VIRGUERIES 2026 FALLA LA DULA

I V

E U R G I E R

FALLA LA DULA

S

2026

EDITA:

SUMARI

Associació Cultural Falla la Dula FOTOGRAFIES FALLERES MAJORS I PRESIDENTS: GRUP DE REDACCIÓ:

Estudi Fotogràf ic Ke Foto

Mario Soler Merenciano Melanie Puig Alberola

FOTOS DIVERSES:

Pura Palomares Gascón

Estudi Fotogràf ic Ke Foto

Ana Gómez Tur

Marina Martí Blasco

Júlia Palomares Cabanilles

Maribel Selfa Chover

Laura Martínez Merenciano Noèlia Palomares Gascón

PUBLICITAT:

Gustavo Verdú

Amparo Tur Cerdà

David Vega Vercher

Conxin Mollà Almiñana

Maria Vercher Estruch

Salvador Almiñana Mollà

Rosa Corella Torres

Maribel Delfa Chover

Llum Ripoll Corella

Mª José Martínez Merenciano

Ana García Peiró

Ana Talens Pellicer

Marta Isidoro Garcia

Carlos Torres Fillol

Salva Tent Ferrando

Ana Benavent Gascón

Paula Vega Vercher

Pepe Garcia Bo

Francisco Juan Ferrando

Nani Fons Callejón

Àngels Chof re Bò

Jordi Meló Cremades

Neri Sabater Pareja

Estefania Arlandis Martinez

Fabiola Ripoll Vercher

Núria Almiñana Mollà

Laura Bosch Muñoz Raül Jorge Almiñana MªJosé Boscà Ainhoa Sala Servà Júlia Sala Servà COL·LABORADORS: Jaume Talens

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià del 2026” “Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”.

Llorenç Talens Garcia

"Aquest llibret participa en el PREMI PUNT VOLAT".

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:

DIPÒSIT LEGAL: V-314-2012

Melanie Puig Alberola

"Els noms propis de persona que apareixen als articles d’aquest

Llorenç Talens Garcia

llibre no estan tots en valencià. En el cas de les persones que existeixen a la vida real i que apareixen anomenades, hem optat

DISSENY I MAQUETACIÓ: Olga Vercher Sales LLIBRE INFANTIL: Guió: Pura, Ana, Júlia, Maria, Laura i Rosa IMPRESSIÓ: Blauverd Impressors

per respectar l’idioma original dels seus noms”.

“La Falla la Dula no es fa responsable ni comparteix, necessàriament, les opinions i idees expressades pels seus col·laboradors”.

5. FILIGRANES

Í ND E X

1. EQUILIBRI

pàg. 6

1.1. Esbós i crítica de la falla

5.1. Bambolines. Salva Tent 5.2. Antoniet. Ana Gómez 5.3. Contra el pas del temps. Júlia Palomares

1.2. Saluda de la Fallera Major Almudena Libro Escribano

5.4. Virgueries. Ana Gómez.

1.3. Saluda del President Carlos Cabas Corchero

5.5. Peripècies. Laura Bosch 5.6. ‘’Autosuficient”. Paco Juan

1.4. Paraules d’estima per a Almudena 1.5. Paraules d’estima per a Carlos

6. ALMANAC DULER

1.6. Ens han baixat la lluna. Júlia, Adriana i Joan

6.2. Índex i explicació. Crítica i esbós.

1.8. Programació de les falles 2026

6.3. Gener 6.3.1. Nit de Reis

1.9. Saluda de la Fallera Major de Tavernes

6.3.2. Nit de Sant Antoni.

1.10. Saluda de la Presidenta de la FDF Junta Local Fallera

6.4. Febrer

pàg. 66

2.1. Tu em vas salvar a mi, ara et salve jo a tu. Ana Garcia

6.4.1. Nit de la Cavalcada del Ninot 6.5. Març 6.5.1. Nit de Falles

2.2. El final. Pura Palomares

6.5.2. Nits somniant.

2.3. Més enllà de la pantalla. Paula Vega

6.5.2.1. Saluda de la Fallera Major Infantil Marina Oliver Martí 6.5.2.2. Saluda del President Joan Ripoll Vercher

2.4 Generació connectada, ment desbordada. Júlia Sala

6.5.3. Nits de desitjos

2.5. La Intel·ligència Artificial i les nostres vides. Maria Vercher

6.5.3.1. Desitjos per a Marina

2.6. Ulls que no veuen, patiment que sí existeix. David Vega i Neri Sabater 3. CABRIOLES

pàg. 86

6.5.3.2. Desitjos per a Joan 6.5.4. Nits amb la nostra gent. Cens infantil 6.5.5. Nits somniant en el futur 6.6. Abril

3.1. Imparables. Melanie Puig

6.6.1. Nit de Pasqua

3.2. Mig any… Una eternitat Laura Martínez

6.7. Maig

3.3. Laia, la nóvia de la xiqueta. Rosa Corella

6.7.1. Nit a les Creus

3.4. “Mosatros” els valencians. Llum Ripoll

6.8. Juny

3.5. Un grapat d’extravagants. Júlia Palomares

6.8.1. Nit de Sant Joan

3.6. La virgueria de parlar valencià . Llorenç Talens

6.9. Juliol

4. PERIPÈCIES

6.9.1. Nit del Clot de la Font

pàg. 120

4.1. El sentit de la vida. Laura Martínez 4.2. No som de cristall, som de ferro. Marta Isidoro

6.9.2. Nit de Sant Jaume a la platja 6.10. Agost 6.10.1. Nit de Sant Llorenç 6.11. Setembre

4.3. Un país en l’aire. Raül Jorge

6.11.1. Nit dels carrers engalanats

4.4. “Soletat” de Valeria Castro i la meua experiència al circ. Àngels Chofre

6.11.2. Nit de disf resses

4.5. Una mirada cap a l'interior de la carpa del circ. Àngels Chofre 4.6. Pallasso que agonitza. Jaume Talens.

6.12. Octubre 6.12.1. Nit d’Ànimes 6.13. Novembre

4.7. Malabars per a una vida digna. Ainhoa Sala

6.13.1. Nit de Santa Cecília

4.8. El valor de ser xicotet. Fabiola Ripoll

6.14. Desembre

4.9. Fils que ningú veu. MªJosé Boscà

6.14.1. Nit de Cap d’Any.

4.10. Peripècies duleres. Mario Soler

pàg. 158

6.1. Introducció

1.7. Duleres i dulers. Cens faller.

2. APLOM

pàg. 150

6.15. Escape Room interactiu: Les nits màgiques de Tavernes 7. PUBLICITAT

pàg. 234

Virgueria: Aquella cosa feta amb cura extrema, amb art, amb detall que frega l’obsessió. Virgueria és allò que no cal, però que fa el món més bell.

Marca la diferència.

Corren temps en què tot succeeix molt de pressa; les notícies volen però canvien constantment i no ens detenim per apreciar detalls. Complim amb una sèrie d’objectius diaris i a llarg termini, com a model de vida, sense parar atenció a gestos i a mirades que poden capgirar-ho tot. Ho fem tot ràpid, sense detenir-nos instant a apreciar la bellesa de la vida, a contemplar en calma. El bon putxero, fet amb molta estima i amb hores d’ebullició, escasseja.

Virgueries, el nostre llibre de 2026, vos convida a gaudir-ne conscientment de cada pàgina tot fent honor a la falla que plantarem que és una virgueria, per l’art, per l’esforç i pel seu significat. Un circ que reflecteix la societat en què vivim, el món que habitem amb les seues llums i les seus ombres.

Cada peça de la falla parla de la nostra societat: un reflex de l’actualitat.

Les equilibristes es troben entre bambolines, com la nostra comissió, que prepara unes festes excepcionals i no deixen ningú indiferent, on tot el món té cabuda i pot parar una estona enmig d’aquesta vida tan boja. Una setmana fallera per oblidar-nos de tots els mals. Que les nostres festes siguen virgueries.

La pallassa boja, peça central de la nostra falla, es troba entre la vida i la mort, el bé i el mal, el blanc i el negre. Busca l’equilibri mental entre tant d’enrenou. Busca l’aplom que necessita. I és que, davall d’un

somriure, s’hi poden amagar molts problemes: no tot és tan bonic com pareix. Pors, complexos i altres mals que ens envolten i que poden destruir-nos sense adonar-nosen.

L’acròbata aèria, com la joventut, ha de fer peripècies per arribar fins on somnia. La precarietat laboral i els habitatges inabastables són les preocupacions que, hui en dia, trastoquen el cap a tothom.

L’acròbata desafia la norma i busca la millor actuació.

Fa cabrioles per l’aire, intentant cridar l’atenció. Com poden haver coses tan òbvies que encara no estiguen acceptades per tothom? La dona és lliure i cadascú farà el que vol. Conflictes per interessos que marquen la nostra societat, on importen més els ingressos que la justa dignitat.

El pallasso poètic ens dona un alè d’esperança, perquè mentre tots riuen per fora i ploren per dins, ell, just al contrari, viu tranquil de consciència i plora d’emoció. És poesia, és bellesa i cultura. Filigrana feta versos, el nostre poemari 2026.

Així que gaudirem de l’espectacle que està a punt de començar: VIRGUERIES, per a totes i tots vosaltres!

I - EQUILIBRI Harmonia o proporció en la distribució de les coses, així com entre actituds, valors o qualitats morals.

Un any més la festa ja batega preparada amb molta passió.

El barri a l'alegria s'entrega trobant l'equilibri entre cansament i i il·lusió.

Falla gran 2026 Lema: Virgueries Artista faller: Pau Soler Marchante Guió: Pura Palomares

FALLA LA DULA 2026

11

Crítica de la falla “Virgueries” es diu la nostra falla

Tot en les xarxes es maquilla

que ací passarem a contar.

per a donar la imatge desitjada

A veure si tenim la talla

i això està deixant bona quadrilla

i a llegir vos podem enganxar!

de gent amb la realitat distorsionada.

Perquè no negareu, i és cosa trista,

Els f iltres al f ísic donen llum,

que molt vos interessa el dibuix.

felicitat en forma de retoc.

També saber si és bo l'artista,

A l'autoestima li venem fum

però el nombre de lectors és fluix.

i el cap acaba cremant com foc.

Tot i això, amb la sàtira seguim,

I vindran els salvadors digitals,

que a la falla és essencial:

eixos que donen lliçons,

parlarem de tot allò que vivim

a donar-te consells especials:

en la nostra societat actual!

els influencers i els seus sermons.

Diuen que una virgueria

Eixos que no fan matinades

és una obra feta amb perfecció.

i que et diuen des d'un iot

Analitzarem el dia a dia

quatre f rases segrestades

d'un món ple de f iltres i f icció.

d'un manual per a ser fort.

Cal fer les mil virgueries

I al f inal estaràs convençut

per a oferir la millor versió.

que amb una story apanyada

Tot allò que potser ansies

ja no et trobes tan fotut

a les xarxes té fàcil solució.

i la pena està arreglada.

Ja no sabem on està la barrera

Tant si el problema és d'amor,

entre la mentida i la realitat.

de treball o de diners,

Sols ens faltava la nova era

res lleva més el dolor:

de la Intel·ligència Artif icial!

una bona story i fora estrés!

FALLA LA DULA 2026

Parlarem d'aplom a la falla

Ens demanaven distància social,

amb un rostre espectacular

amb paraules que omplien en la vida

que pot amagar més d'una batalla

com 'PCR', mascareta, hidrogel i teletreball,

que ningú no pot imaginar.

totes elles pronunciades sense mida.

I és normal en aquesta societat

I entre desescalades i pautes completades

en què tots ens queixem per vici

vàrem superar la pandèmia maleïda,

tindre el cap desbaratat

però mil peripècies van ser obligades

i que això ens cause desf ici.

per a superar la següent calamitat de la vida.

I és que portem una ratxa,

El cel es va trencar una vesprada

afegida a la velocitat de la vida,

i va omplir de fang la terreta.

que ens remou tota la panxa

Al Ventorro la desgràcia fou ignorada

quan recordem tanta història seguida.

pel senyor Mazón i una amigueta.

Tot va començar amb un virus maleït

El resultat ja el sabem massa:

i amb una imatge de cares llargues,

destrucció, impotència i sof riment

quan un president compungit

i seqüeles que, cada dia que passa,

anunciava que s'anul·laven les falles.

les vivim més intensament.

Eixe moment va ser dur,

Ara és tot una emergència

pensàvem que era el top de les calamitats,

i una vegada, dos o tres,

però allò que venia era terror pur i un

tenim al telèfon la presència

grapat d'anys de novetats.

del xiulet de l'ES-Alert!

Novetats que vam descobrir,

Paraules també adoptades

ja que ens podien conf inar.

com CECOPI o CECOPAL,

La vida social es va reduir

antigament mai escoltades

a aplaudir al balcó amb el veïnat.

i ara de caràcter vital.

Mil peripècies hem patit

Avís groc, taronja o roig,

que han augmentat el vocabulari.

i el CECOPAL prenent decisions.

Uns quants calvaris hem sof rit

Algunes rebudes amb goig:

que al lèxic han sumat molt de temari.

“s’anul·len les classes i les lliçons!”

13

“Que ningú isca de casa”,

Tallen, peguen i editen

A poc a poc tindrà destresa,

I mentre els vídeos s'acumulen

ens demana el CECOPAL,

amb el f iltre convenient,

és qüestió de practicar.

i s'analitza cada repercussió,

però l'alcaldessa al riu es desplaça

En un moment ens dediquen

El nivell de l'alcaldessa

la piscina no la inauguren

per a fer el vídeo of icial.

un reel de cada esdeveniment.

en dos dies no es pot superar.

ni s’arregla tampoc l’estació.

Uns diuen que millor que sobre,

Simplement per a dir “bon dia”

Elles són les capitanes

La població ja té ganes

d’altres que massa alarmisme.

o obrint la porta de casa

i publiquen sense treva:

de veure eixa publicació,

Allò cert és que amb quatre gotes

tot moment és d'alegria

Lara amb obres acabades

anunciant eixes obres acabades.

ja s'activa un gran mecanisme.

i res més important passa.

que acabarà adjudicant-se Eva!

Més que un reel tindrà superproducció!

I per si no teníem prou

Si s'estrena una vorera

Amb l'obra per acabar

L'equilibri intentem buscar

amb la pandèmia i la DANA,

o es canvia una paperera,

o abans que siga anunciada,

en la política de la ciutat,

ens va pillar amb la mona i l'ou

no tindrà altra quimera

Eva s'afanya a deixar clar

però no és gens fàcil de trobar

una inesperada apagada…

que pujar el vídeo la primera.

que la Dipu l'ha f inançada!

amb tanta i tanta barbaritat.

Semblava que el món s'acabava,

Cada dia ompli les pantalles

Això sí que és tindre barra!

Trobem un equip de govern

quina ràbia i indignació,

Amb reels i storis variades.

Sense fer cap gestió

del qual l'alcaldessa trau pit,

no perquè la llum s'apagava

Lara té totes les medalles

va donant-nos la tabarra

però sembla que res és etern

sinó perquè no teníem connexió!

amb imatges ben preparades.

i els mèrits a la Diputació!

i va desunflant-se el tripartit.

Vam poder aprof itar el dia

Diuen en l'oposició, indignats,

I la resta de governants

Que ja va tocant desmarcar-se

xarrant amb la gent de casa,

que l'alcaldessa no té mesura,

miren amb resignació:

i destacar en solitari:

eixa que és la nostra família

que sempre està fent “posats”

és cosa de bons companys

el 2027 va apropant-se

i amb qui la comunicació és escassa…

i que a tothom ens satura.

somriure al vídeo amb il·lusió!

i és hora de fer inventari.

Fan f iligranes amb els dits,

Però com sempre s'ha dit al poble:

Alguns les xarxes no obrin massa,

Cal separar cada feina

controlen molt bé la pantalla,

“fer com fan no és pecat”,

no tenen temps ni af ició.

i contar bé les batalles,

com els millors són escollits

per això Eva vol fer-se'n el doble

Altres van buscant la seua plaça

no siga cas que la reina

els polítics, ahí sí que donen la talla.

per a no perdre el combat.

amb reportatges d'història i tradició.

s'apunte totes les medalles.

FALLA LA DULA 2026

15

Comença una cursa intensa

Fent cabrioles per la vida

D’un f il ben prim se sosté

Ja no és president de res,

en què tots volen destacar

va més d’un governant.

per a seguir en el poder.

però l’escó li han assegurat.

i a l'equip la corda ja es tensa,

Eixos sí que no tenen mida

Dels socis, suport ja no en té

La nòmina no li falta cap mes,

prompte hauran de ser rivals.

i a tots ens estan trastornant.

i els jutges molt volen saber.

però sí la dignitat!

Vorem amb el pas dels mesos

Ningú se salva, quina quadrilla!

Tenen un bon sac d’embolics

Mazón i Feijoó han mentit,

com els mèrits es repartiran.

Ni a València, ni a Espanya ni al món.

el PSOE i el president,

a duo i per separat.

Amb el pacte, compromesos,

La cosa no és gens senzilla

Però ara ell fa TikToks bonics

De la gent que tant ha patit,

i amb els seus partits “pressionant”.

i a tots ens lleva la son.

ben tranquil i somrient.

durant més d’un any s’han burlat.

I si mirem l'altre bàndol,

Començant pel panorama mundial,

Veurem com ix del laberint

Haurem d’anar acabant,

ja fa temps que estan de campanya.

des de la Casa Blanca saluda

on tot es va complicant.

però no ens volem acomiadar

El PP intenta fer escàndol

un home amb poder celestial

Mentre el PP sols va complint,

sense denunciar l’obsessió insultant

d’una manera que a pocs apanya.

amb pell taronja i cara ben dura.

Feijóo no dona per a tant!

que alguns tenen al nostre parlar.

Ells diuen que era “sàtira valenciana”

Són tot un desgavell

Més insípid que un plat de faves

Eixos que han fet equip

el numeret de l’escalador a l'arena,

ell i les seues guerres.

i no trau gens de trellat.

i al País Valencià manen,

una actuació poc af inada

Diu que la pau és ell

El PP no obri prou les ales

com a valencians trauen pit

i que va causar vergonya i pena…

i vol ser amo de totes les terres.

i Vox ja vola ben alt.

però la llengua avassallen.

Se'ls va girar com un guant

Encara hi ha qui l’anima

Diu Abascal que ve a salvar la nació

No la volen, no l’estimen,

l'estratègia contra el tripartit:

per si no té ell prou ales.

i no s’ha guanyat mai el jornal:

no la saben, quins ignorants!

la idea fou tan gran espant

No li té a res més estima

amb una bandera i amb passió

La maltracten i l’eliminen,

que ni tots ells l'han compartit

Que al petroli i a les bales.

no s’arregla este percal!

quina vergonya de governants!

En plena campanya estival

El món mira de reüll

I ara parem a casa nostra,

Des que van assolir el poder

va ser una gran cagada:

com va complint els avisos.

on la cosa és indignant,

amb el pacte de la papereta

un atac al turisme local,

Per a ell és un orgull

la indecència ha fet costra

s’han jurat, com a objectiu primer,

una comèdia molt desafortunada.

veure els rivals submisos.

i s’han quedat governant.

al valencià posar-li la cameta.

El problema de la nostra costa

Cabrioles fan també a Espanya

Una dimissió a mitges,

El volen fora de les escoles,

és molt més seriós que el seu sainet.

els polítics de la meseta.

amb mentires f ins al f inal,

dels pobles i dels carrers

Uns per altres, cap proposta,

Allò de Sánchez és la canya!

i per a evitar els jutges,

Però no el deixarem a soles!

i en cada temporal tot desfet.

Cada dia té una historieta!

una jugada gens normal.

Lluitarem per ell com els primers!

FALLA LA DULA 2026

17

Fallera Major Falla la Dula 2026

Almudena Libro Escribano Hola a tothom!

Per a mi és una satisfacció dirigir-me a tots vosaltres com fallera major per a les falles del 2026.

En primer lloc, m'agradaria donar les gràcies a tota eixa quadrilla de jóvens i no tan jóvens, veterans i fundadors, per la gran tasca que fan dia a dia per tal que la Dula arribe com més lluny possible i per fer que cada any siga millor que l'anterior.

M'agradaria anomenar també la meua colla fallera, que sempre està disposta a aportar el seu granet d'arena perquè cada festa, acte o orquestra lluïsca com el que més! Gràcies per ser part del meu somni. Òbric jo la veda, però de segur que en uns pocs anys estareu dirigint-vos a tots nosaltres com a falleres majors o presidents.

I si parlem de sort, la meua és immensa pel fet de comptar amb les meues amigues d'AOA, que encara que hi ha de diferents comissions del poble i algunes que no els agrada massa aquesta festa... sé que estareu al peu del canó gaudint amb mi aquest any tan màgic.

I orgull és el que sent quan tens els millors acompanyants per tal que aquest any siga com un conte de fades, i que millor que eixes personetes la Dula les ha vist créixer. Marineta, Joan i Carlos, de segur que serà un gran any per als quatre, com bé diu el nom del grup de WhatsApp: EL 2026 ÉS NOSTRE. I si algú em fa sentir especial i afortunada és la meua família, els meus pares, però sobretot la meua germana.

Sé que els tres treballareu de valent per a fer que no em falte cap detall, però el mèrit sense cap dubte el tens tu, Ner. Gràcies de tot cor per fer que siga la persona més feliç, però recorda que aquest somni és compartit. Ah! Estigues tranquil·la que enguany tens assegurat pujar amb l'orquestra! T'estime molt!

Arriba el moment d'acomiadar-me, i per això és necessari convidar-vos a passar les festes josefines al nostre casal, on la gent dulera gaudeix molt d’aquestes festes i on tot el món té les portes obertes per a passar una bona estona.

Vos espere a totes i tots!

President Falla la Dula 2026

Carlos Cabas Corchero

Fallers i falleres de la Falla la Dula, Per segon any consecutiu em dirigisc a vosaltres com a president. Per a mi és un plaer poder representar la falla un any més, ja que encara que és un càrrec de molta feina i responsabilitat, vosaltres feu que siga més fàcil aquesta tasca.

Ser president sense el suport de la comissió ni de la seua gent és impossible, sobretot per a gaudir de la nostra festa. Per aquest motiu vull donar les gràcies a la gent que ha passat dies i dies organitzant tots els actes per tal que isquen millor del que s’ha plantejat.

Vull donar l’enhorabona als meus companys d’aventura del 2025, Júlia, Adriana i Joan, ja que sense ells tot açò no havera sigut igual. Hem format un gran equip i espere que aquesta unió seguisca per sempre.

Aquest 2026 espere que siga mínim com el 2025, ja que va ser insuperable. Almudena, Marina i Joan, prepareu-vos per a viure una experiència que mai oblidareu!

Moltes gràcies a la meua gent, tant a familiars com a amics, que han estat ahí donant-me suport en aquesta “bogeria”.

Arriba el moment d’acomiadar-me de tots vosaltres, però m’agradaria dir-vos que, sense la gent que ha format tota la vida esta gran falla, res hauria sigut possible. Així que esteu tots convidats a continuar fent falla i a disfrutar d’aquesta gran festa que són les falles. I que millor que fer-ho a la Dula!

Gràcies i disfruteu de la millor festa!

El vostre president, Carlos Cabas

PARAULES D'ESTIMA PER A ALMUDENA

Escrivim aquestes paraules el papi i la mami amb molt d’orgull i emoció, perquè per fi, després d’uns anys, viuràs aquest any el somni de la teua vida. És increïble per a nosaltres, la teua família, veure’t representar la teua estimada falla com a fallera major. Fa un temps et vam dir que, de vegades, no tots els somnis arriben a complir-se… però tu, cabuda, constant i molt estalviadora, ho has fet realitat. I clar, nosaltres estem desvanits i se’ns cau la bava de veure’t brillar com ho

Almudena, vas vindre a la falla agafada de la

estàs fent, filla.

meua mà, tant tu com la teua germana Nerea.

Des d’aquell mateix instant, per a la gent de la

Almu, des de menudeta portes aquesta festa a la sang, i enguany, amb elegància, amb el teu somriure, el teu

Dula ja éreu les “Tanietes”, i no sabeu l’orgull tan

caràcter i, sobretot, el teu cor faller, gaudiràs com ningú de cada acte, cada cercavila, cada activitat i de tot allò

gran que sentia jo de veure les meues cosines formar part de la mateixa comissió que la meua.

que fa màgica la setmana fallera.

Des d’aquell moment, la teua passió per la falla

Tant Isidro com jo volem donar les gràcies a tota la falla, a tota la comissió, als amics i familiars, per tota la feina que estan fent per acollir tan bé la nostra filla com a màxima representant de la nostra estimada Falla la Dula.

no ha deixat de créixer, sempre amb el somni

Almu, sols ens queda dir-te que gaudeixes tot el que pugues el teu regnat i del teu any. Els papis i la teua

d’algun dia ser la màxima representant de la

germana sempre estarem al teu costat. Sols farà falta que et gires que allí estarem, mires per on mires, fent-te

nostra comissió.

costat.

Enguany, per fi, et toca a tu ser la nostra fallera

T’ESTIMEM MOLTÍSSIM

major, Almu. Tu continues el camí que jo vaig encetar de primera mà a la família, i no saps com

PAPÀ I MAMÀ (ISIDRO I CHON)

de desvanida em sent en veure’t lluir aquest 2026.

La teua il·lusió s’ha convertit en l’alegria de tota la nostra família, i la teua dedicació per la falla és un exemple a seguir per a tots els fallers i falleres.

Desitge que aquest any es convertisca en un dels records més bonics de la teua vida, que la flama de la festa i la tradició il·lumine el teu camí en aquest any tan meravellós i especial.

Gràcies, Almu, per fer-nos part del teu somni. Tota la teua família estarà al teu costat.

Ets la millor fallera major! T’estimem molt.

Família Escribano

Qui ens ho anava a dir… Aquelles xiquetes que corrien pel pati, amb només tres anyets, plenes d’innocència i

PARAULES D'ESTIMA PER A ALMUDENA

de somnis, hui veuen com un d’eixos somnis es fa realitat.

Des de menudeta, tu ja ho tenies clar: volies ser Fallera Major. I ara, després de tants anys d’il·lusions, esperes i passió, ho has aconseguit.

Hola a tothom. Aquestes paraules van per a la meua meitat. Sí, tata, eixa eres TU. Enguany eres la nostra fallera major, i el cor se m’ompli d’orgull, d’emoció i d’amor en veure’t brillar aquest 2026 com la nostra representant de la falla.

T’hem vist créixer, t’hem vist riure, emocionar-te, lluir cada vestit com si fora el primer i, sobretot, t’hem vist estimar les Falles amb tot el teu cor. Per això, no hi ha ningú que meresca més que tu viure este moment tan especial.

Per a nosaltres, és un orgull immens poder dir que la fallera major és la nostra amiga, la de sempre, la que coneixem des de xicoteta i amb qui hem compartit tants records, confidències i rialles.

Des de xicotetes hem compartit de tot: rialles, plors, secrets, amics… i també l’amor per la nostra festa, les Falles, que recorre per les nostres venes des de ben menudes. No sabeu el mal any que vam donar als nostres pares per ser “falleretes duleretes”.

Veure’t ara complir aquest somni que tantes vegades havies imaginat, m’emociona més del que puc explicar amb paraules. Perquè sé com desitjaves ser la màxima representant de la nostra volguda Falla la Dula.

Per a tu, portar un vestit de valenciana significa tradició, història, diversió i

Sabem que viuràs este any com només tu saps fer-ho: amb elegància, emoció i eixa llum que sempre t’ha fet única. Gaudeix cada instant, cada acte, cada mirada, cada “Visquen les Falles!”, perquè tot això és fruit del teu esforç i del teu somni fet realitat.

Nosaltres, les teues dotze amigues de sempre, estarem al teu costat, aplaudint-te, emocionant-nos i sentintnos part d’aquest somni tan teu i tan nostre.

T’estimem moltíssim.

passió a cada pas que fas, a cada somriure, a cada mirada de complicitat plena de flama.

Eres el reflex de què significa ser fallera major: elegància, compromís, dolçor i, sobretot, compassió i predisposició per ajudar en tot el que faça falta per tal de passar una bona estona al casal amb tota la nostra gent. Per això t’ho mereixes tot.

Estic seguríssima que deixaràs el llistó ben alt i brillaràs amb llum pròpia. I no dubtes que jo estaré al teu costat per ajudar-te en tot el que necessites en aquest any tan màgic com és 2026. Els teus amics, la teua família, els papis… estem més que contents per tu (i tots t’ho vam demostrar a la teua proclamació, ha! ha! ha!).

Per acabar aquestes paraules tan especials per a tu, només dir-te que, com bé dius tu, aquest somni és compartit.

T’estime moltíssim!

Nerea

Brilla, reina nostra, perquè este any és teu. 💛🔥 Amb tot el nostre amor, Les teues amigues, AOA

PARAULES D'ESTIMA PER A ALMUDENA Almu, quin orgull veure't representar la Dula, un somni que tenies des de fa ja uns quants anys.

T'hem trobat a faltar a la delegació infantil, als assajos del playback i a alguna que altra reunió de cavalcada, però de seguida recordàvem perquè no hi estaves i l'enyorança es convertia en il·lusió per treure el millor de nosaltres.

També ha sigut un poc complicat guardar-te algun que altre secret, tot i que t'hem d'agrair que no hages preguntat en excés perquè no sabem com hauríem actuat sota pressió.

Volem que sàpigues que farem tot el que estiga al nostre abast perquè a la nostra FM no li falte de res. Per això, ens hem preparat una llisteta amb allò més essencial que portarem sempre darrere: - Mocadors per a quan les emocions et desborden - Pintallavis perquè sempre tingues un somriure perfecte - Rosquilletes per si apreta la gana en un moment donat - Algunes tiretes per si les sabates et traïxen En def initiva, tu sols has de preocupar-te de gaudir d'aquest any; nosaltres ens encarregarem de la resta.

Enhorabona, fallera major!

T'estimem!

La teua colla fallera

PARAULES D'ESTIMA PER A CARLOS Carlos, volem donar-te l’enhorabona, per segon any consecutiu, per ser president de la Falla la Dula.

Per al nostre president, Carlos: Bufa, Carlos! Que diuen per ací que ara et dones de baixa de president? Doncs mira, com a amics que som, volem fer-te un homenatge… i deixar-te caure una miqueta de broma, que ja te la tens ben guanyada!

Saps que et diem el “pesat de la Falla”? Doncs sí, però amb tot l’afecte del món. Que si avui fem això, que si demà allò altre, que si has de cridar a tothom per recordar-li les coses… Ets un crack! I ho diem amb amor, eh.

Has sigut un president “de l’hòstia”, això no t’ho lleva ningú. Has fet més coses per la falla que pels teus quefers. I encara que et burles de nosaltres (que tens més gràcia que un trasto), saps que et volem.

Així que ja està. Ara toca descansar, deixar de donar la vara i gaudir de la falla com un faller més!

(O siga, fer el mateix, però sense títol).

Gràcies per tot, crack! Els teus amics: Sergio, Jordi, Agustí, Antonio i Quique Morant.

Un any més, tens la sort de representar la teua estimada falla.

Sabem que l’any passat vas gaudir molt de cada moment i de cada acte i estem segurs que aquest any ho viuràs amb la mateixa intensitat i felicitat.

De segur que tornarà a ser un any ple d’emocions, alegries, diversió, però, sobretot, de molta il·lusió.

Volem dir-te que esperem que gaudisques molt d’aquest any i que continuarem al teu costat donant-te suport en tot el que necessites i que t’acompanyarem en cada moment per veure com es torna a complir el teu somni.

QUE VISCA EL NOSTRE PRESIDENT! LA TEUA FAMÍLIA

PARAULES D'ESTIMA PER A CARLOS Hola, “presi”!

Estem segurs que per a la Falla la Dula és un autèntic privilegi comptar de nou amb un president que viu les falles amb tanta passió, dedicació i estima. Enguany tornes a encapçalar la teua comissió per segon any consecutiu, i nosaltres estarem de nou al teu costat, ja que tu representes eixe esperit faller.

Ser president no és gens fàcil: suposa moltes hores de treball, sacrif icis personals i una gran responsabilitat.

Però tu has demostrat que, ambil·lusió, constància i cor, tot és possible. El teu entusiasme és capaç de contagiar a tots i el teu exemple motiva la teua comissió sencera i fa que estiguen orgullosos de tindre't al capdavant.

Nosaltres, la teua segona família, estem molt contents de compartir-ho amb tu i de veure't de nou acceptant eixe càrrec tan important i, a la vegada, desitjat per tu. Perquè si aquestes falles passades les has viscut amb tota la intensitat i energia que tens, sabem que aquestes que ara venen no seran menys. Eixa manera teua d'entendre les falles fa que et convertisques en un president exemplar: et veiem gaudint de cada detall, treballar amb constància i viure la festa amb la passió d'un autèntic faller.

Et desitgem un any ple d'alegries, de moments inoblidables, de nous èxits, de records inesborrables, de moments que et facen sentir orgullós del camí recorregut i, que aquest segon any, siga encara més especial que el primer.

Continua guardant en el cor cada instant d'aquesta experiència i transmetent eixa força i il·lusió que tant et caracteritza.

Dels teus sogres i cunyats, MÓNICA, JOSE, MÓNICA I CHRISTIAN

Hola, “presi”!

Quantes coses hem viscut junts aquest any! Eres el motoret que ens fa moure a tots, ens has fet riure, ballar i cantar.

Junts hem celebrat totes les alegries i hem aguantat de la millor manera possible tota l’aigua que ens ha caigut. Però si ens hem de quedar amb alguna cosa de tu és que sempre has estat al nostre costat, amb tu no ens ha faltat mai res, ni un “xupito” ni una “Radler”, haha.

Aquest 2026 ens toca a nosaltres estar al teu costat, acompanyant-te allà on calga.

Estem segurs que continuaràs gaudint com tu saps, fent-nos parlar a tots i traient-nos de les nostres caselles, però si no ho feres, no series tu.

Gràcies per haver compartir amb nosaltres aquesta aventura.

Et volem, “presi”!

El teu 2025: Júlia, Adriana i Joan.

PARAULES D'ESTIMA PER A CARLOS Per al meu estimat president, Veure’t viure les Falles des del punt més alt de la teua comissió ha sigut un orgull per a mi, ja que l’has representada amb satisfacció. Amb cada acte, cada “despertà”, cada festa... Has deixa’t clar que les falles corren per les teues venes, ja que les vius amb estima. La comissió de la Falla la Dula està molt ben capitanejada.

Ser president és una tasca difícil, però tu ho fas amb responsabilitat, alegria i orgull per tota la teua falla. Aquest segon any és la prova que quan es fan les coses amb passió, el resultat sempre brilla, i sé que així serà. Aquest 2026 el compartiràs amb Almu, Marina i Joan. De segur que els quatre gaudireu junts d’unes meravelloses falles i el vostre any quedarà retingut en la vostra memòria. Formeu un quadre perfecte!

El 2025 va ser més que especial, amb Júlia, Adriana i Joan vas gaudir d’unes meravelloses Falles, encara que la pluja ens va posar una treva, les vostres cares de felicitat ens feien gaudir tots junts del vostre any. Heu format un bon equip per sempre!

“Carinyo”, el meu primer premi ha sigut poder compartir aquestes fantàstiques Falles junt a tu. M’emociona veure com disfrutes i encara més poder compartir amb tu la festa que més ens agrada... LES FALLES. Ara ens queda gaudir junts del teu 2026, que de segur que és especial. Segueix contagiant el teu esperit faller i la teua alegria per allà on vages.

Gràcies per ser el millor company de vida, estaré amb tu per a gaudir del teu 2026 igual o més que vam gaudir el 2025.

T’estime a rabiar!

QUE VISCA EL MEU PRESIDENT FAVORIT! DESAM

I.VI - Ens han baixat la lluna 3 de maig de 2024 Està tot preparat perquè comence la nostra aventura. Adriana, més nerviosa que ningú, no s’imagina tot el que està per vindre. Són les 20:18h i arriba la telefonada més esperada: ja tenim la xiqueta que ens representarà l’any 2025!

Allò que ella no sap és qui l’acompanyarà durant aquest any. Minuts després, entre per la porta de sa casa sense ella imaginar-s’ho. Ens fonem en una emotiva abraçada acompanyada d’una mar de llàgrimes d’emoció, perquè ara sí, el nostre somni és una realitat.

Carlos i Joan, els nostres “superpresis”, estan al casal esperant la nostra arribada. Ells dos són la peça f inal del nostre equip perfecte. Estem al complet!

(Adriana): Joan! Que contenta estic de poder viure aquest any al teu costat, i al de Júlia i Carlos!

(Joan): Jo també! Quin gran equip que tenim!

(Júlia): Ja veureu que bé que ens ho passem!

(Joan): Això de segur! Que es preparen que allà anem!

31 d’agost de 2024 Després d’un estiu replet de combois fallers, arriba la nostra esperada demanada i proclamació. Joan i Adriana estan radiants, la seua cara expressa pura felicitat. I la de Carlos i la meua en veure’ls a ells i a tota la nostra família, també.

Ha sigut una nit dif ícil de superar, l’acte ha sigut increïble i a més no ha faltat cap detall, tot ha sigut perfecte. El 2025 ja ha agafat carrereta!

FALLA LA DULA 2026

35

(Joan): Quina nit més increïble!

(Adriana): Sí! Ha sigut tot perfecte. Ho podríem

(Joan): Bones! Ja estem ací!

tornar a repetir!

(Adriana): Hola! Estàs nerviosa? Jo sí!

(Joan): Estaria superbé! Hahaha!

(Júlia): Doncs un poc, la veritat, ha sigut escoltar la xaranga i el cor començar a bategar a mil per hora!

(Júlia): Clar, però sense tanta calor, per favor!

(Joan): Ara ens fem un “xupito” i fora nervis, fes-me cas.

(Adriana): T’has adonat de la gran quantitat de

(Júlia): Uf no, millor no. Jo vos mire.

gent que hi havia al saló?

(Adriana): Però primer hem de fer-nos les fotos, haha.

(Joan): No sabia a qui mirar! I quin goig tindre a les

(Júlia): Cert! Vinga, tots al lloc.

nostres famílies al nostre costat!

(Joan): Tranquil·la, Júlia, que tot anirà bé. Sols hem

(Adriana): Això ha sigut el millor de tot!

de gaudir.

(Júlia): Xiquets meus, açò no ha fet més que començar, ja veureu com a la Dula faran que aquest any siga el millor de les nostres vides.

En baixar de casa i veure tota la gent que hi ha, comence a creure’m que tot el que està passant és

(Adriana i Joan): Visca la Falla la Dula!

real i no un somni. Anem a per Noe, sols ens falta ella

14 i 15 de desembre de 2024 Per f i ha arribat el dia més esperat: és la nostra presentació! Ens despertem prompte per a anar a la perruqueria i estrenar per f i les nostres pintes.

S’acosta l’hora i els nervis comencen a aflorar.

Carlos ens diu unes paraules de suport al grup de WhatsApp. És el nostre dia! Tot anirà bé, n’estic segura.

I ara sí, toca posar-nos la nostra millor indumentària, eixa que hem preparat amb tanta cura i estima. Ja estem a punt, sols falta que els fallers i les falleres vinguen a per nosaltres. Escolte la música, estan ací, ara sí que estic nerviosa, tan tranquil·la com

el playback que ha preparat el grup artístic de

la Dula?

(Júlia): Digne de Broadway! Els pèls de punta!

(Adriana): Ha sigut preciós, cada any s’ho treballen més!

És diumenge, ens tornem a despertar prompte, cal anar a la perruqueria per a posar-nos “guapos” altra vegada. És el dia dels nostres menuts. Joan i Adriana estan eufòrics i nerviosos, tot al mateix temps.

Hem d’estar prompte preparats, ja que venen a per nosaltres. Últim tro d’eixida, els fallers i les falleres marxen del casal per a anar a per Adriana. Joan llueix com ningú

estava...

el seu vestit verd. Adriana ix de casa amb una cara de felicitat immensa, està molt guapa.

FALLA LA DULA 2026

37

Ja estem tots recollits, és hora d’anar cap a la Casa de la Cultura, ens espera una vesprada plena de sorpreses i emocions.

(Joan): Uf... Com ha pogut ser tan perfecte?

(Adriana): Estic tremolant, que nerviosa m’he posat!

(Joan): Quina sorpresa m’han donat els meus avis! Són els millors, xe!

(Adriana): I què em dius de ma tia Laura? És que no me l’esperava per a res!

(Júlia:) Veieu… ho tenien tot controlat, res podia eixir malament!

(Adriana): Sí! Tens raó. I quin playback! Quins xiquets més artistes!

(Joan): En esta falla som bons en tot, hahaha!

15 de febrer de 2025 Hui ix a la llum tota la feina feta durant mesos, és la Cavalcada del Ninot. Aquesta vesprada Tavernes s’omplirà de colors, de música i de bon ambient faller.

Com cada any, dinem al carrer del casal, que un any més està ple de gom a gom de majors i xiquets.

Tornem a tindre rècord en fallers disf ressats. A les 16h cal estar al pavelló perquè el jurat avalue les disf resses i les carrosses.

Tenim unes ganes increïbles de pujar dalt de la nostra carrossa! Som els primers a desf ilar, i com que eixim encara amb el sol fora, podem veure, des de dalt la carrossa, desf ilar tota la nostra gent.

Però el millor moment de tots és quan acaba la cavalcada i estan esperant-nos mentre fan un corredor per a deixar pas a la carrossa. Aquestes coses sols passen a la Dula!

Del 15 al 19 de març de 2025. Setmana fallera.

Per f i, ha arribat el mes de març! Des del dia 1 és tot un acte constant, però això no ens preocupa, no notem el cansament, ja que estem desitjant gaudir de cada acte. El pronòstic meteorològic no és molt favorable, però esperem que l’oratge ens done una treva.

Hui, dia 15, és moment de traure els monuments, començar a muntar i decorar.

FALLA LA DULA 2026

39

(Júlia): Que bé! Està el sol fora i Pau pot muntar la falla sense problemes.

(Joan): Xiques! Ara ve la millor cosa!

(Joan): Que matinera! No volies perdre’t res, veritat?

(Adriana): La volteta dalt de la tanca! Sí!

(Júlia): Per descomptat que no! Jo a primera hora estic ací per a poder gaudir del dia.

(Adriana): Ja va agafant forma, quina emoció!

És 18 de març. Tornem a tindre despertada, i hui amb música i sense paraigua, ja que pareix que el

(Joan): És més gran del que em pensava.

matí està aguantant. Després del xocolate ens comuniquen que no hi ha of rena: el dia ha empitjorat i

(Júlia): És preciosa i, a més a més, estic enamorada del ninot indultat, crec que se’n ve cap a ma casa!

no para de ploure. Al pavelló els nostres músics ens amenitzen la vesprada per a passar-la de la millor

(Adriana): Vinga va, anem a esmorzar ja, que ton pare ja ha acabat la caldereta.

forma possible.

Després de muntar el monument, tenim dinar al pavelló. Quin bon ambient tenim a la falla! I les

(Adriana): Per què ha de ploure?

millors coses venen en acabar de dinar: tenim orquestra i “tardeo”. El dia conclou de la millor manera

(Joan): I ara què fem? No tenim of rena?

possible, envoltats de la nostra gent, després d’una vesprada molt divertida. Però cal anar a dormir,

(Júlia): Ens ha tocat a nosaltres, contra el temps no podem lluitar…

que demà a primera hora ve Juanjo per a muntar la falleta infantil.

(Adriana): I no tindrem of rena?

(Júlia): Sí, han dit que dissabte, si no plou, la faran.

(Joan): Bon dia, Adriana!

(Joan): Doncs espere que no ploga ni gota...

(Adriana): Bon dia, Joan!

(Júlia): Per a demà ja diuen que el temps millora!

(Júlia): Que contents vos veig!

(Adriana): A veure si és cert!

(Joan): Sííí! Hui munten la falleta i la veurem acabada!

(Adriana): A més, la decoren! Per f i està en la nostra placeta!

Últim dia de falles, 19 de març, i per f i ha eixit el sol! Tenim l’última despertada i han acudit molts “dulers” i “duleres”. Hui les emocions estan un poc a flor de pell i, des de primera hora, les llàgrimes

Ja és 17 de març. són les 8 del matí i tenim la despertada. S’ha passat tota la nit plovent i, encara que

són les protagonistes del dia. En acabar la despertada, correm cap a casa a canviar-nos, ja que ens han

anem sense música i amb paraigua, l’activitat es du a terme, res atura la nostra gent. Amb el f red que

de recollir per a anar a la missa de Sant Josep.

fa, abelleix el xocolate calentet que Pepa i Cristina ens han preparat, que bo que el fan!

Ens retrobem amb totes les altres falleres majors i presidents. Quina alegria poder veure’ns, per f i!

Després de dinar toca anar a canviar-se perquè encara que no tenim el lliurament de premis que

Després de la mascletada, toca tornar al casal, ja que tenim el dinar de gala i s’han d’agafar forces per

esperàvem, a la falla tot està preparat per a poder veure-ho allí en directe. Cal dir que, encara que han

a tot el que queda de dia.

sigut uns premis inusuals, estar abrigallats per tots els “dulers” i les “duleres” no té preu!

(Joan): Vinga! Ja esteu? Que per f i podem fer cercavila!

FALLA LA DULA 2026

43

(Adriana): Sí! Encara sort que hui el temps ens ha donat una treva i podem gaudir de tots els actes.

(Adriana): Vos heu adonat de com ha passat tot tan ràpidament?

(Júlia): Doncs, sí. Per f i! Espremeu cada segon, que arribem a la f i!

(Joan): Sí, pareix com si fora l’altre dia quan ho donàvem tot en cada acte.

(Júlia): I que bé que ens ho hem passat!

Ha arribat l’hora de cremar la falleta infantil i comencem a posar f i a les nostres falles. Acompanyem

(Joan): Compartir-ho amb vosaltres ha sigut especial.

els nostres xiquets perquè engeguen el castell i tot seguit la traca que encendrà la falleta. Els quatre

(Júlia): Sí! Ara sols ens queda donar les gràcies.

ens abracem i plorem, però de felicitat, per haver pogut viure tot el que hem viscut.

Sempre hem pensat que el millor aspecte de viure aquesta aventura és tindre a gent tan meravellosa

Com sempre, la nostra família està prop de nosaltres, acompanyant-nos i fent-nos costat en tot

al nostre costat. HA sigut un somni compartit amb les nostres famílies i amics. El suport per part dels

moment.

“dulers” i les “duleres” ha sigut immens, i els estarem eternament agraïts.

(Adriana): Ja està, s’ha acabat…

Gràcies a totes les persones que desinteressadament ens han ajudat en les despertades. Gràcies

(Joan): Estic content i trist. Però…saps el millor de tot?

per unes presentacions màgiques i perfectes. Gràcies per un llibret replet de cultura i passió fallera.

(Adriana): Digues!

Gràcies a tots els qui han treballat de valent perquè no ens faltara de res i estiguera sempre tot a punt.

(Júlia): La nostra amistat i estima mútua és per a sempre!

Gràcies a tots els qui ens han acompanyat en cada acte. Gràcies per la vostra estima.

(Joan): Així és, no hi ha foc que ho creme!

Ens heu posat les coses molt fàcils, i sols ens hem hagut de preocupar de gaudir. Heu superat amb Ja hem acabat de sopar, tot està preparat per a encendre la traca f inal. Sols queda que arribe la

escreix totes les nostres expectatives i ha sigut un gran honor poder representar la nostra estimada

dotació de bombers, i Maria i Oscar, la nostra fallera major i el president de les falles de Tavernes.

falla.

Estem un poc neguitosos, el dia ha sigut llarg i els sentiments i cansament van notant-se cada vegada Hem tingut un equip perfecte. Gràcies, Noe i Naiara, per estar al nostre costat sempre, i als vices,

més.

Quique i Joan, heu portat el càrrec com ningú i estem segurs que sereu uns grans presidents.

Compartir aquest any amb vosaltres ha sigut únic.

(Joan): Ja estan ací els bombers!

(Adriana): I Maria i Oscar també!

Posem punt i f inal al nostre somni, de la mateixa manera que quan va començar, al costat de tots És l’hora, anem a posar en marxa el castell, les llàgrimes tornen a eixir i aquesta vegada no tenen

vosaltres. Diguem adeu al millor any faller de les nostres vides, un any ple d’emocions i records que

intenció de parar. Tot seguit toca encendre la traca que posa f i a les falles de 2025. El nostre monument

quedaran guardats per a sempre. Hem sigut molt feliços.

és devorat per les flames, i els quatre ens fonem en una emotiva abraçada, perquè sabem que açò no és el f inal, és el principi d’una bonica amistat, d’un equip perfecte que sempre serà el “Team 2025”.

Com ens vau prometre, ens heu baixat la lluna, la lluna de la Dula.

Júlia, Adriana i Joan.

Fallera major de 2025, fallera major infantil de 2025 i president infantil de 2025.

FALLA LA DULA 2026

47

A-C

SOM DE LA DULA

ALICIA ADSUARA TALENS

ISABEL BENAVENT TALENS

JUAN ALARCÓN GARCIA

GEMMA BENEYTO RAMÍREZ

IVAN ALCANTARA BORRAS

JOSEFA BERNABEU PALOMARES

JUAN ALCANTARA VALLEJO

AGUSTI BLASCO BRINES

MERCEDES ALMANSA MARTORELL

CARMEN BLASCO BRINES

SALVADOR ALMIÑANA ALTUR

AGUSTI BLASCO MARTINEZ

OLGA ALMIÑANA BORRAS

AMPARO BO CHOVER

CLAUDIA ALMIÑANA MOLLA

ANDREU BOLO PONS

INMA ALMIÑANA MOLLA

BEGOÑA BONONAD BO

NURIA ALMIÑANA MOLLA

CAROLINA BONONAD BO

SALVADOR ALMIÑANA MOLLA

JÚLIA BONONAD DOMENECH

ANNA ALMIÑANA PALOMARES

MARIA BONONAD GARCIA

TANIA ALTUR ESCRIHUELA

DAVINIA BORRAS CRUAÑES

ZEUS ALTUR FERNANDEZ

M JOSÉ BORRÁS CRUAÑES

MELODI ALTUR SANZ

JUAN BORRULL CORTÉS

JESUS ALVAREZ CASANOVA

JUAN BORRULL FERRANDO

EMILI ALVAREZ GRAU

NAIARA BORRULL FERRANDO

ANGEL MANUEL ALVAREZ PASTOR

JUAN JOSÉ BOSCA PALOMARES

ANDREU ANDRES PALOMARES

Mª JOSE BOSCA SERVÀ

IVAN APARICIO GALLART

SERGIO BOSCA SERVÀ

ILIANE APARISI FERRANDO

ISABEL BOSCH CLAR

ESTEFANIA ARLANDIS MARTINEZ

LAURA BOSCH MUÑOZ

ADRIANA ARMENGOL CISCAR

ENCAR BRINES ESCRIHUELA

SARA ARMENGOL FÉLIX

RESU BRINES ESCRIHUELA

DANI AUSINA ESCRIHUELA

VICENT BRINES ESCRIHUELA

ROSANA AUSINA ESCRIHUELA

ALEX BRINES PELLICER

JUAN B. AUSINA HERNANDEZ

ANTONIO BRINES PELLICER

PEPA AUSINA HERNANDEZ

TRINIDAD BRINES REVERT

TAMARA BATALLER CEBRIAN

CLARA CABANILLES ARNAU

JOSE JOAQUIN BELENGUER CUCARELLA

CARLOS CABAS CORCHERO

JANELLE BELENGUER VIDAL

ALEXANDRA CAMARENA FERNANDEZ

NOELIA BELENGUER VIDAL

ALAN CAMARENA GRAU

ENRIQUE BELTRÁN ESCRIHUELA

ANTONIO CAMARENA IVARS

ALBA BENAVENT GARCIA

EVA CAMARENA IVARS

ANA BENAVENT GASCON

JUANJO CAMPOS GONZALEZ

MARIBEL BENAVENT GASCON

MARINA CANET ESCRIBANO

TONI BENAVENT MIÑANA

TANIA CANET ESCRIBANO

C-J ESTER CANO GARCÍA

JOSE CREMADES TALENS

DAVID FERNANDEZ TUDELA

LIDIA GRAU BORRAS

JUAN CARLOS CANO GARCÍA

MAMEN CUEVA LOPEZ

ESTEFANIA FERRANDO ALMIÑANA

SOFIA GRAU FONS

CLARA CANTUS ENGUIX

CASANDRA MARIA DARÁS CORTABARRA

ROSA FERRANDO ALMIÑANA

AARON GRAU GINER

RAISA CARAVACA FERRIS

Mª ISABEL DELFA CHOVER

MAR FERRANDO DONET

LAURA GRAU IBAÑEZ

ALICIA CARDONA ROMERO

ROSANA DELFA CHOVER

CRISTINA FERRANDO EXPOSITO

Mª JESUS GRAU IBAÑEZ

MERCEDES CARDONA ROMERO

CARMEN DIAZ JIMENEZ

ANGELA FERRANDO GARCIA

ÀNGELA GRAU MONTEIRO

YOLANDA CARDONA ROMERO

DAVID DONET CABALLERO

Mª JOSE FONS CALLEJON

ROSANA GRAU ORTEGA

ANA CASTELLBLANQUE RODRIGUEZ

NATALIA ELENA LORJA

MIGUEL FONS MARTINEZ

MAIKEL GRAU REGUERAGUI

Mª JOSE CATALA SANCHEZ

SALVADOR ENGUIX ALTUR

MAR FONSECA PALOMARES

CARLES GREGORI PALOMARES

XAVI CATALÀ VERDÚ

SALVA ENGUIX BRINES

AITANA FRANCO PARDO

LAURA GREGORI PALOMARES

RUBEN CAVA MOTA

VICENT ENGUIX BRINES

ENCAR GARCIA BO

NEUS GUTIÉRREZ ESCRIHUELA

JACOBO CAVAS CORCHERO

ANDREA ENGUIX GRAU

PEP GARCIA BO

JOSE A. HERNANDEZ BRINES

JOAN CERDA ALMIÑANA

VERONICA ENGUIX MEDRANO

NEUS GARCIA ESCRIHUELA

DAVID HERNANDEZ HERNANDEZ

JUAN CERDÀ VIDAL

JORGE ESCANDELL GRAU

VICTORIA GARCÍA GARCÍA

NADIA HERNANDEZ NAVARRO

ANDREA CHOFRE ALBEROLA

ASCENSION ESCRIBANO ROMAN

ANA Mª GARCIA PEIRO

PAULA HERNANDEZ NAVARRO

ANGELS CHOFRE BO

PILAR ESCRIBANO ROMAN

BLANCA GARCIA PEIRO

SERGI HERRERA PALOMARES

SILVIA CHOFRE TARREGA

DAVID ESCRIHUELA FELIU

DULCE GARRIDO RODRIGUEZ

JOSE ANTONIO HERRERA SANCHEZ

ZAIDA CHOVA

AROA ESCRIHUELA GIMENO

JULIA GASCON GRAU

CARMEN HERRERO CORELLA

IRENE CHOVA FELIX

CINTIA ESCRIHUELA JEREZ

CRISTIAN GASCON PELEGRI

CARMINA HERRERO GRAU

JOAN CHOVER MELO

ANA BELEN ESCRIHUELA MARTORELL

MIRIAM GASCON PELEGRI

RAUL HERRERO GRAU

ROSA CHOVER PONS

ANDREA ESCRIHUELA OLIVER

VICENT GASCON TORRES

ANDREA HERREROS MERENCIANO

MARIA JOSE CISCAR CRUAÑES

RAFAEL ARSENIO ESCRIHUELA OLIVER

PURA GASCON VERCHER

ALEJANDRO IBANCO MORA

NOELIA CISCAR FELIS

CARMEN ESCRIHUELA PALOMARES

DAMARIS GIMENO ALTUR

BRENDA IBAÑEZ VELE

AINOA CISCAR VIECO

MAR ESCRIHUELA PALOMARES

TANIA GIMENO ESCRIBANO

LAURA IBORRA ESTRADA

AITOR CISCAR VIECO

DEMELSA ESCRIVA DONET

GUADALUPE GIMENO GASCO

SERGIO ISIDORO ESTRUCH

FATIMA CLAROS LORENZO

MIGUEL ANGEL ESPÍ TALENS

VICENT GOMEZ GONZALEZ

MARTA ISIDORO GARCIA

ALICE CLEMENTE ADSUARA

MARTA ESPI VERCHER

SALVADOR GOMEZ HIJARRO

SARA ISIDORO GARCIA

ANAIS CLEMENTE ADSUARA

RAISA ESTEBAN RODRIGUEZ

IVAN GOMEZ RODRÍGUEZ

DAVID IZQUIERDO GOMEZ

ERIC CODINA QUILES

SARAI ESTEBAN RODRIGUEZ

ANNA GOMEZ TUR

OSCAR IZQUIERDO SANCHEZ

MARIA CORELLA GASCÓN

JÚLIA ESTRUCH CUCARELLA

SALVADOR GOMEZ TUR

VICENT JAREÑO RODRIGUEZ

SERGIO CORELLA MARTINEZ

Mª JOSE ESTRUCH MONCHO

RUBEN GONZALEZ DELFA

MIREIA JAREÑO TALENS

GEMA CORELLA TORRES

JUAN FABREGAT ESCRIHUELA

RUBEN GONZALEZ FERRANDO

MARC JORGE ALMIÑANA

ROSA CORELLA TORRES

NEREA FAUS TOLEDO

NATALI GONZALEZ MUÑOZ

RAUL JORGE ALMIÑANA

PILAR CORTABARRA MARRADES

LAURA FELIS VIDAL

EMILI GONZALEZ PEREZ

RAUL JORGE ESTRUCH

RAQUEL COSCOLLÀ CANTÚS

JOSE L. FEMENIA ESCRIBANO

CAROLINA GRAU ALVAREZ

CECILIA JUAN FERRANDO

ROSA COSTA COMPANY

CLAUDIA FERNANDEZ ALMIÑANA

DANIEL GRAU BO

FRANCISCO JUAN FERRANDO

MELANI CREMADES GINER

ALEJANDRA FERNANDEZ MARTINEZ

SANDRA GRAU BO

ESTEFANIA JULIAN ABRAHAM

L-S CELIA LAPARRA PEREZ

ALEX MERENCIANO CERDA

MARIA PALOMARES SELFA

EVA Mª RODRIGUEZ PALOMARES

VICENT LAPARRA PEREZ

JOAN MERENCIANO CERDA

VICENT PALOMARES SELFA

GEMMA ROMERO FAUS

ISIDRO LIBRO BENITO

JOSE MERENCIANO CERDÁ

LAURA PALOMARES TALENS

MIRYAM RUBIO ESPUIG

ALMUDENA LIBRO ESCRIBANO

ADRIAN MERENCIANO MARTI

LAURA PALOMARES TORRES

DAVID RUIZ BLASCO

NEREA LIBRO ESCRIBANO

CARLOS MERENCIANO MARTI

AINHOA PARDO LIRIO

DAVID RUIZ COMPANY

ANGELA LIMON EXPOSITO

SERGIO MINGUEZ PEREA

ANNA PARDO LIRIO

ALMUDENA RUIZ SANCHEZ

LAURA LLACER ELENA

ANTONIO MIÑANA MEDINA

JORGE PARDO VEGA

ANDREA RUSU CUEVA

ELIANA LLANO CARDONA

CLARA MIÑANA PALOMARES

JAVIER PAREDES MAZARROTA

NERISSA SABATER PAREJA

ESTEBAN LLANO CARDONA

CONXIN MOLLA ALMIÑANA

SARA PAREDES VRSECKA

SARA SAIZ FERNANDEZ

ANGELA LLOPIS CANET

HERMINIA CRISTINA MONTEIRO DA SILVA

ANDREU PELEGRI GARCIA

CESAR SALA ALVAREZ

ALEJANDRO LORENTE PERELLO

ENRIQUE MORANT FELIS

MINERVA PELEGRI GARCIA

RAFAELA SALA PALOMARES

PAULA LORENZO CANET

ASSUMPCIO MUÑOZ FELIS

CRISTINA PELEGRI SERRA

AINOA SALA SERVA

RAQUEL MAFE AUSINA

ISABEL MUÑOZ FELIS

JOSE DAVID PEREZ URBAN

JULIA SALA SERVA

AITANA MAGRANER GARCIA

LAURA MUÑOZ LOPEZ

CARMINA PERIS ALMIÑANA

ARANTXA SALES RODRIGUEZ

Mª JOSE MAGRANER MARTINEZ

SILVIA MUÑOZ LOPEZ

TERESA PERIS ALMIÑANA

SORAYA SALES RODRIGUEZ

CARLES MAGRANER SELFA

LUIS MUÑOZ MATEU

NOEMÍ PERIS CHAVELI

MINERVA SALINAS BOSCH

NEKANE MAGRANER SELFA

DAVID MUÑOZ VAZQUEZ

IVAN PERIS ESCRIHUELA

MONICA SALINAS BOSCH

JOAN MANCLUS AUSINA

ENRIQUE NACHER PASTOR

CARME PERIS GRAU

JUAN PEDRO SALINAS NAVARRO

JUAN MANCLUS CUÑAT

MAR NAVARRO CORTES

JULIA PERIS PERIS

ALEXANDER SALOM MARTINEZ

ISA MARTI BENAVENT

JOSE NIETO PORTA

SALVA POLACHE SOLANES

INMA SANCHEZ CLEMENTE

MARINA MARTI BLASCO

ANA OCHOA VALDÉS

VICTOR PONS CATALA

IVAN SANCHEZ CLEMENTE

SILVIA MARTI ESPI

OSCAR OLIVER DONET

VICTOR PONS ESPI

ROSABEL SANCHEZ ORTIZ

JOAN V. MARTI MAFE

ALICIA ORTELLS GRAU

ARANTXA PONS LARA

ADRIANA MARIA SANCHEZ ROMERO

FERRAN MARTI MAGRANER

EDUARDO PALOMARES ARMENGOL

MELANIE PUIG ALBEROLA

MONICA SANCHO BARRANCO

HUGO MARTI MAGRANER

JULIA PALOMARES CABANILLES

RUBEN PUIG ARENAS

MARIA SANSALONI SALA

JOAN J. MARTI MUÑOZ

MARCEL PALOMARES CABANILLES

JOAN QUEROL VIDAL

MONICA SELFA ESCRIHUELA

JAUME MARTINEZ BORRAS

VICENT PALOMARES CISCAR

ANDREA REYES PALOMAR

BARBARA SELFA MAZARROTA

RUBEN MARTINEZ MARTINEZ

PASCUAL PALOMARES ESCRIHUELA

LLUM RIPOLL CORELLA

JOSE MIGUEL SELFA MAZARROTA

LAURA MARTINEZ MERENCIANO

ANGEL PALOMARES FAYOS

JUAN GERMAN RIPOLL FERRANDO

PAULA SEMPERE FELIX

Mª JOSE MARTINEZ MERENCIANO

NOELIA PALOMARES GASCON

SALVADOR RIPOLL GRAU

ALEJANDRO SERRA ARTES

VIRGINIA MARTINEZ MERENCIANO

PURA PALOMARES GASCON

FABIOLA RIPOLL VERCHER

ALEJANDRO SERRA MONTES

LORENA MARTINEZ PERIS

VICENT PALOMARES GASCON

JOSE RODRIGUEZ BOSCH

JOAQUIN SERVA GRAU

ANDREA MARTINEZ TARCONS

ELECTRA PALOMARES GRAU

GUILLEM RODRIGUEZ CORELLA

JOSEFA SERVA GRAU

PEPA MARTORELL PALOMARES

AITANA PALOMARES LAPARRA

REBECA RODRIGUEZ FERRI

XIMO SERVA GRAU

DESAM MELO ALMIÑANA

VALERIA PALOMARES LAPARRA

JORDI RODRIGUEZ LARA

ANA I. SERVA MARTORELL

JORDI MELO CREMADES

JADE PALOMARES PALOMARES

MIGUEL RODRIGUEZ LARA

XIMO SERVA MARTORELL

RICHARD MELÓ VIDAL

CARLES PALOMARES SALA

NURIA RODRIGUEZ LARA

JAIME SOLÀ FONT

S-Z JOAQUIN SOLANES BRINES

CARMEN VARELA TALENS

SALVADOR SOLANES CANTUS

DAVID VEGA VERCHER

ALEXANDRA SOLANES ESPARZA

PAULA VEGA VERCHER

LUIS SOLANES SALINAS

JOSE VERCHER BASSET

NEREA SOLANES SANCHEZ

DANIEL VERCHER BLASCO

CESAR SOLANES TORRES

RICARDO VERCHER COLOMER

HECTOR SOLER MERENCIANO

MARCELO VERCHER DIAZ

MARIO ALBERTO SOLER MERENCIANO

FABIOLA VERCHER ESTRUCH

JESSICA SOLER SANCHEZ

Mª CRUZ VERCHER ESTRUCH

SALVADOR TALENS ESPI

MARIA VERCHER ESTRUCH

PEP TALENS FONS

SALVADOR VERCHER ESTRUCH

ENCAR TALENS GARCIA

AIDAN VERCHER ROCA

SUSANA TALENS GARCIA

ROBERT VERCHER ROCA

CARMINA TALENS HERRERO

ANDREA VERCHER RUIZ

ENCAR TALENS MELO

MIRIAM VERCHER RUIZ

JULIA TALENS MOLLA

VANESA VERCHER SIFRES

ANA TALENS PELLICER

JOAN VERCHER VERCHER

ALEXIS TALENS TALENS

EVA Mª VERDU CHOVER

XAVIER TALENS TALENS

GUSTAVO VERDU CHOVER

PEPE TALENS TUR

MONICA VERDU GIMENO

SALVA TALENS TUR

GALA VERDU PERIS

IKER TARRASO PELEGRÍ

ELENA VIDAL BOSCA

XAVIER TENT BERNABEU

JUAN F. VIDAL HERNANDEZ

SALVADOR TENT FERRANDO

IVAN VIDAL MONTERO

AINOA TOMAS FELIX

DAVID VINCENT MAHIQUES

MARC TORRES BENAVENT

AIDA XAIXO CUENCA

MARIA TORRES BENAVENT

ERICA ZANON PALOMARES

PEPA TORRES BOSCH

LORENA ZANON PALOMARES

ROSA TORRES BOSCH

LUCIA ZARZOSO VALLCANERA

CARLOS TORRES FILLOL JOSE CARLOS TORRES TEJADA ISRAEL TRIVIÑO CARREÑO AMPARO TUR CERDA PEPA TUR CERDA JUANJO TUR PINEDA MARTA URBAN ROYO AARON VALLET GARCIA

I.VIII - Programació de les falles 2026

DIMARTS, 3 DE MARÇ: A les 20:00, inauguració de l’exposició del ninot i primer lliurament de premis.

DISSABTE, 7 DE MARÇ: 6é FESTIVAL “DULEMBER” A partir de les 20:00, 6é Festival Remember Falla la Dula.

DISSABTE, 7 DE FEBRER:

A partir de les 21:30, “burger Dula”.

A les 19:00, Crida fallera a la plaça Major.

DIVENDRES, 13 DE MARÇ:

DISSABTE, 14 DE FEBRER:

Durant tot el dia, trasllat de peces dels monuments.

A partir de les 16:30, Cavalcada del Ninot.

DISSABTE, 14 DE MARÇ: XXV CONCURS DE PAELLES

DIVENDRES, 20 DE FEBRER:

A partir de les 20:00, XXV Concurs de Paelles i revetla amb l’Orquestra Montecarlo.

Preparatius del muntatge de l’envelat.

A partir de les 21:00, Nit d’Albades.

DIUMENGE, 15 DE MARÇ: PLANTÀ DELS MONUMENTS Durant tot el dia, trasllat de peces dels monuments i Plantà dels monuments.

DISSABTE, 21 DE FEBRER: A les 08:00, muntatge de l’envelat faller.

A les 19:00, presentació del Llibret Faller 2026.

DILLUNS, 16 DE MARÇ: DECORACIÓ Durant tot el dia, decoració dels monuments.

Durant tot el dia, decoració del monument infantil i del gran.

DISSABTE, 28 DE FEBRER:

A les 10:00, esmorzar al pavelló.

A les 17:00, Grup Puto Tabaco.

Abans de dinar, vermut musical.

A les 19:00, DJ Roberto Corrales.

A les 14:00, dinar al pavelló.

DIUMENGE, 1 DE MARÇ: DIA DEL FALLER I LA FALLERA I DEL PRESIDENT A les 09:00, despertà amb perols i cassoles.

Abans de sopar, vermut musical.

A les 22:00, sopar de pa i porta al pavelló.

A partir de les 00:00, Festa Jove.

A partir de les 10:00, parc infantil.

A les 12:00, vermut musical.

DIMARTS, 17 DE MARÇ:

A les 14:00, dinar al pavelló (paella).

A les 17:30, xocolatada a càrrec dels presidents.

A les 08:00, despertà.

A les 10:00, esmorzar al pavelló.

A partir de les 10:00, parc infantil.

FALLA LA DULA 2026

61

Abans de dinar, vermut musical.

A les 14:00, dinar al pavelló.

A les 19:00, lliurament de premis a la plaça Major.

Abans de sopar, vermut musical.

A les 22:00, sopar de pa i porta al pavelló.

A partir de les 23:00, festa Bendita Locura Party.

DIMECRES, 18 DE MARÇ: A les 08:00, despertà.

A les 10:00, esmorzar al pavelló.

A partir de les 10:00, parc infantil.

Abans de dinar, vermut musical.

A les 14:00, dinar al pavelló.

A les 17:00, of rena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats.

Abans de sopar, vermut musical.

A les 22:00, sopar de pa i porta al pavelló.

A partir de les 00:00, revetla amb el grup Capital 90.

DIJOUS, 19 DE MARÇ: A les 08:00, despertà.

A les 12:00, missa en honor a Sant Josep.

A les 14:00, mascletà.

A les 14:00, dinar de gala al pavelló.

Després del dinar, recompenses de la Junta Central Fallera.

A les 18:00, cercavila per tot el poble.

A les 20:30, Cremà de la falla infantil.

A les 22:00, sopar de pa i porta al pavelló.

A partir de les 23:00, Cremà de la falla.

La comissió de la Falla la Dula es reserva el dret de modificar qualsevol acte. Els horaris d’eixida s’anunciaran amb l’antelació suficient.

FALLA LA DULA 2026

63

Fallera Major de Tavernes de la Valldigna 2026

Isabel Gimeno Sancho Fallers, falleres, fallerets i falleretes de la Falla La Dula: És per a mi un plaer poder dirigir-me a tots vosaltres, des del llibret de la vostra comissió, com a Fallera Major de Tavernes de la Valldigna.

En els llibrets de falla demostrem com estimem i com defensem la nostra llengua. I Tavernes és un gran exemple, perquè any rere any sorprenem a tots amb la nostra creativitat, el nostre esforç i, sobretot, amb la dedicació que la delegació de llibret aporta cada any perquè la nostra festa siga cada vegada més gran i més especial.

M´agradaria aprofitar aquestes paraules per dirigir-me a cada delegació. Cadascuna aporta el seu gra d'arena perquè la Falla la Dula siga la falla que és. Per això, des d'ací, vull agrair-vos tot el que feu a tota la gent que treballa de manera incansable per la nostra festa: delegats de monument, protocol, casal, festes, playback, cavalcada, infantils, llibret… Sou el motor de la vostra falla. Seguiu així.

A la gent gran de la Dula, gràcies per la vostra dedicació, pel vostre saber fer i per transmetre a les noves generacions l’amor per la nostra festa.

I als dulerets i duleretes que sou el futur i l’alegria: disfruteu de tot allò que vos preparen amb tanta estima. Eixiu al carrer, balleu, canteu, tireu coets, i sobretot, continueu amb les nostres tradicions, tot fent-les més grans encara.

Marina i Joan, Almudena i Carlos: enhorabona. Vos esperen les millors falles de les vostres vides.

Permeteu-me compartir-les amb vosaltres i disfrutar junts de la millor festa del món.

A gaudir de les falles de 2026.

Bones Falles a tots!

Presidenta de la FDF Junta Local Fallera

Carolina Pérez Bosch Fallers i falleres de la Falla la Dula, Quina sort i quin privilegi poder dirigir-me a totes i tots vosaltres des de les pàgines del vostre llibret i com a presidenta de la Federació de Falles Junta Local Fallera!

Abans de res, vull agrair a la Falla la Dula, especialment a la delegació de llibret, que haja pensat en mi per a fer aquesta salutació, ja que em fa sentir orgullosa de representar un col·lectiu tan gran com som els fallers i falleres de la ciutat de Tavernes i com a la primera presidenta de la Federació de Falles Junta Local Fallera.

Sou una falla que sempre demostra amb el seu llibret un treball incansable, una delegació que promociona i treballa per la nostra llengua, defensant-la, gastant-la i mostrant a tot el món, que la llengua és nostra i no es toca. Demostreu que les falles no sols som festa, també som cultura, tradició, arrels i, per damunt de tot, som llengua. Som moltes coses que ens identif iquen i ens fan des de ja fa deu anys, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Ser presidenta de la federació és un repte i ser la primera presidenta m'ompli d'orgull, però també és una responsabilitat molt gran. Les dones en la nostra societat anem a poc a poc prenent càrrecs importants, i ací a Tavernes de la Valldigna no podia ser menys. Les persones que em coneixeu, sabeu que soc amant de les Falles, ja que vaig representar a Tavernes de la Valldigna com a Fallera Major l'any 2017 i anys després vaig tornar a la junta executiva com a secretària, f ins que aquest mes de maig vaig decidir capitanejar la junta executiva. La Federació de Falles la formen les sis comissions, i dins de la federació tenim a la junta executiva. Ells i elles són qui m'acompanyen, qui formen part viva de les falles. El treball que fan és enorme, ja que darrere de cada acte hi ha moltes hores de feina i de preparació, moltes reunions, i elles i ells, amb la seua millor voluntat, no dubten a treballar per la festa fallera a Tavernes de la Valldigna, cosa que em fa sentir molt orgullosa de tothom. Perquè creieu açò que vos dic: sense la junta executiva res seria possible i jo no podria ser la presidenta que hui en dia soc.

Fallerets i falleretes de la Falla la Dula, gaudiu al màxim amb Marina i Joan, vos anime a viure intensament les falles, a gaudir de cada acte i a conéixer el funcionament de la falla des de dins. Vosaltres, els menuts, sou el futur de la festa fallera i la seua continuïtat. Deixeu els llibres a casa i gaudiu de la festa als casals i al carrer, perquè com va dir una fallera major infantil de València “ser faller és la millor tasca extraescolar”.

Fallers i falleres de la Falla la Dula, gaudiu al costat dels màxims representants Carlos i Almu, que de segur que amb ells no vos faltarà cap comboi ni cap festa. Ací estarem la junta executiva, la cort d'honor formada per Rosa, Laura, Rosa, Raquel, Maria i Anna, la fallera major de Tavernes de la Valldigna, Isa, i jo mateix, per a tot allò que necessiteu.

No dubteu que continuarem treballant per les falles i per tots els fallers i falleres que formeu aquesta família fallera. És una tasca dura, però gratif icant. Ací estarem donant suport amb estima a aquesta festa que és la nostra. Ho farem amb cura i de la millor manera possible per a totes i tots.

Vos esperem a les falles i a cada acte, Falla la Dula!

II - APLOM Serenitat i seguretat en la manera d'actuar; control de si mateix.

Un somriure que dona pau també pot amagar mil batalles.

Dins de cadascú està la clau per a aconseguir aplom i rialles.

II.I - TU EM VAS SALVAR A MI, ARA ET SALVE JO A TU Benetússer, 29 d’octubre de 2024 Pol obria les portes del seu taller observant el cel i aguantant el telèfon a l’orella mentre parlava amb la seua dona, Manela, a qui afectuosament tots

mà, nerviós i desitjant entrar ja a la nau per

anomenaven Nela.

veure el treball que feia son pare.

—Està molt encapotat, el cel, però de moment

Pol era artista faller i aquell any era molt

aguanta sense ploure —li digué Pol a Nela.

especial per a ell ja que, per f i, havia aconseguit

Nela estava de viatge i li havia telefonat molt

València, el major somni de qualsevol artista del

un contracte amb una falla de secció especial a

preocupada per les notícies que escoltava des del dia anterior ja que les previsions meteorològiques no auguraven res de bo.

gremi. Després de molts anys de lluita i treballs meravellosos, aquell any ho havia aconseguit.

Tota València podria gaudir la gran falla que ja

—Pol, per favor —li digué Nela—, si veus que plou molt, agafa Nil de casa dels iaios i ves a casa, no siga que després et quedes atrapat a la nau i a

tenia quasi acabada.

En entrar a la nau, va començar el ritual

veure què fas per a tornar.

de sempre: encendre els llums, tancar la

—Estigues tranquil·la, Nela, de veres que no cau ni

companyia durant la llarga jornada. Tots els

porta i posar la ràdio en marxa perquè li fera

una gota. I Nil està amb mi, no amb els iaios, que ells tenien metge i, com han anul·lat les classes per l’alerta roja de pluges, ací el tinc com a ajudant d’artista faller perquè vaja aprenent l’of ici de son pare. Ja saps que ell també vol ser artista faller com jo! —va continuar dient-li Pol amb una rialla per intentar calmar-la en adonar-se de l’angoixa

dies la sintonia d’Onda Cero li recordava que era hora de començar.

Mentre es posava la roba de treball i vestia Nil amb roba més apropiada per a trastejar entre

de ple, i clar: d’anar buit, ara es veia molt ple.

pintures i pinzells, escoltava atent l’especial

Així va transcórrer el dia al taller, entre

informatiu. Va decidir posar en marxa la televisió

que tenia la seua dona.

del taller per veure si també feien seguiment

—Bé, Nela, ja anirem parlant, que és hora de posar-

emetien especials informatius amb imatges

notícies de la DANA i telefonades de Nela, que tenia molt de malestar en sentir com els

de l’oratge, i efectivament, totes les cadenes

nos, veritat, Nil? —li va dir a Nela, però dirigint-se al seu f ill de deu anys que estava agafat de la seua

informatius parlaven del barranc del Poio, que anava molt ple.

esgarrifoses de gent rescatada amb helicòpter, atrapats en cotxes... Unes imatges que ell poc

—Nela, ja t’he dit que ací no ha caigut ni una

imaginava que viuria en primera persona.

gota, de veres que està tot molt tranquil.

Mira, ja són quasi les 17.50; et jure que a les

En aquell moment, va mirar cap al barranc que

19.00 tanque el taller i ens n’anem cap a casa.

hi havia al costat del taller per veure com anava

—Pol, ja sé que no plou... però no cal ser molt intel·ligent per saber que tota eixa barbaritat que ha caigut a Xiva, Requena i Utiel ha FALLA LA DULA 2026

71

d’anar cap avall i el barranc del Poio està al costat de la nau...

—Nela, tranquil·la, de veritat. De moment el barranc

—Paaareeee! —va cridar Nil, plorant—. Pare, on estàs?

va molt ple, però aguanta bé. A més, no creus que si hi

En aquell moment, Pol va aconseguir agafar-se a l’escala

haguera cap mena de perill ens haurien avisat?

després d’uns minuts intentant eixir a la superf ície, colpejant-se contra tot.

—Bé, Pol, fes-me cas i a les 19.00 ves-te’n cap a casa, per

—Estic ací, Nil, estic ací... —va dir Pol, pujant amb molt

favor.

d’esforç mentre l’aigua intentava arrossegar-lo.

Finalment, va arribar a l’altell i es va fondre en una

—Que sí, dona, que sí —li va respondre Pol—. Et jure que

abraçada amb Nil, que no parava de plorar.

hui Nil i jo a les 19.30 estem ja a casa.

En penjar, Pol va mirar l’hora: les 18.00. Li havia mentit

—Ja està, Nil, no plores. Ja estic ací amb tu, i estic bé,

un poc a Nela per no preocupar-la, perquè realment el

mira’m, f ill. Haurem de passar ací una bona estona

barranc ja estava molt ple d’aigua. En aquell moment va

f ins que puguem eixir —li va dir intentant aparentar

decidir que ja era suf icient per a aquell dia; no pensava

normalitat.

arriscar més. Va començar a llevar-li la roba de treball a Nil i a canviar-se ell també.

—Pare, no para d’entrar aigua, cada vegada n’hi ha més.

I si arriba f ins ací dalt?

De sobte, va escoltar un soroll fortíssim a la porta de la nau. Es va girar i una tromba d’aigua va començar a

—No arribarà, f ill, ja ho veuràs. Ara cridaré al 112 i vindran

entrar per baix de la porta.

a per nosaltres.

Pol va córrer cap a la f inestra i el que va veure era

Pol va agafar el mòbil i va veure moltes telefonades

terroríf ic: el barranc estava desbordat i arrasava tot el

perdudes de Nela, missatges i WhatsApps. En aquell

que trobava.

moment va sonar un missatge d’alerta. Pol el va mirar i

Es va quedar uns moments bloquejat, sense saber com

va pensar: «Ara? Ara que ja fa més d’una hora que estic

actuar, f ins que va sentir la veu del seu f ill:

intentant salvar-nos?». No s’ho podia creure, però ja pensaria en això després.

—Pare, està entrant aigua per davall de la porta, mira!

Va telefonar a Nela.

La veu de Nil el va fer reaccionar.

—Pol! —va dir ella, histèrica—. Fa una hora que intente —Nil, corre, agafa la motxilla del papà i el mòbil i puja a

saber de vosaltres. Dis-me que esteu a casa!

l’altell. Jo pujaré les f igures de la falla que puga perquè no es banyen i vaig cap amunt.

—No, Nela, estem a la nau. No ens ha donat temps

Nil, en veure que cada vegada hi havia més aigua, va

d’eixir. Hem pujat a l’altell i ací ens quedarem f ins que

acatar les ordres i va córrer a agafar la motxilla i el mòbil.

baixe l’aigua...

Va pujar les escales.

—Avisaré al 112 perquè vinguen a ajudar-vos —respongué Quan va arribar a la part més alta, va sentir un soroll fort

Nela.

i va veure com, de sobte, la porta d’entrada desapareixia i l’aigua entrava sense control.

FALLA LA DULA 2026

73

—Escolta’m, Nela... em queda poca bateria. I abans que res, vull que sàpigues que t’estime, que eres la

Encara li semblava un somni. Ho havia aconseguit. Havia pogut acabar la falla a temps. Aquell dia que

millor companya de vida que hauria pogut tindre i que, passe el que passe aquesta nit, vull que sigues feliç

van ser rescatats, quan ho donava tot per perdut, no hauria imaginat que acabaria vivint un dels dies més

i tires avant...

bonics de la seua vida.

L’endemà de la barrancada, estaven Nela i ell a la nau quan, de sobte, va aparéixer un grup de joves

—No, Pol, per favor —contestà Nela, trencada—. No t’acomiades de mi. Lluita. Aguanteu tu i Nil. Vos

carregats amb pales, cabassos i botes d’aigua.

rescataran, ja ho veuràs!

En aquell moment, Nela només va sentir: pip, pip, pip.

—Necessiten ajuda? Hem vingut a tirar-los una maneta... o dos... o les que calguen f ins que deixem este

S’havia tallat la comunicació.

taller com si res haguera passat!

A partir d’aquell moment, el taller es va omplir de desconeguts que havien vingut de tot arreu de València

30 d’octubre de 2025. 08.00

i d’Espanya per ajudar-los sense demanar res a canvi. Gràcies a ells, en menys d’un mes el taller relluïa de

—Pol! Nil! —va cridar Nela, amb la veu trencada mentre entrava a la nau.

nou.

I no sols això: molts companys de professió van vindre i entre tots van poder recuperar les peces que la

—Mamà! —va cridar Nil amb totes les seues forces—. Pare, corre, desperta’t! Està ací la mamà, i mira! Porta

maleïda DANA s’havia endut.

ajuda!

Foren mesos durs, complicats, nits sense dormir, estrés i molta incertesa. Nil, des d’aquell “Pare, corre, desperta’t!”, no havia tornat a pronunciar cap paraula. Estava en mans dels psicòlegs, que asseguraven

—Nela! Estem ací dalt!

que, amb el temps, desbloquejaria aquell record i tornaria a parlar. Ja feia quasi cinc mesos.

A partir d’aquell moment tot van ser abraçades, plors i un sentiment indescriptible. Pol, agafat de la mà del seu f ill, va eixir a l’exterior. L’aigua s’havia retirat i el paisatge era desolador: com una guerra. Cases, camins,

—Pol! Dis-li al conductor de la grua que passe el cable per pujar la part central! —cridà un col·laborador.

cotxes amuntonats.

La peça central pujava a poc a poc quan Pol va notar una gota d’aigua al cap. Va mirar amunt: el cel

Pol va mirar la nau i, agafant la mà de Nela, li digué:

començava a descarregar una pluja suau.

En veure el cel encapotat, els trons i les gotes formant una cortina d’aigua, la ment de Pol va tornar al 29

—Com anem a eixir d’esta, Nela? S’han perdut peces importants que ja tenia quasi acabades... Com

d’octubre. Es va agafar el cap, marejat, i va fer un pas enrere sense adonar-se que estava al costat de la

compliré el compromís? Açò és la f i del meu taller...

grua, que no el veia i estava a punt d’arrossegar-lo.

—No patisques, Pol. No sé com ho farem... però el més important és que esteu vius, els dos. Parlarem amb la falla, de segur que ho comprenen. Deixa’m pensar com, però ho aconseguirem, veritat, Nil?

—Papà, aparta’t!! —va cridar Nil, tot alertant-lo i evitant que continuara fent-se enrere.

Però Nil es va quedar en silenci.

En sentir la veu del seu f ill després de mesos, Pol es va girar just a temps per apartar-se i salvar la vida.

14 de març de 2025. Dia de la Plantà

—Nil, f ill meu! Has parlat! I no sols això... m’has salvat la vida! —digué Pol, mentre l’abraçava amb llàgrimes

—Va, aneu amb cura, no trenqueu res en pujar les peces al camió —digué Pol al seu equip, mentre tenia

als ulls—. Digues alguna cosa més, f ill, per favor...

agafat Nil de la mà. El xiquet estava emocionat.

—Pare —va dir Nil—. Estic ací. Per f i he trobat alguna cosa a dir. No podia deixar que t’atropellara. Tu em —Estem de plantà i ha d’eixir tot perfecte després de tot el que ha passat! —els deia, notant la mirada de

vas salvar a mi... i jo ara t’he salvat a tu.

Nil damunt d’ell.

—Tranquil, Pol, està tot controlat —respongué un company.

Ana García “Aquest article ha participat en el Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

FALLA LA DULA 2026

75

II.II - EL FINAL 25 de gener de 2024, 06:14h. Diari de Rosa.

Avui és un dia de festa a casa, però jo no tinc ganes de viure. Fa només mig any que estava boja de contenta esperant un dia com hui, però aleshores la meua vida era diferent…tu ja ho saps, estimat diari. Estimat, sí, perquè no eres tan sols un quadern amb fulls en blanc, no, ara mateix eres el meu refugi i també la meua veritat. Mai hauria imaginat que arribaria un dia en què un quadern seria la meua millor companyia, l’espai en el qual descarregar tots els meus sentiments, pors i, sobretot, tristeses que em fan sentir sola davant d’un món que no para de girar. Hui he tornat a passar la nit desperta, sense parar de pensar ni de sentir angoixa i amb ganes de desaparéixer.

25 de gener de 2024, 07:10h. Diari de Rosa.

Però hui he de traure les forces d'on siga, he de posar bona cara i no desbaratar el dia a la meua germana, que serà nomenada fallera major de la falla. Fa uns dies que a casa em preguntaren si alguna cosa em passava… Cada dia va notant-se més, he perdut pes, a penes tinc ganes de parlar, estic perduda dins de mi. Jo li vaig intentar llevar importància a l'assumpte i vaig dir que no era res, i la meua mare va acabar sentenciant que als 15 anys eixes coses passen, “segur que serà mal d'amors”, em va dir. De vegades em sent pitjor per no contar-li a ella la veritat, no és just que ella no sapiga res. Es desviuria per a ajudar-me, com sempre ha fet, però jo sé que no es pot fer res, no veig solució al problema, ni amb ajuda ni sense. Com ha de fer f ront ma mare a la mestra? Com he de dir-li que és la seua f illa qui m'està arruïnant la vida des que van arribar al poble? Mai no ho creuria, ni tampoc ningú a l'escola…

25 de gener de 2024, 07:43h. Diari de Rosa.

Avui tindré un respir, ella no estarà… Va menysprear les falles del poble, fent gala que ella, a falles, tornaria a València capital, a la seua falla, i que tot allí és molt millor. Així que la falla serà per a mi un lloc segur, amb la meua gent, amb qui m'he criat feliçment i on no em sent sola, de moment... a notar una suor freda i al pit se’m posa un pes important. La meua germana m'agafa de la mà i em diu, entre llàgrimes d'emoció “gràcies per estar amb mi sempre”. He d'aguantar, almenys esta nit, per ella.

25 de gener de 2024, 17:05h. Diari de Rosa.

He passat el dia tranquil·la, preparant-me per a la festa. Per f i la música ja s'escolta, la falla s'apropa al meu carrer i en breu començaran les emocions per a tota la familia…menys per a mi, la música no m'ha posat

Esclata la traca i, entre aplaudiments, escolte eixa veu que tanta por em fa dient: “finalment hem decidit

la pell de gallina aquesta vegada, no tinc ganes tampoc de falla, però he de resistir hui, està gent ho farà

provar les falles del poble”. Ho diu mentre ofereix el seu somriure més dolç, eixe que a ningú li fa sospitar

fàcil, segur.

sobre la classe de persona que és realment. El món em cau damunt, no pot ser, la falla ja no serà un lloc segur, ja no tinc cap lloc on viure tranquil·la, no puc més, però he d’aguantar un poc…

25 de gener de 2025, 17:10h. Casa de Rosa.

Comença a omplir-se casa de gent i reconec una veu que no m'agrada: la mestra! I al costat, ella, la persona

25 de gener de 2024, 23:15h. Habitació de Rosa.

que porta mesos assetjant-me i mentint a tothom sobre mi, la que fa que estiga sempre sola. Comence

En arribar a casa per a llevar-me el vestit, decidisc posar fi a tot, no veig altra eixida, ella ja m'ha fet arribar un missatge al telèfon perquè sàpiga que no faltarà a res de la falla i que ja ha fet molts amics hui.

Damunt del llit deixe el diari i el pot de pastilles buit, mentre em deixe caure al llit…

26 de gener de 2024, 01:30h. Carretera de camí a l’Hospital La Fe. L'ambulància vola camí de l'hospital, escolte plors i gent correr quan es deté el vehicle. Ara tot se sabrà i serà el final del meu malson i el principi del seu, però pot ser que siga també el final de la meua vida…

Pura Palomares

FALLA LA DULA 2026

77

II.III - MÉS ENLLÀ DE LA PANTALLA Era un missatge de Lluís, el seu crush de l’institut, que li preguntava si volia eixir el dia següent a caminar per la muntanya de les Creus. No li havia donat m’agrada a la publicació, però sí que havia mostrat interés en ella fora de les xarxes socials. Estel estava emocionada.

L’endemà es va posar el xandall que sols utilitzava per a les classes d’Educació Física, es va fer una cua, va preparar l’esmorzar i es va penjar la motxilla tot esperant que Lluís l’arreplegara. Els dos van emprendre els carrers de Tavernes en direcció a la muntanya mentre xarraven de l’institut, dels exàmens, de la colla d’amics i de la vida en general. Estel no podia deixar de somriure.

Feia un dia preciós, amb un sol espectacular per gaudir de la natura. Al poc de temps ja estaven dalt de les Creus, admirant el bonic paratge de la Valldigna mentre esmorzaven. Estel no se n’havia adonat, però portava més de tres hores sense mirar el mòbil, un fet pràcticament inaudit en ella. Fins que Lluís li va insistir a fer-se un self ie.

A ell li importaven poc les aparences, així que ella va acceptar fer-se una foto traient la llengua i fent el ximple. I, per a sorpresa d’Estel, Lluís la va compartir a Instagram amb els seus amics. No era la millor foto, ni estava maquillada, ni anava amb un vestit, però era la foto en què els seus ulls reflectien una felicitat interior que en els últims mesos tant li havia costat d’aconseguir. Tocava tornar a casa, i ho feia molt feliç.

En arribar es va tirar al llit i no podia amagar la felicitat que sentia. Eixe dia s’havia deixat portar, havia notat el vent a la cara, sentit els ocells cantar, no havia estat pendent del mòbil ni del “què diran”, i s’ho havia passat de meravella amb el xic que li agradava. No podia demanar més.

Estel es va mirar aquell dissabte incomptables vegades al mirall de sa casa, després d’haver-se passat una bona estona arreglant-se i maquillant-se. Ara era el moment de fer-se la foto per pujar-la a les xarxes socials. El primer era buscar un lloc idoni, amb una bona llum, un fons bonic… L’Estel estava angoixada, ja que havia canviat de postura i de somriure unes onze vegades. Sí, onze. I no li n’agradava cap. La cara massa ampla, el braç molt gros, els ulls quasi tancats, malucs amples, cuixes grosses…Aleshores va continuar fent fotos f ins que va aconseguir la que li agradava. Així i tot, encara li va fer els últims retocs: un f iltre, un poc més de llum, va retocar un dels braços i va eliminar diverses ombres abans de publicar-la, per f i. Però quan el dit prem el botó de publicar, comença l’espera inquietant.

El primer “like” va arribar ràpidament i, amb ell, la vibració del mòbil. Als pocs segons, un altre i, seguidament, un altre... Les notif icacions pareixien una melodia constant, però quasi a la mitja hora d’haver publicat la foto, el silenci es va apoderar de l’habitació de l’Estel. Aquella melodia vibrant que tant esperava la jove adolescent des del llit es va anar aturant a poc a poc.

A Estel se li va fer un nuc en la gola. Per què eixa foto tenia menys “likes” que la d’ahir? Si ella era la mateixa, per què no havia agradat igual als seus seguidors? En eixe moment li van sorgir totes les pors i els complexos que la seua ment s’havia creat. Durant tot el dia no va voler eixir de casa i es va quedar tancada a l’habitació. No va ni menjar. Semblava que havia tocat fons anímicament, f ins que el mòbil va tornar a vibrar.

Estel respirava relaxadament per primera vegada en molts dies. Una tranquil·litat interior que feia temps que no sentia, sense complexos i sense la necessitat d’entrar a les xarxes per a veure si les seues publicacions agradaven o per a comparar-se amb altres xiques. Eixe dia compartit amb Lluís li va canviar la mentalitat, i es va adonar que el més important era el seu propi “like” i no el de la resta de la gent. És clar que seguiria pujant fotos, però amb una mentalitat totalment diferent. Sentir-se bé amb ella mateixa i gaudir del dia a dia sense estar constantment amb el mòbil era molt més important.

Aquesta dependència de les xarxes socials i la por d’agradar la pateixen diàriament molts joves i adolescents, agreujada cada vegada més per la necessitat de tindre un cos perfecte i una vida idíl·lica amb què els bombardegen els i les influenciadores. Si no soc com ells i elles, soc lletja, grossa, no estic fort o soc un perdedor en la vida. I això no és així, i cal una educació emocional que cuide els nostres adolescents i els faça entendre que ningú té una vida perfecta, que viure és molt més que estar pendent de les xarxes socials.

Cada persona és única i inigualable. I això, sens dubte, és el que ens fa especials, i també per això la gent ens estima. Voler aparentar una persona que no som mai ens donarà la felicitat. La vida està més enllà de la pantalla.

Paula Vega Vercher

II.IV - GENERACIÓ CONNECTADA, MENT DESBORDADA

realment influencien la joventut de hui en dia amb les seues publicacions? Han de ser responsables sobre

La societat actual està en constant moviment, vivim accelerats. Esta rapidesa en les nostres vides no ens

Les xarxes socials afecten de manera negativa la salut mental de les persones. La tecnologia actual no

permet relaxar-nos mentalment i produeix problemes negatius en la nostra salut mental.

s’utilitza de manera responsable, cosa que pot acabar en depressió, ansietat, estrés o exclusió social.

allò que diuen? Són conscients de la seua responsabilitat social?

Aleshores, com podem estabilitzar la societat? Hem de fomentar l'escolta activa, estar presents en el Si fem una comparativa entre generacions, es pot dir que antigament les persones vivien més tranquil·les.

moment, saber ser i estar amb les persones. Sabem que tot el món té por d’alguna cosa, i de vegades,

Antigament, no existien les xarxes socials, fet que produïa que la ciutadania no realitzara tantes comparacions

no ho expressa i potser es refugia a les xarxes socials. Estes accions, a més de la por, porten a sumar

com es fan actualment. En def initiva, abans vivien més tranquils i menys accelerats. Però, la societat actual

complexos en la seua vida familiar, personal o f ísica. Tot això pot derivar en problemes de salut mental, de

és molt diferent de l'anterior…

manera que la persona es pot refugiar en ella mateixa i no demanar ajuda.

Esta nova generació presencia la gran arribada de les xarxes socials en la seua vida quotidiana. Estes

Per tant, quin és el paper de la societat? Estar atents, tractar a totes les persones amb simpatia, saber estar

plataformes socials solament mostren la vida “ideal” de les persones, però el que no sap molta gent és que

presents i saber escoltar activament. Simplement amb això, ja estem ajudant les persones que pateixen

tot és una tapadora on solament mostren el que és bo sense parlar de les coses dolentes. Ens han ensenyat

estes malalties mentals. Així doncs, estabilitzar la societat actual per millorar el tema de la salut mental

que les coses roïnes les hem de deixar passar, perquè són “virgueries”. Però estes “virgueries” poden portar

no és dif ícil, solament necessitem l'ajuda de totes les persones per formar una aliança entre tots i totes i

a greus problemes mentals, el que es considera també com una bogeria, però té molta importància en la

ajudar-nos mútuament.

societat actual. És important tindre una unió de les persones per formar una societat empàtica i així disminuir la salut Les xarxes socials mostren una idealització perfecta de les vides de les altres persones. Això provoca

mental en la joventut. La societat té un paper rellevant en esta època i hem de ser responsables i conscients

comparacions constants entre les persones, tot creient que la seua vida no és tan perfecta com ells i elles pensen. Però realment, què signif ica tindre una vida perfecta? Existeix la perfecció? I els "influencers"

FALLA LA DULA 2026

Júlia Sala

81

II.V - LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICAL I LES NOSTRES VIDES

Ens pensàvem que la Intel·ligència Artif icial (IA) sols la podríem veure en les pel·lícules, però ja forma part de la nostra vida i provoca canvis ràpids i lents en la vida quotidiana dels nostres joves (i no tan joves…). Hui en dia, molts ja han crescut amb aquesta intel·ligència, ja que fan ús d’internet i del mòbil i utilitzen aplicacions per a jugar, parlar entre ells o, simplement, per a estudiar. Podem comprovar com aquest tipus de tecnologia té aspectes positius que ens solucionen moltes inquietuds que tenim, però alhora també pot provocar problemes amb la manera de relacionar-nos amb altra gent o amb la forma que tenim de pensar.

La nostra convivència amb la IA Per a moltes persones, la Intel·ligència Artif icial és completament “invisible”, és a dir, no la veuen, però en fan un gran ús, ja que està present a les aplicacions que utilitzen durant tot el dia com Instagram, TikTok, Netflix o Spotify, que utilitzen els algoritmes de cada usuari per a mostrar-li quin contingut li pot agradar més i assemblar-se al seu perf il, quina publicitat encaixa millor i, f ins i tot, quines amistats podria conéixer. Però açò no és tan idíl·lic com aparenta, perquè sempre veiem el mateix tipus de coses i és com si no visquérem en la realitat, o millor dit, com si visquérem en una altra vida paral·lela a tot allò que està ocorrent i en la qual ens costa descobrir coses noves i entendre opinions completament diferents a les que tenim.

No sols les aplicacions utilitzen aquesta IA, sinó també els assistents de veu i els traductors on line. Fer un ús excessiu d’aquestes eines ens afecta negativament perquè fa que utilitzem menys la memòria i que ens coste més organitzar qualsevol tipus d’idees que puguem arribar a tindre. Cal destacar que la majoria d’aquests programes, per no dir tots, estan dissenyats perquè passem gran part del nostre dia enganxats a ells i a les pantalles, fet que afecta la son, la concentració i l’estat d’ànim.

La IA i els estudis Als estudis hem comprovat com la IA ha entrat amb força amb programes com ChatGPT o Gemini, que han canviat la manera en què els estudiants aprenen i fan els treballs. El principal problema de l’ús de la IA és que molts joves cauen en la temptació de deixar que aquesta faça tot el treball per ells i, per tant, que no s’esforcen mentalment, quan en realitat aprendre signif ica pensar i treballar. Per això, per a avaluar, cada vegada s’utilitzen més els exàmens orals i les tasques que sols es poden fer amb reflexió personal.

En def initiva, la IA no s’ha de prohibir, sinó que s’ha de saber utilitzar com a una ajuda i no com a una solució automàtica. I en especial, als joves, se’ls han de donar les eines perquè la utilitzen amb responsabilitat i criteri, perquè així seran els qui controlen la tecnologia, i no a l’inrevés.

Maria Vercher

II.VI - ULLS QUE NO VEUEN, PATIMENT QUE SI EXISTEIX Diuen que “ulls que no veuen, cor que no sent”, i possiblement és la f rase que millor descriu la nostra relació amb els animals. Ens agraden quan ens fan companyia, quan ens arranquen un somriure o quan formen part de la nostra vida. Però, massa sovint, quan no els tenim davant, quan no ens toquen de prop, ens oblidem que també mereixen atenció, respecte i benestar.

Poques f rases evidencien tan bé la relació que mantenim amb els animals que pateixen fora del focus

animal? Qui ha conviscut amb un animal sap perfectament que senten, s’alegren, pateixen i conf ien en els humans. No és qüestió d’ideologies ni d’exageracions: és una realitat que descobreix qualsevol persona que comparteix la seua vida amb ells. I una vegada veus això, una vegada ho sents de veritat, ja no pots tancar els ulls i fer com si res.

La Llei de Benestar Animal aprovada a Espanya el 2023 ha ajudat a dotar de més drets els animals, a posar el focus en el maltracte i a endurir les condemnes, però encara no és suf icient. Quan mirem més enllà de la il·legalitat, veiem que allò que entra dins del marc legal tampoc garanteix el benestar animal. En els últims anys, investigacions periodístiques i denúncies d’organitzacions com Greenpeace o PACMA han revelat

públic. Vivim rodejats de mascotes volgudes però, a molt poca distància, hi ha vides senceres reduïdes al silenci, a l’obscuritat i a un dolor que no veiem o que preferim no veure. No fa falta ser animalista per plantejar-se una pregunta bàsica: què hi ha darrere d’allò que consumim, comprem o normalitzem?

A Espanya, cada any es desmantellen desenes de criadors il·legals que funcionen com autèntiques fàbriques de dolor. Són xif res que apareixen breument als informatius, com si foren delictes menors, però darrere d’eixes imatges hi ha històries d’autèntica explotació animal. Des de gosses de raça utilitzades exclusivament com a reproductores, f ins a egües maltractades o vaques portades al límit de la seua capacitat de producció de llet i un llarg etcètera.

Per exemple, les gosses reproductores viuen tancades en gàbies on no es poden ni girar, obligades a parir camada rere camada f ins esgotar el seu cos. Les màf ies crien per vendre ràpid i barat, i en eixe càlcul f red les femelles són simples màquines de producció. Quan ja no “serveixen”, es desfan d’elles. No hi ha carícies, no hi ha nom, no hi ha vida plena: sols utilitat i benef icis econòmics per als maltractadors.

També ocorre amb egües i altres femelles explotades en granges clandestines, on el benestar de l’animal no existeix. Les vaques, que de normal tenen una esperança de vida d’entre 15 i 20 anys, quan són explotades per obtindre diàriament grans quantitats de llet, poden veure-la reduïda a sols 5 o 7 anys. El contrast és violent: mentre moltes famílies celebren l’arribada d’un preciós cadell a la seua nova llar, en algun punt obscur del país la mare explotada està sent separada de la seua cria perquè el “producte” arribe al mercat.

La tendresa del moment no ens pot desviar de la realitat perversa del seu origen.

No compres, adopta. A les protectores més properes a nosaltres hi ha centenars de gossos i gats esperant trobar una nova casa, una família que els done una segona oportunitat i no els rebutge. Igual de bonics, amb els mateixos sentiments i la f idelitat amb què sempre t’obsequia un animal. Sens dubte, el millor regal que ens podem fer mútuament. Perquè, hi ha res més bonic que compartir la vida amb un xicotet

FALLA LA DULA 2026

85

imatges duríssimes d’animals amuntonats, malalts i vivint en condicions indignes. I ho fan en macrogranges teòricament legals del nostre país.

La ramaderia industrial es defensa amb arguments de producció, competitivitat i necessitat econòmica. Però en eixa equació, el sof riment animal desapareix. No perquè no existisca, sinó perquè no convé tindre’l en compte. La desconnexió és còmoda: comprem un producte alimentari, el consumim i no solem pensar en allò que hi ha darrere d’eixa producció. Eixa distància emocional és, segurament, el major aliat de les pràctiques més qüestionables.

I ací apareix una paraula incòmoda en este debat: la responsabilitat. Òbviament, no es tracta de carregar les culpes als consumidors ni d’assenyalar qui compra o menja certs productes. Els responsables són més poderosos i a ells sí que els hem d’assenyalar. Però, com a ciutadans i ciutadanes d’esta societat, és important reconéixer que la indiferència agreuja el problema. Per sort, cada vegada hi ha més sensibilitat amb el benestar animal, i això afavoreix que les conductes inapropiades siguen perseguides.

Mirar i ser conscients de la realitat no ens obliga a canviar de colp la nostra forma de consumir o de viure, però sí a escollir amb més sensibilitat. Adoptar en lloc de comprar, denunciar un criador sospitós o una situació de maltracte animal al barri, donar suport a les associacions animalistes o simplement informar-se... tot suma.

Qualsevol xicotet gest ajuda a trencar el silenci que sosté el sistema.

Ulls que no veuen, cor que no sent. O sí. Tornem a la f rase del principi, perquè tal vegada siga el moment d’atrevir-nos a veure més enllà, a sentir. A observar el dolor que existeix darrere de la nostra comoditat com a éssers humans. A adonar-nos que un animal no necessita parlar el nostre idioma per sentir por, f red, angoixa o alleujament. A veure que una societat que presumeix d’empatia també pot arribar a ser més compassiva. No podrem salvar tots els animals, no podrem evitar totes les injustícies, però sí que podrem evitar f ingir que no sabíem res, que no érem conscients del dolor. El valor d’una societat també es mesura en com tracta aquells éssers vius que no poden defendre’s. I entre ells estan els animals, que ens miren sense entendre per què el món, de vegades, els dona l’esquena.

Perquè, al f inal, allò que no veiem també passa. I allò que no escoltem també importa.

Neri Sabater i David Vega

III - CABRIOLES Salt que hom fa ballant, especialment encreuant diferents vegades els peus quan són enlaire; salt.

Llibertats fa anys assolides es balancegen davant l'amenaça.

Farem totes les cabrioles requerides perquè ningú els nostres drets desfa

III.I - IMPARABLES La plaça de la falla bullia d'activitat. La gent xarrava, la xicalla esperava impacient la xocolatada i les rialles omplien l’aire. Teresa i Maria, dues dones veteranes de la comissió, preparaven amb molta paciència el berenar tal com portaven fent els últims quaranta anys. L’aroma dolç de cacau es barrejava amb l’olor a primavera i s’escampava a mesura que Teresa i Maria removien el perol de xocolate. Les culleres colpejaven el metall amb un ritme pausat, hipnòtic, com si estigueren fent un encanteri per congelar el temps i que aquell instant fora només d’elles dues.

—Recordes la primera xocolatada que vam fer juntes? —va preguntar amb un fil de veu.

Teresa va somriure però no va alçar el cap.

—Aquell any que va ploure i ens vam quedar les dos soles al casal recollint-ho tot?

—Eixe mateix.

—Encara li falta sucre —va dir Maria mentre tastava el xocolate.

—Sempre vols més sucre. S’embafaran els xiquets! —li va respondre Teresa.

—És que la vida ja en porta poc, de sucre, i a tu se t’oblida.

Teresa va posar els ulls en blanc, però igualment va afegir-hi una cullerada més. Maria la mirava amb aquell somriure mig burleta, mig tendre, que li feia vindre ganes de riure i, alhora, de tancar els ulls i desaparéixer. No volia pensar. No en aquell moment. No volia recordar els mil secrets que portaven al llom.

Feia un esforç per mostrar-se tranquil·la i feliç. Havia intentat resignar-se, ho havia intentat de veres. Però no podia evitar que el record de tot el que havien viscut juntes bategara amb força.

Quan es van conéixer, ja eren dones dretes i fetes. Havien crescut en un altre temps, un temps de silencis i de camins estrets, on l’amor només tenia una forma vàlida i tot allò que s’allunyava del camí establert era rebutjat. Estaven casades amb homes bons, van criar els fills amb tota la dedicació possible i van viure la vida que “tocava”. Però enmig d’aquella vida hi havia hagut alguna cosa més. Entre els dies marcats pel calendari faller, va créixer alguna cosa salvatge i tendra. Alguna cosa que només elles coneixien. I, per molt que mai no ho havien dit en veu alta, sabien que si les coses hagueren sigut diferents, elles també ho haurien sigut.

Maria es va apropar la cullera als llavis una altra vegada, fent veure que tastava el xocolate mentre que la seua ment estava viatjant ben lluny en el temps.

Teresa ho recordava com si fora ahir. Recordava les mans banyades de Maria mentre escuraven juntes, el frec de la pell de Maria quan les seues mans es van tocar sense voler mentre rentaven els perols de la xocolatada.

Recordava perfectament aquella sensació de complicitat, estranya i nova, que no sabia com anomenar, com si haguera trobat allò que tota la vida havia buscat sense saber-ho. Recordava la forma en què Maria l’havia mirada, com si el món sencer s’haguera reduït a aquell instant. Recordava el bes furtiu i ple de fam que s’havien fet protegides darrere de la cortina de pluja. I recordava també totes les vegades que havien repetit aquell bes en la penombra del casal i pels racons més discrets d’una vida que no els permetia més llum. Sempre en secret, sempre amb el pes de la culpa i de la por.

La falla els donava la protecció necessària ja que ningú les molestava si estaven fent “coses de dones”. Podien estar juntes mentre venien les rifes, feien el sofregit per a la paella o preparaven els patrons per a les disfresses i repuntaven les teles. Les altres dones de la falla mai preguntaven. Tampoc tenien vides fàcils i sabien perfectament el que era haver de fer filigranes per a sobreviure, per això les deixaven soles quan calia.

Es van estimar durant un temps amb mirades curtes, amb carícies robades i amb l’amargor de les paraules que mai es van poder dir. I quan van veure que ja no podien més, van parar. Van guardar aquell amor com qui té una joia tan cara que té por de lluir-la. I, amb el temps, el record es va tornar silenci, i el silenci, resignació.

No en van parlar més. Van fer el que s’esperava d’elles. Van criar els fills, els nets i van vetlar els seus homes quan els va tocar acomiadar-los. I ara, ja no quedava ningú que les mirara de reüll. Només quedaven elles i aquell casal que encara guardava, entre les parets, els secrets de tota una vida.

FALLA LA DULA 2026

91

Teresa va agafar una tassa i la va omplir.

Va veure, a l’altre costat de la plaça, dues joves de la comissió que parlaven mentre es tocaven el braç amb una confiança fàcil, natural, sense por. Una d’elles va agafar l’altra de la mà i van riure. Mentre ballaven al ritme de la xaranga, es van besar i ningú al seu voltant ho va trobar estrany.

Maria també ho va veure.

Els seus ulls es van trobar només un segon, el temps just per entendre que totes dues pensaven el mateix: Si haguérem nascut ara...

Teresa va remoure el xocolate i va fer un somriure trist i tendre alhora.

—Hauríem sigut imparables.

Maria va deixar la cullera i, sense pensars’ho massa, li va allargar la mà.

—Encara podem ser-ho.

Teresa la va mirar. Des de l’escenari, va començar a sonar la música. Algú havia encés els llums i la plaça es va omplir de lluentors de colors. Maria li va fer un gest, mig desafiant, mig juganer.

—Encara podem ballar juntes enmig de la festa.

I Teresa, amb els ulls brillants i el cor obert, va fer el primer pas cap a la llibertat que sempre havia somiat. Li va prémer la mà i va somriure.

—Sempre he volgut ballar amb tu.

Melanie Puig

“Aquest article ha participat en el Concurs Lletra d’Or de la FdF Junta Local Fallera”

III.II - MIG ANY, TOTA UNA ETERNITAT Marc s’aixecava cada matí amb la mateixa il·lusió:

Era l’hora de baixar a la mascletà i jo ja estava

arrancar un paperet del seu calendari tan especial.

preparat per a aquell moment de falles que

Només comptava els dies perquè arribara el mes

m’agradava tant, com sempre, acompanyat dels

de març, per tornar a sentir l’olor de pólvora,

meus amics i de la meua mare, que mai volia

escoltar les xarangues pel carrer, prendre aquell

perdre’s res.

xocolate amb xurros tan bo que feia la mare i,

Quan vàrem arribar a l’esplanada del f inal del

sobretot, tornar a viure unes falles com les de l’any

poble, on estava preparada la mascletà, els meus

anterior.

amics em van dir que enguany no aniríem al mateix lloc de sempre, que enguany l’escoltaríem

Unes falles que, per a ell, van ser úniques, ja que

més fort, ja que ens havien guardat uns llocs

des d’aquell dia “les falles eren falles”.

davant dels aparells de la pirotècnia.

Tot començava un dia molt solejat; ho notava a la

Quan van tocar les campanes de l’església de

meua pell banyada, mentre la gent del meu barri

Sant Josep, em vaig adonar que eren les dos

ja feia rebombori pel carrer. Des del meu balcó

del migdia. Era l’hora d’encendre la mascletà.

notava l’olor de pólvora i el soroll dels coets que,

En aquell moment, la fallera major del poble va

tant els xiquets i xiquetes com els més grandets,

agafar el micròfon i va dir:

— Marc, encara que no ho pugues veure, has encés la primera mascletà de les falles davant de milers de persones. Nosaltres, els teus amics, volem que sentes el mateix que sentim nosaltres, sense limitacions.

Perquè eres una gran persona i un gran amic, i per això volíem compartir aquest moment tan especial amb tu. Només volem dir-te que, encara que no pugues mirar, observar i contemplar el món de les falles, pots viure-les d’una altra manera, perquè les falles es senten des de dins del cor, i l’emoció que t’uneix a elles no està en el sentit de la vista, sinó en la resta dels sentits que fan que formes part d’aquesta festa tan gran.

Des d’aquell dia, em gite amb l’emoció d’alçar-me cada matí per poder arrancar un paperet més d’eixe calendari que tinc tan especial.

Hui estem a 1 de setembre. Hui falta mig any per tornar a sentir les falles com jo només ho sé fer.

Hui falta mig any, tota una eternitat.

Laura Martínez

tiraven per tot arreu.

Ja era març i el meu cor, aquell dia, bategava

—Falleres i fallers, hui la mascletà va per tu, Marc!

d’una forma diferent de la resta de l’any. No sabia

El meu cor va començar a bategar més fort que

per què, però prompte ho vaig descobrir.

de normal, No sabia si aquell Marc era jo però, en notar les mans dels meus amics al voltant del meu

Els meus nervis i les meues ganes no em deixaven

cos, abraçant-me ben fort, vaig comprovar que sí,

pensar; només volia baixar i estar amb la meua

que aquella mascletà era dedicada a mi. En aquell

colla d’amics que havia fet a la falla. Eixos amics,

moment no sabia si riure o plorar. Tot el meu cos

que no eren els de sempre, però que a falles eren

cremava com si fora la metxa d’encendre una

qui m’acompanyaven a tot.

traca.

Arnau em va agafar una mà i em va dir:

Aquell matí pareixia que tot fora com sempre, com tots els anys, però el meu cos sabia que alguna

—Anem! Hui tu encens la primera mascletà de les

cosa estava a punt de passar.

falles.

Però, com podia estar passant-me a mi? Per què jo? El meu cap es feia desenes de preguntes sense cap resposta. Fins que vaig notar que Arnau i Guillem em van fer una gran abraçada i em van dir a cau d’orella:

FALLA LA DULA 2026

95

III.III - LAIA, LA NOVIA DE LA XIQUETA Estiu, 20 d’agost de 2025 La iaia Carmensín, Mari Carmen i Carmeta. Tres generacions de la mateixa família. Després de dinar a la

compromís! Justet m’havia de tocar a mi açò! No li podia haver tocat a una altra? Recollons...

Encara sort que Carmeta estudia a València i només ve els caps de setmana. A mi m’hauria agradat per a ella un bon nóvio del terreny, que es casaren i tingueren fills com Déu mana. I ara... què serà de la meua xiqueta?

terrassa de la caseta del Mareny, amb una calor de Maria Santíssima, van traure a la taula un porronet de llima negra barrejada amb orxata per ref rescar-se i raonar sobre les coses de la vida. Com tantes altres

MARI CARMEN (55 ANYS)

vegades, les opinions eren ben diferents, f ruit de la distància d’edat que les separava.

Com? Com diu esta xiqueta? Que té nóvia? Ja venia jo notant que no ens portava cap xicon a casa. Mira que li ho he dit a son pare mil voltes, però ell sempre em deia que la deixara estar, que encara era jove. Nyas, coca! Ahí tens el percal.

Feia dies que Carmeta volia dir-li a sa mare una cosa, però encara no s’havia fet l’ànim. Aquell matí havia decidit que aprof itaria que la iaia també hi era, i que després de dinar els “soltaria” la notícia a les dos.

Entre la calor que feia i el foc que li pujava de l’estómac, es va beure d’un glop quasi mig got de barrejat.

Nóvia... se’m fa estrany. No m’imagine la meua filla amb una dona. Què faran? S’agafaran de la mà pel carrer? Això sí que no m’agradaria. No tinc ganes que la gent vaja preguntant. El poble és menut i ens coneixem tots.

La iaia, només mirar-la, va saber que alguna cosa li rondava pel cap.

I esta Laia, d’on serà? A sa casa sabran que té nóvia? Encara tinc gravada la cara de ma mare quan diumenge ens ho va amollar. Esta dona no ho entendrà, ja ho veuràs. I jo tampoc sé com encaixar-ho.

—Xiqueta, et passa res? —li preguntà.

Carmeta, posant-se molt nerviosa, les va mirar als ulls.

—Necessite que pareu atenció... perquè el que vos vaig a dir és molt important.

Diumenge em va agafar tan de sorpresa que li vaig dir que no hi havia cap problema... però no és veritat.

No ho sent així. I si no pot tindre una família com toca? I si no és feliç?

Mari Carmen es va posar erta com un pal. A la iaia li van pujar dos tomaques a les galtes. Carmeta va engolir saliva diverses vegades abans de dir-ho:

CARMETA (22 ANYS)

—Tinc nóvia. I li diuen Laia.

Hala, ja els ho he dit! Ja saben que tinc una relació amb una dona. Les cares que van fer... mare meua. No s’ho esperaven ni ara ni mai.

Estiu, 26 d’agost de 2025 IAIA CARMENSÍN (78 ANYS)

Com? Com diu esta xiqueta? Que té nóvia en lloc de nóvio? Ai, Senyor, quin disgust! Tantes voltes que jo he criticat això d’uns i d’altres, i ara resulta que ho tinc dins de casa.

Millor que m’asserene... potser li passa prompte, segur. Perquè si no, a vore com li ho dic jo al iaio, amb les mires tan curtes que té! I a les de la partida del dijous? Mare meua, que només volen xafardejar. Segur que em diuen que no passa res i després, per darrere, ens posen a caldo.

Pense que estaré un temps sense anar a la partideta i punt. Ara, si veuen la xiqueta amb la seua “amiga”, ja veus tu quin

FALLA LA DULA 2026

La iaia em va dir que si jo era feliç, ella també. Però sé que era per compromís. I ma mare, igual. Ho vaig veure claríssim a les seues cares.

Sempre havien dit que no tenien cap problema amb això, que cadascú estima com vol... però ara veig que era de boqueta cap a fora. Els sentiments reals són uns altres.

No vull obligar-les a voler a la força a la meua parella. Així que este curs no tornaré massa al poble. Els deixaré temps.

Però estic desil·lusionada. Molt.

L’estiu va acabar pocs dies després d’aquella conversa. Amb setembre, Carmeta va tornar a València a estudiar l’últim curs del grau. Cada cap de setmana inventava una excusa per no tornar al poble. Esperava que la iaia o la mare la cridaren per fer un cafenet i parlar... però cap de les dos ho feia. Cap li preguntava per Laia.

Va passar octubre. Va passar novembre. Va arribar el fred. I també desembre.

97

5 de desembre de 2025 Faltava poc per a Nadal. Eren les festes preferides de Carmeta. Li encantava l’esperit nadalenc. Sempre adornava un arbre gegant al menjador de casa i omplia cada racó de llums i detallets. A casa de la iaia,

Encara em costarà acostumar-me, però faré tot el possible per acceptar-ho. Ai, mira, allà a la taula hi ha dos plats buits!

Vaig a traure més menjar!

igual: ella s’encarregava de deixar-ho tot ben bonic.

MARI CARMEN, LA MARE Aquell any, però, les cases estaven buides. Sense garlandes, sense boles, sense llums. Tot silenciós. Faltava l’alegria. Faltava Carmeta.

Que contenta que estic. Estem tots ací. Este any he entés que el que més m’importa és la meua família. Laia ha vingut a sopar i, la veritat, és molt agradable. Ella i la meua filla fan bona parella. Es veuen felices. I això m’haurà de valdre.

mai.

Cada vegada se’m fa menys estrany veure-les juntes. Amb el temps, aprendré a acceptar-ho tot. Mira ma mare... ja ha vist el plat buit i torna a omplir-lo!

La iaia va anar a veure la seua f illa. Van parlar de la xiqueta, de com la trobaven a faltar, de com s’havien

CARME, LA FILLA

deixat portar pel “què diran”.

Que contenta que estic. Estem tots ací. I Laia també, com una més de la família. Quan la iaia em va demanar que la portara esta nit, se’m van caure les llàgrimes.

Ja feia massa dies que no la veien, i això pesava al cor. Més que altres coses que no haurien d’haver pesat

—Mare —va dir Mari Carmen, amb els ulls plorosos—, hem sigut unes egoistes.

—I tant —respongué la iaia—. I la xiqueta no té culpa de res. Si ella vol estar amb nosaltres, nosaltres hem

Sé que encara no han acceptat del tot que la meua parella siga una dona, però sé que treballaran en això. I jo valore moltíssim el seu gest. Això em val.

de voler estar amb ella. I amb qui ella estime.

Entre llàgrima i llàgrima, Mari Carmen va agafar el mòbil i va prémer el contacte de la seua f illa.

Pareixia que tenien assumides les distintes orientacions sexuals, però no era així. Com pot ser que encara passe açò?

Tristament, així és. Arribarà el dia que serà completament normal... però encara haurà de ploure molt.

24 de desembre de 2025 CARMENSÍN, LA IAIA

Mira la iaia... ja ha omplit de nou el plat que s’havia buidat!

Que contenta que estic. Els tinc a tots ací. Este any m’he adonat del que realment importa: la família. He posat una cadira més per a Laia. No para mala xica, i la meua neta i ella semblen felices. Això m’haurà de valdre.

Rosa Corella

FALLA LA DULA 2026

99

III.IV - "MOSATROS" ELS VALENCIANS Jo parle valencià. Segurament les primeres paraules que vaig dir van ser “vull esmorzar!” i ja no sé ser d’altra manera que no siga “valenciana” i “amb molt d’accent”.

M’he criat a un poble de la Safor on viu també tota la meua família, i mira que en no som pocs. Una localitat envoltada de muntanyes, amb la seua part de costa i possiblement el nom més valencià que he sentit mai: Tavernes de la Valldigna. Ale, intenta tu dir-ho sense que semble que menges paella els diumenges i prens cremaet! Avance ja que ni es pot, ni vull.

Vinc d’un pare que va escollir la línia en valencià de la seua carrera, Dret, el primer any que posaren l’opció disponible. D’una mare que es negava a posar a la seua filla un nom que no estiguera en la seua llengua i, com es pot comprovar, ho va aconseguir. Tant va insistir que també ho va aconseguir amb els noms dels meus cosins i ara som Llum, Guillem i Pau. Fins i tot els meus avis, que van viure molt de temps sense ella, es neguen a tornar a oblidar-la.

Sabeu que és el fet més curiós que acaba passant quan creixes en una família més valenciana que la senyera?

Que estàs per sempre destinat a sentir en eixa llengua. Per a mi mai serà tan bo el dia, si no comença amb un “bon dia” ni farà tanta calor si no sents un “m’estic torrant”. El més important és mai podré voler si no “estime”.

Estimar com a verb, que parla del procés de traure el cor del pit i donar-li’l a altra persona, d’intensitat, d’afecte.

Quan vaig començar la carrera em vaig traslladar a València. Amb tot el que ara he plantejat, és fàcil imaginar la meua reacció quan la primera cosa que em van dir va ser una cosa com: “Ui, parles valencià, deus ser de poble!”.

Si bé és cert que tot el que havia dit era vertader, jo no concebia com a la capital la gent no parlava la llengua amb qui compartia nom.

El millor de tot va ser quan, després del primer dia que encara no et falten hores de son i vas a menjar-te el món, vam anar a una cafeteria. Era un local menut, d’aquests que tu dius el teu nom i et criden perquè l’arreplegues.

Nosaltres arribem, demanem i quan arriba l’hora criden “Luz, ya puede recoger su pedido”. Amb perdó de la paraula, vaig pensar “hòstia, com m’acaba d’anomenar!”. No era la primera vegada que ocorria alguna cosa així, tant de bo, però a València? M’hauria ofés menys si directament m’haguera insultat, i ja no dic a ma mare.

Sembla que moltes vegades ens ofenem ràpidament, però personalment crec que no és gens difícil d’entendre.

Si tu em lleves la meua llengua, em lleves la meua identitat. València porta accent obert a la e, i és així com s’escriu i no hi ha més. Tavernes s’escriu amb ve i jo soc Llum, perquè Luz no sé qui és, no ens coneixem i no ve a dinar a ma casa els diumenges. A més, de segur que em diria que la paella s’ha cremat perquè no sap que és el socarrat.

Amb tot el que he contat, l’única cosa que vull dir és que no ho canviaré. No puc evitar ni abandonar part del que em fa ser qui soc i, com he dit abans, jo estime, i una de les coses que més estime és la meua llengua.

Llum Ripoll Corella

III.V - UN GRAPAT D’EXTRAVAGANTS PRIMER ACTE Primera escena

Any 1995. Ens trobem a un poble d’interior de menys de mil habitants situat al País Valencià. L’escenari ens mostra el corral d’una casa. Les parets són blanques, encara que s’observen parts en què la pintura ha caigut pel pas del temps.

Al marge dret hi ha una tomaquera dins d’un test d’uns 40 centímetres d’altura. A la paret esquerra hi ha una porta de fusta que condueix a l’interior de la casa (l’interior no es mostra a l’escena). Al centre de l’escenari hi ha una taula redona amb un tapet de quadres. Al voltant de la taula trobem dues cadires de bova i una banqueta de fusta.

OLÍVIA: Que ets tu el retor del poble?

ROGER: Jo? OLÍVIA: Seràs el primer retor rocker, supose.

ROGER s’alça de la cadira.

ROGER (cridant): Mare!

OLÍVIA (donant una palmada): De segur que ens conviden a la Santa Seu. I que content es posarà En Ferran quan sàpiga que tindrà un nou escolanet!

ROGER s’apropa a la porta que dona a l’habitatge.

ROGER (cridant): Mare, Olívia no para de molestar-me.

Entren per la porta de fusta OLÍVIA [jove, d’uns vint anys, amb una cinta als cabells i vestida amb uns texans i una camiseta blanca de màniga curta] i ROGER [jove, de quasi trenta anys, vestit amb uns pantalons negres, una camiseta negra i amb una jaqueta de cuir negra a la mà].

ROGER: I això per què?

OLÍVIA i ROGER seuen a les cadires. ROGER deixa la jaqueta a la banqueta amb molt de compte.

Entra CARME [dona d’uns cinquanta anys vestida amb una falda recta fins als genolls i una brusa de flors].

OLÍVIA: Escolta, Roger, sembla que vols més aquesta jaqueta que a la teua núvia.

CARME: Es pot saber què vos passa?

ROGER: Per què dius això?

OLÍVIA (de peu, imitant com ROGER ha deixat la jaqueta): Si t’ha faltat donar-li un bes.

ROGER (amb veu cansada) : Va, mira que eres exagerada.

OLÍVIA: No em negaràs el que he dit de la núvia?

ROGER: Quina núvia?

OLÍVIA: La que tens!

ROGER: Però, què dius, xafardera?

OLÍVIA: La Maria vos va veure l’altre dia pegant una volta amb la moto.

ROGER: Tu eres ben xafardera, però les teues amigues no es queden curtes…

OLÍVIA: Va, dis-me com li diuen.

ROGER: A qui?

OLÍVIA (exasperada): A qui ha de ser? És que no m’escoltes quan parle?

ROGER (xiuxiuejant al PÚBLIC): Ja m’agradaria a mi…

OLÍVIA: No vaig ni a preguntar-te què és el que acabes de dir.

ROGER: Millor.

OLÍVIA: Ja. ROGER: Doncs sí.

OLÍVIA: D’acord.

ROGER: Bé.

OLÍVIA: Avant.

ROGER: Amén.

OLÍVIA (perplexa): Amén?

ROGER (assentint amb el cap): Amén.

OLÍVIA (amb una mà al pit): Quina barra que tens, Roger Cremades.

OLÍVIA: Amb vint-i-set anys que tens… com se t’ocorre escridassar la mare perquè et salve d’una conversa?

OLÍVIA (al mateix temps que ROGER): A mi? No res.

ROGER (al mateix temps que OLÍVIA): La teua f illa.

CARME: Vos sentia des de la saleta.

ROGER (en veu baixa cap al PÚBLIC): Doncs has tardat a vindre…

CARME: Estava acabant de repuntar uns baixos i (assenyalant ROGER amb un dit) no em fa falta sentir-te per a saber el que has xiuxiuejat, Roger Cremades.

ROGER: Una altra igual, em gastareu el nom!

OLÍVIA: Segur que no.

ROGER: Segur que sí.

CARME: Tranquil, que encara te’n queda.

OLÍVIA: Ben dit!

CARME (a OLÍVIA): Tu millor, calla, que també em tens contenta.

ROGER: Crec que me’n vaig a pegar una volta.

OLÍVIA: Amb la nuvieta?

ROGER surt de l’escena per la porta que dona a l’habitatge.

CARME (seu on estava abans ROGER): És veritat això que deies?

OLÍVIA: Quina cosa? Fes-me memòria que he dit moltes coses.

CARME: Allò de la núvia de Roger.

OLÍVIA: Això m’han dit.

CARME: I qui és?

OLÍVIA: Diuen que és de la capital.

OLÍVIA: Bon dia, bon dia.

CARME (escandalitzada): De la capital?

ROSA (a CARME): M’he creuat amb el teu major…

OLÍVIA: Això m’ha dit Maria.

CARME: Sí?

CARME: La f illa dels del quiosc?

ROSA: Anava escopetat cap a fora.

OLÍVIA: Sí, i, si ella ho diu, ha de ser veritat.

OLÍVIA: Tindria pressa.

CARME: Xica, i això com és?

ROSA: Sí que semblava, sí.

OLÍVIA: Perquè Maria està al dia de tot el que passa al poble.

OLÍVIA (sospirant): Aquesta joventut…

CARME: Ja podries fer com ella i assabentar-te de més coses tu també.

ROSA: Però si tu eres encara més jove que ell!

OLÍVIA: Per a contar-te-les a tu?

CARME: Olívieta, no emboliques la madeixa.

CARME: Exactament.

OLÍVIA: Si jo ho deia per ajudar.

OLÍVIA (encreuant els braços): Ja.

CARME: Ajudar? Ajudar a qui?

CARME: Però, espera, has dit que és de la capital?

OLÍVIA: Al ritme de la conversa.

OLÍVIA (estranyada): Maria? No, t’he dit que és la del quiosc.

CARME (assenyalant la porta): Va, tira cap a dintre.

CARME (sense escoltar a OLÍVIA): Què farà el teu germà per Madrid?

OLÍVIA (penedida): Mare…

OLÍVIA: Roger se’n va a Madrid?

ROSA: No, no, que s’espere.

CARME: És clar, al f inal se l’acabarà emportant cap allí. I supose que l’haurem d’anar a veure i hablar en

castellano amb la xicona.

ROSA s’acosta al tomacar que hi ha al marge dret i toca una de les fulles.

OLÍVIA: Amb qui?

CARME (gesticulant amb els braços): Amb la núvia de Roger! La de la capital! Tu mateixa m’ho has contat.

OLÍVIA (alçant els braços en senyal de victòria): Sí!

OLÍVIA: Crec que hi ha hagut un malentés.

CARME (il·lusionada): És tot un malentés?

ROSA es gira cap a OLÍVIA i la mira, perplexa.

OLÍVIA: Bé, tot, tot, no.

CARME: Aleshores?

CARME (a ROSA): No li faces cas a la xiqueta, que hui està graciosa.

OLÍVIA: La xica amb qui han vist a Roger és de la capital… però de la comarca!

OLÍVIA: Jo? Sempre. Hauria de fer-me comediant!

CARME (sospirant): Quin ensurt m’havies donat, f illa meua. Mira, mira…

ROSA: D’això mateixa vos vull parlar… Potser penseu “i esta que fa ací?”.

CARME (amb la mà al pit): Mai del món de la vida diria jo això!

CARME s’alça i s’apropa a OLÍVIA per a agafar-li la mà i posar-se-la a sobre del cor.

ROSA es torna a girar per mirar de nou el tomacar.

CARME: Sents com batega? Ja em veia jo al meu Roger vestit de “xulapo”. Ell, que sempre ha sigut de la f ilada dels almogàvers… Se’m trencaria el cor, i a ton pare més.

ROSA: Com anava dient…

OLÍVIA: Ja ho veig ja.

CARME s’alça de la cadira i s’apropa a OLÍVIA. Segona escena CARME (en veu baixa a OLÍVIA): M’haurà sentit?

Se sent una veu des de fora d’escena. ROSA crida “Hi ha algú a casa?”.

OLÍVIA (en veu baixa): Quina orella més f ina.

CARME (en veu baixa): Sí o no? Tu què creus?

CARME (en veu baixa): I ara esta què fa ací?

ROSA (mirant a CARME i a OLÍVIA): Heu dit alguna cosa?

OLÍVIA: M’estava preguntant…

Entra ROSA [dona d’uns seixanta anys vestida amb uns pantalons negres i una brusa marró].

CARME (interrompent a OLÍVIA): Res, res, continua amb el que deies.

CARME: Rosa, bonica, com estàs?

CARME seu en la seua cadira.

ROSA: Bon dia a les dues.

ROSA: Ah, sí…

OLÍVIA: Mira que eres xafarder!

CARME: Però, vine i seu amb nosaltres… (a OLÍVIA) Seu a la banqueta.

CARME: Va, tira i ves-te’n amb la nuvieta, que he sigut jo l’última a assabentar-me.

OLÍVIA: Per descomptat, mareta estimada.

ROSA: Xico, que t’has emparellat?

OLÍVIA: Semblava que mai anava a ocórrer, veritat?

OLÍVIA seu a la banqueta de fusta de manera desgarbada.

ROGER (a CARME, assenyalant amb un gest a ROSA): Veus, no series l'última a assabentar-te.

CARME (mirant a OLÍVIA exasperada): Quina paciència per a haver de viure.

CARME s’alça, es trau unes monedes de la butxaca i li les dona a ROGER.

ROSA seu a la cadira on estava OLÍVIA.

CARME: Pren un parell de pessetes i porta la xicona al circ, a veure si així aconseguim que es quede amb tu.

ROSA: Gràcies, reineta, jo ja no tinc els genolls per a seure en banquetes.

CARME tanca la porta.

CARME: Per a això estan els joves.

OLÍVIA: Quin remei!

SEGON ACTE

ROSA: Vos he visitat hui perquè mentre estava a la verduleria, m’he assabentat d’una notícia molt sucosa.

CARME: Xica, que t’han contat?

Primera escena

ROSA: Sembla que fa uns dies va arribar al poble del costat un circ dels de veritat.

OLÍVIA (sorpresa): Un circ de veritat? Com pot ser això?

ROSA: Com t’ho dic.

OLÍVIA: I saps si busquen cantant? Perquè jo estaria encantada.

CARME: Escolta, al f inal sí que t’haurem de canviar els cognoms i posar-te Newton-John, com la de la pel·lícula eixa que tant t’agrada.

OLÍVIA (de peu i obrint els braços): Una pel·lícula? Per a mi Grease és una religió!

L’escenari mostra l’interior d’una verduleria menuda. A la paret esquerra de l’escenari hi ha una porta que condueix al carrer [no es mostra a escena]. A la paret dreta hi ha una prestatgeria amb pots de conserves, melmelades i una caixa amb paquets de papes. A un metre de distància, un aparador separa la prestatgeria de la resta del negoci.

Damunt de l’aparador hi ha dues caixetes de madera amb cireres, una bàscula i una màquina enregistradora. A prop de la paret central de l’escenari, hi ha una taula de fusta i, a sobre d’aquesta, hi ha diverses cistelles de bova amb taronges, tomaques, pebres i cebes.

CARME (agafant a OLÍVIA perquè torne a seure): Olívia! Dir això és pecat!

OLÍVIA: Encara que siga veritat?

ROSA recol·loca els pots de conserves que hi ha a l’estanteria.

CARME: Va, ja n’hi ha prou.

ROSA: I ni se t’ocorrega anar-te’n amb un circ de viatge o faràs com el meu Ferran.

ROSA: No em queden olives? Com pot ser això? Quin poble de golaf res!

CARME: Què és d’ell?

ROSA: Sembla que ja està def initiu allà a Louisiana, en els camps de cotó.

CARME: Que lluny!

Entra AGUSTÍ [home de quasi seixanta anys amb unes ulleres redones i vestit d’home, la jaqueta del qual sembla unes talles més gran del que hauria].

ROSA: Mira, ni m’ho menciones.

OLÍVIA: Crec que no el reconeixeria si el vera, han passat tants anys…

AGUSTÍ: Dis-me que tu també ho has escoltat.

ROSA: Alguna vegada ens envia cartes amb alguna foto de la neteta i ara ens ha dit que hem d’anar a veure’l, però no t’ho perdes, vol que l’avisem amb antelació, no siga cosa que no tinga temps per a

ROSA es posa la mà al pit i es gira.

preparar-se.

OLÍVIA: O mentalitzar-se.

ROSA: Agustí, quin esglai!

ROSA: Exactament. No pot ser més diferent de la meua Roseta.

AGUSTÍ: Ai, perdona.

CARME: Tots del mateix ventre i cadascun d’un temple.

ROSA: Ni bona vesprada ni res?

AGUSTÍ (amb una mà al cap): Perdona, ja no sé ni on tinc el cap.

ROGER aguaita el cap per la porta.

ROSA (enfadada): I jo no sé on tinc el cor ara mateix. Què volies?

AGUSTÍ: Has-has sentit alguna cosa del circ?

ROGER: I f ins quan heu dit que estarà el circ? Serà qüestió d’anar-hi, no?

CARME: Però tu no te n’havies anat?

ROSA: Del circ?

AGUSTÍ: Sí, sí, del circ.

AGUSTÍ: Doncs jo vaig a tornar-me-la a posar, que si no em gelaré.

ROSA: I per què em preguntes a mi? És que tinc fama de tafanera?

AGUSTÍ: No, no, per la mort de Déu… Ma-mai pensaria això jo de tu.

AGUSTÍ es posa la jaqueta del revés.

ROSA: Ja…i per què irromps en la meua botiga per a preguntar-me, de molt males maneres, si vols la meua opinió, si en sé alguna cosa?

ROSA: Eres més fluix que la “delicà” de Gandia.

AGUSTÍ: Perquè crec que eres la dona més sabuda de tot el poble.

AGUSTÍ: Espere que a mi no em caiga al damunt cap rosa… (somrient suggerentment), si no és que sigues tu…

AGUSTÍ s’apropa a ROSA. AGUSTÍ: I la més simpàtica.

Entra AGUSTINA [dona d’uns huitanta anys amb els cabells cardats i vestida amb una falda negra i una brusa negra].

AGUSTÍ es torna a apropar a ROSA.

AGUSTINA: Bona ves… Agustí! Què portes posat?

AGUSTÍ: Mare, què fa per ací?

AGUSTÍ: I la més guapa.

AGUSTINA (molt afectada) : Ai mare, mireu-lo, mireu-lo.

ROSA: Va, ja està bé de dir animalades.

AGUSTÍ (somrient): Estic guapo o què?

AGUSTÍ: Aleshores, tens alguna informació del circ?

ROSA: Bona vesprada, Agustina.

ROSA: Alguna.

AGUSTINA: Ai mare, quina vergonya.

AGUSTÍ: Dona, i no has vingut a contar-m’ho.

ROSA: No he parat en tot el dia, tota l’estona atenent i atenent i atenent.

AGUSTINA es posa una mà a la boca i després es tapa els ulls amb les mans un moment.

AGUSTÍ: Et faràs d’or.

ROSA: Ja voldria jo, però la f ruita dona més disgustos que diners.

AGUSTINA: No puc, no puc. Diran a totarreu que l’alcalde va malvestit. I no els faltarà la raó. Què

AGUSTÍ: Això és veritat.

he fet jo, senyor meu, per a meréixer tot aquest patiment? No puc, no puc.

ROSA: I sols he pogut eixir un momentet molt xicotet.

AGUSTÍ: Mare, crec que està un poc alterada.

AGUSTÍ: I on has anat?

AGUSTINA: I com no vaig a estar-ho si no em dones més que disgustos? (A ROSA) Reina, que

ROSA: A veure a Carme la Moniatera. Però, perquè no he tingut més remei, era una emergència.

mirant al barjoles del meu f ill prou feina tenia i no t’he dit res. Com estàs?

AGUSTÍ: Ah, si? Què li passava?

ROSA: No es preocupe, Agustina, l’entenc perfectament.

ROSA: Agustí, no sigues xafarder.

AGUSTINA (enfadada i mirant AGUSTÍ): Mireu-lo, mireu-lo. No m’ho lleve del cap.

AGUSTÍ: I segur que heu pogut comentar una miqueta el tema del moment, veritat?

AGUSTÍ: Va, ja està bé, que em posaré a plorar.

ROSA: Quin tema?

AGUSTINA: Bon senyal seria, almenys sabria que tens sentit del ridícul. I es pot saber què fas en

AGUSTÍ: El del circ!

la botiga de la teua dona en compte d’estar en l’ajuntament? No et reelegiran si continues fent

ROSA: Mira, sols sé que han arribat fa pocs dies i que el director del circ està anant per les botigues i els

estes f igades, això segur.

carrers fent propaganda de la companyia.

AGUSTÍ: Crec que me’n vaig.

AGUSTÍ: Fent propaganda? I no ha pensat passar-se per l’ajuntament primer? No serà més important

AGUSTINA: No, queda’t i fes quelcom de prof it.

parlar amb l’alcalde primer?

ROSA: Justament li estava comentat al seu f ill el que sabia del circ.

ROSA: Home, si entra i et veu vestit amb la jaqueta eixa que et ve com deu sacs…

AGUSTINA: El circ! D’això mateixa volia parlar jo. El poble sencer està emocionat. Desvanit!

AGUSTÍ: Com? Si l’he agafada de casa.

ROSA: Que bé!

ROSA: De casa del veí l’hauràs agafada! Esta jaqueta no és teua.

AGUSTÍ: A mi encara no m’han dit res.

AGUSTINA: Doncs seràs l’últim, perquè han anat de casa en casa i de botiga en botiga

AGUSTÍ es lleva la jaqueta i la mira.

promocionant l’espectacle.

AGUSTÍ: Increïble.

AGUSTÍ: I qui tindrà la meua?

AGUSTINA: Increible! Així és com descriuen el circ, com ho sabies?

ROSA: Déu sabrà…

AGUSTÍ: Gràcies a ells segur que no.

ROSA: No sigues tan rancuniós, que no et para bé.

ROGER: Ja és la segona vegada que escolte eixa f rase hui.

AGUSTÍ: Bé, me’n vaig cap a l’ajuntament.

ROSA: Un poc de raó tindrà, llavors.

AGUSTINA: Ves, ves, a veure si han anat ara i no t’han pillat, xico. I si al f inal sí que tenen temps per a visitar-

ROGER: El cas és que, quan he tornat al circ amb els diners suf icients, no he vist ja al trapezista, sols he vist

te, demana una entrada per a la teua pobra mare.

al Monsieur arrastrant un sac que semblava pesar bastant.

AGUSTÍ (amb ironia): De seguida.

ROSA es porta la mà al pit.

AGUSTÍ surt de l’escena.

ROSA (asustada): Vols dir que…?

AGUSTINA (a ROSA): Aleshores, tot bé, reineta?

ROGER: Jo crec que sí.

ROSA: Tot de categoria. I vosté?

AGUSTINA: No vos sembla una mica exagerat?

AGUSTINA: Jo mentre el negoci et vaja bé, contenta, perquè si esperes que el meu f ill es jubile

ROGER: He anat a casa després d’això…

d’alcalde, ja pots oblidar-te de la idea.

AGUSTINA: Amb les entrades?

ROGER: Sí.

Segona escena

ROSA (a AGUSTINA, senyalant amb un gest a ROGER): No perd comba.

ROGER: Quan he arribat a casa he buscat en els diaris perquè he recordat una notícia que vaig veure fa

Entra ROGER, accelerat, amb un diari a la mà.

unes setmanes, parlava d’un circ que estava sent investigat perquè havia desaparegut el domador de les bestioles.

ROGER: Bona vesprada.

AGUSTINA: I creus que és el mateix circ?

ROSA: Roger! Dues vegades en un dia ens veiem.

ROGER: Li han canviat el nom, però al periòdic va publicar una foto de la carpa del circ… (mostra el periòdic)

AGUSTINA: Rei, et veig una mica acalorat.

i és la mateixa.

ROGER: El circ…el circ del que ens has parlat aquest matí és el mateix que va estar per la Safor fa un mes?

ROSA (escandalitzada): Mare meua, i ara què fem?

ROSA: Per la Safor? No sabria dir-te…

ROGER: Segons el periòdic, uns dies després de la desaparició, van trobar una carta del domador que deia

AGUSTINA: Jo sí que t’ho puc conf irmar, m’ho ha dit el mateix amo del circ, un tal Monsieur Grenoble,

que s’havia cansat de la vida de rodamon i s’havia mudat a l'Antàrtida per a intentar domar els pingüins.

quan l’he vist passejant pel poble.

ROSA: A l’Antàrtida? I tu això t’ho creus?

ROGER: I com era este Monsieur…el que siga?

ROGER: Sembla que fou suf icient perquè els agents encarregats de la investigació tancaren el cas.

AGUSTINA: Un home una mica extravagant… (pensativa) i amb un bigot com el d’aquell artista català tan

AGUSTINA: Quina barbaritat!

curiós, el Salvador Dalí.

ROSA: I ara què fem?

ROGER (en veu baixa): Aleshores és el mateix.

AGUSTINA: Nosaltres poc podem fer, sols intentar no ser els pròxims en un sac.

ROSA: I què passa si és el mateix? Ja has vist l’espectacle?

ROGER: Jo intentaré aconseguir més proves. Vos aniré informant. Fins ara.

ROGER: No, no és això… (nerviós) voràs… aquest matí quan he anat a comprar les entrades he vist al del

AGUSTINA: Adéu, Sherlock.

bigot discutir amb un dels trapezistes, cridaven molt i semblava que arribarien a les mans…

ROSA (pensativa): Adéu, Adéu.

AGUSTINA: I què ha passat f inalment?

ROGER: Me n’he hagut d’anar abans.

ROGER surt de l’escena.

ROSA: Xico, i això per què?

ROGER: Perquè em faltaven deu duros per a les entrades, que ma mare no m’ha donat prou diners aquest

AGUSTINA: M’encanta este poble, és impossible avorrir-se encara que ho intentes.

matí.

ROSA: Ja ho pot dir… la que ens espera!

AGUSTINA: I no podries haver agafat els duros de la teua cartera?

AGUSTINA: No pot ser pitjor que quan vam eixir a la televisió perquè el retor va pintar les portes

ROGER: Però ma mare m’havia dit que em convidava ella.

de l'església de rosa.

ROSA: Un home dret i fet que eres ja i encara anem així?

ROSA: Mare meua, el maldecap que ens van donar…

AGUSTINA: I damunt no t’has quedat per a veure com acabava la discussió. Quina barra que tens, Roger

AGUSTINA: Xica, doncs jo estava mel de romer!

Cremades!

ROSA: Clar, perquè hi va haver molt de xafardeig per a despatxar.

TERCER ACTE

Entra MONSIEUR GRENOBLE [home d’uns quaranta anys amb un bigot com el de Dalí i vestit amb una camisa blanca, un jupetí de flors, uns pantalons obscurs, un mocador lligat al coll i un barret roig].

L’escenari mostra la mateixa verduleria que al segon acte. ROSA pesa unes tomaques darrere de l’aparador i les posa en una bossa mentre CARME mira els paquets de papes que estan a l’estanteria.

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent italià): Buona sera, belle dame!

Primera escena

AGUSTINA (amb un somriure coneixedor): Però, a qui tenim per ací?

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent francés, a AGUSTINA): Ma chérie, (li agafa la mà a AGUSTINA) vengo de muy

ROSA: Açò ja ho tens.

lejos solo para verla a usted.

AGUSTINA: Segur que sí…

CARME s’apropa a l’aparador.

ROSA: Agustina, no sabia jo que tenies un affair!

AGUSTINA: Un affair? Un “a fer” feina l’enviaré jo.

CARME: Gràcies, a veure si així faig pastissets de tomaca.

ROSA (a MONSIEUR GRENOBLE): Passe, passe, vol un cafenet? Un suc de taronja? Una poma roja?

ROSA: Que bo! Si en fas, porta-me’n un, per favor, que són els meus preferits.

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent francés, a ROSA): No, merci, belle mademoiselle.

CARME: Això està fet.

ROSA: No vull que patisca de res.

ROSA: Que no se m’oblide, volia preguntar-te com va Roger.

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent francés): No sé si habrán oído ustedes, mis maravillosas damas, que un gran

CARME: Com va? M’ha regirat la casa sencera buscant més diaris.

circo ha llegado a estas tierras.

ROSA: Podria preguntar-li al Boina, que aquell té la casa plena de trastos, de segur que també té periòdics

ROSA: Home, per a no sentir-ho, tot el món parla d’això…

vells.

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent italià, emocionat): Mamma mia, veramente?

CARME: Li ho diré, però no sé si vull alimentar aquesta obsessió que li ha entrat.

AGUSTINA (extranyada): Veramente?

ROSA: Encara creu que és Sherlock Holmes?

MONSIEUR GRENOBLE: Eeem… (dubtant) Quiero decir… (amb accent francés) Quel plaisir!

CARME: “Roger Poirot” s’ha autodenominat, què et sembla? Diu que com el del circ vol fer-se el gavatxo, ell també.

MONSIEUR GRENOBLE es col·loca al centre de l’escenari i mira al públic. L’escenari enfosqueix excepte una llum que enfoca a MONSIEUR GRENOBLE.

Entra OLÍVIA.

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent francés, al PÚBLIC): Ha sido un camino duro, lleno de penurias y baches

OLÍVIA: T’has recordat de les olives?

intransitables, però nos hemos mantenido fuertes contra todo pronóstico. Y aquellos que no compartían nuestros ideales han sido eliminados poco a poco. Ya nada nos puede parar. Los que nos criticaban en el pasado, hoy se esconden porque “les jours de gloire son arrivés”. (alçant els braços) Y es que, sin ningún tipo de duda, podemos afirmar que hemos traído la magia, la alegría y la ilusión a esta tierra.

CARME rebusca en el moneder que té a la mà amb cara confosa.

OLÍVIA: Rosa, et queden olives?

ROSA: Ho sent, perla, ni una me’n queda.

MONSIEUR GRENOBLE es queda congelat uns instants fins que la llum torna a il·luminar l’escenari.

CARME: No sé on tinc el cap últimament.

ROSA: Per què dius això?

ROSA: A qui li parlava?

CARME: No ho sé, pensava que tenia més diners al moneder i no trobe el bitllet que busque.

AGUSTINA: Semblava que estigués fent un míting a les verdures per tal que el voten. Potser el meu f ill

ROSA: Te l’hauràs posat en alguna butxaca.

podria aprendre-hi.

CARME: Això o el Roger me l’ha agafat per a comprar més entrades al circ.

ROSA: Quin home més estrany.

ROSA: I per què faria això?

AGUSTINA: No haver-te casat amb ell, jo ja et vaig avisar.

ROSA: No, dona, em referia al “pseudogavatxo”.

OLÍVIA: Creu que ha de conèixer l’escena del crim de prop i ja ha anat dues vegades des que va presenciar aquella baralla l’altre dia.

ROSA: Foto i tot?

ROSA: Està deixant-se el sou allí o què?

AGUSTÍ (assentint): Foto i tot.

CARME: Pitjor, està deixant-se el meu, perquè diu que si ho paga del seu sou no li arriba per a pagar la moto.

ROSA agafa el periòdic de les mans d’OLÍVIA i mira la foto amb els ulls arropits.

ROSA: No m’ho puc creure!

OLÍVIA: Jo tampoc, sincerament.

ROSA: Necessite les ulleres per a veure-li bé la careta.

AGUSTÍ: Pren les meues.

Entra AGUSTINA. AGUSTÍ es lleva les ulleres i li les apropa a ROSA, però li cauen de la mà abans de donar-li-les.

AGUSTINA: Carme, m’acabe de trobar el teu f ill pel carrer i m’ha costat reconéixer-lo. Es troba bé?

OLÍVIA: No sabria què dir-li.

ROSA: Agustí, que estan acabades de comprar!

CARME: Olívia, no sigues mala.

AGUSTÍ: Perdona, perdona, encara tinc les mans suades dels nervis.

OLÍVIA: És la veritat.

CARME (a AGUSTINA): Està una mica emocionat.

AGUSTÍ arreplega les ulleres i ROSA se les posa. A continuació, ROSA torna a mirar el periòdic.

OLÍVIA: És una mica especial.

AGUSTINA: I ara dieu-me: què sabeu del xafardeig del moment? Alguna novetat?

ROSA: Pobret meu, sembla molt jove.

ROSA (a AGUSTINA): Quins dies més entretinguts està tenint, veritat?

AGUSTINA: Ben cert, ara ja no puc dir que este poble està mort… millor callaré perquè tampoc vull vaticinar

ROSA li torna el periòdic i les ulleres a AGUSTÍ.

jo que el monsieur es carregue a mig poble.

CARME: Ja s’ha carregat a mitja plantilla.

ROSA (a AGUSTÍ): Després recorda’m que et netege les ulleres, que tenen un pam de merda.

OLÍVIA: Això deia el Roger, que ha trobat retalls de diaris antics amb notícies de circs on també havien

AGUSTÍ: Rosa…

desaparegut alguns dels treballadors.

CARME: I ara què fem amb el gavatxo, si és un assassí, crec que haurem d’avisar les autoritats.

AGUSTINA: Però no seria el mateix circ, no?

OLÍVIA: Vindrà la televisió a entrevistar-nos?

CARME: El nom del circ va canviant, però Roger diu que en tots els incidents coincideix que el gerent del

AGUSTINA: Hauré de demanar torn en la perruqueria, aleshores.

circ és sempre un home amb nom de ciutat f rancesa: Paris, Nantes, Carcasonne, Orléans…

AGUSTÍ: Com a alcalde jo crec que…

AGUSTINA (es posa una mà al pit): Aleshores, és veritat? El gabatxo és un assassí?

ROSA (interrompent a AGUSTÍ): Tu res.

ROSA: És dif ícil de comprovar.

AGUSTÍ (a ROSA): Res?

AGUSTINA: Dona, aquest es diu Monsieur Grenoble.

AGUSTINA: Res de res.

ROSA: Però això no és suf icient per a acusar ningú.

Entra AGUSTÍ [vestit amb un vestit d’home de la seua talla] amb un periòdic a les mans.

Entra ROGER [vestit amb pantalons vaquers, una camisa, una gavardina i ulleres de sol] amb un periòdic a les mans.

AGUSTÍ: Tinc notícies, notícies molt importants!

ROGER: Han publicat la notícia! Tenim la foto del desaparegut!

AGUSTINA: Que per f i has trobat una jaqueta de la teua talla?

AGUSTÍ (a AGUSTINA): No, mare, no. Altra cosa més crucial.

ROGER mostra el periòdic.

AGUSTINA: Doncs, no ens faces esperar i conta’ns.

AGUSTÍ (mostrant el periòdic): Han publicat la notícia de la desaparició del trapezista.

CARME: Tant de rebombori per a açò?

OLÍVIA (agafant el periòdic): A veure?

ROGER (sorprés): Que no vos sembla important?

AGUSTÍ: Algun dels companys ha facilitat una fotograf ia del desaparegut i l’han inclosa a la notícia.

AGUSTÍ: Tard, Roger, arribes tard.

ROGER: Ja ho sabíeu?

ROSA surt de darrere del mostrador i s’apropa a OLÍVIA.

AGUSTÍ (ufanós): Què et penses, eh, que l’alcalde no sap fer la seua feina?

AGUSTINA: Res, res. Li he parlat ja del meu f ill? L’alcalde del poble!

AGUSTINA: Fill, massa bé tampoc la fas…

AGUSTÍ (donant-li la mà a MONSIEUR GRENOBLE): Agustí, molt de gust.

OLÍVIA: Hauríeu de montar-vos una agència d’investigadors entre els dos.

MONSIEUR GRENOBLE: ¿Igualmente?

ROGER: Tu creus?

OLÍVIA: Estic convençuda, potser resoldríeu, f ins i tot, el misteri d’Elx…

MONSIEUR GRENOBLE trau un mocador de la butxaca i es torca la mà.

ROGER: Olívia, no fas gràcia.

ROSA: Una miqueta sí que en fa.

AGUSTÍ: M’hauria agradat parlar abans amb vosté…

OLÍVIA (a ROGER): Veus? I lleva’t les ulleres de sol, que no t’enlluernaràs ací dins.

MONSIEUR GRENOBLE: He estado ocupado.

ROSA: Alguna cosa ens imaginem.

Entra MONSIEUR GRENOBLE.

MONSIEUR GRENOBLE (a ROSA): ¿Sí? ¿Qué se imaginan, si se puede tener el gusto de saber?

AGUSTINA: Res, res, coses de la meua nora.

MONSIEUR GRENOBLE: Cuanta gente en un sitio tan pequeño.

OLÍVIA (avançant per donar-li la mà a MONSIEUR GRENOBLE): Monsieur, encantada. Jo soc Olívia, cantant, actriu, qualsevol cosa que necessite per a l’espectacle.

TOTS miren a MONSIEUR GRENOBLE amb cara d’espant.

CARME (escandalitzada): Olívia!

ROSA (a CARME): Ja tardava ella a parlar…

ROSA (apropant-se a MONSIEUR GRENOBLE): Monsieur, cuánto tiempo sin verle!

ROGER es gira per a parlar amb CARME. ROGER es gira de manera disimulada i li dona l’esquena al grup mentre fa com que mira les verdures que hi ha a la tenda.

ROGER: És que no pot ser més embolicadora esta f illa teua.

CARME (a ROGER): No em faces parlar, t’ho demane per favor.

MONSIEUR (a AGUSTÍ, fent un gest al periòdic que té a les mans): Leyendo las noticias?

AGUSTÍ (nerviós): Sí, sí, sí… això mateix.

MONSIEUR GRENOBLE (a OLÍVIA): Me encantaría contar con una cantante entre mi maravilloso equipo. ¿Cual es su estilo de canto de preferencia?

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent francés): Puedo verlo?

OLÍVIA: Jo m’arranque amb qualsevol cosa: una buleria, una òpera, una albada…

AGUSTÍ: Açò? Açò és sols un diari vell de l'any passat.

AGUSTINA (al PÚBLIC): Clar, altra cosa és que ho cante bé…

ROSA (a MONSIEUR GRENOBLE, assentint amb un somriure forçat): Sí, de l'any passat.

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent francés, a OLÍVIA): Perfecto. Además, debe saber, querida Olívia, que en el circo

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent francés, desconfiat): Me había parecido otra cosa.

todos somos como una gran familia unida.

AGUSTINA (en veu baixa): La familia Manson!

AGUSTINA avança i es posa d’enfront de MONSIEUR GRENOBLE, donant-li l’esquena a AGUSTÍ, mentre li fa un gest amb la mà a aquest per darrere de l’esquena perquè amague el periòdic.

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent f rancés): Si quiere pasarse por allí, le presentaré a sus futuros compañeros.

CARME: Ni pensar-ho ni ensomiar-ho!

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent francés): Creo que no debe rechazar esta oportunidad a la ligera. Podría acarrear

AGUSTINA: Monsieur Grenoble, primer que res, com està? Com va l’espectacle? Han rebut moltes visites?

las consecuencias de esta decisión durante toda la vida, como un muerto a sus espaldas.

MONSIEUR GRENOBLE: Más de las que esperábamos… hay un joven que parece muy interesado en nuestro fabuloso

ROGER: D’això mateixa va l’assumpte.

espectáculo.

MONSIEUR GRENOBLE (a ROGER): Me resulta familiar su cara.

OLÍVIA: Mare, per què no? És la meua oportunitat per a brillar.

CARME es gira cap a ROGER i li pega un carxot.

CARME: Perquè no i punt!

CARME (en veu baixa, a ROGER): Què et vaig dir?

MONSIEUR GRENOBLE trau una targeta de la butxaca i li la dona a OLÍVIA.

AGUSTINA: Com m’alegre!

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent italià): Sì, per me è davvero emozionale.

AGUSTINA: Ja, m’imagine, ja, massa emocions juntes.

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent francés): ¿Qué quiere decir?

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent francés): Si-vous-plait, acepte mi tarjeta y llámeme cuando tenga un momento

TRAPEZISTA: Però sols vull saber si teniu olives, que no en trobe enlloc!

para hablar sobre su disponibilidad para trabajar con nosotros.

OLÍVIA: Merci o grazie, el que preferisca!

ROGER es gira per mirar al TRAPEZISTA i obri els ulls amb gest sorprés.

MONSIEUR GRENOBLE (amb accent italià): Ha sido un enorme piacere compartir questo tempo con todos ustedes.

ROGER: És impossible!

CARME: Què és impossible?

MONSIEUR GRENOBLE fa una reverència i surt de l’escena.

ROGER (senyalant a TRAPEZISTA): És ell!

AGUSTÍ: Qui?

Segona escena

ROGER: El trapezista!

AGUSTINA (mirant a TRAPEZISTA): Este xicot?

AGUSTINA: Quin romancer. Tres vegades que l’he vist, tres vegades que ha fet estes eixides apoteòsiques, com si estiguera en l’escenari encara.

ROGER agafa el periòdic i mostra la notícia de la desaparició.

ROSA: Quasi ens va fer una arenga militar l’altre dia.

CARME: Què dius?

ROGER: Mireu!

ROSA: Sí, sí, va vindre a la tenda i un poc més i es posa a plorar de l’emoció dient que ell i el seu circ estava portant l’alegria i la màgia al poble.

TOTS miren el periòdic, es giren per veure el TRAPEZISTA, miren de nou el periòdic i tornen a mirar el TRAPEZISTA.

AGUSTINA: I el drama, això també ho ha portat.

CARME: Doncs jo tinc el cos gelat, mai havia estat tan a prop d’un assassí.

ROSA: Com pot ser això?

ROSA: Amb quina sang més f reda ens ha contat que tots són una gran família al circ.

OLÍVIA: Sí que és màgic el circ, ressuscita morts i tot!

CARME (donant-li la mà a ROSA): Toca’m la mà, congelada com la d’un cadàver.

CARME: No digues això, que és pecat.

ROGER: Cadàver està el trapezista del circ.

AGUSTINA: Més pecat és el que fa el gavatxo!

AGUSTÍ: Haurà trobat a algú que el substituïsca?

ROGER: Silenci, que ens escoltarà!

CARME: De segur que sí. Algun bleda com la meua f illa…

ROSA (apropant-se al TRAPEZISTA): Escolta, rei, tu treballes en el circ?

OLÍVIA: Quan siga famosa voldràs que et convide a sopar!

TRAPEZISTA (a ROSA): Dona, vosté creu que aniria vestit així si no treballara allí?

CARME: Si treballes per al gabatxo, potser no arribes ni al tercer sopar en el circ.

ROSA: Jo ja m’ho espere tot dels joves de hui en dia…

ROGER (a CARME): Amb el que li agrada escodrinyar a la teua f illa, se la carrega a la primera.

AGUSTINA (al TRAPEZISTA): Però, pots respirar? Et veig un poc apretat amb eixes malletes que portes…

OLÍVIA: Mira que sou exagerats!

AGUSTÍ: Mare, no mire tant, que està casada.

CARME: Sols diem la veritat. I que ni se t’ocorrega cridar-li, que no me n’assabente jo, eh, que li ho diré a

AGUSTINA: I això que té a veure?

ton pare

ROGER (al TRAPEZISTA): Però…jo et vaig veure discutint i després… hauries d’estar mort!

OLÍVIA: Al pare, mentre el convide a sopar, estarà content.

TRAPEZISTA (despreocupat): L’única cosa que em sap greu és que aquesta vegada ningú s’ha desmaiat, sempre m’agrada quan la gent dona el màxim.

Entra TRAPEZISTA [jove d’uns trenta anys vestit amb unes calces ajustades de color taronja i una samarreta blanca amb el logotip de la discoteca Coco Loco] mentre LA RESTA continua parlant.

AGUSTINA: Què vols dir amb això? És que tens tu la mania de desaparèixer molt?

ROSA: I de fer que la gent es desmaie?

TRAPEZISTA: Sols si veiem que la gent del poble no s’anima a comprar entrades!

AGUSTÍ: El que sí que està clar és que hem de fer alguna cosa amb el circ.

ROSA: Haurem d’avisar les autoritats.

TRAPEZISTA es girà al PÚBLIC i pica un ullet.

AGUSTINA: I la televisió, que el torn amb la perruquera ja el tinc reservat!

TRAPEZISTA: Perdoneu, volia saber si…

Es tanca el teló.

NINGÚ mira al TRAPEZISTA.

Júlia Palomares

AGUSTINA (al TRAPEZISTA): Rei, estem una mica ocupats ara. Torna més tard.

Sainet presentat al concurs de Lletres Falleres i que opta al premi Bernat i Baldoví de la Junta Local Fallera de Sueca.

III.VI - LA VIRGUERIA DE PARLAR VALENCIÀ El fet de parlar la nostra llengua, la dels nostres pares, la dels nostres iaios, està convertint-se últimament en una autèntica virgueria, ja que l’administració ha anat relegant-la progressivament a un segon pla en detriment del castellà, que s’ha imposat com a llengua prioritària en documents o pàgines web of icials.

Aquest fet provoca un sentiment de llàstima i ràbia alhora, ja que estem perdent una de les majors virtuts que componen la identitat valenciana.

De vegades no parem atenció a aquest fet i a la repercussió que puga tindre. Amb estes accions, la llengua es mor a poc a poc de manera silenciosa i efectiva. I això ens porta a pensar en el perquè de la qüestió.

Quin territori és capaç d’arraconar una llengua que forma part dels seus trets identitaris? Per desgràcia, el nostre n’és un...

Com va dir el professor Sanchis Guarner, “una llengua no mor perquè no tinga nous parlants, mor si els qui la parlen deixen de parlar-la...”. I per algun punt es comença: a les institucions, per exemple, veure escrits en la nostra llengua o sentir algú parlar valencià és una autèntica peripècia. Això sí, tenim encara la sort que a molts pobles (com el nostre), el valencià perviu gràcies als parlants, que no l’hem deixada mai de banda. És més, se’ns faria molt estrany viure en un poble on el valencià no es parlara massa o gens. Podem dir, per tant, que formem part de la resistència.

La llengua ha de plantejar debats f ilològics o lingüístics i no s’ha de veure envoltada per polèmiques politíques i polititzades que no condueixen a cap lloc. Sols quan siguem capaços d’entendre açò (sobretot, els nostres governants), el valencià tindrà l’estatus que es mereix, el d’una llengua bonica i històrica que cal ser respectada, valorada i estimada.

LLORENÇ TALENS GARCIA

FALLA LA DULA 2026

121

IV - PERIPÈCIES Experiències dif ícils però, al mateix temps, resoltes de manera favorable per al protagonista.

Res és de bades en la vida.

Pel futur cadascú ha de lluitar.

Cada peripècia aconseguida serà motiu per celebrar.

IV.I - EL SENTIT DE LA VIDA

continuen sent eixe moment que ompli el sentit de la meua vida.

Com diria un gran filòsof, la vida és una pregunta complexa que es pot abordar des de diferents perspectives:

—Salvador! No em diga eixes coses, que em faràs plorar a mi també.

es podria definir com la qualitat que distingeix els éssers vius per la seua capacitat de creixement, reproducció i resposta als estímuls. Però també es podria entendre com el raonament que fa cada individu per crear les seues

—Jove! Tu només has de posar-hi ganes, esforç i molta dedicació, i veuràs com, any rere any, la teua vida tindrà

pròpies eleccions i responsabilitats.

més sentit. Un sentit que estarà unit a aquest casal i també a aquesta festa.

Cada persona busca uns moments per aconseguir donar-li sentit a la seua vida. Uns moments que els fa feliços,

Uf! No us podeu imaginar com va ser de bonica aquella escena. En aquell moment vaig comprendre els filòsofs

que ens carrega les piles per continuar endavant i buscar-li eixe sentit. Com per exemple, un simple café de

que donen la seua definició sobre què és la vida. Allí vaig entendre que cadascú busca la seua felicitat en un lloc

matí, veure un capvespre en la platja envoltat de la persona que estimes o riure a riallades amb els amics.

del món, amb unes persones o, simplement, en l’inici d’una festa.

Des de la meua experiència, he comprovat que per a aconseguir allò que realment vols, has de fer un gran esforç i no sempre s’aconsegueix. Però amb molta espenta i dedicació s’arriba a fer.

Després de passar unes falles com cal, amb despertades, cercaviles, xocolatades i alguna gota de pluja també… va arribar el dènou de març, l’últim dia de les festes josefines. Aquell any, per a mi, va ser un poc especial perquè

Cada persona busca uns moments per aconseguir donar sentit a la seua vida. Uns instants que la fan feliç,

vaig estar més pendent de la gent gran de la falla, eixa gent que, amb l’edat que tenien, feien peripècies per

que li carreguen les piles per continuar endavant i trobar eixe sentit. Com, per exemple, un simple café al matí,

aconseguir la seua meta: estar en cada moment al lloc que li corresponia i, amb molt d’esforç, tirar endavant el

contemplar un capvespre a la platja al costat de la persona que estimes o riure a riallades amb els amics.

que fora menester.

Des de la meua experiència, he comprovat que, per aconseguir allò que realment vols, cal fer un gran esforç i no sempre s’aconsegueix. Però amb molta espenta i dedicació, s’hi arriba. *** Un dia, asseguda en un banc de fusta davant del nostre casal, vaig poder entendre el perquè de l’esforç que

Si l’u de març ja va quedar marcat per a sempre, el dènou no havia de ser menys. El monument ja estava encés en flames, la gent aplaudia d’allò més emocionada perquè s’estava cremant, com sempre, perfecte. I en aquell moment tan màgic, un amic del meu Salvador li va dir unes paraules davant de la porta del casal.

feien tant els joves com els més vells. Un esforç que té com a finalitat compartir un somni. Un somni que els feia sentir feliços, però no sols a ells, sinó també a tota la gent que els envoltava.

– Salvador, un any més puc contar que he estat ací. Hui comença el meu nou any. Estem de celebració!

Aquell dia era un u de març, un dia en què tot torna al carrer: els ferros de l’envelat, les cadires, les taules, els

Només de sentir el mateix que havia dit el seu amic dies abans, no vaig poder resistir-me i dels meus ulls van

llums, l’arena del monument, la caseta dels refrescos… i mil coses més que fan falta per començar les falles

caure unes llàgrimes, llàgrimes de felicitat.

d’aquell any.

*** En tan sols dènou dies he pogut comprovar que gràcies a l’esforç i la il·lusió d’uns quants fallers joves i majors

Allí, davant de mi, una escena que mai oblidaré. Un dels més vells de la falla li deia a un mes jove:

han aconseguit arribar a la mateixa meta, donar l’alegria i la felicitat a tota la resta dels fallers de la seua falla.

Estem acabant el mes de febrer i així que, ja estic preparant-me per a celebrar un any més de vida!

—Saps? Hui estic de celebració.

El jove de seguida li va preguntar si era el seu aniversari, però no era això. Amb els ulls brillants, Salvador li va

Cadascun dels dos ha arribat a la seua meta en un moment diferent, però sempre amb la mateixa finalitat:

contar que tots els u de març, des de feia ja 43 anys, ell començava a comptar com si fora el primer dia de l’any.

aconseguir ser feliços envoltats de la gent que estimen.

Així que li va dir: En tan sols dènou dies he pogut comprovar que, gràcies a l’esforç i a la il·lusió d’uns quants fallers joves i majors, —Xavi, hui comença un nou any per a mi. Hui torne amb tota la meua il·lusió i amb ganes perquè les falles

han aconseguit arribar a la mateixa meta: donar alegria i felicitat a tota la resta dels fallers de la seua falla.

Estem acabant el mes de febrer, així que, ja estic preparant-me per a celebrar un any més de vida!

Laura Martínez Merenciano

FALLA LA DULA 2026

125

IV.II - NO SOM DE CRISTALL, SOM DE FERRO

El cel pareixia estar cansat d’aguantar tanta pluja dia rere dia. Les últimes gotes d’aigua es podien veure

fet de no haver experimentat això no vol dir que els joves ho tinguem fàcil. Vosaltres treballàveu molt, és

des de la f inestra del bar del poble. Allí veig el meu avi Juan, porta la jaqueta encara banyada de la pluja.

veritat, però sabíeu i teniu la certesa que si ho féieu bé, podíeu tindre una casa, una feina estable i inclús una vida més o menys segura. En canvi, nosaltres encara que estudiem, treballem i ens esforcem tot el que

—Hola, iaio, com estàs? —li vaig dir per saber com es trobava.

podem i més, no tenim res assegurat. Per a trobar una feina amb un sou mal pagat ens demanen tindre una experiència prèvia, però en cap lloc donen l’oportunitat a gent sense experiència perquè comence a

—Hola, Laia, estic bé, però ja veus… tot remullat! Aquest temps està desbaratat! —va dir amb to enfadat.

treballar, i així podem estar mesos o inclús anys buscant una feina que estarà mal pagada i amb la qual no

Abans, quan era jove, plovia de veres, però sabies el que podia passar. Ara, o no cau ni gota durant 4 mesos

aplegarem a f inal de mes. I després ens diuen que no ens podem queixar ni hi tenim dret…

o cau una DANA i s’inunda mitja comunitat, com va ocórrer fa uns mesos. El món s’ha tornat boig… bé,

L’avi va mirar al carrer sense saber què contestar-me i, aleshores, vaig continuar.

igual que vosaltres els joves!

—Perquè, avi, la precarietat no és només cobrar poc, és que hui en dia vivim amb la sensació que tot pot Vaig riure en sentir el que el meu avi estava dient perquè sempre que contava com eren les coses abans acabava dient alguna cosa sobre la meua generació.

caure en qualsevol moment. Que si et poses malalt, et fan fora de la feina o et pugen el sou del lloguer, t’afones… això si aconsegueixes una vivenda pròpia, perquè, clar, vosaltres teniu una casa d’ensomni i la

—Bé, avi, el món s’ha tornat imprevisible i complicat, però nosaltres els joves no…

podíeu pagar, però nosaltres per un pis d’una habitació ens demanen el que cobrem en un mes, i si tens la

L’avi va emetre un buf it i de seguida vaig saber que no li havia agradat el meu comentari.

sort de poder tindre una vivenda pròpia, possiblement estaràs més temps pagant-la que vivint bé. Veiem

—Vinga ja, Laia, no digues bajanades sobre vosaltres no sou imprevisibles o complicats, perquè sou una

com gent brillant, com per exemple metges, han de marxar a altres països per a poder trobar un futur, ja

altra història. Hui en dia, els joves teniu queixes i traumes, però en realitat no són més que contes i històries.

que ací es fa quasi impossible. I mentrestant, ens diuen que som uns mimats i que no sabem el que es

“Generació de cristall”, així vos anomenen… i tenen tota la raó, sou de cristall!. Vosaltres, els joves, no sabeu

patir de veritat…

ni sabreu mai què és passar fam, treballar al camp amb el sol de cara o posar-se en una cua per a recollir un simple tros de pa. Ara, amb qualsevol problema que teniu, sembla que aneu a trencar-vos i que va a

Vaig agafar aire, i amb la veu més serena que vaig poder, vaig continuar.

acabar-se el món!

—I com no, està la salut mental, perquè abans, quan tu eres jove, si algú estava trist o angoixat, li deien El vaig mirar amb serietat, perquè encara que estime molt el meu avi, quan parla sobre aquestes coses no em puc contindre perquè el que ell no entén és la ràbia que escolte quan ens diuen una cosa així, perquè

“ va que no és res, espavila!”. Ara sabem que això pot acabar matant gent, que una persona que un dia

a ell tot li sembla fàcil. Per a nosaltres, però, és tot el contrari i, com sempre, tracte que comprenga com és

està trista perquè necessita treball, acabar els estudis o trobar feina pot agafar una depressió i provocar

ser jove actualment, però sense l’esperança que arribe a entendre’m algun dia…

que eixa persona acabe llevant-se la vida. La gent pateix ansietat per assumptes que a la teua generació li resultaven d’allò més normal. Actualment, les dones encara sof rim del masclisme que es va arrossegant

—D’acord, avi, tens raó, potser no hem passat fam o no hem fet cua per a arreplegar un tros de pa, però el

des de la teua època, ja que en moltes feines els homes cobren més que les dones, Una feina que està vinculada a l’home, per norma general, no la pot fer una dona o no hauria de fer-la. Quan ací la terra

FALLA LA DULA 2026

127

que tant estimes estava afonada pel fang, els primers que vam eixir a ajudar vam ser la teua estimada “generació de cristall”. Ens va tindre igual embrutar-nos de fang per a ajudar el nostre poble, i si forem tant de cristall, ens haguérem quedat a casa sense fer res, però allí estàvem fent costat en tot el que vam poder. Vivim envoltats de notícies falses, de discursos que l’únic que ens transmeten són missatges d’odi, de pantalles que ens diuen què hem de pensar i com hem de sentir. Els joves que tu anomenes “generació de cristall” lluitem per una igualtat real, per uns drets que haurien d’estar garantits, però encara hem d’eixir al carrer a lluitar per defensar eixos drets. Però quan ho fem, sols ens diuen que som uns exagerats, però vosaltres no sabeu que és ser jove i pretendre tindre una vida pareguda a la vostra en els temps que corren, perquè ens és impossible tindre una vida semblant.

L’avi baixa la mirada… per primera vegada crec que ha entès com és ser jove a dia en l’actualitat.

—Potser no som de cristall— li vaig dir ja amb un lleuger somriure al rostre, per a saber que per primera vegada ho havia aconseguit. Potser som de vidre, transparents però resistents, potser ens trenquem, però ho fem per a protegir allò que tenim darrere. Som la generació que ha aprés a reconèixer el dolor i a no amagar-lo. Som la generació que planta cara a les injustícies, que ix al carrer per a defensar els drets de tothom. Que nosaltres no volem viure millor que vosaltres, perquè som conscients que no vivim en la mateixa època i no tenim les mateixes oportunitats, l’única cosa que demanem i desitgem és viure dignament, sense haver de justif icar-ho tot, sense haver de demanar permís per a poder viure amb tranquil·litat. Ens diuen “generació de cristall”, però potser som la generació que ha aprés a parlar les coses que vosaltres vos callàveu. No som dèbils, som valents. Defensem les injustícies, el nostre planeta, ens preocupem per la salut mental, per la igualtat, lluitem per un món millor per a tothom. No som una generació de cristall, sinó que som una generació d’acer!

A la taula es va estendre un silenci llarg. Però, de seguida, l’avi va començar a parlar després de tot el que li havia dit.

—Saps què, Laia? Després de tot el que has explicat, potser teniu més coratge i més valentia del que jo me pensava. No sou de cristall, sou del ferro més dur que hi ha!

Marta Isidoro

FALLA LA DULA 2026

129

IV.III - UN PAÍS EN L'AIRE

de destinar f ins al 90 % del seu salari per poder emancipar-se. Actualment, som el país de la Unió Europea

Durant les últimes dècades, el mercat de l’habitatge a Espanya es podria def inir com un gran número

familiar (INE).

d’equilibri al circ que hui en dia tots hem vist. És a dir, en pocs anys hem passat d’una bombolla immobiliària en què es construïa sense límits i amb preus ascendents dels habitatges a la caiguda produïda per la crisi.

Aquest assumpte el podríem descriure com l’actuació d’un acròbata aeri de primer nivell ja que els joves continuem buscant estabilitat en un país que sembla viure sempre suspés en l’aire i que pareix anar a colps de bombolles i crisis.

on els joves s’independitzen més tard. Només un 15-16 % dels joves d’entre 16 i 29 anys viuen fora de la llar Les causes que poden explicar aquest panorama tan complicat es viu hui a Espanya són diverses, però destaca la manca d’estabilitat. D’una banda, l’oferta d’habitatge és insuf icient. Es construeix molt menys que fa vint anys, especialment d’habitatge protegit o assequible, i això fa augmentar els preus del que hi ha disponible. De l’altra, la demanda no deixa de créixer, tant per part de la població local com d’inversors i compradors estrangers, que veuen en Espanya un destí atractiu i rendible. En algunes zones costaneres

A principis dels anys 2000, amb els governs de José María Aznar i de José Luís Rodríguez Zapatero, Espanya vivia un moment de gran expansió econòmica, en què hi havia diners per desbalaf iar. La construcció es va convertir en el seu principal motor: el preu del sòl augmentava cada mes el seu preu per metre quadrat, a més a més, tothom volia tindre una casa en propietat ja que era símbol d’èxit i de seguretat.

Així doncs, les grues formaven part del paisatge urbà i, f ins i tot, de paratges naturals. Tot semblava possible: es construïen milers d’habitatges nous, es comprava i es venia amb gran agilitat gràcies a la facilitat d’aconseguir préstecs bancaris, i la idea de llogar quasi desapareixia del pensament col·lectiu. Però podem dir que tot allò era un gran somni. Quan la bombolla immobiliària va esclatar el 2008, el colp va ser brutal. Famílies senceres van començar a ser desnonades de les seues cases a causa dels impagaments de les hipoteques; milers de pisos van quedar buits i en mans dels bancs, i el somni de tindre sostre propi es va convertir, per a molts, en una gran asf íxia.

i grans ciutats, la presència de capitals internacionals ha fet augmentar els preus f ins a límits inassolibles per a la població local.

A tot això s’hi suma la precarietat laboral: sous baixos i contractes temporals que dif iculten l’estalvi i l’accés a l’habitatge. A més, problemes com les okupacions i les inkiokupacions generen encara més incertesa i tensió social, ja que molts propietaris potencials decideixen no oferir habitatges de lloguer per la inseguretat i per la manca de lleis que els protegisquen.

La manca d’habitatge assequible no és només una qüestió econòmica, sinó també social i emocional, ja que, sense un espai propi, és dif ícil construir un projecte de vida estable. Mentre en altres països europeus s’impulsen polítiques públiques i iniciatives privades més actives, amb creació de parcs d'habitatge, ajudes directes i promoció d’habitatge social, a Espanya la inversió, tant pública com privada, continua sent molt inferior a la necessària. Es prometen moltes polítiques quan venen eleccions però després ens trobem en un país paralitzat i amb falta de majories parlamentàries per tal de legislar.

Amb la crisi, que es va anar agreujant amb els anys, la construcció d’habitatges va disminuir de manera dràstica i la posterior recuperació va ser molt lenta. Tot i això, amb el pas del temps, els preus van començar a créixer de nou: primer tímidament, amb una pausa provocada per la pandèmia de la COVID-19, i actualment tornen a pujar amb força. A hores d’ara, la situació torna a ser greu ja que el preu mitjà de compravenda d’habitatge a Espanya supera ja els 2.500 euros per metre quadrat, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. A Madrid, Barcelona o València, la xif ra és encara més alta, amb valors que fàcilment superen els 3.000 i 5.000 euros/m². Així i tot, continuem sent un país de propietaris en comparació a altres països europeus on triomfa el lloguer.

Mentrestant, hui en dia l’accés a la compra d’habitatges nous és ben dif ícil a causa de la inflació i de l’augment general del cost de la vida. Com a conseqüència, el mercat del lloguer també ha experimentat un fort increment, superant els 1.000 euros mensuals de cost mitjà. Amb aquests preus, molts joves haurien

Cal dir també que, segons dades recents, l’habitatge protegit no és cap panacea, ja que també ha experimentat un augment de preus, fet que el fa menys accessible per a qui més el necessita.

En def initiva, vivim en un país que s’ha acostumat a estar constantment penjat d’un f il, com els acròbates del circ. El fet de ser propietari s’ha convertit en un luxe i el lloguer, quasi inassolible. El resultat de tot açò és un país on la joventut veu el futur cada vegada més negre, és a dir, com una corda fluixa i que va trencant-se, on cada pas cap a la independència de la llar familiar exigeix un esforç immens i genera, de manera constant, una sensació d’inseguretat permanent.

La societat espanyola busca cada dia mantenir l’equilibri. No podem quedar-nos quiets ja que necessitem noves polítiques, més habitatge assequible, més protecció i, sobretot, més estabilitat. Actualment vivim en una societat que està penjada d’un f il, on constantment hem de fer peripècies. Potser ha arribat el moment de deixar de mirar cap a una altra banda i començar a construir.

Raül Jorge Almiñana

FALLA LA DULA 2026

131

IV.VI - “SOLEDAT”, DE VALERIA CASTRO,

Una vegada dalt del cèrcol estàs sola i estàs entregada al que fas, tot al voltant desapareix. En el moment

I LA MEUA EXPERIÈNCIA AMB EL CIRC

distracció pot signif icar una errada, una caiguda, una lesió… Però, al mateix temps, mai m’he sentit tan

d’executar la teua coreograf ia no pots estar pensant en una altra cosa que no siga la coreograf ia. Una acompanyada com quan entrene aeris. Les companyes ajuden a triar el vestuari, et donen idees per a la música, et sostenen a les primeres caigudes, f ins que pots fer-les sola. Les companyes et guien des de baix

L’any 2023, per tal d’eixir de la meua zona de confort sense haver d’abandonar la terreta altra vegada,

quan tu estàs dalt. Et canvien la mà o el subjecten el peu. Les companyes t’animen, et donen suport.

vaig decidir experimentar amb els aeris, una disciplina del circ. Després d’una recerca a Internet, vaig acabar al carrer Lluís Vives de Gandia. Des del f inestral,

I em pareix una increïble metàfora de la vida. Jo disf rute de la soledat. M'agrada.

ja es podia observar un espai de sostres alts amb dues àrees ben delimitades.

Disf rute de la meua independència i necessite els meus moments amb mi, per

En la primera zona, hi havia un pilar envoltat de teles i, del sostre de la segona,

cuidar-me, per conéixer-me.

penjaven diversos cèrcols. Entre les dues àrees, una zona verda amb pufs i

Però, al mateix temps, estic envoltada de gent que m’estima, gent que em subjecta,

sabaters. Dues parets indicaven el nom de l’espai: SPIRACLE.

gent que m’acompanya a les caigudes i gent que celebra les meues victòries. Amigues, família i companys de treball, gent sense la qual hui no seria jo.

Vaig començar la classe sense massa conf iança. No em veia capaç de poder pujar a una tela sense obrir-me el cap, trencar-me el turmell per tres o quatre

El circ em van portar gent en un moment en què no sabia que la necessitava. Em va

llocs diferents o acabar amb un muscle dislocat.

donar amigues. El circ m’ha mostrat que soc capaç d’aconseguir coses aparentment impossibles, m’ha ensenyat a no odiar tant el meu cos, a tindre-li més respecte, a

El meu primer contacte amb els aeris va ser a les teles aèries, però el destí

donar-li les gràcies. Els aeris m’han ensenyat a volar. I Spiracle i la seua gent m’ha

va acabar portant-me al cèrcol aeri, un tros d’acer en forma de cèrcol que et

ensenyat que, tot i que la soledat està bé i pot ser necessària, si t’envoltes de la gent

deixa uns blaus molt elegants per lluir a l’estiu. Fer cabrioles dalt un element

correcta, avances molt més ràpid.

rígid penjat del sostre… què podia eixir malament? Àngels Chofre Em vaig enamorar. Esperava cada dilluns i dimecres com una xiqueta espera els regals de Nadal. Si el dia havia anat malament, no passava res: a les 19:30 h entraria a Spiracle i, durant una hora i quart, els problemes desapareixerien.

Si el dia havia anat bé, a les 19:30h, milloraria.

Jo no coneixia ningú, però tampoc feia falta. La gent era amable, no importava que elles feren la f igura que a tu et costava 45 minuts a traure, en 5 segons.

Quan tu la treies, les companyes aplaudien, cridaven i et felicitaven com si hagueres acabat de publicar una novel·la. Eixos moments ho valien tot. Ho valen tot.

Una vegada estàs davant de l’element aeri, el món exterior desapareix. No sé si pel magníf ic ambient o perquè, si et descuides, pots quedar-te sense dents, però davant un element aeri, la teua ment sols pot estar en un lloc: el present.

No hi ha cap mal que el cèrcol o la tela no et facen oblidar.

Després d’aquesta introducció, pot resultar estrany que el títol parle de la soledat. La raó és que aquest és el títol de la cançó que vaig elegir per a la meua segona actuació. Jo, que perd el ritme fent palmes. Jo, que no soc capaç de baixar una vorera sense entropessar. Doncs sí, jo.

I per què aquesta cançó? Perquè era lenta. Jo necessite el meu temps per poder respirar i pensar-me el següent pas. Era perfecta. I per la lletra. També era perfecta.

IV.III - UNA MIRADA A L'INTERIOR DE LA CARPA DEL CIRC Quan la gent pensa en un circ, es forma a la ment la imatge d’una carpa multicolor, un pallasso conduint

projecte d’aquestes característiques a pensar com fer-ho possible”. Amb poques hores dormides, moltes

una bicicleta minúscula o un trapezista amb un espectacular vestit de purpurina.

de formació, esforç i entrega, al setembre de 2021 Spiracle va obrir les seues portes, i Lucia i Marta, tot el

Però què et trobes quan fas zoom, quan amplies la imatge? Què hi ha darrere la carpa de colors? Què

seu cor. Els valors que es pretenen fomentar en aquest espai són l’autoestima, la conf iança i l’agraïment al

trobes quan poses noms i dones veu a la gent que es dedica al circ?

cos. “Anem a compartir i no a competir”. Cada classe està marcada pel suport mutu: les alumnes s’ajuden

A

Gandia,

darrere

una

porteta

verda

les unes a les altres i es creen boniques

emmarcada amb el rètol “Spiracle”, podem

relacions entre elles, f ins i tot, entre alumnes

acostar-nos un poc més al circ.

de diferents disciplines. “És una de les parts més gratif icants d’aquesta feina”.

Lucia i Marta són dos enamorades dels aeris i del circ, a les quals la seua part artística els

Entre tota la gent, sempre amb un somriure,

va guanyar la batalla a la seua part científ ica.

sempre

Lucia,

doctorada

en

biotecnologia,

disposada

a

explicar

qualsevol

va

exercici, a ajudar i a encoratjar, trobem

descobrir els aeris a la Xina i, açò no m’ho

Maria. Pareix que no li suposa cap esforç

ha conf irmat, però crec que va ser amor a

moure’s entre qualsevol element, però tot

primera vista. Ella va ser la persona que

té una explicació: Maria és artista de circ. No

va conduir Marta, enginyera de disseny

havia tingut mai la sort de trobar-me cara a

industrial, cap a este món. No necessites molt

cara amb una artista de circ i les preguntes

de temps per adonar-te que el circ sempre

van començar a acumular-se a la meua

ha viscut dins d’elles. La seua forma de volar

ment. Com es viu sent artista de circ? Jo vull

i dominar les teles i el cèrcol és hipnòtica,

saber-ho TOT.

natural, innata. Elles són les creadores de Spiracle, un lloc regit pels somriures, la

Primer m’explica que hi ha molts tipus de

companyonia, l’esforç i l’autosuperació.

circ: el clàssic, el contemporani, el circ de carrer, el social, el corporatiu… Per no avorrir,

Spiracle va sorgir al setembre de 2021. Lucia

explique els dos primers: el circ clàssic i el

ja havia coquetejat amb la idea de crear una

contemporani. Em conta Maria que el circ

escola de circ, i a Marta no acabava d’omplir-

clàssic és aquell que ens ve a la ment quan es

li això de passar-se hores asseguda en una

parla de circ. És el circ de dins la carpa, un circ

cadira. I entre cafés, xarrades i entrenaments,

que pretén entretindre i divertir, que busca

“va eixir el comboiet”. “Vàrem passar de

trucs complicats i visualment bonics. Un circ

pensar si era possible dur endavant un

purament estètic que enamora amb els llums, els

aconseguir els reptes. Superar totes les dif icultats

decorats graciosos, les vestimentes espectaculars i

i contratemps i arribar a crear una seqüència

les coreograf ies impossibles. Al circ contemporani,

creativa o aconseguir un truc. No tinc paraules per

en canvi, l’artista utilitza l’escenari per expressar-

explicar el que se sent en estar dalt d’un escenari

se. Intenta fer reflexionar el seu públic, contar una

fent el que una verdaderament estima.

història, una idea o un sentiment. Al seu número, l’artista busca empatitzar amb el públic i que el

És com una connexió absoluta amb tu mateixa, és

públic empatitze amb ell.

estar en el moment al 100%”.

Maria va estudiar Ciències de l’Activitat Física i

Maria treballa en una agència d’actes a Mallorca,

l’Esport. El seu primer contacte amb el món del

d’abril a octubre. Sobretot es dedica a espectacles

circ va ser al Brasil, durant un Erasmus, amb les

en hotels: “gràcies a aquesta modalitat puc

acrobàcies aèries. I a l’últim any de carrera va

dedicar-me a l’escenari, que és el que a mi

descobrir el circ contemporani. En acabar els seus

m’agrada, i estalviar-me la part de gestió”. Entrena

estudis, va apostar per dedicar-se a allò que la feia

un mínim de dos hores al dia i, entre les disciplines,

feliç: el circ. Va cursar dos anys de circ a “La Escuela

no sols està la tela aèria (el seu element), també

de Circo Carampa”, a Madrid, i a aquests dos anys

entrena força, flexibilitat, ioga, malabars… Es

els va seguir una llarga trajectòria de formacions.

reinventa

Van ser anys durs f ísicament i emocional amb

coses noves sense oblidar les que ja sé”. És molt

moltes caigudes, lesions, f rustracions… però Maria

complicat calcular el temps que dedica a preparar

va descobrir la seua passió. “A la f i estava fent allò

una actuació. Ser artista i preparar un espectacle

que jo havia estat buscant: entregar-me a allò

comporta molt de temps, esforç, investigació…

que vertaderament m’apassionava”. Així i tot, una

El temps que du el procés creatiu depén de

passió és egoista i, com diu Maria, “les passions

l’experiència de l’artista, que ha d’elegir la música,

ho volen tot de tu. Hi ha vegades que t’entregues

la idea que vol expressar o, si pel contrari, sols vol

tant que pots arribar a perdre’t a tu mateixa. Vaig

divertir. Ha de fer seues les transicions i els trucs,

arribar a un punt en què no sabia qui era jo sense

buscar un moviment orgànic que quede bonic i

el circ”.

elegant, i sempre millorar la tècnica d’execució.

Maria recorda aquesta època com un període

No és molt diferent del que han de passar Marta

dur en què va haver de retrobar-se. Però ningú

i Lucia per preparar les seues classes. Darrere

no es dedicaria al circ si la satisfacció que et

de cada lliçó hi ha molt de temps invertit a

proporciona no superara de llarg la dif icultat que

pensar seqüències i com explicar-les. Hores

suposa. “El més gratif icant d’aquesta professió és

d’entrenament per comprovar que la idea és

constantment:

“intente

aprendre

FALLA LA DULA 2026

137

plausible, per poder adquirir una tècnica perfecta i així poder mostrar-la a les alumnes. Investigació de

un art en tota regla. Un art que requereix disciplina, creativitat i passió, a més de valentia. Ara, el públic té

noves f igures i transicions. S’han de mantindre en forma i estar en formació constant perquè no és possible

l’oportunitat de veure el circ amb una nova mirada, la mirada de qui respecta la bellesa i la dedicació que

explicar els aeris únicament amb teoria: la visualització de la f igura és molt més útil.

cada artista de circ posa en cada acrobàcia. Ara té l’oportunitat de veure la màgia que s’amaga darrere de

Actualment, les prioritats de Maria han canviat. Fa uns mesos una vida va començar a desenvolupar-se

cada somriure, de cada salt i de cada equilibri.

al seu interior i, com hem comentat, les passions són egoistes i ho volen tot de tu. En aquests moments, Maria està plenament entregada al seu bebé i necessita un treball que li permeta estar present durant la vida de la seua f illa. “Abans, el meu objectiu era viure de la meua passió i ara mateix done més importància a l’estabilitat. La vida m’ha canviat i les meues prioritats també”. Li ha sigut impossible compaginar la seua feina amb l’embaràs ja que, pujar a les teles i donar el millor, era perillós per a ella i per a la xiqueta. I la conciliació amb una feina nocturna que et demana tant de tu durant els mesos de temporada és molt complicada. Però seria impossible pensar que una persona que disf ruta tant del circ i parla amb tanta estima de la seua passió deixe per complet de practicar aquesta disciplina. Encara que reduïsca el seu temps d’entrenament, que ja no es dedique a fer composicions per a espectacles i ja no es guanye la vida dalt d’una tela, estic completament segura que el circ continuarà formant part de la seua vida, encara que aquesta vegada relegat a un segon pla.

Lucia també ha passat per un embaràs i també li pregunte per la seua experiència. En el seu cas, l’horari de Spiracle i l’ajuda externa li han permés una conciliació menys complicada, però no fàcil. Explica que el més dur durant tot el procés d’embaràs i postpart ha sigut l’esgotament f ísic. El cansament que caracteritza estar creant una vida és dif ícil de compaginar amb una disciplina tan exigent com són els aeris. “Després de l’embaràs necessites un temps perquè el teu cos torne a la normalitat, per tornar a tindre la força d’abans, i de vegades pot resultar f rustrant voler fer algunes coses i veure com el teu cos no respon”.

El circ és una disciplina dura però capaç d’enamorar molta gent. No hi ha edat per començar, i Spiracle ho demostra: des de xiquetes de huit anys, passant per totes les edats intermèdies, f ins a arribar a dones de quasi seixanta anys. Sí, quasi seixanta. Cada persona amb el seu nivell, però compartint un mateix espai, compartint moments i aprenent les unes de les altres. El circ és capaç d’unir molta gent, de mitigar inseguretats. No és necessari pujar a un escenari per disf rutar de la màgia del circ: sols t’has d’atrevir a practicar-lo.

Com tota forma d’art, el circ roman sovint subestimat. És dif ícil que la gent prenga consciència del temps i l’esforç que un artista de circ inverteix a perfeccionar i dominar les seues tècniques, tant siga per preparar un número com unes classes. Darrere de Spiracle hi ha molt de temps de gestió, de reflexió, d’entrenament… intentar fer unes classes divertides, que suposen un repte però que no f rustren de més. Adaptar exercicis a diferents nivells, diferents cossos. Reinventar-te per no avorrir, però fer-ho de forma lenta per no cansar.

Darrere els espectacles de Maria hi ha tot un procés creatiu que implica generar la idea que vol mostrar, preparar l’escenograf ia, la música, l’edició, hores i hores d’entrenament, tant de força com a l’element, per naturalitzar tots els moviments. I el màrqueting… vendre’t: no molt car, perquè la gent no et compra, però tampoc molt barat ja que no pots inf ravalorar el teu temps i la teua habilitat, que tant d’esforç t’ha costat.

Aquest és un gran any per al circ perquè és el primer any que el circ apareix en els estatuts d’art d’Espanya.

El circ ha aconseguit el reconeixement que durant tant de temps se li havia negat i és, per f i, considerat

Àngels Chofre

IV.VI - PALLASSO QUE AGONITZA La mort d’un pallasso no és cap somriure, per molt que haja fet el mort a la pista tantes vegades. Un

cap al vàter. Caminant exageradament, ànec desmesurat, hiperbòlic, vaig eixir de l’escenari. Tothom volia

pallasso agonitza únicament quan el circ mor. Analitzem com naix, com es forma i com mor. Un pallasso

saludar-me i cridaven: «Pato és el millor!». Primera actuació.

naix o es fa? Aquesta és la qüestió. Com deia el poeta: «Per a morir necessitem nàixer, i no som mai un

El professor em va preguntar si m’agradava el que havia fet. Em va mostrar un f ragment de Charlie Rivel

plor, sinó un somriure f i que es dispersa... ». En aquest cas, a les butaques plenes de somriures, sota una

amb una cadira i sense parlar. Em va dir que era mim. A Sueca feien un festival internacional de mim i, si

carpa, en directe, clar.

volia, m’acompanyava. «Si fas mim pots actuar per tot el món», em digué. Em veia possibilitats de professió.

Un mestre d’escola que descobria les meues potencialitats. Vaig estudiar tots els vídeos de Charlie Rivel, la

Estava predestinat a ser un pallasso ja des del naixement. Només eixir al món, observaren que aixecava

seua vida, tan interessant, excepte quan va treballar per als nazis. Vinga estudiar música i mim: les meues

més la cella esquerra que la dreta, com si la tingués pintada. Tenia una cara f ina, pàl·lida, de pallasso

assignatures de prof it.

blanc, amb un granet roig a la punta del nas. Les orelles, grans i morades, separades del cap: un Dumbo de circ. En veure’m, la comare Espe esclatà: «Que graciós, un còmic preciós!». Faltava molt per tindre eixa

Començava Pato, el pallasso natural, autodidacta i a la banda municipal, a estudiar.

professió al DNI. No hi posen pallasso, sinó còmic. El ginecòleg: «Damunt ha nascut el Dia Mundial de

El primer èxit: al festival de la Falla la Dula. Vestit amb una camisa llarguíssima, amb la cara blanca, pantalons

l’Alegria. Avui és 20 de març». Va fer riure tot el món, f ins i tot ma mare, que recordava com encara estaven

negres molt amples que, amb els meus moviments, semblaven una faldeta. Una pandereta a la mà dreta

veient cremar la Falla la Dula quan va començar a trencar aigües. Havia nascut un pallasso. Ella mateixa

i una cadira a l’esquerra. Amb els sons de cuac-cuac-cuac, barrejava alegria i dolor als gestos. La meua

m’ho ha contat moltes vegades.

imatge predominava: cella i orelles. Amb moviments lents, mirant el públic, alçant la cella, movent les

Però un pallasso es fa. El nom era normal: Paco Tomàs. El que no era normal era com caminava de major,

orelles, cada gest era una rialla. Vaig aguantar un quart d’hora amb el públic a la butxaca. El clímax arribà

balancejant-me d’un costat a l’altre. Si anava acompanyat, acabava xocant amb el meu company amb el

quan la cadira em caigué damunt. El públic faller, acostumat a ovacionar les errades per animar, s’alçà de

muscle. Digne per a ballar claqué.

les cadires amb un «bravo» que em convertiren en professional. La meua falla, grans receptors com mai.

Em cridaren a festes d’aniversari, a commemoracions esportives, falleres i, f ins i tot, a presentacions de

A l’escola, en dir ràpid la primera síl·laba del nom junt amb el cognom —Pa-to, To-màs— ja tenia el malnom:

productes comercials. Ací va ser el salt.

Pato, pel meu caminar, clar. Em feia gràcia “Pato”, i feia gràcia als altres. Total, alçava la cella, movia les orelles com ningú, i semblava que el granet del nas es tornava més roig.

Seguia estudiant l’església patòlica de Leo Bassi: un culte a un famós ànec de goma groc. A la seua parròquia, a Lavapiés, Madrid, coneguda com el Paticano, em feren participar en aquella missa d’humor.

Un dia em demanaren si era prou atrevit per a pintar-me la cara amb clarió. Estava de vampir en pleniluni:

Feien també casaments i batejos. No era el meu estil, però em vaig quedar amb la idea que la camisa llarga

Pato, cella, orelles, granet i clarió, amb un somriure obert en tot moment. Quan arribava a casa, sempre em

havia de ser groga i amb les paraules de Leo Bassi: «Una vegada vaig arribar a un local on només s’havia

demanaven que em netejara la cara: «No faces el pallasso, Paco». Jo contestava: «Pato». Els molestava i jo

venut una entrada. Em preguntaren si volia suspendre l’actuació. Vaig dir que no. En acabar, em digueren

replicava: «Tinc millor nom que molts: Sordo, Calvo, Gordo, Meló, Xaparro, Capdevila, Malet, Llop… Jo, Pato».

que havia estat una de les millors actuacions de la meua vida». Per tant, ja no em preocuparia mai més

Tenia un nom que no era of ici, ni esperava benef ici.

del públic, sinó de la meua actuació, que cada vegada havia de ser millor. Em va recordar que mai estem sols: sempre tenim la nostra companyia, que és el millor. Des de la falla f ins a Lavapiés, i cap al circ. Era el

L’of ici va començar al festival de f i de curs. Vaig intentar pujar a una cadira i vaig caure, sense fer-me mal.

Pallasso Pato. Tot i anar de blanc, era auster. Ara ho conte...

Les rialles van ser tronadores. En sentir-les, ho vaig repetir i encara més rialles. Quan ho vaig tornar a fer, abans que esclataren, vaig alçar una mà per demanar silenci: «Ja sé el que aneu a fer: riure». Anaven a bacs,

Vaig entrar a un circ estable de Madrid gràcies a La Ciudad de los Muchachos, que m’havien vist

els queien les llàgrimes de tant riure. Fins i tot alguns s’agafaven la panxa mentre veien els altres córrer

a Patolàndia, ha, ha, ha. Les meues actuacions acabaven amb els ulls rojos de tant plorar de rialles el

FALLA LA DULA 2026

141

públic. Alguns s’alçaven amb dolor d’estómac i de

Al circ Knie de Suïssa, un dels més antics d’Europa,

acabà treballant al Cirque du Soleil. Ens agradava

galta com mai. Sabia com ningú contar acudits

havien anat deixant d’actuar animals, i això ho

l’Apple Circus: era una carpa menuda, amb el

gestuals, com aquell: «D’on venen els hàmsters?

notaven els domadors. Allí vaig treballar amb

públic molt a prop, i canviàvem de lloc molt

D’Hamsterdam». Intenteu-ho: ratolí, fer

voltes…

Grock. Era un còmic genial, musicalment brillant,

ràpidament. A la gent del circ ens agradava eixa

però, Amsterdam? Ja podia participar per tot el

amb les seues aportacions a l’humor absurd. Com

dinàmica.

món. I així va ser: contractes i més contractes. La

que tocava molts instruments —jo només el saxo i

Ara explicaré la meua aventura amb els germans

vida d’abans canviava. Quan tornaria a veure els

la pandereta, que mai havia deixat—, compartíem

Fratelli de França: Paul, François i Albert. Explicaré

fallers de la Dula? El Pallasso Pato canviava de

com ningú aquell humor visual. Estiguérem per

també com eren els pallassos blancs i els august.

circs, f ins i tot de continents.

totes les capitals europees amb estàncies llargues

El pallasso blanc representa l’autoritarisme, la

Tenia diners. Passava molt de temps davant d’un

de tres a sis mesos, actuant sempre.

serietat, les normes convencionals i l’elegància,

espill preparant les actuacions en la magníf ica

en contrapunt amb l’august. L’august és el que

caravana que tenia. En el temps lliure anava a

També vaig treballar al gran The Moscow State

ens agrada: el despistat, que en tot moment

comprar. La felicitat, com els joves d’ara, era entrar

Circus. Els millors en forma f ísica, immillorables,

desconeix com es fan les coses; el bromista,

a les tendes i actuar. Llegia llibres com Opinions

i alhora disciplinats. Allí semblava estar a l’exèrcit.

sempre pensant malifetes, de normal benèvoles,

d’un pallasso, de Heinrich Böll. El seu protagonista,

Predominaven les acrobàcies, els funambulistes,

però que fan enfadar el pallasso blanc. A més, és

Hans Schnier, havia anat a mal borràs, i la seua

els gimnastes i els trapezistes d’aquella tradició de

pocatraça fent les coses, però sempre entranyable,

dona, Mari, l’havia deixat per un altre. D’ací la

f inals del segle XIX. Molta disciplina i estat f ísic. Em

bondadós, amic del públic. Per acabar, estava el

llàgrima pintada al rostre que alguns pallassos

va vindre molt bé. Em feren estimar l’òpera en un

contraaugust, el mediador entre els dos.

duen per a provocar pena. Però Pato no tenia Mari,

gran moment. En cada concert de gira americana

només nostàlgia dels amics, de la cassalla i de la

parlàvem dels cantants i, si podíem, pels horaris,

Ho veurem millor amb la troupe dels Pallassos

partida de truc.

ens hi acostàvem. Però l’alegria era el gran

de la tele. Vingueren de Cuba i es feren amb la

Només havia jugat a Buenos Aires, on juguen com

Oleg Popov. Compartírem algunes actuacions

televisió de tota la península i de Llatinoamèrica.

al carrer Calvari de Tavernes i també havia tastat

i aprenguí de la seua innocència, del seu posat

Per edats: Gabi, nascut a Madrid, el major i

aquella beguda semblant a la cassalla que fan a

poètic: prendre una flor i olorar-la podien ser dos

pallasso blanc. Fofó, nascut a Cuba, l’august, tan

Turquia, el raki. Istanbul semblava el bar Rata en la

minuts de glòria, un estil emocional com ningú. El

entranyable amb el seu «¿Cómo están ustedes?».

seua bona època. Tenia nostàlgia de tornar, encara

seu famós barret de palla i el cabell despentinat.

Miliki, també nascut a Cuba, era un gran músic i

que es trobava en ple èxit professional. Allò de la

Com Charlie, els més majors actuant. A Nord-

feia de contraaugust. La troupe es va fer amb la

llàgrima: els circs ja no eren el mateix, anaven a

amèrica les temporades eren molt més llargues:

televisió i deixaren el circ, tot i que l’estimaven

grans ciutats i s’hi quedaven temporades molt

venia molta gent de tot l’estat on actuàvem. Més

molt. Venien del iaio pallasso i també del pare, el

llargues.

curtes eren a Mèxic, Argentina, Brasil, etc.

famós Emig. Ai, la tele… No veure el públic, perdre el directe, no moure’t com al circ. Funcionaris glaçats.

Tots ells conegueren les falles, les de Tavernes, clar.

Sabien què signif icava la Dula i em deien: «Quan ens trauràs a pasturar?» Sabien com les vivíem i la meua nostàlgia.

Estant a Berlín, em vaig escapar a falles. No torní al circ. Ací, al poble, al carrer del doctor Fleming, enf ront del mercat, em quedí fent de perruquer.

Tenia traça, ganes i un ambient selecte amb les dones. Primer venien a saludar-me, però tornaven pel bon treball que havia fet després de tants anys d’aprenentatge. Havia ajudat moltes artistes, com a perruquer. Ara mate la guspira, les ganes, el cuquet, actuant davant l’espill de ma casa.

I no cal que em pinte una llàgrima: em cau.

Agonitza el pallasso, el Pato. La gent em diu Paco. I quan m’ho diuen, cau una altra llàgrima a dins. Sí, eixe u per cent d’aigua i noranta-nou de sentiment.

Vaig nàixer, vaig aprendre, vaig actuar i vaig deixar de ser...

I al Big Apple Circus dels Estats Units. Allí vaig coincidir amb el gran pallasso blanc i august

Al Pallasso Pato mai no li notareu la tristor.

alhora, David Larible.

Si em dieu Pato, oblidaré la tecnologia i la

Combinava acrobàcies i cant, i sempre estava

despersonalització.

pendent de com reaccionava el públic per a adaptar el repertori a les seues reaccions. Per això

Jaume Talens

FALLA LA DULA 2026

143

IV.VII - MALABARS PER A UNA VIDA DIGNA “Aquesta és la generació de cristall” o “aquesta és la generació més preparada de totes”. A algú li sonen estes paraules? Sí, efectivament, són les d’una persona adulta que lloa o es queixa massa de les noves generacions. Tots opinen i pensen, però ningú es pregunta què estaran sentint eixos joves inexperts en la vida laboral quan han de començar a fer-se un lloc…

En esta societat tots volen que els joves treballen, però es busca gent amb experiència… i quina experiència tindrà un nen de 20 anys que busca alguna empresa que li done una primera oportunitat? Quantes peripècies haurà de fer la joventut actual per a tindre un bon treball, un bon salari i una vida digna? Ningú parla de la precarietat laboral a la qual estan sotmesos?

Doncs aquesta és la història de Tonet, un jove de 20 anys desesperat per trobar una feina que el faça complir els seus somnis. Vol començar a estalviar per a poder independitzar-se i, a més, vol intentar fer-se un lloc en alguna empresa important, però també sap que ha de treballar molt i haurà de fer moltes peripècies per a poder arribar a ser algú en el món laboral.

Tonet s’alça, s’arregla amb la seua millor vestimenta i s’encamina cap a una de les mil entrevistes que ha de fer esta setmana. Va nerviós i mentre pensa què dirà, com ho dirà, què farà per a impressionar i donar bona imatge, etc. És optimista perquè, per f i, aquesta serà la bona. No obstant això, la reunió acaba de la mateixa manera que les anteriors: “el teu currículum és molt complet, però hi ha un problema, no tens experiència.

Et tenim en compte per si et necessitàrem…”.

Tonet arriba a casa, on els seus pares, emocionats, li pregunten pel treball, però els diu la mateixa cosa de sempre: “ha anat malament. Volen joves, cares noves, però amb experiència…”.

Al cap d’uns dies, a Tonet li telefonen. Tanta recerca i tantes entrevistes han donat el seu f ruit: ha trobat feina (o això creu)! L’empresa que li va dir que el tindrien en compte, f inalment ha decidit donar-li la seua primera oportunitat. Farà una setmana de prova remunerada a 296 euros, i, en cas que l’agafen, cobrarà 1.100 euros al mes, que es quedaran en 930, més o menys. Ell sap que amb això no té per a res, però és l’única opció, i recorda allò que li diu i li repeteix constantment el seu entorn: “et servirà per a fer currículum i guanyar experiència. Per alguna cosa has de començar…”.

Tonet f inalment accepta la oferta. Pensa que potser en algun moment l’ascendiran i, a poc a poc, podrà estalviar i complir el seu objectiu d’independitzar-se i tindre la vida que somnia. Quin optimisme! Al cap i a la f i, ell sap que un jove actual, tal com un acròbata, s’ho ha de treballar, ha de fer moltes peripècies i ha d’arriscar-se per a aconseguir la vida digna que desitja.

Ainhoa Sala Servà

FALLA LA DULA 2026

145

IV.VIII - EL VALOR DE SER XICOTET Hui en dia vivim en un món en què les grans empreses ho dominen tot, però per sort encara queden xicotets comerços que resisteixen en pobles i ciutats. Amb molt de sacrif ici, esforç i incertesa pel futur més immediat, això sí. El xicotet comerç viu diàriament una lluita per a poder sobreviure davant de grans marques com Inditex o multinacionals com Shein en l’àmbit de la roba, per exemple.

Els propietaris i propietàries de xicotets comerços cada dia veuen més complicat sobreviure per l’extrema competència i el poder dels més grans. I, per si fora poc, faltava l’impuls sense sostre del comerç en línia, una f inestra on els joves cada vegada compren i gasten més. Des del mateix sofà poden comprar tot el que necessiten i en menys d’un dia ho tenen a casa. Un obstacle pràcticament insalvable per als treballadors de barri. També els centres comercials atrauen molta més gent jove que les tendes tradicionals. Anar de shopping a una gran superf ície és un pla que sempre apareix entre els grups d’amics i amigues quan no hi ha res a fer en cap de setmana.

Encara que cada vegada tenen més problemes per a sobreviure econòmicament, per sort, veiem com autònoms valents i valentes decideixen emprendre un nou xicotet negoci. Cada nova botiga al barri és una gran victòria. I és possible gràcies a tota la gent que encara continua comprat-hi, especialment la gent major, acostumada tota la vida a comprar en les tendetes, els forns o les carnisseries es resisteix a passarse a les grans superf ícies. Com vam dir arran de la greu barrancada que va sof rir la província de València, sols el poble salva el poble.

Cal continuar promovent i inculcant a la gent més jove la necessitat de comprar en el xicotet comerç pel bé comú de la societat. El comerç local ens dona moltes facilitats per a comprar, ja que sempre tenim a la nostra disposició tot el que necessitem i a pocs metres de casa. I què em dieu del tracte? Poder conéixer

la persona que ens ven els productes, xarrar amb ella o ell de la família, del barri... Això no té preu. No són treballadors, són veïns i veïnes. Sempre et recomanaran el millor, t’ajudaran amb un somriure a la cara i t’escoltaran sempre que ho necessites. Comprar al barri és comprar a casa.

Tot el contrari a comprar en un gran supermercat o en un centre comercial, on anar de compres es converteix en un laberint angoixós sense cap identitat pròpia. Un fum de tendes, molta gent, especialment en dates com Nadal o les rebaixes, i on eres un client més d’entre els mils i mils que atenen les dependentes o dependents. El tracte no pot ser mai el mateix que a la botiga de conf iança del teu barri. I més greu encara, la moda de les caixes automàtiques que tu mateix has de passar els articles i pagar-los. Pitjor tracte i damunt alguns llocs de treball es poden veure afectats. Un motiu més per a donar el màxim suport als xicotets comerços que donen feina i són el sosteniment econòmic de moltes famílies.

La situació de la DANA a València ens ha fet obrir un poc els ulls, ja que molts dels comerços afectats van poder tornar a reobrir gràcies a l’ajuda del veïnat i, una vegada oberts, han tingut un increment considerable en les vendes. Una ajuda que ha sigut indispensable per a tornar, a poc a poc, a la normalitat.

Malgrat que alguns encara no han pogut obrir o d’altres han decidit tancar def initivament, són molts els que han ressorgit del fang, i això és un motiu d’esperança per al futur. Ens hem adonat que el xicotet comerç, el del nostre barri, el de tota la vida, és més que necessari.

Estem en un moment clau per a conscienciar la joventut que compre al xicotet comerç del seu poble, que és qui ha estat, està i sempre estarà. El futur del comerç local depén de les decisions individuals i col·lectives que prenem dia a dia. La proximitat, el tracte i el compromís amb la clientela és molt més important del que pensem. El xicotet comerç dona vida al poble. Cuidem-lo o ens penedirem.

Fabiola Ripoll Vercher

IV.IX - FILS QUE NINGÚ VEU Em diuen Lian. Tinc pocs anys i visc en un poblet de la Xina. Treballe en un taller de roba i complements.

El taller és menut, però sempre està ple de soroll: màquines vibrants, converses baixes i el colp sec de les tisores sobre la taula. L’olor del tint ho ompli tot en aquesta ciutat. Moltes xiques com jo cosim sense parar per omplir les comandes que viatgen a tot el món. Les meues mans menudes no paren, i les jornades de treball són molt llargues. El dia es fa molt pesat. No tinc cap dia de descans. El treball és etern.

Fa uns dies vam començar a fabricar una tela molt lluenta, amb molts colors i flors molt vistoses. Portava molts brodats i f ils daurats. Els dibuixos eren molt complicats d’elaborar i els havíem de repetir una vegada i una altra. Les meues mans estan cansades. No puc alçar el cap de la taula on estic cosint, però m’agraden molt: són molt boniques.

Un dia vaig sentir una conversa entre dos adults que parlaven al taller sobre les teles que estàvem fent.

Deien que eren teles que, a Europa, més concretament a València, es pagaven molt cares i que allí eren molt apreciades, ja que les reines de les festes les lluïen. Jo vaig tindre la sort de vore diverses fotograf ies.

més menudetes. Els majors deien que s’anomenaven falles.

Jo només em dedicava a copiar aquella tela que, a València, la teixien artesans amb esforç (ells tarden mesos a teixir-les en telers antics, amb una gran varietat de colors; cada metre és una obra d’art), materials de primera qualitat, dedicació i tradició. Ací només en féiem una còpia barata i de poca qualitat, amb materials roïns. Jo faig una peça barata, però eixa tela no costa només diners: costa temps de moltes mans menudes com les meues, que no poden jugar ni anar a l’escola. La meua vida no és igual que la d’eixes xiquetes, perquè no he nascut en aquella part del món.

Sabrà la gent tot el que hi ha darrere del gegant asiàtic? Com m’agradaria que, quan una persona compra una cosa així, sabera la meua història de jornades laborals eternes i de condicions de treball inf rahumanes.

Em pregunte si alguna vegada algú els explicarà que, darrere d’una tela de fallera d’imitació, hi ha històries que ningú vol contar.

He de deixar d’escriure i tornar al llit… La nit es fa curta. He de descansar.

Eren de xiquetes que portaven unes pintes daurades al cap i que tenien un somriure a la cara. Es veien felices, rodejades de gent i de f igures fetes com de cartó molt colorides. Hi havia f igures molt grans i altres

MªJosé Boscà

IV.X - PERIPÈCIES DULERES Dur endavant una falla és una aventura plena d’obstacles, d’emocions i de moments inoblidables que s’allarga molt més enllà dels dies grans de març. Encara que per a molta gent les Falles són sinònim de festa, la realitat és que darrere de cada acte hi ha un treball constant que comença quasi quan s’apaga l’última flama de la cremà. Però és un treball no remunerat, on l’única recompensa és la satisfacció d’haver treballat per la teua falla (la teua gent, el teu barri, ta casa). Una moneda que no et serveix per anar a comprar, però sí per omplir de felicitat compartida la teua ànima.

Els fallers i les falleres s’impliquen durant tot l’any en tasques molt diverses. Cal organitzar esdeveniments per celebrar la festa fallera que requereixen temps, organització i moltes ganes de col·laborar. Sovint això signif ica dedicar vesprades o caps de setmana sencers a la falla (i hi ha qui ho fa tots els dies en arribar “temporada alta” i deixen de banda quefers propis o altres plans personals).

La convivència dins de la comissió no sempre és senzilla. Prendre decisions importants, com quines seran les festes, com han d’organitzar-se els sopars i els dinars de la setmana fallera, en quina delegació o projecte s’ha d’invertir més cada exercici pot generar opinions diferents i moments de tensió. En estes situacions, el respecte, el diàleg i el sentiment de pertinença són fonamentals per a superar les dif icultats i continuar avançant com a grup. La veritat és que jo no acostume a anar a les reunions (encara que m’agradaria ferho), però per les vegades en què he estat i pel que jo veig, la Dula té una comissió molt bona. Qui vol, hi té cabuda i pot formar-ne part.

I per fer els projectes realitat, hi ha gent a la nostra falla que, independentment del càrrec que tinga dins la comissió, s’implica en el que calga. De vegades son temes discrets però imprescindibles com gestionar comptes, tractar amb proveïdors, complir terminis o organitzar esdeveniments. En def initiva, gent que garanteix que tot funcione correctament. Sense la gent que treballa desinteressadament, res seria possible. De fet, de vegades tinc la sensació que algunes persones pensen que la falla és com un club on t’apuntes i se’t dona tot fet. Però no. La realitat és que ningú cobra per treballar a la falla. I que una falla

és una associació cultural en què l’esforç de cadascú és vital per continuar.

Està clar que tampoc és el mateix la gestió d'una falla de 200 persones, que la d’una de quasi 700. Han de fer-se autèntiques peripècies falleres perquè tot estiga enllestit. Peripècies duleres. Tot el que es treballa és per un objectiu comú: que la Dula siga molt més que una falla (o, com continuava el lema, un sentiment).

Este xicotet text té dues intencions. La primera és donar gràcies i retre homenatge a totes les persones implicades en la Falla la Dula, que fan possible cavalcades, playbacks, monuments, llibrets, festes, gestions, muntatges, organitzacions i moltes més peripècies que ens def ineixen. No cal dir noms. Però gràcies Pura, Sabas, Laura, Ana, Jareño, Carles, Maria i a moltes duleres i dulers més. Gràcies per tot el que feu pel barri, per la meua gent, per la nostra casa, per la nostra falla.

I la segona intenció d'este text és també animar tota la gent que forma part d’aquesta família perquè s'acosten al casal, que agafen responsabilitats, que estiguen disposats per al que calga, que mantinguen allò que tant ha costat crear i alçar… És una crida a la participació de totes les falleres i fallers de la Dula.

Per últim, cal dir que, en arribar la setmana fallera i tot allò que s’ha preparat durant mesos es fa realitat, les peripècies queden en un segon pla. Veure la falla plantada al carrer, participar en els passacarrers, sentir la música i la pólvora, i compartir cada instant amb la gent fa que tot l’esforç haja pagat la pena. I és que les Falles són, en def initiva, una mostra de la força del treball en equip, de la implicació de moltes persones i de l’amor per una festa que forma part de la nostra identitat.

I com no he de ser president mai (o segurament mai), aprof ite per acomiadar-me ací com sempre he volgut. Visquen les falles i visca la Falla la Dula!

Mario Soler

V - FILIGRANES Obres fetes amb gran perfecció i delicadesa o que requereixen molta feina i habilitat.

Fem filigranes amb cada paraula, ens posem de nou a rimar.

Un nou poemari naix a la Dula, la sàtira i la lírica no poden faltar.

BAMBOLINES Només puc expressar el sentiment que m’encisa, el moment, en certesa, d'anar junts en harmonia, on m’apassiona i veig el somriure clar d’un gest, quan puc trobar la clamor dels meus pensaments i m’eleva amb el bell somni entre bambolines.

De poder admirar dolçament el suau balanceig, quan l’abraçada em porta el cel que em def ineix,

ANTONIET

amb la salabror d’un bes pels racons de l’univers, quan el desig d’amor de vida m’eleva el seu gest,

Antoniet es va passar mesos i mesos donant-li forma, cuidant-ne cada detall, sempre amb les mans

certament en saviesa del moment del meu encís.

plenes de serradures, pols i pintura.

Moment que calma i apassiona allò que descobreix,

Ningú sabia exactament què feia al taller. Es quedava moltes nits f ins tard fent alguna cosa que sempre

en els meus jorns viscuts ompli el meu univers

deia que seria meravellosa.

quan, sovint, m’encisa la clamor d’una abraçada,

Arribà el dia que la va traure al carrer i, aleshores, el poble va callar.

dolçament per la passió que em porta i def ineix el moment d’un bes i el gest entre bambolines.

Era preciosa. La va mirar amb orgull, però al mateix temps amb tristesa.

Després, algú va encendre la metxa i, amb brillantor als ulls, va somriure mentre tot allò que havia creat

M’encisa quan, per tot arreu, en forma clara el veig,

començava a cremar-se.

que m’aporta passió el suau batec per tot l’univers entrellaçats entre somnis i el cel que em def ineix,

Maria, la seua dona, el va agafar de la mà. —Ara ja està, ara sí!

quan poden descobrir el moment que em porta

I mentre la flama pujava, tot s'omplia de llum i foc i s’escoltava al mateix temps un fort aplaudiment, va

per gaudir la passió i la saviesa que cerca el gest.

pensar que no hi havia cap manera més bonica de dir adeu!

Salva Tent

Ana Gómez

CONTRA EL PAS DEL TEMPS Passaran els anys, vindran noves generacions,

VIRGUERIES

les flames donaran pas a un nou cicle ensordidor i nosaltres continuarem perennes, captivades,

Fan virgueries amb allò que tenen a mà: quatre cartrons, retalls de teles i una brotxa vella, sempre amb

somiadores, inconformistes que treballen de sol a sol.

un somriure i moltes idees que van revoltant-los pel cap.

En una comissió no hi ha of icis, només gent amb ganes de fer falla, de compartir moments.

Passaran dècades, es tancaran etapes,

Un dia fan de fusters, l’endemà de decoradors, després de mestres de ball, etc. Mentrestant, cusen,

amb la certesa irrefutable que hi tornarem a ésser

peguen i retallen sense esperar res a canvi.

com l’espurna agosarada que avança sense remei

Mans que fan feina moltes hores, entre bromes, rialles i alguna que altra discussió, sense deixar passar

i apareix d'entre el cor d’un ninot de falla.

l’hora del café.

Però sempre hi ha qui mira de lluny i troba defectes, que critica sense saber com costa de fer tot.

Potser canviem de nom, potser canviem de cara,

Però ells, normalment callen, es miren, respiren fons, fan un parpelleig d’ull i somriuen, perquè saben

però el cor ens continuarà bategant al mateix tempo,

que darrere de cada falla hi ha moltes mans invisibles.

al ritme d’Amparito Roca i la dolçaina de les albades.

I encara que alguns no ho entenen, al f inal ells saben que les virgueries de veritat no són les que es

Malgrat tot, nosaltres hi serem.

veuen, sinó les que es fan amb el cor…

Júlia Palomares

Ana Gómez

AUTOSUFICIENT Jo puc, jo sé, jo més.

Jo, jo, jo.

Com un io-io vaig i torne.

Pareix que treballe en cadena.

Viure sol, llegir sol, arribar f ins al sol.

L'autoincredulitat que fer les coses per u mateix és molt millor que fer-les en col·lectivitat.

PERIPÈCIES

I, mentrestant, cada vegada més sol, més apartat del que abans era el més important:

La vida d’avui en dia ha canviat,

les meues i els meus.

sensació instaurada a la societat.

Treballa per pagar el lloguer,

El temps passa a corre-cuita,

lloga el teu temps

com els núvols que venen de visita.

i fes malabars per acabar el mes.

Estem en un somni o és la realitat?

Torna a la casella d'inici Cada vegada hi ha menys espais

Manquen mesos al meu calendari,

per fer comunitat.

de l’estiu al Nadal passa volant.

I és que sí, vivim sols.

El rellotge s’estarà accelerant?

Cal tenir-ho tot, que no ens presten res

Inf inites preguntes al qüestionari,

i tot siga comprat.

una història escrita que va per davant.

Que totes i tots tinguem totes les ferramentes, tots els aparells electrònics,

Una nova assignatura serà necessària

totes les espècies,

per a la supervivència humana:

però no tinguem xarxa.

multiplicar el sou cada setmana

I és que sols consumim més

i poder menjar de manera diària.

i, aleshores, el puc sol es converteix

Endevines el seu nom? Filigrana.

a capitalitzar la nostra soledat.

Estic prenent jo la decisió?

Preus disparats al supermercat,

O me l'estan venent també?

menjar a casa en lloc del restaurant.

Per sort, les falles tenen

Fer un préstec per poder viatjar,

aquest component de comunitat,

nit i dia a pas de f rare convidat

d’unir persones en un mateix espai

i a la butxaca, un bon pessic estalviat.

i compartir.

allò que és tan nostre.

La nostra llengua, les nostres tradicions, allò que ens distingeix com a valencians.

Només desitge que les falles conserven aquest eix central.

Que a les seues carpes, com a les carpes de circ siguen llocs on intercanviar mirades, rialles i vivències i no un espai més on gastar diners, mercantilitzant-se.

La meua carta als Reis Mags, Pare Nadal, Ratolí Pérez o qualsevol d'aquestes invencions, serà aquesta.

D’ajuntar diferents generacions

Laura Bosch i Muñoz

I fer ponts tot lluitant per preservar

Paco Juan

Sabeu què és un almanac? És un calendari que conté dades astronòmiques, pronòstics meteorològics i dates de les festes i de les f ires. Nosaltres hem volgut crear el nostre propi almanac, un de molt especial en què recollim les nits més importants de Tavernes de la Valldigna, algunes d’elles molt arrelades i amb molts anys de tradició.

Mitjançant activitats, jocs, contes i moltes aventures més, el nostre llibret, així com la nostra falla infantil, ens farà un recorregut per les nits més emblemàtiques de la nostra ciutat.

Al nostre almanac trobareu també un racó reservat en cada mes de l’any per als ref ranys i les dites populars, una font de tradició i de gran riquesa lingüística que anirem descobrint d’una manera molt especial.

Voleu descobrir-ho ja? Durant tot l’almanac trobareu diversos codis QR on els nostres fallerets i falleretes us aniran contant moltes curiositats. Esteu preparats i preparades?

Passeu la pàgina i prepareu-vos per disf rutar del nostre almanac duler!

ÍNDEX I EXPLICACIÓ LES NITS DE TAVERNES Quantes coses per contar-vos!

Més de mil participants

Quantes nits per disf rutar!

ompliran el recorregut

Agafeu forces i aneu preparant-vos

amb disf resses impactants

perquè l'almanac duler us volem explicar.

i aplaudiments molt merescuts.

Nits de festa i tradició,

Desf ilen també sis carrosses,

de bons costums i cultura.

que a ningú deixen indiferent,

El sereno ens conta amb il·lusió

en què s’han invertit moltes hores

aquesta gran aventura.

i ens ofereixen un espectacle sorprenent.

Gener enceta l’almanac duler

pàg. 164

Març és el millor més de l’any

honors al sant i pa beneït.

L’arròs de vigilia, una bona ocasió

Tot enmig de la natura,

per celebrar la Pasqua de la zona.

en uns dels racons més agraïts. pàg. 202

Passar les nits d’estiu amb el veïnat.

la pujada a l’alt de les Creus.

Sopar junts i preparar la decoració

S’organitza una gran excursió

per a setembre tindre el carrer ben

que et portarà al millor dels trofeus.

engalanat i disf rutar d’aquesta gran tradició.

pàg. 174

Els Reis Mags ompliran el carrer

L’energia de la Plantà

de màgia, art, fantasia i emoció.

o de la Cremà amb emocions incontrolables.

pàg. 218

abocar-te a la Valldigna.

És una sort per a tota la gent

És un entorn emblemàtic

que gaudeix dels carrers engalanats.

per gaudir-lo de nit i de dia.

Això fa que es visca un gran ambient i els dies de festes són impressionants.

Hi ha una nit esperada a la platja

Després de la gran cavalcada,

La Nit de la Plantà és intensa,

arribaran a la plaça Major.

plena de nervis, de treball i d’il·lusió.

I, des de la balconada,

Tots busquen la millor recompensa

rebran la clau que ho obri tot.

i cuiden cada detall amb passió.

Si avancem pel mes de gener

El resultat seran dotze meravelles

arribem a Sant Antoni del porquet.

que lluiran precioses des d’eixa nit.

El gran pi omplirà el carrer.

Les dotze falles que fan, que de Tavernes,

És la festa dels animalets!

els visitants marxen desvanits.

en què els dimonis prenen els carrers.

Arriba octubre i l’almanac ens assenyala

I amb espurnes, foc i traca

la festa dels valencians i de les valencianes

a celebrar l’estiu són els primers.

Nits de música en directe

pàg. 224

per celebrar el 9 d’octubre a Tavernes.

Sant Joan és una gran nit.

pàg. 206

Amb la Mediterrània de fons

I per a tancar el mes no pot faltar

ningú ha d’anar-se’n al llit

una festa que ja tenim adoptada.

sense demanar desitjos bons.

La Nit d’Ànimes ens farà tremolar i la ciutat, de zombis, estarà infestada.

La cercavila serà ben vistosa

Els dies de festa donaran pas a la Cremà,

amb cavalleries i genets.

una nit carregada d’emoció.

I a la benedicció religiosa

Dotze castells de focs esclataran

desf ilaran tortugues, aus i gossets.

i ompliran el cel de color i de tradició.

Arriba abril i la primavera esclata.

de preparar l’arnadí i la mona.

És un moment únic i màgic

i ens deixa nits inoblidables.

pàg. 170

Hi haurà concert, música, cultura,

Maig ens porta una gran tradició:

amb la nit de l’alegria i de la il·lusió.

Febrer ens duu una nit vibrant,

Nits de devoció i de tradició,

L’estiu està farcit de nits màgiques, de porrats i de tradicions populars.

La festa dels músics arriba a novembre

Amb concerts i f ires gastronòmiques,

i pels carrers s’escolta la banda.

juliol ens porta nits espectaculars.

pàg. 210

pàg. 226

Santa Cecília rep els nous membres que a la SIUM fan la seua entrada.

Al Clot de la Font es farà el porrat

pàg. 198

preludi de la festa fallera.

Deixa la Valldigna impregnada

Les falles de Tavernes, desf ilant,

d’una olor que de nit s’escampa

oferiran un espectacle de primera.

des dels tarongers f ins a cada portalada.

amb un concert enmig de la natura.

Desembre està ple de nits màgiques

I per Sant Jaume, al parc del Llac,

però, a Tavernes, les més especials.

tindrem f ira, gastronomia i cultura.

Són les últimes i les més esperades, plenes de vida, música i activitats culturals.

El nostre almanac ens assenyala la nit del 10 d’agost a Tavernes.

pàg. 216

El Festivern ompli els carrers

pàg. 230

El paratge de Sant Llorenç ens regala

i té cura de la llengua i la cultura.

un porrat amb unes vistes incomparables.

En un gran ambient el poble està immers.

La festa en tres dies no s’atura!

FALLA INFANTIL 2026 LEMA: Les nits de Tavernes ARTISTA: Juanjo Salom GUIÓ: Pura Palomares

NIT DE REIS En apropar-se la Nit de Reis, l'ambient que es respira al carrer és màgic. Ja la vesprada del dia 5 de gener, tot el poble, ja siguen grans o menuts, es preparen per gaudir de la bonica cavalcada que fan a Tavernes de la Valldigna. Diferents associacions, clubs i representants de totes les falles, junt amb personatges molt coneguts, omplin els carrers de llums i de balls, sempre acompanyats de la batucada, de la banda de música i de les nadales més populars.

Però enguany, a la Falla la Dula vam rebre una carta molt especial de Ses Majestats els Reis d'Orient, i volem que tota la nostra falla, tot el poble de Tavernes i, també el mn sencer, es facen ressò del que ens van escriure:

Estimad a Falla la Dula, En prim er lloc, volem do ens vau nar-vos fer arrib les gràc ar. Aqu ies per Tavernes est any, la casca de nou, per pode de reis farem la que r deixar i xiquet visita al els rega es. poble de ls que ha n deman at a tots els xiqu En aque ets sta ocas ió, som vos vole nosaltr m dem es, Melci anar un or , G as esperem es cose par i Bal s que no tasar, el que vos són rega s qui facen re concret, ls mater flexionar vos parle ials, però i ajuden m que de a fer un m person l’assetja a la deix ón m en millor. En t. Això no en sola , se’n bu és una és cap broma… joc. Qua rlen o l’a n a una però es parten, mereix tan fent els qui rebre bu ho fan molt de pensen rles. La mal. To que màgia ts som de verit di ferents at no és i ningú La Nit de la que fa Reis, la burla de m ni àg ng ia de ve deman ú. ritat la em a to teniu a ts i tote dins de s que, ca sigueu l cor, ai respec tu da dia, xí que vo os os , amable s que cont s, que aj eu tot el udeu a que vos qui ho passa. necessite i, so br etot , A més, vos deix em tam secret . bé un pa Complet ssatem eu-lo am ps m àgic am Falla la b molta b un m Dula, hi atenció, issatge ha xiqu així sabr burles ni etes i xi em que, quets va l’assetja almenys lents qu ment. a la e no pe rmetra n ni les Amb m olta esti ma, Ses Melcior Majesta , Gaspa ts els R r i Balta eis d’Ori sar ent

PASSATEMPS REIAL c/p

Fer màgia amb el cor, sense parèntesis

FRASE Riure's d’un company perquè s’equivoca

Marqueu amb una corona

les coses bones

que fan els amics i amb un prohibit

les que

no s’han de fer mai.

Reconéixer l’esforç que ha fet un company Escoltar qui necessite contar alguna cosa Fer córrer rumors o inventar històries

Quan tingueu posades totes les corones

,

Somriure a tots; això contagia alegria

escriviu la primera lletra de cada acció bona i

Protegir i tenir cura de l’amistat

sabreu la paraula del missatge secret.

Empatitzar amb els altres Burlar-se d’algú perquè és diferent

MISSATGE SECRET

_________

Compartir joguets i rialles Treballar amb esforç per un bé comú Insultar per divertir-se Estimular una actitud positiva 169 169

RESPECTE

NIT DE SANT ANTONI

Vols descobrir quins són els animals que més es beneeixen?

A la següent sopa de lletres ho descobriràs.

Cada any, al mes de gener, al nostre poble se celebra una festa molt bonica i antiga: la festa de Sant Antoni Abat, el patró dels animals.

A la vespra d’aquest dia es fa la famosa Nit de Sant Antoni, quan els veïns i veïnes del poble s’ajunten per encendre una gran foguera al carrer o al passeig. Al voltant d’aquest foc, la gent torra embotit i el comparteix amb amics i familiars, tot passant una bona estona.

L’endemà es fa una missa en honor a Sant Antoni i, tot seguit, té lloc la benedicció dels animals. Els xiquets i les xiquetes porten les seues mascotes perquè el capellà les beneïsca. Aquesta festa ens recorda la importància de respectar i cuidar els animals, que també formen part de la nostra vida i del nostre poble.

La Nit de Sant Antoni és una festa plena d’amistat i de tradició, que cada any ompli Tavernes de la Valldigna d’alegria.

Gos, gat, conill, ocell, tortuga, peix, cavall

NIT DE LA CAVALCADA DEL NINOT Sabeu qui soc? No soc una persona ni tampoc un animal. Vaig cobrar vida un dia de febrer de fa un parell d’anys. De sobte, vaig notar que estava al costat de centenars, o potser milers, d’éssers exactament iguals que jo i només ens diferenciàvem pels colors.

Vos donaré una altra pista, perquè sé que és una història tan màgica que pot costar molt de creure. Jo vaig nàixer a partir d’un full molt gran que unes persones van tallar en molts trossos menuts. Diuen que jo sóc un d’eixos trossos menuts que estaven dipositats, molt ordenadament, dins d’una caixeta. Fins que un dia, els dits d’un humà o d’una humana em varen agafar amb molta cura, em van enrotllar com un con i, després de mullar-me amb cola, em van plantar damunt d’una figura de suro que simulava un xampinyó.

A partir d’aquell dia vaig formar part de la carrossa de la Falla la Dula, que en pocs dies es lluiria pels carrers del poble a la Cavalcada del Ninot. Milions d’éssers com jo habitàvem aquella vella plataforma que la gent de la Dula havia convertit en una carrossa preciosa.

No sé ben bé on van anar a parar tots aquells paperets de seda (així és com els humans ens anomenen).

Però jo, per sort, vaig ser adoptat, junt amb molts més, pel president infantil perquè es va endur el xampinyó de record.

Des d’aquell dia, any rere any, des del menjador de casa d’Emili m’assabente de quanta feina fan els fallers i falleres per lluir a la nit de la Cavalcada del Ninot. En apropar-se el febrer, escolte converses de telèfon sobre comandes, metres de tela, pots de cola, pintura, teles… Tot per confeccionar les millors disfresses que, junt amb les espectaculars carrosses i coreografies, ompliran Tavernes amb un espectacle digne de disfrutar.

M’ajudeu a fer un llistat de tot el que farà falta aquest any?

Ho aconseguirem esbrinar si pareu atenció a l’encreuat.

1. Material moldejable que ens permet fer mil i una creacions.

2. Utensili amb què apeguem, f ixem i decorem tot tipus de materials i amb el qual ens solem endur alguna que altra bombolla a la pell.

3. Utensili de plàstic que serveix per enganxar, penjar, unir coses i sense el qual cap falla podria ja sobreviure

4. Paper molt f i de colors diversos que serveix per a fer manualitats.

5. Substància per a unir coses. A la falla sempre és necessària en diferents formats.

6. Utensili per a retallar. Imprescindible per a fer carrossa a la falla i, per moltes que en comprem, mai en són suf icients.

7. Objecte que serveix per a agafar mesures sols uns pocs saben on trobar-la al casal.

COLA - BRIDA - PISTOLA DE SILICONA - PAPER DE SEDA - CINTA MÈTRICA - PAPER DE SEDA - GOMA EVA - BRIDA

A Tavernes, a les nits de Falles, la festa esclata als carrers, i els infants, després de tantes hores, cauen rendits els primers.

Dormiran amb la il·lusió de cremar més pólvora demà, de posar-se el vestit amb emoció i ballar amb la xaranga fins a la Cremà.

I quan ja dormen a gust, començaran a somiar el dia en què la música, tot just, a la porta de casa podran escoltar.

El somni de la xicalla, eixe somni tan preuat: ser els representants de la falla.

De segur que un dia es farà realitat!

Fallera Major Infantil Falla la Dula 2026

Marina Oliver Martí

Hola, dulers i duleres, No sabeu com d’emocionada estic per haver aconseguit el meu somni, un somni que desitjava des que era molt menuda: ser la màxima representant infantil dels menuts de la nostra falla.

El divendres 2 de maig de 2025 és un dia que quedarà guardat al meu cor, ja que va ser quan em van telefonar per a anunciar-me que seria la nova fallera major infantil de 2026, en companyia d’Almudena, Joan i Carlos, tres personetes que han fet que aquest 2026 siga encara més especial.

I si he de donar-li les gràcies a algú per haver fet realitat aquest somni, sense cap dubte seria als meus pares. Gràcies per haver-me ensenyat que la Falla la Dula no és només una falla, sinó una gran família.

Com no, també vull donar les gràcies a la comissió per treballar de valent perquè tot isca perfecte.

Gràcies per tot el que feu per aquesta falla.

Ara només em queda dir-vos que aquest any vos esperem a tots i a totes al nostre casal per a viure nous records inoblidables.

Marina Oliver Martí Fallera major infantil 2026

President infantil Falla la Dula 2026

Joan Ripoll Vercher Hola, dulerets i duleretes!

Per a mi és un gran orgull poder dirigir-me a tots vosaltres com a president infantil d’aquesta meravellosa falla, i encara més sabent que represente el tresor més valuós de la nostra falla: el futur duler.

Aquest any és molt especial per a mi. Estar al capdavant dels infantils i poder compartir rialles, actes, jocs i moments inoblidables amb tots vosaltres, és una experiència que no oblidaré mai.

Les falles són festa, tradició, família... i a la Dula, això es viu com a cap altre lloc.

Espere que gaudim junts d’unes falles plenes d’alegria, música, pólvora i molts somriures.

Juntament amb Marina, Almudena i Carlos, ens esforçarem perquè aquestes falles siguen inoblidables per a tots els fallers i falleres de la Dula. Vos assegure que a la plaça de la Dula la festa està garantida!

Per a acabar, vull donar les gràcies als meus pares per haver-me fet faller d'aquesta gran falla i ajudar-me a complir el somni que des de menut desitjava. En especial a la meua mare i a la meua germana, que senten les falles de cap a peus. També sé que encara que al meu pare no li agraden tant, enguany les gaudirà i m'acompanyarà a tots els llocs que calga.

També m'agradaria agrair el treball de totes les persones que, dia rere dia, treballen de valent perquè a la Dula cada acte i cada activitat isquen a la perfecció. Sempre que vos necessitem, allà esteu.

I ara sí, comença el compte enrere. Vos convide a tots els fallerets i les falleretes de la Dula a viure aquestes Falles amb intensitat, sentiment i molta alegria.

Que visquen les Falles i que visca la Falla la Dula!

Joan Ripoll Vercher President infantil 2026

NIT DE DESITJOS

DESITJOS PER A MARINA

Un 16 de març, el dia que comença la festa, havies d'arribar al món, però et vas fer d’esperar i vas passar

Marina, enguany és el teu any, i tots nosaltres estem molt feliços de veure’t complir un somni tan

totes les falles a la panxa… i allà que vaig anar jo ben carregada a tots els actes i sense saber si arribaria a

bonic com és el de ser Fallera Major Infantil. Sabem com t’il·lusionava aquest moment i ens emociona

veure cremar la falla! Finalment vas arribar el dia 24 i la teua banda de fallera va arribar a casa quasi abans

veure’t viure-ho amb tanta alegria, elegància i entusiasme.

que tu. Des d'aquell dia, has crescut al casal envoltada d'amics i família. El meu “bitxet” ha resultat ser encara més “dulera” que jo, i això m'ompli d'orgull i felicitat en veure com portes la nostra falla al teu coret.

Aquest any tenim més comboi que mai, i de vegades encara no em puc creure que sigues la nostra fallera major infantil. Com gaudirem de cada moment de la falla!

Marina, jo també estic superorgullós per veure com compleixes el teu somni i també per observar la classe de persona en la qual estàs convertint-te. Sé com estimes la falla i com desitjaves aquest any. Estaré al teu costat per veure't disf rutar com saps de la vida i de la nostra Falla la Dula. De segur que passarem unes grans falles!

Els teus pares, Marina i Òscar.

Per a nosaltres és un orgull poder compartir amb tu esta etapa tan especial.

Hem

viscut

junts

molts

moments, dins i fora de la falla, i ara ens toca acompanyar-te en aquest camí ple d’actes, somriures i records que duràs sempre al cor.

Desitgem

que

gaudisques

cada

instant, que continues sent la Marina alegre i divertida de sempre, i que mai oblides que els teus amics estem ací, orgullosos de tu i feliços de viure amb tu aquest any tan especial.

T’estimem!

Les teues amigues.

183

NIT DE DESITJOS Aquest any tenim molt de comboi a la família i no volem perdre’ns cap moment.

Maria José: Així és, la nostra Marina està a punt de viure un any ple de màgia i moments inoblidables.

Disf ruta molt, bonica, de segur que seràs la fallera major més guapa!

Vero: Amb molta il·lusió i orgull celebrem que sigues la fallera major. El teu somriure encén la festa i ompli de llum cada racó. Gaudeix del teu somni!

Rafeta: El poc de temps que porte a la falla ja és suf icient per a saber que seràs la millor fallera major infantil de totes. Disf ruta, cosineta, t’estime molt!

DESITJOS PER A MARINA En esta quadrilleta no paren mai els combois, quina alegria! Marineta fallera major!

Marina, ja saps que mai faltarem al teu costat, en cada acte, en cada festa, en cada moment del casal estarem acompanyant-te i fent-te disf rutar al màxim com tu has fet sempre amb molts i moltes de nosaltres que ja hem tingut el nostre any.

A per les falles 2026 amb la millor fallera major infantil!

Els “donyets” de la Dula

Luci: Et mereixes molt aquest somni! Volem dir-te que tothom estem orgullosos de tu. Et volem moltíssim, disf ruta de la teua estimada falla!

185

DESITJOS PER A MARINA

Marina, han passat molts anys des que al nostre barri naixia la Falla la Dula, a la qual no vam dubtar a unir-nos des del minut zero. Allí hem passat grans moments de falla i de convivència, tot i que ha estat la teua mare qui més ha disf rutat de la festa fallera, sempre enamorada de la seua falla i vivint-la amb gran passió.

Sembla que tu has heretat eixa estima tan gran i seguiràs les seues passes falleres amb la gran sorpresa que, a diferència d’ella, tu sí que has volgut representar la teua falla, i això ens ompli de felicitat.

Saps que nosaltres ja no vivim les falles com ho feu la teua mare i tu, però sempre duguem al coret la nostra falla i estarem sempre al teu costat per a disf rutar aquestes falles que prometen ser molt especials.

Felicitats, Marina!

Els teus iaios, Pepa i Ximo, i ton tio Ximo

FALLA LA DULA 2026

NIT DE DESITJOS

DESITJOS PER A JOAN

Quin orgull més gran sentim de poder dir ben alt que el xiquet de casa ha complit el seu somni i és president infantil de la seua

És per a nosaltres un autèntic orgull adreçar aquestes paraules al nostre

benvolguda falla.

estimat Joan, que tindrà l’honor de ser el president infantil de la Falla la

Tete, encara recorde aquell 19 de març quan et vaig dir que per a

Dula de Tavernes de la Valldigna l’any 2026. Des de ben menut, Joan ha demostrat una gran il·lusió i estima

l'any següent et presentares com a vicepresident de la falla, i tu,

per les nostres festes i ha participat sempre amb entusiasme en cada acte, des de la Plantà f ins a la Cremà,

ràpidament em vas dir amb molta alegria que sí. Tu ja portaves prou

tot passant per les despertades, les cercaviles i les activitats infantils.

de temps volent ser el màxim representant infantil de la teua falla i, clarament, jo no podia fallar-te. Anava a ajudar-te perquè complires un desig que tant havies pensat. La mamà va ser fàcil de convéncer

Com a família, hem vist créixer en ell uns valors que el fan mereixedor d’este reconeixement: és respectuós,

però el papà va costar un poc més... Però, com no havia de dir que

amable, participatiu i sempre disposat a ajudar. Té eixa alegria que contagia i eixe esperit faller que

sí? Veure el seu xiquet complir el seu somni és una de les coses més

s’alimenta de la germanor, de la tradició i de les ganes de compartir amb els altres.

meravelloses que ens poden passar.

Quan tan sols tenies dos mesets ja vas eixir per la passarel·la al braç del teu cosí David. Des d’eixe dia sabíem que series un gran faller de cap a peus. Han anat passant els anys i el barri de la Dula t'ha vist

Els seus pares, German i Fabiola, així com tota la família paterna de Simat, oncles, ties, cosins i la seua nebodeta Victoria, estem segurs que sabrà representar amb orgull el paper que se li conf ia. Ser president

créixer, però el teu amor per les Falles no ha canviat.

infantil no és només portar una banda o un càrrec, sinó transmetre els valors de la festa als més menuts i

Encara recordem quan tiraves incomptables caixes de coets i mai en

Desitgem que este any siga per a tu, Joan, una experiència inoblidable i plena de moments que et queden

tenies prou per poder acabar les Falles (bé, d'això no fa tants anys…

gravats per sempre.

I quins cabrejos agafava el papà quan havia d’anar a comprar-ne més!). Eixa passió fallera ja la tenies de ben menut, quan ens insisties que volies anar a totes les despertades. A mi em costava un poc alçar-me tan de matí, però tu ja estaves preparat amb la metxa a la

gaudir-la amb el cor.

Amb tot el nostre afecte, la teua família: oncles, ties, cosins i cosines de Simat

mà.

Has viscut grans moments a la Dula, i ara et toca viure un dels més especials. Durant el teu any de vicepresident hem pogut comprovar que vius les Falles amb molta passió i no ens queda dubte que aquestes falles seran les més intenses. Junt amb Marina, Almu i Carlos viuràs unes falles inoblidables perquè no t’han pogut tocar millors companys per al viatge que viuràs. Els quatre fareu tot el possible per deixar el nom de la falla el més amunt possible.

Estem segurs que les Falles del 2026 seran les millors de la teua vida, ja que les gaudiràs com ningú, envoltat de la gent que t’estima i de tota la falla que et donarà suport en cada moment.

El papà, la mamà i jo volem dir-te que gaudisques al màxim d'aquestes Falles i que sàpigues que en tot moment estarem al teu costat per a fer que les Falles 2026 siguen inoblidables, tant per a tu com per a tota la família. Amb orgull, emoció i alegria diem ben fort: visca el PRESIDENT INFANTIL 2026 de la Falla la Dula!

T'estimem inf init!

El papà, la mamà i la tata FALLA LA DULA 2026

189

NIT DE DESITJOS

DESITJOS PER A JOAN Joan, des que ens vas dir que series el president sabíem que

Joan, és un orgull per al uelo poder vore’t disf rutar del que més t’agrada: ser el president infantil de la falla. Des de menut has demostrat una gran estima per les Falles. Sempre has volgut ser president de la falla i aquest any aconsegueixes el teu somni. De segur que la uela, allà on estiga, estarà molt contenta de vore que estàs fent realitat el teu somni. Des de menut ja li deies que volies ser president així que estarà mirant-te en cada passacarrer o en cada acte perquè no estigues sol.

El uelo disf rutarà de cada moment de la millor manera que puga, estaré sempre al teu costat per a que pugues gaudir molt. M’agradaria poder acompanyar-te en cada acte però, així i tot, estaré al teu costat sempre que puga. Disf ruta molt d’aquest any que segur que passarà molt ràpid. Des de sempre, tu, al costat dels teus cosins, heu disf rutat molt de les falles i eres el primer de tots en poder complir un somni tan esperat en aquesta família. El uelo et vol molt.

El uelo

aquest any serien unes Falles especials que gaudirem junts amb molta il·lusió. Tens eixa energia que enganxa i eixe somriure que mai falla, som conscients que al teu costat les falles seran inoblidables i ho gaudirem tots junts d’allò més bé.

Eres d’eixes persones que viuen les Falles de veritat: amb emoció, amb entrega i amb molt de sentiment. Sabem que cuidaràs cada detall, que donaràs les gràcies a tots i a totes, que estaràs en cada acte, en cada cercavila, en cada despertada, en cada xocolatada... i sempre amb eixe somriure i saber estar.

I sí, potser algun dia t’alçaràs cansat, o amb ganes de tornar-te a gitar perquè per la nit hauràs disf rutat massa… però pensa que aquest any és únic, és teu i passa volant. Així que aprof ita cada moment, viu cada segon i no deixes res per a després.

Perquè el que vindrà seran records per a tota la vida i és un any per a no oblidar. Sabem que ho faràs d’allò més bé. Perquè no només seràs un bon president, sinó que ja eres un amic increïble, d’aquells que sempre estan, que ho donen tot i que fan grup i que sempre estan per a passar-ho bé i per anar de quedaeta on siga menester. T’ho mereixes tot i més!

Nosaltres, els teus amics: Arnau, Iker, Àlex, Neizan, Joan T., Marc, Xavi T., Andreu, Guillem, Yetser, Joan V., Alberto, Alex F., Marc J., Julià , Xavi G., David, Jose David, Joan C. i Brayan estem molt orgullosos de tu. Et volem vore gaudir, brillar i emocionarte. I, sobretot, volem compartir-ho amb tu perquè aquest any no només és teu, també és un poc nostre per poder viure’l al teu costat.

Així que prepara’t, PRESI, que este any és teu. Gaudeix-lo com només tu saps fer-ho, amb el cor, amb passió i amb eixa alegria que t’identif ica.

Estem amb tu des del minut zero, f ins a l’últim coet i f ins que la falla es convertisca en fum i cendra.

Els teus amics 191

DESITJOS PER A JOAN Ai, el menut de la família! A poc a poc vas fent-te un homenet. I en eixe creixement físic i personal, t’arriba l’oportunitat que tant estaves desitjant: representar els xiquets i les xiquetes de la Falla la Dula com a president infantil. Un càrrec que encares amb responsabilitat i amb alegria, tal com tu eres.

Com se sol dir ara, et definiríem com un xiquet amb aura. Sempre amb un somriure a la cara, disposat a ajudar en tot el que calga, amic dels teus amics, amb un gran cor i tot bondat (bé, amb el puntet ‘macarreta’ de tot adolescent). En definitiva, una personeta molt especial que ompli de felicitat i alegria allà per on passa.

Ja estàs vivint uns primers mesos intensos i estàs demostrant estar a l’altura de la responsabilitat que comporta ser president infantil. Ara t’esperen unes Falles emocionants i frenètiques en què hauràs de capturar cada instant per a sempre.

I ahí estarem al teu costat. En cada acte, en cada passacarrer, en cada viatge a València, en cada despertà, en cada revetla... sense descans i al peu del canó disposats a ajudar-te en allò que necessites, perquè volem compartir amb tu cada moment i ser partícips de la teua felicitat.

Agafa forces que el millor està per vindre. La família i tota la falla estarà al teu costat per a fer que març de 2026 siga una data molt especial per a sempre. Esperem que gaudisques cada minut com ho saps fer i sigues molt feliç.

Et volem molt, Joanet!

Família Vercher Estruch

A-G

NIT AMB LA NOSTRA GENT

PAU ALCANTARA BORRAS

ARYA CAVA JULIAN

SALVA ALMIÑANA CUEVA

AINHOA CAVAS CAMARENA

LUCIA ALTUR SANZ

PAULA CAVAS CAMARENA

ALEXANDRA ALTUR SOLANES

JAVIER CLEMENTE TALENS

NAYARA ALTUR SOLANES

ANNA CLEMENTE TUR

ALEXANDRA ALVAREZ GRAU

ALEIX CLIMENT CANET

EMMA ALVAREZ MARTINEZ

AMAIA CORELLA ARLANDIS

PABLO ALVAREZ MARTINEZ

MARTINA CORELLA ARLANDIS

EIRA ANDRES AUSINA

YUREIMA CORTES LLACER

EROS ANDRES AUSINA

LOLA CREMADES ALMIÑANA

IKER ARLANDIS AGUDELO

IRENE CREMADES ESCAMILLA

AITANA ARTÉS CARAVACA

NAYARA CRESPO ZANON

DANI AUSINA BATALLER

DAENERYS CRESPO ZANÓN

PAU AUSINA BATALLER

ALEXANDRA CRISTOBAL HERRERO

ABRIL BELTRÁN CANO

LAIA CUENCA SAIZ

NICO BELTRÁN CANO

BERTA DE LA CALLE FORNAS

EMMA BENAVENT PORRO

NECO DE LA CALLE FORNAS

MARCOS BENAVENT SELFA

NADIA DE LA ROSA CREMADES

MAR BLASCO BARRES

ADRIA ENGUIX CREMADES

NIL BLASCO ESTRUCH

AINHOA ENGUIX PEREZ

POL BLASCO ESTRUCH

PAULA ESCANDELL BORRAS

GALA BLASCO VILAPLANA

AINARA ESCRIBANO PUERTOS

MARIA BOLO MUÑOZ

MIA ESCRIBANO PUERTOS

MARTINA BOLO MUÑOZ

ABRIL ESCRIHUELA GARCIA

MARTA BOLONIO ESCRIHUELA

CANDELA ESCRIHUELA MARTÍNEZ

PAULA BOLONIO ESCRIHUELA

AINA ESPI BENAVENT

AINA BONO WANG

XAVI ESPI BENAVENT

JUN BONO WANG

MARC FERNANDEZ MARTINEZ

PAULA BRINES CARDONA

PAULA FERRANDO SANCHEZ

VALERIA BRINES CARDONA

PAU FERRERES ESCRIVA

ABRIL BRINES PACHÉS

SALVA FERRERES ESCRIVA

LEYRE CAMARENA GRAU

CLAUDIA FONS MAHIQUES

JULIÀ CAMPOS GUIRAO

NEREA FONS MAHIQUES

JUANJO CAMPOS TOMÀS

LOLA FONS RUIZ

CARLOS CANO ALTUR

RODRIGO FONS RUIZ

CELIA CANO ALTUR

LUCIA GALAN SELFA

ROGER CATALA PUIG

IRIS GALBIS LLACER

G-Z CARLA GARCIA BERNAT

MARA MIÑANA ALTUR

DANI GARCIA RODRIGUEZ

ANDREU MORENO COSTA

MARC SOLANES ALMANSA

LARA GARCIA SAIZ

AITANA MUÑOZ GIMENO

EIDEN SOLANES CAMARENA

MATEO GARCIA SAIZ

LUIS MUÑOZ GIMENO

SALVA SOLANES CAMARENA

NICO GARCIA SELFA

EDA MUÑOZ RODRIGUEZ

CESAR SOLANES GADEA

CELINA GIL FONS

MARTIN NIETO ORTIZ

ARIADNA SOLER GIMENO

PAULA GIL FONS

CONNOR OCHOA MERENCIANO

LUCCA SOLER SANSALONI

HEGOI GOMEZ ENGUIX

MARINA OLIVER MARTI

MARC SOLER SOLER

VALERIA GOMEZ ENGUIX

MIA PALOMO RUBIO

PAU SOLER SOLER

MARTA GONZALEZ DELFA

NOA PALOMO RUBIO

EDURNE SOLER ZANON

DANIELA GONZÁLEZ LLORCA

PAULA PARDO ESCRIHUELA

DELIA TALENS CHORRO

BRUNA GRANDE CORELLA

ASIER PAREDES FERRANDO

LEO TALENS GIMENO

RAFA GRANDE CORELLA

NEIZAN PAREDES FERRANDO

DANIELA TALENS MARTINEZ

AARON GRAU ARMENGOL

YAEL PAREDES ZAPATA

XAVI TALENS MARTINEZ

GAEL GRAU ARMENGOL

DAIANA PENADES BELENGUER

LLUC TALENS PERIS

NAIARA GRAU ARMENGOL

EMILY PRIMO FERNÁNDEZ

VICTOR TALENS PERIS

NASIO GRAU GARCIA

MARC PUIG BONO

IRIS TARRASÓ ESTRUCH

NAYRA GRAU GARCIA

DANIELA PUIG GRAU

AARON TIRADO RODRIGUEZ

ASIER GRAU IBAÑEZ

CLAUDIA RAYA GRAU

GUADALUPE TORRES GIMENO

IAN GRAU IBAÑEZ

JOAN RIPOLL VERCHER

ADRIANA TRIVIÑO BO

AINHOA GRAU LOMAS

CARLA RODRIGO CLÉRIGUES

JÚLIA TRIVIÑO BO

NAOMI GRAU MONTEIRO

PAULA RODRIGO CLÉRIGUES

ABRIL TUR CISCAR

LEYRE HERNANDEZ CEREZA

ALVARO RODRIGUEZ CANET

VALERIA VERCHER ALBEROLA

VIDA IBANCO GARCÍA

VALERIA RODRIGUEZ CANET

ALEXA VERCHER BOLUDA

CARLA IZQUIERDO GOMEZ

PAU RODRIGUEZ CORELLA

DANIELA VERCHER CARDONA

GALA LAPARRA ALMIÑANA

MARTA RUIZ BLASCO

SARA VERCHER CARDONA

JULEN LAPARRA ALMIÑANA

VALERIÀ SAIZ SIFRES

DANIEL VERCHER CÓRDOBA

JOAN LAPIEDRA HERNANDEZ

VERA SAIZ SIFRES

CLARA VERCHER JUAN

JULIA LLINARES ARTES

LAIA SAN FRANCISCO CLEMENTE

MARTI VERCHER TALENS

ALEXA LORENTE CASTELLBLANQUE

GUILLEM SANSALONI VERCHER

ADRIANA VERDÚ GONZALEZ

KYLIAN MAGRANER ROMERO

ANDREU SAPIÑA FONS

IGNASI VERDU PERIS

SARA GABRIELA MANTILLA BALLESTEROS

ALEX SELFA PONS

JÚLIA VERDÚ RODRIGO

ISIDORO MARTINEZ PERIS

CORAL SELFA PONS

JOAN VIDAL BOSCA

ELSA MELO DIAZ

ANDREU SERRA ARTES

CLAUDIA MARIA VIDAL SALINAS

GISELA MINGUEZ MARTI

ADRIANA SERVA GRAU

XAVI VILLACAÑAS COSCOLLÀ

JAUME MINGUEZ MARTI

AINARA SOLÀ CARDONA

GEMMA ZARZOSO VERCHER

JERONI MIÑANA ALTUR

AITOR SOLÀ CARDONA

JUANJO

LEO

NIT SOMIANT AMB EL FUTUR MARC

A la Dula somiem fort

MARTINA

i somiem mirant al futur.

Tenim una immensa sort i una llarga vida, segur.

Un ramellet ben meravellós arriba a la nostra família

ADRIÀ

per continuar la tradició I omplir-nos d'alegria.

Benvinguts i benvingudes a la vostra falla!!

FALLA LA DULA 2026

ANDREU

NIT DE PASQUA NIT DE LA MONA Quan el sol s’amaga pel costat de les muntanyes de les Tres Creus, a Tavernes de la Valldigna el cel es torna d’un color taronja i morat. Arriba una nit molt especial, la nit de la mona de Pasqua.

La xicalla deixa preparada la roba pasqüera que estrenaran l’endemà i uns cabassets plens de mones i ous de xocolate de molts colors.

La lluna, que sembla una mona de tan arrodonida com està, els observa des del cel.

Conta la llegenda que eixa nit recorre els carrers del poble un aroma de mona molt dolcet. Diuen que és el vent de Pasqua, de primavera, on s’esperen llargues hores de jocs i rialles.

Els més menuts dormen i imaginen conills de xocolate i ous plens de sorpreses.

L’endemà van tots contents a la muntanya o a la platja a celebrar aquest meravellós dia.

Ajudeu el conillet a trobar el camí per arribar a la mona.

A Tavernes ja és de nit, la lluna vola pel cel.

Porta un grapat de mones per a repartir a la Vall.

Fetes amb farina, sucre, xocolate i ous brillants.

Quina mona més dolceta es menjaran els infants!

I mentre dormen els xiquets al costat d'un cabasset, la lluna i el conillet reparteixen totes les mones amb ous de molts colorets.

FALLA LA DULA 2026

NIT A LES CREUS A Tavernes de la Valldigna, l’1 de maig està marcat al calendari, ja que se celebra una festa molt especial: la pujada a les Creus. Aquesta excursió està organitzada pel Centre Excursionista de Tavernes i és una manera de celebrar el Dia del Treball fent una activitat divertida i saludable. És una excursió tradicional que fan molts veïns i veïnes del poble. A primera hora del matí, la gent es reuneix davant de l’església de Sant Pere i, junts, comencen a caminar f ins a dalt de la muntanya de les Creus.

Durant la pujada es pot veure la mar, el poble i tota la vall. A més, també es pot gaudir de la natura, respirar aire pur i fer esport en companyia. Una vegada dalt de tot, moltes persones fan una xicoteta parada per descansar, esmorzar i fer-se fotos amb les grans creus que donen nom a la muntanya.

A més, molts valents també fan l’excursió de nit! Des de dalt de la muntanya es pot observar tot el poble il·luminat. És un espectacle preciós que fa que l’esforç de la pujada valga la pena. És un dia per compartir, caminar i estimar el nostre poble i la muntanya!

Però, abans de començar aquesta excursió, és molt important estar ben preparats!

Un xiquet o una xiqueta per a fer senderisme necessita les següents coses: - Roba i calçat adequats - Protecció solar - Protecció per al fred - Motxilla - Farmaciola de primers auxilis - Xiulet - Llanterna - Mapa i brúixola - Prismàtics - Walkie-talkies - Quadern d’explorador i llapis - Aigua -Menjar

NIT DE SANT JOAN La nit de Sant Joan de la mare —Mare, com era la festa de Sant Joan quan tu eres xicoteta? —va preguntar Leo mentre ajudava sa mare a posar les tovalloles a l’arena.

La mare va somriure i, de sobte, li varen vindre al cap uns moments que mai oblidaria.

—Ai, Leo… la nit de Sant Joan era màgica —va començar a contar—. Quan jo era una xiqueta, tota la gent del poble esperàvem que el sol s’amagara.

Els carrers començaven a fer olor a fusta i a alguna herba de la muntanya. Els veïns es reunien tots a la plaça i encenien una foguera tan gran que pareixia que arribava fins a les estreles.

—I què feien al voltant del foc? —va preguntar Leo, obrint els ulls com a fanals.

—Ballàvem! —va respondre la mare—. Ballàvem, cantàvem i rèiem. Fins i tot alguns valents botaven sobre les brases quan ja estaven baixetes. Sempre ens havien dit que donava bona sort i que espantava les pors. També hi havia música, tambors, guitarres, veus que s’unien com si foren una sola... Era una nit per sentir que tot començava de nou.

Leo es va quedar mirant tota la gent que hi havia asseguda a les tovalloles del voltant.

—I ara, per què no fem això?

—Perquè les coses van canviant, amor meu —li explicava la mare, acaronant-li el cabell—. Ara, en molts llocs no permeten fogueres grans, per respecte als boscos i per evitar incendis. A més, vivim en una xicoteta ciutat on no cap la idea de cremar tanta fusta en una foguera tan gran. Però això no significa que la màgia se n’haja anat, eh?

Leo va fer cara de no entendre-ho massa i estava dubtós.

—I on està la màgia, doncs?

La mare va encendre un xicotet pal de fusta en la foguera i el va alçar cap al cel. Li va pegar dues voltes a l’aire i va caure dins del foc.

—La màgia està en allò que sentim quan ho celebrem —va dir—. Ara fem coses distintes: escrivim desitjos en papers i els tirem al foc, ens banyem els peus a la voreta de la mar quan arriben les ones, ens agafem tots de les mans perquè el desig es faça realitat… També botem les fogueres, però aquestes ja no són tan gegants com les d’abans. Això vol dir que continuem celebrant que l’estiu comença, que deixem enrere les coses roïnes i demanem coses bones per al futur.

Leo mirava les últimes flames de la foguera que havia encés la mare i se li va ocórrer preguntar: —Mare, eixa flama també espanta les pors?

—Clar que sí, fill meu! La màgia no depén del tamany de la flama, sinó del tamany del desig.

Leo va somriure. Després va tancar els ulls i, amb molta força, va demanar un desig: “Vull aprendre a ser valent.” Va agafar la mà de la mare, la va estirar fins a la voreta de la mar i varen esperar que els arribaren tres ones per banyar-se els peus.

—Encara és una nit màgica.

—I ho serà per sempre, Leo —va respondre la mare, abraçant-lo—. Però ara ens hem d’afanyar: el tradicional correfoc està a punt de començar i no ens ho podem perdre.

Leo i la mare varen passejar per tota l’avinguda de la platja de Tavernes i van gaudir de l’espectacle que estava oferint aquell grup de joves que portaven pólvora fins a les butxaques.

Ordeneu les paraules: CFO → NOSE → IGSED → ESBRAS → TANJOANS →

FOC - ONES - DESIG - BRASES - SANT JOAN

Escriu el teu propi desig:

NIT DE PORRATS NIT DEL CLOT I SANT JAUME Juliol és un mes ple d’activitat a Tavernes. Celebrem tradicions molt arrelades al poble que ens ofereixen nits molt especials de cultura, natura i gastronomia. Anoteu-vos aquestes dues dates i coneixeu un poc més de cada festa tot completant aquestos poemes amb les paraules amagades.

-Segon dimecres de juliol. Dia de la Sang en què celebrem el porrat del Clot de la Font.

El ____ de la Font és un lloc que ens agrada molt visitar.

Enmig de la ______ situat Un paratge amb molt per disfrutar.

Arribarem fent una _____ enmig de camins rurals.

La muntanya de l'____ben plantada ens acompanya junt amb els bancals. És una font _____ envoltada de pins i de tarongers.

Un indret per desconnectar i on disfruten veïns i _______.

Hi ha una nit especial en què se celebra el ________.

Una cita festiva i cultural que ompli el clot de _________.

Hi haurà concert entre ______ i un ambient acollidor.

Apunteu-vos les dates assenyalades: El segon dimecres de _______

Juliol - Pinades - Porrat - Bat a bat - Forasters - Natural - Clot - Natura

- Ombria - Passejada

A partir del 25 de Juliol, Sant Jaume. Fira de productes regionals, locals i artesanals amb concerts i actes culturals a la Platja de Tavernes.

Seguim avançant per _______.

A la platja es prepara un esdeveniment.

Mentre gaudim d'arena i sol d'una fira estem ______.

Se celebra prop del _______ i allí de tot pot trobar-se.

Després d'un dia llarg és bon lloc per ________.

Artesania i productes _______, concerts i espectacles culturals.

La Fira de Sant Jaume és ideal per a passar unes nits _______.

Atraccions per a la ________ també en podem trobar.

Estan fetes de fusta i cap _______ Una bona estona per desconnectar.

Pendents - Juliol - Regionals - Especials - Xicalla - Pantalla - Llac - Relaxar-se

NIT DE SANT LLORENÇ Qui no ha demanat mai un desig en veure passar un estel fugaç? De segur que sí, i no un, sinó molts.

Al mes d’agost, les nits són especials per les anomenades Perseids ollàgrimes de Sant Llorenç, ja que el seu punt màxim sol ser al voltant del 10 d’agost, dia en què se celebra la festivitat de Sant Llorenç.

Els perseids es formen quan la Terra travessa un núvol de pols que deixa al seu pas el cometa Swift– Tuttle. Com que les partícules entren molt ràpidament a l’atmosfera terrestre, formen un centelleig de llum que podem veure al cel i que pareix que caurà a terra.

Eixa vesprada-nit del 10 d’agost, a Tavernes de la Valldigna se celebra el tradicional porrat de Sant Llorenç, on la gent acudeix a l’ermita del sant, situada en un dels paratges més bonics de la Vall: el Racó de Joana. Com cada any, es reuneix la gent per gaudir de bona música en directe i, com no, de les seues vistes espectaculars. Això sí, sempre amb ganes que es faça de nit per poder observar el cel lliure de contaminació lumínica i esperar que passe algun estel per demanar un desig.

Però, a vore si heu estat atents: Uniu cada paraula amb el seu significat:

1. Estrela fugaç

a) Un instrument per observar el cel

2. Desig

b) Un punt brillant al cel que passa molt ràpid

3. Prismàtics

c) Allò que demanes si veus passar una estrela

SOLUCIÓ: 1-B / 2-C /3-A

NIT DE CARRERS ENGALANATS La iaia Empar mirava el carrer on havia viscut tota la vida i que tant li agradava. Estava asseguda en una gronxadora, com cada capvespre, a la porta de casa, mentre la seua f illa i altres veïns i veïnes, preparaven amb ganes una cosa que els omplia d’il·lusió.

Feia temps que Empar no parlava; els seus 97 anys li anaven passant factura, però mantenia tot el coneixement, com solen dir al poble. Al seu cap acudiren, de sobte, un munt de records de dies de festes al carrer. El seu carrer sempre havia sigut un dels habituals en el concurs de carrers engalanats. Pel seu pensament desf ilaven imatges de centenars de flors fetes a mà amb paper, de corfes d’ous pintades amb una paciència inf inita. Romans, vaquers, mexicans… tot tipus de països i cultures havien representat al seu carrer durant molts anys. Que joves érem!, va pensar.

Li va vindre al cap una imatge d’ella i del seu marit, acabats de casar. Adornaven el carrer, el pintaven, sopaven i ballaven amb el veïnat, i celebraven els moltíssims premis que havien aconseguit. També li passaren pel cap imatges de les seues f illes menudes mentre aprenien a muntar en bicicleta o jugaven a baló descalces pel carrer i entraven i eixien de les cases, que estaven tot el dia obertes de bat a bat. Eren dies meravellosos… la millor setmana de l’any, va pensar Empar, i els ulls se li van fer lluents.

Acabava d'escoltar a la tertulieta que tenien els veïns i veïnes que aquest any participaven més carrers que mai des de fa dècades, i allò la va posar contenta. És una tradició que no s'ha de perdre. Cada dissabte de festes del poble cal engalanar els carrers i, l’endemà, seran visitats i valorats per un jurat. Tampoc hem de perdre el costum de passar tota la setmana convivint i compartint moments amb el veïnat.

La iaia Empar continua mirant el arrer i, amb un somriure a la cara, imagina com serà aquest any la decoració que la gent porta mesos preparant. Ara tenen molts materials nous i millors i, de segur que fan virgueries.

Ajudeu Empar a visualitzar el carrer.

Engalaneu-lo al vostre gust!

FALLA LA DULA 2026

223

NIT DE DISFRESSES La nit de les disf resses de les festes patronals és la nit més màgica per a tots els xiquets i xiquetes, ja que és una festa plena de colors, música i diversió em què els principals protagonistes són ells amb les seues peculiars disf resses. És una nit on qualsevol tipus de disf ressa té cabuda: superherois, fades, animals divertits, princeses, personatges de pel·lícules… La imaginació no té límits!

Quines penseu que seran les disf resses que més els agraden als nostres fallers i falleres? Vinga, descobrimho tots junts.

NIT D'ÀNIMES Hui han tancat el carrer de la falla. Esta nit hi ha festeta. Els xiquets i les xiquetes s’han disfressat i estan acudint al casal. La nit de hui s’ha convertit en una nit la mar de divertida.

Com han canviat les coses… Li contava al meu net que, quan jo tenia la seua edat, esta mateixa nit, la nit del 31 d’octubre era una nit molt trista: la Nit de les Ànimes. Ningú s’atrevia a fer cap soroll al carrer. Recordàvem els qui ja no estaven: enceníem ciris i pregavem per les seues animetes. I, l’endemà, tocava anar al cementeri a fer-los la visiteta i portar-los floretes.

I hui, a la falla del nostre barri, sona la música pertot arreu, es passa per les cases a per llepolies i es sopa enmig del carrer.

M’alegre que la Nit de les Ànimes haja canviat tantíssim. Al cap i a la fi, les coses es poden celebrar de moltes maneres i, per a recordar qui ja no està, no fa falta posar-se trist. Haver compartit la vida amb eixa persona sempre serà un regal.

Ens hem divertit de valent quan sa mare li ha pintat la cara de zombi. Ell volia fer molta por. S’ha encabotat que li preguntara endevinalles de por… Voleu saber quines li he preguntat?

Acompanyeu-me, per favor.

Acompanya la bruixa a les nits de l’hivern; fa meu, meu i no para quiet.

Qui sóc? Qui era?

Si sempre volara sobre la granera?

Capa oberta, ulls alerta.

La llum de la lluna el reviu i el desperta

NIT DE SANTA CECÍLIA Tavernes de la Valldigna, 22 de novembre de 2025. Nit de Santa Cecília.

Les notes musicals s’escampen a poc a poc per tota la ciutat; a molts barris es barregen amb l’olor a pólvora de les traques que els encarregats fan esclatar a la porta d’algunes cases. L’ambient és de festa i germanor i Jordi se sent feliç. Camina pels carrers amb la resta de companys amb una satisfacció immensa: és el dia que tant havia somiat. Des d’ara, ja serà of icialment un membre més d’aquella gran família que hui l’envolta i li fa els honors pertinents.

Mira els seus pares: no li lleven els ulls de damunt. Se’ls veu orgullosos, i això fa que tot siga perfecte.

Mentre la cercavila avança pels carrers, a Jordi li venen al cap un fum de records de quan aquella aventura va començar. Des de ben menut ha tingut dues grans passions: la música i les falles i sempre ha pensat que és una sort que vagen de la mà.

Recorda com, a falles, es passaven dies sencers tirant coets sense descans, com fan la majoria de xiquets i xiquetes. Però ell no ho feia tots els dies igual: quan arribaven els tres dies forts, també passava moltes hores davant de la xaranga. De fet, més d’una vegada havia deixat el seu germà tirant coets i havia eixit corrent cap a l’envelat en escoltar la primera nota que els músics feien sonar.

—Ja han arribat! —exclamava.

I abandonava la zona de focs per plantar-se davant de la xaranga i gaudir amb ells. Els darrers anys f ins i tot havia tocat alguna peça amb la banda i ho havia disf rutat al màxim.

Hui, la traca ha esclatat davant de sa casa i el cor li ha bategat molt fort quan ha eixit amb la seua trompeta al carrer. Allí, l’olor a pólvora s’ha barrejat amb la millor melodia: la que feia sonar la seua banda. Ara sí, era seua també. Des d’aquell moment era of icialment membre de la SIUM Tavernes i tocava gaudir del dia i de la festa de Santa Cecília.

Activitat: Cada any, el 22 de novembre, se celebra el dia de Santa Cecília, patrona dels músics. Es preparen moltes activitats durant tota la setmana i és molt fàcil trobar la banda recorrent els carrers de la ciutat, siga de dia o de nit.

Un dels actes més destacats és la cercavila de recollida dels nous membres que entren a la banda.

Coneixeu els instruments musicals?

Seríeu capaços d’ordenar-los per famílies?

Llistat d’instruments: violí, arpa, flauta, saxòfon trompeta, tuba bombo, xilòfon

- Corda: - Vent fusta: - Vent metall: - Percussió:

- Corda: violí, arpa - Vent fusta: flauta, saxòfon - Vent metall: trompeta, tuba - Percussió: bombo, xilòfon FALLA LA DULA 2026

231

FESTIVERN I FESTIVERNET Artur i Beteta entren corrent a l’escenari quan els seus companys ja han començat a tocar la primera cançó i tots embogim. Les llums es mouen al ritme de Rècord Mundial i jo cante a ple pulmó, f ins quasi desganyitarme, l’estrofa que parla de perdre el somriure i com la calma li guanya la guerra a tots els impossibles. És la part que més m’emociona perquè la sent meua, perquè sé el que és sentir-se així. Quina manera més increïble de començar un concert.

Quina sort poder compartir amb els meus amics este moment. Joan ens mira i ens delecta amb la seua versió particular de l’estrofa “que la música no para f ins que la nit no s’acaba”, que l’Anna i jo ja sabem de sobres perquè li encanta fer bromes. Així que no ens sorprén

Quan els meus pares em van dir que podríem vindre al Festivernet no m’ho podia creure!

Em van donar la sorpresa el dia de Nadal i crec que

per sorpresa quan canta: “que l’esmorzaret no para f ins que el pernil no s’acaba”. Anna i jo ens mirem i riem a carcallades.

ha sigut dels millors regals que he tingut mai. tot i que, amb l’emoció, va vindre també una mica de por.

Por a no veure l’escenari, por a que m’espentaren, en def initiva, por a no poder gaudir del concert que tanta il·lusió em feia. Quan els ho vaig dir, em van tranquilitzar

—T’imagines que algun dia l’Artur li passa el micròfon a algú del públic perquè cante esta estrofa i just és el Joan? —em pregunta Anna. I jo només puc respondre entre riures que m’encantaria.

i em van garantir que no hi hauria cap problema i que ells s’encarregarien que tot estiguera bé.

Fa uns mesos li vaig dir a la mare, mentre sopàvem: “Quina sort he tingut que m’apuntàreu a la falla fa dos

Ens ha costat aparcar perquè el poble estava de gom a gom però ho hem aconseguit i hem pogut veure on està la gent acampant. Quin f red que passaran totes les nits!

Abans d’arribar-hi no podia entendre com la gent podia voler passar així el Cap d’Any, encara que, quan he vist que ho estaven passant d’allò més bé i el bon rotllo que

anys i d’haver conegut l’Anna i el Joan”. Sé que per als meus pares fou una decisió dif ícil, perquè veníem d’uns moments complicats i no estaven segurs que exposarme a un possible rebuig fora una bona idea. No obstant això, jo vaig insistir i, f inalment, van claudicar i em van fer la xiqueta més feliç del món. A la falla he trobat el millor grup d’amics que mai hauria pogut somiar.

es respirava tant allí com a la carpa dels concerts, ho he entés millor i els done tota la raó.

Havia de passar inunda la carpa i la gent fa unes ones gegants, quasi sembla que es pedran si hi entren. Anna

Sona L’orquestra del Titànic i jo no sent que m’afone com aquell vaixell, al contrari, em note més lliure que mai, amb Anna i Joan al meu costat. Des de la plataforma on estem, tot es veu tot perfectament i quasi sembla que Artur ens està cantant a nosaltres.

m’agafa per la cadira de rodes i comença a pegar voltes mentre Joan bota al nostre costat i ens envolta també.

Anna riu. Joan riu. I jo també ric perquè amb ells tot és alegria. Amb ells sé que puc ser jo mateixa i mai m’han fet sentir menys.

ESCAPE ROOM INTERACTIU:

Activitat: Ara us toca a vosaltres!!

Com creieu que continua aquesta història?

LES NITS MÀGIQUES DE TAVERNES Et felicitem! Has arribat al final del nostre almanac. Esperem que hages gaudit molt de les nostres nits més especials i, ara que suposem que t’hauràs quedat amb ganes de més, et deixem un escape room interactiu perquè el gaudisques des del teu dispositiu electrònic.

Escaneja el codi QR i… a divertir-te! A més, completar l’escape room té premi.

Anima’t a provar-ho, però això sí: mai deixes de gaudir de la lectura i dels llibres i, si són en valencià, millor.

FALLA LA DULA 2026

235

PUBLICITAT

FALLA LA DULA 2026

237

238

239

CITRICOS Y AGUACATES Jose Estruch

Fran Peris

+34 626 98 31 61 +34 679 49 06 33 www.franymoreno.com franimorenocb@hotmail.com

240

TAV E R N E S D E L A VA L L D I G N A

241

GRUPS GRUPS EN EN DIRECTE DIRECTE •• DJ’S DJ’S •• FESTES FESTES PRIVADES PRIVADES 242

Carrer nou, 25 @Benditalocura.discoteca

Reserva el teu event 620 170 167

243

244

245

246

247

248

249

250

251

252

253

Mónica: 679 952 026 Belén: 636 280 377 C/Xeraco 1. Entresol 3 46760. Tavernes de la Valldigna @puntirepunt 254

Punt i repunt

puntirepunt@gmail.com 255

C/Lluis Vives, num 5 611 98 52 46

256

257

258

259

260

261