L'esperança és un espill penjat en el futur. Llibret 2012

L’esperança és un espill penjat en el futur

Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve2012

crèdits LLibret de falla Cronista Vicent Beguer i Esteve de Torrent 2012 Part infantil

Edita

María Jose Santamaría i del Pozo.

Falla Cronista.

Fotografies

Idea Félix Bautista i Sàez.

Equip llibreter.

Ximo Raga i Codonyer.

Coordinació

Publicitat Alberto Andreu i Sanchis.

Impressió

Diseny i maquetació

Toni Burguera.

Ximo Raga i Codonyer, Alejandro Martínez i Esteban.

Félix Bautista i Sàez, Vicent Burguera i Fernàndez, Miquel Ángel Gascón i Rocha, Ferran Martínez i Gómez.

Col·laboradors

José Miguel Martínez i Castelló , Salvador Ciscar i Juan.

Textos

2.

índex 04 06 08 10 15 19

47 54 56 58 60 73 76 78

pròleg. fallera major. monument. la comissió. activitats falleres. l’esperança es un espill penjat en el futur.

3.

qui són Cronista?. fallera major infantil. monument infantil. president infantil. vols que juguem?. la comissió menuda. ens veiem. publicitat.

e

Eric Hobsbawn va passar als an-

nals de la historiografia contemporània en qualificar de curt segle XX la centúria passada. I ho va fer perquè entenia la seva duració en l’interval de 1914, inici de la Primera Guerra Mundial, al 1991, tot el que va derivar de la caiguda del Mur de Berlín. Si hui volem entendre el món que ens envolta hem de plantejar la lògica de tot l’esdevingut en aquests 80 anys. Són molts els que han intentat extreure l’essència, l’ensenyament d’aquest temps i

pròleg

hi ha una paraula que emergeix sobre totes les demés: responsabilitat.

Hi ha dos fets que han marcat el pas de la humanitat i que s’han donat en el segle XX. A la Primera Guerra Mundial es produeix un canvi tràgic. Fins a este moment els conflictes bèl • lics es donaven fora dels nuclis urbans. Els militars eren els actors de la guerra. No obstant això, a partir de 1914 les víctimes mortals a causa de la guerra són ci-

4.

vils, sobretot dones, xiquets i homes desarmats. Si en la Primera Guerra Mundial el 80% dels morts van ser soldats, en la Segona el 50% ja van ser civils i des de 1945 arriben a cotes del 90%. Pensem per un moment en l’11 de Setembre o l’Holocaust jueu produït pels nazis que Günter Anders, en “Nosaltres els fills d’Eischmann”, va anomenar amb la tràgica i enigmàtica expressió de producció industrial de cadàvers. El segon fet és la tragèdia nuclear de Txernòbil l’abril de 1986. A partir d’aquest moment

el món és concebut des d’una consciència de risc.

Estos fets porten a un principi amb el que hui, vullguem o no, hem de conviure i afrontar el nostre futur. Hui ja no és possible desentendre’ns del nostre temps perquè els problemes comparteixen una categoria comuna, és a dir, són interdependents. El que li passa a un xinès o un congolés, pot ser viscut per un espanyol o un nord-americà, sense distinció. Per tant les experiències humanes són, en essència, compartides. Així doncs, el futur de les persones només es pot alçar-se i constituir-se a partir de la responsabilitat. Ens agrade o no, com diria Ortega i Gasset, és este el tema del nostre temps. I en aquest punt emergeix la singularitat i la virtualitat

d’aquest projecte des de les entranyes d’una Falla, d’un grup de persones que volen responsabilitzar l’espectador, al ciutadà, el vianant d’allò que succeeix en els nostres carrers, al costat de la nostra intimitat.

Una Falla serà la responsable de convertir-se en l’espill de les nostres vergonyes i misèries. I ho farà perquè siguem conscients del sofriment, de la soledat, de l’explotació, de la corrupció.

Realitats properes a nosaltres.

Aquest projecte, L’esperança en un espill penjat en el futur, ens recorda la necessitat de la virtut, de l’ètica en el nostre dia a dia.

Per això l’experiència del nostre mirar no podrà convertir-se en desafecció, en l’universal i tot poderós això no va amb mi. Sí, va amb mi, i amb tu, i amb la teua

5.

esposa i marit, i amb els teus fills, menuts o grans, ja que ells poden ser víctimes de la sense raó i la crueltat.

Estem, davant un toc d’atenció a les nostres consciències. El que s’exposa en la Falla és universal, de domini públic i, per tant, obligat de mostrar-se davant la mirada de tots nosaltres.

Només on nia la llum pot hi haver compromís i responsabilitat.

I és este precisament l’objectiu de la Falla Cronista Beguer i Esteve per a l’exercici 2012. Sapiguem aprofitar-ho.

José Miguel Martínez i Castelló.

Ana Cris tina Puig i Nav arro

ra e l l Fa jor Ma

Monument Major

L’esperança és un espill....

....penjat en el futur

er

gu a l a B l Miigue to i Nie

c

actes fallers Febrer

Dissabte 25

Diumenge 26

17:45 h. Comencen les Falles. Concentració al

10:30 h. Concentració al nostre casal per a acudir

nostre casal per a acudir a l’acte de la Crida.

Després participarem en l’homenatge al Granerer.

a la cavalcada del ninot infantil. Sigau puntuals.

18:30 h. Berenar infantil al nostre casal...començen els berenars per als nanos!!.

15.

Març Dissabte 3

Dijous 15

18:30 h. Concentració al nostre casal per a acu-

18:00 h. Berenar infantil oferit per la nostra fa-

llera major infantil MARIA ORTIZ I MEDINA i pel nostre president infantil ADRIAN LOPEZ I MACIAS.

dir a la cavalcada del ninot. Sigau puntuals.

22:00 h. Sopar faixat al nostre casal...comencen els soparets en harmonia.

22:00 h. Sopar de la plantà. Primer sopar de

falles que ens servirà per agarrar forces, per plantar els nostres monuments...no t’ho pots perdre!!.

Dissabte 10

11:00 h. Anem a la mascletà!!. Concetració en

l’estació de metro de l’Avinguda, per a eixir tots junts cap a València, acompanyats de la nostra xaranga.

22:00 h. Sopar oferit per la nostra fallera major ANA PUIG I NAVARRO per a tota la comissió, si la carpa està muntada...esperem que si.

16.

Març

Divendres 16

Dissabte 17

8:00 h. Primera de les nostres despertades pels

8:00 h. Despertà pels carrers del nostre

carrers de la nostra demarcació, es a dir...pel barri.

barri...coneixement en la pólvora!!.

¿¿:?? h. Quan es puga, esmorzar i lliura-

ment dels premis del concurs de pallassos.

9:00 h. Des d’esta hora, el jurat es passarà per a avaluar els nostres monuments. Després i quan es puga primer dels esmorzars.

12:00 h. Castells unflables per als menuts...i pels que no son tan menuts.

17:00 h. Concentració al nostre casal per acudir

a l’acte del trasllat de la Mare de Déu. En acabar tindrà lloc el lliurament dels premis...fem una “porra“ per vore quants?

14:00 h. Paelles al carrer, consulteu al casal

22:00 h. Sopar faixat a la nostra carpa, agarra

sempre a l’hora de sempre.

les normes per a organitzar les paelles.

22:00 h. Sopar faixat a la nostra carpa, com

forces pel que vindrà després.

00:00 h. Revetla a la nostra carpa...saps

fins quan, no? fins que l’autoritat ens deixe.

00:00 h. Revetla fins l’horari establit per l’autoritat competent.

17.

Març Diumenge 18

Dilluns 19

8:00 h. Despertà pels carrers de la nostra de-

8:00 h. Última Despertà pels carrers del nostre

marcació, es a dir...pel barri...coneixement en el que portes

barri...si ens queda pólvora clar!!.

11:30 h. Concentració al casal, per anar a la missa

¿¿:?? h. Quan es puga esmorzar. El menú ja el voràs quan estigues assentat a la taula.

de Sant Josep, i posteriorment serà l’operació quilo.

1700 h. Concentració al nostre casal per a acudir

18:30 h. Últim berenar infantil al casal,...açò

a l’Ofrena de flors a la nostra Patrona, la Mare de Déu.

s’acaba.

22:00 h. Cremà de la falla infantil, i en acabant

22:00 h. Sopar faixat a la nostra carpa...et reco-

sopar faixat a la nostra carpa per agarrar forces per a la Cremà de la falla gran, l’hora?...quan les autoritats l’establixen...i amb açò acabem les falles d’enguany, i comencem les falles del 2013!!

manem que agarres forces

00:00 h. Última Revetla, a on? on sempre, a la nostra carpa fins que l’autoritat ho permeta.

*Els horaris d’estes activitats es poden variar segons les circumstàncies, per favor, consulteu les hores al casal.

18.

“L’esperança és un espill penjat en el futur”

e

En el present exercici faller estem sentint i escoltarem paraules que ens resulten conegudes, però el fet de sentir-les diàriament ens fa immunes al seu significat. Sentim paraules com a violència, abús, guerra, maltractament, sense arribar a pensar que hi ha darrere d’elles. Les sentim una vegada i una altra en ràdio, diaris, televisions, inclús de vegades les escoltem en boca de gent pròxima a nosaltres, de gent que volem i no arribem a comprendre, ni conéixer, per les situacions que han de viure diàriament. Ens resulten tan familiars, que ja no ens impacten i ens produïxen, perquè no dir-ho: indiferència. Però, ens hem parat a pensar que volen dir? Coneixem el verdader significat d’estes paraules?

el present de l’esperança

Plantejat el problema; busquem la solució. Quan volem saber el significat d’una paraula recorrem a un diccionari.

Amb ell en les nostres mans, busquem per exemple: Abús. Entre altres definicions hi ha una que crida l’atenció: “El que comet un superior que s’excedís en l’exercici de les seues atribucions amb perjuí d’un inferior”.A esta podem afegir-li altres com Poder, Autoritat o Infantil. Podem així tindre definicions més concretes del significat d’Abús. En esta unió de paraules, seria fàcil endevinar qui pot ser el superior i l’inferior, qui s’excedís o qui és el perjudicat. No oblidem les conseqüències derivades d’eixa superioritat

més nacions o entre bàndol d’una mateixa nació”. Encara que tenim esta com a primera definició hi ha altres que mereixen atenció com: “Aquella en què els contendents estan disposats a lluitar fins a morir”. Si en este cas l’associem al Tercer món, tenim com resultat un país amb dificultats econòmiques i una lluita armada entre si. Caldria assenyalar que estes situacions produïxen un alt percentatge de víctimes, i a vegades igualen les civils a les militars. En estos llocs, la verdadera lluita, la seua guerra personal i diària, és sobreviure a la fam canina, a malalties de salut produïdes per carència de servicis sanitaris, a més de falta de vivendes dignes.

Guerra: “Lluita armada entre dos o

Maltractament: “Tractar malament a

20.

algú de paraula o obra”. Qui no ha sentit parlar del Maltractament Infantil?

“Produir lesions a un menor”, però també és maltractat quan és ridiculitzat, insultat, renyat o menyspreat, i quan es deixa de proporcionar les cures o atenció que requerix per al seu adequat creixement i desenrotllament físic i afectiu.

Violència: “Que obra amb ímpetu i força”. De seguida pensem, encara que hi haja més tipus, en la Violència de Gènere, perquè este tipus de casos és el que més veiem reflectit en premsa, en ràdio i televisió. És més habitual conéixer casos en primera persona, de gent que patix l’ímpetu i la força d’un altre, i en molts casos fins a punts extrems i es que s’han incrementat tant, que s’han convertit en un número i han deixat de tindre noms i cognoms. Estos són alguns titulars: “Nova víctima mortal de la violència de gènere a Terrassa, i ja van 55 enguany” “Amb l’assassinat d’este diumenge a Terrassa, un total de 55 dones han mort víctima de la violència de gènere en el que va d’any.

L’any passat a l’hora d’ara eren 57 els

assassinats.”

El principal problema de la nostra societat actual, és que en la majoria de casos els coneixem, sabem que està passant, i no fem res per a solucionarho. Vivim rodejats de comoditats, i no volem eixir fora del nostre xicotet món. És necessari donar el pas, creuar la porta per a conéixer el món exterior, la nostra societat actual, ser coneixedors de les dificultats. Si volem canviar, devem a més, conéixer què està fallant, ser solidaris, ajudar i involucrarse, no sols exigir.

Estes idees generen paraules noves: Canviar: “Deixar una cosa o situació per a prendre una altra.” “Convertir o mudar qualsevol en una altra cosa, sovint la seua contrària.” Involucrar: “Complicar a algú en un assumpte, comprometent-ho en ell”. Ajudar: “Prestar cooperació, auxiliar, socórrer” Col•laborar: “Treballar amb una altra o altres persones en la realització d’una obra”.

Solidari@: “Es diu de les obligacions contretes, sent comú a dos o més per-

21..

sones, pot exercir-se o ha de complirse íntegrament per cada una d’elles i de les persones que les contrauen”.

Si volem, Canviar, és a dir, convertir quansevol cosa en una altra cal Involucrar-se, que no és més que comprometre’s en un assumpte. Tindrem tots que Ajudar, auxiliant i socórrer a què ho necessite, i Col•laborar, treballant amb altres persones. Per a tot açò hem de ser Solidaris, contraient i complint amb les obligacions que ens comprometem.

Arribats a este punt, és necessari ferse una pregunta què ha de veure en tot açò, una Comissió fallera? Sabem què és una falla? I una comissió fallera?

Podríem definir Falla com: “Expressió viva i popular d’un poble, són festes d’origen artesanal, sorgides i perfeccionades a través del temps pel poble valencià, com a manifestació artística, cultural i satírica expressada en les seues Falles amb la singular “plantà”, exposades en els carrers i places de ciutats i pobles com a expressió festiva

singular. D’altra banda, es definix Comissió Fallera de la manera següent: “entitats, sense ànim de lucre, formades per un conjunt de persones que, per iniciativa pròpia i amb l’autorització de la Junta Local Fallera, exercixen en una determinada demarcació de carrers les activitats festives i culturals orientades a la celebració dels festejos fallers, tenint com a activitat essencial i obligatòria la plantà de la Falla corresponent” Segons açò podríem dir senzillament que les falles són una festa.

Però hi ha falles que volen eixir de la seua demarcació, del seu barri, del seu món. Perquè per a viure la festa, és necessari viure en el món. No es pot viure la festa i no pensar en els problemes d’esta societat. No es pot viure la festa i no estar amb els necessitats. No es pot viure la festa i no voler canviar el pitjor.

Per això la Falla Cronista, ha decidit tindre un camí diferent, un camí sinuós, ha decidit viure la festa però també vol: Canviar per a convertir en alguna cosa millor el nostre món, la nostra ciutat.

Per això, s’ha Involucrat i s’ha compromés amb diverses associacions,

en projectes d’Ajuda, amb aportacions econòmiques i amb el seu treball, a més del seu Col•laboració, treballant junt amb altres associacions. Per tot això, diem que és Solidària complint i contraient cada dia noves obligacions.

A vegades quan es prenen decisions d’este tipus, es pot pensar: “bojos”.

També es pot dir: “Estan sols”. El camí d’estos anys solidaris en Cronista, a més de complicat, ha sigut agradable.

Estos anys han servit per a conéixer a més “bojos” com Cronista. Gent disposada a tot a canvi de res. També és cert que ha sigut beneficiós. Per a uns, s’han pogut minimitzar els seus problemes en forma d’ajuda econòmica, per a altres, al contrari, ha sigut una esperança. Conéixer persones que pensen en els altres, dedicant el seu temps i el seu esforç a ajudar a aquells que ho necessiten, és hui un signe d’esperança.

Si cada un aportara un poc, només un minut del seu temps als altres, sense tan sols eixir de la seua ciutat o del seu barri, tot seria diferent.

El conegut escriptor Max Jiménez va apuntar en una de les seues frases

22..

més conegudes “L’esperança és un espill penjat en el futur”. Esta frase dona nom al projecte solidari de Cronista. Si ens posem enfront d’un espill, ens estarem veient a nosaltres mateixos, tan senzill com això, cada un de nosaltres.

Perquè no podem esperar als altres, cada un ha d’eixir del seu món, per poc que podem aportar, entre tots, serà molt. Així ha sigut i serà la forma de pensar i d’actuar de L’Associació Cultural Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve, des de pràcticament el moment del seu naixement, va dur a terme accions encaminades a aconseguir aportacions econòmiques, a projectes solidaris que s’encarregaren d’aconseguir el benestar dels altres. Ja l’any 1998 es va iniciar l’ara tradicional Tómbola Solidària para en aquell moment col•laborar en l’operació de dos xiquets colombians, amb necessitats tractament específic referent als seus problemes de visió.

Més tard i gràcies a l’èxit obtingut tant en eixa ocasió com en altres posteriors, es va plantejar la necessitat establiren el calendari d’activitats anuals de l’Associació la Tómbola Solidària del Mig Any, seleccionant cada any una

institució en concret.

Enguany l’eix principal de la campanya solidària, gira entorn de la paraula esperança. Hem volgut recordar a algunes de les associacions o fundacions amb què Cronista ha col•laborat o treballat. Estes persones, treballant en cada una d’elles són el missatge d’esperança que hui més força cobra.

Estes associacions són el reflex d’ella, però no són futur, són present, i un present molt actiu. Realitzen una labor a vegades en l’ombra, important per a la societat.

Ens hem acostat a elles, hem volgut recordar el seu pas per Cronista, i mostrar a tots que es pot canviar, ajudar, col•laborar, ser solidari. Els hem demanat que feren memòria amb nosaltres, recordaren els moments junt amb Cronista, i ens digueren com va això de ser solidari hui en dia. Ells que són l’esperança d’este complicat món, ens van donar un missatge d’esperança.

Associacions Fundació Fem Futur.

El va exercir faller 2004 es va dedicar a esta fundació, que s’encarrega de l’acollida de menors orfes ucraïnesos durant estiu i períodes vacacionals.

Es van aconseguir un total de 945 euros que es van destinar a la compra de medicaments ja que en el seu país d’origen l’atenció mèdica és gratuïta i no així, els medicaments. Parlàrem amb alguns dels seus responsables i ens van contestar a les preguntes següents: Definisca en una frase a l’associació a què representa.

Cada família li dóna al xiquet un somriure.

Quins motius mouen a la gent que s’acosta a col•laborar a esta associació?

Veient la realitat que hi ha xiquets necessitats amor familiar, casos on no hi ha les figures paternes, es consciencien que una de les maneres d’ajudar és acollint-los durant un període de temps a l’any en les seues casa; donant-los un ambient familiar que a ells els fa falta.

23.

Faria falta més gent com vosté, més gent solidària?

Sí, clar que sí, però no sols en el nostre camp, sinó en qualsevol acció solidària.

Encara que només siga amb aportació econòmica. No tots poden aportar diners, però si el seu temps per a realitzar altres accions.

Per què val la pena involucrar-se en associacions solidàries com esta?

Perquè és molt gratificant a nivell personal, si no ho fem nosaltres, no sabem si algú ho faria. Enriquix personalment.

Nosaltres realment som gestors; són les famílies acollidores les que fan tot el treball, a fi d’aconseguir un somriure.

Recorda l’any que la falla cronista va col•laborar amb vostés?

Fa molt de temps que col•laborem amb vosaltres (realment va ser de les primeres associacions amb què treballem en la tómbola solidària), i vagament recordem el que es va fer.

Farien falta més falles solidàries?

Com més gent millor. És sorprenent que el perfil de falla que treballe en esta línia solidària. Hi ha dos falles més que han treballat amb nosaltres en algun projecte solidari.

El treball diari en l’associació produïx fruits? Han pogut veure canvis positius en la gent que s’acosta a demanar ajuda?

Val la pena, es veuen fruits positius als xiquets, no amb tots, però si hi ha canvis amb molts d’ells, tenint en compte que són xiquets amb molts problemes.

Si de cada 10 ix 1, per a nosaltres és una gran satisfacció.

Com definiria eixos moments?

Ens sentim com si celebràrem una gran festa, sempre que hi ha un canvi positiu en el caràcter del xiquet.

Fundació C-.V. Asil Santa Elena de Torr.ent

En l’exercici 2005 el resultat de la tómbola es va destinar a la Fundació C-.V. Asil Santa Elena de Torrent, entitat amb presència en la nostra ciutat des de fa 75 anys i que s’encarrega de l’atenció

d’ancians aconseguint un total d’1.200 euros. Parlàrem amb la directora del centre i ens va contestar les preguntes següents: Definisca en una frase a la fundació a què representa.

Una família i la casa de molta gent.

Quins motius mouen a la gent que s’acosta a col•laborar a esta fundació? És molt divers. Crec que quan es treballa amb persones majors, es descobrix, que encara que venen amb la idea de tirar una mà, arriba un moment que senten que la mà se l’estan tirant a ells. Dels majors s’aprén tots els dies.

Els pots ajudar en les seues limitacions físiques però la seua ment no té problemes i pots aprendre moltes coses.

Faria falta més gent com vosté, més gent solidària?

Si clar. Són poquets els que volen col•laborar; el nostre major suport ho trobem fora de Torrent, no sabem per què.

Per què val la pena involucrar-se en

24.

fundacions solidàries com esta?

Val la pena perquè les coses que t’oferixen fora d’ací no t’omplin com a persona, sentir-se a gust amb si mateix. Moltes coses de què t’oferixen per ací et deixen buit, llavors busques alguna cosa que et puga satisfer plenament.

Recorda l’any que la falla Cronista va col•laborar amb vostés? Va suposar algun canvi per a la fundació? Va servir per a donar-se a conéixer un poc més?

Si, per a nosaltres el que vinga gent sense més, sempre és motiu d’alegria.

La gent major se sent a gust quan vénen a veure’ls, a estar amb ells, a entretindre’ls amb alguna actuació...

Vam agrair quan la falla Cronista va col•laborar amb nosaltres per primera vegada perquè estàvem d’obres i tota ajuda econòmica és bona. Sempre s’agraïx quan algú t’oferix la seua ajuda i tu estàs necessitat ella.

Farien falta més falles solidàries?

Ací en la residència les falles han vingut sempre de visita i en l’operació quilo. Actualment no vénen tant i en la situació en què estem decidint que podrien vindre quan volgueren però la recaptació de l’operació quilo la destinarien a Caritas que ho necessitaven més. No ha d’estar renyida la festa amb la solidaritat.

El treball diari en la fundació produïx fruits?

Es produïxen canvis positius en les persones majors amb el treball diari que realitzem.

Com definiria eixos moments?

Gran alegria, és com celebrar una gran festa.

ARTIC

El primer contacte en Artic va ser en el 2005, per mitjà de la cavalcada sense alcohol arrel varen sorgir projectes com “prop dels nostres majors”. Parlàrem amb alguns dels seus responsables I ens contestaren les següents preguntes:

Definisca en una frase a l’associació a què representa.

La meua segona casa. Una casa en què s’ajuda a les persones a millorar la seua qualitat de vida.

Quins motius mouen a la gent que s’acosta a col•laborar a esta associació?

Motius egoistes. Tot el que està ací és per egoisme, perquè a l’ajudar als altres et sents bé (és recíproc).

Faria falta més gent com vosté, més gent solidària?

Per descomptat que sí. Hi ha gent que podria donar més del que es pensa i no fa més perquè no vol.

“Gent que pensa que tenen dret a rebre però ells no donar res” Amb poc que es faça, és molt. No cal reembossar diners, només aplicar temps.

Per què val la pena involucrar-se en associacions solidàries com esta?

Val la pena per la satisfacció personal d’haver ajudat a altres, concretament, veure com es rehabilita una persona de

25.

cada deu en la societat.

Recorda l’any que la falla cronista va col•laborar amb vostés? Va suposar algun canvi per a l’associació? Va servir per a donar-se a conéixer un poc més?

Ens recorden perfectament perquè continuem treballant conjuntament en diferents projectes: “Prop dels nostres majors” “Sucs en tómboles solidàries”….

El primer contacte fa ja set anys…

Cronista va proposar en una assemblea de falles realitzar cavalcades no alcohòliques. Des de llavors realitzem sucs durant les cavalcades. Açò va suposar un canvi per a nosaltres, ja que al dia de hui més gent ens coneix i és molt gratificant que en les cavalcades del ninot moltes falles ens demanen sucs en els llocs que muntem per tot el trajecte.

Farien falta més falles solidàries?

Deurien ser totes, tampoc costa tant, no?

El treball diari en l’associació produïx fruits?

Després de trenta-un anys que porta

en funcionament l’associació, es veuen molts canvis en les persones que ajudem. Canvis a nivell personal, familiar, laboral, etc….

De caràcter religiós i humanitari, acollint persones que estan en el carrer. La casa de l’esperança, la llar de l’esperança.

cipal és dedicar el seu temps a estar amb ells. Treballem amb il•lusió, amb una gran satisfacció persones per la llabor realitzada.

Com definiria eixos moments?

Amb un somriure d’orella a orella. No s’aconseguix un resultat positiu en el 100% dels casos.

Si hi ha algú que ho necessita per a ell o a altres, que sàpien on estem. No som “la lliga contra l’alcohol”, respectem a la gent que beu amb moderació.

Quins motius mouen a la gent que s’acosta a col•laborar a esta fundació?

El perfil del voluntari són tant els que treballen el dia a dia, com els que realitzen tasques de cap de setmana, acompanyant els residents a passar el temps. La gent està moguda per un esperit solidari cristià, compartir amb la gent que ho necessita no sols dóna alegria, sinó que val la pena.

Recorda l’any que la falla cronista va col•laborar amb vostés? Va suposar algun canvi per a la fundació? Va servir per a donar-se a conéixer un poc més?

Va suposar una gran ajuda econòmica, va ser una gran sorpresa perquè no pensem que una falla es preocupara del treball que realitzem en la fundació. El nostre finançament és escàs i hem de cobrir moltes necessitats.

Faria falta més gent com vosté, més gent solidària?

Sempre, les portes sempre obertes.

Farien falta més falles solidàries?

Faria falta tot el que vinga.

Llars Sant Martí de Porres de Torrent

El 2006 es va triar a la Fundació Llars Sant Martí de Porres de Torrent, institució benèfica que treballa amb persones sense llar, posant en marxa recursos i projectes, afavorint la seua acollida i la seua inserció social. Es van aconseguir 2.500 euros, i donar a conéixer la labor que realitzen que era un dels principals objectius que ens havíem marcat. Parlàrem amb el director de la fundació: Definisca en una frase a la fundació a què representa.

Per què val la pena involucrar-se en fundacions solidàries com esta?

Per a fer este tipus de coses no cal ser catòlic, però si tindre caràcter humanitari, sentiments humanitari. Tindre molt clar què pot fer, conéixer bé la necessitat la fundació i què és la fundació de Sant Martin de Porres. La majoria dels voluntaris la seua ajuda prin-

26.

El treball diari en la fundació produïx fruits?

Els que realitzem este treball hem d’estar convençuts que hem de fer-ho, sinó, no hi hauria res, són ells els que han de convéncer-se que volen recuperar-se. Nosaltres ens plantegem que el que fem hem de fer-ho perquè podem i és un deure com a cristians ajudar el proïsme.

Com definiria eixos moments?

Amb molta alegria, veure persones que s’han recuperat de l’alcoholisme i han i han començat una nova vida fa que et sentes ple interiorment i eixos moments compensen l’amargor que també es passa durant el transcurs de la recuperació. El perfil dels què ajudem és gent de caràcter molt difícil, persones, maltractades per la societat que ho han perdut tot, família, llar...

ció?

Estar ací és ajudar la gent. Fer suportable la situació que comporta conviure amb un familiar discapacitat.

Faria falta més gent com vosté, més gent solidària?

Sí, això sempre.

Club del Minusvàlid de Torrent

Per què val la pena involucrar-se en associacions solidàries com esta?

Crec que és la satisfacció personal de veure que amb el teu temps lliure pots fer molt; sempre és enriquidor per al que ajuda. És gratificant el pensar que la teua dedicació cap als altres reportarà felicitat.

Definisca en una frase a l’associació a què representa.

Atendre el discapacitat i col•laborar amb els pares en l’atenció dels seus familiars. Donar temps lliure als pares.

Recorda l’any que la falla cronista va col•laborar amb vostés? Va suposar algun canvi per a l’associació? Va servir per a donar-se a conéixer un poc més?

Si, va ser l’any que ens van robar la recaptació de loteria. Amb la vostra ajuda vam poder cobrir esta necessitat. Ens va ajudar a eixir del clot. Encara que l’associació està fundada des de fa molts anys també va servir perquè la gent ens coneguera més.

L’exercici 2007 el nostre esforç solidari va ser per al Club del Minusvàlid de Torrent. Novament 2.500 euros van ser entregats al Club durant el sopar de Nadal que celebrem conjuntament en el nostre casal. Parlàrem amb la directora del centre:

Quins motius mouen a la gent que s’acosta a col•laborar a esta associa-

27.

Farien falta més falles solidàries?

Dins del món faller sempre està bé que com més treballen en el camp solidari millor. Dins de la finalitat d’una falla és molt positiu que s’adapte als canvis de la societat i obrint els ulls a la realitat que es poden plantejar o preocupar per cobrir necessitats de l’entorn. Estes preocupacions ja les reflectixen en els seus monuments, cremar els mals de la societat per a canviar amb millors actuacions.

El treball diari en l’associació produïx fruits? Han pogut veure canvis positius en la gent que s’acosta a demanar ajuda?

Per descomptat, si no, no estaríem ací.

Estem perquè la gent estiga contenta i vinguen a l’associació a gust, sinó, seria una pèrdua de temps. A poc a poc es veuen els canvis d’aquells que busquen ajuda.

Com definiria eixos moments?

Gran satisfacció. Observem que el treball que realitzem està ben fet perquè complim amb l’objectiu que la gent siga feliç.

Nova Vida Associació Juvenil

A l’exercici 2008 va ser Nova Vida Associació Juvenil, novament 2.500 euros i més de 40 balons de futbol per als seus equips i joguets els que es van entregar a esta organització que realitza una excel•lent labor social en el barri de “poble nou” de Torrent. Parlàrem amb el responsable de l’associació i ens va dir el següent: Definisca en una frase a l’associació a què representa.

Humilitat i ambició. Humilitat en la forma de treballar i ambició en la necessitat millorar la gent a qui ajudem.

Quins motius mouen a la gent que s’acosta a col•laborar a esta associació?

Principalment quan realment mirem més enllà de nosaltres mateixos i veiem la gent del nostre al voltant nos en adonem que som privilegiats i que com a mínim intentar aportar un poc de nosaltres mateixos perquè una altra gent puga tindre les mateixes oportunitats que tenim nosaltres.

Faria falta més gent com vosté, més gent solidària?

Jo crec que si tots en esta ciutat aportem un poc, faríem moltíssim.

Per què val la pena involucrar-se en associacions solidàries com esta?

Val molt la pena, perquè veus que el teu temps s’invertix en el que realment és rellevant. Moltes vegades invertim el temps en coses que no servixen per a res i quan treballes junt altres,te n’adones que pots canviar vides i això no té preu.

Recorda l’any que la falla cronista va col•laborar amb vostés? Va suposar algun canvi per a l’associació? Va servir per a donar-se a conéixer un poc més?

Si, clar. Per a la nostra associació va ser el llançament perquè se’ns coneguera en Torrent i a nivell econòmic va ser un suport importantíssim amb què vam poder cobrir les limitacions que teníem eixe any. Va ser un gran espenta el que ens va donar la falla i estem ací gràcies al vostre suport.

28.

Farien falta més falles solidàries?

Com més millor. Seria fantàstic que moltes falles feren com vosaltres, perquè són part de la nostra ciutat i la necessitat també existix en la nostra ciutat. Seria molt positiu que molts col•lectius s’uniren per a cobrir les dites necessitats.

El treball diari en l’associació produïx fruits?

La veritat que moltíssim, més del que esperem i més en la nostra àrea, on nos en adonem que quan treballem amb xiquets o adolescents portar-los a un camí positiu és prou fàcil, comparant-ho quan un adult ha comés tants errors. Veiem molts canvis positius en els xavals, amb noms i cognoms.

Com definiria eixos moments?

Quan realment nosaltres ajudem a un xiquet i eixe xiquet creix, és una ferramenta per a ajudar un altre xiquet, així entenem que estem fent bé el nostre treball. No sols és ajudar, sinó ensenyar a eixa persona que has ajudat que pot ajudar també. Ens reporta moltís-

sim veure com els nostres xiquets creixen i es convertixen el voluntaris. És un cercle molt positiu.

ADISTO

L’exercici 2009 ADISTO va centrar el nostre projecte solidari i per tant la recaptació de la tómbola, 2.100 euros, aniria destinada a ells per a realitzar tallers de musicoterapia per als associats. Parlàrem amb alguns responsables de l’associació i ens digueren el següent: Definisca en una frase a l’associació a què representa.

Solidaritat, treball i moltíssim amor.

Quins motius mouen a la gent que s’acosta a col•laborar a esta associació?

La gent que ve com a voluntari ve a donar i es porta més del que dóna.

Al principi comporten un estereotip d’ajudar als jóvens discapacitats: “pobre d’ells, amb el que tenen”, i en veritat se n’adonen de l’afecte que estos jóvens oferixen a qualsevol, ells són

molt feliços com són. Els voluntaris vénen a donar el seu temps, se sorprenen perquè pensen que trobaran un món de pena i el que realment es troben és el contrari. Açò els fa pensar “jo a què vinc, a donar o a rebre”. El voluntariat ha canviat molt, el perfil majoritari són gent de la pròpia família, són els que s’impliquen en el treball diari de l’associació.

Faria falta més gent com vosté, més gent solidària?

Fan falta ments solidàries, ments netes, que no pensen que hi ha una doble finalitat en el bon fer de la gent.

Per què val la pena involucrar-se en associacions solidàries com esta?

Si, per a obrir els ulls un poc a la realitat. És terapèutic treballar en alguna associació voluntària pel que et reporta. Si et dediques a donar, només penses a donar, perquè reps una gran satisfacció personal i et fa valorar més el que tens.

Recorda l’any que la falla cronista va col•laborar amb vostés? Va suposar al-

29.

gun canvi per a l’associació? Va servir per a donar-se a conéixer un poc més?

Si clar, continuem treballant amb un altre tipus de projectes amb vosaltres. Va suposar un canvi des del moment que vam poder participar amb vosaltres el dia de l’ofrena, és un acte molt emotiu i especial per als jóvens d’Adisto. El depositar la vostra confiança en nosaltres per a realitzar el vostre monument ha sigut i és, enriquidor per a ells el sentirse útils i involucrats en el món de les falles. Ha sigut un abans i un després, ens sentim part de la falla. Participar en diferents activitats jóvens discapacitats amb els que no són, suposa una plena integració on no es veuen diferents a la resta de la humanitat.

Farien falta més falles solidàries?

Sí, però no sols falles.

El treball diari en l’associació produïx fruits?

Si, els familiars troben descans, perquè té un espai on els seus fills estan atesos i són feliços. Els jóvens evolucionen positivament des del seu inici d’ingrés.

Com definiria eixos moments?

Són moments abstractes, basats en els sentiments i emocions que la nostra associació genera en altres persones, moments sorprenents i de gran satisfacció.

Caritas

L’exercici 2010, serien 2.500 euros els que es recaptarien per a Caritas Interparroquial, que van ser destinats a cobrir necessitats econòmiques urgents de famílies torrentines. Parlàrem amb la presidenta interparroquial de l’organització Definisca en una frase a l’associació a què representa.

Caridad i amor.

Quins motius mouen a la gent que s’acosta a col•laborar a esta associació?

Treballar pel proïsme, pel que no té res. Hi ha casos que clamen al cel, gent que demana ajuda econòmica quan ells mateix poden ajudar.

Faria falta més gent com vosté, més gent solidària?

Es necessita més gent jove. Ells són els que poden actuar en Caritas amb més dinamisme. Actualment la majoria dels components de caretes són gent major i moltes vegades fan falta jóvens per a poder agilitzar algunes tasques.

Per què val la pena involucrar-se en associacions solidàries com esta?

No sabria com explicar-ho, l’estar en Caritas entra dins del carisma de la persona.

Reporta una gran satisfacció personal quan se solucionen els problemes dels altres.

Recorda l’any que la falla cronista va col•laborar amb vostés? Va suposar algun canvi per a l’associació?

Clar que sí. Sorpresos que una falla voldria col•laborar amb un dels projectes de caretes. “Ajudar al necessitat”. No cal ser cristià catòlic per a ajudar als altres. No dóna més el que més creu.

Farien falta més falles solidàries?

Si, com més millor.

30.

El treball diari en l’associació produïx fruits?

Si, si, si...clar que sí. Si no vérem fruits no tindria cap sentit estar ací.

Com definiria eixos moments?

Quan no s’arriba et polsos impotents per no poder fer res. Tot al contrari quan el resultat és positiu, és tota una festa. És com un bé teu, una satisfacció plena.

Creu Roja Torrent

L’exercici 2011, han sigut 1.100.- euros van ser destinats a iniciar el programa “Perquè no m’oblides” de Creu Roja Torrent que atendrà malalts en fase inicial de malalties neuro-degeneratives i als seus familiars. Parlem amb alguns dels seus components: Definisca en una frase a l’associació a què representa.

Cada vegada més prop de les persones.

Quins motius mouen a la gent que s’acosta a col•laborar a esta associació?

El perfil ha canviat molt, és a dir, abans

la gent s’acostava ací per a fer voluntariat només. Ara la gent fa voluntariat condicionat per la seua situació personal: paradoxalment eixir de la rutina per a no afonar-se; per col•laborar i ajudar altres persones veient com està la situació actual en la societat.

Els perfils són molt variats actualment, però ha canviat molt el perfil de la persona amb una vida estable voler fer voluntariat. El motiu en concret és ajudar als necessitats i sentir-se útil en la societat.

Faria falta més gent com vosté, més gent solidària?

Fa falta més gent però el que realment fa falta, és més compromís per part de la gent. Molta gent ve amb molt bona voluntat i és d’agrair, però el compromís del dia a dia es perd pel camí. És com una autocrítica, és a dir, a tots en general, els que participem en el voluntariat ens falta un poc de compromís del treball diari.

Per què val la pena involucrar-se en associacions solidàries com esta?

Per una gratificació personal, és a dir, si

comparem anar al gimnàs, en este obtenim una gratificació corporal i millores la salut però, qui et cuida l’ànima?És a nivell personal enriquir-se espiritualment. Ser voluntari és ser “egoista”, és a dir, l’ajudar als altres ens reporta personalment més que l’acció de donar.

La satisfacció personal que ens reporta quan veiem les reaccions de les persones que ajudem no té preu.

Recorda l’any que la falla cronista va col•laborar amb vostés? Va suposar algun canvi per a l’associació? Va servir per a donar-se a conéixer un poc més?

Sí, recordem les primeres tómboles en què hem participat des de fa 5 anys, de la mateixa forma, hem realitzat algun taller amb vosaltres.

Treballar amb vosaltres va fer que la gent ens coneguera més, no sols que som Creu Roja, sinó que participem amb diferents projectes, amb diferents associacions, ens han donat a conéixer a més de u. Cronista és més que una falla, on es realitzen diferents activitats: falleres i solidàries.

Farien falta més falles solidàries?

31.

Si, per descomptat. No sols falles sinó qualsevol tipus d’associació.

El treball diari en l’associació produïx fruits?

El treballar per les persones que ho necessiten sempre val la pena.

Com definiria eixos moments?

No es pot definir eixe moment, et sents molt gran, plena d’il•lusió, satisfacció... no té preu. És com un bombó, no saps perquè t’agrada però quan ho proves vols repetir, és addictiu.

Felix Bautista i Sàez Vicent Burguera i Fernàndez

quin missatge d’esperança dones?

F A

Fem Futur

L’esperança és l’últim que es perd. Donar l’oportunitat que els xiquets puguen millorar. Donar l’oportunitat de felicitat, tindre millor visió de la vida.

Asil Santa Elena

Dels mals moments són dels que més s’aprén.

A

Artic

S

Sant Martin de Porres

Si volem aconseguir alguna cosa en esta vida: lluitem per això. Ningú ens ho donarà fet, cal lluitar per canviar!! Donar exemple als xiquets

Obrir els ulls per a contemplar el món real, per mitjà del diàleg, comprensió, enteniment, volem fer veure estes persones que la seua vida reflectix un món irreal i que realment hem de contemplar el món que ens rodeja, que és diferent. L’esperança està en el diàleg i en l’amor al proïsme.

32.

C

Club del minusvàlid

N

Nova Vida

A C

Adisto

C

Creu Roja

Viure amb alegria ens reporta major felicitat. No estàs només en este món.

Es pot canviar, és una realitat. Estem en un moment de crisi i és també moment d’ajudar a altres persones. Des de la nostra humilitat veiem com molta gent seguix cap avant i animem a altres associacions que s’ha de seguir treballant perquè estem convençuts que al final de les coses per les quals lluitem ixen i ixen bé.

Voler és poder. Treballar sense rendir-se, mirar cap avant.

Caritas

Esperança per que s’arregle tot. Motivar la gent des de la fe, que Déu proveirà per a bé.

L’esperança és l’últim que es perd. Les coses es poden aconseguir treballant entre tots (unitat, un dels principis de la Creu Roja). Entre tots podem canviar la situació actual, però hem d’unir els nostres esforços.

33.

Una falla en escenes Abús de l’infància I l’espill se trenca per les mirades dels seus cors agres els bròfecs pensaments

I l’esperança tremola en sentir els seus dits nafrats per unes ànimes immorals I la vida s’afeblix pels seus enganys malaltissos inundats per la mentida I el present desapareix quan s’escolta la veu endimoniada de les bruticies més odioses *Esta escena ha sigut modificada en el monument

l’esperança és un espill

34.

Abús de poder

Un braç en alt ens escridassa cobetja dominar la nostra voluntat debades compraria ànimes humanes trencaria la voluntat de l’esperit Un puny tancat ens amenaça espigola selectiu el nostre pensament ofegaria per sempre la llibertat dels hòmens balafiaria la nostra creativitat Banderes de tots els colors símbols d’opressió s’envolen al crit del cabdill són loses pesades per a la humanitat

35.

Explotació laboral Malgrat que cap gota d’aigua té semblant la diferència ens ofén Malgrat que respirem el mateix aire la semblança ens insulta

Tot i parlar molts el mateix idioma la llengua ens afronta Tot i ser rics en diferents cultures la cultura ens incomoda A pesar de viure cadascú en son reducte la societat ens injuria A pesar de fruir de la intransferible llibertat la companyia ens molesta Encara ens ofén, ens incomoda ens molesta la tolerància

36.

El món de la droga Gelada solitud de mirades perdudes ànimes aigualides en l’amargor d’un negoci que desarrela l’esperança Persones oblidades emmagatzemades en la porta de darrre Anhels empresonats Records perduts de fotografies engroguides pel temps Estimes entelades

Esperits trencadissos caminant sense destí en processons sacrílegues cercant el verí a esquenes de l’aparador de la nostra societat

37.

Guerres en el Tercer món Els arrapem els recursos a canvi de pistoles Els colonitzem els aliments a canvi de fusells Els esgotem les matèries a canvi de canons Malbaratem les seues vides a canvi del no res Cada segon del temps carrega en la balança el pes de la desgràcia Cada minut d’existència buida d’arena el desert de la desesperança Sacrifiquem les seues mirades sense horitzó Els rescatem de la fam per a nodrir la guerra Els ofeguem en la sang de la nostra opulència Els esclavitzem el futur furtant-los el present

38.

Polítics irresponsables

Les vostres rialles de llops aclaparadors malbaraten la democràcia Els vostres ulls refulgents en l’oropell allunyen la participació Les vostres mans embrutades en el fang de la misèria despesen les voluntats Els vostres tratges de ratlles diplomàtiques balafien la fe Les vostres propostes corruptes d’ambició esglaien la veritat Els vostres discursos maquillats per la mentida nafren al poble

I la ferida brolla d’oberta esperança en una democràcia

neta

39.

Violència de gènere Em vols furtar cada segon d’esperança l’únic somni que encara puc acaronar eixa flama que em besllumena la mirada alé per a mantindre la meua dignitat per damunt del teu odi irracional El teu menyspreu em blaura l’ànima cada vegada que alces la mà intolerant eixa ànima que tinc venuda al dimoni per a lliurar-me de la teua amargor que em furta les llàgrimes per a plorar Tinc ofegats tots els crits per la por no trobe vida quan me mire en l’espill la teua violència me l’ha arrapada a cada bàtec del teu cor podrit

40.

Xenofòbia

Odiar la diferència, supèrbia infinita els colors són només pigments de la pell odiar la diferència, supèrbia infinita les races són vivències, riquesa dels humans Banderes que se llancen com a ridícules consignes són només uns draps embrutats d’estupidesa Paraules que s’enarboren cridant a diferència són simplement discursos buidats de pensament Cançons que s’envolen cercant en l’aire el menyspreu senzillament pareixen un amarg crit de desesperació

41.

l

cites esperançadores

“L’esperança no acumula, no fa progrés. No organitza els dons que dóna. És una fidelitat sense massa memòria, però sempre present, i més fidel en esta presència infatigable que les velles fidelitats acostumades. Jove inqueta i sempre enfrontada a les forces oposades, perd a cada instant el que acaba d’obtindre.

L’esperança és infatigable, inesgotable. Cada dia refà el camí del dia anterior, pas a pas, vint vegades el mateix camí. L’esperança no calcula, no economitza, no mesura els seus passos”.

Emmanuel Mournier.

“Un home, i més un Poble, s’alimenta, sobretot, de l’ESPERANÇA. Si no menja hui, però espera menjar demà, s’aguanta. Si els vicis que hui veu està cert de no vore’ls demà, espera quet l’alba. Allò impossible és contindre en la mansesa un Poble a qui no se’l dóna pa i li lleva l’esperança” .

José Ortega y Gasset.

“Cada vegada que un home defén un ideal actua per a millorar la sort d’altres; o cada vegada que lluita contra una injustícia transmet una ona diminuta d’esperança” Robert Kennedy.

42

“La virtut de l’esperança de tal manera alça el nostre cor als bens de l’eternitat que ens fa no sentir els mals d’esta mortalitat”.

Emmanuel Mournier.

“La virtut de l’esperança de tal manera alça el nostre cor als bens de l’eternitat que ens fa no sentir els mals d’esta mortalitat” .

Fra Luis de Granada.

“La vertadera mida del temps no és el rellotge. La vertadera mida del temps s’anomena esperança”

G. Ebelyng.

“Com el camí camp està sembrat d’espines. Déu ha donat a l’home tres dons: El somriure, el somni i l’esperança”

Kant.

“El més terrible de tots els sentiments és el sentiment de tindre l’esperança morta.”

Federico García i Lorca.

“Espera, que sols qui viu espera. Però tem el dia en què se’t convertisquen en recordatoris les esperances”

Miguel de Unamuno.

Tinc menys del que esperava, però tal vegada he esperat més del que devia”

Seneca.

43.

“És necessari esperar, encara que l’esperança haja de vore’s sempre frustrada, doncs l’esperança mateixa constituïx una felicitat, i els seus fracassos, per freqüents que siguen, són menys horribles que la seua extinció. ”.

Samuel Jonhson.

“No cal estar trist, caldria esperar; a les persones sols els donem l’esperança que tenim. Caldria comptar amb la naturalesa, vore el futur amb bellesa i creure que la vida triomfarà. És més fàcil del que creiem, doncs és natural. Tot ésser viu creu que la vida triomfarà, sense això moriria de seguida” .

Alain.

“L’esperança no és la convicció de què les coses eixiran bé, si no la certesa de què alguna cosa té sentit, sense importar el resultat final. ”

Vaclav Havel..

“No devem subjectar la nostra nau amb una sola àncora ni la nostra vida amb una sola esperança”

“Qui té esperança viu d’altra manera; se li ha donat una nova vida.”

Epictet.

Benet XVI.

““Pels vençuts, l’única salvació està en no esperar cap salvació”

Virgili

“Sovint succeïx l’inesperat que el que esperes”

Plató

44.

col.laboradors i...

45.

...padrins del projecte

46.

Qui s贸n Cronista?

Cronista en piulades Malalt de falles

Una punta de llança, un projecte coherent any darrere any, una preocupació constant per la Falla...parle, evidentment, de @fallacronista.

Jose Vicente Gallego i Madramany

La imatge q tinc de #fallacronista és la d’una falla, solidaria, cultural i q ens fa pensar x millorar el nostre entorn. #esperança.

Miquel Pérez i Peiro

Falla i gent innovadora i preocupada pels demés, fent la festa de les falles més gran si cap, i solidària més enllà del Barranc de Xiva.

Josep Lluis i Marín

Des de la perifèria, la @fallacronista ha conquerit la centralitat amb #untorrentdefalles ple de #festaicultura #solidaritat e #innovació.

Hugo Morte

Falla d’especial categoria, solidaritat, tradició, cultural i valencianista. Una combinació per a mantindre i consolidar.

Javi Tejero

Una comissió amb una marcada inquietud cultural, social i festera que trancendéis a la vostra ubicació geogràfica i referencia dins del panorama faller valencià. La Na Jordana de Torrent.

48.

Alba Padilla

De vegades política, i altres falla. La lluita individual no és el millor dels camins per a aconseguir un món faller millor.

Carles X. Puig

Una falla que mira fora i no només cap a dins! No tot està perdut. Ironies apart, un encert plasmar la vostra vessant social al monument. Entre tots hem de canviar el món.

Ángeles Hernández

Quan s’uneixen #Falles,#solidaritat,#tradició,#passió,#amor per l’art i ganes de passar per la vida deixant un #llegat apareix #fallacronista

Manuel Andrés i Ferreira

Cronista s’ha convertit en un bufit d’aire fresc entre les falles de Torrent, per les seues iniciatives, solidaritat i bon fer.

Félix Crespo i Hellín

Si haguera de demanar quelcom per a les Falles seria frescor, vitalitat, renovació, ingeni, cultura..., es a dir, la Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve.

Carles Andreu Fernández

La Falla Cronista invertix en E+G+S (enginy, gràcia i solidaritat) amb bons beneficis.

Patricia Saez

Destaca la seua indumentària tradicional, la seua cultura fallera, però sobre tot, la seua solidaritat de la que es deuria prendre exemple.

49.

Pascual Piles

Sou rars, independents i aneu per lliure. Però al mateix temps desenrotlleu una solidaritat que ha de ser exemple per a la resta de falles.

Amparo Rodrigo

Quan un pensa a recuperar les tradicions, ser solidaris amb els altres, apostar fort per la cultura i pel monument només se li ve a la ment: Cronista.

Andrés Campos

Falla compromesa que potència la cultura i els costums valencians, participativa d’ esdeveniments tradicionals i impulsora de projectes solidaris.

Jose Veiga.

Cronista és ‘més que un club’; vull dir: és molt més que una falla. És un bon grapat d’amics, de gent bona i bona gent, que destaca pel seu treball i compromís.

David Moreno

Cronista és un oasi en un mar de rutina. Saps que pots ser valent però ells et fan sentir que podríem arribar mes lluny.

Rubén Vázquez

La perfecta harmonia entre dos conceptes de naturalesa incompatibles com són Evolució i Tradició.

Robert Gómez

Una falla com Cronista, és la pura referencia, de com s’ha de desenvolupar la festa, a la terra de València.

50.

José Vicente Marco

La manera d’entendre la Festa i de ser faller: Cronista és un espill penjat... en Torrent.

Alex Linares

Sense pensar-ho, per a la meua la falla Cronista és admirable quant al seu afan per les causes nobles, per ajudar la gent, és la ONG fallera.

Erica Fernàndez

Solidaris, la qualitat important a destacar . Diferents en indumentària, monuments i costums .

Treballadors , conservadors però al mateix temps progressistes, en creixement i desconcertants.

Jose Fernando Andreu.

L’èxit d’un col•lectiu està en acceptar la diversitat i pluralitat, i ací apareix Cronista, fent falla d’una forma diferent, arriscada i necessària.

Arturo García Gil

Cronista: Costa creure que existisca una comissió amb tantes inquietuds que, en principi, no pareixen pròpies del món faller.

Yolanda Hernàndez i Bautista

És una falla amb una visió molt diferent de les q hi ha Torrent. Creient en la tradició però llevant els costums no per això són millor ni pitjor sempre és bo hagen punts de vistes diferent.

51.

q

Quan la falla Cronista Vicent Beguer Esteve va anunciar que tènia un projecte titulat “L’esperança és un espill penjat del futur”, molts pensem que es tractaria d’una altra ratllada de la comissió, havent començat l’any amb dos presidents qualsevol cosa es podia esperar d’este exercici.

Personalment, creia que parlarien de l’esperança que tots volem que canvien les coses, però les “coses” de les falles. Mai m’haguera imaginat, tal vegada per falta d’imaginació, que se n’anava a utilitzar la maquinària fallera per a tan lloable projecte.

Este projecte ha demostrat que si que poden canviar les coses en les falles.

Els fallers ens deurem plantejar l’eterna qüestió dels que som i cap a

cap on anem? on anem. És llei de vida que aquell primitiu festeig d’iniciativa veïnal haja anat creixent i evolucionant, arribant inclús a convertir-se en la segona festa més important del món.

Però en l’actualitat, si hem de descriure la nostra festa, que explicació donaríem?.

Sempre podem tirar pel camí del mig i igual que recitàvem automàticament allò de ‘Soc cristià per la gràcia de Deu...’, en el catecisme, respondre: són uns monuments molt bonics elaborats amb cartó que es cremen el dia 19, però ni tan sols ens servix ja esta exposició, perquè poc cartó queda en les falles.

El món de les falles s’ha convertit en el gran calaix de sastre; que la seua vo-

52.

cació no era d’actor sinó de ballarí..., no passa res, organitze un grup de playback i faça totes les cabrioles que vullga, que no li agrada l’arròs de La Pepica perquè li va l’asiàtic..., instituïsca un concurs de cuina vietnamita que també se’l permetrem, que es veu ridícul fent carasses en el truc…, solucionat!, farem un torneig de pòquer, si és possible que vaig puntuar per al campionat mundial.

D’esta manera la festa ha anat creixent, creixent, creixent, fins al punt que els freaks són aquells que s’interessen pel monument. És moment de reflexionar, no de parar el carro, sinó d’abaixar-se de l’un poc i veure al nostre voltant, en la nostra festa caben tots, absolutament tots, però no cap tot.

Les nostres tradicions i la nostra cultura fallera ha de conviure amb les tendències

i novetats que marca la història, però no ser substituïda, i per consegüent relegada a un segon pla i a la llarga a l’oblit.

Tot camí té una meta, un final, que és diferent de la finalitat que té el propi camí. En les falles nostre fi és cremar un monument el dia 19 de març, i no hi ha un altre, i la nostra finalitat poder alçar eixe monument durant tot l’exercici faller, i a més acompanyar este camí amb tots els actes, celebracions, i concursos que ens facen ser feliços. Al cap i a la fi la felicitat residix en el camí, i tots tenim experiència del buit que se sent el 20 de març i l’impuls que experimentem per a emprendre una altra vegada el camí.

açò no. Una de les primeres coses que hauríem de fer tots, és veure més allà de la nostra comissió.

Si Plató haguera conegut les falles, d’assegurança que hauria substituït la caverna per un casal. Els fallers a penes veiem les ombres del que fa el nostre veí i en el món de les falles,

Quan no tenim clar el nostre fi, el nostre camí es convertix en una circumval•lació amb eixides a carreteres secundàries i on en un peatge cremem una falla per a tornar ràpidament a circular.

Som nosaltres, els propis fallers els que hem de començar a canviar i recuperar la nostra festa, encara que supose dir en alguns moments: açò si o

53.

ho puc dir per pròpia experiència, és increïble la quantitat de magnífics projectes i inactives que el recel i un mal entés esperit de la competitivitat ens impedix descobrir.

L’experiència d’enguany amb el projecte de Cronista ens descobrix el poder que té la ferramenta que tenim entre mans. Qualsevol iniciativa semblant, començada des de zero, haguera requerit una macro organització a nivell d’empresa, però nosaltres, els fallers, disposem, en major o menor mesura, de gent, un lloc on treballar i crear, i sobretot il•lusió, i el més important un aparador de diversos metres d’altura que durant quatre dies mostrara a tot el món en el que pensem i creiem. La nostra ciutat no és la segona potència fallera, ni tampoc crec que ens faça falta, però el que si és, és la ciutat que un dia va derrocar totes les seues falles a l’uníson, comencem a canviar recuperant l’esperit i la germandat d’aquelles comissions.

Salvador Ciscar i Juan

MarĂ­a OrtĂ­z i Medina

era til l l a F an f n I or j a M

Monument infantil

5.

Apardalats

M Her iguel nĂ n dez

Adri谩n L贸pez i Macia s

President infantil

Vols que juguem?

5.

Paquito i els seus pardals al cap Els pardals, no sols nien davall les branques dels arbres o en les escarpades roques d’altes muntanyes, a vegades, nien davall el meu crani. Sí, sí dins del meu cap, i allí es fan el seu niu, a poc a poc es reproduïxen, revolegen en el meu interior, i quan baten les ales tots junts… sent que vole… i dibuixe formes en l’aire, amb girs inesperats, al ritme d’una música que ningú més pot escoltar.. i jo… estic molt orgullós de tindre’ls.

Els xiquets, tenim alguna cosa especial, una explosiva vitalitat no manipulada, ni educada, innata, ingènua, fresca i natural… els adults diuen, que tenim “pardals al cap”.

Amb tots eixos pardals en el meu cap i amb la meua curta edat, vos vaig a explicar que fan tots eixos pardals en el meu cap.

61.

62.

Els xiquets riem, plorem, cridem, aprenem, sentim, amb més intensitat que els adults, perquè estem començant a viure…

Els xiquets som més humans, som naturals, espontanis, curiosos i cada un de nosaltres diferent de tots…

Preguntem el que volem saber, encara que siga compromés per als adults, i extraiem les nostres conclusions, sorprenentment clares i enginyoses… perquè nostra curiositat no té límits.

I açò ens fa ser brillants, lúcids, transparents...

Amb eixes idees que als adults tant fan riure, perquè ens expressem, amb enginyosa coherència, i sense vacil•lació.

63.

Els xiquets podem veure somriures als núvols, i els animals ens parlen i ens contan històries, els nostres joguets ens volen i nosaltres a ells, I els nostres amics són per sempre.

Tenim una ràpida capacitat de perdonar i oblidar, i una generosa capacitat de recordar el que ens agrada, el que és nostre o a qui ens vol.

La imaginació mai pensa sense imatges… per això dibuixem el que volem, i ho pintem del color que ens agrada, donant regna solta a la nostra creativitat.

Els xiquets no som bojos baisets… som xiquets i tenim pardals al cap…

I jo crec que tinc un muntó…

64.

Sovint em diuen: Paquito, tens molts pardals al cap!! i així és, els meus pardals, són els que transformen els meus banys diaris en una batalla naval, o en un perillós rescat submarí…

Ells són, els que amb una caixa de cartó, munten un fort que em protegix de l’enemic, o una bonica botiga d’aliments on es venen per peces pomes, peres, tomaques i colònia….

Ells són, els que amaguen un monstre cada nit en l’armari, o sota el llit, per a fer-me patir, perquè no volen que m’adorma.

Ells són els que em fan jugar hores i més hores… perquè la seua imaginació és inesgotable.

65.

Els xiquets plorem… i camegem… perquè els nostres pardals volen eixir a volar…

I és que no és gens senzill ser un xiquet, quan els teus pardals no volen estar engabiats… encara que siga dilluns.

Llavors és quan els meus pardals ploren i jo… em pose trist, perquè hi ha coses que no ens agrada fer…

Però ells sempre donen amb la manera de volar, sempre troben una porta o finestra per a escapar… perquè a vegades, el menjar creix al plat, s’amotina, i ens provoca, sobretot la de color verd… que és més avorrida i menys gentil.

Perquè a altres vegades, dormir no és el més convenient quan si no s’està cansat, i inclús es pot jugar… o veure la tele.

Perquè tots els dies s’ha d’anar al parc… perquè si plou o fa fred, per a això estan les jaquetes.

Són els pardals, pardals de la meua joventut, els que es neguen a sotmetre’s.

66.

Es que cada any que passarà, cada caiguda, cada batalla perduda, alliberarà algun d’estos pardals del meu cap… i eixirà volant… sense rumb i sense intenció de tornar, i només espere que algun d’ells, es quede per sempre amb mi, i deixaré sempre una finestra oberta, per si algun vol tornar.

Mentre espere que arriben eixos anys, seré feliç amb els meus pardals… volant entre núvols, alié, en al món, amb els meus, desitjant sorprèn-nos i fer-vos riure.

Ara, només vull ser xiquet… i jugar.

PAQUITO

67.

Vols jugar amb mi?

D’on venen els teus pardals?

1 granja

2 gallina muntanya agró

3 llac

teuladí

4 àguila solucions: 1. granja-gallina 2. muntanya-àguila 3. llac-agró 4. arbores-teuladí.

arbores

68.

Tres històries de pardals Les aus han tingut sempre cert saber popular. En la memòria dels valencians ha quedat algunes d’elles, que ara recordarem

El pardalot de Sant Joan i la cotorra del Mercat Central Les dos aus més famoses de València, una en la penell de l’església dels Sants Joan, i a pocs metres l’altra en una de les penells del Mercat Central. La primera, l’àguila de l’apocalipsi, amb ploma i tinter, a la que la idiosincràsia particular dels valencians ha donat a cridar “el pardalot” l’altra, la Cotorra del Mercat, en clara al•lusió a l’enorme i alegre algaravia comercial del mercat i a la tradicional verborrea dels venedors.

Segons la tradició, els famílies pobres portaven els xiquets al mercat i allà els deien que miraren cap al penell, perquè el pardal de sant Joan anava a començar a volar o a posaré un ou; aprofitant la distracció i en mig del tràfec del mercat la família fugia amb l’esperança que algun mercader l’adoptaria i li donaria un futur. El xiquet és quedava amb els mans obertes per empomar l’ou que hauria de caure.

En funció de com bufe el vent, el pardalot de Sant Joan dialoga amb la cotorra del Mercat Central i que sens dubte tenen amors.

Porten molts anys de relacions, i portaran molts més.

69.

El pardalero Els més majors, és segur que recordeu, almenys per referència, una cobla molt popular que va ser passant de pares a fills i que deia així:

Dos pardalets i una aguileta…!

D’eixos que van el bicicleta…!

Xiquets ploreu… que pardalets tindreu!!!

Esta la cobleta va ser que vociferava el venedor ambulant més popular que ha tingut valència: “El pardalero”. el seu nom era Miquelet i va ser este el personatge més famós que va recórrer la ciutat durant els últims anys del segle XIX i primers del XX. La seua professió era la de bronzer, però tot el món el coneixia com el venedor de pardalets de fang per als xiquets, i que servien per a xiular. Acompanyava la seua venda amb el pregó cantant la cobleta citada.

Este curiós personatge va morir en 1906, però la seua cobla va quedar per sempre en el record del poble valencià. Anys després, el director cinematogràfic Rafael Salvador va incorporar la figura d’este pintoresc personatge al repartiment de la pel•lícula Gloria que mata, o la Vida de Granero.

70.

El pardalot d’Alcoi A Alcoi va existir un personatge la personalitat del qual va traspassar els límits de la comarca, cridat el Pardalot.

Al “Pardalot d’Alcoi” se li atribuïx el fet d’haver volgut volar, servint-se de sengles canyissos que es va lligar als muscles. En el moment de llançar-se al buit, algú li va preguntar per què no portava cua, amb el que l’home es va desconcertar i va caure, donant origen a la frase:

“El pardalot d’Alcoi que, quan anà a volar li faltava la cua”.

Esta frase sol aplicar-se per a mostrar la imprevisió o falta de càlcul que mostren algunes persones en determinat moments.

71.

que no t’enganyen...

Omplir el cap de pardalets....

Es quan algú inculca idees de poca consistència.

Un pardal...

Au de dimensions reduïdes.

Ser pardalet d’hivern.....

Parlar poc.

Ser un pardal bobo.....

Persona poc espavilada, de poc enteniment.

Pardalada.....

Multitud de pardals.

Tindre parlalets en el cap.....

Il·lusionar-se fàcilment.

Anar amb el cap davall de l’ala.....

Trobar-se sense força, sense ànim.

Tindre el cap ple de pardals.....

Ser fantasiós.

Pardal (si t’ho diu algú parlant en idioma castellà).....

Home sense escrúpols capaç de qualsevol mala acció i astut.

Matar dos pardals d’un tir.....

Aprofitar un esforç.

72.

Ens veiem

ens veiem.....

Assamblea General Extraordinària El pròxim 30 de març a les 23:00 hores en 1era convocatòria, 2na a les 23:15h, amb el següent ordre del dia: 1. Resum de l’any.

2. Aprovació de comptes.

A qui crec que dec d’agrair el resultat d’este llibret Vull agrair a totes eixes persones que, d’una manera o d’un altra gaudeixen i estan enamorats de la festa fallera, igual que ho estic jo. Dins d’este grup de gent es troben les persones que han treballat, patit son i llevat hores del seu temps lliure, per tal d’aconseguir el resultat que ara teniu en les vostres mans. A tots ells; Hajo, Fèlix, Vicent, Alejandro, Ferran, Tofolet i Alberto, gràcies de tot cor per l’esforç, podem estar molt orgullosos de la faena que hem fet... Fa anys vaig demanar en un llibret un equip per fer un millor treball, i el meu desig s’ha fet realitat i som el millor equip que qualsevol voldria tindre... estic orgullós de tots i cada un de vosaltres….gràcies. També l’agraïment als col•laboradors que han participat, d’una manera o d’un altra, sobretot a “Caste” i “Boro”, per compartir la seua visió sobre el nostre projecte plasmat en estes pàgines.

77.

Publicitat