Llibret Falla Poble de Silla 2024 - La Plaça. El Cor del Poble

4

- LA PLAÇA -

El Cor

Poble del

FALLES 2024 Falla Poble de Silla

El Cor del Poble

Falla Poble de Silla

Falla Poble de Silla

Full tècnic

L’A.C Poble de Silla, no es fa responsable de les opinions i dels articles publicats dels seus col·laboradors i col·laboradores.

El present llibret ha concursat a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià.

ISSUU issuu.com/fallapobledesilla9

HEYZINE heyzine.com/flip-book/6f46b00787

4

Falla Poble de Silla

EDITA: A.C. Falla Poble de Silla C/ Sta. Teresa, 11-B. 46460 Silla, València

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ: Javier Iborra i Muñoz

DELEGACIÓ DE LLIBRET Yolanda Aguilar i Zaragoza Sonia Sánchez i Grande Érika Gimeno i Pérez Mª José Matías i Navarro Francis Gimeno i Pérez

CRÍTICA DELS MONUMENTS FALLERS: Andrea Méndez Érika Gimeno

ESCRIU: Javier Iborra i Muñoz Mª José Matías i Navarro Yolanda Aguilar i Zaragoza Sonia Sánchez i Grande Érika Gimeno i Pérez Toni Gil Juan Pastor D. Milton Hernán Velázquez Díaz Fidela Primo José María López i Sanchis Rafael Roca Luis Romeu Salvador Alonso

DELEGACIÓ DE PUBLICITAT: Rosa Calvo Salvador Zaragozá José Morera Miguel Nevado

FOTOGRAFIA PORTADA: Alfonso Zaragozá

DISSENY PORTADA: Ana Policarpo

FOTOGRAFIES OFICIALS: Alfonso Zaragozá

FOTOGRAFIES: Klaudia González

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: SNL Estefanía Gómez i Fuentes

DISSENY I MAQUETACIÓ LLIBRET Ana Policarpo

IMPRESSIÓ: Gràfiques Fortuny

JUSTIFICACIÓ EN PAPER: 800 exemplars

WEB: http://www.fallapobledesilla.com

DIPÒSIT LEGAL: V-149-2012

5

Falla Poble de Silla

índex

Pàgina 08 Pàgina 14 Pàgina 16 Pàgina 17 Pàgina 20 Pàgina 22

Pròleg.

Editorial.

Salutació Alcalde.

Salutació Regidora Festes.

Salutació President.

Junta Directiva.

HISTÒRIA I ARQUITECTURA

Pàgina 27 Pàgina 28 Pàgina 30 Pàgina 32 Pàgina 35 Pàgina 38

On comença tot.

La Plaça, el cor del poble.

Silla, un poble amb riquesa històrica.

La nostra benvolguda Plaça.

Entrevista Josep Antich.

Pàgina 41 Pàgina 42 Pàgina 46 Pàgina 49 Pàgina 51

Pàgina 55 Pàgina 56 Pàgina 58 Pàgina 60 Pàgina 63 Pàgina 64 Pàgina 65 Pàgina 69

índex 6

OCI I CULTURA Oci i cultura, el pas dels anys, a la Plaça del poble.

A la Plaça, la dansà.

El sainet a la Plaça.

Tots els camins ens porten a la nostra Plaça.

LA PLAÇA DEVOTA La processó més curta d´Espanya.

A la Plaça, fervor i devoció.

Silla, bressol del cant de la Carxofa.

Santa Trobada.

Silla rep amb gran fervor, alegria i devoció la imatge pelegrina.

Les Sagrades Formes Incorruptes.

Sentiments dels fallers a la Plaça de la Mare de Déu de València.

Pàgina 71 Pàgina 72 Pàgina 73 Pàgina 74 Pàgina 75 Pàgina 76

LA PLAÇA REIVINDICATIVA Violència de gènere.

LGTBI. Decàleg d’una falla igualitària.

Una Plaça sense bullying.

Desmuntant prejudicis.

Falla Poble de Silla

Pàgina 79 Pàgina 80 Pàgina 88 Pàgina 94 Pàgina 103 Pàgina 105 Pàgina 109 Pàgina 113 Pàgina 115 Pàgina 116 Pàgina 117

índex

SECCIÓ MAJOR Fallera Major.

Comissió Major.

Esbós i Crítica.

El tabalet i la dolçaina.

Sistema de regadius.

La joieria valenciana.

Guardons.

Grup de dansa.

Grup d’espectacles.

2023 en imatges.

Pàgina 171 Pàgina 172 Pàgina 174 Pàgina 175 Pàgina 177 Pàgina 179 Pàgina 180 Pàgina 181

Pàgina 123 Pàgina 124 Pàgina 132 Pàgina 140 Pàgina 143 Pàgina 146 Pàgina 152 Pàgina 160 Pàgina 161 Pàgina 164 Pàgina 165 Pàgina 165

SECCIÓ INFANTIL President Infantil.

Fallera Major Infantil.

Entrevista a la parelleta.

Comissió infantil.

Esbós i Crítica infantil.

Tik tak, qui soc?

Recompenses i guardons infantils.

Passatemps.

Grup de dansa infantil.

Grup d’espectacles infantil.

2023 en imatges.

ARTICLES D´OPINIÓ Sentiment faller i la IA. Tamara, la nostra secretària.

Una generació d’herois.

Ens considerem professionals.

Visca l’amor faller!!!

Estem d’enhorabona.

Homenatge a la devoció dels nostres fallers i falleres en les nostres presentacions.

índex

Pàgina 183 Pàgina 184 Pàgina 188 Pàgina 191

Programació.

Organigrama.

Programació d’actes.

Guia comercial.

7

pròleg

Falla Poble de Silla

Per Toni Gil

Escriure el pròleg del llibret dedicat a la Plaça del Poble és, per a mi, l’ocasió d’entrar en una part de la meua vida que guarde, com se solen guardar els records d’infància i de joventut, amb molta enyorança i afecte. Açò es deu al fet que vaig nàixer a tan sols tres cases de la Plaça, concretament, al número 5 del carrer de Sant Roc, que començava per Cal Cigronero, seguia per la barberia del tio Malaena i, després, arribava a ma casa, el taller de Tonico el de les bicicletes.

Així que ser placero, ho soc, tant per pertànyer des de fa 50 anys a la Falla Poble de Silla, com per haver viscut molt a prop de la Plaça, tan a prop com eixir de casa i entrar-hi.

Al llarg d’aquest llibret, trobarem escrits que ens descriuen la història de les edificacions que formaven l’espai, el qual sempre ha sigut el centre neuràlgic d’un poble que ha crescut amb el pas dels anys, sense perdre de vista mai la Plaça i el campanar que la presideix.

També trobarem textos sobre les diferents activitats que tenen lloc en aquesta Plaça, tant culturals com festives i socials, a més de les religioses, ja que l’església ocupa un lloc preferent a la Plaça.

En aquest pròleg, em detindré en la sensació que jo tenia en aquells anys de la meua infància, quan la curiositat em portava a examinar cadascuna d’aquelles imatges que anaven presentant-se davant meu i de les quals guarde un record, moltes voltes nebulós i llunyà, i d’altres, molt més viu. Em venen a la memòria com fotografies engroguides pel pas del temps, imatges d’aquella Plaça de terra i clots, sense empedrar, que tenia una font al mig amb diverses aixetes i piques amb una bombeta de llum en la part alta. En deien «la ben pagada», segurament perquè l’Ajuntament de l’època la va cobrar ben cara als veïns. Aquella font va ser substituïda quan empedraren la Plaça per unes faroles que, finalment, també desaparegueren en les remodelacions que han tingut lloc amb el pas dels anys.

8

Falla Poble de Silla

Mirant a l’esquerra des del carrer de Sant Roc, veiem primerament la casa del Rosegó, on vivia la família encapçalada pel tio Emilio i la tia Francisqueta, una dona que va viure més de 100 anys i que sempre posava en la vorera un caixonet ple de pollets al sol. Després, creuant el carrer, ja apegat a l’Ajuntament, està la Palma, que en aquell temps era una tenda de queviures i ultramarins.

Recorde que impressionava perquè era molt llarga i plena d’articles a les dos bandes fins a arribar al mostrador, que estava al final del tot, on es trobava Paco i els seus pares.

Al cap d’uns anys, es va dividir en tres locals: la tenda d’electrodomèstics Ventura, la sastreria de Jaime Sales i la impremta de Fortuny. Finalment, l’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament per a fer oficines municipals.

Ja en la part esquerra de l’Ajuntament, on hui trobem la porta d’accés al Teatre de la Plaça ocupant l’espai del que sempre havia estat el teatre, teníem el cinema, que s’anomenava Constància, però que tots el coneixíem com el «Cine de la Plaça». Recorde que pujaves uns escalons i, una vegada dins, veies aquelles butaques de fusta i aquell escenari amb dos figures esgrafiades als costats. En aquell cinema, vaig veure les primeres pel·lícules de més xicotet amb els meus pares i, després, amb els meus amics, perquè les vesprades dels diumenges era quasi obligat anar al cinema. També teníem el «Cine de la Penya», que s’anomenava Cine Victòria i que feia les mateixes pel·lícules que el primer. Se les intercanviaven a la mitja part perquè els dos cinemes els regentava el mateix empresari, un veí del poble a qui deien Toe. Per últim, hi havia el Cine Rex o «Cine Nou», perquè l’havien inaugurat poc de temps abans. El «Cine de la Plaça» va ser tancat i, després de molts anys com a magatzem de trastos, va retornar a l’activitat teatral quan l’Ajuntament va construir en la planta alta un nou teatre, anomenat Teatre de la Plaça, fent honor al nom popular que havia tingut sempre aquest local.

A la part dreta de l’Ajuntament, es trobava un edifici molt antic del qual recorde una porta on dalt tenia una creu roja sobre fons blanc. Per a sorpresa de tots, era la part visible de l’escut heràldic de l’ordre de Montesa, que estava tapat amb el guix que cobria la façana d’aquell edifici molt antic, on es trobaven les oficines municipals. La planta baixa

9

Falla Poble de Silla

donava al carrer del Castell i al Jutjat Comarcal, ja que Silla tenia abans el jutjat de la comarca que després es va traslladar a Carlet. Aquell escut va tornar a veure la llum quan van enderrocar l’edifici per a fer les oficines noves de l’Ajuntament i que, recentment, van ser enderrocades per a obrir la plaça de la Torre Musulmana, que és com ha quedat ara.

La Torre assentada sobre l’antiga vil·la romana manifesta el passat musulmà de Silla, un passat que no s’ha de desestimar, ja que els àrabs estigueren més de 500 anys en aquestes terres. Ens deixaren la seua cultura en una extensa quantitat de paraules, el sistema de regadius de l’horta, el cultiu de taronges i d’arròs, els dolços a base d’ametles, l’afició a la pólvora per a les festes i també la dolçaina i el tabalet.

Ampliarem totes aquestes coses en els escrits que componen aquest llibret dedicat a la història de nostra Plaça i, per tant, del nostre poble.

Continuant la volta a la Plaça i als records que em venen d’aquella època, passant per la casa del rector, em ve la imatge de l’església i del campanar amb una façana coberta d’un guix de color terra molt lleig i tot quartejat, que no restava espectacularitat al conjunt, però, i en recordarla, em ve a la memòria la figura de don Ubaldo a les portes on tots els diumenges de matí, abillat amb el seu roquet i l’estola, rebia els feligresos que acudien a missa de 10h i de 12h. Una de tantes costums que s’han perdut i que encara veiem en les pel·lícules americanes, abans i després de la cerimònia, és el toc de campanes d’aquest impressionant campanar que em semblava que quasi tocava el cel. Sempre ha sigut admirable i, ara, l’automatització fa possible que puguem gaudir-lo molt més. El volteig de campanes de Silla sempre ha sigut espectacular i digne d’elogi.

Apegat al campanar, es troba la Casa de Correus i Telègrafs, telègrafs perquè en aquell temps encara funcionaven els telegrames (un missatge en Morse i per cable). Era una casa palau que tenia en la façana un blasó amb una inscripció de l’any en el qual va ser construïda. I just al costat hi era el Bar de Coa, un bar al qual anava el meu avi, perquè solien anar els homes que hui qualifiquem de

10

Falla Poble de Silla

la tercera edat. Quan al poc de temps el van tancar per a obrir un saló de jocs recreatius, va ser com si els hagueren tancat la seua segona casa.

Aquell local va ser per a mi i els meus amics el nostre punt d’encontre, no sols pels recreatius, sinó perquè el fill del propietari era, i és, molt amic nostre i aquell corral era per a nosaltres un lloc privilegiat per a jugar, al costat dels galliners i conilleres de les parets. A vegades, pense que això era un preludi del que aquell local seria més endavant, on passaria els millors anys de la meua joventut. Després de molt de temps tancat, la Falla Poble de Silla el va llogar per a ser el que sempre hem considerat que és el millor casal que hem tingut i que podem dir que encara tenim, ja que és on instal·lem la carpa tots els anys per a celebrar les Falles i on muntem el bar de bous a l’estiu, gràcies al fet que l’Ajuntament va adquirir aquell solar i l’urbanitzà com a zona d’equipament públic i com a aparcament.

Creuant el carrer de València, veiem la casa del tio Pera, on més tard posaren les oficines de l’aigua potable i, després de la farmàcia, estava el Bar Espanya, que al poc de temps va ser el Banesto, més tard el Santander i, ara, roman tancat.

Al costat hi era el Bar València, que després seria Bar Esportiu i, finalment, una botiga de roba. Com que aquest bar era molt gran, allà se celebrava sovint el ball que es feia entre les menjades de les bodes, amenitzat per una orquestra del poble, com ara Los Diplomáticos, Betty y los Duques, etc.

Al costat, teníem el Bar Centro, que regentava Luís Torres, qui va ser el nostre primer president, i és des d’on va nàixer la idea de plantar la nostra primera falla. Anys després, coses del destí, es va convertir en el nostre casal durant quatre anys, fins que ens n’anàrem al carrer de Sant Vicent. Apegat, hi era el Bar Silla que, amb l’ampliació del local, va decidir ajuntarse amb l’antic Bar Centro i, actualment, és un dels dos que sobreviuen d’aquella època. En creuar el carrer de Sant Josep, hi havia una taverna que va desaparéixer quan van construir l’edifici que

11

Falla Poble de Silla

hi ha ara. D’aquella taverna, recorde, si no m’equivoque, que en passar per la porta, es veia al mig de la barra una màquina tota de coure per a elaborar l’aigua de seltz que servien els bars per acompanyar el café o alguna beguda.

I tot seguit, estava el que primer era Bar d’Alfonso, després Bar Ramonet i, finalment, Bar Plaça, que és com s’anomena ara i que n’és l’altre supervivent. No vull deixar passar que en el número 1 del carrer de Sant Roc i, per tant, apegat a la Plaça, estava Cal Cigronero, que era una taverna on a l’estiu se servia la millor llima granissada que jo he tastat mai. Estava feta a mà, sense electricitat, amb geladores de suro plenes de sal, on introduïen el gel envoltant una cubeta metàl·lica dins de la qual tiraven el xarop de llima i l’aigua i, a còpia de moviments giratoris, anava granissant-se. El tio Cigronero, a qui encara vaig conéixer per pocs anys, era qui hui podríem qualificar de monologuista. Era un d’aquells homes que es dedicaven, amb el seu humor, a fer la vida un poc més agradable al veïnat, en aquells anys en els quals feia molta falta una bona dosi de rialles i despreocupació.

Aquella Plaça era un formiguer d’activitat i oci, ja que contenia quasi la totalitat dels bars, dos cinemes, el quiosc de Casandra davant de l’Ajuntament, la paradeta de l’abueleta davant del campanar i la paradeta desmuntable de la tia Doloretes davant del Bar Espanya, on es venia el cacau i els tramussos als homes que, diàriament, omplien la Plaça a les vesprades sobre les 8 per a llogar-se en la faena del camp del dia següent. La Plaça estava plena de gent raonant en rogles de cinc o sis homes i es comentaven les coses de la faena diària en el camp. Quan algun vehicle intentava creuar la Plaça, la gent s’apartava i obria camí fins que passava i tornaven a tancar-se i a seguir amb el bullici de la reunió. Només es trencava pel toc de corneta del tio Monyera, que anava arrossegant els peus per tota la Plaça, parant-se en la boca de cada carrer per a fer el ban de l’Alcaldia. Després d’aquell toc d’avís, pronunciava amb un to de veu entretallat aquells bans que començaven així: «De part del senyor alcalde, es fa saber que…».

Per descomptat que la Plaça era també el centre de l’activitat social i política local, per la presència de l’Ajuntament i el Jutjat que, no ho oblidem, era el jutjat comarcal. També era on es trobava la seu de la Policia Local. Estava també ubicada la parada i l’eixida de l’autobús a València, un autobús de dos pisos de la Solvit, a l’estil anglés. Principalment, però, era l’església la que aportava més activitat, tant diàriament amb misses, soterrars i cerimònies de bodes diàries; com les misses dels dissabtes i diumenges, amb el tràfec de gent que això

12

Falla Poble de Silla

suposava si, a més a més, se celebrava una processó.

Tot arribava a la màxima expressió en les festes del Santíssim Crist, tant en el pla religiós amb la processó del Crist i la Carxofa, com en el lúdic i festiu, amb els bous, sopars, balls, etc. Les festes començaven el dia 5 d’agost, vespra del Crist, i s’acabaven el dia 20 o el 22, després de 8 dies de bous, que després se n’ampliaren a 10 i 2 dies d’activitats diverses que posaven punt final a les festes amb una traca de colors.

Recorde aquella plaça de ferro negra, a la qual s’adossava un cadafal de fusta que es deia el «cadafal de lloguer», degut al fet que, a diferència de la resta de cadafals, es llogava íntegrament a alguna penya d’amics que l’ocupaven tots els dies amb família i convidats. Aquell cadafal de fusta era l’únic que quedava en peu quan s’acabaven els bous i es convertia en l’escenari per als dos dies restants. Recorde que la Plaça s’omplia de cadires que el veïnat portava i lligava entre si. La xicalla es passava el dia cuidant-les perquè ningú les llevara del lloc on havien sigut col·locades i perquè els pares pogueren veure l’espectacle en el lloc que havien pogut pillar. És l’estampa dels records i sensacions d’uns anys que ja queden llunyans, després d’haver vist moltes transformacions que han canviat la vida d’aquesta Plaça, pel pas imparable del temps. Ja no es fan algunes activitats que he descrit en aquest pròleg, que donaven l’essència de poble a la Plaça.

El pas del temps les ha deixat per a la història i han sigut substituïdes per una gran activitat fallera, des que el 1973 vam plantar la primera falla d’aquesta època, sense oblidar les que foren plantades en anys anteriors, sense continuïtat. En les pàgines d’aquest llibret hi farem referència també a les diverses activitats que ara tenen lloc, esperem que per a sempre, a la nostra estimada Plaça.

13

editorial

Falla Poble de Silla

La Plaça, centre històric del poble de Silla

Per Toni Gil

Dediquem aquest llibret al lloc on plantarem i cremarem, com és costum des de fa més de 50 anys, el monument que representa la nostra falla després d’una setmana de festa i tradició.

Ja que, sens dubte, és un lloc que ens identifica com a membres d’aquesta associació cultural que agrupa la comissió de la Falla Poble de Silla.

14

La normativa de la Junta Central Fallera identifica les falles per l’encreuament o la plaça on es planten i, per tant, portem el nom de la plaça on la plantem. Millor dit, la Plaça porta el nom de Poble, principalment, perquè és la plaça major de la ciutat i també un poc perquè la Falla Poble de Silla –que ja s’anomenava així quan la Plaça es deia del Caudillo– s’hi

Falla Poble de Silla

plantava. Amb la vinguda de la democràcia, es va resoldre un conflicte normatiu entre la Falla Poble de Silla i la Junta Central Fallera, i van donar un nom integrador a la Plaça que representa tot el poble.

La Plaça compleix la seua funció com a lloc d’encontre més important, com a qualsevol dels pobles valencians, en els quals s’anomena plaça Major o plaça del Poble. Alberga principalment l’església principal, símbol del poder religiós, i també l’ajuntament, símbol del poder civil i polític. També solen formarne part edificacions i baluards històrics, com són, en el nostre cas, la Casa de Correus i la Torre Musulmana, així com les ruïnes antigues romanes i àrabs que s’han anat trobant a mesura que s’ha excavat al seu voltant.

La resta d’edificacions modernistes també conformen la Plaça, algunes de les quals tenen una bona dosi de bellesa i hi donen caràcter i solera. La major part de plantes baixes d’aquestos edificis estaven ocupades per bars, per bodegues i per una farmàcia. Actualment, només queden dos bars en tota la Plaça i han desaparegut la major part dels que n’hi havia abans. De tot això donarem compte en les pàgines següents d’aquest llibret.

Històricament, no era normal que allotjara mercats ni activitat comercial ambulant, ja que aquestes activitats s’enclavaven en uns altres llocs més als afores i al voltant de l’edifici del mercat. Aquesta situació contrastava amb les places majors de Castella, Extremadura, Navarra o altres territoris de la península, on sí que era habitual que hi haguera mercats en les places majors, moltes de les quals eren porticades.

En canvi, sí que era el lloc on els jornalers del camp acudien diàriament entre les set i les nou de la vesprada per a llogar-se. Era espectacular la quantitat de gent que omplia la Plaça totes

les vesprades! La gent entrava i eixia del bar per a fer-se un vinet o una cassalleta després de compartir una mesura de cacau i tramussos de la tia Doloretes amb la roglada de jornalers que raonaven de la faena diària a l’espera que algun propietari de terra –que acudien també al mateix lloc– els llogara per a treballar. Tot i això, Silla no era poble de grans terratinents llevat d’alguna excepció; normalment, els mateixos jornalers eren a la vegada propietaris de xicotetes extensions i, quan es veien en la necessitat d’ajuda, eren ells qui llogaven els altres jornalers.

I no podem oblidar la font que ocupava la part central de la Plaça, que després va ser substituïda per una farola de tres braços i, més tard, per un altra més clàssica apostada sobre un pedestal del qual emergia un tronc amb els fanals coronats que semblava un poc més elegant. No la podem oblidar i la trobem a faltar perquè, en la darrera reforma de la Plaça, va desaparéixer i ara no tenim ni font ni farola.

Tampoc tenim el bullici de temps que ja passaren i que són història, la història del centre neuràlgic d’aquest poble que sembla que haja emmudit entre el silenci i la soledat sols trencada per alguns esdeveniments religiosos, com soterrars, bodes i comunions; i quatre esdeveniments anuals, com la Fira de Sant Sebastià, les Falles, les Festes del Crist i, últimament, per Nadal.

Nosaltres volem, en aquest llibret, retre homenatge a la Plaça perquè hi està enclavada la nostra falla. Una falla que, per ser la primera i l’única fins al 1977, va prendre la denominació de Poble de Silla i, com no podia ser d’una altra manera, es va plantar i cremar allà. Així ha continuat fins ara i esperem que així siga per a sempre perquè serà un bon senyal.

Salut, alegria i bones Falles!

15

salutació

Falla Poble de Silla

de l’Alcalde

Benvolguts i benvolgudes, És un honor i un privilegi dirigir-me a tots vostés des de les pàgines d’aquest llibret. En uns dies s’inicien les nostres benvolgudes Falles. Les falles i els fallers sou una part fonamental de les nostres vides, i açò és cada dia més notori a Silla.

Vull felicitar-vos a totes i tots els que formeu part d’aquest col·lectiu pel vostre treball, dedicació i esforç que ens permet reunir-nos cada any per fer festa amb alegria i passió.

Les falles no serien possibles sense cadascun de vosaltres, per això agraïsc profundament la vostra labor i sacrifici per a fer d’aquestes festes una realitat.

La vostra creativitat i compromís són veritablement admirables.

Aquest llibret no és més que un testimoniatge del nostre amor per les nostres arrels i la nostra passió per la cultura de les valencianes i valencians. Per això m’agradaria demanar-vos a tots aquells que ens llegiu, que gaudiu de la sàtira, l’enginy i l’art que s’amaguen en cada pàgina, perquè no hi ha forma més gran de mostrar-se orgullós de la nostra terra que aprenent els nostres costums i les nostres tradicions.

Amics i amigues de la Falla Poble, en nom de l’equip de govern i en el meu propi, vull desitjar-vos de tot cor que aquestes Falles 2024 siguen les millors de les vostres vides. Deixeu la rutina i tot allò dolent i prepareu-vos per a viure els bonics dies que ara venen. Junts i juntes farem que el nostre poble brille més que mai aquestes Falles!

Amb afecte, Vicente Zaragozá i Alberola

16

de la Regidora de Festes Estimada Comissió de la Falla Poble de Silla, Em complau dirigir-me a tots vosaltres per primera vegada com a regidora de Falles en aquest emocionant i esperat moment de l’any. Les Falles són una de les festivitats més emblemàtiques i volgudes de la nostra ciutat, i és un honor per a mi poder treballar braç a braç amb vosaltres per engrandir la tradició que uneix la nostra comunitat i ens ompli d’orgull.

s

El llibret és una part fonamental de les falles, ja que a través de les seues pàgines compartim la nostra història, les nostres tradicions i les nostres emocions amb tots els valencians i visitants que s’uneixen a nosaltres per a gaudir d’aquests dies de festa. És un reflex de la passió i l’esforç que dediquem durant tot l’any per a fer que les nostres Falles siguen un èxit.

alutació

Falla Poble de Silla

De la nostra festa, el que més m’agrada és la importància de la col·laboració i la unitat entre tots els fallers i falleres. Sou vosaltres, amb la vostra dedicació i creativitat, els qui feu possible que les nostres Falles brillen amb llum pròpia. Cada detall, cada ninot, cada acte o cada paraula en el llibret són testimoniatges de la nostra devoció per aquesta festivitat.

Des de l’Ajuntament de Silla vull reiterar-vos el nostre compromís amb la preservació de les nostres tradicions. Les Falles són una celebració en la qual la sostenibilitat i el respecte pel nostre patrimoni cultural i natural han de ser una prioritat. Per això hem de continuar treballant junts per a assegurarnos que les nostres Falles siguen també sinònim de respecte, responsabilitat i pluralitat.

Per últim, vull agrair a tots els que han contribuït a la creació d’aquest llibret, així com a totes i tots aquells que cada any, quan s’editen els llibrets de falla, gaudeixen assaborint cadascuna de les seues pàgines. Les falles per damunt de tot són cultura.

Que aquestes siguen unes Falles plenes d’alegria, color, música i tradició! Visca la festa! Visca Silla!I Visca València!

Amb afecte i devoció, Trini Martínez i Jiménez

17

president Miguel Nevado i Carbonell 18

salutació

del President

Falleres, fallers, veïns, amics tots, enguany i per primera vegada amb estes línies que el nostre llibret em permet escriure amb molta il·lusió i estima, tinc l’oportunitat i el gran privilegi de poder dirigir-me a tots vosaltres com a President de la meua volguda comissió, la Falla Poble de Silla.

I com no, m’agradaria poder transmetre, mitjançant estes paraules, el que suposa per a mi este gran repte, que no és un altre, que el de presidir esta gran i veterana comissió.

Per damunt de tot, suposa dur el càrrec amb el màxim respecte, amb la màxima responsabilitat i exigència que es mereix l’entitat, doncs he de dir, que són molts els anys d’història i tradició, en concret, 52 anys mantenint i avivant la nostra cultura, les nostres tradicions i la flama que ens dona identitat com a valencians.

Comissió que pels seus anys d’història m’ha vist créixer, doncs soc faller des dels meus primers mesos de vida, per eixe motiu és un honor i un orgull estar al vostre capdavant i ho faig amb gran il·lusió i deixant-me el cor en l’ocasió, sempre motivat per eixe sentiment faller que durant tots els anys que soc faller he anat adquirint.

Dur endavant el càrrec no seria possible, sense el suport dels fallers i falleres que formeu part d’esta immillorable comissió i que a l’igual que jo compartiu eixe sentiment i la mateixa passió que fa que seguim treballant any rere any per les nostres tradicions, per la nostra cultura, per la nostra festa ‘LES FALLES’ i que gràcies al vostre esforç i dedicació son una realitat cada any. Des d’aquestes línies donar-vos les gràcies i animar-vos a seguir mantenint viva eixa flama, eixe sentiment.

Sentiment també compartit per la meua Junta Directiva, per a la qual sols tinc paraules d’agraïment, agraïment pel vostre compromís de guiar-me el camí, pel vostre temps, per la vostra dedicació, pel vostre saber fer i com no, per estar sempre al meu costat. Dir-vos en paraules ben grans que per a mi sou ESPECIALS!!

Menció especial per a les tres persones que enguany ens representen i que són imatge i ulls de tots els fallers i falleres en cada acte que la Falla Poble de Silla està present. Anna, Hugo i Andrea, dir-vos que aprofiteu al màxim l’oportunitat tan desitjada i tan especial que vos brinda la vida i que juntament amb els vostres fallers, familiars i amics gaudiu al màxim, fent que cada moment, que cada instant, deixe impremta al vostre cor, d’esta manera fareu que el 2024 siga un any extraordinari i inoblidable.

També vull aprofitar l’ocasió per a fer un reconeixement a tots els simpatitzants, col·laboradors, fallers d’honor, pel suport incondicional, any rere any, i com no, agrair la comprensió del nostre veïnat que ha de suportar durant tot l’any les molèsties que puguem ocasionar. Moltes gràcies!

Com cada any renovem il·lusions, i enguany, i sumant un any més, tornarem a omplir els carrers de falles, de música i de pólvora. En nom de la comissió, convidar-vos a gaudir juntament amb el col·lectiu faller d’esta festa, vos convide a visitar-nos i a disfrutar del resultat de tot un any de feina.

Per acabar, vull compartir un desig: A tots els fallers de la Falla Poble de Silla, al col·lectiu faller en general i als nostres veïns i veïnes, desitjar-vos que disfruteu d’unes BONES FALLES!!

Salutacions 20

Miguel Nevado i Carbonell President

resident

P

21

Falla Poble de Silla

junta

Directiva President

Miguel Nevado i Carbonell

Vicepresident 1º Manuel Ortega i Pérez

Vicepresident 2º Salvador Zaragozá i Micó

Vicepresident 3º Rosa M.ª Calvo i Carbonell

Vicepresidenta Econòmica M.ª Carmen Ribera i Martínez

Vicepresidents Festejos Jose María López i Sanchís Rafael Palomares i Espigares

Vicepresidenta Infantils Andrea Méndez i Gimeno

Vicepresident Cultura Javi Iborra i Muñoz

Vicepresidentes Rrpp i Protocol Vicent García San i Andrés María Pérez i Alegre

Vicepresidenta Comunicació i Xarxes Claudia González i Baixauli

Vicepresident Activitats Diverses José Morera i Gallardo

22

Falla Poble de Silla

Vicepresident Casal Antonio Cuenca i Gimeno Victor Hernández i Martínez Francisco J. Ribera i Martínez

Secretària

Vicesecretaris Lidia Cifre i Rizo María Pérez i Alegre

Tresorera

Directiva

junta

Tamara Martos i González

Lidia Cifre i Rizo

Comptadora

M.ª Paz Marín i Chorat

Delegades de Loteries Beatriz Calvo i Peris M.ª José Castro i Boix Amparo Domenech i Gimeno Vicen Estellés i Balaguer Noelia Valero i Baixauli

Delegats de Festejos Neus Albert i Rios Jose Raul Ampuero i Morera Gabi Benmokaddem i Rovira Jéssica Carmona i Pastor Pere Chanzá i Cortés Jordi Cortelles i Terribas Alejandro Cerdá i Frutos Luis Arturo Felip i Romeral Edgar García i López Iván García i López Marcos Gil i Valero Andreu Giner i Colilla Fani Iborra i Cantos

Frank Llacer i Navarro Sergio Juan Llacer i Heredia Verónica Llacer i Heredia José Morera i Gallardo Mónica Morera i Gallardo Vicente Nieto i Belmar Raúl Olmos i Expósito Ani Saez i Llorens Ismael Valdés i Calatayud Patricia Valdés i Calatayud Germán Vicens i Jover Andrea Zaragozá i Hernández Cristian Zaragozá i Romaguera

23

junta

Directiva

Falla Poble de Silla

Delegats d’infantils Amparo Alba i Domenech

Aitana Iborra i Montón

María Bolumar i Pradas

Yaiza Lorente i Gragera

Laia Carbonell i Martínez

Amparo Marco i Santacatalina

M.ª Teresa Carbonell i Puig

Carmen Teresa Martín i Rodríguez

María Carbonell i Sanz

Rogelia Molina i Abad

Jéssica Carreras i Cuenca

Marta Monsoriu i Antón

Nieves Castillo i Vizcaino

Ainhoa Moreno i Peiró

Yago Cervera i Núñez

Paula Navarro i Melero

Mireia Cuenca i Carbonell

Maria Nieto i Hurtado

Carla Díaz Perona i Antón

M.ª Francisca Pérez i Cazorla

Markel Domingo i Martínez

Lucia Péris i Fandos

Paula Garrido i Olmos

Jaqueline Piera i Martí

Natalia Gil i Ribera

Lucia Piris i Navarro

Tere Gimeno i Mayor

Alba Rodríguez i Fernández

Eider Giner i Martínez

Davinia Rubio i Hortelano

Carla Gomar i Luz

M.ª Amparo Santos i Morcillo

Carolina Valero i Pastor

Sofia Sevilla i Gutierrez

Delegades Cultura Yolanda Aguilar i Zaragozá

M.ª José Matias i Navarro

Érika Gimeno i Pérez

Sonia Sánchez i Grande

Francis Gimeno i Pérez

Delegada de Dansa M.ª José Castro i Boix

Delegades Espectacles Musicals Nuria Carreras i Cuenca

Delegats Protocol i Rrpp

24

Cristina Carbonell i Carbonell

Yaiza Lorente i Gragera

María Carbonell i Sanz

Carmen T. Martín i Rodríguez

Jéssica Carreras i Cuenca

Eva M.ª Martínez i Alba

Saul Costa i Montón

Sandra Montagud i Revert

Susana Galindo i Gil

Paula Navarro i Melero

Carla García i Esteve

Ani Saez i Llorens

Mª Carmen García i Iborra

Sara Ventura i Carbonell

Alexandre González i Bruno

Erika Zaragozá i Martínez

Falla Poble de Silla

Delegats Xarxes Socials Natalia Gil i Ribera

Yaiza Lorente i Gragera Andrea Méndez i Gimeno Samuel Revert i Díaz María Simeón i Brocal Sara Ventura i Carbonell Andrea Zaragozá i Hernández

Delegats Activitats Diverses Gara Garrido i Abellán

José Marí i Luque Mónica Morera i Gallardo Begoña Nuñéz i Rey Inma Ribera i Magalló

Directiva

junta

Carmen Gil i Molina Marcos Gil i Valero

Delegat Pirotècnia Vicent Company i Marí

Delegat de Monuments Vicent García i San Andrés

Delegats Redacció i Guions Toni Gil i Más

M.ª Pilar Gómez i Salvador Tamara Martos i González

Delegats de Só

Francisco Fernández i Rodríguez Ani Saez i Llorens

Delegats de Junta Local Fallera Nuria Carreras i Cuenca

Mireia Cuenca i Carbonell Mireia Rodríguez i Pons

25

26

Falla Poble de Silla

Història i Arquitectura

Falla Poble de Silla

On

comença tot Per Yolanda Aguilar

Com diu la definició del DNV, la plaça és el lloc ample i espaiós, en l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.

La nostra Plaça, la Plaça dels sillers i silleres, té una llarga història ja que és el naixement de la nostra localitat, de la nostra falla. Avui gràcies als treballs històrics i arqueològics de Josep Antich i Llorenç Alapont (sillers de renom), hem recuperat una part dels nostres orígens.

Orígens que podem llegir als articles i llibres de Josep Antich, cronista oficial de Silla, i que podem visitar i admirar al MARS gràcies a les excavacions dutes a terme per Llorenç Alapont.

I la forma excepcional i curiosa de la nostra Plaça, vista des de l’aire, és un triangle, no és una plaça a l’ús, per tant podria ser un plantejament cultural, com en la majoria de les ciutats islàmiques.

Les primeres excavacions es realitzen al voltant de la Torre Musulmana en 1979, després de descobrir el que pareixia ser un jaciment arqueològic.

Açò és una suposició, ja que fins a la reconquesta no tenim documentació. Per tant, tot el que es coneix de la Torre Musulmana o Castell apareix a partir de la Primera Carta Pobla el 31 d’octubre de 1243.

No vaig a fer un article històric, ple de dades, no em considere preparada per a realitzar una feina així, sols donaré pinzellades per a poder conéixer el naixement de la Plaça.

La Reconquesta acompanyada per l’ordre d’enderrocar nombrosos edificis públics i de culte i l’expulsió dels musulmans del Barrasí darrere del castell i traslladats als afores, al

En les excavacions arqueològiques efectuades s’han trobat restes de diferents èpoques, Silla, és un poble amb història.

Restes visigòtiques no s’han trobat, però la proximitat de la necròpolis del jaciment visigòtic de “la senda de l’horteta” a Alcàsser, podria fer-nos pensar que ja teníem pobladors.

El cor del Poble - 2024

Però la Plaça com a tal no tindria forma fins a l’època musulmana, devem recordar que els islàmics construïen quasi sempre damunt de les restes romanes.

La proximitat de la Via Augusta, que suposem entrava pel que avui anomenem carrer València, junt amb les restes de la villae romana, pot ser el començament de la nostra Plaça, com a graner en el seu recorregut cap a Xàtiva.

28

Història i Arquitextura

raval del camí d’eixida al Port, va conformant la Torre com a centre de la localitat.

La primera església gòtica, considerem estava en l'actual casa parroquial, i suposem estaria construïda damunt els enderrocs de la mesquita de l’al-qariya Suhayla, donant començament al loch de Cilla.

Amb el pas del temps, la morfologia de la Plaça va canviant, apareixent construccions, acordes als seus temps, Casa Correus, botigues, cases senyorials, sempre imprimint el segell de ser el COR, d’un poble, on conflueixen els poders econòmics, polítics i eclesiàstics.

La Plaça del Poble, ha passat per tindre diversos noms depenent de la situació política del moment.

1979: Plaça del Poble 1939-1978: Plaza del Caudillo 1931: República 1834 : Constitución 1827: Plaça de Fernando VII, quan Fernando VII es va allotjar a la casa consistorial.

1812: Constitución 1778: Palacio de la Encomienda 1319: és anomenada Plaça del dit lloc segons consta en l’acte de possessió de l’Ordre de Montesa*.

Després d’aquesta xicoteta introducció, vos convide a que seguiu llegint per aprendre més dels edificis que al llarg del temps han estat, han canviat o estan actualment.

Ens acompanyeu!!!?????

Bibliografia:

Article d’un temps a un país.

Llibre Cròniques de Silla Vol 1. Josep Antich Brocal (Novembre 2022) Revista Algudor - Gener 2004 La Toponimia de Silla, evolució i revalencianització, d’ Empar Minguet i Tomás (2023).

29

Falla Poble de Silla

l a Plaça,

el cor del poble

Per José María López Sanchis

La plaça d’un poble és el centre neuràlgic on es desenvolupa la vida d’un municipi. Metafòricament, la plaça d’un poble és el cor que el fa bategar, és el punt d’on naixen carrers, avingudes, cases, camins, etcètera. És l’espai de reunió de la comunitat, la plaça ho és tot i, a Silla, no n’és una excepció. Parlar de la nostra benvolguda Plaça és parlar de la història del nostre poble.

Però sempre ha estat ací?

Quina és la història de la nostra Plaça?

El cor del Poble - 2024

Doncs, per a parlar de la que n’és la Plaça per excel·lència del nostre poble, s’ha de retrocedir a principis del segle XV, concretament, a l’any 1402, per trobar les primeres referències en diferents protocols notarials que nomenen que a Silla hi havia una plaça, encara que no hi especificaven si este espai tenia un nom concret (degut a la falta de documentació d’època musulmana, no se sap si abans de l’aplegada dels cristians hi havia una plaça o, almenys, un espai paregut).

Segons estos protocols notarials, se cita la plaça com a “un espai obert de congregació de gent” i, encara que estes fonts no hi especifiquen res més, se sap que en esta Plaça s’ubicava setmanalment el mercat públic que venia a l’encomienda de Silla, on també se situaven les parades de venda de peix, on començaven les cerimònies religioses i que inclús era el lloc de les execucions dels delinqüents, ja que la forca se situava en la façana de l’església antiga i, per tant, en la Plaça.

30

No va ser fins al segle XVII quan este espai es va anomenar per primera volta Plaça Major de Silla, nom que va mantindre al llarg del temps amb algunes variacions puntuals com: plaza del Castillo, plaza de la Iglesia, plaza de la Constitución, plaza de la República i, fins i tot, plaza del Mercado, ja que era l’espai on es posava el mercat públic. Encara que el nom haja variat, la funció de la Plaça ha estat sempre la mateixa: ser el centre i el lloc d’assemblea dels habitants de Silla.

Però el nom del lloc no és l’única cosa que no ha variat amb el pas del temps, ja que la seua

Per altra banda, la Plaça també es pot concebre com a un lloc de prestigi o privilegi. Però, si la Plaça era de tots i era el lloc on es reunia la comunitat, com es pot concebre esta afirmació?

Doncs bé, no és una reflexió errònia, ja que tin-

dre una casa prop del centre era un privilegi en els segles passats, perquè significava que eixa família no era qualsevol dins de la comunitat.

Mostra d’esta afirmació és, per exemple, la casa-palau adherida a l’església, únic edifici noble que seguix en peu. Però no sols estar en la mateixa Plaça era prestigiós, sinó que també ho era estar al voltant i per això en els carrers circumdants podem trobar cases grans pertanyents a gent amb recursos econòmics (terratinents, advocats, metges…). A més, cal no oblidar que en la Plaça també estaven els edificis del poder laic (castell de l’Ordre de Montesa fins al segle XIX i, posteriorment, l’ajuntament) i els del poder religiós. Per tant, el prestigi i el poder també són temes importants a tractar a l’hora de parlar de la Plaça. Però parlar de la Plaça no només és parlar de la forma o dels edificis que la componen; parlar de la Plaça, doncs, és parlar del nostre poble com parlar del nostre poble és parlar de la Plaça. En definitiva, parlar de la Plaça del Poble és parlar de la identitat local.

Vista panoràmica de la Plaça del Poble de Silla des de dalt en què es pot apreciar la forma de triangle irregular.

1

31

Història i Arquitextura

morfologia tampoc ha canviat pràcticament.

Hui en dia, la Plaça seguix tenint pràcticament la mateixa forma de triangle irregular que tenia al segle XV i seguix estant distribuïda de la mateixa forma: en el costat sud, els edificis consistorials i la torre (abans de desaparéixer, en eixe lloc estava el castell de l’Ordre de Montesa); en el costat est, els comerços i establiments públics d’abastiment de la població actualment ocupat per dos bars, una tenda i una farmàcia (abans hi havia un hostal, una tenda, una carnisseria, una taverna i una fleca que posteriorment passaren a ser casinos i cafeteries fins arribar a l’actualitat); i en el costat oest, els edificis religiosos (actualment només compost per l’església de la Mare de Déu dels Àngels i per la casa del retor1).

Falla Poble de Silla

El cor del Poble - 2024

s illa,

un poble amb gran riquesa històrica

Conta la llegenda que, a la fi del segle XIX, la Torre Musulmana de Silla albergava un gran tresor. Les escales trobades a la fi dels anys setanta en el pou i les històries dels més vells del lloc que parlaven de la gran quantitat d’or i pedres precioses existents en l’interior corroboren que algú va intentar fer-se amb una gran fortuna. Una fortuna realment inexistent,ja que aquell visitant no va trobar res, solament un profund i fosc clot.

sinó la dels de València. Allí, és possible visitar una torre musulmana que està situada dins de l’ajuntament, ja que es va construir entre una gran varietat de restes de l’època romana.

També, es poden admirar les termes romanes que es troben al carrer del Castell i, fins i tot, en uns mesos, serà possible delectar-se amb tot el que oferirà el nou museu de la localitat, el MARS (Museu d’Història i Arqueologia).

Però aquesta cavitat, aparentment buida, està plena d’una riquesa més gran encara. El valor que conté és més que econòmic i forma part del patrimoni i de la història de la no tan xicoteta localitat de l’Horta Sud. El centre del poble de Silla es pot dir que és com un gran museu: posseeix multitud de restes de cultures que van habitar en la Península Ibèrica des d’abans, fins i tot, del naixement de Jesucrist. Romans, visigots, musulmans i cristians van lluitar per conquistar aquesta terra plena de riqueses naturals; i és que sempre ha estat acompanyada d’un parc natural ple de recursos com és el de l’Albufera de València. Les seues terres propícies per a l’agricultura i la seua situació geogràfica de cara a la mar sempre van ser d’un atractiu especial per a aquests pobles conqueridors.

Torre Musulmana

Per això, hui dia, qui ho desitge pot acostar-se a aquest poble valencià per a conéixer part de la història, no només dels habitants de Silla,

32

Torre musulmana dins de l’Ajuntament La Torre Musulmana és la representació per excel·lència del bé patrimonial més important del poble de Silla. Va ser declarada Monument Nacional en 1988 i reconeguda per la Llei de Patrimoni Cultural de València el 1998 com a

Història i Arquitextura

Pedra d’un molí

un Bé d’Interès Cultural (BIC), el màxim grau de protecció que pot obtindré un bé patrimonial.

“Dins de la mateixa torre, existeix una gran col·lecció museogràfica, hi ha peces romanes, musulmanes, així com de després de la conquesta”, afirma Llorenç Alapont, arqueòleg de l’Ajuntament de Silla. Solament amb la visita al seu interior es pot observar el valor històric que conté i s’hi afegeixen els materials exposats. Compta amb dues plantes i posseeix una exposició dividida per èpoques: en el primer pis, d’una banda, es troba la romana i,d’una altra, l’àrab. En la zona superior, es poden observar les restes dels temps de l’edat mitjana en els quals aquelles terres estaven dominades pels cristians. La persona que realitze una visita pot delectar-se amb escuts d’aquella època i, també, amb les explicacions de tots els fets que ocorregueren durant aquells segles a Silla, que es realitzen en la zona d’audiovisuals.

Una vegada el visitant haja travessat els murs, en la zona romana, que està a la dreta, pot observar unes vitrines amb multitud de restes: trossos de mosaic, una llucana amb el cap del déu Heli, monedes, atuells, trossos de pedres d’un molí... Així mateix, en el terra, s’ha reproduït un tros de calçada romana realitzada amb el seu material original i unes tombes fetes en marbre. En la part esquerra, es troba la zona musulmana, que està dividida en dues xico-

tetes sales: en una, es troben grans atuells que es troben en perfecte estat de conservació i, en l’altra, hi ha vitrines amb estris de ceràmica que s’han restaurat, entre els que es troben alguns de l’època de Medina Azahara. “El passeig pel recinte és veritablement com un viatge en el temps”, sosté Llorenç.

En el segon pis, es troba la zona cristiana; a l’interior de les seues vitrines, hi destaquen llibres, taulells o ceràmiques de l’època medieval. Fins i tot, hi ha una xicoteta sala amb un panell de la història de Silla i l’escut de la seua pertinença a l’Ordre de Montesa, que era un ordre templer. Cal recordar que l’alqueria de Silla la va donar el rei en Jaume I el Conqueridor el 1233 a l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital i va ser el seu mestre, n’Hug de Fullalquer, qui va conquistar la torre àrab –que, en aquells dies, era el centre neuràlgic de Silla–.

Més tard, va ser quan passà a formar part de l’Ordre de Montesa. Al mateix temps, va ser Fullalquer qui va atorgar, el 31 d’octubre de 1243, la primera carta de poblament de Silla i els primers cristians es van poder establir en cases i ocupar les riques terres del poble.

Adherit a la torre, també “hi ha un arc gòtic i un fossat en la part exterior, són dels temps en els quals els cristians eren els amos de l’enclavament”, segons explica Alapont. També en el se-

33

Falla Poble de Silla

gle VIII, els musulmans utilitzaven la torre per a comunicar-se amb senyals de foc, durant la nit, o de fum, durant el dia, amb altres torres, com la que hi ha en la localitat d’Almussafes i una altra molt deteriorada que està davant de la presó de Picassent, insisteix l’arqueòleg.

MARS

El museu d’història i d’arqueologia es troba al costat de la mateixa torre.

El cor del Poble - 2024

D’altra banda, al costat de la torre, hi ha una zona subterrània en la qual es troba el Museu d’Història i Arqueologia de Silla. Allí, es conserven les col·leccions procedents de les intervencions arqueològiques realitzades en la localitat des de l’any 1979. “El museu estudia les seues col·leccions, les exposa i, alhora,

Bibliografia:

34

exerceix de centre de transmissió d’informació sobre la seua temàtica. Es fa així per tres motius principals: l’estudi, l’educació al servei de la societat i la contemplació del nostre patrimoni”, conta Ivan Serrador, coordinador de la Nau Jove.

El recinte posseeix una col·lecció enorme de peces de la València romana i, a poc a poc, augmentarà amb els fons de les excavacions que es realitzen. No és, només, un museu; és una ciutat antiga que ressorgeix cada vegada que s’extrau la terra. La gran estrela de la galeria és la recentment habilitada cripta arqueològica, a més de les instal·lacions termals que es troben a escassos 100 metres en la Nau de la Cultura.

Encara no estan obertes al públic, però s’espera que, després de l’estiu, estiga tot llest. “Es pot obrir de manera excepcional a algú que ho sol·licite, no està tot preparat perquè la falta de liquiditat en aquests temps ha fet que l’obra vaja més lentament, però prompte estarà a punt per a tothom”, al·lega Serrador.

Pot ser que la llegenda sobre el tresor de la gruta de la torre es quedara en això, en una història més d’una localitat. Però la veritat és que el llegat que han rebut els habitants de Silla i de tot València té un valor incalculable; una importància major que el que aquell visitant no convidat pretenia trobar: el premi de la cultura adquirida i el coneixement de la història que va precedir aquesta època.

Patrimoni poble de Silla romans torre musulmana valència visigots època romana VALÈNCIA, 02 Des. (JOSÉ PARRA) –Cultur Publicat 2nd December 2012 per Anonymous

p

per Javier Iborra

Història i Arquitextura

laça

La nostra benvolguda Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels

L’antiga Casa de Correus

Torre Musulmana

Silla en l’any 1956.

Institut Cartogràfific Valencià

La Plaça, centre del poble de Silla, amb tanta història des del seu naixement, centre de reunions i tertúlies dels llauradors en acabar la seua jornada de treball, centre d’esdeveniments religiosos i polítics, centre cultural i esdeveniments festius. I, sobretot, molt estimada el mes d’agost, mes en què comencen les festes del Santíssim Crist de Silla i la Plaça està plena tot el dia.

35

Falla Poble de Silla

Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels La Plaça està acompanyada per la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, s. XVIII, construïda l’any 1750, dins del moviment neoclàssic i sota el control de l’Orde de Montesa. Fins a l’any 1851, l’església no va ser acabada ja que en aquests 100 anys de construcció van haver-hi batalles imperials que van dificultar la seua creació.

En la decoració van intervindré figures de gran renom. El tallat de la Mare de Déu s’atribueix a José Cotanda. Va ser edificada al solar de l’antiga casa abadia, al costat de l’església medieval, anomenada la Vella, i van conviure les dues durant dues dècades.

L’antiga Casa de Correus La Plaça, la vigila també l’antiga Casa de Correus, s. XVIII, una de les poques construccions neolítiques que fins i tot es conserven. La simetria de la façana, l’ordre i la proporció dels buits, l’ús de la pedra en motlures, baranes dels balcons, ràfec de coberta, tenen un gran valor com a exemple únic d’edifici clàssic.

La Torre Musulmana I custodia la nostra benvolguda Plaça, la Torre Musulmana. La torre àrab del s. XII. La primera missió de la torre en combinació amb la resta de bastions de l’horta, era la defensa de la capital. A més de donar refugi a la població de l’alqueria dels voltants, guardava les joies i objectes de valor.

El cor del Poble - 2024

La torre va ser construïda en 1238, durant la conquesta cristiana. Al llarg dels anys s’han fet descripcions sobre aquestes, però oficialment podem trobar-la en el Llibre dels fets, llibre que es troba al Museu Nacional del Patrimoni.

Durant l’any 1300 va ser reforçada amb una muralla perimetral, conseqüència de les guerres de Castella. Sempre ha fet funcions de presó i graner comunal, però hui en dia és un dels patrimonis més interessants per a visitar a València i a tot Espanya.

36

37 Arc Torre Musulmana Història i Arquitextura

Falla Poble de Silla

e ntrevista a

Josep Antich

per Yolanda Aguilar i Sonia Sánchez Desembre 2023

Al voler escriure de la Plaça i voltants, no volíem deixar passar l’oportunitat de parlar amb ell, Cronista Oficial de Silla, perquè ens contara i ampliara la informació que tenim als seus llibres i que ens acosta a la història del nostre poble.

Però després de passar amb ell unes quantes hores, volíem conèixer a Pepe, la vessant, si cal, “més personal”, i va accedir, és un home proper. Ací vos deixem un resum d’ aquesta entrevista.

1. Quina formació te Josep Antich?

Vaig començar els estudis bàsics al col·legi Lluís Vives just l’any de la seua Inauguració, el curs escolar 54-55.

Quan vaig acabar la ensenyança obligatòria, el mestre va recomanar als meus pares que continuara estudiant el Batxillerat però en aquells temps tan sols es podia fer en un centre privat. La solució va ser entrar en el centre de Sant Vicent Ferrer a La Torre amb 12 i vaig eixir amb 17 anys gràcies a una beca atorgada per bones qualificacions. Allí vaig cursar un grau superior de Formació Professional d’electricitat.

Passats els anys, vaig descobrir la meua vocació per la docència, una carrera impossible cursar en eixe moment perquè encara no tenía la titulació necessària.

Així que hauria d’esperar uns anys per a poder fer la prova d’Accés a la Universitat per a majors i triar la carrera d’ Història. Una vegada Llicenciat, vaig fer el CAP per a exercir de professor d’Institut i desprès el Màster d’Arxius i Biblioteques al CEU San Pablo.

El cor del Poble - 2024

2. Quins aspectes remarcaries de la teua carrera profesional?

Cal remarcar que els estudis de història i literatura sempre han estat presents en la meua vida, durant un temps hauria de compaginar-los amb el meu treball per mantindre la família.

38

Història i Arquitextura

El temps que vaig treballar a Ganal (General Ganadera SA), durant 9 anys a Silla fent automatismes, i posteriorment a Líbia varen ser molt enriquidors.

Davant la oferta de portar a terme un Projecte d’ investigació a Libia durant un any, vaig acceptar amb la condició de poder instal·lar-me allí amb la meua família durant el temps que durara aquest treball. El projecte consistia en seleccionar una raça de gallines ponedores que fora més rentable i productiva. I es que el cuquet de la investigació sempre ha estat present en mi…

Passats els anys, vaig aprovar les Oposicions a l’Ajuntament de València. Ser funcionari de carrera va ser decisiu per a poder executar les meues verdaderes inquietuds, ja que l’horari d’aquest treball em permetria estudiar per les vesprades a la Universitat.

3. Quin llibre t’ha marcat més?

“Silla en temps del còlera” es un dels libres que més m’ha marcat, perquè durant el treball d’investigació que la seua publicació implica, vaig conèixer les tristes històries de les famílies que van viure 5 pandèmies de còlera, hi havia dones que tota la seua vida, havien vestit de color negre. “Silla en la Memòria Històrica” també em va impactar perquè n’hi havia un gran desconeixement del segle XIX, de la República i la repressió franquista.

4. En què treballa ara mateix Josep Antich?

Ara mateix estic en un llibre de d’història de la Carxofa de Silla. I els volums 2 i 3 de “Cròniques de Silla “

5. Josep Antich en 3 paraules.

Aprenent de tots i de tot.

Ens acomiadem de Pepe, amb un somriure. El temps ha passat volant, i eixim amb la pell aborronada i emocionades per tot el que ens ha contat i com no agraïdes pel temps que ens ha concedit.

Gràcies Pepe!!!!

Una abraçada.

39

Falla Poble de Silla

40

Falla Poble de Silla

Oci i Cultura

41

ci i cultura,

Falla Poble de Silla

el pas dels anys, a la Plaça del poble Informació i dades tretes del llibre Retrospectiva urbana de Silla, any 2004.

Autor: Josep Antich

El meu avi, quan jo era xicotet, sempre em contava que la plaça del poble estava plena de vida, la gent abarrotava els bars i casinos, les voreres de la plaça plena de jornalers a l’espera que els contractaren per a la jornada següent.

Els diumenges s’omplia de parelles i matrimonis, era un punt de trobada , on parelles , amics i matrimonis es reunien després d’una setmana dura de treball, per a prendre un aperitiu o per a passejar i parlar de les seues coses.

O

Em comptava també que la plaça del poble de Silla al llarg de la seua història ha tingut molts noms. En el segle XVII va ser anomenada Plaça Major. En 1794 va ser anomenada plaça de l’Ajuntament. El següent canvi de nom va ser en 1812 dient-se a la plaça de la Constitució. El següent canvi de nom va sorgir per la visita del rei el 31 d’octubre de 1827 anomenant-se plaça de Fernando VII. En 1931 va haver-hi canvi de govern i, en conseqüència, van canviar el nom de la plaça, anomenant-la la plaça de la República. En 1939 per la victòria de la Guerra Civil pels militars, es produeix un altre canvi de nom de la plaça, dientse la plaça del Caudillo, sobrenom que li atorguen al General Franco. Amb aquest nom es va mantindre 40 anys fins al 1979 quan els ajuntaments democràtics van decidir eliminar totes les simbologies franquistes.

El meu avi em contava que quan era xicotet no hi havia llum elèctrica als carrers del poble de Silla, el recorda el primer enllumenat que van posar en Silla, va ser un esdeveniment històric per al poble.

El cor del Poble - 2024

Com era lògic, la plaça va ser el lloc de Silla que va acollir la primera instal·lació elèctrica, inaugurada oficialment l’any 1894. Estava formada per vuit bombetes de 60 watts. La plaça del Poble de Silla al llarg de la seua història ha seguit i continua sent centre cultural i centre d’oci. Cultural, pel Teatre de la Plaça, els seus múltiples actes i els actes a l’aire lliure representats a la mateixa plaça del Poble.

El meu avi em tenia en els seus genolls i no es cansava de contar-me històries i anècdotes que ell havia viscut, em contava que en la plaça hi havia

42

Oci i Cultura

un teatre i que posteriorment va ser un cinema, on anaven a veure les primeres pel·lícules que van emetre en eixe cinema. Seguidament em contava la història d’eixe teatre.

El teatre, al llarg de la seua trajectòria, ha canviat de nom i ha patit moltes transformacions. El 20 d’octubre de 1877 el Ple municipal aprova encarregar el projecte a l’arquitecte Antonio Ferrer Forner, i així es va promoure la construcció del Teatre de la Plaça, conegut popularment com la Bombonera,el qual oficialment portaria el nom de Príncep Alfons, un local ampli, molt còmode i preparat per a tota classe d’espectacles d’opereta i sarsuela. Però, a part de la modernitat, la importància radica en el fet que Silla va ser una de les primeres poblacions a tindre un recinte d’aquestes característiques. En 1918 s’autoritza instal·lar un cinematògraf permanent. En 1934 després d’una remodelació el teatre canvia de nom i passa a dir-se Teatre de la Constància, el qual continua en funcionament. Des del 1877 fins al 2023, s’anomena Teatre de la Plaça.

Després de contar-me el meu avi eixes històries, m’agafava de la mà i em deia, farem un volt per la plaça i t’aniré comptant en què numero havien bars, casinos i botigues, i això fèiem, passejar mentre em contava la història de cada local situat al voltant de la plaça, i així, amb estes paraules començava. A part de la cultura, la plaça també donava vida a l’oci, casinos, bars i botigues que se situaven allí. Al principi dels anys 30, al núm. 3 de la plaça se situava el bar la Pianola de Rafael Miñana Espuig, el Pelat. Al núm. 4 al principi de l’any 1899 ja era el casino de la República Autonomista, i en el 1943 van reobrir l’activitat amb el nom del bar València. L’any 1903, al núm. 5 ,se situava el Centre Obrer; uns anys després va ser transformat en el bar nebot de Balança. L’any 1949 va adquirir aquest local Luis Torres Llopis que li va posar el nom de bar Centre. Quan Lluís Torres va deixar el bar en jubilar-se, el bar el va regentar, Pepe Romeu Iborra, el Garret. Anys més tard va ser acollit per la Falla Poble de Silla. Al núm. 6, en el 1890, van obrir el cafè Lluís Silvestre.

En el núm 6 parem a prendre una llima granissada i el meu avi un café, en acabar de prendre el granissat i el cafè continuàvem passejant i explicant-me més locals que havia tingut la plaça al llarg dels anys.

En el núm. 7 durant segles hi havia una fleca anomenada Forn de Baixauli, en 1872 va desaparéixer l’activitat i l’edifici es va dividir en dues estades diferents. En 1936 va ser requisada per la CNT a Vicente Carbonell Molina

43

Falla Poble de Silla

i, posteriorment, va ser ocupada per la FAI. A última hora, va ser titular José Carbonell Gomar, el Coixet, acompanyat per la tia Galana, una especialista a bullir faves i a cuinar allipebre, també es coneixia pel nom Taverna de Julieta.

En l’actual núm. 8 en els anys trenta es trobava la botiga de queviures dels germans Elvira i José Albert Guerrero, que tenien un assortidor de gasolina al davant, ja que com la carretera creuava pel mig del poble, aprofitaven aquest punt per a proveir els primers vehicles de motor. La botiga va ser regentada posteriorment per Alfonso Rúa Riera. En 1954 van inaugurar allí una nova sucursal del Banc Espanyol de Crèdit.

Quan el banc es trasllada de lloc en 1963, va donar pas a la cafeteria Rúa o bar Alfonso, també conegut com a bar Ramonet. Actualment es coneix com a bar La Plaça.

En el núm. 9, ja al carrer Serafina (actualment carrer de la Llibertat), es trobava al principi del segle XX la taverna de Rosego. El núm. 10 era un edifici del segle XVIII, posteriorment abandonat i tornat a reconstruir-se l’any 1893 per l’alcalde Antonio Planells després d’un llarg conflicte urbanístic que va esdevenir quan es va demanar la llicència d’edificació, ja que en aquesta casa, l’ajuntament tenia previst obrir una porta lateral que servira d’emergència al teatre, cosa que impedia recuperar el solar existent.

El cor del Poble - 2024

En 1901, en accedir a l’Alcaldia José María, va aconseguir definitivament l’autorització, i quan va acabar l’obra, en un intent electoral d’atraure la classe treballadora, el va llogar a la cooperativa de consum Societat Obrera de la Palma. D’aquest recinte llarg i estret les persones majors recorden les elevades prestatgeries plenes de cordes, flexos de cànem, fregalls d’espart, rolls de fil d’aram, espardenyes de careta, graneres, cabassos de palma i barrets de

44

Oci i Cultura

palla. En el pis superior s’allotjava el bar social de l’entitat, anomenat popularment El Casinet, un bar de iaios amb una estufa de llenya al mig on es reunia la colla.

Quan va desaparéixer la botiga en 1962, l’espai inicial es va dividir transversalment i va ser ocupat per tres noves activitats, la botiga d’electrodomèstics Julio Ventura, la sastreria de Jaime Sales i la impremta de Rafael Fortuny, avui inexistents. Fa uns anys, l’Ajuntament de Silla va adquirir el local per ampliar les oficines municipals. Al costat es troba tot l’edifici consistorial. El núm. 13 era l’antiga Casa de Correus, avui en dia es troba l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC).

Al núm. 14 es trobava el Casino Instructiu Municipal fundat en 1906. Allí se situava la banda de música de Silla. En el núm. 15 hi havia un local que cap a la cantonada amb el carrer de Sant Vicent, es podia accedir per dues portes. Primer va ser la fàbrica de cordes de la cooperativa l’Estrela, registrada l’any 1911. Després seria una barberia i, vint anys després,va ser substituïda per una taverna inaugurada per José Morant Fornés. L’any 1930 el va obtindre José M. Gastaldo Saragossa,el iaio Coa. En arribar a este punt de la plaça que era el bar de Coa, entrem , i era un bar gran i hi havia gent jugant a les cartes, hi havia un corral gran amb cadires i taules, per a mi, entrar al bar de Coa era com un somni.

En el 1945, el núm. 14 i núm. 15 es reunifiquen per donar cabuda a una àmplia cafeteria equipada amb una taula de billar, cafeteria coneguda com el bar de Coa, i va ser regentada pel seu fill José M. Gastalgo Rodríguez. En acabar el lloguer del local i després d’anys d’abandó va ser utilitzat per la Falla Poble de Silla com a casal,el qual va ser derrocat en 1989.

45

Falla Poble de Silla

a la Plaça

la dançà

Sonen les dolçaines i els tabals, comença la dansà i al finalitzar el Fandanguet a la Plaça. Mantenim viva la manifestació folklòrica del ball tradicional valencià. Des del moment de l’Eixida o inici del ball, ens acompanyen tots els amics i amigues que any darrere any sempre ens donen suport per a fer aquesta festa, balladors i balladores, tots amants del Folklore i de la tradició, que durant un matí, ocupem tot l’espai des del parc fins al cor del poble, passant per la plaça del Mercat Vell i el carrer Castell.

El cor del Poble - 2024

Avancem al ritme de la música, fent la dansà de Ball de comptes, ballant les passaes de la Font de la Figuera, amb les que fem volar les faldes amb les voltes i ens creuem amb els

46

Per Sonia Sánchez

saragüells. Una vegada a la Plaça del poble, tot el món està convidat a ballar amb nosaltres, perquè si alguna cosa té d’especial la dansà és que la seua versió popular, en orige, ha estat sempre participativa. La dansà és una expressió cultural que naix del poble, del món rural antic, com a ritual per celebrar la preparació o el final de les bones collites, un acte d’agraïment als déus o de festeig per la fertilitat del cicle agrari. És per això que la Dansà sempre es fa a peu de plaça, al carrer, sense escenari, oberta a tot el veïnat, a tots els fallers i les falleres que vullguen unir-se a aquest ball. I així és com ho fa el nostre Grup de Danses “Al Vol”, que sempre està a punt per a ballar les Vetes de Sueca i el ball dels Cavallets, i fins i tot alguna vegada la

Oci i Cultura

Magrana a la processó del Crist i jotes, boleros, fandangos i seguidilles a la Presentació de les nostres Falleres Majors.

Però aquestes danses tenen melodies diferents i figures variades, un repertori ben divers, des de les més senzilles a les més complicades, totes amb la seua cadència i ritme. Els balls que formen part de la Dansa valenciana, reben tants noms com llocs on es ballaven (La Font de la Figuera, Muro, Palomar, Moixent, Xàtiva, Guadassuar, Aiora, Paterna, Manises, etc.) i noms molt concrets i il·lustradors com el Ball Pla, el Ball Rodat, el Ball de la Cremallera o el Ball Perdut. Res en la Dansà és improvisat fins i tot les evolucions o mudances; moment en que la dolçaina inicia unes melodies per fer que les parelles es canvien de lloc per formar una cadena que simbolitza la bona convivència social dins del poble.

més tradicionals i arrelades i recuperant altres oblidades durant anys: damascos, sedes, refaixos, mocadors de pit brodats en batista, davantals de colors, gipons i jupetins amb vellut o flors, camises, saragüells, mantons i mantonets, arracades de tres, de xorro... totes elles inspirades en les arrels valencianes.

Arribem al final, amb la indumentària típica de la Dansà o vestides amb el blusó, s’accelera el ball amb l’avís de la dolçaina, i comença una divertida competició entre l’agilitat dels balladors i balladores i la resistència dels músics. Un any més, la nostra Dansà porta l’alegria, la melodia i la tradició, a un dia de diumenge de febrer en la nostra Plaça, on tot el món pot participar, fent festa i recuperant tradició.

A més a més, hem de remarcar el protagonisme de la indumentària dels balladors i les balladores. Segons l’època i els balls que es portaven a terme, aquesta indumentària anava evolucionant, mantenint les peces

47

Falla Poble de Silla

Mª José Castro, com a Delegada del grup de Dansa Al Vol i fallera que porta vint anys ballant, ens respon a unes preguntes amb tota l’estima i tot el respecte pels balls tradicionals valencians.

1. Per què balles? És la meua passió, duc més de vint anys ballant i encara que a vegades suposa un gran esforç aconseguir temps per assajar 8 hores setmanals , no ho canviaria per res del món.

Gràcies a la Dansa Valenciana, he pogut ballar nacional com internacionalment, portant el nostre Folklore per França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Finlàndia, Mònaco, Portugal, Marràqueix, etc.

2. Com et sents quan balles?

Em sent feliç, m’encisa el món del folklore, els balls, la música, la indumentària i sobretot em fa sentir molta satisfacció estar col·laborant a mantindre les nostres arrels.

3. En una paraula la dansa valenciana és: El cor del Poble - 2024

És difícil descriure el que és per a mi amb una paraula, però diria que és sentiment pel nostre poble i tradició.

4. Que podem fer per la dansa?

Mantenir-la viva, de quina manera? Doncs principalment ballant, però també documentant-nos sobre la història, la indumentària, els passos dels balls, la música.... i sobretot seguir, no deixar perdre aquesta tradició tan nostra.

48

Oci i Cultura

p

Per Sonia Sánchez

laça

El sainet, a la

Riure’ns de tot, això ens fa més senzilla la vida. Açò és molt típicament valencià… pot ser eixa ès una raò per què a la Falla Poble ens agraden els Sainets i cada any obrim les nostres Presentacions amb una breu i a la vegada divertida obra de teatre. S’obri el teló, s’encenen les llums i comença la representació on els fallers i falleres van introduint-nos progressivament en una situació i un moment temporal determinat, a la vegada que amb les seues converses, jovials i quotidianes, ens relaten de manera anecdòtica els fets ocorreguts.

El teatre forma part de la genètica fallera, sempre s’ha utilitzat per a moments d’esbargiment als casals fallers. En Presentacions o festes populars, les representacions de peces teatrals en un sol acte de caràcter còmic i popular sempre han aconseguit un gran èxit. Un bon exemple és L’agüelo pollastre (1859) de Josep Bernat i Baldoví, tot un clàssic per a precedir l’exaltació d’una fallera major de qualsevol Falla de València.

49

Falla Poble de Silla

Però tornem a la nostra Plaça, aquesta entén molt bé de Teatre. Al llarg dels anys ha sigut testimoni de la influència de l’activitat teatral en la vida dels sillers i les silleres. Històricament, el Teatre era el lloc de reunió de les dones i els homes del poble en un temps en el qual no n’hi havia televisió, tampoc telèfons… Per als moments d’oci n’hi havia teatre popular, en valencià.

Les històries que es contaven al teatre, eren traslladades directament del carrer al paper i a l’escenari, i donaven vida a personatges que parlaven de temes sociopolítics contemporanis de la València dels segles XIX i XX. Els sillers i les silleres, després d’una dura setmana de treball, gaudien d’un moment especial, anar al teatre, a veure una peça sobre un tema quotidià on es combinava l’humor, la moral, els balls, la música, el cant, i en definitiva, tots els aspectes més populars de la cultura dels valencians.

El cor del Poble - 2024

Segons el Cronista i Historiador D. Josep Antich, les primeres referències d’aquesta activitat a Silla les trobem allà pels anys 1850, al Liceo , al Carrer Castell, lloc privat de reunió per als seus socis, amb un escenari. També podem trobar referències al Teatre del Casino, ubicat a un dels casinos del centre del poble. La falta de capacitat d’aquest local, i l’alta demanda al poble, impulsaria la construcció del Teatre de la Plaça, “La Bombonera” allà el 1877, oficialment anomenat Principe Alfonso. I amb el pas dels anys, el Teatre Constancia, sobre el que es va fer l’actual Teatre de la Plaça. Silla va ser un poble de gran influència cultural, on va hi va haver algunes sales obertes simultàniament.

50

Aquesta és la meua benvolguda Plaça de Silla, on pràcticament se celebren tots els actes festius, religiosos, polítics, culturals i socials d’aquesta localitat, i tots els sillers i silleres acudim, vulguem o no.

A la Plaça es reuneix gran part dels veïns i veïnes i molts visitants durant tot l’any, sobretot al final del mes de juliol i la primera quinzena d’agost que se celebren les festes del Santíssim Crist de Silla.

Durant la primera setmana d’agost, a la vesprada nit, la Plaça està plena de taules i cadires per a sopar i veure els diferents espectacles que prepara l’ajuntament amb motiu de les festes majors de Silla.

p

Per Javier Iborra

Oci Ociii Cultura

laça

Tots els camins ens porten a la nostra l’associació cultura Els Porrots, Abelard Hernández, agraït a l’ajuntament i a tots els partits polítics pel seu suport, demanava a tots els veïns la implicació per a aconseguir l’objectiu.

Fa anys, el 6 d’agost, dia de la festivitat gran de Silla, Dia del Santíssim Crist de Silla, a les dos del migdia es disparava una gran mascletada a la mateixa Plaça on s’abarrotava de veïns i veïnes de Silla per a gaudir-ne. La Plaça s’omplia de traca i carcasses de diferents calibres.

L’encarregat de muntar-la era Vicent Company, més conegut com el tió dimoni. També ajudava Vicent Company fill, Vicent el tent, Julio el Pablanco; Miguel Maravilla, i Pascual. Hui en dia Vicent Company fill és mestre pirotècnic i l’encarregat de muntar-la. Després de muntar la mascletada a la Plaça, es muntava una traca que estava penjada per tot el recorregut de la processó.

Durant tot el dia 6 d’agost, els porrots de Silla van ballant la Dansa dels Porrots per tot el poble, dansa mil·lenària que està a l’espera des de l’any 2016 de ser declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial. El president i mestre de

51

Falla Poble de Silla

En cada cantonada del recorregut hi havia unes bateries de carcasses aèries que assenyalaven a la gent per on anava consumint-se la traca abans d’arribar a la Plaça.

A l’arribada del Crist a la Plaça, els centenars de persones que allí es congreguen i emmudeixen i donen pas a l’acte dela Carxofa de Silla, acte molt emotiu i molt estimat pels sillers i silleres.

El 8 d’agost comencen els festejos taurins i es munta una Plaça de bous portàtil amb capacitat per a més de mil persones.

La durada dels festejos taurins és de sis dies (antigament n’eren huit). També al principi de desembre es congreguen molts veïns i veïnes de Silla per a veure l’encesa i espectacle de l’arbre de Nadal que l’Ajuntament col·loca al centre de la Plaça.

En arribar la traca a la Plaça, aquesta prenia foc a la mascletada i començava l’agradable soroll i l’olor a pólvora.

A la vesprada del 6 d’agost, la Plaça es va omplint de gent per a veure els balls valencians que es ballen en tot el recorregut per on passa la processó del Santíssim Crist.

A les deu de la nit comença la processó, amb una multitud de gent que hi participa i acompanya el Crist,el qual és portat als muscles per uns quaranta costalers .El recorregut dura d’hora i mitja a dues hores i es fan diverses parades de descans perquè veguen aigua els costalers.

Aquesta Plaça és molt estimada pels sillers i silleres i, fins i tot, més pels fallers i falleres de la Falla Poble de Silla, els quals, al principi del mes de març, l’engalanen amb llums de colors i els xiquets i xiquetes de la comissió infantil l’omplin d’olor de pólvora i una simfonia d’esclats de petards i de tota classe de focs d’artifici.

El cor del Poble - 2024

També comencen els berenars oferits per la delegació d’infantils a la comissió de la Falla Poble, els quals omplin la Plaça de xiquets i xiquetes acompanyats per les seues mares, pares, iaies i iaios.

I què dir del concurs de paelles organitzats per la Falla Poble de Silla!Ompli de falleres i fallers

52

la Plaça cuinant més de 30 paelles a ritme de música, pernil, formatge, vi blanc i negre i, com no, de litres de cervesa, un dia molt important per les falleres i fallers de la Falla Poble de Silla.

I és que al final, toatslaelsPlaça. camins ens porten a la Plaça

a la Plaça També la cavalcada del pregó que reuneix centenars de veïns de Silla a la Plaça per a veure desfilar les diferents comissions que hi participen.

La Plaça també reuneix un nombre considerable de veïns per a veure l’arribada del tradicional matinal de dansa que organitza la Falla Poble de Silla i té com a punt final la Plaça.

a la Plaça ça a la Pla

a la Plaça

53

Oci i Cultura

A la setmana següent comencem les falleres i fallers a traure les peces del monument que es plantarà a la nostra benvolguda Plaça per la Falla Poble de Silla i que li donaran vida i color.

Pràcticament passa tot el poble a contemplar el monument plantat amb tant de treball per tots els fallers i falleres de la Falla Poble de Silla.

Falla Poble de Silla

54

Falla Poble de Silla

La Plaça devota 55

Falla Poble de Silla

l a processó

més curta d’Espanya se celebra a la Plaça del poble de Silla

La Plaça del Poble de Silla, a part del seu patrimoni cultural, polític, festiu, social i religiós que té, també acull la processó més curta d’Espanya.

La majoria de veïns i veïnes de Silla participen en aquesta processó sense saber que és la mes curta que se celebra a tot Espanya.

Aquesta processó és la que celebràvem antigament el dia 20 de gener, Sant Sebastià, patró de Silla, màrtir i protector contra la pesta.

El cor del Poble - 2024

Des del 2003, quan era alcalde del poble de Silla Josep Lluís Pitarch i Tortajada, l’Ajuntament va aprovar que se celebrarà el cap de setmana més pròxim al 20 de gener permetent així que les veïnes i veïns de Silla pogueren participar i gaudir de la festa i de la Fira Comercial, Agrícola i Medieval que se celebra divendres, dissab-

56

Per Javier Iborra

te i diumenge d’aquest mateix cap de setmana en honor al patró de Silla, sant Sebastià.

Uns dies abans de Sant Sebastià, l’Ajuntament presenta a les que, per tot l’any, seran les cambreres del Santíssim Crist de Silla. En la missa cantada que se celebra a l’església de la Mare de Déu dels Àngels en honor a Sant Sebastià també es presenten les cambreres a totes i tots els feligresos i a totes les veïnes i tots els veïns de Silla.

La comesa de les cambreres és representar la parròquia i el consistori en els esdeveniments i actes religiosos i festius que es produïsquen al poble de Silla durant aqueix mateix any, així com responsabilitzar-se de la cura i atenció de la capella i del Santíssim Crist de Silla. Després de la missa se celebra la processó, que consisteix a donar la volta a la Plaça passejant la imatge de Sant Sebastià, i en acabar la volta té lloc la benedicció dels panets.

La Plaça devota

En un lateral de l’altar es conserva una imatge de sant Sebastià del 1940, ja que la primitiva va ser destruïda en la persecució religiosa de 1936, i la imatge processional va ser realitzada l’any 2000 després de trencar-se en processó la imatge anterior.

Mentrestant té lloc a la Plaça la coneguda Dansa dels Porrots, tradicional dansa guerrera mil·lenària i la música del grup de dolçainers i tabaleters.

Des de l’antiguitat, sant Sebastià Màrtir ha sigut adoptat en multitud de ciutats i pobles com a patró a causa de la seua condició de protector contra les pestes i malalties. També Sant Sebastià, l’any 2011 es va adoptar com a patró pel col·lectiu LGTBI. Sant Sebastià va ser, segons la tradició, un sant oriünd de Narbona criat a Milan. Va arribar a ser centurió de la primera cohort romana en època de l’emperador Dioclecino. Per animar els seus companys d’armes a aferrar-se a la fe cristiana va ser condemnat a morir lligat a un arbre i flagel·lat, però va sobreviure a aquest martiri. Després de recuperar-se de les seues ferides, assistit per una dama romana anomenada Irene, vídua del màrtir Castulo, Sebastià

va tornar a interpel·lar a l’emperador, qui va ordenar que fora apallissat fins a morir. El seu cos va ser llançat a una claveguera, però el propi sant es va aclamar a santa Lucina per demanar-li que li donara una adequada sepultura.

Segons es creu, possiblement va ser martiritzat entre 303 i 305, tot coincidint amb una sèrie d’edictes contra els cristians.

57

Falla Poble de Silla

a la Plaça,

fervor i devoció

Per José María López Sanchis

El cor del Poble - 2024

Santíssim Crist de Silla a la capella.

El Santíssim Crist de Silla té una història molt especial. Segons la tradició, al segle XVIII aplegaren a Silla tres peregrins que entraren a l’església i demanaren al retor que els deixara descansar i orar en la capella de la comunió sense que ningú hi poguera entrar ni molestar-los durant tres dies. Passats els tres dies, només dos dels tres peregrins

58

eixiren i, quan els dos que havien eixit s’acomiadaren, el retor i el sacrista entraren i van veure el tercer convertit en una imatge de Crist crucificat.

La notícia d’aquest miracle es va estendre pel poble i va començar a augmentar el fervor i la devoció per aquella imatge a la qual anomenaren

Aquest nou patró se sumava a la Mare de Déu dels Àngels i a Sant Sebastià, i la seua festa

començà sent el dia 10 d’agost, però es traslladà al 6 d’agost (data en la qual actualment se segueix celebrant la festa del Santíssim Crist de Silla). Aquesta imatge primitiva del Crist va ser cremada per juliol o agost de 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil i, ara, només en queda un peu, el qual va ser rescatat de les flames per una veïna devota. Actualment, la imatge del Santíssim Crist de Silla és una copia de l’original, la qual ix al carrer duta per la confraria dels Costalers per a tres actes al llarg de l’any: la processó del Sant Soterrament de Divendres Sant, la solemne processó del dia 6 d’agost en honor seu i el dia 1 de novembre per a realitzar l’eucaristia en el cementeri municipal pel dia de Tots Sants.

Regal del Patriarca San Juan de Ribera l’any 1591.

59

La Plaça devota

Santíssim Crist de Silla; però la cosa no es quedà ací, ja que la imatge tenia una peculiaritat: li creixien els cabells i les ungles. Degut a aquest fet, es va necessitar que dos xiques joves i verges d’uns 18 anys s’encarregaren de tallar els cabells i les ungles del Crist, i també d’acompanyarlo tant en Setmana Santa com en la processó del dia 6 d’agost; així naixien les figures de les cambreres del Santíssim Crist, les quals s’encarregaven de dur a terme aquesta funció durant tot un any des que eren nomenades el dia de Sant Sebastià.

Falla Poble de Silla

s illa

bressol del cant de la Carxofa

L’excursionisme no sempre ha sigut considerat com una activitat esportiva, tal com majoritàriament el concebem ara. A finals del segle XIX, per exemple, l’excursionisme era vist com una ocupació intel·lectual, ja que es pensava que la seua finalitat era la de descobrir les restes o vestigis històrics que conservaven viles i poblacions. Això explica que una de les faenes a què més temps i atenció dedicaren els escriptors valencians de la segona meitat del vuit-cents fora la de l’excursionisme històric i artístic.

El cor del Poble - 2024

D’aquesta manera, en febrer de 1880, des de la secció d’Arqueologia de la societat cultural Lo Rat Penat es constituí el denominat «Centre d’excursions científico-literàries i artístiques», que naixia amb la intenció de convertir-se en centre d’estudis. Perquè, com acabe de dir, recórrer els pobles valencians, visitar esglésies i monuments, catalogar pintures, descobrir restes arqueològiques i oficis, festes i tradicions populars... prendre, en definitiva, consciència de la realitat artística i antropològica del territori fou una de les principals inquietuds dels escriptors del moviment artístic conegut com la Renaixença, que s’estengué durant la segona meitat del segle XIX. Amb aquest objectiu, des de 1880 i fins a 1911, el Centre excursionista de Lo Rat Penat inspeccionà més d’un centenar de municipis,

60

Per Rafael Roca Universitat de València

entre els quals es trobava el de Silla, que visitaren el 27 de novembre de 1898. N’és testimoni directe la crònica periodística que, l’endemà, publicaren al diari Las Provincias; i que en 2011fou rescatada i reproduïda en el volum titulat La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911), que publicà l’editorial Denes. És així com sabem que, a primera hora del matí d’aquell dia, una quinzena d’escriptors i artistes de la ciutat de València es donaren cita a l’estació del Nord per a pujar al tren de la línia de Xàtiva que els havia de portar fins a Silla, un municipi que, segons afirmaren, «en pocos años ha ganado mucho en el aspecto urbano».

Ací varen ser rebuts per les autoritats locals, tant civils com eclesiàstiques. I, posteriorment, emprengueren la visita a «la casa castillo de la antigua encomienda de Montesa, donde reside ahora el municipio con todas sus dependencias, incluso las escuelas, y hay además un cómodo teatro». De l’Ajuntament passaren –tal com era de rigor– a inspeccionar el temple parroquial, que «ofrece bastante interés artístico, y los señores cura y vicario estuvieron amabilísimos, dando completa explicación de todo a los expedicionarios». Les dades històriques més importants del temple i de múltiples detalls artístics, tot ben barrejat d’anècdotes i de llegendes, nodriren la insaciable curiositat dels expedicionaris. Pel que al santoral local

En aquest sentit, no els passà per alt que la devoció al Crist –compartida amb d’altres pobles de l’Horta, com ara Massanassa, Alaquàs i Aldaia– donava lloc a una manifestació artística tan bella i carismàtica com és el Cant de la Carxofa, tot un element de cohesió comarcal.

I per això deixaren escrit que «tiene Silla una especialidad en su popularísima fiesta del Santísimo Cristo que se celebra el día 6 de agosto. Esa especialidad es la Carchofa. No hay necesidad de que la describamos, porque apenas habrá en Valencia quien no la conozca.

Los excursionistas se enteraron de todos los pormenores de este curioso aparato, y copiaron el villancico que canta el ángel al aparecer ante el público saliendo de la Carchofa. Esta fiesta se celebra también en los pueblos de Aldaya y Alacuás».

En referència a l’interés que el Cant de la Carxofa despertà entre aquells intel·lectuals, cinc anys després, en 1903, el poeta i periodista Teodor Llorente apuntà –en el segon volum de la seua obra històrica titulada Valencia– que «Silla tiene una antigua imagen de Cristo crucificado muy venerada en toda esta comarca». I que «su fiesta, que se celebra el día 6 de agosto, se llama de la carchofa por una ceremonia tradicional».

Per a, acte seguit, explicar en què consistia aquella cerimònia: «En la plaza de la Iglesia, pendiente de un poste, hay un aparato en forma de granada o de alcachofa. Cuando termina la procesión, y la imagen va a entrar en el templo, se abre aquel globo, y aparece dentro un niño vestido de ángel, con un papel de música en las

manos, y canta un villancico oído siempre con el mayor recogimiento por la muchedumbre».

Encara que la versió tradicional situa l’origen de la Carxofa en 1854 (quan un xiquet d’escassament onze anys anomenat Rigobert Cortina Gallego, i «dotado de gran inteligencia y de inspiración musical, compuso el motete así apelado», segons que en 1929 afirmà Josep Manuel Cortina), el ben cert és que cada vegada posseïm més informacions que fan recular l’origen del cant si més no fins al segle XVIII, i que el situen més enllà de l’Horta.

En aquest sentit, en 1992 el professor Antoni Ariño assenyalà que tant el cant com l’artefacte de la Carxofa devien formar part d’un costum popular que es remuntaria als segles XVII i XVIII. Així, en la seua opinió, el Cant de la Carxofa seria hereu d’una tradició segons la qual un xiquet o xiqueta, enfilat damunt d’un cadafal i vestit d’àngel, recitava versos al·lusius a la majestat de Déu en el moment en què la imatge del Crist estava a punt d’entrar al temple. Cosa que el portà a concloure que «no sería de extrañar, por tanto, que la actual representación de la Carxofa fuera el resultado de una evolución lenta a partir de este acto tan típico de muchas fiestas populares consistente en el recitado de versos alegóricos durante el recorrido de la procesión. La liturgia era un auténtico drama en el que se insertaban autos sacramentales, misterios, danzas, escenificaciones, etc. Una vez puesto un elemento, su propia dinámica le inducía a crecer y a complejizarse».

D’una altra banda, en 2015 Joan Antoni Carrasquer Artal afirmà que, durant la primera meitat del segle XVIII, «l’Ordre Tercera de Sant Francesc del Convent de Ntra. Sra. de Sales, de Sueca, va efectuar una comanda [...] perquè el Divendres Sant de l’any següent es representara l’acte místic del Descendiment del Cos de Crist». I, segons continuava Carrasquer,

61

La Plaça devota

es refereix, el cronista apuntà que «en el altar mayor se venera la imagen de la Virgen de los Ángeles, titular de la iglesia, y de San Sebastián, que es patrón de la villa. Pero la imagen más venerada en Silla, y cuya devoción se extiende también a los pueblos comarcanos, es la del Santísimo Cristo».

Falla Poble de Silla

entre les clàusules d’aquell contracte –que fou signat el 7 de desembre de 1740– «trobem una grata sorpresa: “la tercera [tramoia] ha de hazer una alcachofa tan capas que asu tiempo ha de llevar el Teatro, cuyas hojas han de ir abriéndose poco a poco, al tiempo que vaya bajando, en la que ha de ir dentro un ángel cantando, y al subirse han de ir las hojas otra vez cogiéndose y uniéndose, todo de buena idea y perfección”». Amb la qual cosa Carrasquer conclou: «No cal afegir cap detall més a aquesta descripció per a identificar-la de seguida amb la Carxofa».

El cor del Poble - 2024

I és que, fins fa poc temps, pensàvem que el Cant de la Carxofa sols se celebrava –o s’havia celebrat– en localitats de l’Horta Sud i barriades de la ciutat de València, com ara: Silla, Aldaia, Alaquàs, Catarroja, Picassent, Quart de Poblet i els barris del Carme, el CabanyalCanyamelar i Castellar-l’Oliveral. Però aquesta idea està modificant-se, i gràcies a les darreres investigacions ara sabem que l’acte abastà un territori més extens. De fet, temps enrere vaig poder documentar que, a finals del segle XIX i principis del XX, la Carxofa també es va cantar a nombrosos pobles de l’Horta Nord (Alboraia, Rocafort, Almàssera, Rafelbunyol, Burjassot, Massarrojos...), fins i tot a Bunyol; i també, a dos municipis de l’Horta Sud dels quals no teníem constància: Picanya, on segons el periòdic La Correspondencia de Valencia es cantàel 9 de setembre de 1917 en honor a la Mare de Déu de Montserrat; i Torrent, on sabem que tant en 1911 com en 1914 estava previst cantar la Carxofa: en honor a la Mare de Déu dels Desemparats, en el primer cas, i a Santa Teresa de Jesús, en el segon.

Finalment, poc temps enrere, i gràcies a una informació que em facilità l’amic Pau Sarrió, vaig saber que la Carxofa també s’entona actualment al municipi de Manises,

62

un cant al qual cap dels darrers estudis sobre l’acte no n’havia fet referència. Així, el motiu perquè la Carxofa de Manises havia quedat oculta i, d’alguna manera, separada de la resta de carxofes de la comarca ha de ser doble, com a mínim: en primer lloc, perquè allí no s’entona durant les festes patronals, sinó dins de la festivitat de les denominades «Quaranta hores» en honor del Crist Sagramentat; i en segon, perquè no s’hi fa servir l’artefacte en forma de carxofa invertida, que aporta la part més vistosa i teatral de l’acte.

D’aquesta manera, el limitat ressò social de les «Quaranta hores» i l’absència de l’aparell mecànic, habitual a la resta de municipis i barris, hauria provocat que la Carxofa de Manises passara desapercebuda. En referència a l’artefacte, en 1986 el cronista local José Mª Moreno Royo assenyalà que «en Manises ya hace años que se suprimió dicho montaje, y se mantiene el canto propiamente dicho». A més, també asseverà que, en el reglament de la Congregació del Santíssim Sagrament (de 1881), ja es parlava de la interpretació d’un motet com a part integrant de la festa; i que, segons la informació oral que li havia arribat, la darrera vegada que s’entonà des del mecanisme fou a la dècada dels anys vint, és a dir, ara fa cent anys.

Per tot això i per més, cal que continuem estudiant i investigant sobre l’origen i l’abast del Cant de la Carxofa. També a Silla, que sens dubte n’és el bressol, el municipi de l’Horta Sud on, segons la documentació localitzada temps enrere per Oreto Trescolí i Enric Olivares, fa més anys que s’hi celebra: des de 1857.

D. Milton Hernán Velásquez Díaz Rector de Nostra Senyora dels Àngels de Silla

Antigament, al nostre poble, la trobada es duia a terme en la Plaça amb la imatge de la Miraculosa, portada per les xiques de les Monges, amb la figura del ressuscitat, que era la imatge d’un xiquet Jesús, el del carrer dels Horts, el qual era portat sota pal·li.Des que està la imatge de la Mare de Déu de l’esperança de la parròquia de

Sant Josep Obrer, el Diumenge de Pasqua de matí, es ve en processó des de la parròquia fins a la Plaça del Poble amb la imatge de la Mare de Déu coberta amb un vel negre, que en trobar-se amb la imatge de Jesús ressuscitat de la parròquia de Nostra Senyora dels Àngels, és revelada.

Seguidament, els portadors de les imatges ballen les andes, tiren caramels i fan una processó pel carrer de Sant Roc, carrer del Port i carrer de Sant Josep fins a arribar a la Plaça del Poble. Seguidament, entren les imatges a l’església per a celebrar interparroquialment la missa de la Pasqua de Resurrecció, que acaba amb el cant de Regina Coeli que parla de la promesa complida de la resurrecció.

La Plaça devota

t

El Diumenge de Pasqua és la festa més important per a la vida de tot creient perquè celebrem l’esdeveniment de la resurrecció del Senyor. Crist ix victoriós del sepulcre amb el qual segella la nostra redempció passada abans per la creu.

Encara que la trobada de Jesús ressuscitat amb sa mare no apareix reflectida en les Sagrades Escriptures, la sensibilitat religiosa fa pensar que a la primera que se li va aparéixer el Senyor ressuscitat va ser a la Mare de Déu, qui va creure i va esperar la resurrecció del seu fill.

robada

Santa

Fotografia del llibre de Josep Antich Brocal “La parròquia Nostra Sra. dels Àngels”

63

Falla Poble de Silla

silla rep

amb gran fervor, alegria i devoció la imatge pelegrina

Fa més de trenta anys que la Mare de Déu dels Desemparats no visitava el nostre poble i, amb motiu de la celebració de l’Any Jubilar del Centenari de la Coronació Canònica, la seua imatge ha anat recorrent diverses poblacions de la Comunitat Valenciana; entre elles, Silla, com a representant de la zona sud de la nostra Rectoria III, entre els dies 27 i 29 de gener de l’any 2023.Una vegada més, el nostre poble ha demostrat la seua gran devoció i fervor a la Mare de Déu acudint a totes les celebracions fetes en el seu honor en les tres parròquies de Silla: Sant Josep Obrer, Sant Roc i Nostra Senyora dels Àngels, acompanyades per les autoritats municipals de Silla.

A l’arribada de la Mare de Déu a la Plaça del Poble, com a centre neuràlgic de la vida cul-

Per Fidela Primo Desembre 2023

tural, social i eclesiàstica del nostre poble, va ser rebuda amb el cant d’albades, balls típics valencians i la popular Dansa dels Porrots de Silla, actes plens d’alegria i amor a la Mare de Déu. La culminació de la visita i el seu comiat va ser en la parròquia Nostra Senyora dels Àngels, amb la celebració de l’eucaristia i la visita de la Mare de Déu al Santíssim Crist de Silla, en la capella de la comunió, un acte digne de record i molt emotiu que demostra, una vegada més, l’amor tan gran que una mare professa pel seu fill crucificat. Aquesta visita ens fa reflexionar sobre com de gran és l’amor que tenim per la nostra Mare de Déu que, allà on va, desperta uns sentiments a vegades ocults i inesperats que en demostren clarament una fe viva i una gran devoció. Una visita emotiva i inoblidable que desitgem que es repetisca més sovint.

El cor del Poble - 2024

Torna prompte, MAREDEUETA, el poble de Silla t’espera, perquè sempre estàs en el nostre cor, VISCA LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS!

64

La Plaça devota

s

Per Juan A. Pastor

illa

Pròleg.

Sagrades Formes Incorruptes de El relat del miracle està basat en el robatori de les Sagrades Formes, així com el procés d’incorrupció que es va dur a terme en escrits, documents, fotografies, premsa de l’època des del seu robatori el 25 de març de l’any 1907, en la festa de l’Encarnació de la Mare de Déu.

Donem a conéixer com es van produir els fets del robatori, documents signats i datats per l’arquebisbe de València, Miguel Roca Cabanellas, segons informe del tribunal sobre l’autenticitat i conservació de les Sagrades Formes, publicat en el Butlletí Oficial de l’Arquebisbat de València, decret 437/83, així com l’informe sobre la seua autenticitat dels perits químics i de l’investigador científic del CSIC. Durant tot el procés, hem de ressenyar l’amor i la vinculació de tots els rectors que han passat per la nostra parròquia des de l’any 1907, i molt especialment a Ubaldo Barbera Bono, Fernando Gómez Ciscar, José Alcamí Garcia,metge i primer president de la confraria, Elodia Carbonell Romaguera, que va ser la que les guardà durant els anys de 1936 al 1939, sense oblidar a Elías Olmos Canalda,canonge arxiver de la Catedral de València en aquelles dates.

En l’actualitat, les Sagrades Formes estan despertant més interés en la història, especialment per persones i grups de dins i fora de la Comunitat Valenciana, les visites estan registrades en el llibre oficial de la parròquia.És trist comprovar que dins de la nostra població, Silla, existeix poc de coneixement del nostre miracle eucarístic, així que, des d’aquest escrit en nom del nostre rector Milton, oferim aquestes línies per a motivar el coneixement d’aquest miracle, com les visites a les Sagrades Formes, que s’exposen tots els dilluns de l’any en la capella de la comunió després de la missa de nou i l’últim dijous del mes amb exposició i benedicció, també poden demanar cita els grups que n’estiguen interessats.I, finalment, hem de donar gràcies a Déu pel privilegi que té el nostre poble perquè Jesús Sagramentat estiguera sempre amb nosaltres en aquest miracle eucarístic de les Sagrades Formes Incorruptes de Silla.

Silla, desembre 2023

65

Falla Poble de Silla

Narració del Miracle de les Sagrades Formes Incorruptes de Silla EL ROBATORI: El 25 de març de 1907, Dilluns Sant, dia de l’Encarnació, fa 115 anys, en la missa conventual abans de l’ofertori, van entrar en la capella. En un temps, hi van eixir i en acabar la celebració, el rector va anar a donar la comunió i va veure que no estava el Copó.

LA TROBALLA: El Dimecres Sant, uns agricultors van anar a llaurar l’hort dels tarongers i van trobar les Sagrades Formes robades, les van embolicar en un mocador, avisant al rector, van ser portades sota pal·li a l’Església amb el corresponent volteig de campanes d’un Dimecres Sant.

COMENCEN ELS DESGREUGES: El 7 d’abril del 1907, s’organitza el primer dels mateixos; el 20 d’abril, es constitueixen les festes anuals de les SF.

El cor del Poble - 2024

S’INICIA EL PROCÉS: L’any 1929, el rector comprova que les SF continuen incorruptes i sol·licita que s’incoe l’expedient, fent una declaració jurada a tots

66

els capellans i vicaris que havien passat per la parròquia i als treballadors del camp. El resultat de l’expedient va ser el Decret del 4 de maig, declarant que les SF tenen el mateix culte eucarístic que totes les formes consagrades.

Sr. Elías Olmos Canalda, canonge i arxiver de la Catedral de València, tanca les SF en una teca lacrades i segellades amb el segell de l’arquebisbe D. Prudencio Melo. En 1934, es construeix una custòdia en forma de taronger, amb donació de joies del poble de Silla, i es va compondre l’himne.

La Plaça devota

ES CONSERVEN AMAGADES:

50é ANIVERSARI:

En el temps de la Guerra Civil, el rector les porta perquè en siguen custodiades a casa d’una senyora del poble, les va tindre quatre mesos a sa casa, després les entrega a una altra senyora molt vinculada a la parròquia, amagant-les en un mantó de manila, i després en el galliner; finalment, les amaga a la porta de l’entrada de la casa en un buit dalt de tot i van ser rescatades el dia del Corpus de l’any 1939.

En 1957, són visitades per diverses associacions eucarístiques i, el 13 d’octubre, per la riuada, se suspenen els actes.

75é ANIVERSARI: En 1982, per la visita del Juan Pau I, se suspenen els actes i les eleccions generals .Al novembre, se celebren processons en les tres parròquies de Silla, presidides per Sr. Miguel Roca Cabanellas, Arquebisbe de València.

CONGRÉS EUCARÍSTIC DE TORRENT: En 1949, del 12 al 30 d’octubre, se celebra una concentració d’imatge de la Mare de Déu, Jornades Marianes de Torrent, i s’emporten les SF amb els quatre jornalers i el poble de Silla.

ES REVISEN: El 9 de juliol de 1953, es constitueix la confraria de les SF i el seu culte. D. Ubaldo Barbera, rector, demana a Guillermo Hijarrubia, secretari general de l’Arquebisbat de València, que ordene el deslacre de la teca i comprove l’estat de conservació de les SF. Són de nou lacrades i segellades fins a l’actualitat, l’arquebisbe de València, D. Marcelino Olaechea,hi dona la benedicció.

MÉS PROCÉS: El 7 de desembre de 1982, es constitueix el tribunal que durà a terme les diligències. El 15 de juliol de 1983, se signa l’informe sobre l’autenticitat i conservació de les Sagrades Espècies de Silla, per professors i investigadors del CSIC i una doctora de ciències químiques. El dia 10 d’agost de 1983, Sr. Miguel Roca Cabanellas llig i signa el Decret de la declaració d’autenticitat i bon estat de conservació, i declara el culte que percep el cànon 898. El 2 d’octubre 1983, ix el Butlletí oficial de l’Arquebisbat de València 437/83 que diu: “Hi ha suficient certesa moral i jurídica que les Sagrades Formes actuals són les mateixes que el 25 de març de 1907 van ser trobades en el camp”.

67

El cor del Poble - 2024

Falla Poble de Silla

Informe del CSIC

Prensa de l'època

Decret de l'Arquebisbat

Banderí

SILLA PER L’EUCARISTIA: 25-26-27 FESTES SAGRADES FORMES ANY 2019: Visita de Sr. Antonio Cañizares,arquebisbe de València Silla, setembre2022

68

Per Mª José Matías

La Plaça devota

m

El 17 i el 18 de març, quan els fallers i les falleres es congreguen en la plaça de la Mare de Déu amb les seues ofrenes, el cor ens batega amb una emoció que fa tremolar fins i tot els més forts. Ens envaeix un amor profund i una veneració incommensurable envers la nostra Mare, la Mare de Déu dels Desemparats.

are de Déu

Sentiments dels fallers i de les falleres en la nostra Plaça de la

Cada flor que dipositem en els seus peus és una petjada indeleble d’afecte i de devoció. Les llàgrimes inunden els nostres ulls mentre contemplem la seua imatge, arreplegada en colors i perfums, i sabem que estem expressant el nostre amor d’una manera única. La seua mirada càlida i benvolent ens acarona i ens consola, i la nostra ofrena esdevé un bàlsam per a l’ànima.

En aquests moments, tots nosaltres conformem una immensa família que està unida per la passió i per l’esperit de les Falles. Les emocions ens submergeixen i l’orgull de ser valencians i de participar en aquesta tradició tan bella ompli el nostre cor fins al límit. És un acte de fe, d’amor pur i autèntic, i no hi ha res que puga igualar la sensació de connectar amb la nostra patrona, la Mare de Déu dels Desemparats. Així, any rere any, ens encomanem a ella i li expressem el nostre agraïment per ser part d’aquesta gran festa que són les Falles.

imatge extreta dela web elpreriodic.com

69

Falla Poble de Silla

70

Falla Poble de Silla

La Plaça reivindicativa 71

Falla Poble de Silla

una Plaça

sense violència de gènere Per Mª José Matías

La Falla Poble de Silla és una comissió en què la violència de gènere no té cabuda.

Els fallers i les falleres d’aquesta comissió estan totalment en contra d’aquesta desgràcia que pateixen moltes dones en silenci i amb por a mans de les seues parelles o exparelles.

Hui ens posem a escriure aquestes paraules amb el cor i amb la determinació de dir prou a la violència de gènere; és hora de parar i de posar-nos drets en aquesta qüestió perquè cap dona hauria de viure amb por o hauria de patir cap tipus d’assetjament. No podem continuar ignorant el fet que, encara hui en dia, les dones estan sent víctimes de maltractaments i de violència només pel fet de ser dones. No és just ni és acceptable. Cadascun de nosaltres té la responsabilitat de fer sentir segur l’entorn de les nostres mares, les nostres germanes, les nostres amigues i de totes les dones.

No hem de tancar el ulls davant d’aquest problema, és necessari denunciar els casos de violència de gènere i de donar suport a les víctimes. Totes les persones tenim dret a viure segures i lliures de la por, així que us convidem a alçar la veu i a dir PROU. Parlem sobre aquest tema, eduquem els nostres fills i filles en la igualtat i el respecte mutu, només així podrem aconseguir un món on les dones puguen viure sense por i amb dignitat. Podem aconseguir un futur més segur per a tot el món.

El cor del Poble - 2024

UNIDES I UNITS PER LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

72

Per Mª José Matías

La Plaça reivindicativa

g

Els fallers i les falleres de la Falla Poble de Silla alcem la veu i, en aquest llibret, volem parlar d’un tema d’actualitat en la nostra societat i donar suport al col·lectiu LGTBIAQ+. Volem parlar d’amor, d’igualtat i de respecte, perquè això és el que representa el col·lectiu LGTBIAQ+. No importa quina siga la teua sexualitat ni la teua identitat, el que importa és que som éssers humans i mereixem viure en un món ser membre del col·lectiu LGTBIAQ+ no siga motiu de discriminació.

uanya

En la Plaça, l’amor sempre

Imagina un món en el qual pugues estimar a qui vulgues sense temor, on no et jutgen per ser qui eres... Això és pel que el col·lectiu LGTBIAQ+ està lluitant, per un món en el qual l’amor siga lliure, on ningú haja d’amagar la seua identitat ni sentir-se avergonyit per ser qui és. No es tracta de festes ni de desfilades, encara que ens encanten, es tracta de drets humans: el dret a casar-nos amb qui estimem, el dret a adoptar, el dret a ser qui som, el dret a ser tractats amb dignitat en el treball i en la societat. No és molt demanar, veritat?

Al llarg de la història, el col·lectiu LGTBIAQ+ ha lluitat valentament, ha resistit l’estigma i la violència i ha seguit avant amb orgull. La diversitat és el que fa que el món siga un lloc meravellós, som totes les formes, grandàries, colors, orientacions sexuals i identitats, i això és el que enriqueix la nostra societat. Així que, quan escoltes a algú parlar en contra dels drets del col·lectiu LGTBIAQ+, recorda que només estem lluitant per un món més just i equitatiu per a tots. No es tracta de preferències personals, es tracta d’igualtat. La igualtat és un dret humà bàsic que a ningú se li hauria de negar.

Fallers i falleres, unim-nos a la lluita per la igualtat i el respecte! Alceu la veu, sigueu aliats i mostreu suport! Ajudem a construir un món on tots puguem ser i estimar sense por ni prejudicis!

73

Falla Poble de Silla

decàleg igualtat

en la Falla Poble de Silla Per Sonia Sánchez

1. La nostra falla és un espai per a passar-s’ho d’allò més bé, són benvingudes totes les falleres i els fallers i el veïnat que ens visita.

2. A la nostra falla es respira bon rotllo, alegria i respecte cap a totes les persones.

3. A la nostra falla, la junta directiva està integrada per dones i homes, persones implicades en la festa i en els valors d'igualtat de totes les persones.

4. Les nostres falleres són dones lliures, intel·ligents, independents i implicades i junt als fallers són el motor de la festa, en plena igualtat.

5. A la nostra falla estàn prohibides les agressions masclistes, homòfobes, xenòfobes o de qualsevol tipus. El respecte va per davant.

6. Promovem la resolució de conflictes des de la no violència, som persones de pau, respectem la diversitat de totes les persones.

7. A la nostra falla no permetem insults, amenaces, agressions o assetjament a les dones, com tampoc incomodar-les.

8. El nostre casal i carpa són un espai corresponsable, on totes i tots assumim responsabilitats i tasques.

9. Al nostre llibret, a les crítiques i als

El cor del Poble - 2024

discursos utilitzem el llenguatge igualitari i inclusiu. La sàtira i la crítica fallera està sempre al costat de totes les injustícies.

10. Els nostres fallerets i falleretes tenen els mateixos drets al casal. Els xiquets i les xiquetes de la nostra comissió són el futur d’una festa fallera igualitària.

74

b

També parlarem d’una cosa que ens incumbeix a totes i tots: el bullying. Sabeu què és? És quan algú, per alguna raó estúpida, decideix fer la vida impossible a una altra persona. No importa si és en l’escola, en el carrer o en línia, el bullying és pura maldat. Qui dimonis ens creiem per a jutjar i ferir a algú només per ser diferent? Cadascun de nosaltres és únic i això és el que fa que aquest món siga interessant.

La Plaça reivindicativa

Per Mª José Matías

ullyng

Una Plaça sense

A més, el bullying no sols afecta emocionalment, sinó que pot tindre conseqüències greus en la salut mental de les persones. De veritat volem contribuir a això?

Clar que no! El bullying no té lloc en la nostra societat: és hora de canviar aquesta maleïda mentalitat, és hora de prendre una posició i dir PROU!

La víctima de bullying se sent aïllada, espantada i humiliada. No és just i no podem permetre-ho. És hora de ser valents i de fer un pas avant. Si veus algú sent assetjat, no et quedes de braços plegats. Defensa’l! I si eres víctima de bullying, no estàs sol. Busca ajuda i suport.

Fem del respecte i de l’empatia les nostres banderes. Tots mereixem un tracte digne i respectuós. No deixem que el bullying continue fent estralls en la vida de tantes persones. Juntes i junts podem canviar això, lluitem per un món on la diversitat siga celebrada i la crueltat quede en el passat.

Fallers i falleres, tots units podem guanyar al bullying!!!

75

Falla Poble de Silla

desmuntant

prejudicis per Yolanda Aguilar Font: Agenda Jove xarxa joves.net

Arran de l’agenda 2030 i els seus objectius (ODS), és diu molt, pàgines i pàgines de bones intencions .... però es fa??

Ha caigut a les meves mans l’agenda de la xarxa joves.net i em sembla plena d’intencions amb uns missatges directes, de cara, que intenten desmuntar els prejudicis per tal d’aconseguir alguns dels ODS, una tasca que segons la meva opinió personal, és difícil, però no impossible, si es segueix treballant en educació.

Remarca que tenim:

. 365 dies per combatre el racisme. . 365 dies per combatre la xenofòbia. . 365 dies per afavorir el diàleg. . 365 dies per combatre la desinformació. . 365 dies per afavorir la convivència. . 365 dies per DESMUNTAR PREJUDICIS.

Podem des de les associacions culturals falleres traslladar aquests objectius??

. 365 dies per compartir aprenentatges i valors.

L’arribada de persones immigrants al nostre entorn és una realitat que suposa reptes importants.

Avui vivim envoltats de diversitat des de molts punts de vista, on es deu compartir la responsabilitat comuna de construir una societat respectuosa, diversa i inclusiva.

El cor del Poble - 2024

Moltes vegades escoltem opinions, informacions sobre les persones immigrants que no son certes, i que ens aboquen a justificar actituds racistes i xenòfobes.

La discriminació així naix sovint de la ignorància i de la por.

DESMUNTEM LES MENTIDES. 76

La Plaça reivindicativa

La poca diversitat cultural als casals fallers és un reflex de la nostra realitat social??

Podríem treballar més des del món faller per tal d’aconseguir aquests reptes??

Reflexionem........

77

Falla Poble de Silla

78

Falla Poble de Silla

Secció Major 79

fallera

m

Falla Poble de Silla

ajor

El cor del Poble - 2024

Andrea Correoso i Valero

80

a Andrea Falla Poble de Silla

El desig ansiós, el deler sincer que arrela ben ferm com ho fa una flor, creix al mateix centre del nostre cor, al bressol i nucli del teu faller.

que pregona amb orgull pel teu carrer, per la plaça i per l’aire, sense por, la cançó del teu nom que amb notes d’or interpreta, joiós, el dolçainer.

Així t’espera, Andrea, el teu casal: vestida de fallera, engalanada amb joies de color del sol daurat,

lluint amb orgull la banda reial, la banda de fallera coronada.

I el teu cor escampant felicitat.

El cor del Poble - 2024

Salvador Alonso

82

83 Secció Major

Falla Poble de Silla

c oneguem a

nostra Fallera Major Andrea Andrea és l’estrela que brilla com la nostra Fallera Major enguany. El seu carisma és com un iman, atraient somriures i complicitats per onsevulla, és la personificació de la força tranquil·la, capaç d’enfrontar qualsevol repte amb gràcia i determinació.

Andrea no sols encarna la tradició, sinó que la reinventa amb una dolçor que embriaga els cors dels qui l’envolten. El seu compromís amb les arrels de la nostra falla és palpable en cada gest, en cada activitat que lidera.

Darrere d’eixa façana de dolçor, s’amaga una amiga lleial, la confident que sempre és ací, llista per a brindar suport i empatia a cadascun dels seus amics i companys de la falla.

Treballa des de fa huit anys en el sector públic de l’administració local, en concret a l’Ajuntament d’Alcàsser, en el departament d’atenció a la ciutadania.

A més, la seua obstinació va més enllà: s’està preparant per a aconseguir la seua plaça mitjançant oposicions, un somni que la impulsa cada dia a superarse. Encara que enguany decidirà prendre un respir en eixe camí, la seua determinació continua intacta, llista per a reprendre amb més força quan arribe el moment adequat.

El seu dia a dia després de la seua jornada laboral és acudir al gimnàs que li serveix per a desconnectar. Li agrada perdre’s en caminades que la connecten amb la naturalesa per a recarregar energies i el seu temps lliure li agrada aprofitar-lo i gaudir-lo amb la seua gent sempre que pot. És una persona que li agrada escoltar tot tipus de música, no té cap cantant o grup favorit, depén del moment, situació o ocasió en que es trobe.

El cor del Poble - 2024

Hem tingut el plaer de reunirnos amb ella perquè sapiem una miqueta més d’ella. Entre somriures amables i centellejos d’emoció en els seus ulls, Andrea ens obri les portes al seu món personal, revelant detalls que enriqueixen encara més el seu encant.

84

Secció Major

Andrea Explica un poquet la teua trajectòria en la Falla i si tens algun familiar que haja sigut representant de la Falla.

La veritat és que sempre he sigut fallera, les Falles sempre han format part de mi. Quan era xicoteta, els meus pares em van apuntar juntament amb les meues cosines i la meua germana a la Falla Reis Catòlics perquè era la que estava al costat de casa. Van passar els anys i vam anar a viure a Alcàsser, i els meus pares es van apuntar a la falla d’allí, i clar, on va la corda, va el poal; era una falla molt xicoteta i familiar. Anys després, ells ja es van esborrar i jo continuava gaudint de les Falles des de fora: em vestia en les ofrenes, em disfressava en les cavalcades juntament amb les meues cosines, fins que, al final, ma mare, l’any 2006 o 2007, es va decidir a apuntar-me a la que fins avui és la meua falla, la meua segona casa. La meua família em diu que no sap d’on he tret l’amor i la intensitat de viure les Falles, ja que no vinc de família fallera del tot.

Quins són els teus millors amics de la Falla?

En la Falla, tinc la sort de comptar amb moltes persones de les quals rep estima i afecte, però sense dubte, els meus imprescindibles són el grup d´amics que sempre està per a tot. En especial, són elles, LES MEUES XIQUES, que tenim mil i una anècdotes tant fora com dins de la Falla. Elles sempre deien que algun dia arribaria el meu any, no ho dubtaven, i sé que el gaudiran al meu costat i, en tot moment, les tindré.

Algun amic teu ha sigut president o Fallera Major?

T’ha donat algun consell?

En el meu grup d’amics, no hem parat; ens agrada el tràfec i ja són diversos anys els que hem tingut algú representant la comissió.

Som la taula que més representants ha tingut, quasi totes les meues amigues ha viscut l’experiència i hem gaudit els seus anys de manera intensa. La primera del grup a ser FM va ser Tamara el 2010; el 2011, Amparo; a l’any següent, 2012, va ser María C; vam fer un descans fins que, 2017, vivim al costat d’Érika el seu gran any; després, el 2018, tindríem doblet, perquè estava Jessica i Héctor com a PI; i com havíem agafat el gust a no parar, el 2019, ens va tocar viure’l juntament amb María M; i sense pensar-ho, arriba el 2020 i Mireia R ens donava la notícia, el que mai pensàvem, que el seu any s’anava a multiplicar per 3, la FM eterna. De totes elles, he rebut bons consells i sempre estem comentant com van viure cadascun dels actes.

El principal consell que he rebut de totes elles és que gaudisca, que siga jo mateixa, que és un any molt intens, però molt especial.

85

Falla Poble de Silla

Quan decidires apuntar-te a ser fallera major?

La veritat és que no estava apuntada en cap any per a ser fallera major, sí que és veritat que, en diverses ocasions, m’han preguntat, però sempre era un no per diferents motius.

Enguany, es va donar l’ocasió, ho plantegí a casa perquè és un tema que s’havia de parlar molt bé casa i la resposta va ser:Andrea, no, però l’esperança mai la volia perdre.

Després de pensar-ho molt, els meus pares ho van moure tot per darrere perquè jo no m’assabentara de res;la nit del 18 de març del 2023, allí estaven, i jo pensava que venien a veure’m en una nit de Falles, però el que jo pensava que seria un NO, es va convertir en un SÍ.De sobte, van començar a acudir tots, em vaig emportar una gran sorpresa.

El cor del Poble - 2024

Com vius els dies de les Falles?

Les meues setmanes falleres i els meus dies fallers són el resultat de viure’ls de manera intensa. M’agrada acudir a tot, no perdre’m res i, sempre que puc, vestir-me per a cada passacarrer que organitzem. M’agrada gaudirles amb la meua gent i estar tots units.

86

Quin és el teu acte favorit?

Soc molt fan del dia de la plantà, és un dels dies que sempre m’ha agradat perquè es donen a conéixer tots els projectes que els artistes fallers han realitzat.Un altre dels actes que sempre m’ha agradat és el dia dels premis, dia intens, dia de nervis i dia de veure la Plaça plena del col·lectiu faller.Enguany, tindré la sort de viure-ho des de dalt de l’ajuntament d’una manera molt intensa.

Què diries a Hugo i Anna per a aquestes Falles?

Ells són dos xiquets que s’han criat en el nostre casal i hem pogut veure com cada any s’han anat fent més majors. Parlar d’Hugo és parlar de revolucionar el dia a dia, en canvi, parlar d’Anna és parlar de tranquil·litat i de dolçor, la perfecta combinació per a aquest gran any.

Com sempre els he dit,espere que gaudisquen molt d’enguany, que ho visquen amb molta intensitat. I les ganes que tenien perquè arribava el moment de poder representar la comissió infantil! Espere que junts recordem el 2024 com a un any especial;en tan poc temps, ja formen una gran part de mi.

Jessica sempre m’ha donat bons consells, les dos hem pogut aconseguir el nostre somni i mai ens hauríem imaginat que una li passaria la banda a l’altra. Com sempre dic,el destí així ho ha volgut! Ella sempre em diu que ho gaudisca al màxim, que ho visca amb tota la intensitat i que mai tanque els ulls perquè moment, acte o dia que passa, ja no torna.Que és un any molt intens, però molt especial i, per descomptat, que sempre podré comptar amb ella per al que necessite.

I els teus pares?

Parlar dels meus pares és parlar de somnis fets realitat. Des que van dir que sí a la proposta de ser FM, sempre estan dient que en quina s’han clavat. Ells saben com

d’importants són per a mi les Falles, saben la manera en què les visc i sabien la il·lusió que jo tenia per poder representar algun dia la meua comissió. Sé que junts ho viurem i gaudirem molt, i encara que les Falles no són la seua passió, sé que donaran el 200% per a veure’m feliç. Com ells em solen dir: amb esforç i constància tot s’aconsegueix.

Quin missatge donaries als fallers i a les falleres de la teua cort d’honor per a les Falles 2024?

A la meua cort d’honor i a la meua falla, vull dir-los que espere que junts visquem unes Falles en què la unió, la felicitat, el respecte i la compressió són els principals objectius. Que gaudim de la nostra benvolguda festa i espere poder representar aquesta gran comissió tan bé com siga possible.

Andrea, que enguany siga el teu gran moment!

Brilla amb tot el teu encant i feix d’enguany un capítol inoblidable en la teua vida!

Et desitgem el millor!

!!! lla Si de ble Po lla Fa la de r ajo M ra lle Fa la a Visc

87

Secció Major

Quin consell t’ha donat Jessica (FM 2023)?

Falla Poble de Silla

c omissió

Major

El cor del Poble - 2024

Elia María Aguilar i Zaragozá Yolanda Aguilar i Zaragozá Marcos Agustí i Baixauli Andrea Ajenjo i Rodriguez Adrián Alba i Cedillo Andrés Alba i Climent Amparo Alba i Domenech Francisco Javier Alba i Millá Marc Albert i Antón Jonathan Albert i Bermejo Lorena Albert i Bermejo Rafael Albert i Bermejo Belén Albert i Crespo Neus Albert i Ríos Enrique Alcácer i Monzó Germán Alcaide i Fort Sandra Aleksandrova María Alonso i Romeu Estanis Amigo i Lázaro Isidoro Ampuero i Morera Jose Raúl Ampuero i Morera M.ª Luz Antich i Gutierrez Victor Antón i García Anabel Antón i Liñán Cristina Antón i Liñán Elena Antón i Liñán M.ª Eugenia Antón i Liñán Teresa Antón i Liñán Sheila Aparisi i Martinez Jose Manuel Bailo i Fernández Maite Baixauli i Gimeno Juan José Baviera i Granell Jose A. Benaches i Carrasco Gabriel Benmokaddem i Rovira Vera Bermudez i Morilla

88

María Bolumar i Pradas Marta Bolumar i Pradas Nerea Borrero i Olmos Carlos Botet i Puche Marta Brocal i Francés Salvador Brocal i Giner Patricia Cabello i Matoque Carlos Calabuig i Ferrer M.ª Pilar Calatrava i Benlloch Rosa M.ª Calvo i Carbonell Beatriz Calvo i Peris Juan Carlos Cano i Atienza Antoni Félix Cano i Picazo Fani Cantos i Romeu Claudia Cantos i Villodre M.ª Pilar Cañadillas i Delgado David Capel i Riera Lucas Carbonell i Simeón Cristina Carbonell i Carbonell Pepe Carbonell i Huesa Laia Carbonell i Martínez Noa Carbonell i Olmos Ana Carbonell i Pérez M.ª Teresa Carbonell i Puig María Carbonell i Sanz Isolina Carbonell i Serrano Jéssica Carmona i Pastor Jéssica Carreras i Cuenca Nuria Carreras i Cuenca Mary Jasmín Carrero i Medina Maribel Casas i Sanchez Aina Cascos i López Pablo Castells i Martínez Nieves Castillo i Vizcaino M.ª José Castro i Boix

Secció Major

omissió

Adrián Domenech i García M.ª Amparo Domenech i Gimeno Beatriz Domenech i Ventura Fco. Javier Domenech i Ventura Markel Domingo i Martínez Alex Dominguez i Martínez Sheila Donate i Climent Lucía Dronov i Díaz Alberto Luis Escorihuela i Selma Pilar Espigares i Lázaro Francisco Vte. Espuig i San Julián Sergio Espuig i San Julián Rosana Espuig i Sebastián Vicen Estellés i Balaguer Esmeralda Fajardo i Espuig Amparo Felip i Carbonell Carmen Felip i Carbonell Luis Arturo Felip i Romeral Patrícia Fernández i Carbonell Francisco Fernández i Rodríguez Andrea Ferrando i Martínez M.ª Amparo Ferrer i Salom Rosa M.ª Ferrer i Salom Joaquín Fillol i Bonacasa Raúl Fillol i Lacruz Adrián Forner i García Elena Forner i Puig Jose Daniel Forner i Puig Tania Fortea i Piera Rafael Fortuny i Gil Paula Fortuny i Lahoz M.ª Inmaculada Fraile i García Susana Galindo i Gil María Dolores García i Blanco Vicent García i San Andrés Paula García i Carbonell Ainara García i Cifre Carla García i Esteve Esther Garcia i Fernández

Major

c

Alejandro Cerdá i Frutos Helena Cerón i Serrano Yago Cervera i Nuñez Jacinto Cervera i Pascual Daniel Chamorro i Villar Guillém Chanzá i Cortés Pere Chanzá i Cortés Lorenzo Chanzá i Lasala Alicia Chardí i Carbonell Rosa Chaves i Bernés M.ª Paz Chorat i Belizón Rocio Chulia i Giner Lidia Cifre i Rizo Ana Clavijo i Martí Toni Cloquell i Ferrer Carles Company i García Jorge Company i García Vicent Company i Marí María Company i Martínez Andrea Correoso i Valero Soledad Correoso i Collado Jordi Cortelles i Terribas M.ª Carmen Cortés i Vedreño Iciar Costa i Montón Saul Costa i Montón Claudia Cuadros i Cáceres Alejandra Cubilete i Fermín Antoni Cuenca i Carbonell Mireia Cuenca i Carbonell Antonio Cuenca i Gimeno Rafael Cuenca i Gimeno Jaume Cuenca i Quero Rafael Cuenca i Quero Jose Vicente De Lamo i Giner Irenen Del Roj i Silla Jose Joaquín Del Valle i Lozano Nicolás Del Valle i Lozano Carla Diaz Perona i Antón Borja Diaz-Perona i Hernández

89

Major

El cor del Poble - 2024

c

omissió

Falla Poble de Silla

90

Leo Garcia i Iborra M.ª Carmen García i Iborra M.ª Isabel García i López Edgar García i López Iván García i López Javier García i Molina Vicente Garcia i Soler Gara Garrido i Abellán Amada Garrido i Cifuentes Paula Garrido i Olmos Esther Gastaldo i Talavera Lucas Gastaldo i Santos Alfonso Gil i Cordón Antonio Gil i Más Alfonso Gil i Molina Carmen Gil i Molina Natalia Gil i Ribera Andrea Gil i Romeu Marcos Gil i Valero M.ª Teresa Gimeno i Mayor Vicente Gimeno i Mayor Érika Gimeno i Pérez Jose Vicente Gimeno i Pérez Laura Gimeno i Pérez M.ª Francisca Gimeno i Pérez Vicente Giner i Celda Andreu Giner i Colilla Eider Giner i Martínez Josefa Gomar i Lacruz Rafael Gomar i Lacruz Carla Gomar i Luz Mercedes Gómez i Domenech M.ª Pilar Gómez i Salvador Reme Gómez i Salvador Daniel Gómez Torrijos i Pérez Aroa González i Baixauli Claudia González i Baixauli Alexander González i Bruno Pedro González i López

Davinia González i Moreno Claudia Gonzalez i Zaragozá Gemma Gragera i Valero Gabriel Jesús Grima i Muñoz M.ª Dolores Heredia i Contreras Victor José Hernández i Cornejo Alberto Hernández i Lozano Víctor Hernández i Martínez M.ª Ángeles Higuera i Espuig Verónica Hortelano i Domingo Yolanda Hortelano i Domingo Fani Iborra i Cantos Aitana Iborra i Montón Javier Iborra i Muñoz Vicente Iranzo i Serrador Marcos Ivars i Calvo Marcos Ivars i Grimalt Carmen Jover i Espí M.ª Jesús Lahoz i Benaches Carmen María Larios i Gil Juán Salvador Llacer i Celda Sergio Llacer i Heredia Verónica Llacer i Heredia Frank Llacer i Navarro Laura López i Álvarez M.ª Pilar López i Cubel Aroa López i De Paredes Elizabeth López i García Didac López i Giner Javier López i Irraiz Elisabeht López i Martín Juan José López i Rueda Jose María López i Sanchis Yaiza Lorente i Gragera Nahia Lorente i Gragera Paula Lorente i Olmos Carlos Lorente i Pérez Verónica Lozano i Francés Lorena Lozano i Francés

Secció Major

omissió

Ángel Martínez i Sanchez Arianne Martos i Gonzalez Tamara Martos i González Frank Martos i Tataru Carolina Más i Trullas M.ª José Matías i Navarro Celia Medina i Hernández Clara Medina i Hernández Chelo Melero i Martí María Mellado i Luján Erika Menargues i Martínez Andrea Méndez i Gimeno Ramón Méndez i Romero Roberto Merino i Burguete M.ª Amparo Meseguer i Carbonell Jose Vicente Miñana i Soler M.ª Carmen Miñana i Soler Rogelia Molina i Abad José Miguel Molina i Ruíz Marta Monsoriu i Antón Sandra Montagud i Revert Marcos Montero i Rodríguez María Montesa i Martínez Jaume Montesa i Martínez María Consuelo Montesinos i Martínez Jose Moreno i Jiménez Ángel Moreno i Martínez Vicente Moreno i Martínez Jordan Moreno i Peiró Ainhoa Moreno i Peiró José Morera i Gallardo Mónica Morera i Gallardo Lucía Moscardó i Gonzalez Joel Muñoz i Lenerz Mónica Muñoz i Rojo Adrían Murcia i Serrador Vicente Murcia i Torrijos M.ª Jesus Naranjo i Espuig Ángela Naranjo i García

Major

c

Esperanza Lozano i Raez M.ª Amparo Luz i Torres Sergio Magalló i Gil Salvador Magalló i Miralles María Magraner i Ruá Rafael Mahiques i Gil Ignacio Manzano i Martínez Amparo Marco i Santacatalina Yovana Marí i Labuiga Norma Marí i Lozano José Marí i Luque Josep Marí i Zaragozá M.ª Paz Marín i Chorat Rafael Marin i Sibajas Juan Andrés Martín i Lázaro Carmen Teresa Martín i Rodríguez Eva Mária Martínez i Alba Andrea Martínez i Barcos Irene Martínez i Ferrer Ana Martínez i Alba Jose Antonio Martínez i Alba Mónica Martínez i Alba Darío Martínez i Alba Elsa Martínez i Albert Nerea Martinez i Avivar Amparo Martínez i Campos Juan Manuel Martínez i Civera Isabel Martínez i Correoso Ainhoa Martínez i Gallardo M.ª José Martínez Gimeno Alba Martínez i Lozano Josefa Martínez i Martínez Sandra Martínez i Martínez Ariadna Martínez i Matias Aroa Martínez i Matias Sara Martínez i Miñana M.ª Joana Martínez i Ribera Eva María Martínez i Rodríguez M.ª Del Rocio Martínez i Rodríguez

91

Major

El cor del Poble - 2024

c

omissió

Falla Poble de Silla

92

Manuel Navarro i Forteza Paula Navarro i Melero Miguel Nevado i Carbonell M.ª Teresa Nevado i Carbonell Miguel Nevado i López Vicente Nieto i Belmar María Nieto i Hurtado Borja Nieto i Martínez Rosa Ana Niza i Pastor Begoña Nuñez i Rey Adrián Ojeda i Forner Raúl Olmos i Expósito Claudia Olmos i Expósito Marta Ortega i Garrido Edgar Ortega i Gimeno Manuel Ortega i Pérez Sonia Ortiz i García Rafael Palomares i Espigares Patricia Palomares i Espigares Juan Ramón Palomares i Murciano María Pastor i Cuñat Juan Pastor i García Victor Pastor i García Juan Antonio Pastor i Magalló Lucia Pedro i Agudo María Pérez i Alegre Paqui Pérez i Cazorla Alba Pérez i Expósito Juan José Pérez i Martínez José Pérez i Martínez M.ª Teresa Péris i Del Campo Lucia Peris i Fandos Lorena Peris i Iborra Odón Peris i Lázaro Jaqueline Piera i Martí Lucía Píris i Navarro Carla Pons i Gómez Aitana Pons i Gómez Judith Pons i Llopis

Miguel Ángel Pons i Lupiañez Jose Luís Pons i Lupiañez Ivonne Marcela Porras i Parra Cristhian Porro i Sanchez Antonio Poveda i Ruíz Héctor Pozos i Ariza Iván Primo i Martínez Xavier Primo i Valero Rogelio Puig i Antón Miguel Puig i Cruces Francisca Quero i Quero Yaiza Quintana i San Andrés Cristina Rabadán i Martínez Alfonso Raga i Alfaro Salvador Ramón i Forner Beatriz Ramón i Fuerte Marc Reinal i Alcántara Antonio Requena i Riera Luis Revert i Beneito Samuel Revert i Díaz Miguel Ángel Ribera i Martínez Miguel Ribera i Giner Àngel Ribera i Giner Inma Ribera i Magalló M.ª Carmen Ribera i Martínez Francisco José Ribera i Martínez Ángel Ribes i Meseguer Paula Ribes i Meseguer Ángel Luis Ribes Revert Carmina Riera i Brocal Alicia Riera i Gutiérrez Ignacio Riera i Ridaura Ester Rios i Zaragozá Josefa Rizo i Invernón Laura Rodrigo i Navarro Alba Rodríguez i Fernández M.ª Carmen Rodríguez i Más Mireia Rodríguez i Pons Hector Rodríguez i Pons

Secció Major

omissió

Josep Antoni Tormos i Gigante Diego Torres i Fernández Fanny Trilla i García Carla Ureña i Chacón Abel Valdeolivas i Costa Patricia Valdés i Calatayud Ismael Valdés i Calatayud Noelia Valero i Baixauli Christian Valero i Baixauli Rober Valero i Cortés Carmen Valero i Cortés Jordi Valero i Díaz María José Valero i Martí Carolina Valero i Pastor Herminio Vedreño i Herrero Juanjo Vedreño i Pastor Sara Ventura i Carbonell Ignacio Ventura i García María Verdú i Ballester Germán Vicens i Jover Jose Antonio Vicens i Rico Nuria Vidal i Simeón Javier Villalba i Estellés Egar Villalba i Estellés Javi Villalba i Guillem David Villalba i López Juan Antonio i Villanueva Zaida Villanueva i Fos José Vizarraga i Palao Noelia Zapata i Jodar Diana Zaragozá i Domingo Susana Zaragozá i Duart Andrea Zaragozá i Hernández Erika Zaragozá i Martínez Salvador Zaragozá i Martínez Salvador Zaragozá i Micó Cristian Zaragozá i Romaguera Alfonso Zaragozá i Zornoza

Major

c

Laura Rodríguez i Sanchez Natalia Rodríguez i Sanchez Emilio Rodríguez i Zapata Lucía Román i Giner M.ª Amparo Romero i Peiró Luis Ignacio Romeu i Soria Inés Rosaleny i Gil Ricardo Rosaleny i Gil Davinia Rubio i Hortelano Ana Belén Ruíz i Luján Aniceto Saez i Llorens Silvia San Andrés i San Félix Javier San Bautista i Primo Daniel San Daniel i Rodríguez Amparo San Lorenzo i García María San Lorenzo i Serrador Sonia Sanchez i Grande Paula Sanchez i Pérez Juan Andrés Sanchez i Vellarino Bartolomé Sanchís i Sierra Inmaculada Sanchís i Zaragozá Irene Santos i Alba Jose Ramón Santos i Morcillo M.ª Amparo Santos i Morcillo Oscar Sargues i Micó Raúl Sargues i Micó María Selma i Miñana Candela Selma i Saiz Jéssica Serrano i Moreno Marta Serrano i Vila Sofía Sevilla i Gutierrez Sergio Silvestre i Nebot Sergi Silvestre i Riera Rubén Simeón i Brocal María Simeón i Brocal Anabel Simó i Giner Alba Simó i Martínez Antonio Javier Soriano i Alfaro Inés Soriano i Plaza

93

f

alla Gran

Lema:

Ciutat de Suhayla Artista faller:

El cor del Poble - 2024

David Sánchez i Llongo

94

Secció Major

Falla Poble de Silla

Repàs per la història De la històrica Suhayla venim en aquesta terra on vivim, amb descendència noble mescla d'antics pobles.

Arreplegant cada arrel de cada raça que ha dut el vent.

I amb totes les tradicions, hui, podem dir qui som.

Destaquem primer els romans que tot ho van dominar.

A Suhayla també van parar i la llengua mare ens van deixar.

Més tard, els àrabs arribaren i enlluernats es quedaren per aquest poble xicotet, però ben dolç, per menudet.

Ara sí, a casa arriba la cultura i vida àrab

El cor del Poble - 2024

que per sempre perdurarà, als carrers i en la nostra plaça.

96

Pervivint en la nostra torre o en els noms i mil cartells, o en els hàbits de les cases.

I que continuen vius i resistents!

I a qui no li agrade... bon viatge!

Venim d'on venim i no cal dir que hem de viure sense renegar, ben orgullosos, en pau i sense crits, i molt menys pendents d'un punyal.

Secció Major

Titots reials Ens trobem dos titots d'aparença reial.

Semblen molt empanats, però saben com pensar.

Plomes igual que les flors més boniques que el sol, lluint sempre mil colors, encara que pareixen borinots.

Compte amb el que dius, no et passes de la ratlla, perquè si no a l'oït et cantaran i de segur que bonic no sonarà.

A la gent embadalix amb el moviment de les seues plomes.

Un ball hipnòtic, però cura... pot ser enganyós!

Pot semblar dolça la cançoneta i et poden embolicar, amb una melodia molt cridanera, però al final sols fan que "gluglutejar".

Tenen un harem de tites que bavegen boges totes, que es presten a què les testes i després les tastes totes.

El jardí de Suhayla A Suhayla farem d'ella la més formosa que voràs.

Amb preciosos jardins enormes, plens de plantes exòtiques.

Ficarem camps per tot arreu, a l'albufera i als teus peus.

Perquè no vos passa...

Que enyoreu el verd a casa?

El poble de Suhayla vol jardins i omplir tots els carrers de flors o arbres prims, la cosa és que no es quede trist.

Plena de camps d'arròs, per a fer bones paelles.

A més de precioses gavines!

I deixa-ho, no et queixes, que cada volta més jardins desapareixen.

97

Falla Poble de Silla

L'art de la caça Des de temps prehistòrics la caça és un art, els caçadors ben pletòrics i els animals ben farts.

La pantera amb paciència busca la víctima següent, però com no és cosa de molta ciència necessitarà un bon ungüent.

I per als caçadors que a caçar ixen per menjar, els farà falta molta sort i destresa per caçar alguna peça.

La cacera ens agrada si és per menjar, ni a Suhayla ni al món ens agrada caçar per diversió, que estimar és una passada i cadascú elegix com.

Que el SÍ és SÍ i el NO és NO, i entendre-ho és ben fàcil no et faces l'imbècil!

Que la llei siga ben clara i la culpa no li tires, que no cometre cap desgavell sols depén del teu cervell.

El cor del Poble - 2024

Que saber que es pot i que no és qüestió de lògica pura, no busques lletra menuda que et lleve tota culpa.

98

Secció Major

Grup Geni i Mora (Exposició) Tres desitjos et regala el gran geni amb molta màgia.

Ara pensa-ho molt bé...

Què demanaries amb sols eixos tres?

No vages molt dispers que aquest geni té moltes gales.

Si no arribes a aclarir-te, ell decidirà per tu, no t'ataques!

Dos exemples ben clars que en els desitjos no van encertar, ningú dels dos va saber pensar, així que pensa bé el que vas a demanar.

Aquesta xica volia mamelles, de xicotetes a ben enormes.

A Suhayla un geni ha d'arribar, per a més d'un desig no complir.

Ja que tots, tots volen adquirir, el poder dels tres desitjos a l'atzar.

El geni amb el seu mal humor... per no valorar-se, ara en té per tot el cos.

Ell volia ser el més gran, el fort, el masculí, el més gros!

I no parle de l'altura ni el cos, sinó del que li penja entre les cames!

99

Falla Poble de Silla

El faquir i la serp El faquir, que és encantador, diu paraules com cançons, que deixa bocabadat en sentir la seua aura passar.

Atrapada per les cançons es queda hipnòtica la serp.

No sap si quieta quedar-se o escapar-se a un altre lloc.

Les estores no volen

Ell a tot el món té fascinat per la forma de parlar.

Encara que no se'n creu ni la mitat, parla i parla sense parar.

Diuen que poden volar, en el mercat ambulant, mil en trobaràs, són molt poc de fiar, ja que mil mentides et contaran.

L'estatus ha de mantenir i amb gentola s’ajunta.

No sap ni el que ha dit, però ell continua i no calla.

Elles, les estores, creuen que sí, però és mentida, mai ho faran.

Pensen que són com el conte d'Aladí, però és impossible, deixem-les somiar.

En algun moment es revelarà, la serp, ja cansada del somni.

Una gran revetlla muntarà per deixar de ser presa del faquir.

De palaus reials venen, li encanten a la gent.

Elles, orientals es creuen, però naixen a Crevillent.

A Suhayla, el faquir no és del tot mentider...

Tot el que diu acovardix, però no fa mal el seu paper.

Parlem dels venedors...

Sempre volent prendre el pèl.

Mai et fies del tot d'ells per si són uns mentiders.

El cor del Poble - 2024

Tenen l'art ocult d'atabalar, però no donar pel sac.

Volen vendre qualsevol catifa i el client es creu tota mentida.

100

La Medina

Qui no coneix la bona...?

La bona beguda nostra!

Nom conegut per tota terra, per si estàs perdut és: la cassalla!

La medina se situava entre camps d'arròs, cases de la població i també per l'Albufera.

La beguda més volguda i a Suhayla en tenim una.

Rios, és tan magnífica!

Però compte, que quan apuja...

Els aliments venien gràcies als camps que envolten l'Albufera i esta aigua els regalà.

És una fórmula secreta com també ancestral.

De pares a fills ha passat, tan fàcil com al teu cos entra.

A la medina, tots els barris per sempre protegits per la torre musulmana construïda a la nostra plaça.

La cassalla et torna una altra persona de personalitat gran i vergonya poca.

A la plaça, es creà el nucli de quedades per la gent i, gràcies a aquesta unió, es va crear la nostra tradició.

A més, la cassalla et deixa fet un mocador.

Ple de pis i mocs, des dels peus al capdavant.

Cremant cadires començà i hui en dia és un ninot ben gran.

Sabeu del que parle, de segur vos agrà, parle de les falles i, a la plaça, una n’hi ha.

No abuses tant, pardal...

Que bona festa es munta una vegada passa a l'estómac.

I no vaig a parlar del cap...

La Falla Poble, la primera en representar Suhayla, ben orgullosos fins hui en dia, sentiment que perdura.

I sabeu què? Ací no es queda, perquè en aquest poble, primer xicotet i ara ben gran, més falles i tradicions s'han creat.

Secció Major

Colpets de cassalla

Falla Poble de Silla

Crítica local I ara una història vos contaré que té com a principal protagonista un gran cinturó verd i algun que altre turista.

Però no ens hem d’oblidar d’altres importants personatges que cuiden nostra localitat i els seus bonics paratges.

Dirigeix Suhayla un equip treballador que amb el medi ambient ha pactat “nosaltres cuidem animals i horts, i que la gent disfrute d’allò sembrat.”

Mans a l’obra s’han posat per a complir els objectius, però s’han deixat de costat uns maleïts éssers vius.

Si vens a visitar nostra població, trobaràs l’Albufera i verds camps, i uns mosquits amb denominació que et faran el passeig complicat.

I ves amb compte amb els carrils bici, que si agafes gran velocitat, estos insectes són com cocodrils i eixiràs ben mossegat.

El cor del Poble - 2024

Els veïns, amb orgull i alegria, parlen d’aquest tresor natural, més mans per netejar-lo caldria, per a poder-lo conservar!

I ací deixe la història, que he d’anar a passejar, que ara que he fet memòria, de la plaça al motor he d’arribar!

102

Informació treta d´internet: El llegat andalusí: Les aportacions àrabs a la nostra cultura.

La dolçaina va estar en perill de desaparéixer a l’inici de l’edat mitjana pel fet que els pobles nòrdics portaven els seus propis instruments, que eren, normalment, trompes. No obstant això, va ser recuperada i perpetuada pels àrabs i els hispanomusulmans durant el període andalusí. El seu nom, dolçaina, prové de l’àrab al-zurna.

Els àrabs, també van portar el segle VIII altres instruments de vent emparentats amb les dolçaines: alboguesi albokas(de l’àrab al-bûq, «la banya»), l’ajabeba delshabbabauna altra flauta dolça), l’añafil del-nafir ila gaita delghaita(un altre tipus de trompeta), perquè, pel que concerneix

a la vida cultural andalusina, la música, el cant, els instruments, la dansa i els cantors (de tots dos gèneres) eren una realitat quotidiana.

Tampoc podem oblidar la rellevància del sufisme aAl-Àndalus i la seua relació amb la música. Ibn al-Jatib cita la consideració cap a les confraries místiques i els sufís en terres granadines per part dels estaments governamentals i relata que el cerimonial de l’encens per a purificar la sala de la celebració continuava amb el so de la dolçaina (al-mizmar). Tot i això, la utilització d’aquest aeròfon tipus oboé no era el més habitual en els rituals sufís, ja que la flauta de canya (al-nay) era el més característic en les sessions del-sama’.

Secció Major

m

L’origen de la dolçaina és l’oboé, un instrument que en determinades circumstàncies i zones van anar transformant fins a arribar al que ara coneixem com a dolçaina.

L’oboénasqué a Mesopotàmia i al Nord d’Àfrica fins a arribar a Madagascar i es pot dir que tant a Àsia com a Àfrica hi ha indicis de coneixement de l’oboé en les diverses formes. Per exemple, els oboés d’Egipte eren de doble tub i es poden trobar en pintures sepulcrals del segle XV aC. S’usaven sempre de dos en dos, és a dir, simultàniament, encara que no estaven lligats entre si.

usulmana

El tabalet i la dolçaina, herència

Moltes d’aquelles composicions de la tradició culta andalusina s’interpreten en els actuals repertoris de les nawbas magrebines i en les confraries.

Com ja hem aclarit anteriorment, els musulmans reintroduïren la dolçaina a Al-Àndalus. Això explica que, durant un llarg període de temps, només es troben dolçaines en el sud, citades en els textos amb variants aràbigues del vocable zolami, molt comú en els escrits musicals d’Al-Àndalus. El primer nom de

103

Falla Poble de Silla

la dolçaina en textos castellans va ser albogue, documentat en el Libro de Alexandre (segle XIII) i, posteriorment, apareix en el Libro del buenamorde l’arxipreste d’Hita i també en el Quixot de Miguel de Cervantes, ja amb el nom de gralla o amb els de dolçaina i albogue. A més, la dolçaina valenciana és coneguda també pel nom de xirimita;a les comarques del sud, diuen xirimita a l’instrument i xirimiter a la persona que la fa sonar.

En l’inventari organogràfic de Felip II, es troba registrada una dolçaina gran de fusta guarnida de llautó. En aquella mateixa època, ja hi havia dolçaines simples i dolçaines amb claus:les dolçaines simples constaven de nou sons i les dolçaines de claus d’uns dotze aproximadament. A partir del segle XVIII, la seua presència serà constant i perdurable en tot el folklore espanyol. Les primeres dolçaines eren més llargues que les actuals i aplegaven a mesurar 50 o 60 cm, enfront dels 30 o 40 cm habituals.

Ara bé, la dolçaina ha de ser de fusta compacta i resistent. Antigament, es construïen de fusta de garrofera borda, però ara s’han trobat altres fustes que tenen major sonoritat. La dolçaina fa parella amb el tabalet i tots dos instruments són suficients per a amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer.

El cor del Poble - 2024

Aquest instrument, el tabalet o tabal, agafa el seu nom de l’àrab hispànic aţţabál, i, a la Com quest, de l’àrab clàssic ţabl, així que

104

s’intueix que l’instrument és d’origen àrab. La paraula atabal fa referència a les timbales i als tambors xicotets.

El tabalet és un tambor més alt del normal, d’uns 20 cm, i d’un diàmetre de 30 cm aproximadament que va tibat per cordes laterals i sol anar adornat d’un bordó que permet portar-lo com a motxilla. Hi ha tabalets de moltes mesures i qualsevol xiquet pot començar aprenent cançons i ritmes amb el tabal. A més, és l’instrument de percussió que sempre acompanya la dolçaina. Els dos instruments són complementaris, no només a unitat Valenciana, sinó que també en altres llocs on existeix la dolçaina, encara en alguns llocs el tabal se substitueix per la caixa (Castella) o per un tabal més gran (Turquia).

El tabalet i la dolçaina també existeixen al Marroc, principalment en el nord, i molt més encara a la zona denominada Djebala. La dolçaina marroquina es diu ghaita o rhaita, és un so ovular sonor fricatiu, mesura uns 40 cm de llarg i compta amb deu forats; iel tabalet es denomina tabl. Són, doncs, el ghaita i el tabl, i s’utilitzen per a acompanyar cants populars.

Ja per acabar, és necessari remarcar que Carme Barceló ha recollit nombrosos testimonis dels judicis de la Inquisició contra valencians i valencianes cristianes i musulmanes acusades de «tocar música a la morisca» amb dolçaines, llaüts i tabalets.

Text tret del Llegat andalusí: Les aportacions àrabs a la nostra cultura

Séquia

Secció Major

modernitat amb què cantava a la naturalesa i al paisatge lluminós i colorista de la seu volguda Al-Àndalus.

m

AbúIshaq Ibrahim IbnJafäÿa va nàixer l’any 450 de l’hègira (1058 de l’era cristiana) en la pròspera ciutat valenciana de YaziratSuqr (Alzira), on va realitzar estudis gramaticals, religiosos i literaris; a més, sentia una forta inclinació cap alsdarrers des de molt jove. Després d’una formació rigorosa en poesia clàssica àrab, es va dedicar a la creació d’una obra pròpia, en la qual va destacar, especialment, el tractament dels temes de la naturalesa. Aquest gran poeta líric va desplegar la seua activitat al Regne de València (1058-1139) i destaca molt la

usulmana

Sistema de regadius en l'horta valenciana, herència

El desenvolupament tecnològic i científic dels musulmans hispanoàrabs els va permetre adoptar i adaptar diversos mitjans i recursos tècnics per a la prospecció, captació, elevació, emmagatzematge, distribució i ús d’aigües; fet que va propiciar el desenvolupament del regadiu essencial per a l’agricultura fins al punt que va ser el motor d’una important revolució agrícola en el segle XI. Els musulmans van perfeccionar immensament les tècniques de reg, es van convertir en els mestres de la tècnica hidràulica agrícola, van aprofitar els sistemes de reg romans que van trobarací i, al costat de les tècniques orientals que coneixien, van poder aconseguir un excepcional aprofitament de l’aigua. A banda, no pot passar desapercebut el fet del contingut etimològic àrab de les paraules actuals amb les quals es designen les obres hidràuliques o de reg: sèquia, assut, assarb, sínia, nòria, alcaduf, aljub, safareig, martava, tanda, etc.

Cal remarcar que els dos sistemes de regadiu tradicionals encara vigents en l’actualitat provenen de l’època musulmana. D’un costat, les canalitzacions d’aigua o sèquies,

105

Falla Poble de Silla

per les quals corria l’aigua dels rius o dels brolladors fent-ne ús dels desnivells del sòl. D’altre, els assuts o les presesque emmagatzemaven les aigües fluvials.

Per a traure l’aigua de pous, fonts, brolladors o rius es van utilitzar diversos mitjans: la corriola, el torn de mà horitzontal, el cigonyal i les rodes elevadores.

A partir del segle X, proliferen per tota la geografia d’Al-Àndalus les sénies accionades per energia hidràulica i destinades a l’elevació d’aigua, al maneig de molins per a la indústria tèxtil i a la fabricació del paper.

El cor del Poble - 2024

En l’horta murciana, s’utilitzaven també unes rodes elevadores conegudes com a dawlab, nom d’origen persa. El terme saniya es destinava a la sénia de sang, ja coneguda pels romans i també difosa aAl-Àndalus pels àrabs; a més, es diu que van ser els sirians els qui la van portar ja en el segle XIII. Ar-Razí ens parla del sistema de regadiu del Segura i diu que és molt similar al del Nil a Egipte.

El que va possibilitar la utilització de les sénies per a l’extracció de recursos hídrics dels pous fou substituir la força motriu de l’aigua per la de les bèsties de càrrega, la qual cosa va permetre accionar la màquina sense necessitat de l’existència d’aigua corrent. No era fàcil construir el mecanisme de roda i pinyó que convertirà el moviment horitzontal en un gir vertical, així que els fusters d’Al-Àndalus construïen les dues rodes amb fustes de diferent duresa perquè la més feble actuarà com a fusible de qualsevol accident mecànic i poguera ser fàcilment substituïda. Els llauradors musulmans,no contents amb haver creuat les principals planes i vessants de les séquies, canaletes i regadores, es van proposar, a més, aprofitar les terres pantanoses dels quadres pròxims a la mar i d’algun altre lloc de l’interior que un excés d’humitat feia improductivesper a l’obtenció de moltes produccions d’horta.

Per a distribuir l’aigua de regadiu, es van desenvolupar complexes i extenses xarxes de

Per a captar aigües subterrànies, es van utilitzar pous i, potser el més conegut i rellevant de les canalitzacions d’aigua en el món àrab, el famós qanä, que consisteix, bàsicament, en unes galeries subterrànies perforades aplicant tècniques d’origen oriental, per les quals es condueix l’aigua des d’un pou mare que la capta des de les capes freàtiques i que està proveïda d’uns respiradors o pous de ventilació cada certa distància. Era una tècnica coneguda des de feia molt de temps a Al-Àndalus, introduïda pels Omeies, i abundant en moltes zones de Mallorca, Madrid i Alacant, on els arquitectes o experts se servien dels saurins (de l’àrab zuharï) per a detectar la localització de les aigües subterrànies.

Séquia de Millares

106

Secció Major

séquies que subdividien successivament en conduccions menors en una estructura arborescent fins a arribar a cadascun dels predis que regaven i, així, aconseguir grans extensions de regadiu intensiu. Si la captació es feia en un corrent d’aigua, a vegades era necessari recórrer a l’assut per a la derivació cap al canal, séquia o sénia que s’encarregava de conduir o elevar l’aigua. Entre les tècniques agrícoles que exposen els agrònoms andalusins, cal remarcar la destinada a aconseguir que córrega l’aigua en terra per a possibilitar el reg, tècnica que consisteix a disposar el terra amb una inclinació d’acord amb una proporció de desnivell determinada.

La classificació de les aigües que realitzaven els tractadistes musulmans es basa en un criteri de procedència a partir del qual estableixen quatre grups diferents: pluja, rius, pous, i fonts, cadascun amb les seues propietats i efectes sobre els cultius. Pel que faal reg dels fruiters i de les plantes en general, s’han de tindre en compte una sèrie de principis generals i específics per a cada cas. La clau per a augmentar la superfície de regadiu era l’aprofitament òptim dels recursos existents i, en aquesta línia, en les zones on els recursos eren més escassos, les aigües dels banys eren reutilitzades després per al reg, com és el cas dels banys d’Alhama de Múrcia, que, ja a mitjan segle XIII, servien per a regar les terres de l’alqueria, pràctica que s’ha mantingut fins al segle XX. Quant a l’origen ètnic de les institucions de distribució de l’aigua en els sistemes de regadiu, hem d’assenyalar que la zona de XarqAl-Àndalus (sud-est espanyol) també té arrels berbers en alguns casos. A Castelló, per exemple, recollien l’aigua sobrant de les fonts de Sant Vicent de Borriol, del Part de Llucena, de Suera, de Nogueres i Sant Josep a la Vall d’Uixó, d’Aiòder i Fonts d’Aiòder, d’Aigua Zorrilla a Azuébar, de

la Figuera i Santa Cristina a Artana, del Fontanàs a Betxí i de Sant Josep a la Llosa, cosa que convertia en horta 2.700 hectàrees de terra en els termes d’aquestos deu pobles més els de Xilxes, Onda, Artesa, Tales, l’Alcora i Figueroles. De fet, encara es diuen hortes dels moros les que estan regades per una font que brolla al costat del despoblat llogaret de Berita, en el terme d’Onda.

Nòria

Les canalitzacions subterrànies del canut o sifó i mina vella són de reconeguda transcendència i d’un alt cost, de les quals, Mr. Jaubert de Passá, després d’un escrupolós i instruït estudi, diu que «tenien massa previsió en les seues empreses per a desatendre els avantatges que els oferien les localitats i sabien superar els obstacles amb el major èxit. Per més estralls que cause la rambla, mai pateix el canut.»; cosa que fa deduir que la teoria del sifó era ja cone-

107

Falla Poble de Silla

guda en una província d’Espanya huit segles abans que es presentara a França aquest descobriment com a una novetat.

El cor del Poble - 2024

Per això, van utilitzar les tècniques de drenatge i dessecació que la ciència moderna aconsella actualment com a millors o menys costoses: el de rases cobertes i el de llits a l’aire lliure o sense cobrir. El primer, que és millor, el van adoptar a Alcolea –poble fundatque va desaparéixer iva ser substituït per l’actual Vilanova d’Alcolea–, que la seua fèrtil fondaladahauria inutilitzat les filtracions de les muntanyes veïnes si les mans dels musulmans andalusins no hagueren obert profundes i estretes rases de desguàs, tapant-les amb pises en arcs apuntats per a sostindre damunt la terra cultivable.

El segon, més fàcil, el van practicar a Torreblanca i Benicàssim, Almassora, Mascarell, Almenara, etc., envoltant d’amples i profundes séquies que recollien l’aigua entollada. D’aquesta manera, van crear les marjals o al-marjals, nom àrab sense equivalent especial i apropiat en llatí.

es regeix pel principi que l’aigua és un bé comú i inseparable de la terra.

Les séquies es conserven per les comunitats de regants, els quals se sotmeten a un tribunal de les aigües per a resoldre els litigis, estructura documentada en l’època musulmana, com per exemple, en un text del cronista IbnHadjdjan. Aquest sistema imperava a València de manera anàloga respecte a les aigües de la Vega amb el nomenament de huit sequiers (actualment denominats com a síndics) corresponents a les huit séquies que regaven i permetien la distribució de les aigües de l’Horta.

Aquests processos, per qüestions de regs del principi de publicitat, se celebraven en el lloc de màxima afluència de creients: la Mesquita; i es feien els divendres i en hores determinades, ja que els judicis orals havien de comptar amb la presència massiva de testimonis i gent interessada en la manera en què s’instruïa, coneixia i sentenciava.

Amb la importància social i econòmica de l’aigua, va exigir, lògicament, una normativa o regulació jurídica, ja que la prevenció i la solució de conflictes relacionats amb aquest preuat i escàs bé eren de summa importància per als andalusins. A Al-Àndalus, les qüestions del reg, el repartiment i la distribució de les aigües formava part del que, en el dret andalusí, es denominava furü al-fiqh. El Tribunal de les Aigües de València es remunta a l’època califal d’Al-Àndalus: a la Plana, el Camp de Morvedre, l’Horta de València, la Ribera del Xúquer, el Pla deXàtiva i l’Horta de Gandia el regadiu és permanent i Tribunal de les Aigües de Valencia, 1885. Bernardo Ferrándiz.

108

Treballs i estudis de la joieria popular-tradicional, civil i religiosa dels nostres avantpassats.

Luís Ignacio Romeu Soria

Usos i costums (des dels segles XVII-XVIII i XIX) Peces utilitzades sobre el coll-escot. Tipologies vàries: collarets, cadenes, grans i granadures...

Secció Major

v

Des de la més remota antiguitat, la joieria ha estat molt present en la societat: Egipcis, Grecs, Romans i, fins i tot, a Mesopotàmia ja hi ha restes d’això. Exhibien amb orgull les seues obres mestres sobre el seu bust donant a entendre el seu rang social davant els altres. Era una societat de classes i és ací on posaven l’accent a deixar-ho clar. Deixar-se veure davant la societat deixava veure la seua escala social. Hi havia moltes peces i molt variades, tot resumit, us en parlaré un poc.

alendiana

La joieria

Collarets Els trobem d’una gran varietat de grans i voltes, també en rosasses o plaques de metall amb pedres enfilades. Estes poden ser pedres precioses, semiprecioses, vidres o cristalls d’strass llargs sobre el pit a caixa o apegat al coll, coneguts com a ahorcador o collar de perra.

Els grans que s’usaven podien ser de múltiples materials com es recullen en actes notarials, testaments de béns, actes matrimonials, etc., que hem vist en treballs de recerca en la nostra comunitat dels segles XVII-XVIII i XIX. Estos grans poden ser de granats, ametistes, ambre, atzabeges, nacre, àgates, corals del Mediterrani, en formes irregulars, facetades o redones. També es van usar les perles de diferents grandàries i tonalitats o formes com a barroques, redones i fins a perles filipines.

109

Falla Poble de Silla

En els collarets també s’intercalaven peces de metall entre els grans, medalles i penjolls suspesos de les tires o voltes: peces que marcaven modes i els enriquien depenent del poder adquisitiu o classes socials.

Este tipus de peces, a la Comunitat Valenciana, va quedar en desús per les noves modes en la indumentària que van arribar a les classes socials d’alt standing (alta burgesia), que vestien la moda (nacional i internacional), ja que van ser usades com a exemple de capitalisme i innovació. Del segle XIX, es conserven com a testimoni d’altres èpoques: perles, atzabeges, nacre i corals que continuen sent usades per les famílies (moltes per a vestir de valenciana). No obstant això, hi ha un buit material en la nostra comunitat quant a peces d’indumentària en les zones del centre i nord d’Espanya, com les famoses collaradas de Castella León i les atzabeges Asturianes.

Els ahorcadores o collar de perra són els que se subjecten directament sobre el coll.

Estos podien ser amb grans o plaques de metall formant diferents treballs de manera geomètrica o floral amb pedres enfilades o sense elles.

El cor del Poble - 2024

També es pot observar que s’utilitzen, també, sobre cintes de sedes que es nugaven darrere del coll fins a l’època romàntica, que començaren a usar-se els tancaments dels collarets de metall.

110

Secció Major

Cadenes Tipus de cadenes durant els segles XVII-XVIII-XIX, hi ha diversos tipus:

De baula de 4 cares Estes consisteixen en una baula que porta una espècie de roseta en tots dos costats, en entrellaçar les baules veiem una cadena de rosasses que ens mostra un efecte visual quadrat. Els llargs en estes cadenes difereixen en les mesures, variant el seu llarg fins a 1,40 cm. Entre els materials usats per a esta cadena està el llautó amb o sense bany daurat, de plata sobredaurada i, en algunes ocasions, he pogut veure peces originals en or. El seu ús era al coll d’una a diverses voltes, llargues que queien sobre el cos o bé subjectes o croades.

111

Falla Poble de Silla

Cadenes de baula redona Anomenades també rollon en diferents grandàries de baula, en general, apareixen en plata o plata sobredaurada i s’usaven igual que les anteriors.

Cadenes de baula normal, llargues o curtes Cadenes de roseta Estes solien ser amb gravats i de materials com ara llautó, plata o plata sobredaurada d’igual mesurada i usos que les anteriors.

Grans de pasta, vidres i granadures

El cor del Poble - 2024

Este tipus de peces consistien en grans més o menys esfèrics o de manera ovoide, les quals també s’enfilaven amb fil formant els collarets de diferents tipus o models. El material dels grans que s’usaven eren de: cristall de Venècia, pastes vítries, perles de cristall, ivori i os, cristall de la granja de Sant Ildefons o pastes. Este tipus de peces s’usaven com a peces més populars simulant les de major poder adquisitiu.

112

Bunyol d’Argent Mª Jesús Lahoz i Benaches Sergio Juan Llacer i Heredia Sergió Magalló i Gil José Marí i Luque Josep Marí i Zaragozá Ainhoa Martínez i Gallardo Celia Medina i Hernández Vicente Moreno i Martínez Sonia Ortiz i García Victor Pastor i García Hector Pozos i Ariza María San Lorenzo i Serrador

Bunyol d’Or Mª Luz Antich i Gutierrez Cristina Antón i Liñan Ana Carbonell i Pérez Nieves Castillo i Vizcaino Jose Daniel Forner i Puig

Roberto Merino i Burguete Candela Selma i Saiz Rober Valero i Cortés Herminio Vedreño i Herrero Jose Ant. Vicens i Rico

Bunyol de Fulles de Llorer Jéssica Carreras i Cuenca Maribel Casas i Sanchez Saul Costa i Montón Tania Fortea i Piera Josefa Gomar i Lacruz Carlos Lorente i Pérez Ramón Mendez i Romero Mireia Rodríguez i Pons M.ª Jose Valero i Martí Salvador Zaragozá i Micó

Secció Major

g

Lorena Albert i Bermejo Jéssica Carmona i Pastor Pere Chanzá i Cortés Lorenzo Chanzá i Lasala Mª Carmen Cortés i Vedreño Borja Díaz Perona i Hernández Joaquín Fillol i Bonacasa Rafael Fortuny i Gil Paula Fortuny i Lahoz Mª Dolores García i Blanco Jose Vte. Gimeno i Pérez Aitana Iborra i Montón

uardons

Junta Central Fallera

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer i Brillants Vicen Estellés i Balaguer Vicente Giner i Celda Anabel Simó i Giner

113

Falla Poble de Silla

El cor del Poble - 2024

g uardons

Interns

114

Carxofa d’Argent Sandra Alexandrova María Bolumar i Pradas Antonio Félix Cano i Picazo Pili Cañadillas i Delgado María Carbonell i Sanz Aina Cascos i López Alicia Chardí i Carbonell Carles Company i García Lidia De Amo i Farinós Adrían Domenech i García Fco. Javier Domench i Ventura Markel Domingo i Martínez Sheila Donate i Climent Natalia Gil i Ribera Andreu Giner i Colilla Eider Giner i Martínez Victor Hernández i Martínez Yolanda Hortelano i Domingo Mª Pilar López i Cubel Juan José López i Rueda Nerea Martínez i Avivar Irene Martínez i Ferrer Alba Martínez i Lozano Ariadna Martínez i Matias Andrea Mendez i Gimeno Ainhoa Moreno i Peiró Lucía Moscardó i González Joel Muñoz i Lenerz Paula Navarro i Melero Marta Ortega i Garrido Patricia Palomares i Espigares Lucía Piris i Navarro Alba Rodríguez i Fernández Natalia Rodríguez i Sanchez Davinia Rubio i Hortelano Mª Amparo Santos i Morcillo María Simeón i Brocal Ismael Valdés i Calatayud Carmen Valero i Cortés

Carxofa d’Or Mª Luz Antich i Gutierrez Ana Carbonell i Pérez Jose Daniel Forner i Puig Carolina Más i Trullas Roberto Merino i Burguete Candela Selma i Saiz Jose Ant. Vicens i Rico

Carxofa de Fulles de Llorer Maribel Casas i Sanchez Saul Costa i Montón Francisco Vte. Espuig i San Julián Tania Fortea i Piera Josefa Gomar i Lacruz Ramón Mendez i Romero Antonio Poveda i Ruíz Mª Jose Valero i Martí Salvador Zaragozá i Micó

Alicia Riera i Gutiérrez Francisco Jesús Hurtado i Juan Elena Antón i Liñan María Carmen Miñana i Soler Norma Marí i Lozano Carmen Felip i Carbonell

Secció Major

d

María José Castro i Boix María José Martínez i Gimeno Rosario Ortolà i Morales Ángel Moreno i Martínez Manolo Ortega i Pérez Isabel Martínez i Correoso

ansa

Grup de

115

Falla Poble de Silla

El cor del Poble - 2024

g rup

d’espectacles

116

Jessica Carreras i Cuenca Nuria Carreras i Cuenca Yaiza Lorente i Gragera Amparo Alba i Domenech Andrea Méndez i Gimeno Maria Simeón i Brocal Claudia González i Baixauli Saul Costa i Monton Marta Bolumar i Pradas Maria Bolumar i Pradas

Mireia Cuenca i Carbonell Sheila Aparisi i Martinez Nahia Lorente i Gragera Andrea Zaragozá i Hernández Jessica Carmona i Pastor Christian Porro i Sanchez Maria Montesa i Martínez Natalia Rodríguez i Sánchez Eider Giner i Martinez Natalia Gil i Ribera

Secció Major

Records 2023

117

Records 2023

Records 2023

Records 2023

Records 2023

Falla Poble de Silla

122

Falla Poble de Silla

Secció Infantil

123

president

Falla Poble de Silla

i

124

nfantil

Hugo Del Valle i Ribera

Falla Poble de Silla

125

s alutació

Hugo del Valle i Ribera

Fallers i falleres, amistats i veïnat de Silla: És un orgull poder dirigir-me a vosaltres des de les pàgines d’aquest llibret en un any que és per a mi molt especial. Les Falles de 2024 ja ens criden i em donen l’oportunitat de complir el somni faller tan desitjat de la meua família: ser el màxim representant de la meua volguda comissió infantil a la qual pertanc des d’abans de nàixer.

Aquesta comissió és la que m’ha vist créixer i en la qual he gaudit dels berenars, jocs al casal, cercaviles, cavalcades i, sobretot, de la meua afició a tirar coets juntament amb altres fallerets i falleretes de la Falla Poble de Silla. Ací he trobat uns grans amics que formen una bona colla de festers i festeres, amants del divertiment i del treball a parts iguals, i als qui vull felicitar de tot cor per formar una comissió bonica de veritat. És per a mi un plaer i un orgull compartir la meua felicitat i la d’Anna, la xiqueta que duré del braç amb tots vostés, ja que, arribat el mes de març, Silla s’omplirà de festa, de foc i de tradició, i vull que tots gaudiu juntament amb nosaltres de la millor festa del món: les Falles.

Al meu poble, Silla, que em vorà passejar orgullós al capdavant de la meua comissió, el convide a gaudir de la festa fallera al nostre costat. Vos espere per a compartir la meua felicitat en la cavalcada de Falles i viure l’emoció al meu costat el 18 de març, en què farem l’Ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, i el dia gran, San Josep, un dia ple d’actes emotius, la mascletà i la cremà, en què desitge que m’acompanyeu grans i menuts a veure renàixer la festa que ens dona identitat als valencians i valencianes en la nostra Plaça del Poble. Les portes de la Falla Poble de Silla i de la nostra festa infantil estan obertes de bat a bat per a tot el veïnat que ens vinga a visitar.

Sillers i silleres, fallers i falleres, les Falles ja estan ací i vos desitge de tot cor que gaudiu d’una festa que es treballa tot un any per a fer-la lluir i que es viu plenament a València arribat el mes de març.

P

El cor del Poble - 2024

Visca la Comissió Infantil de la Falla Poble i les Falles de 2024!

126

Hugo Del Valle i Ribera President Infantil 2024

resident infantil

127 Secció Infantil

Falla Poble de Silla

c oneguem al

nostre President Infantil Hugo

El cor del Poble - 2024

Ara ens toca presentar a Hugo, el nostre president infantil per a este any 2024.

Imagina't un remolí de diversió i alegria, això és ell! Als seus 12 anys, este xic desborda passió fallera des que era molt xicotet, porta la festa en la sang.

128

El nostre Hugo és una caixa de sorpreses. Sabies que li encanta la Biologia i Geologia? Sí, t'ho jure! Li emociona descobrir els secrets d'este món en el qual vivim.

Però espera, no et cregues que es queda ací! El futbol és el seu altre amor. Des que té ús de raó, trepitja eixa pilota amb passió.

Vol ser un crack del futbol, i vaja si té la determinació per a aconseguir-lo! aspira a convertir-se en futbolista professional en un futur pròxim. I en cas que no es puga, el seu desig és continuar en l'àmbit esportiu, estudiant el Grau en Ciències de l'Activitat Física i Esport per a convertir-se en professor d'Educació Física.

Secció Infantil

I no penses que es limita a això. La música li encanta!! Des del Pop fins al Flamenc urbà i el Reggaeton, li acompanya en els seus moments lliures. Els seus artistes favorits són Omar Montes, Fons Flamenc i RVFV. A més, saps què? Li encanta la truita de creïlles de la seua àvia Josefa i l'arròs al forn de la seua àvia Amadora.

129

Falla Poble de Silla

En la història de les falles, Hugo ja és una llegenda. Des dels sis mesos desfilant, anem, que va nàixer per a això! I sent, la tradició en la seua família és més forta que el ferro. Qui en la seua família no ha sigut part de les falles? Són una saga de fallers que donen enveja!

La seua mare va ser fallera major en 1998 i posteriorment va ser la primera dona presidenta de la Junta Local Fallera de Silla en 2010. El seu cosí Ángel va presidir com a infantil en 2015, i la seua germana Judith va ser fallera major de la Falla Port de Silla l'any passat. A més, el seu germà Eric és una de les veus destacades de la falla, a més, és el presentador de la presentació d'Hugo com a president infantil!! Imaginat quina emoció!!

El cor del Poble - 2024

I no s'oblidem dels seus amics Javi, Marcos, Ainara, Ángel i Manu, són com eixos cinc mosqueters que mai se separen! Amb ells, es munten cada festa que fluixeges!

130

Secció Infantil

Imagina't tot això en un sol xic. Hugo és pura espurna, i la falla no sap el que li espera amb ell com a president infantil!

131

fallera Major

Falla Poble de Silla

El cor del Poble - 2024

i

132

nfantil

Anna Monsoriu i Anton

133 Secció Infantil

a Anna Falla Poble de Silla

S’escolta ja el vell cant de l’estoreta que anuncia als quatre vents la festa gran dels dies de les Falles que vindran plantant al nostre cor una flameta.

I Anna regna ja, feliç xiqueta, entre els seus fallerets que, amb goig, estan pensant en aquells dies que viuran al voltant de la festa i la falleta.

Serà teua la música, el color, la nostra llum de març que a res s’iguala, la pólvora i el foc que ens donen vida.

I aquesta alegria sense mida és la festa, Anna, que a tu et regala la teua comissió amb tot l’honor.

El cor del Poble - 2024

Salvador Alonso

134

135 Secció Infantil

Falla Poble de Silla

c oneguem a

la nostra Fallera Major Infantil Anna Volem presentar-vos a Anna, una encantadora xiqueta de 9 anys, plena d’alegria i vitalitat. És la personificació de la dolçor i l’energia juvenil que il·lumina la nostra comissió infantil. Anna és una d’eixes xiquetes especials que deixen una petjada brillant allà on van. Amb el seu encantador somriure i el seu caràcter afable, captiva a tots al seu voltant. Als seus 9 anys, demostra una maduresa excepcional que combina amb un esperit juganer i una imaginació desbordant. Qui diria que darrere d’eixa aparent serietat en classe s’amaga una xiqueta plena d’entremaliadures i ocurrències?

Anna és estudiant en el Col·legi El Patí de Silla. El seu entusiasme per aprendre i la seua dedicació han sigut sempre destacats pels seus professors. Apassionada per cada assignatura, Anna troba en Plàstica el seu vertader refugi: pintar, fer manualitats i dibuixar són les seues activitats preferides, on la seua imaginació pren forma i color. A més dels seus assoliments en l’àmbit artístic, Anna demostra la seua passió per la música impartint classes, unint el seu amor pel pop amb el melodiós ensenyament. El seu ídol musical és la brillant cantant veneçolana Briella, les cançons de la qual són la banda sonora dels seus dies plens de color i creativitat.

El cor del Poble - 2024

Com a part d’una família increïblement unida, Anna comparteix l’afecte amb els seus dos germans: amb la seua germana Marta i el seu germà bessó Isaac, els qui comparteixen amb ella el mateix amor per la diversió i

136

137 Secció Infantil

Falla Poble de Silla

l’aventura. Junts, formen un trio inseparable. Malgrat la seua joventut, Anna té un paladar sorprenentment aventurer. El seu menjar favorit és la fideuà. No obstant això, els llegums no aconsegueixen convéncer-la, és la seua kriptonita culinària! El desig d’Anna és seguir els passos de sa mare i convertir-se en mestra, ja que gaudeix enormement ensenyant i compartint coneixements.

El cor del Poble - 2024

Anna, la brillant estrela que il·lumina la nostra falla, porta la passió per les tradicions falleres en el seu cor des del dia en què va nàixer! Amb només sis mesos, va començar la seua travessia fallera, desfilant per la passarel·la el dia de la presentació, guiada pel seu cosí Joan. Des de llavors, ha sigut una devota de la festa fallera, unint les seues arrels a esta celebració que corre per les seues venes. Envoltada per les seues cosines Vega, Ximena i Sandra, Anna ha crescut entre els vincles de la falla, absorbint l’amor per esta tradició familiar que transcendeix generacions. La seua germana Marta, com a fallera major infantil en 2017, ja va deixar una petjada inoblidable en la nostra història fallera. Però la devoció per les Falles no es deté ací! Anna té un llinatge de figures destacades en la història de la nostra comissió. La seua tia Elena, fallera major en 2014, i la seua tia Eugenia, qui va brillar com a fallera major infantil en 1994, són fonts d’inspiració i orgull per a ella. A més de la seua devoció per les Falles, Anna comparteix el seu temps amb el seu president infantil Hugo i el seu germà Eric, els qui formen part essencial de la seua vida fallera, aportant riures, complicitat i harmonia a cada esdeveniment i activitat.

138

Secció Infantil

Ens sentim privilegiats de tindre a Anna com a part de la nostra comissió infantil. El seu carisma i compromís són un vertader regal per a la nostra falla i estem segurs que esta estrela brillant continuarà il·luminant els nostres dies amb la seua calidesa i el seu encant únic per a ser la nostra FALLERA MAJOR INFANTIL 2024!!!

139

Falla Poble de Silla

entre bastidors

amb la nostra parelleta infantil Ara que ja coneixem un poc els nostres representants infantils, hem quedat amb ells per a veure com se senten i viuen estos dies previs a l’esdeveniment més esperat de l’any:

la seua presentació!

Hola, xics! Quina emoció estar ací hui amb vosaltres, deveu estar vivint coses molt fantàstiques i emocionants!

Com vos sentiu sent els màxims representants de la vostra falla durant l’any 2024?

ANNA: Hola! Ser la fallera major infantil és el més genial del món. M’encanta portar els meus vestits de fallera, tenen tanta lluentor! El que més m’agrada és poder representar la nostra falla i compartir-ho amb totes i tots! Em pose molt nerviosa en els actes, però al mateix temps és molt emocionant. Em fa sentir molt especial i feliç!

El cor del Poble - 2024

HUGO: Hola! Ser el president infantil és com ser el líder d’un equip increïble.

M’encanta també vestir-me de faller. El que més m’agrada és poder representar la nostra falla i compartir amb tots els fallers estos dies tan especials. A vegades,

140

em dona un poc de respecte, però és molt emocionant. Em sent molt orgullós i feliç de ser part de tot açò!

ANNA: Estic molt feliç i, al mateix temps, una miqueta nerviosa. Sé que els meus pares, la meua família, la meua falla i tots els meus amics estan ací per a donar-me suport i això em dona molta confiança. En resum, estic nervioseta, però mega emocionada! Sé que serà una experiència súper guai i estic desitjant que arribe el dia per a compartir-lo amb tota la meua cort d’honor!!!

HUGO: Estic molt emocionat. La presentació de la meua falla està molt a la vora i sent una mescla de nervis i emoció que no sé ni com explicar-ho. He estat assajant molt perquè cada pas en l’escenari siga perfecte.

A vegades, em pose un poc nerviós, però després recorde com d’increïble serà i se’m passa! Sé que tinc el suport de la meua família, els meus amics i tota la meua falla, i això em dona una espenteta extra per a ferho tan bé com siga possible. Estic ansiós per viure este moment, sé que serà inoblidable i ho vull compartir amb tots!!!

Quin dia sabéreu que seríeu fallera major infantil i president infantil del 2024?

ANNA: Va ser a setembre, ma mare i la meua germana van anar a un encàrrec, o això em van dir... Quan van tornar, portaven un paper per a mi que posava: FMI 2024 i el meu nom! Va ser súper emocionant, quasi no m’ho podia creure!

HUGO: Crec que sé que este moment arribaria des que tinc ús de raó, sabia que un dia arribaria el moment de ser el màxim representant infantil.

Quin és el vostre acte favorit?

ANNA: La presentació perquè m’agrada apujar la passarel·la i m’agraden molt els decorats i coreografia que munta la meua falla. La cavalcada també m’agrada molt, perquè tire moltes llepolies i els meus iaios estan en el cantó per a agafar-me’n per a mi.

HUGO: El meu acte favorit és la cavalcada perquè em disfresse amb els meus amics i tire molt de confeti a la gent; a més, hi ha música, soroll i ens divertim molt.

Com viviu els dies de Falles?

ANNA: Els dies de Falles són súper divertits i emocionants. M’encanta veure a tots vestits de fallers, escoltar la música de les bandes i estar amb els meus amics. Desfilar amb el vestit de fallera és el més guai!!! M’agrada molt participar en els esdeveniments i veure la gent gaudir. A vegades, hi ha molt d’escàndol, però és emocionant estar enmig de tota la festa i més enguany que seré la fallera major infantil!!!

HUGO: Visc les Falles intensament, m’encanta vestir-me de faller! A més, m’agrada participar en tots els actes que la falla organitza, com les despertades, els passacarrers, els berenars i els sopars. Em passe tot el temps en la Plaça tirant coets, parlant amb els meus amics, visitant altres falles i, sobretot, mai me’n vull anar i em quede fins a la matinada en les orquestres.

141

Secció Infantil

Com esteu en estos dies previs a la presentació?

Falla Poble de Silla

Com explicaries la festa de les Falles a un amic que visca fora de València i no les conega?

ANNA: És una festa en què t’ho passes molt bé i súper divertida, tires petards i jugues amb unflables. Durant uns dies, planten unes escultures xulíssimes que semblen de conte! I després, les cremem en una festa molt gran amb focs artificials i molta música. És com una festa de colors i alegria, i tots estan molt feliços!

HUGO: És la festa més important que se celebra en la nostra ciutat: està plena de color, d’alegria i de monuments fets de cartó, suro, etc. que després es cremen i cadascun representa una comissió, que són com xicotetes famílies unides per un mateix sentiment que fan que siga possible la festa.

A més, una cosa molt característica d’esta festa són les mascletades, que són un conjunt d’explosius, però no tenen eixa finalitat; la finalitat que tenen és omplir d’ambient la ciutat o anunciar que estem en festes o desfilades, etc. I crec que, per a mostrar-li com és la festa, el millor seria que ho veiera per a poder sentir el que cada valencià té en el seu cor quan es viuen les Falles.

El cor del Poble - 2024

Com us imagineu el dia de la cremà?

ANNA: Trist perquè es cremen els monuments, és el final de la nostra festa fallera. Supose que serà un dia molt emotiu!

HUGO: Serà un moment trist perquè veuré la meua falleta cremar-se, encara que em

142

quedaran alguns actes, amb la cremà, posaré fi al meu somni de ser president infantil; alhora, serà un moment feliç, perquè, del foc, renaix una nova il·lusió i un altre xiquet començarà a viure esta experiència.

Anna, quin consell t’ha donat Leire, la FMI 2023?

Que gaudisca cada moment, l’any com a fallera major infantil passa volant, així que m’assegure de gaudir cada esdeveniment, cada desfilada i cada experiència al màxim.

I a tu, Hugo, que t’ha dit Javier, el PI 2023?

El mateix, que gaudisca de l’any, que pare el rellotge per a detindre el temps i assaborisca cada acte, que tot passa molt de pressa.

I per últim, quin missatge donaríeu a la vostra cort d’honor per a enguany?

ANNA: Els convide a viure cada moment amb passió i alegria. Que cada acte es convertisca en un record inesborrable.

HUGO: El mateix que Ana i que recordem sempre que som una gran família, units per l’amor a la nostra tradició i per l’afecte cap a la nostra falla.

I els dos xiquets a l’uníson van dir:

VISCA LA FALLA POBLE DE SILLA!!!

Ada Cascos i López

Oliver Agustí i Marcos

Celia Castells i Terribas

Marc Agustí i Montagud

Daniel Chamorro i Clavijo

Valeria Agustí i Montagud

Henar Chamorro i Clavijo

Jan Alba i Lehnesdal

Carmen Chanzá i Alvarado

Ada Alba i Lehnesdal

Nayra Clarí i Martínez

Sandra Alba i Mari

Ariadne Cobo i Jiménez

Vera Albert i Beneyto

Daniela Cobo i Jiménez

Victoria Alek i Sandrova

Pepe Comes Marí

Clara Alfonso i Zaragozá

Lucia Del Valle i González

Iker Ampuero i Esteve

Hugo Del Valle i Ribera

Gael Aparisi i Martinez

Eric Del Valle i Ribera

Aitana Araque i Carbonell

Vicente Domenech i Naranjo

Valeria Bailo i Chaves

Jimena Doménch i Rodríguez

Lucia Ballester i Andreu

Paula Dronov i Díaz

Marc Ballesteros i Ramón

Valentino Espuig i Brizuela

Alex Ballesteros i Ramón

Marc Espuig i Galindo

Gabriel Barbosa i Valero

Adriá Espuig i Galindo

Carla Batalla i Martínez

Alejandra Estellés i Blasco

Alba Baviera i Martínez

Adriana Estellés i Blasco

Nesti Bellini i Ferreyra

Aaron Estrelles i Peiró

Victor Benaches i Peris

Leire Fernández i Gómez

Sara Benitez i Simó

Lucia Fernández i iniesta

Alberto Benitez i Simó

Nerea Fernández i iniesta

Unai Bondia i Peris

Diego Fernández i Pérez

Valeria Bondia i Peris

Daniela Fernández i Pérez

Andrea Buitrago i Riera

Ariadna Ferrando i Neira

Ángela Cano i Cañadillas

Javier Fillol i Carreras

Mateo Cano i Cañadillas

Claudia Fillol i Carreras

Mario Carbonell i Martínez

Ferran Folch i Albert

Secció Infantil

i

Ainara Agra i Valero

nfantil

Comissió

143

infantil

El cor del Poble - 2024

c

omissió

Falla Poble de Silla

144

Leo Folch i Albert

Silvia Martínez i Avivar

Marina Forner i Zapata

Pau Martínez i Barcos

Mateo Forner i Zapata

Samuel Martínez i Cáceres

Martina García i Cortés

Naiara Martínez i Cuenca

Daniella García i Gil

Selena Martínez i García

Vega García i Romero

Raul Martínez i Lozano

Claudia García i Simó

Angela Martos i López

Xavi García i Simó

Daniel Mateu i Carrasco

Amaia Giner i Martínez

Lucía Mateu i Carrasco

Boro Godoy i San Bautista

Martí Mellado i Nieto

Nerea Gomar i Luz

Lucia Merino i Blanco

Norah González i Diagne

Roberto Merino i Blanco

África González i Más

Fátima Micó i Beneyto

Marc Gonzalez i Sanchís

Celia Micó i Quintana

Naiara Gonzalez i Zaragozá

Pau Mico i Jimenez

Saul Granero i García

Adriana Molina i García

María Guaita i Domenech

Isaac Monsoriu i Antón

Sara Guaita i Domenech

Anna Monsoriu i Antón

Andrea Guillem i Pieró

Sergio Montañana i Rios

Alex Hernández i Cuenca

Marc Montañana i Rios

Asier Huerta i Costa

Gabriela Montesinos i García

Neyzan Huerta i Costa

Carla Montesinos i Peris

Lola Llacer i Moreno

Mateo Morales i Chygyr

Toni Llago i Requena

Angel Moreno i González

Lara Lliso i Ramirez

Martín Moreno i González

Naia López i Cifre

Carla Moreno i Ortiz

Alex Lozano i Alagarda

Lucas Moreno i Ortiz

Miquel Lozano i Alagarda

Celia Muedra i Felip

Abel Lozano i De Paredes

Abril Muñoz i López

Alba Magalló i García

Martín Muñoz i López

Adriana Magalló i García

Daniela Murcia i Lozano

María Magalló i García

Kilian Murcia i Sanchez

Alex Magaña i Ferrero

Carolina Navarro i Melero

Aurah Marí i Jorge

Inés Nevado i Valero

Leire Marín i Navarro

Julia Nevado i Valero

Secció Infantil

Leo Sanz i Chaves

Rocío Ortega i Luz

Joel Sargues i Jareño

Anaïs Oviedo i Tornero

Hugo Sargues i Jareño

Ainhoa Pacheco i Pérez

Angela Sargues i Millá

Andrea Palau i Alba

Iris Silla i Esteras

Carles Palau i Alba

Joan Silla i Esteras

Martina Parodi i Montesinos

Mireia Silvestre i Riera

Valeria Pavón i Romero

Vega Simó i Antón

Nerea Paz i Moreno

Sandra Simó i Rabadan

Erik Paz i Moreno

Joel Soria i Terribas

Cesar Pérez i iranzo

Emma Soria i Terribas

Odón Peris i Alonso

Oscar Tamarit i Hernández

Lucia Pons i Selma

Jimena Tapia i Martínez

Lucia Pradas i Antich

Noa Tarragón i Magrouni

Carla Pradas i Antich

Isabel Tomás i Ballester

Nicolás Primo i Tormos

Carme Tormos i Felip

Leyre Puig i Romero

Africa Torres i López

Elsa Puig i Romero

Amparo Valero i Benaches

Andrea Ramón i Albert

Carlos Valero i Benaches

Pau Requena i Adriá

Carles Valero i Zaragozá

Pau Ribera i Giner

Júlia Valero i Zaragozá

Joan Rosaleny i Simeón

Jaume Vedreño i Nevado

Nicolás Roselló i Margarit

Eloi Vedreño i Nevado

Aroa Rovira i Zaragozá

Ignacio Ventura i Carbonell

Alma Ruiz i Peiró

Yolanda Vera i Aguilar

Silvia Saez i López

María Vilata i Simó

Javier San Bautista i Aguilar

Paula Villarroel i iniesta

Hugo Sanchez i Díaz

Jorge Yago i Ríos

Leyre Sanchez i García

María Zahonero i Adamuz

Emma Sanchez i Ribes

Sara Zahonero i Adamuz

Yanira Sanchez Valdepeñas i Valero

Miquel Vicent Zaragozá i Gonzalez

África Sancho i Fortea

Aritz Zaragozá i Talavera

Ferrán Sancho i Fortea

Adrian Zaragozá i Talavera

Iris Santos i Martínez

infantil

c

Sofia Santos i Alba

omissió

Manu Ortega i Garrido

145

f

alla infantil

Lema:

Quant més sucre, més dolç Artista faller:

El cor del Poble - 2024

Sergio Gómez i Ferrer

146

147

Falla Poble de Silla

Viure les Falles és, per a xiquets i majors, tot un esclat de sabors, de colors i de sensacions. Per això, a l’hora de donar vida a la nostra falla infantil, hem triat un dels elements que més agraden als més xicotets. Agrada tant que, fins i tot durant els dies de Falles, en les mateixes desfilades, veiem fallers i falleres mastegant llepolies quasi d’amagat, però gaudint dels sabors tan dolços enmig de la gran cita amb la nostra festa de març. Per això, titulem esta falla amb un refrany molt savi –tots ho són, en realitat–: Com més sucre, més dolç.

La nostra falleta està plena de sabors, sempre dolços i sempre agradables.

Però, sobretot, ofereix una divertida explosió de colors, dirigits i encoratjats per la reina de les llepolies, la mandatària de tanta felicitat per als menuts, artífex d’eixos plaers quotidians en la vida diària de la xicalla. I ací la tenim, la

El cor del Poble - 2024

nostra reina, eixe cervell privilegiat, la Premi Nobel del dolç i de les llepolies.

148

Secció Infantil

En el seu entorn, s’ajunten mil i un suggeriments, novetats, gustos, sabors i, sobretot, el palpitar de tantes persones i entitats a l’hora de fabricar, modelar i actualitzar l’univers de la llepolia. Eixe món del xicotet plaer per als xiquets i també per als majorets.

Destaca en la nostra falla la presència d’un espectacular Llepolies Xef, en el qual podem contemplar les xicotetes reines de les festes de les nostres tres capitals valencianes: Castelló, València i Alacant. Felices i plenes de picardia i complicitat, les contemplem protagonitzant i vivint en carn pròpia el Regne dels Dolços. Ho fan plenes de llepolies, mirant-nos amb complicitat i sentint-se doblement regines. Quanta raó tenen! És tan dolça esta reunió de representants que veurem si els fem una ajudeta i aconseguim que siguen indultades del foc.

Tots amb elles!

149

Falla Poble de Silla

Però la falla està plena de ninots que parlen de l’avanç en la indústria de les llepolies, com esta dissenyadora de perfil tan modern que no deixa de buscar la llepolia ideal i a això dedica tots els seus esforços. O l’afecte i la felicitat que demostren els animals en rebre cadascun el seu dolç preferit.

Una conquesta que han aconseguit en la seua proximitat i lleialtat a l’ésser humà, i en la qual alguna cosa han de veure eixos veterinaris que tant fan per la salut de les nostres mascotes.

Seguim amb el recorregut de les seues escenes i ens trobem en la part posterior amb la preparació d’un aniversari, que uns ajudants ultimen amb amor, esperant que els xiquets i, sobretot, el destinatari, el puga viure ple de felicitat compartida.

Però el món de les llepolies es troba molt lligat a la literatura i els contes infantils. D’una banda, recordarem la novel·la de Roald Dahl, Charlie i la fàbrica de xocolate, portada en el cinema en dos ocasions, i les dos amb gran èxit.

Això es presenta en la falla amb una escena que ens recorda a l’univers d’aquella en

la

factoria

qual

els

de

xocolate,

seus

xicotets

protagonistes vivien una sèrie de fantàstiques aventures. També, dins del terreny de la creació literària, una altra escena ens evoca la llegenda alemanya de Hansel i Gretel, apel·lant als espectadors de la falla i al fet que siguen prudents a

l’hora

El cor del Poble - 2024

llepolies.

150

de

consumir

Secció Infantil

I dins de les evocacions de dolç, hi ha una potent i molt arrelada festivitat a la nostra València, com és Sant Dionís, cada 9 d’octubre, en què les parelles valencianes s’obsequien dolços i tonyes en la celebració del dia de la nostra terra. Per això, una parella de xiquets valencians, que irradien felicitat, viuen i ens transmeten eixe respecte i voluntat de gaudir d’una de les nostres tradicions més arrelades. I ens conten, a més, que els encanten eixes fruites gebrades que resulten obligades de paladejar en esta data.

Finalment, contemplem en la nostra falla dos grans figures que simbolitzen la possibilitat, durant tots els dies de l’any, de consumir dolços freds i calents. A l’estiu, els freds; a l’hivern, els calentets. És igual que els alternem.

L’important és que hi ha varietat. Que tots els dies de l’any puguem endolcir-nos la vida de l’una o de l’altra manera. I que, per Falles, no oblidem ferho amb xocolate i bunyols. Però, sobretot, no ens oblidem, fallers del Poble, de gaudir de la varietat de dolç d’esta falleta. A la carta, per a tots els gustos i sempre plena de color.

Bones Falles 2024, però, sempre,

plenes de dolç!

151

Falla Poble de Silla

t ik Tak

amics i amigues!

Sabeu qui soc?

Per Érika Gimeno i Pérez

De segur que amb mi heu passat un grapat de bons moments, de rialles, aventuretes i .....bo! no patiu que sé que hi ha secrets que hem viscut junts i que guardaré baix la rajoleta del meu cor. Perdoneu si em pose un poc sentimental.... Però és que amb vosaltres, amb els més menuts d' aquesta gran comissió fallera, tinc els records més divertits que cap espai pot contar.

Sí, sí…. no us penseu que no parlem entre nosaltres… però us confesse que a les nostres reunions del poble els meus veïns i veïnes es queden bocabadats amb el fum de històries que els conte que he viscut amb vosaltres.

Sense anar més lluny, l’estació del tren... ella si que ha vist passar gent per davant seu!

Però tots els visitants van sempre amb tanta pressa, que no és capaç de poder parlar ni una miqueta… Amb el que li agrada a ella xafardejar del veïnat!!! Però en l`última quedada em va donar una idea : “Si tantes històries tens per a contar, per què no escrius un conte amb els teus relats?

El cor del Poble - 2024

No us cregueu, que en un primer moment em va semblar una botxeria… A qui li podia interessar el que aquesta vella i antiquada podia relatar?

Però quan les llums s’apagaren no em podia dormir pensant en allò d`escriure… I si?

Quan sonà la meua alarma que cada dia em desperta a mi… i a la meitat del veïnat! amb eixe so de campanes tan peculiar…no m’ho podia creure! Vosaltres sabeu com pot aparèixer un bloc d’escriptura i un llapis del no res? Allò era una senyal! I jo tenia moltes coses per a compartir.

152

Que encara no sabeu qui soc, amics i amigues?

Vos done una pista: tinc centenars d’anys, he sigut amiga també dels vostres pares i mares, dels iaios i iaies, dels veïns i veïnes d’aquest poble, etc. També soc un lloc molt especial per als components de la Falla Poble de Silla.

Ara sí que ho heu endevinat: SOC LA PLAÇA DEL POBLE DE SILLA! Decidit! Vaig a relatar-vos la meua experiència com a lloc emblemàtic del nostre poble! Però no patiu amiguets i amiguetes, ja us he dit abans que no contaré cap secret que haja de quedar entre nosaltres i no ho faré. Això si, m’heu de prometre que mai deixareu de visitar-me i cuidar-me com fins ara heu fet.

Voleu saber com era de menuda i quina és la meua història? Doncs no deixeu de llegir, que vos ho contaré tot.

Secció Infantil

Jugant amb la història

Q

ue quan vaig néixer? D’ aquells anys no recorde molt, ha passat tant de temps… i no puc revelar-vos la meua edat! Però us diré que començaren a cridar-me amb el meu nom al segle XV. Però jo en aquella època ja no era tan menudeta, el que passa és que ningú havia escrit sobre la meua existència abans. El que si recorde són les històries de la meua infància, quan supose que encara era un espai en construcció, i vaig conèixer a uns xiquets i xiquetes que junt a les seues famílies es van assentar al nostre poble. Em va parèixer que eren gent molt treballadora i important… al parèixer provenien d’un imperi que tenia el seu origen a una ciutat d’Italia: l’Imperi Romà. Amb ells vaig aprendre a parlar el llatí, que poc després es convertiria en la mare de la nostra llengua. Però no sols em van ensenyar a parlar aquest idioma, a més portaren costums que ajudaven a cultivar camps al meu voltant, i van construir un xicotet enramat d`edificacions i carrers que anaven modelant el principi d’una ciutat. En ells fèiem la nostra vida diària, s´encarregaven del comerç i d’altres activitats de grans i menuts. El que es segur es que no tenia temps d´avorrir-me.

Quan em vaig fer més major arribaren a la ciutat, segons tinc entès des del continent africà, els àrabs; un poble que es va fer fort a la península i que la va plenar de noves construccions i costums. Ah! I hi ha algunes teories que diuen que van donar nom a la nostra actual ciutat: Suhayla la van anomenar i, per això, avui la coneguem com a Silla… Serà açò cert? Però no seriem els únics, molts pobles del nostre voltant tenen l’origen del seu nom en l`àrab; pobles que comencen per Beni- o per Al-…, per exemple. Sabríeu dir-me algún?

Ai!... Pero que rebonica els quedà als àrabs la Torre Musulmana… és un dels meus raconets més especials. Quan em digueren que formaria part de mi, he de reconèixer que em va donar un poc de por. “Per què?” Pensareu… “Amb lo valenta que tu eres…” Sí, pot ser…però és que era una construcció militar per a defensar i controlar des d´ací els voltant del nostre poble. En aquesta época medieval, vam passar junts moments difícils per culpa de les guerres…. maleïdes guerres… Mai porten res de bo.

Quina llàstima que després d’aquesta etapa, quasi perdem la nostra Torre…

Pareix ser que ja no resultava tan útil i es van oblidar de la seua importància al poble… Però no us preocupeu, després d`uns anys aquesta situació va canviar, fins a arribar al present, on avui en dia es un dels emblemes del nostre poble i és part del Museu Arqueològic de Silla, MARS. Que encara no s´heu passat per ací a fer-li una visita? Ja esteu tardant! Aquest museu junt a la Torre guarda els detalls de tot acó que us acabe de contar.

153

Falla Poble de Silla

A mesura que anava creixent, em va omplir de noves construccions, d`edificis que em quedaven d´allò mes bé: cases senyorials, una església, comerços, fonts i, fins tot, quan inventaren allò que anomenaren “llum”, em van ficar una farola que m`il·luminava i em feia brillar…que important em feia sentir! La gent passejava, feia les seues compres, em saludava, es quedava a parlar o a jugar una miqueta, celebrava festivitats i omplia tots els meus racons de felicitat.

Us semblaré molt antiga, i reconec que afortunadament ho soc, açò em plena d’històries que contar-vos, com també vaig contar algún dia als vostres pares i mares. Ara sols espere que vosaltres pugueu relatar, quan sigau tan vellets com jo, les mil aventures que encara ens queden per viure junts. Em fareu aquest favor?

Però… Per què no començar ara el vostre propi diari amb les primeres experiències que heu viscut junt a mi? Quina il·lusió em faria llegir les vostres històries! Ací us deixe la primera pàgina en blanc per a que comenceu a omplirla amb el táctil del vostre bolígraf.

...

El cor del Poble - 2024

Benvolguda Plaça

154

Secció Infantil

Rialles a la Plaça Quanta raó tenia l`Estació del tren… açò de contar històries és del més divertit! Sabeu quina quantitat d`activitats es realitzen a la nostra Plaça per als més menuts? Sens dubte són les més divertides: fires, encesa de l’arbre de Nadal, activitats solidàries, Falles…

Les falles sí que m’agraden un grapat! Soroll de petards, rialles, berenars amb xocolata i bunyols, centenars de fallerets i falleretes vestits ben guapets amb el blusó o amb el tratge regional, sopars, unflables o els monuments fallers. Així sí que em poseu ben engalanada!

Quins nervis quan arriba març i estrene tratge faller amb els monuments que la Falla Poble em planta! Cada any diferents i especials, deuen ser-ho també per a vosaltres, sempre esteu pendents dels artistes fallers i com munten cada ninot. Però cada any, m’he assabentat,

que hi ha unes personetes a qui els ulls els brillen d’una manera especial. L’estació, que ja sabeu que és molt xafardera, m´ha dit que aquestes persones són els representants de la comissió i que són els Presidents i les Falleres Majors.

Bo, jo també volia averiguar què es sentia quan et converties en president o fallera major.. I si…

I si algun dia jo poguera ser-ho? Havia d’estar preparada.

Ja m´aneu coneguent, i no us estranyarà res si us dic que he aconseguit parlar amb els representants infantils de l´any 2023 de la Falla Poble de Silla, perquè em contaren com havia segut el seu regnat viscut amb mi, amb la seua Plaça favorita. Doncs, crec que millor que ells no hi ha ningú per a descriure -ho, i açò és el que em van dir.

Lluir la banda de fallera major infantil al cor de Silla, tot un plaer No La meua història fallera està lligada a la Plaça del nostre poble. i que recorde un mes de Març sense tirar coets aprop de l´església tot sense fallera no sóc molt amant de pólvora , no recorde una setmana de passar hores i hores jugant amb els meus amics i cosines a la porta . rs berena l´envelat i votar fins caure rendida amb els inflables dels que va ser I la meua història fallera és feu màgica just en la Plaça del poble 2023, un 18 testic del meu compromís de ser fallera major infantil a l´any plantades i de Març de l´any 2022. Recorde als fallers disfressats, les falles i jo la xiqueta perfectament adornades, la nostra Plaça plena de vida i llum t. estima més feliç del món de dir el meu sí vuic en un lloc per a mi tan any. De forma La Plaça del nostre poble m´ha vist ser molt feliç durant aquest l “ Germans “ molt especial vuic destacar el dia de la plantà de la falleta infanti

155

Falla Poble de Silla

vaig viure minut del meravellós artista Jose Gallego. Allí assentada en una cadira no, vaig sentir com i nar a minut la plantà, junt a Javier vaig riure, em vaig emocio Plaça plantà. Ah i l´orgull d´admirar altra meravellosa falleta infantil en nostra a fallera major també allí en la Plaça vaig prendre la decisió més important com it va ser una infatil, quin seria el ninot que m´enduria a casa per sempre. L´eleg falleta nostra de lema el maneta i dos germans fallerets que tant m´evoquen .

2023 i sempre serà per a mi un preciós record del meu regnat Març, el dia dels Altre acte que sempre recordaré és la Plaça plena el dia 17 de en la Plaça per fora allí premis, la meua comissió que vist de negre m´esperava Les vistes des del recordar-me que estaven allí per gaudir del dia al meu costat. a i no alcance a menud balcó de l´ajuntament són espectaculars i tot i que sóc fallers plens veure tot, si vaig sentir que m´encontrava en casa, amb els meus Plaça als ellosa merav la de d´emoció i que guardaria per sempre records únics una bandera meus peus plena de fallers incansables que no paraven de moure enorme amb nostre escut i no paraven de votar i cantar. i acaben en la Els millors sentiments que té una fallera major infantil comencen Plaça on recorde Plaça del poble, la cavalgata del pregó posa punt i final en la dins del vestit de com vaig tirar com loca joguets i confeti, portava confeti fins El meu pas per la fallera, era molt feliç i la setmana fallera acabava de començar. lat per aplaudir Plaça en l´ofrena i molts fallers esperant-me a la porta de l´enve falleta de l´any el meu pas i el dia gran el 19 de Març, allí vaig pendre foc a la por, sempre de poc un és 2023 junt a Xavier. Si tinc que destacar una emoció cosa del meu he tingut molta por a la traca i encendre la falleta era l´única dona forces em Plaça la regnat que no m´agradava. Ho vaig aconseguir, igual la falleta cremar. per superar la por, contenta i amb la feina complida vaig veure cada any vaig Mai m´ha donat pesar veure les falletes en la Plaça cremar i com falles 2023. Les viure amb alegria i de forma molt especial posar punt i final a les dormilona i el molt sóc , cendres donen pas a poder dormir, que ja em feia falta anhel nostra començar del somni d´altres xiquets i xiquetes que esperen amb comissió representar .

Plaça del poble, Ara que tot a posat punt i final seguiré fent-me major en la ns, alegria en allí on té el cor la meua comissió. Seguiré sentint allí mil emocio i em tornaran la plantà, cansament als jocs infantils, nervis el dia dels premis em al casal. Puix a plorar els ulls de tant de fum els dia que les paelles celebr pense seguir que mi, a la Plaça és una caixa de meravellosos sentiments per El cor del Poble - 2024

gaudint molts anys.

Leire Fernández Gómez, Fallera Major Infantil 2023

156

Secció Infantil

Ser president infantil a la Plaça del Poble De manera oficial, començà la meua pres idència el dia de la meua presentació. Estava molt emocionat, enca ra que en les fotos no es note. També un poc nerviós, però plé de felicitat, una felicitat extraordinaria, que poques vegades he pogu t sentir. La veritat és que em passà molt ràpida. Al dia següent estava emocionat perquè em doní conter, que a partir d’eixe dia, tenía per davant 365 dies per a disfrutar de la meua presidència, de ser el president infantil d’esta gran comissió .

En els sopars i dinars m’ho he passat molt be, encara que no m’agradara molt que mentre estava en el carrer o en la Plaça juga nt en els meus amics al “torito en alto” o a altres, em cridaren per a que entrara a dinar o a sopar, perque sabia que tindria que estar mil anys fins que dugueren el café i poguera tornar a eixir a jugar.

Un dels sopars que va ser dels que més vaig disfrutar, va ser el de la firma dels contrats del monuments, en el que vaig poder parlar més en els artistes, que per cert, son molt amables i simpàtics. Els esbo ssos eren una passada, igual que les falles que ens plantarien a la Plaça del Poble, però a vore, es el que t’esperes d’uns artistes fallers tan grans com Carsí i Gallego.

Quin dia més espectacular el de la Cabalgata !, ple de emocions i felicitat, crec que ha segut un dels millors díes de la meua vida.

Pel matí, anarem a València, a la gran Plaça de l´Ajuntament, a la mascletà, ens divertire m molt. La mascletà va ser impresionant, ens reventaren els oïts a tots!, i poguerem vore com es vivia la festa en una de les places falleres més importants de la capit al.

Per la vesprada, ja en la cabalgata, Jessi, Leire i jo en la carrossa, tirant-nos confeti a més no poder, repartiem regals com el Pare Noel i els Reis Mags, ens digueren que en la Plaça hi hauria molta gent i que aguardar em regals. Bo, s’ho passarem molt bé, en la banda de música darrere, els representants junt als fallers ens riguerem molt .

En el dia de les paelles, també s’ho pass arem molt be, ballant en la Plaça en la xaranga, provant les paelles i fent de “jutg es”, bo, jo no vuic dir res, però hi hagueren favoritismes. Les paelles estaven molt bone s, i s’ho passarem molt be. L’ambient va ser espectacular, la música de la xaranga, la gent fent les paelles, etc., encara que jo majoritariament em quedí amb els meus amics jugant al futbol en un dels racons la Plaça.

En el berenar que vaig preparar per a conv idar a la meua comissió, a la carpa que munta la Falla Poble en la Plaça, vaig vore a tots els xiquets reunits disfrtutant al meu voltant, em varen donar regals com si fora Nadal. Per cert, estaven molt bonics i ho

157

Falla Poble de Silla

que anar ràpid a agraisc molt. Mai oblidaré que justet abans del berenar tinguí de dinar a casa a dutxarme i canviarme, perque eixe mateix día de matí, anarem i acabarem plens les Barraques en els màxims representants de les altres falles, de fang, de cap a peus, dels camps d’arrós. la semana en la I com no, arribà la semana fallera, la semana gran de les falles, es anant cada qual les falles comencen a brillar, es poden tirar petards, i disfrut als mes menuts. vesprada als berenars i activitats que prepara la falla a la Plaça per massa especial En la plantà de la falla infantil, em vaig alçar pronte, era una dia descarregar-la en per a perdre-me´l. Que divertit quan ajudí a carregar la falla i en el camionet, la Plaça. Com oblidar quan vaig anar en Manu, el president gran, el muntatge de la en el que portavem la falla. Eixe dia vingué Gallego per acabar fer el que podia falleta, però jo vaig estar casi tot el dia en la falla gran, intentant en l´arena i les pedres. ts que pense que El dia dels premis, encara que no poguerem traure els resulta ament, vore ens mereixiem, vaig disfrutar moltíssim. Quan ixquerem de l’Ajunt em sentira el a tota la meua comissió allí, arreplegant-nos i cantant, va fer que nar molt. Va president més feliç. Com ens arroparen tots, eixe dia em va emocio ser meravellós. un passacarrer El dia de Sant Josep, anarem a l’església de la Plaça, i després ferem la mascletá. on anarem ballant fins al parc de l’estació on estava preparada de música i amb Ja de vesprada, en el passacarrer boig, un passacarrer ple , junt a tota la menys protocol, varem disfrutar molt, cantant, ballant i botant comissió i la xaranga. a les falles. Va Finalment arribà la cremà, moment en que posem el punt i final brillaba com ser espectacular en la traca, els petards i el foc. La Plaça del poble bufit, que es fan mai. Es el día en el que t’ assabentes que les falles pasen en un molt curtes, perquè t’ho passes molt be. gent de la meua He de recalcar que estic molt orgullós del meu any, de la anyarnos. comissió que sempre ha estat ahí al nostre costat, per a acomp encia infantil I, per supost, estic molt content d´haver compartit la meua presid tratat molt bé. I, amb Manolo, Jessi, i Leire, i amb les seues familíes que m’han lguda Plaça. com no, que tot aquest somni haja tingut d´escenari la nostra benvo

El cor del Poble - 2024

Javier San Bautista Aguilar, President Infantil 2023

Quina emoció quan els he llegit! Ara tinc moltes ganes de representar jo a aquesta falla que sempre m´acompanya… pero haurà de ser un altre any…

Sabeu que ja he conegut als nous representats de la comissió infantil de la Falla Poble de Silla per a l`any 2024? Plens d´ilussió m´han promés que compartiran amb mi els millor moments del seu regnat. Mireu, mireu, el que m´han dit.

158

Estes falles espere gaudir molt en la nostra benvolguda Plaça. Allí vuic viure moments molt especials, com el dia de la plantà dels monuments o el dia de la cremà, que crec que será molt bonic i emocionant, encara que la meua falleta es cremarà i em posaré trista, será el punt i final a unes falles en la Plaça molt especials per a mi i la meua familia.

Pero abans d´aquest dia, espere viure dies inovidables com quan fan l`entrega de premis a l`ajuntament, i al estar al balcó i vore a tota la meua comissió baix, sentir com canten el nostre himne a tota veu, em plenarà d´emoció.

El dia de la cabalgada, recorrent els carrers del poble i acabar en la plaça, muntada en una bonica carrossa, tirararé molts joguets i xuxes, saludaré als meus amics i familiars i ballaré amb els meus fallers i falleres junt amb la banda de música.

La setmana dels berenars, amb les activitats que ens munten els majors, espere estar en la taula presidencial com a Fallera Major Infantil, per poder disfrutar amb la comissió menuda de cada sorpresa que ens preparen.

Que ganes de que arribe la semana fallera per a difrutar junt amb la meua comissió en el nostre racó mes bolgut, la Plaça del Poble.

Anna Monsoriu Antón, Fallera Major infantil 2024

Quan vaig a la Plaça em sent com a casa, des ques es munta la carpa a la fi de febreer, soc allí tot el dia i enguany, que per a mi és especial per ser el màxim representant infantil, segur que encara pase més temps en ella. Per això. Espere gaudir molt de cada moment allí representant tan bé com siga posible a la meua comissió.

Quina illussió sentiré el dia de la planta infantil!

Vull que siga un dia bonic on la Plaça relluïsca, la meua falleta enlluerne l`espai junt al monument gran i que tota la comissió estiga satisfeta amb el monument que els artistas fallers en han preparat.

Si pensé moments divertits i en els quals gaudim molt, no em puc oblidar del parc infantil, un dia on els unfables ocupen tota la Plaça i passem hores i hores votant, xiquets i no tan xiquets. Aquestes falles espere que també hagen unfables i jocs perquè tots junts, xiquets i majors, passem un dia emocionant.

Hi ha una cosa que també em divertix molt. Tirar petards!

Soc un bon coheter pel que des del dia que ja estiga permés tirar, no pararé fins que es crema el monument. És una afició que compartisc amb els meus amics i amb la qual gaudisc molt des de ben xicotet.

Enguany també será especial per a mí, a més del que ja he nomenat, el dia de la cavalcada, les paelles, l´ofrena de flors a la Verge dels Desemparats, les despertades amb els petards, les cerrcaviles… on vull que tots junts, fallers i falleres de la Falla Poble de Silla, gaudim d´unes falles que segur serán les millors de la meua vida.

Hugo del Valle Ribera, President infantil 2024

Bo, jo crec que aço d´escriure m´agrada moltíssim, així que continuaré escrivint la meua historia, o millor dit, la nostra, i qui sap si en un futur em convertiré en una gran escriptora de contes gràcies a vosaltres. Quan llegiu podeu viure aventures infinites a milers de llocs màgics i amb personatges al·lucinants.

Aquesta vella Plaça us ha volgut portar els seus relats, per a que amb la vostra alegria i el vostre coneixement puga continuar escrivint la seua història.

159

Secció Infantil

Viure un somni a la Plaça

Falla Poble de Silla

g uardons

Infantils JUNTA CENTRAL FALLERA

Bunyol d’Argent Oliver Agustí i Marcos Juan Alba i Lehnesdal Valeria Bailo i Chaves Angela Cano i Cañadillas Mateo Cano i Cañadillas Carmen Chanzá i Alvarado Marc Montañana i Rios Sergio Montañana i Rios Elsa Puig i Romero Leyre Puig i Romero Enma Soria i Terribas Joel Soria i Terribas Carlos Valero i Benachess

Bunyol d’Or Ariadna Cobo i Jiménez Adriá Espuig i Galindo Antonio Llago i Requena

INTERNS

Carxofa d’Argent Oliver Agustí i Marcos Jan Alba i Lehnesdal Valeria Bailo i Chaves Angela Cano i Cañadillas Mateo Cano i Cañadillas Carmen Chanzá i Alvarado Marc Montañana i Rios Sergio Montañana i Rios Elsa Puig i Romero Leyre Puig i Romero Enma Soria i Terribas Joel Soria i Terribas Carlos Valero i Benaches

Carxofa d’Or El cor del Poble - 2024

Ariadna Cobo i Jiménez Adriá Espuig i Galindo Antonio Llago i Requena Isabel Tomás i Ballester Yolanda Vera i Aguilar

160

Secció Infantil

Sopa de lletres Cerca les peces de l’indumentària valenciana

Faixa Jupa Manta

Cossiol

Calçó

Espardenya

161

Falla Poble de Silla

Sopa de lletres Cerca les peces de l’indumentària valenciana

El cor del Poble - 2024

Pinta

Sabata

Falda

Camisa Gipó

162

Mantellina

Secció Infantil

Solucions Mira les solucions!

163

Falla Poble de Silla

El cor del Poble - 2024

g rup

dansa infantil

164

Angel Moreno i Gonzalez Martin Moreno i Gonzalez Manu Ortega i Garrido Sara Guaita i Domenech María Guaita i Domenech Selena Martínez i García Mireia Silvestre i Riera

Naia López i Cifre Martina Garcia i Cortes Sandra Alba i Mari Leyre Puig i Romero Elsa Puig i Romero Sara Guaita i Doménech María Guaita i Doménech Vera Albert i Beneyto Lucia Pradas Naiara Gonzalez Julia Nevado Daniela Murcia África Sancho Vega Simo i Anton Lucia Fernandez i Iniesta

Secció Infantil

d’

Javier Fillol i Carreras Naiara Martinez i Cuenca Lucia Ballester Amaia Giner i Martinez Nesti Begini Andrea Palau i Alba Selena Martinez i Garcia Mireia Silvestre i Riera Valeria Bailo i Chaves Nerea Fernández i Iniesta Adriana Magalló i García María Magalló i García Alba Baviera i Martínez Leyre Sánchez i García Sara Benitez i Simó Yolanda Vera i Aguilar

espectacles

Grup

165

Records Infantils 2023

Records Infantils 2023

Falla Poble de Silla

170

Falla Poble de Silla

Articles d’opinió

171

Falla Poble de Silla

s entiment

faller i la IA

Per José María López Sanchis

No tractaré d’explicar ací el concepte d’IA ni em passa pel cap donar una idea d’allò que ens preocupa i pot afectar al món de les Falles. Encara que la coexistència amb aquest fenomen ja porta alguns anys entre nosaltres i cada dia va ocupant més espai en la nostra vida, cosa que implica que també en les nostres activitats tant laborals com lúdiques i socials.

Ja fa alguns anys que vaig comentar, en un escrit del llibret en què tractàvem les xarxes socials i de com podia afectar internet a les Falles, que la meravella de les noves tecnologies era tal, que jo estava fent l’escrit en un ordinador portàtil en una ciutat allunyada de Silla, que després el vaig enviar per correu electrònic a l’equip de redacció que, a la vegada, el va enviar a correcció i, més tard, a impremta de la mateixa manera. Sense utilitzar papers ni fer reunions presencials de l’equip, anàvem confeccionant l’esbós del que seria el futur llibret de la Falla.

I això mateix per al guió de la presentació, amb totes les proses i els poemes que diguem en tot l’acte, que en són un fum.

El cor del Poble - 2024

Però és que ara ens estan dient ja que és possible que un ordinador, mitjançant la intel·ligència que porta incorporada en el seu sistema, pot escriure sobre el tema que demanem pel seu compte i, a més, aportant tota classe de dades i opinions. Que podem ordenar a la IA que ens escriga un guió per a la presentació amb poemes dedicats a la fallera major i

172

Articles d’opinió

a la cort d’honor, simplement aportant informació de les falleres, de la festa i de la tradició valenciana. Que podem escriure quatre idees sobre el que volem que tracte el monument de la falla i, amb això, ens pot fer l’explicació, el llibret i l’esbós amb tota la crítica escenificada, amb ninots i figures centrals. I, ja per demanar, fins i tot que es pose a donar ordres a una impressora per a encunyar

les figures sobre suro i, així, ja no cal que l’artista es preocupe només que de polir i pintar. A banda de construir l’estructura del monument, que això sols ho fa l’artista, faltaria més!

Ara bé, n’hi ha una cosa que no podem ordenar a una IA, i és que tot això que pot fer tinga algun sentiment o estiga fet amb l’estima amb què l’artista confecciona el seu esbós i, després, dona vida al seu disseny. Això sí, hui en dia, utilitza les noves tecnologies que té al seu abast, però sempre baix la seua destresa i voluntat. I no cal dir que la crítica plasmada en l’explicació, sense el poeta, la seua sàtira i la seua gràcia, és només un relat sense el sentit que ha de tindre una crítica fallera.

Ja ho vam dir en la introducció en off de l’apoteosi final de la presentació de l’any 2020: dins del monument de la falla, viu el sentiment, l’amor a la tradició i a la festa; i en la cremà, quan el foc el consumeix, enmig de tanta flama i tanta calor, batega el cor de tots els fallers i falleres. Eixe sentiment que renaix cada any de les cendres i es manté viu fins a la nit de la cremà es manifesta en cadascun del actes que hi ha fins a culminar en la setmana fallera, en què esclaten els esdeveniments com la plantà del monument, els passacarrers amb la música i l’encant de les nostres falleres. I, per damunt de tot, es manifesta en l’Ofrena a la Mare de Déu i es tanca en la cremà del monument, des d’on tornarà a renàixer l’any següent. Alguna intel·ligència que no siga humana pot fer tot això? Ho dubte molt.

173

Falla Poble de Silla

T amara,

la nostra secretària

per Javi i Salva

Des d’aquest llibret que ens dona l’oportunitat de poder expressar-nos amb total llibertat, volem fer un merescut reconeixement a una fallera de bressol per la gran labor que ha exercit en els últims anys en moltes juntes administratives.

Ens referim a la nostra secretària, TAMARA MARTOS i GONZÁLEZ, per la seua eficàcia, dedicació i celeritat a l’hora de tramitar la correspondència i els altres documents oficials, redactar convocatòries, fer les actes que firmarà el president, reunions amb qualsevol vicepresidència i tot el que se li requereix.

Una gran fallera i millor persona que, amb la seua simpatia i bon fer, ha sabut guanyar-se l’afecte de tota la comissió i la confiança dels diferents presidents que han dirigit la nostra benvolguda falla. Fallera major l’any 2010 i, des de molt abans, ha ocupat diferents càrrecs i ha anat adquirint una gran experiència.

Secretària 24 hores, càrrec difícil; mà dreta del president, porta la seua agenda i la de la resta de vicepresidents; sempre a punt per a atendre, resoldre i col·laborar, no se li n’escapa una. I per tot això i en agraïment per eixe treball incansable, amor per la falla i saber estar, la Comissió de la Falla

El cor del Poble - 2024

Poble de Silla vol donar-te les gràcies.

174

Per Javier Iborra

En acabar la guerra, vingué la postguerra.

Postguerra significa fam, malalties i misèria: en totes les guerres, civils o mundials, només hi ha un guanyador: la misèria, misèria que tardà dècades a desaparéixer.

La generació d’aquella guerra va passar molta fam i va menjar coses que mai van imaginar que podrien menjar. Durant els anys de la fam, el principal ingredient de les receptes va ser l’enginy. Les

dones van substituir alguns aliments per uns altres per a continuar servint a taula un plat aparentment similar, encara que hagueren de renunciar a certes olors i certs sabors. En l’olla cabia de tot, des d’herbes per a bèsties fins a animals salvatges o domèstics.

Articles d’opinió

d’

Sempre he volgut fer un homenatge als nascuts entre els anys 1920 i 1940, una generació que ha patit l’insuportable, però com que estaven fets d’una altra pasta, van sobreviure a una guerra civil, a una postguerra i a 40 anys de dictadura. Una guerra civil que molts homes i moltes dones d’aquesta generació –que a penes eren xiquets i pràcticament no havien eixit del niu de la llar– ignoraven el que era i les conseqüències que portaria en finalitzarse. Una guerra on van morir més de 500.000 homes i dones. Fins i tot anys després d’acabar, morien persones de les seqüeles que va deixar aquella guerra.

herois

Una generació

El ferratge va passar a ser devorat per les persones, que no van tindre fàstic de les guixes, bellotes, herbes i altres aliments per al bestiar. La carn era venuda i, amb sort, a casa es quedaven el sagí, la cansalada i els xoriços. En alguns llocs, van desaparéixer gossos i gats, muls i rucs van passar per cavalls, i òlibes i rates es van precipitar en l’olla, d’ací el gat per llebre. Això va portar malalties i alguna pandèmia. En aquelles condicions, era molt difícil no caure malalt o poder estar bé pel que fa a la salut.

El pa negre, de ségol o d’avena, era l’alternativa a l’elaborat amb la cobejada farina de blat, encara que, per a simular el color blanc, es va recórrer a la molta de tramussos o cigrons.

Potser era més fosc el de castanyes, abundants al nord, com la dacsa.

Segons passava el temps, va vindre l’estraperlo.

L’estraperlo consisteix a intercanviar productes

175

Falla Poble de Silla

que tenies a casa per uns altres que no tenies: era com comprar, però els diners eren el teus productes. El que tenia algun camp d’arròs i l’emmagatzemava a casa podia canviar un quilo d’arròs per un litre de llet; el que tenia gallines canviava ous per oli, i així successivament.

El que no tenia recursos per a intercanviar aliments menjava de tot el que hom no es pot imaginar.

El cor del Poble - 2024

Aquesta generació de ferro i heroica va saber sobreviure en aquelles condicions tan infrahumanes que van haver d’afrontar durant molts anys. Els homes d’aquesta generació treballaven i treballaven de sol a sol i les dones van criar els fills i van treballar sense descans. És la generació que va viure 40 anys de dictadura. És la generació que va veure com la majoria no va poder anar a l’escola perquè havien de treballar i no va poder estudiar més endavant perquè no sabia a penes ni escriure ni llegir.

Aquesta generació es va casar i va tindre fills als anys 60, van impulsar el desenvolupament econòmic i, per tant, va poder comprar-se un Seat 600, un Citroën de dos cavalls o un Seat 850. Aquesta generació no va poder estudiar, però van veure amb orgull com els seus fills i filles, nets i netes, pogueren fer una carrera i ser advocats, doctores, arquitectes, enginyers, professors, científiques i tantes altres professions.

A aquesta generació, li arribà el temps de jubilar-se després de treballar com a rucs de

176

sol a sol, perquè molts només arribaren a cobrar 450 € i, amb sort, 650 €. Fins i tot, van ajudar els fills en temps de crisi. Una ajuda que la feien i la fan amb molt d’orgull, perquè aquesta generació sap el que és patir fam i misèria, i no volen que els seus descendents passen pel que ells passaren.

Moltes persones d’aquesta generació van tindre sort i es van quedar amb els fills; els que no pogueren quedar-se amb els fills van haver d’anar a una residència. I després de viure una vida tan dura de fam, de misèria i de 40 anys de dictadura, aplegà la Covid-19 i s’acarnissà amb aquesta generació. La malaltia ha causat milers de morts i el pitjor de tot és que els que van morir no van tindre els seus familiars més pròxims en el seu últim sospir. Només van tindre els treballadors de la sanitat que, en aquells mesos, van ser HEROIS, en majúscula.

Per tot això, vull homenatjar aquesta generació que ho va donar tot per alçar aquest país, que en nàixer aquesta generació ja es va trobar amb guerra, fam, misèria i dictadura. Aquesta generació sí que són els meus herois.

És tot un repte per als fallers i les falleres de la Falla Poble de Silla començar, a final del mes de setembre, a fer decorats, a preparar el ball de l’apoteosi final i també els guions de les dos presentacions de la fallera major, de la fallera major infantil i del president infantil, que normalment, des de fa uns anys, són el primer cap de setmana del mes de desembre.

Sempre fem dos decorats diferents, un per a exaltar la nostra fallera major i un altre per a exaltar la fallera major infantil i el president infantil amb les seues respectives corts d’honor.

Els fallers i les falleres de la Falla Poble de Silla tenim la suficient capacitat per a desenvolupar dos decorats alhora i tindre’ls a punt per al dia de les presentacions. Encara que treballem molt, això sí, amb ganes i bona harmonia, i el més important: com gaudim fent-los.

Fa uns anys que alguns fallers i falleres d’altres comissions d’esta localitat diuen que els que fan eixos decorats, balls i guions són professionals, i res més lluny de la realitat: som els mateixos fallers i falleres de la Comissió de la Falla Poble de Silla els que ho realitzem. Poden agradar més o menys, però ho fem els fallers i les falleres, ja que la nostra comissió és la número u i la més antiga de Silla. És tanta l’experiència adquirida en 52 anys fent presentacions que quasi ratllem la perfecció!

Articles d’opinió

¡¡

Per Javier Iborra

professionals!!

Ens considerem

Per a nosaltres, és un gran orgull escoltar en boca dels membres de les altres comissions

177

Falla Poble de Silla

que els que fan eixos decorats tan majestuosos i voluminosos que donen vida a l’escenari són professionals; o els balls del grup de playback de la Falla Poble de Silla, capitanejat per Nuria Carreras, conegut per tota la Comunitat Valenciana per l’alt nivell d’execució en la coreografia i els balls, i eixos guions amb tant de sentiment i rics en paraules que ens escriu Pili Gómez, els quals ens té acostumats a escoltar.

Són dos decorats, dos balls i dos guions diferents als quals mai renunciarem mentre tinguem salut, perquè els fallers i les falleres de la Falla Poble de Silla som professionals (com ens cataloguen molts fallers i falleres d’altres comissions). Fins i tot les presentacions de l’exercici de 2023, el jurat posà en dubte que foren efectuades per membres de la Comissió de la Falla Poble de Silla, així que és un orgull per a nosaltres que ens cataloguen de

El cor del Poble - 2024

¡¡PROFESSIONALS!!

178

Articles d’opinió

f

Per la Comissió

aller

Visca l’amor

Volem donar l`enhorabona a les parelles de la nostra comissió que enguany han decidit consolidar el seu amor per sempre.

Us desitgem una vida plena d’aventures, risses i moments especials i inoblidables.

Amb tot el nostre afecte!!!!

Falla Poble de Silla

179

Falla Poble de Silla

e stem

d’enhorabona Per la Comissió

A principis de l’any 2023, ja en la recta final abans de falles, el 17/01/23, va vindre al món

Celia Muedras Felip.

Una xiqueta de tradició fallera, ja que la seua mare, tia i tio són fallers també.

Des de la Falla Poble de Silla et donem la Benvinguda a la nostra comissió, Celia.

El passat 15 d’abril, en plena arrancada de l’exercici faller, va nàixer una altra xiqueta anomenada

Abril Muñoz López.

També els seus pares són d’esta comissió, una altra fallera que ens regala la vida.

Benvinguda a la Falla Poble de Silla, Abril.

El cor del Poble - 2024

El passat dia 14/11/23, va nàixer la xiqueta Iris Santos Martínez.

Un altre regal de la vida que ens va portar a la comissió.

Xiqueta que per ser la més xicoteta de la comissió infantil, se li atorga el títol de MASCOTA de la Falla Poble de Silla.

Benvinguda a la Falla Poble de Silla Iris.

La Falla Poble de Silla, vol donar l’enhorabona a les tres famílies 180

Per Mª José Matías

En la nostra falla, tenim una nau que guarda secrets meravellosos. No és només metall i estructura, és el refugi d’un grup extraordinari de persones que porten amb si l’espurna del compromís i de la passió per a poder realitzar la presentació dels nostres representants fent TOT UN ESPECTACLE!!!

Sabeu el que fan estos increïbles fallers en acabar la seua jornada? Es llancen a esta nau, fins i tot en eixos dies en què el rellotge insisteix a detindre’s! Allí, en eixe racó de somnis, treballen incansablement en un projecte que els fa brillar els ulls i somriure amb cada avanç, encara que no és fàcil, perquè també tenen contratemps que, amb passió i treball, aconsegueixen superar.

Sou una lliçó de passió i de lliurament!!!

Articles d’opinió

p

No és sols la faena, sabeu? És l’amor en cada detall, és l’entusiasme que els fa tornar una vegada i una altra. En eixa nau on les idees s’entrellacen i els somnis prenen forma, es realitzen els decorats de les nostres presentacions úniques per a cada representant. I per això vull realitzar este homenatge a estos fallers dignes de ser homenatjats que converteixen eixa nau en alguna cosa més que un simple lloc de treball. És un refugi on la creativitat és la reina i la dedicació, el motor que mou el món.

resentacions

Homenatge a la devoció dels nostres fallers i falleres en les nostres

Gràcies per convertir cada jornada en una aventura emocionant, per teixir amb cura cada somni i per recordar-nos que, amb amor i dedicació, qualsevol desafiament es torna assolible.

Jonny, l’arquitecte boig de somnis!!! El visionari que desafia els límits del possible.

La seua ment bull amb idees que pareixen desficaciades al principi, però que després es converteixen en la llavor de projectes extraordinaris. Quan esmenta les seues idees, les mirades d’incredulitat no tarden a aparéixer, però la seua determinació i creativitat sempre conquisten els dubtes.

Javi i Salva són els artífexs dels escenaris, capaços de transformar les idees de Jonny en decorats sorprenents i funcionals per a les presentacions. La seua destresa tècnica i la seua visió artística es combinen per a donar vida a cada detall de l’escenari. Cada disseny seu és una obra mestra que complementa

181

Falla Poble de Silla

les idees de Jonny amb una estètica impactant. Ells tres formen un engranatge perfecte per a donar vida a un tros de suro i un grapat de fusta i paper.

Chema, Rafa, Maria, Andrea, Poveda, Toni el Cabalote, Rosa, la Garci, Miñana, Juanjo, Inma, Del A mo i Noelia, Pedro, Isa i Juan, i molts més fallers i falleres, amb el seu compromís diari, han sigut el motor incansable que impulsa l’execució àgil i precisa de totes les tasques, assegurant que l’equip avance sense descans.

Tots els dies han oferit la seua ajuda i suport, consolidant els llaços de l’equip i sent un pilar fonamental per a tot el món. Estos ajudants incansables, amb la seua presència diària i la seua dedicació constant, han sigut el fonament sobre el qual s’han construït els èxits de l’equip.

També vull homenatjar a Marcos, Aitana, Eric i Inés, que són els guies que condueixen l’experiència amb el seu carisma i habilitat per a captivar al públic.

Als increïbles Salva, Yaiza, Carla, les dos Maries, Yolanda i Lucía per fer-nos riure en el seu apartat de teatre. També als creadors de contingut, tècnics de so, llum, protocol, etc..., i segurament m’oblide d’algú més, però cadascun d’estos rols són una peça essencial per a crear les nostres presentacions.

I com no, no m’oblidaré d’eixe grup de ball que culmina este acte, liderat per Núria i Jessi, treballadores incansables que viuen la passió pel ball i per la seua falla, i que creen unes coreografies amb enginy i passió, teixint cada detall amb destresa i precisió, dignes d’una gran apoteosi que acaben destrossant les mans dels i de les assistents amb els seus aplaudiments.

GRÀCIES, GRÀCIES I GRÀCIES PER EIXA PASSIÓ PER LA NOSTRA FALLA CREANT DE LA PRESENTACIÓ TOT UN ESPECTACLE!!!

El cor del Poble - 2024

GRÀCIES 182

Falla Poble de Silla

Programació

183

Camí cap al 2024...

1.- Abril 2023

3.- Juny 2023

Comencem l’exercici faller!!

Visita Oficial representants 2024 Besamans de la Mare de Déu.

3 1

4 5

2

5.- Agost 2023 Mengem a la Plaça!!

4.- Juliol 2023

Vestim la nostra llar amb una bonica Creu, com és tradició.

Preparant la Gran NIT de Falles.

El cor del Poble - 2024

2.- Maig 2023

184

Proclamació Representants.

7.- Octubre 2023

6

Nit del Mon faller.

1er. Premi concurs truc.

2on. Premi concurs parxis.

7 9 8 9.- Desembre 2023 Presentacions 2024.

Nadal.

8.- Novembre 2023 Preparant presentacions 2024.

Programació i Anunciants

6.- Setembre 2023

Ja 2024... Un "fum" d'activitats

10.- Gener 2024 Campanya recollida joguines.

Sopar tradicional Reis.

Presentació esbòs.

10

11

11.- Febrer 2024

186

Sopar Fallers Honor.

Matinal de dansa.

Penjà de banderas.

Dinars, arreplegades...

Programació i Anunciants

Falla Poble de Silla

MARÇ

MARÇ 2024 Nostre mes!!!

Ja estem en FALLES!!!!!!!!!!

Cavalcada, Sopars, tardeos, paelletes .....

Setmana infantil amb berenars, pintacares, gymkanes, unflables, manualitats, parc infantil ....

Plantà, premis, Passacarrers, Ofrena, Cremà .....

A pel 2025

187

Falla Poble de Silla

3 DE FEBRER

21:00 h. - Sopar en homenatge als Fallers d’Honor en el saló Mediterráneo.

9 DE FEBRER

21:30 h. - Sopar al Casal. En acabar, Bingo de l’amor.

10 DE FEBRER

16:00 h. - Tardeo al Casal.

11 DE FEBRER

12:00 h. - Arreplegà.

14:00 h. - Dinar infantil al Casal. En acabar els més menuts, dinar per a la comissió major.

12 DE FEBRER

A partir de les 9:00 h.

Muntatge de la carpa a la Plaça.

17 DE FEBRER

18:00 h. - Penjà de banderes a casa del President i Fallera Major Infantil.

21:30 h. - Sopar. En acabar, Penjà de banderes a casa del President i Fallera Major.

23 DE FEBRER

El cor del Poble - 2024

A la vesprada.

Crida de la Fallera Major Infantil i Fallera Major de Silla a la Plaça del Poble.

21:30 h. - Sopar a la carpa.

24 DE FEBRER

17:30 h. - Berenar infantil.

21:30 h. - Sopar. En acabar, es divertirem a la Festa del Neò.

188

25 DE FEBRER

12:00 h. - Matinal de Dansa.

Començarem a la Plaça del Poble.

14:00 h. - Dinar infantil. En acabar, dinar per a la comissió major.

2 DE MARÇ

17:00 h. - Cavalcada 2024. En acabar, ens reunirem a la carpa per a sopar. Per últim, tindrem una gran festa amb un reconegut DJ.

3 DE MARÇ

11:00 h. - Entrega de recompenses al Carmen Valero. Organitza Junta Local de Silla.

14:00 h. - Dinar infantil. En acabar, dinar per a la comissió major.

6 DE MARÇ

18:00 h. - Berenar infantil.

7 DE MARÇ

18:00 h. - Berenar infantil.

8 DE MARÇ

18:00 h. - Berenar infantil

9 DE MARÇ

13:00 h. - Tradicional concurs de paelles. Seguidament, música i festa.

21:00 h. - Sopar infantil.

22:00 h. - Sopar comissió major.

10 DE MARÇ,

14:00 h. - Dinar infantil.

14:30 h. - Dinar comissió major.

18:00 h. - Berenar infantil.

18:00 h. - Berenar infantil.

22:00 h. - Sopar comissió major.

12 DE MARÇ

8:00 h. - Trasllat del monument gran a la Plaça.

10:30 h. - Esmorzar per a recuperar forces.

18:00 h. - Berenar infantil.

22:00 h. - Sopar comissió major.

13 DE MARÇ

8:00 h. - Plantà monument gran.

10:30 h. - Esmorzar.

14:30 h. - Dinar de la Plantà.

18:00 h. - Berenar infantil.

22:00 h. - Sopar comissió major.

14 DE MARÇ

18:00 h. - Berenar infantil.

22:00 h. - Sopar comissió major.

15 DE MARÇ

8:00 h. - Plantà infantil.

10:30 h. - Esmorzar.

14:00 h. - Dinar infantil de la Plantà.

14:30 h. - Dinar comissió major.

18:00 h. - Berenar infantil.

21:00 h. - Sopar infantil.

22:00 h. - Sopar comissió major.

00:00 h. – Arreplegada dels ninots indultat exposats al Carmen Valero. En acabar, festa en DJ a la carpa.

16 DE MARÇ

11:00 h. - Parc infantil a la Plaça.

14:00 h. - Dinar infantil.

15:00 h. - Dinar comissió major.

18:00 h. - Berenar infantil.

22:00 h. - Sopar oferit per la Falla.

23:30 h. - Ball amb l'Orquestra Platino.

17 DE MARÇ

8:00 h. - Primera Despertà.

11:00 h. - Cercavila per a l`arreplegada dels premis a la Plaça del Poble.

14:00 h. - Dinar infantil.

15:00 h. - Dinar comissió major.

18:00 h. - Cercavila amb els premis aconseguits.

22:00 h. - Sopar oferit per la Fallera Major. En acabar, festa amb Discomòbil.

18 DE MARÇ

8:00 h. - Segona Despertà.

17:30 h. - Ofrena de flors a la Verge dels Desamparats.

22:00 h. - Sopar oferit per la Falla.

En acabar, gran festa amb Discomòbil.

19 DE MARÇ

8:00 h. - Última Despertà.

11:00 h. - Cercavila en honor a Sant Josep.

12:00 h. - Missa de Sant Josep.

14:00 h. - Mascletà al Parc de l´Estació.

15:00 h. - Dinar.

18:00 h. - Cercavila boja.

21:30 h. - Cremà Falla Infantil. A continuació, sopar infantil.

22:00 h. - Sopar comissió major. Al finalitzar i en funció del premi aconseguit, Cremà de la Falla gran.

189

Programació i Anunciants

11 DE MARÇ

Falla Poble de Silla

190

Falla FallaPoble Poblede deSilla Silla

Guia comercial

191

192

193

194

195

196

197

198

199

200

201

202

203

204

205

206

207

208

209

210

211

212

213

214

215

216

217

218

219

220

221

222

223

224

225

226

227

228

229

230

NUEVO PARKING CARAVANAS EN SILLA

231

232

233

Salones Mediterráneo Ctr. Real de Madrid s/n, Albal Info. 656.414.983

234

235

236

237

238

239

240

241

242

243

244

245

246

247

248

FALLA

BL

L

A

P

O

E D E SIL

#CordePoble #CordePlaça #CordeFalla

2