que fan pr
og
s El e l l a f
g
el yan i n yi
r es s a r l e s
Joan CastellĂł Lli - Periodista i membre de lâADEF El taoisme atribueix lâorigen i desenvolupament de lâunivers a la interacciĂł de dues forces oposades i complementĂ ries alhora: el yin, Ă©s lâelement femenĂ, la terra, la foscor, la passivitat i lâabsorciĂł; el yang Ă©s lâelement masculĂ, el cel, la llum, lâactivitat, la penetraciĂł. Al llarg dels segles, la combinaciĂł o confrontaciĂł del yin i el yang ha fet possible lâexistĂšncia i evoluciĂł de la vida, ja que la interacciĂł dels dos elements permet aconseguir un equilibri harmĂČnic, encara que sempre sorgeixen tensions que posen a prova lâestabilitat. Sorgides en el segle XIX com composicions satĂriques, les falles van haver de fer front des de molt prompte al seu yin-yang particular: fer front a lâautoritat municipal que intentava domesticar la crĂtica fallera amb impostos i taxes o mantenir-se fidels a la crĂtica sarcĂ stica, tant social com polĂtica. Un segle i mig desprĂ©s no sabria dir quina de les dues parts ha guanyat amb tantes falles amb crĂtica blanca que hi ha per tot arreu. A principis del segle XXI, lâartista cullerĂ JosĂ© Lafarga va plantejar en Bin bang faller (Cadis-DĂ©nia, 2006) eixa dualitat de forces com una explosiĂł primigĂšnia que va consagrar el personalisme i els aires de grandesa dâuna festa en expansiĂł sense lĂmits. LâevoluciĂł del mĂłn no sâentĂ©n sense la confrontaciĂł de blocs ideolĂČgics. Al llarg del segle XX, els Estats Units i lâURSS van dividir el mĂłn en dos blocs (paĂŻsos capitalistes/paĂŻsos comunistes) amb organitzacions militars prĂČpies (lâOTAN i el Pacte de VarsĂČvia) i van portar la tensiĂł polĂtica fins a lĂmits insospitats, prĂČxims a una tercera guerra mundial. 36