ONOMATOPEIES FALLERES - AC FALLA REI EN JAUME I 2024

ONOMATOPEIES Onomatopies FALLERES Falleres

0 1 9 9 8 0 0 2 0 2 4

Edició especia l AC FALLA REI EN JAUME I

!

N A X TAT

Onomatopeia 1. f. LING. Paraula que imita o recrea el so de la cosa o l’acció a què fa referència.

2. f. LING. Procés de formació de paraules a partir de la imitació o la recreació de sons naturals.

AUDIOLLIBRE

2

ONOMATOQUÈ?

Quan imitem algun so: ‘zzz’ - com és el que fa l’abella li he dit a la meua neta, que eixa paraula concreta, és una onomatopeia.

Li he dit que hi ha moltes més, prou més de les que pensem, que solem utilitzar: ‘nyam-nyam’, parlant de menjar, i ‘atxim’, quan esternudem.

Que el soroll d’una explosió el coneguem com a ‘bum’, i el d’un tir o el d’un gran colp, normalment li diem ‘pum’.

Hi ha qui en lloc de dir-li ‘pum’, preferirà dir-li ‘pam’, però un bac d’un tercer pis, ha de sonar ‘patapam’.

Sobre el crit de les gallines - que no el coneixia tampoc li vaig dir que unes veïnes m’han dit que diuen ‘cloc-cloc’.

Si et meneges molt dormint o botes damunt d’un llit, sentiràs algun soroll, i eixe soroll és ‘nyic-nyic’.

Si parlem de campanars, segur que sap tot el món, que el so que fan les campanes es coneix com a ‘ding-dong’.

També és onomatopeia el ‘ric-rac’ que fa una serra, o si notes que fa ‘plof’, un ou quan et cau a terra.

Diuen que fa: ‘marrameu’ un gat quan està espantat, i un rellotge, si calleu, el sentireu fer ‘tic-tac’.

Dos galtades ben pegades sonaran com a ‘pif-paf’, i si un plat et cau a terra segur que fa ‘pataplaf’.

Quan alguna cosa es trenca és normal sentir un ‘clec’, i si un cotxe toca el clàxon, sonarà com a ‘mec-mec’.

Podria posar més exemples, però ja no puc seguir, han fet ‘toc-toc’ a la porta i me n’he d’anar a obrir.

francisco Fernández RUIZ

3

Edita

Correcció lingüística

Fotografies

AC Falla Rei en Jaume I

Salva Andrés Martín

Dipòsit legal

Coordinació de publicitats

V-3618-2018

Antonio Bolufer Garcia

Coordinació

Impressió

Joan Castelló Lli Arxiu de la comissió Col•laboradors literaris Fernando Navarro Marcos Nacho Romero Ferrer Alba Vercher Sapiña

Javier Montañez Fernández

Blauverd impressors

Disseny i maquetació

Tirada

Rocio Castelló Arlandis Thais Gorgonio Bonet

330 exemplars

Portada Thais Gorgonio Bonet Javier Montañez Fernández

Explicació de les falles

audiollibre Salva Andrés Martín Isabel Galindo Renart Nacho Montagud Font Clara Sanjuan Cambiazzo

Salva Andrés Martín

Agraïments L’Associació Cultural Falla Rei en Jaume I agraeix la col•laboració de totes les persones i entitats que d’alguna manera han participat en la realització d’aquest llibret. Tanmateix, no s’identifica necessàriament amb les opinions, expressions i crítiques que apareixen a l’interior, declinant qualsevol responsabilitat.

Col·laboracions literàries Susana Albert Martínez Salva Andrés Martin Antonio Bolufer García Joan Castelló Lli Àngels Falcó González Quique Falcó González David Ferrer Sánchez Hugo Font Lafarga Mario Font Lafarga Benjamín Font Sapiña J. Gabriel Figueres Hernández Virgínia Fita Bondía Isabel Galindo Renart Jose Gallego Gallego Estefania Garrigós Carbó Nacho Montagud Font Álex Morales Fernández Àlvaro Muñoz Ibáñez

4

Gwendoline Moya Cruz Claudia Parreño Adam Carles Prats Vallés Mara Sampere Manuel Toni Sancasto Pérez Clara Sanjuan Cambiazzo Juan Sapiña Calatayud

Il·lustracions Roberto Català Nàcher Raúl Ferrándiz López Dennis Ferrer Ruiz Thais Gorgonio Bonet José Mendoza Albert Javier Montañez Fernández Inyaki Pinto Olivert Víctor Piris Domingo

Poemes Antonio Bolufer García Fani Criado Ripoll Francisco Fernández Ruiz Ramón Marí Bohigues Marisol Moll Javier Nàcher Ortiz Josep Mª Tomás González José Antonio Montagud Figueres

Sainet Francisco Fernández Ruiz

Onomatopeies falleres Participació en concursos «Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres» «El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024» «El present llibret ha participat en el XXVIII Concurs de Llibrets Fallers organitzat per la Junta Local Fallera de Cullera sota el patrocini de l’Ajuntament de Cullera» “Aquest llibret participa en el XIII Concurs d’Articles de Llibret de la JLFC (p. 185)” “Aquest llibret participa en el VI Premi Cullerot de JLFC al Millor Poema Satíric d’un Llibret de Falla (p. 79)”

Convencions ortogràfiques Aquest llibret està adaptat a l’acord 31/2018 de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua pel qual s’aprova l’acord normatiu sobre algunes convencions ortogràfiques.

Totes les onomatopeies d’aquest llibret s’han extret del Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva de Manel Riera i Margarida Sanjaume.

Versió digital en valencià

Web JLFC

Issuu

5

! n xa

l t a i a r T Edito

Tatxan! Estimats lectors, un any més tenim l’orgull de presentar-vos el treball de l’equip de llibret. Com cada any, hem extret el fil conductor del mateix de les nostres falles, en concret de la falla infantil, que porta com a lema Onomatopeica, tot i això, també l’hem volgut relacionar amb la falla gran. I així naix Onomatopeies falleres, un projecte amb el qual hem gaudit molt a l’hora de confeccionar-lo, i del qual podem dir, una vegada acabat, que ens ha costat més treball del que havíem pensat.

Pel que fa a la seua estètica interior, la maquetació segueix una línia de còmic, inspirada en l’art pop. Així, hem usat una paleta de colors diferent per a cada bloc del llibret que ens transporta directament als còmics de superherois que tan de moda estan en l’actualitat. Les onomatopeies són un recurs propi dels còmics i pensem que aquesta era la millor manera de cohesionar-ho tot, fent un llibret còmic o un còmic faller.

Tots els blocs del llibret, així com les col·laboracions que els completen, estan lligats a una onomatopeia que hem relacionat a determinats aspectes fallers. Així, en el primer bloc, Onomatopeies protocol·làries, trobem les diferents parts dels continguts genèrics d’un llibret plasmats en diferents onomatopeies, com Bla bla bla (so de la parla) per a les salutacions, tatxam-taxtim (so d’un grup de gent desfilant) per als llistats de fallers o plas-plas-plas (so dels aplaudiments) per als guardons.

El segon bloc és l’anomenat Onomatopeies fetes art, i en ell trobem les explicacions de les dues falles, amb les onomatopeies com a eix vertebrador. El tercer és Onomatopeies versades, on les onomatopeies que trobem estan relacionades amb els diferents poemes lírics i satírics que enguany ens han versat els nostres col·laboradors. El quart bloc és Onomatopeies en prosa, en el qual els col·laboradors han escrit diversos articles de temàtica fallera associats a les onomatopeies indicades. El cinqué és Onomatopeies il·lustrades, que segueix el mateix format que els dos anteriors però amb la il·lustració de les onomatopeies. El sisé es titula Onomatopeies a escena, i és l’espai on es troba el sainet que Paco Fernández ens escriu per al llibret. I l’últim bloc, el seté, Onomatopeies amigues, és l’apartat dedicat a les publicitats, sense les quals no podríem editar aquest llibret.

6

La relació de les onomatopeies amb les diferents tipologies de col·laboracions ha estat una tasca laboriosa i de molt d’enginy per part de l’equip de llibret, element bàsic juntament amb la sàtira del món faller.

En cada col·laboració s’explica la relació de l’onomatopeia amb el text, poema o imatge que els nostres col·laboradors han dut a terme. Així, compromesos amb la promoció lingüística, totes les onomatopeies s’han extret del Diccionari d’onomatopeies i mots de creació expressiva de Manel Riera i Margarida Sanjaume.

Una altra de les novetats d’aquest any és que hem apostat per fer un llibret inclusiu, i per això hem dotat totes les pàgines de diferents QR per tal que les persones invidents puguen gaudir del nostre còmic faller en format d’audiollibre. Hem d’avançar en aquest sentit fent accessible a totes les persones els llibrets fallers.

Finalment, i en nom de tota la delegació de llibret, ens agradaria agrair públicament a totes aquelles persones que dins de la comissió donen suport cada any al llibret faller. Des dels autors dels diferents articles, poemes, il·lustracions i sainet com als membres de la comissió que ens ajuden amb les seues paraules d’ànim i afecte. Alguns d’ells ja formen part de la família d’aquest llibret. I com no, a l’empresa Blauverd Impressors pel seu tracte, comprensió i qualitat del seu treball. Però de qui no ens podem oblidar és de totes aquelles empreses i entitats que han col·laborat aportant el seu granet d’arena per a contribuir que el nostre llibret siga, un any més, una realitat. A tots, moltes gràcies.

Esperem que gaudiu d’aquesta nova i original estètica i de les diferents col·laboracions que omplin les seues pàgines. Nosaltres ho hem fet confeccionant-lo, i ara us toca a vosaltres.

DELEGACIÓ DE LLIBRET

AUDIOLLIBRE

7

! h h o tada Por

La portada del llibret segueix la línia d’un còmic i d’estil pop art que trobem en la maquetació interior del llibret. Aquest any, la novetat més gran que presentem és la presència d’un encunyat en forma de raig que perfora la coberta per tal d’ocultar la figura d’una fallera creant un joc de sorpresa relacionat amb l’onomatopeia que completa el títol del nostre llibret: Tatxan!

A la part exterior de la coberta s’ha volgut representar la portada d’un còmic. A l’extrem superior trobem amb la tipografia recurrent del llibret, i que ens transporta a l’estètica dels còmics, el títol del llibre: Onomatopeies falleres. També altres elements comuns en les portades del còmic, un codi de barres on figura l’any de fundació de la comissió i l’any de l’exercici faller, i una bafarada que ens comunica que és una edició especial del llibret, com així pensem des de la nostra delegació.

Al centre trobem l’element descrit abans, el raig encunyat que amaga un rostre situat a la part interior. En obrir la coberta trobem una fallera dibuixada amb traços de còmic que ens relaciona directament el llibret amb la temàtica fallera, i d’ella sobreïx una bafarada amb l’onomatopeia que completa el títol del nostre llibret: Tatxan!

Pel que fa a la tècnica emprada, la fallera ha sigut dibuixada a mà intentant recrear els traços d’un còmic, així com els altres elements que apareixen en les dues cobertes (codi de barres, bafarades…). La paleta de colors triada, entre morats, blaus i borgonyes, crea una perfecta harmonia que ens transporta ràpidament a l’estètica pop art i del món dels còmics de superherois. Així, ens trobem davant d’una portada original, amb un joc de sorpresa, ben cohesionada amb el llibret i que està relacionada amb la temàtica fallera.

La portada és obra de Javier Montañez Fernández i Thais Gorgonio Bonet, fallers de la comissió i membres de la delegació d’aquest llibret.

DELEGACIÓ DE LLIBRET

AUDIOLLIBRE

8

ONOMATOPEIES Onomatopies FALLERES Falleres

!

N A TATX

0 1 9 9 8 0 0 2 0 2 4

Edició espec943c72 ial

AC FALLA REI EN JAUME I

9

sumari 12

Onomatopeies protocol·làries

Onomatopeies fetes art

64 10

44

Onomatopeies versades

Onomatopeies en prosa 198

Onomatopeies il·lustrades

Onomatopeies a escena

240

86

216

Onomatopeies amigues 11

Onomatopeies

12

protocol·làries

13

14

BLA BLA BLA...

AUDIOLLIBRE

Salutació del president

Hola a totes i tots, fallers, falleres i amics de la nostra comissió. Soc molt faller i m’agrada molt la nostra festa, les Falles. Però, tot i que molta gent durant aquests últims anys intentava convéncer-me que podia ser president, mai m’haguera pogut imaginar que aquest dia arribaria, o almenys que arribaria tan prompte.

La meua etapa en aquesta comissió començà l’any 2013, quan un molt bon amic meu em va convéncer perquè prenguera una decisió que marcaria la meua vida fallera: apuntar-me a la falla Rei en Jaume I. Només entrar per la porta del casal vaig notar que aquesta falla era diferent, era única, i molt prompte em vaig enamorar del seu ambient i de la seua gent.

Enguany fa deu anys que vaig entrar per primera vegada a formar part de la nostra comissió i, llevat del primer any, sempre he format part de la Junta Directiva. Des d’ací m’agradaria donar les gràcies a tots els presidents que han confiat en mi i en el meu treball, sempre he intentat donar el màxim per la nostra falla i gràcies a tota aquesta experiència adquirida durant aquests anys, ara em trobe preparat per a estar al capdavant de la comissió. No puc estar més content, tot i que el treball de representar a la nostra falla és una tasca enorme.

Aquest serà un any molt especial per a mi, i no podia estar millor acompanyat, tinc la millor Fallera Major que podia somiar, la meua dona, Sara. De segur que els dos junts gaudirem molt aquest any i portarem el nostre escut per bandera en tots els actes oficials i cercaviles. Tampoc em puc oblidar dels nostres representants infantils, Indira i Xavi, Fallera Major Infantil i President Infantil respectivament, dos xiquets que sempre estan disposats a preguntar-ho tot per tal d’exercir els seus càrrecs de manera perfecta en tots els actes.

En definitiva, falleres i fallers, espere estar a l’altura aquest any i que passem un any inoblidable i unes Falles que m’agradaria que sempre quedaren marcades en les vostres vides de la mateixa manera que ho estaran en la meua.

Visca la falla Rei en Jaume I!

i n o Ant

lu o B o

fe

rc a G r

ia

15

16

BLA BLA BLA...

AUDIOLLIBRE

Salutació fallera major

Estimades falleres i fallers, amigues i amics, grup de dones col·laborades de la nostra comissió, és un honor i un privilegi dirigir-me a vosaltres com a la Fallera Major de la Falla Rei en Jaume I. Diuen que els somnis que vertaderament importen són els que tenim quan estem desperts, i jo estic vivint aquest any un dels somnis més importants de la meua vida. Tots els que em conegueu sabíeu la il·lusió que em feia representar aquesta falleta, la meua segona casa, on he viscut, visc i estic segura que viuré, moments inoblidables. És per això que m’agradaria donar les gràcies a totes aquelles persones que estan fent que açò siga possible. A tots els que esteu acompanyant-me en aquest camí i vivint-lo amb les mateixes ganes que jo, però, en especial, vull donar les gràcies al meu acompanyant de vida, el meu home i aquest any el meu president, Antonio. Ens espera un any ple de somnis i emocions i estic segura que junts representarem a la nostra estimada falleta com millor sabem.

També vull donar les gràcies a la nostra Junta Directiva i a tots els que treballen desinteressadament durant tot l’any perquè cada acte i cada activitat siguen perfectes. A més a més, vull donar les gràcies a una part imprescindible d’aquest somni, la meua família, que encara que no viuen aquesta festa com jo i no els agraden aquests “maldecaps” estan al meu costat recolzant-me en tot moment.

No puc oblidar-me dels qui junt amb mi viuran aquest any. Enguany tinc la sort de viure el meu regnat amb Indira i Xavi, Fallera Major Infantil i President Infantil respectivament. Soc afortunada de poder compatir aquest any juntament amb vosaltres, dos xiquets disposats a gaudir aquest any com dos bons fallers i que acte rere acte ens pregunten tot el que faça falta perquè tot isca perfecte.

Per a acomiadar-me, convide a tots a gaudir d’aquesta festa i compartir amb mi cada instant. Espere contagiar-vos la meua felicitat i amor per les Falles, ja que el meu desig és que les Falles del 2024 siguen inoblidables per a tots i les recordem en el nostre cor.

I per acabar, sols em queda dir: visca la falla Rei en Jaume I!

Sar

a

ru r o B

l

o ñ u lm

z

17

18

BLA BLA BLA...

AUDIOLLIBRE

Salutació del president infantil

Estimats amics, falleres i fallers de la Falla Rei en Jaume I. Aquest any serà molt diferent per a mi. Viure les falles sent el màxim representant de la comissió infantil, juntament amb la Fallera Major infantil, Indira, és un somni fet realitat. Després que el meu germà Sergi fos President Infantil a l’exercici 2013/2014, ara em toca a mi gaudir d’aquesta experiència. Soc faller des que vaig nàixer, primerament, vaig estar fins als tres anys en la Falla Plaça Mongrell i des de l’any 2013 forme part d’aquesta meravellosa comissió que m’ha vist créixer.

Qui bé em coneix sap que soc un xiquet molt responsable, una mica presumit i molt graciós. Les meues aficions són jugar al futbol, quedar en els meus amics, jugar a la consola i sobretot ser faller. De la festa de les Falles, el que més m’agrada és la Presentació i el dia dels Premis. A més, durant la setmana fallera m’ho passe especialment bé amb els jocs i activitats que s’organitzen per als xiquets. I com no pot ser d’altra manera, com a bon valencià m’encanta tirar coets de tota classe.

Juntament amb la Fallera Major, Sara i la Fallera Major Infantil, Indira, espere representar-vos a tots de la millor manera possible en tots els actes programats. Sé que gaudirem moltíssim de tots els moments i ja compte les hores perquè arribe març i poder passar hores i hores al casal faller amb la que ja és la meua segona família.

Per acabar, vull desitjar-vos a totes les falleres i fallers, grans i infantils, que ho passeu molt bé al meu costat i que siga un any inoblidable per a tots.

Visca les Falles i visca la Falla Rei en Jaume I!

X AV

I

f o n I va

es r c f

po 19

20

BLA BLA BLA...

AUDIOLLIBRE

Salutació fallera major infantiL

Estimades falleres i fallers, família i amics. Aquest any tinc l’honor de representar, amb molta il·lusió, la nostra comissió infantil. Com ben bé sabeu, soc fallera des de ben menudeta, igual que els meus germans, per això, és un orgull per a mi poder estar al capdavant d’aquesta gran comissió, seguint els passos de la meua mare, que va ser Fallera Major, i el meu germà, que va ser President Infantil. No hi ha manera de continuar gaudint d’aquesta il·lusió fallera que seguir els passos de la meua família.

Ja espere amb moltes ganes que arribe el mes de març per poder gaudir dels dies grans de la nostra festa i viure en primera persona, com a Fallera Major Infantil, els nervis dels premis, l’emoció de l’ofrena, la nit d’albades o la tristesa de la cremà. Són tots moments que somiava amb molta il·lusió i aquest any per fi es faran realitat.

Estic molt contenta perquè, tot i que jo siga un poc vergonyosa, sé que al costat del nostre President, Antonio, la Fallera Major, Sara i Xavi, el President Infantil, gravarem a foc mil moments inoblidables en aquest any tan important per a nosaltres.

Vull donar les gràcies als meus pares, perquè sense ells res d’açò podria haver sigut possible. A la meua tia, que en cap moment ha soltat de la mà a la meua mare, i a les meues amigues, que sempre han estat ahí per a ajudar-nos.

Per a acabar, vull dir-vos que ja tinc ganes de desfilar amb la màxima il·lusió per viure cada moment. Sé que aquest any mai l’oblidaré. Gràcies i mil gràcies per confiar en mi per a aquest càrrec. Molt bones Falles a totes i tots i visca la millor comissió de Cullera: l’AC Falla Rei en Jaume I!

In

l O a dir

i

Vie t r ve

l 21

! f f u ec ti va

ta n u j

àrea administrativa

dir

Secretària Susana Albert Martínez Vicesecretària Sara Borrull Muñoz Delegada de Junta Local Fallera Susana Albert Martínez Delegat de censos i recompenses Quique Falcó González

President Antonio Bolufer Garcia Assessor del President Francisco Mahiques Vicente

OTOCOL R P e d a àre Delegada d’igualtat Alexandra Pastor Blasco

Vicepresident 1r Salva Andrés Martín Delegació d’actes oficials Isabel Galindo Renart Joana Moncho Castelló

àrea D ’IN Vicepresident 2n Andrés Aragó Martínez Delegació de falla i de plantà Carlos Aragó Llopis Salva Andrés Martín Antonio Bolufer Garcia Rocio Castelló Arlandis Delegat de la cremà Francisco Mahiques Vicente

22

Delegada de salut Maria Ribera Sanjuan Delegada de comunicació i xarxes Clara Sanjuan Cambiazzo

F R AS T R U

CTURES Delegació de carpa Gretel Prieto Vallet Thais Gorgonio Bonet Barraquers Javier Jiménez Sapiña Boris Ivanoff Morro Damián Pastor Blasco

àrea ECONÓMICA

àrea DE CULTURA

Vicepresident 3r José Luis Carles Tamarit Tresorer Quique Falcó González Vicetresorer Carlos Bolufer Garcia Comptadores Marian Escolà Montagud Begoña Benedito Berges Delegada de rifes i sortejos Joana Moncho Castelló Delegació de loteries Carolina Pedrós Pelegrí Gretel Prieto Vallet

Vicepresidenta 4a Clara Sanjuan Cambiazzo Delegada de cultura JLFC Clara Sanjuan Cambiazzo Delegat del llibret Javi Montañez Fernández Delegada de la promoció del valencià Begoña Benedito Berges Delegada de sainet Estefania Garrigós Carbó Delegada de teatre Clara Sanjuan Cambiazzo

Delegació de fallers d’honor Jorge Sanz Ros Patricia Monzonís Font Delegada d’indumentària fallera Laia Moncho Castelló

àrea FES

à r e a FA L

LERA

TI VA

Vicepresident 5é Javi Montañez Fernández Delegada de festes Maria Ribera Sanjuan Delegat de música i so Javi Montañez Fernández Delegat d’esports Fernando Martínez Romero Delegat de músics Nacho Montagud Font

Vicepresidenta 6a Estefania Garrigós Carbó Delegada de cadets África Maire Gómez Delegada d’infantils Carla Renart Tormos Delegada de dones col·laboradores Marian Escolà Montagud Delegada de la setmana fallera Estefania Garrigós Carbó Delegat de cuina Hugo Bou Martínez

Delegada de disfresses Maria Ribera Sanjuan

23

tatxam-tatxim Comissió major

24

Valle Aguilar Román

José Luis Carles Tamarit

Pedro Aguilera García

Rocío Castelló Arlandis

Susana Albert Martínez

Pere Cazador Alapont

Jair Alcaire González

Pedro Cazador Pellicer

Benjamín Altur Bedoya

Laura Colom Àlvarez

Valèria Altur Lobera

Antonio Colom Simó

Salva Andrés Martín

Íker Colom Tomàs

Maria Àngel Osa

Daniel Corso Martínez

Carlos Aragó Llopis

Martina Creus Grau

Andrés Aragó Martínez

Candela Creus Grau

Nico Aragó Martínez

Sergio Cuesta Bravo

Vanesa Aranda Rionegro

Marian Escolà Montagud

Laura Barbero Fenollar

Vicente Escrivà Jiménez

Hugo Beltrán Font

Cristian Fabra Aguado

Begoña Benedito Berges

Emma Falcó Escrivà

Carlos Blasco Todosantos

Quique Falcó González

Antonio Bolufer Garcia

Marta Fariza López

Carlos Bolufer García

Araceli Ferrer Calatayud

Javi Bolufer Renart

Irene Ferrer Ulzurrun de Asamza

Sara Borrull Muñoz

Marina Figueres Grau

Enrique Bosch Farguet

Meredith Figueres Monzonís

Hugo Bou Martínez

Mario Font Lafarga

Ian Cano Viel

Carla Franco González

Elies Carbó Sampedro

Neus Fuertes Grau

Salvador Cardona Adam

Rubén Fuertes Grau

Víctor Carles Albert

Alejandro Galindo Renart

Isabel Galindo Renart

Alba Moscardó Prieto

José Galindo Renart

Carlos Moscardó Prieto

Mariló Galindo Ruiz

Antonio Muñoz Muñoz

Virgínia Galindo Ruiz

Carlos Narbona Bolinches

Yarisa García Blasco

Juan José Nicolau i Bonet

Estefania Garrigós Carbó

Jesús Nieto Ripoll

Sonia Garrigós Grau

Raquel Olivert Beltrán

Stefan Giménez Ferrer

Marcos Olivert Millán

Thais Gorgonio Bonet

Pau Parra Miñarro

Noemi Grau Bisbal

Alexandra Pastor Blasco

Maria Grau Sala

Damián Pastor Blasco

Jonathan Ibor Sotos

Carolina Pedrós Pelegrí

Rocky Illana Beltrán

Llorens Pedrós Pelegrí

José Iniesta Font

Maria Pigaga

Sergi Ivanoff Crespo

Carla Piris Torres

Boris Ivanoff Morro

Laura Prieto Sapiña

Javier Jiménez Artés

Gretel Prieto Vallet

Javier Jiménez Sapiña

Lara Ramos Gimeno

Javier Juan Galindo

Daniela Reduán González

Pablo Leal Ferrando

Julián Renart Andrés

Carolina López Calatayud

Pilar Renart Andrés

Àngela López Chornet

Julián Renart Cerveró

Elisabeth López Sancho

Carla Renart Tormos

Cristian López Sancho

Maria Renart Tormos

Adrián Mahiques Garrigós

Maria Ribera Sanjuán

Francisco Mahiques Vicente

Marta Rius Badia

Sergio Mahiques Vicente

Adrián Rodríguez Ibor

Àfrica Maire Gómez

Carlos Ruiz Alonso

Hugo Maire Gómez

Águeda Ruiz Garcia

Brian Marí García

Rubén Sala Garrigós

Laura Martínez Lobera

Clara Sanjuán Cambiazzo

Vicente Martínez Lobera

Jorge Sanz Ros

Fernando Martínez Romero

Vanesa Sapiña Fernández

Paula Mendez Fayos

Arman Sargsyan

Inmaculada Miguel Pérez

Lucía Sevilla Blanco

Joana Moncho Castelló

Sergio Sevilla Blanco

Laia Moncho Castelló

Tamara Sousa Ortíz

Nacho Montagud Font

Joan Vicente Hernández

Javier Montañez Fernández

Alejandro Vivó Sánchez

Marta Monzón Bonet

Maria Jesús Viel Cuenca

Patrícia Monzonís Font

25

tatxam-tatxim Comissió infantil

Hugo Alcaire López Evelina Antonenko Pau Blasco Todosantos Sara Bolufer Renart Erik Bolufer Renart Bruna Bonet Sánchez Laia Bosch Grau Edurne Burguera Sousa María Isabel Burguera Sousa Joan Camarasa Galindo Leire Carbó Castellón Julen Carbó Castellón Ares Carbó Grau Enzo Carbó Grau Leyre Carles Albert Neus Cazador Alapont Valentina Corso Figueres Maria Costa Bañuls Alfredo Costa Bañuls Amanda Del Olmo Olivert Ángela Del Olmo Olivert Thiago Del Olmo Olivert Paula Escrihuela Ibor Carla Falcó Jerónimo

26

Ariannne Ferrando Ruiz Nuray Ferrando Ruiz Mar Figueres Monzonís Daniela García Acebes Daniela García González Claudia Garrigós Ruano Iris Hernandorena Ruano Xavi Hernandorena Ruano Abril Herrero Botía Bosco Herrero Botía Xavi Ivanoff Crespo Carla Lorente Pedrós Laia Mahiques Barbero Valeria Mahiques Garrigós Mar Marco Albiach Carles Marco Albiach Raquel Martínez Montero Andreu Nicola Gavarrell Marc Nicolau Benedito Atenea Olivert Viel Indira Olivert Viel Izan Pastor Aranda Noa Piris Torres Martina Pons Valle Marc Puig Castelló Rodrigo Rebull Cervera Aleix Reduán González Ainara Renart Boquera Martin Renart Boquera Mar Renart Cerveró Claudia Renart Iniesta Inés Renart Tormos Lucía Renart Tormos Andrea Rico Vicente María del Valle Santos Aguilar Aitana Sanz Monzonís

27

u e e ! M A J O RS

ENS r E COM P

ES

CULLERA D’ARGENT Elisabeth López Sancho Alba Moscardó Prieto Arman Sargsyan BUNYOL D’ARGENT Nico Aragó Martínez Vanesa Aranda Rionegro Carlos Blasco Todosantos Vicente Escrivà Jiménez Mario Font Lafarga Mariló Galindo Ruiz Yarisa Garcia Blasco Javier Juan Galindo Hugo Maire Gómez CULLERA D’OR Carlos Aragó LLopis Laura Barbero Fenollar Hugo Bou Martínez Noemí Grau Bisbal Sergio Mahiques Vicente Maria Ribera Sanjuán BUNYOL D’OR Laura Barbero Fenollar Javi Jiménez Sapiña Alexandra Pastor Blasco CULLERA I BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Valle Aguilar Román Sara Borrull Muñoz Joana Moncho Castelló

28

r E COM P

uee !

ENSES in

fa n t i l s

DISTINTIU D’ARGENT Laia Bosch Grau Valle Santos Aguilar CULLERETA D’ARGENT Laia Bosch Grau Valle Santos Aguilar DISTINTIU D’OR Arianne Ferrando Ruiz Laia Mahiques Barbero Atenea Olivert Viel CULLERETA D’OR Arianne Ferrando Ruiz Laia Mahiques Barbero Atenea Olivert Viel

29

àpali!

dones col·laboradores

col·laboradora major Paqui Aragó Tomás

Col·laboradora de la Flor Maria Jesús Fuster Martínez

30

GRUP DONES Col·laboradorES

Rosita Aguado Pérez

Leticia González Velert

Eva Alapont Arlandis

Maria Jesús Fuster Martínez

Pilar Alapont Asensio

Olivia Galindo Renart

Paqui Aragó Tomás

Isabel Gómez Chornet

Mari Aragó Tomás

Carmen Grau Borràs

Silvia Aragó Tomás

Luisa Lopez Osa

Amparo Artés Hervís

Rosa Quiles Riera

Carolina Blanco Zambrana

Maria José Ruano Colom

Pepita Carbó Sanz

Pepita Sapiña Sapiña

Yolanda Cerveró Tamarit

Susana Todosantos Alapont

Raquel Crespo Ruiz

Raquel Torres Font

Pepita Colom Beltrán

Encarna Tur Molina

Encarna Escrivà Beltrán

31

PLAS-PLAS-PLAS! Guardons

Si per alguna cosa quedarà marcat el nostre 25é aniversari és per la gran quantitat de premis obtinguts en totes les activitats esportives, culturals i de les falles. Un total de 13 banderins envoltaven les nostres falles la nit del 17 de març, tot un record històric per a la nostra comissió.

Pel que fa a les activitats esportives, l’equip format per Fernando Martínez, Nacho Montagud i Antonio Bolufer aconseguien guanyar, per segona vegada per a la nostra comissió, el Campionat de Pic i Maneta en una final contra la falla Taüt que va resoldre ràpidament Nacho en el seu torn de joc. El segon banderí arribaria de la mà de l’equip de Tenis Taula, on després de classificar-se a les semifinals com a segons de grup, per darrere de la falla Del Port, van aconseguir guanyar en una ajustadíssima semifinal a la falla Taüt, i, aquesta vegada sí, la final a la Falla Del Port. Carlos Aragó, Carlos Ruiz, Rubén Sala, Nacho Montagud, Boris Ivanoff i Antonio Bolufer formàren l’equip. El tercer el portarien, també per segona vegada, l’equip del Trencaclosques, conformat per Sara Borrull, Estefania Garrigós, Isabel Galindo, Àfrica Maire, Marina Figueres i Nacho Montagud, que van véncer en la final a la falla Del Port sols per dos punts. I ja al mes de gener, en el marc dels campionats de jocs de taula, arribaria el quart banderí, que per primera vegada guanya la comissió, gràcies a Nacho Montagud, que es va proclamar campió del Campionat de Pòquer. Així, Nacho es va convertir en el talismà de la falla, atés que va formar part de tots els equips guanyadors de banderins.

AUDIOLLIBRE

32

Pel que fa a la cultura, un any més rebíem el reconeixement per la participació en la Mostra de Sainets amb l’obra Cecilieta mon amour, de Paco Fernández Ruiz, que va ser interpretada per Javi Jiménez, Sara Borrull, Estefania Garrigós, Mariló Galindo, África Maire i Benjamin Altur. Així doncs, la nostra tasca per la Promoció de l’Ús del Valencià es tornava a veure recompensada amb un lloable Tercer Premi. A més, la delegació de llibret, amb Javi Montañez al capdavant, aconseguia el Cinqué Premi, un gran èxit donat el gran nivell que hi ha al concurs de llibrets cullerenc. Un èxit que també es va veure reflectit als premis de la Generalitat, amb una gens menyspreable quaranta-vuitena posició. Finalment, en passar Falles acudirem als Premis de les Lletres Falleres, celebrats al teatre romà de Sagunt, on la nostra falla estava nominada en dues categories.

Salva Andrés estava nominat al Premi #PLF que reconeix la millor piulada satírica; i Paco Fernández, inestimable col·laborador cultural de la comissió, al Premi Malva Alzira al Millor Poema Satíric d’un Llibret de Falla. I a la tercera fou la vençuda, ja que Paco Fernández es convertia en guanyador del Premi Malva, omplint tota la comissió d’orgull docs som la segona comissió de Cullera que aconsegueix un premi de Lletres Falleres.

Per acabar, el lliurament de premis del 17 de març deixava quatre banderins més per a la nostra comissió. Una nit màgica viscuda al Mercat, d’on vam eixir amb més banderins que mai. La falla infantil, que ja havia aconseguit el Premi al Millor Ninot de la Secció Primera, repetia la gesta de l’any anterior i revalidava el 1r Premi i el Premi d’Enginy i Gràcia de la Secció Primera.T’estimem Pachamama del nostre Jorge Gil ja és una falleta que quedarà per a la història. La falla gran: En la granja de Cullera, ia ia o, va aconseguir el 4t Premi de la Secció Primera. La forta aposta pel Premi d’Enginy i Gràcia no es va veure recompensada, un any més, tanmateix, el Primer Premi de Crítica Local ens llevà aquesta espineta. Un premi que perseguíem amb il·lusió, ja que en les dues últimes edicions vam ser els segons classificats. Salva Andrés contemplava així, des de l’hospital, recompensada la seua tasca al capdavant dels versos de la falla.

En definitiva, un vint-i-cinqué aniversari ben carregat de guardons molt difícil de superar. Des de la delegació de llibret volem agrair, amb aquest text, a totes les persones que participen i fan possibles els diferents guardons que la nostra comissió va guanyar en un any molt especial.

33

Campions de Pic i Maneta

Campions de Tenis de taula Campions de Trencaclosques

Campions de Pòquer Gala d’Esports

3r Premi a la promoció de l’Ús del Valencià 5é Premi al Millor Llibret

Reconeixement Mostra de Sainets

34

Premi Malva Alzira al Millor Poema Satíric

48é Premi llibret de falla de la GVA Millor Ninot de la Secció Primera Falles Infantils

Premi d’Enginy i Gràcia de la S. Primera F. Infantils

1r Premi Secció Primera Falles Infantils Premi Crítica Local Falles 2023

4t Premi de la Secció Primera de Falles Grans

35

Artista: Xavi Tur Lema: En la granja de Cullera, ia, ia, oh!

Secció: Primera Premi: Quart

36

Falla Gran 2023

Artista: Jorge Gil Lema: T’estimem Pachamama Secció: Primera

Falla infantil 2023

Premi: Primer

37

Snif...

Records

38

39

40

Glu-glu

41

42

humm...

43

??

Onomatopeies

44

fetes art

45

??

LES ONOMATOPEIES A LES FALLES INFANTILS Entrevista a Jose Gallego Gallego Aquest any les onomatopeies són el fil conductor de la nostra falla infantil, i en conseqüència aquesta temàtica l’hem trasbalsat a la falla gran perquè tot tinga coherència amb fil conductor del llibret. Tot i ser un recurs molt infantil i visual, no hem trobat pràcticament referències de falles que tracten aquesta temàtica, tot i això, en aquesta entrevista us presentarem una molt especial. Així, a propòsit de la seua falla infantil Onomatopeia, plantada l’any 2015 en l’encreuament de Sant Vicent-Periodista Azzati de València, hem volgut conversar amb aquest artista faller sobre l’ús del recurs de les onomatopeies per a la realització de falles infantils.

AUDIOLLIBRE

46

47

??

48

Biografia Jose Gallego Gallego (Gandia, 21 de febrer de 1980) és un artista faller. Planta la seua primera falla el 1998 per la comissió Rois de Corella a Gandia als dihuit anys.

Es forma als obradors de José Sanchis, Palacio i Serra i Pere Baenas participant en les Falles que l’artista de Daimús planta a Sueca-Literat Azorin, Plaça del Pilar i la municipal de València en 2004. La figura d’Andrés Martorell resulta clau en el seu aprenentatge. A partir d’aquest moment comença la seua carrera artística en solitari obrint taller a Beniarjó.

La seua producció a València s’inicia amb “Catapúm-chimpún-mec” a l’encreuament de Sueca-Literat Azorin. Continua plantant un any més per la comissió de Russafa guanyant el segon premi d’especial gràcies a “Abrakadabra”. En 2010 la comissió Duc de Gaeta-Pobla de Farnals compta amb ell i amb “I love Horta”, un alegat en defensa de l’Horta, obté el primer premi de secció primera infantil. Des de 2011 fins a 2014 s’encarrega de la falla infantil d’Almirall Cadarso-Comte Altea de nou en secció especial. En 2015 participa en segona infantil amb “Onomatopeia” per la cèntrica comissió de Sant Vicent-Periodista Azzati rebent doblet de primers en falla i en enginy i gràcia. Torna a primera amb “T’imagines” per la comissió Exposició en 2016. En 2017 aconsegueix el primer premi de Secció Especial infantil de les Falles de València plantant “Abecedari artesà” per la comissió Convent de JerusalemMatemàtic Marzal, on plantarà habitualment fins a 2024 aconseguint dos primers premis més en 2021 i 2023.

Pel que fa a Falles grans ha realitzat dissenys i col·laboracions amb l’artista Toni Pérez en 2016 per “1916. Més que un mercat” plantada a la demarcació de Comte Salvatierra-Cirilo Amorós, en 2018 per “Llibertat!” a Na Jordana i amb Francisco Vizcaino en 2019 per “Punts de vista” a Espartero-G.V. Ramón y Cajal.

La seua trajectòria a les Fogueres d’Alacant té el punt de partida l’any 2008 obtenint el primer premi de categoria primera infantil al districte de Sant Blai-La Torreta.

Debuta en especial en 2010 aconseguint el màxim guardó a la mateixa ubicació. A partir de 2013 passa a Fogueres adultes junt amb Manolo Algarra a Sant Blai de Dalt.

Des de 2014 fins a l’actualitat el binomi planta a la demarcació de Séneca-Autobusos assolint 4 primers premis de categoria especial i tres ninots indultats.

Les seues obres tenen un estil caracteritzat pel trencament de línies i l’estilització de figures amb una pintura de colors cridaners. És habitual trobar ninots plens de ganyotes amb anatomies deformades als cadafals infantils. L’espontaneïtat és part fonamental de les seues creacions. Jose Gallego beu de la font dels artistes clàssics.

Gaudeix molt en el pensament i selecció d’idees jugant a imaginar el resultat final i deixant part del seu treball a la improvisació sense tancar del tot.

L’artista no només ha plantat al Cap i Casal valencià. La seua obra també està present a localitats com Alzira, Silla i Dénia on ha aconseguit importants guardons, i aquest exercici plantarà en la comissió Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal a la secció Especial de València i a la Falla Vilanova de Gandia.

49

Fas unes falles amb unes temàtiques molt enginyoses, com t’inspires per a traure aquestes temàtiques?

La veritat és que m’inspire en les coses que tinc al voltant de la meua vida. Intente sempre buscar temes que s’hagen tractat poc o res, i cada vegada li done més importància al guió.

Crec que a banda que les falles siguen boniques, estèticament agradables, han de contar una història i jo crec que si no tinc una història que contar no em faig avant per a fer una falla.

??

Com és el procés de recerca i investigació per a elaborar els guions?

Doncs, normalment quan tens una idea en el cap, després has d’encaixar-la amb l’estètica.

En el cas de la falla de la qual parlem, la de les onomatopeies, volia fer una falla que tractara aquest recurs lingüístic, i després de pensar molt em van venir al cap la figura dels mims per al centre. A partir d’ací vaig generar un guió mental i quan vaig creure que ja tenia prou material per a fer-la, vaig començar a dibuixar, tirant avant les escenes que la completaven.

Com sorgeix la idea de fer una falla dedicada a les onomatopeies?

En aquest cas tenia molt a veure la secció. Era una falla per a la comissió Sant VicentPeriodista Azzati, una falla de segona secció, i en principi vaig pensar que era una temàtica per a una falla no molt gran, diguem que no era de secció especial. Considerava que era una temàtica que em vindria bé, perquè en un principi pensava que no tindria molts recursos, és a dir, creia que era una temàtica un poc limitada, però després, una vegada anava estirant el fil, em vaig adonar que no, que era una falla amb moltes possibilitats. El que m’agradava d’Onomatopeia és que per a mi les falles han de ser molt visuals i que parlen per si mateix i en aquest cas jo crec que les onomatopeies em donaven aquesta opció.

Per què consideres que les onomatopeies són un bon recurs per a una falla infantil?

Com he comentat abans, les onomatopeies són un tema molt visual i molt fàcil d’entendre.

Era també una temàtica poc vista en el seu moment. A més, crec que també per al tema de l’enginy i gràcia donava molt de joc a l’hora de construir les diferents escenes. Tot plegat és un tema molt infantil, de caràcter didàctic, i que a més a més personalment m’agradava molt.

Com plantejares el guió de la falla? Concretament el d’Onomatopeia.

Ho vaig plantejar perquè tot girara al voltant de les figures de la parella de mims. A partir d’ací, vaig anar dibuixant i les coses que se m’anaven ocorrent encaixaven dins de la idea. La intenció era crear jocs de paraules amb els noms de les onomatopeies, per exemple una vaca que exclamava que havia fet “Muuucha leche” o un gosset que se sorprenia “guau, un os d’or”.

El vaig plantejar d’alguna manera com si fos un joc personal, en el qual em vaig divertir molt a l’hora d’executar-lo.

50

51

??

52

Quines onomatopeies trobem plasmades en la falla?

Fent memòria, perquè ja fa molts anys, recorde que en les figures centrals que eren els mims, estava la xiqueta donant-li un bes al xiquet i apareixia representada l’onomatopeia muac. També trobàvem un gosset amb el guau, un gat amb el miau, i molts animals amb els seus respectius sons. Així mateix, podíem trobar el so de l’explosió dels coets (pum), el d’un rellotge (tic-tac), les campanes (tilín-tilón) i fins i tot una xiqueta que es tirava un pet (prrt). Era tot molt visual com ja vos he dit abans.

Respecte a l’estètica de la falla, les onomatopeies la van afectar d’alguna manera?

Era una falla que seguia la línia estètica que jo practicava en aquell moment. Crec que a partir d’aquesta falla, possiblement, vaig entrar en una línia més infantil pel que fa a les temàtiques dels meus projectes. Tots els projectes t’enriqueixen d’alguna manera, i aquest, especialment, ho va fer en aquest sentit. El tema de les onomatopeies va afectar clarament en una visió més còmic de la pintura, ja que tenia un joc de color que estava tota pintada amb una gamma de colors limitats, que eren el roig, el negre i blanc, i poc més, dotant-la d’un estil propi.

Quina és la teua opinió respecte del resultat final d’aquesta falleta? És una falla amb la qual em vaig quedar molt content. I una vegada plantada vaig pensar que potser m’haguera agradat haver-me reservat la idea per a una falla d’especial, perquè pense que l’haguera pogut desenvolupar molt més, donat l’amplitud del tema de les onomatopeies. Tot i que en un principi pensava en un projecte menut, més indicat per a una falla de segona, podria haver donat joc per a fer una falla d’especial i haguera quedat també molt bé. Em vaig quedar molt satisfet perquè els visitants, sobretot els xiquets, van connectar amb la falla. És una falla molt recordada pels fallers.

Per acabar, et veurem algun any plantar a Cullera? És un lloc on mai he plantat, però la veritat és que possiblement algun any podria donar-se l’oportunitat, tinc entés que hi ha un gran nivell a les falles infantils.

53

ONOMATOPEIA INFANTIL

??

Artista: Jorge Gil Sapiña Lema: Onomatopeica Secció: Primera EXPLICACIÓ: Salva Andrés Martín AUDIOLLIBRE

54

ONOMATOPEICA

Carrèc-carrèc!

Un any més us hem plantat, una falla sorprenent, la voràs bocabadat, i gaudiràs aprenent.

Quin escàndol està armant, l’avi és pitjor que un xiquet, la carraca va tocant...

I no pot parar mai quiet!

OHH!

Ha-ha-ha!

Molts sorolls descobrireu, són tots onomatopeies, que encara no els coneixeu?

Pareu ben bé les orelles!

El net no para de riure, mentre el iaio fa maldats, i és que a ningú deixen viure...

Tenen a tots enfadats!

ZIUM!

ZZZ...

Vos seran molt familiars, cada dia els escolteu, alguns són molt peculiars...

Feu una volta i voreu!

Mira que serà mandrós, a tota hora està dormint, no pot negar que és un gos...

Ni als xiquets està sentint!

Ring-ring!

Nyic-nyac

Ring-ring sona el telèfon, d’una manera insistent, com siguen de “Vodafon”...

El penjarà en el moment!

Ella es balanceja amb força, per així a l’índia atrapar, compte que el cavall no es torça...

O amb un bac es pot topar!

Psssst!

Bang!

La mare mana callar, i estan tots escarotats, per telèfon vol parlar...

Pareu ja o tots castigats!

Ella apunta atentament, per a poder disparar, però amb tant de moviment...

Segurament fallarà!

55

??

56

Brllll!

Piu-piu!

Punteria no ha tingut, la vaquera disparant, l’índia no ha decaigut...

Mira com s’està burlant!

Tot el dia està piulant, ja no ens deixa ni dormir, com continue cantant...

Jo ja em vaig a deprimir!

Nyaaau!!

Nyam-nyam!

Dedicar-se a l’aviació, vol fer quan siga major, i amb molta imaginació...

Ja practica al menjador!

Mira que serà fartera, ja és el segon entrepà, menja més que Sangonera...

I al gosset ni una llepà.

Ploff!

Bub-bub!

De tant de fer l’animal el globus ha rebentat, no es pot comportar normal?

Quin matí ens ha donat!

El pobre està famolenc, ni un trosset li ha deixat, mira si està tremolenc...

Que la cama li ha pixat!

Prrut!

Flash!

Tanta força havia fet, creia que s’havia cagat, d’un bot s’ha tirat un pet...

I a tots ens ha empudegat.

Una foto ella m’ha fet, i uns filtres li ha posat, com que ara ja isc guapet...

A l’Instagram l’he penjat.

Meu!

Tatxim-tatxim!

Ja veus com miola el gat, que vol caçar el canari, però el molt llest s’ha amagat...

I trobar-lo és un calvari.

Com de mal toca la banda, crec que els falta assajar, Sona molt desafinada...

I a mi em van a marejar!

57

ONOMATOPEIA gran

??

Artista: Jorge Gil Sapiña Lema: Onomaiapeia, la ciutat maia de Mayor Secció: Primera EXPLICACIÓ: Salva Andrés Martín AUDIOLLIBRE

58

BUM!

PAM!

El xaman socialista

Un colonitzador popular

Després de les eleccions, quasi no res ha canviat, pocs treballen als escons, i Jordi està encantat!

Molts vots han colonitzat, en aquestes eleccions, tres regidors han pujat, que no es toquen els coll...

Màgia haurà d’efectuar, fent una bona conjura, si més vots no vol minvar, en esta legislatura.

Toca fer oposició, als del grup socialista, i a tots llocs l’aparició, perquè els passen revista.

Un xaman amo i senyor, amb majoria absoluta, volies més anys de Mayor?

Ara del votat “disfruta”.

Usen les xarxes socials, per a fer oposició, i ensenyar tots els “percals”, que hi ha en la població.

GRRR!

BUB-BUB

Un guepard compromés ;)

El gos de VOX

Tan ràpid que van entrar, dins del nostre ajuntament, ara sols ve a quedar, un regidor solament.

El partit del diccionari, ja ha entrat en el govern, ens espera un calvari...

Als rojos vol en l’infern!

Almenys dona més canya, i ens lleva l’avorriment, els plens són una castanya, no són com antigament.

Gonçal tot vol criticar, ara dins del consistori, però quan vol viatjar...

No fa tant de rebombori!

59

??

60

UFFF!

OHHH!

ELS SACRIFICIS DELS CULLERENCS

EL CALENDARI MAYOR

Un poble sacrificat, és la nostra Cullera, viure ací és complicat i hi ha qui es desespera.

Jordi ara vol repartir, el turisme durant l’any, i ho pretén aconseguir, amb un calendari estrany.

Imposts en gran quantitat, tot el poble està pagant, diuen que no han augmentat...

Però tampoc van baixant!

Fer moltes activitats, per moure l’economia, i així no tenir parats, que reneguen tot el dia.

Amb el nou local faller, molt haurem de caminar, i és que on el van a fer...

Quasi a Sueca haurem d’anar

Cal tindre imaginació, per a poder ofertar, aquesta programació, i al turista acontentar.

Un altre gran sacrifici, és no poder aparcar, açò sí que és un desfici, no t’ho pots ni imaginar.

Una regata a l’estany, o un festival de cançons, vol que ens visiten tot l’any...

Omplint-nos els butxacons!

I si és per a treballar, com d’indústria manquem, fora ens n’haurem d’anar, i molt de gasoil gastem.

També una biennal, dedicada als fideus, este Jordi és genial...

I ningú li para els peus!

61

??

62

BUUU!

TURURÚ!

ELS TURISTES COLONITZADORS

ELS RITUALS DELS FESTIVALS

Cullera és colonitzada, quan arriben els estius, de gent està abarrotada, fent fora als pobres natius.

Són els rituals de l’estiu, a Cullera els festivals, amb el soroll ningú viu, i s’ompli tot de xavals.

Pipes, passeig i platja, per gastar-se ben poquet, el voràs allà on vaja...

Amb el seu moneder quiet!

Si vols comprar entrades, fes-ho amb antelació, ja cal que molt estalvies...

Perquè costen un renyó!

La mar de bon de matí, sembla el ral·li Dakar, corren fins al seu destí...

Per a un bon lloc ocupar!

Quan entres pagues per tot, ves preparant la cartera, t’hauràs de comprar el got, i carregar la polsera.

Volen fer de la ciutat, el seu propi balneari, i tot ben prompte tancat...

Per dormir el seu horari.

No hi ha ombra i fa calor, a les vesprades d’agost si vas per la nit millor, o et pots quedar descompost.

De tot es volen queixar, I poc o res els apanya, Sabeu on podeu anar?

Allà dalt de la muntanya.

Compren tot a Mercadona, no res al comerç local, els del càmping fan la mona...

I Roig guanya un dineral!

63

Onomatopeies ugg!

FRANCISCO FERNANDEZ RUIZ pàg. 66

. . . f i n es

Josep Mª Tomás González pàg. 68

u pa !

RAMÓN MARÍ BOHIGUES pàg. 74

b , a l b hmm

FRANCISCO FERNANDEZ RUIZ pàg. 82

64

. . . a l la , b p.a.u pàg. 76

versades ohh!

fani criado ripoll pàg. 72

xst!

javier nàcher ortíz pàg. 70

heu!

marisol moll pàg. 80

AIII!

antonio bolufer garcia pàg. 78

b it

o l l t i llo-b

josé antonio montagud figueres pàg. 84

65

UGG! “Onomatopeia del so que s’emet per l’angúnia d’alguna olor” Les olors… En Falles les olors ens evoquen aromes tan reconeixibles per a totes les valencianes i valencians com la de pólvora, fruit de l’esclat dels coets. També la gastronomia ens aporta la inconfusible olor dels bunyols de carabassa, sols d’olorar-los ja et pots fer a la idea que són deliciosos. No obstant això, les falles també ens poden despertar altres olors menys atractives per al nas humà: una embafadora brafada d’allioli en el dinar del primer dia, la insofrible olor de peus provocat per les contínues cercaviles o l’olor de les aixelles d’algun faller que fa moltes hores que està de festa… UGG! Com se sol dir, de tot ha d’haver-hi en el camí del Senyor, per tant, a les Falles ens trobarem olors que ens captiven i altres que simplement farien que ens plantejàrem la nostra existència amb un gran UGG!

AUDIOLLIBRE

66

I PER A GUSTOS... OLORS! M’han demanat un poema que parle de les olors, però no d’eixes olors conegudes com a ‘fragància’, sinó parlant de pudors d’eixes que fan mala olor i s’oloren a distància.

No vull ser maleducat, però el tema, com és lògic, - que és el que m’han demanat podria ser classificat de brut i d’escatològic.

Qui no s’ha tirat un pet després de menjar fesols i estant gitat en el llit no ha menejat els llençols?

Segur que ho ha fet tothom!

I açò que dic no és de conya, el que passa és que en el llit, el que es fa durant la nit, contar-ho ens fa vergonya.

A mi el que més em molesta i em deixa descol·locat, és quan alguna persona, siga home o siga dona, fa molta olor de suat.

Eixa olor de ‘sobaquillo’ que van deixant al seu pas, per no utilitzar sabons, li canten els ‘alerons’ en com alcen algun braç.

Jo no podria ser dentista, jo no li trauria profit si m’arribara un pacient perquè li arranque una dent tenint un queixal podrit.

Si a algú li ‘canten’ els peus a mi m’entra malestar, perquè eixa olor tan salvatge, com no m’agrada el formatge, tampoc la puc suportar.

M’agrada molt l’allioli, però a mi el que no m’agrada, - perquè jo soc un maniós és que s’acoste un graciós i m’amolle una brafada.

Per això, fart d’olorar tot el que m’arriba al nas, hui m’acabe de comprar una careta antigàs.

FRANCISCO FERNANDEZ RUIZ

67

ESNIF...

“Onomatopeia del soroll que fa algú que aspira amb força aire pel nas, ja siga per ensumar alguna cosa, perquè plora o perquè està refredat” La vida pot fer moltes voltes, fins i tot, per a les falleres i fallers que estimen la festa de les Falles per damunt de tot. De sobte, ens podríem veure obligats a abandonar la nostra estimada terreta per motius laborals i deixar la nostra volguda festa de costat. O passar unes Falles a l’hospital per motius de salut… Esnif... Els records i la melangia omplirien els nostres pensaments. El fet de no poder veure la falla plantada. No poder lluir engalanat amb els vestits tradicionals. No gaudir de la companyonia de tota la comissió, del so de les xarangues i les mascletades… No hi ha angoixa pitjor per a un faller de veritat que no poder estar present en els dies grans de la seua festa.

AUDIOLLIBRE

68

Al LLUNY Març es precipita en el calendari espentat per una primavera nova que arrapa el fred dels finestrals amb febles raigs de llum matinal.

Al març, repica el tabal excitat al pas multicolor de sedes brodades, mentre la dolçaina marca el ritme màgic d’un torrent desbordat d’incessants flors.

Les flors romanen ensopides esperant que la calor les anime a un nou remolí de pètals que adornaran corriols i camps.

Els carrers s’omplin d’art ancestral i antic, modelat amb carícies de mans expertes que converteix la humilitat en formosa galania per a oferir-lo en sacrifici al bes del foc.

Els aromes de la vida airegen els carrers, però sense els blancs perfums de tarongina que perduren en la meua dolguda ànima com un escapulari de penitència sensorial.

Mou els meus sentiments al ritme compassat de l’harmònica simfonia de metalls i vents que vessaran les seues notes per on passen, omplint d’aplaudiments les voreres repletes.

Pròxima en el temps, endevine la teua arribada i se m’ennuvola la vista de líquida tristesa, perquè encara romanc en la distància sense poder endevinar quan tornaré al teu si.

Tornaran els olors de bunyols i xocolate a inundar les pituïtàries anheloses, mentre, enceses branques de secs tarongers, preparen impacients estómacs expectants.

Guarde cada record viscut amb tu com una enyorança insistent i contínua que reclama a crits la teua alegria perquè el meu cor puga bategar al teu ritme.

Recorrerà l’olor de pólvora els balcons, s’inundaran les nits de centellejos, en retronar, incruents, feliços i virolades carcasses i petards embogits de purnes.

Sempre arribes amb els braços oberts per a acollir de nou el renàixer de la vida i, al lluny, m’emocione incontinent, desitjant embolicar-me en la teua bogeria.

Març et porta al meu cor entristit i jo, al lluny, enyore la teua vital essència, mentre la meua ànima desitja sencera poder viure, de nou, la bogeria de la festa fallera.

Josep Mª Tomàs González

69

XST! “Onomatopeia del soroll que s’emet per cridar l’atenció o que algú rectifique alguna cosa” No hi ha figura més important en una comissió que el president.

No llueix tant com una Fallera Major, ni provoca la tendresa dels representants infantils, però és el capità del vaixell.

Conegut per ser una persona amb paciència infinita i una esquena com un camp de futbol, per carregar amb tot el que suposa la gestió de la comissió, és moltes vegades menyspreat i criticat pel gruix de fallers. Què s’acaba la beguda? Culpa del president. Què es tanca massa prompte el casal? Culpa del president. Què no ha eixit premiat el número de la loteria de Nadal? Culpa del president. Ja està bé de fer-li la tasca que comporta el seu càrrec més insuportable del que ja és. Posemnos en la seua pell, i quan parle XST! Cal escoltar-lo i donar-li tot el suport que necessite. Sols així evitarem que aquesta espècie, seriosament amenaçada en perill d’extinció, desaparega per sempre.

AUDIOLLIBRE

70

XST! QUE PARLA EL PRESIDENT! Arranques amb gran il·lusió, no caps en tu de goig.

Ignores tota eixa pressió que tindràs en cada decisió i acabarà tornant-te boig.

Has de preparar-te la cartera, a l’empresa demanar un augment.

Si no no trobaràs la manera, en qualsevol acte que es fera, de poder anar un poc decent.

No podràs agafar-te la baixa, ni en cap acte fer una vaga.

Has d’estrényer-te molt la faixa, mal humor guardat en una caixa, el psicòleg qui te’l paga?

Et toca fer-te molts models, triar color per als jupetins.

A la tradició hem de ser fidels, o protocol ens agafarà recels i voldrà canviar-nos de calcetins.

En el casal com al parlament, però sense sous desorbitats.

Arriba divendres eixe moment on s’escoltarà al president, amb abillaments ben triats.

Si l’agenda estava abarrotada, encara faltava l’ajuntament.

Ens toca formar en la baixada, disfressar-nos en la cavalcada, per a l’alcalde tindre content.

A la reunió els de sempre.

Només faran que renegar.

No poden arribar a comprendre que al president han d’atendre si després li volen criticar.

En el Pilar també ens vestim, pots imaginar-te l’emoció.

Durant l’any no ens avorrim, no hi ha embull que no assistim, si volem cobrar la subvenció.

Pitjor els que mai assisteixen.

No s’assabenten del que es diu.

Són els que després es queixen, pel grup de whatsapp maregen, Als presidents ens deprimiu!

Tenies ganes de ser president?

Espere no haver-te llevat la idea...

Si sense càrrec estàs content, continua en la barra bevent i estalvia’t tota esta odissea.

JAVIER NÀCHER ORTIZ

71

oh!

“Onomatopeia del so que usem per a manifestar diferents emocions segons el to i la manera de ser proferida, com sorpresa, admiració, pena, alegria, desaprovació, por o dolor” El poema és una analogia entre les Falles i un grandiós collar.

Les baules serien les diverses entitats socials, econòmiques i culturals que van afegint-s’hi. L’anella protagonista dels versos, som les persones de les comissions, necessàries i amb el deure de llegar-les a les noves generacions. Dit açò, entre la facilitat de la poesia per a insinuar qualsevol emoció sensitiva, sensual - oh! Mare meua! - o sensorial per al cos; i el fet de jugar amb llibertat amb els dogmes poètics, em pareix que quasi he aconseguit uns versos prou visuals i bastant propers a la descripció dels dies de Falles que ens evoquen una raó que no té més resposta que la vida és per viure-la en cos, ànima i sentiments. oh! Les Falles!

AUDIOLLIBRE

72

DE LES FALLES, OH! EN SOM UNA BAULA MÉS! Una certesa dels sentiments, un doll de l’emoció per l’existència, un aglomerat del que els lligams, arrelats, des dels llegats dels parents, porta a la d’ara identitat valenciana.

Una emoció, corpresa de l’essència i a ras del cos amb fibres carnals, emperò remenades d’una estima, un voler, un amor per la falla viva que a grapats, oh! És ben sensorial.

Tota comissió fallera es desvaneix, des de la cendra a terra cap a la plantada; des dels dies de faena fins a l’esclat amb la xaranga en cercavila pels casals arreu del seu poble on se la reconeix.

S’hi passeja i és ben aclamada amb deliri vehement i fort, Per la música és enamorada.

Oh! Sonata d’harmonia al cor tota de pólvora perfumada.

A les més tradicionals, després vindran d’altres cançons, díscoles i alegres de ritmes cantats i ballats als casals tant de modernes com d’antigues.

I ara, oh! Els del control del foc!

Jugarem amb la poesia, com si del març s’acostara la lluna, tota simbologia, i permís ens donara per versar lliurement d’il·lusions, de qui per la falla: tot i més!

Des dels símbols de primavera, amb parotets endins del cor, sospirem per la festa amb lligams de totes les Belles Arts; Totes fetes ames i senyores dels carrers.

Qui des del moll dels seus ossos, n’és conscient i sent la vida fallera, mai no la farà rutina, ni una faiçó determinada, ni tampoc, un hàbit dels inferits en els costums, en les normes, concertades o permissibles; actes foragitats de l’embrió de la festa.

I en entrar-li l’amor amb veraç realitat d’un poble on es planten falles per honorar el foc, amb llàgrimes silencioses, indefinibles, llàgrimes de plenitud, viu i sap que la falla reviu…

Alhora, oh! Li sonen partitures passionals: El faller, El cant de l’estoreta, Un pasdoble “Tinc un mànec de tres pams i mig…”

Cançons de mare…

FANI CRIADO RIPOLL

73

UPA! “Onomatopeia del so que produeix el fet d’alçar alguna cosa, com per exemple un teló” Els sainets i les obres teatrals són un recurs que les comissions falleres tenen per poder traure alguns diners extraordinaris.

L’organització d’un grup teatral sol ser desesperant: dificultats per a trobar obres amb diferents personatges que s’adapten al repartiment, contratemps per a trobar dies on assajar, actors que no s’estudien el paper… Dur endavant un espectacle teatral porta molts maldecaps als grups teatrals de les comissions falleres, però entre tant de maldecap… UPA! S’alça el teló i arriba el dia de la funció, tot eix a la perfecció, el públic que abarrota la sala és un clamor i tots aplaudeixen (fins a les xicotetes equivocacions). Després de tot l’esforç el reconeixement del públic és la principal motivació perquè el cicle torne a començar i el pròxim exercici es tiren endavant, un any més entre maldecaps, aquests espectacles.

AUDIOLLIBRE

74

ONOMATOPEIA D’UN ESPECTACLE Xe! Enguany hem de fer sainet?

El temps se’ns tira damunt, després s’espanta el forment, i ens entrarà un patapluf.

Criat? Això està prou cru.

Eh! Que jo he de ser el senyor, Per què? Perquè ho digues tu?

No, perquè soc el director.

Quina obra farem enguany?

Ta, tararà, està que és molt divertida.

Si la feren fa un parell d’anys, els doctes de la nostra falla veïna.

Serà un fracàs com una casa.

Enguany en mi no conteu, que l’assumpte ja se’n passa, i xas, que a mi no em fotreu.

I aleshores quina fem? Tururut!

Ja està, parlem en Paco, l’autor, que ell sempre en té una a punt, ah, i cadascuna és millor.

Dring, dring així no es pot assajar.

Valga’m Déu, que no pot ser.

Us ho heu d’estudiar, que ningú se sap el paper.

A quina hora us ve millor?

Jo a eixa hora mate el cuc.

Més tard a mi em ve pitjor.

I jo tan prompte no puc.

Dia de l’estrena de l’obra, i croc, els nervis a flor de pell, hi ha possibilitat d’esbronc i de fer algun desgavell.

Ja està, quedem a les huit, passa un quart, no ve ningú, ja són les nou menys vint, i tic-tac, tic-tac sols estem jo i tu.

Tot ha anat com un rellotge.

Oe, oe, oe, el públic s’ha divertit, i no és un deu, sinó un onze, del bé que ens ha eixit.

Arrea, posa el burro davant, no siga cas que s’espante, ja passa una hora i un quart, i nyas, no hem llegit ni un acte.

El públic molt entregat, clap, clap, aplaudint fins les errades, tothom ha estat encertat, i s’han esplaiat en ganes.

Està, vos agrada a tots?

Tatxan! Aleshores esta fem.

Sí, perquè no n’ixen molts, i ja podem repartir papers,

Ningú recorda els mals moments, i el bon fi paga la pena, ohh, afloren els sentiments, quan ix redona la faena.

Grrr! Altra volta jo de “güela”, res, que així jo no em puc lluir.

Però com vols fer de joveneta?

Si ja estàs casada amb fills.

L’any que ve conteu en mi.

Muac! Muac! Besos en fervor, L’obra s’ha acabat ací, la pròxima encara millor.

Que jo vull ser la del nuvi!

Shiss! Però si li dobles l’edat, tu i jo serem el matrimoni, i este que faça de criat.

RAMÓN MARÍ BOHIGUES

75

BLA, BLA, BLA...

“Onomatopeia del so de parlar o conversar, de la xerrameca” Des de fa uns anys l’AC Falla Rei en Jaume I està creixent. No sols pel que fa a l’augment progressiu de falleres i fallers sinó també per la seua ferma aposta per la cultura, on cal destacar la defensa a ultrança de la llengua, el llibret que editen, que cada any es veu guardonat en els diferents concursos que participa o les divertides obres dels sainets que representen.

La comissió ha sabut construir una identitat pròpia, amb uns valors arrelats i una idiosincràsia que no dona pas a distincions generacionals pel que fa a les amistats dels seus components.

Ja fa temps que es tracta d’una comissió que fa parlar molt BLA, BLA, BLa... I a poc a poc s’està fent un lloc entre les grans comissions de Cullera. Tot i que, com pensen els seus components, ja és “la millor de tot el món”.

AUDIOLLIBRE

76

TATXAN! TATXAN! AQUESTA FALLA GRAN! Bla, Bla, Bla… Diran, diran, pensaran, però no sabran… com l’encís dels darrers raigs de flama en la brasa engronsa, jaient acompassada, venturosa falla.

Bla, Bla, Bla… Diran, diran, pensaran, però no sabran… com fanfàrria dolça i goig en qui hi acompanya, el tarannà flegmàtic del protocol desorienta la intriga i amb tova normalitat s’enfronta la perible comissió de gent, maldant per compartir somriguts, amerant carrer, cor i ment.

Bla, Bla, Bla… Diran, diran, pensaran, però no sabran…

Falleres i fallers en lliça afable del lliure albir patint i guarint la tradició de compartir.

On la traca esclata una allau de fruïció alliberant de les cendres renovació.

Bla, Bla, Bla… Diran, diran, pensaran, però no sabran… com l’ofrena obsequia quietud sobirana.

La resta d’actes són bells patrons llegant raons, fent veure i entendre la festa valenciana on la falla Rei en Jaume I llueix a gana.

Bla, Bla, Bla… Diran, diran, pensaran, però no sabran…

Enardir moments fent trontollar pensaments amb deler, i sense soltar-se del cor cada any faller pren camins diferents.

Falla d’intrepidesa incessant resplendeix, batega i cor arronsa, acomboia i desborda complicitats de somriguts amatents.

Bla, Bla, Bla… Diran, diran, pensaran, però no sabran…

Amb la serietat del gran joc es professa estima enlloc.

Roman complaent gojosa manera d’assaborir, Sara! exploradora de bones accions. Present immens de germanor i calor sincera, Beneïda Falla Rei en Jaume I.

p.a.u

77

AIII! “Onomatopeia del so que s’emet per a expressar por, dolor, desgrat, però també admiració i sorpresa” A Cullera aquest últim any han succés fets inimaginables i sorprenents. Amb les eleccions va aparéixer un nou partit, UCIN, que va captivar l’atenció de tots en la campanya. La celebració de l’aniversari de les lletres també va ser notícia per la seua excentricitat. L’aparició de rodones per tot arreu i porcs senglars en la pedania del Brosquil també han sigut temes d’actualitat. En l’àmbit faller, l’alcalde anuncià la construcció del nou local faller, situat quasi en Sueca. Així, els polítics del partit popular li han agafat el gust a fer d’influenciadors i penjar vídeos a les xarxes. Per a rematar l’any, la persecució de la policia que va acabar encastada dins del Burguer King o la disminució de l’enllumenat de Nadal. Amb tantes coses que han passat, AIII! Ja em fa mal la panxa. Com als pescadors de Cullera.

AUDIOLLIBRE

78

Aiii! Em fa mal la panxa!

Moltes coses han passat, aquest any ací a Cullera, que al poble han pertorbat, -mai no ho hauria imaginatI si no t’ho creus, espera!

L’alcalde ja ho ha anunciat, que farà un local faller, lluny del centre l’ha posat, quasi a Sueca l’ha ubicat...

I no sap com el va a fer!

Va nàixer un nou partit, UCIN per tots és volgut, tenia un James Bond distingit, un candidat embogit…

Quin alcalde ens hem perdut!

De safari pots anar, si t’arrimes pel Brosquil, porcs senglars et pots trobar, de nit solen passejar...

I ningú ja dorm tranquil!

De rodones s’ha inundat, tota Cullera sencera, allà on vaig me n’he creuat, d’oferta les han posat?

Conduir a mi em desespera!

Hi hagué una persecució, de cotxes dins d’un pàrquing, i la policia en acció, va acabar la conducció...

Estampats al Burguer King!

Els del Partit Popular, -influencers convertitsvídeos estimen gravar, per al poble criticar...

Fins de Reis Mags s’han vestit!

En les festes de Nadal, molt poca il·luminació, cosa que no és normal, estalviant-se un dineral...

Govern Grinch en construcció!

Les lletres compliren anys, amb un acte glamurós, on actuà Eugeni Alemany, volaren uns drons estranys...

Com seria de costós?

Tot açò que t’he contat, ha passat d’esta manera, mal de panxa m’ha ficat, tot el “tinglao” m’ha pillat...

Com als pescadors de Cullera!

antonio bulufer garcia

79

HEU! “Onomatopeia del so que s’emet per a expressar admiració o fervor” No hi ha acte que presente més solemnitat per al món faller que l’ofrena. Viscuda amb més o menys fervor per les falleres i fallers que desfilen pels carrers per tal d’ofrenar flors a la nostra patrona, és l’acte més participatiu de les Falles. És l’acte on la indumentària tradicional també assoleix el seu punt màxim d’esplendor. Però també ho és d’altre element indispensable per a la festa: la música. Els músics abandonen per unes hores les cançons més festeres que acompanyen les cercaviles per a tocar diferents pasdobles. Un conglomerat de color, música i emocions que fa que les persones que són espectadores d’aquest acte se’ls escape un Heu! d’admiració.

AUDIOLLIBRE

80

Passeig d’ofrena Senders replets de tendresa, de plaer.

Camins de jocs, de rialles i d’estima.

Vies que hui m’ensenyes atiranyant, vencent dificultats, esquivant caigudes, assimilant tot el bo que de tu aprenc.

Mantellina de fil brodada amb teler subjectada per una agulla finíssima, la que ma iaia lluïa ufanejant.

La teixida amb boixets per dones sabudes.

La que es porta a l’ofrena, el camí que emprenc.

Amb els consells Mare, m’he ensenyat a ser.

Amb l’estima intentaré trobar la rima, la mètrica que divulgaré inculcant per reconfortar tantes mans abatudes, intentant calmar el plor que desatenc.

A tu Mare! Mare d’aquest món faller.

Per tu recórrec aquest camí amb estima, amb il·lusió, amb desig. Alleugerant el cansament, el silenci de veus mudes, la injusticia d’un món que no comprenc.

Soc a l’arbre com la flor del taronger.

Afalac sublim que el perfum regalima que ompli el tapís del meu País, impregnant d’aromes, mots, identitats resoludes, per donar harmonia a tot el que emprenc.

Ram de clavells amb la flor del gesmiler al vestidor oferiré, a vostra il·lustríssima, la que dia a dia i sempre acompanyant m’ha dotat per superar crisis viscudes, trobant vida, passant del negre al rosenc.

Per això mateix, per aquest menester hui m’engalanaré pulcra, acuradíssima.

Sinagües de llenç amb notable volant.

Lligacames amb calces blanques ganxudes.

Ferm a la cintura cancan rodonenc.

I quan ta imatge m’acarone amb deler, vessarà la llàgrima que regalima.

La que cada any emergeix aprofitant el sentiment de les mirades volgudes, les que amb goig, les que amb ceguesa de tu prenc.

Falda de seda color roig cridaner.

Gipó ajustat per fer que semble més prima.

Sabates de pell amb teixit conjuntant.

Als tres monyos unes pintes punxegudes.

Arracades, collar i llaç moradenc.

S’escoltarà música, crits al carrer.

L’escama de la gent que adora i que estima, que cada divuit de març va camejant per vies, seguint tradicions nascudes amb la fe i l’amor pel món que jo defenc.

MARISOL MOLL

81

HMM...

“Onomatopeia del so que es fa per expressar incredulitat, desconfiança, dubte o reticència abans de començar a parlar” L’ús del valencià en els llibrets fallers està cada vegada més normativitzat. La llengua està en constant evolució i un dels aspectes que en aquests anys s’està valorant és l’ús del llenguatge inclusiu al llibret. Aquest tipus de llenguatge ha causat algunes polèmiques en alguns sectors de la nostra societat. Però… Hmm... És realment el llenguatge inclusiu?

Dintre del gènere del llenguatge trobem una sèrie de substantius que no tenen flexions de gènere i que pertanyen a un gènere conegut com epicé. Aquest gènere designa indistintament individus d’ambdós sexes. Seria aquest gènere la solució per tal d’aportar al llenguatge tota la inclusivitat que se li exigeix? O, per contra, estem anant massa lluny amb això del llenguatge inclusiu?

AUDIOLLIBRE

82

REFLEXIONS GRAMATICALS Amb les coses del llenguatge estic fet un embolic...

En femení diem: xica, en masculí diem: xic, però no es pot dir: marita al femení de: marit.

Amb la paraula cavall, també passarà el mateix, el femení no és cavalla, perquè cavalla és un peix.

Tu t’has parat a pensar per quina raó rantella té gènere femení i no hi ha cap masculí que puga fer-li parella?

A mi el tema m’intriga i el meu cap sempre cavil·la per no trobar masculí per a formiga o goril·la.

El mateix passa amb l’anguila que tampoc té un masculí, perquè eixe és el nom de pila i és gènere femení.

I què passa amb la tellina que tampoc té masculí?

El mateix que amb la tonyina..., són gènere femení.

Tant de llenguatge inclusiu que reclama algun partit... i tampoc té femení la femella del mosquit.

I en són moltes més paraules, el diccionari està ple d’un gènere gramatical, que el seu nom sona fatal, i es coneix com: epicé.

Designa el nom d’una espècie, com per exemple l’abella, de gènere indiferentment que utilitzem normalment tant si és mascle com femella.

Jo ja puc dormir tranquil, perquè he arribat a la fi i he aclarit algunes coses del masculí i femení.

FRANCISCO FERNANDEZ RUIZ

Podem dir: gat i gata, podem dir: gos i gossa, però el masculí de rata..., això ja és una altra cosa.

83

BITLLO-BITLLO “Onomatopeia del soroll que es fa en treure diners d’una bitlletera o d’un portamonedes” Quan ens apuntem a una comissió fallera el primer que hem de saber són les nostres obligacions econòmiques. Quin és el preu de la quota, si s’inclouen les loteries, les entrades obligades en certs espectacles que organitza la comissió… Qui és faller sap que amb els diners de les quotes les comissions falleres no arriben a cobrir totes les despeses dels pressupostos fallers, i que durant l’any són moltes les activitats o rifes que es preparen per a augmentar els ingressos de l’exercici. Tot açò sol provocar un descontentament entre els fallers pel continu bitllo-bitllo que suposa per a les seues butxaques. Un descontentament totalment necessari per als pressupostos de les comissions falleres.

AUDIOLLIBRE

84

FALLES, RIFES I QUOTES, O ALTRES FORMES DE VIURE PAGANT Des de fa uns anys va canviant el sistema de quotes.

I els fallers i falleres estem ja fins a les pilotes.

500 € eurets em costarà la falla… O això pensava…

Ah, pren les entrades del sainet, 15 més, que no me’n recordava.

Per al 9 d’octubre farem això de la burra i els numerets.

No t’ho digueren? 3 paperetes i altres 15 eurets.

Acaba la tardor i s’apropa Nadal.

La grossa no ens toca, però loteria un grapat.

Per l’any 2008 crearen la rifa anticrisi.

La bambolla ha acabat, el nom li han canviat, però no el desfici.

Ja no sé si estic pagant a la falla o l’hipoteca.

Quan veig un missatge del tresorer, la cartera em gemeca.

S’acosten les Falles, estem a febrer, impossible que ja s’inventen res.

Falleres, fallers, tres entrades per al teatre, sols seran 12 € més.

Visca el mes de març, ja són Falles, tots contents.

Ja està tot pagat, les quotes i els invents.

Enguany ha apujat el preu de la beguda.

Posarem tiquets i cadascú que pague com puga.

Doncs sí, 500 euros em digueren que costava la falla, però no em parlaren dels suplements, ni de pagar la cassalla.

Ara estic pensant demanar la baixa, mentre rese un rosari.

Perquè aquest any pagarem més, que és l’aniversari.

josé antonio montagud figueres

85

Onomatopeies ! h h O

JOAN CASTELLÓ PÀG. 88

! u u u M

! u u h A

SALVA ANDRÉS

r

g n i r ing ANTONIO BOLUFER PÀG. 102

i r G i Gr

PÀG. 94

C

! c a r atac

xit!

c n i l c Clinc

. . . m hum PÀG. 106

ÀNGELS FALCÓ PÀG. 110

ANTONIO BOLUFER

! f f f Bu

GWENDOLINE MOYA PÀG. 122

PÀG. 98

JUAN SAPIÑA

SUSANA ALBERT PÀG. 114

BENJAMÍN FONT

CLAUDIA PARREÑO PÀG. 128

! à u P

VIRGÍNIA FITA PÀG. 136

PÀG. 118

! m u i Z MARIO FONT PÀG. 132

. . . z Bz

ÀLEX MORALES PÀG. 140

86

EN PROSA

! c n i l C

JUAN GABRIEL FIGUERES PÀG. 144

m u B Bum

cli

ISABEL GALINDO PÀG. 148

Dr

! m a P

TONI SANCASTO

PÀG. 162

CARLES PRATS PÀG. 170

Buu!

QUIQUE FALCÓ PÀG. 184

PÀG. 156

PÀG. 152

NACHO MONTAGUD

R

o

HUGO FONT

CLARA SANJUAN

! g n i r ing-d

! m a l atap

an x o n i X

! p o l c p-

PÀG. 166

í! r a r a T

DAVID FERRER PÀG. 174

C

! p a l c p a l ÀLVARO MUÑOZ PÀG. 180

Nya m a y N

m

ESTEFANIA GARRIGÓS PÀG. 190

u l G G lu

MARA SEMPERE PÀG. 194

87

ohh!

“Onomatopeia del so usat per a manifestar diferents emocions segons el to i la manera de ser proferida, com sorpresa, admiració pena, alegria, desaprovació, por o dolor” Les Falles són una festa que aglutinen un gran nombre d’elements: pirotècnia, música, indumentària, art faller… Tots i cadascun dels seus vessants sorprendrien molts dels que les descobreixen per primera vegada. Però també no cessen de deixar atònits als qui ja ens tenen captivats. Ohh! Qui no s’ha quedat mai amb un pam de nas per l’esclat dels terratrémols finals d’una mascletada? Ohh! Qui no s’ha quedat captivat observant el treball minuciós dels artistes fallers? Ohh! Qui no s’ha quedat embadalit veient com les falleres i fallers desfilen durant l’ofrena lluint els seus vestits tradicionals? Ohh! A qui no li ha deixat atònit mai un llibret de falla? Les Falles són una festa que emociona, que evoca sentiments, són pur art, alegria, admiració. Tot això són les Falles, un estil de vida que vivim moltes valencianes i valencians.

AUDIOLLIBRE

88

Ohh!: bocabadats per les Falles JOAN CASTELLÓ LLI Periodista i membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF) Les Falles són una festa que no deixa indiferent a ningú. O les odies o les estimes, no hi ha terme mitjà, però per a la gran majoria són una festa que atrapa. Els seus rituals tenen una màgia especial, estan revestits d’emotivitat i es desenvolupen enmig d’una alegria contagiosa.

Per molt faller de tota la vida que sigues (ara es diu friqui) i malgrat que els actes tenen molt de previsible, sempre hi ha una possibilitat per a l’inesperat, per a la sorpresa, perquè es produïsca una cosa nova. La repetició no és, en aquest cas, sinònim d’avorrit. Sempre existeix un espai per a la improvisació, per a la novetat, per a deixar-te portar per la bellesa plàstica, per a sorprendre’t davant una nova proposta estètica, per a deixar-te portar pel ritme de la música tradicional, per a imbuir-te de l’atmosfera de la sonoritat pirotècnica, per a gaudir de la pluralitat de la indumentària, per a ballar al ritme de la música tradicional.

La primera vegada Són les huit del matí del 17 de març de 1967. Agafat de la mà de la meua àvia Rosario, baixe el carrer del Tir (llavors, Santa María de la Cabeza). La nit l’he passada intranquil, esperant que començara el dia. En arribar al carrer 25 d’Abril (llavors 18 de Julio) descobrisc, amb un Ohh de sorpresa, la falla del Galió, realitzada per Pasqual Carrasquer per a la comissió de Sant Antoni, la primera de la qual guarde record en el meu inconscient. Em quede extasiat veient i admirant la seua bellesa. Em pregunte com és possible que aparega plantada si abans de ficar-me al llit vaig passar per aquest mateix lloc i no hi havia res, sols asfalt. La meua innocent ment infantil registra aquest episodi com un misteri.

89

Respirem la pólvora amb fruïció i vibrem amb el terratrémol...

La pólvora Mediats de març de 1974. A les 13.30 hores sona la sirena que anuncia la fi de les classes del matí. Un nodrit grup d’alumnes del col·legi salesià del carrer Sagunt de València, tots estudiants de COU, eixim corrent en desbandada cap al centre de la ciutat. En arribar a la plaça del Cabdill ens situem davant de la tanca de seguretat que envolta el perímetre situat enfront de l’Ajuntament, amb els dits agarrats ben ferms al filat. En uns minuts comença la mascletada. I llavors, amb un Ohh d’admiració, les explosions es produeixen davant dels nostres nassos. Respirem la pólvora amb fruïció i vibrem amb el terratrémol. Som uns inconscients, tan pegats a la zona de la disparada, però encara no s’ha imposat la distància de seguretat.

La presentació Anys setanta i huitanta del segle XX. La Falla de Sant Antoni realitza unes espectaculars presentacions. Cada any, el decorat supera en imaginació i bellesa a l’anterior. És difícil superar-se, però s’aconsegueix: l’entrada de barques al port del Xúquer, els espectaculars ventalls amb varetes de fusta i tela pintada amb motius valencians, la jornada de caça en la muntanyeta dels Sants, els bells jardins d’una casa senyorial, la reproducció d’una cuina tradicional del segle XVIII amb ceràmica valenciana … Des d’un lateral, des de la part inferior o amb l’obertura de les graderies per la meitat, i acompanyades sempre amb un Ohh admiratiu del públic, les falleres majors, assegudes en els seus trons, fan la seua triomfal aparició mogudes amb un mecanisme de tracció mecànica fins a quedar situades en el centre de l’escenari. Un inoblidable espectacle visual.

90

La primera vegada, la falla del galió. La nova ona, de Pasqual Carrasquer.

Any: 1967. Arxiu: Joan Castelló.

Focs artificials Finals dels anys huitanta. Desenes de milers de persones omplin i bloquegen els voltants, a un costat i un altre del jardí del Túria, del primer tram del passeig de l’Albereda de València, on s’ha traslladat la disparada dels castells de focs artificials i la Nit del foc. L’explosió de cada palmera i la caiguda ingràvida i lenta de xicotets fanalets de paper, que queden a la mercé del vent, és acompanyada d’un Ohh bromista del públic. L’exhibició pirotècnica aconsegueix l’èxtasi dels assistents.

Experimentació i innovació Falles de 1993. Ronda per a veure les Falles de Cullera. En arribar a la del País Valencià… un Ohh de sorpresa ix de les nostres boques. És una falla que trenca motles, que s’allunya del formalisme habitual per a buscar nous llenguatges estètics.

Amb un cos central realitzat amb tauler, l’artista utilitza una tècnica especial en la pintura per a fer sensació de volum a una superfície plana. La gent s’enfada, això no és falla, asseguren.

Incomprensió generalitzada. Són els primers passos de l’experimentació i innovació en les falles de Cullera. No hi ha continuïtat. En el món de la festa l’evolució és lenta.

91

Les comissions de Cullera i els seus llibrets són ja un referent...

El llibret Segona dècada del segle XXI. Els llibrets de Cullera aconsegueixen nivells de qualitat i prestigi impensables tan sols uns anys abans. Les seues pàgines s’omplin de poesia satírica de l’explicació, articles, treballs de recerca, contes i sainets. Pluralitat de continguts i disseny. Cada vegada són més les comissions que aposten per dignificar el seu llibret: Raval de Sant Agustí, El Canet, Taüt, Rei en Jaume I, Xúquer, Sant Antoni, La Bega, Raconet, Passeig… Les comissions de Cullera i els seus llibrets són ja un referent en la difusió de la cultura popular amb reconeixements en tota la província… Fins que, amb un ohh ple d’alegria, dues d’ells se situen al podi dels premis de la Generalitat amb sengles tercers premis: Canet en 2014 i Raval en 2021.

La plantà Moment clau. És l’hora de materialitzar el projecte. Donar forma a un conjunt de remat, contra-remats, ninots i volums perquè la falla cobre tota la seua dimensió artística i satírica.

Moments de tensió fins que la grua, amb un ohh admiratiu d’un públic entusiasta que segueix a peu de falla tot el procés, encaixa per fi dues peces del coronament disposades en difícil equilibri. Però també hi ha moments de decepció i de frustració quan la pluja, el vent o una errada de càlcul fa desplomar-se tot o part del conjunt entre l’ohh horroritzat de tots els que estan al voltant. En uns fatídics instants, els somnis i aspiracions de tot un any cauen a terra i s’esfumen.

Però el contratemps també es converteix en unió entre els integrants de la comissió per a superar l’adversitat i començar de nou més forts i cohesionats. Raval, Taüt, Sant Antoni, entre altres, saben el que és passar per aquesta situació.

La música Balles la dansà i enfront tens a la teua parella que et mira amb timidesa, amb ullets mig tancats. Fas un pas i un altre pas. La seua roba toca la teua, la seua mà t’acarona la teua sense voler, sols un instant, i sents que el cor bateja a mil per hora. A la nit, en el ball de la revetlla, t’apropes, li dius unes paraules a cau d’orella i, ohh sorpresa anhelada, els vostres llavis es donen un primer bes. Després en vindran més.

92

La plantà és moment clau. Transportant la falla infantil (Rei en Jaume I).

Any 2016. Arxiu: Joan Castelló.

La cremà La culminació. El foc destrueix aquells aspectes negatius que hem criticat en la falla i permet iniciar, amb més empenta, un nou exercici. Quan la traca encesa en un lateral del carrer arriba al monument es produeix una explosió i, sense solució de continuïtat, les flames ho envolten tot, entre l’ohh expectant del públic. S’ha tancat el cicle.

En dir ohh, els fallers i falleres expressem emocions diferents: des de la sorpresa a l’admiració, des de la pena a l’alegria. Quan pronunciem l’ohh deixem patent que ens mola el que estem fent amb el nostre esforç econòmic i dedicació. És la nostra manera de dir que les Falles ens agraden molt i ens deixen bocabadats.

93

Muuu!

“Onomatopeia del so del crit del bestiar boví” Si hi ha una expressió que realment fa por a les falleres i fallers amants de la falla eixa és “el teu artista té bou”. Sí, bou. No és que ara els artistes fallers compaginen les seues tasques artístiques amb la ramaderia, sinó que aquest animal és sinònim que hi ha molta feina a fer. De vegades la mala organització d’un taller pot provocar que la marxa en la feina no siga la desitjada, aleshores MUUU! Hi ha bou! S’acosten les Falles i sembla que aquest animal ens pillarà, deixant inacabades o no acabades com realment s’espera alguns treballs. Aquesta situació és desagradable per a tots, artistes i fallers. I tant artistes com fallers poden prendre algunes mesures per tal d’evitar-ho. Qui té la culpa dels bous? Comissions? Artistes?

Cada part té la seua visió, però, si realment en alguna cosa coincideixen és en el fet que si hi ha bou, cal torejar-lo.

AUDIOLLIBRE

94

Muuu!

SI HI HA BOU, CAL TOREJAR-LO SALVA ANDRÉS MARTÍN Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I i membre de l’equip de Cultura de JLFC Tindre bou és una expressió molt coneguda dins del món faller, en particular, dins dels tallers dels responsables de la creació de les falles: els artistes fallers. Aquesta dita que fa referència a aquest mamífer boví, tan arrelat a la fauna ibèrica, significa que la feina no va com ha d’anar, o, cosa que és el mateix, que queda molt de treball per fer abans de la plantà de la falla i hi ha perill real que aquest no s’acabe com toca.

El món dels artistes fallers és un món en el qual la companyonia entre tallers brilla per la seua absència (sempre hi ha excepcions, ací comptades amb comptagotes). I aquest és un dels motius de la precarietat laboral que estan sofrint: la competència deslleial. No sols posar més per menys, cosa que donaria per a parlar en altre article (tot i que no sabria quina onomatopeia podria encaixar-li), sinó també pel fet de criticar i posar a caldo a altres artistes amb els fallers que els visiten. És molt comú que entre visites als tallers o esmorzars els artistes comenten que en tal té bou o que enguany en tal altre no acabarà la feina. Els rumors fallers corren més de pressa que la pólvora en els terratrémols finals de les mascletades. I normalment solen anar més desencaminats que un ànec en un garatge. Tot amb l’objectiu de desacreditar al contrari.

95

Sense diners no hi ha materials, i sense materials no hi ha feina, ni falla.

Els fallers, experts en la majoria d’afers que un humà pot realitzar, i lluny de confiar en els artistes fallers, també som experts en olorar aquest animal en el taller. Sols ens és necessari una visita pel mes de desembre per a pronosticar aquesta dita. La fórmula és clara, si falta més feina de la feta en tots els mesos anteriors, hi ha bou. De sobte el nerviosisme s’instal·la en la comissió, les visites als tallers són constants i la relació amb l’artista s’enrareix profundament. Tot açò sense tindre en compte que potser l’artista ha dedicat part de l’exercici faller a altres afers, com l’elaboració d’escenaris o altres decoracions, o que en els mesos abans de Falles augmente la plantilla i en conseqüència la seua productivitat.

En cas contrari, si la teua falla està feta abans de Nadal, és l’artista millor organitzat i millor persona de tot el món. Els fallers som així, o blanc o negre, el gris sembla que és un color que no va amb les Falles. Així, hi ha moltes vegades que les comissions s’han de mirar el seu propi melic i acceptar que la culpa del bou és seua. Açò passa quan hi ha impagaments en la nòmina dels artistes, i que tot i no ser molt comú, hui en dia continua passant en certes comissions que no tenen un bon funcionament en l’àrea econòmica. Sense diners no hi ha materials, i sense materials no hi ha feina, ni falla.

En altres ocasions, hi ha vegades que els fallers confien plenament en l’artista, o això diuen, perquè realment el que fan és passar olímpicament de la falla, i es troben en el bou, ja fet un miura, en els prolegòmens de la plantà. Aquesta és la part trista d’aquesta història, ja que en dies on s’hauria de gaudir del que per a mi és el millor moment de totes les Falles, la plantà, s’ha d’anar a contrarellotge per tal de presentar una falla al jurat el més dignament possible. No haver atés el treball de l’artista durant l’any pot provocar aquestes situacions. Volem i hem de pensar que els artistes són persones, i que estan compromeses amb el seu treball, però també poden tindre un mal any. Tot i això, la majoria dels bous està relacionada en el fet que no han sabut organitzar-se l’any al taller. Agafar més feina de la que es pot produir, o pactar amb les comissions uns treballs els quals no es poden fer front econòmicament, són els motius més comuns d’aquestes desagradables situacions.

96

La nostra comissió també ha patit el bou dels artistes.

Any 2011. Arxiu: Joan Castelló.

Per tal d’evitar aquestes situacions, és comú que les comissions tinguen dins de les seues juntes directives una delegació de falla. Una sèrie de persones, normalment apassionades per la falla, que s’encarreguen de buscar artistes amb certa trajectòria professional. Cal buscar perfils amb experiència contrastada i que oferisquen els seus treballs amb garanties.

A més, també porten un seguiment del seu treball, arribant a involucrar-se, en alguns casos, en alguns aspectes de la seua feina, com el guió de la falla o algunes decisions pictòriques.

Unes sinergies que sempre són positives i que solen allunyar el temut bou de l’artista faller.

Per tant, si hi ha bou, cal torejar-lo. En el cas de les comissions, contractant artistes amb un treball contrastant i fent visites periòdiques als tallers per tal de veure l’evolució de la falla. I en el cas dels artistes, organitzant-se correctament el seu treball, sabent quin és l’equilibri entre les seues aspiracions i els seus límits de treball. Sols així s’evitaran aquestes esgarrifoses situacions, que són desagradables per a tots, i que converteixen la festa de les Falles en una correguda de Sant Fermí.

97

Ahuu!

“Onomatopeia del so dels crits d’udol de les diferents espècies de llops” Fins i tot al món faller tenim espai per als contes més populars.

Qui no recorda el conte de Pere i el llop? Pere mentia una vegada rere d’una altra fins que el llop aparegué de veritat i la història acabà com Camot. A les Falles ha passat el mateix amb els artistes fallers. Fa molts anys que escoltem per la seua part que l’ofici és insostenible, que les quantitats emprades de materials són superiors als guanys que reben…

Mentrestant, la pandèmia va parar la producció durant quasi dos anys, la inflació continua apujant els preus dels materials i les comissions sols fan que demanar més per menys. AHUU! Que ve el llop i ens quedarem sense artistes fallers! Aquest fet ja és una realitat, i aquests anys estem contemplant impassibles com tanquen molts tallers i trobar artista és cada vegada més complicat.

AUDIOLLIBRE

98

ahuu!

I FINALMENT APAREGUÉ EL LLOP BENJAMÍN FONT SAPIÑA Faller de l’AC Falla Passeig-Mercat Coneixeu eixe refrany valencià que diu Tant va el càntir a la font, que al final es trenca? Puix ara l’hem vist reflectit en el món dels artistes fallers. En els últims anys, quantes vegades els hem escoltat les seues queixes?: No apreteu tant, que un dia ja no podrem aguantar… I eixe dia sembla que ha arribat.

Molts culpen ara a la pandèmia de la Covid-19 com a braç executor de tots els tallers que estan tancant en l’actualitat, però la realitat és que la pandèmia sols ha accelerat els temps d’aquesta mort anunciada per la inactivitat de quasi dos anys sense treball que han tingut molts tallers. En el rerefons de tot açò, la vertadera crisi es troba en la competència deslleial entre artistes, la pujada del preu de materials, o el maltractament de les comissions cap al treball dels artistes.

Sembla mentida, però venim d’una època on les comissions falleres feien concurs d’esbossos: parlaven amb 3 o 4 artistes perquè els presentaren un esbós, i ja després la falla en qüestió, o els delegats de monument d’aquesta, triaven normalment la més voluminosa. Els artistes posant més feina per menys diners, i les comissions acceptant falles més voluminoses per menys diners sense importar res més. I tot açò sense pensar en el temps i els diners que suposa per a un artista preparar un esbós. Afortunadament, pareix que aquests concursos han passat a la història, i la manera d’obrar de les comissions és diferent.

99

Qui no recorda fallons bestials de Lafarga en el Passeig i més tard al Raval, o les monstruositats que ha fet Alfredo Bayona en la Taüt. Eixes falles que arribaven al 4t pis, plenes de remats i un munt d’escenes per baix. Sembla que tot això s’ha acabat.

Ara, el que hem de buscar, les comissions i els artistes, és un equilibri entre volum de falla i qualitat en el treball d’aquest, perquè cada vegada serà més important la qualitat, la imaginació, la pintura o el risc, ja que l’etapa dels grans volums ha finalitzat.

Els fallers estem acostumats a demanar més feina per menys, i açò s’ha d’acabar. Hem de començar a respectar el treball dels artistes i no jugar amb el seu pa. Ningú regalaria el seu treball a canvi de res, veritat? Ells tampoc, perquè a molts fer-ho els ha portat a aquesta situació. Com a faller, i dels friquis, porte tota la vida escoltant les típiques frases de “ieee, i la gran quan la planteu?“ o “Home, és que allí queda un buit en la composició”, o una altra que m’agrada molt “Sols arriba al tercer pis d’eixa finca…”. També he de ser sincer, i dir que també les he pronunciat més d’una vegada… He, he, he. Eixa obsessió pels grans volums ha de cessar. De fet, les tendències dels últims anys dels jurats és premiar la qualitat abans que la quantitat. Esperem que continue així.

Aquesta crisi també s’ha agreujat per la pujada de les matèries primeres com el suro, la fusta o la pintura. Com en quasi tot en la vida, la inflació ha apujat els preus, i les Falles i tots els qui viuen d’elles no ens anàvem a escapar. S’ha de retallar en materials i, evidentment, açò provoca que les falles hagen de ser més menudes, però no vol dir que tinguen menys qualitat.

Al cap i a la fi, molts tallers no han suportat aquestes pujades, i s’han vist en l’obligació de tancar. Açò ha provocat una reacció en cadena, ja que molts tallers, per a no veure’s ofegats, han agafat les falles justetes que podien treballar. I açò repercuteix a les comissions a l’hora de buscar artista, perquè cada vegada hi ha menys artistes, i aquests volen fer menys falles, fent la recerca més complicada. Complicada fins al punt d’arribar a mitjan mes d’abril i quasi tots els tallers tinguen el cartell de “complet”. Moltes falles han estat atabalades per a trobar artista aquest any. I cada any estarà més difícil. Que no vos semble estrany aquest any veure moltes renovacions d’artistes a peu de plantà.

Moltes falles han estat atabalades per a trobar artista aquest any.

100

Els grans volums a les falles estan sentenciats. Silènci, s’està rodant, de José Lafarga a l’AC Falla Passeig-Mercat. Any 2001. Arxiu: Joan Castelló.

Tota aquesta crisi, que està patint el sector dels artistes, no és un indicatiu que els friquis fallers no gaudim tant de les falles com fa uns anys. Tanmateix, a l’hora de plantar haurem de tirar imaginació, sàtira i, no cal dir-ho, d’una bona crítica, que pareix que tot l’important siguen els metres i més metres, però no és així. Una falla buida de crítica, per molts metres que tinga, errarà en el propòsit de la seua existència.

Per a finalitzar sols volia dir, que hem de cuidar als nostres artistes fallers, ja que són part fonamental de la festa. Li hem vist les orelles al llop i ara més que mai no s’ha d’oblidar que la falla (associació) no seria res sense la falla (monument), així que cal donar-li la importància que té. I com no, gaudir d’eixes falles i fallons que es planten al nostre poble i, per descomptat, animar als fallers que s’involucren, perquè com he dit, sense falla no hi ha Falles!

101

ring-ring “Onomatopeia del so que fan els telèfons o alguns timbres” La plantà és un dia frenètic per a totes les falleres i falleres, però sobretot per als delegats de falla i de plantà, que han de treballar de valent i organitzar-se perquè a les 8 del matí del dia 17 de març les falles estiguen totalment enllestides per a la visita dels jurats. Un dia on el telèfon trau fum: RINGRING, l’artista que no arribarà a l’hora acordada; RING-RING RING RING-RING, la grua que ja ha acabat en l’altra comissió i vol vindre abans; RING-RING, l’empresa de la gespa que tampoc ha fet acte de RING-RING presència… Tot un dia ple de maldecaps, on les orelles passen gran part del mateix pegada al telèfon. No obstant això, a poc a poc, i amb la col·laboració de tota la comissió, la feina es du a terme i les Falles estaran plantades a les 8 h. Això sí, segons el grau de col·laboració els delegats podran dormir més o menys hores.

AUDIOLLIBRE

102

Un ring-ring de nervis en la plantà ANTONIO BOLUFER GARCIA President de l’AC Falla Rei en Jaume I Ring-ring, és 15 de març, el despertador sona prompte i si tens certs càrrecs a la falla el so del despertador ve acompanyat d’una telefonada. Són dies de molta feina, de tenir el telèfon que trau fum i de matinejar, perquè la feina s’ha de fer matinet, i si pot ser, abans d’esmorzar. Hui toca transport de falla, un dia que als qui ens agrada la falla el gaudim molt, perquè ja falta poc per veure la feina de tot un any culminada al carrer.

Cau la nit i tots estem al cau gaudint de l’ambient faller amb un bon sopar, rodejat dels fallers i falleres de la nostra comissió. Com ja he dit abans, la falla (monument) ja està al carrer perquè hui ha sigut el dia del transport. En acabar el sopar, alguns fallers pregunten: demà a quina hora posem el despertador per a plantar la falla? Els delegats de falla, que ja saben fins a quin punt s’allarguen els dies de plantà, han quedat amb l’artista faller que vindria de bon matí i esmorzaria amb la comissió, per tant, contesten als fallers que volen ser partícips de la plantà: a les 8.00 h en el cau.

Són les 8.00 h del dia 16, i a la porta del cau sols hi ha quatre valents que varen decidir abandonar la festa prompte el dia d’abans, normalment els delegats de falla i algun friqui faller.

Estem preparats per a quan vinga l’artista. Passa més d’una hora i l’artista no apareix. “Bé, ara li trucarem per telèfon a veure si ha passat alguna cosa”. Ring-ring, així fins que: “Este és el contestador automàtic…”. No ens l’agafa. Anem a fer l’esmorzar i en acabant tornarem a trucar-li. És en aquest moment, com si l’oloraren des de dintre del seu llit, quan comencen a aparéixer els festers que la nit d’abans plantaren la banderola. Ah! Però… A taula parada.

103

Una vegada finalitzat l’esmorzar, ben llarguet, d’eixos que finalitzen amb una copa i tot, com ens agrada als fallers, he he he, tornem a trucar a l’artista a veure si ara ens l’agafa.

Ring-ring… “Homeeee ja era hora, què ha passat que ens hem quedat esperant?” És que anit la plantà a València es va allargar més del que teníem previst, però no patiu que plantaré en altra població i a l’hora del dinar estaré allí amb vosaltres i comencem a plantar. “D’acord, aleshores comptem amb tu per a dinar i avisem a la grua que a les 16.00 h comencem”.

Es fa l’hora de dinar i l’artista no apareix i la comissió comença a ficar-se nerviosa. Comencen a sentir-se coses com: On està l’artista? No pensa vindre? Ens costarà plantar-nos-la a nosaltres? I mentrestant les cares dels delegats de falla, que són els que estan en contacte amb l’artista, són un poema. I jo sols pense que la plantà es farà llargueta, fins ben entrada la matinada, i l’endemà tenim la despertà, altra matinejada, i sense tenir temps per a dormir passarem el primer dia de Falles, el millor dia de l’any.

De sobte, i mentre tots estan pendents de si apareix l’artista o no, i per si no hi havia prou maldecaps, el delegat de falla s’adona que l’empresa que ha de portar la gespa i les pedres per a la decoració dels baixos de la falla tampoc ha vingut a descarregar la comanda. Tornem a agafar el telèfon i truquem, ring-ring... “Escolta, no havíeu de vindre aquest matí a descarregar?”. Sí, responen a l’altra banda del telèfon, estan ja pel poble, però han de repartir a més comissions, en una estona aplegaran allí. Ens toca continuar esperant.

Són les 16.00 h de la vesprada i per la cantonada del carrer es deixa veure la grua que havíem acordat amb l’artista, però l’artista continua sense aparéixer. Tornem a trucar per telèfon, ring-ring, però aquesta vegada no rebem resposta. Ja tenim ací la grua, i cada hora que no està treballant a nosaltres ens costa un dineral.

Cau la vesprada i com que al mes de març es fa prompte de nit, cap a les 18.00 h de la vesprada ja és nit fosca. I jo sols pense que falten setze hores perquè les falles estiguen en perfectes condicions i passe el jurat qualificador. La nit serà molt llarga.

Sols pense que falten setze hores perquè les falles estiguen en perfectes condicions i passe el jurat qualificador.

104

La plantà és un dia de molt de treball per a tota la comissió.

Any 2022. Arxiu: la comissió.

És en aquest moment quan apareix l’artista faller i mig de veritat, mig de broma, tenim un encreuament de paraules on es fa entendre que estàvem preocupats i que ja anem tard, perquè hauríem d’estar ja arreglant els baixos. Bé, no perdem el temps discutint i comencem a treballar. Al principi de la plantà hi ha un munt de gent per allí, disposats a treballar o no, això a banda. Però com va avançant la vesprada i la nit comencem a sentir-nos més amples i quan te n’adones sols quedem els mateixos quatre valents que havíem començat el dia.

La plantà finalitza a les 5.00 h de la matinada, tornem a casa, cansats, una dutxa i en dues hores sonarà el despertador. Ja dormirem quan passen Falles. És el primer dia de Falles, el millor dia de l’any. Ara ens toca gaudir de tot el treball que hem fet al llarg de l’any, i si la sort ens acompanya i rebem un bon premi ja ningú se’n recordarà de dormir. Tornarem a agafar el telèfon, segurament per última vegada aquests dies, ringring, i li donarem l’enhorabona al nostre artista faller, i de pas li recordarem, amb eixa sàtira que ens caracteritza als fallers, que ens ha fet patir molt, però que l’esforç paga la pena perquè sinó no seríem fallers.

105

Catacrac!

“Onomatopeia del so sec que fa una cosa quan cruix, que es trenca, que espetega o que és arrancada” No hi ha plaer més gran per a un faller que contemplar la falla quan l’artista acaba de col·locar l’última peça de grua. Els nervis estan a flor de pell, però paguen la pena. Tot el treball d’un any comença a albirar-se en la plaça i eixa sensació d’orgull per la feina feta s’apodera de les nostres ànimes. Malauradament, de vegades, se sent un CATACRAC! De sobte tot es fa fosc. Un calfred d’impotència recorre els nostres cossos. El treball de tot un any ha anat a terra. Però després dels primers segons, demostrem que els fallers estem fets d’una altra pasta. Sense pensar-ho dues vegades ens posem mans en l’obra i intentem reconstruir, en la mesura que és possible, el treball de l’artista.

Germanor, unitat, equip. En acabar, sabem que no serà igual que l’original, però podrem contemplar, ben orgullosos, el treball fet.

AUDIOLLIBRE

106

TOT L’ANY ESPERANT PER A CATACRAC! JUAN SAPIÑA CALATAYUD Faller de l’AC Falla Taüt És patent i cert, sense monument no hi ha falla, hi haurà bullici, comboi, però falla no, és el centre de tot. Les Falles no serien res sense el monument, ha de ser la base de la festa.

Una comissió ha de voler i cuidar el seu monument, estimarlo i valorar-lo al llarg de l’any, inclús després dels premis.

Per a mi és una estona i espai impagable el dia de la plantà i sospesar la seua falla com a peça i eina central de la festa, ja que reflecteix una manera d’entendre l’existència, el que vam ser, som i serem. El monument és el signe de la nostra identitat com a fallers, per tant ha de ser fabulós, formidable, agraciat i amb la màxima dedicació. Cada comissió en la mesura de les seues possibilitats, evidentment. Es pot compaginar la festa amb això, però no s’ha de deixar de banda el monument perquè això suposaria la cloenda de la festa fallera.

Lògicament, la plantà és la consumació de la feina dels artistes en els seus tallers, el que passa, i per desgràcia, és que més vegades de les que desitjaríem el tema no fluix i avança com era d’esperar, bé per la influència d’elements aliens (pluja, vent, incendi) que destrossen o deterioren part del monument o, tanmateix, per errades en l’estructura interna on el pes mal calculat li ha guanyat la partida a la composició i configuració.

Per tant, per causa d’aquests contratemps i incidents, al llarg del temps han passat tota classe d’infortunis, des de caigudes de peces durant o després de la planta, fins a calamitats i danys en figures que a tall de conclusió no s’han instal·lat al cadafal. I dol, els que ho hem experimentat en primera persona ho sabem massa, paraules com amargor, angoixa, commoció, pena, tristor… La faena i tasca de tot un any que has vist créixer al taller s’ha evaporat com una gota d’aigua al sol i et trobes en la imperiosa necessitat de buscar solucions, d’actuar, són moments d’extrema urgència, on ple de nervis has d’explorar idees i tirar endavant.

107

Eixe bum, esclafit, soroll que quan estàs plantat la falla has escoltat, t’ha colpejat al cor.

Deixant de banda els episodis viscuts per pluja, vent, incendis…

Dels quals tenim un fum d’exemples a Cullera, em centraré en l’onomatopeia catacrac! Eixe bum, esclafit, soroll que quan estàs plantat la falla has sentit, escoltat, t’ha colpejat al cor, però tu t’has fet el romancer pensant que és un somni i penses que és mentida, que no has sentit res, una confusió del cervell, una transmissió mal feta dels nervis… I de sobte un altre catacrac! Ai mare, l’escena viscuda minuts abans torna a repetir-se, serà de veres? Mires les cares dels fallers, observes a l’artista i el seu equip, al de la grua, tal volta alguna cosa no va bé, l’estructura de fusta no aguanta la força de les figures, el món es para, no gira, són instants desesperats, aguantarà? I definitivament el teu univers explota quan en l’últim catacrac! el centre del cadafal cau a terra i de manera miraculosa no ha alcançat a ningú.

Sort, encara hem tingut sort… Plors, enuig, indignació, fúria.

Els primers segons són dolorosos. Demanes explicacions a l’artista, la placa convertida en suro, figures desfigurades, trencades, irreparables… Cal fer màgia, requerim mags que ens facen el prodigi i la meravella de reparar-ho tot ben aviat, però no, no és possible, l’embruix, l’encantament sols podem fer-ho els fallers, eixe tipus d’animal vertebrat que des de l’adversitat es creix i troba solucions allà on no hi ha esperança. Els fallers, eixa raça indestructible que davant qualsevol colp, desastre o mal reacciona amb atreviment, espenta i valentia. Hem d’apanyar-la, endreçar-la en el que queda, la falla ha nascut per a cremar-se, eixe és el seu final, no era el desitjat, però per descomptat endavant, així doncs al mal temps bona cara. I ho fan, per descomptat que ho fan, algú ho dubtava? No serà el mateix, però al carrer, a la plaça, hi haurà un monument digne, decent i la comissió estarà satisfeta, orgullosa i la gent continuarà mirant-nos de bon ull, narrant i sabent el que hem sigut capaços de fer, alçar-nos davant la convulsió i mudant la pel·lícula de drama a comèdia, amb l’alegria i entusiasme que ens caracteritza. I tornarà a eixir el sol, brillarem a les cercaviles, la música sonarà, la pólvora correrà i el premi serà el que serà, i eixe banderí amb fanfàrria, modèstia i nostàlgia al monument es col·locarà amb la cara ben alta i amb la missió complida, encàrrec i comanda de la qual tota la vida perdurarà en les memòries dels fallers.

108

La comissió Taüt va patir la caiguda de la seua falla l’any 2016, però van ser capaços de refer-se. Any 2016. Arxiu: Fernando Navarro

Voldria recordar dos fets que de manera particular els tinc marcats en el meu dossier mental, la falla Raval de l’any 2008 amb la caiguda d’eixe fantàstic gladiador, eixe soldat romà i com l’esforç, el sacrifici i la suor de tota la comissió va fer que es recomponguera la falla en menys de 48 hores. Rememore veient a fallers i artistes com van treballar de debò per a refer el cadafal i que altra vegada es ficara en peu, amb mostres de les ferides patides en la caiguda, però no va condicionar, fou una gran injecció de moral i la demostració del sentiment d’un barri, el de no donar-se per vençuts. Més recent i que em va tocar de prop la caiguda del pirata de grans dimensions amb lloros al muscle l’any 2016 a la falla Taüt. En el procés de la plantada l’estructura de fusta interna va resultar castigada, no va suportar el pes de la figura principal i va caure a pla.

Desafortunadament, jo estava allí, i en sentir els sorolls dels cruixits de l’interior tancarem la plaça pel risc de caiguda per a evitar mals majors i al moment caigué. Una gran bufetada en la cara de la qual ens quedarà sempre l’ensenyament en positiu, la pinya i unió que va fer tota la comissió per deixar un cadafal decent i virtuós, ho recordaré sempre, davant un fet negatiu, primer cal acceptar-ho i després actuar, prendre mesures i solucions sense fórmules màgiques.

Catacrac-catacric, article finit. I és un gos i és un gat i aquest article s’ha acabat. I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest article ja s’ha fos. A la cric-cric, l’article ja està dit; a la criccrac, l’article està acabat. Article contat, per la xemeneia s’ha escapat. I el gall va fer quiquiriquic, i l’article ja està dit.

109

Clinc-clinc “Onomatopeia so que fan en topar dos objectes metàl·lics de xicotetes dimensions com monedes, claus o anells” Dins de l’organigrama que té una comissió fallera un dels càrrecs més importants és el de tresorer. Per a molts, és un càrrec desconegut, però per als qui es troben integrats dins del funcionament d’una comissió fallera saben que és indispensable. Una bona gestió de la tresoreria és clau per al bon funcionament d’una comissió. El repartiment correcte dels diners CLINC-CLINC en totes les partides en l’elaboració del pressupost o el pagament CLINC-CLINC de factures i rebuts són algunes de les seues tasques. Saber quan es pot gastar CLINCCLINC i quan cal tancar l’aixeta són altres de les seues funcions.

Molts membres de la directiva li demanen diners CLINC-CLINC per a les seues delegacions, i moltes vegades se’ls ha de dir que no. Acaba sent un incomprés fruit de la frustració de molts, però tot això entra dins la responsabilitat que comporta el seu càrrec. Sense tresorers les comissions no podrien funcionar.

AUDIOLLIBRE

110

Clinc-clinc! qui paga, mana! ÀNGELS FALCÓ GONZÁLEZ Filòloga i fallera a l’exili En qüestió de diners no tenim amics. Els diners costen molt de guanyar dia a dia i la veritat és que en un bufit desapareixen. I ja no parlem de temes casolans. Al món faller, com a qualsevol altra associació o empresa, passa el mateix. Els diners són importants, mouen el món. Per aquest motiu no és d’estranyar que dins d’una falla la delegació de tresoreria és, sinó la més important, una de les més rellevants, sobre la que recau tot el pes del qual envolta aquest món. El tresorer té als seus muscles una tasca crucial: ha de configurar un bon pressupost perquè és l’essència d’un bon desenvolupament de l’exercici. Totes i cadascuna de la resta de delegacions depenen de prendre unes decisions encertades en qüestió de diners.

Amb els diners no es juga, i amb els diners d’una comissió fallera menys, perquè es mouen diners en molts sectors i són una font econòmica i turística molt important en la societat valenciana. Cada vegada més, les festes falleres costen més diners i les comissions han d’anar apujant les quotes falleres per a poder abastir-ho tot. Recordem que no només es gasten diners en el monument faller (cada comissió estableix un pressupost per a estar a l’altura de la seua secció), també se’n gasten en begudes, menjar, jocs infantils, flors, assegurances, posada a punt dels casals… Tot un seguit de despeses que s’han de mesurar molt bé per tal de no caure en números rojos.

Ja fa uns anys vam veure com es posava de moda l’expressió: “Això ho pague jo!”. Clinc-clinc! És una expressió amb què es pretén quedar molt bé, però és molt perillosa en boca d’un president o presidenta i se l’ha de frenar, ja que els diners són de tots els fallers i una mala decisió o inversió pot suposar el fi de la comissió.

111

«A guanyar diners! On estan? On estan?» No ens agradaria escoltar aquestes preguntes si no encarem un exercici faller en ordre. Tots els comptes han de quadrar número a número.

Per aquest motiu, la sintonia i l’harmonia entre president i tresorer ha de ser màxima, perquè a la fi, qui paga, mana! Tota la responsabilitat recau en aquests càrrecs i han de posar-se d’acord a l’hora d’invertir en unes delegacions o en unes altres.

I no s’ha d’oblidar que totes volen la seua partida.

Al llarg de l’exercici, les distintes delegacions aniran volent estirar les seues despeses: «Uns eurets més per al monument faller»; «No hi haurà més diners per al llibret?»; «I per a la promoció del valencià!»; «I el teatre, què?» Serà per diners!

Para, para! Abans de gastar, hem de saber el que tenim, amb quina quantitat d’ingressos comptem i si hi ha alguna despesa sobrevinguda, que no se sap mai, però sempre n’ix alguna de sota les pedres. Cal saber que s’ha de buscar cada any algun ingrés extra, s’han de fer algunes activitats que reporten uns beneficis a la falla perquè només amb les quotes dels fallers i de les falleres, no s’arriba a complir tot un pressupost. La tasca de les col·laboradores és impagable, ja que ens reporta una quantitat extra al nostre calaix. Clinc-clinc! Buscar noves entitats col·laboradores tampoc és una feina fàcil: la majoria dels comerços i empreses intenten ser partícips en totes les falles, però no sempre poden arribar a totes. I aquesta col·laboració també és molt necessària. Clinc-clinc!

«Ei? Però si jo pague la meua quota!» Més d’una vegada haureu sentit aquesta expressió o, sinó, l’altra: «Els diners i els collons són per a les ocasions». Tot està molt bé, però amb seny. Els diners han de servir per a pagar moltes despeses que sorgeixen en la falla. Hi ha molt per pagar per tal que tots puguem gaudir.

La majoria de les partides sí que es poden quantificar més o menys, dalt o baix, a l’hora d’elaborar el pressupost. Però el més difícil és poder concretar la setmana fallera (hui en dia ben bé podria ser un mes): esmorzars, dinars, sopars, més dinars… En l’elaboració del pressupost prima identificar les fonts d’ingressos i les despeses, quantificar-les, prioritzarles i, a partir d’ací, anar quadrant correctament les diferents partides i, si pot ser, tindre en compte que sempre poden sorgir imprevistos d’última hora.

En l’elaboració del pressupost, prima identificar les fonts d’ingressos i les despeses...

112

La venda d’entrades dels diferents espectacles teatrals que organitza la comissió aporta un bon pessic al pressupost. Any 2024. Arxiu: la comissió.

El tresorer és qui mou els fils en aquest assumpte. Ha d’intentar desenvolupar una tasca, de vegades, un poc cacic, ja que ha de saber dir no o prou perquè els diners de tota la comissió han d’arribar a totes les delegacions. Ha de saber administrar els ingressos per tal de pagar tot el necessari per al bon funcionament de la falla. Fer-nos quatre cassalles no és el mateix que fer-nos-en un grapat i els diners de les quotes falleres han de pagar més que quatre cassalles, tots ho sabem.

No podem esperar que ens caiguen diners del cel, no ho hem vist mai, la veritat. No cerc que ho vegem tampoc. Per tant, no ens val esperar que al mes de març s’apunte més gent, tres o quatre fallers nous, perquè… I si comptes aquestes persones i després no s’apunten? Com recuperes eixe desfase? Amb les quotes de tres, quatre fallers, tampoc no podem llançar campanes al vol perquè, com he dit, sempre hi ha imprevistos d’última hora que ho tiren tot per l’aire. Què hem de fer? Clincclinc! Per començar, els que hi ha són i els que no, però que després s’apunten, benvinguts siguen. Tot siga per acabar un any redó, econòmicament parlant. Per acabar, hem de gaudir la festa fallera amb seny, amb la butxaca en ordre i amb tots els comptes pagats! Passeu per caixa i que ningú es deixe res per pagar. Salut i força al canut!

113

Gri-Gri “Onomatopeia del so de notes agudes produït amb la fricció dels èlitres que emeten els mascles d’insectes ortòpters de la família dels gríl·lids” En el funcionament d’una comissió fallera la implicació de tots els seus fallers, no sols els membres de la junta directiva, és necessària per a dur endavant l’exercici faller. Ser faller pot ser sinònim de festa i comboi, però perquè això puga ser així cal treballar i esforçar-se. Més bé, una falla és sinònim de constància i altruisme. Sí, altruisme. No hem d’esperar res a canvi perquè tot el que fem, ho fem per nosaltres, per la nostra falla. No s’ha d’entendre que des de les directives es demane col·laboració per a organitzar algun esdeveniment, vendre alguna rifa, o fer alguns treballs en el casal faller i la resta de la comissió faça GRI-GRI GRI-GRI. Silenci i tranquil·litat. I qui diu la resta de la comissió diu també membres de les directives.

La impassibilitat d’un faller és el pitjor que li pot passar a una comissió. Clar està que tots no podem estar en tot, però sí que podem aportar un granet d’arena en un moment determinat.

Això és ser faller, implicar-se per tal que tots puguem gaudir de la festa.

AUDIOLLIBRE

114

El gri-gri dels grills fallers SUSANA ALBERT MARTÍNEZ Fallera de l’AC Falla Rei en Jaume I En el cor de les comissions falleres una ombra silenciosa amenaça la vitalitat de la festa. Com el “gri-gri” dels grills que ompli l’aire en els moments més callats, el silenci entre els fallers ens parla d’una absència preocupant: la manca d’implicació activa en les activitats i el funcionament de la comissió.

I és que estem acostumats a la majestuositat dels monuments que captiva l’atenció dels vianants, el baluern de la pólvora, el bullici de la festa o de la música pels carrers. Però de vegades ens oblidem que la veritable màgia de les Falles resideix en la unió, la diversitat i l’acció col·lectiva, en l’entramat d’activitats que sustenten la comissió fallera tot l’any.

Participar activament en la planificació d’esdeveniments per gaudir de la mútua companyia, per recaptar fons o fer cultura, oferir noves idees i contribuir a la vida diària d’una comissió fallera, són elements fonamentals per mantenir viva la flama fallera durant tot l’any, enfortint el teixit faller. Ja que les Falles no són els tres últims dies culminants al mes de març, sinó expressió viva de la identitat i la tradició d’un poble, un compromís anual que implica no només gaudir de la festa sinó també contribuir a la seua creació.

Així la passivitat i el desinterés d’alguns fallers i falleres, davant les tasques i responsabilitats del que és una comissió fallera, amenacen de convertir aquest so de silenci en un crit sord que ofega l’essència mateixa de la festa.

115

La renúncia a assumir responsabilitats amenaçaria de convertir la comissió en un reflex deslluït...

Imaginem un escenari en què tots els fallers i falleres opten pel silenci, on cada veu quede atrapada en un “gri-gri” ensordidor.

En aquest context, la comissió s’enfonsaria en un buit d’idees, innovació i vitalitat. La manca de propostes fresques i la renúncia a assumir responsabilitats amenaçarien de convertir la comissió en un reflex deslluït d’allò que podria ser. El manteniment de les tradicions requereix més que la mera admiració de l’obra d’altres; necessita el compromís actiu de cada faller per a garantir que les Falles continuen sent una flama viva que il·lumina la cultura i l’esperit comunitari. És interessant observar com sovint són precisament els fallers menys participatius els que emeten les més ferotges crítiques i queixes. Aquesta ironia crea una dinàmica que pot ser destructiva per a la cohesió de la comissió. Les juntes directives, carregades amb la responsabilitat d’organitzar i gestionar les activitats, es veuen sotmeses a les crítiques.

Aquesta actitud negativa pot resultar desmoralitzadora per als fallers i falleres més entregats, ja que veuen com les seues contribucions són menyspreades i fins i tot afrontades com a atacs personals. Creant així, un cercle viciós on els fallers i falleres més involucrats es veuen abocats a la desmotivació, mentre que els fallers i falleres menys involucrats continuen queixant-se sense adonar-se de l’impacte de les seues paraules. Un canvi en aquesta nociva dinàmica passa per una comprensió compartida de la importància de la participació activa i el respecte cap a tots els membres de la comissió.

El “gri-gri” del silenci i la passivitat només pot ser superat per la força de la veu col·lectiva. És crucial que cada faller trobe el seu paper en la comissió, que no es limite a ser un espectador passiu, sinó que es convertís en protagonista de la festa.

Trencar amb aquesta inèrcia de la passivitat requereix valentia i compromís. És hora de deixar d’escoltar el “gri-gri” del silenci i començar a vibrar al ritme de la participació activa.

La comunicació oberta i l’expressió d’idees construeixen una comissió més rica, diversa i unida. La falla és de tots i només mitjançant l’esforç conjunt podem preservar i enriquir les nostres arrels culturals.

116

És molt important que els fallers s’impliquen en totes les tasques de la comissió, sobretot en les que més treball comporten. Any 2023. Arxiu: la comissió.

Cada faller i fallera té una veu única que pot contribuir al cor vibrant de la comissió. És imperatiu que cada membre es faça sentir, aportant creativitat i passió a la festivitat. És hora de despertar de la letargia del silenci i encarar l’avanç de la tradició amb determinació i vitalitat. Cadascun dels fallers i falleres, com una nota en una melodia, és essencial per a crear la simfonia vibrant que és la festa de les falles i fa que aquesta celebració siga única.

En lloc de conformar-nos amb el so del silenci, hem de fer ressonar el bullici festiu amb l’energia de la implicació i la participació. La comissió fallera és una família i cada membre té un paper essencial en el seu èxit i perdurabilitat.

Que el “gri-gri” dels grills siga reemplaçat pel baluern de les rialles, la col·laboració i la celebració d’una tradició que ens uneix a tots.

117

humm...

“Onomatopeia del so que es fa per expressar incredulitat, desconfiança, dubte, pensament, menyspreu, reticència i també so que es fa abans de començar a parlar” De tots és sabut que amb els diners de les quotes les comissions falleres no cobreixen poc més que el 50% dels seus pressupostos. Aleshores molts pensaran, d’on es trau la resta? Una comissió no és gran ni xicoteta per la quantitat de fallers que suma als seus censos, sinó per la capacitat de treball que fa durant l’exercici per tal de completar tot el pressupost econòmic. I ací s’ha de començar a pensar HUMM...

Es pot organitzar un tast de tapes! HUMM... Podem fer un campionat de truc! HUMM... I si fem una rifa? HUMM... Estaria bé fer un concert de xarangues! Cal pensar molt per a tirar el pressupost endavant. I si hi ha dos caps pensant millor que un, com amb la vista. No totes les propostes valen, ni totes solen eixir bé, per això cal pensar idees més innovadores i atractives que puguen fer que els fallers (i no fallers) es motiven a l’hora de participar i poder treure eixos diners extra que tant necessita la comissió.

AUDIOLLIBRE

118

humm...

Cal pensar per treure diners!

ANTONIO BOLUFER GARCIA President de l’AC Falla Rei en Jaume I Les Falles podríem dir que som el motor social més gran que tenim al nostre territori perquè tenim la capacitat de moure un gran nombre de persones, fins i tot pobles sencers com és el cas de Cullera, on la vida de la majoria dels seus habitants gira entorn d’aquesta festa. Però, moure tal quantitat de gent provoca que cadascun tinga uns gustos diferents. Alguns simplement volen festa. Altres, confeccionar un gran llibret que siga capaç de competir als premis de promoció del valencià de la GVA. O també fer activitats al llarg de l’any on l’eix principal siga la difusió i la reivindicació de la nostra llengua. Pocs volen plantar una bona falla contractant artistes de renom. A la fi, per a tot, es necessiten molts diners, i amb diners torrons. És ací on ens toca calfar-nos d’una manera exagerada els nostres caps per tal d’atraure finançament. És possible que molta gent que no ha format part mai d’una comissió fallera no siga sabedora del que costa portar endavant un exercici econòmic. I poden pensar que simplement amb la quota fallera corresponent la falla pot finançar-se, però res més lluny de la realitat. La realitat és que els fallers volem any rere any millorar, un model d’autoexigència que ens permet plantar falles cada any de més qualitat als nostres carrers o també estar capacitats per a contractar les millors xarangues perquè la música òmpliga els nostres carrers la setmana gran de la festa. Però res d’açò seria possible sols amb les quotes dels fallers, perquè podem estar parlant del 50% del total del pressupost anual. Així que Humm... Hem de pensar com generar l’altre 50% d’ingressos per tal de tirar endavant l’exercici i que tots els fallers puguen tindre, en la mesura que siga possible, pràcticament tot allò que hui en dia reclamem.

I m’incloc en aquest exemple perquè personalment m’agrada molt competir i apostar fortament cada any en plantar unes bones falles, però per a això hem de treballar molt en l’apartat econòmic.

119

A Cullera tenim comissions falleres que fan esdeveniments autènticament increïbles.

A Cullera tenim comissions falleres que fan esdeveniments autènticament increïbles i que pràcticament qualsevol habitant de la nostra localitat té marcat al seu calendari, com per exemple: musicals que podrien estar perfectament en qualsevol teatre de la Gran Via madrilenya, una matinal motera on cada any reuneix a tota la població i molta gent d’altres localitats es deixa veure omplint tot el barri de gom a gom. Festivals de xarangues on s’uneixen tres falles, una de cada secció i que concentren un gran nombre d’assistents.

Enguany per primera vegada també s’han unit tres comissions per a realitzar la festa de les falles del barri de Sant Antoni, aquest exemple i l’anterior demostren l’ànim col·laboratiu i d’agermanament que les comissions falleres tenen a Cullera.

Tenim també concursos de paelles al carrer, que reuneixen a molts fallers i veïns, on tots cuinen al carrer una gran quantitat d’aquest menjar insígnia de la cuina valenciana. Uns tasts de vins i cerveses amb maridatge dignes de qualsevol restaurant especialitzat en aquests esdeveniments. També podem trobar un tast d’arrossos, on aquest ingredient per excel·lència de la cuina cullerenca és el gran protagonista de la jornada. Per descomptat, rifes i sortejos variats tampoc poden faltar, des de nits romàntiques amb balneari, fins premis econòmics, o fins i tot el sorteig d’un viatge per a dos en un creuer. També tenim el concurs de teatre organitzat per Junta Local Fallera de Cullera. Aquest promou el teatre en llengua valenciana i atrau molta gent de la població i de les poblacions dels voltants a causa de la professionalitat dels fallers que any rere any demostren que aquest concurs està entre els millors de tota la província de València. De manera que participar en aquest concurs també ens permet rebre un ingrés interessant amb la venda d’entrades. És en aquest moment quan m’agradaria fer un incís per tal d’agrair a tots els xicotets empresaris i negocis locals la seua col·laboració amb les comissions falleres. I és que la gran majoria de les activitats que realitzem venen patrocinades per ells, perquè sense la seua ajuda moltes vegades no seria possible realitzar algunes coses amb la qualitat que es mereixen, com per exemple el llibret.

120

La matinal motera de la falla Raval de Sant Agustí és una de les activitats que més persones concentra. Any 2023. Arxiu: Alba Vercher.

I per si no n’hi hagués prou, les comissions falleres encara tenim temps per a ser solidàries, organitzant en dates assenyalades recollides d’aliments o joguines per als més necessitats. Però especialment a Cullera, també som solidaris amb la creació de la mostra de sainets per part de la Junta Local Fallera de Cullera, que destinen una part de la venda d’entrades a alguna associació benèfica de la localitat. Una mostra que ha adquirit una gran importància tant per a les comissions falleres com per al veïnat de la localitat que no dubten a venir a passar una bona estona de rialles al caliu de les falles.

En definitiva, les comissions falleres, una vegada presa la flama el dia 19 de març, ja estem: Humm..., cavil·lant com podem millorar els resultats econòmics de l’exercici passat. Eixe esperit de superació, eixe model d’autoexigència ens permet ser una de les millors festes del món, per no dir la millor. I tot i que estic parlant de l’exigència en la competició, en els premis, res altera la germanor fallera que existeix entre totes les comissions del nostre territori. Una germanor que és coneguda i aclamada per tots els fallers amb els exemples que us he anomenat abans, amb la col·laboració entre elles per a muntar festes o esdeveniments capaços de moure una ciutat sencera.

121

Xit! “Onomatopeia del so que es fa per demanar o imposar silenci, que sovint s’acompanya amb el gest de posar-se el dit índex davant els llavis” Potser la part protocol·lària de les Falles siga la que menys agrade a certs sectors dels fallers, però és un component dels més importants. Dur endavant i organitzar tots els actes que una comissió realitza durant l’exercici faller és moltes vegades una tasca incompresa o infravalorada per molts. Des de l’escriptura dels actes, passant per la seua direcció i organització, al muntatge d’escenaris. Tot ha d’estar a punt perquè actes com la presentació, proclamació, crida, presentació de llibret, presentació dels projectes dels artistes, etc., queden a punt, amb totes les dificultats que això comporta. Cal que els fallers sàpiguen com comportar-se i en moltes ocasions cal fer-los callar XIT! Cal saber en cada moment com actuar i en cas de dubte ací està la delegada o delegat de protocol. Un altre element indispensable dins de l’organigrama d’una comissió.

AUDIOLLIBRE

122

Xit... Que comença!

GWENDOLINE MOYA CRUZ Fallera de l’AC Falla Sant Antoni de la Mar L’origen de l’onomatopeia xit es troba en el so que es produeix amb la boca quan es vol cridar l’atenció o es té la intenció de fer callar algú o alguna cosa. Aquest xit es produeix fent un moviment ascendent de la llengua cap al paladar, tot provocant un esclat sec i agut. Estàs intentant pronunciar-ho?

Segur que sí, i sinó prova, sense riure i sense doblegar el cap.

Has pogut? És difícil, veritat?

Pensant en quin esdeveniment va fer callar moltes boques, el primer que em ve al cap és la victòria de la selecció femenina de futbol, per la fita aconseguida en convertir-se en campiones del món després de véncer a Anglaterra en la final del darrer 20 d’agost en l’Estadi d’Austràlia en Sidney. L’endemà començaren els actes de celebració, estaven perfectament organitzats, i es varen difondre per tots els mitjans de comunicació. Perquè encara que no hagueren guanyat, hi havia un gran grup de persones preparant els mitjos i equipaments necessaris perquè en cas de victòria tot ocorreguera de manera segura i dins d’un ordre. Els dies després, varen tindre lloc els actes institucionals amb la recepció davant dels representants del govern i fins i tot ofrenes florals a les verges de les localitats d’algunes jugadores.

Vos va sonant familiar, segur que sí, aquesta semblança del món del futbol amb el món de les Falles em ve donada, i em dona peu per a endinsar-me en la qüestió plantejada. Aquest article l’escric des de l’experiència personal en protocol, siga universitari, professional o en l’àmbit faller. Amb respecte i humilitat agraint de bestreta l’oportunitat donada. Qualsevol acte de caràcter faller requereix una organització. Des de la presentació d’esbossos, amb la signatura dels contractes amb els respectius artistes fallers, reconeixements o homenatges que es fan al casal faller, presentació del llibret, actes de caràcter cultural o de promoció de la nostra benvolguda llengua valenciana.

123

Segurament em venen al cap actes com ara la proclamació, la presentació i fins i tot l’arreplegà. Tots ells requereixen la cerca del millor espai on desenvolupar-lo, una decoració, un guió i, fins i tot, la difusió d’aquest, amb la utilització dels mitjans convencionals (cartells i invitacions entregades en mà) o, com ja és comú, amb la publicació en les xarxes socials.

En els darrers temps, també es comparteixen per streaming.

Determinar i seleccionar els participants i amfitrions també és important actualment, garantir l’assistència respectant la capacitat del lloc on es desenvoluparà l’acte en qüestió és, de vegades, la tasca més complexa, d’una banda, perquè no vols deixar-te a ningú i d’una altra perquè vols que hi estiguen totes aquelles persones que per a l’organització són importants.

En aquest darrer punt, quasi sempre, cal ajustar o quadrar les agendes. La quantitat d’Associacions Culturals Comissions Falleres que hi ha a hores d’ara en l’àmbit d’actuació de la Junta Local Fallera de Cullera, un total de setze, distribuïdes en les diferents seccions, és molt ampla. Totes volen, per exemple que estiga en la seua presentació el President Nat de la Junta Local Fallera o, almenys, una representació de l’àrea de cultura o festes. La veritat siga dita, solen organitzar-se per donar suport a l’encomiable tasca de difusió de la cultura valenciana.

Siga com siga, el protocol faller és un conjunt de normes i costums que regeixen el comportament dels fallers i falleres durant les Festes de Sant Josep. Es va desenvolupar al llarg dels segles XIX i XX, i s’ha anat adaptant a les noves realitats socials i culturals. Es basa en els principis de la valencianitat, la tradició i la cultura. Els fallers i falleres han de vestir amb un vestit tradicional i han de respectar les normes de comportament que s’han establert en els seus estatuts o bé per al costum.

ller és El protocol fa normes i un conjunt de regeixen el costums que nt dels fallers comportame i falleres.

124

La proclamació és un dels actes protocol·laris principals de l’exercici faller.

Any 2023. Arxiu: la comissió.

Hem de vestir com toca i marca la tradició, soc de les que pensa que la tradició està per a recuperar-la i difondre-la, i que les Falles tenim una responsabilitat en aquest punt, hem de ser referents per a la societat de la qual formem part. La difusió ha de ser també de caràcter intern, per tant, assolir la tasca de fer saber als fallers i falleres que han de fer i com s’han de comportar quan són protagonistes dels actes en les que la seua comissió participa. Ja siguen aquests actes d’índole interna com d’àmbit col·lectiu, ha de ser un compromís de totes les persones que formen la comissió, uns per a ensenyar i altres per a aprendre.

Les Falles som entitats fonamentals de la societat valenciana, actuem com a eixos vertebradors, en general i de Cullera en particular. Com a tal estem organitzades en seccions i eixa pertinença ens fa participar en diverses activitats, com a integrants de la Junta Local, des del 26 de maig de 1971, compta amb més de cinquanta anys d’existència. Des d’aquesta entitat es fa una tasca encomiable de dinamització entre les 16 comissions falleres que a hores d’ara hi ha a la ciutat de Cullera.

125

les adaptar des t u b a s Han eman s a les d tot es n io ic d tra on ualitat, mic. de l’act i dinà vol ràpid

Cal fer menció en aquest punt a l’interés i dedicació que té l’AC Falla Rei En Jaume I, on cada vegada més tant xics com xiques van correctament vestits, lluint com mana la tradició els vestits de valencians i valencianes. I també cuidant al detall cada acte, ficant molta atenció als detalls. He tingut ocasió de compartir presentacions i proclamacions i he pogut comprovar com han sabut adaptar les tradicions a les demandes de l’actualitat, on tot es vol ràpid i dinàmic.

De vegades aquesta és una tasca prou complexa, i s’han de fer reunions per poder ficar en comú i arribar-ne a un acord per consens perquè actes tan importants es desenvolupen de manera fluïda, sense perdre mai el component emocional. De la font de l’emoció i il·lusió per superar-se és d’on beuen els fallers i falleres encarregats que els actes tinguen lloc, amb reunions després de la feina, l’oficial, aprofitant els descansos, furtant-li temps al rellotge que no es detén, fent veritat la dita que diu: “Entre la nit i el dia no hi ha paret”.

Tal vegada seria d’ajuda un Manual de Protocol, on estigueren descrites les normes, pautes i consells. Per a gaudir de la que considere és la millor festa del món. De manera que una vegada conegut eixe contingut cada faller i fallera es comprometera al seu compliment, tant com a membre de la comissió a la qual pertany com a part del col·lectiu de Falles de Cullera. Seguint l’exemple de les Falleres Majors i Corts d’Honor del Cap i Casal tant en la versió infantil com adulta. Aportant i enriquint-lo amb la nostra idiosincràsia.

D’aquesta manera, quan arribe el dia, tot estiga al seu lloc i cadascú ocupe la seua posició, un a l’escenari, en un cantonet, l’altre darrere del teló o la càmera, l’altre repassant la llista, etc., tots sabran com actuar. Ja arriba, ja ha arribat i aleshores tornes a escoltar: Xit que comença…

126

Els màxims representants han de saber com actuar en cada acte i esdeveniment.

Any 2022. Arxiu: Fernando Navarro

Així que si participes d’un acte faller i un faller et diu xit, fes cas que de segur seràs testimoni d’una escena irrepetible…

Per exemple, quan la Fallera Major apareix en el pati de butaques i va avançant cap a l’escenari on rebrà la banda que l’acredita com a la màxima representant de la festa fallera.

O quan l’himne està escoltant-se i encara no és hora ni de cantar ni d’aplaudir, que aprofite per a recordar que és al final, quan la música s’acaba. O quan ens hem col·locat en un lloc no assignat: Xit! Al lloc! O quan sents xit!, xit!, que ja ve… per tal d’acompanyar l’espera quan estan lliurant els guardons que donen pas a l’entrega del tan desitjat banderí.

Xit ho direm i ens ho diran, però mai ens faran callar, llarga vida a les Falles!

127

Bufff!

“Onomatopeia del soroll que es fa en bufar i esbufegar de cansament, d’alleujament” Has d’estar on estàs a gust. Això han de pensar moltes falleres i fallers que al llarg de la seua vida canvien de comissió fins a trobar el seu lloc. Recaure en una comissió o una altra no és cosa de l’atzar. Potser en la infantesa busquem comissions properes a casa o familiars, però amb l’arribada de la joventut les amistats primen a l’hora de la tria. De vegades sembla que trobes el lloc perfecte, però amb el pas del temps poden aparéixer diversos BUFFF! que ho remenen tot. Comences a qüestionar-te si estàs on vols estar. No és una decisió fàcil el fet de canviar-se de falla. Deixar enrere tants bons moments viscuts, tanta implicació, tantes persones que amb el pas del temps s’han convertit en amigues i amics. Com totes les decisions, res s’ha de prendre en calent perquè el canvi pot eixir bé o mal. Una vegada fet el pas, sols el temps dictaminarà si s’ha encertat.

AUDIOLLIBRE

128

Bufff!!! Quin mal tràngol!

CLAUDIA PARREÑO ADAM Fallera de l’AC Falla Sant Antoni de la Mar Pot ser l’onomatopeia “bufff!” siga la que més escolte dia rere dia. Són les set del matí d’un dilluns qualsevol de desembre, he d’alçar-me perquè he d’anar a treballar, però ací fora m’esperen un bon sac de contrarietats: la primera, el fred… “bufff!” Després, els embussos per anar a treballar, provocats per tots aquells pares i mares que pensen que deixar el xiquet o la xiqueta a la porteta de l’escola és la millor idea. Perquè què importa si la resta de l’univers ha de parar el seu ritme si, finalment, el seu fill o filla no toca més de dues rajoles del terra? “bufff!” Faltaria més! Però bé, com una és docent i, en conseqüència (o no), pacient, fa unes trenta-cinc respiracions i segueix el seu camí cap a l’Institut. Arriba a classe i el primer que sent als primers cinc minuts després de verbalitzar l’afirmació “hi ha deures per a hui; passaré a veure’ls”, és un “bufff!” com una catedral, eixint de trenta boquetes que encara no entenen bé què fan ací a les huit del matí separant el subjecte del predicat d’una oració eterna.

La resta del dia la successió d’onomatopeies no para, i en un centre escolar la del “bufff!” guanya a qualsevol altra, vos ho podeu imaginar. Però, no assenyalaré només als alumnes com els eterns posseïdors del monopoli del “bufff!” Perquè ausades que jo l’he practicat i el practique a la meua quotidianitat. I l’àmbit faller, com a part de la meua vida, no és un cas a part.

129

Canviar de falla és com demandar el divorci.

Ser fallera, i més a Cullera, és inevitable. Des de ben menuda, a penes saps parlar, però ja saps, ja sents, que eixa festa és la teua i que viure-la no és una elecció sinó una necessitat, perquè el cos t’ho demana. Ara, el que sí que és una elecció és a quina comissió pertanys, i ací ve l’embolic. Al principi, els factors determinants són més o menys de caràcter logístic: que si la falla que està a prop de casa, que si la del costat de casa dels avis, que si la de les amiguetes de l’escola perquè la mare pot apropar-te després, etc. Però, a mesura que vas fent-te major, els factors són de tipus qualitatiu: la falla que més festa té, la falla on estiguen les millor amigues, la falla que és més acollidora… I, després de sospesar quina és la millor elecció (perquè canviar de falla és com demandar el divorci, has d’estar ben segura del que fas perquè la separació, encara que siga amistosa, serà dolorosa), et llances a la piscina. I com quan tries parella o marit, pot eixir bé o pot eixir malament, perquè una cosa són les dades matemàtiques i lògiques, i l’altra ben diferent la cruesa de la vida real.

Al principi sembla que tot és del color de rosa; arribes a la comissió i (continuant amb l’analogia d’un matrimoni) tot el món t’ompli d’atencions (clar, un nou integrant, una nova quota). Et sents única, estàs tan satisfeta per l’elecció, res sembla que pot anar malament. Però el temps va passant, la il·lusió per la novetat passa a un segon pla, i com en qualsevol relació, comencen a aparéixer els primers bufff! : “bufff!, aquesta sempre està criticant-ho tot”, “bufff!, aquell em mira malament perquè he obert un paquet de papes”, “bufff! ¿ara s’ha de comprar tiquets, amb tot el que paguem?”, “bufff!, la festa que han programat és un rotllo”… Tots els “bufff!” comprensibles, queixes que podem ubicar dins la normalitat del que suposa pertànyer a un grup de gent, una comissió de fallers, en la que cadascú té les seues preferències i en la que és impossible que ploga al gust de tots.

130

En canviar de comissió es deixen enrere moltes amistats i molts moments viscuts.

Any 2022. Arxiu: la comissió.

El cisma sorgeix quan els “bufff!” s’intensifiquen i suposen un vertader problema, ja que hi ha coses que no es poden passar per alt: límits infranquejables. I quan s’arriba a aquest punt, no hi ha més remei que abandonar l’embarcació. Com ja he dit abans, no és una decisió que es pren a la lleugera, i suposa un tràmit dolorós. Però, en un lloc on es problematitza el teu estil de vida, no hi ha més remei que anar-se’n i començar la recerca d’un lloc en el qual les teues decisions personals no suposen un “bufff!” inabastable per ningú.

131

Zium!

“Onomatopeia del soroll breu que fa algú o alguna cosa que es mou rapidíssimament en l’aire, com una fletxa o una roca llançada, també, en sentit figurat, d’una idea o d’un fet sobtat” Les Falles no són quatre dies a l’any. Açò és un vell tòpic que cada vegada tenim més interioritzats totes les falleres i fallers. A poc a poc, la festa fallera s’ha convertit en un estil de vida que any rere any ens deixa un calendari farcit d’actes, esdeveniments i festivitats. Sembla que d’un any a un altre toca esperar molt de temps, però amb tantes dates marcades en roig al calendari l’espera es fa més suportable. Cremem la falla i de sobte amb un ZIUM! tornem a estar plantant una altra. La gent major sol dir que els anys passen molt de pressa, i en termes fallers és cert, els exercicis passen volant. Sols observem lluny les Falles següents el dia 20 de març, potser per la ressaca emocional. Tanmateix, prompte els engranatges comencen a rodar i eixe ZIUM! es torna a posar en marxa.

AUDIOLLIBRE

132

ZIUM! La rapidesa d’un any faller!

MARIO FONT LAFARGA Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I Un any més tinc l’oportunitat de participar dins del llibret d’una gran comissió fallera, a la qual tinc l’honor de pertanyer, l’A.C. Rei En Jaume I de la localitat de Cullera.

Abans d’encetar el tema en qüestió voldria llançar una pregunta als possibles lectors d’aquest article: Algú creu que l’any faller dura tan sols tres dies? O, en canvi, trenta dies?

A Qualsevol lector que es faça aquesta pregunta, el convide, de bona gana, a llegir aquest humil article, on podrà apreciar que és cert que les Falles són al mes de març. Però, només pel fet d’ubicar-les en alguns dies concrets no vol dir que siga així perquè s’adonarà que els membres de les comissions falleres no parem en torreta des de la mateixa nit de la cremà fins a la pròxima plantà. Per tant, seré l’encarregat d’escriure de tot allò que vivim durant els 365 dies de l’exercici, perquè vos assegure que una vegada finalitzada la lectura de l’article tots tindrem ben clar que el tòpic de simplificar les Falles com una festa de tres dies és molt erroni, no és un zium! faller.

D’aquesta manera, dec continuar per tal de definir dintre de l’idioma faller el que podem entendre nosaltres per zium!, i tractar d’apropar-ho també a tots aquells que els és llunyà.

Tant és així, que els fallers i les falleres, ben bé sabem que les falles simbolitzen molt més que una festa. Per exemple, l’acte de cloenda de les festes, és a dir, el del 19 de març amb la cremà del monument faller, és només una puntualitat marcada per l’agenda fallera. Els sentiments fallers porten a flor de pell des del primer raig de sol del 20 de març. En altres paraules, aquest dia donem per finalitzat l’exercici faller de l’any pertinent i amb ell tot l’esforç dels membres.

133

Així, el zium! de les Falles es pareix al de la vida, i una vegada, hem acabat un any hem d’anar preparant-nos per al següent.

No obstant això, ja comencem a fer les primeres petjades amb les reunions amb els artistes pels esbossos que representaran la festa fallera al carrer, seguit dels primers actes de benvinguda al nou any faller, la firma de contractes, els actes de germanor amb altres comissions, competicions esportives, obres culturals… Passat l’estiu, la celebració que indica que tan sols queda mig any per tornar a encendre de llum i foc els nostres carrers. I, en últim lloc, i no menys important, la reunió de tots els divendres al cau faller, on intentem, entre tots nosaltres, oblidar-nos de la rutina, del nostre món per tal d’evadir-nos, riure, plorar, però sobretot, gaudir. El comboi faller aglutina molts esdeveniments, hem de tindre clar que els incloem dins de la paraula festa per poder incloure’ls d’alguna manera dins d’algun grup, però les activitats són molt nombroses, des d’activitats esportives fins a activitats culturals, lúdiques, solidàries, etc. I totes aquestes activitats ja comencen des del 20 de març on ja encetem el nou exercici faller i encara duraran els mesos d’estiu, tardor i la nostra esperada primavera.

Si parlem de l’any faller, no podem obviar dies especials com la presentació que és, sense dubte, un dels actes més esperats al llarg de l’any. Aquest dia es presenten els màxims representants de la nostra comissió per a l’any que encetem.

Per tant, és un dia que gaudim des de ben prompte, amb un dinar de fallers abans d’anar amb la màxima il·lusió a vestirnos amb els nostres vestits i d’eixir als carrers amb la nostra xaranga que fica música a les nostres emocions. El zium faller va de la mà de la festa, però aquesta festa necessita una bona música per a acompanyar-la i sens dubte, en la nostra terra i en concret, en el nostre poble tenim el plaer de comptar amb bandes musicals d’un alt nivell i en el cas de les falles, les rebem en forma de xarangues. Aquest grup de músics ens acompanya en gran part dels actes i són els encarregats de ficar-li so a totes les nostres emocions.

El zium faller va de la mà de la festa...

134

El mig any faller és una festa que commemora que sols falten sis mesos per a Falles.

Any 2023. Arxiu: Fernando Navarro.

En resum, 365 dies donen per a molt més que la plantà i cremà d’un monument. Per a finalitzar, puc afirmar que zium és l’onomatopeia perfecta per a representar l’efusivitat, l’efervescència, l’ebullició fallera. Aquest sentiment, que sentim, vivim i plorem s’acaba amb el zium, però no podem perdre’ns perquè, de seguida, comença el zium del següent any faller i hem d’estar ben preparats. Tot passa molt de pressa, però torna a començar encara més ràpid i sense que ens adonem.

Així mateix, vull donar les gràcies a tota la comissió i en especial, a Antonio, per animar-me a ser part d’aquest llibret i per ser part fonamental del zium de l’AC Falla Rei en Jaume I. I per a vosaltres, quina onomatopeia pot representar les vostres Falles?

135

Puà!

“Onomatopeia del soroll que expressa repulsió o fàstic” Les Falles estan farcides d’olors que els valencians adorem: la pólvora de les mascletades, els bunyols de carabassa, el socarrat d’una bona paella feta a llenya… Així, també a les Falles trobem alguns elements que ens poden fer fàstic: PUÀ!

Des de coses tan rutinàries com fer olor de fum després d’un concurs de paelles, una brafada de cassalla d’algun faller que ha begut més del compte o altres més serioses i que paga la pena evitar, com el consum de certes substàncies additives. De vegades, les actituds de certs fallers també poden fer fàstic PUÀ!, com per exemple no assistir a l’arreplegada de la Fallera PUÀ!

Major o no implicar-se en el funcionament de la comissió.

Som conscients que la nostra festa és la millor festa del món, tanmateix, encara queden moltes coses que polir perquè siga eixa fantàstica festa que tots volem.

AUDIOLLIBRE

136

La part puà de les Falles VIRGÍNIA FITA BUENDIA Fallera de l’AC Falla Poeta Llorente - Baró de Càrcer Alguna vegada us ha passat que esteu a punt de veure la mascletada a les 13:50 h de la vesprada, enmig de la Plaça l’Ajuntament, tots com sardines en llanda, i de sobte… Nyas! Et cau del cel un cagarro de colom al muscle! Doncs d’açò va el meu article. Que les Falles són meravelloses, però i el que no et conten què?

Eixa d’estrenar brusa nova i tacar-te de la xocolata dels bunyols te la saps? No n’hi ha Falles que no em passe açò, i em fa molta malícia.

Bé, bé, i si et recorde com arribes a casa després de tot un dia de paelles? Aniràs deixant l’aroma característic per cadascun dels racons per on passes. Si tens cabell llarg, i no et toca llavar-te el cap almenys 3 vegades, no et toca cap. Fins i tot el polar ha de passar per un parell de rentades més, perquè això continua fent una olor de socarrat que no es pot aguantar.

Ara bé, quan teníem vuit anys no ens feia gens de vergonya llençar masclets a les clavegueres, fer explotar tot allò, i que d’elles isqueren a la superfície fins restos prehistòrics. Puà!

Això sí que era fastigós.

137

També em fan un poc de Puà els fallers que sols volen festa i prou.

Deixant-nos un poc de caques i males olors, vull entrar en un tema un poquet més profund i altra cosa que també em fa un poc de Puà són els fallers que sols volen festa i prou. Els que no entenen el que és ser faller de veres, anar als actes protocol·laris, treballar per la comissió i implicar-se en el seu funcionament… Voleu fer-vos borratxos? Aneu-vos-en al bar.

N’hi ha molts bars al poble. Així fomenteu el comerç!

Amb la quantitat de coses que t’ofereixen aquestes associacions culturals i alguns s’amaren a la que, segons la meua opinió, menys representa l’esperit faller. Per no dir que és un tema que sempre genera controvèrsia. Està molt bé divertir-se i passar-ho bé, però a causa de l’alcohol i altres substàncies, la imatge que té molta gent cap a aquesta festa s’embruta i sol ser errònia.

Està clar que no podem controlar allò que en fan alguns al bany a les 2 del matí. Per cert, puà! Fora, fora. Però en la nostra mà està el fet de lluitar per tal d’alliberar d’aquests prejudicis la nostra festa més volguda i fer veure al món que és molt més que tot això.

He estat en la delegació de festes molts anys i des de fora creuen que som els més festers. Molts ho som; però també som els més treballadors, els que més ens calfem el cap per tal de tindre mil esdeveniments i celebracions diferents durant cada exercici i els que més ens preocupem perquè tota la comissió estiga a gust.

138

L’olor penetrant del fum fa que s’haja de llavar la roba després dels concursos de paelles. Any 2023. Arxiu: Antonio Bolufer.

I tornant als actes protocol·laris… Jo sé que molts tenen quasi cada any la mateixa estructura i poden ser avorrits a vegades… Però està molt lleig que els fallers d’una falla no hi estiguen per donar suport a la seua Fallera Major. Això més que oix fa pena.

Tu saps com de bonic és veure desfilar a les cercaviles tota una fila de falleres de gom a gom plena de color, teixits diversos, gent emocionada i música valenciana? Sona idíl·lic, però és de veres. Eixa és una de les coses per la qual val la pena treballar per les Falles; la tradició i la cultura.

Ja som patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Portem amb honor i dignitat aquest distintiu, no?

139

Bzz...

“Onomatopeia del so del brunzit que emeten les abelles, mosquits, mosques i altres xicotets insectes” A les comissions, com en tots els llocs, existeixen persones que sempre s’han de queixar de tot. Res els pareix bé, i en compte d’aportar solucions, l’única cosa que fan és malmetre. Són les denominades mosques colloneres. BZZ... No hi ha prou menjar.

BZZ... La música no m’agrada. BZZ... No gasteu diners en falla.

BZZ... Què xicoteta és enguany la falla no? Queixar-se de tot sempre és molt fàcil quan no es pega ni brot. Com a la vida real amb les mosques, aquestes espècies de fallers han d’existir, però no se sap mai ben bé quina funció tenen en la comissió.

Potser si en compte de protestar tant, dedicaren els seus esforços a aportar el seu granet d’arena, aquestes mosques es convertirien en formiguetes, i treballarien a poc a poc pel bé de tota la comissió, pel bé comú.

AUDIOLLIBRE

140

Bzz... Fa la mosca collonera ÀLEX MORALES FERNÁNDEZ Faller de l’AC Falla El Canet i Regidor de Joventut Entres al casal, muntes quatre taules unides a les seues respectives cadires, t’ho has preparat tot de forma mil·limètrica amb una il·lusió que caracteritza als fallers que sempre va lligada a la recompensa d’haver fet bé les coses per la festa que estimes. El teu dia sembla que és l’ideal, i més encara quan saps que les coses poden i eixiran bé. De sobte entra l’idiota, sí, saps que és un idiota, sempre ho has pensat i ho pensaràs fins al dia que colguen la teua caixa al cabeçol. Dins de tu penses que no dirà res. Què dirà? Total no ha fet res en tota aquesta història… Però no, com si fora el típic “becso” que es posa a dir-te al teu costat com has de fer la paella, amolla la primera sentència i damunt jutja la teua gran obra per a les Falles de Cullera. Açò vos passarà en el llibret, en el teatre, en la confecció d’una cassola d’arròs al forn o en posar un plat de cacaus més en la taula a l’hora de sopar.

Les falles no és que tinguem mosques punyeteres, és que els fallers som això, punyeters. O quina festa s’alça a les 8 del matí per a fer saber al veïnat que comença el dia? La mateixa despertà és un acte per fer la mà (i per als que ens agrada i la fem, una joia de la pirotècnia). Les crítiques que atresorem cada any i que envolten els nostres monuments són la mateixa essència de les Falles. Nosaltres nasquérem entre d’altres per dir alt i fort amb sarcasme, enginy i gràcia el que pocs moltes vegades s’atreveixen a dir. Als nostres monuments consignem, judiquem i reclamem, i ho fem al nostre estil, amb el millor, diria.

141

Sempre trobarem un espècimen present en totes les associacions: un senyor o senyora que mai fa res, però ho critica tot.

Però sí, sempre, com en tot en la vida, trobarem un espècimen present en totes les associacions, grups humans i entitats: un senyor o senyora que mai fa res, però ho critica tot. I ara, amb les xarxes socials més encara, en eixe ecoparc social on gent sense fotografia ni dades, és a dir, de forma anònima, és capaç de poder ser un dia vulcanòleg, l’altre expert en dret laboral i l’altre expert en muntatge de cases de fusta. Com dirien en llengua de Cervantes: “Aprendiz de todo, maestro de nada”.

Recorde moltes vegades els “pitostes” que s’han muntat en la meua comissió pel simple fet de no eixir una foto seua al llibret.

Una història que no hauria de tindre més recorregut si no fora perquè cada any s’envia un avís a la militància fallera dientlos que remeten fotos en qualitat on isquen perquè puguen aparéixer al recull literari que cada any es desenvolupa en la comissió. I encara es queixen. Déu proveirà als delegats de llibrets quan el dia del seu òbit entren per la porta gran al cel i Sant Pere els espere amb un somriure en la boca. N’estic segur.

Tal com parlava adés, l’esperit de les mateixes Falles és revulsiu, inquiet i no es calla ni baix l’aigua. És un esperit viu i crític, però la crítica sempre ha d’anar acompanyada de valors i de fets, perquè qui no es mou no té cap dret a moure.

142

Tota comissió té els seus fallers més peculiars.

Any 2023. Arxiu: la comissió.

Supose que a la Falla rei En Jaume I no li faltaran, com a les de tota Cullera, aquestes mosquetes que toquen els collons, i jo sempre he pensat que la millor idea seria fer un “apartheid” (em podrien acusar d’excloent, ho sé) amb tota aquesta gent a veure si tindria la capacitat de poder dur endavant una falla. Imagineu-vos una comissió fallera on els seus membres foren totes eixes mosques colloneres sobrants de les Falles de Cullera. Us ho imagineu? No sé si haurà existit o existirà alguna vegada, el que tinc clar és que si em conviden a dinar, no pense anar ni encara que em paguen. Tot siga per la meua salut física i mental.

143

Clinc!

“Onomatopeia d’un soroll metàl·lic o vidrenc agut, com per exemple el que fan dues copes de vidre quan impacten entre si” En la vida és tan important saber guanyar com saber perdre.

Les Falles són un món on es competeix per tot el que es puga imaginar: campionats esportius, concursos culturals i, sobretot, la falla. En moltes ocasions, l’esforç es veu recompensat i és en aquests moments quan CLINC! hem de brindar per l’esforç fet.

Cal ser elegant en la victòria, però més en la derrota. És en eixes ocasions on es demostra la grandesa d’una comissió. Fer elucubracions o qüestionar la victòria dels altres és una gran falta de respecte cap a l’esforç i el treball dels competidors.

No s’ha d’oblidar mai que, per molt d’esforç que hages fet, el contrari també juga. I és ací on resideix la germanor i la companyonia fallera, en el fet de reconéixer els mèrits dels altres i lluitar per superar-se en futures ocasions. Les Falles són una competició, però han de ser una competició sana on la competència ens faça millors.

AUDIOLLIBRE

144

Clinc!

Cal fer-li clinc en el cervell a qui no sap guanyar o perdre JUAN GABRIEL FIGUERES HERNÁNDEZ Faller de l’AC Falla El Canet Com diu la dita, en el món ha d’haver-hi de tot i el món faller no és cap excepció. Dins de les comissions falleres tenim més d’un o d’una “bocaxancla” que obri la boca abans que res i que, quasi sempre, ni sap guanyar ni sap perdre. L’atmosfera fallera està plena de competitivitat, ja que les comissions falleres lluiten cada any pels diferents banderins de tota classe, que inclouen des dels premis a les falles grans a infantils, passant per les competicions esportives i acabant amb els premis pel que fa a les activitats culturals, on la lluita cada vegada és més efervescent.

En aquest article, posaré exemples que conec, que he viscut en la meua pell, o d’altres que a mi no m’han afectat, però he vist en tercera persona, ja que per desgràcia vaig fent-me major i vaig veient-les de tots els colors. Podria centrar-me en algú de manera exclusiva, però no ho faré, atés que em considere o intente ser un ésser pacífic d’allò que coneguem com el fanatisme faller. Aquest fanatisme no és més que una espècie d’ego que hi ha entre els fallers de tota la vida que només pensen que sols ells fan les coses bé i que la resta són un tall d’inútils que no saben fer-les. Però les noves generacions tenen estudis, més coneixements i, perquè no dir-ho, més trellat i educació, aleshores els conflictes van desapareixent. La prova la tenim al concurs de llibrets, on els delegats de les comissions falleres participem en els diferents llibrets, i després que guanye el millor…

145

Saber guanyar és tornar-li-la l’any següent quedant davant en la Champions League llibretera en un any “particular”...

Pel que fa a saber guanyar, saber guanyar no és telefonar-li a certa persona pel simple fet de fer una protesta/reclamació sobre alguns aspectes on no es complien les bases, als quals la Junta Local Fallera es va desentendre perquè no li interessava. Jo seria incapaç de cridar a ningú i dir-li més que un porc, havent-hi unes bases que estan per a complir-les.

Saber guanyar és tornar-li-la l’any següent quedant davant en la Champions League llibretera en un any “particular”, i interioritzar les celebracions amb els teus sense burlar-se ni res semblant.

Saber guanyar tampoc és menysprear i dir que el teu llibret no és un arbre de Nadal, quan anaven apareixent llibrets amb maquetacions més netes, modernes i futuristes que trencaven amb aquell barroc de tota la vida. I tampoc se sap guanyar quan vacil·les a un altre d’una comissió en un premi de cara a un altre. O en actes de tarannà seriós, si es guanya un premi, no cal ser incivilitzat, i sí respectar i deixar presenciar la gala a les comissions falleres que han tingut la mala sort que els tocara asseure’s en les files de darrere.

També, saber guanyar un primer premi de la falla és anar a celebrar-ho al teu casal en els teus i au, i no anar a la falla que has guanyat cantant campions per a provocar i burlar-se de l’altra comissió. Tampoc se sap guanyar sense el fet de tirar-li cacaus a un remat d’una mona pel simple fet que el president de la mona en qüestió es passara tot un any vacil·lant que guanyaria. També és cert que haguera sigut pitjor que li’ls hagueren tirat al mateix president perquè li hagueren obert el cap…

Si parlem de saber perdre, molts es van perdre el capítol de Barrio Sesamo on ensenyaven aquesta lliçó, i la majoria d’ells eren del món de les Falles. Pel que fa al monument, o millor dit la falla, cal saber acceptar quan et donen un dos, un tres o un quatre, i després no fer declaracions a les xarxes socials que no tenen cap sentit. És clar que a tots ens agrada competir, però de vegades ocorren aquestes coses. I tampoc anar-te’n l’endemà en comuna tota la comissió a rodejar a la falla i menysprear-la.

I en aquests actes solemnes, més del mateix, no saber perdre és no acceptar que et donen un premi que penses que no et correspon i anar-te’n de l’acte faltant el respecte a la comissió que sí que l’ha aconseguit, això és una greu falta d’educació i un excés de fanatisme.

146

A les Falles de vegades es guanya i altres es perd. Cal acceptar els resultats amb esportivitat. Any 2023. Arxiu: J.G. Figueres.

Bé, açò són diverses situacions que jo he conegut, en les quals en cap moment he fet menció a quines he pogut viure jo. Parlant de mi mateixa, quan he guanyat diferents premis pel que fa a la falla i al llibret, sempre he volgut ser i crec que he sigut respectuós amb la resta, i molts d’ells són companys, ja que com bé hem dit abans, som rivals, però ens ajudem escrivint-nos els uns als altres. Per contra, quan he perdut he aguantat, de fet m’he emportat set segons premis a Cullera.

Sé del que parle, i no me n’he anat de cap entrega de premis al final, encara que sí que m’he cabrejat i he tingut els meus dies de mala llet, però després sempre he volgut analitzar el perquè haja pogut passar i tractar de millorar, que és el que s’ha de fer.

En definitiva, a més d’un o una cal fer-li clinc en el cervell perquè aprenga una mica de valors i de saber estar, ja que així som més feliços i no vivim enfadats, ens relacionem amistosament, xarrem com a bons companys i brindem perquè podem gaudir d’una gran festa que són les Falles.

147

Bum-Bum “Onomatopeia que fa el so dels batecs del cor” Ser Fallera Major d’una comissió fallera és el somni de moltes falleres que viuen aquesta festa amb un profund sentiment arrelat al seu cor. D’entre tots els actes en els quals una Fallera Major ha de representar a la seua comissió, la presentació, potser, siga el més emocionant. És el dia on, a la fi, és investida com a Fallera Major amb la banda que ho acredita. Un dia de nervis en el qual l’espera perquè la comissió assistisca a la seua casa per tal d’arreplegar-la es fa eterna. Se senten les traques, el so de la música s’apropa, i mentre… BUM-BUM BUM-BUM, el cor s’accelera en escoltar el so del timbre de casa. Tota la comissió l’espera engalanada i formada per tal d’acompanyar-la en una nit que no oblidarà en la vida. Sona la traca, ix al carrer, el so dels aplaudiments torna a activar eixe BUM-BUM que l’acompanyarà fins al mateix moment d’encendre la traca de la cremà.

AUDIOLLIBRE

148

Bum-bum...

Batec de flamarada fallera ISABEL GALINDO RENART Fallera de l’AC Falla Rei en Jaume I El batec del cor és cada vegada més intens quan sentim parlar de Falles. De sobte, la ment ens evoca pólvora, música, monument, indumentària, foc, cercavila, alegria, diversió…

La falla representa molt més. És un sentiment, una forma de vida que requereix dedicació, agradable sacrifici, treball desinteressat i de vegades uns quants maldecaps amb molta complicitat.

Com en tota associació cultural hi ha una organització, jerarquia de càrrecs… I en la falla és essencial la coordinació de la junta directiva, guiats pel president i la Fallera Major. Tota una xarxa de responsabilitats que atenen cada detall perquè la festa tinga el seu esclat. L’exercici passat 2022-2023 vaig ser l’afortunada d’assumir aquesta representativitat de tot el que vivim i enriqueix la falla Rei en Jaume I. La falla que tant estime des de menuda estava d’aniversari, era un corimori especial. Vint-i-cinc anys havien passat ja, des que aquell grup d’amics iniciaren el camí de muntar una falla, una comissió. I aquest any complia el meu somni, més aviat el realitzava. Com un costum ben conreat, a la primavera era nomenada Fallera Major. On tot va florir a cor que vols.

Arrossegàvem les ànsies dels darrers malaurats anys fallers, la pandèmia i la pluja no pogueren apagar el sentiment i aquest any la brasa més que candent convertia l’espurna en foc faller.

Un any molt intens, molt enyorat, molt especial per a tots i totes.

149

Cada raconet o moment de l’any faller m’amerà el cor de gratitud i bellesa.

Esculpir en paraules els records d’aquest meravellós any no és cosa fàcil. Cada raconet o moment de l’any faller m’amerà el cor de gratitud i bellesa. Per a mi, personalment, una experiència indeleble que l’ànima agraeix en cada moment. Tot un conjunt d’actes que teixeixen un mantell de bons sentiments. Un dels actes que més em va marcar va ser compatir la presentació amb la nostra Cort d’Honor. El somriure era sincer i permanent, estava encisada en l’acte de la presentació.

Una presentació que havia començat molt més abans. Amb el preludi de la vespra, amb la visita dels nostres estimats per veure i xarrar de la vestimenta en un dia tan important, ja es respirava intensament la rellevància d’aquest acte. A trenc d’alba ja m’havia despertat, tocava viatge a València per a fer-me el monyo i a la tornada abans del maquillatge, supervisàrem el mercat que tot estiguera en ordre per a un sopar tan assenyalat. Tot el dia anava atabalada, volia estar en tot i amb tots.

La vesprada anava passant i de sobte arribà el fotògraf, mon oncle Vicent. Escortat per les meues germanes i la meua sogra, que radiants, estaven preparades per a vestir-me. Cadascuna regalant-me una joia, una arracada, el llaç de la falda… I mentrestant una llàgrima que cau. Moments especials al llarg de la vesprada. I a poc a poc, van arribant més familiars i amics a casa per recordar el moment amb un retrat. Estava molt ben acompanyada: família, amics i amigues, falleres d’espolí, tot quedà en la càmera ben registrada. Per fi, la música de la xaranga anunciava que la presentació havia de començar.

Tenia allí a tota la comissió engalanada i gojosa. Arribaren els màxims representants junt amb la presidenta i brindàrem per l’any faller que s’havia encetat.

Quan vaig guaitar al portal la respiració se m’aturà. A la porta de casa estava tan embolcallada per la gent que estimava que el cor sàviament parà de bategar per un moment, tan silent, tan especial que sols la traca el feu tornar a sospirar. Brollà una alegria que haguera congelat per sempre.

150

Per a una Fallera Major l’acte de presentació és el més emotiu.

Any 2023. Arxiu: la comissió.

La casa de la cultura em rebia plena de gom a gom, fallers, falleres, familiars, dones col·laboradores, amics i amigues, simpatitzant de la meua comissió i membres de Junta Local. El saló en alt per a rebre’m i veure’m pujar dalt de l’escenari al so de la Suite de la Fallera Major.

Emoció, alegria, llàgrimes i nervis que recorrien el cos quan caminava per aquell passadís, per la calor i l’estima dels qui allí m’acompanyaven amb somriures i mirades de felicitat fins a arribar a les escales on Carlos tot expectant em rebia amb la mà per coronar l’escenari. Després d’aplaudiments, era moment d’imposar-me la banda, una banda portada a l’escenari per la meua cunyada i que m’acreditava com a Fallera Major de la falla en què m’ha vist créixer. Moment únic i irrepetible que sempre romandrà en el meu record.

Al remat, quan la festa fallera et corre per la sang, ser Fallera Major implica que el bum-bum que batega el teu cor ho faça amb major intensitat quan sent música fallera, olora la pólvora i veu els monuments plantats al carrer.

151

CLIP-CLOP! “Onomatopeia del soroll que fa la pluja damunt la teulada d’un edifici” Si les Falles poden tindre algun enemic, eixa és la pluja. No hi ha major desgràcia per al món faller que un març plujós. Amb el CLIP-CLOP! de la pluja no podem disparar les mascletades, deixant-nos sense eixe aroma de pólvora que tant ens agrada.

Si plou CLIP-CLOP! en la plantà les falles es fan malbé, produint destrosses quasi irreparables, ja que la humitat és enemiga dels materials amb els quals estan fetes. Quan plou CLIP-CLOp! no ens podem vestir de fallers, perquè l’aigua pot fer-los malbé. Tampoc podem omplir els carrers de festa i alegria amb la música de les xarangues. En els prolegòmens de març sempre estem atents a l’oratge que marcarà la nostra festa.

A les Falles, la dita si plou, la deixarem caure, no val. Si plou, la tristesa envairà l’ambient i ens deixarà sense la recompensa de gaudir el treball de tot un any.

AUDIOLLIBRE

152

clip-clop!

L’aigua l’enemiga de les Falles CLARA SANJUAN CAMBIAZZO Fallera de l’AC Falla Rei en Jaume I Les Falles són una manifestació cultural profundament arrelada a Cullera, una festa que celebra la creativitat, la tradició i l’esperit comunitari. Però, mentre ens submergim en la màgia de les Falles, hi ha un enemic silenciós que sovint passa desapercebut: l’aigua.

L’aigua, font de vida i essencial per a la nostra existència, pot esdevenir un element disruptiu per a les Falles. Les inclemències meteorològiques, en especial la pluja, són un dels factors més preocupants. Les fortes precipitacions poden posar en perill les meravelloses creacions que s’aixequen amb tanta dedicació i amor.

Els monuments fallers, fruit d’hores de treball artesanal, són vulnerables a la humitat i l’aigua. Els materials utilitzats per a la seua construcció, com la fusta i el cartó pedra, poden patir danys irreparables si són exposats a l’aigua durant llargs períodes de temps. A més, les pintures i detalls artístics que donen vida als monuments poden esborrar-se o malmetre’s, posant en risc la seua bellesa i significat. És essencial conscienciar sobre la necessitat de protegir les falles de l’impacte negatiu de l’aigua. Mitjançant estratègies preventives com cobertes protectores, materials resistents a la humitat i altres mesures, podem salvaguardar aquest patrimoni cultural tan preuat.

153

L’oratge, aquests últims anys, s’ha pres el luxe de fastiguejar-nos la nostra volguda festa.

L’oratge, durant aquests últims anys, s’ha pres el luxe de fastiguejar-nos la nostra volguda festa. Aquella per la que treballem durant tot l’any. Falles pintades amb estima pels nostres artistes fallers. Vestits a punt per a lluir-se en les cercaviles pels carrers dels nostres barris. Premis passats per aigua. Nits de la plantà on no són les albades les protagonistes…

Crec que hi ha una mala tradició de ploure la nit de la plantà i la de la cremà. Els paraigües ixen a la llum. Fins i tot, les cases comercials han dissenyat paraigües per als representants de cada exercici, personalitzables amb el nom i el càrrec. Jo en vaig tindre un. També van inventar una espècie d’impermeable per protegir les nostres faldes.

Puc contar en primera persona l’experiència de ser Fallera Major i tindre unes Falles passades per aigua. Primer, l’any 2020 després de cancel·lar-se l’exercici per la Covid-19, tots vam veure des de les nostres cases com semblava que el cel plorava per veure’ns desolats per no poder viure les Falles. En el 2021, la Junta Local Fallera de Cullera va organitzar unes albades un poc atípiques, però molt especials, als Jardins del Mercat, on va ploure. Un any després va arribar el moment on ens tocava gaudir del nostre càrrec. Doncs, la nit de la plantà va ser la nit que més he patit en tot aquest temps. Vent i pluja, molta pluja. Recorde el dia desset de bon matí estar amb la nostra Fallera Major d’aquest exercici, Sara, arreglant els imperfectes que havia ocasionat aquell vendaval, refugiades baix uns impermeables. Si les Falles ja estaven fràgils després d’estar dos anys guardades en un magatzem, ara ja estaven en les últimes. Eixe mateix dia, en els premis anàvem amb paraigües. Tantes ganes que teníem els fallers i falleres de vestir-nos amb els nostres vestits tradicionals i la majoria de gent no ho va poder fer per por que es feren malbé. Les meues sabates i la meua falda banyades intensament. L’ofrena ens va ser respectada, però la cremà… Traques cremades que no podien donar pas al foc per consumir les falles. Tal vegada, eixes falles estaven maleïdes. Tot el món volia que es donara pas al següent exercici faller. Fins i tot els representants d’aquests tres últims anys.

154

Els actes de les Falles 2022 van estar marcats per les pluges.

Any 2022. Arxiu: Fernando Navarro.

Des que aplega febrer, mirem sense parar el part meteorològic per poder estar tranquils que tindrem unes Falles assolellades.

Hi ha comissions que li porten ous a Santa Clara. Recorde que en la IV Gala Fallera de la Comunitat Valenciana, la Fallera Major i la seua Cort d’Honor d’un poble que ara no recorde, duien un paquet d’ous, amb la casualitat que ens coneguérem i com a mi em diuen Clara, ballaren al meu voltant simulant una espècie de ritual per espantar la pluja. És molt dur pensar o veure que pel fet d’una descàrrega dels núvols, es perda el treball de tot un any. Si fora per les dites sobre el nostre volgut mes de març, esperaríem bon temps; “El sol de març es nota set anys a la cara”, “el sol de març porta refredats”. Però també: “sol i aigua, temps de març”, “aigua de març no la vol el corb”. Malgrat tot, els fallers som imparables.

Gaudirem de la festa i la cultura ploga o neve.

155

Xino-xano “Onomatopeia del soroll d’alguna cosa que es fa lentament i tranquil·lament” A bombo i plats anunciava el nostre alcalde en la gala d’esbossos l’adquisició d’un gran magatzem per tal que les comissions falleres puguen celebrar els seus actes, com les presentacions; s’instaure una seu de Junta Local Fallera de Cullera que s’adeqüe a totes les seues necessitats; i s’instal·le, per fi, un museu faller on poder mostrar tota la històrica col·lecció de ninots salvats pel foc. Ha sigut un projecte que s’ha cuit XINO-XANO i que en cada legislatura, des de fa molts anys, era la promesa incomplida de tots els partits polítics governants. Sembla que aquest projecte per fi veurà el llum, tot i estar ubicat en un dels cantons de la ciutat, lluny del centre, i sobretot, lluny de la majoria de comissions falleres del poble. A més, no serà un local d’ús exclusiu per a les Falles, tot i que aquestes tindran prioritat. XINO-XANO s’anirà construint un projecte en el qual és molt necessari que tot estiga enllestit a la perfecció per a la necessitat de les comissions, la JLFC i el museu faller.

AUDIOLLIBRE

156

A L’ADMINISTRACIÓ TOT AVANÇA XINO-XANO HUGO FONT LAFARGA Advocat A Cullera és patent que ens fa falta un local faller municipal, i així, hem vist com la pràctica totalitat de partits polítics que s’han presentat a les eleccions locals han portat al seu programa que anaven a fer-ne un. Fins i tot, partits que han estat i que encara estan governant. Però, després de molts anys i de moltes promeses incomplides, algun dia tindrem un local faller municipal?

Podríem dir que no ens queden dits en la mà per a contar les vegades que hem escoltat que ara sí, que tindrem un local faller municipal, i igual o millor que els dels pobles veïns. Què, què! Quasi res porta el diari! Però, els dies i els anys han passat i tot continua igual, o pot ser pitjor. No obstant això, continuem il·lusionats perquè l’esperança és l’últim que es perd. Si bé, ara pareix que hi ha un raig de llum. I així, alguns ja ho donen per segur i ja estan pensant en l’ús que li donaran. Altres, en canvi, són més incrèduls, o igual és que estan curats d’espant i ja no es creuen res, fent seua la dita de «si no ho veig, no m’ho crec».

En aquest sentit, en el 2023 vam tindre l’enèsima promesa, ja que només cal que recordem que l’alcalde va anunciar que el projecte ja estava en marxa, que anàvem a tindre un local faller i que fins i tot teníem ja la ubicació. Potser aquesta vegada no s’han llançat les campanes al vol? Temps al temps.

Doncs bé, hem de tindre en compte que un projecte com el d’un local faller necessita un emplaçament. I sí, és cert que ja en tenim un, però al mateix temps també la primera gran controvèrsia.

157

Així, quan estàvem pel 2021, la gran proposta de l’alcalde era anunciar que anàvem a tindre un Centre de Dia per a persones majors, i fins i tot ja se l’ubicava, en concret, als antics magatzems de Botanch. En aquell moment, es venia com a que tindríem el millor centre de dia de la Ribera, o fins i tot de València. Una altra gran fita i, per descomptat, les millors instal·lacions, com no podia ser menys. I així les coses, després de complir amb tota la burocràcia legislativa, donar-li vint voltes a la qüestió per veure com es podia disposar d’un emplaçament idoni, i com es podrien complir tots els requisits legals per a posar a disposició de la Generalitat l’immoble, es va comprar un antic magatzem de taronges pel preu de 418.000,00 €. Que si són molts o pocs els diners de la compra, això ja és un altre debat. Però l’únic segur és que són diners de totes i tots els veïns de Cullera, i que la inversió hauria d’estar ben justificada, així com garantida la seua utilitat. Òbviament, se li hauria de donar l’ús previst. I quin ús era? Doncs, segons l’expedient administratiu, es procedia a la compra de l’immoble d’acord amb una memòria que justificava les necessitats de noves instal·lacions per a un centre de serveis socials.

Però el que volíem no era un local faller? Ah, sí, doncs tatxan!

S’ha obrat el miracle. Es canvien les prioritats, i on s’havien passat els tràmits i filtres administratius per a poder comprar un immoble per a serveis socials, a posteriori es canvia per a activitats culturals, i així tots contents. O no? S’hauria de preguntar als nostres majors i als seus familiars respecte si els feia falta o no aquest centre de dia. I què passa amb els informes dels tècnics de l’administració i els tràmits administratius que s’havien realitzat pensat que era un immoble per a serveis socials? Veriueu-ho!

Bo, deixant de banda aquesta altra polèmica, el ben clar és que ja tenim el primer pas. Tenim un immoble on podem ubicar el local faller municipal. El següent pas serà veure quines característiques volem que tinga per a acomplir l’ús que se li preveu. Però clar, sempre que no ens trobem davant d’algun altre entrebanc legislatiu o amb un nou canvi de decisió política, perquè tot és possible. No obstant això, si no hi ha canvi de rumb, encara ens queda esperar que es complisca tota la normativa administrativa i que es tinguen totes les autoritzacions pertinents per a poder iniciar les obres de condicionament. Així que, de nou, tinguem paciència, que encara poden haver-hi sorpreses, i ben segur ens queda molt de temps, i més entrebancs, per a saber el resultat final del procés administratiu.

El següent pas serà veure quines característiques volem que tinga per a acomplir l’ús que se li preveu.

158

L’antic magatzem de Fruites Botanch serà el nou emplaçament per al recinte faller de Cullera. Any 2024. Arxiu: la comissió

Però centrant-nos en l’habilitació de l’immoble per a poder utilitzar-lo com a local faller municipal, exactament com serà?

O com volem que siga? La solució és complexa i segurament agradarà a molts actors del món de les Falles, però també hi haurà a qui no li agradarà gens. Per a gustos colors. Amb tot, el més important a l’hora de materialitzar-ho serà comptar amb les propostes que puguen traslladar les diferents comissions falleres. Això no obstant, no es pot obviar que serà un espai municipal, i per tant el seu ús haurà d’estar ben regulat, sense descartar que puga tindre un ús divers, i que conseqüentment no quede limitat només per a les comissions falleres.

En aquest sentit, el polític haurà de vetlar pel que fa a l’ús del local, que haurà de ser el més ampli possible. Així, tot i que poden tindre prioritat les comissions falleres, també hauria de poder-se utilitzar per a altres associacions o entitats locals perquè puguen dur a terme les seues activitats o esdeveniments. Si bé, no vengam la pell de l’os abans de temps, i esperem que no hi haja un nou gir en les propostes polítiques.

Potser encara podrem passar de tindre un local faller, a un local fester? Només el temps i la voluntat política ens ho dirà, amb el permís, clar està, de l’Administració.

159

Caldrà tindre paciència, perquè l’Administració porta el seu ritme, i va xino-xano.

Així, i com que la voluntat política és voluble i canvia amb el vent, caldrà tindre paciència, perquè l’Administració porta el seu ritme, i va xino-xano. I indistintament de les exigències polítiques, que solen anar a correcuita, i que últimament venen marcades pel període electoral i en acabar projectes que finalitzen abans de les eleccions, amb un pensament a curt termini que òbviament prioritza més un guany electoral que no la realització de projectes a llarg termini que puguen ser més beneficiosos per la ciutadania. Per aquest motiu, pot tornar a ocórrer que, quan es tinguen finalitzats tots els tràmits administratius, hi haja un nou canvi de rumb. Així que veurem que passa amb l’immoble ja comprat, i comprovarem finalment a quina de les propostes esmentades es destinarà.

I si ja tenim comprat l’immoble, i des de fa ja prou de temps, per què no està ja el local faller? Què més falta encara? Però si l’alcalde ja ens l’ha venut per activa i per passiva! Què la materialització de la voluntat política no es pot fer més ràpida?

La resposta política sempre és la mateixa, la culpa és de la burocràcia administrativa… Què curiós, quan són els mateixos polítics els que fan les lleis que ha d’acomplir l’administració. És que ho fan tot tan enrevessat! Volen regular la nostra vida fins a l’últim segon que tinguem, i a la fi no hi ha manera d’aclarir-se amb quina ordenança, decret, conveni, decret llei, llei, directiva europea, etc. és la que se’ns aplica als administrats.

Amb tot, encara hi ha qui li resulta estrany que l’administració marque els seus propis temps, i que parega que és un món paral·lel, i qui es pregunta per què l’Administració requereix tants tràmits i de tants informes dels tècnics municipals?

Què no serà que en algun moment els polítics ens han deixat la tresoreria municipal sense un clau i, per tant, amb un clar ofegament financer, que ens ha costat estar intervinguts, i sense poder realitzar inversions. Xe, però si tots els polítics volen el millor per al poble! El ben cert és que, en certa manera, el que anomenem burocràcia administrativa no és altra cosa que un procediment enrevessat, però alhora garantista, que pretén evitar que els polítics facen i desfacen com els abellisca, i que en tot cas, tinguen responsabilitat per un possible balafiament dels recursos públics. I és per això que els processos administratius són tan exigents. S’han de complir una sèrie de requisits, i entre altres, tindre un acord majoritari dels representants públics, o tindre el finançament necessari i que tot estiga avalat pels preceptius informes dels departaments administratius implicats.

160

El museu faller de Cullera, recentment renovat, continua sent insuficient per a albergar tota la col·lecció de ninots indultats. Any 2022. Arxiu: Fernando Navarro.

És per això, i després d’aprendre a colps, que tenim l’administració que tenim, o més ben dit, que ens mereixem. I tot per a protegir el patrimoni públic i garantir els drets de la ciutadania, i evitar així, o almenys dificultar, que una mala gestió d’alguns representats públics ens acabe arruïnant a tots, tant si els has votat, com si no. Per això, moltes vegades val més anar a poc a poc, però amb seguretat, que no a correcuita i fent les coses a la babalà per després haver de lamentar-nos.

Però com que cadascú té els seus interessos i es prioritzen els interessos individuals sobre els de la comunitat, la lentitud en l’administració local, en lloc de vores com una garantia, es veu simplement una molèstia, cosa que té conseqüències palpables. Així com, el sentiment de no estar sent atés i sentirse desemparat. Aquestes qüestions, entre d’altres, generen desconfiança cap a les Institucions, cap als treballadors de l’administració i també cap als polítics. Malgrat això, la lentitud també és una arma de doble tall, ja que també és patent que té efectes perjudicials, i d’entre aquests cal assenyalar com un dels efectes més perniciosos el del fre, no només a propostes polítiques, sinó també moltes vegades al desenvolupament local.

En conclusió, l’Administració local ha d’assumir aquesta problemàtica i, conseqüentment, abordar-la de manera proactiva per a continuar sent garantista, però evitar els problemes que generen la lentitud en la realització de gestions administratives. Si bé, només mitjançant un compromís seriós amb l’eficiència, la transparència i amb la col·laboració de la ciutadania, l’Administració local podrà recuperar la confiança de la comunitat i oferir un servei públic d’acord amb les demandes actuals.

161

Dring-dring!

“Onomatopeia del so d’una campaneta, d’una esquelleta, d’uns picarols, com per exemple el que emet un rellotge despertador” El dia 17 de març comença amb el DRING-DRING! del despertador. Ja fa dies que portem la festa al damunt i, tot i l’esforç realitzat en la plantà, el comptador de bateria del nostre cos apareix carregat al 100%. Comença el millor dia de l’any. Ens vestim ràpidament per a assistir a la despertà. No pot faltar l’arrancadora. Les xarangues comencen a fer sonar les primeres melodies. Els esclats dels masclets ens alerten que tot comença. Va de bo. Les Falles ja són una realitat. El matí avança amb l’esmorzar per a carregar forces, i continua tornant a casa a un ritme frenètic per a posar-nos els nostres vestits tradicionals. La cercavila dona pas a un fum de rialles i a un ambient festiu que ompli tots els carrers del poble. El dinar. La festa de la vesprada. I arriba el moment culminant del dia, el lliurament de premis. Nervis i emocions a flors de pell.

Alegries i decepcions. Però la festa continua fins ben entrada la nit. Amb el DRING-DRING! comença el millor dia de l’any.

AUDIOLLIBRE

162

DRING-DRING! COMENÇA EL MILLOR DIA DE L’ANY NACHO MONTAGUD FONT Faller de l’AC Falla Rei en Jaume I Després d’uns dies frenètics per la plantà de les falles, i el cansament acumulat de tants dies de combois fallers, ens n’anem a dormir esperant amb nerviosisme i il·lusió el dringdring que l’endemà ens despertarà. Comença el que per a moltes falleres i fallers és el millor dia de l’any.

En sonar el dring-dring obrim els ulls ràpidament i, sense perdre cap minut, ens vestim amb el verd corporatiu de la comissió i ens dirigim a la despertà. No pot faltar l’arrancadora, eixa cassalleta que sols amb l’oloreta que fa, et posa els pèls com si foren agulles demanant eixir del teu cos, però, eh, tu avant, l’agafes amb la mà encara tremolant del fred que fa a eixes hores del matí i cap a dins. Cassalleta al cos perquè entre en calor. Ja has entrat en calor i de seguida ve eixe proverbi cullerenc que diu que la cassalla porta plom i que si et fas un nombre imparell, aniràs coix, i clar, això no es pot permetre, així que t’omplis de valor i a per la segona! Tot siga per no anar coix. De seguida, arriben els músics i la xaranga comença a tocar perquè tots ens comencem a preparar.

163

Ha començat la millor festa per a les valencianes i els valencians.

El millor dia de l’any per als cullerencs.

Falleres i fallers es congreguen en la porta del casal faller i recorren les places i carrerons, portant amb si la promesa de dies plens de tradició i diversió. L’esclat inicial de petards i coets trenca el silenci de la matinada, iniciant l’esperada despertà de Falles que pinta de color i alegria els primers raigs de sol.

Va de bo. Ha començat la millor festa per a les valencianes i els valencians. El millor dia de l’any per als cullerencs. El so dels petards ressona com un anomenat a la unió, convocant a la comunitat a participar en la celebració que dona vida a les nostres benvolgudes festes falleres.

Amb els trons acabats se segueix amb el tradicional esmorzar per a poder carregar la bateria del cos, però a què no sabeu que fem abans d’esmorzar? Clar! Dues cassalletes més al cos!

Aquest esmorzar es converteix en una reunió entre amics i amigues, acompanyat d’anècdotes i bones dosis d’humor per a encarar bé el dia.

A continuació, després d’haver fet la partideta al truc, tornem a casa per a engalanar-nos amb els nostres vestits de fallers.

Des del cau comença la cercavila i dona pas a un fum de rialles, un ambient màgic que sols amb les Falles es pot viure. La música de les xarangues va marcant el pas dels participants, guiant-nos cap als imponents monuments fallers que s’alcen com a guardians artístics de la tradició i la crítica social.

Acabat de fer el volt, escoltem la mascletà i passem al dinar, on sabeu que no pot faltar, no? Sí, dues més! El dinar transcorre entre els típics càntics i multitud de bromes que fan que l’ambient de germanor i harmonia brolle en l’aire.

164

La despertà és l’acte que dona principi al millor dia de l’any faller cullerenc.

Any 2017. Arxiu: Nacho Romero.

La festa de vesprada al casal és indescriptible, totes les falleres i fallers donen el màxim per tal que l’espera a un dels moments culminants de les Falles passe tan aviat com siga possible. La cercavila cap al mercat augmenta el bullici i quan arribem i escoltem la mítica frase “Bona nit, falles de Cullera” ho esclata tot. El lliurament de premis als jardins del mercat recompensarà el treball de tot un any. Un lloc per a posar a prova el teu cor. Nervis i emocions recorren tot el cos de dalt a baix.

Haja sigut positiu o negatiu el resultat dels premis, cal celebrarho davant la falla i després s’ha de sopar per a agafar forces i continuar la festa fins ben entrada la matinada, quan ens n’anem a dormir després d’un dels dies més intensos de l’any.

I així, gràcies de nou al dring-dring del despertador, ens alcem perquè comence el segon millor dia de l’any.

165

Pam! “Onomatopeia que fa un tret, un colp violent o una explosió” La pirotècnia està patint una crisi sense precedents. Molts factors han provocat que aquest element tan popular de la festa fallera estiga en ple procés de decadència. Des de l’augment de mesures de prevenció de riscos i seguretat, fins a la pèrdua d’interés de moltes falleres i fallers han fet que aquest element perda força progressivament en la festa. La pandèmia també va afectar greument aquest sector, que va estar sense produir quasi dos anys, i les ajudes rebudes foren poques i insuficients. Sembla irònic que ens enorgullim quan escoltem les mascletades PAM! i després no som capaços de participar en la despertada, altre acte de la festa que s’està perdent. És feina de tots, des dels més menuts fins als més majors, recuperar aquest element indispensable per a les Falles, per tal de garantir el futur d’aquest sector.

AUDIOLLIBRE

166

PAM! UN FUTUR FOSC PER A LA PIROTÈCNIA TONI SANCASTO PÉREZ Pirotècnic He fet articles basats en la història o en el bon ús de la pirotècnia, però aquesta és la primera volta que faré un article crític d’aquest tema, un article on donaré la meua opinió sobre l’estat de la pirotècnia al món de les Falles i també a altres festes. Un futur que, sense més preàmbuls, el veig molt negre.

Els qui em llegiu i em coneixeu us preguntareu per què un pirotècnic amb 35 anys d’experiència al món faller del nostre poble pensa així. A continuació us oferiré la resposta.

La crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 sols és la punta d’un iceberg enorme que amaga molts més problemes per a la pirotècnia. Així, els quasi dos anys que la festa fallera ha estat parada, sense mascletades, traques, etc., han provocat un enorme descens de la producció. Les ajudes, si així poden anomenar-se, eren insuficients i irrisòries per a un col·lectiu que ha ajudat les Falles a convertir-se en patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

Així mateix, totes les prohibicions i la implantació de les noves lleis de la Comunitat Europea, pel que fa a la pirotècnia, han agreujat el problema provocant un gran descens en l’ús d’aquesta per part de les comissions falleres. Tot açò ha permés que durant aquests anys les comissions reduïsquen el seu ús, bé per la falta de pressupost o bé pels nombrosos entrebancs legals a l’hora de realitzar algun esdeveniment pirotècnic.

167

A Cullera, fa uns anys, la Junta Local Fallera torna a organitzar mascletades per a tota la població. Aquests esdeveniments col·lectius fan que les comissions decidisquen estalviar i no fer-ne de pròpies, conseqüentment, els pirotècnics ens encarreguem de molts menys esdeveniments. Tot i això, cal dir que d’aquesta manera es facilita la feina als pirotècnics i s’aconsegueix més afluència de públic a les mascletades.

A més a més, els entrebancs burocràtics han fet la resta.

Molts fallers han despoblat les despertades per no comptar amb els carnets corresponents, tanmateix, aquest fet no és negatiu, ja que així es controla a certs individus que no actuen responsablement i que poden suposar un perill molt gran. Cal recordar que s’ha d’anar amb molt de compte a l’hora d’usar la pirotècnia.

La qüestió del futur crec que es troba en els xiquets i xiquetes.

S’ha d’educar als més menuts en la cultura de la pirotècnia, però sempre acomplint les lleis i les mesures de protecció, si no aquesta part de la festa s’acabarà definitivament.

Hem d’educar-los perquè l’estimen i la puguen valorar quan cresquen. Però no sols s’ha d’educar als més menuts, també cal conscienciar als pares perquè els seus fills facen bon ús de la pirotècnia.

Pel que fa a l’àmbit professional, el futur també sembla desolador, ja que cada vegada són menys els pirotècnics al nostre poble, on tradicionalment hi ha hagut diverses persones dedicant-se a aquest ofici. El meu company Eduardo i jo ja tenim una edat, però deixem un legat meravellós, el seu fill Eloy Micó, una jove promesa de la pirotècnia que ha crescut amb nosaltres a base d’esforç, sacrifici i vocació, trets imprescindibles a l’hora de dur endavant aquest ofici. Hui en dia és difícil trobar gent que vulga dedicar-se professionalment a aquesta professió per totes les dificultats que presenta.

A més a més, en l’àmbit local, és una professió que no avança tecnològicament, ja que la majoria de comissions no aposten per les noves tecnologies a l’hora de cremar les seues falles, i continuen el mètode tradicional d’encesa amb una traca i diversos xorrolls d’espurnes. És evident que la mancança de pressupost fa que açò siga així.

La majoria de comissions no aposten per les noves tecnologies a l’hora de cremar les seues falles.

168

Les mascletades són un element indispensable de les Falles de Cullera. Any 2023. Arxiu: Fernando Navarro.

També, el món virtual, extern al de les Falles, està afectant la nostra professió, ja que molts usuaris de diverses xarxes socials es queixen de l’ús festiu de la pirotècnia, mostrant molt poca tolerància. Jo mateix m’he sentit atacat i insultat per fer la meua feina, acusat, fins i tot, d’assassí de mascotes. Podria fer un article que pareixeria un llibre sobre aquest tema, però no paga la pena.

Totes aquestes circumstàncies em fan pensar que el futur de la pirotècnia és molt fosc. Falta pressupost per part de les comissions falleres, falten treballadors professionals, compromesos en mantenir aquesta tradició, i sobretot, sobren tots els entrebancs de les administracions, tots aquells que no estiguen relacionats amb la seguretat. Tanmateix, bojos com jo mantenim l’esperança viva, seguim fent xarrades pel bon ús del material pirotècnic als més menuts o promocionant-la per tots els casals fallers.

169

Rataplam!

“Onomatopeia del so del tabal i altres instruments de la mateixa família” Dins del folclore musical valencià hi ha dos instruments que destaquen per damunt de tot: el tabal i la dolçaina. En totes les festivitats autòctones, on l’acompanyament musical és una part fonamental, trobem presents aquests dos instruments.

Les Falles no són una excepció, i en moltes cercaviles escoltem eixe RATAPLAM! que ens anuncia que el bullici s’apropa. Però si hi ha un punt àlgid on el tabal i la dolçaina brillen per damunt de tot és en les albades. És en eixe moment on el silenci s’apodera de l’ambient per tal d’escoltar els versos dedicats a moltes falleres i fallers i el RATAPLAM! es converteix en un calfred que anuncia el principi del final. De tots és sabut que la nit d’albades és el punt de partida de les Falles de Cullera. Amb una sonoritat que deixa a qualsevol sense alé, no hi ha millors acompanyants per aquest esdeveniment.

AUDIOLLIBRE

170

El rataplam-rataplam faller CARLES PRATS VALLÉS Tabaleter i faller de l’AC Falla El Raconet En aquesta col·laboració, tinc l’objectiu d’expressar-me des de la meua experiència com a tabaleter i com a faller del Raconet.

Per a nosaltres, la dolçaina i el tabalet, resulten imprescindibles i indispensables en multitud d’actes representatius on, a més d’un tresor propi, són un regal per a la resta del món. Com a valencians, tenim la responsabilitat de cuidar-los i, si més no, de fomentar-los. Encara més, no caldria ni dir-ho, en els particulars d’una festa que és considerada i valorada com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat: les Falles.

La dolçaina i el tabalet, no ens equivoquem, de vegades, només són considerats uns instruments musicals d’acompanyament en celebracions, falleres o no. La dolçaina té una sonoritat molt forta i, per això, pensem que un tabalet i una dolçaina són prou per a amenitzar o harmonitzar un acte. Per descomptat, ens resulten molt més econòmic que llogar una xaranga, o colla de músics de banda, integrada per més instruments, sobretot de vent, que suposaria entre huit o deu components tot tirant pel mínim. Podem veure al nostre poble, per exemple, com el dia de les albades toquen una dolçaina i un tabalet. La cosa és, per posar un altre exemple, que si ho relacionem amb la interpretació d’unes valencianes o un acte del cant d’estil (recordem que al nostre país hi són molt comunes també aquestes modalitats de cant), s’equivaldria a un grup de vent i corda d’uns sis músics (2 guitarres, 1 guitarró, clarinet, trompeta i trombó). Així, s’hi hauria d’afegir dos més per a fer l’acompanyament de la comitiva, si es va pel carrer, una dolçaina i un tabalet.

171

Podem dir que bé siga per motius econòmics, culturals, populars o personals, la dolçaina i el tabalet estan dins de la nostra societat.

Hui en dia, una o dues dolçaines i un tabalet com a molt, de manera freqüent, són habituals en festes com la importada Nit de les Ànimes (Halloween), o en combois commemoratius; de la mateixa manera, es troben en ocasions més formals com les presentacions de llibrets de falles. També he de dir que comissions, com ara aquesta per a la que escric, han volgut dolçaina i tabalet per a un acte tan important com la benedicció dels seus estendards. Actualment, tenim la proposta d’una altra comissió de Cullera per acompanyar-los en un acte molt especial i emotiu per a elles i ells. Podem dir que bé siga per motius econòmics, culturals, populars o personals, la dolçaina i el tabalet estan dins de la nostra societat i, pel mateix motiu, dins del món faller i tot allò que l’envolta. Ara bé, el que cal és difondre i promoure el seu potencial en més activitats i on participe un grup més nombrós de músics.

Ara mateix recorde quan la meua falla va llogar un total de dotze músics (entre dolçaines i percussió) que ens tocaven marxes mores per a la cavalcada fallera de disfresses en les festes del poble. Va ser fantàstic! En la meua comissió, des del principi, la dolçaina i el tabalet han anat de bracet en actes com el repartiment de Fallers d’Honor, la Nit de Sant Joan, actes culturals interns, la nit de la crida o fa poc en la inauguració del nou casal. A més, sempre, torne a repetir, sempre, la nit de la presentació on acompanyem les nostres balladores i balladors en la seua inestimable aportació per a fer la nit encara més especial.

A banda de la nit d’albades, organitzada per la Junta Local Fallera de Cullera, que es fa aplegant-se a totes les comissions, tenim un altre acte que concerta la regidoria de Falles amb l’Escola Municipal de Danses, Dolçaina i Tabalet de Cullera: la dansà de Falles. Una activitat molt popular, un dia o dos abans de la nit de la plantà, que requereix molt d’esforç i molta energia damunt d’una actitud diligent per a disposar i arreglar la gran quantitat de gent, més de cent persones segur, que hi participa. Pràcticament tota l’escola recorre part del poble per a ballar en llocs prèviament assignats.

172

A Cullera el tabal i la dolçaina són un element indispensable la nit d’albades.

Any 2022. Arxiu: Fernando Navarro.

Hem de tindre en compte, per a donar les gràcies, a la Junta Local Fallera de Cullera per ser qui organitza i coordina amb nosaltres tots aquests actes que ens permeten donar a conéixer tant les nostres danses i balls com els nostres instruments tradicionals: la dolçaina i el tabalet que acompanyen, harmonitzen i fan la festa de carrer al voltant de les Falles.

173

Tararí!

“Onomatopeia del so del clarí i d’altres instruments de vent” Què seria de les Falles sense la música? Una pregunta que no té resposta perquè és un element indispensable per a la festa.

I què seria de les Falles sense les xarangues? És impossible pensar en la celebració de la nostra festa sense la companyia de la música d’aquests grups musicals. Les despertades TARARÍ TARARÍ,, les cercaviles TARARÍ TARARÍ, l’ofrena TARARÍ TARARÍ,, els concerts al casal TARARÍ,. No hi ha res que faça més festa que una xaranga TARARÍ amb ganes de passar-ho bé. Així, de vegades, hem d’entendre que els músics no estan de festa, tot i que ho parega, estan treballant, i com a treballadors cal que els fallers respectem el seu treball. La relació músic-faller ha de ser de respecte mutu si volem que tot funcione. Així, les mateixes xarangues han de conéixer els seus límits dins de la comissió. Sense xaranga no hi ha música i sense música no hi ha festa. Per tant, la dualitat xaranga-comissió ha de saber conjugar-se a la perfecció.

AUDIOLLIBRE

174

Tararí-tararà!

Açò com acabarà!

DAVID FERRER SÁNCHEZ Músic i faller de l’AC Falla Xúquer Tothom sap de la importància de la música al món faller. Unes falles sense música seria com un dinar sense la “cassalleta” d’abans. Cada vegada més, les comissions falleres aposten per les xarangues i inclús hi ha falles on el pressupost de la xaranga és igual o major que el pressupost del monument faller. La bona música s’ha de pagar i la festa depén molt dels músics. Però com viuen els músics aquesta situació?

Jo soc músic, encara que fa molts anys que ja no toque en cap xaranga de Falles. Em perdonareu, però a mi m’agrada més viure la festa de les Falles sent faller que anant tocant amb una xaranga. Molta gent pensa que els músics són els que millor viuen, perquè beuen, mengen, s’ho passen de categoria i damunt cobren, veritat? Però, i la responsabilitat que tenen?

Alguna vegada us heu parat a pensar en això? Vosaltres què sabreu?

El primer que voldria que quedara clar és que els músics en els actes estan treballant, per això se signa un contracte i, per tant, com en qualsevol altre treball s’ha de complir. Està clar que “de todo hay en la viña del Señor” i totes o tots no són igual, però pel que jo conec, actualment el tema de les xarangues ha canviat prou respecte d’uns anys ençà. Abans crec que es tenia prou més llibertat, a més, el tema de no portar “el carro” de la beguda en les cercaviles ha disminuït substancialment el consum d’alcohol d’aquestes, sobretot i especialment per als músics. Qualsevol fallera o faller pot “desaparéixer” i anar a fer-se’n quatre en el moment que vulga, però els músics han d’estar sempre al seu lloc, encara que estiga l’estendard, el president o presidenta, l’encarregat de la cercavila i quatre més.

175

A més, alguns fallers encara volen que entren amb ells als bars perquè toquen quatre cançons allí mentre estan “hidratantse”. Després venen els problemes de per què heu entrat o per què no heu entrat. Mai plou a gust de tots. És molt bonic demanar com si fores l’amo. Vosaltres què sabreu?

I ja no us vull dir res si em pose a parlar de les “cebes” que han d’aguantar els músics per part de membres de la comissió que porten “una castanya com un piano” (que ens ve al pèl perquè estem parlant de música). No te’ls lleves de damunt ni amb “flit” i comencen a dir que toques una cançó o una altra i al cap de cinc minuts venen altres amb la mateixa història. De seguida volen agarrar el bombo, allà que va “pum, pum, pum”, sense cap sentit del ritme, o els plats “xin, xin, xin” tres quarts del mateix que amb el bombo. Vosaltres què sabreu?

Tots coneixem el primer dia de Falles a Cullera. Eixe dia s’han de “cremar totes les naus”, els músics no poden tindre ni un minut de descans. L’entrada i eixida al mercat és una barbaritat.

Vos ho puc assegurar jo que he tocat en altres llocs, fins i tot en entrades de moros i cristians (que ja són prou pesades) i no té ni punt de comparació. A més a més, tots per damunt de tu, atabalats, sense poder alçar quasi ni l’instrument per tocar i pegant bots com si s’acabara el món. De tant en tant t’emportes una trompada o una trepitjada, el bategen de dalt baix amb un ron en cola, un gintònic o el que siga. “Pim, pam, pum”, tot per l’aire! A tope! En fi, que és una situació prou complicada per la qual passen els músics que la majoria de la resta de gent no se n’adona mai. Vosaltres què sabreu?

Tots coneixem el primer dia de Falles a Cullera.

Eixe dia s`han de “cremar totes les naus”.

176

Les xarangues són les bandes sonores de les cercaviles falleres.

Any 2023. Arxiu: Fernando Navarro.

El segon dia, si tenen la sort d’estar tocant en una comissió que no fa la despertà, això és de categoria, però si han de fer-la, allí estan abans de les 8 del matí “al peu del canó”, de vegades no està ni obert el casal, he, he, he. I falleres o fallers moltes vegades es poden comptar amb els dits de les mans, però ells no poden fallar ni un, els músics han d’estar tots o del contrari, comencen a xarrar dient-los que falten músics. Vosaltres què sabreu?

177

L’ofrena, és el moment on més poden lluir els músics.

Quan aplega la cercavila ja comencen a aparéixer els “zombis” que en dues cerveses ja estan igual que la nit anterior i tornem a començar la mateixa història. Almenys, el segon dia està l’acte de l’ofrena, que personalment crec que és el moment on més poden lluir els músics, tocant pasdobles ben tocats, sense ningú que estiga per damunt teu i el millor de tot, quan veus a tota la comissió formada i fent palmes al compàs dels pasdobles. Això sí que és bonic! Ara s’ha posat de moda també un acte que fan els músics que és el concert de la xaranga.

Eixe moment també és agradable per als músics, perquè la gent està escoltant i ballant les cançons que toquen i el millor de tot és que aplaudeixen quan acaba cada cançó, cosa que poques vegades es fa durant els tres dies de Falles. Així i tot, encara està el pesat de sempre fent “peticions” o també els que estan xarra que et xarra allí al costat i donant pel sac, com sempre. Vosaltres què sabreu?

Aplega ja l’últim dia i estem altra vegada com l’anterior, com si fora “el dia de la marmota”, amb la diferència que els membres de la comissió estan “fets tabac” i els músics sempre “més fresquets que una rosa” o almenys això sembla, però la processó va per dins. Eixe dia és quan és molt important tenir una bona xaranga que faça alçar els ànims a tota la comissió perquè aprofiten al màxim l’últim dia de Falles fins al moment de la cremà, que com totes i tots sabeu marca el final de la millor festa del món.

Com heu pogut comprovar, el tema de ser músic en una xaranga de Falles és molt més dur del que ens pensem i encara no entenc com hi ha gent que critica o protesta pel pressupost que demanen les xarangues. Vosaltres compteu per hores i l’esforç que fan i poseu-li preu a eixe treball a veure què us sembla. O encara millor, un any aneu a tots els actes amb ells, sense separar-vos en cap moment durant els tres dies de Falles i ja em contareu. Vosaltres què sabreu?

178

El lliurament de premis és un dels actes on les xarangues tenen més protagonisme.

Any 2023. Arxiu: Fernando Navarro.

Bé, amics i amigues, crec que s’ha notat un poc que soc músic i defenc per damunt del que faça falta als músics. Pense que tots hauríem de cuidar-los i crear un vincle amb ells que siga d’amistat, perquè quan ells estan a gust i la comissió també, les coses funcionaran de categoria, ja veureu. Si qualsevol de les coses que he dit no us les acabeu de creure, podeu parlar amb un músic que conegueu i li pregunteu a veure si tinc raó o no. Vosaltres què sabreu? Tararí, tararà, ací acaba el meu relat i espere de tot cor que us haja agradat. Una abraçada i visca els músics!

179

clap-clap!

“Onomatopeia del soroll que fem en aplaudir” Cada any les comissions falleres de Cullera s’esforcen més en la preparació de les comparses de la cavalcada de Festes Majors. Des de la tria i la confecció de la temàtica i la disfressa, fins a la coreografia que es balla i els complements que completen la comitiva. Tot per crear un espectacle digne de les superproduccions de Broadway. Tota aquesta preparació suposa molt de sacrifici per a les persones encarregades de dur la comparsa a terme. Pensar una bona temàtica, confeccionar una disfressa apta per a tots els físics, executar una coreografia fàcil però enlluernadora alhora. Són molts maldecaps i molt de temps invertit amb l’objectiu que tot isca com s’ha previst. Arribat el dia de la gran estrena, hi ha un esforç extra en l’organització: les files, que tots vagen igual vestits, que ningú falte per maquillar… Tot perquè la comparsa brille més que mai. I serà així, quan el públic reconega tot el treball amb els seus aplaudiments CLAP-CLAP!

AUDIOLLIBRE

180

Comparses: Una Explosió de Color i Tradició, clap-clap! ÀLVARO MUÑOZ IBÁÑEZ Mestre d’Educació Primària, Faller Apassionat i Jurat de Concursos de Teatre Clap-clap! Els aplaudiments ressonen com un fragorós correfoc quan les comparses emplenen els carrers de Cullera.

Amb l’elegància d’una traca ben coordinada, les disfresses es converteixen en els autèntics ninots vivents de la festa. Els espectadors, amb els ulls brillants com els focs artificials, esperen amb impaciència cada pas, cada moviment, com si assistiren a un espectacle pirotècnic irrepetible. Perquè, en aquesta terra de Falles i pólvora, les comparses són les estrelles que il·luminen el cel de la diversió i la tradició.

Com un xiclet que no pots deixar de mastegar, una bona comparsa ha de ser aferradissa. Ha de captivar el públic amb una temàtica que ressone com un tir de coet, que deixe a tothom amb la boca oberta i les mans fent clap-clap-clap.

Imagineu-vos, per un moment, una comparsa que recrea els moments més èpics de les Falles, des de la construcció del monument fins a la cremà final. Un homenatge humorístic a les alegries i els desafiaments que tots els fallers coneixem bé.

El públic, identificant-se amb cada escena com si fora un ninot propi, no podria deixar de riure i aplaudir amb entusiasme.

181

Una comparsa ha de ser com un castell ben estructurat, amb cada element al seu lloc.

Malgrat tot, una comparsa no pot ser simplement un carrusel de disfresses. Segons la meua perspectiva, ha de ser com un castell ben estructurat, amb cada element al seu lloc, com si els dissenys dels vestits formaren una simfonia de colors que ballara al compàs de la música festiva. Cada vestit, per al meu gust, és com una foguera en miniatura, plena de detalls que fan referència a la nostra cultura fallera i a les situacions més hilarants que han succeït al llarg de l’any. Des del ninot que fa una paròdia dels polítics fins als detalls que recorden les anècdotes més recents, cada costura ha de contar una història que connecte amb el públic faller.

El jurat, com els jurats de la secció especial, té el seu ull expert posat en cada moviment, en cada detall. La coreografia ha de ser tan afinada com una mascletada ben dissenyada. Cada pas, com cada traçat de foc, ha de captar l’atenció i mantindre el ritme de la festa. Potser la comparsa decideix sorprendre amb un ball amb ritmes moderns, incorporant passos que fan referència als fenòmens virals més recents de les xarxes socials. Això, sense dubte, causarà sensació i farà que els espectadors compartisquen vídeos de la desfilada com si fora el correfoc més viral de la festa.

La música, com el ritme de la pirotècnia, és l’essència de la festa.

Una comparsa ha de portar en el seu arsenal musical aquelles cançons que han marcat els moments més significatius de l’any, amb l’afegitó d’una versió pròpia i fallera. Un popurri que passa des de melodies tradicionals fins a les cançons més modernes.

No obstant això, la clau per conquerir al públic no és només la pólvora visual i musical, sinó també la sorpresa. Imaginem una comparsa que, enmig de la desfilada, recrea amb enginy la mascletada del dia anterior. Les boles de foc, la traca final i, de sobte, una pluja de confeti que cau sobre el públic com si fora una pluja de pólvora de colors. Una experiència inesperada i màgica que convertiria la comparsa en el tema de conversa obligat de la festa.

182

Les comissions falleres de Cullera preparen cada any comparses més elaborades i espectaculars. Any 2023. Arxiu: Joan Castelló.

En definitiva, una comparsa exitosa no és només una col·lecció de disfresses, música i moviments, sinó una obra mestra que captura l’ànima de les Falles i la tradueix en una celebració explosiva. Que cada comparsa siga com una gran traca que ressona en la memòria dels espectadors, una experiència que perdura com el record de les Falles més inoblidables. I quan els aplaudiments ressonen com un correfoc, sabreu que heu creat una comparsa digna de la història fallera de Cullera, una que serà recordada i aplaudida en la nit de la cremà i més enllà.

183

buu!

“Onomatopeia del soroll d’un crit d’un fantasma que s’emet per a manifestar por” Amb l’arribada del nou govern autonòmic BUU! i els seus primers mesos al capdavant de les institucions públiques ja s’ha detectat una animadversió i censura cap a la nostra llengua BUU! BUU!. El fet de no usar la llengua pròpia a les xarxes o censurar espectacles culturals en la nostra llengua són atacs que no han parat de succeir en aquest temps BUU! BUU!. Pel que fa a les Falles, el concurs de Promoció i Ús del Valencià en els llibrets, en l’àmbit autonòmic, corre perill BUU! BUU!. La preferència de la Conselleria per altres variants no oficials de la llengua pot convertir-se en un atac més cap a la unitat lingüística.

Tanmateix, les Falles han de continuar com fins ara, apostant per un model lingüístic unitari i usant-lo en tots els seus actes, escrits i comunicacions. Sols així podrem fer front a aquesta amenaça. La supervivència de la llengua està en joc, i les Falles han de convertir-se en un dels seus baluards.

AUDIOLLIBRE

184

Buu! Terror lingüístic QUIQUE FALCÓ GONZÁLEZ FALLER DE L’AC FALLA REI EN JAUME I

Buu! Esglaiats estem tots davant dels nous canvis que està patint la societat valenciana. Hem passat d’un govern que estimava el valencià, el potenciava, l’ajudava… i, el que és més important: l’utilitzava. Perquè aquest és el punt fonamental davant la substitució lingüística, l’ús de la llengua minoritzada en tots els àmbits d’ús. I en tots els àmbits d’ús inclou la política.

Sinó, quin sentit té que es demane als alumnes d’escoles i d’instituts que aprenguen una llengua que els nostres dirigents són incapaços de fer servir? I el que és més greu: aquesta és la nostra llengua, la llengua de la nostra terra des de fa un bon grapat de segles, per què no usar-la dia a dia?

Així que quede clar: la nostra llengua s’ha d’utilitzar dia a dia perquè com diria el professor Sanchis Guarner “Una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els que la parlen deixen de parlar-la.” Aquesta és la qüestió. I en les Falles tenim una oportunitat única de fer que aquesta llengua quede lluny del folklore i aposte per la cultura com així estan demostrant en els darrers anys. Agafeu qualsevol llibret de Falles, llegiu amb cura les crítiques que omplin els monuments fallers, aguaiteu per les xarxes socials… Observareu un munt d’activitats on la nostra llengua és l’eix motor. Aquesta és una aposta segura que no hem de menysprear. Abans les falles bevien d’un folklore cultural i sainetesc que quedava arcaic per a les noves generacions. Per aquest motiu es decidí pujar al carro de la cultura, però de la cultura en majúscules. Una cultura en la nostra llengua, la de tots els valencians, amb un nivell oral i escrit estandarditzat que deixava els col·loquialismes per a la parla quotidiana, però no per a actes, activitats o textos on es demostra un cert gust pel prestigi i la revalorització.

185

Aquest govern ja no utilitza la nostra llengua en els àmbits formals.

Buu! No obstant això, encara sentim por. I molta. Perquè els valencianoparlants estem perdent visibilitat des de l’arribada del nou govern autonòmic. Aquest govern ja no utilitza la nostra llengua en els àmbits formals. Segurament ho farà amb el «caloret faller» i quan alguna ocasió sainetesca festera ho reclame. Però això no dona prestigi a una llengua.

La col·loquialitat i el dia a dia són més que necessaris així com el seu ús als mitjans de comunicació o els actes polítics dels nostres dirigents. Si la llengua es retrau als àmbits familiars, estarem retrocedint al segle XVI i els valencians no necessitem retrocedir, sinó avançar.

Per aquest motiu no ens fa por res. Tanmateix, tenim por a perdre subvencions cap a les associacions que estan a favor de l’ús de la nostra llengua. Perquè és la llengua de moltes valencianes i molts valencians. Si comencem a apostar per un valencià de carrer per a àmbits cultes com proposen certes associacions, arribarà el moment que no ens entenguem.

M’explique: suecans, favarers i vallers viuen al nostre costat, porta amb porta i, malgrat tot, presentem moltes diferències, no només en la pronunciació de certes vocals, per exemple, sinó també en paraules del nostre corpus lingüístic. Uns diem bufes, uns altres roses, uns altres cotufes… Però tots ens referim a la dacsa que esclata com a complement a una bona pel·lícula. I si ens dirigim més al nord o més al sud aquestes varietats seran encara majors. Aleshores deixarem d’entendre’ns i aquest serà un greu problema. Necessitem, per tant, un estàndard vàlid per a tots els àmbits d’ús. I no el que ens allunya, sinó els que ens uneix.

186

Les presentacions de llibres als casals fallers són actes que serveixen per a promoure la llengua. Any 2023. Arxiu: la comissió.

Buu! Ens espanta la idea que les subvencions arriben a associacions com Lo Rat Penat que aposten per un valencià que separa, que allunya. Recordeu aquella dita de «divideix i guanyaràs»? Doncs és més efectiva del que sembla. Si ens separem, es faran amb nosaltres, ens faran desaparéixer com a llengua i també com a poble. Estellés ja ens ho advertia al seu Llibre de meravelles (1971): «Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble.»

187

Per tant, necessitem l’ajuda de totes i tots! Els valencians ens hem d’unir per a continuar utilitzant la nostra llengua sempre, sempre. I les Falles són un dels motors necessaris. Les lluites d’anys anteriors no han acabat amb els nostres versos a les falleres majors on es lloa la bellesa de les nostres regines; tampoc han aconseguit desfer-se de les representacions teatrals on la nostra llengua es movia dalt dels escenaris; els llibrets de falles han crescut exponencialment en qualitat de temes, de recursos, d’idees, en l’ús estandarditzat de la nostra llengua; els actes fallers són presentats per gent que domina la llengua i té recursos per fer un discurs amé i càlid; les crítiques falleres estan plenes d’una ironia desbordant on l’humor i la seriositat omplin versos que turistes, curiosos i ciutadans poden gaudir sense necessitat d’altres ulls, sinó d’interés per entendre-les. Les falles són part del futur de la llengua.

Buu! Intenteu fer-nos por! Però la nostra llengua és una llengua viva. Calen molts recursos per a continuar donant-li suport! Recursos econòmics i recursos humans. Els recursos econòmics depenen moltes vegades, per no dir sempre, del bon fer dels polítics; o d’unes altres institucions que aposten per millorar l’ús i la valoració de l’aprenentatge de llengües, com l’AVL. I les falleres i els fallers són una part dels recursos humans que han de mantenir l’ús de la llengua siga com siga.

Aleshores lluiteu per continuar amb la tradició que envolta el món faller on el valencià és la base. Seguiu proclamant els vostres representants en valencià, continueu utilitzant la llengua en cada acte faller, en cada activitat festiva, en cada escrit que us represente. Seguiu sempre endavant en el valencià com a bandera! Seguiu i no pareu com no heu parat mai! I diguem no a la por per fer ús del valencià sempre. Buu! no heu de tenir por davant l’amenaça a perdre subvencions, la gent del barri està amb vosaltres. No. Amb la llengua no es juga i hem d’apostar fort pel seu ús. Fallers i falleres que res vos detinga mai! Sempre en valencià!

No. Amb la llengua no es juga i hem d’apostar fort pel seu ús.

188

La GVA reconeix la tasca de promoció del valencià de les comissions amb els premis dels llibrets. Any 2023. Arxiu: Fernando Navarro.

189

Nyam-Nyam “Onomatopeia del soroll que es fa en menjar” Les Falles i la gastronomia van de bracet. No s’entén aquesta festa sense els rituals, quasi cerimoniosos, de preparar els menjars i, posteriorment, degustar-los amb la companyia dels membres de la comissió. Durant l’any hi ha molts esdeveniments de caràcter gastronòmic que completen les activitats festives d’una comissió: concursos de paelles, tats de tota classe de menjars i begudes… NYAM-NYAM NYAM-NYAM. Així mateix, a les directives de les comissions existeixen persones destinades a l’organització de tots aquests àpats. Un treball silenciós però crucial, ja que amb el menjar no es juga i sol ser un dels punts que crea més polèmica dintre d’una falla.

Tindre-ho tot preparat, les quantitats comptades perquè res falte, ni tampoc que sobre i controlar les incompatibilitats alimentàries d’alguns fallers són una tasca cabdal. Com diu la dita, a la taula i al llit, al primer crit.

AUDIOLLIBRE

190

NYAS COCA! nyam-nyam ESTEFANIA GARRIGÓS CARBÓ FALLERA DE L’AC FALLA REI EN JAUME I

Com bé sabeu els menjars en les Falles són molt importants, tota la gent es reuneix en els casals per a degustar els plats típics de la gastronomia valenciana, all i pebre, paella, fideuada, arròs al forn i també les postres típiques com la coca de llanda o els bunyols de carabassa.

El plat més comú de la gastronomia valenciana és la paella i al voltant d’aquest plat es duen a terme concursos. En la nostra comissió és típic el concurs del 9 d’octubre, dia de la Comunitat Valenciana i en els actes de la setmana fallera també se celebra aquest concurs, en el que tots els fallers, simpatitzats i amics de la comissió volen ficar cullerada per a ser el guanyador. I on un jurat qualificador prova cadascuna de les paelles que hi ha al concurs. Aquest jurat es fica les botes o no…? Jo pense que hi haurà de tot, per a gustos colors, hi haurà arrossos que estaran empastrats, altres que estaran massa socarrats, altres dolços i altres salats o també hi haurà paella que tinga de tot un poc. Una volta acabat el concurs agafem la paella pel mànec i donem els premis. Ai mare quins nervis, qui serà el guanyador? Nyas coca! De debò, no podia ser altre!

També hi ha altres concursos que es desenvolupen durant la setmana fallera com el concurs de truites i el de coques salades que estan per a xuplar-se els dits i el ja tradicional concurs d’arròs al forn. De totes les maneres porten les cassoles, hi ha qui fa l’arròs al forn d’estiu, que és, per a qui no sap, tot sofregit i al forn i el més tradicional que és el “cuinat a casa i al forn”.

Això com és? Jo també em feia aquesta pregunta i la meua iaia en va explicar que abans com no hi havia forns a casa i havien de portar les cassoles als forns on cuinaven el pa, i per això es diu cuinat a casa i al forn. Refrany valencià: “A la cassola el que li fiques traus”.

191

Cada any innovem en algun dinar i sopar per a ficar-ho un poc més difícil.

Perquè tot isca bé durant la setmana fallera s’ha de fer una programació detallada dels menjars. El primer ja ho tenim fet, que és la programació. Ara ve el més complicat, comprar la matèria primera. Després dels anys que porte amb el càrrec sempre em pose nerviosa per si n’hi haurà prou per a tota la gent, ja fa uns anys que fiquen unes llistes de cada dinar i sopar perquè la gent s’apunte i tindre una idea de per a quantes persones s’ha de comprar i cuinar. Resulta irònic, però no cada any es menja el mateix, cada any innovem en algun dinar i sopar per a ficar-ho un poc més difícil.

La feina l’organitze per setmanes. Cada lloc on vaig a comprar, és a dir, als nostres col·laboradors majoritàriament, els faig una llista per dies i menjades perquè cada dia ho tinguen preparat.

Alguns dies ho recollim nosaltres, altres dies, sobretot els tres dies de falles ens ho fan arribar. Tot allò que els nostres col·laboradors no poden proporcionar-nos ho trobem desplaçant-nos a les grans superfícies en diferents cotxes.

Eixe dia va tot ben apuntat en una llista i en mitja horeta tot comprat i carregat al cotxe, que pareix el d’un venedor ambulant. I ara sols queda esperar el resultat, cada any ens superem i esperem que aquest any continue així.

Arriba la setmana fallera i en cada casal hi ha uns encarregats de fer els menjars. Dins de la cuina, al voltant de les dues de la vesprada comença la feina. Els cuiners preparen tot el recapte per a ficar-se mans a l’obra, sinó ens quedaríem en bajoqueta.

Una vegada està tot preparat ens fem l’arrancadora, que com tots sabeu és un colpet de la beguda per excel·lència, la cassalla.

Després es comença a sofregir els diferents ingredients que porta cada menjar i mentrestant brindem amb una altra cassalleta, ja que hi ha fallers que beuen més que els peixos de la nadala.

Els dies grans de la setmana fallera se solen fer entre quatre i cinc paelles, que és com nosaltres diem a Cullera al recipient on es prepara cada menjar, en altres poblacions afins a nosaltres diuen calder. Depenent del menjar que es vaja a fer hi ha uns ingredients o altres i cada cuiner té una manera de fer cada plat. Existeix una competició sana entre tots ells, que lluiten per elaborar el millor plat. Per això diem que quant a més quantitat de recapte hi haja millor eixirà el plat, és a dir, com més sucre més dolç.

192

Gaudir de la gastronomia en companyia dels membres de la comissió és una part fonamental de la festa fallera. Any 2022. Arxiu: la comissió.

Una vegada el menjar està acabat ens asseiem al voltant de la paella, bé, el que pot, perquè hi ha algú que està més marejat que un allioli i de seguida comencen les crítiques, que si això pareix aigua-xili, que si pareixen quicos, que si és un beuratge…

Etc. Quan la paella està escurada diem que estem més fartets que un mestre d’escola, però encara queden les postres, que normalment solen ser bunyols de carabassa que ens porta la mare d’algun faller. A qui no li amarga un dolç? I així ben fartets i ben begudets ens esperem que passen les hores per al sopar o mentrestant ens fem algun digestiu. En el nostre poble també tenim una beguda, no quasi tan famosa com la cassalla, però a la qual li traem partit, que és la crema d’arròs, que està “mmm” la mar de bona, i és amb aquesta beguda amb la qual ens delectem quan prenem café.

Al refrany: “A beure i a menjar mesura has de posar” crec que en Falles no li fem molt de cas perquè en la nostra segona casa no hi ha mai límit de menjar, sempre estem rosegant. I que dir de beure… Més val que sobre que no que falte!

193

Glu-Glu “Onomatopeia del soroll que fa un líquid en entrar dins d’un recipient o conducte estret, com per exemple algú quan beu” Comença un dia qualsevol de la setmana fallera, arribem al casal i ens fem les cassalletes d’abans d’esmorzar, GLU-GLU GLU-GLU, el vi, GLU-GLU GLU-GLU, alguns colpets digestius GLU-GLU i els cafés tocats GLU-GLU. Si el dia és llarg, cau algun gintònic, GLU-GLU GLU-GLU GLU-GLU. Tot açò en el moment de l’esmorzar, sense comptar la resta del dia.

El consum d’alcohol en Falles és excessiu. Aquest element tan perjudicial per a la nostra salut i tan associat a la festa suposa un risc molt al per a la salut. Les comissions falleres, conscients dels greuges que suposa per a les seues falleres i fallers, ja disposen d’alternatives i els ofereixen una àmplia gama de licors sense alcohol. Tot i això, hem de ser conscients i saber que per a divertir-se no cal sobrepassar-se. Cal divertirse amb seny i trellat, i ser responsables amb el consum que fem d’aquesta substància.

AUDIOLLIBRE

194

Glu-glu: excessos fallers MARA SEMPERE MANUEL Metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària En plenes Falles, els carrers del nostre poble, Cullera, ressonen amb força amb l’onomatopeia “glu” mentre la gent celebra la vida amb vi, cervesa, cassalla i altres begudes alcohòliques. I és així perquè només dos de cada deu persones afirmen que no beuen alcohol durant les Falles, segons les dades del 2022 de l’Estudi d’Hàbits de Consum d’Alcohol a les Festes Populars realitzat per l’ONG Controla Club.

A la “millor festa del món” comencen també els primers consums d’alcohol en la gent jove (l’edat mitjana de la primera ingesta se situa al voltant dels 14,5 anys), sota la mirada i el beneplàcit de molts adults. Durant el 2022, el 38,1% dels primers consums es van produir en Falles, xifres similars a les del 2019 (41,4%). En joves cada vegada és més freqüent el consum molt elevat d’alcohol en curts períodes de temps (el que es coneix com a “binge drinking”) i malauradament, aquesta és la situació que vivim als nostres casals i carrers en Falles.

L’alcohol no forma part d’una dieta saludable ni mediterrània.

A més, no existeix un límit segur de consum d’alcohol. Per tant, qualsevol consum implica un risc. L’únic consum d’alcohol que és beneficiós per a la salut és el nul. El consum d’alcohol ha de ser zero o, com a mínim, de baix risc.

195

Hem de ser conscients que estem bevent un volum considerat “normal” sense adonar-nos que estem ingerint massa alcohol.

Sovint, quan preguntem a una persona que consumeix alcohol quina quantitat ingereix, la resposta és que beu “una quantitat normal”. Tot i això, hem de ser conscients que pot semblar que estem bevent un volum considerat “normal” sense adonarnos que, en realitat, estem ingerint massa alcohol. Però, què significa exactament beure en excés? Les anomenades Unitats de Beguda Estàndard (UBE) ens ajuden a determinarho. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es considera que hi ha un consum de risc si se superen les 4 UBE diàries o 28 UBE setmanals en homes, i les 2 UBE diàries o 17 UBE setmanals en dones. Però com podem aplicar aquesta noció a la vida quotidiana per determinar a quant equival una copa de vi o de conyac? I un colpet de cassalla? Bé, 1 UBE equival a una copa de vi, una cervesa o cava. 1,2 UBE equival a un colpet de cassalla de 30 ml. I 2 UBE equivalen a una copa de licor destil·lat, com ara whisky, conyac o ginebra.

Les recomanacions varien segons sexe a causa de les diferències fisiològiques i la capacitat de metabolitzar l’alcohol entre homes i dones. Tradicionalment, les xiques han consumit alcohol amb menys freqüència i en menor quantitat que els xics a la majoria dels països europeus, però aquestes diferències estan desapareixent fins i tot s’estan invertint.

Normalitzem el consum d’aquesta droga. Mentre ningú dubta que el tabac té efectes negatius en la nostra salut, sovint no tenim la mateixa percepció amb l’alcohol. Malgrat això, el consum d’aquesta substància està associat al desenvolupament de més de 200 problemes de salut, incloent-hi diversos tipus de càncer, lesions, així com a la mort prematura. A més, pot causar danys a terceres persones, com ara lesions en accidents de trànsit, actes violents o afectacions al fetus si es consumeix durant l’embaràs, contribuint a les conseqüències negatives per a la societat i l’economia.

196

Falles és l’època de l’any en què el nostre consum d’alcohol augmenta exponencialment. Any 2024. Arxiu: la comissió.

Malgrat tot l’anterior, el consum d’alcohol continua sent una pràctica estesa a la nostra societat. N’és la droga amb la prevalença més gran de consum a Espanya, i representa un greu problema de salut pública ocasionant un greu dany social.

De fet, el nostre país se situa entre els principals consumidors d’alcohol a Europa, i lamentablement, compartim aquesta posició amb el consum de tabac i cocaïna, ja que hi ha una forta correlació entre els consums d’aquestes substàncies.

Conéixer les dades abordades en aquest article hauria de conduir-nos a una reflexió profunda i una introspecció col·lectiva. Vivim en un entorn on el consum d’alcohol és àmpliament acceptat i fins i tot promogut a través de la publicitat. És imperatiu considerar les mesures que podem prendre per educar i conscienciar sobre els riscos associats al consum d’alcohol. Això és particularment crític durant les Falles, on el consum d’aquesta droga és elevat. És essencial seguir i difondre les recomanacions del Departament de Salut de la Ribera i recordar sempre que l’alcohol i les Falles no combinen bé.

197

Onomatopeies

!

C A U M

ROBERTO CATALÀ pàg. 200

Brr !

INYAKI PINTO pàg. 202

! c a t Ti c jose mendoza pàg. 208

OU!

victor piris pàg. 210

198

IL·LUSTRADES

a pa !

RAÜL FERRÁNDIZ pàg. 206

! c a r T

Thais gorgonio pàg. 204

rrr !

dennis ferrer pàg. 214

! u i p piu

JAVIER MONTAÑEZ pàg. 212

MUAC! “Onomatopeia del soroll d’un bes” Les Falles estan abandonant a poc a poc l’etiqueta de festa folklòrica, conservadora i arrelada al passat. Cada vegada estan convertint-se més en una festa moderna, inclusiva i integradora en tots els aspectes. Una festa on caben totes les maneres possibles d’estimar, i com bé és sabut, on hi ha estima hi ha besos: MUAC! MUAC!. És molt important que les Falles, que són un model de vida per a moltes i molts valencians, es convertisquen en un símbol de diversitat. Un aparador on mostrar al món que tots els sentiments són vàlids i que l’amor no ha de tindre barreres. Alguns sectors de la societat ho posen difícil, però la lluita és constant i les Falles s’han de posicionar per normalitzar, de manera definitiva, tota classe de relacions. L’amor sempre triomfa.

Autor: ROBERTO CATALÀ NÀCHER

AUDIOLLIBRE

200

brr!

“Onomatopeia del soroll que fa algú que gruny, que s’esgarrifa, que tremola o que està furiós” El lliurament de premis és un dels actes més colpidors de les Falles. Comissions i artistes fallers esperen ansiosos el resultat del treball de tot un any. És una nit de nervis i emocions a flor de pell que posen com un flam el més tranquil. Si el veredicte ha sigut positiu, la festa està assegurada, el bon ambient regnarà al casal i ningú s’atrevirà a qüestionar l’artista faller, la falla i molt menys al jurat. Però si el resultat ha sigut roín… BRR! Tota la comissió s’omplirà de ràbia i frustració, un sentiment d’enuig s’apoderarà, sobretot, dels màxims representants i què dir de la bonica falla plantada? Ja no valdrà res, tenia pocs ninots, estava mal acabada, l’artista haurà de ser crucificat en la cremà i no es tornarà a llogar. Ah, i dels jurats millor no dir res, sols que són uns… M’encanten les fruites.

autor: INYAKI PINTO OLIVERT

AUDIOLLIBRE

202

trac!

“Onomatopeia del soroll sec que fa la fusta quan cruix fruit de l’acció del foc” La cremà és l’acte culminant de les Falles. Després dels dies més intensos per a tota fallera o faller arriba el ritual del foc.

Tradicionalment es diu que cal cremar per a tornar a començar, però irremeiablement la tristesa envaeix els nostres cors quan la Fallera Major encén la traca i la falla comença a cremar-se.

Respirem amb melangia l’olor de la pólvora per última vegada. És el punt final però al mateix temps el punt de partida. Mentre contemplem com les parts de cartó i suro es desprenen i queda viu el seu esquelet escoltem en silenci el TRAC! de la fusta que el forma. A poc a poc els esclats de la fusta van soterrant el treball de tot un any, transformant-lo en cendres que en pocs dies començaran a prendre forma, un any més, en els tallers dels artistes fallers.

autora: THAIS GORGONIO BONET

AUDIOLLIBRE

204

apa!

“Onomatopeia de l’expressió que s’utilitza per manifestar incredulitat, reticència, menyspreu, admiració i sorpresa” Tots sabem que els xiquets veuen el món d’una altra manera.

Mentre que caminen la seua imaginació vola i són capaços de veure coses que els adults no podem. Quan arriba la setmana de Falles i comencen a aparéixer pel carrer tots eixos gegants volums, colorits i fets de cartó o suro, el cap els va a mil. A cada gir de carrer APA! La sorpresa es dibuixa a les seues cares. El fet de contemplar els seus personatges favorits convertits en ninots és pura màgia per a ells. Un món nou s’obri en la seua ment en contemplar cada monument. Aquest exercici encendrà per sempre la flama fallera a dintre seu. I és que ja ho deia el reconegut artista Julio Monterrubio: “el que més m’agrada de la plantà és veure la cara de sorpresa dels xiquets”.

autor: RAÜL FERRÁNDIZ LÓPEZ

AUDIOLLIBRE

206

TIC-TAC! “Onomatopeia del soroll sec i repetit que fa el mecanisme d’un rellotge” No hi ha espera més llarga que els 346 (o 347 si l’any és any de traspàs) que transcorren des del 20 de març fins a l’1 de març de l’any següent. L’any nou faller comença en el moment que la falla es consumeix i es converteix en cendres i és el punt en què la festa fallera es veu més lluny en l’horitzó.

Tanmateix… TIC-TAC! TIC-TAC!, el temps corre molt de pressa i s’ha de començar a preparar l’exercici següent. El treball comença des del primer dia, configurant nous pressupostos, contractant les noves falles, plantejant un nou llibret… L’any passa volant i entre activitats, actes i esdeveniments fallers ens tornem a plantar, en un tres i no res, en març. La festa torna a començar i revivim els millors dies de l’any. Aquest és un cicle, esclau del temps, en el qual vivim tots els fallers, i del qual no volem eixir.

autor: JOSE MENDOZA ALBERT

AUDIOLLIBRE

208

OU! “Onomatopeia del so que se fa en expressar un sentiment sobtat de sorpresa i alegria alhora” Al món faller guanyar un premi pot ser una experiència emocionant i gratificant. L’alegria és una emoció comunament associada amb la victòria, i pot fer-nos sentir vius i equilibrats.

A més, l’admiració i l’adoració són emocions que les persones experimenten quan contemplen amb gran estima una situació aliena a ells, sentint plaer per les qualitats positives relacionades amb la comissió. D’altra banda, la sorpresa és una emoció breu, intensa i inesperada que pot sorgir quan es guanya un premi i sent una sensació que pot dir amb una onomatopeia OU! És comú que quan guanyem se’ns desencaixe la cara de l’emoció i és justament això el que s’ha volgut representar a la il·lustració. Un rostre on la cara ha desaparegut per complet fruit de l’alegria descontrolada que sentim amb la victòria.

autor: vICTOR PIRIS DOMINGO

AUDIOLLIBRE

210

OU! Victor Piris

piu-piu “Onomatopeia del crit que fan alguns ocells” En acostar-se març els carrers s’omplin de color amb les tonalitats distintives de les peces d’indumentària de les diferents comissions falleres. Bruses, polars, parques, neoprens… Totes les comissions tenen la seua línia de roba particular amb el seu color distintiu. Un fenomen paregut el trobem també coincidint amb el final de la festa fallera i l’arribada de la primavera: la tornada de milers d’ocells de colors que després d’haver passat l’hivern fora de la nostra ciutat fan el seu vol de retorn per a viure ací la primavera i l’estiu. Piu-Piu dos fenòmens que tenen lloc durant el mes de març i que provoquen que tota la ciutat s’òmpliga, per terra i aire, de color. Grocs, blaus, verds, rojos, morats, grisos… Tota una escala cromàtica que sols podem observar amb l’arribada de la festa fallera.

autor: JAVIER MONTAÑEZ FERNANDEZ

AUDIOLLIBRE

212

PIU-PIU

RRR! “Onomatopeia del soroll de l’acció que fa algú que dorm i ronca” Amb les falles ja cremades, el món faller ens n’anem a dormir el dia 19 de març amb un profund sentiment de tristesa. S’han acabat les nostres benvolgudes Falles, tot i això, agafem el llit amb moltes ganes. Han sigut uns intensos dies de festa i combois, un no parar que demana al nostre cos una recàrrega de piles urgent. Aquesta nit, que pot ser més llarga o més curta en funció si l’endemà tenim obligacions laborals, dormim profundament RRR! Necessitem descansar, no sols físicament, sinó que també emocionalment. L’expressió dormir com un tronc il·lustraria molt bé el que és per a un faller aquesta nit.

Cal descansar, perquè l’endemà la feina no ha acabat: toca guardar tota la indumentària, fer compres perquè en dues setmanes no hem dinat ni sopat a casa, tirar una maneta en la falla perquè el casal torne a la normalitat…

autor: DENNIS FERRER RUIZ

AUDIOLLIBRE

214

Onomatopeies

HEU!

216

BRRR !

A ESCENA OU! zAS! TIC-TAC

217

Xe! No t’acalores, Benito!

“Sainet presentat al concurs de Lletres Falleres i que opta al premi Bernat i Baldoví de la Junta Local Fallera de Sueca”

autor Francisco Fernández Ruiz

sinopsi El sainet està ambientat en l’època actual en casa d’una família de classe mitjana. L’única filla del matrimoni, relativament jove i fadrina, s’haurà d’enfrontar a la incòmoda situació de comunicar als seus pares que inesperadament s’ha quedat embarassada. El nóvio li proposarà un ‘pla estratègic’ perquè tot acabe de la millor manera possible, però a ella li preocupa especialment com ho assimilarà son pare, perquè està operat del cor i li han recomanat, per activa i per passiva, que no s’acalore per res del món.

Personantges BENITO DORITA LUPE MARTA FIDEL GERARD

Marit de Dorita Dona de Benito Filla de Dorita i Benito Amiga de Lupe Nóvio de Lupe Amic de Fidel

AUDIOLLIBRE

218

ESCENA I (S’obri el teló i veurem que Benito, el marit de Dorita, està inconscient en terra enmig del saló.

S’acabava de desmaiar i estava amb el mòbil a la mà. Al moment entra al saló Dorita, la seuadona, i en veure’l en eixa situació es posa molt nerviosa i intenta alçar-lo i reanimar-lo) DORITA: Benito! Ai Mare de Déu senyor! Que ja li ha tornat a entrar un altre infart! Benito! Benito!

Desperta, per favor! No vages a deixar-me ara, home, que encara soc molt jove. Desperta!

(Pegant-li galtadetes a la cara i tractant d’alçar-lo per posar-lo en el sofà)

(Amb molt d’esforç aconsegueix tombar-lo en el sofà, però Benito seguia desmaiat.

Dorita no sabia si el seu marit estava viu o mort. Comença a pegar voltes pel saló) DORITA: (Molt nerviosa, anant d’un costat a l’altre del saló i amb molts dubtes) Ai Mare de Déu! El meu Benito! Un altre infart no, per favor! Què faig? Avise al 112 o què? No, no, avisaré al seu cardiòleg... Però i si està mort? No serà millor que li ho diga a la nostra filla? No, a ella no, que no vull donar-li un disgust...

(Nerviosa se’n va de nou al sofà i li torna a pegar galtadetes i a sacsar-lo de les solapes) DORITA: Benitoooo! Estàs viu o mort? Contesta! A mi no em faces açò o et mate!

(Benito, de tanta galtada i de tanta sacsada es desperta finalment) BENITO: (Es desperta de sobte. Enfadat) Dorita, vols deixar de pegar-me galtades i de sacsar-me, que em mataràs!

DORITA: Ai Benito, quin ‘susto’ m’has donat. Pensava que t’havies mort.

BENITO: No, dona no. Es veu que m’he desmaiat perquè m’acaben de telefonar de part del nou director del Banc, on tenim el préstec hipotecari, per a dir-me que com no hem pagat les dues últimes quotes que falten per liquidar-lo del tot, ens volen embargar el xalet de la mar.

DORITA: Com? Però si en quinze anys no hem deixat de pagar ni una sola quota. I ara, per dos que falten per pagar, ens volen embargar? Lladres, més que lladres!

BENITO: Així és Dorita. Els Bancs no tenen mirament. Total per 400 €.

DORITA: I això com ha sigut que no s’han pagat eixes dues quotes, Benito?

BENITO: Perquè, com últimament, m’han hospitalitzat un parell de vegades, em vaig oblidar de dir-li a l’altre Banc que feren eixes dues transferències de 200 € que faltaven.

DORITA: Mare meua! I ara què farem, Benito? Perdrem el xalet o què?

BENITO: No dona, no. Anirem a parlar amb eixe malasombra de director i com no ho entenga li trenque el cap.

DORITA: No t’acalores, Benito! Que no estem per a ‘sustos’, sobretot tu, que estàs tocat del cor.

219

BENITO: Això ja és història, Dorita, perquè, des que em va operar el Dr. Perales, estic de categoria.

He tornat a nàixer.

DORITA: Sí, ja ho sé, però el doctor et va dir que evitares les acalorades i les emocions fortes, perquè no sap si el teu cor podria resistir-les.

BENITO: Però si estic més fort que una haca. Toca, toca... (mostrant-li el bíceps) DORITA: (Mirant el rellotge) Per cert, no teníem hui hora amb ell?

BENITO: (Mirant també el rellotge) Sí, anirem a vore què em diu, però segur que em dirà que estic perfecte.

DORITA: Perfecte, dius, i t’has desmaiat, xe!

BENITO: Però això ha sigut per culpa del director eixe, que diu que vol a embargar-nos el xalet...

DORITA: També seria cas que per culpa d’ell et pegara un ‘telele’. (Enfadada) Per cert, com li diuen al moniato eixe?

BENITO: El nom no ho sé. M’han dit que pregunte pel senyor Pérez Gil. DORITA: Pérez Gil? Mira..., com el ‘julivert’ en valencià. Ja estàs tocant-li al ‘julivert’ eixe per dir-li que per un poc més et mata. O millor, no, jo li tocaré, jo. Dona’m el mòbil...

BENITO: No, no, Dorita, que et conec... Ja anirem a parlar amb ell, perquè ara on hem d’anar és a vore al director de l’altre banc, perquè faça immediatament una transferència de 400 € i deixar tancat el tema de la hipoteca.

DORITA: D’acord. I només faça la transfusió bancària dels 400 € anirem i li cantarem les quaranta al ‘juliverde’ eixe.

BENITO: (Calmant-la) No t’alteres Dorita, no siga cosa que t’entre a tu un ‘jamacuco’ i siga pitjor el remei que la malaltia.

DORITA: Tens raó, Benito. Ja tindrem ocasió de cantar-li les quaranta. Seran lladres! Tu estàs bé per anar als Bancs, Benito?

BENITO: Perfecte! Anem, anem. Però li deixaré una nota a Lupe dient-li que hem de passar pel Banc i després per la consulta del doctor Perales.

(Els dos abandonen el saló per anar al metge i al Banc.

Al moment arriba ploriquejant la filla (Lupe) amb una amiga (Marta)

ESCENA II LUPE: (Parlant amb Marta i ploriquejant) Marta, que fort tia..., està ‘loquet’ per mi, t’ho jure..., no para de dir-me que em vol i que té moltes ganes de conéixer als meus pares..., però és que..., és que..., no sé què fer. Tu què faries, tia?

220

MARTA: Lupe, com vols que opine d’eixe xic si no el conec de res i no me l’has presentat encara.

LUPE: (Ploriquejant) Tu tampoc m’has presentat el teu i tampoc el conec.

MARTA: Clar que no, perquè fa poc de temps que eixim junts. Ja te’l presentaré, no patisques.

LUPE: (Ploriquejant) Jo també fa poc de temps que el conec i mira...

MARTA: I mira? Què vols que mire, Lupe?

LUPE: (Ploriquejant) Tu no has sentit això de: A l’olor de la tonyina, s’escarota l’albergina?

MARTA: No, i això què vol dir? Què pinta ací la tonyina i l’albergina?

LUPE: És que..., és que... (esclatant a plorar) és que no sé com contar-te el que em passa...

MARTA: (Consolant-la) Lupe..., estàs intrigant-me..., si tens algun problema ja saps que pots confiar amb mi.

LUPE: (Ploriquejant) Ai Marta..., per l’amor ‘d’un cerdo’ no li contes a ningú açò que vaig a contar-te..., val?

MARTA: T’ho jure per snoopy!

LUPE: (Ploriquejant) És que..., és que... (esclatant a plorar)... m ́acaben de dir que estic ‘prenyà’.

MARTA: (Al públic) Ui..., ja crec que comence a entendre la dita de l’albergina... (A Lupe, sorpresa) Però això com ha sigut, Lupe?

LUPE: (Ploriquejant) Ni jo mateixa ho sé..., serà ‘por obra i grasia del aspíritu Santo’, perquè jo no me’n recorde de res.

MARTA: Però de res..., de res?

LUPE: (Ploriquejant) De res Marta, de res..., no veus que havia begut un poquet.

MARTA: I el teu nóvio tampoc se’n recorda?

LUPE: (Ploriquejant) Ell diu que no, perquè a més d’anar mamat s’havia fumat uns quants porrets i diu que no recorda res.

MARTA: Rebotons, quina parella de desmemoriats! Però Lupe..., anem a vore..., tu estàs segura que estàs prenyada? Com ho saps?

LUPE: (Ploriquejant) Perquè com este mes no m’ha baixat la regla, i per si havíem fet eixe dia alguna cosa que no devíem, m’he fet una anàlisi d’orina i m’acaba de telefonar la meua amiga Carmen de la farmàcia, i m’ho ha confirmat. (Tocant-se la panxa) Ai Marta quin disgust que tinc!

Quina desgràcia!

MARTA: Desgràcia? Desgràcia és haver tastat l’albergina i que no te’n recordes, filla meua.

221

LUPE: (Plorant) Marta, no sé què fer. Si s’entera mon pare, el mate del disgust. Li ho hauré de dir amb molt de tacte, perquè com està tan tocat del cor...

MARTA: Però no em digueres que, des que l’operaren, ja anava com una moto?

LUPE: (Plorant) Sí, Marta sí, ell està molt bé, però és que li he sentit dir moltes vegades que si una filla seua es quedara embarassada de penalty, d’una garrotà, li trencaria el cap al responsable. I estic segur que ho farà!

MARTA: Jo ho entenc, perquè saps què diu mon pare?

LUPE: (Plorant) A saber!

MARTA: “Que a la figa li fa mal que la pique algun pardal.”

LUPE: (Plorant) Doncs a mi ja m’ha picat, Marta..., ja m’ha picat el pardal!

MARTA: Ara voldran que us caseu, no?

LUPE: (Plorant) Clar! El que passa és que els meus pares preferiran mil vegades que em case, amb un desconegut que es faça càrrec del xiquet, abans que em case amb qui m’ha deixat prenyada de penalty.

MARTA: Això sí que no ho entenc, Lupe. I això per què?

LUPE: Perquè diuen que això, per al xiquet, seria tindre un pare deshonrat. I ells no volen deshonrats en la família. Ells són molt clàssics.

MARTA: Però si al final ho entendran i ho acceptaran.

LUPE: (Plorant) Que no Marta, que no, que jo els conec com si els haguera parit.

MARTA: Ah! I ‘l’albergina’ què pensa fer?

LUPE: Com? MARTA: Perdó, perdó..., volia dir que el teu nóvio què pensa fer?

LUPE: (Més calmada) M’ha dit que té un pla estratègic per a resoldre el problema que tenim.

MARTA: No voldrà pegar a fugir, no?

LUPE: No, al contrari. Aprofitant que els meus pares no estan ara en casa, vindrà a contar-me el seu pla, amb pèls i senyals. Estic esperant-lo.

MARTA: A saber què estarà tramant, perquè no em fie ni un pèl dels hòmens.

LUPE: Això ho dius perquè no coneixes al meu nóvio.

MARTA: Això serà. I què penseu fer, perquè ho teniu malament...?

222

LUPE: No ho sé. Quan ell vinga, que estarà a punt d’arribar, ho sabré.

MARTA: Mare de Déu Senyor! Mira Lupe, jo me’n vaig abans que arribe. Tu ara calma’t i veges a vore quin és el pla que et proposa i si necessites alguna cosa ja saps on estic.

LUPE: Gràcies Marta per vindre. En tot cas d’ací mitja horeta o això tornes i ja et contaré com hem quedat, i de pas te’l presentaré. Val? MARTA: Com vulgues, però no sé si serà molt oportú que aparega jo per ací mentre esteu planejant com resoldre el vostre problema.

LUPE: Sí, sí, tu vine que segur que ens ajudaràs a resoldre esta situació tan difícil.

MARTA: Com tu digues, Lupe. Ja saps que sempre estic a la teua disposició. Fins després.

(Lupe acompanyarà a Marta a la porta i es quedarà a soles en el saló esperant molt nerviosa que arribe Fidel, el seu nóvio)

ESCENA III LUPE: (Ploriquejant i preocupada, pegant voltes pel saló) Mare de Déu, en quin embolic m’he clavat!

Mira que li ho vaig advertir... Fidel jo no vull beure més..., que em pegarà mal. (Tocant-se la panxa) I es veu que m’ha pegat mal del tot. Ara, per culpa d’açò, els meus pares no l’acceptaran mai en la vida.

(Toquen a la porta i Lupe, netejant-se les llàgrimes, se’n va a obrir.

Arriba Fidel, el seu nóvio, amb Gerard, un amic de Fidel) FIDEL: Bon dia, Lupe. Podem passar? Vinc amb un amic, li diuen Gerard.

LUPE: Sí, sí, passeu, que els meus pares no estan, han d’anar al metge i després al banc i encara tardaran a vindre. (A Fidel) Com has dit que li diuen al teu amic?

FIDEL: Li diuen Gerard, i és un bon amic que està disposat a tirar-nos una maneta per eixir d’este embolic.

LUPE: (Donant-li la mà) Molt de gust, Gerard i moltes gràcies per vindre. Açò té mala solució i no sé de quina manera ens podràs tirar una maneta.

GERARD: Jo tampoc ho sé, Fidel m’ha fet vindre i m’ha dit que m’ho contaria al mateix temps que a tu, i ací estic esperant notícies.

FIDEL: Ja us he dit que tinc un pla estratègic i que tot eixirà bé, confieu amb mi.

LUPE: Doncs ja pots començar a contar-lo, perquè jo estic atacà dels nervis i no puc dormir per les nits. Només faig que plorar.

GERARD: (Estranyat) Plorar, de què?

LUPE: De pelar cebes! De què ha de ser, xe!

223

GERARD: (No entenia res) Però es pot saber què passa?

LUPE: (A Fidel) Però tu no li has contat a Gerard el problema que tenim?

FIDEL: No, encara no, ara li’l contaré, tranquil·la...

GERARD: (Temorós) Xe Fidel, a mi no vages clavant-me en lios, eh.

FIDEL: Que no home, que no...

GERARD: Doncs ja estàs dient-me què vols que faça i per què estic ací.

LUPE: (A Fidel) Això vull saber jo també, per què està ací Gerard.

FIDEL: Començaré per tu, Gerard. Resulta que Lupe està embarassada... (sense acabar la frase) GERARD: I quin és el problema? Qui és el pare?

FIDEL: Se suposa que soc jo, però ni ella ni jo ho sabem.

GERARD: Com que se suposa? O eres o no eres.

FIDEL: Ja ho sé, però com portàvem els dos un pet com un llegó, no estem segurs de si férem alguna cosa que no devíem. Però el cas és que Lupe està prenyà.

GERARD: I jo què pinte ací?

FIDEL: (Dubtant com dir-ho) Doncs, que en esta ocasió..., és a dir... en esta història..., el pare de la criatura eres tu.

GERARD: (Sorprés) Qui, jo? Però què dius! Com vaig a ser jo el pare, si jo no he vist a esta xica en la vida i me l’acabes de presentar. T’has tornat boig o què!

LUPE: (Sorpresa) Fidel, però què estàs dient? Sí ací hi ha algun pare, eixe eres tu...

FIDEL: (Volent explicar el pla) Ja ho sé, però és que hem de trobar una solució al nostre problema.

GERARD: (Sorprés) Sí home! I vols endossar-me a mi el mort! No? (Nerviós fa menció d’anar-se’n) Xe, jo me’n vaig! Adeu!

FIDEL: (Retenint-lo) Para! Para un moment, Gerard.

GERARD: (Forcejant amb Fidel) Que no home, que no. Que me’n vaig, deixa’m estar Fidel...

LUPE: (Molt nerviosa) Fidel, no sé a què ve açò de què el pare és ell, si jo tampoc he vist este xic en ma vida.

FIDEL: (Volent ficar orde, pega un crit) Voleu fer el favor d’escoltar-me els dos un moment!

(Lupe i Gerard es queden mirant-se immòbils i deixen parlar a Fidel)

224

LUPE: Tu diràs!

FIDEL: No us acabe de dir que tinc un pla estratègic? Doncs açò forma part del pla. Escolteu-me, per favor.

GERARD: Va, però que siga un pla estratègic com Déu mana o no em tornes a vore el pèl en la vida.

FIDEL: (Comença a explicar el pla) Gerard, tu no has fet d’actor de teatre?

GERARD: Sí, algunes vegades, per què?

FIDEL: Perquè en el pla que tinc previst, tu també faràs d’actor per uns moments i després te n’aniràs.

Desapareixeràs del mapa per a sempre.

LUPE: Fidel, no entenc res.

GERARD: Ni jo tampoc.

FIDEL: Lupe, tu vols que tu i jo seguim junts, no?

LUPE: Sí.

FIDEL: I voldràs que em faça càrrec del xiquet quan nasca, no?

LUPE: Clar.

FIDEL: Aleshores, no podràs dir-los als teus pares que estàs embarassada de penalty i que jo soc qui t’ha marcat el gol. Ho entens?

GERARD: Qui no ho entén soc jo, perquè açò sembla un partit de futbol sense àrbitre.

LUPE: (Pensativa) Tens tota la raó, Fidel. Si els conte als meus pares que estic embarassada i que tu eres el pare de la criatura, a més del disgust que s’enduran, la nostra relació s’haurà acabat per a sempre. Això seria un desastre. Què podem fer?

(Lupe i Fidel es queden mirant-se fixament. Fidel assenyala amb el dit a Gerard.

Gerard se n’adona i comença a tindre sensació de por) FIDEL: (A Lupe) Entens ara per què està ací Gerard?

GERARD: (Reculant) No, eh! No sé què estareu tramant, però esteu fent-me por els dos...

LUPE: (A Gerard, calmant-lo) Gerard, no tingues por, home. Ara acabe d’entendre el pla estratègic que Fidel vol proposar-nos. Jo te l`explicaré i voràs que no és gens complicat.

GERARD: Si tu ho dius.

LUPE: (A Gerard) Resulta que els meus pares no acceptaran mai en la vida que jo em case de penalty amb la persona que m’ha deixat embarassada... i per això Fidel ha pensat amb tu, perquè et faces passar momentàniament per eixa persona.

225

GERARD: Sí home! I que em trenquen el cap a bastonades..., calla, calla.

LUPE: (A Gerard) No home, no. Això seria abans. Ara, com a mon pare l’han operat del cor i no voldrà cabrejar-se, et dirà amb bones paraules que eres un deshonrat, que tu no et casaràs mai amb mi, que te’n vages d’esta casa i que no tornes mai més. En definitiva, eixes coses que diuen els pares quan s’enfaden, ja saps.

FIDEL: (A Gerard) I tu, com has fet teatre, eixe paper el tindràs xuplat. I en compensació jo t’ajudaré a pagar el cotxe que vols comprar-te.

GERARD: (A Fidel) Si ho arribe a saber, a bona hora et dic que t’ajudaria.

FIDEL: (A Gerard) Total serà passar un mal trago i després ‘si te he visto no me acuerdo’ y cotxe nou.

GERARD: I a tot açò, una vegada jo me’n vaja, com acabarà la història? Com ho arreglareu vosaltres per a estar junts?

LUPE: (A Gerard) D’això ja m’encarregaré jo. Demanaré perdó als meus pares; més tard els presentaré a Fidel; els diré que és un bon amic que està al corrent de tot el que m’ha passat i que està disposat a casar-se amb mi i a fer-se càrrec de tot. Això els agradarà molt, que jo els conec.

GERARD: I no seria millor contar-los la veritat en lloc de fer este embolic?

LUPE:(A Gerard) No, no, perquè estaria en joc la nostra felicitat, veritat Fidel?

FIDEL: Veritat.

GERARD: Per cert, a tot açò, de quants mesos estàs?

FIDEL: És la primera falta.

GERARD: (A Fidel) Ella la primera falta i tu marcares el gol de penalty, no? Això sí que és una desgràcia, sí.

FIDEL: Ja saps el que diu la dita: Que qui és desgraciat, amb els collons entropessa. El mal és que ningú dels dos se’n recorda de com va passar.

(En eixe moment se senten unes claus, estan obrint la porta. Són els pares de Lupe que tornen més prompte del que estava previst. Tots es posen nerviosos i no saben què fer. ) LUPE: (Nerviosa) Estic sentint unes claus i crec que són els meus pares que han tornat més prompte del que estava previst. Què fem?

FIDEL: Amaguem-nos!

LUPE: (Nerviosa) No, no, amaga’t tu només, Fidel..., Gerard i jo ja ens apanyarem com siga.

(Fidel, segons estiga fet el decorat, s’amagarà darrere d’unes cortines o d’una porta) GERARD: Però jo què faig? Què dic?

226

LUPE: (Nerviosa) Tu t’has de fer passar pel meu nóvio, segons havíem quedat. Sigues valent, home!

GERARD: Valent? Valent és tirar-se un pet tenint diarrea, i jo no soc gens valent.

LUPE: (Nerviosa) Tu mut, i fes el que t’hem dit.

ESCENA IV (Lupe i Gerard es queden al saló, com si no passara res, esperant que entren els seus pares i fer-li front al pla que havien acordat. Dorita i Benito entren cridant a la seua filla) DORITA: Lupe! Lupe! Ja estem ací..., per on pares?

BENITO: Estarà en el seu quarto.

LUPE: (Nerviosa) Estic ací, mare... en el saló. (Gerard estarà també més nerviós que un flam) DORITA: Ah! Estàs ací? Ui! I este xic tan ‘pollo’ qui és?

BENITO: Algun amic, dona. Com Lupe en té tants.

LUPE: (Dubtant què dir) Sí, un amic molt especial..., és..., és...

GERARD: (Tremolós i sense pensar-ho dos vegades) Sóc el seu nóvio!

LUPE: Sí, això és, és Gerard, el meu nóvio i ha vingut perquè tenia moltes ganes de conéixer-vos. A què sí, Gerard?

(Fidel, des del seu amagatall, no perdrà detall de tot el que està passant) GERARD: (Dissimulant) Uf! No saben vostés les ganes que jo tenia que arribara este moment.

DORITA: (A Gerard, molt efusiva) Xico, i nosaltres també. Vine cap ací que et done un bes. (Li donarà un parell de besos molt efusius) BENITO: Dorita, no abuses, que encara no tenim tanta confiança amb el xic. (A Gerard, pegant-li unes galtadetes amistoses en la cara) A què no xicon, a què encara no tenim tanta confiança?

GERARD: (Nerviós i tornant-li les galtadetes amistoses al pare de Lupe) No senyor, no. (De sobte s’adona del que estava fent) Ai! Perdone, vosté perdone. Li he fet mal? És que estic tan nerviós.

LUPE: (A Gerard) No estigues nerviós Gerard, que ací no es mengen a ningú. A què no, pare?

BENITO: (Tocant-se la cara) No, no. Ací encara no som caníbals.

LUPE: (Als pares, volent canviar de tema) Per cert, no anàveu al metge i al Banc, com és que heu tornat tan prompte?

227

DORITA: (A Lupe) Perquè el metge hui tenia molta pressa i hem de tornar demà. I el ‘malasombra’ del Banc, a qui anàvem a vore, havia eixit i no sabien quan tornaria. No sap eixe tio de la que s’ha lliurat! Ja t’ho contarem, ja, que ara no és el moment.

LUPE: Aleshores no heu aclarit res.

BENITO: (A Lupe) Sí, sí, el metge m’ha vist un moment i m’ha dit que no m’acalore i que em prenga les coses amb filosofia, i això és el que faré d’ara en avant, perquè la vida són quatre dies.

GERARD: (Nerviós) I per a algunes persones, ni tan sols això.

BENITO: (A Gerard, tornat a pegar-li galtadetes amistoses en la cara). Tu no estaràs estressat, veritat, xicon?

GERARD: (Tremolós, quasi li torna les galtadetes altra vegada ) Qui jo? No senyor, no, gens ni miqueta.

DORITA: (Curiosa) I tu Gerard, a què et dediques, si es pot saber?

LUPE: (Inventant-se la resposta) Mare, és actor. A què sí Gerard?

GERARD: (Tremolós) Sí senyora, actor dramàtic (emfatitzant en la paraula ‘dramàtic’).

BENITO: Això serà molt difícil, no?

GERARD: (Tremolós) Uf! No s’ho pot ni imaginar.

BENITO: I estàs preparant alguna obra de teatre?

GERARD: (Tremolós) Sí, estic assajant una obra que es diu: La gran mentida.

DORITA: Amb eixe títol segur que estarà molt interessant.

GERARD: (Tremolós) Ja ho crec, ja. I Tant!

BENITO: (A Lupe i a Gerard) Lupe, Gerard, per què no ens asseiem i parlem d’altres coses?

LUPE: (Nerviosíssima) Com vullgues, però..., però..., de què..., de què vols que parlem?

DORITA: De vosaltres, de quins projectes teniu en comú, d’eixes coses que es parlen en estos casos.

GERARD: (Al públic) Em sembla que ara sí que em tocarà interpretar ‘La gran mentida’.

(Tots seuen al voltant d’una taula. Fidel, de tant en tant, aguaita discretament procurant no ser vist i sense deixar d’escoltar tot el que parlen) BENITO: (A Dorita) Dorita, per què no traguem alguna cosa de picar i així l’ambient estarà un poc més distés. (A la parella) Què vos sembla la idea?

LUPE: (Nerviosíssima) Que està ben pensada, perquè tenim moltes coses a contar i ho necessitarem.

Veritat Gerard?

228

GERARD: Sí, sí. Jo sobretot.

BENITO: (A Gerard) Tu què vols prendre, Gerard?

GERARD: Una til·la per favor, és que anit no vaig dormir massa bé.

DORITA: Clar, jo t’entenc, xiquet, perquè en estes situacions sempre s’està un poc nerviós.

BENITO: (A Gerard, tornant a pegar-li galtadetes amistoses en la cara). Però tu no et preocupes de res, que tots hem hagut de donar la cara davant dels sogres....

(Dorita i Benito s’alcen i se’n van a la cuina a traure alguna cosa de picar) GERARD: (A Lupe) Lupe, estic cagat de por, i per cert, quina manieta té ton pare de palpar-me la careta. Fa un moment he estat a punt de pegar-li dos bescollades.

LUPE: (Nerviosíssima) Espere que quan comencem a contar-los la història, no ens les pegue ell a nosaltres.

(Fidel, aprofitant que els pares de Lupe havien eixit del saló, ix discretament del seu amagatall per animar-los i dir-los que ho estan fent molt bé) FIDEL: (Als dos, sense alçar massa la veu) Xe, esteu fent-ho de categoria, però ara ve la prova de foc.

Mantingueu la calma que tot eixirà bé.

LUPE: (Nerviosíssima) Però Fidel, tu què fas ací? Xe, amaga’t que et pillaran.

GERARD: (A Fidel) A quina mala hora et vaig dir que t’ajudaria. Si ho arribe a saber...

FIDEL: (A Gerard) Pensa que jo t’ajudaré a pagar el cotxe i no penses res més.

GERARD: (A Fidel) Saps què? Que preferisc anar a peu.

FIDEL: (Als dos, sense alçar massa la veu) Ah! I de tant en tant agafeu-vos de la maneta, que semble que sou nóvios de veritat. (Pegant-li un carxot a Gerard) Però sense abusar, Gerard, que et conec!

GERARD: Sí home, sí... i damunt pega’m, serà possible el que s’ha d’aguantar...

FIDEL: (Als dos, sense alçar massa la veu) I tingueu confiança, que el pla estratègic no pot fallar. Me’n vaig abans que tornen. I com diuen en el teatre, Gerard: Molta merda!

GERARD: (A Fidel) No, si merda no en faltarà, perquè crec que ja m’he cagat.

(Fidel torna al seu amagatall i al moment apareixen els pares de Lupe amb una safata amb pastes, amb la infusió de til·la, uns cafés, uns quants gots i una botella de cassalla.)

ESCENA V DORITA: Hala, ja estem ací.

229

(Mentre Dorita va parant taula, Gerard dirà que necessita anar un moment al lavabo) GERARD: (Nerviós) Abans de prendre res, jo voldria llavar-me les mans. Puc anar al lavabo?

DORITA: (A Gerard, indicant-li-ho) Ix per ahí i la segona porta a la dreta és, està al costat de la cuina.

LUPE: (Nerviosíssima) Mentre Gerard va al lavabo, vaig a pel meu mòbil a la meua habitació, que m’ha semblat que estava sonant.

(Lupe i Gerard abandonen el saló, cadascú per una porta diferent. Gerard, mentre abandona el saló, anirà tocant-se discretament el cul i olorant-se la mà. Els pares es queden xarrant) DORITA: (A Benito) Pobre xic, reconec que açò de parlar per primera vegada amb els futurs sogres deu ser molt complicat. Però, com deia mon pare: A l’olor del dot, acudeix el borinot.

BENITO: Això no ho diria per mi, no? Perquè en ta casa no hi havia un duro i el teu vestit de nóvia el paguí jo de la meua butxaca.

DORITA: (Molesta) Ja ho sé, però no cal que m’ho refregues sempre.

BENITO: Encara me’n recorde quan els teus pares et deien que amb el dot que et deixarien podríem menjar els dos tota la vida.

DORITA: I no digueren cap mentida, perquè amb la caixa de sis coberts que em deixaren, que li la regalaren en el banc, estem menjant cada dia.

BENITO: Sí no me’n dius altra...

DORITA: Han durat més que el dot que li deixaren a la meua germana.

BENITO: Jo no recorde què li deixaren.

DORITA: Sis pollastres i un tito que tenien en el corral. I al cap de dos mesos, com el meu cunyat era ‘un fartera’, ja s’ho havia papat tot.

BENITO: Sí que era ‘un fartera’, sí. Jo recorde que sempre deia, que les tres coses que més li agradaven en esta vida eren: esmorzar, dinar i sopar.

DORITA: Així estava ell de gord. Mira si és que es va fer donant de colesterol.

BENITO: Per això seria que volia fer un règim a base de Yoga i de Laser?

DORITA: Que va! Però si ell quan deia ‘Yoga’, volia dir: ‘yoga...nisses’ i quan deia ‘Laser’ volia dir: ‘laser... vessa’. Si no pensava en altra cosa.

BENITO: (Fent la menció de menjar) Això sí que és estar en estat de ‘coma permanent’, sí.

DORITA: Per això la meua germana es va divorciar d’ell tan prompte.

BENITO: I com és que ella es va quedar la casa?

230

DORITA: Perquè la dividiren en dos parts i a la meua germana li va tocar la part de dins i a ell la de fora.

(Lupe torna al saló. Gerard encara no ha tornat) LUPE: Encara no ha eixit Gerard?

DORITA: Anava a llavar-se les mans, però tarda com si estiguera dutxant-se.

LUPE: És que tenim una cosa molt important que dir-vos.

BENITO: No estareu pensant ja a independitzar-vos.

(Torna Gerard al saló) DORITA: (A Gerard) Va xiquet, que la til·la està gelant-se. Vols sucre?

GERARD: No patisca, jo me la posaré. (Comença a posar-se sucre, però, com li tremola tant la mà, esguita de sucre a tots) LUPE: (Al públic) Mare meua, i això que encara no hem començat a contar res.

DORITA: (A Gerard) Xico, xico, jo te’l posaré que et veig molt nerviós.

GERARD: Perdó, perdó, no sé què em passa hui, que tot m’ix malament. (Dorita li fica el sucre i li dona la tassa de til·la) DORITA: (A Gerard) Tin i ves amb compte, no vages a cremar-te ara.

GERARD: Moltes gràcies. (En agafar la tassa de la til·la, del mateix tremolor, torna a esguitar a tots de til·la) DORITA: (A Gerard) Xe xiquet, tan jove i amb ‘Parkinson’?

BENITO: (Llevant-li la tassa) Per què no et prens una cassalleta a vore si et calmes un poc?

LUPE: Que en siguen dos, que jo també la necessitaré.

DORITA: Ja posats, que en siguen tres, que jo no l’he tastada mai en la vida.

(Benito ompli quatre gots de cassalla i demana fer un brindis) BENITO: Hala va! Brindem abans de començar, que ja tinc ganes de saber això tan important que ens voleu contar.

(Gerard, abans de brindar es beu de colp tot el got de cassalla) DORITA: (A Gerard) Xe mira, ara no has tremolat, no. No t’has esperat ni a brindar.

GERARD: Ei, no li dic que estic un poc nerviós...

231

(Lupe, imitant a Gerard) LUPE: (Senyant-se) Que siga el que Déu vullga! (Es beurà d’un trago el got de cassalla)

(Dorita i Benito, voldran fer el mateix, beure d’un trago el got de cassalla) BENITO: (A Dorita amb el got en alt) Va Dorita, que no es diga... (comptant) a la una, a les dos i...

(Abans que acabe de comptar, Dorita ja s’haurà begut la cassalla)... i a les tres.

DORITA: Xe, pues açò està bo! Tira-li Benito, ompli el got! (Allargant-li el got buit) LUPE: (Pensant en veu alta) Jo no hauria de beure, que ja he tingut un bon disgust.

BENITO: (A Gerard pegant-li com sempre galtadetes amistoses) Va Gerard, una altra ronda..., que açò ho pague jo, xiquet!

GERARD: (Al públic) No, si encara acabaré dient que jo també soc la mare del xiquet.

(Es faran unes quantes rondes més. Mentrestant, Fidel que no perd detall, no dona crèdit al que està passant) FIDEL: (Al públic) Xe mira! Açò és pitjor que el meu casal! Que no aniré a què em posen una cassalleta?

(Però es torna a amagar) DORITA: (Cantussejant ‘Paquito el chocolatero’, després d’un parell de rondes més) Ja ho tenim bé, no? O ací acabarem ballant ‘Paquito el chocolatero’. (Els quatre ja anaven un poc ‘contentets’) BENITO: (Un poc bufadet) Tens tota la raó, Dorita. Crec que ja va sent hora d’escoltar als tortolitos.

(A Lupe) Va, comença Lupe.

LUPE: Sí, jo començaré, però..., però m’has de prometre que no t’has d’alterar.

DORITA: No t’acalores, Benito!

BENITO: (Com anava contentet ja comença a travar-se-li la llengua) Que no dona, que no..., que ja saps que el metge m’ha dit que em prenga les coses amb filolo..., amb filo..., amb filosofia...

(A Gerard, omplint altra vegada el got) Gerard, una altra cassalleta?

GERARD: (Acceptant la proposta) Vinga, va! (A Lupe) Tu no en vols, Lupe?

LUPE: (Un poc enfadada) Jo no! I ja ho teniu bé o no començarem mai. Voleu fer el favor!

(Tots seuen de nou al voltant de la taula. Els pares de Lupe anaven un poc contentets per l’efecte de la cassalla. A Benito, de tant en tant, li entrarà un xanglot) DORITA: (Un poc bufadeta) Va Lupe, comença a parlar per eixa boca, carinyo. (Mira a Gerard i pessigant-li les galtes li diu...) Però que rebonico és este xiquet, mare!

GERARD: (Al públic) Però quina mania tenen de tocar-me la careta.

232

BENITO: Dorita..., no te’n passes, no te’n passes...

(Lupe es posa dreta i pega una palmada en la taula i sense més preàmbuls donarà la notícia) LUPE: (Decidida) Pare..., mare..., escolteu açò: Estic embarassada i Gerard és el pare. Ja està! Ja ho he dit!

(En sentir això, Benito i Dorita s’alçaran d’un bot de la cadira mirant-se; després miraran a la parella.

Gerard també s’alçarà i recularà tapant-se amb les mans la cara, com si anaren a pegar-li. Lupe es taparà els ulls amb les mans com si no volguera vore el que podia passar. Fidel, des del seu amagatall, esperava impacient les reaccions dels pares de Lupe) DORITA: (Un poc bufadeta) Tu has sentit açò, Benito?

(Benito, bufadet, camina cap a Gerard . Gerard recula a poc a poc fins que ja no pot més) BENITO: Vine cap ací, Gerard! Vine. (Gerard no sabia on amagar-se) FIDEL: (Des del seu amagatall, pensant en veu alta) Ara t’ho dirà, ara. Açò va per bon camí.

BENITO: Això que acaba de dir la meua filla és veritat?

GERARD: (Donant excuses) Sí senyor, sí. Jo soc el pare, però ha sigut un accident de joventut, es va trencar ‘la gometa’.

DORITA: (Un poc bufadeta) De quina gometa parla, Benito?

LUPE: (A son pare) Pare per favor, no li pegue massa fort. (Lupe es tirarà als braços de sa mare suplicant-li que no li pegue a Gerard). Mare diga-li que no li pegue a Gerard, que va ser un accident...

DORITA: (Un poc bufadeta) No t’acalores, Benito i recorda el que t’ha dit el doctor Perales.

GERARD: (Atemorit) No s’acalore senyor Benito, que li ho ha dit el tio Perales.

BENITO: (A Lupe) Lupe, vine tu també.

(Lupe s’acosta atemorida a son pare. No sabia com anava a reaccionar) LUPE: (Atemorida) Tu diràs!

BENITO: (A Dorita i un poc bufadet) Dorita, porta la botella de cassalla i els gots, i vine que anem a brindar.

(Lupe i Gerard es queden mirant-se. No entenien la reacció de Benito) LUPE: Has dit que anem a brindar?

DORITA: Si ton pare ho diu, per algo serà.

233

(Dorita ompli els gots i brinden els quatre, però la parella seguia sense entendre res.

Els pares parlaran un poc ‘engarrofadets’ per culpa de la cassalla) BENITO: (Vol abraçar a Lupe i a Gerard) Veniu ací els dos que vos done un abraç. (Els dona un abraç molt efusiu. La parella estava desconcertada) DORITA: (Al públic, un poc bufadeta) Estarà content, perquè a mi no m’ha abraçat en la vida d’eixa manera.

LUPE: Açò a què ve, pare? Estàs bé?

GERARD: (Al públic) Crec que el pla estratègic esta fallant i no tenim un ‘plan B’.

BENITO: (Un poc bufadet) Estic millor que mai i sobretot ara que m’heu donat la notícia de què aneu a fer-me ‘güelo’.

FIDEL: (Des del seu amagatall, pensant en veu alta) Ui, ui, ui, que crec que açò està complicant-se.

DORITA:Jo no vull ser ‘güela’, jo preferisc que em diga ‘iaia’.

LUPE: Però, pare..., és que açò ha sigut de ‘penalty’.

BENITO: Per mi com si vol ser de corner. Seré el ‘güelo’ més feliç del món.

LUPE: Però si tu sempre has dit que de ‘penalty’ no volies que...

BENITO: Oblida’t, perquè des que m’operaren soc una altra persona.

DORITA:Jo també soc altra persona, ara tot em pareix bé.

LUPE: (Al públic) Mare de Déu en quin embolic ens ha clavat Fidel. Només faltaria que ara m’obligaren a casar-me amb Gerard.

GERARD: Lupe, Lupe... estic marejant-me, crec que he begut massa cassalla. (Cau plegat a terra desmaiat) LUPE: (Intentant reanimar-lo) Gerard em sents? Desperta. Vaig a la cuina per aigua i li refrescaré la cara a vore si es desperta.

BENITO: Sí, ves corre... que s’haurà desmaiat de l’emoció. (Benito es queda intentant reanimar-lo)

(De camí a la cuina Lupe es pararà discretament a parlar amb Fidel per vore com anaven a resoldre la situació) LUPE: I ara què podem fer, Fidel?

FIDEL: (Sense saber què dir) No ho sé Lupe, però hem d’impedir que vullguen casar-te amb Gerard.

Pensaré un altre pla estratègic.

LUPE: Un altre pla estratègic? D’això res, deixa-ho estar i que siga el que Déu vullga. (I se n’entra a la cuina) 234

FIDEL: (Pensant en veu alta) També seria cas que Gerard em furtara la nóvia. Això sí que no!

(En eixe moment toquen a la porta, Dorita anirà a obrir. Entrarà Marta, l’amiga de Lupe que havia quedat en tornar per si podia tirar-li una maneta per resoldre el problema) DORITA: Jo aniré a obrir. (Va i torna amb Marta) Passa Marta, però no t’espantes, és que el nóviode Lupe s’ha marejat un poquet...

MARTA: Bon dia a tots.

BENITO: Bon dia, Marta. Ací estic intentant reanimar al nóvio de Lupe, que no es troba massa bé.

MARTA: (Al públic) Mare meua, això serà que ja li ha pegat una garrotà al nóvio. (A Dorita, preocupada) Però Lupe està bé?

DORITA: Sí, ara eixirà. Ha anat per un poc d’aigua fresqueta.

MARTA: Però què li ha passat al xic?

BENITO: No res, és que ens acaba de donar tan bona notícia, que es veu que de l’emoció el nóvio s’ha marejat un poquet.

MARTA: Si és per una bona notícia, no serà molt greu. Ja es despertarà.

DORITA: La bona notícia és que Lupe està embarassada i que van a fer-nos ‘güelos’.

MARTA: (Al públic) Això és que ja els ha dit que ha tastat l’albergina. (Als pares) Estaran contents, no?

DORITA: Estem contentíssims. D’ací a quatre dies ja tenim boda a la vista. Tu no coneixes al nóvio?

MARTA: No, encara no el conec, em va dir que me’l presentaria un d’estos dies.

BENITO: Vine i voràs quina cara d’angelet que té.

(Marta s’acosta a vore-li la cara i reconeix a Gerard) MARTA: (Estupefacta) Però si és Gerard!

BENITO: Sí! Que tu el coneixes?

MARTA: (Estupefacta) Clar que el conec. I tant que el conec! I vosté està segura que este xic és el nóvio de Lupe?

DORITA: Clar que sí. I és qui l’ha deixat prenyada (fent-li una escolteta), perquè ha dit que se li havia trencat la goma.

MARTA: (Estupefacta) La goma? El cap li trencaré jo quan es desperte.

BENITO: Però per què dius això? Què tens tu contra este xic?

235

MARTA: (Enfadada) Este xic és un desvergonyit.

BENITO: Marta, fes el favor d’explicar-te i dir-nos per què t’has posat així d’agressiva.

MARTA: (Molt enfadada) Perquè Gerard, este ‘sinvergüenza’, és el meu nóvio... i ara resulta que és ell qui ha deixat prenyada a Lupe, a la meua millor amiga. Els pareix poc?

FIDEL: (Des del seu amagatall, tirant-se dels cabells i pensant en veu alta) La mare que va! Açò està cada vegada més complicat.

DORITA: (Al públic, fregant-se les mans) Açò ja pareix ‘La isla de las tentaciones’.

BENITO: Marta, no t’hauràs enganyat de persona?

(Arriba Lupe amb un drap banyat i amb aigua fresqueta per intentar reanimar a Gerard) LUPE: (En vore a Marta) Marta, que bé que hages vingut, gràcies per vindre, vine i tira’m una maneta, a vore si entre les dos podem reanimar a Gerard.

MARTA: (Molt enfadada) Si vols et tire una maneta, però per ofegar-lo. Per infidel i perquè este tio ens ha enganyat a les dos..., a tu i a mi.

(Els pares no gosaven dir res. Seuen i observen prenent cassalla. Fidel, des del seu amagatall, aguaitava i s’amagava veient que el pla estratègic se n’estava anant de les mans ) LUPE: (Estranyada) Però Marta, per què dius això? A què ve eixe comentari?

MARTA: (Molt enfadada) Perquè no sé si sabràs que Gerard és també el meu nóvio i per acabar-ho d’arreglar t’ha deixat a tu embarassada.

LUPE: (Sorpresa) Que Gerard és el teu nóvio? No m’ho puc creure! (Intentant aclarir-ho) Marta, espera un moment, que açò no és el que pareix. Açò té una explicació.

MARTA: (Molt enfadada) Sí, sí, això és el que diuen en les pel·lícules. Qui m’ho havia de dir.

LUPE: (Intentant aclarir-ho) Espera un moment, Marta.

MARTA: (Llevant-li el got d’aigua a Lupe) Dóna’m el got. (Li’l tirarà per la cara a Gerard i este s’incorporarà d’un bot).

GERARD: (Desconcertat) Què m’ha passat? On estic? Marta, i tu què fas ací? No entenc res!

MARTA: (Sacsant-lo del coll) Infidel! Més que infidel! Et mate!

LUPE: (Intentant aclarir-ho) Marta, jo t’explicaré...

GERARD: (Desconcertat) Marta, jo no he fet res, jo soc fidel..., no, no soc Fidel, Fidel és el meu amic.

MARTA: (Sacsant-lo del coll) Estàs delirant i ja veig que no eres fidel, ja. M’has estat enganyat amb la meua millor amiga. Deshonrat!

236

LUPE: (Parant a Marta) Marta, Marta... (pegant-li un crit) Espera! (Cridant a Fidel) Fidel, fesBel favor d’eixir, que açò està complicant-se.

(Fidel entrarà en escena. Gerard es quedarà segut per terra escoltant a tots) FIDEL: (Nerviosíssim) Ací estic Lupe, dis-me què vols que faça?

LUPE: (Enfadada) Que a vore com expliquem tot açò, perquè el teu pla estratègic ho ha complicat tot.

BENITO: (Tranquil) Eixe tio d’on ha eixit, Dorita?

DORITA: A saber! Jo no l’he vist en la vida. Com no haja entrat pel balcó.

MARTA: (A Lupe i sorpresa) Però este qui és?

LUPE: És Fidel, el meu nóvio i l’autor de tot este embolic.

MARTA: (Sorpresa) Però com quedem? No m’han dit els teus pares que Gerard és el teu nóvio?

FIDEL: (Dubtós) Sí, però no..., vull dir..., no..., però sí.

MARTA: (Desconcertada) Ara sí que no entenc res. Anem a vore Lupe, tu quants nóvios tens?

LUPE: Un només, que és Fidel.

MARTA: (Desconcertada) I finalment de qui estàs embarassada?

DORITA: (Volent aclarir-ho) De Gerard, que m’ho ha dit la meua filla.

BENITO: (A Marta) Però si ja t’ho hem dit abans. Per què preguntes? És de Gerard.

LUPE: Que no, Marta, que no. No els faces cas, que el pare és Fidel. T’ho jure! Que açò és un muntatge.

MARTA: Muntatge? Aleshores..., com quedem? Gerard és el pare o no és el pare de la criatura?

FIDEL: (Tirant-se les culpes) Xe que no! Que el pare soc jo.

GERARD: (A Marta) Sí Marta, ell és el pare i un embolicador.

FIDEL: Xe Gerard, no digues això, que tot açò era per una bona causa.

BENITO: (A Dorita) Però al final qui és el pare, Dorita?

DORITA: No tinc ni idea. Però tu no t’acalores, Benito. I no digues res, que açò és cosa d’ells.

MARTA: (A Gerard) I tu, tu..., encara no he entés massa bé tu què botons fas ací, Gerard.

LUPE: No patisques Marta, que ja t’ho explicaré amb tranquil·litat. Creu-me.

(En eixe moment sona el telèfon mòbil de Lupe) 237

LUPE: Disculpeu-me un moment, que em criden de la farmàcia. (Responent) Sí, soc jo..., dis-me Carmen..., (Sorpresa) Com dius? Tu estàs segura? Que t’havies enganyat de nom... Aleshores vols dir que no estic embarassada? No, no... sí jo et perdone, però quan et pille, et mate! No saps tu bé en quin ‘lio’ m’has clavat (i penja el mòbil).

(Tots esperant que Lupe els conte la conversa. Fidel i Gerard, no saben què dir ni què fer. Marta amb cara de sorpresa. Els pares de Lupe s’ho prenen tot amb calma, perquè no volen acalorar-se.)

LUPE: (Enfadada, però satisfeta) Heu sentit la conversa? Ara resulta que no estic prenyada! Diu que el retard de la regla és normal. Xe, quin embolic hem muntat pa res!

FIDEL: (Al públic) Si és que no podia ser..., si amb la garrofa que portàvem els dos eixe dia ens quedarem torrats mirant la tele.

GERARD: (A Marta) Veus Marta, com jo no tenia res a vore amb tot açò.

MARTA: (A Gerard) I aleshores què pintaves tu ací, moniato?

LUPE: (A Marta) Marta ja t’he dit que després et contaré tota la veritat. I als meus pares també, perquè es mereixen una bona explicació. Pobrets!

BENITO: (A Dorita) Em pense que de moment no ens fan ‘güelos’, Dorita...

DORITA: Xe, jo que ja estava pensant a fer uns peücs.

FIDEL: (A Lupe) I ara què, Lupe?

LUPE: (A Fidel) Doncs que ara que ja ha passat el perill, sí que et podré presentar als meus pares.

(Contenta) Vine que te’ls presente.

FIDEL: (Al públic) Xe, quin pes m’he llevat de damunt. És que açò ja no es podia complicar més...

LUPE: (Als pares) Pare..., mare..., els dec una explicació per tot el que ha passat ací, però ja us ho explicaré amb deteniment. D’acord?

BENITO: (A la filla) Sí, però amb molt de deteniment eh, perquè jo encara no m’he aclarit.

DORITA: I jo, com porte unes quantes cassalles, tampoc.

LUPE: (Als pares) No passa res..., en qualsevol cas vull presentar-vos a Fidel, el meu nóvio de veritat.

(A Fidel) Presenta’t tu, Fidel..., que ja eres majoret.

FIDEL: (Als pares) Bon dia, i perdonen per este embolic, però Lupe ja els ho explicarà tot amb detall.

BENITO: (A Fidel) No té importància, xiquet. Nosaltres, ara ens prenem les coses amb molta tranquil·litat. A què sí, Dorita?

LUPE: (Al públic) Si jo ho arribe a saber..., a bona hora fem el pla estratègic.

DORITA: (A Fidel) Sí, ja no ens acalorem per res..., no val la pena...

238

FIDEL: (Als pares) Això està molt bé. No val la pena acalorar-se per res.

BENITO: (A Fidel) Aleshores, si ho he entés bé, tu eres el nóvio de la meua filla i et diuen Fidel, no?

FIDEL: Sí senyor, sí. Em diuen FIDEL..., FIDEL PEREZ GIL i soc director de Banc.

(En sentir el nom complet, Benito i Dorita, peguen un bot de la cadira i es queden mirant-se) BENITO: Director de Banc? (Repetint-ho) Director de Banc, eh!

DORITA: (A Benito) Benito, este és ‘JULIVERT’! El tio que ens vol embargar el xalet! A per ell, que no s’escape..., que el tenim ací... (comencen a acaçar-lo) FIDEL: (Arrancant a córrer) Però..., però..., ací què passa ara? Jo no entenc res!

(Fidel començarà a córrer sense saber per què han reaccionat d’eixa manera. B enito i Dorita van perseguint-lo. Ni Lupe ni els altres entenen què està passant) BENITO: (Acaçant a Fidel) Jo t’ho explicaré, bonico..., no t’escapes, no..., covard!

DORITA: (Corrent darrere dels dos i cridant) No t’acalores, Benito!

LUPE: (Desconcertada i cridant començarà també a córrer darrere dels pares i de Fidel) Però què passa? Es pot saber què és això de JULIVERT, pareu, pareu...

(Després d’unes quantes voltes pel saló, els quatre desapareixeran de l’escenari i de tant en tant se sentirà a Fidel pegant algun crit, com si estigueren pegant-li. Marta i Gerard diran el vers final)

MARTA: No patiu si sentiu crits, Benito és molt comprensiu, no crec que hi hagen ferits ni arribe la sang al riu.

GERARD: Si el sainet els ha agradat, que eixe era el nostre objectiu, com açò ja s’ha acabat feu el favor..., aplaudiu!

TELÓ

239

Onomatopeies ??

Floristeria Carol Sala Santy Colom Naya Construcciones Aimar Bar Donet Quality cars Academia Xavier i Stephane Bar Pescadors

Pinturas Juan Moncho Pescaderia Chelo Gorgonio i Alepuz Papeleria Kevin Pallisa Berry i Gin Mar salà

Chofre correduría de seguros Bar Restaurant Prado Cerrajeria REX Bar Casa Toni Pizza d’Or

240

Culleracash Panini Ateneo Musical Construcciones Sergio Boquer New Sala Lejiero

Restaurante Quintin Pantera Rosa Pizzeria Passadís

Más que tinta Reformas Mahiques Peluqueria Marian i Joaqui

Tendenza Señorial Vistoso Restaurant els Caçadors Fincas Santiago Carniceria Cerveró Amalia Nacher

amigues Pizzeria JB opis Helena Jovaní Ll Personalitza’t

La Pizarrita Assessoria Llopis Jarris La huerta Forn Signes Carniceria Bernardo Mi copa bar

Agraïments Des de l’AC Falla Rei en Jaume I volem fer públic el nostre agraïment a totes les entitats que any rere any col·laboren amb l’edició d’aquest llibret.

Cada any les seues aportacions són essencials per poder dur endavant el nostre treball. Corren temps complicats per a tots, però amb el suport de totes elles podem donar vida als nostres somnis. Sense vosaltres aquest llibret no seria una realitat, ni tampoc tots els anteriors, per això esperem tindre-vos molts anys al nostre costat, per a continuar fent cultura, promocionar la nostra llengua i escriure la nostra història en aquestes pàgines. Sempre de la vostra mà.

Vs advocats Casa Hoyo Forn Romera Cullerneu MGM Hundred

Cubival Hostelux Forn Camarena Velvet Lifestyle trainingym Bar Passeig

Sofás a tu medida Finsa correduría de seguros Hugo Font, advocat Blauverd Marí i Larios asociats

241

242

243

244

245

246

247

248

249

250

251

252

253

254

255

256

257

258

259

260

261

262

263

264

CE RRAJ ERÍ A R EX C ERRAJ ERÍA

Y

AU T O MAT I SMO S

265

266

267

268

269

270

271

272

273

274

275

277

278

279

280

281

282

283