100
- FALLA EL PARC -
Contant en l’ocasió i agafant el cagalló del que estira que t’estira, alegries, plors i rima.
Recordar i repassar en la vida al passar. Honors a primera vista i després, seguir la pista.
Sí senyors, després de moltes voltetes viatges i festetes, els recomana l’estiu que tot el món viu.
A les falles era el centenari, quan dins un gran marc, naix la falla El Parc.
D’ací cap allà, el llest cap de falla. El que fa de lloador amb un gran honor, i es llueix als carrers fent de bons festers, treball ben ensenyat que a casa és practicat. El tio Cosetes, el model, el posturetes, que ix de cristià al bàndol del capità. I fent una pausa als referits mandataris, emmanillen nostra brasa, passant-la a recordatoris, xafen nostre carrer i ofeguen el món faller. I es passegen tan galans creient ser infants, i són la transmissió d’altra generació. Un nou any comença d’alegries i celebració, doncs són els itineraris de molts més aniversaris. Recordem aquell dia donant el primer pas, que amb sobrada alegria ratllarem el fracàs. Dura és la festa, dura i indigesta, la constància en treball, reverència al detall.
Nasquérem al cinquanta, fent història i bons fers a Alzira i els dossers. I en esquenes mig segle, també és cosa molt gran en la Falla Sant Joan. Celebrem el vint-i-cinc, fent de cronistes tal com som, com no, mirall de Lairón. En la mateixa llum, en la forma i la manera, brolla al Levante, la Ribera. Sí, vint-i-cinc són, penjant sempre del fil com els amics de l’Alfil. Veu d’intriga i platònics per un sou, els amics del Canal Nou. Se celebren per tots llocs, anuaris i aniversaris, sobrietat constància de pocs de pobresa i qüestionaris, i d’aquells que feren els vots forjant-se en deliris per amar-la tots. Aniversaris clamorosos, de festa i tradició, forjats amb la cura i el relleu de l’eslabó? Memòria és un fet quan pujarem al coet, i en l’aniversari que existim, mor nostre bressol, el Chaplin.