La vida no és una trajectòria plena de problemes que necessiten ser resolts; és un camí en què has d’experimentar.
No hi ha dos focs iguals. Hi ha focs grans, focs reduïts i focs de tots els colors. Hi ha gent de foc serè, que ni s'assabenta del vent i gent de foc boig, que ompli l'aire d'espurnes. Alguns focs, focs simples no il·luminen ni cremen, però uns altres cremen amb tantes ganes que no es pot mirar-los sense parpellejar i qui s'acosta s'encén.
La resiliència s’edifica des de la zona lluminosa de l’ésser humà, des de les seves fortaleses, assumint la potencialitat de cada individu per a desenvolupar-se. La segona aresta consisteix en la idea de la diversitat, de la diferència. La teoria de la resiliència cobra significat a partir de les diferències en la reacció davant circumstàncies adverses, generadores d’estrès. Mentre algunes persones sucumbeixen al CAOS, unes altres es desenvolupen reeixidament malgrat l'adversitat.
