Issuu on Google+


Muntatge disseny i impressió: Rafa Cebrián S.G.C.V. Tirada: 550 Exemplars Títol: “25 Anys Fent Falles” Depòsit Legal: Nº V-330-2012 Edita: Associació Cultural Falla El Parc - Falla Teatre Col•Laboren a La Composició: En Fotografia:

La comissió, Juanjo Dolz, Jose Lacasa

Portada:

Rafa Cebrián i Heredia

En correccions:

Jesús Cebrián i Fuertes David López i Crespo M Carmen Henares i Dotor Víctor Palmer i Casalta

En Textos:

Amics i Comissió del XXV Aniversari

Supervisat :

Alex Andrés i Santillana

El Parc - Alzira en Falles 2014 Festa D’interés Turístic Nacional. Col•labora la Conselleria d'Educació de la Generalitat. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la generalitat valenciana per a la promoció de l’ús del valencià 2014. Presentat al concurs anual de llibrets de falles de la ciutat d’Alzira 2014. Més que mai, esta que està en les seues mans, és la revista anual que edita la nostra associació cultural, per al delit de tots els que componem directa o indirectament la nostra societat valenciana, i la nostra festa. Només cal fer menció, a la importantíssima labor que exerceixen sempre en el nostre exemplar anual, les empreses, cases comercials i col•laboradors. Gràcies a tots!!

www.fallaelparc.net

Facebook “ Falla El Parc ”

@Fallaelparc


5

Padrí de l’estendard a títol pòstum

6

La benvinguda Elena Bastidas

8

Benvinguda del President

68

Mostra de vestits, imposició de bandes.

Benvinguda del President Infantil

78

Entrevista a la FM “Sònia Estela”

La Fallera Major “Sònia Estela i Almela”

83

Entrevista a la FMI. “Carla Esquer”

87

Programa d’actes i festes

93

Poetàrium faller

10 12 16

La Fallera Major infantil “Carla Esquer i Escolá”

20

Reportatge...Hort del Tancat

24

Falla gran i crítica

30

Falla infantil i crítica

100

33

Salutació de Sonia i Carla

126

34

Judith

35

Cens de la comissió

37

Recompenses

38

Cens de la comissió infantil

39

Recompensa col-lectiva

40

Nomenament Sònia

182

Himnes

56

Nomenament Carla

186

Pasdoble Sònia Estela

191

Guia Comercial

** XXV aniversari **

98

Preàmbul La història per anys Benedicció estendard, Exposició, Presentació XXV aniversari

145

Fotos-Pinzellà per la història de la falla.

148

Presidents i falleres majors de la comissió

152

Reflexió en veu alta

156

Repàs i Sensacions de les falleres majors xxv aniversari


de l ´alcaldessa Des que l’any 1989 un grup de gent jove s’unira per a crear una falla a la zona de l’Avinguda del Parc fins ara, ha plogut molt. Molts moments bons i roïns, gent que ha anat i ha tornat, però tots records que giren al voltant del món de les falles. Complir 25 anys conforme estan les coses no és una tasca fàcil; és, més bé, fruït de l’esforç d’uns fallers i falleres que estimen la festa i, per damunt de tot, la seua falla. Des d’estes línies que em doneu l’oportunitat d’escriure, vull felicitar afectuosament tots aquells fallers i falleres, tant els fundadors com els que han passat al llarg dels 25 anys d’història per la comissió i que han treballat per ella; ja que treballar per una falla, en este cas per l’associació de la falla El Parc, suposa treballar per Alzira i les seues falles. Espere que disfruteu al màxim d’este exercici, que reuniu els màxims representants de cada any i recordeu vivències d’estos 25 anys. Vivències que s’uniran a les que viuran enguany, sobretot, les Falleres Majors, Sònia Estela i Carla Esquer, i els presidents, Àlex Andrés i Àlex Marcilla. Vos anime que feu partícips a totes les falles i a tota la ciutadania de cada acte que organitzeu al voltant de les bodes de plata que compliu. I, sobretot, que els disfruteu al màxim. Moltes Felicitats i molt bones falles! Elena Bastidas Alcaldessa d’Alzira


del president En l’exercici faller 1989, vint-i-huit fallers i falleres iniciaven un registre a Junta Local Fallera per a que un barri alzireny més, tinguera un nom propi en les nostres festes josefines. Inscrita com a Falla Avinguda Del Parc, erròniament caldria dir també, i sent la benjamina de la resta de comissions de la nostra ciutat. Amb una reduïda comissió feren endavant un cau que a dia de hui, després de 25 anys, s’ha convertit en Associació Cultural i hem dut i duguem el número 34 a les falles del poble alzireny. El Parc havia de créixer i fer manifestar la tradició com calia. Els primers anys foren complicats, però sabíem que la gent jove amb il•lusió i esforç seria capaç de traure endavant tan complicada tasca, i així ho hem fet. Disculpen que ací en aquesta xicoteta salutació, les meues paraules més gratificants siguen per a eixes persones falleres, fallers, amics i amigues que confiaren, lluitaren i engrandiren el que hui tenim, una gran comissió que any rere any no ha parat de treballar i créixer, i tot i la situació econòmica que ens envolta, continua creixent. I ací estem, i des de fa uns anys, consolidats com a Falla El Parc, amb una grandíssima representació pel treball amb nostra societat, on sempre el més important és poder continuar mirant cap al futur amb els nostres menuts, i disposats a seguir treballant per a disfrutar molts anys més, del que fa ara vint-i-cinc anys que es va crear. Aquestos anys ens han donat per a molt, hem viscut moments inoblidables plens d’alegries i com no, alguna desil•lusió, però sobre tot moments de satisfacció per la intenció del treball ben fet, per tot això, volem que aquest any siga un any dedicat a tots els que en algun moment de les seues vides han posat, i continuen posant, el seu granet d’arena per engrandir el nom del Parc, especialment, amb el permís de tots vostés, a les falleres majors i presidents que ens han representat. I recorden que un cau és més que festa, és el treball honorífic i desinteressat de persones, que any rere any fan possible poder dur a terme la nostra tradició. A totes eixes persones, les que han sigut, les que són, i les que queden per arribar, perquè nostres portes estan sempre obertes per tots vostés, moltes gràcies, i que visca per sempre la Falla El Parc.

Àlex Andrés i Santillana


del president infantil Hola veïns, amics i amiguets: Enguany és per a mi un orgull representar com a president la comissió infantil, i més si cal estant tan ben acompanyat per la meua Fallereta Major Infantil Carla, i com no, amb la supervisió dels nostres majors Àlex i Sonia. Tots junts esperem rebre-los amb els braços oberts per a que s’acosten al nostre cau i disfruten junt a nosaltres de les nostres festes josefines, unes festes que ja estan a punt d’arribar i per què no, unes festes que les porte des del dia que els meus pares, acabat de nàixer, em feren falleret d´aquesta comissió de la Falla El Parc. Enguany es un any especial, ja que es compleixen 25 anys de la fundació de la nostra comissió, i igual que ho feren els meus pares, a mi em toca representar a la nostra falla. Per totes estes raons un xiquet com jo reflexiona, i vull dir-los que si un dia s’alcen, fa bon temps, i s’acosta la primavera, o simplement el resplendor d’eixe sol de març els convida a eixir de casa i en girar el cantó i alçar la vista veuen la nostra falleta, sàpiguen que cada cosa allí representada és un tros d’història de cada xiquet de la falla, cada flama de foc el dia de la cremà, és una llàgrima d’il•lusió de renovar el pròxim any la festa, la tradició, el sentit de ser valencià. Perquè així som els fallerets des de ben menudets, criats per renovar la il•lusió i el treball dels nostres majors. Per tot açò, dir-los que vinguen, que ens acompanyen i per què no, que apunten a eixos xiquets que sempre pensen quan els tocarà a ells. Done-los eixa il•lusió, que val la pena, els ho puc assegurar. Res més, que tinguen unes grans falles i visca la Falla El Parc.

Alexandre Marcilla Fàbregues.


Sònia Estela i Almela Fallera Major 2014


S olar, reflectant , Ò lim d’un nou arc . N imfa en el tro, I nfusa d’un marc , A lbada del Parc . Com gota de mel i l’or més brillant, del braç de la ral camí fas costat. Pinta calada estirp de festa, sent la gallarda que fa la gesta. Sònia viva, Sònia nostra, escut gloriós, gentil, flama, nós.


Una joia, Blanca noia, Mare i filla, Germana fina. Tota Sònia, Bella Estela, Als teus peus Tapís d’hereus. En engalanar, Reverenciar, Mostrar grandesa. Reina, princesa.

Volar amb els cinc, Sentits al contar, Un rol verídic Vivint-ho fidels, Esclaus d’àngels. Si tu camines, si tu desitges. Clau de casa, Mare d’estendard. Naixes brasa, Eres, flor de nard.

Llum del matí, Bon vent genuí. I de cinc en cinc, Fins al vint-i-cinc. Reina per dit, Jardí enriquit. Gran anuari. L’Aniversari.


Carla Esquer i Escolรก Fallera Major Infantil 2014


El ulls teus, són com el cel, un color que a tots desvela, un aroma, flor, una llum, un vent que unfla la vela, la vela que torba el fum. Els teus cabells, són rimats de mates d’or. És el cultiu de la fragància que sent desitjat per tresor, és companyia en aliança. El teu benestar, ve amb la guia del camí, que nascuda en llavorada d’un amor sense fi, en Alzira és l’envejada. La teua bellesa en planta al regnat que t’abraça, són espurnes perennes, de quan foc no hi faça al pas de les reines. Tota tu, personeta sense igual, flamant en posseir l’art on el món busca raça, per joieta com a tal, la que viu en esta casa; la teua, sempre El Parc.


C aramel. A lbada de la festa. R ondalla i cel. L loada per gesta. A dobada, rossa i mel.

I caurà la nit En déneu, Sant Josep, però no en l’oblit de tu pel gran fet. Fallera i Major. Comissió, El Parc. És un honor; tu, com a tresor.


Hort del


25 anys fent falles


Artista : Toni Pérez Mena Lema : Carcassa carassa

Crítica : Jesús Cebrián i David López 3ª Secció


La bona en benvinguda

Alzira té història

i El Parc viu en ella, és falla meritòria assentada i molt bella.

Cau de fallers i festers

un món paral•lel i dubtós, transformats en vils coeters valencians, artistes tots nós.

I, viure el monument,

que veuen sense pressa, el desvetllarà clarament, faller; “carcassa carassa”.

Base remat bola del món

Com un meló de tot l’any

és de ben gros, gran i redó, de carcassa a carassa; fallers estimant sa casa.

Roda-la en cabriola

Per recomanar-la al món, la festa en vidriola que poc després, a tots confon.

Untats de contradiccions

Amb els d’ací i els d’allà, Un bon fet són les opcions per cremar-los a la falla.

Carcassa és bona vista, Oblit que profund ha estat, En vista d’una crítica; Tret i pet, masclet petat.


Bunyolera-castanyera

La lluna per un reglament

Joia viva de festa

Llei que ens empobreix

Nua en la comprensió Orquestrant nous reglaments, Raó per definició, Malbarata les fosques ments A la llum en defunció.

Flama de la castanyera

Castigats per les esmenes, Lligant-nos les despullaren, Al llom i en les esquenes, Uns fallers, les aprovaren.

recompensa forastera, fum i Flama foc empestat; Bunyolera, castanyera.

l’entrega de recompenses, a l’acte sols s’acudeix que car és, si bé ho penses.

bunyol de carabassera, pobre faller i fallera, buidant-nos la cartera

Nul•la és la solució Obtusa és la qüestió.


Vianants de Plaça Major

Parc no pareix que siga, Lloc, passeig de persones, Arribant en cercavila Ça enrere, de les obres, A la plaça d’Ucraïna. Marroquins en este Marroc, Alzirenys sols pel devot, Joves, majors i algun brot, Oriünds en una veïna Rastres de la Romania. El Iaio és Xiquet

El curiós del nostre món Setiades per bona ment, Traint les mentides de torn Al bon preu del monument. Fraus variats per ací, Escurabutxaques enllà, Ser o no, fer en la festa, Tro i nom en una cresta Al so, cuita en pesta.


És com el a, e, i, o, u

A robar el que es puga. El món és fort gran i redó. I a casa una pedra. O mullant-li a la cabra, Untats de llet, amb mel Fabra. Postura de troglodita

La norma, Junta, canviant Local Fallera als anys, Estil de la realitat Irreal de l’actualitat, Donem al camí bona fe, Estimant l’esperit de bé. Viure és no morir, I sempre, camí per davant, Deploren els fets de l’ahir Als que hui; van legislant. El soterrar de la festa

Trencant amb les tradicions Retruquen en negació, Estada d’obligacions Sumits en la defunció. Sant màrtir d’aquell sord Bernat, On es llevà pel gastat Mort, poble, nul i soterrat.

Festa, Cultura Tradició


Alzirenys, viatgers del món

Estimat el que se’n va Llunyà de la mare terra. Vivint pròpies cultures Insípides criatures; Adornant harmonies, Traint contra estructures, Gestionant ruptures, i, En profit d’acupuntures. Roda la bola pel món Obtús per la misèria. Dispersat faller si confon; A fer la mà, ja no cria. Coeter del cau barri

Fora poble volen el fet I tot allò del conegut, Ara busquem el bum del pet, Tro que vol desaparegut. I volen llevar-les, totes. Vida d’una tradició Obtús és el cau confús, Rau en prohibició; Àngel o boig fora d’ús Sinuós pet, tro, opció

...i es continuarà entrant al detall en tot allò que a la vida pertany, fent cura amb ball i badall i de tot el que passà en l’any. Ací els esperem, en l’aniversari que celebrem, fruita del conquerit i de huit en huit síl•labes del vuit, sense cau ni buit. I sí, de cinc en cinc, fins al vint-i-cinc.


Artista : Carlos March

infantil

Lema : “ Escac i Mat ”


Falleretes i fallerets s`apropa el mes de març, és hora de fer públic el monument que hem preparat.

Com en tots els llocs; més d’un espavilat, que no paga ni un euro i per dalt ja s’ha colat.

Aquest any anem a jugar a un joc molt peculiar, doncs a la falla El Parc es farà una partida d’escacs.

Al costat d’una farola trobem a dos xiquets, tenint poca vergonya i rient-se dels peonets.

Al centre de la falla la partida ha començat, però sembla que el rei i la reina no se n’han assabentat.

Es burlen amb gràcia perquè han trobat un foradet, des d’on veuen la partida en primera fila i molt bé.

Aquest dos protagonistes que a El Parc han arribat, només pensen en les falles i de la partida s’han oblidat.

A la torre del Castell tenim un pregoner, que anuncia a tot el poble aquest gran esdeveniment.

Però així i tot la partida de nou ha començat, alfils, cavalls, torres i peons; posicions van agafant.

La partida va pregonant als veïns i forasters, perquè tots hi participen i cap persona es perda res.

Al darrere del monument trobem la porta del Castell, però on s’entra a la partida pagant algun ¨euret¨.

Mols xiquets omplim les rodalies del Castell, fent mil peripècies per trobar un bon lloquet.


I ací uns amagats molt atrevits i espavilats, que a la partida mentre tant les figures van furtant. Les trauen una a una i amb elles volen jugar, esperem que es divertisquen sense haver-les de trencar. I és que aquesta partida un gran rebombori ha alçat, tots volen gaudir d’ella i no perdre’s el jugat. Esperem que vos agrade la nostra partida d’escacs, i que aquesta falleta vos deixe meravellats. I ja per acabar la partida tan peculiar, tots quedaran meravellats amb la partida d’escacs. Falleretes i fallerets... amics en general, este és nostre tresor i al Parc estareu millor.


- FALLA EL PARC -

37

Sònia Estela i Almela i Carla Esquer i Escolà Falleres Majors 2014

Benvolguts Amics, Aprofitem estes línees per a convidar-vos a aquest any tan significatiu per a la nostra falla, falla que porta vint-i-cinc anys d’història. Hem de ser capaços de vèncer els mals auguris, la crisi, les preocupacions quotidianes, i en general tot el que és negatiu. No podem perdre mai la il•lusió, perquè són moltes les persones que treballen i es desviuen per tal que estes festes siguen úniques irrepetibles. I per això esperem que compartiu i disfruteu junt a nosaltres de l’olor a pólvora de bon matí, de l’alegria dels passacarrers, de les inquietuds pels nostres premis, de la devoció a Nostra Patrona, de les coreografies dels

nostres pasdobles, i com no, del nostre més profund sentiment el dia de la cremà, quan veiem que el foc purificador posa fi al nostre somni, a la nostra xicoteta però intensa il•lusió. Xiquets, veïns, familiars, amics… vingueu tots al nostre Cau, compartiu i gaudiu amb nosaltres de la nostra festa, festa al carrer, festa d’un poble, festa de tots nosaltres que presumim de ser valencians, i festa que omplirà d’alegria i bon humor la nostra benvolguda Alzira. Carla i jo, desitgem disfrutar de les millors falles de la nostra vida i com no, desitgem gaudir-les amb tots vosaltres…


38

- FALLA EL PARC -

Judith Sales Palau

Cort d´Honor F.M. Infantil d´Alzira Alzira 2014


- FALLA EL PARC -

Fallera Major President

Sònia Estela i Almela Alejandro Andrés i Santillana.

Vicepresident 1r Eduardo Marcilla i Colomer. Vicepresident 2n Eliseo Enriquéz i Navarro. Vicepresidenta 3a Clàudia Santamaria i Moya. Vicepresidenta 4a Gemma Mª Palau i Asensio Vicepresident 5t Salvador Bèrnia i Albelda Secretari David López i Crespo. Delegada de Secretaria Cristina Dolz i Garés. Tresorera/comptadora Laura Navarro i López. Delegat de Festejos David Marcilla i Colomer. Vicedelegat de Festejos José Luis Fernández i Blesa, Juani Cortés i Navalón. Delegada de Loteria Nieves Fàbregues i Calatayud. Vicedelegada de Loteria Amparo Ucher i Serrano Delegada infantil Victòria Llop i Zaragoza Delegat de Cultura Jesús Cebrián i Fuertes Delegat de Monument Juan José Dolz i Sifre Delegat d’Activitats Diverses Jordi Francés i Moreno Vicedelegats d’Activitats Diverses

Leticia Robles i Outerio, Ivonne Ferrandis i Oliver, Ana Sifre i Aranda, Arantxa Moreno i Ferrer, Francisco Vte. Moreno i García, José Fco. Lacasa i Pastor, Miguel Vercher i Ull.

Delegat de Casal

Rubén Albentosa i Sabater

Delegada de JLF

Mª José Boluda i Sarrión.

Delegada Recompenses Delegació del XXV Aniversari

Ainhoa Comés i Balaguer. Amparo Pedrós i Martínez, Pilar Ferri i Selva, Rosa Moreno i García,José Manuel Mata i Balaguer,

La nostra

Sergio Cepeda i Sancho.

39


40

- FALLA EL PARC -

Mª José Arias i Jabalera.

Alfonso Hernández i Valenzuela.

Vicente Sancho i Álvaro.

Pedro Andrés i Serrano.

Francisco José Lacasa i Pastor.

Mónica Marimón i Hidalgo.

Eva Berenguer i Antón.

Rubén López i Aleixandre.

Jose Daniel Sales i Burguillos.

Antonio Bèrnia i Estruch.

Sergio López i Silvestre.

Elena Teresí i Caballero.

Salvador Bèrnia i Estruch.

David Llopis i Climent.

Carlos Tro i Calvo.

Inma Bolufer i Font.

Vicente Llorens i Ferrer.

Pilar Úcher i Serrano.

Eva Bria i Noguera.

Carolina Llorens i Micó.

Carmen Zanón i Castillo.

Mª Teresa Boronat i Martín.

Esther Mata i Balaguer.

Noelia Zenón i Castillo.

Mario Clari i Masiá.

Francisco Carrascosa i Navarro.

Estefanía Orón i Cabo.

Cristina Constantino i Ferrer.

María Martínez i Puig.

Cristina Oliver i Oliver.

Juani Cortés i Navalón.

Susana Martínez i Correal.

Gracia Ballester i Montalvá.

Sònia Diaz i Esparza.

Laura Marzal i Moscardó.

Daniel Palau i Miralles.

Mónica Escolà i Lluesa.

Carmen Micó i García.

Adrián Fernández i Gómez.

Sandra Escrivá i Sanz.

Liliana Moliner i Valencia.

José García i García.

Rafael Esquer i Marcilla.

Alfonso Monte i Alfaro.

Raquel Sanz i Sifre.

Rosa Estruch i Galán.

Amadeo Navarro i Martí.

Victoria Llop i Zaragoza.

Vicente Esparza i Martínez.

Sara Nebot i Montagud.

Mª Carmen Sánchez i Rosado.

Mª José Ferrer i Perez.

Ángel Palomares i Rodríguez.

Juan Carlos Fuster i Albentosa.

Adelaida Fernández i Villén.

Yolanda Panadero i Ballesteros.

Félix Castro i Fernández.

Mónica Gadea i Fernández.

Juan Alberto Panadero vi Rocher. Marta Carretero i Roca.

Eugeni Gallego i Ferrero.

Dolores Pons i Pons.

Ana Navarro i López.

Verónica García i Villar.

Clara Remón i Alepuz.

Míriam Cebrián i Úcher.

Maribel García i García.

Sònia Rodríguez i Navarro.

Jessica Esparza i Cortés.

Pilar Garrido i Navalón.

Laura Ruíz i Martínez.

Raúl López i Arbona.

Isabel Giménez i López.

Federico Sala i Llopis.

Patricia Sarió i Boluda.

Manuel Giménez i Martínez.

Javier Sancho i Álvaro.

Isabel Collado i Villarubia.

Borja Araque J.R.

Miguel Ángel Sancho i Álvaro.

José Enrique Araque Fàbregues.

Els nostres


- FALLA EL PARC -

Recompenses atorgades per la Junta Local Fallera d’Alzira 2014 en reconeixement al mèrit faller.

Flama d’Argent i Murta Ivonne Ferrandis i Oliver Maria José Ferrer i Pérez Maria Martínez i Puig Juan Alberto Panadero i Rocher

Insignia d’Argent Maribel García i García Manuel Jiménez i Martínez Vicent Llorens i Ferrer Federico Sala i Llopis

41


42

- FALLA EL PARC -

President

Alexandre Marcilla i Fàbregues

Fallera Major Carla Esquer i Escolà Del. Junta Local

Andreu Marcilla i Boluda

Núria Aguilar i Berenguer Pedro Andrés i Micó Aitana Andrés i Moreno Joel Bèrnia i Moreno Sergi Bèrnia i Moreno Marc Blanco i Clari Enrique Bolinches i Pons Adrián Carrascosa i Bolufer Izan Cepeda i Ferri Leyre Cepeda i Ferri César Cosi i Talamantes Clàudia Dolz i Estela Marta Dolz i Estela Ainhoa Enríquez i Oliver Lucía Enríquez i Oliver Aarón Esquer i Escolà Carla Fuster i Sánchez Èdmon Gallego i Montalvà Irene García i Sanz Noemí García i Sanz Andreu Marcilla i Boluda

Els nostres

Guillem Marcilla i Boluda Iker Marcilla i Fàbregues Irene Martínez i Giménez Sara Martínez i Giménez Murta Mata i Pedrós Neus Mata i Pedrós Xavi Mata i Pedrós Tània Monte i Boronat Carles Moreno i García Alba Palomares i Martínez Nacho Palomares i Martínez Aroa Roses i Rodríguez Álvaro Sala i Castillo Bernat Sala i Zanón Guillem Sala i Zanón Judith Sales i Palau Nayara Sancho i Marimón Sergi Sancho i Marimón Marc Sancho i Sarió Miquel Vercher i Llorens Javier Zálvez i García

infantils


- FALLA EL PARC -

Recompensa atorgada per la Junta Local Fallera d’Alzira 2014 en reconeixement al mèrit faller.

FLAMA D’ARGENT I MURTA COL•LECTIVA

col.lectiva

Estendard de la Falla El Parc

43


44

- FALLA EL PARC -

Sònia Estela i Almela

A

vui dia 21 de setembre de 2013, i sent les 20 hores; sota la presidència d’en Alejandro Andrés i Santillana, es reuneix l’Associació Cultural Falla El Parc en sessió extraordinària per a tractar l’únic punt del dia: l’elecció de la seua Fallera Major 2013. Quan començà el present exercici faller, tots érem conscients de la responsabilitat que teníem. La nostra estimada comissió es fa major i més important dia a dia. Això és gràcies a l’aportació desinteressada de molts fallers i falleres que engrandeixen la nostra falla, amb la seua experiència fallera i amb la seua qualitat humana. I el més gran exemple de tot això eres tu. En l’any en què la Falla El Parc compleix 25 anys de caminar faller, la teua elecció engrandeix més, si cap, la nostra comissió. Coneixem la teua experiència, sabem del teu currículum faller, de la implicació que tant tu com la teua família, heu tingut i teniu amb aquesta casa. És un honor per a tots nosaltres que sigues tu la nostra regina en aquest any tan important. Mare treballadora, esposa de faller, valenciana amb majúscules, per les teues venes corren els efluvis de la flor de taronger i la pólvora fallera, als teus ulls hi cap la mar Mediterrània, i el teu somriure ens ompli el cor d’alegria i il•lusió. La mateixa il•lusió que tu tens per la nostra festa; la mateixa il•lusió amb què ara, et nomenem regina. Per tot el que acabe d’exposar i per unanimitat, l’Associació Cultural Falla El Parc en el seu XXV aniversari ha pres la decisió de nomenar, com a Fallera Major 2014, la fallera:

Alzira Falles 2013-14


- FALLA EL PARC -

45


46

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

47


48

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

49


50

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

51


52

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

53


54

- FALLA EL PARC -


Nomenament Sònia

- FALLA EL PARC -

55


56

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

57


58

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

59


60

- FALLA EL PARC -

Carla Esquer i Escolà

A

vui dia 28 de setembre de 2013, i sent les 19 hores; sota la presidència d’en Alejandro Andrés i Santillana, es reuneix l’Associació Cultural Falla El Parc en sessió extraordinària per a tractar l’únic punt del dia: l’elecció de la seua Fallera Major infantil. En un any tan important per a la nostra comissió, rebre la teua carta ens va omplir el cor d’alegria. T’hem vist créixer junt a nosaltres i aprendre a ser fallera. Els teus 8 anys són la garantia de futur que aquesta falla necessita. Un futur tan gran i esplendorós com la mar que viu als teus ulls, el futur d’una comissió que xiquetes com tu i la teua Cort engrandireu més i més cada dia. Mònica i Rafa, gràcies per compartir amb nosaltres la vostra perla, gràcies per la vostra generositat i per la vostra implicació. Només esperem estar a l’altura d’una xiqueta que tot i ser tan xicoteta, és tan gran per a tots nosaltres. Mireu-la orgullosos desfilant pels carrers, contempleu com el vostre tresor disfruta lluint els trages de valenciana i ploreu d’alegria en veure com s’emociona en sentir l’olor a pólvora, la música, i les lloances falleres. Per tot el que acabe d’exposar, l’Associació Cultural Falla el Parc ha pres la decisió de nomenar Fallera Major Infantil , per unanimitat, la xiqueta:

Alzira Falles 2013-14


62

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

63


64

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

Nomenament Carla

65


66

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

Nomenament Carla

67


68

- FALLA EL PARC -

Nomenament Carla


- FALLA EL PARC -

69


70

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

71


72

- FALLA EL PARC -

Mostra de

vestits


- FALLA EL PARC -

Moments a casa Sònia

73


74

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

75


- FALLA EL PARC -

77


78

- FALLA EL PARC -

Moments a casa Carla


- FALLA EL PARC -

79


80

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

ENTREVISTES

81


a Sònia

82

- FALLA EL PARC -

Per a ser finals de desembre no fa massa fred, pot ser qüestió del maleït canvi climàtic, o potser un es va fent al dur clima de les muntanyes i ja no aprecia tant el fred... Si més no, no és el clima l’assumpte d’avui, és una qüestió molt més important la que ens ocupa. Hem quedat per xerrar una estoneta amb Sònia, la Fallera Major per al present exercici faller. És mare de falleres, esposa de faller, germana de fallera, ha sigut membre de la Cort d’Honor d’Alzira, lligada a la Junta Local Fallera, ha estat en tres comissions alzirenyes des de ben petita. Ara, tenim la sort de que siga una de nosaltres, i l’immens plaer de que ens represente com a Fallera Major en aquest any en què la nostra comissió compleix 25 anys de vida. Ningú millor que Sònia Estela i Almela, per a representar enguany a la Falla El Parc. Comencem amb una fàcil... Qui és Sònia??

Sònia, a què et dediques professionalment?

Sònia és una fallera de tota la vida, amant de la festa, enamorada dels tallers dels artistes i com a persona familiar, amiga dels seus amics....

Sóc administradora de finques.

Enamorada dels tallers dels artistes?

Sí, vaig estudiar dret, és una carrera que sense dubte tornaria a triar, ja que engloba moltes branques molt interessants: civil, administratiu i sobretot penal que m’encanta, la part negativa és que has d’estar molt connectada en la actualitat, contínuament has d’anar reciclant-te, pel canvi de lleis i normatives.

Sí, perquè durant molts anys de forma continuada per no dir quasi cada cap de setmana, visite algun taller faller... així he vist com és el procés de creació d’un monument, una tasca que em semblava molt complicada i gràcies a estes visites he aprés molt d’aquest treball tan tècnic i artístic.

Tinc entès que per a treballar d’administradora estudiares Dret, per què triares aquesta carrera?

La resta del teu temps, a què la dediques?

I un defecte? Sóc molt exigent, en tot en general, m’agrada que tot isca sempre perfecte, sóc una maniàtica de l’ordre, i això intente transmetre-ho als meus, de vegades de manera exagerada.

Sobretot a les meues filles, encara que sempre busque un moment per veure a les meues amigues, i enguany també per fer ‘quedades’ de ‘la banda’.


- FALLA EL PARC -

‘La banda’? Què és ‘la banda’? Som les 34 falleres majors d’Alzira, hem fet molta pinya, tenim xapa identificativa, i entre nosaltres hi ha molta germanor fallera. Fem prèvies de cervesseta els divendres abans d’anar a les nostres falles i una vegada al mes soparet. I ara falla. Anem a fer un poc de memòria fallera...Tens un ampli currículum faller, pots explicar als nostres lectors quina ha estat la teua vida fallera fins el moment actual? Vaig començar de ben menuda en la falla del meu barri, Pere Morell, perquè em van apuntar els meus pares, fundadors de la mateixa junt a un grup d’amics que per a mi eren els meus oncles, amb 6 anys vaig ser fallera major infantil, i recorde que la meua germana em passà la banda perquè després del seu any la falla infantil deixà de plantar-se i amb mi tornaren a muntar falleta. La veritat que un record molt bonic. En plena adolescència em vaig anar a Germanies ja que les meues amigues

83

s’apuntaren allà. A més, tres de nosaltres, Marisol, Eva i jo optarem a ser Fallera Major d’Alzira, i ens quedàrem les tres a la Cort. D’estos anys a Germanies sols que em queden que bons records, supose que també per l’edat, eren anys de disfrutar 24 hores ininterrompudes la falla. I coneixes a Juanjo i arribes al Parc... Sí, en Junta Local vaig conéixer a Juanjo, de fet vaig estar 6 anys en Junta com a delegada jurídica i d’incidències, els quatre de juanjo i dos de Vicent Pla. Com que les meues amigues marxaren de Germanies cap a la Plaça Major, jo em vaig vindre al Parc. Però el teu primer contacte amb la falla va ser curiós... Sí, jo comence a anar a la falla per uns problemes en el veïnat, per la situació del barracó al carrer Venècia, és a dir, el meu primer contacte amb la Falla El Parc va ser merament laboral, amb Edu de president...


84

I l’any del 25 aniversari, et decideixes a donar el pas... per què ara? Crec que era ara o ara. A Juanjo li feia molta il•lusió, a més em va atraure que fóra en un any tan important, tan significatiu sobretot per al meu home. Sabent que el teu home passa molt de temps fora per motius de treball, sabent que tu passes moltes hores treballant... com fas per a compaginar la vida laboral, la vida familiar, amb el teu càrrec? Jo pense que tot el món té temps per a tot si es vol, és qüestió d’organitzar-te bé... a més, tenim la sort de tindre la família, que sempre te tira una mà o millor dit el braç sencer. Sense els meus pares jo no podria tindre tots estos capritxos, encara que també he d’agrair a la meua germana i cunyades que quan els demane algo estan ahí. Ens pots explicar en què han consistit les celebracions del XXV aniversari, fins el moment d’ara? Vam fer la benedicció de l’estendard, acte pensat i fet, però molt important , ho vaig disfrutar molt amb totes les falleres majors, gràcies també al capellà que ho va fer molt amè, i la cercavila que férem després va ser molt emotiva i molt bonica, omplirem els carrers amb el taronja dels polars del Parc.

- FALLA EL PARC -

T’ha agradat com s’ha quedat? El dia de celebració del 125 aniversari de la Junta Local estaven tots els estendards junts, a l’escenari del Gran Teatre... quan estava junt als altres destacava clarament, per a mi és el més bonic. Clar, sense menysprear als demés. Es va fer algun acte previ al de celebració? Sí, dies després de la benedicció del banderí, vam celebrar la Setmana Cultural, es va fer una exposició on es veu la trajectòria d’una falla que va anar creixent al llarg del temps, i una xerrada que va estar molt interessant , amb el problema de la poca afluència de gent. Vull també, agrair-li a la meua amiga Mari Carmen Cano per ser la conductora de l’acte. I per fi arribà el gran acte de celebració del XXV Aniversari... com el recordes? Molt emotiu per a mi, i supose que també per a tots, amb una grandíssima participació per part de tota la falla i done fe per part d’Àlex i meua de les nombroses felicitacions de tota la gent que va vindre, van estar encantats tant de l’acte en sí, com de l’ambient faller després al sopar i al ball... els férem a tots formar part de la història fallera del Parc.

Com naix la idea de l’estendard? L’estendard amb 25 anys de vida estava molt deteriorat, i com val molts diners, vam decidir que tots els presidents i falleres majors de la història del Parc ens faríem càrrec d’apadrinar-lo.

Pel que tu saps... com ha evolucionat la nostra comissió en aquests 25 anys? La falla ha evolucionat sempre a bé en tots els aspectes, en augment de cens, en qualitat dels monuments, només cal veure els premis; i sobretot es veu en què hi ha cada vegada gent que tot i


- FALLA EL PARC -

85

la seua joventut està més preparada en el món de les falles i la cultura, es veu en els banderins de premis de pasdoble, crítica, teatre...

com de contents els veig quan disfruten amb mi tot aquest any.

Ningú com tu, amb una visió general de les falles d’Alzira ens pot respondre millor a esta pregunta... , què diferencia la Falla El Parc de les altres falles?

Moltíssima gent, tan familiars com amics... em vaig sentir la persona més important i d’això tots ells tingueren la culpa. Gràcies Secre per eixe Acta tan personal que em vas fer. En fi, en un núvol estava jo eixe dia.

La Falla El Parc és única, sempre està ahí, participa en tot, i on participa sempre aposta per el màxim, es una falla festera però compagina la seua festa amb la seua cultura, falla jove però amb una trajectòria de 25 anys i com em va dir un amic, s’ha vist créixer de manera molt ràpida. Si parlem de teatre sona El Parc, si parlem de llibre també, que parlem de crítica local... atenció al Parc, i de monuments res he de dir, per no parlar de pasdoble i demés. Parlem d’indumentària... com vas a lluir pels carrers del poble? David lluiré amb un gran somriure, perquè no t’imagines el que açò significa per a mi, i si et refereixes als meus trages he de dir-te que són tots d’època. He apostat per colors clars, rosa, blau i groc tots de la firma Vives i Marí, en els que ens uneix una gran amistat, i com a gran regal tinc un trage color xocolate que me l’ha fet a ratets una amiga, este vestit té un significat especial per a mi. Sònia, què significa per a tu ser la Fallera Major del Parc? És un orgull ser la Fallera Major de la falla que considere definitivament la meua, les altres falles han format part del camí que m’ha dut al Parc. i com no, és un orgull veure a tots els meus

Com recordes el teu nomenament?

I la resta d’actes que portem?? Quin balanç ens pots fer? El balanç és molt positiu perquè per part de la falla hi ha una bona resposta, m’han ajudat en tot, respecte a les altres falles, hem fet colla i m’ha anat molt be canviar de gent, de maneres de pensar i de fer, en fi, molt contenta.


86

... i del que resta? Quin acte esperes amb més il•lusió? Espere amb il•lusió el lliurament de premis, l’olor de la pólvora en la despertà, la música venint a casa, l’emotiva ofrena, les cercaviles de matí, els esmorzars, les nits de festa i les sonores mascletades i sobretot la nit de la plantà, que tant m’agrada... perquè del dia 19 no espere res, sols que es detinga el temps i no arribe.

- FALLA EL PARC -

I ara és el moment que et dirigisques a la teua gent, des d’ací pots dir-los unes paraules... Agrair a tots els meus, familiars i amics, pel recolzament que m’estan donant, i recordar-me, per suposat, d’aquells que ho estan passant malament per motius de salut o econòmics i que quan els mire veig reflexada la meua il•lusió en les seues cares. Això sí que és important! I als membres de la comissió?

Què tal amb Àlex i els infantils? Amb Carla i Àlex Marcilla, m’uneix una forta amistat amb els pares, ja que els nostres fills han crescut de la mà, són com si foren família meua, i els xiquets ho faran molt bé, ja que tenen molta solera fallera. I del meu president, Àlex, dir que és molt bona persona, molt treballador, m’estime molt a la seua família, i estic segura que ens ho passarem molt i molt bé en aquest any tan especial per a tots.

Has vist el monument? Ens pots avançar alguna cosa? El monument és molt valencià perquè la peça central és un coeter sentat a un coet dalt de la bola del món, acompanyat d’una bunyolera, la Plaça Major d’Alzira, un cementeri, un troglodita... tot això sota la lluna de València. Toni l’artista, a més de ser gran persona és un gran professional i vull donar-li les gràcies per l’esforç que especialment enguany està fent en el nostre monument. I perquè suporta la pressió del meu desig que cada vegada que vaig li ho dic.

Espere que disfruteu en este any tan especial per a tots, el 25 aniversari és de tota una falla. Espere que obrim les nostres portes per a fer la falla més gran, i convidar a tots a que gaudisquen en nosaltres d’aquest 25 aniversari.


a Carla

- FALLA EL PARC -

87

Hi havia una vegada un bebè marcat abans de nàixer... Marcat per l’amor dels seus progenitors a una manera de viure, de sentir, de viure la festa... Aquest bebè portava la marca del Parc. Aquest bebè era una menuda xiqueta amb uns cabells rossos com un camp de blat, i uns ulls on cap la mar Mediterrània. A casa nostra des del moment del seu naixement, hui venim a visitar-la. Ens rep amb un amable somriure oferint-nos uns dolços de Nadal que de bon grat li acceptem. Mònica i Rafa ens acomoden i departim sobre falles i sobre la xiqueta. Ens fan veure com d’il•lusionats estan amb la responsabilitat que tenen, i com de segurs estan de que la seua filla deixarà la comissió en el lloc que li pertoca. Estimats lectors, prenem cafè a casa de Carla Esquer i Escolà Hola Carla i benvinguda al nostre llibret... Abans de tot, enhorabona per ser la Fallereta Major del Parc! Moltes gràcies, estic molt contenta!. Alguna vegada t’havien fet una entrevista? No, mai. ... i com te sents? Estàs nerviosa? M’apetix molt però no estic gens nerviosa... Només són unes preguntes sobre tu, sobre com és la teua vida... veuràs com és de divertit! Comencem, doncs... Als fallerets i falleretes del Parc segur que els agradaria conèixer-te un poc... Quants anys tens? 8 anys. I quan és el teu aniversari? 20 de juliol. Parlem del cole... A quin col•legi i a quin curs vas? Vaig al col•legi Sagrada Família, i faig 3r de primària.

T’agrada anar al ‘cole’? Sí, és una manera d’aprendre i saber més, i a més m’ho passe molt bé jugant amb les meues amigues... ... i treus bones notes? Sí, tot notables i un bé en anglès. Quines assignatures t’agraden més? Sobretot matemàtiques, castellà i valencià.


88

- FALLA EL PARC -

T’agrada llegir? Ja has llegit alguna cosa? M’estic llegint ‘el bolsillo mágico’, un xiquet a qui una dona li ha donat una borsa màgica que li concedix desitjos. I tens mascota? Un pardalet que es diu Jimm i una tortuga, que li diem ‘Tortuguita’. Ah! A més tinc un germà, jajaja, es diu Aarón i té 2 anys, va a la guarderia i, no es porta massa bé... em pega molt Quines són les teues aficions? M’agrada molt pintar i dibuixar, i decorar les habitacions, mira si m’agrada que jo mateixa m’he decorat la meua habitació. I menys? Anglés, perquè em costa molt i ho trobe molt difícil.

I la música? T’agrada? M’agrada molt la música, i toque la flauta, em sé moltes cançons, i a classe m’ensenyen a posar be els dits.

Tens amiguetes al cole? Sí! Mònica, Blanca, Ariadna, Lídia, Marta...

Quina música escoltes? Escolte molt a Selena Gómez, perquè m’agraden les seues cançons.

I a què jugues amb elles? A fer palmades, cantem i fem palmades...

Quins esports t’agrada practicar? M’agrada molt córrer, sempre que hi ha carreres en el cole m’apunte.

Ara parlem del que t’agrada... Quins és el teu color favorit? El que més m’agrada és el rosa fúcsia.

Eres futbolera? M’agrada jugar molt, al cole juguem xiques contra xics

T’agrada veure a la televisió? Sí.

De quin equip eres? M’agrada molt el València i la selecció espanyola.

I quins són els teus programes favorits? Veig molt el Disney Channel, el Clan i el Boing. La meua sèrie favorita és Jessie, que és una mainadera que cuida a cinc xiquets perquè la mare dels xiquets és model i no els pot atendre.

Imagine que com a totes les xiquetes de la teua edat t’agrada jugar molt... a què t’agrada jugar? Jocs de taula, a ‘zapatito azul’...


- FALLA EL PARC -

89

... i dels actes fallers? Quin t’agrada més? Ofrena perquè és quan li portem un ram de flors a la Mare de Déu. Qui et va convèncer per a ser fallera major? Sobretot els meus pares, que em digueren si volia ser Fallera Major o prendre la comunió. Jo vaig triar ser Fallera Major, perquè la comunió és només un dia i Fallera Major és tot l’any! I t’està agradant? Sí, perquè m’ho estic passant molt bé.

Dis-me una pel•lícula que t’haja agradat molt. ‘Frozen el reino del hielo’, dos germanes que una té el poder de congelar el món, un estiu una germana congela el seu poble i se’n va perquè no volia fer-li mal a la germana. Ara parlem de falles, que segur que t’apeteix molt... Quants anys fa que eres fallera del Parc? Des de que tenia un mes, des de que vaig nàixer. I què és el que més t’agrada de les falles? Sobretot les cremades i els actes de matí. I per què t’agraden tant les cremades? Perquè enguany, quan cremen la falla, m’enportaré un ninotet. I els actes de matí? És perquè enguany la falla vindrà a arreplegar-me, i això em fa molta il•lusió.

I la teua família, quins consells et donen per a que ho faces tan bé? Em diuen que m’he de portar bé, estar sempre recta i no tocar-me el trage. Dels actes que has tingut com a Fallera Major... quin t’ha agradat més i per què? Anar a fer-me les fotos amb els dos Àlex i Sònia a Carcaixent, perquè va ser molt divertit... però també el nomenament, la mostra dels trages... tot m’està agradant molt! Dels actes que encara no han arribat... quin esperes amb més emoció? Presentació, perquè parlaré en públic, i seré la protagonista. Parla’ns dels teus trage... com van a ser? Portaré dos vestits. Un és de color coral amb la manteleta platejada, i l’altre és morat i verd, amb la manteleta daurada... Qui va escollir el color? M’han ajudat els meus pares, i m’agraden molt els dos vestits.


90

- FALLA EL PARC -

Què penses d’Àlex, el teu president? És el meu cosí, li agrada molt el futbol, i és molt bo, m’agraden molt els seus trages, es molt graciós... Ens ho passarem molt bé segur, parlem de dinosaures, ell ha vist ‘caminant entre dinosaures’ i parlem molt d’ella. I d’Àlex ‘gran’ i Sònia? Crec que m’ho passaré molt bé amb ells enguany, Àlex em cuida, però sobretot és Sònia qui està molt pendent de mi. Creus que estes falles seran diferents per a tu? Sí, perquè tinc un vestits més ‘xulos’, i he d’estar en tots els actes... I la falleta infantil... L’has vista? Sí! ... i què et sembla? Com és? És molt ‘xula’, tracta sobre l’escacs... té ninots grans i menuts, ratolinets, una parella de germanets, i un rei de l’escacs.

Ja saps quin ninot triaràs? O els germanets o els ratolinets, el més important és fer lloc en l’habitació. Què els voldries dir als teus pares i a la teua família des d’ací? Que els done les gràcies per deixar-me ser fallera major infantil del Parc, i per ajudar-me tant, per comprar-me els trages... I també als meus iaios i als meus tios per el seu recolzament. Carla, quasi hem acabat! t’ho has passat bé en l’entrevista? Sí, m’ha agradat molt! Bo, i ja per acabar voldria que et dirigires a la comissió infantil del Parc i que els digueres unes paraules... Dir-vos que espere que ens ho passem molt bé, que m’acompanyeu en tots els actes, i que espere divertir-me molt i que tinguem bons premis.


- FALLA EL PARC -

Programa de

Festes

91


92

- FALLA EL PARC -

DIA 21 DE SETEMBRE DE 2013 Va tindre lloc el Nomenament de Sònia Estela, amb lectura de l’acta al seu domicili particular, amb un fum de gent convidada, traca, alegria i un sopar a l’Hotel Lluna d’Alzira. DIA 28 DE SETEMBRE DE 2013 Era el torn de la nostra fallereta major infantil, Carla Esquer, moments ben bonics a sa casa amb la lectura de l’acta, traca final i sopar al Casal Fester d’Alzira. DIA 14-18 D’OCTUBRE DE 2013 Alexandre Marcilla, president infantil, mostrava als membres de la comissió, amistats i familiars el que serà la indumentària que lluirà en les falles 2014. DIA 19 D’OCTUBRE DE 2013 Al Gran Teatre d’Alzira es procedia a l’acte de proclamació de la Fallera Major i Reina de les Festes d’Alzira, senyoreta Maria Esplugues i Torró. DIA 25 D’OCTUBRE DE 2013 Es va procedir a penjar les pintes visitant els domicilis particulars de les nostres Falleres majors per a l’any 2014, Carla Esquer i Sònia Estela, engalanant així els seus carrers per fer sabedor al veïnat de l’alegria i l’orgull que la nostra comissió sent de tindre a les seues representants. DIA 26-27 D’OCTUBRE DE 2013 Les nostres Falleres Majors, Sònia i Carla, exposaren els seus vestits tradicionals per a l’actual exercici. Molts familiars, fallers i amics no s’ho volgueren perdre i quedaren meravellats amb l’elegància dels trages. DIA 31 D’OCTUBRE DE 2013 Nit terrorífica al nostre casal on es van veure les més divertides disfresses, i passarem una molt bona estona amb la nostra disc-mòbil per celebrar la nit de Halloween. DIA 2 DE NOVEMBRE DE 2013 Es va celebrar, al Gran Teatre d’Alzira, la imposició de bandes a les Falleres Majors de Comissió. La nostra Sònia Estela, també va tindre l’honor de rebre la seua.


- FALLA EL PARC -

93

DIA 3 DE NOVEMBRE DE 2013 Imposició de bandes infantil, on dues de les nostres reberen la seua banda. Carla Esquer com a Fallera Major Infantil del Parc, i Judith Sales com a membre de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil d’Alzira, Maria Nácher. DIA 9 DE NOVEMBRE DE 2013 Vam celebrar la festa del sector Venècia, on gaudírem d’un gran dia de germanor fallera, amb esmorzar, dinar, i campionats de truc i parxís, on els nostres representants dominaren clarament. DIA 16 DE NOVEMBRE DE 2013 Començaren els actes de celebració del nostre XXV Aniversari amb la benedicció del nou estendard, apadrinat per les Falleres Majors i presidents dels 25 anys de vida de la falla. L’acte, molt amè i emotiu va tindre lloc a l’església de la Sagrada Família. Tot seguit férem una cercavila visitant els domicilis de les Falleres Majors de la història del Parc. Tot seguit anàrem al casal per sopar i fer ball fins la matinada. DIA 20-22 DE NOVEMBRE DE 2013 Inauguràvem la Setmana Cultural XXV Aniversari: Festa, Cultura i Tradició, amb una exposició temàtica sobre la història del Parc. Tot seguit va tindre lloc, al pati porticat de la Casa de la Cultura d’Alzira, un vi d’honor amb els assistents a l’acte. DIA 21 NOVEMBRE DE 2013 Taula-col•loqui sobre la nostra falla, conduïda per Mª Carmen Cano, amb els ponents Àlex Andrés, J. Manuel Mata, Jesús Cebrián, Toni Pérez, i Carlos March. DIA 22 NOVEMBRE DE 2013 A les 20h es tingué lloc l’acte de cloenda de la Setmana Cultural. DIA 7 DE DESEMBRE DE 2013 Acte central del XXV Aniversari de la Falla El Parc al Gran Teatre. Al mateix assistiren moltes autoritats del món faller alzireny: Fallera Major d’Alzira i Cort d’Honor, President i Junta Local, presidents de les 34 comissions de la ciutat, representants de l’Ajuntament, així com fallers, amics i familiars de la nostra comissió. Tot seguit, i amb un ambient magnífic de falles, sopàrem a l’Hotel Lluna i ballàrem fins la matinada.


94

- FALLA EL PARC -

DIA 5 DE GENER DE 2014 Visita al nostre cau de ses Majestats els Reis Mags d’Orient, que un any més vingueren carregadets de regals per a tots els nostres menuts. Seguidament sopar amb tortell de reis, i disc-mòbil. DIA 1 DE FEBRER DE 2014 Al Gran Teatre d’Alzira presentació de la nostra Fallera Major 2014, Sònia Estela i Almela, i la seua Cort d’Honor. Tot seguit es va servir el sopar a l’Hotel Lluna d’Alzira i ballàrem amb la disc-mòbil Up&Down. DIA 23 DE FEBRER DE 2014 Des de les 12h, al Gran Teatre d’Alzira presentació de la nostra Fallera Major Infantil 2014, Carla Esquer i Escolà, i la seua Cort d’Honor. Tot seguit es va servir el dinar a l’Hotel Lluna d’Alzira amb animació perquè tant Carla com els nostres menuts gaudiren del seu dia. DIA 28 DE FEBRER DE 2014 Penjada de banderetes als domicilis particulars de les nostres Falleres Majors. DIA 1 DE MARÇ DE 2014 Tradicional acte de la Crida des del balcó de l’Ajuntament per par de les Falleres Majors de la ciutat, Maria Esplugues i Maria Nácher, a les quals se’ls farà lliurament de les claus de la ciutat. Premis de ninots i llibrets. Tot seguit, acte de recompenses al nostre cau, sopar i disc-mòbil. DIA 2 DE MARÇ de 2014 Almorzar per preparar el que ens faça falta per al concurs de paelles patrocinat per la marca ‘Ricard’, a l’Avinguda Luís Súñer. DIA 8 DE MARÇ DE 2014 Paella per a tota la comissió i de vesprada participació en la Cavalcada Multicolor, enguany amb el lema ‘25 anys’. Després, sopar i disc-mòbil. DIA 14 DE MARÇ DE 2014 Es recupera el concurs de mascletades d´Alzira. A les 14:00 h Mascletà a la Plaça del Regne.


- FALLA EL PARC -

95

DIA 15 DE MARÇ DE 2014 A les 14:00 h Mascletà a la Plaça del Regne. Concurs de dinars casolans amb premis per als tres millors, així com per a la millor decoració. A les 17.30 berenar a càrrec d’Alex, el nostre president infantil, a continuació jocs de carrer amb disfresses i bunyolada. Per la nit, sopar sobaquer i disc-mòbil. DIA 16 DE MARÇ DE 2014 PLANTÀ OFICIAL A les 14:00 h Mascletà a la Plaça del Regne. Dinar sobaquer, amb festa infantil durant tot el dia, i molta feina per a deixar els monuments a punt. Per la nit, concurs de truites i postres amb premis per als millors, i més feina per a deixar els monuments a punt... DIA 17 DE MARÇ DE 2014 A les 8:00h concentració de fallers per a fer la primera despertà al barri i a casa de les falleres majors. A les 9:30h esmorzar al cau. A les 11:30h cercavila per visitar els monuments i casals en senya de germanor. Itinerari al barracó. A les 14:00h mascletà des de la Plaça del Regne. A les 15:00h dinar al casal. A les 18:00h lliuraments i replega de premis als monuments i activitats falleres des de la Plaça del Carbó, enfront de l’Ajuntament. Tornada al casal de desfilada per fer reverència als nostres monuments i escampà de traca. 22:30h sopar al barracó, cortesia dels nostres presidents, els dos Àlex! seguit d’un bon “cafenet” i disc-mòbil fins la matinada. DIA 18 DE MARÇ DE 2014 A les 08:00h despertà al barri i a les falleres majors, allí farem el desdejuni. Després, sobre les 9:30h, esmorzar al barracó amb varietat d’entrepans. A les 11:30 visita de monuments i barracons fallers en cercavila per retre'ls homenatge i, fins l’hora de la mascletada en la Plaça del Regne, que serà a les 14:00h com cada dia faller. A les 15:00h haurem d'estar asseguts a taula per dinar. La fruita i els dolços també estaran presents. Per la vesprada i a les 18:00h ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch amb el següent recorregut: Concentració en l'Avinguda del Parc, seguint per Plaça 1 er de Maig, Hort dels Frares, Plaça Major (dreta i per dalt de la Plaça fins al cantó del banc Banesto), Avinguda Sants Patrons fins als Casalicis dels Sants Patrons on estarà ubicat el Monòlit de la Mare de Déu del Lluch i Sant Josep, on finalitzarà l'acte. En acabant, i ja en el casal soparem i ens divertirem fins la matinada, serà la gran nit de disfresses amb premis inclosos i fins que el cos diga prou o tanquem la paradeta.


96

- FALLA EL PARC -

DIA 19 DE MARÇ DE 2014 8:00h Gran i última despertà al barri i a casa de les falleres majors. Allí desdejunarem i ballarem també l’últim pasdoble matiner del any 2012. Tot seguit esmorzarem al casal, només qui tinga força i gana. A les 11:30h després d’abillar-nos amb els vestits regionals farem passa carrer visitant monuments i caus fins la Plaça del Regne, per així gaudir de l’última mascletada del 2014. Els itineraris estaran, com tot el món sap, al barracó penjats. A les 15:00h dinarem la paelleta que ens farà la tia Rosa i Salva per a dues-centes persones, que com sempre i tots els anys, estarà espectacular. Postres i dolços a triar. A les 17:30h donarà eixida fins el lloc d’autoritats i representants fallers, el concurs del pasdoble. Concentració en cau per assajar els últims retocs del ball, i anar tots en cercavila fins l'encreuament del carrer Salvador Santamaría amb Felip II. Continua per la Plaça del General Doz, Reis Catòlics, Hort dels Frares, Plaça Major (dreta), Correus finalitzant l'acte en l'encreuament amb l'Avinguda Sants Patrons. Esperant que l’obra ballada a estrenar enguany siga també del grat del públic, jurat i regina de les festes i càrrecs de la Junta Local, i aconseguir un bon premi. A les 22:30h nostra Fallera Major infantil Carla Esquer i Escolà encendrà la traca final cremant el seu monument, junt al president Alexandre Marcilla i Fàbregues. A les 23:00h sopar al barracó. Un entrepà ràpid, i desmuntatge de la Carpa. L’objectiu d’enguany serà batre el rècord de rapidesa de l’any passat! A les 24:00h esperem poder cremar l’imponent monument del 2014. Càrrec que sols tindrà una persona de la nostra comissió. Nostra Fallera Major, Sònia Estela i Almela, escortada com és normal pel nostre president, Àlex Andrés i Santillana.

*La Falla El Parc es reserva el dret de fer qualsevol modificació sobre el present programa d’actes. Més informació en la falla.


- FALLA EL PARC -

97

Poetàrium Faller Desitge davant tot, que algú m’isca al camí i que m’allibere dels mals pensaments i d’aquesta càrrega d’obligació extrema. Fart, que n’estic fart. Però la senda continua, la meua i la vostra, amb els seus pros i les seues contres. No hi ha remei, no hi ha solució, som nosaltres, els humans, els que fan un pas nou en la veritat, en l’errada, en l’educació o la situació dels que actuen segons el propi escalafó o estat, caminant sempre per l’estat, l'estat de l'esperança, en la realitat o la millorança. Com canvia l'essència del dia, si ple de llum et sents afortunat, i si l’esperit amb tu s'alia, trobant-te ben despert. Com canvia la lluminositat, sota el signe, sempre, de l’amistat. Un any més presentem tot allò que estimem, i ben bé que sabem i expressar-ho podem. Per això ací estem amb més o menys gràcia, i tot el que relatarem, per estar en democràcia. Parlar de la falla de la pols i de la palla, parlar de la junta que ben bé, de tots s’unta. I parlar dels polítics i d’aquells nous crítics, que vivint fan escrits sent assenyalats pels dits per apunyalar-nos els pits. Però cert que no és, tot allò que es parlés, doncs és l’encomanda de qui paga “manda”, i sempre s’escriu com aquell que se’n riu. A la Junta Local; canya amb ella com cal, doncs la seua saviesa que naix de la repesca, sembla allò del poal creguda i fenomenal. I que en la infantesa demostraven timidesa duent la pròpia negativitat per la seua pobra activitat.

I no és que res facen, del que poguera que saben, i no en tots es refereix, per la massa del greix. Anar lluint-se, parlant, sense escoltar-se, i també aplaudint-se mentre altres van rient-se... ...i amb la cua menejant, al consistori mentre tant. I després en la realitat, els oients amb més trellat, lligen entre els renglons perquè són uns furons. Ja siga en la ràdio o en la premsa de “diario”, o siga a les reunions sense ampolles, ni opinions, per noctàmbules les reunions. Mai fins el moment s’havia tingut el present, doncs el cap del president mana del vicepresident. Però és tan evident pel senyor eloqüent, que ja li veuen la dent per tan cregut, i pudent. Tenir un malnom, el té a Alzira tothom, ben bé siga de família o per ser un llepolia, perquè va tan mudat


98

- FALLA EL PARC -

sent per tots l’anomenat i amb la mirada assenyalat. El que s’és referit, ja saben, és un polit. Un polit daurat, o una cara de gat, és el ciutadà típic model d’aquell polític, somriure al rostre i clavant-la al claustre. Però és un agoniós i un parsimoniós, i en l’oratòria està boig creient-se ple de goig, semblant ser un metre el senyor del mil•límetre. Un gran nom que no ens confon, pel resultat de la batalla que va tindre amb esta falla, i per mesurar-nos el llibret com si fóra un xiquet. Un i mig, més un i mig, és igual a tres, que més altres tres, el cervell al revés i un ruc a les tres. Catorze llibres s’han agenciat, en el concurs que hem participat. Satisfacció per l’ús i per l’estrellat. Tapa blana i tapa dura, l’home de la gran cultura i baina un poc dura, que posarà de jurats als amics i als afiliats, que en lletra ballen com jo amb el pas del “yoyó”. Però estem molt agraïts que no agraden el dits, doncs la repercussió en veritat i difusió, és, nostra satisfacció.

Modestos al treball per deixar-los el detall, esta comissió en el 2013 clavà el dit al fetge, i preparà a consciència la crítica amb eficiència. Estudiada i sent honestos la férem per a llestos, creant sens dubte, la millor, per fotre’ls altre ardor. I la gràcia és la que té quan el jurat va i ve, què lògic no li agrade per ser amic, del “pepé”. I ja és demostrat amb les valoracions, plasmades en puntuacions, que els jurats ens han votat amb la millor, i amb noms, per ser els més bons. Set diuen que és un delit, i un ve, ens clava al cul, el dit. Comprés que algú pensà, que pot ser és un enviat pel seu secret anonimat i de la secta, un arrimat. Però estan els altres amb la pau de baralles, que diuen sempre allò: els cartells a les falles, i no mai ho calles. Que no hi ha monuments sense dites eloqüents, i que no hi ha queixes si allí les deixes. És el que ací s’ha escrit i del que s’és referit, sempre per l’assenyalat i per posar en la lletra, el que és encomanat i per tots tan comentat. El temes de Junta... desconfiança conjunta. Ja que els seus dirigents, de nosaltres nomenats o de vegades apartats, creuen ser conscients


- FALLA EL PARC -

que ja estan preparats, i sumant els coeficients com una cota de falla, i en pensar els moviments per fer-se d’or en palla. Senyores i senyors, després estan les raons. Com a la seua no fa gasto, el tenor va, i la clava; la pota i el basto demanant una reducció de la cota en qüestió. I en la falla mentrestant, tots flipant i comentant, li donen una negació per la burrera en petició. I l’honorable president que es juga el ser present, se’n va amb cares agres de la seua, l’Albuixarres, esborrant-se amb cremor i apuntant-se en remor a la Plaça, que és la Major. I s’afanya en explicar-ho; motius personals. I per fer callar i apanyar-ho els rumors tan fenomenals. Però altres erudits ho neguen amb els dits, “que res de cremor”, que se’n va a la Major perquè allí té amics, i que en la seua; més bé, enemics. Pardal o mosca, abella o mosquit, la cosa no és fosca de qui és referit. En tres i no res, tornà a ser reelegit, per no haver-hi més que volgueren traure pit. Ja està al púlpit, amb el Bigotes, el mil•límetres i l’amic del xama, xama xama, que s’apaga,

i una bellesa protocol que de jurídic fa la col. De tots va donant fe un secretari de talla, que de l’actual falla, de moment, no s’ha separat, per estar allí instaurat i per fer-li costat. Però diuen les veus que talla té, i ho veus, i podria seguir el camí de seguir-lo fins allí. Però se n’és molt sabedor, que el cap no és bon orador, i que ho fa en un muntó de sobte i ocasió. I entrem en eleccions, tragins, viatges, preses i contactes, moments estos són bons de lluir-se en els actes. Amb el somriure estirat i que semble molt educat. Per intentar ser acollit per aquells de bon llit, que hi ha de bat a bat creient-se en l’estrellat. Que hi ha’n...? Doncs clar que sí! Els que a favor no estan però a petició van, i clar, els fan costat, i de treball van sembrant demostrant capacitat, mane qui mane, a l’entaulat. Així es fan grans, els gossos dels mancants. I com no queda gens bé que en un XXV aniversari es faça malbé, perquè ja està ací o ve, deixarem la destral a la teua porta per si cal. I mes que semblara xinesa eixa tinta prou espessa, es contarà, es transmetrà, i ací estarà, en vers o en prosa.

99


100

- FALLA EL PARC -

Contant en l’ocasió i agafant el cagalló del que estira que t’estira, alegries, plors i rima.

Recordar i repassar en la vida al passar. Honors a primera vista i després, seguir la pista.

Sí senyors, després de moltes voltetes viatges i festetes, els recomana l’estiu que tot el món viu.

A les falles era el centenari, quan dins un gran marc, naix la falla El Parc.

D’ací cap allà, el llest cap de falla. El que fa de lloador amb un gran honor, i es llueix als carrers fent de bons festers, treball ben ensenyat que a casa és practicat. El tio Cosetes, el model, el posturetes, que ix de cristià al bàndol del capità. I fent una pausa als referits mandataris, emmanillen nostra brasa, passant-la a recordatoris, xafen nostre carrer i ofeguen el món faller. I es passegen tan galans creient ser infants, i són la transmissió d’altra generació. Un nou any comença d’alegries i celebració, doncs són els itineraris de molts més aniversaris. Recordem aquell dia donant el primer pas, que amb sobrada alegria ratllarem el fracàs. Dura és la festa, dura i indigesta, la constància en treball, reverència al detall.

Nasquérem al cinquanta, fent història i bons fers a Alzira i els dossers. I en esquenes mig segle, també és cosa molt gran en la Falla Sant Joan. Celebrem el vint-i-cinc, fent de cronistes tal com som, com no, mirall de Lairón. En la mateixa llum, en la forma i la manera, brolla al Levante, la Ribera. Sí, vint-i-cinc són, penjant sempre del fil com els amics de l’Alfil. Veu d’intriga i platònics per un sou, els amics del Canal Nou. Se celebren per tots llocs, anuaris i aniversaris, sobrietat constància de pocs de pobresa i qüestionaris, i d’aquells que feren els vots forjant-se en deliris per amar-la tots. Aniversaris clamorosos, de festa i tradició, forjats amb la cura i el relleu de l’eslabó? Memòria és un fet quan pujarem al coet, i en l’aniversari que existim, mor nostre bressol, el Chaplin.


C

orria el mes de març de 1989. Després d’unes falles passades per una gran pluja i on fins i tot van caure els monuments, una quadrilla d’amics va decidir crear una nova falla a la ciutat d’Alzira. Després de molts debats dins d’aquesta colla d’amics i al lloc d’encontre del Bar Chaplin, prengueren la decisió d’anomenar-la: Falla el Parc. Per aquell temps, el tan esperat Parc de l’Alquenència encara estava en construcció i ara que ja han passat 25 anys, tant la nostra falla com el nostre parc ja estan consolidats dins de la nostra ciutat. També, en els nostres inicis i amb eixa joventut i inexperiència al món faller, inscrivirem la nostra falla a la Junta Local Fallera i fins i tot un faller fundador com José Osca, que per aquell temps era universitari, dissenyà l’escut que avui en dia encara ens representa com a fallers d’esta comissió, tant en el nostre distintiu com en el nostre estendard. Recordar que la falla no tenia President ni Fallera Major, i aquell any els càrrecs recaigueren en Pascual Martínez i Maria Roca. Si les falles d’Alzira d’aquell any foren centenàries, la nostra aprofità aquest esdeveniment per celebrar la seua creació. I és per això que, enguany que el món faller celebra el 125 aniversari, nosaltres anem de la mà en el 25 aniversari també. De la mateixa manera que no puc oblidar, que la més veterana de les falles amb una ininterrompuda continuïtat dins de l’Alzira fallera, com és la nostra benvolguda Falla Sant Joan també està d’aniversari. No podem oblidar tampoc la similitud de la falla més antiga amb la segona més jove, que naix quan San Joan compleix mig segle i que per tant enguany també hem de felicitar-los, ja que la falla del “borreguet” ha complit 75 anys de història. Al llarg d’estos 25 anys, tampoc ens hem pogut oblidar de que també en

anys diferents de la nostra trajectòria hem conegut la tristesa, perquè tres membres fundadors com eren Mauricio Dolz, Toni Haro i Miguel Marín no es troben entre nosaltres, ja que la carretera a dos d’ells va decidir que feren un viatge sense retorn i a l’altre una desgraciada malaltia va fer que hui tampoc estiga entre nosaltres. Donat el fet que ells foren una part important dins de la creació de la nostra falla, igual que formaven part d’aquella colla d’amics inicial. Es per això, que amb molta estima vos dediquem aquestes línies per sempre. Vos hem d’explicar que fins a dia de hui, la nostra falla ha passat per una sèrie de qüestions molt significatives com són les dificultats econòmiques però que amb molt d’esforç i treball per un grup més nombrós de fallers ha pogut prosperar i açò ha portat a la nostra comissió a estar als llocs més alts en el món faller d’Alzira. En els diferents concursos d’aquest món faller, hem passat de plantar un ciri al mig del parc i construir el nostre monument nosaltres mateix, a poder dir a dia de hui que hem aconseguit des de fa mes d’una dècada emportar-nos millors ninots en aquelles seccions en les que hem estat, enginy i gràcia, crítiques locals, millor crítica local d’Alzira i no baixar mai del pòdium, fent doblets fins i fins i tot amb la falla gran aconseguir dos primers premis, sent l’artista Vicent Chaveli qui ens donà el primer premi, i l’últim que hem rebut del nostre artista Toni Pérez que enguany al nostre 25 aniversari continua plantant-nos el monument, sempre dins de la nostra modèstia. També hem pogut ser competitius en un aspecte tan complicat com és el d’escrits literaris en els llibres de falla, ja que fa anys que estem emportant-nos premis a la ciutat d’Alzira i a més a més en el concurs de llibres en València de


tota la Comunitat sempre quedem dels 50 primers, atorgant-nos un banderí i altra cosa més important com és la dotació econòmica. També hem aconseguit parlant de cultura, participar al concurs de teatre en valencià i tindre diferents nominacions, un tercer premi, un millor actor, Edu Marcilla, i també una millor actriu, Juani Cortés. També aconseguírem un tercer premi en la cavalcada del ninot i fins i tot alguns banderins també en el concurs patrocinat per la firma Ricard, i hem sigut capdavanters també al concurs de pasdoble. Volem fer menció de totes eixes persones que al llarg d’aquests anys han fet possible que al 2014 s’hagen plantat 25 monuments grans a la nostra Avinguda, perquè cal no oblidar a tota eixa gent que d’una manera o altra han format part de la nostra comissió fallera, encara que algú d’ells en l’any del nostre aniversari com cadascú a la seua manera estan tornant a formar part d’aquestos ja arrelats 25 anys i que sens dubte el que estan revivint ens ompli de satisfacció. Per tot açò, volem felicitar a tots aquells que han contribuït a fer possible esta realitat, així com donar les gràcies a eixos col•laboradors anònims que també han engrandit la nostra falla, em referisc als fallers d’honor i fins i tot a aquells que han fet altres tipus d’aportacions desinteressades cap a la nostra falla. En aquestos 25 anys hem contribuït a engrandir les nostres festes més que centenàries, ja que els membres de la nostra benvolguda falla, han format part de diferents Corts de la Fallera Major gran i infantil d’Alzira, igualment ens ompli d’orgull i satisfacció el que una fallera de la nostra falla com és Carla Andrés, haja ostentat el càrrec de Fallera Major d’Alzira i Regina de les Festes, com també podem dir que hem tingut la sort de que algun que altre mem-

bre haja format part de la directiva en càrrecs rellevants en la JLF, de igual forma que també es un orgull que un faller de nostra falla com és Juanjo Dolz haja ostentat el màxim càrrec executiu, el de President de la Junta Local Fallera. En aquest escrit d’inici que és el preàmbul del XXV aniversari de la falla, no ens podem oblidar i volem destacar amb lletres d’or que per fi i després de dos anys de història, el tercer monument gran que es planta al Parc va estar acompanyat per el primer monument infantil, sent fallera major infantil amb tan sols 5 anys, la xiqueta Sònia Fernández i el President Juan Rigo. I si parlem de curiositats, dona la casualitat que el primer artista que ens planta el primer monument infantil és el fill de qui ens plantà el primer monument gran, els artistes Salvador Agustí, pare i fill. Des d’aquell dia fins a hui, hem plantat ininterrompudament i hem aconseguit també en el monument infantil i de la mà de Carlos March primers premis, ninots indultats, enginy i gràcia i en set anys no baixar del pòdium. Per acabar dir, que aquells joves i fins i tot aquells xiquets, al dia de hui, ja han format part de directives sent Presidents i Falleres Majors, i demostrant tots un saber al món de les falles. Espere que amb aquesta curta però intensa història que també hem volgut plasmar en una setmana cultural, en un acte commemoratiu i rellevant al Gran Teatre i en aquest llibre que l’editem pels anals de la història, mai ens oblide ningú, i demanem disculpes si ens hem deixat algú pel camí. Gràcies a tots aquells que d’una manera o altra han contribuït en aquesta història de les falles d’Alzira amb el nom de la falla el Parc.


Pascual Martínez i Moreno

María Roca i Pastor

President

Fallera Major

Monument

Artista:

Salvador Agustí i Pau

Lema : “L´agricultura”

Premi: Accèsit-secció tercera

Comissió

28

components


Joan Josep Dolz i Sifre

Mª José Pellicer i Llopis

President

Fallera Major

Artista:

Comissió

Monument

Salvador Agustí i Pau

Lema : “Bona nit cresol que la llum s’apaga”

Premi: Accèsit-secció tercera

17

components


Artista:

Salvador Agustí i Pau

Lema:

“El sol que més calfa”

Joan Josep Dolz i Sifre

President

Premi:

Accèsit-secció tercera

Pilar Garrido i Navalón

Fallera Major

Lema: “València i les tradicions”

Juan A. Rigo i Vila

President infantil

Premi:

1 r Accèsit-secció tercera

Sònia Fernández i Goméz

Fallera Major inf.

Comissió 30 components

Comissió infantil 10 components


Artista:

Salvador Agustí i Pau

Lema:

Joan Josep Dolz i Sifre

President

“Pallassades”

Premi:

Accèsit-secció tercera

Magdalena Marín i Vázquez

Fallera Major

Artista:

Salvador Agustí i Pardo

Lema:

Alejandro Benito i Garrido

President infantil

“Neptú Déu del mar”

Premi:

Accèsit-secció tercera

Ana Mª Morant i Avalós

Fallera Major inf.

Comissió 34 components

Comissió infantil 16 components


Artista:

Josep Benavent

Lema:

“La moda”

Joan Josep Dolz i Sifre

President

Premi:

Accèsit-secció tercera

Sònia Vives i Hidalgo

Fallera Major

Artista:

Jordi Benavent

Lema:

Vicent Pellicer i Llópis

President infantil

“Qui no plora no mama”

Premi:

Accèsit-secció tercera

Ana Mª Morant Avalós

Fallera Major inf.

Comissió 32 components

Comissió infantil 15 components


Artista:

Josep Benavent

Lema:

“Crisi fallera”

Antoni Bèrnia i Estruch

President

Premi:

Accèsit-secció tercera

Rosa Mª Santos i Escudero

Fallera Major

Artista:

La comissió

Lema:

Jordi Bèrnia i Garrido

President infantil

“Xiquets jocs i vicis”

Premi:

Accèsit-secció tercera

Tamara Alfonso i Sifre

Fallera Major inf.

Comissió 40 components

Comissió infantil 19 components


Artista:

Josep Armengol

Lema:

“Diners o ecologia”

Antoni Bèrnia i Estruch

President

Premi:

Accèsit-secció tercera

Matilde Gómez i Pelegrí

Fallera Major

Artista:

Josep Armengol

Lema:

Román Mesón i Rausch

President infantil

“Estrelles sol i lluna”

Premi:

Accèsit-secció tercera

Núria Moratalla i Adell

Fallera Major inf.

Comissió 42 components

Comissió infantil 16 components


Artista:

Antonio Pérez i Mena

Lema:

“La vivenda”

Jose Luis Fernández i Blesa

President

Premi:

Accèsit-secció tercera

Mª Nieves Fàbregues Calatayud

Fallera Major

Artista:

Antonio Pérez i Mena

Lema:

Daniel Sancho i Álvaro

President infantil

“El circ”

Premi:

3 r Premi-secció tercera

Lorena Sevilla i Armentero

Fallera Major inf.

Comissió 67 components

Comissió infantil 20 components


Artista:

Antonio Pérez i Mena

Lema:

“Les drogues”

Jesús Cebrián i Fuertes

President

Premi:

10 é Premi-Secció tercera Millor ninot

Remedios Moratalla i Adell

Fallera Major

Artista:

Rafael Vayá

Lema:

Enric Rovira i Blasco

President infantil

“La naturalesa”

Premi:

3 r Premi-Secció tercera

Mónica Zayas i Albelda

Fallera Major inf.

Comissió 74 components

Comissió infantil 26 components


Artista:

Antonio Pérez i Mena

Lema:

“Fent l’indi”

Jesús Cebrián i Fuertes

President

Premi:

8 é Premi-Secció tercera

Mónica Marimón i Hidalgo

Fallera Major

Artista: Mata

Lema:

Enric Rovira i Blasco

President infantil

“El circ”

Premi:

5 é Premi-Secció tercera

Mónica Zayas i Albelda

Fallera Major inf.

Comissió 78 components

Comissió infantil 21 components


Artista:

Antonio Pérez i Mena

Lema:

“De cine”

Antoni Bèrnia i Estruch

President

Premi:

2 n Premi-Secció tercera

Susanna Juncá Monparler

Fallera Major

Artista:

Rafael Vayá

Lema:

Jordi Bèrnia i Garrido

President infantil

“Un món de...”

Premi:

3 r Premi-Secció tercera

Clàudia Santamaría Moya

Fallera Major inf.

Comissió 80 components

Comissió infantil 35 components


Artista:

Rafa Vayá

Lema:

“Les burrades del cine”

Antoni Bèrnia i Estruch

President

Premi:

5 é Premi-Secció tercera

Mª José Boluda i Sarrión

Fallera Major

Artista:

Rafa Vayá

Lema:

Daniel Sancho i Álvaro

President infantil

“Somnis de xiquets”

Premi:

4 t Premi-Secció tercera

Cristina Dolz i Garés

Fallera Major inf.

Comissió 69 components

Comissió infantil 33 components


Artista:

José Armengol

Lema:

“The End”

Eduardo Marcilla i Colmer

President

Premi:

3 r Premi-Secció tercera Millor ninot

Isabel Collado i Villarubia

Fallera Major

Artista:

Jordi Benavent

Lema:

Enrique Rovira i Blasco

President infantil

“Castell encantat”

Premi:

6 é Premi-Segona B

Amèlia Collado i Villarubia

Fallera Major inf.

Comissió 77 components

Comissió infantil 29 components


Artista:

Toni i Paco “Blanco”

Lema:

“Sopa de lletres”

Eduardo Marcilla i Colmer

President

Premi:

7 è Premi-Secció tercera

Mercedes Ballesteros i Presencia

Fallera Major

Artista:

Jordi Benavent

Lema:

Estanislao Hernández i Calatayud

President infantil

“La Murta”

Premi:

8 é Premi-Segona B

Quina Hernández i Calatayud

Fallera Major inf.

Premis:

MiIlor crítica local 2 n Pasdoble

Comissió 66 components

Comissió infantil 26components


Artista:

La comissió

Lema:

“Fantasmades d´Alzira” José Manuel Mata i Balaguer

President

Premi:

10 é Premi-Secció tercera

Noemí Pedrós i Martínez

Fallera Major

Artista: Mata

Lema:

Christian Sarrión i Sánchez

President infantil

“El fons del mar” 3r

Premi:

Premi-Segona B Enginy i gràcia

Carmen Mª Albelda i García

Fallera Major inf.

Premis:

MiIlor crítica local 2 n Pasdoble

Comissió 69 components

Comissió infantil 27 components


Artista:

Vicent Chaveli

Lema:

“Remenat de contes” José Manuel Mata i Balaguer

President

Premi:

3 r Premi-Secció tercera Millor crítica local Enginy i gràcia

Rosa Mª Moreno i García

Fallera Major

Artista:

Vicent Chaveli

Lema:

“L´evolució”

Christian Sarrión i Sánchez

President infantil

Premi:

2 n Premi-Segona B Millor ninot

Lidia Ibánez i Hidalgo

Fallera Major inf.

Premis:

1 r Pasdoble. 3 r Cavalcada del ninot. 3 r Paelles

Comissió 73 components

Comissió infantil 17 components


Artista:

Vicent Chaveli

Lema:

“Pocinos”

Xavier Sancho i Álvaro

President

Premi:

2 n Premi-Secció tercera

Amparo Pedrós i Martínez

Fallera Major

Artista:

Fernando Llopis

Lema:

Christian Sarrión i Sánchez

President infantil

“El cine”

Premi:

2 n Premi-Segona B

Leyla Pedrós i Durnad

Fallera Major inf.

Premis:

MiIlor crítica local 4 t Pasdoble 3 r Llibret d´Alzira (17x24)

Comissió 80 components

Comissió infantil 27 components


Artista:

Vicent Chaveli

Lema:

“ Els dinosaures i les associacions”

Xavier Sancho i Álvaro

President

2n

Premi:

Premi-Segona B

Mª Carmen Sánchez i Rosado

Fallera Major

Artista:

Carles March

Lema:

Fran Blay Pau

President infantil

“Faules medievals”

Premi:

1 r Premi-Segona B Enginy i gràcia-Millor ninot

Andrea Collado i Lozano

Fallera Major inf.

Premis:

1 r Pasdoble 1 r Llibret d´Alzira (17x24)

18 é Generalitat Valenciana promoció de l´ús del valencia

Comissió 108 components

Comissió infantil 31 components


Artista:

Vicent Chaveli

Lema:

“Pallasades” Salvador José Bèrnia Albelda

President

Premi:

Carla Andrés I Santillana

1 r Premi-Segona B Enginy i gràcia-Millor crítica local

Fallera Major

Artista:

Carles March

Lema:

“Contes”

Fran Blay Pau

President infantil

Premi:

1 r Premi-Segona B Enginy i gràcia

Valle Mª Gromáz I Palomino

Fallera Major inf.

Premis:

3 r Pasdoble 2 n Llibret d´Alzira (17x24)

Comissió 110 components

Comissió infantil 35 components


Artista:

Vicent Chaveli

Lema:

“El llop i els tres porquets”

Premi:

3 r Premi-Segona B Salvador José Bèrnia Albelda

President

Millor ninot Enginy i gràcia Millor crítica local Millor crítica local absoluta associació “Agustí Martí”

Pilar Ferri i Selva

Fallera Major

Artista:

Carles March

Lema:

“El tic, tac i el tren de la vida”

Miguel Prieto i Estela

President infantil

Premi:

1 r Premi-Segona B Enginy i gràcia-Millor ninot

Míriam Cebrián i Ucher

Fallera Major inf.

Premis:

2 n Pasdoble 2 n Llibret d´Alzira (17x24) 30 é Generalitat Valenciana promoció de l´ús del valencia 3 r Teatre faller Millor actor al concurs de teatre: Eduard Marcilla i Colomer

Comissió

120 components

Comissió infantil 35 components


Artista:

Vicent Chaveli

Lema:

“El mil-deu per cent” José Manuel Mata i Balaguer

President

Premi:

3 r Premi-Seccció segona Enginy i gràcia

Pilar Ferri i Selva

Fallera Major

Artista: La comissió i el mestre “Carles March”

Lema:

“Corsarilàndia”

Pedro Andrés i Micó

Premi:

4 t Premi-Segona B

President infantil

Premis: Comissió

Ainhoa Enríquez i Oliver

Fallera Major inf.

3 r Pasodoble - 3 r Llibret 42º Generalitat Valenciana promoció de l´ús del valencia

125 components

Comissió infantil

38 components


Artista:

Vicent Chaveli

Lema:

“Queen Monument”

Vicent Sancho i Álvaro

President

Premi:

3 r Premi-Seccció segona Enginy i gràcia Millor ninot

Mª José Boluda i Sarrión

Fallera Major

Artista: Carles March

Lema:

“L’origen i les especies”

Miguel Prieto i Estela

Premi:

2 n Premi-Segona B

President infantil

Premis: Comissió

Ana Navarro i López

Fallera Major inf.

3 r Pasdoble - 1 r Llibret d´Alzira (17x24) 43 é Generalitat Valenciana promoció de l´ús del valencia

120 components

Comissió infantil

45 components


Artista:

Vicent Chaveli

Lema:

“De la Murta a la Casella” Alejandro Andrés i Santillana

President

Premi:

5 é Premi-Seccció segona Millor ninot

Claudia Santamaría i Moya

Fallera Major

Artista: Carles March

Lema:

Ainhoa Enríquez i Oliver

Presidenta infantil

Premis: Comissió

“Els contes de la iaia”

Premi:

2 n Premi-Segona B

Judith Sales i Palau

Fallera Major inf.

3 r Pasdoble - 2 n llibret d´Alzira (17x24) 40º Generalitat Valenciana promoció de l´ús del valencia

114 components

Comissió infantil

50 components


Artista:

Antonio Pérez Mena

Lema:

Alzira “The kit-chen” de gent Alejandro Andrés i Santillana Yolanda Panaderos i Balleteros Premi: 1 r Premi-Seccció tercera President Fallera Major Enginy i gràcia

Artista:

Carles March

Lema:

“Suspés o aprovat, qui no ha...?”

Adrián Fernández i Gomez

President infantil

Premis: Comissió

Premi:

3 r Premi-Secció tercera

Judith Sales i Palau

Fallera Major inf.

3 r Paelles - 3 r Llibret d´Alzira (17x24) - 40º Generalitat Valenciana promoció de l´ús del valencia - Premi a la millor actriu principal: Juani Cortés (Maria Lluïsa)

90 components

Comissió infantil

55 components


Artista:

Antonio Pérez Mena

Lema:

Alejandro Andrés i Santillana

“Carcassa carassa” 3ª Secció

President

Sònia Estela i Almela

Fallera Major

Artista: Carles March

Lema:

“Escac i Mat” Alex Marcilla i Fàbregues

President infantil

Comissió

111 components

2ª Secció

Carla Esquer i Escolà

Fallera Major inf.

Comissió infantil

44 components


de l´estendard


XXV Aniversari


1990

1990

1990

1992

1990

1992

1994 1996

1990

1994

1996 1992 1994 1992

1992

1996

1996


1994

1994

1999

1999

1999

1999

1999

1999

1999

1999

1992 2000

1999

2000

1999

2000 2000 2000

2000


2004

2004

2004 2005

2004

2004 2005

2005

2006

2005

2005 2005 2006

2006 2006 2006

2006


2007

2007

2007

2007

2007

2007 2007

2007 2007 2007

2007

2007

2007

2007

2007

2007 2007

2007


2007

2007

2007 2007

2008

2008 2008

2008

2008

2008

2008

2008

2008

2008

2008

2008

2008

2008


2009

2009

2009 2009

2009

2009

2009 2009

2009

2009 2009 2009

2009 2009 2009 2009

2011

2009


2010

2009

2009 2011

2011

2010 2011

2011

2012 2012

2012

2012 2012

2012

2012

2012

2012


2012

2012

2012


` Historia


150

- FALLA EL PARC -

2006

2013 2004


- FALLA EL PARC -

2000

1990

1991

151


152

- FALLA EL PARC -

Associació Cultural  Falla El Parc-falla teatre  Presidents XXV aniversari (1989-2014).  Pascual Martínez Juan José Dolz Juan José Dolz Juan José Dolz Juan José Dolz Antonio Bernia Antonio Bernia José Luis Fernández Jesús Cebrián Jesús Cebrián Antonio Bernia Antonio Bernia Eduardo Marcilla Eduardo Marcilla Jose Manuel Mata Jose Manuel Mata Xavi Sancho Xavi Sancho Salvador José Bernia Salvador José Bernia Jose Manuel Mata Vicente Sancho Alex Andrés Alex Andrés Alex Andrés

1990  1991 1992 1993 1994  1995 1996 1997  1998 1999 2000 2001  2002 2003  2004 2005 2006 2007  2008 2009  2010 2011  2012 2013 2014 


- FALLA EL PARC -

Associació Cultural  Falla El Parc-falla teatre  Falleres Majors XXV aniversari (1989-2014).  Maria Roca Mª.José Pellicer Pilar Garrido Magdalena Marín Sònia Vives Rosa Mª. Santos Matilde Gómez Nieves Fabregues Reme Moratalla Mònica Marimón Susanna Juncá Mª.José Boluda Isabel Collado Mercé Ballesteros Noemí Pedrós Rosa Mª. Moreno Amparo Pedrós MªCarmen Sánchez Carla Andrés Pilar Ferri Pilar Ferri Mª.José Boluda Clàudia Santamaria Yolanda Panadero Sònia Estela

1990  1991  1992 1993  1994 1995  1996  1997  1998  1999  2000  2001  2002  2003  2004  2005  2006  2007  2008 2009 2010 2011  2012  2013  2014 

153


154

- FALLA EL PARC -

Associació Cultural  Falla El Parc-falla teatre  Presidents Infantils XXV aniversari (1992-2014).  Juan Rigo Alejandro Benito Vicent Pellicer Jordi Bèrnia Román Mesón Daniel Sancho Enrique Rovira Enrique Rovira Jordi Bèrnia Daniel Sancho Enrique Rovira Estanislao Hernandez Christian Sarrión Christian Sarrión Christian Sarrión Fran Blay Fran Blay Miguel Prieto Pedro Andrés Miguel Prieto Ainhoa Enríquez Adrián Fernandez Alex Marcilla

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 * 2013 2014 * Presidenta


- FALLA EL PARC -

Associació Cultural  Falla El Parc-falla teatre  Falleres Majors Infantils XXV aniversari (1992-2014). Sònia Fernadez Ana Maria Morant Ana Maria Morant Tamara Alfonso Nuria Moratalla Lorena Sevilla Mònica Zayas Mònica Zayas Clàudia Santamaria Cristina Dolz Amelia Collado Quina Hernandez Carmen Mª Albelda Lidia Ibañez Leyla Pedrós Andrea Collado Valle Mª Gromaz Míriam Cebrián Ainhoa Enríquez Anna Navarro Judith Sales Judith Sales Carla Esquert

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

155


156

- FALLA EL PARC -

Reflexió en veu alta

B

on dia fallers. Així és com hauria de començar tot. No crec ni creiem que tot el que fem els fallers ix sol, no, tot té un treball al darrere, una labor que no es veu, i una forta necessitat de cara a l’exterior en imatge, que ens fa créixer com a persones. La falla sempre ha sigut un lloc de festa on la gent creix i està necessàriament implicada, artesanalment parlant. Tot treball naix de les mans dels seus components, tant siga electricistes, obrers, pintors, botiguers, cuiners, cambrers, escrivents i un llarg etcètera de variades aptituds en les persones, a banda de les laborals o personals que cada individu posseeix i que està disposat a compartir. Ja sabem per experiències del passat, que tenint els mitjans i els materials, podem expandir-nos i aventurar-nos a fer el que volem o ideem, sols falten les ganes de treballar i estar disposats a fer moltes coses i les més pulcres possible. Molts diuen saber com es fan, no les fan, però sí tenen clar com els agradaria que es feren; altres, mentrestant, saben que tenen la gràcia i fan l’aportació particular necessària. Això és conjunció de grup, això és falla i punt de partida cap el camí i direcció que es vulga anar. Evidentment, hi ha altres mitjans de comunicació que no siguen el de cara a cara en relació personal i diària festiva, cultural i tradicional. Per això, no es pot parlar de xarxes socials, ni de llibrets, ni crítiques, versos i la resta de co-

ses, sense fer una mirada enrere als primers dies de la fundació, i a les necessitats de formar-nos com una estructura de grup davant la societat fallera. Cosa que va ser difícil, si es té en compte que nasquérem del res, i a les finestres d’un bar de barri, i en mires a un parc. Clar està des de fa molts anys, que els llibrets de falla han servit i serveixen, per donar-nos a conéixer com a grup de gent, i sense adonar-nos-en, estem fent de la festa un camí cap a la cultura. És impensable hui per hui, una comissió de falla sense el seu llibre, llibret o revista anual. Ja que el llibre de la falla és el lloc on s’inclouen totes les activitats que se realitzen durant l’any en una comissió. És on també formen part les fotos i les poesies a les falleres majors, monuments i artistes, crítiques al barri, al veí, a l’ajuntament, al món que ens envolta i a nosaltres mateixos. I en tots eixos textos explicatius que cada any van afegint-se amb un nivell de perfecció cada vegada més elevat, o al menys això és el que es va intentar, s’intenta i s’intentarà sempre segons el moment i situació. És on es veu i llig que el nostre idioma millora, que no es perd, que es perfecciona, continua i evoluciona davant els castellanismes que tant tenim arrelats. I com tot llibret, té una cara, una cara de nova creació, una fantasia, una portada que fem nàixer o inventem d’on no hi ha res, i que passa a ser la cara flamant del nostre


- FALLA EL PARC -

exemplar, la cara que naix i mor, i la que perdurarà també amb el pas del temps en algun prestatge, calaix, arxiu o veges tu a saber si en mans d’algun col•leccionista, cosa que és més fàcil i ens agradaria més. Les falles son la nostra veu, per això la portada que lluirem en el llibret del XXV aniversari, parlarà per ella sola, enguany dissenyada per Rafa Cebrián. És on també queden les imatges de fotografies de les gents que componen i compongueren la comissió. En definitiva, els llibrets de falla són tan importants com tota la festa que ens envolta. És el lloc destinat a contar el nostre passat i present, i en mires d’un futur que ja està ací, al cap girar del dia del Sant Josep, o el mes entrant. És on es nota la nostra evolució com a falla i fallers, i persones. L’exemplar del 2014, que serà el llibret del XXV aniversari, serà per este motiu un llibret atípic, o caldria dir, típic i històric. Personalment parlant; les falles que coneixia jo, eren de festa i poques obligacions, per aquells dies de 1989 tot passava de boca en boca, siga bo o roí, poc més ens preocupava que no fóra la diversió d’un grup de gent i d’amics de quadrilla de festa, i que a l’hora de la fundació, sols dos components tenien 30 anys d’edat, i la resta, no superaven els vint-i-tres. Les obligacions de crear una comissió de falla ens convertiren clara i ràpidament, de festers a fallers. Pot ser que les paraules siguen senzilles de pronunciar, però en realitat són molt difícils de fer nostres, darrere de la pa-

157

raula fallers, i com tots saben els que estan ací, són complicades de dur-les a terme, complint amb les labors i obligacions, ja que la paraula faller, comporta una forta necessitat d’aportació i implicació, i més si cap; si no tens un pilar en el qual recolzar-te a l’hora del fer-les, desenvolupar-les o d’aprendre-les. La cultura, cal transmetre-la. Jo crec que nosaltres els fallers som cultura viva, va en nosaltres, ni ens dediquem, ni vivim d’açò, sols vivim amb ella, perdent hores i el temps de la família, amb la son i el descans del treball, i sent tan implicats, festius i alegres com cal ser possible. És el que més ens agrada, la nostra festa, les nostres dones, monuments fallers i en definitiva, Les Falles. Hui per hui, en la nostra comissió, continuem sent molt humils i més modestos, i malgrat les errades o els encerts, sempre intentem millorar en el dia a dia, i si no, a l’any que ve més i millor. I el que és més important, deixant pas a la continuïtat de les generacions que darrere vénen, a les noves idees, perquè agafen el relleu del treball organitzat que s’intenta dur, que pense jo, que ja estaria bé... Des de la nostra creació fins al dia de hui, tot ha evolucionat enormement, si fem una ullada vinti-cinc anys enrere, han canviat moltíssimes coses. Clarament hem evolucionat, hem anat creixent en el camí, tan les falles, les persones, la indumentària, els reglaments, les normes europees, les lleis. Unes per a bé, i altres no tant, però que s’han de complir.


158

Podria ser que algun dia ens haguérem d’anomenar alguna cosa així com “festaempresafallera”. Encara que no sé si ja ho som. El Parc, en estos anys, ha passat de tindre penjats en la paret, apuntats en paperets i en el calendari; els pagaments dels artistes, les cotes dels fallers, la llum, el cau, la beguda, les dates de festes, etc. a tindre un programa informàtic comptable, un espai o una pàgina web, un registre al facebook, i un al twitter, on cada acte a realitzar ja està actualitzat. Hem passat de tindre un aficionat secretari sense lletra, a tindre’n un graduat i diplomat en lletres i música, que no està moltes vegades ací amb nosaltres per treballar a 200km. De tindre un deute amb tots i al banc, junt a una vidriola foradada, a tindre una tresorera/comptadora dura i controlant, i sempre negativa. Un delegat de festejos home seriós i persona a tindre en compte i persona a escoltar cada vegada que obri la boca, i un president, un gran president, home gran, nerviós, ràpid i dialogant, i molt treballador. En definitiva, una suma de gent que sols treballa per la festa, demanant això, superar-nos en el temps i en el treball ben fet, però en festa. A dia de hui, les xarxes socials, pensem que ja s’han convertit en un mig de comunicació propi i obligat, per a les falles, festes, persones o comunicadors. Tot començà com un somni que es va fer possible en el 2007, i així és, hem evolucionat i som la nostra veu i finestra cap a l’exterior en tot allò que fem. Així que, si volen, poden visitar-nos en www.fallaelparc. net, en el Facebook Falla el Parc,

- FALLA EL PARC -

i en Twitter @fallaelparc. A més a més, s’ha convertit en un plaer que hi haja mitjans de comunicació de la nostra ciutat i de la Ribera, que desinteressadament, siguen també la veu del nostre poble, i de les festes josefines. O que hi haja gent en la comissió, que estiga implicada en estes labors d’informació i difusió, i en el que este servidor que els parla, també està gratament implicat junt altres components. I francament, content que tots junts formem una mateixa xarxa. Tenim l’obligació com a associacions culturals, a un sense fi de normes establertes i altres per establir, i nosaltres el deure de créixer amb elles, a través del temps i les descendències. Però en esta casa, és una falla, i en esta falla tenim una obligació, i és la que creguem que hem de tindre, i com ben bé es veu al logo dels vint-i-cinc anys, és la festa, la cultura i la tradició. També es podria parlar un poc més endins i posar-nos de manifest sobre qui som, què fem, i com ho expressem al nostre món propi, les Falles. Un món de veu de poble, en rimes, versos o poesies, tant dins com fora del llibre, però no és que sàpiga molt d’estes mils de variants, bellíssimes totes, sols que es fan, se repassen, i les tornen a refer, i les tornem a repassar fins que queden mitjanament acceptables, moltes vegades destruint la gramàtica o la mètrica dels versos, i actualment sempre supervisades pel millor mestre, “el Superlopa”. Sempre es vorà igual, les persones que no saben li donen molta importància i les que


- FALLA EL PARC -

159

saben fan cas omís amb indiferència. Però com jo, no ens dediquem açò, i sols posem o fem en aportació el poc que podem saber, que igual arriba el moment de reflexió i creguem que no val res, i en realitat sí és molt verídic, esplèndid i necessari. Qui sap. Este servidor no té aspiració ni definició, però sí treballa per acumulació mentre el deixen, o algú, per Déu...! el supere en aptituds.

tolina, féiem tots els rètols cuidant-ho tot i cremàvem les vores. Sempre passàvem les nits del dia 16 un poc afaenats, any rere d’any. Afortunadament, les coses han canviat, ja és té més antelació, i també tenim la sort de tindre uns artistes molt professionals, i implicats amb nosaltres, que són capaços de canviar escenes i afegir i reproduir llocs emblemàtics de la nostra ciutat si és el cas.

En el terreny personal, de sempre he tingut una especial devoció per les rimes sonants, i des de xicotet que m’agrada veure les falles amb els seus cartells. No hi ha res més bonic que veure la conjunció de crítica i ninot de falla, i si és amb gràcia, ja té 25 punts. Especial devoció crec que és dir poc, ha d’haver alguna cosa més, fins i tot, crec que me vaig ensenyar a llegir, llegint els cartells de les falles de la mà de ma mare i mon pare de barri en barri i de falla en falla. El mateix he intentat fer jo, però arribada una edat, la meua filla me fuig, igual sóc un poc plom.

Hui en dia, la labor que fem David López i este servidor Jesús Cebrián, també és cada vegada més complicada per molts motius diferents en qualitat, encert o segons visions particulars, Però, les falles porten cartells... o no? Doncs nosaltres el poble faller, com tota la vida, posem la veu, unes vegades fent de Nostradamus i altres plasmant-ho en crítica...

Recorde aquells anys de l’inici de comissió, quan l’artista encarregat de fer la falla ens posava els cartells, recorde molt ben recordat la poca situació geogràfica dels seus textos, fins que un dia, ens decidirem Damian Gadea i este servidor a fer-les nosaltres... Quina feinada teníem! Tots els anys esperàvem que l’artista plantara la falla i després, entràvem nosaltres i mentre posàvem gespa o arena, entre riures i acudits, ja anàvem posant els ninots en situació. Després ens seiem, escrivíem les escenes, tallàvem el paper car-

Tot és important en una comissió o associació de falla, des del que fa la neteja del cau, fins el que representa i presenta la nostra cara i la nostra veu davant la societat, per això es diu comissió, i per això nosaltres els fallers, com he dit abans, posem el que mitjanament sabem impregnats en aportar gran part de la nostra vida i relacions per fer gran la nostra festa, la cultura i la tradició.

Visca la Falla El Parc.


160

- FALLA EL PARC -

Repàs i Sensacions de les Falleres Majors XXV Aniversari

María Roca i Pastor Fallera Major del Parc l´any 1990

Maria Roca i Pastor 1990 Una cordial salutació: Sóc Maria Roca i Pastor, fundadora i molt orgullosa de poder haver estat la primera Fallera Major d'aquesta falla, fundada l'exercici 1989/1990. M'agradaria explicar-vos la curiosa història de com va nàixer la falla: Érem un grupo d'amics, de germans i cunyats.... que quan van acabar les falles de l'any 89, que per cert, van ser d'allò més divertides i ens ho vam passar tan bé... se'ns va quedar la malangia de no haver participat aquell any en cap d'elles. Un dia, en el bar on soliem reunir-nos part del grup d'amics, parlàvem de crear una falla... jo vaig comentar que si finalment ho aconseguíem, m'oferia a ser la Fallera Major. El que en principi va semblar una fantasia, un somni, finalment es va convertir en una realitat. Vull agrair a totes les persones que en aquell moment fundàrem la falla poguérem fer realitat el nostre somni sense oblidar a aquells que, pel mateix destí capritxós de la vida, ens deixaren pel camí... en especial al nostre estimat amic Mauricio, Mauri per als amics, qui finalment no va poder veure el nostre somni fet realitat. Finalment, vull desitjar una llarga vida a la Falla El Parc, i desitjar-vos que gaudiu de l'esperit faller.


- FALLA EL PARC -

161

Mª José Pellicer i Llopis Fallera Major del Parc l´any 1991

Mª José Pellicer i Llopis 1991 Estimada comissió i amics del XXV aniversari, vaig ser la Fallera Major en l’exercici de 1991, la segona si fem una ullada al passat. Encara recorde com si d’ara es tractés d’aquell any ple d’emocions variades i alegries moltes vegades contingudes. I em va tocar a mi, si no haguera sigut per aquella bolleta, pot ser no mai haguera ostentat el càrrec, tan alt càrrec, i molt orgullosa que ho estic. I mira que estava temorosa, però poc després a casa meua va caure com un autèntic regal, i els meus pares es varen fer avant amb rotund sí. Aquell any sempre el tindré guardat al meu cor, ja que per a mi, representar a una comissió tan jove en aquell moment d’immaduresa, va ser tot una alegre novetat meravellosa. Entre Juanjo Dolz, el meu president, i la resta de comissió que érem tots amics, ens ho passàvem sempre de luxe, teníem l’oportunitat i la sort de viure la festa fallera des de dins i l’estimàvem com a bons valencians que érem i som. Anys molt durs econòmicament parlant, nosaltres féiem la festa i les nostres mares les paelles, fideuades, arròs al forn i torrades de carn amb i sense entrepans. Hui continuen també en tals labors les companyes de la meua mare, malgrat els anys passats, la tia Rosita i la senyora Marina, grans persones i grans cuineres que hui en dia encara preparen logísticament algun esdeveniment culinari. Recorde la meua imposició de bandes, la presentació i escenari que montà el senyor Juan Dolz a la Gallera, el barracó que mon pare i fallers plantarem al carrer en polaines i puntals d’obra, aquell monumet que era un ciri i que el plantarem sense grua, els passacarres festius i matiners, les alegres despertades, les xocolatades, bunyols i el ‘JB’, al que nosaltres econòmicament no podíem arribar. Recorde tot molt ben recordat, com si d’una pel•lícula antiga es tractara, des del dia del sorteig o la bolleta, passant pel nomenament i donant pas a la cremà de la falla. Allí estava jo, i hui, veig i puc comprovar la importància després de tants anys que tinguerem en el fet de fundar esta falla, i en el carisma i entrega que sempre ha tingut com una falla treballadora, propera i amiga. Aquest any he tornat a casa, encara que sempre col•laborem amb ella i sempre la tenim al cor i al reüll de la mirada, i ho he fet, amb una gran alegria per poder reviure i sentir l’esperit faller i la seua importància mediàtica. És el XXV aniversari i es repassa la història, història de qui he tingut la sort i l’honor de formar part, la història de la meua falla. Ja per finalitzar, vull felicitar-vos a tots i donar-vos les gràcies pel suport, l’entrega, la paciència i la constància que heu tingut fins el dia de hui. Felicitar a les històriques companyes de càrrec i a la resta de comissió, i emplaçar-nos als nous dies oficials i la setmana de Falles. Orgullosa de ser reconeguda com un granet més en la labor de fer-nos un lloc al món de la festa, de ser mare de president infantil i com no, de formar part dels actes del 2014. Molta salut, bones Falles i visca la meua, la Falla El Parc.


162

- FALLA EL PARC -

Pilar Garrido i Navalón Fallera Major del Parc l´any 1992

Pilar Garrido i Navalón 1992 Era el tercer any de comissió, tercer any de dur treball consecutiu, i jo, la tercera fallera major seguida i que era fundadora. Per aquella època recorde que en ma casa tot era falla, de matí, de vesprada, de nit... Teníem falla, a totes les menjades com se sol dir. Recorde ara moltes de les bones amistats que per aquells temps compartíem aquell anhel per la festa. Amb estes línies em venen al cap molts dels moments bonics, els tristos i els alegres que he pogut viure en aquests vint-i-cinc anys de vida bolcada a la comissió i a la que sempre serà la meua falla. Jo sempre he sigut molt emotiva, els meus amics amigablement en diuen que sóc una plorona, però ben cert és que vaig plorar al nàixer, al casar-me, i segurament en tots els actes que de fallera major me tocaren viure. O en quasi tots, i algun altre que no recorde ni cal recordar. El nomenament amb anècdota horària inclosa com diu el meu amic Juanjo, el meu president en eixe any, va ser la primera experiència nova per a mi, quina felicitat més gran, la directiva de la falla llegint la meua acta de nomenament en el menjador de ma casa. En la imposició de bandes, com de fantàstica i nerviosa em vaig sentir quan vaig escoltar el meu nom, què llarg es va fer el moment fins arribar a l’escenari del Gran Teatre, i com d’agust i pagada anava jo amb la meua banda de Fallera Major. I en la meua presentació davant tots el meus i la societat alzirenya, entranyable, festiva i colossal, ja va ser molt diferent, però en veure tots els elogis, estar sempre tan atesa i la quantitat de gents i fallers que vingueren a saludar-me i a donar-me l’enhorabona, em va fer sentir molt gran, i vaig deixar caure alguna llàgrima. Hui encara algú es mofa carinyosament per que li repetisca el discurs, jo no podia llegir-lo, estava tot mullat, o això em pareixia. Els dies de falles foren molt alegres i festius, contenta d’escoltar les despertades, veure arribar a la comissió a replegar-me, el meu monument, l’ofrena i els passacarrers matiners, quins records més grandiosos i envejats d’una joventut amb el recolzament de la seua família, la que sempre ha estat i està al meu costat. La meua falla s’ho mereix, sí senyors, és la casa que me va veure casar i es mereix eixa llàgrima de bondat i enyorança que arrastra el passat, al sentir-me realitzada com a Fallera Major, dona de President, i mare i tia del President Infantil. Mil gràcies a tots els que en algun moment de la seua vida, han pogut caminar al nostre costat i sentir un poc del que jo he intentat transmetre’ls. Visca la Falla El Parc.


- FALLA EL PARC -

163

Magdalena Marín i Váquez Fallera Major del Parc l´any 1993

Magdalena Marín i Váquez 1993 En estos últims dies, quan es celebren els actes del 25 aniversari de la Falla El Parc, em venen a la memòria molts moments d’aquell exercici faller, moments viscuts amb un mirar diferent cap a la festa, i malgrat que en ma casa pares i germans tots estaven i estan vinculats d’alguna manera a la festa fallera, per a mi era la primera vegada, i de quina millor manera. A molta gent li dec aquelles experiències viscudes, però sobre totes elles, està el meu germà Miguel Marín, fundador de la comissió, i que a dies de hui està tristament desaparegut, però a qui sempre el durem al nostre cor. Quina millor manera de fer debut en esta comissió amiga, i així de fàcil i tan ben escortada, es va fer possible, i vaig ser, la Fallera Major. Va ser un any molt intens, ple d’actes fallers que no coneixia en primera persona, però sobre tot, molt divertit. Sempre vaig estar molt ben acompanyada i atesa per Juanjo Dolz, el meu President, i per aquells que foren els representants de la comissió infantil Alejandro Benito i Anna Mª Morant, i com no, per tots el fallers de la comissió que es van bolcar en fer-me costat i mostrant-me la seua amistat jove però intensa. Aprofite estes paraules per a donar les gràcies a tota la comissió de la Falla El Parc, per les atencions rebudes en aquest Aniversari i en el passat, i per donar-me l’ocasió de rememorar aquell 1993. Sempre estareu al meu cor. Magdalena Marín, F. M. 1993


164

- FALLA EL PARC -

Sònia Vives i Hidalgo Fallera Major del Parc l´any 1994

Sònia Vives i Hidalgo 1994 Després de vint anys, no sé ni com descriure el meu any de fallera major, no perquè no ho recorde, sinó per ser uns dels anys més importants de la meua vida. Ja sé que sempre es sol dir el mateix, però en el meu cas així va ser i es va fer realitat. A més a més, donar-li les gràcies a Juanjo Dolz, el meu president en l’any 1994, per lo bé que es va portar amb mi i com d’atesa que sempre vaig estar. La veritat Juanjo, que a pesar de tot, crec que no podia haver tingut un president millor que tu. Però el més important de tot en la meua vida va ser conéixer eixe any al que va ser el meu home i fundador de la falla, Miguel Marín i Vázquez. Sé que hui estaria molt content de celebrar este any amb mi i amb tots vosaltres, en esta casa que tants bons moments vàrem viure. Per desgràcia, ell no està entre nosaltres, però l’estimem igual, un beset allà on estigues. Tinc un gran record i molt bonic d’eixe any com a Fallera Major del Parc, en la imposició, presentació i cavalcada, o en tots eixos dies amb les despertades, passacarrers, disco-mòbils i demés, i sempre la casa plena de fallers. Sempre tenia la falla a la porta de casa, i mai millor dit. Va ser una època de la meua vida molt bonica, sempre teníem falla, al desdejuni, al dinar, al cafè i al sopar, sempre falla. Com a Fallera Major sé que va ser un gran any i molt bonic en el record, tot i no replegar cap premi. Moltes gràcies i un beset per a tots.


- FALLA EL PARC -

165

Rosa M. Santos i Escudero Fallera Major del Parc l´any 1995

Rosa M. Santos i Escudero 1995 Hola a tots amics i simpatitzants de la comissió. Vaig a contar-vos com va ser l’any que vaig ser la fallera major d’esta falla, El Parc. Un bon dia, el meu marit va vindre dient-me que volia que ens apuntàrem a la falla, jo per suposat li vaig dir que no, menuda feina, i que les falles jo considerava que eren per a la gent a qui agradara eixe món. Passaven els dies i ell tornava a insistir, fins que un dia cansada d’escoltar sempre la mateixa cançó li vaig dir: ‘val, però jo tinc que ser la fallera major’. Li ho vaig dir de broma, però s’ho va agafar molt seriosament. Arribà el divendres i dia de reunió, i el meu marit se’n va anar a la falla a dir-ho. Jo ja no sabia ni que dir, doncs en el que jo creia que anava a fer-lo callar, va resultar tot el contrari i anava a fer-se realitat. Va començar a agradar-me la idea i amb el pas dels dies vaig començar a fer-me il•lusions. Quan vaig aparéixer per el casal, en el que tenia amics, i ho vàrem comunicar a tota la comissió es varen alegrar tots moltíssim. La veritat és que vaig disfrutar eixe any igual que qualsevol altra xica que arribarà al càrrec de fallera major. Durant tot eixe any falleres i fallers ho passarem súper bé, desitjant totes les setmanes que arribara el divendres per poder anar a la reunió. Vaig tindre molt de recolzament per part de tots, la veritat és que done les gràcies a tots en els anys que vaig estar de fallera al considerar-me com una bona amiga. I que després de tants anys hi haja gent que cada vegada que vaig, cosa que faig assíduament com a fallers d’honor o convidats, continuen arropant-me, igual que aquells dies, per a que estiga agust amb ells. Moltes gràcies a tots. I a eixos fallers i falleres que no conec de res, també els vull donar les gràcies per haver-me acollit tan bé i bolcar-se tant per a que este vint-i-cinc aniversari isca tan bé i perfecte. Sònia a tu te felicite de tot cor, i te desitge que passes un any molt feliç. Gaudeix al màxim i sigues feliç. Moltes gràcies al president Àlex i a tota la comissió per fer-me sentir com en aquells dies.


166

- FALLA EL PARC -

Mª Nieves Fàbregues i Calatayud Fallera Major del Parc l´any 1997

Mª Nieves Fàbregues i Calatayud 1997 Encara recorde com si fora ahir un divendres de Setembre, que en entrar al cau em digueren: “Nieves, tu no vas a fer-te el trage nou, no? total, per un poc més, podries ser la nostra Fallera Major!” Amb 18 anys assomant-se a la porta vaig dir: “Li ho haureu de preguntar als meus pares”: En eixe moment es va encendre en mi l’espurna de la flama fallera. Xuso, Litol i Juanjo, vingueren a ma casa a raonar amb els meus pares. A ma mare no els va costar gens de convèncer-la i mon pare en veure en els nostres ulls la il•lusió va acceptar encantat. A partir d’ahí va començar el meu somni, corrent a buscar teles, pintes, un adreç, puntilles… Mare de Déu!!! Tot açò fa falta per a fer un trage?... Tot això i més. Al cap d’uns dies es celebrà el meu nomenament, seguidament la imposició de bandes, i la meua presentació, que va ser el dia dels innocents, sense ser cap broma… La meua família es va bolcar per complet en el meu any, els meus pares, germanes, tios, ma teta Susi, que es la meua mestra fallera, tot era poc per a la xica. La falla, a la que pràcticament no coneixia em va tractar a les mil meravelles, sempre aconsellant. Vingueren els dies de falles. Qui no haja segut Fallera Major no pot imaginar la sensació que se sent quan es veu a tota la comissió esperant-te a la porta de casa, sentir el pasdoble i la traca que anuncia la teua eixida… l’olor a pólvora de les despertades és el més meravellós aroma, t’envaeix el cos i mai més et pot abandonar. Dir que vaig disfrutar de eixe any és dir poc, tindre a Jose Luís com a President em va fer el càrrec més fácil, “Nieves, que no falte gel eh!!”, “Tranquil, que no te l’acabaràs.” I tindre a Edu, el meu nuvi, ara el meu home al costat acompanyant-me, va ser meravellós. Aquell any ens transformà als dos, des d’eixe moment no hem deixat de viure les falles en tots els aspectes. Ja que pocs anys després va ser Edu el que ens va conduir durant dos anys. I ara, tinc l’enorme orgull i plaer de ser la mare del Presindent Infantil, Àlex, eixe xiquet que ja en pocs dies de vida pujà al escenari vestit de saragüell. Sí senyors, eixa sóc jo, Mª Nieves Fàbregues i Calatayud, Fallera Major del Parc 1997, dona de President i mare de President Infantil, una fallera del Parc.


- FALLA EL PARC -

167

Reme Moratalla i Adell Fallera Major del Parc l´any 1998

Reme Moratalla i Adell 1998 Mai haguera pensat que seria Fallera Major, ja que des de que era xicoteta no m’havia vestit i mai havia sigut de cap comissió fallera, però si que és cert que sempre somiava en ser fallera. I era inevitable, aplegà l’any en que els meus pares m’apuntaren a la falla de la que ells i els meus germans eren fallers. Com era habitual en aquells anys, la falla encara no havia crescut com en estos temps, la fallera que s’apuntava tenia totes les paperetes per a ser Fallera Major i això va passar, als pocs dies d’apuntar-me, els meus pares van ser convençuts, sense massa esforç, per a que representara a la falla durant tot l’exercici. Han passat molts anys des de les meues llavors plantades al Parc, tant sols tenia 18 anys, una xiqueta que només pensava en passar-ho bé i gaudir de cada moment. Moments en els que m’acompanyaren com a President Jesús Cebrián i en la representació infantil Mònica Zayas i Quique Rovira. Any en el que vaig fer moltes amistats, amistats que a dia de hui conserve. Any en el que els fallers hagueren de caminar molt, fins i tot les despertades les havíem de fer en camió, perquè cada fallera major vivíem en una punta d’Alzira. Any que sempre recordaré per molt que passen els anys, ple de vivències i noves experiències. Any que mai oblidaré per haver representat a la meua falla, falla que per molt que passen els anys sempre duré al cor. Visca La Falla El Parc i Visca Alzira Fallera


168

- FALLA EL PARC -

Mònica Marimón i Hidalgo Fallera Major del Parc l´any 1999

Mònica Marimón i Hidalgo 1999 Vaig ser Fallera Major en el exercici 1999, l’any en què la comissió complia deu anys de caminar i eixe va ser un any que quedarà per sempre marcat en la meua vida, un any molt esperat des de 1991 quan vaig entrar a formar part de la falla, la meua falla. Eixa falla en la que em varen veure créixer poc a poc, i jo, a la comissió en el transcórrer dels anys fins el dia d’avui. 19 anys tenia jo, i per a mi tot era una festa, festa que tots els fallers disfrutàrem al màxim. Jo no podria dir quin de tots els actes és el més important, començant amb el dia del meu nomenament com a Fallera Major, fins al dia de la Cremà. Tots els actes tenen alguna cosa d’especial i diferent entre ells. Com va ser l’any del 10 aniversari? en la meua presentació pujaren totes les Falleres Majors de la comissió i d’Alzira, per cert, la Reina i la seua Cort també, junt al president i directiva de la Junta Local Fallera. Recorde molt la ‘pleitesia’ que em va fer el meu home, per aquells dies el meu nuvi. Veure arribar a casa dels meus pares, ma casa, a tota la falla vindre a replegar-me és una sensació que no es pot explicar amb paraules. Tinc un especial record del dia de l’ofrena, en la porta de ma casa tocaren un pasdoble i Jesús, el meu president, em va agarrar per a ballar. El dia de l’ofrena pot ser que siga el més bonic i emocionant, totes ficades amb les nostres mantilles i els nostres rams, tots desfilant ben guapos i emocionats a dur-li la nostra ofrena a la patrona, a més, eixe any com era el nostre aniversari desfilaren junt a mi la resta de falleres majors de la nostra curta història, lluint amb orgull la seua banda del Parc. Estaria tot un dia contant tots els bons moments, i tot açò gràcies a l’esforç que feren els meus pares, ficant-m’ho tot molt fàcil, preocupant-se de tot per a que jo només haguera de disfrutar. Agrair a tota la comissió la seua estima, com als que disfrutaren amb mi de eixe any, Jesús el meu president, Pilar la seua dona, i Quique Rovira i Mònica Zayas, president i fallera major infantil.


- FALLA EL PARC -

169

Susanna Juncà i Momparler Fallera Major del Parc l´any 2000

Susanna Juncà i Momparler 2000 Què puc dir jo del meu any: meravellós! Tota la vida he sigut fallera, i des de sempre he anhelat poder ser alguna vegada fallera major. Sempre he somiat poder lluir eixa banda que acredita tal títol, poder desfilar amb la teua Cort i arreplegar un xicotet recordatiu de la teua falla... què bonic!. Eixe anhel me va aplegar ara fa 14 anys, i hui el recorde com un any meravellós! Què bonic va ser el meu nomenament, en casa dels meus pares, que es bolcaren del tot per fer-me complir eixe somni faller que sempre havia desitjat. La imposició de bandes, va ser un dia molt especial, perquè per fi tenia eixa banda que sempre havia volgut tindre, i que hui en dia la tinc guardada com a un autèntic tresor. La presentació, quins nervis i com d’emocionant va ser el dia, encara que vaig patir un poc en eixe dia per coses del discurs, i tot hi ha que dir-ho; el vaig bordar. No havia estat mai atenta en el discurs que fa la Fallera Major del poble, el dia de la crida, mai com en el meu any, perquè va ser molt emocionant sentir dir que el teu any faller “Ja està ací”. Sempre recordaré la cavalcada multicolor, en el que ens disfressarem de ‘Teletubbies’. La xaranga, “Los Labradores”, eren de Tarragona i eixe any era la primera vegada que venien a tocar a la falla, i se quedaren meravellats de la festa fallera, però també ben esgotats, doncs no estaven posats a tanta festa, així i tot, compliren d’allò més bé. Per fi aplegaren eixos tres dies de falles, les despertaes, els passacarrers, eixa entrega de premis, que ben orgullosos arreplegarem el segon i el tercer premi, l’emocionant ofrena de flors a la nostra patrona, l’alegre pasdoble i per últim, la nit de la cremà. Tot va culminar en encendre la traca i vore com poc a poc, es cremava la meua falla i tot allò que tant havia desitjat i també gaudit fins el moment. Durant el meu any com a Fallera Major vaig tindre a meu costat, al meu “presi” Toni, en el que compartirem i formarem part junt a Jordi, el seu fill, i Clàudia, la representació de la falla, als que apreciaré sempre per formar part del meu any i per les experiències que junts passàrem. A tota la comissió d’aquell any, gràcies per fer-me sentir FALLERA MAJOR..! Hui, com a mare i fallera que sóc, vull que les meues filles puguen tindre l’oportunitat de sentir algun dia l’alegria i emoció que és ser Fallera Major. Gràcies a la falla EL PARC, per permetre’m, després de tants anys, poder col•laborar en aquest llibret i en els actes que ja han fet en commemoració de la fundació i enhorabona per el vostre 25 aniversari.


170

- FALLA EL PARC -

Maria José Boluda i Sarrión Fallera Major del Parc els anys 2001/2011

Maria José Boluda i Sarrión 2001/2011 25 anys d’història i qui m’anava a dir a mi que jo anava a formar part tan arrelada d’ella! Al 2001 i tenint a Toni Bèrnia com a President, em va proposar ser la seua Fallera Major… Fallera Major… què impressionant! Recorde aquell 2001 com una xica jove i inconscient del que allò representava, però amb un sentiment de felicitat molt especial. Acompanyada de la meua família, del president, la seua dona i com no del que aleshores era el meu nuvi David. Els dies de falles del 2001 van ser un poc atípics. Problemes, que els que en aquella època estaven segur que ho recordem. Quan arribà l’entrega de premis i pensaven que estava tot passat arriba la xaranga que era de Múrcia, crec recordar… i ens diu que ells tres dies així no podien aguantar… ens deixarem més tirats que una “colilla” o punta de cigarret. Menys mal que els contractarem per una agència, i el dia 18 de març de matí en teníem una altra… però arribà l’ofrena i la xaranga venia de Carcaixent en acabar l’ofrena que allí estava celebrant-se, i com no… feren tard a Alzira… recorde a Antonio i a mi plorant com dos magdalenes, no recorde altra eixida d’ofrena més trista que eixa… sense eixos pasdobles sonant… un desastre!... Als cent cinquanta metres i pel carrer del camp de futbol, i quan ja no podia alçar la vista de terra, recorde com si fora ara vore als músics corrent per la vorera, venien a tocar al Parc! No hi havia falla ni tampoc fallera més contenta que jo. En fi són anècdotes que queden ahí. Des d’ací vull donar-li un bes molt fort al meu President 2001: Toni Bèrnia. Després de 10 anys d’haver sigut Fallera Major per primera vegada, ja casada i mare de dos fallerets, vaig continuar igual, amb la mateixa il•lusió o més si cal per disfrutar la festa fallera, així arribà l’any 2011, un any molt especial en la meua vida. Tenint com a President a Vicent Sancho, un gran amic de molts anys, amb el que m’he rist, he plorat, cantat i ballat… El President que qualsevol Fallera Major haguera desitjat. Sense parar-me a pensar quasi inconscientment del que deia li vaig dir al meu amic: - tranquil no et quedaràs sense Fallera Major! I una setmana després, estava ja cridant-me per telèfon: - Campana al divendres tirem ja la traca? No em vaig poder negar… per a mi era un somni tornar a reviure allò. Sense pensar-ho dues vegades i amb dos xiquets de tres anys i mig i sis mesets vaig accedir a dir que sí. A pesar de molts… orgullosíssima de la meua decisió, contant sempre amb l’ajuda del meu home. Del 2011… recorde sobretot el primer premi tan merescut del llibret, la impressionant gata del meu monument i com no el decorat de la Presentació que com a cosa anecdòtica diré que el vaig fer jo amb l’ajuda del Sr Juan, per a mi una gran persona, també tinc un bon record d’eixa Fallera Major Infantil que vaig tindre al meu costat: Anna. Sobretot recorde d’eixe any l’estima que tota la Comissió me mostrà, em feren sentir part important de la Comissió, gràcies a tots! I com ja vos vaig dir al seu dia… al fons del meu cor tinc dos palmeres i un gran Parc.


- FALLA EL PARC -

171

Isabel Collado i Villarubía Fallera Major del Parc l´any 2002

Isabel Collado i Villarubía 2002 M’ apuntí a la falla en l’any 1996, amb només quinze anys i allí vaig créixer com a persona i fallera, entre amics. Al pas dels anys i més concretament en el 2002, vaig tindre la oportunitat de ser Fallera Major d’aquesta falla, la meua, va ser molt especial per poder compartir l’experiència amb la meua germana Meli com a Fallera Major Infantil. Des del principi ho agafarem amb molta il•lusió: preparatius, teles, manteletes, mantilles, sabates, proves de trage… ufff! El dia de la meua presentació, el 15 de Desembre del 2001, va ser un dia molt gelat en Alzira, Feia un oratge horrorós, un dia tan agressiu que inclús va nevar… Com anècdota d’aquell any contaré, que quan teníem que acudir a algun acte, Edu (el President), ens convocava una hora abans per a no fer tard, i és que clar, tindre dos falleres majors en la mateixa casa, que damunt havien d’eixir a la mateixa hora, era complicat, o millor dit, era molt divertit. Recorde que a la meua germana li feia especial il•lusió encendre i apagar la pinta del balcó. Ràpidament Edu i Nieves es convertiren en uns companys de viatge incansables i perfectes per a gaudir de la festa, de les presentacions i de l’experiència gratificant de ser la Fallera Major del Parc. Des d’estes línies, vull agrair a tota la comissió el recolzament obtingut durant aquell any, a la meua família per l’esforç que va suposar, i per últim, donar les gràcies a tots aquells que se m’oblida nomenar, i que feren que aquell any 2002 fora únic, especial i inoblidable per a mi.


172

- FALLA EL PARC -

Mercedes Ballesteros i Presencia Fallera Major del Parc l´any 2003

Mercedes Ballesteros i Presencia 2003 Jo, Fallera Major de la falla El Parc, acompanyada del meu president Eduardo Marcilla Colomer. Recorde eixe any com un any inoblidable, amb sensacions que mai havia experimentat i les quals deu anys després les recorde encara com el primer dia. Només feia un any que era fallera, i recorde que Edu tots els divendres després de la reunió venia a convèncer-me perquè fóra jo la fallera major, i la meua resposta sempre era “no Edu, que em fa molta vergonya...”, fins que una nit després d’una reunió ens vam anar a prendre alguna cosa i allí em va convèncer; en realitat a qui va haver de convéncer en realitat va ser al meu home, Alberto, “el chaty” per a tots, només faltava un mes per a la imposició de bandes... des d’eixe dia va començar el meu compte enrere. Recorde el dia de la meua presentació… va ser un dia molt especial en el que em van fer sentir com una reina, vaig tindre un suport incondicional de tota la falla i van estar acompanyant-me en tot moment, per tot això... GRÀCIES A TOTS. Em ve a la memòria el dia dels pasdobles, estàvem tots en el casal i arriba Edu i em recorde que va dir “enguany desfilarem com a déu mana” i en vint minuts vam començar tots a assajar la coreografia que ell ens va dir, vam ballar la cançó de David Civera “que la detengan” recorde que estàvem tots molt il•lusionats, ens va costar, però al final ens va eixir perfecte tant va ser que vam aconseguir per primera vegada un tercer premi en els pasdobles, allò motivà moltíssim a tota la falla. A partir d’eixe any la meua il•lusió i la del meu marit era que la nostra xicoteta fóra algun dia Fallera Major i així ha sigut deu anys després. Finalment vull agrair a tot el món que eixe any em va acompanyar i sobretot al meu marit que va ser el que va fer que eixe any fóra inoblidable en les nostres vides, per que les festes que ens vam donar els quatre Edu, Nieves, Alberto i jo, van ser increïbles, tancàvem els balls i només desitjàvem que arribara el cap de setmana següent per a tornar a disfrutar. Gràcies “chaty” per fer-me eixe any tan especial, et vull.


- FALLA EL PARC -

173

Noemí Pedrós i Martínez Fallera Major del Parc l´any 2004

Noemí Pedrós i Martínez 2004 El meu any va ser per parts iguals estrany i inoblidable. Després d’uns quants anys sense ser fallera, de la nit al matí em vaig convertir en fallera major. Quan la meua germana i el meu cunyat m’ho proposaren no ho vaig dubtar ni un moment, encara que una part de mi tenia un poc de por perquè pensava que potser havia sigut tot un poc precipitat... Però la il•lusió va arribar de seguida, doncs jo sabia que en aquesta comissió m’anaven a rebre amb els braços oberts, i m’equivocava ben poc perquè exactament així és com va ser. Tots els any que vaig passar en aquesta falla van estar plens de moments molt especials, em vaig sentir com en la meua pròpia casa, i això és un fet que sempre agrairé als membres de la comissió de tot cor. I tal com vaig entrar a la falla, vaig eixir de ella... Ara sí, tingueu clar que al meu cor sempre hi haurà un trosset reservat per a la Falla El Parc


174

- FALLA EL PARC -

Rosa Mª Moreno i García Fallera Major del Parc l´any 2005

Rosa Mª Moreno i García 2005 Vaig a contar-vos un poc de com va transcórrer el meu any. Mai en la vida m’haguera imaginat que jo arribaria a ser Fallera Major, perquè em donava molta vergonya haver de parlar en públic i damunt en valencià. Però ho vaig aconseguir i va ser un any inoblidable, un any amb la millor companyia que es poguera demanar, el meu amic Jose Manuel Mata i la meua amiga Amparo. Ens ho passarem d’allò més bé durant tot l’exercici. En la representació Infantil contàvem amb Lidia i Cristian que també ens feren passar uns bons moments. Aplegà el moment dels dies de falles, primer aplegà la crida, sopàrem al Blanc i Negre on vaig lliurar les recompenses al fallers de la comissió. La mateixa nit el ball de la Reina va ser al Casal Fester, i com sempre deixàrem el llistó ben alt i tancàrem nosaltres la festa.En la cavalcada multicolor vàrem aconseguir el tercer premi “Encara no s’ho creu ningú”. Però ballàrem i gaudirem fins avorrir-nos, cosa que no va passar. Els passacarrers de matí van ser tots espectaculars, fins i tot vaig fer tard a una despertà, vingué la falla i jo estava fent-me el monyo! No hi havia prou hores al rellotge. Guanyàrem el tercer premi en la Falla gran, Enginy i Gràcia i Crítica Local de la nostra Secció. L’ofrena eixe any eixia del nostre carrer, un dels actes més emotius i protocol•laris de tot exercici faller. I aplegà el dia de Sant Josep, l’últim dia de l’exercici 2005 que representaria a la falla, dia que guanyàrem el primer premi dels Pasdobles. I com tot té un final, calia cremar la falla. Un any acabat que sols quedarà en el record perquè havia de deixar pas a uns altres. Tot açò que hui puc contar i recordar no mai haguera sigut possible sense l’ajuda dels meus pares i dels meus germans que es bolcaren en mi per a que res em faltara. Gràcies a tots i VISCA LA FALLA EL PARC!!


- FALLA EL PARC -

175

Amparo Pedrós i Martínez Fallera Major del Parc l´any 2006

Amparo Pedrós i Martínez 2006 I com si fora hui encara me’n recorde. Acabava d’arribar al meu lloc de treball i de repent aparegué el que dies després seria el meu president i em comenta: - Amparo, i per què no eres tu la meua fallera major? La meua resposta va ser un no rotund, - Javi, jo i el meu home acabem d’eixir de dos anys molt durs de presidència i el que menys ens apeteix és tornar a capficar-nos en eixa tasca... ens trobem un poc desganats. Aquella nit no vaig poder deixar de pensar-ho inclús ho vaig somniar i tot, ja em trobava al gran teatre rebent la meua banda de fallera major, ja olorava la pólvora a les portes de ma casa, les xarangues no deixaven de sonar al voltant del meu barri, Sí.! Era jo la fallera major del 2006, i al dia seguent li vaig dir a Javi que ja tenia una solució i per cert, molt fallera. - Javi tinc la solució, un dinar te la culpa, se n’anem a dinar i li fem una trampa a Jose Manuel! I així ho férem, i el meu home va pegar la cabotada. D’aquell moment encara me‘n recorde com si fóra ara, estava contenta i emocionada però al mateix temps un poc temorosa i volia que tot isquera a la perfecció i per a mi així va ser un regnat gravat amb lletres d’or al meu cor i a les nostres vides. Probablement no canviaria res d’aquell any, el meu nomenament el recorde amb moltíssim nerviosisme perquè era el primer acte on anava a dirigir-me a tothom i he de dir que em vaig sentir molt arropada per la gent. Desprès aplega el dia en el que la fallera major d’Alzira em va imposar la meua banda i em va proclamar fallera major, eixa banda a dia de hui la guarde com a un tresor molt valuós puix per a mi no és un tros de tela, és un cúmul d’esdeveniments ocorreguts al meu any. Al mes de febrer va en aplegar la meua presentació arribà el dia en que tota la comissió va vindre a per mi, un dels actes més importants... vaig gaudir de la presencia de tots els meus: fallers, falleres, falles convidades, amics i familiars i com no el mantenidor de la meua presentació, un acompanyant d’excepció a la meua vida com no el meu home Josep Manuel. Des d’ací agrair-li l’esforç que en el seu dia va fer. I com no les nostres benvolgudes falles on gaudírem al màxim: els passacarrers espectaculars, aquell any guanyarem el 2n premi al monument gran, millor crítica local, 3r premi al llibret i 4t al pasdoble, en fi, que ens faltaven mans per a tant de banderí.Un altre somni realitzat més per a mi, els premis es porten al cor. L’ofrena també va ser molt emotiva per a mi i el dia de sant Josep acabà ja el meu regnat. Un regnat al del qual el més important que em queda és l`amistat que hui ens uneix amb Javi i Patri amb els que compartirem les falles del 2006. Gràcies als dos per obrir-nos les portes de les vostres vides “VOS PORTE AL COR”. I no menys importants foren els dos representants infantils, la meua cosineta Leyla que hui és una dona ja, que junt a Cristian ens feren passar moments molt bons. I per finalitzar, agrair a tots els fallers i falleres que em recolzareu i em féreu immensament feliç. A tots i cadascú de vosaltres vos guarde un gran respecte i molta estima. Moltíssimes gràcies “parquers” per donar-ho tot junt a mi, les portes de ma casa, com vos vaig nomenar en el seu dia, segueixen obertes per a tots vosaltres.


176

- FALLA EL PARC -

Mª Carmen Sánchez i Rosado Fallera Major del Parc l´any 2007

Mª Carmen Sánchez i Rosado 2007 Tot començà ja fa 7 anys, quan una personeta va dir la frase: Mari la fallera major al pròxim any??? Amb eixa frase, el ‘gusanillo’ començà a caminar al meu interior. Ja els divendres de reunió es convertiren en un intercanvi de mirades entre els meus amics, esperant el moment en què em fera l’ànim d’escriure la carta i després de parlar en ma mare per fi la vaig entregar, només quedava esperar a que finalitzara el termini de lliurament, recorde aquell divendres amb una estima especial, doncs que et diguen: ja tenim fallera major! t’ompli de molta satisfacció. Ja estava fet, no hi havia retorn, sols mirar cap endavant i preparar-me per a les coses que m’esperaven. Quines? Moments històrics, com la proclamació amb el primer discurs que feia, la presentació de la Fallera Major d’Alzira Sònia Plaza, que m’imposà la banda, eixa banda que donava començament a tota la bogeria que són les falles, les presentacions d’altres comissions, sempre en bona companyia, el meu home, Carlos, a qui sempre agrairé el seu suport. Però sobretot, a eixa parella d’amics, Xavi i Patri, el meu president amb qui ho vaig compartir tot i estic segura que guarda aquell any amb la mateixa estima que jo; i tampoc m’oblide del meus infantils Fran i Andrea (ja feta una doneta). Però sense dubte el millor moment que pot passar una Fallera Major, és la seua presentació, on tu ets la protagonista i t’adones de la quantitat de gent que tens al teu costat, posant el seu granet de sorra per tal de fer realitat la teua il•lusió i com no... tots el moments dels anomenats “3 dies de falles” en els quals jo he d’incloure la crida, les paelles, la cavalcada multicolor, la plantà i com no... cadascuna de les despertades, imagineu com són, que fins i tot em trencareu una finestra hahaha... els passacarrers i les rialles assegurades , els premis amb els nervis de saber ja els resultats, i he de dir que fou un gran any ja que guanyarem el segon premi de la secció Segona B, primer premi en pasdoble, primer premi en llibret menut i també el 18é premi del llibre per l’ús del valencià de la Generalitat Valenciana, l´ofrena desfilant per tot el teu poble agraïda i satisfeta de representar als teus, el pasdoble i els assajos d’un ball que no tornaràs a ballar i el moment culminant, la cremà del monument que en realitat es el protagonista de que tant jo, com tots els components de la comissió puguem gaudir d’aquest espectacle que fa esclatar Alzira al mes de març. I en arribar el dia 19 de març del teu any i encendre la traca que incendia en flames i més tard transforma en cendra el teu monument, molts es pregunten per què de les llàgrimes de la fallera major... doncs des d’aquesta banda és molt fàcil d’explicar, no plores perquè tot s’acaba, no plores per les flames que tens davant... sinó que eixa emoció és per tots i cadascun dels records, per totes les vivències, per tots els actes duts a terme, per totes eixes hores enfundada en el trage, perquè tot i estar esgotada físicament, en eixe mateix moment, i amb els ulls tancats tornaries a firmar per tal de tornar a començar el teu regnat i reviure cadascun dels bons moments que queden gravats al teu cor per a la resta de la teua vida. Sé que sona molt típic, per no ho és, és una experiència que només podràs entendre quan passes per aquesta fase, que jo des d’ací convide a totes les falleres a viure En definitiva puc dir que l’any 2007 sempre serà un any molt especial per la senzilla raó d’haver sigut Fallera Major d’aquesta gran comissió. VISCA LA FALLA EL PARC!


- FALLA EL PARC -

177

Carla Andrés i Santillana Fallera Major del Parc l´any 2008

Carla Andrés i Santillana 2008 Òbric els ulls i em veig als meus dos mesos de vida vestida de valenciana i fallera al meu bateig cristià, i al braç de la meua mare lluint per primera vegada eixe vestit que ens caracteritza en la tradició que vivim. De fons, s’escoltava el soroll d’una traca dedicada a mi, una senzilla veu que a les meues arrels ja identificava quina fallera anava a ser. Al pas del temps ja sols desitjava any rere any poder vestir-me en eixe vestit que tant estime. Als meus deu anys, els meus progenitors, en concediren el regal de ser fallera major infantil de la Falla Albuixarres-Camí Fondo. Quina il•lusió, el meu primer càrrec important dins de la tradició que els meus pares, amb molt d’amor, havien intentat inculcar-me. Amb tot el meu somriure, vaig agafar el camí de sentir-me una xiqueta plena d’emocions falleres, jugava com la que més, em divertia per damunt de tot, i el millor que recorde, la innocència pura i neta que transmetia la meua felicitat de ser fallera. Als meus dinou anys, vaig ser anomenada Fallera Major de la meua comissió d’aquell moment, la que sempre va dins del meu cor, Albuixarres-Camí Fondo. Ja havia crescut, i anava a viure eixa experiència més intensament amb tots els meus sentits dipositats en complir un desig més, i amb l’orgull de portar el nom del cau que en va veure nàixer, i créixer. Ja un poc més tard, als vint-i-un anys, prenc la decisió de continuar sent fallera, per suposat, però d’un altre cau on les amistats, la bona gent i l’ambient fester regnava per si sols. Era el moment de deixar els records d’infància i la mitja adolescència, era el moment de donar un salt al cap endavant, era el moment d’estar al Parc, i així ho vaig fer. Sols un exercici després, als vint-i-dos anys, arriba el moment de representar a tots els fallers i falleres d’eixa benvolguda comissió, i així va ser, sóc nomenada Fallera Major 2008, no podia estar més agust, tota la comissió bolcada amb mi, l’ajuda, la confiança i la gratitud per part de tots que feren que jo em sentira com a casa. Un grandíssim i intel•ligent president, Salva, que va treballar per a que no en faltara de res junt a la seua família, la que sempre va tindre en mi el mateix somriure que la primera vegada que ens vàrem conéixer. Aquell any, un assumpte desgraciat, va fer que el meu president i jo, les falles no les poguérem gaudir al cent per cent fins l’últim moment, tal com haguérem volgut, però ho portàvem a la sang i sabíem que junts estaríem finalitzant eixe any que va ser tan intens per a nosaltres. En l’any següent, el destí es posà de la meua part, si hi havia un somni major a la meua vida des de que tenia ús de raó, era eixe; representar a tots els fallers i falleres d’un poble, el món faller de la ciutat tan admirada per mi. Em vaig presentar, no sabia si anava a ser elegida, però l’instint en deia que eixe any anava a ser com a la fi va ser; el millor any de la meua vida.


178

- FALLA EL PARC -

Carla Andrés i Santillana Fallera Major d’Alzira 2009

Carla Andrés i Santillana 2008 Quan finalitzà el termini de candidatures, la meua sorpresa va ser que jo era l’única. En aquell moment, vaig entendre que si persegueixes un somni de cor durant tant de temps, a la fi, és fa realitat, i així va ser, en l’any dos mil nou, radiant de felicitat, quedí proclamada Fallera Major d’Alzira i Reina de les Festes. L’honor més gran que podia tindre una alzirenya i fallera, la sensació més gratificant i emotiva, i l’orgull més intens de ser filla d’uns pares als que admire per haver-me transmès el millor de la nostra ciutat, les Falles. Tenia el millor president de la Junta Local Fallera, Vicent Pla, hui encara som amics incondicionals, tenia un boníssim equip directiu, una valuosa cort d’honor, una reineta menuda on em veia reflectida, i tot un poble als meus peus. No podia demanar més, ho tenia tot, sols al meu pensament existia la paraula disfrutar. I en el pas dels dies així va finalitzar el meu gran càrrec tan màgic, eixe any, on guardats queden eixos records que mai deixaran de formar part de la meua vida. Ja han passat huit anys en els que estic a la Falla El Parc, amb ells, i amb ells vaig a celebrar el seu vint-i-cinc aniversari, del qual el meu germà Àlex serà per tercera vegada consecutiva el President. Em sent molt orgullosa d’ell, té un grandíssim cor, i tots li demostren recíprocament per com de bona persona i faller és, doncs les seues arrels són familiars. Els nostres progenitors ja ens ho deien; en aquesta família, passe el que passe i siga el que siga el color dels monuments, la música i l’olor a pólvora, la falla sempre formarà part de les nostres vides.


- FALLA EL PARC -

179

Pili Ferri i Selva Fallera Major del Parc els anys 2009 i 2010

Pili Ferri i Selva 2009 i 2010 Com explicar una de les experiències mes boniques de la meua vida? Aquest somni començà a l’any 2008 quan em vaig presentar com a Fallera Major d’aquesta comissió, dins de mi brollaren un munt de sentiments, il•lusions i nervis per tot allò que dia a dia anava transcorrent. Encara recorde aquell dia, que vaig presentar la carta per a ser fallera major, tindre que dir les primeres paraules d’agraïment a tots, estava feta un manoll de nervis i així començà tot. Vaig buscar amb molta il•lusió la tela per als trages, pintes, adreços i un fum de coses que ens fa falta per lluir com cal. Arribà el nomenament, un dia molt important ple d’alegria, però al mateix temps de nerviosisme de que tot eixira a la perfecció i així va ser, disfrutàrem i tot va eixir redó. Després un dels actes que em marcà, el dia que em ficaren la banda de fallera major... quina emoció, quin dia de plors, si més no, no em puc queixar ja que tots estigueren pendents de mi, el meu president Salva Bèrnia, el meu home, la meua família i un munt d’amics que estigueren al meu costat. Després de gaudir una estona en ma casa molt agradable, arribàrem al gran teatre, fou un acte especial ple de sentiments, noves amistats, vivències inoblidables, les paraules es queden curtes per relatar tants moments i sentiments. Després vingueren els actes de recompenses i un fum de presentacions de les quals vaig disfrutar com una xiqueta, relacionant-nos amb tanta gent nova i fent grans amistats... quanta germanor fallera, quants moments per al record mai oblidaré cada segon viscut... I si ho passarem bé en les presentacions a les que anàrem, què dir-vos de la meua, quin dia! Amb l’ajuda de tots em feren una presentació espectacular, impressionant, inoblidable, vaig plorar el que no esta escrit, plors d’alegria de veure a tots recolzant-me, ficant cadascú una pedreta per a que aquell acte eixira perfecte. Donar les gràcies a tots una vegada més per l’esforç realitzat i com no, a mon pare que va ser el meu mantenidor. Arribà la crida, un acte bonic però va ploure i no va ser com heguérem desitjat, malgrat això a la fi gaudirem de la festa. La cavalcada vestits de ‘Caputxeta roja i llop’, un dia genial, un dia diferent a tot el viscut, omplint els carrers de colors, alegria i molta festa. I arribà el dia de la plantà, veure com el monument peça a peça anava agarrant forma i color, la falla del teu any, la que et pot donar algun premi era perfecta. Els dies següents foren molt intensos matinar per anar a la perruqueria i maquillatge i estar perfecta per la despertà, l’olor de la pólvora, el soroll dels coets, els desdejunis al carrer, esmorzars al cau, passacarrers i per les vesprades cada acte que anava transcorrent. La vesprada de lliurament dels premis quina emoció, quants nervis... ‘ens tocara algun premi?’ jo confiava amb els tres cerdets i el llop, em passaven pel cap mil coses, l’Ajuntament de gom a gom fins que nomenaren la nostra falla. Quedàrem -3º Premi de 2a B, -Millor ninot 2a B, -Millor Crítica Local, - 2n Premi al Llibret,


180

- FALLA EL PARC -

Pili Ferri i Selva Fallera Major del Parc els anys 2009 i 2010

Pili Ferri i Selva 2009 i 2010 - 1r Premi 2a B del Monument Infantil, - Premi Enginy i Gràcia, - Millor Ninot infantil 2a B... què puc dir-vos? tant de premi fou impressionant, ens faltaven xiquets per tants banderins, malgrat que en el fons desitjàvem guanyar, jo la primera. L’ofrena... quin acte més emotiu, m’esborrona pensar cada pas que feiem fins arribar a la verge, estava radiant plena de flors, brillava com una estrella. En el pasdoble, quant que ballàrem! quants riures! quants passos! quina set! però ho faríem prou bé perquè ens donaren el 3º Premi. I arribà la nit i amb ella la cremà, la fi de tot, tindre que donar l’eixida a una traca que seria la que acabaria amb la meua falla i veure-la amb flames. Cada flama anava cremant molts moments viscuts que quedaran al meu record per sempre. I quan jo pensava que tot havia acabat… començà de nou. El president per al 2010 José Manuel Mata va pensar amb mi per a ser la seua fallera major, què dir-vos! no ho vaig pensar ni un minut, no em podia negar, quin privilegi ser de nou i amb un amic poder tornar a viure de nou tot allò, aquest any un poc més tranquil•la però amb la mateixa il•lusió. El problema va ser que no va eixir com pensàvem, el meu president caigué malet i no em va poder acompanyar a la majoria dels actes. Fou un gran esforç per estar en la proclamació de la Fallera Major d’Alzira i la imposició de bandes, però a partir d’ací cada presentació vaig tindre un acompanyant que estigué a l’altura com cal. Gràcies a cadascú dels que m’arropareu en cada moment. La presentació com no, diferent també, el meu president i jo malets, i les nostres parelles que són el millor que tenim ens feren un acte especial, des de la desfilada que fou a un descapotable lluint-nos igual o més si cap, projecció d’imatges espectaculars, veure als nostres fills desfilant amb un detallet per cadascú, tantes paraules plenes d’emoció de l’home per a mi, en fi un munt de records. Aquest any la crida no plogué i fou impressionant, tots vestits per gaudir de la festa. la cavalcada aquesta vegada de gallinetes i pollastres ens ho passarem com sempre, de 10, inoblidables moments. Tornar a viure cada dia de falles, exprimint al màxim les hores, cada minut, cada segon fou especial. Encara note l’olor a pólvora des de casa, aguaite al balcó i veig a tota la meua comissió cap ací, la música de la xaranga omplint els carrers amb magnifiques cançons, tornar cada vesprada als diferents actes, sempre amb un somriure als llavis, la pell aborronada, algun moment amb llàgrimes als ulls i sempre, amb la millor companyia. Aquest any anàrem cap l’Ajuntament amb la mateixa il•lusió a veure quin premi ens donaven esta vegada, tornarem a apostar per una falla molt bonica de la nostra Alzira, però tampoc va poder ser, aconseguirem -3r Premi Secció 2a, -Premi Enginy i Gràcia, -3r Premi del Llibret de la falla -4t Premi 2a B monument infantil... no va estar mal, o això és el que ens queda pensar.


- FALLA EL PARC -

181

Pili Ferri i Selva Fallera Major del Parc els anys 2009 i 2010

Pili Ferri i Selva 2009 i 2010 I amb els banderins ben alts desfilant cap a la nostra avinguda i celebrar els premis com cal. Repetir el dia de l’ofrena a la mare de Déu amb la meua comissió em deixà sense paraules, brollaven llàgrimes dels meus ulls de tanta emoció. I què dir-vos de tornar a ballar, gaudir d’una vesprada divertida, amb cada pas, cada nota que sonava, amb molt d’esforç, sacrifici i suor aconseguirem de nou el Tercer Premi. Caigué la nit i com no li arribà el torn a la cremà, esta més especial que l’anterior perquè ara sí, en ella el meu somni arribaria a la seua fi. Haver de tornar a encendre la traca que deixaria la meua falla convertida en cendres. Tot açò és un xicotet resum de dos anys meravellosos que han marcat la meua vida amb moments inoblidables, amistats per a sempre, actes que han sigut únics i especials, experiències irrepetibles, tot acompanyat de dos grans presidents, acompanyats en aquells moment per dos fantàstiques dones i per a mi, amigues sempre, gràcies als quatre. Gràcies a la millor persona en la que he pogut compartir aquets somni, al meu home, qui em recolzà per a que jo gaudira com una gran reina. A la falla per brindar-me l’oportunitat de poder ser la representant durant dos anys consecutius. Em falten paraules per poder expressar tot allò que ara sent, al meu cor mai desapareixeran estos anys, ja que tenen un lloc especial, i amb tant de record no he pogut evitar tornar-me a emocionar, omplir de nou els ulls de llàgrimes, llàgrimes d’alegria. Compartir les meues vivències amb tots vostés ha sigut un honor. Gràcies per poder ser part dels 25 anys de la història d’aquesta, la nostra falla.


182

- FALLA EL PARC -

Clàudia Santamaria i Moya Fallera Major del Parc l´any 2012

Clàudia Santamaria i Moya 2012 Si el meu any el tinguera que definir-lo amb només una paraula, seria prou díficil, però la paraula la tinc clara i seria: especial. De sempre, com tota xiqueta fallera, havia volgut ser fallera major de la meua comissió i quan encara no tenia clar si sí o no, de sobte quan menys em vaig adonar ja estava un divendres al cau per a presentar aquella carta, que definitivament faria d’aquell any l’any faller de la meua vida. Compartir-lo amb Àlex i Judith el va fer més especial si cap. Ells dos i les seues famílies formaren part d’ ell, sempre disposats a ajudar-me en tot i amb grans paraules per a mi. Una gran amistat es var formar a partir d’ aquell any. El més gran mai pensat per mi. Any ple de emocions, riures, sentiments, diversió, feina, noves amistats, nits de ball, dies de cercaviles, de disfresses, dies de falla que diríem nosaltres, tot seria molt difícil de millorar. I és que si hi ha alguna cosa diferent que va marcar el meu any, va ser el compartir-lo amb la meua germana com a fallera major, cadascuna de la seua comissió. De sempre ho hem compartit tot, i açò no podia ser menys. Les despertades a ma casa sense cap dubte eren totalment úniques i diferents, ja que es reunien dos comissions per a vindre a despertar al nostre veïnat. Compartir-lo amb ella va ser la millor decisió de totes i la que el va fer més especial si cap, i qualsevol que ens conega ho pot afirmar. Les meues amigues ficaren el cent per cent per a que en qualsevol acte o encontre, jo em quedara bocabadada. Sempre pendents de mi i de cada detall per a fer aquell any fora el més especial possible. Les últimes en anar a descansar, per les primeres a les 8 del matí a la porta de casa. I els fallers, com oblidar-me de tots els fallers que formen aquesta comissió? Sempre he pensat que formava part d’ una comissió amb fallers que eren molt grans com a persones i com a amics, quasi que podríem dir-nos família, i després de passar aquell any junt a ells des d’ una perspectiva diferent, ho he pogut tornar a reafirmar. Van ser el principal motor d’ aquells dies. Si em digueren que triara un moment, un únic moment, seria el 19 de març a la cremada, una cremada amb paraigües en la que a les meues amigues i Àlex no els va importar banyar-se per a fer-me costat. Això va fer d’ aquella nit que fora més màgica. Uns xicotets records amb els que per un ratet he tornat a reviure moments d’ aquell any, i amb els quals sempre s’apodera de mi un gran somriure. Gràcies per confiar amb mi per a ser en aquell any la vostra màxima representant i formar part de la història d’aquesta, la meua comissió, i de la que espere poder formar part tantíssims anys més.


- FALLA EL PARC -

183

Yolanda Panadero i Ballesteros Fallera Major del Parc l´any 2013

Yolanda Panadero i Ballesteros 2013 Tot va començar fa uns anys en què tenia en el cap ser Fallera Major, i és que com havia vist ma mare disfrutar tant d’eixe any, jo també volia representar este càrrec. Per fi arribà, l’any 2013 va ser el meu, i no van haver de fer molt d’esforç per a convéncer-me d’això. Enguany ha sigut molt especial, tant per a mi com per a la meua família ja que per a ells també era una il•lusió veure’m en la part alta de l’escenari del Gran Teatre… El dia de la meua presentació va ser molt especial rodejada de la meua família, amics, de tota la gent de la falla, pendent en cada moment que no em faltara de res, mai oblidara el camí per la passarel•la del gran teatre com a fallera major, plena d’emoció i amb les plores a flor de pell al veure el vídeo que les meues amigues m’havien preparat, eixe acte va estar ple de sorpreses emocionants que van fer sentir-me molt especial. Un altre moment de què sempre em recorde i que quan ho faig se’m posa la pell de gallina, va ser el dia de l’entrega de premis, aquell dia passat per pluja la falla es va bolcar ja que tot i la situació meteorològica, la cercavila va tindre la màxima afluència de gent, i és que va meréixer la pena, aquell moment que vam viure tant Àlex com jo, esperant que digueren el nom de la falla per a pujar, no es pot explicar amb paraules, quan anaven passant totes les falles davant de nosaltres no ens ho podíem creure... jo li Deia a Àlex “no pot ser, imagina’t que arrepleguem el primer” i ell em contestava “que va Yolanda, com a màxim segons, ja veuràs…” i al final vam eixir a arreplegar el primer premi... Àlex eufòric i jo emocionadíssima, només cal veure les fotos, no ens ho podíem creure... botant, celebrant el triomf de la falla desitjant baixar per a ajuntar-nos amb tots i celebrar-ho junts, va ser un moment màgic, els fallers/es plorant d’alegria i d’emoció, botant, abraçant-nos, va ser un honor arreplegar eixe premi junt amb Àlex, que per a mi s’ha convertit en algú molt especial, a qui enguany li he agafat molt d’afecte, tant a ell com a la seua parella Laura, amb ells mai m’ha faltat de res. A tots els actes que hem assistit amb la meua inexperiència en este càrrec, ell ha sabut ajudar-me en tot per a estar a l’altura, i deixar a la falla en el lloc on es mereix. Les despertades junt amb les cercaviles van ser divertides, ple de rialles i de complicitat, disfrutant de les mascletades, de l’olor de pólvora i de la música de la xaranga que tant m’agrada. Per això m’agradaria aprofitar esta ocasió per a donar-los les gràcies a tots, a la meua família i als meus pares principalment ja que ells han sigut els que han fet possible enguany, als meus amics i amigues i sobretot a la falla per tot l’esforç i l’atenció prestada cap a mi, un bes i una abraçada ben gran per a tots. VISCA LA FALLA EL PARC, I VISCA ALZIRA FALLERA.


184

- FALLA EL PARC -

Sònia Estela Almela FM XXV ANIVERSARI-2014

Sònia Estela Almela FM XXV ANIVERSARI-2014 Què significa per a mi? Per a mi, significa molt, vaig aterrar ací per casualitat, i per casualitat passen les millors coses de la meua vida. Malalta de festa ja ho era, però ací vaig arribar a emmalaltir un poc més si cap… i ho dic perquè d’aquest virus em contagià el meu company de camí, el que també vaig conèixer de casualitat i el que me va fer sentir l’amor que jo sent per esta festa i en particular per esta falla. FALLA EL PARC, en majúscules, la meua falla, la que porte gravada al cor i de la que presumisc allà per on vaig. Com va dir una persona, un emblema ens identifica, ens apropa, ens uneix, ens fa sentir que som família, aleshores a mi, nostre estendard amb dos palmeres que ens donen la benvinguda i un pimentó que corona un frondós i verd parc, em fan sentir ‘parquera’, em fan sentir fallera d’una falla especial, única i diferent, com és la meua. Què significa per a mi? Per a mi significa molt, en esta falla he fet amics, amics en majúscules, amics als que estime molt, per ser diferents, per ser únics i simplement per compartir una il•lusió amb mi, una il•lusió que al cap de molt de temps, a mi enguany, se m’ha fet realitat. Mireu si significa, que en esta falla, he sembrat llavor i he transmès als meus, el meu sentiment, que arriba a confondre’s en una atea devoció. En ma casa es respira falla, ens agradada el soroll d’una mascletà, sentir el flaire de la pólvora, la música de les xarangues, les hores de son, el fred matiner en els dies de falles, visitar els tallers dels artistes, mirar i remirar llibres fallers, fins arribar a l’extrem de sentir, somniar, idolatrar tot allò que té relació amb la més tradicional de les festes josefines. Per tot açò, per als meus, per a la meua família, ser del Parc, significa ser especials, ser fallers de solera i de sentiment. Enguany representaré a la meua falla com a Fallera Major, i que vos puc dir?... Doncs, si ja tenia un fort sentiment imagineu-se enguany! Per la meua sang es barreja l’emoció, els nervis, l’alegria…tot un cúmul de sentiments que encenen la metxa més fallera que tinc…sé que sóc una privilegiada i per això done gràcies a qui està allí dalt, al qui dorm al meu costat i també a tots i cadascú de vosaltres, per fer-me sentir tan especial, tan afortunada. Vull compartir tot el que sent amb vosaltres, els que esteu i també els que no esteu, perquè ni la crisi, ni les malalties, ni la distància, ni fins la mort, fa que jo oblide qui està al meu costat i se sent orgullós de vorem enguany representant esta Comissió ja siga des de sa casa o fins i tot des de allí dalt.


- FALLA EL PARC -

185

Sònia Estela i Almela FM XXV ANIVERSARI-2014

Sònia Estela Almela FM XXV ANIVERSARI-2014 Dies viscuts, com el del meu nomenament, la penjada de la pinta, ensenya dels vestits de valenciana, imposició de bandes, bateig del nostre estendard, setmana cultural i 25 Aniversari…són dies que vaticinen un any especial, un any ple d’emocions, un any que perdurarà sempre en la meua memòria i no sols, com l’any que va celebrar la meua falla els 25 anys sinó com un any més, del que jo em sent afortunada simplement pel fet de formar part d’aquesta humil comissió. Em queda molt per viure, molt per contar, sonores despertades al silenci del matí, colorits passacarrers replets de música i alegria, nervis i emocions al lliurament de premis, fredes nits plenes de calor humà, devoció i sentiment a l’ofrena i esplendorosos balls que acabaran en una tradicional i trista nit de la cremà, i com no, sota les espurnes de la foguera, tornarem a fer falla i pensar en el proper any que encara que no siga el meu, serà el de la meua benvolguda i per sempre comissió. 25 anys, una vida, una història, un somni fet realitat i per a mi simplement un luxe ser vostra Fallera Major.


Els

nostres

Himnes


- FALLA EL PARC -

187

el Faller Despertant els nostres cors. València viu. Per la senda de les flors Ja ve l’estiu. Creua el carrer la xicalla, Replegant els trastos “pa” la falla, I manté la tradició D’esta cançó: - Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep, del tio Pep? I van ajuntant Lo que els veïns els van donant, Per a buidar el porxe... Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep?

I, en una estrella del muntó, Se du el compàs d’esta cançó. En les cares de la gent, Tot és content. - Morena meua, que del carrer eres l’ama; per culpa teua tinc el cor encés en flama. No te separes Del caliu del meu voler -reineta fallera-, que, si me deixes, un ninot tindré que ser... -Hi ha una estoreta velleta “pa” la falla de Sant Josep? Per a la falla del teu carrer.


188

- FALLA EL PARC -

Alzira, terra estimada Mare nostra idolatrada, que ens plena de voler. Alzira, ciutat joiosa, Benvolguda i amorosa, que ens ha donat el ser. La dels tarongers famosos, La dels homens atanyosos que es desviuen treballant. La de història mil·lenària, La industriosa i sempre agrària que fecunda nostre cant. La que els moros batejarem I nom d’illa li donaren, envoltant-la d’un gran mur. La del Rei Jaume volguda Per ser rica i coneguda, i esperança de futur. La de climes tant benignes, La de tants homes insignes que al món han destacat. La de musics i poetes, de científics i atletes que sa fama han demostrat. La d’ingènits prodigiosos I d’esportistes famosos de lo millor que ha existit. La de historiadors i mestres, La de tans artistes destres que el seu món han engrandit. Alzira, terra estimada, Mare nostra idolatrada que en plena de voler. Alzira, ciutat joiosa, Benvolguda i amorosa que ens ha donat el ser. Volem cantar-te, Tots d’un plegat, Puix estimar-te No es cap pecat. Car ben moble, Com es sabut, Amar el poble On s’ha nascut. Alzira, terra estimada, Mare nostra idolatrada Que ens emplena de voler. Alzira, ciutat joiosa Benvolguda i amorosa Que ens ha donat el ser. No són tot roses per t Ni tot esplets, Les teues coses, Actes i fets. Per açò al cantar-te Tenim per mira, Dignificar-te Volguda Alzira... Volguda Alzira… VOLGUDA ALZIRA.

u

Alzira


- FALLA EL PARC -

189

Himne Regional Per a ofrenar noves glòries a Espanya, Tots a una veu, germans vingueu. Ja en el taller i en el camp remoregen Càntics d’amor, himnes de pau! Pas a la regió

Sona la veu amada

Que avança en marxa triomfal!

En potentíssim!, vibrant ressò, Notes de nostra albada

Per a tu la vega envia

Canten les glòries de la Regió.

La riquesa que atresora, I és la veu de l’aigua càntic d’alegria

Valencians: en peu alcem-se.

Acordat al ritme de guitarra mora...

Que nostra veu La llum salude d’un sol novell.

Paladins de l’Art t’ofrenen Ses victòries gegantines;

Per a ofrenar noves glòries a Espanya,

I als teus peus, Sultana, tots jardins t’estenen

Tots a una veu, germans vingau

Un tapis de murta i de roses fines.

Ja en el taller i en el camp remoregen Càntics d’amor, himnes de pau!

Brinden fruites daurades Els paradisos de les riberes;

Flameja en l’aire

Pengen les arracades

Nostra senyera!

Baix les arcades De les palmeres.

Glòria a la Pàtria! Visca València! Visca! Visca! Visca!


190

- FALLA EL PARC -

Pasdoble Sònia Estela Compositor: Gerard Vercher Estrena Absoluta: Dia 1 de febrer de 2014 al Gran Teatre d’Alzira, amb motiu de la presentació de la Fallera Major de la Falla El Parc. Regal de: Imma Garés, Eva Gallart i Marisól Salvador


- FALLA EL PARC -

191


192

- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

193


194

- FALLA EL PARC -


Guia

`

publicitaria

L´associació cultural Falla El Parc- Falla Teatre agraïx la col.laboració a les cases comercials per fer possible la confecció d´aquest exemplar. Més informació en l´apartat de col.laboradors de: www.fallaelparc.net


- FALLA EL PARC -


- FALLA EL PARC -

199


Bar Ribeyra Bocadillos y Tapas

Avda. del Parc s/n



Llibret 2014 El Parc