Llibret Falla Poble Silla 2025 - Nacarum Stagnum

Nacar Stagn

FALLES

Falla Poble de Silla

MMXXV

Nacar Stagn

Falla Poble de Silla

L’A.C Poble de Silla, no es fa responsable de les opinions i dels articles publicats dels seus col·laboradors i col·laboradores.

El present llibret ha concursat a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià.

issuu.com/fallapobledesilla9

https://heyzine.com/flip-book/5b32d706e4.html

Edita:

A.C. Falla Poble de Silla

C/ Sta. Teresa, 11-B. 46460 Silla, València

Direcció i Coordinació:

Javier Iborra i Muñoz

Delegació de llibret

Yolanda Aguilar i Zaragozà

Érika Gimeno i Pérez

Francis Gimeno i Pérez

Mª José Matías i Navarro

Sonia Sánchez i Grande

Crítica dels monuments fallers:

Érika Gimeno i Pérez

Escriu:

Yolanda Aguilar i Zaragozà

Salvador Alonso

Toni Gil i Más

Érika Gimeno i Pérez

Francis Gimeno i Perez

Nerea Gomar i Luz

Javier Iborra i Muñoz

José María López i Sanchis

Mª José Matías i Navarro

Sonia Sánchez i Grande

Delegació de publicitat:

Rosa Mª Calvo i Carbonell

José Morera i Gallardo

Miguel Nevado i Carbonell

Salvador Zaragozá i Micó

Fotografies oficials:

Alfonso Zaragozá i Zornoza

Mar Navarro

Fotografies: Claudia González menudanatura.com lafallera.es eltiopastilla.com flickr.com/David Talens pequenyosplaceres.es arqueogastronomia.com domus-romana.blogspot.com levante-emv.com clio.rediris.es elindependiente.com domus-romana.blogspot.com

Correcció lingüística: SNL

Estefanía Gómez i Fuentes

Disseny portada i maquetació Ana Policarpo

Impressió: Gràfiques Fortuny

Justificació en paper: 800 exemplars

Web: http://www.fallapobledesilla.com

Dipòsit Legal: V-149-2012

Pròleg

Salutació Alcalde

Salutació Regidora Festes

Salutació President

Junta Directiva

L'Albufera. Nacarum Stagnum

I. Introducció

II. El Parc Natural de l'Albufera, una riquesa de plantes medicinals

III. Un passeig pels cinc ports de l’Albufera

IV. Els barquets de L' Albufera

V. Història de la pesca en l'Albufera de València

VI. Les aus de L' Albufera

VII. Tres menjars típics de l'Albufera

Història

I. Parvum Mare

II. Atrophia Stagnum

III. Els romans a Silla: quan l’Imperi va arribar a la nostra terra

IV. Les villae de l’Albufera

V. Salus populi, suprema lex est

Art, cultura i societat

I. Mens sana in corpore sano

II. Horaci i Estellés

III. Ave Cèsar, els que van a jugar et saluden!

IV. La joieria, símbol de cultura i col·lectivitat

Secció Major

Guardons Junta Local Fallera

Guardons Interns

Fallera Major

Comissió Major

Esbós i Crítica Falla Gran

Grup de Dansa

Grup d'espectacles

2024 en imatges

Secció Infantil

President Infantil

Fallera Major Infantil

Comissió Infantil

Esbós i Crítica Falla Infantil

Les Constel·lacions del Zodíac

Racó d'escriptura

Escape Room Faller

Guardons Infantils

Grup de Dansa

Grup d'espectacles

2024 en imatges

Donem la benvinguda

Visca l'amor

Articles d'opinió

Va per vosaltres!

Gràcies Espanya, de tot cor!!!

Il·lusió, força i fang

Orgullosos de ser valencians i valencianes

Què són les Falles?

El dia de la plantada

Falles en Igualtat: un equip perfecte

L'educació: La clau per a un futur més just i més feliç

Continuen vius els estereotips de gènere en el s. XXI?

8 de març de 2024, Dia de la Dona

Va per tu, Pepe!

Lozano, adeu amic faller

Programació d'actes

Guia comercial

L'Albufera de València, lloc emblemàtic i senya d'identitat d'un poble, el valencià, i d'un veïnat, els sillers i les silleres, que, generació a generació, han tingut este teló de fons; que més que un fons, ha estat, és i serà, un mode de vida. Símbol de sostenibilitat, amor per cada racó que la banya d'aquells i aquelles que la coneixen i testimoni mut dels constants canvis històrics i socials que han unit, de vegades, i han confrontat, d'altres, els diferents pobladors que hem pogut conviure amb l'alba i el capvespre d'este paratge natural. Doncs, la nostra Albufera o, com ja fa més de dos mil anys anomenaven els

romans, Nacarum Stagnum, amb el seu incomparable ecosistema i font de tradicions, cultura, llengua, història i costums arrelades, es convertix en este fil conductor que unix la impremta romana amb l'actualitat.

Des d'estes pàgines, us convidem a submergir-vos en l'essència moderna de l'Albufera i a comprovar com és d'inevitable enllaçar-la amb les arrels d'un Imperi Romà que, sabedor de la riquesa del territori, va establir al seu voltant un entramat urbà i arquitectònic, que respirava la brisa d'este estany de nacre i bevia dels fruits que terra, aigua i aire els

regalava. Una cultura rica, la romana antiga, que al llarg dels segles i fins al dia de hui, ha entés el món i ha sabut adaptar-se i ressorgir de les seues cendres, sense perdre l'essència i la identitat d'un poble.

Unes cendres que també fan ressorgir l'esperit faller cada 19 de març, quan del foc i fum dels imperiosos monuments renaix l'emoció i vitalitat per reviure la nostra cultura valenciana cada any.

La sàtira social, la creativitat, l'explosió de llums i colors, la unió i germanor de tots

aquells i aquelles, menuts i grans, que celebren en comunitat cada mes de març l'arribada de la primavera; és un reflex contemporani d'una història que comença a contar-se ara fa ja més de dos mil anys. Una història escrita en un llibre que comença les seues pàgines en la Valentia romana, on ja se celebrava la vida i es cuidava la natura oferint els seus millors rituals, menjars i danses a manera d'agraïment, moments que es vivien en harmonia i associació al més pur estil faller!

Per Érika Gimeno i Pérez

Salutació Alcalde

Estimats amics i amigues,

És un plaer enorme poder adreçar-me a tots vosaltres a través d’este llibret, just abans que comencen els dies més esperats de l’any. Les Falles són una tradició que ens envolta, ens apassiona i ens fa sentir més units com a poble. A Silla, esta festa és una part essencial de les nostres vides i la seua importància es nota cada vegada més.

Vull donar-vos l’enhorabona a tots els membres de la comissió per la vostra feina incansable, per la vostra implicació i per l’entusiasme amb què cada any treballeu per contribuir a fer més gran la festa de les Falles. Perquè els fallers i les falleres sou la vertadera ànima de la festa. Les Falles no serien possibles sense el vostre esforç i el vostre coratge, per això vull agrair-vos sincerament la passió i el sacrifici que hi poseu perquè esta festa siga possible.

Este llibret és una mostra del nostre amor per la nostra terra, per les nostres tradicions i per la cultura que compartim com a valencians i valencianes. Us convide a tots els lectors a gaudir de la sàtira, de l’humor i de l’art que trobareu en cada pàgina, perquè no hi ha millor manera de sentir-nos orgullosos de les nostres arrels que a través del coneixement i la celebració dels nostres costums.

Amics de la Falla Poble, en nom de l’Ajuntament i en el meu propi, us desitge de tot cor que estes Falles siguen un bonic record per a tota la vida. Que deixem enrere les dificultats i ens preparem per a viure uns dies plens de màgia, color i festa. Junts, farem brillar el nostre poble més que mai estes Falles!

Amb tot el meu afecte, Vicente Zaragozá i Alberola

Salutació Regidora Festes

Benvolguda Comissió de la Falla Poble de Silla,

És un autèntic plaer per a mi poder tornar a adreçar-me a vosaltres com a regidora de Falles. En estos moments tan especials per a tots nosaltres, en què el nostre poble es vesteix de festa, és una alegria poder compartir amb vosaltres aquestos dies plens de tradició, màgia i il·lusions renovades.

Les Falles són molt més que una festa; són un reflex de la nostra identitat, de la nostra història i les nostres arrels. Amb elles celebrem no només el nostre patrimoni, sinó també allò que ens fa diferents com a poble. Un dels elements que fa que esta festa siga tan especial és el llibret, una obra que no només recull la història fallera de l’any, sinó també és una peça clau en el foment i promoció del valencià. A través d’estes pàgines, tots els qui som part de la festa podem transmetre la nostra emoció, la nostra creativitat i, sobretot, l’esperit de la nostra cultura. És un reflex de l’esforç i el compromís de tota la comissió per aconseguir que cada edició siga millor que l’anterior.

Com a fallera, el que més em commou de la nostra festa és la capacitat de tots els fallers de treballar units per un objectiu comú. Perquè ningú millor que els fallers i les falleres sabem que sense la dedicació de cadascú de nosaltres, esta festa no seria possible.

Des de l’Ajuntament de Silla, vull reafirmar el nostre compromís amb les Falles. Les Falles no només són una festa que cal cuidar, sinó que també són una oportunitat per donar a

conéixer la nostra cultura al món. Per això, vull fer-vos un prec, continueu treballant amb la mateixa il·lusió i responsabilitat per garantir que les nostres tradicions continuen vives sent un model de convivència i respecte.

Finalment, agraïsc sincerament a totes les persones que han fet possible la creació d’este llibret, així com a totes aquelles que, any rere any, gaudeixen de la lectura i la reflexió que ens ofereixen les seues pàgines. Les Falles són cultura i patrimoni, i és un privilegi poder formar part d’elles.

M’acomiade de vosaltres desitjant-vos que este any faller vinga carregat de moments inoblidables, alegria i música! Visca la festa! Visca Silla i Visca València!

Amb afecte, Trini Martínez i Jiménez

Falla Poble de Silla

P Miguel

Nevado i Carbonell resident

Salutació President

Fdia nostra comissió i la nostra volguda festa,

alleres, fallers, veïnat, amistats de la nostra comissió, enguany i per segon any consecutiu, tinc el privilegi i l'oportunitat de poder dirigir-me a vosaltres mitjançant estes línies que el llibret de la meua comissió em permet escriure. És per a mi un gran privilegi i honor tornar a dirigir-me a vosaltres com a president de la meua volguda comissió, la Falla Poble de Silla. Tot un repte que ara sí que puc dir que l'afronte des de l'experiència, perquè és el segon exercici que duc endavant amb la gran responsabilitat de guiar esta veterana entitat. Tinc l'alegria d'anunciar públicament que tot i que revisc l'experiència, ho torne a viure tot amb la il·lusió i l'entusiasme intactes, com el primer dia que vaig emprendre el gran repte, amb l'esperança de continuar sumant i contribuint, per fer més gran cada dia nostra comissió i la nostra volguda festa, LES FALLES!! entitat. Tinc l'alegria d'anunciar públicament

Falla Poble de Silla

Falla Poble de Silla Salutació President

Enguany, obrim una pàgina més de la nostra història i ja van ni més ni menys que cinquanta-tres anys de festa fallera a Silla, cinquanta-tres anys mantenint la flama viva i fomentant la nostra cultura, les nostres arrels i avivant el foc que ens dona identitat com a valencians. Foc, fusta, cultura, art i tradicions; estes són, sense cap dubte, les nostres immillorables senyes d'identitat que hem de mantindre i preservar.

Necessari és també fer públic que no seria possible dur endavant el repte sense el suport dels fallers i falleres que formeu part d'esta immillorable comissió i que, com també jo, compartiu el mateix sentiment i la mateixa passió que fa que continuem treballant any rere any per les nostres tradicions, per la nostra cultura, per la nostra festa, LES FALLES, i que, gràcies al vostre esforç i dedicació, es fa realitat continuar sumant anys fallers de vida. És una necessitat donar-vos les gràcies públicament i animar-vos a continuar avivant la flama, fent fort i ferm nostre sentiment que ens unix a lloar un mateix escut i a treballar units per ell. Gràcies, fallers i falleres!

Un sentiment també compartit per la meua junta directiva, per a la que sols tinc paraules d'agraïment, agraïment pel vostre compromís amb l'entitat, per estar junt amb mi i voler acceptar este compromís d'acompanyar-me

en este viatge. Sou suport i combustible, els meus guies imprescindibles per escollir sempre el bon camí. Gràcies pel vostre temps, pel vostre bon quefer i dedicació, agraït a la vida per haver escollit caminar de la vostra mà perquè és un orgull dir públicament que sempre camineu al meu costat, en els moments difícils i en aquells dolços per a celebrar. Vull dir-vos en paraules ben grans que, per a mi, sou ESPECIALS!

M'agradaria fer una menció especial dedicada a les tres persones que enguany ens representen i que són la imatge i ulls de tots els fallers i falleres en cada acte que la Falla Poble de Silla estiga present. Com és costum i mana la tradició, cada any, renovem il·lusions i enguany no podríem fer-ho de millor manera que de la mà de Natàlia, Selena i Cèsar. El meu desig és que escriviu amb lletres d'or eixes pàgines d'esta meravellosa i bonica història que viviu de primera mà. El desig de la vostra comissió és el que gaudiu moltíssim este meravellós viatge i que la vida vos ha tingut a bé regalar. Obriu bé els ulls, cal estar sempre ben desperts i vos escric un consell que vos recordaré a cada pas: aprofiteu tant com pugueu la meravellosa oportunitat. Al costat dels vostres fallers i falleres, familiars i amistats feu que cada moment, cada instant, vos deixe empremta al cor i deixeu empremta d'alegria al nostre estendard, feu que el

vostre 2025 siga únic i inoblidable, i que deixe a tots els vostres fallers i falleres un dolç al paladar. ENHORABONA

i VOS DONE

LA BENVINGUDA A LA MERAVELLOSA EXPERIÈNCIA DE REGNAR!

També vull aprofitar l'ocasió per a fer un reconeixement a tots els simpatitzants, col·laboradors i fallers d'honor pel vostre suport incondicional any rere any i, naturalment, al nostre veïnat per suportar pacientment, durant tot l'any, les molèsties que puguem ocasionar. Moltes gràcies!

Cada any de les cendres, com mana la tradició, encara renovem il·lusions; i les Falles del 2025, sumant un any més, tornarem a omplir els carrers de falles, de música i de pólvora. En nom de la comissió a la qual presidisc, vull convidar-vos que gaudiu al costat del col·lectiu faller d'esta festa i vos convide que ens visiteu i gaudiu del resultat de tot un any de faena i esforç.

Necessari és enguany fer menció en les pàgines del nostre llibret a totes les famílies que s'han vist afectades per la Dana que va devastar la nostra volguda València el passat mes d'octubre. Esta entitat que presidisc vol enviar-vos tot el seu suport i transmetrevos que el dolor és compartit per tots els valencians i valencianes que hem plorat

juntament amb vosaltres les conseqüències devastadores del temporal a la nostra terra. Als nostres pobles veïns de l'Horta Sud i a totes les comarques i pobles afectats, en nom de la comissió de la Falla Poble, ànim i molta força per a continuar endavant. Els valencians i les valencianes tenim la virtut de renàixer de les cendres i estic segur que tots i totes hem ressorgit més forts d'esta malaurada experiència per fer front a les adversitats que la vida ens predispose. El nostre condol a les víctimes, la nostra esperança a les famílies afectades perquè el malson òbriga la porta a noves esperances. Cal seguir i mirar endavant. Des de la nostra entitat, rebeu un fort abraç i sempre estareu en el nostre record.

Per acabar, un desig llance sincerament i de tot cor dirigit a tots els fallers i falleres de la Falla Poble de Silla, al col·lectiu faller en general i als veïns i veïnes de la nostra ciutat:

Rebeu una salutació cordial de Miguel Nevado i Carbonell, el president de la Falla Poble de Silla.

Junta Directiva

President

Miguel Nevado i Carbonell

Vicepresident 1º

Salvador Zaragozá i Micó

Vicepresident 2º

Marcos Gil i Valero

Vicepresidenta 3ª

Rosa M.ª Calvo i Carbonell

Vicepresidentes Econòmiques

Lidia Cifre i Rizo

M.ª Carmen Ribera i Martínez

Vicepresidents Festejos

Jose María López i Sanchís

Rafael Palomares i Espigares

Vicepresidentes Infantils

Eider Giner i Martínez

Andrea Méndez i Gimeno

Vicepresident Cultura

Javi Iborra i Muñoz

Vicepresidents RRPP i Protocol

Vicent García i San Andrés

María Pérez i Alegre

Vicepresidenta Comunicació i Xarxes

Claudia González i Baixauli

Vicepresident Activitats Diverses

José Morera i Gallardo

Vicepresident Casal

Antonio Cuenca i Gimeno

Francisco J. Ribera i Martínez

Secretària

Tamara Martos i González

Vicesecretaris

Lidia Cifre i Rizo

Vicent García i San Andrés

María Pérez i Alegre

Tresorer

Andreu Giner i Colilla

Comptadora

M.ª Paz Marín i Chorat

Delegades de Loteries

M.ª José Castro i Boix

Amparo Doménech i Gimeno

Beatriz Doménech i Ventura

Vicen Estellés i Balaguer

Esmeralda Fajardo

Alicia Riera i Gutiérrez

Delegats de Festejos

Jose Raúl Ampuero i Morera

Gabi Benmokaddem i Rovira

Jéssica Carmona i Pastor

Alejandro Cerdá i Frutos

Pere Chanzá i Cortés

Carles Company i García

Jordi Cortelles i Terribas

Luis Arturo Felip i Romeral

Andrea Ferrando i Martínez

Edgar García i López

Fermín Giménez i Gradolí

Fani Iborra i Cantos

Frank Llácer i Navarro

Sergio Juan Llácer i Heredia

Verónica Llácer i Heredia

Ismael Martínez i Soler

Patricia Valdés i Calatayud

Cristhian Valero i Baixauli

Germán Vicens i Jover

Cristian Zaragozá i Romaguera

Junta Directiva

Delegats d’infantils

Ernestina Bellini i Ferreyra

María Bolumar i Pradas

María Carbonell i Sanz

Jéssica Carreras i Cuenca

Yago Cervera i Núñez

Patricia Fernández i Carbonell

Lucia Fernández i Iniesta

Paula Garrido i Olmos

Amaia Giner i Martínez

Aitana Iborra i Montón

Nahia Lorente i Gragera

Yaiza Lorente i Gragera

Lucia Peris i Fandos

Lucia Peris i Navarro

Davinia Rubio i Hortelano

M.ª Amparo Santos i Morcillo

Sofia Sevilla i Gutiérrez

Marta Simeón i Vedreño

Carolina Valero i Pastor

Delegades Cultura

Yolanda Aguilar i Zaragozá

Érika Gimeno i Pérez

Francis Gimeno i Pérez

M.ª José Matias i Navarro

Sonia Sánchez i Grande

Delegada de Dansa

M.ª José Castro i Boix

Delegades Espectacles Musicals

Nuria Carreras i Cuenca

Jéssica Carreras i Cuenca

Delegats

Protocol i RRPP

Cristina Carbonell i Carbonell

María Carbonell i Sanz

Jéssica Carreras i Cuenca

Saul Costa i Montón

Susana Galindo i Gil

Carla García i Esteve

M.ª Carmen García i Iborra

Alexander González i Bruno

Yaiza Lorente i Gragera

Eva M.ª Martínez i Alba

Mª. Carmen Miñana i Soler

Sandra Montagud i Revert

Paula Navarro i Melero

Ani Saez i Llorens

Sara Ventura i Carbonell

Erika Zaragozá i Martínez

Delegats Xarxes Socials

Ainara García i Cifre

Yaiza Lorente i Gragera

Elsa Martínez i Albert

María Simeón i Brocal

Sara Ventura i Carbonell

Andrea Zaragozá i Hernández

Delegats Activitats Diverses

María Company i Martínez

Paula García i Carbonell

Gara Garrido i Abellán

Carmen Gil i Molina

José Marí i Luque

Josep Marí i Zaragozá

Mónica Morera i Gallardo

Begoña Núñez i Rey

Inma Ribera i Magalló

Marta Serrano i Vila

Delegat Pirotècnia

Vicent Company i Marí

Delegat de Monuments

Vicent García i San Andrés

Delegats Redacció i Guions

Toni Gil i Más

M.ª Pilar Gómez i Salvador

Tamara Martos i González

Delegats de So

Francisco Fernández i Rodríguez

Ani Saez i Llorens

Delegats de Junta Local Fallera

Elia Mª. Aguilar i Zaragozá

Nuria Carreras i Cuenca

Mª. Pilar Gómez i Salvador

L'Albufera. Nacarum Stagnum

Per Francis Gimeno i Pérez

I. Introducció

Valencians i valencianes! Alguna volta vos heu preguntat quina història amaga la nostra estimada Albufera? Doncs resulta que este raconet tan nostre, famós pels seus capvespres, la pesca i l’arròs, ja tenia importància fa més de dos mil anys! Sí, sí, en temps dels romans! El seu nom en aquella època era Nacarum Stagnum

L' Albufera, eixe mar menudet que tenim al sud de la ciutat, no sempre ha sigut com la coneixem hui. En l’època dels romans (segle II aC), este llac costaner era encara més

gran, un autèntic paradís natural ple de vida i recursos. i què trobaren ací els romans?

Pesca, bona terra i un lloc estratègic. i clar, no pogueren resistir-se.

Ja sabem que l’Albufera és un lloc ideal per als pescadors de hui, però en temps dels romans també ho era! Els romans aprofitaren al màxim la seua riquesa pesquera, sobretot el mújol, un peix que ja en aquell temps acabava en les taules de la zona. A més, segurament inventaren maneres de gestionar l’aigua per a millorar la pesca. No se’ls escapava res!

Però no sols vivien de la pesca, els romans. Les terres fèrtils que envoltaven l’Albufera eren perfectes per a l’agricultura. Blat, oliveres i vinyes creixien amb força gràcies al clima i als sistemes de reg que els romans

construïren. Imagineu l’espectacle de veure eixes terres tan verdes i fèrtils! Tot això per a alimentar la ciutat de Valentia (sí, la nostra València), que en aquell temps, començava a florir com a colònia romana allà pel 138 aC.

Els romans eren mestres de l’enginyeria. Encara que no queden molts rastres de les seues obres en l’Albufera, és fàcil imaginar que construïren canals i séquies per a aprofitar l’aigua. Tal volta també alçaren camins per a connectar les viles romanes i transportar els productes agrícoles fins a la ciutat. Eren uns cracs en això d'organitzar el territori!

La ciutat de Valentia Edetanorum, que hui coneixem com a València, era la capital de la zona. Una ciutat pròspera, plena de comerç, cultura i vida. Els productes de l’Albufera,

com el peix i els cultius, segur que es venien en la ciutat. i què en dieu de les vil·les rurals romanes? Estes cases de camp envoltades de natura gaudien del millor que oferia l’Albufera. No els faltava de res!

Encara que hui no trobem molts vestigis romans en l’Albufera, la seua influència continua viva. Ells foren els primers a explotar la zona, gestionar l’aigua i organitzar l’agricultura. Després vindrien els visigots i els musulmans, que també deixaren empremta (sobretot els àrabs amb el cultiu de l’arròs!), però els romans foren els primers a descobrir el potencial de l’Albufera. Així que, la pròxima vegada que passegeu per l’Albufera, penseu que fa més de dos mil anys, ja hi havia gent que es meravellava amb este lloc tan especial. La història de l’Albufera és tan rica com el seu paisatge!

L'Albufera. Nacarum Stagnum

Per Javier Iborra i Muñoz

II. El Parc Natural de l'Albufera, una riquesa de plantes medicinals

Apocs metres de la població de Silla, tenim el Parc Natural de l' Albufera. L' Albufera de València que té milers d'anys, coneguda pels Romans com a Nacarum Stagnum. Fa tan sols uns anys que s'ha reconegut el valor del paratge natural. No obstant això, ha sigut durant molt de temps el lloc on es podia trobar remei a moltes malalties gràcies a la seua gran varietat de plantes. En este escrit, farem un repàs a diferents plantes i les seues característiques medicinals i aromàtiques.

La murta és una de les plantes que creix a l'Albufera de València. És un arbust de fulla perenne i les seues flors blanques són molt aromàtiques. Els fruits de la murta tenen un color fosc i es poden utilitzar en l'elaboració de licors i xarops. Amb els seus fruits, es preparava un vi aromàtic d'efectes astringents: el licor de murta.

Les fulles d'esta planta contenen un oli ric en murta i eucaliptus, així com bastants tanins. Per això s'utilitza com a antisèptic i per a infeccions de l'aparell urinari. Té efecte balsàmic, és revitalitzant i s'usa per a alleujar la congestió pulmonar. L'oli de murta és apreciat tant en aromateràpia com en perfumeria. En el segle XVI, es destil·laven

flors per a fer "aigua d'àngels", que era un tònic cutani.

En l'antiguitat, era una planta relacionada amb l'amor; estava consagrada a Afrodita, la deessa de l'amor, que simbolitzava la fertilitat i la fecunditat. Els cristians utilitzaven la murta com a símbol de la puresa i de la fertilitat.

Era costum que les nóvies adornaren els seus cabells amb fulles de murta. Se solien cobrir amb branques de murta els carrers d'alguns pobles en el moment de les processons, a causa de l'aroma que desprén esta planta.

aconseguir els cinc metres d'altura. A causa de la densitat de les seues fulles, els contrabandistes l'utilitzaven per a amagar les seues mercaderies i, en temps de guerra, va servir com a refugi als maquis.

El fruit d'esta planta és l'aliment favorit d'alguns ocells, especialment, dels estornells. Encara que és tòxic per al consum humà, té bastants usos aplicats a la medicina.

És un dels arbustos més abundants de la Devesa de l'Albufera de València. Pot

De les seues fulles, s'obté una substància, el màstic, utilitzat tradicionalment per a evitar el sagnat de les genives. Este és un component habitual en els col·lutoris i dentífrics, també utilitzat en els empastaments dentals. A causa del poder analgèsic de les seues fulles, servia per a aplacar el mal de queixal. Servix com a aromatitzant o aglutinant per a

Murta

L'Albufera. Nacarum Stagnum

gelats i sucs, així com per a aromatitzar licors. Amb una infusió de fulles de llentiscle, es preparava una beguda que es prenia abans del menjar i ajudava a la digestió. Un altre dels remeis tradicionals és per a la diarrea, que consistia a triturar una fulla de llentiscle deixant-la reduir en aigua. Ja els romans mastegaven les fulles de llentiscle per a perfumar l'alé i feien una espècie de goma de mastegar.

És un arbust que es troba entre les plantes de l'Albufera de València. La seua escorça és grisenca i té les branques molt espinoses. A causa del seu alt poder calorífic, s'utilitzava com a combustible per a alimentar els forns i, amb les seues arrels, es fabricaven els batalls dels esquellots.

El llorer és una planta que també es troba a l'Albufera de València i que s'associa al triomf. Segons la mitologia, Daphne per a escapar d'Apol·lo, es convertix en llorer. Apol·lo la troba i agafa dos branques, les trena i li les col·loca al cap en senyal de victòria. A l'antiga Grècia i Roma, coronaven als seus herois amb branques de llorer.

El llorer té quasi set vegades més calci que la llet, també té un alt contingut en ferro i vitamina A (molt bona per a la vista). Dos dels seus components, cineol i eugenol, donen al llorer la seua propietat, que és el fet de facilitar les digestions, així com previndre l'acidesa i reduir els gasos de l'aparell digestiu.

També es reconeixen efectes expectorants i antiinflamatoris al llorer, per la qual cosa, sovint es recomana en afeccions de l'aparell respiratori. Com que és una planta diürètica, és beneficiosa per als renyons i afavorix l'eliminació de líquids. Per això, sol ser inclosa en dietes d'aprimament. En eliminar líquids, s'eliminen toxines i es reduïx el nivell d'àcid úric.

La infusió feta amb les flors servia per a mitigar el mal de gola i l'afonia. En l'àmbit rural, s'han usat les seues branques per a cobrir les tàpies dels corrals.

Esta planta que creix a l'Albufera de València té unes fulles allargades d'un verd dens. Les seues fulles segreguen una substància que el fa molt aromàtic; a més, són bastant enganxoses al tacte.

Té propietats medicinals astringents i cicatritzants. Quan moria algú, es cremaven les seues branques perquè creien que així s'espantaven els mals esperits.

També coneguda com a plantadeSantPereo herba salada. Si es mosseguen les xicotetes branques, s'aprecia un sabor salat. Són plantes que poden créixer en aigua salada.

Amb les seues cendres de dessaborida o carbonat de sodi, es fabricava sabó o vidre. En medicina, és apreciada pel seu alt contingut en iode i magnesi.

Pel seu sabor intens, es pot, fins i tot, utilitzar en la cuina com a substitut de la sal comuna.

A Espanya, la comencen a usar els xefs d'alta cuina. En alguns països, la cuinen al vapor o microones i, després, amb mantega, quedant una textura similar a les algues. La salicòrnia és una més de les 400 espècies de plantes de l'Albufera de València.

tindre aspecte d'arbre. Fulles velloses de color grisenc, en fregar-les desprenen un olor molt semblant al curri, la podràs distingir molt bé entre les plantes de l'albufera.

Les flors en infusió tenen propietats antiinflamatòries de l'aparell digestiu i respiratori.

Per les seues tiges llenyoses a vegades pot

Les xicotetes flors d'esta planta una vegada seques s'utilitzen en la composició dels tapissos florals de la Verge dels Desemparats.

D'esquerra a dreta: Llentiscle, Llorer, Espí negre, Matagall, Salicòrnia, Sempreviva o floreta de Pasqua.

L'Albufera. Nacarum Stagnum

Conegut també com a olivera falsa per la seua similitud amb este arbre. És un dels arbustos més abundants entre les plantes de la Devesa de l'Albufera de València. Té unes floretes de color blanc i un fruit de color negre blavós semblant a l'oliva. La seua fusta, amb alt contingut en tanins, és apreciada per a adobar cuirs. Les seues fulles i fruits s'utilitzen com a astringent i també per a curar úlceres o infeccions en la boca. Amb les seues flors, es pot fer una espècie de cataplasma per a alleujar els mals de cap.

Coca-Cola, que, de fet, pot considerar-se'n la precursora.

Posseïx un tronc llenyós d'escorça grisenca. És una planta enfiladissa de branques espinoses amb fulles en forma de cor. El seu fruit és una espècie de bellota que es donava com a aliment per al bestiar, però no són comestibles a causa del seu alt contingut en saponines.

En un altre temps, amb els seus fruits, feien un antídot contra l'enverinament. Utilitzat també en els pesticides per al camp. Amb l'arrel, es pot fer una infusió d'efecte diürètic i depuratiu, ja que afavorix l'eliminació de l'àcid úric de l'orina. Així mateix, pot alleujar dolors reumàtics.

La sarsa es considera el millor remei per a alleujar els problemes de la pell: acne, èczemes, urticàries... A la fi del segle XIX, quan es van posar de moda les begudes gasoses, es va començar a fer una beguda refrescant amb la sarsa. De l'arrel, s'obté un extracte de cola, es mescla amb aigua carbonatada, mel i sucre, i s'obté una beguda similar a la

Quercus era el nom romà donat als roures en general i, per extensió, a tots els arbres que donaven bellota, és una paraula d'origen cèltic que vol dir bell. La fusta d'este arbust que creix a l'Albufera de València té molt bona combustió i s'utilitzava per a calfar forns. Les fulles de la coscolla, d'un to verd fosc, es poden confondre amb el grévol, que té les fulles més grans.

El fruit, una espècie de xicoteta bellota de sabor amarg, es donava al bestiar com a aliment. Els grans de la coscolla, una vegada torrats, servien com a xicoira per a fer una beguda semblant al café i, picat, podia usarse per a emmascarar l'adulteració dels vins. L'escorça i l'arrel de la coscolla són molt riques en tanins i s'utilitzaven per a tenyir llanes. A banda, la coscolla és una planta que rebrota amb facilitat després dels incendis.

La coscolla té nombroses propietats medicinals. De l'escorça, rica en tanins, s'obté substància per a fer remeis per a diarrees i incontinència urinària, i també té propietats antiinflamatòries. Esta mateixa substància que eixia en ser tallada l'escorça s'aplicava sobre els penellons i també s'utilitzava per a les hemorroides.

En temps antics, es preparava un remei anomenat vi de coscolla picant l'escorça de la coscolla i afegint un vi negre. Finalment, s'hi afegien uns grans d'àcid clorhídric i s'aplicava en el tractament de malalties infeccioses, com la disenteria.

D'esquerra a dreta: Aladern de fulla estreta, Sarsa, Concolla o Quercus, Lligabosc.

La picada d'una espècie de xinxa en les fulles i brots tendres produïx unes boles rogenques, de les quals s'obtenia, en l'antiguitat, un colorant roig, conegut com a kermes, utilitzat per a elaborar tints rojos molt valorats. S'extreia el tint de la femella d'eixe paràsit, hi afegien vinagre i el deixaven assecar al sol. El resultat era un colorant carmesí que els romans utilitzaven per a tenyir les capes dels senadors i cònsols. També, les togues del vencedor quan celebraven el seu triomf. Un altre ús de les branques de la coscolla era fer uns garrots que llançaven amb força a les llebres, cosa que esmenta Miguel Delibes en la novel·la Les rates

de vies respiratòries, com la tos, asma, grip, bronquitis o, fins i tot, la tuberculosi.

La mitologia grega ens referix al mite de Chloe i Daphnis, que eren dos amants molt enamorats que només es podien veure quan el lligabosc estava en flor. Daphnis va demanar als déus si podien fer que el lligabosc florira més prompte i li van concedir el desig.

És una planta amb gran capacitat per a absorbir la pol·lució millorant la qualitat de l'aire al seu voltant que no té a penes tija. És rica en components que, en l'antiguitat, es van utilitzar per a tractar, sobretot, infeccions

Tradicionalment, els diferents colors del lligabosc s'han utilitzat per a enviar missatges: el blau era per a demanar perdó; el groc indicava que s'havia acabat una amistat o una relació; el rosa significava afecte i el roig era símbol d'amor. Si la persona que rebia el ram de lligabosc roig no podia correspondre amb el mateix sentiment però sí que volia mantindre l'amistat, llavors, enviava lligabosc de color coral. El lligabosc i les seues gammes de colors es poden apreciar entre les plantes de l'Albufera de València.

Informació estreta de: La Albufera de Valencia. Una botica natural.

L'Albufera. Nacarum Stagnum

Per Javier Iborra i Muñoz

III. Un passeig pels cinc ports de l’Albufera

Quan es parla de València, el primer que ve al cap és la paella i l'Albufera, les seues aigües tranquil·les, la seua olor, els seus colors, la seua fauna i flora, i sens dubte, la seua història, que fan d'este lloc un dels paratges més visitats de València.

L'albufera oferix llocs on passejar i passar un dia diferent. Si hi ha un reclam per als valencians i turistes és, sens dubte, els passejos amb barca per les seues aigües tranquil·les. Passejos que tenen com a punt de partida els diferents embarcadors: el port de Silla, el port de Catarroja, el port del Palmar, el port del Saler i el portet de Sollana.

Es tracta del lloc més concorregut per a accedir al parc natural. Allí es troben les barques de la confraria dels pescadors, l'hangar del club piragüisme i les dos barraques que van ser construïdes, segons una placa que n'hi ha en el frontal, l'any 1995 per la comunitat de pescadors de Catarroja; es tracten, per tant, d'unes "neobarraques", i el seu ús actual és com a depòsit de material d'esta comunitat, així com a seu social i lloc de trobada dels concursos de navegació de vela llatina del llac de l'Albufera.

Les barques que hi ha ancorades en el port de Silla, i més concretament, les de vela llatina, engalanen el canal i l'entrada al llac des

d'este municipi. Veles llatines que solquen les aigües dolces del llac, gràcies, sobretot, a les associacions que continuen lluitant per mantindre este estil de navegació tradicional.

Són moltes les embarcacions que ixen al llac des del port de Silla, port que està situat a l'Horta sud, a dos kilòmetres de la ciutat de Silla, situada en un punt estratègic, on es pot recórrer la marjal a peu o amb bicicleta i convertint-se en una gran porta oberta al parc natural de l'Albufera.

Encara que és complicat parlar amb certesa i exactitud del seu antic emplaçament, es creu que el primer embarcador se situa al voltant del camí del Saladar, per la quantitat de carreus que fins fa anys es podien trobar en la zona.

El port de Catarroja té el seu origen en un antic port romà. Des del seu naixement, va ser molt important com a motor de l'economia local i per l'interés que suscitava entre els pobles confrontants fins a mitjan segle XX. A finals del segle XIX, va començar a usar-se com a punt de partida de barques destinades al transport de passatgers i mercaderies, com ara el correu de l'època, productes agrícoles i de pesca, així com la producció d'arròs de l'Albufera.

Així mateix, el port de Catarroja va ser tot un referent en l'ofici de calafat: mestres fusters encarregats de la construcció i manteniment dels albuferencs, les embarcacions típiques

Port de Silla

L'Albufera. Nacarum Stagnum

de l'Albufera. Depenent de l'ús d'estes embarcacions, es construïen diferents tipus de barques, com el barquetot, el barquet o el ravatxol, denominació que rebia la barca de vela llatina que cap al recorregut fins al Palmar i el Perelló i que, al seu torn, es va convertir en el mitjà de comunicació més important del segle XX.

Hui dia és un port molt visitat i és possible fer una passejada amb barca partint des del mateix port de Catarroja fins a arribar al llac de l'Albufera, mentre gaudixes observant les diferents aus que habiten en el llac, així com de la posta de sol o d'un menjar enmig del llac.

Des del port del Palmar, es pot llogar una embarcació a rem privada, o bé, fer una passejada didàctica a bord del clàssic albuferenc, de 12 metres d'eslora.

Pertanyent al districte dels Pobles del Sud i a la vora de l'Albufera, el Palmar és una pedania que posseïx un dels ports més xicotets i històrics de parc natural. L'embarcador està situat al costat de la Trilladora del Tocaio, una de les construccions històriques relacionades amb el cultiu de l'arròs més atractives del Palmar. Antigament, les barques transportaven les garbes d'arròs fins a l'embarcador, on una nova maquinària s'encarregava de separar els grans d'arròs. Esta trilladora funcionava a partir d'una màquina de vapor que s'alimentava de palla. En l'actualitat, encara que se'l coneix fonamentalment per la seua exquisida gastronomia, el seu caràcter pesquer sobreviu a través de la comunitat de pescadors, que utilitza este port per a descarregar les seues captures. Així mateix, en els canals, encara es poden veure els barquets, xicotetes embarcacions de cinc metres aproximadament sense quilla, que es mouen amb l'ús d'una perxa.

Al poble del Saler, hi ha un port que ha exercit la seua activitat des de fa diversos segles: el port del Saler. Les primeres referències que es coneixen del Saler daten de l'època de Jaume I, precisament, del privilegi atorgat a Morella en 1250, pel qual el monarca retenia per a si i la seua família els ingressos provinents de la producció de la sal, així com la regularització de la seua venda, circulació i preu.

Les salines es trobaven a uns cinc quilòmetres del poble, on està hui la Reserva Natural del Racó de l'Olla. Estes salines eren les encarregades de proveir de la sal a tota la ciutat de València i, després de ser transportada amb barca fins al Saler, era allí on s'emmagatzemava fins a ser traslladada a la capital. Esta era una preocupació constant, sobretot per a les autoritats reals, ja que l'explotació de la sal va oferir beneficis a través d'arrendaments.

Després de la dulcificació de l'entorn, allà pel segle XVII, l'activitat del port es va centrar en el trasllat de mercaderies, persones o arròs de la trilladora, situada a 200 metres. No molt lluny del port, es troba també la Casa de la Demanà, on se subhastaven els punts de caça de l'albufera fins al segle XX. El port del Saler era lloc d'embarcament per als caçadors, que sempre anaven acompanyats de bons coneixedors de l'entorn, i les aus aquàtiques.

Possiblement, el port menys conegut i famós dels cinc que té l'Albufera. Conegut també com el Motor de Bala, segons Juan Morales, cronista oficial de Sollana, en el seu llibre Història de Sollana, "es té constància d'este port des de 1579, encara que es preveu que existira des d'abans". En aquell moment, era un lloc de trobada entre pescadors, agricultors, terratinents i caçadors. Està situat a tan sols quatre quilòmetres de la localitat,

al costat de l'aiguamoll artificial del Tancat de Milia, per la qual cosa resulta còmode acudir passejant.

El portet és una zona de gran importància per al turisme, ja que és un punt d'entrada i eixida amb barca des d'altres ports. Així mateix, hui dia és habitual veure com l'utilitza l'Associació de Vela llatina de Sollana per a la pràctica d'este esport, que va ser declarat en 2016 Bé d'Interés Cultural Internacional junt amb la pesca artesanal de l'Albufera.

D'esquerra a dreta: Port de Catarroja, Port del Palmar, Port del Saler, Port de Sollana,

Informació estreta de: Los cinco embarcaderos de la Albufera de Valencia.

L'Albufera. Nacarum Stagnum

Per Javier Iborra i Muñoz

IV. Els barquets de L' Albufera

En la majoria de les ocasions, els modelistes tendixen a fer treballs que tinguen un resultat, diguem, llustrós; amb esta idea, a vegades, no reparem en aquells barquets d'aparent senzillesa, com ocorre amb les tradicionals barques de l'Albufera, o d'altres regions com les catalanes, les gallegues, etc. Afortunadament, en el modelisme, s'està entrant en la promoció d'este tipus d'embarcacions, com el llaüt mallorquí, la dorna de Galícia, la xàvega de Màlaga, per nomenar-ne algunes.

A causa del seu reduït espai geogràfic d'actuació i a la poca rellevància en general, la barca tradicional de l'Albufera és un barquet

poc estés, però d'enorme importància en la vida dels habitants d'esta comarca, no en va, la subsistència dels seus pobladors des de tota la història ha depés, en gran part, del que aportava i aporta la llacuna.

El Palmar és una pedania de pescadors que pertany a València, hui dedicada majorment a l'hostaleria i al turisme, i els seus carrers estan construïts en part per canals d'aigua, on els barquets estan amarrats a pals i arbres, hi ha una quantitat considerable de barquets, nous, vells, grans i xicotets, que donen vida a un paisatge únic. Als pobles de Silla, Catarroja i Sollana, també hi ha un nombre considerable de barquets albuferencs amarrats en els respectius ports i canals que tenen.

El pescador era el poblador natural de la comarca circumdant a l'Albufera, antany d'aigua salobre, i que fa molt de temps tenia una superfície cinc vegades superior a la de l'actualitat. La intervenció de l'home per a convertir estes terres en cultius d'arròs ha anat minvant l'espai de l'aigua, al mateix temps que es construïen dics i comportes per a contindre-la i que no es perdera en anar a parar a la mar, transformant l'ecosistema i dessalinitzant esta aigua.

transport preferit per al trasllat de persones i mercaderies per la seua rapidesa. No totes les barques de vela tenen el fons pla, també es va desenrotllar un model amb una quilla més marinera, mantenint la qualitat de tindre un escàs calat.

És el mitjà d'impulsió més utilitzat en moltes de les barques de l'Albufera, després del perxador, que és el sistema emprat per les barques més grans, i el mitjà de

Porten un únic pal assentat a través d'un bau, a manera de banc, situat en el 1/3 davanter de l'eslora, amb una inclinació de proa d'uns 18°. Munta una antena per a la vela, la mesura de la qual es basa en dos criteris: no sobreeixir per la proa més que una mesura igual que la mànega, mentre que per popa es projecta fins a un terç d'eslora. Durant la faena, pesca, càrrega i altres tasques, la vela no s'arriava, s'escota cap a l'antena deixant espai al barquer per a fer la faena de casa.

L'Albufera. Nacarum Stagnum

El sistema del govern fins a l'aparició del timó era un rem en popa. Estes barques, habitualment, portaven dos tripulants, el patró s'apostava en popa per al govern de l'embarcació i el tripulant marxava en proa controlant la fixació de l'antena i la vela.

Amb una brusca escandalosa per la seua pronunciada curvatura, la coberta complix una sola funció: donar solidesa a les amures i la superfície que ocupa de l'embarcació no arriba a un terç del total. Segons la funció per a la qual està construïda, pot tindre d'un a tres sins. Un si té, en general, les barques xicotetes, mentre que, entre les més grans, n'hi ha de dos i de tres, un principal, que és el més gran, ocupa la part central de l'embarcació, i els dos més xicotets un en proa i un altre a popa, el si central s'utilitza per a la càrrega o ocupació per persones, el proer l'ocupa el tripulant i el poper l'ocupa el patró. El si principal sol estar dotat d'unes "tapadores" que servixen per a la protecció de la càrrega.

La coberta està perfectament segellada a les amures, sobreeixint els barraganets a tall de costelles sobre els quals es posa el folre exterior deixant un espai lliure des de la coberta formant els embornals al llarg de tota l'eslora entre cada barraganet.

Per a la construcció dels barquets albuferencs, s'emprava fusta d'olivera, garrofera, pi de Suècia i, més recentment, roure. Últimament, s'han incorporat nous productes com la

fibra de vidre i el polièster, que donen una altra consistència a la fusta, protegint-la de forma més efectiva i duradora de l'erosió que produïxen els elements biològics i mediambientals. La construcció d'estes embarcacions manté un principi de disseny que és similar, però que s'adapta en funció del tipus d'embarcació que es desitja obtindre. Estos procediments bàsics són realitzats igualment per tots els "calafats". Es denomina així a un únic mestre constructor o artesà d'estes terres. En els tallers, els calafats disposen de jocs de plantilles dels distints components amb els quals confeccionen les peces per a construcció de les barques. Els coneixements sobre la construcció de les mateixes sempre s'han transmés de pares a fills, o, cosa equivalent, de mestre a aprenent, mètode utilitzat tradicionalment en quasi totes les professions artesanals. L'origen dels albuferencs es fixa en l'edat mitjana, en temps dels musulmans ja existien pobladors que subsistien de la llacuna i s'ha comprovat que en l'època romana una colònia ja havia sigut ací present. L'aparició del motor i la incorporació a les barquetes obliga a modificar lleugerament la popa per a allotjar l'hèlice i crear la fogonadura per a l'eix. A l'interior, el motor ocupa el si corresponent a l'allotjament del patró, veient-se desplaçat més endavant i obligat a manejar el timó amb una canya més llarga. Al fons pla, es fixava el postam sobre

tres llistons, un de central completament recte, i un a cada lateral amb la curvatura de l'arruf. Per a instal·lar l'hèlice convenientment protegida, es prolonga el llistó a manera de quilla i es verticalitza més a la popa, on es practica un rebaix prop de la quilla per

a poder allotjar l'hèlice, i s'incorpora un timó de pala més pronunciada. Hui en dia són les embarcacions més utilitzades per als passejos turístics, com una nova font d'ingressos, a més dels usos tradicionals ja esmentats.

L'Albufera. Nacarum Stagnum

Per Javier Iborra i Muñoz

V. Història de la pesca en l'Albufera de València

L'activitat de la pesca en l'Albufera va ser legalment reconeguda l'any 1250.

D'eixe any data el primer document sobre l'aprofitament pesquer del llac. Este privilegi va ser respectat successivament per tots els reis de la Corona d'Aragó. Una placa de ceràmica sobre la façana de l'edifici de la comunitat de pescadors del Palmar ens recorda el seu origen: fundada el 10 de setembre de 1250, per privilegi concedit pel rei En Jaume I, El Conqueridor.

En aquell temps, el que hui és el Palmar era una pedania del barri de Russafa i van ser alguns habitants d'este barri els qui primer es van instal·lar al Palmar amb la finalitat de no haver d'anar diàriament per a fer les

tasques de pesca. En els seus orígens, el Palmar era una terra amb abundants plantes de margallons, d'ací procedix el seu nom. Després de la conquesta Jaume I, atorgà dret de pesca també als ciutadans de Catarroja i de Silla. Els pescadors, a canvi de fer ús de les aigües del llac, havien de tributar amb una quinta part de les captures realitzades. L'única propietària de l'Albufera era la Corona d'Aragó.

El Palmar té una llotja pròpia i és l'única de tota l'Albufera. Dels 400 pescadors que en formen part de la comunitat, solament uns 160 viuen habitualment de la pesca. Fins a principis del segle XX, la pesca en l'Albufera es regia per les reals ordenances donades

en el segle XIII. Durant molts anys i mancant jurisdicció pròpia, van ser molts els problemes que van enfrontar als pescadors i havien de ser resolts per la Junta de Capítols, institució que s'havia creat expressament a este efecte.

Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, els privilegis sobre la pesca es van anar consolidant entorn dels habitants del Palmar, que van aconseguint l'exclusivitat sobre els drets de pesca dins del llac. Això entrà en conflicte amb els interessos d'altres poblacions limítrofes, per això es crearen unes disposicions reials, jurats i consellers de cada comunitat de pescadors, que serien els qui regularien els drets sobre la pesca. A partir de 1867, la comunitat de pescadors

del Palmar comença a treballar de forma més organitzada. S'establixen les normes de com i quan s'ha de pescar. A més, els tributs que fins llavors es donaven en espècies, es feren en metàl·lic, i fou quan es creà el sorteig de redolins amb la finalitat de repartir d'una forma justa els llocs de pesca. Es diuen redolins a les zones de pesca assignada a cada pescador, cadascun identificat amb un símbol, que tots els pescadors de la comunitat se sabien de memòria.

Antigament, existien 104 redolins. En l'actualitat, se sortegen solament 69 llocs. Els redolins no utilitzats es poden assignar, pagant un cànon, a la comunitat de pescadors del Palmar, seguint un estricte protocol de

L'Albufera. Nacarum Stagnum

centenars d'anys d'antiguitat. El pescador que resultava menys agraciat en el sorteig era l'encarregat de pesar diàriament les captures dels altres i tenia dret a una desena part del que s'havia pescat.

La pesca de l'Albufera era llavors l'únic manteniment de moltes famílies, per això tots opten a aconseguir els millors llocs de pesca. El dia del sorteig, les famílies es vestien amb les seues millors gal·les i preparaven les millors paelles amb els pollastres i ànecs criats en els corrals de la casa i guardats especialment per a eixe dia. L'escriptor Vicent Blasco Ibàñez, en la seua novel·la Canyes i fang, fa menció d'este sistema de pesca, relatant l'important que era per als pescadors, insinuant una certa rivalitat entre ells per a optar a les millors zones de pesca. Al cap i a la fi, d'això depenia la seua economia. Així ho descriu Blasco Ibáñez en la seua novel·la Canyes i fang (1902):

"El segon diumenge de juliol era per al Palmar el dia més important de l'any. Se sortejaven els redolins, els llocs de pesca de l'Albufera i els seus canals entre els veïns del Palmar... Tots parlaven del pròxim sorteig amb l'emoció tremolosa del qual confia el seu avenir a l'atzar. Abans d'una hora, anava a decidir-se per a cadascun la misèria d'un any o l'abundància. En els rogles, es parlava dels sis primers llocs, dels sis redolins millors, els únics que podien fer ric a un pescador, i que corresponien als sis primers noms que eixien en la bossa. Eren els llocs de la sequiota o els immediats a ella."

Una data important per a l'Albufera va ser l'any 1911, quan les Corts aprovaren la cessió del llac i de la Devesa de l'Albufera a l'Ajuntament de València, amb l'obligació de respectar tots els drets adquirits. Este acord va ser ratificat mitjançant acta en 1927. Pocs anys abans, en 1906, el rei Alfons XIII havia participat en unes jornades de caça en l'Albufera, uns mesos abans de contraure matrimoni amb Victoria Eugenia.

Hui, els drets de pesca en l'Albufera són administrats per l'Ajuntament de València. No obstant això, l'organització de la confraria és autogestionada i democràtica i la comunitat de pescadors paga a l'Ajuntament de València un impost per fer ús del llac. Al llarg dels anys, la comunitat de pescadors del Palmar ha sabut mantindre l'organització tradicional independent dels governs de signe distint que hi haja hagut. Es regix per una Junta General, que acorda les normes de la comunitat. Les juntes resolen sobre diversos temes: problemes amb espècies noves, zona de veda, quan renunciar a la pesca d'una espècie per una altra, restriccions en els contingents de pesca, normes d'herència. Una de les funcions que complixen és el sorteig anual dels redolins. Este sorteig solia celebrar-se en la parròquia de Sant Andreu, del barri de Russafa. Actualment, té lloc en la Confraria de pescadors del Palmar, el segon diumenge del mes de juliol.

Tradicionalment, només els homes tenien dret a pescar en el llac, "la comunitat de pescadors la conformen tots els fills d'un patró inscrits com a socis". En 1977, un col·lectiu de dones va interposar una demanda reivindicant el seu dret a la pesca, cosa que va tindre una

gran repercussió mediàtica. L'administració va intervindre perquè s'incloguera la dona en la comunitat de pescadors i, en 1998, la justícia resolgué a favor seu, de manera que qualsevol home o dona, major de setze anys descendent directe de pescador, té dret a la pesca, sempre que s'abone la quantitat anual estipulada.

L'activitat pesquera ha sigut determinant en el desenvolupament dels pobles de l'Albufera, especialment del Palmar, amb un model de gestió comunitària. La comunitat

de pescadors, a més de vetlar pels temes relatius a la pesca i la seua comercialització, també s'ha ocupat de temes socials, com el pagament mèdic, pagament al capellà rector, escola local per a l'Alcaldia... Actualment, l'escola està tancada i els xiquets acudixen als centres del Saler o de València i la confraria va cedir una casa perquè residira el metge. En cas d'emergència i falta d'ambulància, s'utilitzava el cotxe de la comunitat per a traslladar el malalt. La confraria tenia acordat un organisme de socors mutus en la comunitat per a atendre, mitjançant pensions, les necessitats econòmiques de viudes de pescadors, jubilats o persones discapacitades. Estes persones també es beneficiaven d'un percentatge del total de la pesca anual. Així mateix, tenien també un terreny adquirit destinat a safareig on es podia llavar la roba amb aigua extreta del pou. Hui, en el seu lloc, està l'Alcaldia.

L'Albufera. Nacarum Stagnum

El cementeri municipal i l'església es van construir amb els fons de la confraria. Pel gran treball social que complix la comunitat de pescadors del Palmar, se la considerava la mare del poble. La confraria de pescadors ha exercit les funcions de l'Ajuntament en comptar amb recursos econòmics que els permetien invertir en coses d'interés comunitari.

El Palmar, malgrat la seua proximitat a València, és una pedania. Té una població de 800 habitants. Organitza les seues pròpies festes i, especialment, és popular la festa del Crist de la Salut, que se celebra en l'última de juliol i primers dies d'agost. El 4 d'agost és el dia més important, es fa una processó amb el Crist de la Salut acompanyat d'un gran nombre de barques. Fan un recorregut per l'Albufera i es detenen en el centre del llac per a honrar la imatge del Crist entonant una sèrie de cants. Quan la comitiva arriba a terra, acompanyen en processó al Crist fins a l'ermita. Esta és una festa de gran tradició amb la qual els pescadors pretenien demanar protecció a la imatge del Crist per a obtindre bons fruits de la pesca i bones collites en els seus camps.

Actualment, hi ha tres comunitats de pescadors: Catarroja, Silla i el Palmar. Només la del Palmar es dedica a la pesca de manera professional i comercial. De l'abundància de la pesca d'anguiles, deriva un dels plats estrela en la gastronomia de la zona, l'all i pebre, fet a base de creïlles, d'anguiles, d’alls i de pebre roig. Recentment, en 2016, la Generalitat Valenciana ha reconegut la pesca artesanal de l'Albufera i la navegació a vela llatina Bé Internacional d'Interés Cultural.

La superfície de l'espai protegit ocupa unes 21.000 hectàrees i afecta 13 municipis.

En les últimes dècades del segle XX, l'activitat pesquera del llac entrà en crisi. D'una banda, s'ha vist seriosament afectada per la proliferació de fàbriques i d'indústries en les zones limítrofes, cosa que ha repercutit en la qualitat de les aigües del llac i, per consegüent, en el minvament de la pesca. S'han fet, i continuen fent-se, grans esforços per a controlar l'abocament de les aigües amb la finalitat de preservar el llac en les millors condicions. El declivi ecològic de l'Albufera ha contribuït a reduir considerablement l'activitat pesquera per diverses causes:

1. Amb major desenvolupament del cultiu de l'arròs en els anys setanta, la pesca deixà de ser rendible.

2. Els problemes derivats de la putrefacció dels restolls de l'arròs provoquen la falta d'oxigen en l'aigua.

3. Les nombroses espècies d'aus que s'alimenten de peixos del costat.

Fa molts anys, fins a mitjan 60 del segle XX, les aigües del llac eren cristal·lines i totalment potables, es podia fins i tot beure. A mitjan segle passat, es pescaven 100.000 quilos d'anguiles i llobarros a l'any. Actualment, si la cosa va bé, es poden aconseguir 3.500 quilos.

Uns dels problemes que té el llac per a la pesca és l'escassa profunditat a causa de l'acumulació de sediments. En este sentit, s'han proposat més accions de dragatge.

L'anguila continua sent hui el producte més cobejat, encara que ja no es pesca tant.

Altres espècies pròpies del llac són les llisses, el llobarro o les penques. En un altre temps, també hi van abundar les gambes. Tant les anguiles com les llisses conviuen en aigües dolces i salada, entren i ixen de l'Albufera entre els mesos d'octubre a març. Quant a les arts de pesca emprades, seguixen en ús les tradicionals com el redolí, que data dels temps de Jaume I. Un altre mode de pesca és l'involant, que no té un lloc fix i es practica en tot el llac, utilitzant diversos aparells com les canyes i nanses.

Es solia alternar l'economia de la pesca amb l'agricultura. Durant l'hivern, entre octubre i març, el treball en els arrossars es reduïa, ja que era el moment en què els camps estaven inundats, llavors, els habitants de l'Albufera es dedicaven a la pesca; mentre que a la primavera i estiu es requeria més mà d'obra en el camp.

La pesca de l'Albufera és gestionada per la comunitat de pescadors del Palmar. En els seus temps de bonança, esta institució vetlava pels interessos i desenvolupament econòmic del poble proporcionant una sèrie de servicis. La comunitat de pescadors del Palmar ha sigut la veu del llac per a aconseguir que l'administració s'interesse i hi intervinguen en la protecció de l'ecosistema aquàtic natural. Juntament amb el tribunal de les Aigües, la comunitat de pescadors del Palmar és la institució de dret consuetudinari més antiga de València. Jaume I, en concedir-los el privilegi de la pesca en 1250, assumix costums no escrits que ja estaven establits. Esta institució ha sigut clau per al desenvolupament econòmic i social del poble.

Informació estreta de: La pesca de l'Albufera.

L'Albufera. Nacarum Stagnum

Per Javier Iborra i Muñoz

VI. Les aus de L' Albufera

Passejant amb barca per l'Albufera o caminant per la Marjal, podem observar la quantitat d'aus aquàtiques que allí habiten o estan de pas migratori. Des que hi ha registres d'espècies d'aus a l'Albufera, han sigut registrades més de 350 espècies d'aus, de les quals moltes són regulars o freqüents al llarg de l'any i, altres, ocasionals o divagants. El principal valor d'este espai radica en les poblacions d'aus aquàtiques presents al llarg de l'any, amb xifres especialment destacades

durant el període reproductor i en hivernada.

Durant els passos migratoris, l'Albufera oferix també un hàbitat adequat per a moltes aus. No obstant això, durant diversos mesos a l'any, esta capacitat d'acolliment es veu dràsticament limitada; sobretot, quan, pel cicle del cultiu de l'arròs, la superfície de l'arrossar roman sec. En esta època, la presència de les aus aquàtiques es reduïx notablement.

La comunitat d'aus aquàtiques nidificants està representada per poblacions d'escabussons, Podicipedidae, amb dos espècies; agrons, Ardeidae, amb set espècies; ànecs, Anatidae, cinc espècies; fotges, Rallidae, quatre espècies; limícoles, Recurvirostridae, Glareolidaei Charadriidae, amb cinc espècies; gavines, Laridae, amb cinc espècies; i tisoretes d'Albufera, Sternidae, amb cinc espècies. Destaquen les poblacions de tisoretes d'Albufera i agrons amb xifres que, a vegades, superen les quatre mil parelles en cada cas.

Les zones de vegetació palustre alberguen una interessant població de passeriformes palustres, entre les quals destaquen la xitxarra, Acrocephalus schoenobaenus, el boscarler, Locustella luscinioides, o la mallerenga bigotuda, Panurus biarmicus. Cal destacar també la presència d'espècies nidificants escasses com el sarcet marbrenc, Marmaronetta angustirostris, entre una i quatre parelles, segons l'any, o el gall de canyar, Porphyrio, una mica més de cent parelles.

L'Albufera. Nacarum Stagnum

A l'hivern, l'Albufera acull també una important comunitat d'aus aquàtiques, entre les quals sobreïxen els anàtids, amb xifres que a vegades superen les 25.000 aus; les gavines, amb més de 20.000 aus, i els limícoles, amb més de dos mil aus. Resulten també elevats els efectius que presenta el grup dels agrons -més de dos mil aus- i el corb marí, Phalacrocorax carbo, que superen amb escreix les tres mil aus.

En este període, es registren xifres destacades de sivert, Netta Rufina, a vegades per damunt dels cinc mil individus, i, més recentment, de collverd, Anas platyrhynchos, en quantitats superiors a deu mil aus.

gavines i tisoretes d'albufera, alimentantse durant el període nupcial. Si bé destaca per la seua importància la presència de la baldriga balear, Pu nus mauretanicus, que, en períodes concrets de l'any, pot arribar a comptar dos mil o tres mil aus, i la gavina, Larus audouinii, regular gran part de l'any.

En els diferents passos migratoris, també es registren xifres elevades d'alguns grups d'aus, especialment de limícoles, que veuen la Marjal com a un hàbitat idoni per a obtindre aliment. Entre febrer-març i juliol-setembre, solen registrar-se números alts de tètol cuanegre, Limosa limosa, més de dos mil aus, de judia, Vanellus vanellus, i fredeluga daurada europea, Pluvialis apricaria, més de cinc-cents exemplars en el pas prenupcial, i de territs i tiforts, més de quatre-centes aus en el pas postnupcial, període en el qual també la carregada o perdiu de mar, Glareola pratincola, s'observa en concentracions notables amb totals que superen els trescents individus.

En la mar, s'observa també un bon nombre d'espècies d'aus marines, principalment,

Mosaic romà d'un pato a una excavació del conjunt arqueològic d'Itàlica, prop de Sevilla.

L'Albufera. Nacarum Stagnum

Per Javier Iborra i Muñoz

VII. Tres menjars típics de l'Albufera

Qui busque els orígens de la paella valenciana, arribarà fins a l'Albufera, l'epicentre del plat més conegut i cosmopolita de la gastronomia valenciana. Encara que el cultiu d'arrossos i l'elaboració de diferents plats amb este cereal com a ingredient base és molt antic, la paella és un plat de bressol humil, en la qual, la base és l'ingredient bàsic i barat, com l'arròs. Els llauradors de l'època caçaven ells mateixos les rates i les anguiles en les séquies i els terrenys de la marjal. No

podien caçar ànecs perquè estaven reservats per a nobles i reis, i es va prohibir la caça furtiva, amb especial severitat a partir del s. XVII.

La rata de la marjal és un rosegador que s'alimenta únicament de verdures i arròs. Viuen en rierols i marjals, mesuren uns vint centímetres i pesen tres-cents grams. No són com les rates de la ciutat: tenen la cua més curta, el cap més camús i el cos més ample. A més, els seus hàbits són diferents: vivien en les aigües de l'Albufera cristal·lina antany i el sabor de la seua carn s'assemblava al del conill, un rosegador que hui dia forma part de la paella valenciana.

Hui dia, tant la rata d'aigua o de marjal com l'anguila són espècies protegides. Segons la llei de protecció animal, caçar una rata de marjal pot implicar una multa de fins a 2.000 euros perquè es considera una infracció greu. El canvi en el llit dels rierols i espècies invasores, com la rata comuna o el visó americà, suposen una amenaça per a la supervivència d'esta espècie. Encara que sona estrany ara com ara, el consum de rates ha sigut freqüent al llarg de la península en el passat, sobretot en èpoques d'escassetat i fam, que fins i tot les rates eren un bé preuat.

L'espardenyada (en valencià, colp amb espardenyaoincorreccióparlantunallengua que no és la pròpia, com els valencians parlant castellà o viceversa) és un plat valencià que rep este nom per l'estranya mescla d'ingredients que el componen. És un plat similar a l'all i pebre, però que, a més d'anguila, inclou diversos tipus de carn, generalment pollastre, encara que també és comú afegir-hi ànec o conill i, fins i tot, ous escalfats. L'origen d'esta recepta se situa a la vora del llac de l'Albufera i és una recepta

Paella valenciana amb rata

L'Albufera. Nacarum Stagnum

relativament nova, creada a principis del segle XX i, sobretot, una recepta casual. La història o llegenda sobre l'origen de l'espardenyada és la següent:

En l'època de la collita de l'arròs, arribaven multitud de jornalers a la ciutat de Sueca, els jornalers passaven el dia en la marjal, on menjaven, portant els aliments per a elaborar el menjar. Un dia, un parell de quadrilles de jornalers havien quedat en un motor on anaven a fer el dinar, uns portaven aliments per a elaborar la típica paella valenciana i l'altra quadrilla el necessari per a elaborar un altre dels plats tradicionals valencians, l'all i pebre. En preparar totes les coses per a fer el menjar, es van adonar que no havien portat arròs, per la qual cosa no es podia preparar la paella, així que van canviar tots els ingredients i van elaborar una espècie de batibull que no se sabia el que era, al qual els comensals anomenaren espardenyada, fent al·lusió a l'expressió valenciana això és una espardenyà i quedant batejat el plat d'esta manera.

De la mateixa manera que el putxero de Nadal és típic el dia de Nadal, l'espardenyada és típica en la nit de Nadal entre la gent valenciana.

pebre és un plat molt antic que es remunta a l'època dels romans. De fet, es creu que els romans ja cuinaven anguiles de la mateixa manera que es guisen ara.

L'all i pebre és un plat molt popular a València i la seua província, i es pot trobar en molts restaurants i bars de la zona. A més, és una de les estreles de la gastronomia valenciana i se servix en nombroses festivitats i celebracions, com en la Fira de juliol o en les festes de l'Albufera. Una curiositat interessant de l'all i pebre és que és un plat molt nutritiu i saludable, ja que l'anguila és rica en proteïnes i àcids grassos Omega-3, que són beneficiosos per a la salut cardiovascular. A més, la seua preparació amb ingredients naturals i sense greixos afegits ho convertixen en una opció saludable dins de la dieta mediterrània.

En resum, l'all i pebre és un plat tradicional i emblemàtic de la gastronomia valenciana que ha passat de generació en generació i continua sent molt preuat en l'actualitat. La seua història, curiositats i propietats nutritives fan que siga un plat molt interessant i digne de tastar. L'all i pebre és un plat que representa la tradició i l'essència de la cuina valenciana.

L'all i pebre és un plat tradicional valencià que es prepara amb anguiles, creïlla, pebre roig, all i nyora, entre altres ingredients. El seu origen es remunta al temps en què l'anguila era un aliment econòmic i fàcil d'aconseguir a l'Albufera de València, una llacuna que és rica en flora i fauna. L'all i

Encara que el seu origen se situa en el port de Catarroja, a les ribes del llac de l'Albufera, s'ha convertit en un plat molt popular. A més de l'all i pebre d'anguiles, existixen variants amb altres tipus de peixos, com l'all i pebre de mújol o de rap. L'elaboració de l'all i pebre és senzilla, però requerix paciència i bon guisat perquè tots els ingredients s'integren i s'aconseguisca eixe sabor tan característic i gustós. Sens dubte, l'all i pebre és un plat que no pot faltar en una bona taula valenciana.

D'equerra a dreta: Espardenyada, All i pebre d'anguiles, All i pebre de rap.

Història

Per Yolanda Aguilar i Zaragozà

I. Parvum Mare

Elements arquitectònics romans. Excavació de l'any 1979. Llàntia romana.

Flavi estava a punt de jubilar-se de la centúria a què pertanyia, els havien promés una terra rica i fèrtil, amb una climatologia que res tenia a veure en aquelles terres a la Gàl·lia on havien passat els últims anys. Es posaven en marxa cap a Hispània.

Després d'un llarg viatge per la Via Augusta, les males llengües deien que baix d'aquella calçada estava la Via Heràclia, un transitat camí de l'època ibèrica i que August va reconstruir perquè unira Roma amb Cadis, convertint-se en l'eix vertebrador de l'espai valencià. Així podria començar la història dels primers pobladors del nostre poble.

Pensem que la Via Augusta pot ser l'eix a partir del qual es realitzà la parcel·lació del territori de l'Horta Sud que depenia de Valentia per a fer un repartiment equitatiu entre els colons arribats. Hui encara es pot observar fossilitzada en alguns camps la distribució lineal (centúries) que van fer aquells primers romans. A finals del segle III aC, es començà a sentir la influència de la cultura romana a través d'aquells soldats centurions establerts ací. Les terres pròximes a l'Albufera començaren a veure's ocupades per una gran quantitat de villaes, sent el precedent del nostre poble.

Falla Poble de Silla

Han aparegut nombrosos fragments de ceràmica de sigil·lat i ceràmica comuna de vores fumades arran de terra als camps de l'Alteró i als voltants del Mas de Baix, però la presència dels romans no es limita a estos jaciments. En les excavacions efectuades a l'espai en què hui es troba l'Ajuntament i la plaça, s'han tret a la llum diverses peces: una llàntia decorada amb el bust del déu Helis i fragments de mosaics, així com els sillars romans reutilitzats després per als basaments exteriors de la Torre Musulmana. Totes estes troballes fan pensar que Silla va ser una villae important al voltant del Nacarum Stagnum, que es confirma amb l'existència de diferents

construccions a la vil·la romana datada en el segle II dC.

Totes estes peces es poden admirar al MARS, impulsat per Josep Antich, sent un referent dels nostres orígens. Així que com també altres centuriacions ja estudiades, Silla s'hauria trobat dins d'una zona de nova colonització. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, Silla va seguir fins a l'arribada dels musulmans que acabarien amb els últims vestigis del seu pas pel nostre poble.

De dalt cap a baix: Via Augusta (Avinguda d’Espioca) i Sillars de la Torre Musulmana

Falla Poble de Silla

Història

Per Yolanda Aguilar i Zaragozà

II. AtrophiaStagnum

L' Albufera és un extens aiguamoll originat pel tancament d'un estany litoral que es va quedar separat de la mar per una restinga sorrenca formada per les aportacions al·luvials dels rius Túria i Xúquer. Estava connectada amb la mar per una comunicació natural que permetia l'entrada d'aigua salada durant els temporals.

Amb l'expansió de l'agricultura de l'arròs, a la fi del segle XVIII, esta comunicació va ser regulada artificialment mitjançant comportes, la qual cosa va donar lloc a un canvi ambiental.

Des de llavors, l'Albufera, que a més va veure reduïda la seua extensió per l'avanç

de l'arrossar, és una llacuna d'aigua dolça, un sistema en el qual l'aiguamoll natural ha sigut en gran part transformat per l'ésser humà.

El 1986, va ser declarat Parc Natural amb el propòsit de detindre el procés de degradació iniciat dècades arrere. El paradigma de canvi agrícola, desenvolupament industrial i l'explotació turística del litoral van causar la contaminació del Nacarum Stagnum; i la pèrdua dels seus valors naturals, una crisi ecològica de la qual encara no s'ha recuperat. La falta d'aigua, la contaminació, la intensificació agrícola i la insuficient ordenació d'usos són factors que la delimiten.

Institut cartogràfic

Història

La degradació ambiental de la zona del Nacarum Stagnum és una realitat.

Parlarem de l'última ampliació del Port. L'últim dic està ja retenint l'arena que hauria de regenerar les platges del Parc de l'Albufera (Nacarum Stagnum). El canvi climàtic provoca la regressió costanera, també és veritat, però és indiscutible que l'ampliació d'infraestructures provoquen erosions i desplaçaments de l'arena al llarg de la costa.

Es pot comprovar jugant amb les fotos dels visors de l'Institut Cartogràfic de València o de l'Institut Geogràfic Nacional, però els nostres majors dels pobles del sud no necessiten consultar esta informació, són testimonis de com la mar va guanyant terreny lentament.

Estem disposats i disposades a assumir una Albufera salada? En l'àmbit ambiental, seria traumàtic tal com hui ho coneixem, perquè la naturalesa es tornaria a obrir pas i, possiblement, es recuperaria amb els anys l'ecosistema salobre d'aquella Albuhaira o Nacarum Stagnum de fa segles. Els arrossars podrien reduir-se dràsticament. Estem disposats a arriscar el cultiu de l'arròs a l'Albufera amb el seu valor tradicional i econòmic?

El Parc Natural de l'Albufera està protegit per la Convenció RAMSAR des de 1990 i

Falla Poble de Silla

Extensió despres del pas de la DANA. (NASA)

Extensió actual abans de la DANA. (NASA)

en la Xarxa Natura 2000. El 2004, es va implantar la construcció dels filtres verds.

Silla en compta amb un. Per tant, el nostre Nacarum Stagnum té mecanismes de defensa, però són insuficients o impopulars. Un desafiament complicat per a preservar l'hàbitat de l'Albufera i la seua biodiversitat.

La passada DANA també passarà factura al nostre Stagnum, la càrrega de residus arrossegats pel cabal de l'aigua que, finalment, estaran surant un temps i, finalment, es compactaran i faran que l'Albufera tinga menys profunditat. L' Albufera era enorme en l'època romana i, de fet, ara mateix després del pas de la DANA té la mateixa forma. La neteja és molt important ara mateix. i

es farà des de les institucions competents (Lloc d'Importància Comunitària, LIC, i Zona d'Especial Protecció per a les Aus, ZEPA).

Esperem que siga així... Perquè la contaminació dels anys 70 i 80 a causa dels abocaments industrials i urbans sense depurar va portar a la degradació de la seua biodiversitat més gran. La quantitat excessiva de nutrients va canviar la qualitat de l'aigua, que encara no s'ha pogut recuperar. i amb la DANA, hem retrocedit.

Voltant del Parc (Mètode)

Per Francis Gimeno i Pérez

III. Els romans a Silla: quan l’Imperi va arribar a la nostra terra

Si hi ha alguna cosa que sabem dels romans és que, allà on anaven, ho canviaven tot! i la nostra terra no va ser una excepció. A Silla, eixe raconet tan proper a la ciutat de València i al cor de l'Albufera, els romans van deixar la seua empremta transformant la vida de la gent i del paisatge. Però, com era Silla en l'època romana? Agafeu-vos fort, que comencem un viatge en el temps!

Els romans sempre tenien bon ull a l'hora d'escollir els llocs on establir-se i no és d'estranyar que Silla els cridara l'atenció. Esta zona estava envoltada de terres fèrtils, prop de l'Albufera, amb aigua dolça i una fauna rica. A més, es trobava en una posició

estratègica, a poquets quilòmetres de Valentia Edetanorum (l'actual València), una de les ciutats més importants de la regió.

Els historiadors apunten que a Silla hi hagué viles romanes, les famoses villae, que eren grans finques rurals. Estes viles eren llocs on els propietaris romans no sols vivien, sinó que també controlaven explotacions agrícoles grans. Així, Silla es convertí en un punt clau per a la producció de cereals, oli i vi, bàsics per a l'economia romana.

Amb el domini romà, Silla va veure com les tècniques agrícoles milloraven notablement. Els romans eren experts a aprofitar el terreny

Falla Poble de Silla

i van introduir sistemes de regadiu que feien que les terres fèrtils donaren millors collites. Imagina't aquelles extensions de camps de blat, vinyes i oliveres que s'estenien per tota la comarca, gràcies als romans que sabien com traure partit a la terra!

Els productes de les terres de Silla, segurament, viatjaven fins a Valentia i, després, a través del port de la ciutat, es distribuïen per tota la Mediterrània. i qui sap, potser algun emperador romà va tastar el vi que es produïa en les nostres terres!

Com a bona zona agrícola, Silla albergava diverses viles que pertanyien a famílies riques. Estes viles no eren simples cases de camp, sinó vertaderes mansions amb tot luxe de comoditats per als amos romans: patis interiors, mosaics, fonts... Així vivia la classe alta, gaudint dels seus jardins i dels banquets. Mentrestant, els treballadors locals, segurament ibers i alguns esclaus, es dedicaven a llaurar els camps i collir les oliveres i vinyes. A més de l'agricultura, estos espais també eren centres de producció

Falla Poble de Silla

Història

artesanal. A Silla, és probable que les viles romanes tingueren tallers de ceràmica i altres oficis. Això sí, tot baix l'atenta mirada del propietari romà.

En la zona de Silla, s'han trobat restes d'antigues viles romanes. Estes viles es trobaven disseminades per tot el territori, aprofitant les terres fèrtils per al conreu. Entre els materials trobats, s'han documentat fragments de ceràmica romana, que s'utilitzava tant per a ús domèstic com per a emmagatzemar aliments i líquids, com ara vi i oli, dos productes que eren bàsics en l'economia romana. Encara que hui no ens trobem amb les ruïnes monumentals que tenen altres zones, l'herència dels romans a Silla encara es nota. Molts dels camins que travessaven la comarca daten d'esta època. A més, l'organització del territori, l'ús de l'aigua i les tècniques de conreu van establir les bases del que Silla seria en el futur. Encara que no s'han fet moltes excavacions a gran escala, s'han trobat diversos objectes que confirmen la presència romana. Entre estos materials, s'han descobert restes de ceràmica, àmfores, monedes i alguns fragments arquitectònics, tots datats de l'època romana.

la nostra història que encara esperen ser descobertes.

Els romans no sols van deixar-nos tècniques agrícoles, sinó que també una manera d'entendre el territori i de viure en harmonia amb els recursos naturals. Este llegat va perdurar durant segles, passant pels visigots i els àrabs, fins a arribar a la Silla que hui coneixem. Per això, quan veiem una falla plantada al nostre poble, amb les flames ballant en la nit, recordem que estem fent una tradició que ve de lluny. Els romans, amants de les festes i les celebracions, segur que s'hagueren sentit com a casa entre nosaltres. Perquè, al final, ells també sabien valorar les bones collites, el bon menjar i una vida plena d'alegria, com fem nosaltres cada any durant les Falles.

La nostra falla d'enguany és un viatge al passat, un recordatori que Silla té una història rica i mil·lenària que ha ajudat a construir el poble que som hui. Amb este monument, celebrem no sols les Falles, sinó també la història que compartim, la història que ens connecta amb els nostres avantpassats romans i que ens fa sentir orgullosos i orgulloses del nostre patrimoni.

Encara queda molt per descobrir sobre l'època romana a Silla. És probable que sota els camps i les carreteres actuals hi haja més restes que ens permeten conéixer millor com era la vida en esta zona durant l'imperi romà. Cada xicoteta troballa arqueològica ens acosta un poc més al nostre passat i és emocionant pensar que hi ha parts de

Restes romanes al MARS

Per José María López i Sanchís

IV. Les villae de l’Albufera

Quan parlem del substantiu vila, tothom ho associa instintivament amb la definició de “poble o població que ha rebut certs reconeixements i privilegis per part d’una autoritat reconeguda al llarg de la història”, i hi pensa com a sinònim de municipi. Però dintre del món romà, una vila (villa en llatí clàssic) era una edificació romana situada en el camp, la qual servia tant com a residència d’un ric propietari com a centre de producció de productes tant agrícoles com manufacturers (per això, estes edificacions es dividien en pars urbana, destinada a l’habitatge del senyor, i pars rustica, on es trobaven les infraestructures de treball, els habitatges dels esclaus i els camps).

Silla és un municipi molt proper a València (Valentia, en època romana), pel qual

passava la Via Augusta de nord a sud i el qual es trobaria dintre d’una possible centuriació pertanyent a la ciutat de Valentia, i és per això que el nostre municipi té, no una, sinó dos d’estes edificacions. Estes dos villae estaven situades l’una, en el centre del poble (on actualment es troba el MARS i la torre), i l’altra, al Mas de Baix, situat al terme municipal i molt prop del llac de l’Albufera, i van ser construïdes per a senyors rics romans entre els segles i i II.

Encara que l’activitat més important d’estes dos viles era l’activitat agrària (sobretot la indústria dedicada a la producció de vins, ja que Silla estava envoltada per camps de vinyes i oliveres), hi havia també una part de l’economia d’estos centres dedicada a la producció de manufactures i una altra

molt propera a la vida del llac de l’Albufera: la pesca. Així ho evidencia la gran quantitat d’elements que s’han trobat al Mas de Baix i que s’utilitzaven en l’art de la pesca, com agulles de bronze per confeccionar i cosir les xarxes, o pesos redons d’argila i peces tubulars de plom per enfonsar-les. Per tant, podem afirmar que en les viles romanes de Silla (i com era costum entorn del llac) es realitzaven tant activitats de pesca com d’elaboració de saladures, enriquint encara

més l’economia de les nostres viles romanes i arrelant la població que vivia al nostre benvolgut llac.

En definitiva, parlar de la Silla romana és parlar d’un vincle entre les persones que habitaven el nostre municipi i l’Albufera, que perdura inclús hui en dia. Però, al mateix temps, és parlar de luxe, artesania, agricultura i, en última instància, d’una història rica que ens dona una identitat com a poble.

L'arribada de Baco, Deu del Vi, a la Península Ibèrica.

Història

Per Francis Gimeno i Pérez

V. Saluspopuli, supremalexest

Comparar la política romana amb l'actual de València és una tasca interessant, ja que, malgrat els més de 2.000 anys de diferència, encara hi ha paral·lelismes notables en com les societats articulen el poder, els processos polítics i la relació amb la ciutadania.

i cònsols, càrrecs que eren elegits pels ciutadans. Este sistema es basava en una estructura rígida on els patricis, la classe noble, tenien la major part del poder, mentre que els plebeus, o classes baixes, lluitaven per més drets.

A Roma, la política va començar amb la república, que era governada per senadors

A València, com en tota democràcia moderna, hi ha una estructura de poder similar, amb un parlament (les Corts Valencianes) i càrrecs executius, com el president de la Generalitat Valenciana. Això no obstant, una gran diferència és que el sistema actual es fonamenta en el sufragi universal: totes les persones adultes tenen dret a votar, independentment de la seua classe social.

Falla Poble de Silla

Així i tot, com a Roma, la influència del poder econòmic i de les elits és notòria, ja que sovint són els grups amb més recursos els que influeixen les polítiques i les eleccions.

A la República romana, la retòrica i l'oratòria eren claus per guanyar suport. Els candidats es passejaven pel Fòrum parlant amb la ciutadania, cercant suports i prometent millores. Era essencial tindre habilitats

retòriques per a convéncer la plebs de votar en el seu favor o per defensar-se de rivals polítics.

A València, els polítics fan servir els mitjans de comunicació i les xarxes socials per arribar a l'electorat. Tot i que l'entorn ha canviat, la importància de la retòrica i la capacitat de persuasió continua sent essencial. Els discursos s'han adaptat als formats moderns, però la base retòrica i la cerca de l'adhesió popular continuen presents en un model que busca la proximitat amb la gent, molt com ho feien els romans.

Falla Poble de Silla

Història

A l'antiga Roma, el clientelisme era un pilar central de la política. Els ciutadans s'aliaven amb patrons més poderosos que els oferien protecció, favors i beneficis a canvi de lleialtat política. Esta estructura mantenia el control de les elits sobre el poder i permetia una relació pròxima entre els polítics i la ciutadania, però també limitava la igualtat d'oportunitats.

A València, el clientelisme encara es manifesta, però de manera diferent. Els lobbies exerceixen una influència significativa en la política actual, canalitzant recursos i suport cap a certs polítics o partits que representen els seus interessos. Estes aliances mantenen certes dinàmiques de poder econòmic similars a les de l'antiga Roma, però amb mecanismes diferents, com el finançament de campanyes o el suport en mitjans de comunicació.

A València, i en moltes democràcies modernes, hi ha també tensions constants entre forces polítiques amb visions diferents. Els debats entre dreta i esquerra, per exemple, sobre temes com la redistribució econòmica, els serveis públics o el medi ambient, reflecteixen una continuïtat en les lluites entre reformistes i conservadors. Així com a Roma, les reformes poden generar grans tensions polítiques i socials, però, amb els mecanismes democràtics actuals, hi ha canals per resoldre estes diferències sense necessitat de conflictes violents.

Roma va viure una etapa de grans tensions entre els populares, que defensaven els drets de la plebs i buscaven reformes per millorar les condicions de les classes baixes, i els optimates, que preferien mantenir el sistema establert i protegir els interessos de les elits. Esta divisió va ser font de grans conflictes que, en part, van portar a la caiguda de la República i l'inici de l'Imperi.

Finalment, una diferència fonamental és la manera en què els ciutadans participen en la política. A Roma, la participació estava limitada per classe i gènere, i només els homes lliures podien votar. Actualment, a València, tothom té dret al vot, independentment de la seua classe, gènere o origen, reflectint els ideals democràtics d'igualtat i participació que han anat evolucionant al llarg dels segles.

Malgrat els canvis, podem veure que certes dinàmiques, com la importància de la influència econòmica, el valor de la retòrica i les tensions entre reformistes i conservadors encara són presents en la societat actual. Estes similituds reflecteixen que, encara que les formes hagen canviat, alguns aspectes de la política continuen sent universals.

Així que, en resum, encara que han passat més de dos mil anys, sembla que compartim moltes maneres de veure i fer política. Tant a Roma com a València, sempre hi ha hagut patrons que miren pels seus clients, retòrics convençuts que defensen les seues idees amb passió i, és clar, bones dosis de drama polític.

Però si alguna cosa hem aprés d'estos paral·lelismes és que, tot i els xicotets embolics i les diferències d'opinió, la política ens manté units com a societat. Al final, potser la nostra democràcia té una mica de sabor romà, però al mateix temps, el nostre vot i la nostra veu han fet d'este sistema alguna cosa més justa i inclusiva. Així que, entre togues, urnes i uns quants mems polítics, encara escrivim la nostra pròpia història a València!

Per Mª José Matías i Navarro

I. Menssana incorporesano

En l'actualitat, la salut mental s'ha convertit en un tema central per al benestar individual i col·lectiu. L'estrés, l'ansietat, la depressió i altres trastorns psicològics afecten milions de persones a tot el món, impactant no sols la seua qualitat de vida, sinó també la seua capacitat per a desenvolupar-se en l'àmbit laboral, familiar i social. La creixent conscienciació sobre la importància de cuidar la salut mental ha portat a un reconeixement de la seua rellevància en totes les etapes de la vida, així com al disseny de polítiques públiques i programes d'atenció especialitzats.

No obstant això, encara que semble un camp relativament nou, la preocupació pel benestar mental no és exclusiva de la modernitat. La civilització romana, coneguda principalment pels seus assoliments en dret, arquitectura i política, també va tindre un enfocament notable cap a l'equilibri entre cos i ment. Filòsofs i metges romans com Sèneca, Marc Aureli i Galé, que encara que era grec, va exercir de metge a Roma, van reflexionar sobre la importància de l'autocontrol emocional, la moderació i el benestar mental com a pilars fonamentals per a una vida virtuosa i plena.

Falla Poble de Silla

Marc Aureli, a més, ens convidava a detindre'ns i apreciar les coses simples de la vida, ens animava a practicar la gratitud i a trobar l'alegria en les xicotetes coses que sovint passem per alt. Sèneca predicava que no hem de preocupar-nos per allò que encara no ha arribat i ens crea ansietat, sinó que havíem de deixar les coses fluir, estar en el present i no en el que està per arribar, era defensor del famós ací i ara o, el que hui dia denominem, atenció plena. Galé va realitzar importants observacions, i els seus estudis sobre anatomia del cervell i el sistema nerviós van establir la base dels trastorns neurològics. La famosa expressió mens sana in

corpore sano reflectix esta interconnexió entre el benestar físic i mental, un principi que continua sent rellevant en les societats actuals i que s'atribuïx al poeta romà Juvenal.

Este llegat de l'antiga Roma ens mostra com, ja des de temps antics, es reconeixia la necessitat de cuidar no sols del cos, sinó també de la ment, i com els problemes emocionals i psicològics eren vistos com a part integral de l'experiència humana. Estudiar com els romans abordaven la salut mental ens permet reflexionar sobre la continuïtat d'uns certs principis filosòfics i mèdics, i com han influït en l'evolució de la psicologia moderna.

La violència de gènere és una de les realitats més cruels i devastadores que persistixen en la nostra societat. No es tracta únicament d'un problema d'agressió física o abús sexual, sinó d'una forma d'opressió que destruïx, de manera silenciosa però implacable, la salut mental de milions de persones en el món.

La violència de gènere no sols deixa cicatrius físiques, el seu impacte psicològic és profund i durador. Les víctimes solen patir depressió, ansietat i, en molts casos, trastorn d'estrés posttraumàtic (TEPT). Són ferides invisibles que minen l'autoestima, la seguretat personal i la capacitat de construir relacions saludables.

Com a societat, tenim una obligació moral d'actuar. No podem continuar permetent que milers de persones patisquen en silenci, atrapades en una xarxa de violència i trauma, sense oferir-les l'ajuda que mereixen. És urgent que els governs, les institucions i la comunitat en general treballen junts per a crear mecanismes efectius de prevenció, protecció i recuperació, garantint un accés ampli i gratuït a servicis psicològics i socials, juntament amb la creació de xarxes de suport que enfortisquen l'autonomia i la seguretat de les víctimes. La salut mental no pot ser un privilegi, sinó un dret humà fonamental.

L'adolescència és una etapa de canvis profunds en què la salut mental juga un paper crucial en el desenvolupament futur dels individus. Els joves enfronten pressions com l'estrés acadèmic, l'assetjament i les comparacions en xarxes socials, la qual cosa pot portar a problemes com l'ansietat, trastorns alimentaris i depressió. Sovint, els adolescents es veuen impedits d'expressar els seus problemes a causa de l'estigma associat a la salut mental, la qual cosa dificulta que busquen l'ajuda adequada.

És essencial que famílies, escoles i professionals treballen junts per a oferir ferramentes i recursos que ajuden els adolescents a gestionar les seues emocions de manera saludable. Això pot incloure programes d'educació emocional i l'accés a consellers especialitzats, així com la promoció d'un diàleg obert i sense prejuís sobre la salut mental.

El benestar mental en l'àmbit laboral és un altre tema de creixent importància. Un ambient de treball tòxic o estressant pot generar problemes com la síndrome d'esgotament professional o esgotament emocional, que no sols afecta la salut de les persones, sinó que també la productivitat de les empreses. L'estrés relacionat amb la sobrecàrrega de treball, els terminis ajustats o la falta de reconeixement són algunes de les causes més comunes del desgast emocional.

Per a mitigar estos problemes, és crucial que les organitzacions promoguen un equilibri

entre la vida laboral i personal. Això pot incloure polítiques com ara horaris flexibles, la possibilitat de treballar des de casa i l'accés a recursos de suport psicològic. Un entorn laboral que promou la salut mental és més probable que fomente equips compromesos, motivats i productius.

La salut mental en les persones majors és un altre aspecte essencial que sovint es passa per alt. En esta etapa de la vida, les persones enfronten dols per la pèrdua d'éssers estimats, canvis en la seua identitat a causa de la jubilació o la disminució de la mobilitat, i la soledat, que pot generar depressió i ansietat. No obstant això, els problemes emocionals en les persones majors, sovint, són subestimats o considerats com a part "normal" de l'envelliment, la qual cosa no és correcta.

És fonamental proporcionar suport emocional a les persones majors i fomentar la seua participació en activitats socials, assegurant que se senten valorades. Mantindre la connexió social i promoure l'exercici físic i mental són estratègies clau per a millorar el seu benestar emocional i previndre el deteriorament de la salut mental.

A tall de conclusió, la salut mental és un pilar fonamental en totes les etapes de la vida. Cuidar-la és essencial per al benestar personal i el desenvolupament d'una societat més saludable i equitativa.

Escultura d'Agripa, a la Fontana di Trevi, símbol de la salut.

Per Sonia Sánchez i Grande

II. Horaci i Estellés

Horaci, poeta romà d'origen humil que no es va quedar al marge dels abusos de Juli Cèsar durant la caiguda de la República de Roma i, per la qual cosa fou represaliat, exiliat i amnistiat en el seu temps. Horaci és font d'inspiració, analogia o identificació per al nostre poeta més universal després d'Ausiàs March: Vicent Andrés Estellés. Este fill de forners, de família humil, que amb 12 anys va haver de deixar els estudis i va viure en un context de repressió de la postguerra i del franquisme. Podem dir que tant Estellés com Horaci es consideren dos escriptors malentesos i criticats per determinats sectors socials de la seua època i en les seues obres podem apreciar el sentiment de sentir-se apartats i exclosos per les seues idees.

A l'obra anomenada Horacianes, Estellés, escriu poemes en primera persona utilitzant la figura d'Horaci per a evadir la censura del moment tan convuls que viu. Cal assenyalar en este punt que Vicent Andrés Estellés fou expulsat del diari on va treballar durant la major part de la seua vida, Las Provincias, per escriure en valencià.

A les Horacianes, Estellés, retrata la vida valenciana dels anys seixanta transformantse en Horaci, barrejant la València amb la Roma Imperial i disfressant els seus enemics contemporanis de personatges de l'època. El poeta utilitza de manera molt intel·ligent este paral·lelisme entre la història universal i les peripècies viscudes per ell en un àmbit local,

amb tota la sensibilitat de la seua veu poètica, que aposta per un ordre civilitzat basat en la llibertat, la tolerància i la solidaritat.

«Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera (...)»

Llibre de Meravelles, 1971

Estellés canta a la mort i al seu ritual, i també a l'amor, com el poeta romà en les seues obres. Però, mentre que Horaci ho fa amb distància, serenitat i inclús fredor, Estellés es caracteritza per parlar d'estos temes amb proximitat, familiaritat i utilitzant un llenguatge col·loquial. Potser este to íntim i natural es deu al seu contacte amb la mort ben prompte durant la seua vida, amb la mort del seu iaio a tir d'escopeta quan ell era xicotet o la de la seua filla amb tan sols quatre mesos:

moments de la vida. Estellés és capaç de convertir en poesia una cosa tan quotidiana com menjar-se un pimentó torrat:

«Res no m’agrada tant com enramar-me d’oli cru el pimentó torrat, tallat en tires. cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

M’agrada molt el pimentó torrat, mes no massa, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la costra socarrada. l’expose dins el plat en tongades incitants, l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en un oli que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.

«no em moriré d’amor. em moriré de qualsevol cosa. però en el moment darrer, amb els ulls ben oberts, els ulls dels moribunds, estrenyeré els llavis per no dir el teu nom. el vull per a mi sol per a tota la mort.»

Horacianes

A les Horacianes, Estellés també fa una oda als productes de la nostra terra, a la felicitat de les coses menudes, aquelles que pareix que no tinguen importància, i els xicotets

Després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament, eucarísticament, me’l mire en l’aire.

De vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme. cloc els ulls i me’l fot.»

Horacianes

Cal remarcar que l'any 2024 s'ha celebrat el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, el poeta valencià més reconegut a escala internacional, el del cant social, el poeta de poble.

Art, cultura i societat

Per Érika Gimeno i Pérez

III. Ave Cèsar, els que van a jugar et saluden!

Valentia, ciutat estratègica de l'Imperi romà, es prepara per a un dia gran. Un esdeveniment popular i desitjat entre la població. Hui toca anar al circ, un dels espectacles més esperats. Presidix l'esdeveniment el magistrat, que dona fe del seu poder en promocionar estes carreres per al goig dels seus privilegiats ciutadans. A la llotja, l’acompanyen les figures més rellevants del moment.

Les grades són ja un bullici de gent esperant que, des de les carceres, lloc reservat per a l'eixida dels carros, tinga començament la carrera. La pista d'arena dona suport a les fortes lluites dels equips que, dividits per colors, anhelen el triomf per aconseguir el beneplàcit del seu fervorós públic.

A l'altre extrem de la llotja, la spina, espai reservat per al marcador, un mecanisme que

Falla Poble de Silla

deixa caure una figureta per a comptabilitzar les voltes que fan els carros. Enfront de la línia d'arribada, estan els àrbitres o ludices que no perden detall del joc.

Ja tenim tots els ingredients necessaris perquè comence l'exhibició: una llotja que imprimix la supremacia i el poder dels figurants, els àrbitres que controlen les jugades, un públic entregat que, amb els seus

càntics, fan apujar els ànims, una estructura arquitectònica situada als afores de la ciutat de Valentia i equivalent a tres camps de futbol i uns protagonistes, els genets o aurigues, que porten el carro de l'espectacle i que poden ser idolatrats o vilipendiats a parts iguals.

El públic embogix, el joc comença, qui guanyarà? L'equip blau, roig, blanc o verd?

Falla Poble de Silla

A les grades, puja la tensió, hui és un dia important per als aficionats dels diferents equips, tot val per una victòria. Els participants d'este gran circ romà esperen nerviosos, valents o atemorits el to que els donarà l'eixida a la mort o a la glòria. Els aurigues ixen al camp, per fi, i les grades rugixen. Els carros entrecreuen els seus camins provocant inclús la caiguda i mort d'alguns dels participants; els cavalls corren lleugers en la direcció esperada.

La carrera ha finalitzat, alguns s’emportaran la fama, el reconeixement públic d'haver sigut els grans vencedors del dia; d'altres, en canvi, sols aconseguiran ser repudiats, humiliats, condemnats o, en el pitjor dels casos, assassinats. Però la majoria tindrà en comú el seu origen: ser simples peces d'entreteniment dins d'una societat profundament jerarquitzada i basada en l'esclavitud, membres de les considerades classes baixes, sense cap mena de dret. Principis del segle XXI, en qualsevol estadi de no importa quin esport; milers d'anys han passat des d'últim espectacle al circ romà de no interessa quina ciutat de l'Imperi. i encara que l'eix cronològic ens transporte a altres èpoques i a diferents escenaris dels actuals, sembla que l'equivalència és més que evident entre els imperiosos espectacles de l'antiguitat i l'esport modern.

Salvant les distàncies i encara que, per sort, la pràctica de l'esclavitud no està permesa a la nostra societat actual, hi ha d'altres maneres que poden perpetuar les desigualtats socials per l'origen o estatus social i que

desemboquen en una perillosa forma de discriminació en el món dels esports.

Pareix que encara que podem estar parlant de l'enderrocament dels grans imperis de la història o dels grans esdeveniments tecnològics i progressos de la humanitat en l'actualitat, hi ha un mal social que no s'aconseguix erradicar completament per molts segles que passen: la discriminació racial i el respecte per les diferents ètnies.

Són molts els exemples d'atletes, més o menys afamats o afamades, de qualsevol disciplina (futbol, bàsquet, tenis, atletisme, etc.) que han de conviure amb episodis de discriminació, burla o tractaments inadequats en este context en que no haurien de tindre cabuda elements negatius que van en contra dels principis de les competicions esportives.

Una cerca ràpida a internet ens podria donar centenars de casos particulars que en els últims anys han tingut lloc en diferents espais com són estadis o pistes. Trobem, fàcilment, notícies sobre alguns aficionats o aficionades que amb l'insult menyspreen el treball i la passió de jugadors i jugadores que ixen al terreny de joc per entregar als espectadors el millor d'ells. No obstant això, no podem focalitzar tota l'atenció al col·lectiu de seguidors pels deplorables gestos o comentaris racials d`uns pocs. També cal estudiar el comportament dels mateixos esportistes, entrenadors o direcció de clubs, ja que el poder d'estes institucions i les diferents formes de discriminació encoberta fan mal a la societat.

El respecte, la tolerància o el joc net formen part dels valors essencials dels espectacles esportius que poden convertir-se en una imperiosa ferramenta per a la promoció i consecució d'una societat més igualitària.

La ciutat es prepara per al gran esdeveniment, hui és una data assenyalada, és el dia de la gran competició. Els esportistes ixen al terreny de joc, les grades embogixen, l'àrbitre fa sonar el xiulet d’inici. Però ja no estem en

l'antic imperi romà, els participants ja no són seleccionats per la seua classe social o ètnia ni moren per l'entreteniment d'altres; ja no estem a cap circ romà i la discriminació racial ha de quedar per sempre en fora de joc.

Quàdrigues en el circ de Cartago, Museu Nacional del Bard, a Túnez

Per Érica Gimeno i Pérez

IV. La joieria, símbol de cultura i col·lectivitat

L'ostentació de poder, la religiositat o la protecció de possibles mals ha estat present en la història de la humanitat des del començament. Els complements corporals i la joieria són un exemple precís d'este engranatge cultural dels diferents pobladors al llarg de la història. Si fixem la nostra atenció en estos menuts i fràgils, però valuosos objectes, ens adonem que són autèntiques peces a través de les quals, i com si es tractara d'un llibre obert, podem aproximar-nos als modes de vida dels diferents pobladors, llocs i estàndards socials d'allí on es fabricaren. Reflectixen no sols autoritat i prestigi social, sinó que també son símbol d'identitat i arrelament a un territori i a un col·lectiu.

No és cap sorpresa que parlar de l'Imperi Romà és deixar patent que es tracta d'una de

les cultures més avançades de l'antiguitat.

Com ja coneguem, l'extensió de l'Imperi Romà hi va dur la transmissió dels seus ideals socials i culturals als pobles que anaven conquerint i la nostra Valentia no es va quedar darrere.

Si reprenem la idea de l'estudi de la joieria com a anàlisi històrica, ens transportarem a una època, la de l'Antiga Roma, en què estos complements parlaven per si mateixos sobre els seus portadors o portadores. Fabricats amb diversos tipus de materials, aquells que, per exemple, es feien amb pedres precioses estaven reservats per a les persones que desprenien poder i riquesa. Vertaderes joies artesanals en les quals es cuidava cada detall per a fer els collars, braçalets, diademes o anells més curiosos i representatius d'aquell

gran senyor o senyora que els lluïa amb vehemència.

Este delicat treball ens recorda inevitablement a les obres d'art que complementen la nostra indumentària regional fallera. Orfebres artesans dedicats en cos i ànima perquè del seu taller emergisquen adreços que rememoren motius florals evocant-nos la riquesa natural de la província o les pintes que s'imposen al cap de les falleres com si es tractara d'una imperiosa diadema romana; diferents peces que, en definitiva, ens fan testimoniar el fantàstic valor cultural de la nostra tradició.

Com ja havíem dit abans, la joieria a la cultura romana era un espill en què es reflectia

la imatge del poder social, polític o militar. En estos casos, es fabricaven peces que donaven fe del treball fet, una mena de guardons que s'atorgaven pels anys dedicats al servei de l'Imperi i que les persones condecorades presumien amb grandesa. En les diferents associacions falleres, també trobem este homenatge als fallers i falleres que han aportat el seu gra d'arena per a fer més gran la festa fallera. Persones que formen part d'un col·lectiu que treballen per a enaltir, cadascú com millor pot, la nostra volguda tradició.

En la Falla Poble de Silla, enguany, volem ressenyar una llista de fallers i falleres que al llarg dels anys han contribuït a fer gran la nostra festa:

Joieria masculina i femenina en l'antiga Roma.

Falla Poble de Silla

Secció Major

Guardons Junta Local Fallera

Jordi Cortelles i Terribas

Fco. Javier Doménech i Ventura

Raúl Fillol i Lacruz

Alfonso Gil i Cordón

Rafael Gomar i Lacruz

Aroa González i Baixauli

Víctor Hernández i Martínez

Carmen M.ª Larios i Gil

Esperanza Lozano i Raez

Bartolomé J. Sanchís i Sierra

Raúl Sargues i Micó

Alfonso Zaragozá i Zornuza

M.ª Luz Antich i Gutiérrez

Joaquín Fillol i Bonacasa

Jonathan Gil i Ribera

Claudia González i Baixauli

Carolina Más i Trullas

Ángela Naranjo i García

Ignacio Riera i Ridaura

Maite Baixauli i Gimeno

Rafael Cuenca i Gimeno

Rafael Cuenca i Quero

Francisco Espuig San Julián

Sergio Espuig i San Julián

M.ª Teresa Gimeno i Mayor

Pedro González i López

Ignacio Manzano i Martínez

Josefa Martínez i Martínez

Eva M.ª Martínez i Rodríguez

Antonio Poveda i Ruiz

Antonio Requena i Riera

Miguel Ribera i Giner

Josefa Rizo i Invernón

Javier Villalba i Estellés

Abel Valdeolivas i Costa

Sara Ventura i Carbonell

Pepe Carbonell i Huesa

Iciar Costa i Montón

Amada Garrido i Cifuentes

Mª Pilar Gómez i Salvador

Angel Moreno i Martínez

Miguel Nevado i Carbonell

Inés Rosaleny i Gil

Junta Central Fallera Informará si s’han concedit estos guardons.

Inmaculada Sanchís i Zaragozá

Yago Cervera i Núñez

Guillem Chanzá i Cortés

Carla Gomar i Luz

Mª Consuelo Montesinos Martínez

Marta Ortega Garrido

Edgar Ortega Gimeno

Cristina Rabadán i Martínez

Emilio Rodríguez i Zapata

Irene Santos i Alba

Jose Ramón Santos i Morcillo

Sofia Sevilla i Gutiérrez

Guardons Interns

Maite Baixauli i Gimeno

Rafael Cuenca i Gimeno

Rafael Cuenca i Quero

Sergio Espuig i San Julián

M.ª Teresa Gimeno i Mayor

Pedro González i López

Ignacio Manzano i Martínez

Josefa Martínez i Martínez

Eva M.ª Martínez i Rodríguez

María Pastor i Cuñat

Antonio Requena i Riera

Miguel Ribera i Giner

Josefa Rizo i Invernón

M.ª Luz Antich i Gutiérrez

Joaquín Fillol i Bonacasa

Jonathan Gil i Ribera

Claudia González i Baixauli

Carolina Más i Trullas

Ángela Naranjo i García

Ignacio Riera i Ridaura

Ester Rios i Zaragozá

Inmaculada Sanchís i Zaragozá

Abel Valdeolivas i Costa

Sara Ventura i Carbonell

Fallera Major

Natalia

Gil i Ribera

Falla Poble de Silla

Per Salvador Alonso

ANatalia

Tornar el nostre cor en poesia que explique lletra a lletra el que sentim, en paraules la joia que vivim els fallers. i no sé si jo podria.

Explicar que s’acosta el joiós dia d’oferir-te allò que construim, el regal que en alta estima més tenim. Tot això és el que ara jo voldria.

Perquè un món, Natalia, ja t’admira. el poble, el faller, la teua plaça que a mirar-te, quan vens, cap a tu es gira.

Mira la festa que ja es respira, i la banda que el teu cos abraça, i al faller que per tu ja sospira.

Falla Poble de Silla

Fallera Major

Coneixem Natalia, nostra Fallera Major 2025

Hui tenim l'honor d'entrevistar la nostra fallera major 2025, Natalia Gil Ribera, un pilar fonamental de la nostra comissió i una persona que representa a la perfecció els valors de les Falles.

Natalia, nascuda el 21 de desembre de 2005, no és una nouvinguda a este món faller. És una autèntica filla de la nostra comissió. Com ella mateixa conta, "soc fallera des que vaig nàixer", i és literal, perquè ja en el 2005, amb sols uns dies de vida, va ser la nostra xicoteta mascota, eixe bebé que tothom portava en el cor.

Encara que ja no practica esport, porta en el cor el seu amor pel piragüisme, un esport que va practicar durant molts anys i que li va ensenyar valors com la disciplina i l'esforç. El seu ídol, com no podia ser menys, és Saúl Craviotto, un referent en el seu esport i en

la vida. Les seues amigues la descriuen com algú que es fa voler molt de pressa, perquè té un do especial: desprén felicitat. Sempre està per a traure un somriure i fer que qualsevol moment siga inoblidable.

A més de ser una persona afectuosa i compromesa, és eixa amiga que transforma un dia normal en una experiència plena de riures i bons records. Amant de les nostres tradicions, sempre està al peu del canó en tot el que faça falta, ja siga col·laborant amb la comissió, formant part del grup de playbacks o, simplement, gaudint del que significa ser fallera. Una dona que viu les Falles amb el cor!

Hui ens trobem en plena faena en la nau, preparant les presentacions amb l'enrenou típic de la nostra comissió, però hem aprofitat un xicotet descuit per a raptar, encara que siga per uns minuts a la nostra fallera major.

Enguany, com a fallera major, com et sents de ser la imatge de la nostra comissió?

U , és una mescla d'emocions! Estic emocionadíssima i súper orgullosa de poder representar la nostra falla. Per a mi, ser fallera major no és només lluir el vestit o estar en els actes; és portar la nostra història, les nostres tradicions i el nostre afecte en el cor. Cada vegada que em pose la banda, sent una responsabilitat molt bonica, perquè estic representant una família fallera que sempre dona el millor de si.

Què és el que més estàs gaudint d'enguany?

Tot, absolutament tot! Des dels preparatius fins als moments més xicotets. Però el que més m'emociona és la calor de la gent, eixe afecte que et donen en cada acte, cada somriure, cada aplaudiment. i clar, poder compartir-ho amb la meua família i els meus amics de la falla fa que tot siga encara més especial. És que som un equipasso i sentir el seu suport em dona una força increïble!

Fallera Major

Com veus la implicació de la comissió en les Falles i què significa per a tu ser part d'això?

La implicació de la nostra comissió és una passada. Som com una màquina ben engreixada, posant el nostre granet d'arena perquè tot isca perfecte. Per a mi, formar part d'això no és una obligació, és un luxe! M'encanta col·laborar, ja siga en els playbacks, ajudant en alguna delegació o en el que faça falta. L'important és que ho fem amb ganes, amb il·lusió i amb un respecte profund per les nostres tradicions.

Explica'm un poc sobre la teua trajectòria fallera. Com has viscut el teu camí en el món de les Falles fins a arribar a ser fallera major?

Doncs mira, soc fallera des que vaig nàixer, a finals del 2005, així que he estat involucrada en les Falles des de sempre. El 2006, vaig ser la mascota de la falla i des de ben menuda sempre he volgut ser fallera major infantil. Malauradament, no vaig tindre l'oportunitat en aquell moment, però el meu germà va ser president infantil el 2011 i va ser una experiència que vam viure molt intensament en família. Sempre he estat a prop de la comissió, vivint les Falles amb molta passió i, finalment, tinc l’honor de ser la fallera major de la meua falla. i tot amb més ganes que mai!

Falla

Sabem que les Falles són una part essencial de la teua vida, però, què t'agrada fer quan tens temps lliure?

Sense dubte, la meua afició favorita és estar amb les meues amistats. És que m’ho passe genial, siga en moments de festa o, simplement, estant junts. M’encanta la gent de la falla, perquè som com una gran família, però si he de destacar algú, els meus millors amics són Ismael, Yaiza, Eider, Andrea, Sofia, Patricia i Carles. Els conec des de menuts i això fa que tinguem una connexió especial. Hem crescut junts i compartim molts records bonics i moltes rialles. Amb ells, sempre és fàcil ser feliç.

Com va ser el procés de presentar-te com a fallera major? Ho tenies clar des del principi o va ser una mica més inesperat?

La veritat és que no estava apuntada, no ho havia planejat. Però tot va començar un dia quan la meua amiga Mireia em va dir que finalment no anava a ser fallera major per al 2025. Després, tocava a Sofia, la meua altra amiga, però tampoc anava a ser-ho. Així que vaig pensar "i si

soc jo?". Vaig parlar amb ma mare i amb Tamara per a veure si era possible. Al principi, no em van dir cap de resposta, es quedaren en pla misteriós. i un dia, per sorpresa, els meus pares i Miguel ja ho havien organitzat tot! Em van comunicar que seria la fallera major del 2025 i no t’imagines la il·lusió que em va fer. Va ser una sorpresa preciosa, d’eixes que no oblides mai.

Com vius els dies grans de les Falles?

Els dies de Falles són una explosió d’emocions, no hi ha una altra manera de descriure-ho. És una barreja de cansament, perquè és un no parar, però també d’alegria i, sobretot, d’orgull. Orgull de portar la banda i representar esta comissió que tant estime. Cada acte, cada moment, per menut que seguisca, té una màgia especial. Quan estàs envoltada de la teua gent, amb els coets, la música, els vestits... És impossible no emocionar-se. Al final, tot el cansament val la pena perquè són uns dies que et queden gravats al cor per sempre.

Fallera Major

Tens un acte favorit dins de tots els que vivim durant les Falles?

Sense dubte, la presentació. Per a mi, és el moment més especial perquè és quan tot comença oficialment i quan sents de veritat que ja eres la fallera major de la teua comissió. És com un somni fet realitat, veure a tota la gent de la falla, la teua família i els amics reunits aplaudintte i donant-te suport. És un acte ple d’emoció i quan estàs al cadafal, amb la banda posada, et passa per dins una barreja de nervis, alegria i gratitud que no es pot explicar amb paraules.

Quin missatge t'agradaria donar-los a César i Selena per a estes Falles?

A César i Selena, els diria que hem de gaudir al màxim cada moment, perquè tot passa molt de pressa, i vull que cada dia siga especial per a nosaltres. Encara que el nostre regnat ha arribat més tard del que tocava, al final tot arriba i amb més ganes que mai. Ells són els xiquets dels meus ulls i sempre els portaré en el meu cor, a ells i a les seues famílies. Enguany és per a nosaltres i el viurem amb tota la il·lusió del món, perquè ens ho mereixem.

Sabem que Andrea, la fallera major del 2024, és algú molt especial per a tu. Quin consell t'ha donat per a enguany tan important?

Andrea sempre em diu que he de gaudir de tots els moments que m’esperen, fins i tot els més menuts, aquells als quals a vegades no dones importància.

Que valore cada acte, cada paraula que dediquem a enguany i que no deixe escapar cap dia, perquè al final tot suma i és el que fa que este regnat siga inoblidable. És un consell que m’ha arribat molt al cor, perquè sé que ella ho diu des de l’experiència i amb molt d’afecte.

I què et diuen els teus pares sobre l’any tan especial?

Els meus pares sempre em diuen que gaudisca de tots els moments d'este any, que aprofite cada instant amb els meus amics, amb la meua família, amb els màxims representants i les seues famílies, i també amb els màxims representants del 2024 i les seues famílies. Em recorden que, malgrat tot el que viurem, no he de llevar mai els peus de terra i que sempre he d'estar al costat de la meua comissió, en cada moment, perquè ells són qui m'han donat tot este suport.

Quin missatge els donaries a la teua cort d'honor?

A la meua cort d'honor, els diria que estic molt orgullosa de formar part d'esta comissió, que és un honor per a mi poder representar-la al seu costat. També vull que sàpiguen que estaré a l'altura en tot moment, com es mereixen, i que espere gaudir d'enguany al seu costat. Vull que m'acompanyen en tot moment perquè, sense ells i elles, este regnat no seria el mateix. És una sort poder compartir esta experiència amb un grup tan especial.

Quin missatge t'agradaria donar a tota la gent que forma part de la nostra comissió?

Vull donar-vos les gràcies, de cor, a tota la gent que treballa cada dia per esta falla, que esteu sempre al peu del canó, sou l'ànima de tot això! Gràcies per estar ací, per fer que les nostres tradicions brillen encara més. Viurem estes Falles amb alegria, amb unitat i amb eixe sentiment faller que ens fa tan especials. Perquè la nostra falla és gran gràcies a tots i a totes vosaltres!

A PER LES NOSTRES FALLES DEL 2025!!!

Comissió Major

Yolanda Aguilar i Zaragozá

Elia María Aguilar i Zaragozá

Marcos Agustí i Baixauli

Andrea Ajenjo i Rodríguez

Adrián Alba i Cedillo

Andrés Alba i Climent

Amparo Alba i Doménech

Francisco Javier Alba i Millá

Lorena Albert i Bermejo

Jonathan Albert i Bermejo

Belén Albert i Crespo

Neus Albert i Ríos

Enrique Alcácer i Monzó

Germán Alcayde i Fort

Sandra Aleksandrova

María Alonso i Romeu

Estanis Amigó i Lázaro

Isidoro Ampuero i Morera

José Raúl Ampuero i Morera

Mª Luz Antich i Gutiérrez

Víctor Antón i García

Teresa Antón i Liñán

Elena Antón i Liñán

Anabel Antón i Liñán

Mª Eugenia Antón i Liñán

Sheila Aparisi i Martínez

José Manuel Bailó i Fernández

Maite Baixauli i Gimeno

Juan José Baviera i Granell

Ernestina Bellini i Ferreyra

Inés Beneyto i Torres

Mª Luz Beneyto i Torres

Gabriel Benmokaddem i Rovira

Paula Blasco i Estornell

María Bolumar i Pradas

Marta Bolumar i Pradas

Nerea Borrero i Olmos

Carlos Botet i Puche

Marta Brocal i Francés

Salvador Brocal i Giner

Carlos Calabuig i Ferrer

Mª Pilar Calatrava i Benlloch

Rosa Mª Calvo i Carbonell

Beatriz Calvo i Peris

Juan Carlos Cano i Atienza

Antonio Félix Cano i Picazo

Fani Cantos i Romeu

Claudia Cantos i Villodre

Pilar Cañadillas i Delgado

Cristina Carbonell i Carbonell

Pepe Carbonell i Huesa

Laia Carbonell i Martínez

Noa Carbonell i Olmos

Ana Carbonell i Pérez

Mª Teresa Carbonell i Puig

María Carbonell i Sanz

Isolina Carbonell i Serrano

Lucas Carbonell i Simeón

Jéssica Carmona i Pastor

Nuria Carreras i Cuenca

Jéssica Carreras i Cuenca

Mary Jasmín Carrero i Medina

Maribel Casas i Sánchez

Aina Cascos i López

Pablo Castells i Martínez

Mª José Castro i Boix

Alejandro Cerdá i Frutos

Helena Cerón i Serrano

Yago Cervera i Nuñez

Jacinto Cervera i Pascual

Daniel Chamorro i Villar

Pere Chanzá i Cortés

Guillem Chanzá i Cortés

Lorenzo Chanzá i Lasala

Alicia Chardí i Carbonell

Rosa Chaves i Bernés

Lidia Chinchilla i Verdú

Mª Paz Chorat i Belizón

Elena Cifre i Rizo

Lidia Cifre i Rizo

Mario Clarí i Masià

Ana Clavijo i Martí

Toni Cloquell i Ferrer

Severino Comes i Calbo

Jorge Company i García

Carles Company i García

Vicent Company i Marí

María Company i Martínez

Andrea Correoso i Valero

Jordi Cortelles i Terribas

Mª Carmen Cortés i Vedreño

Iciar Costa i Montón

Saúl Costa i Montón

Claudia Cuadros i Cáceres

Alejandra Cubilete i Fermín

Mireia Cuenca i Carbonell

Antoni Cuenca i Carbonell

Rafael Cuenca i Gimeno

Antonio Cuenca i Gimeno

Rafael Cuenca i Quero

Jaume Cuenca i Quero

Jose Vicente Del Amo i Giner

Irene Del Roj i Silla

Nicolás Del Valle i Lozano

José Joaquín Del Valle i Lozano

Carla Díaz-Perona i Antón

Borja Díaz-Perona i Hernández

Adrián Doménech i García

Mª Amparo Doménech i Gimeno

Fco. Javier Doménech i Ventura

Beatriz Doménech i Ventura

Alex Domínguez i Martínez

Sheila Donate i Climent

Alberto Luís Escorihuela i Selma

Pilar Espigares i Lázaro

Marc Espuig i Galindo

Francisco Vte. Espuig i San Julián

Comissió Major

Sergio Espuig i San Julián

Rosana Espuig i Sebastián

Vanesa Espuig i Sebastian

Vicen Estellés i Balaguer

Esmeralda Fajardo i Espuig

Amparo Felip i Carbonell

Carmen Felip i Carbonell

Luis Arturo Felip i Romeral

Patricia Fernández i Carbonell

Didac Fernández i Folch

Lucía Fernández i Iniesta

Francisco Fernández i Rodríguez

Andrea Ferrando i Martínez

Mª Amparo Ferrer i Salom

Rosa Mª Ferrer i Salom

Joaquín Fillol i Bonacasa

Raúl Fillol i Lacruz

José Daniel Forner i Puig

Tania Fortea i Piera

Rafael Fortuny i Gil

Paula Fortuny i Lahoz

Vicente Galindo i Ballester

Susana Galindo i Gil

Ángel Gallego i Martínez

Antonio García i Blanco

María Dolores García i Blanco

Vicent Garcia i San Andrés

Paula García i Carbonell

Ainara García i Cifre

Carla García i Esteve

Esther García i Fernández

Leo García i Iborra

Mª Carmen García i Iborra

Mª Isabel García i López

Edgar García i López

Javier García i Molina

Adrián García i Peña

Claudia García i Simó

Vicente García i Soler

Comissió Major

Gara Garrido i Abellán

Amada Garrido i Cifuentes

Paula Garrido i Olmos

Esther Gastaldo i Talavera

Lucas Gastaldo i Santos

Alfonso Gil i Cordón

Antonio Gil i Más

Alfonso Gil i Molina

Carmen Gil i Molina

Natalia Gil i Ribera

Andrea Gil i Romeu

Marcos Gil i Valero

Fermín Giménez i Gradolí

Mª Teresa Gimeno i Mayor

Francis Gimeno i Pérez

Laura Gimeno i Pérez

José Vicente Gimeno i Pérez

Érika Gimeno i Pérez

Vicente Giner i Celda

Andreu Giner i Colilla

Amaia Giner i Martínez

Eider Giner i Martínez

Josefa Gomar i Lacruz

Rafael Gomar i Lacruz

Carla Gomar i Luz

Mercedes Gómez i Doménech

Reme Gómez i Salvador

Mª Pilar Gómez i Salvador

Daniel Gómez Torrijos i Pérez

Claudia González i Baixauli

Aroa González i Baixauli

Alexander González i Bruno

Pedro González i López

Davinia González i Moreno

Raúl González i Santos

Claudia González i Zaragozá

Gemma Gragera i Valero

Saúl Granero i García

Mª Dolores Heredia i Contreras

Antonio Amaro Hernández i Andujar

Víctor José Hernández i Cornejo

Alberto Hernández i Lozano

Víctor Hernández i Martínez

Sergio Hernández i Mesa

Francisco Hervás i Álvarez

Mª Ángeles Higuera i Espuig

Yolanda Hortelano i Domingo

Verónica Hortelano i Domingo

Gema Ibiza i Oltra

Fani Iborra i Cantos

Aitana Iborra i Montón

Javier Iborra i Muñoz

Vicente Iranzo i Serrador

Marcos Ivars i Calvo

Marcos Ivars i Grimalt

Carmen Jover i Espí

Mª Jesús Lahoz i Benaches

Carmen María Larios i Gil

Juan Salvador Llácer i Celda

Verónica Llácer i Heredia

Sergio Llácer i Heredia

Frank Llácer i Navarro

Laura López i Álvarez

Aroa López i De Paredes

Elízabeth López i García

Elízabeth López i Martín

Cristina López i Picó

Juan José López i Rueda

José María López i Sanchis

Yaiza Lorente i Gragera

Nahia Lorente i Gragera

Carlos Lorente i Pérez

Inma Losa i Iborra

Lorena Lozano i Francés

Esperanza Lozano i Raez

Mª Amparo Luz i Torres

Alba Magalló i García

Sergio Magalló i Gil

María Magraner i Ruá

Rafael Mahiques i Gil

Ignacio Manzano i Martínez

Irene Manzano i Pérez

Amparo Marco i Santacatalina

Yovana Marí i Labuiga

Norma Marí i Lozano

José Marí i Luque

Concepción Marí i Mascarell

Josep Marí i Zaragozá

Mª Paz Marín i Chorat

Manuel Marín i Guijarro

Leire Marín i Navarro

Rafael Marín i Sibajas

Reina Martí i Gimeno

Juan Andrés Martín i Lázaro

Carmen Teresa Martín i Rodríguez

Eva María Martínez i Alba

Andrea Martínez i Barcos

Irene Martínez i Ferrer

Ana Martínez i Alba

José Antonio Martínez i Alba

Mónica Martínez i Alba

Darío Martínez i Alba

Elsa Martínez i Albert

Nerea Martínez i Avivar

Juan Manuel Martínez i Civera

Isabel Martínez i Correoso

Ángela Martínez i Estornell

Mª José Martínez i Gimeno

Alba Martínez i Lozano

Sandra Martínez i Malea

Josefa Martínez i Martínez

Ariadna Martínez i Matias

Aroa Martínez i Matias

Sara Martínez i Miñana

Mª Joana Martínez i Ribera

José Martínez i Riera

Eva María Martínez i Rodríguez

Comissió Major

Ismael Martínez i Soler

Arianne Martos i González

Tamara Martos i González

Frank Martos i Tataru

Consuelo Mas i Andreu

Pepe Mas i Andreu

Carolina Mas i Trullas

Mª José Matías i Navarro

Celia Medina i Hernández

Clara Medina i Hernández

Chelo Melero i Martí

María Mellado i Luján

Erika Menargues i Martínez

Andrea Méndez i Gimeno

Ramón Méndez i Romero

Roberto Merino i Burguete

Mª Amparo Meseguer i Carbonell

José Vicente Miñana i Soler

Mª Carmen Miñana i Soler

Rogelia Molina i Abad

José Miguel Molina i Ruiz

Marta Monsoriu i Antón

Sandra Montagud i Revert

María Montesa i Martínez

Jaume Montesa i Martínez

María Consuelo Montesinos i Martínez

Ángel Moreno i Martínez

Vicente Moreno i Martínez

Jordan Moreno i Peiró

Ainhoa Moreno i Peiró

José Morera i Gallardo

Mónica Morera i Gallardo

Lucia Moscardó i González

Joel Muñoz i Lenerz

Mónica Muñoz i Rojo

Adrián Murcia i Serrador

Mª Jesús Naranjo i Espuig

Ángela Naranjo i García

Manuel Navarro i Forteza

Comissió Major

Paula Navarro i Melero

Miguel Nevado i Carbonell

Mª Teresa Nevado i Carbonell

Miguel Nevado i López

Vicente Nieto i Belmar

María Nieto i Hurtado

Borja Nieto i Martínez

Rosa Ana Niza i Pastor

Begoña Núñez i Rey

Raúl Olmos i Expósito

Claudia Olmos i Expósito

Marta Ortega i Garrido

Edgar Ortega i Gimeno

Manuel Ortega i Pérez

Sonia Ortiz i García

Anaïs Oviedo i Tornero

Rafael Palomares i Espigares

Patricia Palomares i Espigares

Juan Ramón Palomares i Murciano

Cristina Parde i Jiménez

María Pastor i Cuñat

Juan Pastor i García

Víctor Pastor i García

Juan Antonio Pastor i Magalló

Lucia Pedro i Agudo

María Pérez i Alegre

Alba Pérez i Expósito

José Pérez i Martínez

Mª Teresa Peris i Del Campo

Lucia Peris i Fandos

Lorena Peris i Iborra

Odón Peris i Lázaro

Jaqueline Piera i Martí

Lucia Piris i Navarro

Carla Pons i Gómez

Aitana Pons i Gómez

Judith Pons i Llopis

Miguel Ángel Pons i Lupiañez

Jose Luis Pons i Lupiañez

Ivonne Marcela Porras i Parra

Cristhian Porro i Sanchez

Antonio Poveda i Ruiz

Héctor Pozos i Ariza

Xavier Primo i Valero

Rogelio Puig i Antón

Miguel Puig i Cruces

Francisca Quero i Quero

Yaiza Quintana i San Andrés

Cristina Rabadán i Martínez

Alfonso Raga i Alfaro

Salvador Ramón i Forner

Beatriz Ramón i Fuerte

Pau Requena i Adriá

Antonio Requena i Riera

Luís Revert i Beneito

Samuel Revert i Díaz

Miguel Ángel Ribera i Martínez

Miguel Ribera i Giner

Àngel Ribera i Giner

Inma Ribera i Magalló

Mª Carmen Ribera i Martínez

Francisco José Ribera i Martínez

Ángel Ribes i Meseguer

Paula Ribes i Meseguer

Ángel Luis Ribes i Revert

Carmina Riera i Brocal

Alicia Riera i Gutiérrez

Ignacio Riera i Ridaura

Ester Ríos i Zaragozá

Josefa Rizo i Invernón

Alba Rodríguez i Fernández

Mª Carmen Rodríguez i Más

Mireia Rodríguez i Pons

Héctor Rodríguez i Pons

Laura Rodríguez i Sánchez

Natalia Rodríguez i Sánchez

Emilio Rodríguez i Zapata

Lucia Román i Giner

Patricia Romero i Higueras

Mª Amparo Romero i Peiró

Luís Ignacio Romeu i Soria

Inés Rosaleny i Gil

Ricardo Rosaleny i Gil

Davinia Rubio i Hortelano

Ana Belén Ruíz i Luján

Aniceto Saez i Llorens

Silvia San Andrés i San Félix

Javier San Bautista i Aguilar

Javier San Bautista i Primo

Amparo San Lorenzo i García

Sonia Sánchez i Grande

Paula Sánchez i Pérez

Juan Andrés Sánchez i Vellarino

Bartolomé Sanchís i Sierra

Inmaculada Sanchís i Zaragozá

Irene Santos i Alba

José Ramón Santos i Morcillo

Mª Amparo Santos i Morcillo

Vicente Santos i Morcillo

Oscar Sargues i Micó

Raúl Sargues i Micó

María Selma i Miñana

Candela Selma i Saiz

Jéssica Serrano i Moreno

Marta Serrano i Vila

Sofia Sevilla i Gutiérrez

Sergio Silvestre i Nebot

Sergi Silvestre i Riera

María Simeón i Brocal

Marta Simeón i Vedreño

Anabel Simó i Giner

Alba Simó i Martínez

José Soria i Chaveli

Antonio Javier Soriano i Alfaro

Inés Soriano i Plaza

Patricia Terribas i Pérez

Josep Antoni Tormos i Gigante

Comissió Major

Fanny Trilla i García

Carla Ureña i Chacón

Abel Valdeolivas i Costa

Patricia Valdés i Calatayud

Ismael Valdés i Calatayud

Noelia Valero i Baixauli

Christian Valero i Baixauli

Rober Valero i Cortés

Carmen Valero i Cortés

Jordi Valero i Díaz

María José Valero i Martí

Carolina Valero i Pastor

Herminio Vedreño i Herrero

Juanjo Vedreño i Pastor

Ignacio Ventura i Carbonell

Sara Ventura i Carbonell

Ignacio Ventura i García

Germán Vicens i Jover

José Antonio Vicens i Rico

Nuria Vidal i Simeón

Javier Villalba i Estellés

Edgar Villalba i Estellés

Javi Villalba i Guillem

David Villalba i López

Juan Antonio Villanueva

Zaida Villanueva i Fos

Paula Villarroel i Iniesta

Noelia Zapata i Jodar

Diana Zaragozá i Domingo

Susana Zaragozá i Duart

Andrea Zaragozá i Hernández

Cristhian Zaragozá i Hernández

Erika Zaragozá i Martínez

Salvador Zaragozá i Martínez

Salvador Zaragozá i Micó

Cristian Zaragozá i Romaguera

Alfonso Zaragozá i Zornoza

Falla Gran

Lema

Artista faller

Crítica Falla

Falla Poble de Silla

Per on passa... arrassa...

Gran

El conegut rei Atila per on passava, arrasava, que als huns manava i als altres aniquilava. No creixia l’herba per on el seu cavall passava, tal era el poder de destrucció que formava.

Hui dia tenim nostre Atila particular que no li cal cavall ni espasa per a formar guirigall. Este personatge té un nou nom en l’actualitat, no es tracta d’un altre que la mateixa humanitat.

És el de la coneguda Europa el cap d’esta dona que observa com la barbàrie entre iguals no perdona. Esta bella i sàvia sols germanor vol entre la població, podrà algun dia oblidar la seua preocupació?

Per una de les set meravelles del món està coronada, és el gran Coliseu, mostra ferma d’un Imperi Romà que arrasant terres aconseguí la unitat desitjada.

Veni, Vidi, Vinci... i Valentia conquistà!

És un món de devastació el que ací us presentem i una història de la humanitat obstinada en esta funció.

Però no us preocupeu, que no ens extingirem; és qüestió de voler entendre’s entre tota la població.

Com si es tractara d’un mite romà açò que en esta falla demanen, que s’acaben guerres, desigualtats socials i tots aquells mals que per on passen, arrasen.

Falla

Al més pur estil d’una desfilada de moros i cristians, exhibixen tot el seu poder per convéncer els ciutadans.

I és que la capitania dels Estats Units està a les seues mans, no és cosa de broma, l’elecció entre Kamala o Trump.

Vol fer Trump l’entrada triomfal com un gran capità i arrasar amb el seu seguici allò que es pose per davant.

La candidata Kamala es presenta amb bones pretensions, i encara que el ball és complicat, té moltes opcions.

Qui acabarà sent el gran vencedor d’esta batalla?

Si no és molt demanar, que al poble no arribe la metralla, i que la lluita siga guanyada pels drets humans... Que esta presidència no afecta sols els americans!

Ací teniu un respectuós i simpàtic mercader que oferix productes que al personal posa content; Grans rebaixes! 2x1! Bo, bonic i barat!

I amb la targeta de soci, de regal, un piu molt gran.

Però ves amb compte i no et faces il·lusions que això roig dels fons no té cap vibració, no és cap Satisfayer, però si apaga algun foc, no pregunteu més per ell, que és l’extintor!

Gran

Es preveu un curiós i divertit amagatall, però que no us confonga la seua forma, que encara que un casc romà pot semblar, el que dins oculta són els casquets més sonats.

Un casquet reial que ha tingut gran repercussió, és el del nostre emèrit emperador dels Borbó, que entre elefants i algun que altre lleó, amb una coneguda vedet tingué més d’un rebolcó.

Encara que este no és l’únic exemple que podríem relatar, però com que no és qüestió d’encetar una batalla campal, deixarem que cadascú disfrute de la seua intimitat, que fer l’amor i no la guerra és el més important!

Falla

L’elefant mira de reüll, amb gran preocupació, “l’armament” que lluïx l’hindú amb il·lusió i és que si de comparar és qüestió... La trompa de l’animal no queda en bona posició.

Gran company de les persones i el més fidel amic, però ves amb compte si et creues en el seu camí, que et podràs trobar algun desafortunat regal si el seu amo o ama no l’ha volgut arreplegar.

Ja en època dels romans, passava alguna cosa similar, i passejar per la ciutat en una gimcana es podia transformar. Són com mines antipersones i de diferents grandàries, però és qüestió de civisme... no tires la culpa a l’animal!

El millor amic de l’home per on passa, arrasa, i és inevitable si fa pipí o caca en la plaça, però si l’has de traure a fer les seues necessitats, no t’oblides de mantindre neta la teua ciutat.

Com cada 16 de març, comencen les especulacions, i apareixen els antics monstres per fer les conjuracions: “Ungla de drac, ploma de lloro, pota d’ovella...” i açò, més que un conjur, sembla una paella!

I com cada 17 de març, esperem el gran dia, on les cartes a la taula ens mostra sa senyoria.

En plena funció, jugaran els nervis perquè cinc caps han decidit el premi.

El dia en què una guerra pot començar, la lluita de veure qui és més gran.

De totes les falles, quina és la més especial, i cada u dirà que, la seua, la millor serà.

Però no patiu, que no sols és guerra i calamitats que si observem bé, el dia també pot ser especial, ja que totes les comissions a la plaça es concentraran per a celebrar la victòria de tot un any treballat.

Cal dir que totes les especulacions es queden en el calaix, quan s’obri el gran balcó per desvelar l’última decisió; i és que al final, com sempre, a la nostra plaça...

Hi ha una falla que per on passa... arrasa!

o és la violència masclista una novetat, n passa, arrasa, ja des de l’antiguitat. questa dona representa la lluita constant, i sobra el valor per a dir NO al seu atacant.

l més alt de l’arc del triomf, se n’ha pujat la guerrera, alenta i sense por, el morat porta per bandera; mai es permetrà fer un pas enrere, una retirada qualsevol fet que una dona deixe marcada.

a "valentia" d’estos homes que maltracten per amor s encara una guerra activa que provoca massa dolor. o està sola la guerrera en la lluita que representa, ada pas endavant, sempre, per una societat NO violenta. en la Falla Poble, volem cremar esta violència el 19 de març, mb el desig de no haver de penjar més llaços en este arc.

Quan arriba el mes de març, es transforma la ciutat, encara que el veïnat pense que és la Segona Guerra Mundial. Armats amb un estendard, uniformats amb el vestit regional, envaïxen carrers i places demanant la voluntat!

Quan arriba el mes de març, treballen les comissions per a fer d’esta gran festa una bonica tradició. Que derroquen els murs de contenció, demanem al veïnat, que gaudisquen les Falles, que són patrimoni de la humanitat! Falla Gran

Ací tenim preocupat al pobre Atila, ja li porten urgentment un poal amb til·la.

I és que després de tants anys de treballar els comptes no li ixen per a poder-se jubilar.

Bé podria ser esta l’escena d’un tradicional 19 de març, on els fallers, amb emoció, viuen la festa de la Cremà.

Res més lluny de la realitat, són els veïns volent-se calfar, i és que amb el preu de la llum, és un luxe inclús cuinar!

S’ha pegat una bona fartà a costa del nostre país, no amaga la riquesa ni la vergonya este equí. No li ha faltat cap luxe, tota mena de menjar, però ha deixat arrasat el nostre “estat de benestar”.

Però no vol deixar passar els beneficis de la seua posició, que quan vinguen les vaques flaques... ja renillarà l’oposició! Una mala digestió no li causarà tanta herba, tremolant està Espanya, i a veure qui ho arregla!

Grup de Dansa

Elena Antón i Liñan

Maite Baixauli i Gimeno

María José Castro i Boix

Mari Carmen García i Iborra

Javier García i Molina

Francisco Jesús Hurtado i Juan

Isabel Martínez i Correoso

María José Martínez i Gimeno

Ángel Moreno i Martínez

Rosario Ortolà i Morales

Manolo Ortega i Pérez

Alicia Riera i Gutiérrez

Grup d'Espectacles

Amparo Alba i Domenech

Sheila Aparisi i Martinez

Nesti Begini

Marta Bolumar i Pradas

Maria Bolumar i Pradas

Jessica Carmona i Pastor

Jessica Carreras i Cuenca

Nuria Carreras i Cuenca

Saul Costa i Monton

Mireia Cuenca i Carbonell

Lucia Fernandez i Iniesta

Natalia Gil i Ribera

Amaia Giner i Martínez

Eider Giner i Martinez

Claudia González i Baixauli

Nahia Lorente i Gragera

Yaiza Lorente i Gragera

Andrea Méndez i Gimeno

Maria Montesa i Martínez

Christian Porro i Sanchez

Natalia Rodríguez i Sánchez

Maria Simeón i Brocal

MMXXIV 2024 en imatges

Falla Poble de Silla

Falla Poble de Silla

Falla Poble de Silla

Llibret Infan l

resident Infantil P

César Pérez i Iranzo

Falla Poble de Silla

Llibret Infantil

Salutació President Infan l

Fallers i falleres, amistats i veïnat de Silla:

Les pàgines del llibret de la meua comissió em brinden l’oportunitat de dirigir-me a tothom, fallers, falleres, poble de Silla i amistats, com a president infantil de la meua volguda comissió, la Falla Poble de Silla. És tot un orgull i un plaer per a mi presidir esta veterana comissió i el meu desig és que gaudim junts i amb harmonia d'unes Falles, les del 2025, que ja criden a festa i que, en uns mesos, ompliran la ciutat de Silla de fusta, art i sana diversió.

Esta comissió infantil porta ja més de mig segle de tradició i té el ferm compromís, any darrere d’any, de continuar donant esplendor a una festa que ens dona identitat com a valencians i valencianes. Per este motiu, els fallerets i fallerets de la Falla Poble, al mes de març, omplirem els nostres carrers de festa i riures, de coets i foc, i en el moment més especial de la festa, passejarem orgullosos darrere del nostre estendard per ofrenar flors boniques perquè adornen el seu mant a la nostra patrona, la Mare de Déu dels Desemparats.

Espere amb il·lusió la setmana gran: viure la nostra plantada, anar a arreplegar el ninot indultat, que serà la rematada final per posar a punt la nostra falleta infantil perquè tota la nostra ciutat la puga visitar, assaborir el xocolate i bunyols de la despertada i omplir

els nostres carrers de l’alegria que desprenem els xiquets i xiquetes de València.

En nom de la comissió infantil a què represente, vos convide a viure la nostra alegria de ben a prop. Visitar nostra falleta, admirar la cavalcada del pregó, emocionarse amb el passeig elegant dels fallers i falleres cap a l’ofrena el 18 de març i viure en la plaça del Poble la nit de Sant Josep, on foc i cendres anunciaran que tot tornarà a començar.

No em puc oblidar de fer una sincera menció a tots els valencians i valencianes, i en especial, als nostres pobles veïns de l’Horta Sud, que han patit els infortunis de la Dana el passat mes d’octubre. En nom de la nostra comissió, ànims, i espere que prompte sols siguen mals records i que us retorne la il·lusió. Un fort abraç i molta força!

Sillers, silleres, fallers i falleres, les Falles ja estan ací i vos desitge de tot cor que gaudiu d’una festa que es treballa de valent tot un any i es viu a cor obert a València arribat el mes de març. Sillers i silleres, fallers i falleres, vos desitge, de tot cor, unes bones festes.

Visca la comissió infantil de la Falla Poble de Silla i que visquen les Falles de l’any 2025!

César Pérez i Iranzo

President infantil 2025

President infantil 2025

Falla Poble de Silla

President Infantil

César Pérez i Iranzo: un president infan l de pura pa ió fa era

En el cor de les Falles, on la tradició, l'art i l'emoció s'entrellacen, trobem una figura especial que representa l'essència més pura d'esta festa: César Pérez Iranzo. Amb tan sols dotze anys, César no sols porta el títol de president infantil de la seua falla, sinó que encarna amb orgull i alegria l'esperit faller. Hui, el coneixem més de prop i descobrim que darrere d'eixa banda presidencial hi ha un jove ple de somnis, talent i una energia desbordant.

Un xiquet com qualsevol, però únic en la seua pa ió.

César, estudiant de 1r d'ESO en l'Institut Manuel Sanchis Guarner, ens rep amb

un somriure contagiós. "M'agraden molt Matemàtiques", ens conta, "perquè és una assignatura d'entendre, no d'estar hores davant d'un llibre". No obstant això, el seu rostre canvia en parlar de Geografia i Història: "Eixa no m'agrada tant, cal estudiar molt, però bé, es fa el que es pot".

Amant del futbol, juga com tot un crac en el CF Alcàsser. "El meu jugador favorit és Hugo Duro, de l'equip de la meua vida, el València CF", diu amb lluentor en els ulls. "És un exemple a seguir i algun dia espere arribar a jugar tan bé com ell".

Entre maca ons, re aeton i un futur entre tecles i capots

César es declara fanàtic de la pasta: "Els macarrons són el meu plat favorit! Encara que, a vegades, ma mare insistix amb les llentilles... i hi faig un esforç". i com a bon adolescent, té clara la seua banda sonora: "M'encanta el reggaeton, sobretot, Mike Towers. Al juny vaig al seu concert a València amb ma mare i uns amics, quina il·lusió d'anar al meu primer concert!!!".

Però el seu horitzó no es limita als estudis i la música. En parlar del seu futur, ens sorprén: "Quan acabe l'ESO, m'agradaria fer un mòdul d'informàtica. M'encanta, els meus pares, Julio i Sonia, sempre m'han dit que estudiar és clau per a tindre un bon futur". No obstant això, afegix amb un somriure: "Però també vull ser torer, com mon tio Vicente i el meu cosí Raúl. Ho porte en els gens i ells em

donen molt de suport, diuen que m'apunte a l'Escola Taurina".

Un cor fa er des del bre ol

Des que era un bebé, César ha estat lligat a les Falles. "Ma mare ja va ser fallera major abans que jo nasquera de la Falla Reis Catòlics de Silla. Quan tenia dos anys, el meu germà Marcos va voler apuntar-se a la Falla Poble i ací va començar la meua aventura fallera en la meua comissió".

Els seus millors amics en la comissió, Manu, Ángel i Martín, que diu que és un remolí, són els seus còmplices en tots els berenars, sopars i cavalcades. "Sempre estem junts, ens ho passem genial", diu amb entusiasme.

President Infantil

El gran moment de la seua vida va arribar després de Setmana Santa, quan els seus pares, Sonia i Julio, li van donar la notícia. "Em van dir que Miguel, el president, m'havia nomenat per a oferir-me ser president infantil. Al principi, vaig pensar que era una broma, però quan vaig veure que no ho era... quina il·lusió tan gran vaig sentir!".

L'art de viure les Fa es intensament

Per a César, els dies de Falles són els més especials de l'any. "Participe en tot, des de la plantada fins als sopars. És com si visquera en la falla eixos dies. Si haguera d'explicar a un amic el que significa, no podria, és una cosa que has de veure i viure". No obstant això, el seu acte favorit és la presentació: "Quan em van nomenar president infantil, va ser increïble. És un acte ple de màgia i, per a mi, és el més bonic de tots".

Un conse que quedà gravat en el cor

Quan li preguntem sobre Hugo, el president infantil de l'any 2024, César somriu amb afecte: "Em va dir que gaudira cada moment i que està segur que m'ho passaré molt bé. i la veritat, crec que té raó. Visc coses increïbles des del primer dia." És un consell que César té molt present, perquè sap que enguany passarà de pressa, però deixarà records inesborrables.

El suport incondicional de la seua família

La família de César, com a bona fallera, està sempre al seu costat. Els seus pares, Sonia i Julio, i les seues parelles, Luís i Maria, han sigut el seu major suport des del principi. En parlar d'ells, la seua veu s'ompli d'emoció: "Ells em van dir que gaudira cada moment perquè el temps passa volant. Però també em van prometre que estaran amb mi en tot moment perquè enguany siga inoblidable. Això em dona molta tranquil·litat i alegria perquè sé que no estic sol."

Paraules d'un president ple d'orgu

Abans d'acomiadar-nos, et demanarem un missatge per a tota la teua comissió de fallers i falleres:

"Gràcies per confiar en mi com a president infantil. Per a mi, és un honor representar a la nostra falla, la nostra tradició i el nostre esperit. Viurem unes Falles inoblidables junts. Cada acte, cada moment serà una oportunitat per a passar-ho bé i sentir-nos més units com a família fallera. Us espere en cada acte amb la mateixa il·lusió que el primer dia! i anirem cantant pels carrers del nostre poble!"

VISCA LA FA A POBLE DE SI A!!!

Així és César Pérez Iranzo, un jove que, entre macarrons, reggaeton, futbol i somnis, demostra que les Falles són molt més que una festa: són una forma de vida!!!

Falla Poble de Silla

Fallera Major Infantil

Selena Martínez i García

Fallera Major Infantil

Per Salvador Alonso

ASelena

És Selena infantil brillant estrella, el regal del Sol en una aurora, de la claror vital ambaixadora quan arriba la seua llum novella.

És Selena el perfum de la rosella, el perfum del somriure que enamora al seu faller que ara ja l’adora, que adora la careta dolça i bella.

És Selena alegria de la falla, l’alegria de març en primavera, l’alegria del foc i la xicalla.

Es Selena de totes la primera, la reina del foc i de la rialla, la reina de la gran festa fallera.

Falla Poble de Silla

Fallera Major Infantil

Coneixem Selena, la nostra Fa era Major

Infan l

Hui tenim l’honor de presentar a una protagonista molt especial que serà l’ànima de la nostra falla durant este 2025. Una xiqueta que, amb el seu somriure, il·lumina cada racó de la nostra falla i a tots els que l’envolten. Ella és el reflex de la frescor i l’energia que caracteritzen la nostra festa més gran: les Falles. Estic parlant de la nostra fallera major infantil, Selena, una xiqueta que, amb la seua il·lusió, ens farà viure moments inoblidables. Selena, este és el teu any i és un autèntic plaer poder entrevistar-te en este any tan especial per a tu.

Conta’m una miqueta de tu, Selena, a quin col·legi vas?

Estudie en el Col·legi Sagrada Família i sí, m’agrada molt perquè els meus amics són d’allí i ens ho passem súper bé. Bé, excepte en Matemàtiques, perquè eixa assignatura és un rotllo... No m’agrada gens! Però

m’encanta Anglés, perquè em divertix parlar en un altre idioma, i Plàstica, perquè puc dibuixar i fer manualitats.

Practiques algun esport?

Faig gimnàstica rítmica, i m’encanta! Practique un muntó perquè algun dia vull ser gimnasta professional, com eixes xiques que veus en la tele.

Tens algun cantant favorit?

No en tinc un de favorit, m’agrada tota la música! Però si he de triar... Crec que diria Selena Gómez, m’encanta perquè té el meu nom!

Quin és el teu plat favorit?

Pizza i pasta! Podria menjar pizza cada dia i no em cansaria mai. Però no m’agraden gens els fesols ni el peix. Quan me’ls posen

en el plat, pose cara de “de veritat he de menjar això?”.

Què vas sentir quan et van donar la notícia de ser fallera major infantil?

Tot va passar el passat 18 de març. Jo estava dins del casal perquè eixe dia estava malalteta. Vaig veure els meus pares parlar amb Tamara i Miguel, i veia que em miraven i somreien, i llavors es van acostar a mi i em van preguntar si volia ser fallera major

infantil. La veritat és que em vaig posar súper feliç, com si m’haguera regalat el millor regal del món! Quan m’ho van dir, vaig saltar de l’emoció i la meua mamà també plorava una miqueta, però d’alegria.

Quins són els teus actes favorits?

El meu acte favorit de les Falles és, sens dubte, la presentació. És un dia màgic que mai oblidaré! Des que em vaig alçar aquell matí, vaig sentir que seria especial. Quan em

Fallera Major Infantil

van posar el vestit i em van fer les trenes, em vaig mirar a l’espill i em vaig sentir com una princesa. No podia deixar de somriure!

Quan va arribar el moment d’entrar a l’escenari, estava súper nerviosa. Escoltava com la gent aplaudia i el meu cor bategava tan de pressa que pensava que se n’eixiria del pit. Però quan vaig fer el primer pas i vaig veure les cares de tots els que eren allí, em vaig omplir d’emoció. Els meus papàs i el meu germà Azael estaven en primera fila, mirant-me amb orgull, i jo només pensava: “Açò és un somni fet realitat!”. La música, les llums i els aplaudiments em van fer sentir molt especial. i quan em van posar la banda de fallera major infantil, no vaig poder evitar que se m’escapara alguna llagrimeta. Va ser el moment més bonic de la meua vida!

Un altre acte que m’agrada molt és el lliurament de premis. Eixe dia és súper emocionant perquè totes les falles ens reunim i esperem amb moltíssima il·lusió a què diguen el nostre nom. Quan anuncien que hem guanyat algun premi, tothom comença a cridar, botar i aplaudir!

I, per descomptat, la cremada també n’és un dels meus favorits, encara que siga un poc trist. Veure com crema la nostra falla em fa peneta, perquè hem passat tot l’any veientla créixer i gaudint-la. Però, alhora, és un moment súper bonic, com si tancàrem un capítol per a començar-ne un altre. M’agrada estar amb els meus amics i la meua família veient com les flames il·luminen la nit.

Quins són els teus millors amics en la falla?

Tinc la sort de tindre’n moltíssims!!!

Julia i Inés, que a més són les meues companyes de gimnàstica rítmica, estem

juntes quasi sempre!!! Amb elles, m’ho passe genial perquè entenem l’important que és esforçar-se i divertir-nos al mateix temps.

En l’escola, a més d’estudiar, sempre estem parlant dels actes fallers, perquè algunes de les meues amigues també són falleres. Les meues amigues d’escola que compartixen esta passió amb mi són Valeria, Alba, Elsa, Martina, Naiara, Emma, Àlex, Marc, Mireia, Sara, Maria, Vera i Naia. Amb elles, puc parlar de tot: des dels vestits i les trenes fins als moments divertits en les cercaviles o en les mascletades. És com si visquérem les Falles dos vegades, en escola i en la falla!

En la falla, també he fet una amiga súper especial: Leyre. Ens hem fet molt bones amigues enguany i estic súper contenta. Sempre riem molt juntes i ja tenim un muntó de records bonics d’enguany, que és tan especial.

Com vius els dies de Falles?

Els dies de Falles són els més emocionants de l’any, m’encanten! Des que m’alce fins que em fique al llit, tot és alegria, música i diversió. M’agrada gaudir de tots els actes i no vull perdre-me’n cap.

Quin consell t’ha donat Ana, la fallera major infantil del 2024?

Ana, la fallera major infantil del 2024, m’ha donat un consell molt bonic i savi. Em va dir que gaudira moltíssim de cada moment, perquè l’any de fallera major infantil passa volant. També em va dir que el més important és que sempre em senta feliç i orgullosa de representar la meua falla i que mai perda el somriure! Ana em va explicar que, encara

que hi ha molts compromisos i a vegades una pot sentir-se cansada, el millor és gaudir de tot el que passa, des de l’ofrena fins a la cremada, perquè tot és un record únic. i em va dir que no m’oblide de donar molt d’amor a la meua falla i a tots els que m’envolten, perquè ells són els que fan que enguany siga tan especial! Gràcies al seu consell, visc les Falles amb molta més il·lusió i amb ganes d’aprofitar al màxim cada segon. És un consell que mai oblidaré!

I què et diuen els teus pares i el teu germà?

Enguany, els meus pares i el meu germà Azael em diuen tot el temps com estan d’orgullosos de mi. Ma mare sempre em diu que em gaudisca al màxim, que enguany és únic i que aprofite cada moment, perquè passa volant. Em diu que, encara que a vegades pot ser un poc cansat, el més important és que m’ho passe bé i que no perda el somriure. El meu pare m’anima molt i sempre em recorda l’especial que és

ser fallera major infantil. Ell em diu que he de ser valenta i gaudir de tot, perquè soc la representació de la nostra falla. i sempre que anem a algun acte o a alguna desfilada, em mira amb un somriure i em diu: “Ho estàs fent genial, estàs preciosa!”. i el meu germà Azael, em diu que gaudisca d’esta experiència perquè és única i que sempre recorde l’afortunada que soc de ser fallera major infantil.

Quin missatge donaries a tots els fallers i falleres de la teua cort d’honor?

Que espere ser una bona representant, que gaudisquen molt de les nostres festes falleres al meu costat i que:

VISQUEN LES FA ES DEL 2025!!!

Llibret Infantil

Comi ió Infan l

Ainara Agra i Valero

Nora Agustí i Marcos

Oliver Agustí i Marcos

Marc Agustí i Montagud

Valeria Agustí i Montagud

Sandra Alba i Mari

Vera Albert i Beneyto

Clara Alfonso i Zaragozá

Edurne Amigó i Haro

Iker Ampuero i Esteve

Gael Aparisi i Martínez

Aitana Araque i Carbonell

Valeria Bailó i Chaves

Lucia Ballester i Andreu

Marc Ballesteros i Ramón

Alex Ballesteros i Ramón

Gabriel Barbosa i Valero

Carla Batalla i Martínez

Alba Baviera i Martínez

Víctor Benaches i Peris

Sara Benítez i Simó

Alberto Benítez i Simó

Mateo Blázquez i Soares

Andrea Buitrago i Riera

Ángela Cano i Cañadillas

Mateo Cano i Cañadillas

Mario Carbonell i Martínez

Samuel Carralero i Morrocho

Ada Cascos i López

Celia Castells i Terribas

Lucia Cebrián i Serrano

Amaia Cerón i Serrano

Daniel Chamorro i Clavijo

Henar Chamorro i Clavijo

Carmen Chanzá i Alvarado

Nayra Clarí i Martínez

Pepe Comes i Marí

Guillem De Lamo i Valero

Lucia Del Valle i González

Hugo Del Valle i Ribera

Eric Del Valle i Ribera

Arlet De Santos i Villagrasa

Vicente Doménech i Naranjo

Jimena Doménch i Rodríguez

Valentino Espuig i Brizuela

Adriá Espuig i Galindo

Hugo Esteban i Tomás

Alejandra Estellés i Blasco

Adriana Estellés i Blasco

Blanca Estévez i Muñoz

Gema Fernández i García

Natalia Fernández García

Leire Fernández i Gómez

Nerea Fernández i Iniesta

Diego Fernández i Pérez

Daniela Fernández i Pérez

Ariadna Ferrando i Neira

Alex Ferrer i Navarro

Xavi Figueres i López

Javier Fillol i Carreras

Claudia Fillol i Carreras

Ferran Folch i Albert

Leo Folch i Albert

Marina Forner i Zapata

Mateo Forner i Zapata

Martina García i Cortés

Diago García i Romero

Vega García i Romero

Comi ió Infan l

Xavi García i Simó

Sofia Gimeno i Soria

Boro Godoy i San Bautista

Amanda Godoy i Zaragozá

Nerea Gomar i Luz

Norah González i Diagne

África González i Más

Marc González i Sanchís

Naiara González i Zaragozá

María Guaita i Doménech

Sara Guaita i Doménech

Andrea Guillem i Peiró

Alex Hernández i Cuenca

Lucas Hernández i Cuenca

Ani Horsepyan i Margaryan

Asier Huerta i Costa

Neyzan Huerta i Costa

Dylan Iniesta i Arenas

Natalia Izquierdo i Oviedo

Lola Llácer i Moreno

Lara Lliso i Ramirez

Marc Llopis i Pérez

Naia López i Cifre

Alex Lozano i Alagarda

Miquel Lozano i Alagarda

Abel Lozano i De Paredes

Adriana Magalló i García

María Magalló i García

Llibret Infantil

Comi ió Infan l

Aurah Marí i Jorge

Pau Martínez i Barcos

Samuel Martínez i Cáceres

Naiara Martínez i Cuenca

Selena Martínez i García

Carmen Martínez i Giner

Angela Martos i López

Daniel Mateu i Carrasco

Lucía Mateu i Carrasco

Martí Mellado i Nieto

Lucia Merino i Blanco

Roberto Merino i Blanco

Fátima Micó i Beneyto

Celia Micó i Quintana

Pau Micó Jimenez

Adriana Molina i García

Isaac Monsoriu i Antón

Anna Monsoriu i Antón

Sergio Montañana i Rios

Marc Montañana i Rios

Gabriela Montesinos i García

Mateo Morales i Chygyr

Angel Moreno i González

Martín Moreno i González

Carla Moreno i Ortiz

Lucas Moreno i Ortiz

Celia Muedra i Felip

Francesc Mulet i Zaragozá

Abril Muñoz i López

Martín Muñoz i López

Paula Muñoz i Rodriguez

Daniela Murcia i Lozano

Kilian Murcia i Sánchez

Carolina Navarro i Melero

Inés Nevado i Valero

Julia Nevado i Valero

Manu Ortega i Garrido

Rocío Ortega i Luz

Ainhoa Pacheco Pérez

Andrea Palau i Alba

Carles Palau i Alba

Jackelín Palazon i Martínez

Martina Parodi i Montesinos

Valeria Pavón i Romero

Nerea Paz i Moreno

Érik Paz Moreno

César Pérez i Iranzo

Odón Peris i Alonso

Lucia Pons i Selma

Lucia Pradas i Antich

Carla Pradas i Antich

Nicolás Primo i Tormos

Leyre Puig i Romero

Elsa Puig i Romero

Andrea Ramón i Albert

Pau Ribera i Giner

Estrella L. Rodriguez i Arellano

Dylan Rodríguez i Granja

Joan Rosaleny i Simeón

Alma Ruiz i Peiró

Álex Sánchez i Díaz

Hugo Sánchez i Díaz

Leyre Sánchez i García

Emma Sánchez i Ribes

Yanira Sánchez Valdepeñas i Valero

África Sancho i Fortea

Ferrán Sancho i Fortea

Iris Santos i Martínez

Leo Sanz i Chaves

Joel Sargues i Jareño

Hugo Sargues i Jareño

Àngela Sargues i Millà

Gerard Serrano i Espuig

Mireia Silvestre i Riera

Vega Simó i Antón

Comi ió Infan l

Sandra Simó i Rabadán

Joel Soria i Terribas

Emma Soria i Terribas

Jimena Tapia i Martínez

Noa Tarragón i Magrouni

Isabel Tomás i Ballester

Carme Tormos i Felip

África Torres i López

Amparo Valero i Benaches

Carlos Valero i Benaches

Carles Valero i Zaragozá

Júlia Valero i Zaragozá

Jaume Vedreño i Nevado

Eloi Vedreño i Nevado

Yolanda Vera i Aguilar

María Zahonero i Adamuz

Sara Zahonero i Adamuz

Miquel Vicent Zaragozá i González

Adrián Zaragozá i Talavera

Aritz Zaragozá i Talavera

Falla Infantil

Falla Poble de Silla

Lema

Artista faller

Crítica Falla

BABILYON

Els quatre Regnes del Zodíac

Falla Infantil

Curiós i inquiet per naturalesa és l’ésser humà que no deixa de preguntar-se què ocorre al seu voltant. Es buscaven les respostes al cel ja des de l’antiguitat i, així, va sorgir la creació dels quatre regnes ancestrals.

Cadascun d’ells per un dels quatre elements està encapçalat: són Terra, Aigua, Aire i Foc, pilars que sostenen la humanitat.

Determinen estos regnes els dotze signes zodiacals i, segons la data de naixement, les diferents personalitats!

Gaia, representant de la Te a

Rep el nom de Gaia la nostra mare naturalesa, sent la màxima representant de l’element terra.

Els signes zodiacals que naixen baix del seu mant trobaràs que són pràctics, però molt disciplinats.

Són perseverants i ambiciosos en les seues proposicions, no els faràs canviar d’idea en les seues intencions! Grans amics dels seus amics, saben cuidar les relacions, compatibles amb els signes de foc, que els aporten diversió! Però ves amb compte si de l’element de l’aire has vingut, que suportar la teua volatilitat no és la seua virtut...

Els signes del zodíac d’este regne et presentem, Taure, Verge i Capricorn és com els anomenem. Presta atenció si amb algun en tens alguna relació, que et contarem les seues particularitats a continuació.

Taure

simbolitza el luxe, l’estabilitat i el plaer sensorial, conegut també per ser pacient i sempre ben lleial; però no és or tot el que lluïx, que també es massa viu, i si se li posa res al cap, una mica tossut i possessiu!

Verge

simbolitza la practicitat i el treball perfeccionista, és prou meticulós, analític i un gran detallista. No obstant això, a vegades, també li agrada criticar i preocupar-se en excés pels seus amics i familiars.

Capricorn

ens brinda prudència, disciplina i determinació; treballador, líder nat i caracteritzat per la seua ambició. En un però l’ hem de titllar i és que, amb la seua personalitat, un poc pessimista i distant en la part emocional pot resultar.

Yemayà, representant de l’aigua

Rep el nom de Yemayà la deessa de la mar que a l’element aigua ens ve a representar. La força de l’aigua els dota d’una enorme sensibilitat i d’una increïble intuïció que els proporciona grans habilitats.

La seua transparència, intel·ligència i emoció no té mida, somniadors i amants del moviment fluïxen amb la vida. I encara que els seus somnis molt lluny els pogueren portar, el vincle amb els seus éssers estimats sempre necessitaran.

Amb la seua fortalesa i intel·ligència, tenen la gran capacitat de poder suportar tot el que al seu camí es pose al davant! Si hi ha algun signe amb el qual fan amistat és el de terra, que compartixen l’opinió de viure la vida a la seua manera. És amb els signes de foc amb qui més problemes tindran i una relació extremadament complicada en sostindran.

Els signes del zodíac d’este regne et presentem, Escorpió, Peixos i Càncer és com els anomenem. Presta atenció si amb algun en tens alguna relació, que et contarem les seues particularitats a continuació.

Escorpió

és símbol de poder, magnetisme i passió, posseïx una forta intensitat emocional i una gran intuïció. I encara que té una profunda capacitat d’autocontrol, pot ser ressentit i, de vegades, un poc gelós.

Peixos

desprén imaginació, compassió i sensibilitat, i té una connexió especial amb el món espiritual, però esta somniadora forma de considerar la vida el fa ser un poc volàtil i d’allò més idealista.

Càncer

comporta gran intuïció i una profunda sensibilitat, li agrada ser afectuós i protector amb la família i la llar. I com dins del grup dels signes d’aigua el podem trobar, capritxós i susceptible en allò emocional pot semblar.

Èol: representant de l’aire

Amb el nom d’Èol este déu us presentem, que, de l’element aire, és el màxim exponent.

Els signes d’aire són símbol d’intel·ligència i bon raonament, s’adapten a qualsevol circumstància, ja que són molt resilients.

Els agrada molt aprendre i són grans comunicadors, i el que no els falta és personalitat i ser destacats seductors. La soledat els fa por i els disgusta esta possibilitat, estimen la xarrada, valorant allò que no és material. Quant a la compatibilitat dels signes, la millor es dona entre ells, però amb els signes apassionats de foc també encaixen bé.

Els signes del zodíac d’este regne et presentem, Balança, Gèminis i Aquari és com els anomenem. Presta atenció si amb algun en tens alguna relació, que et contarem les seues particularitats a continuació.

Balança

proporciona una naturalesa pacífica i sociable, solent ser encantador, equilibrat i, quasi sempre, amable. Però no t’equivoques, que també és prou indecís, i tractant d’evitar conflictes, és el signe més precís.

Gèminis

està dotat d’una ment curiosa, adaptable i àgil, sempre a la recerca de noves experiències, sent molt versàtil.

Però amb un semblant una mica frívol, pot paréixer superficial, i en les seues actuacions, es remarca el seu caràcter inconstant.

Aquari

dona a la vida un enfocament progressista i rebel, creatiu, humanitari i marcat pel seu estil independent. Com li agrada a este signe desafiar les normes establides! Motiu que el fa ser distant i un poc impredictible.

Vulcà: representant del foc

Els signes del zodíac d’este regne et presentem, Àries, Sagitari i Lleó és com els anomenem. Presta atenció si amb algun en tens alguna relació, que et contarem les seues particularitats a continuació. Falla Infantil

Finalment, us presentem l’imponent i grandiós Vulcà, que, a l’element foc, amb majestuositat, representarà. Estos signes del zodíac tenen la força imparable del foc, són enèrgics, entusiastes i amb un caràcter ben fort.

Passionals, orgullosos, decidits i, generalment, impulsius, no poden parar quiets ni un segon, ja que són prou actius. I si de compatibilitats parlem, es duen entre ells perfectament, però no és bona idea amb els signes d’aigua un enamorament!

Àries

és un signe de passió i una indestructible determinació, símbol de naturalitat, lideratge, energia i tendència a l’acció. Si et trobes en el seu camí, una de les teues preocupacions serà que, de vegades, és molt propens a la confrontació!

Sagitari

proporciona un esperit aventurer, optimista i generós, explorador de noves idees, cultures i un gran pensador. La seua imprudència en algun problema el pot clavar, i per si encara fora poc, és excessivament confiat!

Lleó

és un signe que inspira confiança, carisma i ambició; líder natural, artista i creatiu, destaca per ser tan generós. Però si la situació ho requerix, pot ser un dominant, i ves amb compte, que no es torne una mica arrogant!

Per Érika Gimeno i Pérez

Les Consteŀlacions del Zodíac

Hi ha un raconet màgic al cel estrellat d'una gran ciutat on es reunixen un grup de dotze amics i amigues al voltant de la Lluna de València, les constel·lacions del zodíac. Cada dia juguen, ballen i es deixen veure per donar les bones nits a tots els xiquets i xiquetes que busquen la seua llum per a començar a somniar.

Però hi ha una nit, la del dia 22 de cada mes, en què es conten les històries més divertides i curioses de la constel·lació protagonista. Que quina és la constel·lació protagonista de cada mes? No et perdes detall, que et contarem algunes d'estes històries... Podràs endevinar de qui es tracta?

Falla Poble de Silla

Un Nadal molt especial

- Hui és una nit molt especial –digué la Lluna de València mentre totes les menudes constel·lacions s'assentaven al seu voltant. Comença l'hivern i arriba un dels moments més especials per als xiquets i les xiquetes. Sabeu de què parle? Clar que sí, de Nadal!

- No hi ha res que m'agrade més que Nadal! –digué el cabrit– Però estic un poc trist, al periòdic de hui que tenia el meu iaio en les mans deia que molts xiquets i xiquetes no tindran joguets estos dies. Podríem nosaltres fer alguna cosa per ells i elles?

- Este cabrit... Sempre tan responsable i intel·ligent! –sospirà la Lluna de València. Us contaré una història que, de segur, us ajudarà a saber què fer:

Una vegada hi havia, no fa massa temps, a la nostra província, València, una desgràcia molt, molt gran: una gran inundació que arrasà pobles sencers. Tan gran que moltes de les seues viles s'havien quedat sense llums ni arbre de Nadal. Els infants no podrien rebre la visita dels Reis Mags, sense llums, passarien de llarg! Al casal d'una antiga falla de Silla hi havia un cabrit, Capricorn, que no deixava de fer voltes a este assumpte:

- No hi ha dret! –deia als seus amics fallers– Centenars de xiquets i xiquetes com nosaltres no podran celebrar este Nadal. i si els ajudem?

- Però nosaltres som molt menuts, què podem fer?

- Construirem arbres màgics de Nadal per a ells i elles! –digué amb il·lusió Capricorn.

El cabrit Capricorn es va posar a treballar ràpidament. Va reunir tots els seus amics i amigues, fallers i falleres de totes les comissions, i al veïnat del poble. Junts van aconseguir tota mena de material reciclat com fusta, branques, cartó, botelles, roba vella, pintura, llums i molt més!

Sembla que la notícia es va escampar per tots els racons del país i, prompte, serien molts els voluntaris i

Llibret Infantil

voluntàries que amb les seues pròpies mans havien creat tota classe d'arbres i llums de Nadal. Ara sols quedava repartir-los per tots els pobles afectats. Capricorn, amb l'ajuda d'uns trineus molt especials conduïts per bombers, agricultors, policies, etc., va aconseguir en temps rècord que tots els xiquets i xiquetes de la província de València tingueren els seus arbres de Nadal ben il·luminats. Majors i menuts reien i s'abraçaven quan, la matinada del 6 de gener, tots els arbres de Nadal tenien els seus regals als peus.

Amb tot el que havia passat, Capricorn s'havia oblidat de fer la seua pròpia carta als Reis Mags, però, per a ell, ja s'havia fet realitat el millor dels regals: aconseguir el somriure de tots els xiquets i xiquetes afectats per la catàstrofe.

- Així que, volgut cabrit –continuà la Lluna de València–, la solidaritat i la unió de totes les persones podrà fer que la situació d'estos xiquets i xiquetes que has vist en el periòdic del teu iaio puga ser millor.

La màgia de les Fa es

- Lluna de València! –cridà emocionada la petita constel·lació amb forma de peix– A partir d'ara, iniciarem un dels mesos més divertits per a tots els xiquets i xiquetes de la província: coets, xocolatades, cercaviles, vacances...

- Tan menudeta i tan espavilada! –digué la Lluna mentre reia. Però tens tota la raó, estos dies estaran plens d'emocions i un grapat de bons moments per a menuts i grans. Voleu que us conte com va començar esta tradició de les Falles?

- Quin nom més bonic: Falles... –respongué la xicoteta constel·lació. Sí, per favor, Lluna, conta'ns la història.

- Heus ací que una vegada hi havia, fa molts anys, en un llac preciós, l'Albufera de València, vivia una parella de germans peixets, Pisci i Piscia, amb la seua família. Estos dos animals aquàtics passaven el dia junts recorrent cada racó de la immensitat del llac. Jugaven a ser grans herois, pirates, astronautes... Tenien una imaginació més gran que l'Albufera! Un dia, en mitat dels seus jocs, un gran soroll els va espantar, primer, i causar curiositat, després. Què seria aquella cosa tan forta? El seu esperit aventurer no els va permetre quedar-se quiets, així que anaren el més ràpid que les seues aletes els permetia per esbrinar el que ocorria. El soroll els va portar a la vora del llac, on un grup de persones pareixien discutir sobre algun assumpte que pareixia ben greu.

- Què farem amb tant de trasto vell? –digué un dels fusters del poble– Tots els carrers estan plens de mobles, cadires i fustes que no servixen per a res! - Has sentit el que criden? –preguntà Piscia.

- Calla! Que no escolte el que diuen. Però pareix que no saben què fer amb aquella muntanya de trastos... Pareix que quasi cau al cap a una xiqueta.

Els peixets no podien deixar de donar voltes a com podien ajudar a solucionar el problema del seu veïnat humà. Quan el sol va caure aquella nit i la lluna es reflectia en les escames de Pisci i Piscia, tot es va omplir de colors i començaren a brotar les flors més boniques mai vistes al poble.

L'endemà, quan la gent es despertà, tot allò que el dia d'abans eren trastos vells s'havien convertit en bonics ninots de colors. Alguns inclús es pareixien a les persones més conegudes del veïnat! El somni de Pisci i Piscia s'havia complit i, gràcies als dos, Silla, que així es deia el poble, s'havia omplit de llum, color i alegria.

A partir d'aquell març, la ciutadania de la vila decidí que cada any donaria la benvinguda a la primavera construint bonics monuments als quals anomenaren falles. i que cada 19 de març els cremarien per a fer desaparéixer les males energies i poder-ne construir uns de nou.

Pisci i Piscia se sentiren orgullosos de formar part de la màgia de l'origen d'una festivitat que perduraria en el temps per molts anys més.

El somni de dos xiquets

- Lluna de València, Lluna! –va cridar Virgui mentre corria a asseure's al seu costat. Esta nit, mentre donava la bona nit als més menuts, he trobat dos xiquets que no es podien adormir ni contant ovelletes... Pareixien inquiets i emocionats. Però no era la nit dels Reis Mags. No hi trobe explicació! Quina curiositat!

- En estes dates en les quals estem... –pensà la Lluna de València– jo diria que és per...

- Espera, Lluna –cridà Escorpí–, ens contes un dels teus relats per a resoldre l'enigma de Virgui? Són tan interessants!

- D'acord... –sospirà la Lluna– Vosaltres dos, que sou tan amiguets, de segur que us al·lucinarà el que us relataré.

- La ciutat de Silla es preparava per a un dels esdeveniments més emotius del mes –començà dient la Lluna. Esta setmana hi havia una comissió, la Falla Poble, que presentaria al món als seus màxims representants infantils i a la seua cort d'honor. Per a tots els xiquets i xiquetes era un moment molt esperat, amb el seu vestit regional, gaudirien d'un dia molt divertit.

Però hi havia un xiquet i una xiqueta per a qui el dia encara seria més especial i que no l'oblidarien mai: eren el president i la fallera major infantil de la seua comissió.

Dos constel·lacions vigilaven des del cel que res fallara. Virgui i Escorpí eren amants de les tradicions. Res els feia més il·lusió que participar en tots els actes que els fallers preparaven per a la seua festa.

Virgui i Escorpí somniaven en convertir-se en eixos xiquets somrients que, amb nerviosisme, creuaven la passarel·la el dia de la seua presentació infantil. Virgui desitjava ser la protagonista en el moment de la imposició de la banda de fallera major i ser, junt amb el seu president i amic Escorpí, l'encarregada de representar als menuts i menudes de la seua falla. Escorpí sabia que era una tasca emocionant, Llibret Infantil

divertida i molt seriosa, havia de treballar de valent junt amb la seua comissió infantil.

- Virgui, Virgui! –cridà Escorpí. Què fas que encara no estàs preparada? Una altra vegada somniant que eres tu la fallereta major?

- Algun dia ho seré, este desig es complirà –respongué amb resignació–, però no serà enguany. Saps que la Falla Poble ja té nous representants infantils?

- Clar, si esta vesprada serà la seua presentació i la de tots els xiquets i xiquetes. i tu... T'ho perdràs com no t'afanyes!

Arribà el moment, l'escenari estava preparat. Els llums a tot color, la sala impregnada de l'olor de les flors i la música era la melodia més bonica que podia acompanyar el moment més emocionant de la nit. El nom de Selena i César, els màxims representants, estava a punt de ressonar quan, de sobte, tot es va fer obscur. El treball i la il·lusió de tot un any estava a punt de desaparéixer...

- Escorpí, ràpid... Crida a totes les constel·lacions! Si treballem en equip, podrem ajudar els nostres amiguets i amiguetes falleres!!!

Quan totes les menudes constel·lacions es reuniren, la seua força i unió van fer que l'escenari brillara com mai i tinguera tota la il·luminació que necessitava, i Selena i César foren nomenats com a màxims representants de la Falla Poble de Silla. Des d'este moment, Virgui i Escorpí treballaren sempre junts per a mantindre l'esperit de les Falles viu cada any.

Ja cau el sol i ha a ibat l’hora que la Lluna de València uïsca com cada nit, així que, si voleu con nuar escoltant les seues històries, haureu d’esperar a demà. Però, abans, us desitja, junt amb totes les consteŀlacions, unes Fa es merave oses i plenes de moments esteŀlars.

Llibret Infantil

Racó d'escriptura

A la Lluna de València, li agradaria escoltar més relats per poder contar-los a les nits. Podries escriure el teu propi conte:

Baix quina consteŀlació has nascut?

Falla Poble de Silla

Vols

Resol els diferents enigmes que et presentem a con nuació...

Hi haurà regalets per als 3 primers fallerets o falleretes de la comissió infantil que envien les respostes correctes. S`entregaran durant la setmana infantil de març.

PARTICIPA!

Envia les respostes al correu: fallapoble.es.cultura@gmail.com Indica el teu nom i cognoms.

Llibret Infantil

ENIGMA 1

Baix quina consteŀlació del Zodíac han nascut els nostres màxims representants infan ls?

La resposta trobaràs si a la Lluna de València has escoltat.

ENIGMA 2

Resol este joc de mots encreuats.

La solució a l'enigma està en la primera etra de cada paraula on un número hi ha Solució

ENIGMA 3

Fent història:

Busca l'any de la plantà dels monuments infan ls de la nostra Fa a

La resposta trobaràs si preguntes als fa ers i fa eres del casal

A B C

ENIGMA 4 N otícia!!!

REVISTA FALLERA

BABILYON

Els quatre Regnes del Zodíac

Lema sobre el que treballa la comissió infantil

La Falla Poble de Silla busca artistes entre la seua comissió infantil

L`ar sta fa er enca egat de realitzar el monument infan l busca ajudants entre els més menuts de la Fa a Poble.

Sorprenent petició de l`artista faller, Sergio Alcañiz, que ha anunciat la seua intenció de rebre l`ajuda de xiquets i xiquetes de la Falla Poble de Silla per a realitzar l`esbós del monument infantil per a l`any 2025, que durà com a lema:

Babilyon, els quatre Regnes del Zodíac.

La notícia ha sigut rebuda amb gran entusiasme entre els fallerets i falleretes, que ja han començat a treballar en els seus projectes.

La Fa a Poble de Si a ha demanat als menuts i menudes que no s`obliden que en la nostra comi ió tots i totes som benvinguts i benvingudes, així que hauran de representar gures de tots els gèneres, de diferents races i dis ntes habilitats.

Llibret Infantil

ENIGMA 4 Has egit la notícia de la Revista Fa era?

Ajuda amb el teu dibuix al nostre ar sta fa er.

Solució ENIGMA 4

Envia la foto del teu dibuix junt amb la resta de solucions al correu electrònic

Llibret Infantil

Guardons Junta Central Fa era

Dis n u d’Argent

Gabriel Barbosa i Valero

Maria Guaita i Doménech

Sara Guaita i Doménech

Neyzan Huertas i Costa

Dis n u d’Or

Sara Benítez i Simó

Ada Cascos i López

Daniel Chamorro i Clavijo

Nayra Clarí i Martínez

Martina García i Cortés

Xav i García i Simó

Naia López i Cifre

Abel Lozano i De Paredes

Lucia Merino i Blanco

Guardons Interns

Carxofa d’Argent

Gabriel Barbosa i Valero

Maria Guaita i Doménech

Sara Guaita i Doménech

Carxofa d’Or

Vera Albert i Beneito

Sara Benitez i Simó

Andrea Buitrago i Piera

Ada Cascos i López

Daniel Chamorro i Clavijo

Nayra Clarí i Martínez

Martina García i Cortés

Selena Martínez i García

Celia Micó i Quintana

Adriana Molina i García

Artiz Zaragozá i Talavera

Martín Moreno i González

Lucas Moreno i Ortiz

Julia Nevado i Valero

César Pérez i Iranzo

Lucia Pons i Selma

Andrea Ramón i Albert

Mireia Silvestre i Riera

Isabel Tomás i Ballester

Jaume Vedreño i Nevado

Yolanda Vera i Aguilar

Neyzan Huertas i Costa

Selena Martínez i García

Ángela Martos i López

Celia Micó i Quintana

Adriana Molina i García

Artiz Zaragozá i Talavera

Xav i García i Simó

Naia López i Cifre

Abel Lozano i De Paredes

Lucia Merino i Blanco

Anna Monsoriu i Antón

Isaac Monsoriu i Antón

Martín Moreno i González

Lucas Moreno i Ortiz

Julia Nevado i Valero

Lucia Pons i Selma

Andrea Ramón i Albert

Mireia Silvestre i Riera

Jaume Vedreño i Nevado

Grup de Dansa

Xavi García i Simó

María Guaita i Domenech

Sara Guaitai Domenech

Selena Martínez i García

Ángel Moreno i González

Martín Moreno i González

Manu Ortega i Garrido

César Pérez i Iranzo

Mireia Silvestre i Riera

Llibret Infantil

Grup d'Espectacles

Sandra Alba i Mari

Vera Albert i Beneyto

Valeria Bailo i Chaves

Lucia Ballester

Alba Baviera i Martínez

Sara Benitez i imó

Ada Cascos i López

Claudia Fillol i Carreras

Javier Fillol i Carreras

Martina Garcia i Cortes

Naiara González

María Guaita i Doménech

Sara Guaita i Doménech

Adriana Magalló i García

María Magalló i García

Naiara Martinez i Cuenca

Selena Martinez i Garcia

Ines Nevado

Julia Nevado

Andrea Palau i Alba

Lucia Pradas

Elsa Puig i Romero

Leyre Puig i Romero

Leyre Sánchez i García

África Sancho

Mireia Silvestre i Riera

Vega Simo i Anton

Yolanda Vera i Aguilar

Falla Poble de Silla

Donem la benvinguda

Este any tenim nous fallerets, els més menuts del Casal!

La Falla Poble de Silla els desitja una vida plena de felicitat fallera, de jocs al Casal, d'il·lusió per la nostra tradició i que la melodia de la dolçaina els bressole a les nits.

Falla Poble de Silla

Visca l'amor

Este any hem tingut l`alegria de celebrar l`amor al nostre Casal de la mà de les nostres falleres

Esperem que la màgia del vostre enllaç siga eterna i que l´encantament de Harry Potter us acompanye per sempre en la vostra unió. La Falla Poble de Silla us desitja el millor en esta nova etapa que heu començat.

Falla

Per Érika Gimeno i Pérez

Vicent Andrés Estellés

Estimats lectors i lectores,

Sé que únicament soc un humil llibret faller, però voldria demanar-vos permís per a dirigir-me a vosaltres de la millor manera que conec: amb paraules i el cor posat en cada lletra escrita.

Voldria detindre el temps i fer una pausa en la voràgine d'escrits i imatges que en estes pàgines apareixen i que desprenen il·lusió i treball de tots els fallers, falleres, col·laboradors i col·laboradores, i amistats de la Falla Poble de Silla.

Prenc la paraula, amb el permís de tots vosaltres, i sent el portaveu d'una comissió a la qual un 29 d'octubre també se li va parar el temps.

Quan la llum de València es deixa veure i el sol juga a l'amagatall amb els núvols ennegrits que bufen amb fervor per donarhi caça, com qualsevol dia en la tardor de la nostra terra.

Quan en un sorprenent gir dels esdeveniments, el joc deixa de ser-ho; el sol ja no lluïx,

Poble de Silla

la foscor ha guanyat i, aliada amb el cel, que no deixa de plorar amb força, les gotes de pluja es fan paret.

Quan les parets són un riu entramat d'aigua, pedra, branques i fang; quan ja s'endinsa, inevitable, en les cases i pobles d'una València que queda nua, desemparada.

Quan els ponts que ahir desapareixien baix el mant d'aigua hui són el resultat d'un riu de solidaritat.

Quan la marea d'un poble malferit, però poderós, fa front a tot i a tots.

Quan l'ajuda no coneix de fronteres i en la mà porta el cor, només sap de coratge i unió.

Quan comença la vesprada i s'escolta entre el veïnat allò tan valencià de "si plou, la deixarem caure"; quan encara res fa sospitar l'infern que es viurà. Però comença a caure el sol i la pluja també cau, imparable, esquinçadora; i un riu dolent abraça i s'emporta el que va trobant al seu improvisat cabdal.

Quan l'infortuni d'aquells que són arrossegats pel corrent salvatge es fon amb el nerviosisme d'aquells que, tremolosos, s'agafen a la fràgil vida en finestres, balcons o barques de quatre rodes; i que observen, en imperiós silenci i amb el crit ofegat, el seu voltant.

Quan sembla mentida que la música, el color i el soroll que simbolitza València queda dissolt en un marge de fem i dolor.

Quan el cor valencià batega amb força, amb l'energia que la pròpia terra, la nostra terreta, li proporciona incansable. Quan la sabia i feroç natura ens parla, i sense paraules, ens convida a la reflexió. Quan és temps de dol, d'ajuda i de superació.

Però quan de nou s'òbriga el dia i el sol del Mediterrani torne a jugar amb més força que mai en la nostra terra, sempre anirà acompanyat d'aquelles persones que, junt amb ell i des d'aquell maleït dia, eternament faran brillar, des del cel, la nostra tan estimada València.

Però quan el silenci es torna valent i una fina línia de força i vida fa d'enllaç al poble.

Quan els llençols d'un llit que ahir dormia plàcidament hui són necessaris salvavides.

Dedicat a les víctimes de la Dana d'aquell 29 d'octubre de 2024

Articles d'opinió

Per Mª José Matías i Navarro

Gràcies Espanya, de tot cor!!!

Benvolgudes germanes i germans de tot Espanya,

volem expressar el nostre més profund agraïment a vosaltres per la immensa solidaritat que ens heu mostrat durant estos dies tan difícils. En moments com estos, quan la vida ens posa a prova, és quan més valorem la unitat i el suport incondicional dels nostres paisans. Veure com totes les comunitats s'han bolcat per a ajudar-nos, sense importar la distància, ens ompli d'orgull i esperança. Sentim de tot cor que formar part d'este país és un autèntic privilegi. Ens heu fet sentir acompanyats i abrigallats com una gran família unida. Un agraïment molt especial als valents voluntaris i voluntàries que ho van deixar tot per a vindre a la zona zero. Les vostres mans amigues han sigut la llum enmig de la tempesta i no tenim prou paraules per a agrair el vostre esforç i dedicació. Vosaltres sou el veritable esperit d'Espanya, una nació que s'unix davant les dificultats i demostra que podem amb tot. Gràcies per cada gest, per cada mostra d'estima i per recordar-nos que no estem sols.

que s'unix davant les dificultats i demostra que podem amb tot. Gràcies per cada gest,

Amb tot el nostre afecte i gratitud, els valencians i les valencianes.

Per Yolanda Aguilar i Zaragozà

Il·lusió, força i fang

Als representants del 2025,

mai en la vida hauria imaginat posar-me a escriure així. És un any que, sense dubte, recordarem sempre. Un any que ens ha posat a prova una vegada més, però que també ha tret a la llum l'esperit de la nostra terra, de la nostra gent i de les nostres tradicions.

Recentment, hem sigut colpejats per la força de la natura: carrers inundats, cases i comerços afectats... No obstant això, hem tingut la capacitat d'unir-nos i ajudar-nos. En cada cantó dels nostres pobles, hem viscut gestos de valentia, persones que sense dubtar-ho han eixit al carrer a ajudar el veïnat, la quantitat de voluntariat convertit en riuada.

Totes i tots hem treballat demostrant la solidaritat i la germanor, que són grans valors que duem la gran família fallera gravats al cor.

A partir del 29 d'octubre, sou símbol de resiliència, que és la capacitat de mantindre la calma en moments difícils, trobar solucions als problemes i desenvolupar fortalesa emocional i mental. A no res de començar amb els actes fallers, heu hagut de traure fang de tots els cantons, en casa, en casa dels iaios, amistats i salvar tota la vostra indumentària. Vos encomanem la missió de representar cada persona que ha viscut estos moments difícils

i cada un de nosaltres que, a pesar de les adversitats, continua avant amb força i alegria.

Que este escrit que compartim amb tant d'orgull siga la invitació a continuar endavant als 84 pobles afectats per la DANA. Que continuem cuidant-nos els uns als altres. Perquè cada falla que plantem, cada ofrena que fem a la Mare de Déu i cada cercavila pels nostres carrers és una capacitat de superació i d'unitat que caracteritza el món faller.

Representar les vostres falles és un honor que assumireu amb tot el vostre cor i estic seguríssima que ho fareu de manera excepcional. Responsabilitat, passió i amor per la festa; alegria, emoció, sentiment i compromís; el valor dels nostres costums, el significat de l'amistat i la unitat, qualitats que vosaltres teniu i que el món faller enguany les veurà de prop.

Vos desitge que gaudiu al màxim de les Falles 2025!

Articles d'opinió

Per Mª José Matías i Navarro

Orgullosos de ser valencians i valencianes!!!

En el cor del Mediterrani, baix el sol brillant i entre aigües cristal·lines, creixen les millors taronges del món, el veritable or de la nostra terra, que ens recorda com de fèrtil i pròspera és la nostra València. No ens podem oblidar de la nostra Albufera, on el paisatge es fon amb la nostra ànima i on, al capvespre, el cel ens regala pinzellades de colors que semblen fets per a nosaltres, per a recordar que, ací, la bellesa és part de la nostra vida diària.

Si hi ha alguna cosa que porta València en el cor de cada valencià i valenciana, és la

nostra paella. Eixe plat que no és sols arròs i sabor, sinó un reflex viu de la nostra història, de la nostra terra, de les nostres tradicions i de l'amor que posem en cada detall de la vida.

En el moment en què l'aroma d'una autèntica paella valenciana ix de la nostra cuina o en una reunió a l'aire lliure, l'entorn s'ompli d'una cosa més que ingredients. S'ompli de records, de generacions que han mantingut viva la tradició de cuinar amb paciència, de transmetre el coneixement de les nostres iaies i iaios que ens van ensenyar que el

secret està en la senzillesa, en el respecte pels ingredients de la nostra terra: l'arròs de l'Albufera, el pollastre, el conill, el garrofó, eixe toc inconfusible de romer i, sobretot, tot un art saber fer-la a llenya.

I si la paella és el plat que ens unix al volant d'una taula, les Falles són el batec que encén les nostres ànimes cada març. València, a Falles, es transforma. La nostra ciutat, com si es tractara d'un immens llenç, s'ompli d'art, de color, de foc i d'eixe sentiment indescriptible que només els qui el vivim entenem. Perquè les Falles són molt més que una festa, són l'ànima del nostre poble, un cant a la creativitat, a l'esforç i a la capacitat que tenim els valencians i les valencianes de convertir el que és quotidià en una cosa extraordinària.

I com no, no m'oblidaré de la nostra Geperudeta, la nostra Mare de Déu dels Desemparats que brilla amb una llum especial, que no sols és la mare dels valencians i de les valencianes, sinó que també és el símbol de la nostra fe, de la nostra unió i del nostre amor per tot el que ens fa grans.

Cada maig, els carrers de València es visten de gala per a celebrar el seu dia, un moment en el qual el fervor de milers de persones batega a l'uníson. L'ofrena de flors és més que una tradició, és un acte d'amor, una expressió de la devoció que sentim per ella. Perquè la Mare de Déu no és només la nostra patrona, és el refugi dels nostres cors, la protectora que mai ens abandona, que cuida els més humils, els més necessitats. A les seues mans, depositem les nostres alegries i les nostres penes amb la certesa que sempre

està amb nosaltres vetlant pel seu poble. En la nostra terra, no sols mirem cap arrere amb respecte per la nostra història, sinó que també mirem cap avant amb esperança i ambició. La nostra Ciutat de les Arts i les Ciències, eixe símbol de modernitat i avantguarda, ens recorda que València és una ciutat que abraça el futur, que no té por als nous desafiaments i que sempre està en moviment.

I com no, el nostre himne! Què és més que una melodia, és el batec del nostre poble, el fermall d'or que culmina amb orgull i emoció cada acte, cada celebració que ens unix. En cada nota i en cada paraula, sentim la força de la nostra història, la bellesa de la nostra terra i l'orgull de ser valencians i valencianes. i quan sona, no hi ha cor que no es commoga, no hi ha ànima que no vesse una llàgrima d'emoció, perquè ser de València és sentir eixe himne com una part de la nostra identitat, un tribut als qui som, a la nostra estimada terra.

Hui vull cridar al món que estem orgullosos i orgulloses de ser valencians i valencianes!!! Som fills i filles d'una terra que brilla amb llum pròpia, una terra plena de bellesa, cultura, esforç i passió. Som un poble que sap gaudir de les seues tradicions, però que no té por de mirar cap al futur.

I per això, amb la mà en el pit i la mirada al cel, diem amb orgull: Amunt València! Perquè no hi ha sentiment més gran que el de ser part d'esta meravellosa terra.

Articles d'opinió

Per Nerea Gomar i Luz. Fallera Major de Silla

Què són les Falles?

Visc a la província de València i ací les festes que predominen són les Falles durant el mes de març, el mes més volgut dels valencians i de les valencianes. Soc fallera des que vaig nàixer, com solem dir, "fallera de bressol" i crec que per això puc expressar a la perfecció el que sent per estes festes i el que són, ja que, des de ben xicoteta, visc les Falles a flor de pell i formen part essencial de la meua vida. Les Falles són llum, festa, el que ens posa els pèls de punta en escoltar el nostre himne, són amistat, unió, orgull, flors, música, olor de pólvora, monuments, foc, art, moments inoblidables i, sobretot, són germanor.

Porte en la mateixa comissió des de sempre i, malgrat que tot el que celebrem m'agrada amb la mateixa intensitat, el que més m'agrada és l'ofrena en honor a la nostra mareta, el dia dels premis i la plantada dels monuments. El que menys m'agrada és el dia de la cremada, quan tot s'acaba i fins a l'any que ve no torna, però és que les Falles són això, tornar a renàixer de les cendres per a començar un nou cicle.

Articles d'opinió

Per Toni Gil i Más

El dia de la plantada

Un dels actes de més rellevància de la festa de les Falles és, sense cap dubte, el dia en el qual el monument aplega a la plaça, transportat per vehicles de gran envergadura. Les peces més grans van apareixent a poc a poc i ocupant la major part de l’espai al mateix temps que vehicles més xicotets van portant els ninots i les peces de menor dimensió.

Però, quan la grua puja les peces centrals, els artistes les van encaixant i, finalment, puja el remat i el col·loca en la part més alta de la falla, un sentiment d’orgull i satisfacció recorre el cos dels fallers. És una sensació que sols es pot descriure des del fervor faller.

Antigament, les falles es plantaven al tombe, i la nostra falla va ser plantada així durant sis anys, des de 1979 fins a 1984. El tombe consistia a encaixar en terra les peces centrals fins a la rematada i, després, els fallers, a les ordres de l’artista, alçar a pols tot el monument fins que quedara dret. i era una sensació que mesclava orgull i satisfacció amb una bona dosi de fervor. Naturalment, les característiques del monument ho han de permetre, ha de ser amb un cos central ben armat i amb altura de forma que la part alta del monument forme una torre i ja, en la part baixa, van les peces grans que es col·loquen després.

Hui, les dimensions i les formes ho impedeixen, però la labor de transportar i, en acabant, ajudar a col·locar cadascuna de les peces també produeix eixe sentiment, sobretot quan veus que el monument va prenent forma. i ja quan les mans de l’artista i la colla d’ajudants han deixat la falla totalment acabada, ve el moment de donar el toc d’elegància que ha de tindre la falla, col·locant la gespa, la grava, les pedres decoratives i tots els adorns que siguen necessaris per a deixar el monument ben lluït. Eixa labor la desenvolupa, principalment, la gent jove, que posa molt de cor, bona voluntat i una bona dosi d’art i imaginació. Després, vindrà la plantada de la falleta, i això és gaudir el màxim exponent en veure com l’artista va creant una obra d’art. Com va ajustant les diferents figures al cos central i va donant vida a una fantasia, segons resa la temàtica de l’explicació.

I més tard, al sopar de la plantada, el que obri la gran festa, amb la recollida i plantada dels ninots de l’exposició, acabar de posar els darrers detalls i esperar el jurat de l’endemà. Posteriorment, vindran dies de gran tradició i actes de tota mena que ocuparan la major part del temps i esgotaran les forces al més pintat, però el dia de la plantada sempre quedarà com un dia especial per a tot faller.

Articles d'opinió

Per Francis Gimeno i Pérez

Falles en Igualtat, un equip perfecte

Les Falles són tradició, festa i cultura, però també són un espai on la societat es reflecteix, on cada monument, cada ninot i cada crítica ens parla de la vida quotidiana i dels temes que ens importen. Un dels temes molt importants i que mai deuríem de deixar de reivindicar a totes les comissions falleres es la igualtat.

La història de la lluita per la igualtat no és nova. De fet, és una lluita tan antiga com la humanitat. Al llarg dels segles, les dones han alçat la veu per reivindicar els seus drets, per reclamar un lloc en una societat que, massa sovint, les ha deixades al marge. Hui, esta lluita continua més viva que mai. A les comissions falleres tenim dones valentes, des de les més anònimes fins a les més conegudes, que han obert camí per a les generacions futures. Dones que dia a dia lluiten en les seues llars, en els seus treballs i

en els seus barris i que amb tot es fan càrrec de dur endavant llocs molt importants en una junta directiva de la seua volguda falla.

El feminisme, com el foc de les Falles, no s’apaga mai. És un moviment que naix de la necessitat de justícia i d’equitat, i que busca crear un món més igualitari per a totes les persones, independentment del seu gènere. Hi ha que reforçar que el feminisme no és una moda passatgera, sinó un moviment necessari per a aconseguir una societat més justa i equilibrada.

Les Falles sempre han tingut una vessant crítica perquè, a més de festa son una oportunitat per a reflexionar sobre el paper de la dona en la nostra societat. Com volem que siguen les Falles del futur? Ens imaginem unes Falles més inclusives, on la igualtat no siga una excepció, sinó la norma.

Les falles com a col·lectiu deuríem fer un esforç per avançar cap a la paritat en tots els àmbits de la festa: des de la junta fins a l’organització dels actes, des de la visibilitat de les dones en els monuments fins al reconeixement del seu treball.

Soc una dona que ha tingut la sort de nàixer a una família fallera de cuna i que amb el pas dels anys he vist com tant les dones com els homes del meu voltant han anant ocupant llocs molt importants a la comissió. No voldria deixar fora a cap dona de la meua família i voldria nomenar sobre tot a la meua iaia Angelita, que amb valentia ens va fer voler a la nostra falla, treballadora e incansable sempre. Les meues cosines i germanes sempre ballant, treballant, i passant nit i dia pensant i llançant noves idees per vore la seua falla al més alt. La meua mare i les meues ties sempre dispostes a fer xocolata,

entrepans, etc. al costat d'altres dones molt importants en la falla. i ja arriba la quarta generació, la meua neboda que amb vint anys porta el foc de la festa i del treball per la falla dins seu.

Pense que les falles i la igualtat fan un gran equip, perquè si hi ha una cosa que compartim és el desig de canviar el món, encara que siga a la nostra manera. Igual que les Falles es reinventen cada any, el feminisme ens demana que canviem el que no funciona, que tirem a terra tot allò que ens fa desiguals i construïm alguna cosa millor. Que no ens falte mai el treball en equip, perquè les Falles són de tots i totes! Estic segura que, junts, podem fer que siga una festa més gran i més justa.

Articles d'opinió

Per Mª José Matías i Navarro

L’educació: la clau per a un futur més just i més feliç

L'educació és un dels tresors més importants que tenim com a societat. No sols es tracta d'aprendre matemàtiques, història o anglés, sinó de desenrotllar les nostres habilitats per a viure millor i entendre'ns entre nosaltres. Imagina una societat en la qual tots sabem com gestionar les nostres emocions, com ser més empàtics i com respectar-nos els uns als altres. Seria un lloc més just, més pacífic, on els problemes es resoldrien de manera més fàcil i on hi hauria menys conflictes.

Quan aprenem, no sols ens fem més intel·ligents, també ens tornem més conscients del que ens envolta i de com les

nostres accions afecten la resta. Una bona educació ens ajuda a cuidar la nostra salut mental, a portar-nos bé amb les persones que ens envolten i a ser més felices. A més, ens prepara per a prendre decisions importants i ser responsables amb el nostre futur.

Si tots i totes tinguérem accés a una educació completa, tant en coneixements com en emocions, viuríem en un món més sa, on les diferències no es convertirien en baralles i on podríem treballar junts i juntes per a resoldre qualsevol problema.

JUNTES i JUNTS PER L’EDUCACIÓ!!!

Per Yolanda Aguilar i Zaragozá

Continuen vius els estereotips de gènere en el segle XXI?

Analitzem la manera com la ciutadania percep els trets de personalitat que tradicionalment s’associen a homes i dones, així com els rols que ocupen en la societat. Els estereotips de gènere continuen ben vius, especialment en el grup d’entre 26 i 40 anys. És en esta franja quan s’experimenten moltes de les situacions que situen les persones definitivament en el món adult (com ara incorporar-se al món laboral, formar una família o tindre descendència), i això podria impulsar a assumir o interioritzar regles socials tradicionals.

en la societat actualment. Els estereotips poden ser perjudicials quan limiten la capacitat de la gent per desenvolupar les seues habilitats personals o prendre determinades decisions en la seua vida en relació amb la seua formació o professió (Ellemers, 2018). Fins a quin punt les persones (especialment les més joves) s’identifiquen amb els trets i els rols que tradicionalment s’esperen de dones i homes?

Resum dels resultats de l’enquesta en línia GenYstereo, en 2022, a 5.012 participants que constitueixen una mostra representativa de la població espanyola entre 16 i 75 anys.

Els estereotips de gènere són idees preconcebudes que es tenen de manera conscient o inconscient sobre les característiques, els comportaments i els rols que homes i dones presenten en la societat. Estes idees perfilen les dones com a comprensives, empàtiques, conciliadores, cuidadores (el que es coneix com a trets «comunals») mentre que els homes es perceben emprenedors, competitius, segurs de si mateixos, amb capacitat de lideratge (és a dir, trets «agèntics» d’acord amb Eagly i Wood, 2016). La teoria dels rols socials (Eagly i Karau, 2002) suggereix que aquestos estereotips són el resultat dels diversos papers que homes i dones han ocupat tradicionalment i continuen ocupant

S’identifiquen amb 16 qualitats personals. Les primeres huit qualitats es refereixen al desenvolupament de la realització personal i el lideratge, i s’associen tradicionalment a la idea de masculinitat: ambició, competició, conflicte, emprenedoria, independència, lideratge, assumpció de risc i seguretat. En canvi, els últims huit atributs estan orientats cap a la consideració del benestar dels altres i s’associen de manera típica a la idea de feminitat: afecte, amabilitat, comprensió, empatia, saber escoltar, preocupar-se pel que pense la resta o pel seu benestar, i preocupar-se per l’aspecte físic (Trapnell i Paulhus, 2012).

Falla Poble de Silla

Articles d'opinió

Les respostes per terme mitjà mostren que els homes s’identifiquen més que les dones amb els trets agèntics, especialment la competició, el risc i el lideratge, amb l’única excepció de la independència. En canvi, les dones s’identifiquen amb els atributs comunals, especialment l’empatia i la preocupació pel benestar dels altres.

A la pregunta «en general, considereu que cada un d’estos 16 trets de personalitat són més típics d’homes o de dones?». El percentatge de respostes amb una visió tradicional dels trets típicament femenins en la societat és més gran que el dels masculins, fins a un 30% del total de participants declaren que escoltar els altres o tindre molta cura de la imatge física és un tret típic de dones. En canvi, de tots els trets percebuts com a típicament masculins, només en un (el risc) el percentatge de resposta supera amb escreix el 20%. Encara més, en el cas d’alguns trets masculins, com ara la independència, el lideratge o la seguretat, els percentatges de resposta baixen per davall del 10%.

gent gran o familiars malalts, i cuidar els fills; i el percentatge de participants que pensa que els homes estan més ben preparats per a liderar equips de treball, ser portaveu d’un partit polític o posar en marxa una nova idea comercial (start-up). Els resultats són ambivalents. D’una banda, els percentatges generals de resposta per als rols associats tradicionalment als homes (com ara, liderar equips o posar en marxa una nova idea comercial) són relativament baixos i superen el 7% només en el cas del lideratge d’equips de treball, i això indica la superació de l’estereotip que les dones estan menys capacitades que els homes per desenvolupar esta mena de rols en la societat. Pel que fa a les diferències de gènere, no són rellevants.

Els estereotips de gènere també es poden mesurar a partir de la percepció de la gent dels rols que homes i dones desenvolupen en la societat (Ellemers, 2018).

A la pregunta «algunes persones pensen que homes i dones tenen habilitats i talents diferents?» Es mostra les diferències entre homes i dones en el percentatge de participants que pensa que les dones estan més ben preparades per a tindre cura de

D’altra banda, els percentatges generals de resposta en el cas dels rols associats tradicionalment a les dones (com tindre cura de gent gran o familiars malalts, o cuidar els fills) són més alts, ja que el 35% dels participants pensa que les dones estan més capacitades per a esta mena de tasques, i així confirmen l’estereotip que les dones tenen més habilitat per a les cures i que els homes tenen una lleugera tendència més elevada a expressar esta opinió estereotipada sobre les cures.

En un total de 12 àmbits professionals, quin es considera que era més adequat per al desenvolupament d’homes, de dones, o d’homes i dones per igual.

Falla Poble de Silla

Articles d'opinió

Els resultats són ambivalents, ja que els percentatges dels qui declaren que els àmbits professionals són més adequats per a les dones no supera mai el 15% del total de participants. No obstant això, els percentatges més elevats es concentren en els sectors més feminitzats, com ara la sanitat, l’educació, l’art o les faenes d’oficina. Pel que fa a les diferències de gènere, els homes solen mostrar visions una mica més estereotipades que les dones, especialment en el cas del sector sanitari, i presenten diferències estadísticament significatives amb les dones.

Quan es demana als participants que identifiquen cada tret com més típic d’homes o de dones en la societat, els estereotips afloren amb més claredat, sobretot en el cas de les dones, que s’associen a qualitats com l’empatia, l’escolta o l’afecte. Encara que les idees convencionals de lideratge masculí sembla que estan en declivi entre les generacions més joves, als homes se’ls continua associant més que a les dones a funcions emprenedores. Però, potser, el resultat més clar és la vinculació de les dones amb tasques associades a les cures. Per acabar, els estereotips de gènere es mantenen en l’esfera professional, especialment en els àmbits més feminitzats (com la sanitat i l’educació).

Els resultats de l’enquesta suggereixen la persistència d’estereotips de gènere en la nostra societat, sobretot pel que fa als trets de personalitat que s’atribueixen a homes i a dones, però amb alguns matisos importants. Els homes tendeixen a autoidentificar-se més amb trets com el lideratge i l’emprenedoria, i les dones amb trets com l’empatia i la comprensió, i es confirma així la teoria dels rols socials (Eagly i Wood, 2016).

i les dones amb trets com l’empatia i la sens dubte, una assignatura pendent en la nostra societat.

Estos resultats indiquen que, malgrat els avanços en la promoció de la igualtat entre homes i dones a Espanya, els estereotips de gènere continuen influint en les percepcions i decisions dels ciutadans, i això suggereix que encara queda camí per recórrer per interioritzar aquestos progressos. Superar els estereotips de gènere tradicionals és, sens dubte, una assignatura pendent en la nostra societat.

8 de març de 2024, Dia de la Dona

El passat 8 de març de 2023, el nostre casal es va tenyir de morat per a commemorar el Dia Internacional de la Dona. Esta era la primera vegada que se celebrava este dia així, recorde anys en què al dia de la dona es feien sopars únicament de dones, però, en esta ocasió, pensàrem que el millor seria que fora com una nit més a la carpa, en què totes i tots ens reunim per a sopar, però amb la intenció no de només compartir moments especials, sinó de reflexionar sobre este dia i reafirmar el compromís de tots i totes amb la igualtat.

L'equip de cultura i l'equip de xarxes organitzàrem el sopar al voltant del tema

Articles d'opinió

Per Claudia González

#CREMEMELMASCLISME. Vestirem la carpa per a l'ocasió amb una decoració cuidada i significativa, amb tapets morats, adhesius i photocall amb frases inspiradores que ens recordaven els valors del feminisme. Un dels elements més simbòlics de la nit va ser una bústia amb este lema. Convidàrem a totes les persones a escriure frases, comentaris o situacions masclistes que hagueren viscut, presenciat, escoltat o que pensaren que devien estar. Totes les aportacions s'inseriren dins de la bústia perquè l'últim dia de Falles es col·locara a la falla per a ser cremada, simbolitzant el nostre desig d'alliberar-nos d'estes actituds i conductes que no volem al nostre món, cremant així el masclisme.

Articles d'opinió

Un altre dels treballs que vam fer per a esta nit les dos delegacions va ser un vídeo que projectàrem, el qual feia un recorregut per la història del feminisme explicant sobretot els seus inicis. Aquest, pense, va ser un moment educatiu que convidava a reflexionar sobre com hem avançat i quant ens queda per fer, i animar al fet que mai ens oblidem de per què cal continuar lluitant per la igualtat entre homes i dones.

Per a acabar la nit, no ens vam voler oblidar d'unes dones que, durant anys, han sigut el cor de la nostra falla, les "iaiis", dones que, amb esforç, dedicació i amb molt d'amor, s'han encarregat d'innumerables tasques que, de

vegades, poden passar desapercebudes, però les quals són indispensables. Per este motiu, Natalia i jo vam llegir un text dedicat a totes elles, va ser el nostre xicotet homenatge per mostrar-los el nostre agraïment i recordarlos quant les valorem.

Va ser una nit de celebració i reflexió, una ocasió especial que, gràcies al gran treball de totes les companyes de la delegació de xarxes i de la delegació de cultura, esperem que haja quedat en la memòria de la comissió i que ens motive a continuar construint una societat més igualitària. Perquè el feminisme també se celebra a la Falla Poble de Silla.

Falla Poble de Silla

VA PER TU PEPE!

En el nostre article anterior, hem explorat la importància de la salut mental i com el suport de la societat juga un paper important en el benestar emocional. Enguany, em toca fer un homenatge a una persona molt especial de la nostra falla que va patir una malaltia mental molt dura i, per desgràcia, molt estesa en els nostres temps, una persona que va encarnar un esperit de suport i germanor, el president de la nostra FALLA POBLE DE SILLA durant els anys 1984, 1985, 1986 i 1987, D. José Miñana Primo. Per a capturar verdaderament qui era José, he volgut compartir amb vosaltres una entrevista que vaig fer a la seua filla i que he volgut traslladar directament, perquè val la pena llegir el seu testimoni, en què demostra com era realment i tot l'afecte i admiració que té al seu pare.

Per

M.ª José Matias i Navarro

Hi ha figures en la vida que, encara que se'n vagen, mai desapareixen. Romanen en els records, en els valors i, sobretot, en el cor de qui els ha estimat amb profunditat. Així ens descriu Mari Carmen a son pare: un home que, segons les seues paraules, va ser, és i ho serà "TOT" per a ella, el seu germà i sa mare. Un far (ESTRELLA) de llum i bondat que continuarà guiant-los, fins i tot, des del cel.

Era una excel·lent persona, treballador, honest i molt noble. Era discret, no li agradava anar en boca de ningú, encara que, per com era d'alegre, pareix que, com se sol dir, "no havia trencat un plat", perquè sempre estava disposat a fer xirigotes!

Articles d'opinió

Un home que era tan senzill com extraordinari. Un treballador incansable, un home que feia cada tasca amb la millor voluntat, sense una queixa, sense cap recel. Era l'exemple perfecte que transmetia als seus fills: la importància de ser respectuós amb els altres, d'ajudar des del cor i de viure amb humilitat. Ens deia que passar desapercebut no és perdre's, sinó deixar una empremta de bondat que el temps no pot esborrar.

Era molt més que un pare; era un amic, un company de vida, un exemple viu de bondat, honestedat i treball. Sempre discret, sempre fidel als seus principis, amb una alegria que encomanava a tothom que tenia la sort de conéixer-lo. Aquell somriure que mai oblidarem, com ens conta Mari Carmen, era la seua carta de presentació.

En el seu dia a dia, era una persona molt normal, només es dedicava a treballar i complir amb les seues obligacions, no deia a res que no, vull dir, que el treball que havia de fer, el feia sense piular amb tota la seua bona voluntat. Quan pense en ell, en la meua cara es reflectix felicitat perquè m'ix un somriure, perquè tot en ell, per a mi, ha sigut especial i he tingut un vincle molt especial amb ell.

Com deia, una persona amant de les tradicions, de la música, del ball i, sobretot, de les FALLES. Ens transmetia i ens inculcava els valors de la FESTA TRADICIONAL i dels costums del poble perquè mai oblidarem d’on érem, i com

no, ens inculcava que participàrem en tot allò que poguérem. Tampoc no puc oblidar el dia del Crist, que era un dia molt especial per a la meua família i, per suposat, una tradició que portem al cor.

El dia del Crist no era només una celebració per a ell. La tradició de portar el Crist o participar en la processó no era només una obligació, sinó un acte d'amor i respecte. Ell sempre complia amb dedicació i, com era d'esperar, ho feia al costat de la seua dona, qui també compartia esta devoció com a cambrera del Santíssim Crist de Silla, un honor que més tard també ostentaria la seua filla, M. Carmen, i el seu fill, José; fidel a la tradició, acompanyava amb els seus amics com un dels cirialots, portant la llum que il·luminava el camí del Crist en una nit plena de fervor i solemnitat.

FALLES, el que representa per a la nostra família és molt més que una tradició, és la FAMÍLIA fallera que portes al cor. Tots els moments més especials de la meua vida ha sigut present i al meu costat, no podria haver tingut millor acompanyant, que el meu PARE. Si parlem de FALLES, durant quatre anys va ser president d'esta meravellosa comissió, la nostra, la FALLA POBLE DE SILLA, i especialment en el meu any com a FM, el 1987, va ser el meu president, un any inoblidable i el més especial.

PEPE va ser un autèntic faller de cap a peus. No només va viure la festa, sinó que la va liderar com a president de la nostra Falla Poble de Silla durant quatre anys plens de

moments màgics. Especialment, el 1987, un any irrepetible, el seu últim any com a president que va tindre l'orgull d'acompanyar la seua filla que era la nostra fallera major. Pare i filla junts en cada acte, compartint riures, emocions i l'amor per la seua comissió, una gran família que ell va cuidar amb la mateixa estima que la seua pròpia.

Li agradava molt ballar, jugar al truc, el dominó i altres jocs. Com a bon agricultor, li encantava el camp, també la platja i gaudir dels amics i família. Com a qualitat, destacaria la seua BONDAT, honestedat i la seua alegria, sempre amb un somriure que mai oblidarem. Ha sigut una molt bona persona i molt volguda al poble.

Al seu costat, hem sigut MOLT FELIÇOS tant el meu germà com jo. Sempre ens ha inculcat bons valors, ens deia que fórem respectuosos amb tothom i, molt especialment, amb les persones majors. Que tractàrem de passar desapercebuts en la vida i que férem sempre el bé pels altres, que la vida segur que ens retornaria tot el bo, però, sobretot, que fórem bones persones.

Amb els amics, era feliç i sempre estava fent xirigotes, ell era feliç amb la gent que volia i se sentia volgut. M'agradaria que el recordaren com una molt bona persona, honrada, treballadora, un home de bé, feliç, sempre disposat a ajudar els altres.

Ser president de la comissió?

Com a faller i amant de la festa fallera,

representar la seua comissió, LA FALLA POBLE DE SILLA, va ser emotiu i carregat de responsabilitat. Tindre un càrrec com a PRESIDENT és molta faena durant tot l'any, no sols la setmana fallera. Si no tens al costat una la família que t'acompanye, es fa difícil de portar, però, en el cas de mon pare, estàvem al seu costat i disposats a fer el que fera falta per ell i, per descomptat, per la nostra falla.

Durant els quatre anys del seu mandat com a president, tots plens d'anècdotes, el més especial va ser en 1987, l'any en què jo vaig ser fallera major. Quin millor acompanyant podria tindre que mon PARE? A tots els actes junts, cosa que va fer que fora molt especial per a tots dos.

El moment de ser president?

Va ser l'any 1983-1984, en aquell any llavors tota la família era fallera: ma mare, el meu germà i jo. Sempre hem viscut la FALLA des de dins com una GRAN FAMÍLIA. Tant els amics dels meus pares com els meus i del meu germà han sigut fallers sempre. En aquells dies, no dubtàrem a donar-li suport i animar-lo perquè no dubtara a prendre la decisió de ser PRESIDENT d'esta GRAN comissió, ja que sempre estaríem al seu costat.

La setmana fallera?

U f, la casa, com la de tot faller, una casa de bojos!!! Ens vestíem tota la família per a participar en tots els actes, llavors, tot estava col·locat en el menjador com una exposició, vestits de fallera en maniquins, cancans/sinagües, bruses... Tot penjat i

Articles d'opinió

preparat per a canviar-se d'acte a acte i estar a punt i sense perdre el temps per a poder arribar a temps a tots els actes i al casal... En fi, una casa amb una exposició oberta d'indumentària valenciana durant la setmana fallera.

He de dir que, en aquella època, celebràvem concursos diferents dels de hui dia, féiem RAL·LIS humorístics, calia buscar pistes i feien proves molt divertides.

S'implicava tota la comissió perquè calia buscar pistes per tot el poble, ens feien buscar coses com ara ferramentes del camp: aixades, forques de tres puntes i coses així; era molt divertit, hi participava tota la comissió.

El llegat que va deixar el meu pare podria dir que és la GERMANOR, en general en la nostra comissió, i a totes les FALLES, així ho va intentar.

Jo, del meu pare, SEMPRE estaré ORGULLOSA perquè, tot el que ha fet, ho ha fet de COR i amb HONESTEDAT i BONDAT. Un home que ha tractat d'estar bé amb totes les comissions de falla del nostre poble amb GERMANOR i a la disposició de tot el que el necessitara.

Què puc dir de mon pare?

Que ha sigut la meua llum, sempre en el meu camí. No podria haver tingut millor pare, he sigut molt feliç al seu costat, sempre he tingut un vincle molt especial amb ell. Parlar d'ell em provoca un somriure que no puc evitar, de veritat que ha sigut la persona que més he volgut i voldré, i m'he sentit molt volguda per ell. Tant el meu germà com jo, no podríem haver tingut un pare millor!!!

ESTEM MOLT ORGULLOSOS DE TU!!!

Falla Poble de Silla

Lozano, adeu, amic i faller

Per la teua falla

El pas del temps s'emporta a poc a poc els més veterans i, en el cas que ens ocupa, un dels fallers més antics de la comissió, ja que Lozano era faller des dels primers anys i, encara que no sempre ha format part de forma activa, mai ha perdut la vinculació amb la que ha sigut sempre la seua falla. Era eixe faller que sabies que sempre estava ací per a allò que fera falta, perquè tenia una destresa amb les manualitats com ningú. Sabia fer de tot, era bon fuster com també t'instal·lava algun llum, muntava escenaris per als nostres actes, t'apanyava una persiana o et feia una taula. Si s'havia d'apanyar alguna cosa en el casal, Lozano era el comodí per a solucionar el problema. i allò que dominava i més li agradava era tot el tema d'instruments i equipament de la banda de cornetes i tambors que, en aquells primers anys formava, part de la nostra falla. Ell era l'encarregat del manteniment de la banda al mateix temps que del casal. Els components de la banda estaven encantats amb ell perquè, encara que tenia molta més edat que ells, perquè eren tots molt jovenets, era eixe amic que és com un germà major al qual recorres quan tens algun problema i al que van dirigides totes les bromes que aguanta fins que es rebota, la qual cosa encara ho fa més graciós.

Era aficionat a tirar masclets en les despertades fins que un dia li van rebentar la mà i es va passar part de les Falles en l'hospital. Però, per sort, es va recuperar i no tingué seqüeles que el dificultaren en el seu treball. Així i tot, li va servir per a sentir l'estima de tots els fallers i falleres que vàrem mostrar la nostra preocupació i el vàrem animar perquè es recuperara. També li agradava disfressar-se tant per carnestoltes com en la cavalcada del pregó i les nits de Falles. i fer fotografies i filmacions de tots els actes que féiem. Tant disfresses com fotografies, les conservava amb molt d'afecte i són un testimoni gràfic d'aquells primers anys en què no abundaven les imatges i que els familiars devien mantindre.

Després de passar uns anys, va deixar de ser faller, però sempre s'ha mantingut molt vinculat i cada setmana fallera no faltava la seua visita a la carpa per a saludar a les moltes amistats que sempre ha tingut en la falla. Una falla de la qual se sentia orgullós d'haver-ne format part des dels seus inicis i que per això vol acomiadar-se d'ell mitjançant les pàgines d'este llibret, per a deixar testimoni d'este xicotet homenatge a un dels fallers més entranyables.

Programació

Programació

Falla Poble de Silla

17 gener

IANUARIUS

11

y 12 gener

Cap de setmana molt especial amb les presentacions oficials de les Corts d'Honor i dels màxims representants de la AC Falla Poble de Silla.

Sopar en el casal. En finalitzar, els nostres artistes fallers ens mostraran els esbossos dels monuments per a l’any 2025.

19 gener

12:00 h.: Primera arreplegada i després dinar en el casal.

24 gener

22.00 h: Sopar en el casal. En finalitzar, farem l’acte de penjada de quadres dels representats per a l’any 2025. Els representants de l’any 2024 penjaran els seus quadres com a record del seu regnat.

Presentació interna per a aquells fallers i falleres que no es pogueren vestir a la presentació oficial.

26 gener

12.00 h: Segona arreplegada i després dinar en el casal.

31 gener

22.00 h: Sopar en el casal. En acabar, entrega de claus als màxims representants. Penjada a l’estendard dels corbatins.

Programació

7 febrer

FEBRUARIUS

2 febrer

12:00 h.: Tercera arreplegada i després dinar en el casal.

19:00 h.: Reunió general i acte Junta Local de presentació d’esbossos.

8 febrer

12:00 h.: Festa de Quint i tapa.

15:00 h.: Continuem la festa amb el Tardeo Remember.

17:00 h.: DJ Klass.

14 febrer

22.00 h: Sopar en el casal. Després, tindrem un amorós Bingo sorpresa.

15 febrer

Penjada de banderes en les cases dels nostres representants. Hora per determinar.

16 febrer

Penjada de banderes en les cases dels nostres representants. Hora per determinar.

22 febrer

22.00 h: Sopar en homenatge als nostres fallers d’honor. Lloc per determinar.

28 febrer

Concurs de truc i parxís intern els diumenges de febrer després de dinar. 22.00 h: Sopar en el casal. Després, disfrutarem de la gran Nit de Playbacks.

Comencem amb energia el mes de març!

1 març

MARTIUS

17.00 h: Cavalcada del pregó.

22.00 h: Sopar. A continuació, festa amb DJ Gabi.

8 març

12.00 h: Prepararem tots els ingredients necessaris per al nostre popular Concurs de paelles. Després de dinar, animarem la festa amb el DJ Eric Glint.

22.00 h: Sopar i festa amb DJ Gabi.

15 març

Nit de les Albades. Hora per determinar.

22.00 h: Sopar oferit per la falla.

16 març

22.00 h: Sopar oferit per la falla. En acabar de sopar, tindrem una festa espectacular en la plaça amb l’actuació sorpresa de DJ. No oblides el teu complement (ulleres, gorres, etc.) per fer la nit més especial encara.

Bones Falles! Programació

17 març

11.00 h: Concentració per anar en cercavila a arreplegar els premis que ens han atorgat a la plaça del Poble.

18.00 h: Cercavila pels carrers del poble per a celebrar els premis que hem obtingut.

22.00 h: Sopar i festa a la plaça amb l’Orquesta Vendetta. Prepara’t per a ballar com mai no ho havies fet!

18 març

16.00 h: Concentració a la plaça per a fer l’Ofrena a la Mare de Déu.

22.00 h: Sopar oferit per la falla. En acabar, festa a la plaça amb una macrodiscomòbil. Esta nit, no oblides la teua disfressa!

19 març

11.00 h: Concentració per a anar a la missa en honor de Sant Josep.

14.00 h: Mascletada. Lloc per determinar.

18.00 h: Cercavila pels carrers del poble. La nostra banda musical ens farà passarho d’allò més bé.

A la nit, i en funció del premi rebut, cremada de la falla infantil.

22.30 h: Sopar. Després, i en funció del premi obtingut, cremada de la falla gran. En acabar, brindarem per les Falles del 2026.

Guia comercial

NUEVO PARKING CARAVANAS EN SILLA