Luís Orti / David León / Francisco Airós

Gwendoline Moya Cruz

Carlos Mari Gimenez / Jordi Bou Ortega

Fernando Cisneros Gay

Juan Antonio Montañes Magraner

Fernando Cisneros Gay

Vicent Llopis Gorgonio

Elena Rodriguez Collado

Erik Martinez Moncho

Francisco M. Mayor Vallet

Cristina Adam Saez

Maria Angeles Airos Blanco

Carolina Alberola Catala

Cyntia Alvariño Cervero

Maite Amoros Benavent

Maria Rosa Aragó Sapíña

Marta Armengot Nicola

Carmen Barrilero Sanchis

Andrea Benavent Nicola

Lidia Benito Ferrer

Pilar Blanco Ferrer

Esther Blanco Ferrer

Sara Bohigues Lli

Raquel Bohigues Olmos

Lorena Bolufer Ortiz

Jashia Borja Perales

Irene Bou Pelegri

Marilo Bou Toro

Estefania Cáceres Oliver

Laura Catalá Pizarro

Marta Cervantes Estelles

Alba Colom Altur

Amaya Colom Altur

Marta Colom Ferrer

Davinia Colom Piris

Raquel Colom Piris

Mireia Correcher Benito

Trini Cosí Chornet

Joana Crespo Sapiña

Cintia Dies García

Alicia Escrivá Benavent

Sara Femenía Pérez

Elisabet Ferrer Salvador

Alexandra Iuliana Feteanu

Maruja Font Lloret

Monica Frasquet Colom

Marta Frasquet Colom

Paula Frasquet García

Nadine Fullerat Sapiña

Lolin Fullerat Sapiña

Elena Gadea Martí

Olga García Benito

Ma José García Ferrer

Alba García Llopis

Pepita Garrigos Carbo

Andrea Gascón Moya

Eva Gavarrell Peris

Esther Gimenez Torromé

Celia Gómez García

Lorena Juarez Lli

Laura Lafarga García

Sonia Llinares Piqueres

Romina Llopis Gorgonio

Sefa Llopis Llopis

Rosana Llopis Llopis

Ma Jesús Lozar Péris

Jennifer Marí Ferrer

Anais Marí León

Nerea Mari Quesada

Concha Martí Osa

Graciela Martín Fullerat

Aina Martín Morell

Claudia Martínez Blanco

Joana Martínez Castelló

Paula Martínez Jover

Davinia Martínez Moncho

Zaira Martínez Roldan

Esperanza Martorell Mayor

Ana Matoses Avellaneda

Carmen Melero Mompo

Cristina Mocholí García

Africa Moncho Lozar

Nuria Moncho Palomares

Irene Moncho Palomares

Laura Montalvo Galán

Maria Eugenia Morales Márquez

Cristina Moreno García

Gwendoline Moya Cruz

Regina Ndukwe Sanchís

Eva Maria Nicolas Muñoz

Júlia Ortiz Iborra

Neus Palero Ferrer

Naomi Palero Moreno

Sonia Palomares Gil

Claudia Parreño Adam

Sonia Pelegrí López

Edurne Peralta Llopis

Jessica Pérez Muñoz

Elena Pérez Muñoz

Nayara Pérez Rodriguez

Rosa Piqueras Martí

María Prieto Cosí

Carla Prieto Piqueras

Elena Rodriguez Collado

Rosa Ruano Grau

Loredana Saez Ruano

Sandra Sanchez Fullerat

Mar Sebastián Vallet

Claudia Selfa Bou

Paula Selfa Bou

Carla Serrano Alberola

Paula Serrano Albert

Estefania Serrano Talens

Esther Soler Gay

Mireia Tello Imbernon

Laura Tur Schoeters

Sara Vallet Martí

Aida Vargas Bellver

Marcos Agud Larios

David Airos Blanco

Francisco Airos Blanco

Francisco Arlandis Bolufer

Carlos Arlandis Font

Francisco Arlandis Font

Enrique Ballester Alarcon

Ivan Boffelli Gil

Eduard Bohigues Lli

Sergi Bonet Roca

Jordi Bou Ortega

Enrique Antonio Bou Toro

Eliseo Buenrostro Tur

Javier Campos Serra

José Francisco Castelló Gonzalez

Alfredo Agustín Castelló Tomás

Fernando Cisneros Gay

Francisco José Colom Ferrer

Vicent Colom Mengual

Miguel Crespo Albero

Sergi Crespo Figueres

Alejandro Diaz Raez

Oscar Escrivá Garrido

Carlos Fernández Gómez

Michel Ferrando Aliques

Manuel Ferrer Bou

Jorge Ferrer García

Dennis Ferrer Ruiz

Agustin Frasquet Colom

Hugo Frasquet García

Alan García Tur

Adrien Alexander Gimeno Martínez

vocals vocals

Esteban Girard Gimeno

Roger Gomez Urtasun

José Antonio Gomis Piera

Marc Albert Gregori Font

Jose Manuel Lafarga Vallet

Aday León García

David León Gracia

Juan Bautista Lli Garrigos

Vicente Llopis Gorgonio

Sergio Enrique Llopis Llopis

Omar López Orta

Rubén Manzanera López

Carlos Marí Gimenez

Miguel Marí Pellicer

Jorge Marquez Morales

Lizar Martin Colom

César Martínez Estarlich

Erik Martínez Moncho

Andreu Martínez Nicolas

Jose Joaquín Martínez Vallet

Francisco Manuel Mayor Vallet

Hilario Mayor Vallet

Juan Bautista Mestre Martí

Tomás Molero Delgado

Isidro Moncho Aragó

Antonio Moncho Aragó

Jose Francisco Montalvo García

Juan Antonio Montañes Magraner

Sergio Moya Año

Jorge Navalon Piqueras

Josep Palero Ferrer

José Manuel Palero Marí

Cristian Palero Marí

Eduard Parra Juarez

Oscar Parra Muñoz

Ceferino Pellicer Marín

Iker Peralta Llopis

Abel Peralta Oliver

Ramon Pérez García

Antonio Peris Piris

Juan Vicente Piqueras Martí

Adrian Piqueras Melero

Jaume Piqueras Osa

Juan Emilio Piris Beltrán

Enrique Piris Lujan

Carlos José Prieto Calvente

Raul Prieto Cosi

Raúl Prieto Solaz

Jose Sanjuan Cervero

Pau Sapiña Riera

Ferran Selfa Bou

Fernando Selfa Codina

Pablo Serquera Soto

Marcos Serrano Albert

Antonio Sirvent Botija

Juan Carlos Sola Sapíña

Vicente Soler Gay

Oscar Todosantos Enguix

Enrique Uroz Falcó

Jose Vicente Vallet Costa

Antonio Vallet García

Joaquin Vallet García

Antoni Vallet Sapiña

calendari faller calendari faller

De l’1 al 12 de març + info a les nostres xarxes

DIUMENGE 15 DE MARÇ

11:30 Cercavila de cortesia per les falles de Cullera

15:00 Dinar de tota la comissió als Jardins Blau Mar

18:30 Ofrena de f a la Verde al C/del Riu

lors

22:00 Sopar al casal a càrrec de la comissió

08:00 Despertàper la barriada

11:30 Cercavila i Santa Misa de Sant Josep

15:00 Dinar de tota la comissió als Jardins Blau Mar

20:30 CremàFalla Infantil

22:00 Sopar al casal a càrrec de la comissió

23:00 Cremàde les falles grans en ordre inversa de premi

RECOMPENSES FALLERES recompenses falleres

ADULTS

BUNYOL D'ARGENT

Alfredo A. Castelló Tomás

Fernando Cisneros Gay

Sergi Crespo Figueres

Paula Frasquet García

BUNYOL D'OR

Jordi Bou Ortega

Alba Colom Altur

Nuria Moncho Palomares

Nerea Marí Quesada

César Martínez Estarlich

Hilario Mayor Vallet

María Prieto Cosí

Aurora Sanjuán Aragó

Paula Selfa Bou

BUNYOL AMB FULLES DE LLORER

Eliseo Buenrostro Tur

Elisabet Ferrer Salvador

José Antonio Gomis Piera

Concha Martí Osa

Joana Martínez Castelló

José Manuel Palero Marí

Juan Carlos Sola Sapiña

Jose Vicente Vallet Costa

BUNYOL AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Sergio Enrique Llopis Llopis

Ceferino Pellicer Marin

CULLERA D'ARGENT

Elena Gadea Martí

Claudia Selfa Bou

CULLERA D'OR

Javier Campos Serra

Pablo Serquera Soto

Laura Tur Schoeters

Anais Cheyenne Cebolla Aguilar

Mireia Tello Imbernon

CULLERA AMB FULLES DE LLORER

Eliseo Buenrostro Tur

Elisabet Ferrer Salvador

José Antonio Gomis Piera

Joana Martínez Castelló

José Manuel Palero Marí

Juan Carlos Sola Sapiña

CULLERA AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Sergio Enrique Llopis Llopis

Ceferino Pellicer Marin

INFANTILS

DISTINTIU D'ARGENT

Voro Bonet Roca

Jaume Castelló Llopis

Samir Martínez Samir

DISTINTIU D'OR

Victoria Arlandis Barrilero

Jaume Díaz del Arco

Alexandra Mayor Bernabeu

Ricardo Serrano Soler

Marc Sos Palero

Gorka Nicola Martin

Nayara Sos Palero

CULLERETA D’ARGENT

Jaume Castelló Llopis

Alexandra Mayor Bernabeu

CULLERETA D’OR

Victoria Arlandis Barrilero

Jaume Díaz del Arco

Ricardo Serrano Soler

Marc Sos Palero

Gorka Nicola Martin

Nayara Sos Palero

INFANTILSinfantils

Ignacio Airos Martorell

Alejandro Arlandis Barrilero

Luka Ballester Martínez

Xavi Bayona Benito

Héctor Bolonio García

Voro Bonet Roca

Lucas Cárdenas Saez

Bernat Castelló Llopis

Jaume Castelló Llopis

Dylan Crémer Montañés

Jonah De la Torre Gascón

Jaume Díaz Del Arco

Dylan Fernández García

Juan Frasquet Colom

Kothan Giménez Martínez

Vicent Amador Juarez López

Arion León García

Ares Madrigal Ariñó

Javier Marquez Morales

Marco Martin Colom

Albert Martínez Nicolas

Samir Martínez Samir

Luís Mesa Lozano

Carlos Mestre Matoses

Pablo Mestre Matoses

Carles Palero Bohigues

Eric Pavia Dies

Josep Rodrigo Vila

Alex Sanjuán Morilla

Marc Sanjuán Morilla

Ricardo Serrano Soler

Maverick Solaz Peris

Marc Sos Palero

Angela Airós Martorell

Victoria Arlandis Barrilero

Zoe Bezerak Benavent

Helena Boffelli Blanco

Emma Bolonio García

Miriam Bou Linares

Nahia Bou Linares

Valentina Campos García

Chloé Cremer Montañes

Lyra Crespo Bou

Valeria Crespo Caceres

Emma Fernández García

Paula García Trull

Lucia Garrigós Moya

Ariadna Giménez Martínez

Mia Gregori Pérez

Gabriela Molero Pérez

Leire Pons Adam

Nerea Rodríguez García

Paula Serrano Alberola

Julia Sisternes Rico

Valeria Solaz Peris

Nayara Sos Palero

Sara Terradez Ramirez

Elsa Todosantos Enguix

Erica Uroz Blanco

Ací us presentem els nous colors que hem afegit a la paleta de pintura de la nostra comissió. Benvinguts!

Ginebra Ferrer CrespoToni Vallet Sánchez Gabriel Crespo Giménez

Briana Llopis Pérez

En camí

Josefa márquez lópez abonada major

ABONADES

Angelita Blanco i Pastor

M Amparo Castelló i Climent

Concepción Catalá i Galiana

Maribel Cortés i Llopis

Maria José Costa

Mari Carmen Estellés i Oliver

M Carmen Ferrer i Ferrer

Mari García i Gabriel

M Carmen García i Llopis

Marilin García i Llopis

Pepa Marquez i López

Ángeles Teresa Moltó i Bohigues

M Encarna Oliver i Borrull

María Rosa Oliver i Catalá

Mónica Olmos i Martí

Gema Pellicer i Peiró

Rosita Pelló i Oliver

Encarna Pérez i Gómez

Encarna Tomás i Bodí

Lolín Toro i Oliver

EL BAGUL DELS RECORDSel delsbagulrecords

falles 2022

falles 2022

Premis

2n Premi Falla Gran Secció Especial

4t Premi Falles Infantils Secció Especial

3r Premi al Millor Llibret de Falla

1r Premi a la Millor Portada d'un Llibret de Falla

21è Premi per la Promoció de l'Ús del Valencià als Llibrets de Falles

1r Premi al Concurs de Comparses de Festes Majors

1. Càrrecs Honorífics

President:

Ramón Pérez i García

President Infantil: Natxo Airós i Martorell

2. Falla Gran

"La Seducció"

Erik Martínez i Moncho

4. Cavalcada "Arcàngels"

5. Llibret

Fallera Major: Marta Colom i Ferrer

Fallera Major Infantil: Paula Serrano i Alberola

3. Falla infantil

"L'encant de l'hivern"

Erik Martínez i Moncho

5

memòria fallera memòria fallera

VISITA AL TALLER

PAELLES DE RETROBAMENT

POSADA DE FANALS

PROGRAMA LA XARXA CASAL

CRIDA 2022

PRESENTACIÓ DEL LLIBRET

FESTA FLAMENCA

PRESENTACIÓ LLIBRET JLF

PREMIS GALA DE CULTURA

GALA 75È ANIVERSARI JLF

PAELLES JLF

DIA DE LA DONA

EXPOSICIÓ DEL NINOT

València

PREMIS PER LA PROMOCIÓ I L'ÚS DEL VALENCIÀ

NITS AL CASAL

DESPERTÀ INFANTIL

TRENCÀ DE PEROLS

TREN FALLER

ARRÒS AL FORN DE LES ABONADES

EIXIDA DE LA FALLA AL CARRER

ASSAJOS CAVALCADA

BAIXÀ

NOVA PRESIDENTA

RESUM FALLES 2022

NOMENAMENT CÀRRECS 2023

PRESENTACIÓ D'ARTISTES

FESTA HAWAIANA

FESTA EIVISSENCA

RUTA A PIRAGUA

CAMPIONAT DE BÀSQUET

MIG ANY FALLER

PAELLES 9 D'OCTUBRE

PRESENTACIÓ D'ESBOSSOS

CAMPIONAT DE PIC I MANETA

CAMPIONAT DE TENNIS TAULA

CAMPIONAT DE PADEL

PROCLAMACIÓ

TRENCACLOSQUES

GALA D'ESBOSSOS

VI D'HONOR

CAMPIONAT DE FUTBOLÍ

FESTA DE NADAL

PRESENTACIÓ

VISITA NADALENCA AL TALLER

fm

2020/2022 article marta

El regnat que va fer història

Tot va començar amb aquell tercer dia de falles als jardins blau Mar, on intentaren convèncer els meus pares per a que fora Fallera Major per a l’exercici 2020/2021. Sempre recordaré aquell missatge de ma mare en què em preguntava si volia ser Fallera Major, ja que la meua iaia feia 75 anys que ho va ser i com no, no vaig dubtar ni un segon en dir que

El dia que Ramón em va cridar per telèfon per a comunicar-me que seria la màxima representant per al proper exercici faller em vaig sentir la persona més afortunada del món, no m’ho creia.

La treta va ser espectacular, estar rodejada de la meua família, amics i tota la comissió. A més de la pancarta tan xula que em van regalar i la sorpresa que ens feren amb el vídeo on eixien totes les persones més importants per a Nacho, per a Paula i per a mi.

Tot feia que augmentaren les ganes de que per fi aplegara el mes de març. Arribaren Falles i de sobte amb el concurs de truites tot es va aturar. No m’ho podiacreure,tantsmesosesperantperaqueaplegara una maleïda pandèmia. Sols recorde a Paula i a mi abraçades, plorant i ella consolant-me. Pensant que anaven a passar sols 2 mesos i tot ho tornaríem a fer. Què innocents!

L’any 2021 també ens haguérem de quedar a casa, més units que mai i guardant les ganes de falles un any més.

PLUTJA FINS LA CREMÀ

Malgrat el temps tan fatídic que ens tocà per a la setmana fallera, una danna anomenada “Celia”. Casualitats de la vida sempre vaig tindre clar que la meua iaia, que lamentablement ens va deixar en 2021, estavaveient-nosianavaadonar-nosjaunrespirpera que poguérem gaudir de tot, que jo ploguera o nevara anava a vestirme igual. Encara que no guanyàrem el primer premi jo estic ben orgullosa de que la meua falla gran va ser l’última en cremar de Cullera i puc dir també que em van entrevistar per a À punt.

Fins ací us puc contar, els meus anys com a Fallera Major, els més llarg i inoblidable regnat, i no sols per a mi, crec que per a tots. Mil gràcies a tots els que ho han pogut fer possible.

Gràcies per complir amb mi aquest somni.

fmi

2020/2022

article paula

Coneixeu la história del regnat 3×1?

Totvacomençaramblail.lusiód‘unaxiqueta valenciana en l’any 2020, més concretament amb aquella cridada amblaquèsorprenguerenanomenant-lacomaFallera Major Infantil de la seua falla.

Tot eren rialles, moltíssimes ganes de festa, lluir la nostra indumentaria, monuments plantats al carrer,el so de les xarangues i sobretot, l’olor a pólvora.

Va tindre una meravellosa treta al seu casal amb companyia del seu President Infantil Natxo. Després vingueren les visites al taller d’Erik per a veure la seua falleta infantil. Poc després la van proclamar Fallera Major Infantil de la Falla Sant Antoni de la Mar, rodejada per amics, familiars i la seua comissió, i després ja va arribar la “SÚPER” presentació, data que quedarà marcada per sempre al seu coret.

Un març de 2020, de sobte, tot es va parar al casal de la seua comissió, els monuments no arribaren als carrers ,la pólvora es va callar, però... La gent no callà, les cases cridaven d’esperança i el seu cor blau li tornà a bategar per poder complir el seu somni.

Arribà 2021. Va haver de ser més responsable i estar més unida amb la gent. Els van tapar el somriure, però ella junt a la resta dels fallers van demostrar amb la pólvora i els seus brusons el que pot fer la força fallera.

El seu treball donà els seus fruits i l’any 2022 va començar. Les seues rialles despertaren i es va posar la indumentaria, els monyos, el so de la xaranga cridava més i més i l’olor a pólvora explotà amb ganes de festa. La seua comissió prengué foc a les cendres apagades per a que ella tinguera la força i el suport suficient per gaudir de les millors falles de la seua vida.

I sabeu qué? Eixa xiqueta soc jo! Paula.

He pogut viure el regnat més llarg i inolvidable de la història.

Gràcies a tots els que han fet posible esta gran experiència.

QUE MENUDETA

VINGA AL PLOR

PRIMEEERS!

entrevista pi 2020/2022qüestionari natxo

Com ha sigut l’espera fins arribar a març?

Amb moltíssimes ganes de començar i de que arribaren tots els actes.

Com ha sigut viure per fí el teu somni?

Ha sigut merevellós, una experiència molt bonica i satisfactòria.

Com ha sigut viure aquest regnat junt a Paula i Marta?

Bo, el regnat m’ha agradat per tot el suport que m’han donat tant Paula com Marta, a més de la meua família i la meua comissió.

Amb què et quedes d’aquest regnat?

D’aquest regnat em quedaria amb les cercaviles perquè veure a tanta gent de la teua comissió i simpatitzants de la festa és molt bonic.

Quin ha sigut l’acte que més has gaudit?

Sí que destacaria un per damunt de la resta i és l’ofrena perquè va ser molt emocionant.

Et vas endur algun ninot de la teua falla infantil?

Sí, jo tenia clar que volia emportar-me l’esquiador amb el seu husky. Eixa escena era xulíssima.

Recomanaries als xiquets de la nostra falla que foren presidents infantils?

Jo crec que sí, a pesar de tot el que he hagut de viure jo, ser President Infantil és un somni que s’ha de viure una vegada a la vida.

Vols agrair l’oportunitat de ser president infantil a algú?

M’agradaria agrair aquesta oportunitat a ma mare i a mon pare, perquè sempre han fet molt per mi.

Dis-nos unes paraules per a Hugo, el nostre president infantil 2023

A Hugo li diria que tinga molta sort i que li agrade tant com a mi el seu regnat. Gaudeix molt!

Paraules per a la nostra falla

Som i serem la millor falla del món. Gràcies per tot, vos duré sempre al meu cor.

UN MÒN DE COLOR un mòn de color

Il·lustració: Roberto Català @rob.catala

Verd Encert/ Roig error: en la vida sempre hem associat el color roig a l’error, aquella cosa que no està bé. De la mateixa manera el verd sempre ha sigut l’encert. En la rosa veiem el contrari, la part verda pertany a les espines, la part més dolenta de la planta, al contrari que el capoll amb els pètals que utilitza el color roig.

@marante.studio

Sang blava és un terme utilitzat internacionalment per designar aquelles persones descendents o pertanyents a famílies nobles, reals o aristocràtiques. L’origen d’aquest terme es deu a la claredat pròpia del color de la pell dels privilegiats, que no feien treballs físics ni patien les inclemències del temps, mentre que els camperolsiartesans,ambextensesjornades de treball, tenien una pell més fosca .

Il·lustració: Manuel Rodríguez Marante

Il·lustració: Dennis Ferrer @dennartist

Sempre s’ha dit que el color rosa era per a les xiques i el blau per al xics. Ací reivindiquem que el color no té gènere i que has de posar-te el que més t'agrade!

Sabies que els colors també els podem veure aplicats a cadascunes de les senyals de tràfic? El color blau significa, en la majoria de casos, informació i el roig l'associem al perill o prohibició. Però aquestes no són les úniques. Podem trobar-ne un fum!

Il·lustració: Denise Bustos Nacher @denisebustos_

UNa de poemes una de poemes

Els colors del turisme a Cullera

Els colors del turisme a Cullera

Josep Sanjuán Cerveró

Faller de la comissió

Els colors comentarem, de les situacions que haguera; que al turisme trobarem, a les platges de Cullera.

A la platja s’ha tirat, per a fer unes llargades; bandera ROJA han alçat, quasi el trauen a salpades.

Un semàfor s’ha botat, buscant l’adreça donada; en TARONJA l’han passat, i la multa està ficada.

S’obstina l’Ajuntament, bandera BLAVA tenir; i el cost del manteniment, al poble el sol afegir.

Cullera

Un tio VERD va distret, i amb gran tíria va mirant; si el bikini és més estret, si el duu o se’l va llevant.

Trot el turisme estranger, quan ve a provar el menjar; es posa MORAT sencer, de paella en el dinar.

Típic de quan ve l’estiu, amb la barca passejar; qui no te costum s’ho viu, fent-seGROCdetant“bossar”.

Tot el dia és a la mar, gitada enmig de l’arena; untant-se per a quedar, més de NEGRA que morena.

Aquest poema participa al V Premi Cullerot organitzat per la JLFC

Dins el poble un foraster, no ha sabut on aparcar; la sanció d’allò que ha fet, l’ha deixat BLANC al pagar.

Per una ombreta posada, gran discussió es va crear; l’ull LILA d’una punyada, l’un a l’altre es van ficar.

Alguna que altra ocasió, del marejol ve surant; una espessa alga MARRÓ, que al damunt se’t va posant.

A un restaurant de mal fer, plat del dia has demanat; si ROSAT t’has fet sencer, es que t’has intoxicat.

COLORS COLORS LORS

COLORS

c0llaboracions l col·laboracions literàries

CAPÍTOL 1

EL COLOR DE LES FALLES

Vida, colors i Falles

De quin color són les falles?

Blau porcellana, el color de la meua vida

Colors inclusius a les falles de Cullera

El color a les falles infantils

Falles de mil colors

Color a l’indumentària valenciana

Colors de la seda i raió als vestits de fallera

CAPÍTOL 2

Les hem vistes de tots (els) colors

Els colors a la música actual

A través de l'ull

El poder del color

Colors i més colors

De quin color és la Falla Sant Antoni de la Mar? lama

El color de la f

La dansa és color, la dansa es vida

Quin color tens de veu?

Al principi tot era negre

El color en la música, una aproximació a la Sinestèsia

literàries

CAPÍTOL 3

ELS COLORS EDUQUEN

Infància de Colors. Els colors en la infància

La importància dels colors a la vida d’una persona amb autisme

Les arrels en una societat diversa

Els colors i les persones

180 E L C O L O R É S L L U I T A

Alça la bandera

Blau+Rosa+Morat= Bisexualitat

Les princeses també podem ser homes

CAPÍTOL 4

El color morat sempre al meu cor

Més enllà de l’arc iris

Morat dona

204 A LA TEUA SALUT

El que alguns no sabíeu dels colors

Viure la vida amb diferents colors

Amb color i esperança podrem amb tot

CAPÍTOL 5

Els colors que donen la vida

CAPÍTOL 6

POLÍTICAMENT CORRECTE?

234

CAPÍTOL 8

La política dels colors: les banderes

El color en la vida política

226

CAPÍTOL 7

TURISME DE COLORS

INDUSTRIALITZANT EL COLOR

Els colors a l’indústria

Els colors en el turisme

Turisme de colors a Cullera

La importància de representar el que no veiem

El color com element transformador de marca

Blau el color que més brilla

Una indústria en colors

el color de les falles CAPÍTOL 1

Fani Criado Ripoll

Asseguda al sofà de casa, anava rellegint el meu poeta més evocador mentre tractava d’imaginar com correspondre al que em demanàveu: col·laborar amb una tasca tan important i decisiva per a les Falles, per a la cultura que representem i per a deixar per escrita la nostra existència per a futurs pròxims o llunyans.

Ací em teniu de bon grat i, com sempre amb el Vicent, vaig trobar com enfilar l’agulla i posar-me a escriure després dels següents versos:

Les trompetes de Gerswhinn duien anys anunciant-te, i el món no tingué mai millor tecnicolor que quan tu tu aparegueres, sòlida, bella i verge,...

El tema que m’heu atorgat per al meu article és el color, o els colors i des d’aquests versos on l’autor parla de la seua enamorada en un context quotidià i ple de vida i de colors perquè la vida és en colors, jo m’imagine qualsevol persona de la vostra comissió o de qualsevol altra del poble, quan en girar el cantó el primer dia de les nostres benvolgudes i sempre àvidament esperades festes que anuncien la primavera, es troba de cara i ben plantat el seu monument al bell mig del carrer o de la plaça. Si m’he estés tant en localitzar el moment és perquè vam estar dos exercicis llarguíssims i penosos esperant la plantada i la crema de les falles. El món, en topar la mirada amb el monument, es redueix a tot el que li comunica, li transmet i enamora dels ninots, del cadafal, del remat o d’aqueixa xicoteta i quasi desapercebuda imatge que entre les escenes grans li evoca un record, un paratge, una vivència. I els detalls? I la pintura?

Impossible de millorar! Una obra d’art!

Tot aquell que se sent part de les Falles, sempre pensa, afirma i diu -encara que de vegades no pot evitar admirar-ne d’altres- que la seua és la millor. I això ni és bo ni és dolent, és la nostra manera de creure´ns especials durant tres dies. Tres intenses jornades fins encendre el que ens ha atorgat el do de festejar la vida, la tradició, l’estar al carrer, la música que mai no ens falta, el resum de tot un any, la sensació de que tot és irrepetible, de que els colors són el millor de la vida perquè es coincideix amb el solstici que obri les flors, que reinicia la natura en tot el seu esplendor, i que acaba en el foc.

De quin color és el foc? D’un només? No. I les textures dels blaus, verds, rojos, violetes, marrons, blancs, etcètera? Recordeu-les mentre es fonen amb la flama i la calidesa ataronjada, groguenca, quasi arrossegant un roig, amb un fons barrejat de les pintures emprades per l’artista i el seu anar i vindre com si feren l’amor amb el tecnicolor dels monuments estimats. S’imagineu una falla tota en blanc? O en negre? O en blanc i negre només? Tot és possible i cap ni una norma escrita hi ha de que no es puga fer. Al capdavall el blanc i el negre també són colors i s’empren i tenen matisos directes o indirectes segons la llum amb què els escodrinyem.

Però nosaltres volem colors i colors i que l’entorn cromàtic d’aqueixos dies siga excepcional, que ens emocionen les tonalitats, que ens arriben les sensacions d’un verd que diuen que és verd, d’un roig que pareix rosa fosc, d’un verd brillant, d’un morat,

Filòloga, docent, quasi escriptora, fallera del Raconet, membre de l'equip de cultura de la JLFC

d’un dorat, de tants i tants colors... Existeixen tants? Doncs no. Només n’hi tres de primaris i amb ells els pintors, els artistes, van fent-ne més i diferents, més i més increïbles, més i tots amb nom i amb el reconeixement de les ninetes dels ulls. A més, també els emprem per vestir-nos i els combinem, i els admirem en altres persones que els llueixen i en les obres d’art de les diferents èpoques de la Humanitat. I s’han treballat per modes, per estímuls sensorials de qui ens els ofereix en quadres o en parets, o en teles, o en les falles. Hi ha tota una teoria i molts estudis al voltant dels colors i de com ens influencien. Tota persona sol tindre un color preferit o una tonalitat d’un color que li agrada especialment. Fins i tot hi ha corrents de la psicologia que en fan teràpies amb els colors.

No és hora de posar-nos doctes ni seriosos però sí abans d’entrar en la conclusió d’aquest article, us contaré una anècdota que només els enamorats de l’impressionisme en pintura o aquells que estudien Belles Arts solen conèixer. I així i tot no és fàcil de trobar però és molt cridanera. Monet, el pintor dels nenúfars i de tants bells quadres, estava obsessionat amb la llum. No acabava de sentir-se satisfet amb el què pintava. Amb el temps li van eixir cataractes als ulls, ell de sobte, no pensava que era per això, va arribar al seu estil, a la seua llum tan recercada, al que per a ell era la bellesa en un paisatge estampat amb colors en un llenç. Els metges li van dir que li les podien traure, operar-lo com fem tots quan en tenim i ell s’hi va negar. Els va contestar que quan havia trobat la llum ideal per als colors que emprava, de cap manera hi renunciaria a elles.

Curiós veritat? Doncs els fallers de sobrenom i coneguts per la grandiositat de les seues mans amb el pinzell, i més actualment que fan els monuments tallant el que col·loquialment coneixem com suro,

també tenen els seus estils, els seus colors més emprats, les tonalitats més fosques o més clares.

Sí, el color és vital per al món faller. I la pintura més valorada actualment. Fins i tot quan ens toquen falles mullades, passades per aigua o no, igual només amenaça la pluja però el sol no gosa eixir i el gris juganer dels núvols amb les blanques clarianes ens mostren unes figures de les quals el missatge seria completament diferent amb un sol enlluernador, radiant i poderós com ell sol pot mostrar-se.

Jo, personalment em quede amb el blau o el verd o el gris de la mar, segons el dia com a color que més em motiva i emociona.

“Miracle”. Falla Na Jordana 2021font: Dennis Ferrer

De quin color són les falles?

De quin color són les falles?

Gwendoline Moya Cruz

Fallera per convicció

L’any faller des de la perspectiva del color va ser la primera idea que em va sorgir. Poder transmetre quina serà la paleta de color de les Falles. Aleshores el que cal és establir el punt de partida de l’any faller. Al meu humil entendre comença amb la cremà de la falla que ha engalanat el carrers al llarg, d’almenys, una setmana per a sorpresa i gaudi de tota persona que s’ha acostat a veure-la. Tot fins que la nit de San Josep és el foc qui passa a ser protagonista fent que tot l’esforç i energia es renoven per a afrontar un nou exercici faller.

El color del foc és un color masculí i càlid. Simbolitza el foc, la sang, el cor, el perill. També pot ser símbol de celebració, d’ideologies polítiques d’esquerra o el dimoni. En cultures orientals és símbol de felicitat i prosperitat. Transmet més calor que cap altre color a més de vitalitat, coratge i optimisme. Serveix per a cridar l’atenció i té l’efecte d’augmentar el ritme respiratori i la pressió arterial. Entre els seus aspectes negatius pot causar irritabilitat i impaciència. La psicologia del color l’associa, a més, amb la passió, l’amor, el desig, la violència, la ira, el rubor, l’ambició i el poder. El que es pot apreciar amb la vista és el roig, amb el groc, tots dos colors càlids. Totes i cadascuna d’aquestes sensacions, situacions i sentiments són viscuts a flor de pell per la comunitat fallera en el moment de tan desitjada nit de la cremà.

Comença un nou any. 365 dies per davant per a renovar indumentària, tant d’home com de dona, amb respecte a la tradició i buscant els millors teixits que transmitisquen sensació d’alegria i goig.

AquestarticlehaparticipatenelXIIéconcursd'articles de llibret Falles 2023 organitzat per la JLFC sota el patrocini del Molt Il·lustre Ajuntament de Cullera.

Trobem tota mena de combinacions tant en el colors primaris com amb el daurat i la plata. Per als guarda peus com a gipons, manteletes i mocadors en el cas de les dones. I en el cas del homes, des del barret fins a les calces, tot passant pels pantalons, camisa i també jupetins.

Foto: Gwendoline Moya

Ha passat el mes de març i esperem al primer dissabte després de la pasqua religiosa. Un dels moments de l’any que les comissions falleres esperem amb molta il·lusió. Em referisc a la Cavalcada de disfresses en què, cada any, des de la Falla Sant Antoni de la Mar ens esforcem en traure al carrer un espectacle que faça emocionar-se a qui ens acompanya al llarg de l’any. El darrer espectacle “Arcàngel” va ser una crida a l’esperança, a la resiliència, una vegada passada

la pandèmia que va assolar el món en l’any 2020. Foren les persones convertides en arcàngels baixats del cel, que al so de la música i conduits per una ball encisador donà un missatge de positivitat i sinergia. Els colors per a transmetre aquest missatge varen ser el blanc, allò més pur, virginal, innocent i de pau, i el daurat. No podien ser uns altres per a transmetre fascinació, confiança, luxe i riquesa.

Foto: Fernando Navarro

En el mateix eix temporal té lloc la baixada de la Moreneta, amb l´homenatge dels mariners que comparteixen amb la nostra comissió el privilegi de portar l’anda, engalanada també amb el color daurat.

Comença l’estiu. Les falles ja comencen a agafar els colors que les fan quasi prendre vida i transmetre més enllà de les crítiques escrites el missatge i la història que l’artista vol transmetre, com ara la historia de Desemmascarats, que pel seu color, remat i meticulositat en els acabats amb els daurats, plata i colors lluents, dugueren a Erik Martínez i Moncho a obtenir el primer premi de falles grans i millor falla.

Flors que amb fil de seda aguaiten pels costats dels davantals i en gipons tant d’home com de les dones indumentaristestotsdosambelscànonsdelarecuperació de la tradició i la difusió de la cultura valenciana.

Unes pinzellades de color de tots ells han estat presents en cada lletra i en cada concepte d’aquest dibuix del que és i representa el color en la festa fallera, en la que per a mi l’eix principal és retre honor i pleitesia a la dona. Amb respecte a totes i cada una de les persones que formen la comunitat fallera. Col·lectiu que té com a valors la generositat, la bonhomia, la solidaritat, la resiliència i la humilitat. És per tot açò que m’atreviria a afirmar que el color de les falles és roig en la seua gama fins al morat.

En el darrer trimestre de l’any arriben les proves als tallersdelsartistesdelestelesielsdissenys.Lesfalleres i els fallers cuiden fins el detall tot el necessari per a poder presentar les seues peticions a la Mare de Déu en l’ofrena on, amb absoluta devoció, demanem pels que encara estan, preguem pels que ens cuiden des del cel i mostrem la nostra ferma voluntat de millorar cada dia per a ser dignes de la seua magnificència. Aquest sentiments que naixen des del més a dins és tota una explosió de colors i combinacions, dels trages de valenciana i fins i tot del mant de la verge, que cada any mostra un dibuix diferent seguint un codi de color de les f

Foto: Dennis Ferrer lors dels ramells.

Foto: Gwendoline Moya

Estefanía Montesinos

Fallera Major de València 2015

Recorde amb nostàlgia moltes coses del meu regnat.

Va ser un any ple de moments únics i irrepetibles que mai oblidaré, però si alguna cosa va marcar el meu any com a Fallera Major de València va ser l’espolí que vaig lluir a la meva exaltació.

Aquesta tela, única des de 2001 i amb un simbolisme especial, t’acompanya durant tota la vida. És el vestit per excel·lència. Un color amb què totes les falleres i fallers t’identificaran. Un color associat a tot un regnat. Quan recordes una Fallera Major, irremeiablement, t’evoca un color, el color del seu espolí.

El vestit de la Fallera Major de València es tria dos dies després d’haver estat elegida. En plena voràgine fallera,desprésdelaproclamacióal’Ajuntament,vaig anar amb la meva mare, la meva millor assessora, a Vives i Marí. Ells eren els encarregats de confeccionar el vestit.

Per ser sincera no tenia concretament el color al meu cap. Hi havia diverses opcions que m’agradaven. Sí que tenia clar que el vestit de la meva exaltació havia de ser d’un color amb què m’identificara i que guardara per sempre al meu cap. Un color del qual no em cansara mai.

Entrar en aquells telers va ser com deixar-se emportar per la màgia. Em vaig trobar amb una explosió de colors que aclaparava. Infinitat de colors, tons, gammes i paletes perfectament col·locades per triar. Fil a fil escollírem com seria el vestit més especial de la meua vida. Casualment ahí estava el blau porcellana. Va ser amor a primera vista. En veure’l davant meu vaig saber que havia de ser aquest i no un altre. Després de triar la base del vestit, Amparo, treballadora de Vives i Marí, va fer una feina exquisida: em va assessorar en les diferents combinacions i en totes les opcions. Vam triar amb cura dos centres diferents en colors empolsats que casaven a la perfecció amb aquest blau. Va ser un procés molt personal i especial.

Imaginar com tots aquests colors s’entremesclarien per conformar el vestit dels teus somnis és la part més complicada, ja que en vaig sortir sense saber, certament, com seria el vestit de l’exaltació.

Foto Oficial. Estefanía Montesinos. Fallera Major de València 2015 . González.

Però tots aquests dubtes es van dissipar un mes després, quan vaig anar a veure uns centímetres de la tela. I allà hi era el vestit més bonic de la meua vida. Tot perfectament col·locat, tot perfectament combinat. Una harmonia de colors que em van fer plorar de felicitat.

I és que el color blau és un color que des de sempre va estar entre els meus colors preferits. Em transmet pau i serenitat, em fa feliç i em recorda el blau del Mar Mediterrani, a la nostra terra.

El color del vestit explica una història, la teua història, i és per això que sempre es guarda amb un cert misteri. És un emblema que acompanya la figura de la Fallera Major de València, encara que tinga molts altres vestits importants durant el regnat. És el color que relaciones al moment que tota Fallera Major anhela, el de rebre la seua banda. En aquell instant i amb aquest color reps la banda més especial de totes, a més d’acabar de ser conscient en aquell precís instant del càrrec que ocupes.

Com a curiositat, mesos previs a l’exaltació, vam estar jugant la meua Cort d’Honor i jo amb el color escollit. Vam triar una sèrie de colors, entre els quals hi havia aquest blau, i anàvem descartant-los conforme estrenava altres vestits en diferents actes. El dia abans només quedaven dos colors: el groc Toscana i el blau porcellana. Va ser el dia de l’exaltació a ma casa quan, finalment, van veure l’elecció. Un moment molt especial que mai no oblidaré.

En definitiva, la nostra festa està marcada pels colors, a la flor, a cada falla plantada al carrer, a la pólvora, a la seua gastronomia o a la indumentària de les seues falleres i fallers. Colors que et fan sentir les Falles, colors que es transformen en olors i sabors, el color de la nostra festa. I d’entre tots ells, per a mi, València i les Fallessempretindranaquesttocdeblau,aquestpolsim de Mediterrani. Un blau porcellana difícil d’oblidar.

Foto Oficial. Estefanía Montesinos. Fallera Major de València 2015 . González.

Espolí Fallera Major de València - Blau Porcellana Vives Y Marí. Lourdes Ancho.

Pantone 13-1250

Joan Castelló i Lli

Els colors ens permeten distingir unes coses d’unes altres. Són la percepció visual que es genera en el nostre cervell per a distingir uns objectes d’uns altres. Amb poca llum, tot es veu en blanc i negre.

Aquest article girarà entorn dels colors i la pintura en les falles com a expressió de diversitat artística i plàstica, però sense oblidar en cap moment la component social.

Són molt diverses les formes de classificar els colors. Els anomenats colors primaris són el roig, el verd i el blau. El color blanc és la suma de tots els colors que conformen la llum, mentre que el negre és l’absència de tots ells.

En la història de les falles, la pintura ha desenvolupat un paper essencial a l’hora de presentar-nos situacions i personatges, encara que fins a èpoques molt recents la inclusió no ha sigut la nota predominant. Durant dècades, el discurs masclista, homòfob i racista ha sigut bastant habitual, encara que en les últimes dècades s’ha anat obrint pas un discurs més tolerant amb la diversitat.

el color de les

En la pintura artística, en la fotografia, en el disseny gràfic i en la televisió s’utilitzen els anomenats colors-pigments, que són el cian (mescla de verd i blau), magenta (mescla de blava i roig) i groc (mescla de roig i verd), i amb la seua combinació es poden obtindre diferents tonalitats. El color negre s’aconsegueix combinant els tres colors-pigment: el cian, el magenta i el groc. Per la seua part, el blanc és la suma dels colors llum primaris (roig, verd i blau).

Els colors els utilitzem també per a expressar sentiments i emocions. Per exemple, el roig és el color del foc i la sang; el blanc el de la puresa; el verd, l’esperança; el morat, la dignitat i espiritualitat; el blau celeste, la pau; el rosa, l’amor i la generositat; el daurat, la riquesa i la noblesa.

En psicologia, els colors càlids, com el taronja, roig susciten emocions com a fúria o enuig, mentre que els colors freds, com el verd o el blau, solen donar sensació de calma però també de tristesa i fredor.

Periodista. Membre de l'Associació d'Estudis Fallers (ADEF)

Els colors són una percepció visual. Foto Adrián Castelló Cañamero

Ninot amb la bandera LGTBI+, de José Pascual Nebot (Pare Santonja-Cardenal Benlloch, 2015). Foto Joan Castelló Lli

falles

En l’Església Catòlica, el blanc és el color de la vestimenta del Papa, mentre que el roig és la tonalitat del solideu que utilitzen els cardenals, també anomenats ‘príncep de l’església’, mentre que el violeta és el color que correspon als capells dels bisbes i arquebisbes.

En les falles, la pintura, com plasmació dels diferents colors, és decisiva per a valorar els monuments, ja que és la primera impressió que rebrà l’espectador i la que el predisposarà a acceptar o rebutjar tota la composició, abans inclús d’entrar a avaluar la part escultòrica i del contingut temàtic.

Encara que cada mestre té les seues tècniques o els seus trucs, hi ha unes normes genèriques àmpliament acceptadespelcol·lectiud’artistesfallers.Unad’aquestes és que ha d’haver-hi una identitat cromàtica, sense talls bruscos. De totes maneres, el valor escultòric de la figura és el que determina la pintura.

Com en qualsevol tècnica, també hi ha trucs per a aconseguir bons resultats o perquè passen inadvertides algunes fallades. Amb la saviesa del mestre i amb una gran dosi de pedagogia, Carmel Castellano exemplificava les ensenyances amb apariats perquè els aprenents les captaren amb més facilitat. Heus ací algunes de les ensenyances que ens han arribat:

Con blanco y amarillo daremos los toques de brillo.

Cuando no veas el color pon el negro sin temor.

Cuando el artista está en apuros echa mano de los oscuros.

En les falles, la pintura ha anat evolucionant al mateix ritme que ha anat canviant l’estètica del monument. Entre la dècada dels trenta i els seixanta del segle XX, la pintura havia d’imitar les tonalitats reals, i la principal novetat és la introducció de la tècnica denominada ‘xamberga’ , a base d’oli , aiguarràs, i assecant de cobalt per a donar als ninots un acabat brillant, que va estar de moda fins ben entrada la dècada dels huitanta.

En els anys seixanta s’amplia la gama amb colors abans mai no utilitzats com ara blaus elèctrics, rojos i verds cridaners. Una dècada després, en els setanta, s’aconseguiren grans resultats amb la utilització de pans metàl·lics i pintures especials. Així apareix el vernís com a element que proporcionarà un acabat brillant i que substitueix a la ‘xamberga’.

Elsanyshuitantasuposenunreplantejamentcromàtic iuntrencamentamblautilitzaciódevernissosbrillants i daurats amb policromia. En aquesta dècada, Julián Almirante es va erigir en el renovador de la pintura moderna, ja que partint de la base al plàstic sobre panet blanc, va utilitzar vernissos i colors agrisats, mentre que Agustín Villanueva i Alberto Rajadell, amb pinzellades soltes i efectistes, donaran força cromàtica i expressivitat les diferents escenes.

A finals dels anys huitanta comença a introduir-se la pintura acrílica, fabricada sobre base de làtex o plàstic, per a l’acabat final de les figures. Els pigments acrílics permeten un ràpid assecament que no era possible a l’oli. També trobem diferents productes, com ara pastes o gels, que, mesclats amb la pintura plàstica, ajuden a obtindre diferents tipus d’acabats.

En la dècada dels noranta i primera dècada del segle XXI, la pintura plàstica s’adapta als nous materials, amb major utilització de superfícies planes, la qual cosa propicia una menor degradació tonal. La suavitat cromàtica és una altra característica introduïda per Julio Monterrubio en les seues falles d’EsparteroRamón i Cajal i la Plaça del Pilar.

Entre els pintors més destacats de la històrica de les falles, alguns d’ells llegendaris, podem citar, sense ànims de ser exhaustius, a Carlos Cortina, Regino Mas, Julián Almirante, Vicente Lorenzo, Daniel López ‘Danielín’, Juanjo Codina, Peg Goig, Carles Villeta i Francisco López Albert.

Als tallers s’utilitza la pistola amb pintura plàstica diluïda i polvoritzada per compressió per a cobrir grans superfícies i per a acabats amb efecte de difuminat.

La suavitat cromàtica introduïda per Julio Monterrubio. València, de Julio Monterrubio (Espartero-Gran Via Ramón i Cajal, 1991).

Arxiu Joan Castelló Lli

Ninot de Carlos Cortina realitzat per Juan Miguel Delegido per a la falla Bolseria-Tros Alt de 2008. Foto Joan Castelló Lli

Vicente Lorenzo Díaz, artista de falles infantil i destacat pintor. Foto Adrián Castelló Cañamero

En les últimes dues dècades trobem també pintors que realitzen els seus treballs allà on són contractats. Un dels mes destacats és el suecà Andrés Martorell, amb una paleta de colors vius. Altres pintors destacats són José Lafarga, Dora Piles, Antonio Añón, Paco Belmar, Luis Armengol o Toni López.

LA PINTURA EN LES FALLES DE CULLERA

En les primeres falles de Cullera de l’etapa moderna ja es parlava de pintura. Els dos exemples més significatius són els tres primers monuments de Sant Antoni i en ells queda ben patent les habilitats pictòriques de José Luis Sapiña Mompó Rosquilla, que va formar part de l’equip que va construir estos cadafals.

En la part posterior d’El Càmping (1962) apareixia un quadre amb la platja del racó de Cullera, encara verge de gratacels, amb el Cap Blanc i el far al fons, i en primer terme una caseta de bany de fusta, de les que s’instal·laven per l’època en la platja de Sant Antoni. Una estampa nostàlgica del que va ser la badia abans que irrompera la febre urbanitzadora.

En 1963, era una atractiva núvia (simbolitzava els molts pretendents que, com si fora una jove pubilla, tenia la ciutat de Cullera en general i el barri de Sant Antoni en particular, perquè en aquests anys tots urbanística de la ciutat.

En 1964, la dama de la bona educació tenia als seus peus un artístic palmito, en la tela del qual estava pintada una escena d’amor entre una parella d’enamorats del segle XVIII. En la part davantera del cadafal també es podia admirar una idíl·lica platja tropical, amb palmera i bongos inclosos.

Sant Antoni és una núvia, de José Luis Sapiña ‘Rosquilla’ (Sant Antoni, 1963). Arxiu Juan B. Lli Garrigós

La següent fita relativa a la pintura la trobem en Els Colorsdelavida,lafallaqueFernandoRodavaplantar en La Bega en 1973. Els pinzells d’un artista plàstic estaven col·locats en un repujat jerro, amb quatre medallons en altres tantes cares que reproduïen estampes galants típiques del folklore valencià.

amb la indumentària tradicional, en La València que volem,elcadafalquevaplantaren1984enlafalladeTaüt.

Un any després van ser els germans Colomina els que van recórrer al símil pictòric. En Mercat (Passeig, 1985), els artistes gandians es van inspirar en la falla Arts i Oficis (Espartero-Ramón i Cajal, 1982), de Miguel Santaeulalia, per a presentar un vell pintor, amb jupetí i sabatilles de vareta, que donava vida als Xiquets menjant meló i raïm del quadre homònim de Bartolomé Esteban Murillo.

Amb aquestes falles es tanca el cicle de l’especificitat (o de l’originalitat) en la temàtica relacionada amb la pintura en les falles de Cullera. A partir de 1974, les referències que trobem són reproduccions de motius que prèviament s’han plantat en les falles de València.

La següent referència pictòrica que trobem és la reproducció corpòria de la parella protagonista del quadre Floreal de Pinazo que en 1982 José Martínez Mollá va plantar en la plaça de la Mercé de València. Fernando Roda va utilitzar aquest llauradors, abillats

El recurs pictòric el van tornar a utilitzar els Colomina en Còctel d’animalades (Passeig, 1986), amb una versió lliure d’El Tribunal de les Aigües, de Bernardo Ferrándiz, en la que s’utilitzaven figures en relleu i s’introduïen personatges (el tabaleter i dolçainer, per exemple), que no figuren en l’històric quadre sobre un juí per disputes d’aigua de reg.

Els Colors de la vida, de Fernando Roda Martorell (La Bega, 1973). Arxiu Joan Castelló Lli

Mercat, dels germans Colomina (Passeig-Mercat, 1985).

Arxiu Joan Castelló Lli

En El juí final (Sant Antoni, 1990), Francisco Baldoví Rivero va col·locar com a rematada de la falla a la dona protagonista del quadre La llibertat guiant al poble, del pintor francés Eugène Delacroix, una al·legoria de l’alçament del poble de París el juliol de 1830 contra la pretensió del rei Carles X de suprimir el parlament i restringir la llibertat de premsa. La figura de la dona, amb el tors nu, és la mateixa que va utilitzar Daniel López en la falla que, en 1989, va commemorar a València el segon centenari de la Revolució Francesa.

En les falles infantils de Cullera també trobem referències a la pintura. Una de les primeres és Aquarel·les de colors, realitzada en 1983 per J. M. Serrano per a la falla Raval de Sant Agustí, amb una paleta, els pots de pintures i tots els aparells propis d’un pintor artístic.

Una altra referència és, de nou, el quadre de Murillo dels Xiquets menjant meló i raïm. En esta ocasió Hermògenes Arocas el va utilitzar un any abans que els germans Colomina per a realitzar la falla infantil València, eixe paradís (Passeig-Mercat de 1984). Pot dir-se que aquest quadre va ser un talismà per a la comissió, ja que les dues falles (la infantil en 1984 i la gran en 1985) van obtindre el primer premi.

Per a la falla Coses nostres (El Port, 1991), l’artista Juan Pedrós Beltrán també es va decantar per una obra emblemàtica de la pintura valenciana de tots els temps: la gropa que representava a València en la sèrie de quadros de gran format que Joaquín Sorolla va realitzar per a l’Hispanic Society de Nova York entre 1911 i 1919.

El juí final, de Francisco Baldoví Rivero (Sant Antoni, 1990). Arxiu Joan Castelló Lli

Mercat, dels germans Colomina (Passeig-Mercat, 1985). Arxiu Joan Castelló Lli

Fins ara hem vist quadres famosos i elements relacionats amb la pintura, però encara no hem vist cap pintor reflectit en una falla. El primer que apareixerà reproduït en un cadafal en Cullera serà Salvador Dalí, que Vicent Blasco va situar en la falla del Port de 1986.

Dins de les falles apologètiques, aquelles dedicades a exalçarlaculturavalenciana,lapinturadePinazoielseu quadro Floreal ocupen un lloc destacat. En Cullera, el va reproduir José Lafarga Palomares en L’Alegria (La Bega, 1987), una falla amb què tant l’artista com la comissió van aconseguir el seu primer premi en la categoria.

al Canet. Era una composició basada en personatges del cine infantil (Mickey, Minnie i Donald), de la revista TBO (Mortadelo i Filemó) i del còmic en general (Astérix).

En El Renaixement (Sant Antoni, 2004), Enric Tur Arts va plasmar l’època de la història en què es va produir el major auge de les arts plàstiques, amb genis de la pintura com Miguel Ángel i la seua obra La Creació per a la Capilla Sixtina, amb els seus dos personatges (Déu i l’home) com a figures principals de la falla. Junt amb ells, un gran mecenes de l’època: Rodrigo Borja, el papa valencià Alexandre VI.

Les motlures de dos dels quatre costats d’un marc emmarcaven l’escena d’un bateig valencià que, amb el lema Belles Arts, va realitzar en 1987 Robert Andrés Palop per a Taüt. Aquest cadafal infantil incloïa també la paleta de colors del pintor i dos pinzells.

En 1993 és Vicente Fitó qui, en la part posterior de la falla que va plantar en el Passeig, va reproduir una estampa de la pesca del bou, de Sorolla, en la que no faltava la vela desplegada i la parella de pescadors.

JaenelsegleXXItrobemnovestemàtiquesrelacionades amb la pintura. Una d’elles és Dibuixem i pintem (TBO), la falla realitzada en 2003 per José Martínez Tur per

Completa i precisa va ser la referència a la pintura que Artur Benanvent Pérez va realitzar en Genis de la pintura (La Bega, 2005), una composició en què va incloure Goya pintant la Maja vestida, Velázquez amb Les Menines, Picasso i la seua pintura cubista, i Salvador Dalí i els seus quadros surrealistes.

Una última cita amb la pintura ens l’ha oferit Joan Simó amb I tu que pintes (Bulevar, 2011), un recorregut per la històriadelapinturaatravésdelsartistesmésprestigiosos ilesseuesobresmésacreditades,comElGreco(Elcavaller de la mà en el pit), Joaquín Sorolla (Passeig per la platja), Vincent van Gogh (Els gira-sols i La nit estelada) i Edward Munch (El crit).

L’Alegria, de José Lafarga Palomares (La Bega, 1987). Arxiu Joan Castelló Lli

El Renaixement, d’Enric Tur Artés (Sant Antoni, 2004). Arxiu Joan Castelló Lli

COLORS A LES FALLES DE

VALÈNCIA

A la ciutat de València s’han plantat unes 60 falles que inclouen la paraula “color” en el seu lema. De totes elles, destacarem aquelles que aporten dades d’actualitat de cadaèpocaolesquevansignargransmestresdelesfalles.

Antonio Ferrer Jorge, el major dels germans Ferrer de València, exposava les diferents tonalitats en “Gamma de colors” (Sant Bult, 1964), mentre que cinc anys després Vicente Sancho Marqués parlava d’un gran descobriment: “La tele en color” (Gran Via Ferran El Catòlic-Gabriel Miró, 1969).

Tres mestres fallers també van utilitzar el color com a lema: Alberto Rajadell amb “Els colors” (Cadis-Rector Femenia-Puerto Rico, 1975), Miguel Santaeulalia Núñez amb “El color” (Espartero-Músic Plasència, 1975) i Vicente Agulleiro Aguilella amb “El color segons el cristall” (Sueca-Literat Azorín, 1977).

Una de les falles més destacades és sens dubte “La batalla dels colors”, de Vicente Martínez Aparisi amb disseny de Carlos Corredera (Malva-rosa-PonzCavite, 2010), una potent crítica als partits polítics i, al mateix temps, un al·legat pacifista i antimilitarista.

Tanquem aquest repàs a les falles grans del cap i casal amb dues referències a altres punts artistes cullerans: “La deessa del color”, de José Lafarga (Plaza del Doctor Collado, 2014) i “Mascletà de colors”, de Salva Banyuls i Néstor Ruiz (Gayano Lluch, 2019).

I tu que pintes, de Joan Simó Arlandis (Bulevar, 2011).

Foto Juan Gabriel Figueres

La batalla dels colors, de Vicente Martínez Aparisi (Malvarosa-Ponz-Cavite, 2010). Foto Joan Castelló Lli

Mascletà de color”, de Salva Banyuls i Néstor Ruiz (Gayano Lluch, 2019). Foto Ángel Romero Melle

En falles infantils, només existeixen dues referències en secció Especial: “Una ciutat amb mil colors”, de Joan S. Blanch (Exposició, 2004) i “Un món de colors”, de Marisa Falcó i Paco Pellicer ‘Fet d’Encàrrec’ (Na Jordana, 2005).

Altres falles destacades amb aquesta temàtica són: “L’ànima dels colors”, de José Luis Ceballos i Francisco Sanabria); “Colorín color-hado”, d’Òscar Villada (Doctor Sanchis Bergón-Túria, 2010); “De mil colors”, de Mario Gual (Ramiro de Maeztu-Lleons, 2011); “Urbana… vol un món de colors”, de David Moreno (Plaza del Doctor Collado, 2013); “Falles… una mar de colors”, d’Emilio Tamarit (Molinell-Alboraia, 2014); “Yaiza, reina dels colors”, de José Francisco Gómez Fonseca (Pere Cabanes-Comte de Lumiares, 2018); i “De quin color és un abraç”, de David Ojeda (Doctor Gil i Morte-Doctor Vila Barberá, 2019), una visió normalitzadora de l’homosexualitat.

I com a corol·lari sengles falles d’altres tres artistes: dos de José Luis Ceballos i Francisco Sanabria, “L’ànima dels colors” (Menéndez Pelayo-Catalunya, 2008 i “United colors of Pilar” (2018); altres dos de Miguel Hernández Agüelo, “Colors” (Pare Santonja-Cardenal Benlloch, 2010) i “Els lladres dels colors” (Palleter-Erudit Orellana, 2011); i dos més de Vicente Francisco Lorenzo Albert, “M’han furtat els colors” (Sant Antoni, 2015) i “Coloria” (Primat Reig-Vinaròs, 2017).

De quin color és un abraç, de David Ojeda (Doctor Gil i Morte-Doctor Vila Barberá, 2019). Foto Joan Castelló Lli

les falles

“Filtres”Falla Cuba Literato Azorín 2018. Vicent Martínez Aparici. Fotografía: Adrián Castelló i Cañamero

Colors que identifiquen a fallers i comissions

Fins a la recuperació de la indumentària tradicional masculina en els primers anys del segle XXI, els colors dels faixins establien la relació jeràrquica al si de la comissió: el roig era el del president; el blau celeste el dels vicepresidents i directius, y el blau porpra els dels vocals. En la Junta Local Fallera, el faixí or vell era el del president i el gris el de la resta de directius i membres de l’equip de treball.

El polar s’ha convertit també en un element d’identificació de la comissió, similar a l’escut o a la insígnia. Cada falla ha adoptat un color propi, com per exemple el roig d’El Raval, Passeig i Xúquer; el blau royal de Sant Antoni; el porpra de la Plaça d’Espanya; el taronja de Taüt; el rosa de La Bega; el blau cian de Mongrell; el groc d’El Canet; el verd festuc d’El Port i Bulevard; el gris d’El Raconet; el verd oliva de Rei en Jaume; el magenta de País Valencià; el blau marí de la Plaça d’Alboraia i el verd fosc de la Junta Local Fallera.

L’acte on els polars cobren tota la seua dimensió és en el lliurament de premis als Jardins del Mercat. Allí cada comissió va amb el seu polar per fer-se notar mentre espera el que li oferirà la deessa fortuna en eixe carrusel en què tots els anys es converteixen els premis a les falles.

Falla Taüt

Falla Sant Antoni de la Mar

Font: Facebook Taüt

Font: Arxiu Sant Antoni

Falla Raval de Sant Agustí

Font: Falla Alboraia

Falla Plaça Alboraria

Font: Falla Passeïg

Falla Passeïg Mercat

Font: Nadia Ferrer

Font:

Font:

Jose Luis Ceballos i Paco Sanabria

Artistes fallers

Què és el color per a uns artistes fallers com vosaltres?

El color és el 50% del projecte de falla plantada. El color pot millorar el modelatge i també pot empitjorar-lo, sembla una cosa senzilla però és fonamental ja que cal tenir en compte que és el que queda més a prop de l’espectador, més alt, més a prop del terra, etc...

Com varia el color d’una falla gran a una infantil?

En el cas de la falla gran o infantil avui dia no hi ha molta diferència, només que són camps més grans, es veu més lluny i per això el contrast entre els colors ha de ser més exagerat que en una infantil, que darrerament es presten a més detall i decoració.

Com és d’important el color en la realització d’una falla infantil?

El color és important perquè ajuda a transmetre la idea de la falla, el sentit i sentiment de la idea de la falla.

En què us caracteritzeu vosaltres concretament seguint a l’apartat del color?

Ens pot caracteritzar dins la paleta de color q fem servir la tècnica de ratllat en alguns camps per empatitzar més amb la manera de pintar del públic infantil

Quin va ser el vostre referent a l’hora de començar amb les falles infantils?

El nostre referent de sempre han estat les falles de Joan Blanch, en la manera de presentar la idea i la falla i com a artista més complet Pepe Puche.

Creieu que hi ha hagut un canvi en la forma de pintar a les falles infantils?

El canvi bàsicament és el pas de pintura a l’oli i veladures a la pintura plàstica i la pistola per fondre. A això se li suma també la moda de les tintes planes i colors pastís de la plàstica de Julio monterrubio.

Heu tingut una evolució marcada des dels vostres inicis fins a l’actualitat?

La evolució és bàsicament el pas de partir de ser autodidacta a anar formant-nos any rere any, va canviant l’ús del color, el modelatge la temàtica, però sempre fidel a l’estil de dibuix que marquem des de l’esbós

Sabem que vau realitzar una falla amb la temàtica dels colors, què ens podeu explicar sobre ella?

Va ser el projecte de la Falla Menendez y Pelayo, ja molt llunyà 2008, per en guardem un molt bon record i sempre pensem que es podria ampliar un any d’aquests.

Font: Facebook dels artistes Font: bffallas

Amb què falla o foguera vau quedar molt satisfets amb l’aplicació del color?

Sens dubte creiem que seria la Foguera Anadyomene, on reduïm la gamma de color a turqueses, blaves, blanc i roses, ia banda d’arriscar amb el ratllat íntegre de les peces la gamma tan reduïda va fer que fos un projecte amb molta harmonia.

Que altres artistes creieu que actualment estan marcant tendència a l’apartat del color a les falles infantils?

Ens agrada el sorprenent risc de color que envaeix en explosió les falles del nostre company i amic Ricard Balanzà. I la perfecta conjunció a l’execució pictòrica d’Iván Tortajada, també amic. I la subtil i eficient manera de posar el color de la nostra amiga Marina Puche.

Cap on creieu que aniran les noves tendències colorístiques al món faller Infantil?

El canvi cap al que va imperant la moda de les falles actualment i veiem en un futur, va dirigit a una súper decoració de les peces deixant-les emborratxades de color on el més és més. Moltes vegades hi ha una decoració sense sentit a les peces quedant un resultat embullat i amb poc sentit general.

Font: levante-emv.com

Font: cendradigital

Com a curiositat fallera, els artistes Ceballos i Sanabria l’any 2018 van crear UnitedColorsOfPilar, una alegoría al món del colors de la que podreu gaudir a continuació.

Font: fotofallas

Ací us deixem un recorregut per algunes de les falles més importants on el color va cobrar tot el protagonisme

de l’ajuntament 2014 “Painting València.” Ceballos i Sanabria

Pérez

Falla Plaça

font: Fotofallas

Falla Cuba Literato-Azorín“Cromática.”Mario

font: Fotofallas

font: Fotofallas

color a l’indumentària valenciana

Virma Montagud i Alemany

La indumentària valenciana és, sense cap dubte, una de les més acolorides, riques i vistoses del territori peninsular. En part, aquest fet es dona perquè el País Valencià, tant al litoral com a les comarques de l’interior, la producció tèxtil ha segut una indústria importantíssima que abastia a nivell nacional i internacional, donat que el port de València, el més important del Mediterrani, era porta d’eixida dels nostres productes.

La producció de teixits era feina casolana i, pràcticament, a totes les cases hi havia un teler on es teixien les teles amb que es confeccionaven les robes de la unitat familiar. A la costa, a les comarques de l’Horta, la Ribera Alta i la Baixa, el conreu de les moreres va fer que la producció de seda esdevingués el principal sector comercial des del S. XVII fins principis delS.XIX,malgratquevaseralS.XVIIIquanlaindústria de la seda va gaudir del seu esplendor. Es repetia el mateix a les comarques que conreaven el cotó o a les comarques de l’interior, que feien fita amb la Manxa o amb Terol on es teixien les peces de llana.

L’obtenció dels materials per a teixir, bé foren de procedència vegetal o animal, eren sempre matèries primeres provinents del sector primari: l’agricultura i la ramaderia. De qualsevol manera, per a que aquestes matèries primeres esdevingueren teles amb les que es confeccionés la roba, havien de patir una transformació i s’havien de processar. Després de la recol·lecció o de l’esquila, calia transformar aquells capolls dels cucs, aquells copets de cotó o aquelles bales de llana en fils que, finalment teixits entre ells, composarien una peça de tela. I, així, abans de passar a la feina del teler caldria donar color al fil.

Milers d’anys abans de Jesucrist, a l’Orient, concretament a la Xina, ja es tintaven els teixits que es gastaven per tal de fer vestimentes. Així, també van ser grans tintorers de teles els egipcis i els grecs. De la mateixa manera que l’obtenció de les fibres, els tints tenien origen animal o vegetal; es feien servir insectes (cotxinilla per al color vermell), corfes de fruites (les nous per al color marró obscur, o les corfes de la ceba, per aconseguir colors des del groc fins el taronja viu), plantes (l’anyil per als morats i varietats de blaus, i totes les de fulla verda amb gran quantitat de clorofil·la per a traure els verds).

De qualsevol manera es solien usar els colors que eren més fàcils d’aconseguir. Si el teixit era casolà, el verd i el roig serien els colors més emprats, sense oblidar el negre, que amb una solució feta amb carbó, era el que més a mà es tenia.

Bibliotecària i arxivera. Presidenta de la Associació Cultural Colla Pas Pla.

valenciana

El procés del tintat era costós i delicat ja que, per tal d’aconseguir el color desitjat o que la seua durabilitat fora acceptable, s’havia de tintar el fil vàries vegades després d’haver-se eixugat de la tintada anterior. El procés podia durar setmanes.

Tot açò, comptant amb que es fes tot el procés a casa. El més comú era que el fil es portara al tintorer. El tintorer era l’ofici de la persona que es dedicava a donar color a les fibres o teles que encara mantenien el color original de la matèria primera. L’ofici de tintorer nasqué a l’Edat Mitjana i, a més a més, va ser un dels primers oficis que formaren gremi.

Actualment, les noves tecnologies, els tints químics i les barreges de materials permeten que les fibres tèxtils puguen lluir un nombre infinit de colors i tonalitats. Si traslladem aquesta circumstància al món de la indumentària ens trobem amb què podrem trobar teixits en els quals, tant la trama com l’ordit, combinen desenes de colors per tal d’aconseguir efectes visuals cada vegada més propers a la realitat.

Les modes marcaran cada dècada, cada any, cada temporada els colors que més es vendran. Així, hem tingut èpoques en les que primaven els colors àcids, grocs llima, verds fosforescents, blaus elèctrics... La tendència, per fortuna, és anar apropant-nos i anar promocionant l’ús dels colors de la natura, del món animal i vegetal. Independentment del dibuix triat, del tipus de teixit i del segle que es vulga reproduir, allò menys dolent per a la nostra indumentària és emprar els colors tradicionals dels tints naturals.

Així, triar un groc rovell d’ou de fons amb flors de colors i metalls, o un roig en qualsevol de les seues tonalitats, un blau o un morat, des del blau cel fins un blau marí intens i des del lila de la flor silvestre fins el morat intens de l’albergínia, ens portarà més a prop d’aquelles peces que es confeccionaven a casa i que són l’origen de l’evolució dels colors, dels teixit i, en general, de la nostra indumentària tan rica i amb tanta varietat de color.

font: www.museodelasedavalencia.com

font:esthermartinezceremonia.com

Rafael Mari Cotino

Gerent Vives i Marí, fàbrica de Teixits

La majoria dels vestits de fallera es fabriquen amb seda natural o amb raió. La diferència de preu entre la seda i el raió fa que prevalga més la venda del raió a la seda. No obstant, el procés de manipulació amb els tints és molt similar, igual que l’elecció dels colors.

El color dels fils ha anat portant amb el pas dels anys una gran transformació. Antigament, no fa tants anys, es treballaven els colors bàsics; sempre predominava el blanc. S’han ampliat el nombre de colors i varietats sobre els colors base.

Una mica d’història de les matèries:

La seda natural és la més antiga. Es creu que es va començar a utilitzar l’any 3000 aC. però amb certesa s’han trobat peces de vestir de l’any 1300 aC. Per descomptat, en vestits de la família imperial xinesa. Ja en aquella època era un producte molt apreciat. Amb els anys es va convertir en un producte de luxe molt preuat per als grans comerciants per la facilitat en el transport i pel seu alt valor en el comerç.

La ruta de la seda

Amb els anys es va produir a Europa, com per exemple a Espanya, on València va ser un gran productor entre els segles XV al XVIII. Potser aquesta tradició sedera de València va ser la que més ens va impulsar a la fabricació de teixits de seda per a la confecció dels nostres vestits regionals.

L’altre producte estrella en la fabricació de teixits per als vestits regionals és el raió. És un producte natural que procedeix de la cel·lulosa, fusta, que mitjançant uns processos químics adquireix aquesta brillantor i textura que fan que es considere com la seda artificial. Aquest producte va ser creat sobre finals del segle XIX.

Tornant a l’elecció dels colors, dir que és un procés complicat i de molt difícil elecció. És clar que hi ha certs colors que predominen tots els anys. A banda del blanc sempre s’usen colors com el negre, els blaus, els verds, porpres o el vermell. Aquesta és la base dels colors. A partir d’aquests busquem tonalitats més o menys fosques.

A la col·lecció de cada any, de banda dels colors base, s’utilitzen els colors de tendència d’aquell any. Un detall molt important és que el color triat per la fallera major de València sempre té molts seguidors. Per a cada col·lecció, un cop triats els colors, es fa una petita tintada,quemoltesvegadescorregimfinsal’elecciódel to correcte. És un procés que ens porta diversos mesos de treball. Sempre es procura canviar la majoria dels colors cada temporada. En aquesta elecció sempre procurem fer tant colors càlids com freds, així com clars i foscos. Sempre s’ha dit que per a gustos colors i intentem acontentar la majoria de clients/es.

Un altre tema molt important és la tria dels dissenys per fabricar els teixits de fallera. Cal tenir en compte que parlem sempre de dibuixos amb motius f orals, i la majoria de vegades, amb el seu ornament. En el nostre cas, aquest procés dura tota la temporada. Un cop traiem la col·lecció comencem amb la de la temporada següent. És difícil i cada cop més aconseguir dibuixos que siguen originals, però amb els mateixos cànons de disseny.

Una vegada tenim els dissenys i els colors dels fons, un altre tema molt important és la combinació de les flors. En el nostre cas cada temporada podem fer unes 2000 combinacions diferents.

Les teles de fallera han millorat molt en els darrers 20 anys. Això, segons el meu punt de vista, es deu en gran mesuraalagranajudaqueensfancadaanylesfalleres/s amb els seus consells i recomanacions, sobretot per les xarxes socials que els fa estar en actualitat rabiosa. El mónd’Internethafetqueelmónfallers’ocupeipreocupe de la indumentària cada cop més.

font: vives y mari

font: vives y mari

font: vives y mari

Loredana Sáez Ruano

Infermera i Fallera

És una obvietat que el blau està present en el barri de Sant Antoni. Un barri orientat al mar, amb el seu blau que es transforma en cel a l’horitzó, des del Far fins a l’escullera que barreja el mar Mediterrani amb el riu Xúquer.

En aquest viatge anomenat COLORS és inevitable fer l’exercici necessari per tal de saber quin és el color que identifica la nostra comissió fallera.

Començarem amb el color de la generositat, valentia i humilitat d’aquell grups de xics fadrins del barri que treien jornals de la collita de l’arròs, ja fa anys i panys, per obtenir uns minsos ingressos econòmics. Tenim la sort que un d’ells encara està en actiu. El Sr. Baist Lli Garrigós.

Continuarem pel color de la il·lusió, l’orgull i l’alegria d’aquell març de 2018, en el que desprès de molts anys sense guanyar un primer premi en secció especial, el monument Desemmascarats de l’artista Erik Martínez Moncho va aconseguir-lo, essent també la millor falla de Cullera. Aquest crit ens va fer enlairar els estendards, els punys i les mirades, primer al cel per tal de compartir amb les estreles tan magnànim guardó, i després mirar als costats amb els ulls vidriosos per tal de compartir el sentiment d’agraïment a tots els presents doncs, independentment del color, a la plaça del Mercat tenim el nostre lloc. Aleshores color, lloc i espai conflueixen en un sol concepte. Cadascú té el seu lloc i espai amb independència del color que l’identifique.

Foto: Joan Castelló

Foto: Joan Castelló

Però ¿quin color té el sentiment? Doncs de família, de pertinença, de tradició i d’arrel al barri. Eixe sentiment que batega el cor i no s’entén d’una altra manera. Sentiment que es transmet al si de la família, la que et toca o la que et trobes, eixe que es respira al carrer, a les terrasses i comerços de proximitat on et criden pel malnom de la família.

Els meus iaios Juanito i Rosita ja convidaven a un desdejuni en la setmana de Falles a la comissió, per a mi ser fallera era i és una qüestió de família, perquè m’he criat veient, escoltat i mirant als fallers i a les falleres. No puc ser d’una altra Falla de la mateixa manera que no puc negar la meua família, el Bar Sant Antoni va ser el meu primer Casal.

Si bé els colors ens transmeten sentiments, en aquest cas potser siga el color blau el que haja vingut a ser el que ens identifica com a Falla Sant Antoni de la Mar. Segurament és el més recurrent i fàcil. És el nostre blau.

Cal dir que el color identificador entre les comissions ha vingut a convenir-se en els darrers vint-i-cinc anys, en què cada comissió ha decidit identificar-se amb un color diferenciador. És necessari indicar que la Falla Sant Antoni de la Mar compta més de setanta cinc any d´història, ja que va ser fundada en 1944, i d’aquella època sols disposem de records en blanc i negre.

Els colors en les falles esdevenen, visualment, un cresol de colors quan les diverses comissions existents a la ciutat coincideixen en qualsevol dels actes del calendari faller.

Aleshores podem concloure que el color d’identificació ben bé pot ser el blau, però no puc deixar d’esmentar elroigielgroc,coetanisdelblautantenlasenyeracom en les bandes que les falleres llueixen com a distintiu en els actes formals. Tot i això, cal dir pregonament que per les nostres venes corre sang blava.

FM2007 i FMI2019. Foto: Gwendoline Moya

les hem vistes de tOTS (ELS) Les hem vistes de tots (els) colors

Isidre Crespo

Quin no ha escoltat o llegit expressions com aquesta? O aquella altra: «ho veia tot negre»? En contrast amb la de «ho veia tot de color de rosa»? O aquell estudiant que, en un examen, es queixava «d’haverse quedat en blanc»?

Certament, tot són paraules, però ens hi comuniquen estats d’ànim expressats per colors. Aquest és, justament, el camp en què volen jugar la partida, o, si voleu, el quadre a pintar. La situació comunicativa normal és amb paraules; tanmateix, ben sovint, ens hi valem de colors enunciats verbalment. Mirem-nosho, ara, des de l’altra banda: posar colors i més colors acompanyats de paraules: els títols de quadres. O de novel·les, contes o poemes: L’horavioleta;Pellroja, rostrepàl·lid;Elroigielnegre;Elfantasmadelsulls blaus, La taronja mecànica, Morgana la dels ulls verds,Eltramviagroc,Elcastellblanc (en aquesta hem trobat una frase com les inicials: «Era com si hagués oblidat el seu passat, havia perdut els colors de la meva memòria»), o «Tots els colors del verd» de Raimon.

Paraules i colors. Els colors i les paraules (Notes sobre Joan Fuster i la pintura) és el títol d'un llibre en què es pretén interpretar les reflexions d'aquest escriptor en el seus escrits molts sobre l'art de la pintura, especialment El descrèdit de la realitat (un capítol del qual és «De la llum al color», sobre l'impressionisme; un altre, «L'Avantguarda», en què afirma que «fauves i cubistes encarnen, a principis del segle xx, una doble constant de la pintura occidental: el debat pel predomini del color o del dibuix»).

Si ara hi afegim els ben actuals àlbums il·lustrats (paraula, dibuix, colors...) n’hauríem completat el mapa. Ja hi podríem endevinar les variades i múltiples relacions entre les paraules i els colors. Tot això sense abandonar les nostres expressions més tradicionals, els refranys, ben abundants, per cert: «Al blau, l’amor s’hi escau», «Al lila, l’amor s’enfila», «Tot lo roig fa goig», «Posar verd (a algú)», «Passar-les morades»...

Bona cosa de raó tenia Fuster en afirmar que, «De fet, la vista va ser tostemps, i encara ara, el sentit més beneficiat. Cada dia, en múltiples ocasions, se’ns ofereixen espectacles d’incessant amabilitat... Pintura, moda, publicitat, cine i tantes coses més, es destinen a enllepolir-nos la mirada». I ara ve la segona part: com traduir totes aquestes sensacions en paraules? Quina part del missatge copsem en el dibuix, en els colors, i quina altra en les paraules?

Més encara. De segur que coneixem i hem usat més d’una vegada el tòpic Unaimatgevalmésquemil paraules . Heu sentit parlar d’un llibre titulat Una imatge no val més que mil paraules? «Unes poques paraules, sosté l’autor ben agermanades, valen molt més que tot d’imatges... Com representarem, si no, la ‘malvolença’ i, més encara, la noció de causa?».

«Les que tenen la capacitat sintàctica que construïx la realitat són les llengües, mentre que una imatge només mostra fragments d’aquesta», remata un lector.

No hauríem completat el discurs si haguérem oblidat el simbolisme dels colors. No és només ajuntar paraulesicolors,sinóque,amés,aquestsarrosseguen significats missatges,

Escriptor i estudiós de Joan Fuster

COLORS

«Són potser particularment curioses, en aquest sentit, les frases que vinculen el groc amb la noció d'innocència o inexperiència, per comparació amb el color groc del bec dels ocells quan encara són menuts. Així, doncs, ser del bec groc, no haver-li caigut el groc del bec (a algú), tenir el bec groc o tenir el groc del bec són idiomatismes que es poden fer servir per a expressar immaduresa o innocència. [...] De més a més, fer del blanc groc o fer del negre groc sempra amb el sentit de fer veure una cosa per l'altra, enganyar.

Així apareix en el Tirant lo Blanc:

«Seria just, si a la majestat vostra era plasent, que concordàsseu amb l'última raó per no mostrar voler fer del negre groc.»

Amb aquesta capacitat expressiva del color groc per a designar o suggerir estats de malestar físic o anímic s’ha encunyat també en català un refrany: Més val estar un dia roig que tot l’any groc.» Ben igual en espanyol: Más vale ponerse una vez colorado que ciento amarillo.

Ara tocaria fer una mirada a l’ús poètic de la llengua. Quantes sensacions se’ns presenten orfes de paraules! Que la llengua és pobre? O és que les nostres ànimes són més riques? Ho pensava recitantme un vers de Gabriel Ferrater:

«se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma.»

Les sinestèsies, ai! Una font inesgotable de creació de bellesa... Escriu Marisol González:

TRES POEMES INÚTILS PER A DOS PINTORS QUE VOLEN REINVENTAR EL MÓN

Hi ha els colors, el blau, cel, per exemple, i vermell, o els groc amarg, i els variables tons de la merda, i les irisacions del nacre, i el verd de les fulles, i l'escata dels peixos indefinible, i més indefinible quan els peixos són servits a taula, i els matisos de la pell d'una anca humana (jove, és clar), i els de l'interior del porc, tan suaus, i allò que en diuen l'arc de Sant Martí, i una cirera.

“Miracle”. Falla Na Jordana 2021font: Dennis Ferrer

«Recorde la força tèbia dels ulls, un vent verd vestit de veus i verema.»

Són els Colors de la rutina: els de la Kodak mesocràtica i de la bestiesa.

L'avantatge dels pintors -dels bons pintors- és que, desvergonyidament, es treuen de la mànega nous colors.

Són uns colors que contradiuen els colors, el color d'un vol d'un albatros que ningú no ha vist mai, el color de la mort o el de l'orgasme, el d'una fel displicent, el del fum irritat, la transparència de la mà damunt la cuixa, la ingenuïtat d'una font o d'una sessió d'espiritisme. El color, alhora convencional i enigmàtic, per ser inventat cada dia.

Joan Fuster

De vegades, és a l’inrevés. Mireu com ho versifica el pintor Antoni Miró:

«Les paraules No diuen res!

Són els sentiments, que

Com la pintura No es poden traduir En paraules.»

Aquest és un dels problemes de comunicació: la que és difícil d’establir entre els diferents llenguatges, entre la paraula i l’expressió artística. Si «el pintor parla amb el pinzell», que deia Balzac; «Picasso –deia –Fuster-- ha callat obstinadament per permetre que els seus pinzells cridaren fins a l’escàndol». No cal, per això, «tornar-se de mil colors»; sort tenim els humans que disposem de variades maneres d’expressar-nos. La història ens ho recorda permanentment. Més si cal actualment, que hom parla de «literatura en colors», de «la paleta de colors de la literatura», del «cercle cromàntic de la literatura», de... Tot per mirar d’enriquir les possibilitats humanes de dir.

De vegades, sí, «on no arriba la paraula, arriba el traç», que deia un amic meu. Tal vegada, conscients de les humanes deficiències, ens acolliríem a l’aforisme fusterià::«Cincsentitscorporals,demanem-nemés»...

I com el món és variat..., hauríem de no oblidar com «veuen» el món els daltònics. Però això mereixeria un capítol a part.

Vull creure que, amb aquestes pinzellades, ja teniu un primer quadre per a la vostra col·lecció...

EXEMPLES DE REFRANYS

«Ja n'hem vist de tots colors»

-Sinònim: De verdes i de madures, de tota mena, per a tots els gustos.

«La família passava una bona temporada; però anys endarrere n'havien passades de tots els colors.»

«Després de dir als seus pares que ho havia suspés tot, en va haver de sentir de tots colors, de la bronca que li va caure.»

«Barba de molts colors sols la porten els traïdors»

«Moltsjoveshoveuentotnegreipensenquenose'nsortiran.»

«La setmana passada potser ho vèiem tot negre; però aquesta, no»

«Fer-nedeblanquesidenegres //Tantliésblanccomnegre.

«No sé si no s'ha explicat prou bé o si no l'he sabut entendre, el cas és que m'he quedat en blanc».

«No tot és de color de rosa» [no tot són flors i violes]

«Quan s'és jove les coses se solen veure de color de rosa.» [jutjar amb optimisme]

«Color de rosa, l'amor s'hi posa»

«Veure les coses de color de rosa.

«Posar verd (a algú)... / posar-lo verd

Traure els colors (enrogir-se de vergonya...)

«Em va fer traure els colors dient-me aquelles coses tan boniques.»

AMB ELS COLORS

Dennis Ferrer Ruiz

Dissenyador Gràfic, Comunicador Audiovisual i faller

La música al llarg de la historia ha sigut un element fonamental en totes les cases dels habitants de la terra. Començant pels anys 3000 a. C. en Sumèria ja comptaven amb instruments de percussió i corda com la lira i l’arpa els quals, acompanyats pels càntics, amenitzaven els rituals de caça, guerra o festes al voltant del foc. Tot passant pel món antic i les seues civilitzacions o la música clàssica apadrinada per Beethoven o Mozart, fins arribar a l’actualitat en què Quevedo o Rosalía copen les llistes d’èxits tant del panorama nacional com de l’internacional.

I vos preguntareu, què té a veure la música amb els colors? Com els podem relacionar? Tenen alguna cosa en comú? Doncs sí. Jo vaig a centrar-me en com els colors han influït en alguns dels artistes d’aquesta dècada, la importància que han adquirit als seus àlbums o com la cobren als videoclips amb més visualitzacions de l’escena actual.

Si parlem d’un fenomen sense precedents, i que als més joves ens ha marcat fa molt poc, hem de parlar de José Álvaro Osorio Balvin més conegut com J. Balvin. És un cantant, compositor i productor musical colombià de música urbana i Reggaeton. Colors s’anomena el seu quart àlbum d’estudi llançat el 10 de març de 2020 en plena pandèmia. El concepte central d’aquest àlbum son els colors i cada cançó du assignat un color, a excepció de “Arcoiris” una cançó que intenta barrejar-los tots. Aquesta relació amb els colors no sols es queda a la música,actualment la imatge gràfica que proporciona un artista al llarg d’una era musical és molt important i forma part de l’estratègia de màrqueting a l’hora de vendre més de cara al públic.

J. Balvin va comptar amb l’artista japonès Takasi Murakami per a realitzar tots els videoclips musicals, a més de l’art individual de cadascuna de les cançons. Al llarg de tots els videoclips podem veure com, amb relació amb el títol de la cançó, tota la paleta de colors gira entorn a aquest tot donant resultat a unes obres audiovisuals molt característiques i que van agradar molt tant a la crítica especialitzada com al fans.

Portada e Identitat gràfica de “Colors”. Font: youtube

Fotogrames dels videoclips: Amarillo, Morado, Rosa y Gris

Bo, J.Balvin no va inventar la pólvora, i són molts els artistes que han volgut tant parlar dels colors a les seues cançons com relacionar-los directament amb el títol d’aquesta, com es el cas de Taylor Swift amb “Red”, un dels seus àlbums més llorejats, la coneguda “Purple Rain” de Prince o “Black or White” de Michael Jackson. Si feu recerca podreu trobar un fum. Al panorama nacional destacaria “Amarillo” el primer àlbum d’estudi de David Rees, amb una estètica que gira entorn a aquest color primari.

“Amarillo”. Portada David Rees. font: lahiguera.net

“Red, Taylor’s Version”. Portada. font: lahiguera.net

Videoclips Colores

Abans hem parlat de videoclips i si hem de parlar del VIDEOCLIP en majúscules dels últims anys hem de parlar de “Physical”, el tercer single de Future Nostalgia el segon àlbum de la cantant albanokosovar Dua Lipa. Lipa és una de les cantants que també està despuntant en quant a la qualitat de la seua música i de tota la identitat gràfica que l’acompanya. El videoclip de “Physical” amb 397 milions de visualitzacions a Youtube basa tot el visual en un diagrama conceptual anomenat “Orde rand cleanliness” dels artistes suïssos Peter Fischli i David Weiss, en el qual podem trobar quatre conceptes universals principals; l’ésser humà, les emocions, els animals i la matèria on després van ser incorporats els colors primaris combinant-los i introduint-los dins de les escenes del videoclip.

També podem parlar d’una de les curiositats que aquest àlbum ens ha deixat i és que Dua Lipa va escollir els looks de la seua gira mundial en relació a les edicions en físic en format vinil–LP que va traure a la venda. D’aquesta manera el blau, el rosa, el verd i el groc han sigut els colors escollits per a algunes de les seues actuacions.

Cadascuna de les escenes d’aquest videoclip mostra un color al qual se li pot assignar un significat clau com per exemple el roig, que fa referència a l’ésser humà i al cor, ja que es el moment en què Dua furta el cor al seu amat. També podem parlar del color blau clar, que representa l’escenari dels somnis rodejada de núvols, o el morat que simbolitza la barreja de l’ésser humà i matèria, ja que nosaltres estem compostos per carbono i la forma cristal·lina del carbono és el diamant, aquest és l’element principal del set. Al final del videoclip tots els colors es barregen corresponent al color negre creant un gran clímax.

font: i-d.vice.com

Videoclip Physical

font: twitter @SiteDuaLipaBR

Altre dels punts de que podem parlar és el de les portades de singles o àlbums de la música més actual. Els colors tenen un impacte important en la nostra percepció. Tot depenent de quin és el predominant al nostre entorn ens podem sentir emocionats, tristos, enutjats, feliços o, fins i tot, espantats. Els colors càlids evoquen sentiments d’acolliment, mentre que els freds generalment estan relacionats amb emocions negatives. La diferent gamma de colors defineix fins i tot els nostres hàbits de consum. Qui no ha comprat un llibre o un disc pel color de la portada?

És per això que l’artwork d’un àlbum i la paleta de colors que es fa servir és tan important, són la presentació que l’escolta té a la música; el color predominant definirà el to de l’àlbum al subconscient del consumidor.

Moltes bandes i artistes utilitzen aquesta llista de relacions color/concepte per promoure una idea en específic sobre la seva música, com per exemple Nicki Minaj amb “Pink Friday”, però d’altres prefereixen contrastar el seu so amb les portades del seu àlbum, com Deafheaven va treure el 2013, Sunbather, el seu segon disc, en una caixa completament rosa que semblaria no tenir connexió amb la música que produeix, ja que aquesta és molt més fosca i propera al post-rock, emo i black metall.

Ara sí! Podem dir que hem fet un repàs pels colors aplicats a la música actual. De segur que em deixe coses molt interesants per contar, però crec que la millor manera per a que aquesta informació no es perda és que vosaltres, els lectors, feu recerca i investigueu sobre els colors i la música, ja que és un món que de vegades pot passar un poc desapercebut, però que ens pot parèixer molt interessant.

Conclusions es poden treure moltes, però em sembla que resta palès com, actualment, la part visual relacionada amb la música està cobrant moltíssima importància i cada vegada més els artistes treballen en millorar aquesta part fonamental en la seua carrera. El colors són un aliat molt fort per a captar de seguida l’atenció de l’espectador i una eina molt important en aquest sector.

Llista de relacions color/concepte

Portada Sunbather. Font: Amazon

Portada Pink Friday. Font: Fnac

Roberto Català i Nacher

Crec que és excessivament complicat abordar el tema del color a les arts plàstiques. A banda de ser un tema molt ampli considere que és un tema que mereix un infinit respecte des de la perspectiva del creatiu. Així doncs, des d’aquesta posició humil d’inconsciència pictòrica, intentaré abordar aquesta opinió de la millor forma.

El color és tot allò que ens envolta i no és més que una senzilla reacció lumínica que apareix sobre les superfícies en ser abordada per una ona electromagnètica. En aquest punt, nosaltres som els encarregatsdecaptarlesdiferènciesdelongitudd’ona que es generen als objectes amb els receptors dels nostres ulls, formats per unes cèl·lules denominades conus. Aquestes es troben a l’interior de la nostra retina formant els fotoreceptors que són capaços de diferenciar tres tipus de longitud d’ona: Tipus L, sensibles a les ones llargues que, representades a través d’un color, donaria el roig; tipus M, sensibles a les longituds mitjanes mostrant-nos el color verd i, per últim, els tipus S, sensibles a longituds d’ona curtes donant-nos la informació del color blau.

Tots els colors apareixen de la dansa que es forma entre els diferents tipus d’ones lumíniques. Aquests balls poden produir en els nostres fotoreceptors fins a 10 milions de percepcions diferents, tot donant com a resultat cadascuna d’aquestes un color. Després d’aquesta resumida explicació científica, de com entenem la nostra realitat mitjançant colors podríem, de forma molt subtil, imaginar-nos com representar-la a través de la pintura.

La pintura és un concepte que, de forma objectiva, ha variat durant la història de la humanitat, amb diferents vessants i estils que han aportat coneixement sobre la representació lumínica a la resta dels àmbits que formen l’actualitat. La pintura com a matèria és, senzillament, una desconstrucció purista de les longituds d’ones que som capaços de percebre. Aquestaésunarepresentaciófísicadecom,atravésde la combinació d’aquestes longituds, som capaços de generar una infinitat de matisos que poden adaptarse a una representació de la realitat o no.

Al meu parer, els pintors van arribar a la màxima capacitat de representació lumínica i pictòrica durant l’etapa impressionista de les avantguardes artístiques del segle XIX. Aquesta corrent ens mostra com la llum genera la realitat que vivim mitjançant el xoc amb els objectes generant, així, la profunditat de les tres dimensions que habitem.

Des d’una perspectiva impressionista entenc com la representació de la realitat, d’una obra pictòrica, apareix en el procés de traducció que sofrim els pintors en analitzar els colors que conformen una imatge.

Doctorat en producció i investigació artística

Paleta. Roberto Català 2022

Colors que reproduïm en la paleta barrejant la matèria pictòrica i, per tant, generant coreografies de longituds d’ona que ballen a través del moviment del pinzellpera,méstard,aplicaraquestesreproduccions de forma ordenada per a generar una falsa realitat tridimensional en un format de dues dimensions que recull llums i ombres fictícies, tot amb el propòsit d’enganyar els fotoreceptors de l’ull humà. Així, només hauríem representat la realitat actuant de forma mecanitzada, però, en el moment de traducció en el que es connecten ull i mà, la informació que tenim al nostre cos es contamina d’allò que patim els humans: els anomenats sentiments.

els meus fotoreceptors són capaços d’adaptar-se de diferent manera, barrejar cada color i distorsionar-lo, inconscientment, per mostrar la meua opinió i el meu sentir d’allò que vull representar. De vegades és un problema si vull pintar amb objectivitat, però d’altres és fascinant com, de forma autònoma, aporte ànima i personalitat amb cada pinzellada. I és en aquest punt quan soc conscient que patisc de sinestèsia.

La sinestèsia és la capacitat o habilitat de relacionar tota classe de coses amb colors. Així genere relacions sinestèsiques constantment en la meua vida quotidiana i, aquestes, influeixen de forma directa als meus quadres. Per exemple, soc capaç de categoritzar a una persona pel seu físic i la seua personalitat en el marc d’un color determinat, per tant, si execute una obra pictòrica amb referència a la seua persona, totes aquelles mescles que realitze aniran encaminades de forma tancada cap a la gamma del color de relació, sofrint una contínua lluita interna entre la mà i l’ull.

Els colors també representen sentiments, es relacionen amb les emocions i expliquen comportaments. Molta de la informació anterior la tenim integrada a l’interior del cervell. Intervé en el procés de creació d’una obra distorsionant la realitat cromàtica en benefici d’allò que sentim i la relació que sofrim amb l’objecte representat.

Durant la meua curta carrera pictòrica he entès com depenent del dia i, sobretot, de què vull representar,

LA TRISTESA DEL TURISME(COL·LECCIÓ TRISTORNUS) Nº2 OLI SOBRE LLENÇ 100X81CM. Roberto Catala Nacher 2021

(AUTORETRAT) (COL.LECCIÓ MÉTRICA) OLI SOBRE TAULA 110X90CM

Roberto Catala Nacher 2020

Pintarés,enconseqüència,unaactivitattransversalamb la qual, mentre la duem a terme, prenen consciència cadascuna de les parts del nostre cos. Pintem amb els ulls,lesmans,elssentiments.Podemdirqueésnomésun reflex inconscient i sensat de l’ànima que es representa de forma gestual i s’equilibra amb tots els coneixements adquirits, tot aplicant al color tots els àmbits de la nostra vida. Cada pinzellada és una opinió, una visió perifèrica de la realitat i una elecció psicològica d’allò que no triem.

El color és, en si mateix, un resum minimalista de tot allò que coneixem. És la representació abstracta de com la llum ens situa en un pla de realitat mitjançant la nostra pròpia traducció.

El color ens configura i ens ensenya i la pintura és la mare de les arts plàstiques que ha mostrat com era la vida en cadascuna de les èpoques de l’ésser humà.

CLASSE DE NATACIÓ 2 (COL·LECCIÓ TRISTORNUS) Nº5 OLI SOBRE PAPER A4 Roberto Catala Nacher 2022

¨JULIA¨ (COL·LECCIÓ TRISTORNUS) Nº7 OLI SOBRE LLENÇ 70X50CM. Roberto Catala Nacher 2022

David Vega i Joven @canariofallero

Quin és el teu color preferit? Quantes vegades ens deuen haver preguntat això a la nostra vida… Doncs bé, la resposta mai és clara o concisa, perquè el color que més ens agrada depèn de la situació en què vivim o en allò que ens fa sentir millor en aquell moment. Encara que tingues un color favorit, sempre t’agradarà un altre per vestir, per decorar ta casa o fins i tot per a la funda del teu mòbil.

En el món del disseny gràfic, professió a què em dedique, l’elecció del color per fer una feina depèn del que es vulga representar, basant-nos des de colors càlids com poden ser el groc, taronja o vermell fins a freds com poden ser el verd, violeta o blau. Però si aprofundim més en l’intens món del color, tindrem infinites possibilitats a l’hora d’escollir l’adequat per a qualsevol feina o disseny. Per això, els dissenyadors tenimalanostradisposiciódiferentscatàlegsdecolors, però el més utilitzat i més conegut és la Pantonera.

Per entendre aquesta eina, coneguda com a Pantonera, hem de saber que pertany a l’empresa Pantone,fundadael1962aNovaJersey,EUA.Pertant, no és una cosa nova o que s’haja inventat ara, sinó que va ser realitzada al seu moment amb un simple objectiu: “crear un llenguatge cromàtic universal que permeta a marques i productors prendre decisions crítiques relatives al color en totes les fases del flux de treball”. D’aquesta manera, el color escollit es pot reproduir a qualsevol lloc del planeta basantse en una guia de colors que estan identificats amb un codi. Aquesta coneguda carta de color es basa pràcticament en un catàleg amb els diferents tons de color i la seva formulació en diferents codis com HEX, CMYK i RGB a través de codis que es fan servir per a dissenys gràfics i digitals.

La pantonera afavoreix i agilitza la feina a l’hora d’escollir el color desitjat, però… i si existís una pantonera al món faller? Doncs realment, existeix, però no són codis universals, sinó que són, més aviat, els noms que posa cada teler al seu color. Els telers tenen la seva pantonera, el seu propi catàleg, i com a tal, anomenen cada color amb un nom diferent. Entre alguns d’aquests colors ens podem trobar amb el Paladio, que seria com un Pantone 3035, o un Vermell Valentí, que seria un Pantone 485, així que sempre trobarem similitud entre diferents catàlegs de color, siguen d’indumentària fallera o de disseny gràfic. Hi ha números i noms, encara que de vegades no es basa en això, sinó en colors que tenim a la natura, com el pètal d’una flor, el to d’alguna terra en concret, el blau del cel o del mar…

foto: David Vega i Joven

Disenyador gràfic e Influencer

Aquests colors són personals i es trien per alguna cosa méssignificativa,perunacosaméssentimental,perpoder plasmar-hoalavestimentaqueutilitzaràperaldiaindicat.

Quan una fallera major, o un simple faller, tria un color personalitzat busca alguna cosa diferent, una cosa única, perquè a l’ésser humà ens agrada allò exclusiu. Aquesta opció és més comuna quan es realitzen sedes o espolins amb colors elegits pel propi client, encara que hi ha sedes i un altre tipus de teles que ja estan confeccionades amb els colors que cada teler té al seu catàleg. Aquí és quan veiem la semblança entre el món del disseny gràfic i el faller, que tots dos treballen amb el color i el seu simbolisme: groc, vermell i blau per a la senyera, blanc i negre per a les mantellines, or i plata per a les joies… una sèrie de colors que identifiquen actes i moments en concret i que també es plasmen en cartells, imatges o escuts que permeten que tots dos mons coexistisquen en un.

Ara bé, si tornem a l’elecció del color del vestit, quan una Fallera Major de València, o algú amb rellevància en el món faller, escull un color, personalitzat o no, crea una influència sobre els altres que possibilitarà que l’any següent eixe color esdevinga tendència. Encara que no ha de ser el que tothom vulga, però si sol ser el més sol·licitat.

A aquest fenomen podríem anomenar-lo “el poder del color”, que tractaria sobre una persona que escull un color per al seu vestit oficial que mostrarà en un acte amb molta rellevància i que tindrà tal repercussió que tots el voldran tenir sense adonar-se’n que l’ha tingut al costat en tot moment de la vida. Per exemple, potser esculla el color de la bresca d’abella del seu poble, que serà un color mel, o un Pantone 471, per al seu acte més important. Fins ara aquest color era indiferent. Ara que el porta algú que representa la imatge important de la teua festa el veus amb altres ulls i el vols tenir igual.

foto: David Vega i Joven

foto: David Vega i Joven

Si enfoquem aquest poder del color amb altres aspectes gràfics i visuals posem èmfasi en marques o fins i tot partits polítics, però tot sempre englobat amb els gustos de cada persona, perquè com bé diem “per a gustos, colors”. Hem de ser conscients que l’elecció sempre és una cosa personal, que les falleres grans busquen una cosa exclusiva i que els dissenyadors busquem originalitat. És per això que, com a dissenyador gràfic i faller, trobe una connexió entre tots dos mons.

Hem de ser conscients que els colors que veiem i gaudim els tenim gràcies a la natura, amb els llums i les ombres podem veure infinitat de possibilitats a l’hora d’escollir un color. Nosaltres hem posat noms i números a aquests pigments que fan que la nostra vida brille i canvie constantment, per la qual cosa, per molt que cataloguem aquests colors, siga amb pantoneres o amb els catàlegs dels telers, hem d’escollir els colors que ens afavorisquen, que ens il·luminen i que ens facen sentir vius, perquè si la natura ens dona aquesta possibilitat d’escollir,

per què no podem crear la nostra pròpia pantonera amb noms, números o allò que vulguem?

Eduard Ramírez

Lector compromés amb la literatura

La varietat dels colors supera la nostra pròpia capacitat de captar-los i de distingir-los. En part per la seua mateixa natura, que segons diu la viquipèdia és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l’ull, el cervell i la nostra experiència. A més, la pròpia percepció del color es veu altament influïda per la resta de colors adjacents en l’escena visual. Això, junt amb el paper de la nostra experiènciaprèviaenspodriaajudarafermemòriaque la nostra interpretació ni és única ni és definitiva. Cosa que sempre ajuda a adaptar-nos a la realitat canviant i a entendre que cadascú té la seua particular manera de sentir, de mirar, de viure i de ser... Si continuem amb la definició veiem que tot cos il·luminat absorbeix una part de les ones electromagnètiques i en reflecteix les altres. Eixes ones reflectides són les que capta el nostre ull, i que el cervell interpreta com a diferents colors a partir de les longituds d’ona corresponents. Passa també com amb la vida mateixa, els matisos del color no es deixen capturar en esquemes massa estrets, i sempre podem trobar alguna sorpresa, algun gir inesperat, alguna possibilitat que no ens havíem imaginat encara.

A partir d’aquesta primera anotació, confesse que sempre m’ha suposat un problema aquella pregunta tan habitual que demana «quin és el teu color favorit?»... Llavors m’assalta el dubte i em costa respondre, enredrat per les profunditats del silenci, «no ho sé», no sé què dir... I encara que m’acusen de no voler col·laborar, vos assegure que no és per això. Ja sabem que contra gustos no hi ha disputes. Però és que no en tinc, almenys de «favorit». M’agrada la presència del color, dels colors, però sense la gamma completa qualsevol color s’empal·lideix,

perd força i alegria. Una tonalitat única no tardaria a resultar monòtona... Bé, en realitat l’afirmació és una tautologia i no pot ser de cap altra manera. El cas és que la gràcia de cada color també rau en el prisma que els combina i els permet conviure en una gamma de varietat contínua. Perquè si bé ho pensem, ara com ara podem tindre una dotzena de colors com a recurs actiu per a definir la realitat del nostre entorn, però si consultem la guia de «pantone» podríem trobar-ne vora tres mil... I la possibilitat d’una nova combinació, d’un matís o d’una variació, sempre continua disponible. El paper de la nostra experiència en la interpretació que en fem reclama protagonisme.

La vida és meravellosa, encara que també implique paranys, obstacles i dificultats. Espere de cor que compartiu la primera afirmació, i em faria goig que renegueu de la segona i la combateu. Seria bon senyal. Però també ho seria que compartíreu la proposta amb un somriure. Perquè al remat, la clau sempre és continuar avant, tornar a la brega, saber que la força del món naix de nosaltres mateixos, des de l’anonimat.

foto: Eduard Ramírez

És com allò que canten Iruixa i els Skargots: «Somriu al dia i viu, encara que isca gris». Posem l’accent en la nostra pròpia actitud, «riu i viu, que ningú ens lleve el somriure de matí». Tots units i totes unides fent força, per tal d’obrir una paleta de colors ben ampla, que ens permeta trobarnos còmodes cadascú a la seua manera peculiar, que també creem i descobrim a través del nostre camí en la vida. «Encara que isca gris, negre, rosa o blau, segueix endavant,perquètu,solstu,etslaclau,lateuapròpiaclau, de la felicitat», conclou la cançó Somriu al dia.

Doncs això és, i per això mai no sé decidir-me sobre quin color m’estime més, perquè també voldria dir deixar arrere moltes altres belles possibilitats. I no ho voldria. Perquè em sembla que seria empobrir la nostra particular perspectiva, experiències i punt de vista, i el conjunt dels camins i punts de vista de tots nosaltres. Com els colors i la seua diversitat, la mostra més fulminant del pacte més íntim amb el desig de continuar i de perseverar. És la força de la vida que em represente amb la varietat de colors que passen d’un a l’altre sense poder arribar a determinar com ho fan, quan les fronteres es dissolen i esdevenen fluides. Com quan observem el cel en progressiu augment de llum de l’albada, o la sorprenent profusió de matisos i detallcromàticsdelcapvespre.Oamblavarietatdellums, sons i colors que ens ofereix la pirotècnia. I que ens porta a recollir-nos en el silenci admiratiu, en el goig, en el desig d’aprehendre aquell espectacle i alçar en lloc segur la memòriaricaensensacionsqueensprodueix.Senseànsia.

I també amb determinació. Ho esmentàvem al començament, el paper de la nostra interpretació en la conformació del que entenem per realitat. Diu el diccionari que els colors també són els tons que adoptem com a símbol d’identificació col·lectiva, i que solem usar en banderes i uniformes.

Em permetreu que ara vaja a raure al meu equip, probablement el nostre. Un equip identificat com a blanc-i-negre, i que durant molts i molts anys vestia simplement de blanc. Però és això una esmena o una impugnacióalareivindicaciódeladiversitat,decolors i de maneres de viure? No ho crec. L’experiència de la grada mostra com la varietat, el popular «cascú és cascú», s’imposa a qualsevol unanimitat fictícia... Per molt que ens unim en un desig, un projecte o una expectativa que compartim, cada persona a la seua manera. Però també, i ho xarrarem acollits en el vostre casal mentre presentem Les falles i el bar Torino (Ed. Spectrum Arts), perquè si mirem els colors del segon equipatge trobarem una varietat de tonalitats i de sentiments que mai han sigut cap problema per a sentir-nos units en la sort de l’equip. Des de l’original roig bordeus, tan bonic i amb tanta personalitat, que finalment s’abandonà per la mala sort acumulada en finals perdudes... Al tan reconeixible i poderós com a identificador de la camiseta taronja, però que no havia aparegut mai fins als anys 90. I què dir de la senyera, combinació talismà sobretot si la recordem en la final de copa del 79, amb Kempes triomfant. Però també han tingut els seus moments el blau clar, el negre i fins i tot el verd. Total, que el color no acaba de tindre sentit mentre no som els colors, en plural de convivència.

font: Okdiario

També segons el diccionari, color és el caràcter peculiar d’una cosa, o la qualitat especial que la distingeix. Per això vull portar dos comentaris més abans del comiat, que reclamen la nostra participació per tal de fer, refer, i gaudir el món. Un ve d’un comentari de la poeta del Grau de Gandia, Maria Josep Escrivà. En un poema recent inspirat en el desastre dels incendis devastadors de l’estiu passat, expressava la determinació de salvar-nos amb el territori i perseverar en la construcció d’un futur millor:

«de tota aquella cendra farem colors», explicava. L'altra, pot semblar un punt enigmàtica i cadascun de nosaltres haurà de traslladar-la a la seua experiència i traduir-la en funció del seu propi caràcter... Epicur, el savi antic i profund, que vivia en la senzillesa i la moderació ètica, ens parlava de les bondats del plaer. Però també ho feia des del seu jardí, que com tots aplegaria els colors múltiples de les plantes de la naturalesa. Ell ens dirigia cap al plaer i l'evitació del dolor, cosa que descartava qualsevol abús poc reflexiu. Concretament escrivia que una vegada satisfetes les necessitats bàsiques, «el plaer no augmenta, només agafa color».

Eixe és el color al qual hauríem de posar nom per a poder respondre aquella pregunta innocent sobre el color preferit...

Mentrestant, ens veiem convivint per la roda dels colors.

foto: Eduard Ramirez

Virginia Ruiz

Psicóloga i fotógrafa professional

El color ve donat per la llum; segons la teoria, ens explica que la llum blanca natural, en incidir sobre un objecte, aquest reflexa una o determinades longituds d’ona i absorbeix d’altres, de forma que es generen els colors.

A través de les lents de l’objectiu de la meua càmera veig tots els colors, gràcies a no haver heretat el daltonisme de mon pare. Veig les llums dels flaixos de l’estudi sobre els decorats que munte per a les sessions, veig la perfecció de les pells d’aquells que posen per a mi, i veig la natura en si mateixa. La delicadesa de les flors, que amb tanta cura cultive per fotografiar-les després, els colors del capvespre o de l’alba en cada moment de l’any, com es tinta el cel de roig quan fa ponent i com els núvols s’acoloreixen de groc i contrasten amb el blau del cel.

Però hi ha certs colors que no tenen comparació, que sols si els hem viscut podem parlar d’ells i interpretarlos als nostres furs interns. Els colors de la seda, tan variats, des de vermells a verds botella, roses, grocs, grisos perla i infinitament més, en combinació amb els fils de seda, d’or i plata que broden les teles més boniques de la regió. Els destalls d’arracades, joies i pintes, tan lluents que de vegades, i com he explicat al principi, la llum conflueix sobre la brillant superfície i genera un arc iris al costat dels rostres de les falleres. Colors que traspassen murs i envaeixen carrers amb desfilades que moltes altres ciutats envegen i desitjarien.

Llavors, tots aquests colors queden apartats per un instant, sense oblidar-nos d’ells però sí en pausa, per un breu i fugaç color, el color de la flama. La flama que naix de la pólvora i encén per menjar-se tots els colors que tant han costat de pintar sobre un monument. Eixos colors que sense ells perdria sentit el ninot que conta la història en cada monument. La f , que tot ho devora, s’alimenta i creix, canviant de color ràpidament, passant del blanc enlluernador a grocs, taronges i rojos. Els colors que donen per acabada una festa i a la vegada donen l’inici a l’any nou, al començament d’un nou exercici faller.

foto: Vir Ruiz

lama

Uns colors que no són fàcils de fotografiar, ja que al principi la imatge es crema de tanta llum i després podem subexposar-la per ser massa cautes; però, a la fi, aconsegueixes el que desitges: captar els colors de la flama per tal d’immortalitzar allò que s’acaba.

I quan ho assoleixes, una emoció t’envaeix el cos sentint-te part de la festa, part del monument que es crema després d’haver-hi donat tota l’alegria possible als seus fallers.

A més, el color de la f avui en dia, queda gravat digitalment, però anys enrere, quan les càmeres empravenelscarretsdefotosilaimatgeeraanalògica, en revelar eixes imatges i amb el pas del temps, el color de la flama canviava al paper fotogràfic, com si encara fos viva.

Hem estat dos anys sense aquests colors als nostres carrers, a les nostres vides, i tot i que en març de 2022 poguérem gaudir tímidament de la nostra festa, el cel es va tintar de gris per fotre’ns un poc més. Aquest any, per a les falles 2023 sols demane que el sol brille fort, enlluernant a migdia i calfant amb els típics vint graus a l’ombra durant el dia per tal de refrescar la nit, i que els nostres monuments tornen a omplir places, avingudes i carrers. Que els focus els il·luminen fort per tal de ressaltar els colors dels ulls, llavis, mans, cabells i vestimentes dels ninots, i tot junt quede a l’interior de la meua càmera, un any més, com sempre.

foto: Vir Ruiz

lama,

Susana Gómez Gandia

De vegades pense, i sobretot ara que m’han demanat fer esta reflexió, què és per a mi la dansa. I malgrat semblar una resposta fàcil en la meua ment, és difícil de plasmar al paper perquè és molt més que un sentiment i una emoció, és simplement vida.

Vida és, per a molts, l’acte rutinari i habitual del dia a dia. M’alce, desdejune, vaig a treballar, arregle casa, bregue amb els quefers del meu fill i finalment, i totalment abatuda, torne al llit per agafar forces i energies per al dia següent. Però què passa si li afegim a esta rutina un poc de salsa? Què passa si a esta salsa li afegim espècies? I si ho convertim en una visita a un restaurant amb estrelles Michelin que fan d’un dinar o un sopar tota una experiència? Doncs això és per a mi la dansa, una explosió de color, sabor, textures, sensacions, emocions, i milions d’etcèteres que mil paraules no em permeten explicar.

entre bambolines

Al backstage:

Nervis i tensió. Setmanes i mesos de preparació. Començaasonarlamúsicadefons.Sesentelremoreig delpúblicquecomençaaomplirelpatidebutaques.Els músics proven so. Les veus estan escalfant les cordes vocals. Els balladors i balladores estan als camerinos vestint-se.“M’hedeixatleslligacames”,“joentincunes de sobra”. “Mestra, no he dut les postisses”, “Jo te’n deixe unes”. Comencen les combinacions de colors de guardapeus i justillos que, acuradament, la directora i coreògrafa ha tingut en compte per dissenyar la història que està apunt de començar a l’escenari.

I de sobte, s’apaguen els llums de la sala. El groc dels focus comença a amainar, el roig de la sang comença a bullir. El negre de les pupil·les es dilata. Silenci. Tots al seu lloc. El show està apunt de començar.

En escena:

Sabeu què passa a un escenari? Us explique. La llum et cega i no veus el públic, però és necessària. Em comentava una vegada un tècnic de so i il·luminació que posar quatre focus és molt fàcil i barat. I què veus així? 6 parelles de balladors, amb vestits de colors, que es mouen al ritme de la música.

Professora d'Anglès a l'IES La Valldigna i Directora del "Grup de Balls Populars La Vall de Tavernes"

foto: Raquel Gómez

Però què passa quan eixe tècnic munta una barra amb focus de colors canviants que es mouen seguint els dibuixos de les danses? Fins i tot, pot canviar el color de la indumentària, pot canviar el dibuix del moviment i finalment la història que està contant el coreògraf canvia de trista a alegre, de ràbia a dolçor, i tot gràcies als colors.

Sona la música, el cor et va a mil, pareix que se n‘ix del pit. Les galtes s’enrogeixen. Les mans tremolen. Sents l’olor de cremor dels endolls al teu costat. La cantadora se n’ha passatambelperfum.Iperquèno,algunesclatinvoluntari d’algú causat pels nervis. Que també som humans. Comptes fins tres i respires fons, fins que l’oxigen arriba als peus i torna a eixir per la boca. I et llances sense por. Els llums et ceguen durant uns segons i no veus ni el públic, estàs sol amb els teus pensaments i emocions. Mires al teu voltant i veus la falda roja de Zulema, el Damasc verd de Ruth, la seda daurada de Gal·la, “l’alençon” de Lucia. Cadascuna col·locada estratègicament en un punt de l’escenari i combinades amb els colors dels espolins i casulles dels seus acompanyants.

En pocs minuts, cadascun d’estos elements forma part d’una atmosfera formada per joies, lluentons, brodats, música, cant, llum, color, moviments, dibuixos, ulls que miren fixament i un sentiment que t’envaeix i oblides el teu voltant, ja sigues públic o artista. Et veus immers en una història, un conte, com Alícia caient pel cau del conill fins arribaralPaísdelesMeravellesonreséselquepareixitot representa alguna cosa.

Quan tot acaba:

Satisfacció, alliberament, descans, passió... una barreja d’emocions: colors. Un ventall de colors, de sensacions, que s’han tramès de l’escenari fins al teu cor i el teu cervell via... Bluetooth, airdrop, wifi? Digues-li com vulgues. Jo li diria: un sospir. Per al públic, ha sigut una hora i mitja de plaer visual i sensorial. Per a mi, com a balladora, ha sigut un momentet de llibertat. I per a mi, com a directora, un infern de patiment amb un terratrèmol final de felicitacions i abraçades dels amics.

La meua (jo) directora

Assajosplensdequeixes,decansaments,dediscussions. Per què? Perquè apart de mestra, soc amiga. Perquè m’he criat amb ells, perquè m’han vist créixer com a persona,comaballadora,iara,comadirectora;perquè els he vist créixer, des de menuts, com a persones i com a balladors. De vegades m’alegren els dies i em fan sentir orgullosa dels nostres colors: taronja i negre (que algú va escollir molt encertadament algun dia fa dècades). De vegades, m’encenen en flama, en roig viu, em trauen els cabells verds, i ix la fúria que porte dins.

La història narra la vida de molts directors escènics que s’han fet un nom en este àmbit artístic i sobretot es destaca la seua excentricitat. Serà això el que em passa? Serà que en el fons, igual resulta que ho faig bé? Serà que les meues manies amb la simetria dalt d’un escenari són el fruit d’una bogeria que m’avergonyeix traure fora d’escena? Qui sap si cada espectacle que munte és fruit del meu estat d’ànim d’eixe moment, tristesa, esplendor, motivació. Però pense fermament que si posem tota la nostra passió en el que fem, sense vergonya, amb tota la veritat interior, és impossible que un espectacle fracase. I queningús’equivoque,perquèquanundirectoracabaun espectacle, ja fa dies que té el següent en ment i els colors ja han canviat. Sempre dic: el pròxim, millor encara.

foto: David Climent

Pepa Blasco

Cantant

Segurament has sentit parlar de que un cantant o una persona té un color de veu agradable o dolç, però t’has preguntat què significa açò en realitat?

El color és el timbre distintiu de la veu, una petjada vocal tan única com una empremta dactilar. El to és el que es coneix com el color timbre de la veu en cantar.

Cadascuna de les veus té un color específic i es pot descriure com a càlid, fosc o estrident, pot ser que dos cantants que canten la mateixa cançó en la mateixa tonalitat sonen de manera diferent. Això és el to.

Cada persona té un cos diferent i per això té diferent caixa ressonadora, fins i tot les fosses nasals, la boca o el cap també poden ser de diferent raça, ètnia o llengua materna. Tot això fa que el to siga diferent.

Alguns exemples de colors vocals:

So respiratori: quan les cordes vocals no estan tancades del tot i l’aire passa xiulant. Seria fer un falset i el gastaríem per fer notes més vulnerables.

Pit lleuger: les cordes ja tancades fan sostre lleuger i el so és més vibrant, lleuger i suau.

Barreja lleugera: la veu presenta més tensió a les cordes vocals i més pressió.

Veu de cap: la veu passa al rang més alt i té poca comprensió.

Depit: fortes cordes ben tancades i fermes i el so és fort.

De barreja forta: veu que vibra, però és lleugera. Tindríem un so ressonant i de bona qualitat.

Belting: és un so com un crit, però controlat amb vibrat i cordes vocals molt més obertes.

Segons el rang de tessitura un cantant pot ser soprano mezzosoprano i alt, tenor baríton i baix sempre que es recolze en la correcta afinació i rica en harmònics.

Aquesta seria la part més teòrica dels colors a la veu.

Però què hi ha de l’altra part?

La part que té a veure més amb els colors diguem de l’arc de Sant Martí es reflectiria més que res en els sentiments que una persona pot percebre d’una veu.

Fins i tot es podria arribar a jugar amb aquest tipus de sentiments i els colors.

Fem una prova. Quin color escolliries per a cada cantant:

Alejandro Sanz.......................................

Shakira.....................................................

Rosalía......................................................

Plácido Domingo....................................

Tina Turner..............................................

Metallica..................................................

Extremoduro ..........................................

Enya..........................................................

Rocío jurado............................................

Pepa Blasco.............................................

Compara'ls amb la gent que tens al voltant i comenteu. Heu pogut observar que cada persona ha posat un color al seu personatge o heu coincidit en molts colors?

La vida és plena de colors els colors de la música els poses tu.

foto: Pepa Blasco

Joan Beltrán Gimeno

Déu va dir: "Que hi haja llum" i llum hi hagué. Va veure Déu que la llum era bona i la va separar de les ombres; i va nombrar a la llum Blancs I a les ombres Negres. Així es crearen els primers colors.

Fins 1909 totes les pel·lícules sols es podien veure en blanc i negre. Eixe mateix any comença una revolució quan apareixen les primeres imatges en moviment a color. El camí ha sigut llarg fins a aplegar on estem ara. Han passat moltes coses: Començàrem pintant els fotogrames un a un, seguírem amb les gravacions amb cel·luloide fins a aplegar al cinema digital. Este sistema utilitza un sensor que gràcies a tres colors, roig, verd i blau, crea la resta de la roda cromàtica, RGB (sigles en Angles).

Actualment el color és un personatge més en el cinema. Gràcies a ell podem aconseguir transmetre idees, emocions i sensacions; donar èmfasi als elements, personatges o localitzacions. Cada color té un significat, per això el seu ús està acuradament estudiat en una producció cinematogràfica. Els actuals directors saben molt bé sobre el poder que té el color i molts s’obsessionen per crear històries al voltant d’aquest.

És l’exemple de la pel·lícula Amelie, en què en cada escena el director fa servir una tonalitat diferent amb els fons una mica espaterrant i personatges amb roba cridanera centrant-se en els colors roig i verd.

A poc a poc s’ha anat perfeccionant la psicologia del color i han fet que la societat ràpidament associe determinadessensacionsenveureuncolordeterminat.

És per això que més enllà del component estètic cal determinar les tonalitats més adequades perquè visualment es transmeta el missatge correcte. Què transmet un determinat color?

A la gran Disney són tots uns experts en la creació de personatges i coneixen de primera mà el paper fonamental que té el color. És així que a l’estudi d’animació tenen un patró de colors per al que són els herois i altre per als malvats; el roig està molt més present en els personatges roïns (Jafar, Gastón, Capitan Garfio, La reina de cors). D’altra banda el blau està més associat als protagonistes (Elsa, Stich, Alicia, Cenicienta).

Realitzador Audiovisual i Filmmaker.

font: Pinterest

Laselecciódecolorsenunapel·lículanoésfapercasualitat. És producte d’una acurada anàlisi de l’escenografia. Els objectius són intentar buscar una reacció psicològica en l’espectador, focalitzar l’atenció en determinats detalls, situareltodelapel·lícula,definirelstretsdelspersonatgeso mostrar canvis o diferents arcs argumentals en la història.

Això es el que vàrem intentar fer a l’hora de crear #belfie (sèrie que he tingut el plaer de dirigir). #Belfie es una sèrie dividida en 3 capítols on Maia Torres, una estudiant de Batxillerat, constantment es assetjada després que una imatge personal seua es viralitze per lesxarxessocials.L’enigmaqueenvoltaalresponsable de viralitzar la foto, portarà al seu germà, Carles, a començar una investigació per trobar qui està darrere de tot. Conforme Carles va endinsant-se en l’entorn més proper de la seua germana descobrirà moments d’excessos, relacions sentimentals i inquietuds que sacsejaran la rutina diària de cadascun d’ells.

Durant la producció de la sèrie ens vam plantejar utilitzar un color que servís de connexió durant tota la sèrie, però que, a més, tingués algun motiu, que transmetés alguna idea. Després de barallar diverses idees ens decantàrem per utilitzar el color blau. Era el color perfecte per diversos motius. Era el color que simbolitzava l’aigua, un element amb molt de pes simbòlic a la narració. També perquè representava, segons la psicologia del color, fredor, aïllament, melangia, calma, passivitat… Sentiments que experimentaven els personatges al llarg de la historia.

Per altra banda, en un cert moment, el color que decidírem utilitzar per a una ubicació específica, va ser el color roig. Fou així perquè en eixa localització tota la normalitat s’enfonsava i, gràcies al roig, poguérem representar la contraposició, ja que blau i roig son colors oposats. A més simbolitza perill, violència, amor i passió, elements que ocorren en eixe lloc.

Ara ja sabeu, quan veieu una pel·lícula pareu-vos a pensar: per què han escollit aquest color? Què representa? Què ens vol transmetre? Perquè de segur que s’ha escollit per una raó i, estic completament segur que gaudireu molt mes la pel·lícula i la veureu des d’una altra perspectiva.

font: Pinterest

Marina Lafarga Garcia

Intèrpret en l'especialitat de percussió per el CSMIB, Màster de interpretació i investigació performativa, i docent musical.

Qui seria capaç de viure unes falles sense música, sensecolor,sensel’olorapólvora,senseemocióosense festa? Si bé ens agrada sentir les falles amb els cinc sentits, hi han persones que per alguna circumstància no poden viure-les amb els cinc sentits. Per aquesta raó, la falla Alqueries de Bellver-Garbí va dur a terme un projecte d’integració social nomenat “Sinestèsia fallera” durant l’ exercici 2016-2017.

Aquest projecte consistia en aprendre com viuen les falles les persones que manquen d’un dels sentits mitjançant una sèrie d’ activitats que acostaven a experimentar les falles sensorialment.

Però, què és la sinestèsia? Segons la Real Acadèmia de la Llengua es tracta de: “Imatge o sensació subjectiva, pròpia d’un sentit, determinada per altra sensació que afecta a un sentit diferent”.

Un clar exemple seria la capacitat de veure colors en escoltar música. Ara bé, si parlem del color en la música cal nomenar la figura de Alexander Scriabin, un dels compositors sinestèsics més rellevants de la història de la música.

A continuació, em dispose a analitzar els primers minuts del seu reconegut “Poema de l’èxtasi op.54” per comprovar, en efecte, com l’autor planteja el binomi música-color a través de la partitura.

Cal conèixer el context i la vida del compositor. Un dels factors incisius de la seva genialitat va ser la concepció de la sinestèsia com a forma de vida i de percebre les emocions. La seva creença va ser tan absoluta que va idear una comparativa de notes vinculades als colors que ell percebia a la seva ment. Rafael Valentín-Pastrana1 ho defineix molt bé en una de les entrades:

I és que segons l'autor moscovita (després d'un primer període bàsicament centrat en el piano on les seves influències i referències eren clarament altres gegants de la literatura pianística: Chopin com aquell del que tot va sorgir i el seu coetani que va transformar la concepció de l'escriptura pianística del canvi de segle, Claude Debussy), l'art havia de contribuir a una nova religiositat (sempre present a les obres de maduresa del compositor, com a les seves sonates per a piano nº7 –Missa blanca– i nº9 –Missa negra-) en què sons, colors i olors convergiran per aconseguir una experiència mística. D'aquesta manera Scriabin va confeccionar una taula de correspondències entre les notes que ell teclejava i els colors que ell visualitzava, arribant a inventar un piano especial en què en prémer cada tecla s'encenia una bombeta amb un color específic.

font: youtube

Tot i això, Scriabin no va ser l’únic compositor que relacionava colors amb notes, acords, o tonalitats. Olivier Messien (1908-1992), alumne i deixeble continuador del seu estil trencador, també patia aquesta estranya però enriquidora habilitat; igual que Kandinsky2 (1866-1944) Nikolái Rimski-Korsakov (1844-1908), Schoenberg (1874-1951), Webern (18831945), Milhaud (1882-1974), Stravinsky (1882-1971) i Xenakis (1922-2001)3.

Ací podem observar els colors que cada nota transmetia a l’autor, arribant a confeccionar el seu propi piano sinestèsic on cada nota produïa un color mitjançant un sistema de llums connectats a les tecles de l’instrument.

En efecte, durant aquests primers dos minuts, mai se sap del cert en quina tonalitat escriu l’autor pel que arribem a la conclusió que Scriabin, com bé ho defineixen els musicòlegs, se’l podria considerar el pare de l’atonalisme lliure, coincidint la seva etapa compositiva amb l’inici de les avantguardes de començament de segle.

D’altra banda, l’anàlisi d’aquest curt però complex fragment m’ha fet confirmar que Scriabin va ser un dels grans, atorgant a cada compàs personalitat i mai supeditat a la rigidesa del tempo ni de les limitacions sonores. Potser si s’hagués rebutjat abans la tonalitat avui dia tindríem música molt més expressiva, més emocionant i molt més excitant.

Considerant les tres divisions que Scriabin va fer d’aquesta obra: I. La seva ànima a l’orgia d’amor, II. La realització d’un somni fantàstic, III. La glòria del seu propi art; la nostra anàlisi correspon a l’expressió de l’ànima de Scriabin enmig d’una orgia d’amor. Cal seguir analitzant l’obra per saber si, en efecte, els personatges aconsegueixen assolir l’èxtasi sexual o, en canvi, l’èxtasi existencial.

Equivalències entre les notes de l’escala musical i els diferents colors sinestèsics segons Scriabin. font: as.com

els colors eduquen

Carla Ferrer i Renart

En donar-li un full i una caixa de colors a un xiquet o una xiqueta de seguida sap què fer: agafa un d’aquests colors, sense pensar-ho, i comença a fer traços sobre el paper.

Però tenen els xiquets/es preferència per algun color? Per quin o quins? Alguns estudiosos del desenvolupament infantil s’han fet aquesta pregunta. A través de les seues investigacions han estat capaços de donar-li resposta. En primer lloc, cal saber que les preferències dels menuts/des envers el color no són estables al llarg de la Infància, sinó que van evolucionant amb els propis xiquets/es.

Poc a poc descobrirà que existeix una relació entre els traços que apareixen al paper i el moviment de la seua mà. S’haurà adonat que la seua acció té una repercussió en l’entorn immediat! Què importa de quin color siga?

En canvi, si fem el mateix amb un xiquet o una xiqueta que comença a escriure, comprovarem que el color que triarà no serà el de la seua samarreta ni el del seu personatge preferit, sinó aquell que li resulte més còmode. Evidentment! Si vull fer una representació d’una idea i encara no domine el traç no m’ho posaré més difícil agafant un color massa curt o sense punta. Així podem dir que, durant els primer anys, les xiquetes i els xiquets fan un ús aleatori del color. Però què passa quan comencem a dominar el traç? Podem parar atenció a altres elements del dibuix com el color?

Com és natural, si fem la prova de donar-li un full i colors a un xiquet o una xiqueta de curta edat n’escollirà un a l’atzar sense parar atenció a si el to escollit és verd o blau. A més, normalment no canviarà de color mentre faça els seus traços, ja que el seu interès es manifesta cap al moviment de la mà tot obviant el color.

I tant que sí! És aleshores quan les xiquetes i els xiquets passen a utilitzar allò que anomenem el coloresquema, que és la manera de dir que sempre utilitzen un mateix color per a un mateix objecte o element. Per exemple, quan el xiquet/a pinta el seu gosset ho fa de color verd. Però és que alguna vegada ha vist un gos verd? És clar que no! Una de les característiques del color-esquema és que aquest color no té perquè ser el de l’element que representa. En aquest cas potser el seu gosset no és verd, però sí que ho és la corretja o la pilota amb què juga l’animal, llavors quan ha pensat en el gos li ha evocat aquest color.

Mestra d'Educació Infantil.

A mesura que creixen la seua evolució cognitiva es deixa veure, també, en els seus dibuixos. Així, comencen a fer representacions cada vegada més realistes i, en conseqüència, buscaran colors que s’assemblen tant com siga possible al color real de l’objecte representat.

font: www.hacerfamilia.com

Com hem vist, les xiquetes i els xiquets no naixen amb una preferència per determinats colors. Som nosaltres, les persones adultes, qui els orientem cap a determinades preferències tot reforçant les seues actuacions positivament o negativament. És a dir, som nosaltres els adults -influïts per l’ideari col·lectiu- els que associem els colors a determinades idees. És per això que, per exemple, ens espantem pensant que el xiquet/a pot tindre algun problema psicològic si veiem que en els seus dibuixos predomina, per exemple, el color negre. Des del nostre punt de vista, el negre és un color que representa la foscor, el dol, la tristesa... Però no té per què significar el mateix per al xiquet/a.

Per això és tant important fomentar la creativitat en els més menuts deixant que utilitzen els colors lliurement. Això bé, com a adults, on haurem de posar el focus és en les explicacions que els xiquets/es facen

de la representació, ja que aquestes descripcions de la imatge seran les que ens ajudaran a interpretar la selecció de colors feta pels xiquets/es.

Però, què fem des de l’escola per treballar al voltant del color amb les xiquetes i els xiquets?

Arran de l’ús que fan els xiquets/es dels colors l’escriptor Drew Dalwayt i l’il·lustrador Oliver Jeffers van fer l’àlbum il·lustrat “El dia que les ceres de colors van dir prou”. Es tracta d’una història en què les ceres de colors envien cartes al protagonista manifestant les seues queixes, bé perquè les utilitzen massa, o massa poc, o pels elements que pinten amb elles.

font: freepik

A més, és una manera d’animar els més menuts a explorar la seua creativitat utilitzant els colors d’una manera original. Així els plantegem reptes: hui la cera de color roig està cansada, per això no la podrem utilitzar en tot el dia. Quin altres colors podem utilitzar per a substituir-lo?

Seguint el fil de la literatura infantil, l’artista Hervé Tullet té una col·lecció de títols com “Juguem?”, “Un llibre” o “Colors” que ens animen a explorar el color i, junt amb ell, altres elements del llenguatge plàstic. Al cap i a la fi, la nostra meta quan animem als xiquets i les xiquetes a fer dibuixos és que descobrisquen en el llenguatge plàstic un mitjà d’expressió, comunicació i relació amb els altres.

Ara bé, com podem fomentar la creativitat dels més menuts/des? Lluny del que es podria pensar, el fet de proporcionar una gran quantitat i varietat de colors pot no desembocar en una major inspiració per al xiquet/a.

Fomentar eixa imaginació passa, necessàriament, per acceptar la seua manera d’entendre i representar la realitat, tot i que, des de la nostra mirada d’adults, no siga previsible o estètica.

En eixe sentit és important, no només des de l’àmbit educatiu, evitar les comparacions entre els dibuixos dels xiquets/es, perquè aquest tipus d’actuacions podencoartarlaseuaimaginacióicreativitatamésde generar inseguretats. No ens oblidem que res tenen a veure una obra de Van Gogh amb una de Picasso. En canvi, ambdós són artistes extremadament creatius i històricament reconeguts.

El dia que les ceres de colors van dir prou. Drew Daywalt Amazon.es

Un llibre. Hervé Tullet Amazón.es

Rubén

L’any 2007 l’ONU va establir el 2 d’abril com a Dia Mundial de la conscienciació sobre l’Autisme.

Durantaquestdiapodemveurefamílies,associacions, organitzacions i diferents persones amb alguna peça de roba de color blau, color que habitualment s’associa a l’autisme, arran que el 2 d’abril de 2010 Autism Speaks va utilitzar aquest color en llançar la campanya LIGHT IT UP BLUE (Il·lumina'l de blau), campanya on s’il·luminen amb aquest color diferents monuments i edificis a tot el món per donar visibilitat a aquesta condició (no malaltia) com és l’autisme.

Hihapersonesambautismequesí,peròn’hihad’altres que no ho reconeixen com a tal, ja que prefereixen que se’ls identifique amb una cinta conformada per peces d’un trencaclosques de diferents colors. Amb això, el que pretenen és que es represente que hi ha una gran diversitat entre ells i que no hi ha dues persones amb autisme iguals, encara que estiguen diagnosticades amb el mateix grau d’autisme.

A part d’això, els colors sempre són presents a la vida d’una persona amb autisme i són una part essencial en les persones que, a causa de la seva condició, tenen problemes de comunicació i han d’utilitzar pictogrames.

Cal aclarir que els pictogrames són una forma de comunicacióuniversalenquèesrepresentamitjançant imatge visual o dibuix allò que es vol expressar o dir i que, per descomptat, estan plens de color.

Hi ha persones que associen aquest color amb què a les vides d’una persona amb autisme i el seu entorn familiar hi ha dies serens i altres dies més tempestuosos. Però… sempre es representa o identifica amb aquest color?

I si ho pensem bé, tots solem utilitzar pictogrames a la nostra vida diària (tinguem autisme o no) ja que, per posar algun exemple, els senyals de trànsit són pictogrames i s’identifiquen amb diferents colors segons siguen d’obligació o prohibició… o quan ens trobem prenent alguna cosa en alguna cafeteria i necessitem anar al servei a fer les nostres necessitats i ens orientem només veient el dibuix que hi ha a la porta.

Per això la importància del color a les vides de les persones amb autisme, perquè a banda de ser essencial en la seva comunicació i en la seva visibilitat el color dona la vida i la vida és felicitat pintada de mil colors. Alguns més apagats, d’altres de més vius.

Secretari ASSOCIACIÓ DE PARES D´AUTISME DE SUECA (APASU)

Carlos Pastor i Sierra

font: freepik

Raimon cantava que “qui perd els orígens per la identitat”enaquellafamosacançóenlaque,enlairant la seua veu, feia una preciosa oda al vent, a eixe vent que ens bufa a totes i tots en peu d’igualtat. I és que hi ha tantes coses que ens uneixen a les persones que no en som conscients perquè el fanatisme és capaç de negar i de cegar a qualsevol.

La importància de la cultura pròpia, de la llengua maternaodelescostumsmésprofundesensmarquen per a sempre, i qui siga capaç de renegar d’estes coses és perquè no té estima cap a les tradicions o la cultura pròpia i, moltes vegades, compra les dels altres pensant que és millor.

Quantes vegades els valencians i les valencianes hem hagut de renunciar a qui som pel simple fet del que diran els demés? O pel simple postureig.

De fet, sols hem de comprovar la història en què la gran part de famílies adinerades deixaren d’usar la indumentària tradicional o la parla de la llengua que havien emprat sempre les seues famílies: el valencià. La burgesia i les classes dominants valencianes de finals del segle XIX i principis del XX creien que si s’assemblaven més a Madrid tindrien més capacitat d’influència, i no, tot ben al contrari. Es va perdre eixa peculiaritat del poble valencià el qual una vegada més quedava tapat per a desvergonyiment de la història.

I és que eixos apartheids que sempre genera la cultura dominant vers la cultura local o la menys nombrosa, és el primer símptoma de racisme, de xenofòbia, d’odi...

Defet,l’autoodiéselpitjordelsodis.Ucomençaodiantse a si mateix per a no reconèixer-se i acaba assumint discursos contraris a la convivència i a la diversitat.

Em genera cert rebuig eixe daltonisme social que nega la diversitat per simples preceptes que sempre estan basats en allò de “es que esto siempre ha sido así”. Em trau dels nervis! No hi ha pitjor remesa d’arguments que aquells que es basen el conservadorisme ranci o el no entendre que cadascú viu com viu. I és que representen, sense dubte, el color negre que sempre ha imperat en aquells que no han volgut mai avançar. I ho tinc clar, davant del seu negre o gris perpetu, els nostres colors que representen la diversitat, la llibertat, la vida...

XENOFÒBIA EN UNA

SOCIETAT POLARITZADA

“Allá donde fueres, haz lo que vieres” Així versa un dels refranys més coneguts de la llengua castellana i que reflecteix la importància de l’adaptació a l’entorn més proper per part de persones que en algun moment decideixen en la seua vida allunyar-se de la terra pròpia, d’allò vernacle, distanciant-se, per tant, de les costums més arrelades i endinsant-se així en un món nou on la cultura, la llengua o les tradicions els són completament alienes.

Faller de Cullera Àlex Morales

Dins del concepte de multiculturalitat podem observar clarament que hi ha una sèrie de problemàtiques socials que ens condueixen a pensar que tenim un greu problema de racisme, de xenofòbia o d’odi al diferent pel simple fet d’haver nascut en un altre lloc, tindre altre costums, altre color de pell o altra confessió. Problema que és evident no ve d’ara, i a la vista està el clar avanç que hi hagut en matèria de diversitat. Sols hem d’anar-nos als EEUU, a principis de segle, on l’apartheid negre era una realitat, i no parlem precisament d’una dictadura, sinó d’una democràcia assentada durant molts anys.

Al nostre país és evident que tenim greus problemes de xenofòbia, encoratjats per uns mitjans de comunicació cada vegada més proclius al morb i a la desinformació, també perquè es qüestiona per part d’alguns grups polítics l’element més vertebrador que pot tindre una societat democràtica: el respecte a la diversitat i l’assumpció de la diferència. Este problema no l’aïllaríem fàcilment si no existís també a les aules i, per tant, el futur d’esta societat no estaria hipotecat amb alts interessos d’intolerància als demés.

Educar en diversitat és educar des del respecte a l’altre, entenent que no som éssers individuals sinó que formem part d’una col·lectivitat i per tant també els problemes dels demés són també els nostres. Educar posant-se les ulleres del multicolor, de la multidiversitat, perquè cada persona és un món, perquè cada ésser humà té la seua forma d’entendre la vida i entendre’s a si mateix.

Les Falles, una festa de colors

Si hi ha alguna cosa que la nostra festa més autèntica té és la seua diversitat cromàtica, eixe impecable gust pel color, que combinem als nostres trages tradicionals, que esclatem al cel cada vegada que fem una mascletà o un castell de focs. El color taronja del foc confonent-se en la nit cada vegada que encenem una Falla i donem comiat al monument.

Les Falles som color allí on les mirem, i també són color perquè la supervivència de les mateixes depèn dels fallers i falleres que diàriament tirem endavant la tasca a les comissions falleres. Les Falles són la màxima expressió de la gent corrent i, per això, el respecte a la diversitat és tan important dins del món faller.

Durant anys les Falles han estat una festa impecablement social i de caràcter popular, les quals han anat ampliant la seua base cultural i el seu teixit socialconvertint-se,perexempleaCullera,enelprimer element associatiu del municipi, no sols pel seu número de membres sinó també per la seua voluminosa activitat cultural al llarg de l’any i de l’exercici faller.

Hui en dia, de fet, són un eix indispensable de l’activitat en pro de la llengua i la cultura pròpia, però també ens obrin eixe espai en el que conflueixen moltes persones, molts interessos i moltes aspiracions. Per això cal aprofitar estos espais per a evitar discursos d’odi, per a fer que les Falles siguen entorns segurs per a les dones, especialment evitant masclismes i sexismes innecessaris, i sobretot tenint en compte a les persones LGTBI, persones migrades o gent amb diversitat funcional que tenen els mateixos drets i les mateixes llibertats per a disfrutar de la festa en peu d’igualtat als altres.

font: wikipedia

Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat País Valencià, CEAR PV

Per a qui acaba d’arribar i encara desconeix el significat de les Falles, les percep com una gran festa, amb centenars de persones als carrers, monuments, música, desfilada, soroll, olors, foc, fum i sobretot colors. Les ciutats es visten de colors, la Nit de Foc, els diferents castells i espectacles pirotècnics. Colors que formenpartdelavida,lanaturalesa,lesarts,l’univers; afecten les emocions, ens expressem a través d’ells. Les dones exalten la seua bellesa enfundades en preciosos vestits entallats. De vegades, uns certs sons, malgrat el ritme i l’harmonia, poden portar reminiscències de sons semblants que ací contrasten amb l’ambient. En una entrevista realitzada a la pintora etíop Sara Beatay, qui va viure uns anys en la terreta i l’obra de la qual va ser exposada en el seu moment a la Casa de Cultura de Cullera, parla “del so de la pólvora convertit en alegria i goig”.

No obstant això, aqueixos mateixos colors, traslladats a les persones, que també formen part de la naturalesa i l’univers, es perceben d’una altra manera; es converteixen en factors de desigualtat social, d’intolerància, en maneres de vehicular la discriminació i la violència. El racisme, basat en la raça (diuen que el terme ha perdut vigència, però no la seua connotació social), en totes les seues dimensions, social i institucional, és l’expressió de la construcció de la identitat de l’altre sobre el color de la seua pell. Semblaria una nimietat, més en les nostres societats de hui, societats diverses, si no afectara la vida de milers de persones que no poden treballar, llogar un habitatge o caminar lliurement pels carrers. I acaben malvivint en assentaments o privats de llibertat sense haver comés cap delicte.

Si parlem de colors i de la pell, hauríem de retrocedir als anys en els quals les persones de color eren usades com a esclaus i tenien un preu. Per sort això ha acabat i veiem que hi ha infinitat de gent de color en alts càrrecs. Malgrat això, continuen havent problemes perquè la gent sembla no entendre que ser d’un color diferent realment no diferència de res excepte els estereotips que hi ha contra aquestes persones. Si parlàrem d’algun color, el més adequat seria el blau ja que cada dia són més les persones que han de creuar aqueixa mar blava per a poder buscar una vida millor. Arribes a una terra nova i desconeguda, veus molt color allà per on passes però no t’imagines que, precisament pel color que et veu la gent, seràs discriminat.

Des de fa uns anys, existeix la caixa de colors de pell que vol fomentar la visibilització de cultures i races a la sala de classe amb la finalitat de construir una societat lliure de prejudicis que aplaudeix la diversitat i convida els xiquets a celebrar l’“alegria d’estar en la seua pròpia pell”.

Des de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, CEAR, juntament amb atendre les persones que es veuen obligades a fugir de les seues llars a la recerca de refugi, treballem així mateix per a construir una societat igualitària on el color de pell no siga un impediment per a una correcta integració a Espanya.

El projecte “La nostra ciutat, el teu refugi”, que implementa CEAR conjuntament amb ACCEM, atorga el “Premi faller La nostra ciutat, el teu refugi” a les falles, escenes o ninots que millor evidencien o visibilitzen la realitat de les persones refugiades i contribuïsquen a construir una ciutadania compromesa amb els Drets Humans. Consisteix en el lliurament d’un estendard en categoria infantil i un altre en categoria major per a les falles que millor reflectisquen l’objectiu del projecte; un reconeixement per la seua visió i valors. Les falles guanyadores obtenen també el reconeixement públic per part de CEAR PV i ACCEM a través de les xarxes socials i mitjans de comunicació. I es té en compte a aquelles comissions falleres que fomenten la participació, de l’una o l’altra forma, de les persones que s’han vist obligades a fugir dels seus països.

Abans de la pandèmia, el Consell Local d’Immigració i Interculturalitat de València (plataforma que aglutina a organitzacions socials, administracions públiques i formacions polítiques amb representació en Corts Valencianes, de la ciutat de València), de la qual CEAR forma part, va iniciar converses amb la Junta Central Fallera (considerada la major federació d’associacions de l’estat espanyol), perquè s’implicara en els programes d’Educació al Desenvolupament, a través dels quals es realitzen accions per a prevenir la intolerància, la discriminació, els delictes d’odi. Creiem que ha de ser una línia de treball a considerar. Solen ser lamentables les representacions de l’altre que fan algunes falles, contradient els valors i reivindicacions que subjauen en la festivitat.

Enguany, 2023, més que cap altre, necessitem cremar el vell i abraçar nous valors, altres maneres de fer. L’any 2022, ha estat marcat per la guerra a Ucraïna i la massacre de Melilla, entre altres violències manifestes. En ambdues, lamentablement, ha sigut present la qüestió dels colors que porten les persones, en funció dels quals se’ls ha rebut d’una forma o una altra. Per a unes es va mostrar el millor de les persones, com haguera de ser en aqueixes situacions. Unes altres es van emportar el pitjor, precisament allò que haurem d’abocar en les fogueres de la Nit de la Cremà. I per descomptat, cap ninot que els represente hauria de ser indultat.

Malgrat els anys, continua sorprenent com de tranquil·les, de vegades, queden les ciutats el matí següent de la cremà, quasi callades, com si no haguera passat res la nit anterior ni els dies anteriors; tan sols s’albiren escletxes. Enguany esperem aqueix silenci, com si fora el moment anterior a l’arribada d’un nounat, abans del seu primer plor o la pròxima Crida.

Vivim en un planeta de color verd que representa la naturalesa, aquella que va decidir separar-nos pel color blau que representa l’aigua. Pintem el nostre cor de color gris, aqueix que representa la solidaritat i el respecte. Mai deixem que el color de pell siga un impediment perquè aquestes persones troben l’oportunitat que busquen en una altra zona. Entre tots fem una bandera blanca on el nostre principal símbol siga la pau i la convivència.

Fernando Cisneros Gay

Integrador social i faller

Si parlàrem d’algun tema que a dia de hui és notícia tots els dies, sense cap dubte és el col·lectiu LGTBIQA+. Per començar a parlar d’ell hem de saber que aquestes sigles fan referència al conjunt de lesbianes, gais, persones transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i asexuals. El terme ha evolucionat amb el temps per incloure totes les identitats de gènere i orientacions sexuals, per això el símbol ‘+’.

Cada grup de persones té la seua pròpia bandera i a continuació procedirem a ensenyar cada bandera i explicar un poc sobre ella.

Bandera LGBTIQA+: creada per Gilbert Baker en 1978. Cada color de la bandera té el seu significat: el vermell significa vida, la taronja salut, el groc fa referència a la llum de sol, el verd a la natura, el blau a la serenitat i el morat a l’esperit.

Bandera Lèsbica:

creada per Sean Campbell en 1999.Ladestralésunanticsímbol de les societats matriarcals d’Europa, Àfrica i Àsia. El triangle negre és símbol de solidaritat, ja que aquest símbol es va utilitzar durant la Segona Guerra Mundial als camps de concentració per marcar els presos amb comportament antisocial, incloent les lesbianes. El color morat representa el moviment feminista.

Bandera Trans: aquesta bandera va ser creada perMonicaHelm,unadonatrans, en 1999. En paraules de Helm: “Les ratlles a la part superior i inferior són de color blau, el color que tradicionalment s’utilitza per als nois. Les ratlles que estan al costat són de color rosa, el color tradicional per a les noies. La ratlla al centre és de color blanc, per a aquelles persones que van néixer intersexuals, que estan en transició o consideren que tenen un gènere neutre o indefinit. En què s’onegi la bandera no importa, sempre és correcte”.

Bandera Bisexual: dissenyada en 1998 per Michael Page. El color rosa de la bandera representa l’atracció pel mateix sexe; el blau, l’atracció pel sexe contrari i el morat, barreja dels dos colors, simbolitza l’atracció pels dos sexes.

Bandera Asexual: creada per una usuària Xarxa per a l’Educació i Visibilitat de l’Asexualitat en 2010. El color negre representa l’asexualitat; el gris, l’individu sexual o asexual; el blanc, la sexualitat i el morat, la comunitat.

Bandera Intersexual: creada per l'Organització InternacionalIntersexuald'Austràlia en 2013. Els colors groc i púrpura s'han relacionat molt de temps amb l'hermafroditisme. D'altra banda, el cercle simbolitza la totalitatilaplenitud,ésadir,eldret a ser qui som i com volem ser.

Bandera GenderQueer o gènere no binari: aquesta bandera va ser dissenyada per Marilyn Roxie, en 2011 i es va actualitzar en 2012. El color lavanda representa les persones andrògines i l’androgínia, així com el queer. El color blanc representa la identitat agènere i el neutre. Finalment, el colorverdrepresentalesidentitats que estan fora del binarisme.

Al llarg de la història em tingut cares conegudes que, malgrat ser d’una època on quasi ningú deia formar part del col·lectiu, s’armaren de valor per a confessar la seua sexualitat. Es el cas de les següents persones:

Virginia Woolf: La famosa escriptora es va declarar obertament bisexual ja que mentre estava casada amb Leonard Woolf mantenia una relació amb Vita Sackville-West de qui es sap que tant ella com el seu marit mantenien una relació oberta i que mantenien relacions del mateix sexe. Al mateix temps Vita va mantindré una relació durant la seua adolescència amb Violet Trefusis.

Frida Kahlo: Va reivindicar la llibertat sexual de la dona tradicional als anys 30 i 40. Encara que a dia de hui no es sap amb exactitud si ha mantingut relacions amb dones, Josephine Baker, Jacqueline Lamba, Georgia O’Keeffe, Tina Modotti o Chavela Vargas eren alguns dels noms més escoltats i que es va dir que foren algunes de les amants de Frida després de que fora enganyada pel seu home amb la seua germana menuda Cristina Kahlo.

font: infobae.com

“Dona molta més alegria no obeir ningú que regnar sobre tot el món.” Amb aquestes paraules, Cristina de Suècia l’any 1654 renunciava a ser la reina del país escandinau. La forma amb la que ho va fer va ser sonada arreu del món. Disfressar-se de cavaller i per la nit fugir. Malgrat no haver res que certifiqui que pertanyia al col·lectiu, era una dona diferent a la resta de la seua època. Vestia com un home, caminava com un home, parlava com un home i tenia els comportaments de qualsevol home. Després d’aquella famosa nit de 1654, Cristina continuava enviant cartes d’amor en les que donava a entendre que ella I la seua dama de companyia, Ebba Sparre, no només eren íntimes amigues, sinó també la seva amant.

A Espanya, un dels casos més sonats de la història va ser el de Federico Garcia-Lorca. És el poeta de més influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. La nit del 19 d’Agost de 1936 fou assassinat. Un informe del 1965 de la Prefectura Superior de Policia de Granada revela que Federico García Lorca va ser assassinat amb una altra persona i defineix el poeta com a “socialista i maçó”, alhora que li atribueix “pràctiques d’homosexualisme”.

Aquestes persones, i moltes més, en una època de foscor i obscuritat al món del col·lectiu LGTBIQA+ decidiren ser valents i viure la seua vida amb llibertat, a dia de hui formen part de la història i gràcies a ells existeixen les banderes mencionades anteriorment.

Formar part de qualsevol d’aquestes banderes i dir-ho amb orgull i llibertat, és un dret humà segons l’ONU. Malgrat que en alguns països aquest dret encara no ha arribat i poder ser com u vol i sentir-se orgullós és un delicte inclús tipificat fins i tot, amb pena de mort. El col·lectiu LGTBIQA+ es troba en una constant lluita per ser acceptats arreu del món o, almenys, no ser vistos com a criminals.

Afganistan, Algèria, Barbados, Unió dels Emirats Àrabs, Egipte, Jamaica i així fins a 70 països en tot el món, segons la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat és considerat delicte formar part d’aquesta bandera. 11 d’ells pena de mort. 173 països prohibeixen els matrimonis amb persones del mateix sexe.

Aquestésundelsprincipalsmotiuspelqualunapersona ha de deixar tota la seua vida enrere i buscar un futur on la seua felicitat ha de ser el major objectiu trobat.

Senseanarméslluny,sitiremunsmesosenrereobservem com al mundial de Qatar diversos jugadors o persones aficionades i visitants portaren la bandera LGTBIQA+ en senyal de protesta per la vulneració dels drets que tenen aquestes persones al país. Al mateix temps hi ha una extensa llista de famosos que es negaren a participar al mundial pel motiu mencionat anteriorment.

Espanya no es queda molt enrere ja que des de fa 4 anys, en lloc de ser un país segur per a les persones LGTBIQA+, s’està convertint en un país insegur on la violència contra persones que decideixen viure la seua vida amb els colors de les multituds de banderes que hi existeixen dins del col·lectiu,estàal’ordredeldia.Elpassatestiudel’any2021 l’homicidi de Samuel, el jove de 24 anys que perdia la vida en A Corunya poques hores abans de la celebració de l’Orgull, després de rebre una brutal pallissa, va provocar una onada d’indignació i commoció a la comunitat LGTBIQA+. El motiu injustificat, lluir els colors de la bandera quel’identificavacomamembred’aquestcol·lectiusentirse orgullós de qui era.

Cada any quan arriba el 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQA+ celebra la diversitat per l’orientació sexual i identitat de gènere i és una oportunitat per promourelaprotecciódelsdretsdelespersoneslesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals i altres identitats. El motiu de la celebració en aquesta data concreta es a causa de la commemoració dels disturbis de Stonewall (Nova York, EUA) ocorreguts l’any 1969, que van marcar l’inici del moviment d’alliberament homosexual.

En ciutats com Amsterdam, Berlín, Dublín, Madrid, San Francisco,Sidney,SaoPaulooParís,aquestdiaésmotiude portar la bandera, lluir-la amb orgull, celebrar els passos que s’ha avançat i reivindicar tots els passos que encara queda per lluitar ja que mentre hi haja un sol país al món on una persona no pot estimar la seua bandera, mai serà un col·lectiu lliure.

Si observàrem els planetes des de l’espai, quasi podríem constituir una bandera LGTBIQA+. D’una banda comptem amb el planeta terra, que ens aporta el verd, color destacat per l’esperança i la renovació, a més ens aporta el blau, color que destaca per ser el que aporta llibertat. Seguidament el planeta veí, Mart que compta amb el roig, eixe color que aposta per l’amor i la passió. Júpiter aposta pel taronja, color destacat per l’alegria que transmet. La protecció i la positivitat l’aporta el planeta GJ 504b o conegut pel “planeta rosa”. L’autenticitat i la creativitat és portada per Neptú, l’últim planeta del sistema solar.

No ens podem oblidar de l’estrella que dia enrere dia ens dona llum, eixa és el Sol que amb el seu color groc il·lumina i promou la claredat del pensament. Aquest conjunt de colors d’una forma natural han constituït l’univers i saben viure amb harmonia i pau. Així deuria ser el planeta terra, un espai on cada persona puga viure amb els colors que la representa, tindre la llibertat d’eixir al carrer amb una bandera i no veure que la seua vida corre perill. En definitiva un món lliure i en pau.

I ja com a última curiositat, ho promet;

Molts hem tingut a les nostres mans un dispositiu d’aquesta marca, però no tots saben la relació que té amb els colors i el món LGTBIQA+. Alan Turing fou un matemàtic, lògic, informàtic, teòric, criptògraf, filòsof i biòleg teòric. Considerat un dels pares de la ciència i de la informàtica moderna. Durant la segona guerra mundial va ser l’única persona capaç de desxifrar els missatgesquehihavienalafamosa“màquinaenigma nazi”. Tot era quasi perfecte ja que va salvar moltes vides de Gran Bretanya, però tenia un defecte que ens els anys 50 era considerat delicte, el ser homosexual, i va ser condemnat a presó o a castració química. Sumit en una profunda depressió va escollir la segona opció. L’any 1954 va morir a causa de menjar una poma enverinada amb cianur. Tot i això, la mort va ser diagnosticada com a suïcidi. El passat any 2013 la reina Isabel II d’Anglaterra va concedir el “perdó” i la “absolució” de tots els seus càrrecs de justícia amb la corona britànica.

Yéssica Yébenes

Filóloga Anglesa especialitzada en literatura

La bisexualitat, eixa gran (des)coneguda que ens envolta per totes parts, però no sabem bé ni què és ni de què va. Tot el que la gent creu sobre la gent bisexual és que som persones promíscues, hermafrodites, polígames, que ens agraden els trios... i un llarg etcètera al qual no li donaré la importància que no té perquè no és veritat. No obstant això, si li peguem una volta i intentem indagar un poc més, totes aquestes idees errònies venen del desplaçament i invisibilització que ha sofert el col·lectiu bisexual al llarg de la història, ja que estan basats en purs estereotips que res tenen a veure amb la realitat. Però d’on ve aquesta discriminació? I la pregunta més important, què és realment la bisexualitat?

Aquest concepte va aparèixer dins de l’àmbit de la biologia i designava al que, hui en dia, coneixeríem més o menys com intersexual, ja que s’utilitzava amb l’argument de que l’individu tenia una sexualitat ambigua i que, a mesura que passava el temps, s’inclinaria cap al ‘mascle’ o la ‘femella’. Encara que puga semblar una bogeria, fins a 2016, en ple segle XXI, la primera entrada al diccionari que apareixia en buscar la definició de bisexual en la RAE era hermafrodita. Spoiler, aquesta definició no sols és errònia, ja que l’hermafroditisme és considerat una qualitat més associada al món natural (animals, plantes i organismes vius), és a dir, el terme que més se li acosta per a designar a una persona seria intersexual encara que no són exactament el mateix per definició.

La bisexualitat s’ha definit de moltíssimes maneres al llarg de la història atenint-se al context i la veritat que, a cadascú, pitjor. El terme bisexual es va encunyar per primera vegada un poc més enllà de la meitat del segle XIX, però el significat no tenia res a veure al que hui en dia significa.

Però espera, que hi ha més. La segona definició que apareix a la RAE és “dit d’una persona que manté relacions tant homosexuals com heterosexuals” cosa que, no és correcta del tot. Des que la definició de bisexualitat es va crear per a definir una orientació sexual, sempre se l’ha definida des d’un punt de vista binari, és a dir, l’atracció pel sexe propi i el contrari (homes-dones, dones-homes bàsicament). Cosa que la societat ho va entendre com ser 50% heterosexual - 50% homosexual i no com una sexualitat en si mateixa. Aquesta xicoteta percepció afecta més del que creiem perquè no s’entén la bisexualitat com una sexualitat completa en si mateixa, sinó una sexualitat que es defineix gràcies a les altres dos i, d’ací, venen més estereotips com “aquesta confosa, està experimentant...”.

font: @clara.albrs

Tot açò va canviar tan prompte com el concepte de ‘transsexualitat’vaaparèixerdinsdelesinvestigacions mèdiques i/o psicològiques, ja que va trencar no sols amb la idea binària d’homes-dones sinó també amb l’associació directa que hi havia respecte al sexe i al gènere.

Així que, actualment, la bisexualitat s’acull a la definició del “Manifest Bisexual” de 1990 que va aparèixer a la revista Anything that Moves que es defineix com:

"una identitat completa i fluida. No assumeixen que la bisexualitat és binària o dual en la seua naturalesa: que tenim dos costats o que hem d'actuar simultàniament amb dos gèneres per a ser éssers humans complets. De fet, no assumeixen que sols hi ha dos gèneres. No interpreteu la nostra fluïdesa amb confusió, irresponsabilitat o com una falta de compromís. No equipareu la bisexualitat amb promiscuïtat, infidelitat o comportaments sexuals no segures"

Sincerament, crec que no hi ha millor definició que aquesta mateixa.

Ara que ja sabem tots i totes del que estem parlant, m’agradaria introduir un nou concepte, la bifòbia. Aquest concepte s’entén com l’odi, aversió o discriminació cap a les persones bisexuals. Dins d’aquesta bifòbia s’engloben dues pràctiques principals: crítiques constants cap al col·lectiu basades en estereotips i la negació i invisibilització de la mateixa bisexualitat com una sexualitat pròpia i completa.

Per tant, la gent bisexual sempre s’ha quedat desplaçada a un segon pla, amagada enrere de conceptes erronis.

Exemple pràctic: una dona bisexual que està amb un xic és llegida com heterosexual; si està amb una dona se l’entén com lesbiana, és a dir, la bisexualitat no és una opció que sol aparèixer dins d’aquestes situacions. Com podeu veure, sempre hem estat amagats.

Per què he començat contant el que és la bisexualitat i la bifòbia? Perquè arribà un punt en la història que el col·lectiu necessitava sentir-se representat i que pertany a un grup de persones que compartien les mateixes experiències i sentiments. Aleshores, a final dels anys noranta, a la recerca d’un símbol en el qual la gent bisexual pogués acollir-se, Michael Page va revelar la seua proposta com bandera bisexual en la manifestació del dia 23 de setembre de 1998, dia de la bisexualitat.

I encara que podria estar contant més i més coses sobre la bisexualitat, la seua bandera, la seua lluita i els seus colors, el més important és que la idea haja quedat clara. Perquè al final, no es tracta d’estar enmig del carrer, no es tracta de ser més lesbiana o gai que heterosexual. Es tracta que s’entenga la bisexualitat com una orientació sexual en si mateixa. i

font: @jvillaplana22

Nosaltres no canviem depenent de la persona amb qui ens gitem o amb la que comencem a eixir. Sempre som iguals, sempre sentim el mateix. Ens sentim atrets pel nostre gènere i pels altres. Simplement hem de començar a incloure’l com una orientació sexual més dins de l’espectre sexual.

Com diria Domo Wilson “Better don’t forget the B in LGBT” (millor no oblides la B en LGBT).

La Bisexualitat Existeix!

Damián López

Esportista d'elit i Secretari autonòmic LGTBIQ+

Damián López és argentí, nascut a Buenos Aires l’any 1987, de família migrant que creua l’oceà en èpoques de crisis europees i porta en la seva sang la mescla d’aquestes grans migracions del continent, net de portuguesos, italians i espanyols. Oriünd de Lloma Negra, Damián va reclamar tota la seva vida a una passió, el taekwondo, en el qual va lluitar per tornar-lo inclusiu i obert a les dissidències sexuals. Però res li va anar fàcil: va haver de lluitar amb un càncer que va posar en greu perill la seva vida i contra la reticència de molts sectors de la societat que s’oposaven a qualsevol classe de canvi.

En l’única cosa que pensava era a sortir de la pobresa i poder continuar practicant taekwondo que era el que més que agradava.

En una època en la qual es fa constant recalcament en la urgent necessitat de derrocar mites, concepcions i estereotips que es venen arrossegant des de fa molt temps, les lluites per la construcció d’una nova visió davant unes certes àrees i activitats es va filtrar en tots els racons, i l’esport no és l’excepció.

La labor quotidiana i moltes vegades invisible de molts homes i dones en diferents àrees de l’activitat humana han fet que el nou paradigma s’instal·le amb força: si parlàrem d’inclusió, parlem d’inclusió de debò, d’una inclusió realment integradora que incloga també aquests llocs que sempre van semblar estar “reservats” per a una petita fracció de la societat, com ho va ser -i ho continua sent- l’esport.

En els seus començaments esportius va començar la seva carrera en Taekwondo ITF als 4 anys tot aconseguint nombrosos guardons nacionals i internacionals. Actualment és esportista federat per Espanya on s’exercita com a atleta de Taekwondo WT.

font: Damián López

Acontinuaciófaréunincísperexplicar-vosunacuriositat

¿Sabíes que els cinturons de Taekwondo tenen relació amb els colors i la filosofia coreana?

Cinturó blanc: “Pur i sense coneixement de Taekwondo. Com l’Arbre de Pi, la llavor ha de ser plantada i alimentada per desenvolupar arrels fortes”.

Cinturó groc: “La llavor comença a veure la llum del sol”. L’alumne comença a comprendre els elements bàsics del Taekwondo.

Cinturó taronja: “El sol comença a brillar. Com a l’aurora del matí, només la bellesa dels raigs del sol és vista i no pas el seu immens poder”.

Cinturó verd/blau: “Pujant la muntanya, l’arbre està a meitat de creixement i ara el seu camí es torna costerut”. L’alumne ha creuat a un nivell més elevat del Taekwondo Songahm. Les tècniques, fórmules i nivells de sparring esdevenen més difícils, creant una “muntanya” que ha de ser sobrepassada.

Cinturó blau: “L’arbre arriba al cel cap a noves alçades”. Havent passat el punt mitjà, l’alumne enfoca la seva energia cap amunt, cap al Cinturó Negre.

CinturóBlau/vermell:“L’arbreestàfermamentarrelata la terra”. En aquest punt l’alumne ha manejat els bàsics i ha desenvolupat arrels profundes al Taekwondo.

Cinturó vermell: “El sol s’està ponent. La primera fase del creixement ha estat complerta”. El primer dia (el període de temps des de Cinturó Blanc fins a Roig) de creixement ha arribat al final. L’habilitat física ha estat desenvolupada però no té control; per tant, la disciplina mental i física ha de ser aconseguida ara.

Cinturó negre: “L’arbre ha assolit la maduresa i ha sobrepassat la foscor… Des d’ara ha de començar a plantar llavors per al futur” El color negre és creat quan tots els colors de l’espectre solar han estat absorbits en un objecte. Aquest objecte ha “pres control” dels colors i els ha retingut. Si un color s’escapa, l’objecte no serà negre, sinó que sembla aquest color. L’alumne ha dominat els nou geups (graus) de Taekwondo. Ell/a ha “absorbit” tot el coneixement dels rangs de colors i sobrepassat o “dominat” aquest nivell d’entrenament.

He sofert molt per moltes coses. Soc immigrant argentí i hi ha hagut moments en els quals la meva família no ha tingut ni per a menjar.

Als 23 anys, després de recuperar-se d’un càncer amb metàstasi que li pronosticava una esperança de vida del 35%, va decidir dedicar la seva vida per complet a l’activisme per a mostrar al món que l’esport pot canviar la vida.

font: freepik

Tenia metàstasi en tot el coll, m’havia pres la paratiroide, les tiroides, les cordes vocals, de fet gairebé em quedo mut, vaig haver d’usar una màquina que em donava electricitat a les cordes vocals per a poder parlar, però en cap moment em vaig deprimir.

ElscolorsdelabanderaarcdeSantMartívansersempre motiu d’orgull per a ell i la insígnia que sempre li recorda que el món és molt desigual. L’esport pot canviar el món, però cal generar urgentment aquests canvis necessaris perquè cada vegada més persones troben espais segurs on realitzar-se com a ésser humà, ja que l’esport és un dret universal, segons Damián.

Em van donar només un 30% de probabilitat de vida, però gràcies a l’esport vaig aconseguir la meva recuperació. També he sofert moments homòfobs, però de nou el taekwondo m’ha empoderat. En competir en primera línia ha estat sempre més important el que feia que amb qui em ficava al llit. Crec que a través de l’esport podem aconseguir molts canvis socials.

Actualment és el primer activista pels drets LGTBI+ de Taekwondo del món reconegut per una federació de taekwondo olímpic. És el creador i entrenador del primer Club LGTBI+ federat de Taekwondo del món, president de la primera secretaria de diversitat dins d’un ens que regulaelTaekwondoaEspanya.Haestattambélaimatge esportiva i ambaixador de la candidatura de València per albergar els Gai Games l’any 2026 i representa a Espanya com a director en IAGLMA (International Gais angLesbianMartialArtist).Vasertambél’impulsordela creació del primer departament de diversitat dins d’una institució que regula el Taekwondo a nivell nacional a l’Argentina.

L’any 2021 el PSPV-PSOE el va fitxar per a formar part delacomissióexecutivanacional,ambelpresidentdela ComunitatValencianaXimoPuig,peraportarendavant la secretaria LGTBI+ a nivell autonòmic.

Només aquells que s'atreveixen sabran com de lluny poden arribar. Mai deixeu de somiar!

font: Damián López

Marta Tur i Rodríguez

Dimarts 5 d’abril. El silenci del crit més esquinçador

s’amagava sota el morat d’aquella pancarta: Cullera contra la violència masclista. Durant eixe minut es manifestava el dolor d’aquella tragèdia.

Centenars de veïns i veïnes unien el seu caliu en forma de solidaritat amb la nostra família, el nostre poble i la nostra societat. Els braços del meu cosí eren la força que subjectava el meu cos, sense ell ser conscient, cruixia cada racó del meu cor amb la ràbia compartida. Les llàgrimes em deixaven, només, l’alè suficient per mantenir la respiració intermitent. No hi havia, no hi ha ni hi haurà cap consol.

Qui ho estaria? Però tots units només teníem una eixida: alçar-nos i seguir caminant.

Quan em van proposar escriure sobre el color morat, el primer que vaig pensar va ser en les campanyes de conscienciació que treballem, des de l’ajuntament, amb la col·laboració de distintes entitats com ara les falles. El teixit associatiu participa de manera molt activa per poder donar difusió a les activitats que duem a terme des de la Regidoria d’Igualtat. Tanmateix, crec que s’ha d’aprofitar qualsevol mitjà divulgatiu per poder fer pedagogia sobre la importància i el poder que pot arribar a tindre treballar des de la sensibilització i la informació sobre la violència contra les dones.

És cruel, però també covard l’intent d’alterar o nombrar d’altra manera el tipus de violència que s’ha exercit i posar en dubte la finalitat de la repulsa a la violència masclista. El minut de silenci és la reivindicació en estat pur d’aquest tipus de violència i aixíhorecullelPacted’Estat.Davantd’açònecessitem unitat i força. La força que moltes dones han perdut. Per la memòria de Jordi, i amb la lluita que ens queda per davant, seguirem obrint camins transversals en els quals la igualtat i el feminisme estiguen sempre presents.

En aixecar la mirada buscava, com qui clama a tots els astres, despertar d’aquell malson. Mai ningú està preparat per a assimilar una barbàrie d’aquest calibre. La violència estructural contra nosaltres, les dones, té un impacte totalment irreversible en la mare, però també en la família. Nosaltres no estàvem preparats per afrontar aquella situació.

El color morat sempre al meu cor.

Fallera i Regidora d'Igualtat de Cullera

font: @clara.albrs

Fran Pardo

Activista LGTBI

El 27 de juny de 1969 tenia lloc de forma multitudinària el funeral de la cantant i actriu Judy Garland. A uns kilòmetres s’ubicava el bar “Stonewall Inn”, espai de referència per a la comunitat LGTBI novaiorquesa a la qual les lleis locals els prohibia ser servits amb begudes alcohòliques, motiu pel qual les batudes policials en aquests llocs eren comunes, fins que la matinada del 28 de juny la gent del Stonewall es va plantar.

S’han creat moltes teories sobre el que va passar aquella matinada, que va ser l’origen del Dia de l’Orgull. Algunes diuen que aquella nit a “l’Stonewall” la gent es va ajuntar per plorar la mort de Judy. El que cap persona dubta és que ella era una referent per al col·lectiu, en part per eixe himne que va crear anomenat Over the Rainbow en què moltes persones van trobar en la seua lletra un lloc on refugiar-se de l’odi i poder alliberar-se somniant en eixa terra «més enllà de l’arc iris». En 1978 Gilbert Baker es va inspirar en part en aquesta cançó per dissenyar la que actualmentconeixemcomabanderadelcol·lectiuLGTBI.

Originalment la bandera de Gilbert estava formada per 8 colors: rosa per representar la sexualitat,roigperlavida,taronja per la salut, groc per la llum solar, verd per la natura, turquesa per l’art, anyil per la serenitat i morat per l’esperit. Temps després la bandera va perdre la franja rosa per problemes amb el color i el turquesa per motius estètics quedant-se en els 6 colors que coneixem.

Actualment s’impulsen nous models de la bandera LGTBI amb nous colors per representar de manera específica a persones dins del col·lectiu. És el cas de la coneguda com a ‘Progress Pride Flag’, una bandera que incorpora 5 colors nous: blanc, rosa i blau per representar a les persones trans amb els colors de la seua bandera, marró per a les persones no-blanques i negre per representar a aquelles persones que van morir a causa de la SIDA i per combatre l’estigma que encara afecta a les persones que viuen amb el VIH.

I abans de l’arc iris? Per respondre a aquesta pregunta hauríem de viatjar fins l’època dels anys 30, quan el nazisme va crear als camps de concentració un sistema desímbolsambelsqualsesmarcavaacadapersonaper diferenciar el motiu de l’empresonament. Així el triangle rosavaserelsímbolambelqueelnazismevaassenyalar les persones a les que identificava com a homes noheterosexuals. Va ser, doncs, un símbol creat des del menyspreu, la burla i l’odi, però que a principi dels anys 70 l’activisme LGTBI que emergia es va apropiar com un símbol de lluita i orgull col·lectiu, sent un exemple més de totes les apropiacions que les persones LGTBI hem fet al llarg de la nostra història per empoderar-nos d’allò que tant mal ens ha fet.

Gilbert Baker

font: José Roda

Com la paraula “maricó” o com el color rosa d’aquell triangle, un color tradicionalment associat al gènere femení i utilitzat de forma despectiva contra els homes no-heterosexuals i que ara utilitzem per enfortir-nos col·lectivament i alliberar-nos d’allò que ens imposa la societat.

Finalment hem de recordar que el morat és la fusió del rosa i el blau, dos colors que tradicionalment s’han associat al gènere femení i al masculí respectivament amb el que això ha comportat, per tant la reivindicació d’aquesta fusió en el color morat també es podria interpretar com una ruptura cap als rols de gènere, les seues limitacions i les seues opressions.

Important també la funció que té el color roig en la lluita contra la SIDA i l’estigma per serofòbia, així com per a conscienciar sobre el VIH i la prevenció de les infeccions de transmissió sexual. No podem parlar de la historia del col·lectiu LGTBI sense parlar de l’aparició de la SIDA i de com aquesta es va vincular al col·lectiu fins al punt d’anomenar-lo «càncer rosa» o inclús conèixer com a Gay-related immune deficiency (immunodeficiència associada a la homosexualitat).

Del rosa passem al morat per tres motius. Primer per la històrica vinculació de l’activisme LGTBI amb el feminisme, representat en el color morat; dues lluites germanes que han compartit al llarg de la història reivindicacions però també opressions. Per altra banda des de fa uns anys el tercer dijous d’octubre es celebra en alguns països el Dia de l’Esperit, un dia impulsat per crear consciència al voltant del bullying per LGTBIfòbia portant roba de color morada ja que en la bandera LGTBI l’esperit es representa en aquest color, vinculantlo a la lluita contra l’assetjament escolar LGTBIfòbic.

font: Too much graphics, 1978

font: Andrew Dineley

Moltes lluites i col·lectius arreu del món han fet servir colorsespecíficsperidentificarlesseuesreivindicacions i per visibilitzar-se. Nosaltres, les persones LGTBI, ens vam agafar l’arc iris sencer. Potser perquè durant massa temps les persones LGTBI ens hem hagut d’amagar en la foscor per sobreviure, movent-nos en les ombres de la clandestinitat per organitzar-nos col·lectivament o simplement per ajuntar-nos amb els nostres iguals. Actualment 69 països del món tenen lleis que criminalitzen i persegueixen a les persones LGTBI. Quantes persones hauran mort sense haver sigut qui eren. Quantes persones hauran mort per haver sigut qui eren.

Si tradicionalment la por, l’odi i la mort s’han associat a colors foscos com el negre, nosaltres ens hem agafat tot l’arc iris per reivindicar que hi ha una alternativa a tot això. Que ens mereixem unes vides lliures d’odi i de por per ser qui som. Que nosaltres transformem l’odi en Orgull, en empoderament, en alegria però també en lluita.

Colors que ens recorden d’on venim i qui som les persones LGTBI, que tenim molt que agrair a aquelles que van venir abans que nosaltres i que encara queda molt per fer fins que cap persona LGTBI haja de ser mai més i en cap lloc víctima de cap tipus d’odi per ser qui és. Ja sabeu, eixa terra «més enllà de l’arc iris».

font: Nazareth Dos Santos

Noelia Cerveró Palero

Educadora Social i Fallera

Pot ser que coneixem més emocions que colors o, pot ser que coneixem més colors que emocions. Emocions que, en veure el color morat, ens poden transmetre diversos significats; lluita, empoderament, llibertat, sororitat, moviment, valentia, desconstrucció, aprenentatge, dona, feminisme.

A la societat ens agrada simbolitzar-nos amb colors, veure’ns reflectides en les lluites contínues que, dia rere dia, podem veure als nostres pobles, a les ciutats o als barris més vulnerables. Un color que, ens fa alçar i cridar ben fort; un color que ens fa sentir que pertanyem a un grup, un grup que encoratja aquells valors, aquelles idees i aquells principis en què ens sentim representades.

Moviments socials que naixen d’aquells drets que no tenim, però que ens pertanyen, d’aquelles rebel·lions d’aquelles dones que es van arriscar, aliant-se i unint-se, establint un símbol de lluita, un símbol que, en veure el seu color, podem percebre emocions, uns sentiments que enforteixen una lluita imparable cap a la llibertat.

Emocions que sentim les falleres en veure alçar els estendards en cada cercavila, en cada acte, on les dones prenem la flama per començar l’any faller, on les dones donem la imatge de la festa fallera que, els valencians i les valencianes, vivim amb els sentiments a flor de pell.

Emocions que sentim en posar-nos i lluir la nostra indumentària fallera, en veure els monuments als carrers, en sentir l’olor de pólvora, en sentir la música als carrers, en viure cada mascletada, en veure el fum morat a les del 8 de març i en veure com de nou, les flames, donen pas a la primavera, a un nou inici, a un nou començament.

Amb les flames de l’incendi de la fàbrica Traingle Shirtwaist es dona l’inici d’aquesta història de lluita i alliberació. Flames de color morat, arran dels tèxtils, que simbolitzen a cada una d’aquelles dones que van perdre la vida per viure en llibertat.

Podem dir que les flames de les falles simbolitzen a cada dona fallera que, amb la seua valentia, s’alça i s’endinsa cap a aquells racons on, a poc a poc, també ens pertanyen.

Racons on les dones no teníem cabuda, racons on crear espais segurs i d’empoderament dins del món faller.

Però, racons també on podem sentir emocions en sentirnos limitades, limitades en ser, en opinar, en valorar, en alçar la veu, on crear xarxes és necessari, on el color morat estiga present per poder donar pas a aquelles emocions que ens transmeten les paraules atorgades a aquest color. Un color que ens dona pas a inicis que, potser, aclaparen, però que ens donen pas a un camí per

Podem dir que les flames de les falles simbolitzen a cada dona fallera que, amb la seua valentia, s’alça i s’endinsa cap a aquells racons on, a poc a poc, també ens pertanyen. Racons on les dones no teníem cabuda, racons on crear espais segurs i d’empoderament dins del món faller.

Però, racons també on podem sentir emocions en sentir-nos limitades, limitades en ser, en opinar, en valorar, en alçar la veu, on crear xarxes és necessari, on el color morat estiga present per poder donar pas a aquelles emocions que ens transmeten les paraules atorgades a aquest color. Un color que ens dona pas a inicis que, potser, aclaparen, però que ens donen pas a un camí per a la llibertat.

Tal volta les dones som aquella part de la societat que més emocions podem sentir, en veure com es teixeixen xarxes entre nosaltres, en veure les grans masses de població a cada manifestació baix el color morat, en veure com les xifres de víctimes de violència masclista augmenta dia rere dia i, en veure com si les dones paren, s’atura el món.

font: Todocoleccion.net

font: Levante-EMV

Falleres, valencianes i dones, tres paraules que obrin les portes a un camí de cultura, tradició, passió, història, origen i lluita. Tres paraules que donen sentit a l’orgull que sentim per ser-ho, com aquelles dones llauradores que anaven als camps a treballar amb la seua vestimenta, vestimenta que hui, lluïm amb gran orgull en ser la indumentària de la nostra història, de la nostra festa fallera.

Raió, damàs, espolis o sedes en colors morats, liles, violeta i Vilafranca. Teles on les indumentaristes confeccionen la nostra vestimenta, donant significat a la festa i a la tradició any rere any en el color de les dones.

L’esperançadetransformarelfuturperquèalgunsdels significats que pot donar aquest color s’erradiquen amb el temps; por, violència, masclisme, patriarcat, sistema, estructura, desigualtat, sostre. L’esperança de no haver de reivindicar, arriscar, unir-se, combatre cada 25 de novembre o 8 de març. L’esperança que les dones, les falleres i les valencianes llueixin el color morat com a signe de commemoració.

Aquesta tonalitat, quin significat rebrà, per tant, per part dels homes? Potser per a ells, els significats assignats a aquest color siguen els mateixos, potser també, no atorguen tants significats com les dones, o potser també, simplement, no donen cap significat en pensar sols en aquesta lluita imparable.

El que sí que sabem és que el color morat representa i forma part de la història de les dones, una història que, per sempre, quedarà a la nostra memòria, com les f ames de cada un dels nostres monuments, amb un color que simbolitza un moviment social, una revolució que sols ens porta cap a un camí, el camí de la llibertat.

PODER DE DONA

Aurora Sanjuán Aragó, Nerea Marí Quesada i Laura Tur Schoeters

Infermeres i Falleres

Els colors no deuen considerar-se com a un simple factor estètic o element decoratiu. Alguna vegada heu pensat en els molts colors que utilitzem a l’hospital? No sols hi han en el pijama, sales, habitacions, quiròfans...

Hocreieuonoinflueixmoltíssimenl’estatd’ànimd’una persona i, darrerament segons els esdeveniments ocorreguts, la gent ha passat molt de temps esperant a les sales d’hospitals i estes s’han vist molt plenes. I dic jo que algú, entre les llargues hores d’espera, s’haurà fixat en la infraestructura, decoració, pintura, distribució, però sobretot uniformes. La veritat semblem els Teletubbies de la tele.

Hi ha estudis que manifesten que en funció dels colors amb els quals tractem les diferents àrees podem aconseguir diverses emocions, o podem ajudar a realitzar més còmodament l’activitat professional a desenvolupar. Fins i tot podem arribar a afavorir un estat de relaxació davant situacions crítiques, o quan van a realitzar-nos alguna revisió o comunicació de males notícies.

Realment nosaltres, en acabar la carrera, l’únic que volíem era posar-nos algun pijama d’un color que no fos blanc, perquè estàvem bastant cansades del mateix (l’utilitzàvem com a estudiants en les pràctiques), però a ciència certa no teníem idea del que arribaven a significar aquells uniformes de tants colors. Tot això sense parlar dels de l’àrea de pediatria, que porten pijames de color lila amb canells i que tots els accessoris que porten, tant infermeres com metges, auxiliars i qualsevol personal de l’àrea són animats, acolorits, amb animalets o dibuixos graciosos.

I per això, després d’indagar una mica i observar molt, us comptem una mica sobre la relació que hi ha entre l’organització dels colors i els hospitals.

Bàsicament els colors que trobem a l’hospital són: blau, verd ampolla, blanc, vermell, lila i rosa.

Comencem doncs:

COLORS NO CRIDANERS:

Blau fosc/Verd ampolla: normalment l’utilitzen personal d’urgències i de quiròfan (més rarament aquests últims opten gairebé sempre pel color verd). La necessitat d’aquests és que ajuden a descansar la vista i millorar la visió i, a més, proporcionen un efecte psicològic d’esperança durant les cirurgies o en processos de ràpides intervencions o tècniques com ho són a urgències.

font: freepik

El personal sanitari està sotmès a fixar constantment la vista a la sang vermella, de manera que es genera un esgotament visual que redueix la capacitat per diferenciar els tons de vermell i, per tant, els detalls de l’anatomia humana, el tipus de sang. Està demostrat que alternar la visió amb un color oposat al vermell refrescalavistaenrelaxar-la,totpermetentrecuperar l’agudesa visual i diferenciar tonalitats. A més, el contacte de la tela verda o blava amb les taques de sang es torna d’un color gris fosc, de forma que disminueix l’impacte visual que el vermell provocaria en la roba blanca.

El famós blanc:

Tota la vida els hospitals han estat externament i internament relacionats amb aquest color. Els uniformes no eren cap excepció. Aquest color dona una sensació de neteja i pau que proporciona, primordialment en els pacients que entren amb por, un estat psicològic de relaxació, puresa, higiene i la capacitat de confiar i veure les coses amb més calma.

D’altra banda, és el color que s’utilitza en les consultes per a metges i infermeres. És el mateix que predomina en aquestes, ja que proporciona la confiança que cal quan una persona malalta o amb un problema de salut acudeix per informar-se o demanar ajuda als professionals de la salut.

COLORS CRIDANERS:

Rosa, groc, blau clar i vermell:

Són colors que generalment solen predominar en sales d’espera. En ser colors vius emeten efectes psicològics de positivitat en el pacient i així s’intenta amenitzar-los l’espera.

Lila:

Aquest color és emprat, sobretot en infermeria, per a pacients que es troben en serveis intensius, greus, nouvinguts de quiròfan. Proporciona en el malalt, i sobretot en la família, una sensació de proximitat, neteja i calma, però sobretot de confiança professional amb el pacient.

En aquests serveis, normalment REA (reanimació) + UCI (Unitat de cures intensives) + URPA (Unitat reanimació post anestèsica), la majoria de les vegades els pacients es debaten entre la vida i la mort i, molts, estansedats.Aquestcolorajudaalidiaramblasituació dels familiars que acudeixen dues vegades per dia per visitar el malalt i els proporciona psicològicament una aura de pau i proximitat al professional el qual brinda el seu suport i la seva cura.

I fins ací. Alguna vegada ho havíeu pensat?

Aurora Nerea

Laura

Iván Llopis Vercher

El següent cas que redactem és el d’Amparo. Té 94 anys i habita a la ciutat de Sueca. Amparo pateix un tricromàtic anòmal, que és la dificultat per percebre els colors verd, blau i roig. Com a fet important és poc freqüent veure una dona que sigui daltònica, ja que és una afecció que afecta majoritàriament els homes. Segons un estudiat realitzat el passat 2021 a França, 1 de cada 12 homes és daltònic mentre que 1 de cada 200 dones és daltònica.

El cas d’Amparo es consideraria un poc especial, ja que fins la vida adulta no va ser detectada d’aquesta afecció. Per poder entendre el per què d’aquesta tardança es necessari saber la seua història.

Va nàixer l’any 1928 a la localitat del Genovés, un poble proper a la ciutat Xàtiva. Donada la situació d’aquella època va estar poc de temps a l’escola ja que amb una edat molt primerenca, deguda la necessitat econòmica de la família, als 7 anys va haver de començar a treballar netejant cases, amb la companyia de sa mare. Per tant, Amparo mai havia parat a observar els colors ni de menuda havia realitzat un dibuix en què es podria haver sabut que hi havia una alteració a la seua vista. Amb el pas del temps, cada vegada que veien alguna cosa de color roig, ella deia que no ho veia del mateix color, donat a que ens aquells temps no es portava a una persona al metge quan hi havia una anomalia, els seus pares creien que era “bova” i restaven importància.

Una vegada va començar la vida adulta va començar a portar les feines de la casa. Amparo recorda amb peculiaritat el dia que va anar a la tenda del poble per

comprar fruita i verdura i en el moment de demanar els pimentons, Victoria, que així es deia la xica que regentava la botiga, va preguntar de quin color els volia, rojos o verds. Ella coneixia els de color verd i groc ja que per a ella el color roig, és verd fosc i el color verd és groc. En aquell moment es va adonar que alguna cosa passava que no era normal. Seguint la conversa s’adonà que algunes fruites com les freses o les tomaques també les veia de color verd. Començà a preocupar-se. Va comentar aquest cas al metge, però l’any 1942 el metge del municipi la va tractar per boja donada la poca informació que es tenia. Va tindre una vida normal per a una dona d’aquella època. Es va casar amb 19 i amb 20 ja estava embarassada de dues xiquetes.

Clara i Carmen, que així es com es deien les xiquetes, sí van anar a l’escola. Una vesprada del mes de setembre de 1954 les dues germanes havien de realitzar un dibuix. En el moment que Clara deia que el seu color preferit era el roig Amparo veia el verd. Tornà a eixir a la palestra el dubte sobre si tenia alguna anomalia. Donat a que la família es va mudar de poble i residien a Xàtiva, tornaren a consultar el seu metge. Aquell home els va dir que pot ser sofria una diversitat funcional i que no hi havia ningun diagnòstic ni cap cura. Amparo va sofrir durant temps la discriminació i els comentaris de les persones que li deien que estava boja, ja que durant moments del dia a dia, ella no veia roig on estava.

L’any 1961 va nàixer Eduard, el tercer fill d’Amparo i Emilio, que es així com es deia el seu home. Quan Eduard va començar a anar a l’escola s’adonaren que

Treballador social

amb els colors i que on la resta de companys veia un color, ell en veia altre. Començaren a pensar que tenia alguna malaltia, ja que eren més colors que sa mare els que no reconeixia. Passat un temps, i veient que no millorava, es desplaçaren a València per a realitzar unes proves per a veure si era daltònic. Efectivament, el resultat va ser positiu i Eduard ho era. Seguidament el metge va comentar als pares de realitzar-los les provesaellsjaqueésunaafeccióhereditària.Emiliova donar negatiu a aquesta prova i com que els casos en dones és mínim (i en aquells anys el nombre era molt menor que en l’actualitat donat que, com Amparo, moltes dones no havien tingut accés a l’educació) es plantejaren no realitzar-li aquesta prova, però ella va insistir per a que realitzaren la prova, pel problema visual que tenia. Efectivament va donar positiu als 27 anys i a partir d’aquí va haver d’estudiar quines coses eren roges i verdes per a poder saber diferenciar la realitat de la seua visió.

Anys després va tenir un total de 3 fills mes. Emili va nàixer en 1964, Fernando en 1967 i Carolina en 1970. Després d’aquests 3 natalicis decidiren realitzar les proves als 3 per a saber si Amparo havia sigut portadora a algun dels seus fills. Els seus dos fills van donar positiu a les proves mentre que Carolina no va ser diagnosticada. Amb esforç i molta dedicació els prepararen a tots per a saber de quin color era cada cosa ja que cap dels 4 tenen el mateix grau.

Actualment Amparo és iaia de 14 nets, nascuts entre 1976 i 2003 i besàvia de 12 persones. Ningun dels seus nets ha sigut diagnosticat amb daltonisme, però si un dels nets d’Eduard, el primer fill que va tindre Amparo i que degut a la seua anomalia descobriren quina era la realitat d’aquella dona que per poder ajudar a la seua família va renunciar a una educació.

Si ens imaginàrem un món on de repent els colors que coneixem canviaren seria impossible imaginar aquest canvi. Si de sobte els arbres o la gespa foren de color groc, les roses i les fruites de color blau i la mar de color taronja, quin món tant diferent observaríem. Degut a que les persones daltòniques mai han sabut com són realment aquestes coses, viuen i observen els colors baix el seu criteri. Això és el bonic de la vida, que els colors, igual que les persones, per molt que canvien mantenen la seua essència i és el que ho fa especial, que encara que perceben una realitat diferent a la nostra és la seua realitat i són els seus colors i això és el que fa que siga especial.

font: Todocoleccion.net

Des d’uns anys enrere veiem les diferents celebracions queesrealitzeneldiadelacommemoraciódequalsevol malaltia o trastorn. L’últim homenatge que es realitza abans d’acabar el dia és veure les façanes de certs llocs enllumenades amb el color escollit per a aquesta malaltia. En el cas de Cullera, el nostre municipi, és el pont de pedra el que és enllumenat cada vegada que es commemora alguna d’aquestes malalties.

Càncer de mama

En la dècada dels 90 es va decidir que el 19 d’octubre fora el dia de lluita contra aquesta malaltia que afecta a més de 2 milions de dones al món. El seu color és el rosa.

El 1991 Charlotte Haley, va crear la primera cinta de càncer de mama i era de color préssec, si, has llegit bé.

Charlotte va començar a fer cintes de càncer de mama de color préssec al seu menjador. Creava paquets on conscienciava i informava de la poca visibilitat que tenia aquesta malaltia. Amb aquestes cintes va aconseguir cridar l’atenció i així aconseguir una demanda de prevenció d’aquesta malaltia i més responsabilitat.

Però moltes vegades observem que un monument està enllumenat d’un color i no sabem ni a quina malaltia rendeix homenatge. Doncs bé, a continuació s’explicaran algunes malalties que a dia de hui es considera que són les que afecten a un major nombre de la població.

Alzheimer

L’any 1994 l’OMS va decidir que fora el dia 21 de setembre el dia de la seua commemoració. El color escollit per a rendir homenatge és el verd

Va ser tan gran la repercussió que va cridar l’atenció d’Alexandra Penney, ella era l’editora en cap de la revista ‘Self’, i el 1992 mentre estava escrivint sobre el mes d’octubre i el seu homenatge a la lluita contra el càncer de mama va decidir contactar amb Hayley . Aquesta va rebutjar la seva oferta perquè era massa comercial. Així que la revista va treure el seu propi llaç: el llaç rosa que ara coneixem.

Laura Hernández Fernández

Dia internacional contra l’Alzheimer. font: cullera.es

font: oncosalud

Mestra de primària i pedagogia terapèutica

Sida

El llaç roig és el símbol distintiu del Dia Mundial de la Sida, que mostra el suport a totes les persones contagiades de la malaltia. Aquest distintiu va ser creat per un grup d’artistes de Nova York que pretenien conscienciar sobre la sida i va ser adoptat en 1991.

malalties mentals

Al igual que el parkinson, per a les malalties mentals també s’utilitza el llaç gris. És comú veure la nit del 10 d’octubre les façanes d’edificis com l’ajuntament de València o la Porta del Sol de Madrid amb aquest color.

autisme

El color blau té la peculiaritat de ser “brillant com el mar en un dia d’estiu i altres vegades s’enfosqueix com un mar en tempesta”. Amb aquesta frase es justifica que el color escollit per a les persones autistes. El blau de la mar és com el dia a dia d’una persona autista. Per aquest motiu el segon dia del mes d’Abril el món es vist de blau.

Càncer infantil

Elllaç daurat éselsímbolquerepresentaelspacientsde càncer més joves de tot el món. El color daurat honora la seva valentia en la lluita contra el càncer infantil i adolescent, representant el color de l’esperança.

Parkinson

Aquesta malaltia des de 1997 es commemora l’11 d’Abril, dia en que va nàixer el neuròleg James Parkinson, persona que va descobrir i va posar nom a aquesta malaltia. Per a aquest color s’ha escollit el color gris.

Síndrime de down

Per a finalitzar amb aquesta llista mostrem un dels llaços més peculiar que existeix. És el cas del llaç que s’utilitza per a la síndrome de down. Aquest llaç és mig de color groc i mig de color blau. El dia escollit per a commemorar a aquestes persones és el 21 de març.

font:freepik

font: freepik

No podíem deixar a un costat el dia mundial de la salut, això que tots ens agradaria tindre, però que pocs ho poden dir. El seu dia mundial és el 7 d’Abril i el color escollit és el verd

Però no sols amb l’enllumenat de la façana d’un lloc destacat del municipi es rendeix l’homenatge. Altra cosa que estem molt acostumats a veure és que quan es realitza la concentració es solen portar peces de roba amb el color destacat i es llencen globus del color pertanyent al cel.

Malgrat que aquestes malalties i trastorns estiguen cada vegada més a l’ordre del dia.

Per a poder donar un poc de color és necessari viureho amb un poc de groc, que ens transmet l’alegria, un poc de roig per a obtenir la força que necessitarem i com no, el verd per a poder tenir l’esperança necessària per a que, en el cas de contraure alguna malaltia, lluitar-la. Amb aquesta combinació de colors obtenim el color ocre que representa l’energia i l’optimisme, dos pilars fonamentals en el procés d’una malaltia. Pel moment, des d’aquest xicotet espai sols vos podem dir que cuideu la vostra salut i amb aquest escrit donar visibilitat a totes aquelles persones que estan passant per un mal moment.

Mari Olcina

Graduada en Nutrició Humana i Dietètica, Doctorada en Medicina, Salut Pública, Higiene i Sanitat Ambiental

Els colors tenen un impacte directe i real sobre el benestar i la salut. La contemplació de la mar blava infinit, fins a arribar a unir-se amb el cel, també blau, ens proporciona una calma i harmonia que s’associa al benestar general de la persona que el contempla.

Els aliments i els seus colors comporten beneficis associatsdirectesperalasalutdelsquielsconsumeixen, vegem, doncs, les propietats dels aliments i els seus efectes positius. Els diferents colors dels aliments aporten qualitats nutricionals i organolèptiques. Els pigments de les fruites i verdures són fito nutrients, que disposen d’efectes metabòlics beneficiosos, si es consumeixen assíduament; els compostos químics són els precedents a les vitamines.

Diem, figurativament, que “mengem pels ulls” i, en certa manera així és. Els atractius i brillants colors de les fruites i verdures no són més que un reclam per a aconseguir complementarietat a l’hora d’alimentarnos de manera saludable, ja que els diferents colors dels aliments naturals contenen gran varietat de vitamines, antioxidants, minerals i propietats, que per categoria de color podem incorporar a la nostra dieta. Veiem, aleshores, els colors dels aliments que ens ofereixen salut.

Les fruites i verdures de color ataronjat ens proporcionen beta-carotè i les funcions principals d’aquest complex vitamínic és que manté el correcte funcionament del sistema immunitari. Aquest potent antioxidant el trobem en la taronja, la safanòria, la bresquilla, els mangos, la pinya i la llima.

Els colors rojos brillants dels aliments contenen licopè, que ajuda a millorar la circulació. La tomaca, les maduixes, gerds, el meló d’Alger, la magrana, les cireres i el raïm negre aporten licopè, del qual es deriven estudis científics que demostren beneficis contra el càncer de pròstata.

• El color groc de plàtans, llima, pinya etc., són aliments energètics, ideals en el desdejuni.

• Les diferents tonalitats del verd que trobem en verdures fresques i fruites, com el bròcoli, les cols de Brussel·les, els alvocats, els espinacs i encisams, espàrrecs etc., contenen polifenols, àcid fòlic que ens ajuden a oxigenar la sang, l’àcid fòlic.

• Les fruites i verdures de color blanc com els naps, la coliflor, els xampinyons, la pera, els plàtans, etc. Aquests contenen compostos sulfurats que contribueixen al bon funcionament del metabolisme.

“Grupa valenciana” Joaquin Sorolla. font: Twitter @JosePonsoda

Elcolormorat-blavóscorresponafruitesiverduresque contenen antocianina amb propietats antioxidants: raïm negre, mores, albergínia, figues, ceba morada o les figues.

Les vitamines són elements essencials per al funcionament del cos humà. La seua falta o excés pot desencadenar problemes que, en algunes ocasions, poden adquirir una gravetat important. Per aquest motiu, és necessari el consum de vitamines i les quantitats necessàries que requereix l’organisme.

Dieta Mediterrània i salut

“En els últims anys, els estudis científics, epidemiològics i clínics ens han proporcionat una base científica sòlida sobre els efectes beneficiosos de la D.M. sobre els efectes beneficiosos d’aquesta dieta per a la prevenció de les malalties cardiovasculars i d’altres patologies cròniques, relacionades amb la dieta, entre les quals s’inclouen alguns casos de càncer”.

Però la D.M. no és tan sols una forma saludable d’alimentar-se. És, més aviat, un estil de vida, de gaudi dels colors que brillen i il·luminen el litoral mediterrani, és un patrimoni cultural gastronòmic, que ben portat ens proporciona gran qualitat de vida i de salut al que cal sumar les trobades amb els amics i familiars, quasi sempre al voltant d’una taula.

No tothom naix en un lloc on abunden els aliments amb suggestius colors i l’aigua suficient perquè aquests cresquen i desenvolupen les seues capacitats.

Som afortunats i afortunades d’haver nascut a la Comunitat Valenciana, enfront del Mediterrani. La llum del Sol inunda les nostres vides i el bon repartiment de l’aigua, la de les plantes i fruiteres, que ens ofereixen els seus fruits i verdures amb tota la seua riquesa; això comporta gran varietat de fruites i verdures de diversos colors i sabors durant tot l’any, però la Dieta Mediterrània és un estil de vida que promociona salut, els centenars d’estudis científics realitzats així ho demostren.

En els últims tres anys el nombre de persones que pateixen fam s’ha incrementat lamentablement amb més de 820 milions de persones en el món. Una de cada nou, en el món, continua patint fam en l’actualitat. Aquest número suposa una reculada als nivells de 2010, segons l’últim informe de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Des de MOSSolidaria ONGD som conscients de la vulnerabilitat d’una part de la població, especialment dins de les famílies més vulnerables els xiquets i les xiquetes són els més afectats pel que hem de continuar alimentant l’esperança i mantenir, en la mesura del possible, la salut de les famílies que assistim.

La solidaritat i l’empatia de tot un poble es demostra col·laborant, tendint una mà, perquè a cap família li falte un plat en la taula, que proporcione els colors necessaris per a conservar la benvolguda salut.

font:el mundo

Luis Borràs Llopis

Estudiant de Ciències Polítiques i Sociologia a la UAB.

Transpira gas i oxigen a la cuina o entrellaça fils que culminen en un vestit. Ell no en té ni idea, i potser alguns de nosaltres tampoc, però també és motiu d’enfrontament. El protagonista d’una història que d’acolorida en té poc.

Antonio Machado deixava escrita aquesta frase que hui, més que mai, m’ha ressonat al cap. La política sol abastar-ho tot. El més mínim acte implica prendre partit per una posició o una altra, fins i tot, si no s’ha pres cap posició ja s’ha escollit d’alguna manera. En concret, els colors són, segons la finalitat i l’ús, un àmbit més de la política. I, de fet, les banderes són el màxim exponent d’això.

El color blau és un color que ens fa recordar la immensitat del mar, però que també ens transporta als petits detalls de les obres de Sorolla.

Un color que ens mou a través del cel, que es fa infinit i que evoluciona a tot un univers. El blau és un color primari, que trobem a la mateixa natura humana, en la mirada d’alguna de les persones del nostre voltant.

políticament correcte?

La senyera valenciana, històricament símbol de la ciutat de València, és ja símbol de tot el conjunt del poble valencià. De fet, té un llarg recorregut com a senyera. Aquesta sí que és una història de colors i d’evolució entre generacions històriques com a poble.

font: El País

"Feu política, perquè si no la feu, algú la farà per vosaltres i probablement contra vosaltres".

Antonio Machado.

font: Printerest, Biblioteca Valenciana Digital

Un color que no estava present en la versió original que va ser entregada a Jaume I, però que es va modificar posteriorment a la mort d’aquell rei que ens havia constituït com a Regne i que poc tenia a veure amb l’elaboració d’una bandera autonòmica que s’havia de realitzar durant la Transició, mig mil·lenni després. Blau sí o blau no?

El blaverisme, corrent ideològic i nacionalista que naix a la mort del dictador, es caracteritza per la utilització dels colors en la política i deu el seu nom a la defensa a ultrança del blau en la bandera. Dit això, m’agradaria subratllar que és totalment lícit reivindicar el blau en la bandera, ja que històricament ha estat molt present en ella. Però també cal saber per què està present aquest color en la nostra bandera. Cal conèixer la nostra història i prendre’n consciència. Reflexionar sobre el nostre passat farà pròsper el nostre futur.

És trist que aquesta defensa dels colors s’haja fet des del populisme, el reaccionarisme i l’anticatalanisme.

Perquè si una cosa tenim clara les valencianes i valencians és que no som gent d’odi. Acollim a totes i tots. Les nostres festes són integradores i agraden a qualsevol que desitge gaudir d’elles. I això ho podeu corroborar vosaltres, fallers i falleres.

La nostra senyera no va baixar dels cels i ens va ser entregada a mode de relíquia. La nostra bandera l’hem feta nosaltres. De la mateixa manera que fem les falles i les cremem per fer-ne d’altres l’any que ve. Som nosaltres, per tant, qui podem decidir com a poble una nova versió. Blau sí o blau no?.

El blau està present. A estes altures potser és un debat que no té massa sentit. Probablement poques persones trobaríem que no se sentiren representades per la senyera valenciana, tot i tindre discrepàncies sobre com va ser elaborada. Les noves generacions tampoc es plantegen aquest debat de forma seriosa, ja que han viscut sempre amb aquesta bandera. Actualment tenim coses molt més importants per les que moure’ns, però si parlem de colors, no hi ha millor exemple de la utilització dels colors en política que el seu ús en les banderes i símbols de tot un poble.

No és la meua intenció ofendre ningú. Ser crític amb aquells processos que han decidit el nostre present com a comunitat, regió, regne o país només és un exercici reflexiu. Dir que la defensa del blau en la nostra bandera és un exercici ideològic pro monàrquic també. Però això, potser, ja és un altre debat. Monarquia sí o monarquia no?

Jo he vingut a parlar de colors i amb els colors em quedaré, perquè em sembla trist que una cosa tan diversa com els colors s’utilitzen per enfrontar. Com he dit abans l’enfrontament no ens caracteritza; a les falles tampoc. No conec un àmbit on vertebrar i integrar colors en un mateix espai siga més fonamental que al taller faller. De fet, parlant de banderes i colors, només en conec una que intente integrar-los tots. Que no exclou cap persona i celebra la diversitat més que cap altra. Parle, efectivament, de la bandera LGTBIQ+.

He de dir que, a priori, puc entendre que la gent que no forma part del col·lectiu no se senta apel·lada per un tros de tela que dibuixa un arc de Sant Martí. Després de tot va ser creada per representar a quatre “petardes” que fan el show (conste que ho dic des de l’estima que li tinc al meu propi col·lectiu i que evidentment aquesta no és la realitat). Però crec que precisament en aquest mateix aspecte rau la raó de ser d’aquesta bandera: en la manera de fer i entendre la política, una forma totalment oposada a la confrontació que proposen altres. Una en la que cabem totes i tots. Com caben a la falla. Com a les nostres festes. Com a Cullera.

font: cosmopolitan.com

David Vid

Flexió,inflexió,reflexió,irreflexió,inconnexió,connexió, interconnexió, desconnexió i, sobretot, genuflexió. Fins ací un breu resum del que és la política. Tant de bo us haja servit. De res.

No obstant el paràgraf anterior cal ampliar una mica el sentit del que estem analitzant. Parlem dels colors polítics, dels que s’empren en tota mena d’accions i vindicacions que cada partit realitza. Cal pensar, també, que sols a l’estat espanyol hi ha, en l’actualitat, 4856 partits polítics censats, és a dir, quasi un per cada barri. Això és una llista molt ampla, malgrat que cada any en desapareixen, i cadascun té els seus símbols i emblemes. Tot i això, els colors que utilitzen es basen en els que més avall podreu veure.

Els colors polítics, associats a les diferents ideologies, s’empren com a senyal i símbol per identificar cada credo així com, també, per a refermar la identitat de cada col·lectiu concret. En la majoria dels casos coincideixen amb les banderes i amb qualsevol altra simbologia utilitzada. Fins i tot, els colors de cada partit també es relacionen amb els que pregonen les diverses associacions o entitats afins a tal o qual ideari, com puguen ser moviments socials, sistemes econòmics, entitats juvenils o sindicals, etcètera. Cal destacar, també, que hi ha un fenomen curiós, ja que en la realitat partidista, de vegades, un mateix color és gastat per partits d’ideologia completament adversa.

Són diverses les cromàtiques utilitzades, però des de sempre en destaquen dues: el roig i el blau, que s’associen a esquerra i dreta política respectivament. La tradició d’aquests colors és, fins i tot, més antiga que el propi origen del concepte d’espectre polític (esquerradreta) que va nàixer en la Revolució francesa. Diguem més antic perquè la dualitat entre blau i roig prové d’una expressió de caire popular que es proferia per diferenciar classes socials: els de sang roja i el de sang blava. Els que la tenien roja eren els treballadors, les classes socials més baixes, els que tenien la pell fosca per les hores de feina al Sol. En canvi aquells de sang blava eren els senyors, els reis, els que tenien la pell fina i blanca de no haver treballat mai ni haver fet un brot. D’ací que, una vegada conceptualitzat l’espectre polític després de 1789, els partits o agrupacions defensores de treballadors, serveis socials, progrés, etc. estiguen baix l’empara del color roig i, en canvi, les classes altes, dels adinerats, dels que volen conservar allò que tenen i renuncien al progrés i evolució social, s’adscriuen al blau.

Investigador. Membre del Grup d'Estudis Fallers de Carcaixent

The Polling (La votació), quadre de William Hogarth. Votació en el parlament britànic en 1754. Inclou una bandera blava representant els Tories i altra taronja per als Whigs. Font:wikimedia.

Però com en tot, la diversitat de color en el panorama polític nacional i internacional és ben ampla. Podem configurar un generós arc de sant Martí amb les diferents tendències, banderes i ideologies, que s’agrupen sota aquestes dues tonalitats bàsiques de roig i blau. Resta palès que per molt que vulguen dir i explicar, la realitat política sols coneix dues direccions: la dreta i l’esquerra. Allò del centre polític no existeix. Al nostre parer parlar de centre polític és un eufemisme com el Micalet de gran. En la vida tothom ha de triar. En política també. No podem pensar que uns partits de dretes facen polítiques d’esquerra ni a l’inrevés. Allò de que un partit conservador duga endavant projectes com el matrimoni homosexual, l’avortament, la llei que dona cobertura a l’eutanàsia, la pujada d’un sou mínim digne, etc. és com buscar el sexe als àngels. O ens posicionem en el costat dret o en l’esquerre. Determinisme polític es diu. Això sí, el que observem en algunes ocasions és l’existència de partits que ara se’n diuen transversals. Cosa rara, també. Són aquells capaços d’executar polítiques d’esquerra i dreta al mateix temps. Per exemple, els partits liberals d’arreu del món són liberals en matèria econòmica, però fan polítiques relacionades amb la defensa dels drets civils. A l’estat espanyol, per contra, els liberals són de dretes, sense remei.

COLORS EN ELS PARTITS POLÍTICS

Si pensem en colors que es relacionen amb partits, a l’estat espanyol, en trobem un grapat. No obstant, a la resta del món se’n gasten d’altres que ací no es veuen. A continuació farem cinc cèntims dels diversos colors que aclaparen la política pàtria i d’altres llocs com a mostra, tot pensant en una paleta oberta, sense cap ànim de voler ser taxatius.

El groc. Es relaciona amb partits d’àmbit liberal. El liberalisme és una doctrina que predica la llibertat individual, la igualtat davant la llei i la limitació dels poders de l’estat. En la vessant econòmica propugna la iniciativa privada i el lliure mercat. Fills d’aquest color són partits com el de la Revolución Democrática a Mèxic o l’Scottish National Party a Escòcia.

El blau. S’identifica aquest color a la dreta política. Aquesta relació color- idea es remunta al segle XVII, quanelstoriesbritànicselvanadoptarcomacolorpropi en el Regne Unit. Tanmateix, des dels anys 30 del segle passat, aquest color es vincula al nacionalsocialisme (els nazis) per la tonalitat de les camises del Moviment Nacional Sindicalista de Portugal (“Camisas azules”) que va ser fundat en 1932 (un any abans que la Falange española). Molts altres partits vinculats o propers al feixisme han emprat el color blau.

A l’estat espanyol aquest color també va servir per anomenar la División Azul, columnes de voluntaris feixistesqueparticiparenenlaSegonaGuerraMundialtot donant suport a l’Alemanya nazi. És el color del principal partit de dretes del territori, el Partit Popular. Amb ideologia econòmica liberal, la formació és de caràcter conservador i, de vegades, certament retrògrada. Al País Valencià va ser el color elegit per Lizondo i el seu projecte Unió Valenciana. Tots els partits autonòmics de similars característiques adopten el blau com a color propi.

Partits polítics espanyols.Font: Diari Público

El blanc. S’associa al moviment monàrquic i prové del pavelló Real de França. Aquest era el color de l’estendard de Juana de Arco que el va adoptar com emblema de la seua virginitat. Es va relacionar amb allò diví i a deu. Luis XIII de França va consagrar el seu regnat a deu i canvià el blau amb tres flors de lis pel blanc. Com a contraposició a la religió i a la monarquia van aparèixer banderes tricolors, com la de la revolució francesa i la republicana espanyola. Així les coses, al llarg de la història hem vist guerres entre rojos i blancs, blaus i rojos...

Pel que fa a Espanya, el gris es vincula a la policia del franquisme (els grisos), que fou un símbol de la repressió contra mig país. En la transició es va canviar pel color marró, però eren els mateixos repressors.

El gris. És aquest un color elegit pel polític i escriptor alemany Paul de Lagarde. El va vincular als liberals del segle XIX i va denominar-los de forma pejorativa com la Internacional Gris. Aquest polític va ser molt feixista i va pertànyer al Partit Conservador Alemany. Criticà els liberals i era molt racista. Les seues teories van servir-li a Hitler per fundar, anys més tard, el partit nazi.

El marró. Un color vinculat amb el nazisme (camises pardes) i els partits d’aquesta ideologia que han eixit posteriorment.

El taronja. Es tracta d’una tonalitat de poca identitat, ja que es relaciona amb partits de diverses ideologies. Normalment representa partits democristians. A l’estat espanyol l’utilitza Ciudadanos, que va nàixer com a protesta al nacionalisme català i defensar el fet espanyol al Principat. D’altra banda, al País Valencià pertany a la marca de Compromís, que el va adoptar com a símbol pel pes i la importància que la fruita ha tingut des de temps immemorials en l’horta i l’economia local.

Igualment es tracta d’un color vinculat a moviments més dinàmics, joves, moderats. De fet, fins i tot el Partit Popular per a les eleccions de 2007 va adoptar aquest color per a les campanyes municipals, però va acabar per retornar al blau.

El negre. Es vincula a dues ideologies oposades frontalment: l’anarquisme i el feixisme.

El príncep Carlos Eduardo Estuardo amb la caramba blanca monàrquica. Font: Vikipèdia

Els grisos prenen el casc vell de Vitòria. Font: David Aguilar (EFE)

El roig. Relacionat directament amb la revolució. El seu origen el trobem en la Revolució francesa en 1791. En aquesta data, després de diverses manifestacions contra el rei Lluis XVI es va hissar la bandera roja que donava ordre a l’exèrcit real per a reprimir qualsevol d’aquelles manifestacions. Va morir molta gent i els manifestants adoptaren la bandera roja en memòria dels màrtirs, esdevenint aquesta bandera roja com un signe de evolució. Posteriorment, al llarg dels segles XIX i XX va ser adoptada pels moviments obrers i comunistes així com pels socialistes. En Espanya és el color dels partits que estan a l’esquerra de l’espectre i contenen idearis socialistes i/o comunistes, com el PSOE o Esquerra Unida, per exemple.

El verd. Un altre d’eixos colors que donen cobertura a ideesdiferentsienfrontades.Enunprincipis’associàals moviments i partits ecologistes i pacifistes, també als agraris, però també va ser utilitzat per dos moviments propers al feixisme: la Guàrdia de ferro a Romania i l’Integralisme brasiler. A Espanya ha estat vinculat a la monarquia, ja que al llarg de les dues repúbliques, els carlistes, els de la CEDA i altres monàrquics cridaven VERDE! Que és l’acrònim de Viva El Rey De España. Des de llavors que el verd ha estat un color associat a la monarquia espanyola. Actualment, Equo, partit que defensa l’ecologia política i progressista, gasta el verd. Històricament va ser emprat per Adolfo Suárez en UCD i el CDS

El morat. És considerat el color del feminisme i la lluita contra la violència masclista. És un color amb poca tradició política a l’estat espanyol. Podemos l’utilitza des de la seua fundació, doncs entre les seues idees destaca la lluita pels drets de les dones.

Com dèiem al principi, aquesta ha estat una llista, una mostra, de la paleta de colors adoptada pels partits polítics.Nosignificaquenohihagenaltres,peròacíhihan un bon grapat. Són els colors que representen els partits polítics espanyols i afins. Tots ells configuren els colors de la classe política nacional. Els colors de la política.

Mural anarquista a Sant Celoni (Catalunya) actualment esborrat. font: vikipèdia

Masacre en el Camp de Mart. La bandera roja apareix en primer terme.Font: historia.nationalgeographic.es

Una revolucionària oneja la bandera roja en 1871. Font: historia. nationalgeographic.es

Turisme de colors

Neus Cerveró Sanfèlix

Els colors sempre han estat relacionats amb tots els aspectes de la nostra vida. Des que naixem fins que morim el lligam amb els colors és immediat: Rosa? Xiqueta, de tota la vida; Blau? És un xiquet, sense cap mena de dubte. La prova la tenim ací, amb els famosos estereotips de gènere que ara, a poc a poc, estem intentant erradicar.

En la joventut la vergonya sempre apareix de la mà del roig, els colors de cara et delaten i, fins i tot, fa presència l’expressió que ho corrobora, estàs més roja que una tomaca!, o quan estàs sorpresa, sempre hi ha algú que et diu, t’has quedat més blanca que la paret!

Creixem i els colors també s’apoderen de la nostra vida: negre? La mort, el dol i la foscor. Blanc? La puresa, la perfecció, la calma. I de segur que podria seguir amb molts més exemples, però del que realment vos vinc a parlar és d’allò que a tots ens agrada: del fet de viatjar, de fer turisme i de conèixer.

Els colors en el turisme sempre han estat presents, en algunsaspectesd’unamaneramésòbviaqueenaltres, però ara, gràcies a la conscienciació de la ciutadania sobre un desenvolupament sostenible del turisme que porta per bandera, no només la sostenibilitat ambiental, sinó que també la social i econòmica, la societat és capaç d’associar una gamma més àmplia de colors a les diferents tipologies existents.

El primer i amb el que totes pensem quan ens plantegem aquesta temàtica és el turisme associat a la naturalesa, el turisme ecològic o ecoturisme. Aquell que s’encarrega de mostrar els espais naturals més idíl·lics i el que transmet els valors de la cura del medi i la millora del benestar de la societat d’acollida. El color en qüestió és el verd, el qual evoca tranquil·litat, fa referència al medi natural, a l’equilibri i la frescor.

No és d’estranyar que aquest siga el primer color que ens ve al cap, ja que moltes empreses i organismes -siguen o no turístics- l’utilitzen per a campanyes de màrqueting destinades a crear una imatge il·lusòria de responsabilitat ecològica, aquesta estratègia s’anomena Greenwashing o Rentat verd de la imatge, vaja, el que ve a ser de tota la vida la hipocresia, però ara definida en termes corporatius.

Graduada en Turisme per la UV i delegada de Cultura A.C Falla El Raconet

font: Pexels

El turisme actiu i nàutic, com supose que heu pensat, s’associa al color blau, per tot això de les activitats desenvolupades en el medi marí. Els valors que transmet són, a banda de gaudi en la pràctica dels esports, la cura del fons marí i de les diferents espècies que allí habiten.

Però deixant a banda això, sabeu què és allò de l’economia taronja? Si no és el cas, es refereix a totes aquelles activitats que transformen idees en béns i serveis de caràcter cultural, és a dir, aquella que es preocupa del desenvolupament i el foment de la cultura més enllà de l’ànim de lucre.

En aquest punt, i després d’aquesta xicoteta explicació, tinc el plaer de presentar-vos a l’anomenat popularment turisme taronja. Però, per què taronja? Què té a veure amb les experiències? Aquest color sempre ha estat associat amb unes qualitats estimulants i energètiques, possiblement s’anomena així pel que provoca la cultura a les persones...

Però, no només podem trobar-lo en aquesta tipologia, sinó que també al sector, el blau podria associarse amb els certificats i distintius que garanteixen la qualitat, siga d’una empresa o d’un organisme, mitjançant el compliment d’unes directrius com per exemple la marca de garantia, Q de Qualitat Turística, desenvolupada per l’ICTE (Institut per a la Qualitat Turística Espanyola) o el SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions), un projecte de millora de la qualitat de les destinacions turístiques, desenvolupat i promogut per la Secretaria de l’Estat de Turisme.

Aquesta tipologia naix fa ben poc i esdevé una de les més importants actualment. Açò és degut al canvi de tendències i preferències en la societat, les quals es van acréixer amb el pas de la famosa pandèmia. Hui en dia la cerca d’experiències és un dels principals motius pels quals la gent viatja, deixant a banda cada vegada més -per fi-, el turisme massiu, el qual, des del punt de vista del desenvolupament sostenible del turisme, només danya la societat receptora. Jo no sé vosaltres, però on es puga tastar la gastronomia autòctona del lloc i conèixer les seues tradicions, que desaparega tota la resta!

font: Pexels font: Pexels

I parlant d’experiències... Sabeu que el turisme de salut i benestar va ser dels primers que van existir? A veure, existir, existir com a tal, no, ja m’enteneu, però des dels temps més antics, les grans civilitzacions ja feien peregrinacions a temples sagrats amb l’objectiu de millorar la seua salut, de fet, en l’antiga Grècia i Roma, així com a l’Egipte, aquests viatges a les aigües i banys termals eren molt comuns. Actualment, torna a estar en auge, sobretot el referent al benestar i el gaudi d’experiències saludables, on la cura personal és el referent òptim. Aquesta tipologia s’associa amb el color blanc per la tranquil·litat i la calma que es busca a l’hora de dur a terme aquest tipus de turisme.

Normalment, amb el turisme negre es visiten llocs on han passat fets sinistres, com assassinats; llocs on la mort està present, com els cementiris o fins i tot, llocs que formen part de la història contemporània, on, per desgràcia, es van cometre els pitjors genocidis coneguts per hom.

Finalment, el dark tourism o turisme negre és aquell que se centra en els aspectes més obscurs i inquietants que amaga la societat. Supose que no cal que explique per què li han associat el color negre... és tot un poc tètric, però en la diferència està l’essència. Amb aquesta tipologia de turisme els visitants busquen conèixer, saber més sobre temes que se’ns escapen de les mans i són difícils de controlar, com la mort, les experiències paranormals o fins i tot les catàstrofes.

Ja veieu, hi ha tota una amalgama de possibilitats on els colors són els protagonistes o almenys, formen una part imprescindible dins del conjunt. En aquest cas, he intentat mostrar-vos una xicoteta part dins de tot un fum d’elements o conceptes, siga com siga la tipologia que més vos agrade, ara heu de ser vosaltres els que trieu quina voleu descobrir, perquè, per a gustos, colors, o almenys això diuen…

font: Pexels

font: Pexels

El turisme és un fenomen socioeconòmicque suposa el desplaçament de persones a llocs fora del seu entorn habitual per motius tant personals com professionals. Quan observem la imatge d’una destinació turística, quasi de manera impredictible, els colors de la mateixa juguen un rol fonamental en la seua elecció perquèevoquensentimentsiemocionsenlespersones que els perceben, motiu pel qual ocupen en la seua promoció turística un lloc de gran importància.

Cadascun dels tipus de turisme són identificats per les activitats i experiències que el componen, i pel color que, en el nostre subconscient, associem a una activitat concreta. Així, les experiències turístiques es tradueixen en colors.

Cullera és una destinació turística consolidada, de qualitat, d’excel·lència i referent a la Comunitat Valenciana.Milersdevisitants,turistesiexcursionistes trien Cullera cada any per a passar les seues vacances, visitar-la un cap de setmana o simplement passar el dia, i és que Cullera és molt més que un destí vacacional de Sol i platja.

Arribar a Cullera és descobrir una ciutat amb una gran diversitat paisatgística gràcies a la seua especial ubicació. El blau del mar, el riu, el gris de la seua muntanya, el llac, el verd dels seus extensos arrossars a l’estiu i els camps de tarongers creen uns entorns naturals singulars plens de contrastos que la posicionen com a destinació turística de referència en el litoral mediterrani de la província de València. Un litoral de 15 quilòmetres d’extenses platges de fina arena, guardonades internacionalment per la seua qualitat.

Amb més de 300 dies de sol a l’any i les seues increïbles albes i postes de sol que tinyen de roig i taronja els paisatges, Cullera és llum. Els seus carrers i monuments històrics omplin de colors i encant la ciutat amb una gran amalgama de contrastos que sense dubte apel·len als nostres sentiments.

I és per això, que dins de la seua estratègia turística, Cullera aposta per la segmentació de productes turístics per a crear experiències diferents, atractives i úniques i així diversificar la seua oferta turística per a cadascun dels seus visitants.

Cullera disposa d’una marca turística de destí des de 2009: Cullera*, la qual fa referència als diversos productes turístics de la localitat: platges, naturalesa, gastronomia, Sol, patrimoni i festes patronals, fent referència al sol, a l`estrela de mar, a la flor del taronger, extraient el grafisme del logotip del mantell de la verge del castell de Cullera.

Delegada de Turisme, ADL, Oficina Europea i Calitat corporativa de l'Ajuntament de Cullera

Débora Lucía Marí Romero

font: freepik

Així cada experiència que el turista busca a Cullera va lligada a un color.

El verd ésuncolorqueensconnectaamblanaturalesa, per aquells que desitgen centrar-se en l’ecoturisme i contactar amb ella mentre que la gaudeixen, podent triar entre una ruta per la muntanya, un passeig per la marjal, els arrossars o la desembocadura del riu Xúquer o visitar el tranquil llac de l’Estany.

El blau, opció inigualable per als que volen gaudir de totes les nostres platges, podent triar entre: platges més urbanes com la Sant Antoni i el Racó, platges àmplies i tranquil·les com l’Escollera, platges semi urbanes i familiars, platges amb arena fina i daurada com Marenyet- L’Illa o Brosquil, platges per a practicar esports aquàtics com la de Cap Blanc i fins i tot busseig lliure en la idíl·lica platja del Faro, la platja del Dosser amb els seus cordons dunars i la del Mareny de Sant Llorenç.

El marró, dirigit a aquells turistes que volen conèixer la nostra història, cultura i patrimoni, visitant llocs tan emblemàtics de la ciutat com el barri del Pou, la Casa de l’Ensenyança, el Castell, el Far i el mercat municipal entre altres.

A més, Cullera gaudeix d’una gran varietat de museus com el Museu d’Història i Arqueologia situat al Castell de Cullera, el Museu Etnològic de l’Arròs en l’Ermita dels Sants de Pedra, la Cova-Museu del Pirata Dragut, els espais museístics de la Torre de la Reina Mora i de la Torre del Marenyet i el Refugi Antiaeri de la Guerra Civil situat als jardins del mercat.

El groc i el daurat representen l’excel·lència gastronòmica de Cullera. És tradició, cultura, passió i innovació. Convertint-se en un dels majors atractius turístics del municipi. Cullera és la Capital Gastronòmica de l’Arròs. Basada en el producte KM0, aposta pels productes de proximitat i de temporada. El Mediterrani, el Xúquer, els extensos arrossars i les hortes que envolten el municipi proporcionen un abundant rebost natural que són senyes d’identitat d’una gastronomia rica, variada i de qualitat.

Per tant, podem dir que Cullera i la seua indústria turística és sens dubte llum i color, és la indústria de la felicitat.

En plantejar-me parlar de colors i d’indústria la veritat és que el primer color que em ve al cap és el gris. Em passa això per una anècdota. La primera vegada que m’oferiren la gerència a un Parc industrial, el de proveïdors de Ford en Almussafes, en la meua ment era una cosa grisa i, per tant, avorrida. Res més lluny de la realitat. Tot llegint sobre el significat del gris veig que transmet estabilitat i neutralitat, característiques molt positives. Però el que ens transmeten els colors té una part cultural, que serien, de forma general, aquestes sensacions, i una part personal, que seria la meua personal que el gris transmet avorriment.

Però sabeu que? La indústria no és gris, no és avorrida. Tampoc crec que siga estable. I no és gris perquè té molts colors, igual que totes les marques que la representen, de les quals podeu vore un ampli exemple en la següent imatge.

Recorde una classe, a un màster de màrqueting que vaig estudiar, en què ens feren definir la personalitat de les marques. Les qüestions plantejades van ser: si la marca fos una persona…

- De quin gènere seria?

- On viuria?

- De quina edat ?

- De quina classe social?

- Qui seria la marca X si fora una persona?

I una de les característiques principals que ens permet seduir els clients per atraure’ls cap als nostres productes i serveis.

Pel comentat anteriorment, cal tenir en compte que el color no és una cosa baladí. Tant si ja tens una marca creada com si l’estàs creant és molt convenient analitzar si la personalitat de la teua marca/empresa, i el que vols transmetre, està alineat en la seua imatge i, per tant, en el seu color.

Una cosa molt interesant és investigar les marques de la competència al teu nínxol, identificar les qualitats clau que diferencien la teva marca de la competència, i utilitzar les qualitats claus per descobrir la visió de marca que parlarà al teu públic objectiu.

D’acord amb la psicologia del color els colors freds tendeixen a evocar sentiments de lleialtat, confiança i estabilitat; mentre, els colors càlids evoquen més emoció, energia i positivisme.

Gerent APPI & Rib A3

Romina Moya López

fotografía: Romina moya

A continuació faig una xicoteta recopilació molt resumida d’eixa psicologia dels colors que, espere, vos resulte interesant.

Verd: el verd és sinònim de joventut, serenitat i creixement. Utilitzeu aquest color si necessiteu augmentar la confiança en la vostra marca, i, per suposat, és el color que més s’utilitza per a parlar de sostenibilitat i ecologia.

Blau: El blau és àmpliament utilitzat al món dels negocis perquè transmet la fiabilitat de l’empresa. El blau també és un color audaç, atemporal i universal.

Morat: utilitzat molt menys freqüentment. El morat és el color que representa millor els sentiments. És intrigant, creatiu i sofisticat. Atès que és menys usat a les marques, es podria dir que és un dels colors més audaços per utilitzar. I, és clar, tracta d’un color relacionat amb el moviment feminista.

Vermell: és el color més fort. Personifica l’emoció, la novetat i l’orgull. Per això es fa servir per cridar l’atenció i, per això mateix, cal fer-lo servir amb moderació.

Taronja: El taronja és un color informal que representa l’amistat i es fa servir per transmetre un to més festiu i sense preocupacions.

Groc: El groc és el color de les persones. És optimista, mira endavant i generalment és signe que l’empresa ofereix els seus productes o serveis a un preu just. D’aquesta manera, no s’associa amb el luxe o el superflu. Les marques l’utilitzen per demostrar accessibilitat.

Blanc, gris i negre: Els colors monocromàtics són neutrals, equilibrats, clàssics i honestos. Formen una base sòlida i impenetrable. Representen un cert prestigi que no és accessible a tothom. Cal utilitzarlos per reclamar la singularitat i l’avantguarda.

En el món de la indústria, i en particular el de l’automoció, jo diria que el blau és el color més utilitzat, i si veiem en les línies prèvies, el que permet transmetre aquest color té la seua lògica.

Després del blau, jo diria que el més utilitzat és el roig, un color molt vinculat al món del motor. ¿De quin color t’imagines tu un Ferrari? O un Mustang? És molt curiós com funciona la ment!

fotografía: Romina moya

I hem parlat de les marques i de l’associació mental dels colors a emocions i sensacions, però també hi ha una part pràctica que utilitzem habitualment i que a la indústria té molta importància, en la part de Seguretat Industrial. També hi ha un codi de colors específic que s’utilitza per senyalitzar on hi ha riscos i poder crear consciència per prevenir-los.

Roig/vermell: Es sol presentar amb un quadre i, amb ell s’identifiquen, majoritàriament, prohibicions. També es fan servir per als elements contra incendis, com l’extintor, o elements de seguretat, com ara alarmes, botons o palanques. Altres usos són per a materials perillosos o productes inflamables.

Blau: Aquest color indica una obligació de realitzar una acció amb precaució, essent el seu símbol un disc. Es col·loquen a les tapes de taulers elèctrics o per a equips de protecció personal.

Groc: Combinant-seambelcolornegreesconverteixen el senyal universal que indica precaució o advertència sobre diferents riscos. Per exemple, es col·loquen en parts de màquines que puguen provocar danys com ara maquinària pesada o equips en moviment.

Verd: Aquest color s’utilitza per a condicions segures, essent un element de seguretat de forma general. És comú veure’l a les portes o sortides d’emergència.

Altres dels colors que s’utilitzen són:

Taronja: amb el símbol de triangle indica perills de maquinària que poden causar lesions.

Violeta: el símbol és una hèlix que en combinar-se en un fons groc indica la presència de radiació.

Blanc, gris i negre: són colors bàsics per a guies direccionals cap a les sortides d’emergència.

Iperacabar,quincolorvosficaríeuavosaltresmateixos?

Jo diria que depèn del dia… La majoria de dies em sent blava, però d’altres estones soc roja i d’altres rossa.

fotografía: Romina Moya

Erika Albero Peralta

Tècnica en Teledetecció

El món està compost per infinits colors, però només un rang és accessible amb la nostra vista. La teledetecció explota tot el ventall de possibilitats, a través de sensors instal·lats sobre aeronaus o satèl·lits. Aquesta ciència intenta captar la màxima informació sense entrar en contacte amb la superfície.

Com funciona aquest sistema? La base és similar al nostre procés de visió. Una superfície o objecte és il·luminat amb una font d’energia, com és el Sol, i el sensor capta aquesta radiació reflectida transformant-la en diferents tipus d’informació, com la nostra vista. L’ull humà només és capaç de percebre la informació en les longituds d’ona roja, verda i blava (RGB), sent aquesta part minúscula enfront de l’espectre complet, mentre que els sensors espectrals o càmeres que utilitzen la teledetecció són capaces d’observar-lo complet.

En comptar amb tota la informació del rang espectral les combinacions són infinites, donant l’oportunitat de realitzar jocs de bandes que no percep l’ull humà de manera natural, per a centrar-nos sobre qualsevol camp que ens resulte interessant. Per a entendre com funciona aquesta informació: s’obtenen dues imatges preses pel satèl·lit Sentinel 2 sobre Cullera en dos moments diferents, podries endevinar les dates amb tan sols l’espectre visible a l’ull humà?

foto: Erika Albero Peralta

foto: Erika Albero Peralta

foto: Erika Albero Peralta

Amb el joc de bandes roja-verda-blava (RGB) l’escena es mostra en els colors que estem acostumats a veure, podem diferenciar la zona urbana de l’agrícola i fins i tot delimitar camins i aigua. La primera imatge conté moltes zones amb tonalitats verdes en les quals s’intueixen camps amb bona vegetació, mentre que en la segona predominen les zones clares no sent tan intuïtiva. Coneixent una mica el tipus de cultius en la zona podem acostar-nos a les dates, la primera en l’època estival, en la qual els arrossars es troben en el seu màxim creixement, mentre que la segona destaca per tot el contrari, les zones on anteriorment trobàvem arròs estan en blanc, situant-la en l’època d’hivern.

Què ens pot oferir la teledetecció per a millorar aquesta informació? Si ara combinem altres bandes que els nostres ulls no són capaços de veure en el dia a dia, obtenim una imatge completament diferent.

En aquest cas s’ha representat un joc de bandes ressaltant la longitud infraroja, invisible per a la nostra vista. Aquesta radiació és important per a conèixer si un sòl està cobert per vegetació, o de manera contrària es troba nu. En les mateixes dues escenes veiem com en l’època d’estiu els arrossars s’acoloreixen de roig intens, això es deu al fet que reflecteixen tota la radiació infraroja per evitar calfar-se. I en la imatge d’hivern ocorre tot el contrari, en desaparèixer la coberta vegetal, la radiació s’absorbeix, el sòl es calfa i s’acoloreix de blau clar. La part roja es concentra en la zona de muntanya en ser més vigorosa i als voltants de l’arròs, on ara es troben altres cultius importants.

I finalment destacar l’aigua, aquesta pot veure’s de diferents colors segons la zona i l’estat en el qual es trobe segons la nostra vista, però sempre serà una massa que absorbisca tota la radiació que li arriba, i per tant, si observem l’escena des d’altres longituds podrem trobar-la amb tonalitats blaves fosques o fins i tot completament negres.

Lateledeteccióensbrindal’oportunitatderepresentar aquells “colors” que no veiem amb els que sí que estem familiaritzats, sent una eina molt potent en diferents camps de la investigació científica, com és el cas de l’agricultura, el creixement de les poblacions, l’aigua o la protecció de les zones verdes del planeta.

L’avanç en la tecnologia ens ha permès treballar des d’una perspectiva diferent. Amb el llançament dels satèl·lits, l’observació de la terra és molt més accessible, podem obtenir imatges pràcticament de forma diària sobre tot el globus, ajudant així a monitorar tot el que ens importa i aportant informació per a conservar-ho.

foto: Erika Albero Peralta

foto: Erika Albero Peralta

Asiel Pedrós

Fa 3 anys Destil·leries Cerveró va decidir realitzar un restyllingdelamarca.Caliaadaptar-se,modernitzarse, però sempre sense perdre l’essència artesana que tant havia caracteritzat la forma d’elaborar i avançar al llarg dels anys.

Era un repte, ja que havíem de transmetre que seguíem actualitzant-nos, i érem capaços de situarnos com una empresa contemporània, però sempre sense perdre de vista d’on veníem, ja que al final Destil·leries Cerveró era just això. Una empresa dins el casc de Cullera que es va fundar el 1935 i que havia passat de pares a fills, tot mantenint inalterable la manera d’elaborar el producte, la recepta. I així ho vam voler transmetre.

Els colors: blau, vermell i blanc.

En el moment de crear aquest nou disseny de la marca vam entendre que hi havia tres elements que se situaven com a pilars: els colors, l’escut i la botella. Tres elements que havien de transmetre el mateix junts i per separat.

Són molts els productes que s’han elaborat, des de brandi, cremes de cacau, cafè, ginebra i fins i tot whisky entre d’altres però sempre hi va haver un producte que destacava, uns que podíem anomenar estrelles. Eren els anissos o com en diem a “la terreta”: la cassalla. La nostra cassalla. Aquesta beguda popular que tot el poble ha fet seva i és sinònim de festa, bon rotllo i amistat! Eixe element era el que donava pas al nostre color base, el blanc: cristal·lina i transparent, sinònim de qualitat i d’un producte ben elaborat, on tot s’unia de manera homogènia i on el nostre destil·lat especial era el protagonista. Fi i completament transparent.

Resp. Marca Destileríes Cerveró.

foto: Destil· leria Cerveró

foto: Erika Albero Peralta

foto: Destil· leria Cerveró

També calia mantenir el color blau com a element diferencial de la marca, ja que el cognom de la família Cerveró sempre s’havia representat en aquest color, a totes les etiquetes i, quan no, era substituït per un color or amb una base blava.

Per últim apareixia el vermell, aquell que contrastava a la perfecció amb el blau i que simbolitzava tot allò que ens representava com a empresa i per descomptat com a valencians.

Era el nostre homenatge al foc. Aquest element que apareixia en moments únics de les nostres tradicions: la nostra destil·lació realitzada encara a llenya, a la gastronomia amb les paelles tradicionals elaborades amb llenya i per descomptat a les falles! Una festa a la que la marca Cerveró estarà sempre agraïda, ja que han estat les falles i els fallers els que han popularitzat la beguda de la cassalla en el dia a dia i en l’àmbit més quotidià i fester dels valencians. Raó per la qual des de fa uns anys es dedica una etiqueta edició especial i limitada a la festa.

Tots els colors esmentats anteriorment són els que apareixen també a la nova beguda, la crema de cassalla. Una combinació que significa València, i que pretén homenatjar i donar protagonisme a totes aquelles frases i paraules cèlebres de la nostra cultura deixant de banda la faceta clàssica per crear un món d’il·lustracions irreverents d’autèntics moments valencians: paella, foc i jocs.

L’escut

Totsaquestscolorstambéconfigurenl’elementcentral delanostrabotella:l’anticescutdelaciutatdeCullera. Més simplificat, amb una visió més actualitzada, però sense perdre ni un sol detall de l’escut usat fa anys. De vital importància ja que simbolitza on hem nascut, crescut i on seguim elaborant tots els productes, a la nostra ciutat, Cullera, a la qual sempre portem amb orgull a cada pas que fem. És per això que es va decidir fixar al centre de la botella amb un gravat al vidre. Donant el protagonisme que mereix.

foto: Destil· leria Cerveró foto: Destil· leria Cerveró

La botella

Sabíem que comptàvem amb un producte únic, artesà i que només nosaltres elaboràvem. Per això el nostre envàs mereixia vestir de la mateixa manera la cassalla. I així ho vam fer. Vam passar a dissenyar una botella totalment personalitzada i única donant lloc a detalls que consideràvem importants. La part superior de la botella mostra la mateixa forma que la campana del nostre alambí de coure, de gairebé 100 anys i amb què encara destil·lem. Al coll, les flames havien de ser molt presents, ja que el foc ja sabem tot el que ens identifica. Tot seguit l’any de fundació de la destil·leria i l’escut de Cullera. I per últim a la base les paraules Cullera i València, sempre fent referència al nostre origen. Tot plegat unit sota la silueta d’unes ampolles còmodes, però sobretot conscients que sempre va lligada a la festa i al dia a dia atrafegat dels bars, era fonamental donar-li una forma molt estable i fàcil d’agafar.

Al final, el que volíem transmetre amb la nostra actualització d’imatge és que l’essència de la destil·leria no ha canviat i que cada pas que fa endavant ha de tenir un significat i se li dona tota l’atenció i l’afecte que mereix.

Inmaculada Rodríguez Pelaez

Directora Centre Assistencial Asepeyo Mutua d' accidents de treball nº151

Per què el blau és el color que més agrada?

O millor encara… Per què és el color menys odiat també?

El color blau és el color més escollit pels homes (un 46% ho trien), i també el preferit per les dones (44%). També és el color menys odiat, només a l’1% dels homes i al 2% de les dones no els agrada.

El color blau és el color més especial, i és l’últim que vam ser capaços de veure. De fet, els grecs no veien el color blau.

Sabies que cada persona tenim un color “dominant”?

T’explique:

Tot i que cap color és millor que un altre, i que no som purs en un sol color, la realitat és que tenim un color que brilla més en el nostre comportament que tots els altres. Per això, quan certs comportaments d’altres persones et resulten estranys no t’ho prengues com una cosa personal, simplement són comportaments de persones d’un color diferent del teu.

Aleshores… com són les persones blaves?

Psicològicament parlant el color blau es relaciona amb aspectes com ara calma, serenitat, protecció, simpatia, enteniment i control.

Vols ser percebut en una entrevista de treball com a estable, prudent, responsable i lleial? Aleshores porta una peça o un vestit blau i llança’t a triomfar!

Què diuen del color blau a l’esport? Esforç, raó i concentració.

El color blau és ple de curiositats. Sabies que el primer ordinador capaç de vèncer Gary Kasparov va ser “Deep Blue” (Blau profund)? Intel·ligència + ciència = blau

Et sents agitat o estressat? Vols canviar aquestes sensacions? Busca un lloc que tinga les parets en to blau… pinta la teva cambra! És així de màgic. Envolta’t de blau i et començaràs a sentir en calma, t’incentiva la concentració i la tranquil·litat.

No només això, el color blau s’associa també a la neteja i la puresa, per això s’utilitza el color blau en els envasos dels productes de neteja i fins i tot el mateix producte el fan blau.

Tot i això descuida, és un color tan curiós que no ho veuràs en productes alimentaris, perquè diuen “elimina” la gana.

Un color pot generar tantes sensacions inconscients en nosaltres? És clar que sí! No ho dubtes ni un moment. Les empreses escullen el color blau per a la seva imatge de marca, com un senyal de prestigi, productivitat, seguretat, alt valor i confiança, perquè des de sempre el color blau porta amb si un valor material associat molt alt, per això es deia que la reialesa tenia “sang blava”.

El color blau té grans històries, no només per com es va crear, sinó també allò que va generar al voltant de si mateix.

És el primer color artificial de la història, i el seu nom ve de l’àrab andalusí lazaward, que significa lapislàtzuli. És un dels pocs objectes naturals de color blau.

Que curiós! El darrer color a existir i el que més brilla. Tantes curiositats al voltant del color blau que voldria saber com es va crear! I per això hi van retalls d’història sobre els tipus de blaus:

BLAU ULTRAMAR

Els egipcis importaven el lapislàtzuli des de l’Afganistan. Quan va arribar a Europa es va convertir en el color més car i més sol·licitat; es picava la pedra i es convertia en pigment, es traslladava amb vaixell, per la qual cosa el seu preu era més car que l’or. Per tal de fer-lo servir eren capaços de comprometre la seva vida portant artistes a la pobresa per pagar el seu preu.

Va aparèixer al Segle XIII i XVI s’usava per a la ceràmica. Es plasmava a la porcellana xinesa, ja que la combinació blava sobre blanc és absolutament triomfadora.En 1802 es va aconseguir fer de forma química, i en la seva tonalitat més pura va ser l’elegida per Van Gogh en molts dels seus quadres.

2.200 A.C. Per als egipcis era el color de l’univers i de la vida, per això necessitaven plasmar-lo als sarcòfags i estàtues. Es requeria gran esforç i materials. Es fonia sorra silícia, calcita, mineral de coure i natró a 850 graus centígrads per poder aconseguir-ho.

Blau Egipci

BLAU COBALT

Lapislàtzuli. font: martaoms.com

font: pxhere.com

BLAU ÍNDEX

De la planta Indigofera tinctòria, va ser una revolució aquest descobriment. Era el color escollit per al tèxtil, amb la gran sort de poder aconseguir el mateix color de manera sintètica i des del 1.880 la versió natural, molt costosa, es va canviar pel color sintètic convertintse aquest tint en el més sol·licitat per tintar pantalons. Qui no té peces texanes al seu armari? Els famosos texans inventats el 1.873 per Jacob Davis i Levi Strauss & Co. que originalment van ser creats per als miners, però que posteriorment Marlon Brando i James Dean els van tornar populars com a roba casual.

BLAU MARÍ

El nom ve de la Marina Reial Britànica (1.748). És el blau més fosc. S’utilitzava sempre el negre per als seriosos uniformes. Però al llarg dels anys el blau marí va desplaçar el negre a moltes professions com marins, militars, policies, bombers, carters, etc. Només els jutges i fiscals van mantenir la indumentària negra. El motiu? Tan sobri com el negre, però menys dur i ara ja menys car.

BLAU DE PRÚSSIA

Va néixer després d’un error del fabricant de tints alemany Johan Jacob Diesbad. Va afegir sang animal i en comptes d’aconseguir un to vermellós va crear una tonalitat de blau molt particular. Picasso el va utilitzar en el seu període blau.

INTERNATIONAL KLEIN BLUE

Ives Klein el va registrar buscant el blau cel perfecte i el va utilitzar en molts dels seus llenços entre 1.947 i 1.957. Buscava mantenir la intensitat del color i ho va aconseguir barrejant blau ultramar amb aglutinant.

lnMn.

Rep el nom pels símbols dels elements químics que el componen, Itri (Y), indi (In) i manganès (Mn). Descobert el 2009 de forma fortuïta per un grup d’estudiants de la Universitat d’Oregó. Més Subramanian, el seu professor, sabia que era un color molt especial, tant és així que es va començar a comercialitzar gràcies als seus avantatges davant la calor o la gran brillantor, ja que altres colors com el blau de Prússia o el blau cobalt són perillosos si no es fan servir adequadament. Això sí, aquest color és caríssim. 37 gr., 150€.

Ara que coneixem una mica més del color blau podem entendre tot allò que evoca, potència i transmet. I en aquest punt és quan podem afegir més matisos suggeridors a aquest color.

Sempre m’he sentit molt blau i amb tocs de rosa a la meva vida. I ara que conec més sobre el color blau comprenc perquè em sent feliç i orgullosa de treballar en una empresa molt blava, amb logotip blau (ASEPEYO), per a una altra gran empresa i els seus proveïdors amb logotip blau (FORD), i col·laborant amb una associació amb logotip blau (APPI).

Com a directora d’un centre assistencial de mútua d’accidents comprenc el motiu de tenir un logotip blau com a imatge d’empresa, i ara veig en el comportament dels meus companys i en el meu propi molt d’aquest gran color. Cada matís associat al blau el veig al nostre dia a dia.

Quan veig les meves increïbles companyes atenent un pacient lesionat veig totes les qualitats associades al blau clar. Veig frescor, enteniment, transparència, serenitat i suavitat.

Just després, els pacients són atesos pels nostres gransmetgesiacíveiglesqualitatsassociadesalBLAU FOSC. Aleshores veig confiança, solidesa, credibilitat, respecte, maduresa, serietat i pau. Clarament som molt blaus!

Però això no és tot! Hi poden haver més curiositats sobre el blau? Sens dubte, sí.

El blau és originalment femení per les qualitats que aporta tranquil·litat i equilibri. S’associa amb l’aigua i la simbologia antiga, per tant, amb la dona, perquè simbolitza el principi femení. Com que és el color del cel es relaciona amb allò diví i alhora amb allò etern: la simpatia, l’harmonia i la fidelitat; per això fins i tot les núvies porten “una cosa blava”, color de la divinitat. Ja que parlem del femení parlaria també del romanticisme, perquè si el blau és un símbol de valor, les roses són símbol de feminitat, i aquí ens ve una altra curiositat… les roses blaves.

Una rosa blava és l’escollida pels poetes del romanticisme per expressar un ideal d’amor inassolible o un amor impossible. Per això regalar una rosa blava significa un amor passional i impossible cap a la persona que l’obsequia. Per això és com dir amb esperança que els somnis impossibles es poden assolir. Així que tot i que és un to fred, els bons sentiments són blaus.

I parlant d’esperança, fins a l’economia la pinten de blau. Fins i tot en això està de moda el nostre color preferit, és sens dubte el color que defineix les estratègies de sostenibilitat de les empreses. És l’economia blava, la que posa en valor la importància de cuidar l’oceà, que dona color al nostre planeta. “El planeta serà blau o no serà”.

Després d’escriure del color blau i encara que em consta que tinc trets molt roses, ja sé per què em sent feliç al meu dia a dia…Escull estar envoltada de blau, empreses,

Exemples d’imatge corporativa azua: Ford España, Mutua Asepeyo i Associació d’Empresaris de Parcs i Polígons de la Ribera Baixa. Tres de les organitzacions empresarials a què estic vinculada professionalment. Persones, objectes, paisatges i unes dades importants a tenir en compte, soc Asturiana (bandera Blava), d’Oviedo (encara més blava) i visc acollida per una estupenda i magnífica terreta que és València… Per això si en algun moment necessite sentir tota la màgia del color blau només he de fer una cosa siga on siga… mirar el cel i gaudir.

Et convide a provar-ho.

font: Inmaculada Rodríguez

La mujer de la perla. font: totenart

Diuen que la visió cromàtica es el reconeixement normal del color, i que el color és una experiència generada als ulls deguda a la ref de la llum en els objectes.

Els colors ens transmeten sensacions, així, els colors càlids, com el roig, o el taronja, ens transmeten energia i força, ens mantenen en tensió, pel contrari, els colors freds, els tons blaus i verds, ens fan sentir més tranquils i ens ajuden a relaxar-nos.

A més de les sensacions, els colors tenen també una gran càrrega simbòlica, que canvia amb les cultures. A l’occident, el dol està vinculat al color negre, en canvi a l’orient, el dol es simbolitza amb el color blanc. Altre exemple del component cultural el tenim amb el verd i el roig. Ací, utilitzem el roig per a alertar, prohibir (valga com exemple el llum dels semàfors o els números rojos al compte corrent). El verd sol utilitzar-se per a permetre, autoritzar i deixar-nos creuar el carrer. En Àsia el roig és el color de l’èxit i la bona fortuna, i sovint es fa servir per a marcar els bons resultats als indicadors econòmics.

Esta xicoteta nota de color, només ve a col·lació per emfatitzar la importància que tenen els color a la indústria. Triar una combinació adequada de colors corporatius, pot incidir directament al compte de resultats de l’empresa. Pot ser alguns recordareu que, no fa molts anys, McDonalds va decidir canviar el fons de la seua famosa M daurada del roig (agressiu, actiu, dinàmic, vinculat al fast food), per el verd (més relaxat i tranquil). Este canvi va vindre de la mà del llançament a la firma de restauració del servei de desdejunis i cafeteria.

Eixe canvi estratègic va atreure a consumidors d’edat mitjana que es van acostar a descobrir el nou servei de cafeteria i a facturar en hores que abans, el restaurant estava obert i sense activitat.

També el color incideix al branding (identitat de marca). El blau és un color utilitzat per remarcar la confiança, la seguretat i l’autoritat. Un bon exemple és l’emblema de Ford que des de 1927 té el “Royal Blue” a la base del seu famós oval. El marró, és un color de terra, vinculat a la durabilitat i l’arrelament. Cupra ha fet servir un color coure (variació del marró) per al disseny de la seua marca, perquè busca reforçar el sentiment tribal de pertànyer a un clan.

El color ens envolta, i no com a element decoratiu. Els colors s’han fet servir per a normalitzar i estandarditzar moltes funcions a la indústria.

Una cosa tan senzilla com una resistència (element utilitzat als circuits electrònics) utilitza barretes de colors per a que d’una ullada, puguem veure el valor que té. El negre es el valor 0, el marró el 1, el roig el 2, i així fins al 9 que es una barreta blanca.

Lean - Core STA

Lorenzo Magraner

font: teamlewis-com

Els cables elèctrics venen amb una coberta de plàstic que ens ajuda a identificar si són cables d’entrada de tensió (negre o marró), de retorn (blau) o de terra (groc amb ratlles verdes). Les canonades també fan servir la paleta multicolor. Si veiem una canonada pintada de blau trobarem aire (habitualment a pressió), l’aigua sol vindre per canonades verdes, el roig ens portarà aigua o elements contra el foc (C02), els gris es fa servir per identificar les que porten vapor o per a fer el buit, el negre per residuals.

A banda del color de la canonada, es fa servir de tant en tant, una fletxa que indica la sentit cap on es dirigeix el fluid.

El color és important, fins i tot, al moment de dissenyar les factories. Es recomana fer servir colors clars al sostre per augmentar la reflexió de la llum i optimitzar el consum de lluminària. Al terra, colors neutres. Es solen utilitzar colors grisos, malgrat que a l’actualitat hi ha una gran tendència a utilitzar colors molt clars (blancs) per a reforçar la sensació de netedat a l’àrea de treball.

A les màquines es recomana utilitzar colors poc estridents i mate, per evitar l’enlluernament dels operaris. Abans es feia servir el blau, es va passar al verd, i en l’actualitat, cada vegada més, es pinten de tons de blanc, de nou, per donar sensació de netedat i estimular la funció de neteja del lloc de treball. També hi ha que buscar la uniformitat cromàtica, evitant estridències ja que poden, al llarg de la jornada laboral, provocar estrès visual als operaris. Esta uniformitat entre sostre, maquinària i terra de la fàbrica ens permet desprès fer servir altres colors més vius per identificar els distints perills que ens podem trobar mentre passegem per la planta.

Així, algunes fabriques pinten al sostre línies verdes per identificar que eixa és una via segura per a vianants.

Si la línia és groga es tracta d’una zona en la que ens podem trobar que passen vehicles motoritzats (elevadores o transports automàtics), i una línia roja directament ens indica que no podem accedir.

En algunes empreses fins i tot el color la roba identifica les funcions dels empleats. Ens podem trobar (per exemple) que tots fan servir el mateix color de polo/ samarreta i que la diferència està al color del coll: marrons per a operaris de fabricació, verd per a l’equip de qualitat, roig per als de manteniment, blau per als caps de colla o coordinadors d’àrea... (fixeuvos la pròxima vegada que visiteu un hospital en el color del coll de les bates que porta tot l’equip sanitari i podreu entendre el codi de colors).

Són molts mes els exemples de la utilització del color a la indústria. Estes són, només, algunes mostres de la importància que té un element al que mai solem para massa atenció: el color.

La utilització del color és una ferramenta més del que a la indústria es coneix com a factoria visual.

guia COMERCIAL Guia comercial

Aquest viatge pels colos no hagués segut possible sense el suport de les empreses que han volgut posar el seu granet d’arena perquè aquest llibret arribe a les vostres mans. Ací us mostrem cadascuna d’aquestes.

LLISTAT GUIA COMERCIAL

ALUMINIOS LEON

McDonald’s® Cullera con las fi estas.

McDonald’s® Cullera con las fi estas.

McDelivery y te lo llevamos donde quieras!

- Desembussos i neteja de canonades

- Neteja de fosses sèptiques

- Inspecció de canonades amb càmera robotitzada

Colom naya

c/Del riu, 7

David Vidal

Númeroºtelf: 639682218

Correo: info@hosteluxcullera.com

CAFETERÍA LA HABANA

ULISES PIGA

PLAZA MONGRELL N7- CULLERA

“i gaudeix del teu temps”

Tel. 96 171 00 18 gestoria@gestoriaduartaño.es

laboral patrimonial jurídic mediació civil i mercantil C/ Jaume I, 50 baix 46410 Sueca (València)

- Trabajos verticales.

- Trabajos en zonas de dificil acceso.

- Mantenimiento industrial.

- Instalación y revisión de sistemas anticaídas.

- Revisión de E.P.I.s.

- Cursos de rescate en altura.

659342327

mcosta@alpincor.com

Miguel Costa

Colorí, colorat aquest llibre s’ha acabat! i de tot cor esperem que us hagi agradat.