Guillermo San Gil Bonanad, Miguel Guillot Aleixandre, Emilo Orozco, Aitor Orozco, Paula Soriano i
Martina Bellver
VERSOS
Joan Vte Chenoll i González
IL·LUSTRACIONS
INTERIORS
Paula Soriano
DISSENY DE PORTADA
Martina Bellver
El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valenccià de l’any 2025.
Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres. www.lletresfalleres.org
Versió digital del llibret a https://issuu.com/fallaplazalopedevegsa
DIPÒSIT LEGAL
V-221-2023
La Falla Plaça Lope de Vega no assumix necessàriament les opinions dels autors o auteres que han col·laborat en esta plubicació.
Pròleg / Aitor Orozco Cuñat
Comissió Major
Presidentes (saluda presidentes)
Directiva
Vocals
A la Fallera Major/ Sara Ríos Sanchez
Saluda de la Fallera Major / Sara Ríos Sanchez
Cort d’Honor
Falla gran (bocetos y versos)
Part Literària
La màgia de la solidaritat
Guillermo San Gil Bonanad
La màgia d’ahir i de hui
Miguel Guillot Aleixandre
Un dia màgic
Emilio Orozco Trenzano
Comissió Infantil
Portada infantil
Saluda del President Infantil / Gonzalo Gómez Montoyo
Diectiva infantil
Cort d’honor infantil
A la Fallera Major Infantil / Vega Martínez Mizrahi
Saluda de la Fallera Major Infantil / Vega Martínez Mizrahi
Falla Infantil (bocetos y versos)
Jocs infantils
Publicitat
Xas! I aparec al teu costat
Ja se que estàs llegint açó en març, però vull portar-te temps enrrere. És un matí fred de l’hivern a Galícia, sí, has llegit be. Han passat els nadals, eixos dies als que ens reunim amb les famílies i amistats, fent de dues setmanes una rutina d’esdeveniments socials. Bé, estes dues setmanes m’han ajudat per tal d’anar recopilant idees per enfrontar-me al temut full en blanc. Mai havia tingut por però sí pensé que hem de tindre clar el que volem contar i que cada dia afegim un sentiment nou a estes línies. En definitiva, després de setmanes d’espera estic decidit a escriure un article del al llibret fent servir idees com a part d’una historia. Estes falles les protagonistes seràn la màgia i la música d’ABBA a la nostra demarcació, la Plaça Lope de Vega. No es posaren d’acord Pere Baenas i Pepe Gómez però sembla que els seus projectes estaven destinats a trovar-se, per qué? ABBA va nomenar “Chiquitita” al seu cant a la màgia de l’amistat i d’aixó, de màgia, plenarà la nostra plaça amb trucs d’ilusionisme que trobem a la nostra societat, tal i com diu Baenas. Bé podría ser “Chiquitita” una escena de “La Màgia”.
Ara ja saps perqué vaig a centrar les meues paraules en la màgia de l’amistat, eixa que no te trucs ni és una il·lusió sino que és real. Jo mateixa vinc de viure uns diez als que la màgia de l’amistat m’ha donat fort. Ací arriba la meua historia.
Com et contava et vull transportar a Galícia, a Santiago de Compostela excatament. Ací és on la vida m’ha portat els últims mesos i per aixó els nadals han sigut especials i m’han fet veure coses que abans tenia a prop i no veía. Com l’anunci del torró tornava a València, a casa, per tal de viure estes dates tan especials que tenim marcades en roig al calendari. Moltes es viuen en família, la que sempre està, que no és menys, però… si alguna cosa m’ha plenat de màgia estos dies ha sigut el valor de l’amistat. Va ser arribar a la terreta i eixos esmorçars tan nostres i eixos “prendre alguna cosa” o “hem de sopar sí o sí” han fet que estes dues setmanes s’hagen fet les més curtes de la meua vida.
La meua gent, eixes amistats que des-de la distancia es troben a faltar, m’han plenat la maleta d’estima, il·lusió i forçes cada minut que he compartit amb ells i no eren conscients. He viscut abraçades plenes de bons
dessitjos i somriures de “et trobava a faltar”. I cóm s’aplega a sentir tant per una amistat? Ahí és on está la màgia.
Eixe vincle d’amistat és mèrit nostre. La vida ens posa al nostre camí a iguals amb els que generem una relació sòlida, com les de la família. Es converteixen en la família que elegim, perque s’estableix una relació de confiança igual o major que amb els nostres familiars. Sense adonar-se eixa persona es converteix en el muscle on el que plorar, el brindis de celebración i el recolçament en els dies de tristessa.
A quina persona vas comptar el teu primer bes? Amb qui vas eixir per primera vegada de festa? Qui coneix les teues aficions? Eixa persona que no és família però que s’ha guanyat el dret. Aixó és la màgia, que pugues compartir el dolor d’una persona amb la qual et trobes en esta vida i t’alegres més pels sues triomfs que ella. Sense cap esforç pots posar-te a la seua pell i saber allò que passa pel seu cap.
Els minuts que passes amb la gent es converteixen, amb màgia en estima, afecte, en vida. Perque este joc és aixó, que els bons moments siguen per sempre i que ens facen servir per tal de superar els moments roïns. Eixe és el sentit de l’amistat i el seu paper en la realitat.
Rodejat de “Chiquititas” que compten amb tu per tal de confiar els seus plors i que tinguen el teu contacte en favorits, eixa és la vertadera màgia. Triar a aquella gent de la que et vols envoltar per allò que et fan sentir, que et transmeten confiança i que no et falle quan la necessites.
Ara que conexes el secret que fa convertir a les persones en amistats i la màgia que genera eixa relació. Segurament açó ja ho sabies però mai ho havies pensat i no ho veies com una cosa extraordinària. Però, si has arribat fins ací ja estàs preparat per a pensar, quantes amistats veritables tens? No es noten papallones a l’estomag però eixa amistat veritable et fa traure un somriure de la cistella.
Pots veure que tot el món, inclós tu et pots convertir en el gran mag de l’amistat. Fer màgia está a la mà de qualsevol i no fan falta una baralla de cartes ni una vareta. Ara et propose un joc, et trobes al casal, la carpa o a la plaça? Mira al teu voltant… si ho necessites, quantes persones de la falla farien “xas!” i apareixerien al teu costat?
Aitor Orozco Cuñat.
Presidentes
8
Benvolguts fallers/es,
Després d’haver viscut el nostre primer exercici com a Junta Gestora d’esta comissió, ens agradaria transmetre-vos el nostre agraïment per l’estima i confiança que heu depositat en nosaltres. El camí no ha sigut fàcil, probablement haja sigut molt més complicat del que esperàvem quan ens endinsàrem en esta aventura, però si alguna cosa tenim clar és que, si hui seguim ací, és gràcies al suport que ens heu demostrat els membres d’esta falla, de la nostra Falla Plaça Lope de Vega.
Després d’haver afrontat este gran repte, sens dubte el que més ens ha aportat és aprenentatge, unió i experiència sobre escenaris que mai havíem abordat. Sabíem que ens anàvem a enfrontar a decisions difícils, però hem de dir que, una vegada més, estar envoltades de persones tan compromeses amb la seua comissió ens ha facilitat el camí. Continuem contagiant-nos de l’amor, compromís i entusiasme que eixes persones demostren dia a dia, i no volem deixar de donar-vos les gràcies, per ser i haver sigut, els pilars que ens mantenen en peu.
De la mateixa manera, volem donar les gràcies als nostres representants de l’exercici 2024, Marta, Martina i Nicolás. Heu sigut el nostre primer equip, els nostres primers representants als quals hem intentat donar-vos tot de nosaltres i de cor volem agraïr-vos tot el que ens heu ensenyat. Gràcies per haver portat sempre a Lope de Vega en el vostre cor i per haver-nos representat tan dignament allà on hem anat. Per descomptat, no ens oblidem d’Emma, la qual juntament amb totes nosaltres va afrontar este repte i va estar al peu del canó com a membre de la Junta Gestora, demostrant la seua implicació i amor per la festa i per la nostra comissió.
Un any més, afrontem el pròxim exercici amb una directiva compromesa, disposada a treballar en equip i continuar fent, més gran encara si cap, la nostra Falla. Tenim la gran sort de comptar amb una directiva que combina experiència i joventut, la qual cosa fa d’ella un equip imparable disposat a donar tot de si.
Als nostres representants de l’exercici 2025, Sara, Vega i Gonzalo. Tres fallers de bressol que heu crescut envoltats de l’essència de Lope de Vega i que estem segures que aneu a transmetre eixa passió que sentiu per la vostra comissió en cada racó de València. Gràcies per haver-nos demostrat durant tota la vostra vida l’amor que sentiu per la festa fallera, així com per la il·lusió i responsabilitat que heu tingut des del primer dia. Vos desitgem, de cor, que durant este any sentiu tota l’estima que vosaltres heu demostrat sempre a la vostra falla.
De nou, agrair-vos a tots els membres de la comissió l’haver confiat en nosaltres per a continuar portant les regnes del que per a molts és el vostre estil de vida. Ens sentim molt orgulloses de poder, un any més, ser les capitanes d’este vaixell que, sens dubte, li queda moltíssim camí per recórrer, però més encara, dels grans fallers i falleres que formen part d’esta família, de la nostra Falla Plaça Lope de Vega.
Merche, Susana, Ángela i Carla.
Junta Directiva
PRESIDENTAS
Merche Simarro Mizrahi
Susana Bayarri Zarandieta
Carla García Hernández
Ángela Martí Bonanad
SECRETARIO
José Andrés Medina Navarro
VICESECRETARIA
Rosa Ferriol Grau
DELEGADO DE ECONÓMICAS
Juan Antonio Navarro Bonanad
VICEDELEGADO DE ECONÓMICAS
Javier Bellver Pérez
DELEGADA DE FESTEJOS
Rebeca Montoyo Villanueva
VICEDELEGADA 1ª DE FESTEJOS
Patricia Benito Pascual
VICEDELEGADO 2º DE FESTEJOS
Álvaro Ramón Sánchez
VICEDELEGADO 3º DE FESTEJOS
David Gómez González
VICEDELEGADA 4ª DE FESTEJOS
Diana Martínez Martos
VICEDELEGADA 5ª DE FESTEJOS
Rosana Sánchez Tello
VICEDELEGADA 6ª DE FESTEJOS
Marta Viñuelas Escrivá
VICEDELEGADO 7º DE FESTEJOS
Sergio Peña Martín
VICEDELEGADA 8ª DE FESTEJOS
Adela Planells Sánchez
DELEGADA DE INFANTILES
Mª Carmen González Huerta
VICEDELEGADA 1ª DE INFANTILES
Gema Girardi Rosende
VICEDELEGADO 2º DE INFANTILES
Iker Orozco Cuñat
DELEGADA DE CULTURA
Bibiana Castellano Núñez
VICEDELEGADO 1º DE CULTURA
Aitor Orozco Cuñat
VICEDELEGADO 2º DE CULTURA
Vicente Ramón Grau
DELEGADA DE REDES SOCIALES
Ángela Soriano Cuesta
VICEDELEGADA 1ª DE REDES SOCIALES
Martina Bellver Bayarri
DELEGADO DE CASAL
Serafín Gómez Ronda
VOCAL 1º
Francisco Castellano Ibáñez
Vocales
Francisco Caracena Alcodori
José Luis Castellanos Jiménez
Adrián Cruz Escribá
Eugenio Cuquerella Bort
Eugenio Cuquerella Moreno
Pablo Cuquerella Moreno
Rafael Esteve Pla
Jon Ander Fernández Ayo
Francisco Fernández Galdón
Daniel Ferrer Rodríguez
Llorenç Ferriol Grau
Llorenç Ferriol Vicent
Rafael García Criado
Jesús García Dasí
Javier García Tomás
Pablo García Tomás
Pepe García Tomás
Pablo Gómez Díez
Adolfo Gómez García
Claudio González Huerta
Miguel Guillot Aleixandre
Miguel Guillot Martínez
Bruno Llavata Pérez
Aurelio Marín Ballet
Héctor Martínez Martínez
Álvaro Medina Rios
Alejandro Mejías De La Fuente
Salvador Meseguer Salas
Alejandro Monreal Carretero
Alfonso Montoyo García
Manuel Nadal García
Santos Navarrete Amela
Juan Antonio Navarro Vera
Miguel Ángel Navarro Vera
Carlos Olivares Cortés
Asier Orozco Cuñat
Emilio Orozco Trenzano
David Nicolás Pedrajas Lloret
Manuel Pedrajas Planells
Nicolás Pedrajas Planells
Carlos Peña Rodríguez
Jordi Peris Mengual
Joan Josep Pinazo Trenzano
Ricardo Piquer Martínez
Francisco Planells Tello
Yeray Rubinos Pomares
Sergio Ruíz Manzano
Guillermo San Gil Bonanad
Guillermo San Gil Navarro
Sergio Sánchez Tello
José Sanchis Collado
Alejandro Sanchis Vicente
Miguel Sanfélix García
Jacobo Sanz García
Francisco Javier Sanz García
Antonio Simarro Quinto
Pedro Pablo Soriano Jiménez
Ricardo Sorio Isnardo
Federico Tello Prades
Germán Torreño Mateu
Carlos Vera Cuñat
A la Fallera Major Sara Ríos I Sánchez
Ara que atrona l’aire el fort coet i puja dalt del cel la dolça eixida.
Ara que tu has vingut plena de vida a dur-nos l’alegria d’eixe fet.
Ara que vens, i el so del tabalet te vol acompanyar per fer la crida que el teu cor manifesta i ens convida al goig de la gran festa que ens promet.
Vullc oferir-te un ram de benvingudes i un ritme de cançons molt delicioses en este jorn de musica festera. Yo vullc portar-te amigues conegudes com son les assuzenes i les roses ¡per fer en tu un ramell de primavera!
Saluda
Sara Ríos I Sánchez
Fallera Major 2025
Estimats fallers i falleres:
Ha arribat el dia on puc dirigirme a tots vosaltres en el nostre llibret, un somni que s’ha fet realitat. Encara recorde com en el 2018 una xiqueta plena d’alegria i il·lusió escrivia unes paraules per a la seua comissió, i que hui, uns anys després, es torna a repetir. Mai he perdut eixa il·lusió, i soc conscient de l’orgulll i privilegi que significa poder representar a la Falla Plaça Lope de Vega per a l’exercici 2025.
Aquest any no seria tan especial si no fora perquè compartisc regnat amb Vega, Gonzalo i les nostres presidentes Merche, Susana, Carla i Ángela. Junts gaudirem d’un any ple de moments especials que mai oblidarem, perquè se que tots portem l’escut d’aquesta falla gravat en els nostres cors.
Agraïr a la meua familia, en especial a mon pare. Se que estaria molt orgullós de vore a la seua filla Fallera Major i a ma mare fent posible tots els meus somnis.
Dessitjant vore la nostra plaça plena d’art, llum, color i pòlvora rodejada de tots vosaltres. Perquè tots junts fem falla, i no me imagine unes falles sense estar al vostre costat.
El nostre barri en Març es plena de màgia i no es pot expresar amb paraules el que sentim tots els fallers i falleres a l’ofrenar a la nostra Geperudeta, en cada mascletà, el dia de Sant Josep, cada volta que escoltem el nostre himne regional o el sentiment de tristessa i felicitat en la cremà. Tots els fallers esperem amb dessig el tornar a sentir l’olor de la pòlvora que plena a València cada mes de Març.
Ara ens toca gaudir de la nostra festa gran com soles nosaltres sabem fer-ho. Una volta més, gràcies a tots per formar part de la meua vida i per que puga compartir aquest somni amb vosaltres, agraïda eternament.
Soles em queda dir: Visca la falla Plaça Lope de Vega!
Sara
Cort d’Honor de la
Fallera Major 2025
Sara Ríos Sánchez
Fallera Major
Mª Carmen González Huerta
Mercedes Mizrahi Puerta
Inmaculada Rios Fuster
Rosa María Tomás Alegre
Carmen Planells Tello
Amparo Gresa Alemany
Consuelo Aleixandre Chumillas
Bibiana Castellano Núñez
Susana Bayarri Zarandieta
Amparo Cuesta Falomir
Mª Cruz Muñoz López
Ángela Martí Bonanad
Silvia Mizrahi Puerta
Mercedes Vera Rey
Pilar Martí Bonanad
Marta Sanfélix Meri
Fallera Major Eixent
Rebeca Montoyo Villanueva
Patricia Benito Pascual
Bibiana San Gil Bonanad
Nuria Hernández Zaragozá
Mar Piquer Muela
Isabel Sánchez Mendoza
Cristina Devís Delgado
Emma Fernández Devís
Mª Carmen Tello Prades
Queta Ramírez Ledo
Andrea Fernández Devís
Dolores Escrivá Orero
Carolina Sánchez Martí
Amparo López Muñoz
Consuelo Chumillas López
Merche Simarro Mizrahi
Cristina Torreño Lanuza
Rosana Sánchez Tello
Carla García Hernández
Mar Torreño Lanuza
Sofía Guillot Aleixandre
Marta Viñuelas Escrivá
Carmen Hernández Miragall
Diana Martínez Martos
Gema Girardi Rosende
Concha Fuster Eres
Raquel Alabort Sanchis
Rosa Ferriol Grau
Claudia Sendín Muñoz
Ángela Soriano Cuesta
wwMª Dolores Tello Prades
Alicia Lanuza García
Sandra Escribá Soriano
Paula Soriano Cuesta
Patricia Peris Delás
Silvia M. Rodríguez Gamir
Elia Salido Cano
Alma Pedrajas Planells
Lucía Cruz Escribá
Nuria Marcos Roura
Adela María Planells Sánchez
Celia Villanueva Toledo
Rosa Grau Lucena
María Amparo Nadal Gresa
Martina Bellver Bayarri
Gwyneth Margaret Purvis Ardit
María Isabel González Sánchez
Mercedes Turró Díaz
Ángela Suey Velert
Sonia Miralles Crujera
Olivia Ramón Sánchez
Carla Martí Peris
Irene Marín Rodríguez
Cristina Vicente Belda
Paula Rodríguez San Juan
Laura Ossorio Vázquez
Stacey Santa Acevedo
María José Martín Martín
Alianne Puertas Sánchez
Ana Muela Lázaro
Cristina Martinez Latonda
Llibret en l’explicació de la falla que du per Títul:
“La màgia”
Any 2025 Poeta:
Joan Vicent
Chenoll i González
Esta maga en capirot És la reina
del tarot
De màgia ve a parlar enguany la falla segons reflexa escrit en el guió, vorem si en acabar esta contalla resultarà un enchís l’explicació.
(Vorem si es concreta la carta a rimar, o Musa i poeta s’han de “barallar”.)
La dama apareix engalanada i un gran rogle de cartes porta al coll, no pareix que se veja entusiasmada puix un aspecte mostra que és prou moll.
(Si ya el seu aspecte no es mostra segur, cal dir al respecte que és negre el futur.)
Du cintura d’avespa i en el cap la clàssica coloma en el capell, i un bon parell de pits que no se sap si foren molejats per un cisell.
(Així quan ofrena i algú ha favorit, no res se refrena, ¡i ho fa en tot el pit!)
Du en una ma la clàssica vareta i dos cartes en l’atra es reconeixen, me sembla que un vell truc ella concreta i que en pegar un colp, desapareixen. (Pel truc yo sospire i així ho reconec, també uns “polvos” tire ¡idesaparec!)
Aixina esta maga se presenta per dur-nos al país de l’ilusió, i en tots nosatres veus que experimenta fent-nos creure la seua intervenció.
(També s’ilusiona el chic sens descans, quan a la chicona li fa un joc de mans.)
li fa un jo
En resum, nostra falla mostra enguany, un tema de conjurs i de renom, un tema que tu saps te du a l’engany pero que no endevines quan ni com.
En resum, n un tema de un tema qu pero que no vu més el M ¡és eixe que tots
(Yo no vull ser crític, més el Mac Suprem... ¡és eixe polític que tots coneguem!)
El faquir espases clava I atre lloc me recordava
La figura del faquir sol trencar totes les bases i a ningú pot avorrir quan escomença a exhibir el seu truc en les espases.
Puix coloca a una chicona dins d’una caixa en forats, i segons evoluciona li clava espases en fona sense pausa ni trellat.
No queda ni un tros de caixa que no l’haja foradat, per damunt, per la part baixa, per tots els costats encaixa, per tots els llocs ha clavat.
Mirant la màgia estupenda i que eixe truc mai fracassa, vaig pensar: “També Facenda en quan declares la renda ¡te clava més d’una espasa!”
La primera, lucrativa, te clava sens mirament al fer que declares l’IVA que es pot tornar agressiva si atrasses el pagament.
Després te va a travessar la que diuen del dimoni, puix sempre tens que pagar be per vendre o per comprar per l’aument del Patrimoni.
L’espasa et clava també si fas una Donació, i te clava de gust ple pensant que et pren el tupé al pagar per Successió.
I et clava per tindre Immoble, clava per la Societat, per tindre casa en el poble i te la pot clavar doble si d’ella t’has oblidat.
Comparant els punts me casa la idea en que no n’hi ha escap, puix la cartera t’arrasa i és de Damocles l’espasa ¡que penja sobre el teu cap!
Aci es troba el mac Merlí, fent beurages sense fi
N’hi ha un mac en la nostra falla que te fama en el sector, de nom Merlín, i es detalla que tan magnífic treballa que diuen que és el millor.
Fins allí se donen cita el poderós i el normal, el valent i el poreguita; és a dir, que al mac visita ¡tota l’escala social! Així veus a la fadrina, -que a ningú pren en l’envisc-, com al beurage s’afina per llevar la naftalina que du cuidant… el marisc.
Veus a eixos pares senzills en un beurage que envasa fet de serps i de conills, per a que es casen els fills o al menys, ¡se’n vagen de casa!
També allí va un directiu de fútbol que es troba obsés perque l’equip deportiu no va avant i és el motiu que ningú adivina qué és.
Puix si l’equip marcha aixina jugant més moll que una esponja, que no guanye s’endevina ni la “Chanpions” ni el “Taronja”, tot lo més ¡el “Mandarina”!
Atre de blaugrana anava perque un apòsema fera que a l’equip lleve la trava, per vore si així es quedava ¡dos anys seguits en Primera!
També voràs en detall qui demana sens “reparo” ni fent cap d’amagatall, seguir en el seu treball... ¡i seguir cobrant del “paro”!
I al polític, que del pot s’ha pegat un glop ben gran del caldo que fa el bruixot, per si a un cas li falla el vot i es queda sense l’escan.
Voràs també a la chicona que demana un bon partit. I al chic, que tirant en fona, va buscant una amazona que no ell vullga fer marit.
Aixina pel seu immoble passen buscant solucions els cortesans i els del poble, gent molt pobra i gent molt noble en problemes de… botons.
Així, junt Merlín voràs a la dòna i al chiquet, al poregós i a l’audaç, al roïn, al que és un as, ¡i a l’autor d’este llibret!
Entre macs i bruixes loles, s’anem a quedar a soles
No n’hi ha canvis en la televisió, programacions molt fluixes i continuen –no es sap perque raóels programes de bruixes.
Cada nit apareix en el programa la bruixa titular, que un número en teléfon te proclama perque pugues cridar.
Allí tens una maga o un bruixot que adivina el futur, llançant per tu les cartes de Tarot que fan premi segur.
Tu sols tens que cridar on ell procura atendre’t a l’instant, i mentres el teléfon te factura i el cost seguix pujant.
Segur que el teu futur no desentranya eixe bruixot pervers, pero està clar que mentres ell els guanya ¡tu estàs perdent diners!
Així que fuig amic de qui s’engola el teu futur contant, perque mirant la bola... ¡és una “bola” lo que te està contant!
El mac més gran i complet porta hui el nom ¡d’internet!
De sempre en el món s’ha fet i la historia de la Màgia ha patit una hemorràgia que du per nom, Internet. Un mac que actua en concret en el món “civilisat”. En tots els llocs ell ha entrat sense demanar permís, convertint-se en Don Precís i demanant prioritat.
Sempre te fa el mateix truc sense canviar el guió, i en començar la sessió ya t’ha atrapat en el nuc.
I per més que dius: “-No puc.” li dona ad ell lo mateix, en eixe moment se creix i la màgia te presenta, i no saps si t’alimenta en un tros de carn ¡o peix!
S’ha fet fort a la carència i no pots passar sense ell, hui en qualsevol aparell és precisa sa presència. És forta la dependència que hui tenim d’eixe invent. En tot lloc està present i sa presència mai falla, ¡inclús estarà en la falla perque ho mana l’argument!
Així el tens en un PC
En to siga en u en e en le o en
o en qualsevol lloc que anhele, el tens també dins la tele i està en un mòvil també. En tots ells se troba be, siga al correu electrònic, en un joc o enllaç irònic, en el vídeo d’un youtúber, en les mans d’algun impúber o en un conjunt filharmònic.
El vo -que dins a un Sa p i en c
Així s i en t i a m ¡que
El voràs en la granera -que és “roomba” pero no balla-, dins d’un coche en la pantalla, a un rellonge dins l’esfera. Sa presència és la primera i en cada producte vibra. Així sa banda calibra i en tots els llocs s’ha clavat, i a mi tant m’ha emocionat, ¡que m’està tocant la fibra!
Inclú de la troba perq
No h com i és q d’alg este ¡gràc
Inclús en l’explicació de la falla, que s’ha fet, trobaràs a l’Internet perque ho senyala el guió. No he tingut atra qüestió com poeta i escritor, i és que al moment consultor d’algun tema, com he dit, este llibret està escrit ¡gràcies a l’ordenador!
En esta escena vos dic Cóm canviar un truc antic
La màgia sempre ha tingut un qué i cóm desconegut que dona celebritat. Així quan un mac actua el públic veus que el puntua segons el truc presentat.
Un dels trucs que te més fama és aquell en que es programa i resulta molt senzill.
Quan el mac la capa arropa du la ma al capell de copa ¡i trau de dins un conill!
Pero el mac, que és prou astut, ha canviat el contingut per a fer-ho interessant.
I sorprenent a l’audiència solicita la presencia de qui és la seua ajudant.
I al seu costat se coloca l ’ajudant, que al gust invoca en un cos molt ben format.
I és que és dòna la “ajudanta”, (120 - 60 - 90) i en molta sinuositat.
És ella qui al mac ajuda i a tot el públic saluda demostrant el seu estil.
I front a aquella visió li otorga gran ovació tot el públic varonil.
Pren en la ma la vareta..., diu la formula secreta..., sonen timbals i clarins..., les mirades ella atrapa..., se lleva de colp la capa..., ¡i trau el conill de dins!
Quan el conill apareix un “¡Oh!” entre el públic creix per eixa màgia que ha fet.
I els hòmens, maravellats, aplaudint entusiasmats per eixa pesa que ha tret.
D’una pell alabastrina, blanca, suau i molt fina com s’observa des d’allí. Tan tendra, polida i neta com mostrava Vicenteta de Bernat i Baldoví.
Un conill que a molts atrau que no deixa a ningú en pau i que als hòmens emociona. Que en vore el conill que aguaita i els pèls del bigot s’afaita, ¡en tot el seny l’ovaciona!
I el mac, mostrant elegància, veu que el truc trau la substancia que va pretendre en l’acció. Que ha fet un truc tan perfecte que fa que el públic conecte i s’emporte una ovació.
Veu que ha segut un treball que ha colocat el fermall del truc que pareix senzill, Tot gràcies a la “ajudanta”, (120 – 60 – 90) ¡quan ha mostrat el conill!
Com resulta molt normal va el truc de magia final
Ací acaba este llibret sa màgica explicació. Vorem si te màgia açò i es trau un premi el pobret. Si és un extra, ¡satisfet! perque és eixe el meu desig. No ho demane per caprig, puix si els fallers s’enfadaren pot ser que un truc me preparen ¡i que me tallen pel mig! n treball rmall senzill, danta”, conill! a t ó. çò fet! eu desig caprig, nfadaren me preparen mig! ¡i que me tallen mig
Part Literària
La màgia de la solidaritat
Quan escoltem la paraula ‘Màgia’, sempre ens venen al cap trucs impossibles, fets extraordinaris o fins i tot fenòmens sobrenaturals.
Però la Màgia de veritat camina amb nosaltres, discreta, sense artificis, quasi imperceptible… Fins que et creues amb ella. I en eixe instant, el seu instant, té la capacitat de canviar-ho tot al seu voltant.
“La millor Terreta del món”, aquella que sempre cantava i somreia amb llum i color, tan sols vint dies després del seu dia gran, es tenyí de marró. El fang que va precedir la tragèdia va cobrir els somnis i les vides de milers d’amics i familiars.
I encara que les imatges i els records d’aquells dies viuran per sempre gravats a foc en la pell dels valencians, la Màgia va tindre la capacitat de florir entre tota esta angoixa i desesperació, en forma de Solidaritat.
I és que la Solidaritat, de la mateixa manera que la Màgia, és impredictible. Sorgeix del no-res, però pot canviar-ho tot.
Vam veure la Màgia caminar al costat de milers de persones anònimes, recorrent quilòmetres entre fang i runa, equipades amb allò que tenien a casa. La vam veure en veïns de diferents edats i ideologies, unint forces per combatre el Fang. La Màgia viatjava en els centenars de camions que transportaven la Solidaritat de milions de persones de tot el país. L’hem presenciada en cada una d’eixes persones del ´Poble que salvà al Poble`, lluitan fins a l´extenuació, mentre altres es perdien en un joc d’egos.
Incomptables actes de Solidaritat, que ens demostren que la Màgia de la Solidaritat viu dins de tots nosaltres. Que si volem, podem il·luminar la foscor, podem transformar els plors en somriures. Que tenim, en definitiva, el poder de canviar-ho tot.
Un sol acte de solidaritat pot marcar la diferència i, de vegades, en eixa senzilla acció, s’hi amaga la màgia més poderosa: la Màgia de millorar el món.
Guillermo San Gil Bonanad
La màgia d’ahir i de hui
La màgia sempre ha sigut una cosa especial, capaç de deixar-nos amb els ulls ben oberts. Abans, era un misteri total, quasi com si els macs tingueren poders sobrenaturals. La màgia no era només un truc, era una experiència que et feia pensar en allò inexplicable, una cosa quasi sagrada.
Hui en dia la màgia ha canviat, pero seguix sent alucinant. Ara es barreja amb la tecnologia, les llums, els efectes especials i fins i tot un poc de psicologia. Els mags actuals fan coses increïbles, pero ja no busquen semblar místics, sino artistes que sorprenen en creativitat i destresa. Encara que hi ha algo que mai canvia: la personalitat del mag. Al final, no importa quan impressionant siga el truc, si el mag no conecta amb el seu públic. La màgia de veritat, està en cóm el mag es presenta, cóm es comunica, com t’envolta am el seu món. Eixa conexió, eixe carisma, és el que fa que, realment, per un moment arribes a creure, que allò impossible, és possible.
I parlant de màgia, poques coses conseguixen transmetre-la com Les Falles. Este art efímer té algo únic: una purna que barreja tradició, creativitat i emoció. Les Falles no sols són monuments increïbles, són també una experiència que conecta a les persones, que les envolta a un espectacle de llum, fòc i sentiment. És una màgia que no necessita trucs, perque ja viu en l’art, en la música i en el calor de la pólvora. Les Falles són la proba de que la màgia pot arribar de moltes formes i que sempre hi haurà algo que ens sorprenga i ens deixe sense paraules.
Miguel Guillot Aleixandre
Un día mágico...
Assegut a la vorera de la platja amb la frescor de l’aire, vaig veure com apareixia un pàlid sol per l’horitzont. Mentres es desperessava, una xicoteta llum anava creixent al ritme del vals que tocaven les ones a prop de la sorra. Pronte l’escenari es va plenar amb la màgia de l’alba d’esta terra, bessada per una mar, la nostra mar, bressol de civilitzacions, solcat per vaixells il·luminats amb focs resplendents.
Quan la bola de foc va resplandir, quan l’aire es va calfar, quan vaig començar el camí de tornada a casa, sorolls llunyans resonaren per ponent. Una successió d’eclats i, al fons, una música que volia seguir el ritme trepidant. Pronte em vaig adonar, la màgia de les primeres traques del dia, el bullici d’una cavalcada de bruixes i dimonis.
De camí pels estrets carrers plens de construccions antigues que són el patrimoni més valuós de la nostra historia, els meus passos finalitzen a una xicoteta plaça. Al centre de la plaça, l’art es fa present amb fusta i cartó. Una meravella amb la que sommia l’artista en les esgotadores nits. Un monument que sembla sorgit de la nit al matí de forma mágica per a que tots ho puguen veure. Símbols de trellat i bruixeria entrellaçats amb el calor del pinzell dels descarats artistes.
S’apropa l’hora, després dels avisos esclata un estallit que mou el cos com si una descàrrega eléctrica em travessara. Amb un baluern armoniós, es plena l’aire d’un aroma que embriaga. El ritme dels esclats, terratrémol d’emocions, amaga un important missatge, l’us de la pólvora fet servir per al gaudir de la gent, és un bon ús.Gaudim de la pólvora mágica que ens alegra la festa d’una forma innòcua. Al final es dispara un aquelarre vertiginós que transporta núbols de cotó als esperits, buits i sols de la gent esvalotada.
A la vesprada el carrusel de colors em sorprén. Vestits diversos desfilen a un passeig inesgotable. Flors i música de banda. Símbols de la meua terra i la meua gent, eixa gent que hui camina per la senda que, anys passats deixàrem marcada amb els nostres pasos. La màgia d’una senda de futur está feta. La marxa s’accelera quan l’encant, cobert d’oscuritat comneça a fer-se un amb els cants de la freda nit.
La ciutat está coberta amb un mant de foscor. El meu ànim cau com el sol a l’ocàs. Sempre ha sigut així. A mesura que s’apropa l’hora intente
repasar el trajecte d’un dia molt especial. De sobte un esclat m’espanta. Una flama puja cap el cel negre en el moment que composa l’última sinfonía. Voràgine de foc i xispes engull l’escenari cobert de passió ancestral. En sols uns minuts es redueix a cendra. Els calius, formen un niu d’on naix un nou Ave Fénix, es fa el miracle de la Renaixença. Aquesta Renaixença em trasllada a la foguera, el seu centre el déu ardent, al voltant l’enigmàtic clan ballant al calor de les flames, lluny s’amaga un ball darrere del teló.
EPÍLOG
Però no, este màgic dia no podía finalizar així. Sent la necessitat de fer una última visita. No puc acabar sense acostar-me a “La esquina de los locos”. Sí, aquel cantó on, en la foscor, parlavem de tot, del diví i l’humà, del Real Madrid i del València, del tipus de silogismes, de la junta de la falla, de temes de bojos sommiadors. On el amanyac d’un gos solitari que cridava a la llunyania escrivíem poesíes en tovallons de paper. Bo tú les escrivíes.
Passada la nit, al pasar novament per el nostre racó comprove que ja no és el mateix. Ja em resulta imposible imaginar-nos com fa anys, asseguts a la vorera, aguantant el fred de la nit filosofant sobre la nostra imaginació. Sols queda tancar aquest dia màgic, va per tu amic, perque tu has fet la màgia en mi.
Emilio Orozco
Saluda President Infantil 2025 Gonzalo Gómez Montoyo
¡Hola familia fallera!
Este año estoy muy orgulloso de ser el presidente infantil de la mejor falla del mundo, la Falla Plaza Lope de Vega.
Tengo muchas ganas de que comiencen las fallas porque quiero participar en todos los actos como la ofrenda, la plantá o la presentación de nuestra falla.
No me olvido de mis falleras mayores Sara y Vega, que junto a mis presis Carla, Merche, Susana y Ángela seguro que vamos a pasar una mañana inolvidable.
Por último quiero dar las gracias a toda mi familia por apoyarme este año.
¡Vivan
las fallas y viva la falla Lope de Vega!
Junta Directiva Infantil
PRESIDENTE
Gonzalo Gómez Montoyo
VICEPRESIDENTA
Martina Castell Ossorio
SECRETARIO
Nicolás Bellver Bayarri
TESORERA
Alejandra Meseguer Martí
CONTADORA
Sara Martí Peris
DELEGADO
Diego Marín Rodríguez
DELEGADO
Andreu Marcos Sorio
Vocales
Enzo Llavata Sánchez
Pau Meseguer Martí
Mauro Castellano García
Luis Navarro Contreras
Román Castellano García
Javier Sanz González
Eden Llavata Sánchez
Jacobo Sanz Martí
Nicolás Cort Alabort
Tadeo Sanz Martí
Cort d’Honor de la
Fallera Major Infantil 2025
Vega Martínez Mizrahi
Fallera Major Infantil
Martina Castell Ossorio
Fallera Major Infantil Eixent
Arianna Alterio Santa
Adriana Gómez Montoyo
Valeria Hervás Fernández
Aina Marcos Sorio
Sara Martí Peris
Alejandra Meseguer Martí
Paula Muñoz Benito
Blanca Ripoll Piquer
Laura Ripoll Piquer
Candela Sánchez Rodríguez
Valentina Sánchez Rodríguez
A la Fallera Major Infantil Vega Martínez I Mizrahí
Entre musiques falleres i entre traques i color, Vega arriba feta d’amor a encendre les primaveres. Son les notes rialleres de nostra festa millor, les que aviven el primor del teu pas entre senyeres. I tindràs el dolç començ de pintar en el teu llenç la historia que ací es detalla. Puix vens com la blanca escuma i el gesmil que nos perfuma, ¡a ser Reina de la Falla!
Saluda
Vega Martínez I Mizrahí
Fallera Major 2025
Hola familia fallera, He nacido y crecido junto a todos vosotros. Y estoy muy contenta de ser este año vuestra Fallera Mayor Infantil.
Gracias a mis papis, tíos y primos por haberme enseñado desde pequeñita lo que es este maravilloso mundo de las fallas, y pertenecer a la falla del barrio donde nació mi familia, que para mí es mi segunda casa. Gracias a ellos, puedo cumplir mi sueño y gracias a todos por estar apoyándome.
Este año es muy especial para mí, porque como sabéis, mi presidente infantil es mi “tete” Gonzalo, con el que comparto mis trastadas. Y sé que junto con Sara y las Presidentas, vamos a formar un gran equipo y nos lo vamos a pasar muy bien.
No quiero acabar sin decirles a Marta, Martina y Nicolas lo grandes representantes que habéis sido.
Espero que este año sean para vosotros unas fallas inolvidables, igual que seguro lo van a ser para mí y mi toda mi familia.
¡¡¡Viva la Falla Lope de Vega!!!
¡¡¡Viva las fallas 2025!!!
Un beso a todos, Vega
Llibret
en l’explicació de la falla infantil que du per Títul:
“Chiquitita”
Any 2025 Poeta:
Joan Vicent
Chenoll i González
La falla infantil enguany, reduïx el seu tamany
Enguany la falla que fan, -segons l’image pregona-, si acàs fora de la gran i no es quedara a mijan, tindria per nom “Chicona”.
Mes la comissió infantil atentament solicita, que pel seu tamany i estil i ser tan dolça i gentil, porte el nom de “Chiquitita”.
Presentada eixa qüestió units eixe nom s’alaba, per lo tant, sens discussió, serà el nom de la cançó que va fer popular “Abba”.
Per eixe nom es decanta, i “Chiquitita” serà des del moment que se planta i cinc dies ella aguanta, fins que arribe la cremà.
D’eixa manera concreta l’artiste el tema s’ha tret. Ara vorem si el poeta el seu mensage interpreta i trau amunt el llibret.
(Puix tan sols trobe chilaba, per a que me rime en Abba.)
Per lo tant, amics i amigues com la falla s’acredita ya no cal que te fatigues ni que res en contra digues, que el seu nom és “¡Chiquitita!”
“Chiquitita, dime por qué tu dolor hoy te encadena en tus ojos hay una sombra de gran pena.”
Els chiquets que hi ha en l’escena pel nostre món, tenen pena
Tenim ací a gent menuda que porta el Món a trocets, estan demanant ajuda puix el Món veuen se muda i s’ompli tot de retrets.
Es dir, que aquell món antic on tot era zona verda, per culpa d’algun cacic està a mínim d’un pessic d’anar-se’n tot a la... *erda.
Aixina estan els menuts mostrant els 5 Continents, i se veuen abatuts perque el trossos estan bruts i es troben sense arguments.
Així veus que du emblemàtic un tros de terra Anastàsia, i és que pel canvi climàtic el mar s’ha posat dramàtic i l’afecta a tota Àsia.
En Àfrica el mig ambient i la deforestació, van actuant malament i no veuen un present ni un futur per la qüestió.
D’Amèrica ni es comenta, ve siga pel Nort o el Sur flora i fauna veus s’absenta i molt negre se presenta lo que li’ls durà el futur.
La biodiversitat va arrere en Oceania pels invasors que han entrat, i en sols un any que ha passat ¡no la coneix ni sa tia!
No cal que parlem d’Europa, puix senyala el planisferi que tot marcha vent en popa i veus que alegre galopa... ¡per anar al cementeri!
Per lo tant, ¡atents chiquets! Actueu en conseqüència, promogau els vostres drets puix si es permeten els fets, ¡vaja Món tindreu d’herència!
“Chiquitita, sabes muy bien que las penas vienen y van y desaparecen”.
Esta escena ve a contar Lo bruta que està la mar
Ara vorem a esta escena a una chiqueta plorant perque el món li dona pena per tot lo que està passant.
Així plora sens consol i no es cansa de plorar, puix al cor li sent i dol lo bruta que està la mar.
Puix aquella mar tan neta que de jove conegué, hui per l’esquerra i la dreta no veu lloc que estiga be.
Ad aquell mar tan fantàstic de llançar-li fem s’abusa, i n’hi ha peix que menja plàstic perque se creu que és medusa.
I això te per resultat que no es cuida com mereix, i tu el plàstic t’has tragat en quan te menges un peix.
Diu que s’han fet immersions i han trobat junt a unes naus que se trobaven al fons, un parell d’enormes claus.
I en la sorpresa els perfile si seran les del cantar del vell matarile-lile que estan als fons de la mar.
Així, si algú vol saber si son eixes claus famoses, dirà que estan a un femer ple de llandes i atres coses.
I encara que la cançó diu que la pena ve i va, ella no roba raó al que fa qui es diu humà.
I si no canvia la llei la pot passar prou “canuta”, puix ya no tindrà remei i la mar... ¡seguirà bruta! sa. i la mar... ¡seguirà bruta!
“Otra vez, vas a bailar y serás feliz como flores que florecen.”
Menut, ací pots llegir, lo que zorrilla va dir
“Jardin de flores, pomo de esencia, esto, señores, ¡esto es Valencia!”
José Zorrilla
¡Ai senyor! Com estaria
Valéncia en el temps aquell quan l’ofrenà eixe pomell saturat de poesia.
Segur que hui no faria tan bonica descripció perque la saturació hui la te, ¡de porqueria!
(Abans jardí de flors que l’aire embafa, hui son atres “floretes” les que chafa.)
Estaràs d’acort chiquet
que els versos que feu Zorrilla hui son una mandonguilla puix de flors, hi ha molt poquet. Coses molt roïns s’han fet que han embrutat la ciutat, per això s’ha transformat en un jardí tot desfet.
(Lo que era abans la Terra de les Flors, per bruta s’ha quedat en la dels Plors.)
D’aquella olor singular de les flors feta perfum, hui sols fa olor de pixum per qualsevol bulevar.
I aquell perfum de “azahar” que han cantat en mils de “troves”, estic segur que si el trobes serà sols, ¡per pur “azar”!
(Hui veus les flors que estan fent la del fum, deixant en el carrer atre “perfum”.)
Puix passejant pel carrer voràs per dalt de l’acera “souvenirs” que la gossera deixa per al femater.
Voràs com creix un viver de varietats gens dubtoses: dures, molles o terroses, que ha deixat el “pasticer”.
(Per més que l’ordenança normes trau, l’amo deixa el “regal” allí on li cau.)
a s: ” . normes trau, on li cau.)
(I és prou normal, que es marque tal fanfàrria, si olora constantment “mel de l’Alcàrria”.) 47 r “troves”, s n fent la del fum, perfum”.)
El chiquet que és molt conscient d’eixa degeneració, demana la solució d’una manera insistent. Així aconsella sapient que sense més parsimònia ho banyem tot en colònia ¡abans que arribe el ponent!
nscient nt!
tal fanfàrria, l de
En este punt s’ha acabat l’escena que comentem que sols vol llevar el fem de tota nostra ciutat. Vorem ara si al remat de tant de parlar de caca, puc eixir sense una taca i el llibret, ¡prou “aseat”!
(I si algú preguntara quí ho ha fet, que el yayo puga dir: -“L’autor és net...”)
“Chiquitita, no hay que llorar Las estrellas brillan por ti, allá en lo alto.”
Qui en la cremà sol plorar, La falla no veu cremar
Un dels plors més coneguts que practica la chicalla, és quan se crema la falla i se desfà en un minut.
I és que el fum ix negre i brut i no apareix cap de flama. Per això el chiquet reclama com a ideal situació se torne a fer de cartó com la costum nos proclama.
Com hui el ninot se sol fer de suro blanc, que se diu, el producte és el motiu que ràpit se sol desfer. I per més que de paper l’emboliquen com moixama, te el suro molt mala fama perque al moment se desfà.
