P.A.U.S.E.

Page 1


Crèdits Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve fallacronista.com/llibrets issuu.com/fallacronista

Disseny editorial Altre Portada Drei Coordinació María Andreu Correcció lingüística David Baviera Impressió La imprenta CG Depòsit legal V – 332 – 2014

Col·laboradors Aitor Sánchez Laura Sena Julio Huerta Juan Barcala i Vicente Pizcueta Vicente Ángel i Rafa Moriel Juan Carlos Hervás (PixelArt) Félix Bautista (Flix.Foto) Laura Garrigues i José Mª Vega Javier López Pasqual Herreros Salomé Castro Vicente Riera Andreu Cano (Arjé) Guillem Palomares (H.Rayiz)

Aquest llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2022. Aquest Llibret participa en els premis de les Lletres Falleres.


Persones Aceptant Una Societat Efímera



INDEX

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . pàg. 4 Articles . . . . . . . . . . . . . . pàg. 9 Falles 2022 . . . . . . . . . . pàg. 85 Col·laboradors . . . . . . pàg. 103


PAUSE Aitor Sánchez

4

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Cancel·lació de les falles. Estat d’alarma. Silenci als carrers. Pausa. El març de 2020 va ser el més atípic de les nostres vides: un sacsejament a la consciència planetària que ens obligà a parar i reflexionar sobre el mode de vida autodestructiu del segle XXI. En mig de la desinformació, la vulnerabilitat i la incredulitat l’èsser humà experimentà una realitat paral·lela que mai havia imaginat: un virus paralitzava el món. Com un videojoc cada dia era com passar un nivell, una pantalla: confinament, desescalada, tancament perimetral, pautes de vacunació, etc. La falla Cronista ens convida a participar en este videojoc al qual li premem a la tecla PAUSE per respirar. Reflexionar. Disfrutar de les xicotetes coses de la vida. Així aquesta tecla es convertix en el lema Persones Acceptant Una Soledat Efímera i ens serveix d’eix vertebrador per a viatjar per aquestes pàgines. Estèticament, la falla ens mostra dos línies verticals, com el símbol de Pause, per representar dos grans blocs de finques que ens transporten en el temps a la imatge dels balcons en el confinament, moment de retrobar-nos amb el veïnat. La falla i el llibret queden dividits en dos grans blocs. El primer ens mostrà un recorregut urbà amb les conseqüències principals de la pandèmia. La covid-19 ha atacat especialment a les grans urbs i ha deixat en evidència les carències de la ciutat. El segon bloc ens mostra un viatge per les poblacionals rural a tall de reivindicació de l’Espanya despoblada que espera ser reviscolada i revisitada amb una mi-


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

5

rada diferent, no bucòlica, sinó com a potencial per desenvolupar activitats econòmiques nous projectes de vida. Així la primera parada de la visita urbana recau en l’explicació de la falla gran. Cronista innova i per primera vegada les escenes de la falla s’expliquen en forma de poesia urbana, és a dir, en forma de rap. El cantant Andreu Cano Soriano, conegut com Argé (membre de Suquet de Rap) fica lletra a este videojoc per repensar la nostra vida en les peixeres de ciutat on vivim. El tema està produït per H.rayiz (Guillem Palomares). A l’interior d’aquestes pàgines podreu desgranar cada secret de la lletra i a través d’un codi QR podreu descarregar i sentir aquesta falla en forma de cançó. La següent parada urbanita la fem de la mà de la periodista de Levante-EMV, Laura Sena, qui analitza en És Torrent una ciutat per a viure? els pros i contres de la capital de l’Horta Sud com a model de ciutat des de diferents perspectives i per a totes les edats. El corpus de l’anàlisi són les respostes que donen dotze personalitats destacades del món social i cultural de Torrent. L’article focalitza les carències del municipi que han eixit a la llum arran de la pandèmia i planteja possibles escenaris en cas que es tornara a repetir un altre tancament perimetral. Un altre stop en el camí el fem acompanyats del Coordinador de la Fundació Horta Sud, Julio Huerta, qui analitza la importància del teixit associatiu en temps de pandèmia i estudia quin tipus d’associacions fan falta en una població com Torrent en aquestes circumstàncies: infantils, juvenils i de majors. Per la seua banda, Juan Barcala i Vicente Pizcueta, de l’associació contra l’abús de l’alcohol i les drogues (Controla Club), fan balanç de l’efecte del botellot en la joventut en aquest temps de pandèmia, quan l’oci nocturn ha estat tancat segons la normativa anticovid. Reflexionen sobre el tipus d’oci juvenil associat al consum de begudes alcohòliques i les conseqüències socials, veïnals i per a la salut que generen.


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

6

Seguim a peu de ruta i fem parada amb el treballador social, Vicente Ángel i el seu company Rafa Moriel, Animador juvenil, que escriuen sobre oci juvenil social i responsable. L’article pretén ser una crida d’atenció a la classe política, ja que en les programacions municipals no existix aquest tipus d’activitats per als joves allunyades de les sales de ball, pubs o discoteques. El recorregut per la part urbana arriba quasi al final amb un safari fotogràfic on dos membres de la comissió i experts en la matèria, Juan Carlos PixelArt i Flix.Foto, mostren un recorregut pel festival d’Art Urbà de Torrent La paret pintada. Sota el seu prisma ens mostren els grafits i murals que formen part de la nostra quotidianitat i que de vegades romanen ocultes a la mirada dels torrentins tot i que mesuren desenes de metres. La tirania de la societat de l’estrès no ens deixa disfrutar de l’art que ens envolta i ens fa reflexionar. Un codi QR arreplega la ruta dels quasi 30 murals que des de 2009 s’han creat gràcies a esta iniciativa municipal. I abans de passar al terme rural, ens endinsem en un terreny de transició, on fixem la mirada en el fet rural dins de l’urbà. El faller José Maria Vega és entrevistat per Laura Garrigues, qui conta l’experiència de José Maria com a inquilí del seu hort urbà al Parc Central de Torrent, una via d’evasió en temps de pandèmia, sobretot, durant el temps de tancament perimetral. Eixe contacte amb la natura i amb l’essència de l’esser humà ens connecta amb un altre article que reflexiona en l’urbà en allò rural. Parlem de l’experiència artística del poble de Fanzara amb els seus murals que naixen de l’associació MIAU i que s’ha convertit en un referent mundial de l’expressió d’art urbà en un xicotet poble. Passem ja a la nostra excursió rural i ho fem guiats pel periodista del programa Terra Viva d’Àpunt, Paqual Herreros. Ens parla en Despoblats de com els municipis rurals i buidats de la Comunitat Valenciana han començat a omplir-se a partir de la pandèmia. Seguix la història personal d’un taxista de Campanar que deixa la gran ciutat junt amb la seua


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Desfruiteu-lo, Reflexioneu-lo. Viviu-lo.

7

parella per emprendre un nou projecte com a guarda forestal en un indret de la nostra terra. Viatgem ara a Aras de Los Olmos on la regidora, Salomé Castro, conta el projecte de Turisme sostenible que han desenvolupat en la seua població. Una aposta ferma per recuperar les visites durant tot l’any i fer-ho amb qualitat de vida. Allunyats del turisme estacional, ens conta l’experiència d’activitats en comú de tota la població per atraure turisme i recuperar la sociabilitat i contacte veïnal. Tanquem la visita rural amb la visió fotogràfica de Vicente Riera sobre l’entorn rural de Torrent, enllaçat amb les rutes de senderisme de la ciutat per a poder descarregar-les i posar-les en pràctica. No podíem tancar el nostre recorregut sense la parada fallera, on exaltem les virtuts de la fallera major, Encarna Vilar Rufino. Entres les pàgines tirem la vista enrere per visionar l’activitat fallera en temps de pandèmia, així com el programa d’actes de les falles de 2022. La part infantil és un quadernet independent amb l’explicació de la falla i il·lustracions de l’artista Gio ArtiColor que donen vida als versos de Maria Andreu. Xoof trau a la llum els monstres interns que fan que els xiquets se senten malament: autoexigència, falta d’autoestima, pors , etc., amb una estètica fosca i obscura que es revela com el projecte més intimista de l’artista. Finalment, tot aquest treball que teniu a les mans ve emmarcat per la portada de l’artista torrentina, Drei Criado, i el disseny editorial ix del taller de Ricardo Ruiz i Daniel Escobedo (Altre Estudi).



Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Articles


És Torrent una ciutat per a viure?

10

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Laura Sena Delegada de l’edició de l’Horta de Levante-EMV La pandèmia de la covid-19 ha atacat, de forma directa, no sols la nostra salut sinó també la nostra forma de vida com a poble mediterrani que som. Restriccions horàries, limitació de circulació, minoració de les relacions socials, suspensió de les activitats de cultura, esport i oci, tancament de les associacions i altres són algunes de les conseqüències amb les quals hem hagut de conviure ja més de dos anys. Si en 2020, la crisi sanitària ens va portar el confinament domiciliari, en 2021 vàrem viure a Torrent altra modalitat de restricció: el tancament perimetral durant determinats caps de setmana que el Consell va imposar a totes grans ciutats. A Torrent, eixe tipus d’aïllament va començar el 29 de gener de 2021 i es va imposar, en un primer moment, fins al 15 de febrer, encara que amb posterioritat es va aplicar una pròrroga fins al 28. La ciutat es tancava a les 15 hores de cada divendres i es reobria a les 6 de la matinada del dilluns següent. Per a controlar els fluxos de vehicles, tant l’ajuntament com la comissaria organitzaren tota una sèrie de dispositius que varen incloure la participació de la Policia Local i la Policia Nacional (uns 60 agents dels dos cossos cada cap de setmana) així com l’agrupació de voluntariat de Protecció Civil, que feia tasques de senyalització i suport. Els principals controls es col·locaren en les rodones d’accés a diferents punts de la ciutat, que s’estimaven els més utilitzats pels vehicles: la de Gómez Ferrer, la de la Carretera de Picanya, la del Parc Central, la del polígon Mas del Jutge, les del Vedat que connecten amb la carreta de Montserrat i la del Toll l’Alberca. Els operatius provocaven, especialment


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

11

en les primeres setmanes, llargues retencions de trànsit. També s’establiren punts mòbils amb patrulles aleatòries que anaren modificant-se, segons la situació de cada cap de setmana i les infraccions que es detectaven per a burlar els controls oficials. Cada persona que entrava i eixia de la ciutat fora de l’horari delimitat, havia d’exhibir davant del control el document que justificara el seu moviment: permís de treball, activitat comercial, responsabilitats familiars compartides, atenció a persones amb malalties o dependència i altres semblants, que prèviament havien emés empreses, organismes oficials, associacions de comerç, assessories laborals, institucions sanitàries, Serveis Socials, jutjats i altres. Durant el primer cap de setmana de tancament perimetral, el consistori no va permetre que bars i restaurants de la ciutat (que estaven tancats) donaren servei a domicili als pobles del voltant i tampoc al revés, una mesura que es va flexibilitzar en el segon cap de setmana. Respecte a altres tipus de repartiments a domicili, sols es podien realitzar previ avís al consistori i sempre que la compra s’haguera fet en dies anteriors a l’inici del tancament. Sí que es podia entrar i eixir de la ciutat per a rebre serveis sanitaris públics o privats i veterinaris, amb el corresponent justificant. Encara que inicialment els operatius tenien una finalitat dissuasòria, informativa i de control de documentació (era necessari portar l’esmentat salconduit per a entrar o eixir de la ciutat), al llarg de tots els caps de setmana que va estar vigent el tancament perimetral es varen tramitar 1.726 propostes de sanció per part dels cossos de seguretat per incompliment de la restricció de mobilitat i també per vulnerar altres normes imposades en la pandèmia. Del total, el 59% varen ser actes de la Policia Local, tal com va informar l’ajuntament. També la regidoria de Seguretat Ciutadana va fer públic que el 90% de les persones multades no era resident en la ciutat. A banda de modificar i controlar, una vegada més, les rutines de la ciutadania, el tancament perimetral probablement va fer patent la realitat de la ciutat, amb els seus avantatges i desavantatges. Aquest article pretén esbrinar com va afectar eixa limitació de mobilitat respecte a la valoració de la ciutat de Torrent i dels seus serveis per part de la ciutadania,


12

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

així com analitzar si Torrent és una ciutat còmoda i amable per a viure. Per tal motiu, vaig decidir convidar a participar una vintena de lideresses i líders socials, als quals vaig plantejar un qüestionari amb més d’una desena de preguntes. Finalment, decidiren contestar les següents persones: • Ruth Aguilar, esportista paralímpica • Amparo Almerich, presidenta de la Junta Local contra el Càncer de Torrent • Salvador Císcar, investigador local, directiu de Comfet i faller de la comissió Ramon i Cajal • Marisa Esteve, expresidenta de la Muixeranga la Torrentina i fallera de Barri Cotxera • Ángel Garcia Bustos, president de la Federació d’Associacions Ciutadanes (FAC) de Torrent. • Pilar Martínez, presidenta de Cucurucú Teatre • Isabel Olmos, periodista i sotsdirectora del diari Levante-EMV • Vicente Riera Peiró, ecologista i tècnic de Medi Ambient de l’AVV Vedat • Ana Royo, comerciant i expresidenta de la Junta Local Fallera de Torrent • Eugeni Simó, dissenyador gràfic • Pep Varela, president de l’Associació per a la Integració de Persones Discapacitades de Torrent (Asidit). • Toni Velarde, president del Col·lectiu Soterranya Què recordes del tancament perimetral? Como et va afectar a tu en el teu dia a dia? El tancament perimetral de 2021 es va viure de forma ben distinta per les persones participants en aquest article encara que tot el món entenia les restriccions. Isabel Olmos recorda que el que més la va afectar era “haver de dur un document” o acreditació” per a haver d’entrar i eixir de la ciutat, que per a ella era “el més semblant al passaport per a viatjar a determitats països del món”. “En una Europa sense fronteres, haver d’ensenyar cada cap de setmana que treballava el document, que em va fer el diari, a una patrulla policial en tornar a casa, em va modificar el marc mental, perquè mai m’havia qüestionat que no poguera anar al po-


Malgrat assumir que la situació era “necessària”, totes les persones enquestades hagueren de deixar de fer coses o modificar rutines. Vicente Riera va haver de renunciar a una de les seues passions, que és eixir de ruta els caps de setmana a llocs com l’Albufera, i sols va poder passejar pel Vedat perquè va trobar “moltes dificultats” per a anar a altres

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Quines coses hagueres de deixar de fer al llarg d’eixes setmanes?

13

ble veí amb llibertat i sense donar explicacions”, diu. En eixa línia, Ruth Aguilar reconeix haver patit la “sensació d’estar tancada com un pardalet en la gàbia” per no poder entrar i eixir amb llibertat. “Si tenies alguna urgència, sempre estava la incertesa de si et deixarien eixir i haver de demostrar que era certa”, rememora. Pep Varela explica que “el simple fet de no poder eixir del terme t’afecta”, encara que remarca que no va ser comparable al confinament de 2020. Per a Ana Royo, el fet de poder eixir de casa de nou ja havia suposat un avanç respecte a mesos anteriors encara que considera que, amb el pas de les setmanes, la privació de poder desplaçar-se fora de la ciutat durant els caps de setmana del tancament perimetral “va començar a fer-se pesada però assumible donada la situació”. I Salvador Císcar admet que no li va suposar cap molèstia estar tancat en Torrent com tampoc a Eugenio Simó.” Després de l’experiència del confinament inicial de la pandèmia, el perimetral no va suposar res especial. Més aviat ho recorde com una cosa positiva. La incidència era alta i encara era poca la gent vacunada; calia parar allò d’alguna manera i es va veure que la mesura va ser eficient”, diu el dissenyador. En el cas de Pilar Martínez, “com que no era convenient assistir a espectacles fora de Torrent per una persona major, el fet de no eixir durant el cap de setmana, no va afectar gens” al seu ritme de vida quotidià. Una situación ben diferent de la de l’inici de la pandèmia, quan sí que va haver de trencar hàbits com “el taller de francés que impartia en l’EPA, que tristament va acabar per sempre després d’onze anys” i que li resultava molt motivador. I Toni Velarde, remarca “l’ocupació de l’espai públic per part de les persones com a imatge icònica d’aquells dies”.


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

14

espais naturals del terme com la Font de la Teula, on la seua família té una casa. “Havies d’aportar documentació i demostrar moltes coses en els controls”, indica. Tampoc es va poder relacionar amb el seu grup d’amics habitual donat que viu fora de Torrent. Una situació semblant va viure Marisa Esteve: “Pel que fa als dissabtes i diumenges, normalment els passe a la muntanya practicant esport. És per aquest motiu que vaig pujar al cim de la Perenxisa més vegades que en la meua vida, ja que és l’únic desnivell muntanyenc al terme”, reconeix, la qual cosa va afectar molt al seu vessant esportiu. “D’anar a paratges naturals de tot el país a practicar escalada i muntanyisme, es vàrem haver de conformar en pujar una vegada i una altra a la Serra Perenxisa que, junt al Vedat, són els dos pulmons que ens han donat la vida, en aquests moments durs, als torrentins i torrentines”, destaca. Com havia passat en el confinament de 2022, de nou durant el tancament perimetral es varen posar de manifest les diferències entre aquelles persones que vivien al Vedat o altres punts del terme, en cases amb parcel·les on poder gaudir de l’aire lliure, i aquelles que resideixen en espais xicotets, com destaca Isabel Olmos. “Vaig assistir amb enuig i incomprensió al fet de veure com, precisament quan més els necessitàvem per a respirar i moure’ns, ens tancaven parcs, zones d’esplai i jardins com l’Hort de Trénor o el Parc Central, espais verds imprescindibles no sols per a la gent adulta sinó també – o sobretot- per als xiquets i xiquetes. No tot el món té un cotxe per a desplaçar-se a l’altre punt del terme. Moltes persones, per molts motius, no tenen més parcs i zones verdes a prop de casa i, si damunt els tanquen, els deixen sense res”, valora. En eixe aspecte, Ruth Aguilar i Pilar Martínez es declaren “privilegiades” per viure en cases amb un espai a l’aire lliure, com també Ángel Garcia, que va dedicar gran part del seu temps al seu hort. En altre ordre de coses, Pep Varela assenyala la manca de llibertat per a anar a llocs com el cinema, que no existeix a Torrent, o a “fer un passeig per València”. Ana Royo, que té un comerç a la ciutat, es va veure afectada perquè part de la seua clientela és de fora del municipi i no va poder vindre a comprar. Salvador Císcar respon que sols va deixar d’anar als mercadets dominicals de col·leccionistes i antiguitats de València, i també va haver d’ajornar algun viatge. Semblant


Algunes de les persones recorden aquella etapa com una perllongació més del que ja havia imposat la pandèmia: la paralització total de la vida associativa de la ciutat. “Les meues relacions socials i culturals quedaren anul·lades a zero, tant les meues relacions falleres com a la Muixeranga La Torrentina, ja que, fins a setembre de 2021, no tingueren el vistiplau de la conselleria per continuar amb els assajos. Això és més d’any i mig. Ha sigut molt dur”, analitza Marisa Esteve, mentre que Ángel Garcia es va refugiar en el seu vessant de radioaficionat, “una activitat que s’ha revitalitzat arran de la pandèmia” donat que ni la FAC ni el centre manxego podien programar activitats. Per a Amparo Almerich, la supressió total de l’activitat de la Junta Local contra el Càncer va suposar no poder recaptar diners “que posteriorment es destinen a la investigació i a becar persones que investiguen”, un aspecte “imprescindible” per a combatre

15

a Toni Velarde, que té la seua família i amics més propers a Torrent. “Únicament vaig haver de modificar aspectes relacionats amb l’oci”, informa i detalla: “normalment els caps de setmana aprofite per a eixir en bici fora de la ciutat o fer senderisme pel País Valencià”. Per la seua banda, Ruth Aguilar va haver de deixar de fer gestions a València, impartir algunes xerrades i assistir a actes, ja que habitualment passa més temps fora de Torrent que a la ciutat.

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Control policial en l’entrada des d’Alaquàs. Autor: A.P


16

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

la malaltia. No obstant això, s’enorgulleix que Torrent s’haja mantingut al capdavant de la recaptació “gràcies a les aportacions individuals dels socis”. També s’hagué de paralitzar tota la part formativa i preventiva que desenvolupa el col·lectiu a través de xerrades. Com a exemple d’adaptació als temps, Pilar Martínez defensa l’esforç que va fer Cucurucú Teatre per a transformar l’activitat habitual al format digital durant tot el primer semestre de 2021. “Va consistir en uns vídeos quinzenals que, puntualment, penjàvem a YouTube i enviàvem als socis des de l’associació, als participants i ells als amics... i així s’expandia”, diu i afegeix exemples com una conferència sobre Lorca a càrrec de Mario Máñez, un poemari variat, un altre amb poemes de Carmelina Sánchez-Cutillas o un homenatge a Francisco Brines, entre altres. “També férem la Mostra de Teatre Escolar completament on-line”, repassa. Quines carències vares detectar en serveis com la cultura, el comerç o l’hostaleria? El fet d’haver-se de conformar amb allò que oferia Torrent durant els caps de setmana, va posar de manifest els valors i les carències de la ciutat. “Actualment, Torrent és una gran ciutat que disposa d’una gran oferta cultural, comercial i hostalera. Crec que el confinament perimetral va permetre a molts torrentins i torrentines descobrir tot allò que tenim en la nostra ciutat”, reivindica Salvador Císcar. En una posició pareguda està Pilar Martínez. “Al comerç no vaig trobar cap mancança, Torrent té de tot. Com he dit, participava en l’oferta cultural. Es feien coses però no massa per l’estat de la pandèmia. Jo no assistia a cap, ja que encara no estaven les vacunes que tant ens han ajudat. L’hostaleria tenia els seus horaris restringits, pot ser, però per al meu consum, eren suficients les cafeteries. Torrent té una bona oferta”, analitza. La major part de les persones consultades assenyala com a carència important de serveis el fet que a Torrent no hi ha cinema. “No podies anar a activitats perquè estava tot paralitzat en la ciutat i, a més, no hi ha cine”, diu Pep Varela, mentre Vicente Riera lamenta que aquesta oferta d’oci, que havia existit en la ciutat fa anys, haja desaparegut amb


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

17

el temps. “És increïble aquesta carència en una ciutat com Torrent”, opina. “Una de les coses que més trobe a faltar en una ciutat de 90.000 habitants, amb pandèmia o sense, és un cinema i moltes més propostes en l’àmbit cultural com teatre o concerts”, recalca Isabel Olmos, igual que Ana Royo, qui va trobar la mancança més grans de serveis en cultura: “en la meua opinió és el que més necessita Torrent”. “En l’àmbit cultural, Torrent depén molt de València i l’oferta de teatre, cinema o espectacles musicals queden simplificats a l’Auditori”, indica Marisa Esteve. Ángel Martínez també troba a faltar el cine i lamenta que la gestió de l’auditori estiga privatitzada perquè “limita” l’oferta cultural i també que les associacions puguen desenvolupar els seus actes en el recinte. “Vaig poder constatar allò que ja sabíem d’abans, principalment quant a l’escassa oferta d’oci i cultural”, remarca Toni Velarde. I finalment, Eugenio Simó diu que, en el terreny cultural, no va poder desplaçar-se a València a veure alguna exposició. La valoració que es fa del comerç de la ciutat és, en general, bona. “Vaig descobrir que Torrent té moltíssims professionals, comerços i empreses per a donar servei pràcticament de tot. Vaig veure una gran xarxa de persones i propostes que fins ara havien passat desapercebudes per a mi”, reconeix Isabel Olmos alhora que “gràcies a la possibilitat de rebre les comandes al domicili” va poder continuar “comprant en botigues de sempre” a més d’incorporar de noves que ha mantingut “per la seua qualitat i atenció”. Vicente Riera també opina que en Torrent “pots trobar de tot actualment”. D’altra banda, Ruth Aguilar, que no viu al nucli urbà, va trobar en les compres una carència donat que sols va veure un avanç en el cas de les farmàcies. “Et preparaven la comanda simplement donant el número de SIP i ara hem tornat enrere, ja que has d’anar de forma presencial”, indica, amb les dificultats afegides que té una persona amb mobilitat reduïda. Marisa Esteve també va trobar a faltar la compra ‘on-line’ en el comerç local. “Sí que és de veres que molts comerços varen adaptar-se a una compra telefònica i servei a domicili”, afirma. Pel que fa a l’hostaleria, les opinions són més diverses. “Malgrat la gran presència de bars i restaurants, crec que cal apostar per una major diversificació en les seues propos-


18

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Control en la rodona de Parc Central. Autor: A. C

tes: menjar vegetarià, més gastrobars, propostes culinàries diferents, amb més elaboració o menjar del món que no siguen pures franquícies”, valora Isabel Olmos mentre Marisa Esteve també coincideix que “falta molta varietat d’oferta gastronòmica a Torrent”. Quins serveis vares descobrir que desconeixies? El tancament va fer que algunes persones redescobriren la ciutat i alguns serveis tant de l’àmbit públic com del privat. Ruth Aguilar destaca que “des del telèfon podies resoldre quasi tot sense eixir de casa”, en tot allò relacionat amb gestions. A més, valora la “gran professionalitat” del món educatiu i, en concret, del claustre de l’IES Veles e Vents, on estudiar el seu fill. “Cal fer-ho valdre perquè estan molt oberts a col·laborar amb l’alumne i saber les seues històries personals”, recalca. Per a Isabel Olmos, el gran descobriment va ser el comerç local “sense dubte” amb l’entrega a domicili i el pagament amb bizum. “Pels ritmes estressants del nostre dia a dia actual, molts de nosaltres apostàvem per grans superfícies o establiments comercials grans amb l’objectiu d’estalviar temps. El canvi de mentalitat en molts establiments de Torrent ha ajudat a fidelitzar una clientela que, fins ara, els tenia com a segona opció”, explica. “Una de les qüestions que


Amparo Almerich és taxativa en aquest aspecte i el seu plantejament va més enllà de la ciutat. “Vaig trobar a faltar que, en els protocols que anaven establint-se, en la prioritat

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Quines coses vares trobar a faltar?

19

mai oblidaré és que a una xicoteta botiga amagada en un carrer secundari vaig poder trobar productes que en espais comercials molt més grans estaven esgotats des de feia dies. Vaig descobrir que les xicotetes tendes són el nostre rebost i que la qualitat dels productes que ofereixen i la modernització en la comanda i l’entrega les ha convertit en opcions prioritàries”, defensa. Marisa Esteve descriu una situació pareguda: “Fins eixe moment, al viure en zona disseminada de la població, m’havia de desplaçar per a qualsevol compra. Doncs, descobrir-ne el servei a domicili de botigues tradicionals va ser tot un encert. I això, tenint en compte que visc a 15 km del nucli urbà, és molt d’agrair. De fet, algunes botigues l’han continuat fins avui. Açò és senyal que és un servei que calia i funciona, per a fer competència directa als monstres de la venda en línia com Amazon”. Pep Varela va observar que molta gent que no utilitzava el Vedat com a espai per a caminar i gaudir del medi ambient, va descobrir-lo o redescobrir-lo en eixes setmanes com a lloc segur. “Molta gent no viu en pisos grans”, incideix. Toni Velarde indica que en la biblioteca el van ajudar a descobrir, la biblioteca virtual de la GVA, Ebiblio. Per a Vicente Riera, el gran descobriment va ser que “moltes associacions eixiren a donar la cara en un moment delicat per a ajudar la gent que més ho necessitava”, una pràctica des de l’inici de la pandèmia que va continuar durant el tancament perimetral. I Amparo Almerich va descobrir com els socis es bolcaven amb l’associació en un moment en què no es podia recaptar res per a la lluita contra el càncer, igual que comerços i empreses. “Tinc pendent visitar-los, per a agrair-los el que han fet sempre i també per a ampliar el número de col·laboradors”, avança. D’altra banda, Ana Royo, Pilar Martínez, Salvador Císcar o Ángel Garcia confessen que no varen descubrir res de nou a Torrent, probablement per ser grans coneixedors de la ciutat.


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

20

de les vacunes i en altres coses, no es tinguera a les persones malaltes de càncer o que l’han patit entre els sectors vulnerables”, critica. També va més enllà del tancament perimetral Pilar Martínez quan recorda que en l’àmbit educatiu, “en l’ESO i part del batxillerat, almenys en l’ensenyament públic, l’alumnat acudia a classe dies alterns i els dies en què no acudia al centre, tenia alguna classe en línia. “Tot açò, des de l’inici del confinament total, ha tingut unes conseqüències nefastes; el nivell i la motivació han baixat sensiblement, el que fa difícil actualment obtindre els nivells i resultats que serien desitjables”, lamenta. Tanmateix, Martínez va veure com a carència greu la manca de mitjans i reforços de personal, “sobretot per a ajudar el munt de problemes que està franja d’edat té amb les restriccions de la pandèmia i l’atenció psicològica, per no parlar de la soledat dels vells, ignorats totalment en la vida cultural”. Al respecte, Ana Royo reconeix que patir “òbviament” la falta de moviment i poder fer activitats dins del món faller. “Se’ns va privar de tot”, es queixa. Ruth Aguilar la manca “la llibertat, la família i el contacte amb les persones”. I Marisa Esteve pensa que “el confinament perimetral va deixar palés que un poble ha de tenir uns serveis bàsics culturals, educatius, esportius i de medi ambient”. “El Vedat se’n va omplir de gent passejant i les sendes del Clot de Bailó cap al cim de la Perenxisa eren una romeria. Els torrentins i torrentines no tenim alternatives de zona verda, d’espais recreatius i d’oci, de llocs culturals com cinema o teatre...”, pensa. Igualment, Vicente Riera creu necessari reforçar l’oferta cultural i també opina que si s’haguera permés amb més facilitat a la gent anar als espais naturals del terme, el tancament hauria estat més suportable. Està preparat Torrent per a quedar-se aïllada? Què li falta? Quins atractius té? Després de totes les primeres reflexions, arribem a l’anàlisi sobre si Torrent està preparada per a quedar-se aïllada. Evidentment, la majoria de persones enquestades valora que no, com no ho està cap altra ciutat. Però analitzant sobre el terreny dels serveis i prestacions que hui ofereix Torrent, les


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

21

opinions són diverses. Així, Salvador Císcar creu que Torrent sí que pot suportar un tancament perimetral durant un temps, encara que ell trobaria a faltar “una gran superfície comercial”, com les que tenen alguns municipis del voltant. “Potser els que no estem preparats som nosaltres”, reflexiona Toni Velarde. “Els nostres hàbits de consum i d’oci fan que, de vegades, passem per alt moltes de les potencialitats i possibilitats que tenim a la ciutat. Quan pensem en oci o en compres, automàticament el nostre pensament es dirigeix a la ciutat de València. Pot ser que si apostàrem més per la ciutat, les coses serien diferents”, assevera. Des d’altra perspectiva, Isabel Olmos fa valdre que “Torrent ha demostrat que té un entramat econòmic, comercial i empresarial viu i en moviment que ha permés fer front a aquest tancament perimetral amb moltes garanties” i que suposa un vot qualitatiu en comparació a anys anteriors. No obstant això, la periodista pensa que, “en cas que Torrent quedara aÏllada, un fet important és poder garantir l’accés a espais oberts, parcs, jardins i centres culturals en cadascun dels barris que ara tenen més mancances”. I això implica fer “nous parcs, places, zones verdes i jardins distribuïts geogràficament per tota la població” així com espais de jocs, que falten en molts barris, igual que “una oferta cultural, didàctica i social per als més menuts”. “Durant setmanes vam observar com els torrentins i les torrentines eixien pels mateixos indrets per tal de caminar i respirar. En alguns barris més humils sols podien fer-ho per les voreres, ja que no disposen de cap espai per als vianants per a caminar amb tranquil·litat”, recorda. Ana Royo creu que Torrent està relativament preparada per a quedar-se aïllada encara que troba la part cultural “prou reduïda”. Per contra, veu que les zones amples i obertes a l’aire lliure són un atractiu per a fer esport i caminar així com la part d’oci que conformen restaurants i terrasses. En aquesta matèria, Eugenio Simó considera que “Torrent és una gran ciutat” com es va demostrar en el confinament. “El tancament vàrem dur-lo bé i no va ser tan dramàtic en una situació tan extrema i nova per a la majoria de la població”, reflexiona. Marisa Esteve està convençuda que a Torrent “la man-


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

22

cança cultural, musical i esportiva és molt gran” i també que “es potencia el comerç local a l’avinguda, com si la resta del poble no servira per a res”. “molt més accentuat este fet a les zones rurals i disseminats, maltractades durant dècades, sense manteniment de zones humides i d’interés ecològic amb un gran terme que més d’un poble el voldria. La Serra Perenxisa està abandonada, la pedrera és un problema sense fi; les partides cada vegada s’omplin de torrentins i torrentines que fugen del nucli urbà buscant un lloc millor on viure, però que s’adonen que es converteixen en ciutadans de segona en el moment que deixen d’estar prop de l’avinguda”, critica, per la qual cosa proposa “potenciar les zones rústiques, el Vedat i el barranc, com a llocs turístics per als visitants i per a la mateixa ciutadania torrentina, que els desconeix en moltes ocasions”. Ruth Aguilar demana “potenciar els serveis socials i la col·laboració ciutadana organitzada” donat que la solidaritat es va fer “des d’un àmbit personal entre la gent que vivía en una finca o en un carrer”. I recalca que la pandèmia ha estat molt més dura per a les persones més desfavorides. “Per a una persona amb discapacitat i amb tres fills, que viu en una casa fora del nucli urbà, era complicat tindre alguns serveis”, diu. “Jo tinc la sort que podia fer que els meus fills feren cada dia activitat a l’aire lliure, però no és el cas de tot el món”, afegeix. Amb tot, les carències més fortes s’assenyalen en els serveis sanitaris. “Evidentment, la gran mancança que s’ha evidenciat, ha estat l’assistència sanitària, les consultes no presencials, no poder connectar amb facilitat amb els ambulatoris o no disposar d’un servei d’urgències. La gent ha patit molt en aquest aspecte. És una millora a plantejar-se”, reflexiona Pilar Martínez. També Pep Varela apunta directament a aquesta qüestió. “He trobat molts problemes en l’assistència sanitària. Vaig caure un bac i necessitava que em feren una placa. En els centres de salut no era possible. Havia d’anar a l’hospital on estava tot el focus. Ací és on vaig veure més que mai la necessitat d’un hospital per a Torrent. També falten ambulàncies”, denuncia. A més a més, Vicente Riera assenyala que els serveis sanitaris són insuficients en la ciutat. “El centre de salut del Vedat està absolutament saturat perquè atén al voltant de 12.000 persones. I el que


És Torrent una ciutat còmoda i amable per quedar-nos confinats? Té suficients espais verds i zones d’oci per a fer activitats en família? Com valores la mobilitat?

23

s’habilitarà all Parc Central, naix ja xicotet”, opina. Per la seua banda, Àngel Garcia observa que el centre de salut de Pintor Ribera està “totalment col·lapsat” i es planteja que en l‘antic solar del quartell de la Guàrdia Civil es podria fer un mini hospital. “Jo forme part d’un grup de voluntariat de persones que hem patit malalties de cor en l’Hospital General i això, a vegades, em dona accés, de forma més ràpida, als recursos, però no és la realitat de la majoria de gent”, explica. I altre aspecte en el qual coincideixen dues de les persones entrevistades és que a Torrent li falten espais per a les associacions. “Fa falta un gran centre polivalent per a associacions. Tenim coses menys necessàries i eixa carència encara la tenim”, afirma Ángel Martínez. “Falten espais per a associacions. Després de tants anys en la ciutat, nosaltres encara no tenim seu pròpia, la qual cosa impedeix que posen un servei de suport psicològic permanent”, diu Amparo Almerich, alhora que recorda que una de les coses més positives de Torrent és l’associacionisme. “Tenim un gran moviment fester que, a més, és molt solidari”, pensa.

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Protecció Civil prepara un control. L.Sena


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

24

Respecte a la primera qüestió, en les respostes apareixen importants crítiques a la mobilitat de la ciutat. Així, Isabel Olmos pensa que “hi ha una qüestió que és molt difícil de canviar i és l’herència de l’urbanisme desenrotllista del franquisme” en la comarca “que deixaren barris i zones urbanes quasi sense un espai obert”. I si bé “Torrent és una ciutat còmoda i amable per a determinades qüestions com el seu ampli comerç i l’hostaleria”, està “massa afectada per l’intens trànsit rodat que suporta encara cada dia” donat que “malgrat les rondes i vials secundaris, els carrers de la ciutat continuen suportant un gran pas de vehicles que impedeixen la sensació de viure en una ciutat tranquil·la”. “Més espais per als vianants i més grans proporcionarien aquesta amabilitat que potser manca”, conclou. Toni Velarde creu que la “salvació” és el gran terme municipal.”Dins del terme municipal podem gaudir d’indrets realment interessants com poden ser els barrancs i la Serra Perenxisa. En arribar al nucli urbà, l’amabilitat es difumina. L’espai públic és deficitari i ocupat majoritàriament pel vehicle privat, la qual cosa provoca un cercat a les persones reduït a voreres petites i places mortes, com la plaça de l’Era, on ni tan sols pots trobar un banc per seure, i no, no es tracta d’un cas aïllat, és la tònica predominant a la ciutat”, critica. La problemàtica “s’agreuja quan parlem de persones amb mobilitat reduïda, un espai públic deficitari, i ocupat per cotxes aparcats damunt de zones de vianants”. En el terreny de la mobilitat, també assenyala com a “problema molt greu” l’incompliment dels límits de velocitat, que és 30 km/h en tot el nucli urbà. “També la desigualtat i l’exclusió estan presents en l’urbanisme: els espais amb més dificultats es troben a determinats barris, mentre que altres gaudeixen de zones públiques més normalitzades. Malauradament, Torrent està molt lluny de ser una ciutat amable”, manifesta. Marisa Esteve aprofundeix en la “interconnexió municipal”: “Caldria una xarxa d’autobusos i carril bici que permetera recórrer tot el terme municipal sense necessitat d’agafar el cotxe, cosa que alleugeraria el trànsit a la població. A més, faria d’unió entre els seus habitants, tant urbans com rústics. Eixa xarxa, al mateix temps, podria fer de nexe per conèixer tots els espais verds desconeguts per a la majoria, i donaria per fer-los servir amb un manteniment ade-


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

25

quat”, proposa. Tampoc Ruth Aguilar definiria la ciutat com a còmoda. “Torrent és gran i té espais grans però no són del tot segurs”, manifesta. I Pilar Martínez assenyala que, si bé “una part del poble té un cert nivell de comoditat, amb l’Avinguda, el Parc Infantil, el Parc Central que és gran i molt agradable pels passejos i el Vedat està proper”, no hi ha “una bona oferta d’activitats en família” i a més “hi ha parts de la ciutat amb molt poques zones verdes i als punts de jocs infantils manca el verd i l’amplària”. Pep Varela tampoc veu Torrent com una ciutat còmoda per a viure. “Hi ha moltes placetes però plenes de cotxes. Falten instal·lacions esportives per a la pràctica lliure en els barris, ja que en els parcs no es pot jugar al baló i per a practicar un esport les xiquetes i xiquets han de pertànyer a un club”, diu i recalca que la infància “no té on jugar”. I Ángel Garcia veu que la ciutat està “molt saturada” i té moltes mancances de zones verdes en el nucli urbà “que ja no caben per la forma en què hi ha crescut”. “A Torrent li falta molta infraestructura. No estava feta per a tindre 85.000 habitants. La circulació és un autèntic caos i en el nucli urbà hi ha molta massificació”, analitza. Per contra, Ana Royo considera que, si bé no al 100%, en general Torrent sí que és còmoda per a un tancament com el que es va viure. I a més, creu que disposa de prou espais verds i per a l’oci familiar. També Salvador Císcar opina que la ciutat és còmoda per a viure i detalla la quantitat d’espais verds com “l’Hort de Trénor, la Canyada del Conill, les Rutes saludables, la Ruta del Reg Mil·lenari del barranc d’Horteta i el Vedat”. Amparo Almerich té una posició intermèdia donat que considera Torrent una ciutat còmoda “i la prova és que ve molta gent a viure”, amb atractius com el Vedat, però assenyala també problemes de mobilitat. “Es necessiten clarament més espais per a aparcar. Estan peatonalitzant-se carrers, però nosaltres encara no hem començat a viure d’eixa forma i amb eixe sistema. En el centre històric és un problema perquè moltes cases no poden tindre aparcament i el pàrquing de la Torre no resol el problema”, manifesta. I finalment, Vicente Riera pensa que Torrent “no és una ciutat còmoda per als vianants, ja que és molt difícil menejar-se caminant ni pel nucli urbà ni pell Vedat, però tampoc


per a la bici o el cotxe” perquè no està ben organitzada la mobilitat. L’ecologista alerta de la proliferació del patinet que envaeix els espais, dels col·lapses de trànsit o de l’excessiva velocitat. I sobre els espais verds, encara que hi ha “prou” en la ciutat, “no són suficients”.

26

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

És Torrent una ciutat adaptada a les persones amb mobilitat reduïda? Independentment de la situació de cada persona consultada, totes coincideixen en el fet que no, encara que es treballa per a superar les barreres.”Urbanísticament es van arreglant les coses a poc a poc, però el greu problema no és el carrer, són els establiments privats i els edificis públics. És difícil anar a comprar roba o coses d’esports en una cadira de rodes. L’ascensor de l’ajuntament no és compatible amb una cadira de rodes convencional. Ha de ser amb mesures especials. Tampoc el saló d’actes és accessible perquè, com a públic has de quedar-te en el primer pis, però i si eres tu l’actor?”, afirma Pep Varela. “Definitivament no. Queda molt per fer. Falten places d’aparcament, falta conscienciació ciutadana. Quan vas a un lloc, et costa la vida poder aparcar i accedir als llocs. Jo fa 30 anys que estic en cadira de rodes i si posara en una balança la quantitat de temps que he invertit en aparcar i accedir als llocs, he emprat mitja vida. A Torrent falten moltes places d’aparcament, una assignatura pendent i urgent, i que els edificis siguen accessibles. No és just anar als llocs i que algú haja aparcat i, si els crides l’atenció s’enfaden amb tu”, reflexiona Ruth Aguilar. “En absolut. S’han fet millores, però la ciutat és molt gran”, diu Vicente Riera, qui assenyala el Vedat com la zona urbana amb més dificultats. També pensa així Ángel Garcia, qui explica que tal vegada el nucli urbà estiga adaptat a un 50%, però “al Vedat les voreres són molt estretes i amb obstacles”. Amparo Almerich observa que “la ciutat va, a poc a poc adaptant-se i els nous carrers ja s’arreglen amb eixe concepte” a més de recordar que la societat i especialment diversos col·lectius reclamen la desaparició de les barreres. “L’adaptació per a persones amb mobilitat reduïda mai serà prou”, afirma Ana Royo. “Malgrat que en els últims anys s’ha


avançat molt en aquest sentit, encara estem molt lluny de tindre una ciutat en gran manera adaptada a les persones amb mobilitat reduïda. Són dècades de construcció i planificació sense tindre en compte a aquest col·lectiu, i ara l’adaptació requereix un procés de transformació o nova construcció”, analitza Salvador Císcar. “Les persones amb mobilitat reduïda no troben massa facilitats. El mateix saló d’actes de l’Ajuntament, no permet l’accés de cadires de rodes al pati de butaques i molt menys a l’escenari”, critica Pilar Martínez.

27

En aquest aspecte, cal ressaltar la importància que moltes de les persones participants en el qüestionari concedeixen a l’entramat associatiu. “En cas de quedar-se de nou perimetrada la ciutat, seria indispensable una millor i més variada programació cultural que incloguera, per exemple, cinema tot l’any i no solament a l’estiu. Des del punt de vista associatiu i fester, la ciutat compta amb un fort entramat capaç d’oferir propostes tot l’any i, sense dubte, caldria traure profit a l’enorme terme ple de rutes i excursions del qual disposem”, opina Isabel Olmos. En aquesta línia, Pilar Martínez creu que “l’oferta cultural sempre és millorable” però “l’associacionisme a Torrent permet tindre sempre algun esdeveniment al qual acudir”. “El passat mes de novembre i part de desembre, per citar alguna cosa en concret, ha sigut d’una gran riquesa cultural, amb el concert del 9 d’octubre, la Mostra de Teatre Amateur Juan Manuel Ferraro, les jornades amb els escriptors a Torrent Històrica, els Premis carta de Poblament, alguna activitat al Museu Comarcal, la programació de l’Auditori, el Torrent de Paraules, les exposicions, etc.”, detalla. “Quant a l’oferta cultural, al meu entendre ‘desordenada’, pense que cobreix les necessitats bàsiques de la ciutat. Pel seu volum potser podria tindre una mica més de qualitat. D’altra banda, Torrent és una ciutat amb un gran teixit associatiu que és qui monopolitza el temps lliure i d’oci dels torrentins”, opina Eugenio Simó. “Pel que fa a l’oferta cultural, és molt limitada, però compensada per l’ampla participació ciutadana, ja que disposem d’una xarxa d’associacions locals que abasten moltíssimes

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Té Torrent prou oferta cultural?


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

28

activitats. Aquest associacionisme caldria potenciar-lo i ajudar-lo a formar part d’esdeveniments del poble, i dotar-lo d’infraestructures adequades a la seua activitat en un gran centre lúdic associatiu, i no en xicotets locals aprofitats com els que tenen actualment”, incideix Marisa Esteve. Per a Salvador Císcar, “l’oferta cultural de Torrent és tan ampla com desconeguda”. “Fallem en la promoció cultural i crec que hem de buscar una forma de fer arribar a la població tota aquesta oferta de teatre, concerts, concursos, exposicions, etc.”, valora. Per contra, Ana Royo troba les activitats culturals prou limitades, I Ruth Aguilar assenyala que en la primera part de la pandèmia es va posar en marxa un autocine, una idea que considera positiva com a recurs permanent, donats els espais a l’aire lliure de la ciutat, però amb una molt millor gestió. “Era un poc inaccessible perquè havies d’estar tot el dia per a aconseguir entrades”, narra. També reclamen el cine, encara que convencional, Vicente Riera i Ángel Garcia. Té Torrent espais per als animals? Donat que, per primera vegada, en les ciutats els animals han tingut un paper protagonista perquè es va legislar específicament per a les seues necessitats en el confinament i en els tocs de queda i que acaba d’aprovar-se una llei que els considera part de la família, cal preguntar-se si la ciutat té els recursos mínims per a ells. La sensació general és que són molt insuficients i, de vegades, aquesta és la causa de la brutícia de la ciutat. Amparo Almerich destaca l’espai per a gossos en la Marxadella però creu que cal habilitar-ne més. Ángel Garcia veu aquesta necessitat com a urgent: “Hi ha zones en el nucli urbà on l’olor no se’n va mai i és perquè les persones propietàries dels gossos tiren les bosses amb els excrements a les papereres, però aquestes tarden dies i dies en ser netejades”. També Vicente Riera creu que els espais per a gossos “estan saturats i són absolutament insuficients”. I Pep Varela també apunta a la brutícia dels carrers com la conseqüència de la manca d’espais per als gossos en el nucli urbà. Ana Royo pensa que no és una ciutat especialment ben dotada per als animals respecte a infraestructures, però


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

29

defensa que hi ha molts espais on traure’ls a passejar. “Jo passege a les dues gosses per una zona prou solitària i tranquil·la del Vedat. Necessite cotxe per arribar-hi, però és una curta distancia. Si visquera al poble, ho tindria molt més difícil”, opina Pilar Martínez. I Eugeni Simó, que no té animals, troba a faltar civisme. “Els carrers estan plens d’orina i fem de gos. Fa vertader fàstic veure qualsevol cantonada o els elements de mobiliari urbà”, critica. Com a conclusió, és remarcable que les persones enquestades troben mancances en l’oferta cultural de la ciutat, especialment el cinema, i que majoritàriament assenyalen aspectes de la mobilitat com el principal problema. També el grup participant aprecia els espais naturals que té el terme municipal, front a la manca de zones verdes en el nucli urbà. La bona valoració del comerç, sobretot en la seua actuació i modernització durant la pandèmia, i del teixit associatiu de la ciutat com a generador de cultura, queden reflectits com els principals valors. És, per tant, Torrent, una ciutat per a viure? La clau possiblement és potenciar tots els atractius que té la ciutat com ara el seu xicotet comerç i les rutes que es poden fer tant urbanes com en els espais naturals, a més de les seues associacions com a nuclis de convivència principals i vertebradors de la societat. Aquests aspectes poden pal·liar la manca d’amabilitat d’una ciutat urbanísticament complexa, saturada i amb gran presència del vehicle, que té una herència difícil de canviar, però on es poden aplicar moltes mesures per a humanitzar els espais com les peatonalitzacions, els controls de la velocitat i la supressió de barreres arquitectòniques. En el terreny cultural, donat que són majoria les persones que troben carències, cal recordar (encara que no és objecte del present article) que la ciutat sí que disposa d’una gran xarxa d’infraestructures públiques i privades amb prop d’una desena d’auditoris i salons d’actes, sales d’exposicions i altres, a més d’espais a l’aire lliure. Tal vegada el repte és consensuar una programació coordinada de l’oferta pública i la privada amb gran presència del mateix moviment associatiu de la ciutat i també de les manifestacions artístiques de la comarca, a banda d’altres formats de gran públic.


Les associacions, elements de cohesió i vertebració de comunitat

30

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Julio Huerta Fundació Horta Sud Les persones ens ajuntem en associacions perquè compartim interessos comuns amb altres persones. Formar part d’un grup ens permet fer juntes allò que ens agrada i decidim de forma voluntària, des d’ajudar a altres persones, millorar el nostre barri o organitzar la nostra falla. L’associacionisme és un dels elements socialitzadors que ens ajuda a pensar més en la comunitat que en el nostre interés particular. Amb un teixit associatiu fort, el grup, la comunitat i el bé comú guanyen terreny a l’individualisme. Gran part de la vida de moltes persones es desenvolupa en el moviment associatiu, organitzant o participant d’un ventall d’activitats com poden ser les activitats extraescolars, la música, els esports, el temps lliure, la festa, l’ajuda a les persones o la millora del món en què vivim. La creació d’una xarxa afectiva La pandèmia ens ha deixat una crisi sanitària sense precedents i, com a conseqüència, una crisi econòmica que ha afectat a tots els sectors de l’economia. Però hem de començar a pensar també en la ferida psicològica i social que està provocant. Som ésser socials, i com a tal necessitem dels altres. Les associacions també creen una xarxa afectiva necessària per a la vida i la salut de les persones. Tot agafa més sentit si podem compartir les alegries i les penes. Les relacions entre les persones es basen en la confiança i l’afecte. Necessitem la mirada còmplice, l’abraçada, l’ajuda mútua, la solidaritat o el compromís. La metgessa Carolina


Quines associacions necessitem als nostres municipis? Totes aquelles que construeixen comunitat, sentit de pertinença, suport emocional, fomenten les relacions, la solidaritat i el bé comú per damunt dels interessos personals. Les que eduquen en valors democràtics i drets fonamentals, fomenten la cohesió social, la diversitat i el respecte. Les que fan poble, organitzen la festa, la música o els esports. I sobretot, necessitem associacions que milloren la realitat que ens envolta, s’impliquen en la solució als problemes que ens afecten, generen idees i projectes, defensen els drets a l’educació, la sanitat, el benestar de totes les persones. En definitiva, necessitem que totes les associacions compleixen amb les seues funcions socials, educatives i polítiques. Però m’agradaria posar l’èmfasi en la infància, l’adolescència i les persones majors. La infància, perquè hem de posar en marxa projectes on els xiquets i xiquetes comencen a assumir responsabilitats i educar-se en ser ciutadans protagonistes i no consumidors. L’adolescència, perquè és l’etapa on les persones van a prendre decisions que van a condicionar la seua vida i és convenient que ho facen

31

Vivim en una societat individualitzada que ens tracta com a usuaris-consumidors. No podem perdre la condició de persones amb necessitats afectives, ni de ciutadans corresponsables del futur i la millora del nostre entorn. Des de fa anys hem perdut el carrer i la vida de barri com a elements socialitzadors. Les associacions són dels últims espais que ens queden per viure en comunitat i pensar en el bé comú. En un article publicat al diari El País el 12 de juny de 2021, el periodista Sergio Fanjul afirmava que “l’associacionisme (grups veïnals, ONG, bancs d’aliments, grups parroquials), juntament amb les xarxes familiars, actuen com a sistema de seguretat en crisis com la que ara afrontem”.

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Mir, impulsora d’un projecte de salut comunitària al Centre de Salut de Serrería I, al Cabanyal, afirma que “sentir-nos part d’un grup, cooperar i viure en comunitat ens permet sentir-nos realitzats i tindre una vida plena”.


32

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

des d’un pensament crític i autònom. I, per últim, les persones majors perquè tenim un deute històric amb la generació que ha construït aquest país, l’estat de benestar i la democràcia. No podem tractar-los com si ja no foren capaços de tindre projectes vitals, sinó que hem de pontenciar que puguen muntar els que ells desidisquen amb els seus iguals. Per tant, les administracions públiques i la societat hem de posar les condicions necessàries perquè aquests projectes es desenvolupen i tornen a reconstruir les seues relacions i de complicitats, la resta vindrà a soles.


33

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


L’esclat del “botelló” i el conflicte de l’oci juvenil provocat per la pandèmia de la Covid-19

34

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Juan Barcala i Vicente Pizcueta ONG Controla Club L’aparició del fenomen del botelló en els anys 80 i la incapacitat de les administracions per a reaccionar i intervindre davant aquest fet social han acabat per convertir-lo en un dels principals problemes socials, sanitaris i de convivència ciutadana relacionats amb l’oci juvenil i les seues conductes recreatives. Per al DNV, el botelló és una reunió de joves a l’aire lliure, sorollosa i generalment nocturna en la qual es consumeixen begudes alcohòliques en abundància, la qual cosa esdevé en tot tipus de conductes incíviques i insolidàries associades als efectes i alteracions de la conducta provocats pel consum d’alcohol sense control i que tenen un impacte directe en el seu entorn; generen sorolls, molèsties veïnals, vandalisme, altercats i conductes violentes. Si atenem les dades oficials sobre aquest fenomen, trobem que el botelló s’ha convertit en una de les formes d’oci més esteses entre la població adolescent i juvenil. Segons les dades oferides per l’última “Enquesta sobre alcohol i drogues a Espanya” elaborada per l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, el 10,6% de la població valenciana d’entre 15 i 64 anys (més de 350.000 persones) i el 51,8% dels adolescents valencians menors d’edat (al voltant de 134.000 adolescents) han dut a terme aquesta pràctica durant l’últim any. Per a entendre aquest fenomen, particularment espanyol però que els nostres estudiants Erasmus estan exportant per tota Europa, cal tindre en compte, en primer lloc, les particularitats de l’estil de vida espanyol, que té al carrer i en els espais a l’aire lliure un dels seus tradicionals punts de


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

35

trobada. L’intens calendari de festes i celebracions populars que tenen lloc principalment en la via pública, el recorregut itinerant per les zones de tavernes a les ciutats associat a la cultura d’anar de vins i tapes, fenòmens juvenils dels anys 80 i 90 com les litrones o la moda dels cubalitres, la celebració de revetles populars, etc, són alguns dels exemples que, juntament amb els favorables factors climàtics del nostre país, permeten entendre la importància que té a Espanya el carrer com a espai de trobada i diversió. En efecte, cada ciutat i cada regió espanyola té, en major o en menor mesura, algun antecedent en el qual el consum d’alcohol en la via pública apareix associat a alguna activitat social, festiva, cultural o recreativa. Sense que fins ara s’haja abordat amb profunditat l’estudi sobre els antecedents i les explicacions sociològiques del fenomen del botelló, la seua expansió i popularització coincideix amb el moment en el qual s’incrementa l’edat legal en la qual es permet accedir als més joves als locals i espais d’oci, com una manera d’establir un filtre que impedisca el seu accés a l’alcohol, de tal manera que si les sessions light o l’accés a les discoteques estava permés a partir dels 14 anys per a les sessions sense alcohol i als 16 anys per a la resta de sessions, durant els primers anys del nou mil·lenni s’elevs’augmentà aquesta edat fins als 18 anys i fins i tot fins als 21, la qual cosa deixa fora els més joves dels espais d’oci reglats. Així mateix, les tradicionals festes universitàries que tenien lloc en els mateixos recintes acadèmics, per a celebrar el final de cada trimestre acadèmic o promogudes pels organitzadors dels viatges del pas de l’equador, etc, van acabar prohibint-se sense aportar fórmules alternatives que permeteren canalitzar les necessitats de socialització de la població universitària. Tot aquest procés ha acabat excloent a determinats col·lectius juvenils, per qüestions relacionades amb l’edat, el poder adquisitiu o els gustos musicals, de l’oferta d’oci reglada i ha provocat l’aparició i posterior massificació de fenòmens d’oci alternatius com poden ser el botelló o les “raves” (festes clandestines) que començaren a desenvolupar-se a partir de la dècada dels 90. D’altra banda, el tractament mediàtic que s’ha donat a aquest fenomen des dels seus inicis, ha desvirtuat per com-


36

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Autora: Rebeca Arango

plet la seua gènesi i les seues causes, centrant-se en els aspectes més sensacionalistes i morbosos, que han esdevingut en un efecte de crida que ha multiplicat la seua capacitat d’atracció i de reclam sobre els més joves. Així mateix, aquest enfocament ha acabat dificultant qualsevol tipus d’intervenció preventiva i dissuasiva que permetera abordar amb rigor la importància de transmetre als més joves els valors positius sobre el necessari respecte a les més elementals regles de convivència pròpies de qualsevol societat democràtica. L’ESCLAT DEL BOTELLÓ I LA PANDÈMIA Tota aquesta situació, que ja de per si mateix genera diferents problemàtiques pendents de solució, s’ha vist agreujada extraordinàriament a conseqüència del final del toc de queda durant la pandèmia de la Covid-19. La nul·la planificació del final de l’estat d’alarma i les dures conseqüències que ha provocat el confinament entre la població juvenil, que ha percebut el final de les restriccions a la seua mobilitat com un autèntic alliberament i l’esclat de les seues necessitats de socialització, han motivat l’explosió dels macrobotellons en les principals ciutats del país. Una situació que ha suposat l’agreujament d’un problema estructural que té a veure amb la falta d’alternatives d’oci per als més joves i que


37

ara s’ha convertit en el problema més greu que haja viscut mai la vida nocturna del nostre país i l’oci juvenil. Tot això coincidint, a més, amb un moment en el qual es mantenia prohibida l’activitat dels locals d’oci que impedien comptar amb alguna alternativa reglada que permetera canalitzar les demandes d’oci i diversió juvenil. Tenint en compte tot l’anterior, i més enllà dels efectes negatius del botelló, en l’àmbit sanitari cal tindre en compte que l’aglomeració massiva de públic al carrer i la nul·la intervenció dels poders públics i els consums compulsius d’alcohol i altres drogues, han provocat la degradació progressiva d’aquest fenomen i l’aparició de nous conflictes com és el de la venda clandestina d’alcohol, protagonitzada pels venedors ambulants de cervesa i les màfies organitzades, l’increment de la delinqüència i els robatoris a conseqüència de l’agreujament de les desigualtats socials i de l’empobriment d’una part molt important del col·lectiu juvenil, les baralles i violència com a reflex del clima de crispació social agreujat per la pandèmia, el creixement de les agressions sexuals, els delictes d’odi, el vandalisme, etc. En definitiva, i a pesar que la situació dels macrobotellons ha evolucionat positivament conforme avancem cap a la nova normalitat, el botelló continua sent un problema latent sobre el qual és necessari activar un debat polític, mediàtic i social transversal i constructiu que compte amb la participa-

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Campanya històries del botelló


38

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Campanya Verbona

ció de tots els agents implicats (administracions públiques, associacions juvenils, associacions veïnals, col·lectius festers, sectors econòmics, empreses d’oci nocturn, ONG’s…) i que incloga un pla d’actuació que siga capaç de provocar un canvi d’hàbits d’oci mitjançant: el disseny d’accions de sensibilització i la creació d’una oferta d’oci que puga entendre i cobrir les necessitats recreatives reals del públic adolescent i juvenil; l’elaboració d’un marc normatiu simple i clar; l’establiment d’un sistema sancionador eficaç; i l’organització d’una intervenció policial adequada. En aquest sentit, la intervenció en el context de les Falles que Controla Club, en col·laboració amb el col·lectiu faller, porta desenvolupant des de fa més de 20 anys de manera pionera en l’estat espanyol, constitueix un clar exemple de com abordar l’elaboració d’un pla d’actuació integral dirigit a promocionar hàbits d’oci saludables i responsables, amb la creació d’un model d’actuació que s’ha exportat a altres festes populars. Durant tots aquests anys s’han dissenyat campanyes informatives, s’han distribuït tot tipus de materials informatius com a guies de consells, cartelleria amb missatges o distintius, s’ha supervisat el funcionament de les revetles i fins i tot s’han articulat fòrums de debat al voltant d’aquests temes amb els col·lectius fallers, com El Club de les Falles que Més Controlen.


39

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

D’aquesta manera s’han aconseguit promoure unes Falles cada vegada més segures, saludables, respectuoses amb l’entorn, inclusives, diverses i sostenibles; un clar exemple de la implicació, voluntat i compromís social per fer front als principals reptes socials que necessiten d’una solució i una resposta col·lectiva.


Oci Alternatiu

40

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Vicente Ángel - Educador Social Rafa Moriel - Animador juvenil La pandèmia de la COVID 19 ha fet paleses moltes deficiències o moltes necessitats no cobertes en la nostra societat, la falta de previsió, el desviament de fons cap a altres menesters en èpoques anteriors o el minvament d’aquells fons per a serveis bàsics que més tard, en aquesta situació de necessitat es van veure portades a la mínima expressió. Evidents van ser els problemes que van haver entorn a les necessitats educatives, la falta d’infraestructura perquè els alumnes i professors mantingueren un nivell adequat per a seguir les classes, la saturació dels serveis sanitaris, tant els d’atenció primària com els especialitzats, però una societat avançada, una societat que pretenga estar basada en el concepte en el qual els serveis bàsics no són únicament els sanitaris i els educatius , sinó també atendre necessitats d’oci, necessitats d’atenció en aquest cas a l’oci i al temps lliure. Si els serveis d’oci i temps lliure educatiu per a la joventut, no han sigut un programa o un servei públic que es caracteritze pels grans dispendis o els grans pressupostos, ni des de l’àmbit local ni autonòmic, ni per descomptat estatalment. Al març de 2020 ens trobem amb serveis bàsics que es mantenen gràcies a la gran tasca dels professionals dels serveis de joventut, un esforç titànic per a atendre els joves usuaris dels seus centres, a través de videoconferències amb els corresponsals amb els seus propis telèfons, a través de reunions virtuals a través de serveis públics d’internet, gimcanes i “scape rooms” , en el millor dels casos, en el pitjor, es troben que es rescindeixen o es redueixen


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

41

contractes dels professionals que atenen la població juvenil. Uns joves que són sense cap dubte part de la població que amb més virulència pateix els pitjors efectes de la pandèmia tenint en compte el seu estat vital : en l’àmbit amb la pèrdua de llocs de treball i un important minvament en els seus ingressos. Des dun punt de vista social trobem una manca de possibilitats de relacions amb els seus iguals. En l’àmbit familiar i per descomptat en l’oci i el temps lliure. Molt criticats , però segons vertaders experts i que apareixen en diferents estudis, els mòbils amb les seues videoconferències, les videoconsoles amb les seues infinites possibilitats de joc en línia , ordenadors, tauletes, les xarxes socials , la música i els amics i les amigues van ser la vertadera taula de salvació d’una joventut que es va comportar de manera exemplar que s’ha mostrat en tots aquells moments de la pandèmia: empàtics, solidaris, responsables quan han hagut de ser-ho. Malgrat que quan es va obrir la possibilitat d’eixir i començar a fer coses amb restriccions als carrers els mitjans de comunicació ens mostraren una imatge de la joventut allunyada d’aquests importants valors que anteriorment relacione. Va ser en aquell moment en el qual els serveis de joventut i d’oci educatiu es van trobar amb diferents problemes que sortejar per a poder atraure novament els veïns més joves perquè les armes per a barallar enfront de tornar a eixir de casa, estar amb els seus amics, poder passar més temps amb ells, les seues parelles, tornar als treballs, tornar a tindre ingressos es van trobar amb un difícil treball , a més amb restriccions en l’aforament, en les hores en les quals es podrien realitzar, en les instal·lacions, la falta de pressupost per a realitzar activitats que foren atractives i que lluitaren enfront del botelló han sigut insuficients sens dubte, si ja, en els pressupostos del 2020 ja eren minsos en l’actualitat també ho són i realment són essencials per a poder fer que els veïns dels nostres pobles, que també votaran i que també formen part de la nostra societat, els joves, tinguen activitats atractives i que siguen capaços de competir amb aquest fenomen tan injuriat. Des d’ací, cal fer una crida als responsables municipals


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

42

perquè destinen des de ja , els mitjans, econòmics, d’infraestructures i professionals per a poder atendre les conseqüències que segons els experts ens trobarem d’una joventut que ha viscut que se’ls robava una important porció de temps de les seues vides, dos anys que ningú els retornarà i que consideren “robats”. L’oci educatiu ja siga millorant les relacions socials, les competències educatives de caràcter personal, la creativitat , etc, etc ... aquest component diferenciador: l’educatiu, ha de calar entre tot aquest tipus d’actuacions. Han de promoure que les associacions que organitzen accions : concursos, campionats, reunions, etc... no ho fan sota un prisma comercial , de lucre o només d’entreteniment , estan tractant d’enfortir les relacions entre socis/es, estan tractant de millorar la vida en els barris o les ciutats. Els que han ajudat tant en aquells mesos de confinament com els mòbils, les videoconsoles, les tauletes , els ordinadors… aquelles eines que van ajudar en el seu moment, poden i segur, han deixat importants problemes també en la societat juvenil: l’aïllament, l’individualisme que afecten i, encara no sabem en quina mesura, en la salut mental , és necessari dotar els serveis professionals de cada poble d’allò necessari per a poder fer que els seus efectes siguen minimitzats.


43

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022



Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

“La Paret Pintada” és el festival d’art urbà que organitza la delegació de joventut de l’Ajuntament de Torrent des de l’any 2009, en el qual han participat els principals artistes urbans de l’àmbit nacional i artistes plàstics de la nostra població.Li hem demanat a dos fallers de la nostra comissió, apassionats de la fotografia com són Juan Carlos “Pixelart” i Felix “Flix.foto” que aportaren la seua visió d’aquests murals a través dels objectius de les seues càmeres. Ací podeu veure alguns exemples.

La Paret Pintada


46

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Ací pots conéixer la ruta i totes les obres del festival des del seu inici

17

19

16

18

20 21 22

24 23

25 26 27

28 29 1 “Lazos” Fore 2 “Criaturas salvajes” Lyly 3 “Abrazos” Xolaka 4 “El Bosque” Juan Conde 5 “Calma” N-KOAT 6 “Positive Torrent” NSN997 7 “S/T” Alba Bla 8 “Walk” Sebas + Sr.Mu 9 “The County” Jaume Mora

10 S/T Julieta 11 S/T Mr Chapu 12 “Considerar la gravedad del asunto” Escif 13 “Madona de la jungla” Filiage 14 S/T Blastus 15 S/T Mr. Chapu 16 “Viento” Julieta XLF + De Tripas Aerosol


1 2

9

8

17 “Sinestesia” David de Limón + La Nena wapa wapa 18 S/T Dulk 19 “La Calma” David de la Mano 20 S/T Freskales 21 “Tigres” LezzArt 22 “Juegos celestes” Disneylexya 23 S/T Julieta + end XLF 24 S/T Dulk

7

6

5 4

25 S/T Dulk 26 S/T Chapu + Fore 27 S/T Juanjo Gasull 28 S/T Ark 29 “Me voy andando a casa” Disneylexya 30 “Movimientos” Digo Diego

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

15

3

11 10

47

13 12 14


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

48

5 - “Calma” - N-KOAT (2020) y 6 -“Positive Torrent” - NSN997 (2019) Autor foto: Flix.Foto


49

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


Pause --Falla Vicent Beguer i Esteve - 2022 Pause FallaCronista Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

50

3 - “Abrazos” - Xolaka (2017) Autor foto: Flix.Foto

8 - “Walk” Sebas + Sr.Mu (2016) Autor foto: Flix.Foto


Pause --Falla Vicent Beguer i Esteve - 2022 Pause FallaCronista Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

4 - “El Bosque” - Juan Conde de Ben (2019) Autor foto: Flix.Foto

51

11 - S/T- Mr. Chapu (2015) Autor foto: Flix.Foto


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

52

16 - “Viento” Julieta XLF + De Tripas Aerosol (2018) Autor foto: Pixelart


53

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


17 - “Sinestesia” David de Limón + La Nena wapa wapa (2018) Autor foto: Pixelart

54

Pause --Falla Vicent Beguer i Esteve - 2022 Pause FallaCronista Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

2 - “Criaturas salvajes” Lyly (2017) Autor foto: Pixelart


Pause --Falla Vicent Beguer i Esteve - 2022 Pause FallaCronista Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

31 - “Movimientos” Digo Diego Autor foto: Pixelart

55

18 - S/T Dulk (2014) Autor foto: Pixelart


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

56

A través d’aquest codi QR pots veure la sessió completa


57

Autor foto: Flix.Foto

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


Un respir rural dins de la ciutat

58

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Laura Garrigues Anem passejant per la ciutat de Torrent, i de sobte ens endinsem en una zona plena d’horts que ens transporta a la vida de camp. Allí ens trobem amb José María Vega, conegut per la nostra comissió com Vega, on té el seu propi hort. El té des de l’any 2018, ja que li ve de tradició familiar però quan morí el seu pare deixà de pujar al camp i decidí tindre el seu propi hort. Ens conta que, afortunadament, el seu hort no va patir grans danys durant la quarantena, solament el creixement de males herbes. Quan es va acabar el confinament mentre la majoria de persones buscàvem un entreteniment amb el qual passa el temps, Vega ja el tenia: cuidar el seu propi hort com ho feia abans. Per a ell, aquell xicotet tros de terra on cultiva és una fugida. Mentre el cuida s’oblida dels seus problemes i desconnecta de tot el que passa en el món i de la situació mundial sanitària que estem vivint des de fa dos anys. Fa de bon grat la seua rutina de cuidar-lo perquè tot allò que cull també ho reparteix entre la seua família i amics. Encara que puguem pensar que cultivar el nostre propi hort no és un hobbie, sí que ho és. Gràcies a això, es pot aprendre a fer noves receptes amb totes les hortalisses que cultivem i, alhora, es pot augmentar la nostra habilitat en la cuina. D’altra banda, també ens adonem que incrementem les habilitats socials perquè mentre estem a l’hort parlem amb els veïns o fins i tot els demanem que ens el cuiden si no podem anar.


Vega faller de Cronista

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

59

Mentre observem el nostre voltant ens adonem que un projecte com aquest és sostenible, ja que tots els horts tenen el reg per degoteig el que suposa que no hi haja malbaratament d’aigua. A més, que elaboren el seu propi abonament en lloc de comprar-lo, per la qual cosa aprofiten tot el que se’ls queda inservible. D’altra banda, ens adonem que també és bo per a la nostra salut perquè mengem productes 100% naturals sense fertilitzants per a la seua llarga duració. Si pensem en el benestar de les persones es pot dir que quan passegen per aquestes zones verdes és beneficiós per a la salut perquè respirem aire pur. És molt important i cal ressaltar que en una ciutat gran o xicoteta hi haja aquest tipus de projecte, com pot ser un hort. Perquè a més d’augmentar les nostres relacions socials pel fet que sociabilitzem, és un gran benefici perquè les zones verdes són pulmons per a elles. Per tant, totes aquelles zones on hi ha parcel·les buides, es poden aprofitar i utilitzar-les per a elaborar un hort.


60

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Vega faller de Cronista


61

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Hort urba al Parc Central


MUSEU INACABAT D’ART URBÀ ( MIAU )

62

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Javier López Coordinador del projecte MIAU Fanzara és un xicotet poble de la Comarca de l’Alt Millars, a Castelló. En l’actualitat compta amb 273 habitants, la majoria d’edat avançada i és un exemple clar de la despoblació rural que es dona en tota la comarca. El poble està situat a la vall del Millars envoltat de pinedes i d’alguns cultius de tarongers, oliveres i garroferes. MIAU Fanzara són les sigles del Museu Inacabat d’Art Urbà. MIAU és un projecte nascut amb la pretensió de ser un moviment social de convivència entre els veïns del poble de Fanzara a través de l’art urbà. Un projecte que a poc a poc s’ha convertit en una enriquidora experiència col·lectiva de col·laboració i intercanvi d’aprenentatges entre artistes, veïns, voluntaris i organitzadors. ELS INICIS: COM VA COMENÇAR TOT ? L’any 2005 es va projectar per part de l’Ajuntament de Fanzara la instal·lació en el seu terme municipal d’un abocador de residus tòxics i perillosos. La població del xicotet poble es va dividir entre uns pocs que estaven a favor i la majoria de la població que es mostrava contrària a la instal·lació. Alguns dels veïns, per mitjà d’una plataforma contra l’abocador, van començar una lluita indestructible contra el projecte. Després de molts anys de protestes, presentant batalla tant des de l’àmbit social com des dels tribunals, el projecte d’abocador va quedar definitivament descartat. Aquella lluita va ser la llavor del que hui coneixem com MIAU. El mateix grup de persones que es va posicionar en


contra de la construcció de l’abocador, va pensar que era necessari fer alguna cosa en positiu pel poble en un intent de retornar la pau social que havia quedat molt deteriorada en aquells anys de conflicte. Així va ser com van decidir convidar algun artista que fera algun tipus de mural que ajudara a restablir la convivència i a millorar les relacions entre veïns. I el que anava a ser simplement un dia de festa pintant un mur, es va convertir, a causa de la il·lusió dels organitzadors i la col·laboració desinteressada d’un nombrós grup d’artistes i veïns, en el primer festival d’art urbà MIAU. Any rere any es van anar sumant artistes i voluntaris al projecte i es començà a crear el museu en els murs de Fanzara.

EL FESTIVAL Des de 2015, cada any el mes de juliol se celebra el festival MIAU, on artistes convidats del món de l’art urbà visiten Fanzara, conviuen durant diversos dies amb les persones del poble, i col·laboren amb el projecte mitjançant les seues intervencions a les cases d’aquells veïns que voluntàriament han cedit les seues façanes. Així, cada edició, augmenten les obres del museu. Any rere any, el nombre d’artistes de tot el món que s’ofereixen voluntàriament per a col·laborar amb el MIAU, ha anat en augment i últimament el festival, a més d’art urbà, també compta amb altres disciplines artístiques: teatre, dansa, música, performances, exposicions fotogràfiques, xerrades, passes de documentals… en un intent de fer arribar a una població rural i d’edat avançada, ofertes culturals a les quals d’una altra forma no tindrien accés.

63

Hui dia, i després de 6 edicions, els carrers de Fanzara compten ja amb més de 160 intervencions de 85 artistes muralistes de diferents llocs del món. Encara que amb Miau no sols col·laboren artistes plàstics que ens deixen les seues obres en el museu, sinó que també participen artistes de diferents disciplines artístiques, per la qual cosa en total són més de 140 artistes els que han col·laborat amb el projecte MIAU.

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

L’ACTUALITAT


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

64

Medianeras Murales 2018(ARG) Monkeybird 2019(FR)

Milu Correch 2017(ARG) KozDos 2019 (VNZ)


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Axel Void 2018 (EEUU)

65

Pichiavo 2015 (ESP)


Lamentablement, aquests dos últims anys el festival no s’ha pogut realitzar a causa de la situació de pandèmia que estem vivint. En la setmana del festival els artistes s’allotgen a les cases dels veïns i, d’altra banda, centenars de persones se solen concentrar en els actes programats, per la qual cosa no resultava prudent la celebració del festival.

66

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

VISITA AL MUSEU I TALLERS Un dels objectius actuals del MIAU és democratitzar i fomentar l’art, acostar-lo a totes les persones i a totes les edats. Durant tot l’any i especialment en festius i caps de setmana, són moltíssimes les persones que, arribades de diferents punts de la geografia valenciana i de la resta d’Espanya, visiten el MIAU, per la qual cosa Fanzara també s’ha convertit en un important referent turístic de la Comunitat Valenciana pel que fa a l’art urbà. A més, cada vegada més col·legis, instituts i universitats venen a conèixer el museu i la seua evolució, a través de les visites guiades i tallers que organitza el MIAU amb l’objectiu que els alumnes participen de l’art urbà, coneguen algunes de les tècniques utilitzades i siguen capaços d’entendre l’art urbà com una forma més d’expressió artística. FINAL El fet de traslladar l’art urbà més innovador a les parets del món rural, fer patent que l’art no sols ha d’estar en els museus i que pot formar part de la vida diària de les persones aconsegueix eixe esperit de solidaritat i convivència entre artistes i veïns. Aquesta simbiosi construeix la senya d’identitat del MIAU i és el que ha originat que aquest singular museu gaudisca ja d’un reconeixement mundial dins de l’àmbit de l’art urbà i siga un dels més visitats d’Europa. Caminar pels carrers de Fanzara suposa caminar pel MIAU: un museu sense portes ni sales en el qual es pot gaudir del que la fusió entre allò contemporani i allò tradicional ha sigut capaç de crear en aquest lloc.


67

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


DES-POBLATS Retorn als orígens

68

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Pasqual Herreros Periodista Els darrers anys del segle XIX i els inicis del XX van suposar una explosió demogràfica en moltes de les ciutats d’arreu del territori valencià. La contundència amb què començava a rodar la Revolució Industrial es va reflectir en un creixement de la població en ciutats com València, Alcoi o Sagunt, entre moltes altres. Encara que el nombre de naixements també creixia, l’èxode rural era el principal condicionant d’este augment de la població. Moltes persones que arribaven fins a les ciutats més industrials ho feien des de poblacions més xicotetes on l’activitat agrícola o ramadera eren el principal motor de la seua subsistència. Xicotets municipis on la pastura era excel·lent, on els cultius proporcionaven bones collites, on els recursos naturals brindaven l’oportunitat d’explotar-los i obtindre beneficis. Però eixes possibilitats també xocaven de front amb les dificultats econòmiques d’aleshores que van motivar que molts joves apostaren per trobar alguna cosa millor. Guanyant-se la vida d’una altra manera, arriscant allò que tenien per trobar un futur millor per a ells i les seues famílies. Eixe futur desitjat que els faria triar entre continuar vivint als pobles que els van vore nàixer o marxar a la ciutat, però mai a renunciar a les seues arrels i la possibilitat de tornar en un futur, si la vida els havia sigut profitosa. És així com a les primeres dècades del segle XX molts municipis de les comarques de l’interior de València, com el Racó d’Ademús o els Serrans, van patir eixa minva de població d’una manera molt notable. Un fet que aniriria obser-


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

69

vant-se en la resta de comarques del territori valencià durant tot el segle XX. Així és com, poblacions que havien pogut subsistir per elles mateixes durant anys, van anar desapareixent i d’altres, a dia de hui, es troben en greu perill de desaparició. El despoblament ha sigut el preu que hagueren de pagar estos xicotets pobles, perquè el progrés i la prosperitat pogueren assentar-se en les ciutats més industrials i comercials. Despoblar no és altra cosa que anar perdent els habitants d’una ciutat. Desproveir-la dels seus serveis. Desconnectar-la del seu entorn. Anar despullant-la a poc a poc sense que li quede res. Perdre la gent, perdre el poble. Perdre l’essència i les arrels. Perdre escoles, botigues,... Perdre costums, història i patrimoni. No és altra cosa que morir. I així és com molts municipis van anar perdent població i, en conseqüència, serveis bàsics, com l’escola o el metge; oficis necessaris en l’època, com el fuster, el manyà o el forner. Van quedar aparcats, en l’oblit de la civilització, distanciats d’un món que no caminava al mateix ritme. Paradoxalment, més d’un segle després de les primeres eixides del poble és quan algunes persones decideixen que és allí, al poble, on tal volta es visca millor. Eixos pobles que havien anat despullant-se, desfullant cada record de la seua història comencen a reviscolar gràcies a nous somnis, gràcies a noves il·lusions, gràcies a gent que decideix apostar per un canvi substancial en les seues vides. Les oportunitats que fa un segle es trobaven a les grans ciutats s’han capgirat per a convertir-se en una aposta de futur amb nous protagonistes i en un entorn molt més saludable i, tal volta, més benèvol. I si resultava complicat agafar eixe impuls per a donar el pas a un nou canvi de vida, va arribar la pandèmia per a ser determinant en moltes decisions de cara a un futur millor. Durant els últims dos anys, molts d’eixos pobles abans oblidats, tornaven a omplir-se de gent buscant la pau, la tranquil·litat i, per què no, una millor qualitat de vida. I és cert, que en tots no ha crescut el nombre d’habitants, ni que els censos poblacionals hagen experimentat increments notables. El que sí ha passat és que han tornat a posicionar-se en el mapa. I els xicotets pobles d’interior, d’aquells que quasi ningú se’n recordava, tornen a comptar, tornen a


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

70

sumar i tornen a estar presents. L’escola és part essencial d’un poble. Centre neuràlgic de l’educació i del futur. Lloc on les xiquetes i xiquets, eixes futures persones, aprenen tots els conceptes essencials per a desenvolupar-se en la vida. I sense xiquets no hi ha poble. A Vall d’Ebo, a l’interior de la Marina Alta, Nory, la seua alcaldessa, espera l’arribada de famílies amb xiquets. Tan sols necessiten 4 per obrir de nou l’escola i començar a somiar amb esperança que els pocs més de 200 habitants puguen créixer. La pandèmia els ha tornat les visites al seu entorn natural i pot ser que això també puga atraure gent que vulga quedar-se. Aixó és el que va passar a Argeleta, a l’Alt Millars. Amb poc més de 100 habitants, poc a poc han anat arribant famílies que han volgut canviar la ciutat pel món rural. Famílies amb xiquets que han fet que l’escola torne a obrir les seues portes 47 anys després. Unes portes que s’obrin per a no tancar-se perquè el futur, com diuen al poble, està en les zones d’interior. Tan sols ha de reinventar-se. I pot ser que siga eixa la línia que s’haja de seguir. Els Serrans i el Racó d’Ademús han sigut zones molt castigades pel despoblament. A Ares dels Oms han trobat una manera sostenible i eficient per a crear llocs de treball i, a més, fer créixer la població. En esta població de prop de 400 habitants es treballa en la creació d’una planta de biogàs que suposarà tot un benefici per al poble i els seus habitants. Un entorn més sostenible. Això és el que van trobar Víctor i Lorena, un matrimoni de taxistes valencians, quan van decidir marxar al poble. Des de fa quasi dos anys, i colpejats per la crisi pandèmica, van prendre una de les decisions més dures i importants de la seua vida. Canviar tot el que tenien al barri de Campanar de València per una vida nova carregada d’incerteses al xicotet poble de La Iessa. Primer va ser Víctor qui va marxar. Va trobar treball de forestal i als mesos el van seguir Lorena i els seus dos fills de 9 i 7 anys. Un gran canvi, que va comportar noves escolaritzacions, nous processos d’adaptació i una nova vida que no la canvien per res. Víctor continua treballant de forestal a La Iessa i Lorena netejant a Titaigües. Mentrestant els xiquets estan encantats amb la seua escola d’Alpont. Una nova vida que


71

els ha donat estabilitat i que els ha omplit de valors. Moltes famílies aposten per repoblar. Per retrobar-se amb les seues arrels. Però encara queda molt per fer. Almenys això és el que pensa Bernardo, l’alcalde de Cases Altes, al Racó d’Ademús. Fins a este poble de 132 habitants han arribat dos famílies en els últims dos anys que li han donat vida. Famílies que han deixat la seua monotonia a poblacions de La Ribera per la tranquil·litat d’una vida millor. Però la qualitat de vida no es basa només en l’entorn que a ú li envolta. Vulguem o no, vivim en una època marcada pels avanços, pel progrés que d’alguna manera també és necessari que arribe fins a estes xicotetes poblacions. Necessiten estar connectats al món. Com diu Bernardo, necessiten que la gent arribe d’una manera més fàcil. Necessiten infraestructures i connexions. Volen que arribe gent, perquè no volen marxar d’allà on saben que la vida sempre serà millor. Almenys molts han donat el primer pas. Molts han tornat a posar estos pobles en el mapa. Els han visitat, els han gaudit i han tornat a descobrir el gran patrimoni que tenen. Que no és només d’ells, sinó de tots nosaltres. Tant de bo molts puguen ser tan valents com Víctor i Lorena i com molts més que han reconduït la seua vida tornant als seus orígens. Eixos valents que, sense saber-ho, han tornat a poblar allò que estava mort en vida, allò que havia quedat desfullat quasi per sempre donant un xicotet alé d’esperança al seu record permanent.

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Familia en la Yesa


De l’èxode rural a l’èxode de l’urbs?

72

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Salomé Castro Regidora de l’Ajuntament d’Aras de los Olmos

Aras de los Olmos, treballa àrduament per un turisme sostenible i descentralitzat. On les visites siguen respectuoses amb el territori i oferint-los experiències de qualitat. Com a rutes tematitzades tenim l’exemple de la profunda visita guiada de l’ecomuseu que recorre tot el seu patrimoni interior i exterior. I una agenda cultural exquisida i capdavantera, connectada i enfocada a tot allò social: igualtat, ecologia, diversitat, memòria oral i tradició pròpia. I sobretot sustentat pel suport del teixit veïnal. Si bé és cert que la pandèmia ha portat visites estacionàries, algunes sembla que definitives, si no es tramita l’empadronament, les dades de població no varien considerablement. Sembla mentida que un paper tinga tant de protagonisme. Perquè els pobles necessiten a parts iguals que es faça vida en ells i que es comptabilitzen les persones que hi resideixen per a obtindre els recursos que permeten els serveis bàsics. Treballem incansablement per demostrar l’amor cap a aquest poble i per contagiar aquest enamorament als qui ens visiten. I són moltes persones les que tornen, i són moltes les persones que es queden. No és fàcil, no estem preparades per a una migració massiva, perquè escasseja l’habitatge. Hi ha, com se sol dir, molts habitatges sense gent i molta gent sense habitatge. D’una banda els pobles, els municipis xicotets de l’interior van acompanyats de la idiosincràsia, que la seua eufòria és altament estacional. Ací en Aras de los Olmos, a l’estiu


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

73

quintupliquem la població. Això ens parla de dues coses, la primera és la necessitat d’escapar de la ciutat quan es té temps (vacances), i per tant, un dels motius pels quals l’habitatge no s’ajusta a les necessitats del dia a dia. Són moltíssimes les segones residències, que alegrement podem dir que comencen a tindre vida més enllà dels mesos estivals. Arran d’aquesta necessitat urgent d’escapar de la pandèmia, comencen a desenrotllar-se les persianes d’aquestes construccions també algun cap de setmana, també per Pasqua, pot ser que fins i tot per Nadal. Entenem que cadascú té les seues circumstàncies i les seues possibilitats, però ens alegra no sols ser un passatemps festiu ple de xerinola, en el qual la superpoblació col·lapsa els serveis i ens veiem desbordats per a gestionar una munió que no sempre respecta els nostres costums. D’altra banda, tenim moltes ganes que les persones hereves de les cases que es troben totalment tancades i barrades tendisquen una mà al seu poble. Que treballen al costat de l’ajuntament per a la rehabilitació del nucli urbà. I que puguem continuar acollint famílies i persones que aposten pel retorn al medi rural. A aquest espai en el qual s’escolten més ocells que cotxes. On sempre et reben amb una salutació que et recorda que no estàs sola, i aquest paisatge immillorable, de capvespres, d’estreles, del camp treballat o els nous brots camine a l’albereda. No és fàcil començar de zero en el medi rural, no hi ha grans empreses on demanar treball. De fet, quasi l’única possibilitat que tens, és emprendre el teu propi negoci. No obstant això, el que sí que ofereixen molts municipis rurals, en aquest cas Aras de los Olmos, és un sentiment i un fer col·lectiu. Ganes de construir entre totes les persones que hi habitem, pel nostre poble. Ací teixim juntes, muntem sessions de cinema, i jardins, creem la decoració de Nadal per als carrers, fem teatre (i del bo, a més), cantem murgues, ens reunim per a canviar la desigualtat i un llarg etcètera que no porta al fet que alguns mesos no tinguem caps de setmana lliures, perquè tot són activitats encisadores. És veritat que la pandèmia ens va privar de tot això, sí. Però comencem a reprendre amb ganes i moltes mesures de seguretat aquests espais compartits. On fem comunitat, fem poble.


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

74

Allò bo, si podem destacar algunes coses, d’aquesta crisi mundial que hem viscut, són les oportunitats de teletreball, que també han permés que algunes persones es traslladen al poble mantenint els seus treballs. Aquesta és una gran via. Per això des de fa uns quants anys, la corporació ha lluitat per trencar la bretxa digital entre el món urbà i rural. Instal·lem wifi municipal gratuït pels carrers del municipi, i pràcticament totes les zones urbanes i periurbanes tenen fibra òptica. No tot és bucòlic i romàntic i crec que durant el text ha quedat clar. Hi ha talls de llum, cada vegada menys freqüents, o millor atesos pel grup electrogen de què disposem. I les cases no estan molt ben condicionades per a passar el fred, no. Entre altres coses. Però tenim un dels millors cels per a veure les estreles, tenim la fita dels tres regnes que ens recorda de la mescla de cultura i influència de Cuenca i Teruel. Tenim una qualitat d’aire envejable. Tenim ganes d’avançar sense oblidar d’on venim. De rescatar la memòria i mantindre-la visca en l’ús. De fer les coses a un altre ritme i amb una altra consciència. Som reserva de la biosfera, som riu i som queixal. Apuntem maneres i apuntalem els nostres projectes cap a la transició ecosocial. No som res, i alhora tenim tot, per a una vida més digna, més pròxima, un tracte més humà, una atenció més personalitzada. No es tracta de quant, sinó de com. Som moltes les persones que hem tornat, i moltes més que vindran. Si tens un poble, si sents i reconeixes el valor dels pobles, cuida’ls i ajuda’ns a mantindre’ls vius! Són la memòria, el cor i l’arrel del camí més sa, més humà i un creixent bressol on sí que té lloc la sostenibilitat.


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

“Tejedoras” Autors: Hilando Vidas

75

“Tractor estrellado” Autora: Salomé Castro



Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Torrent és una gran ciutat, però també té la sort de disposar d’un entorn rural privilegiat. Ací mostrem alguns dels espais naturals a través de l’objectiu de Vicente Riera.

Torrent Rural


78

Font de la Teula

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


79

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


80

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Barranc del Galleg

Barranc del Galleg


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Barranc del Galleg

81

Clot de Bailon


82

Barranc del Galleg

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022 Ací pots conéixer rutes i espais rurals al voltant de Torrent

83

Ací pots accedir a l’àlbum complet amb les fotografies de l’espai natural de Torrent



Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Falles 2022


P.A.U.S.E. Lletra: Andreu Cano (Arjé) Producció: Guillem Palomares (H.Rayiz)

86

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Trencarem les barreres, per donar-li al pause I el món es va detindre, va vindre un desastre De nivell 110, circulant per l’aire Covid el nom, 19 el dorsal, tu ja saps què.

Juga en banda, defensa i mitja punta Cada volta més nombrós l’equip que junta Fitxatge de primavera, març, 2020 amb les falles amb només un gir.

Sense lluitar pel títol ja tenia la corona Recordàrem el significat de quarantena Els científics treballaven a contrarellotge A corre-cuita, però es feien eternes les hores.

I es va parar tot, i ens vam quedar en shock, Som pols, un segon, en la història del món Accident, problema i solució Malaltia que ens tornà a l’origen, al ventre, al jo Un Torrent de solidaritat, Contra la pandèmia de l’egoisme I els seus sequaços Perquè ara no ens van a parar


Tenim ben clar qui som Per això enfortim els llaços

Combat contra un monstre que evolucionà Però amb la tecnologia de la nostra mà Quedem a les cinc, ens veiem al núvol Flotant com Goku, volem com brúfols.

Nova normalitat, nova soca, quarantena Sentiments confinats, en esta nova escena Vocabulari pandèmic, estem ben informades Salut i art foren les nostres cures

Tot és ara i tot és temporal, va! Enganxats a la mateixa pantalla Un boss final, un destí, una vacuna Cremem-ho tot, i també aquesta falla.

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Persones Acceptant Una Soledat Efimera P-A-U-S-E, així de clar Videocridada, rutina d’abdominals De chill, en la terrassa, escoltant un podcast.

87

Ací pots escoltar el rap original


88

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Falla major

Lema: P.A.U.S.E. Artista: Estudio Chuky


89

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Falla infantil

Lema: Xoof! Artista: GIO


Fallera Major

90

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Encarna Villar Rufino 2021 - 2022 Benvolguda comissió, em fa molt il·lusió poder escriure aquestes línies. Tots estem units per les ganes i el desig de viure la nostra setmana fallera, traure la nostra indumentària al carrer i amb la resiliència que ens caracteritza als fallers, adaptar-nos a esta situació. Omplim els carrers de Torrent d’alegria, llum i color, escoltem la música i gaudim de cada Tro de bac que toque terra. Espere amb moltes ganes aquesta setmana fallera que vuic celebrar amb tots vosaltres. Vos saluda la vostra fallera major del 2022, Encarna Villar Rufino.


91

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


Junta Directiva i comissió major 2021 - 2022 President : Alfredo Andreu Sanchis

92

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Vice1: Alberto Andreu Sanchis Vice2: Fernando Pérez Villa Vice3: Carla Ibañez Lopez Secretaria: Ana Cristina Puig Navarro Tesorero: Rafael Calvo García Lotera: Lola Mena Pardo Lotera: Gloria Martinez Martinez Casal: Juan Antonio Rodriguez Fernandez Festejos: Inma Alós Pérez Activitats diverses: Paula Hernández Anchel Representant a la Federació d’Enginy i Gràcia: Ángeles Banaclocha Messeguer Cultura: Maria Andreu Bronchud


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

93

Abad Tolosava, Veronica / Agea Gimenez, Casiano / Alabarta Genoves, Sergio / Alagarda Carrasco, Carmen / Alcacer Garcia, Jorge / Alfaro Abad, Ana Mª / Alos Perez, Inma / Alos Perez, Benjamin / Andreu Bartual, Borja / Andreu Bartual, Albert / Andreu Bronchud, Amparo / Andreu Bronchud, Maria / Andreu Perez, Julio / Andreu Sanchis, Alberto / Andreu Sanchis, Alfredo / Andreu Sanchis, Jose Guillermo / Angel Barbera, Vicente / Arenas Vilata, Laura / Banaclocha Meseguer, Mª Angeles / Bartual Renovell, Mercedes / Bautista Perez, Alvaro / Bautista Saez, Felix / Beguer Miquel, Vicent / Belmonte Belenguer, Antonio Vicente / Bronchud Escobedo, Amparo / Cabezas Arribas, Ivan / Cabrelles Verdet, Santiago / Calatayud Gomez, Monica / Calero Garrido, Pere / Calvo Alos, Carla / Calvo Alos,Sergio / Calvo Garcia, Rafael / Caro De Los Santos, Lidia / Caro De Los Santos, Natalia / Carratalà Climent, Carla / Carretero Iñiguez, Valentín / Carrión Gutierrez, Fernando / Carrion Ortiz, Mª Jose / Carrion Ortiz, Vanesa / Casanova Garcia-Rayo, Monica / Casañ Soriano, Lucia / Casas Gimenez, Patricia / Casas Gimenez, Sandra / Casas Lopez, Inmaculada / Catala Lopez, Alba / Cercos Calatayud, Ana / Chust Bermejo, Jesus / Company Valcarcel, Alejandro / Company Valcarcel, Marta / Company Viana, Ángeles / Conejero Ballester, Juan Antonio / Córdoba López, Carolina / Daries Picazo, Jorge / De Los Santos Sauceda, Sara / Defez Carrion, Vanesa / Diaz Estornell, Jorge / Diaz Munera, Alba / Estrela Lucas, Arantxa / Felipe Huerta, Agustin / Felipe Martinez, Ana Belen / Felipe Martinez, Laura / Fernandez Alonso, Alejandra / Fernandez Alonso, Nerea / Gallegos Banaclocha, Carmen / Garcia Casas, Ines / Garcia Comes, David / Garcia Moro, Cristina / Garrigos Frances, Sergio / Garrigues Navarro, Laura / Gascón Ruiz, Ana Maria / Gimenez Gonzalez, Toñi / Gimeno Estrela, Paula / Gimeno Ruiz, Ramon / Gonzalez Andres, Antonio / Gonzalez Garcia-Consuegra, Mªcarmen / Gonzalez Lopez, Francisco Jose / Gonzalez Martinez, Sara / Gonzalez Martinez, Ines / Gonzalez Martinez, Noelia / Grimaldi Aragones, Ana / Guijarro Poyatos, Juan Francisco / Hernandez Anchel, Ana / Hernández Anchel, Paula / Hernandez Serra, Jose / Hervas / Gamez, Juan Carlos / Ibañez Lopez, Carla / Inarejos Ruiz, Jose Angel / Jimenez Cambronero, Beatriz / Jimenez Extremera, Maria Dolores / Jimenez Gomez, Julio Tomas / Ji-


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

94

menez Sanchez, Susana / Lerma Fullola, Lola / Llaosa Bajo, Marta / Llaosa Puig, Francisco Javier / Lloria Carrion, Jesus / Lopez Garrido, Antonio / Lopez Guillen, Mar / Macias Delgado, Isabel / Manzanares Caceres, Estela / Martin Bautista, Veronica / Martin Bautista, Gemma / Martin Vilanova, Patricia / Martinez Amate, Lidia / Martinez Gomez, Ferran / Martinez Jardiel, Ismael / Martinez Martinez, Gloria / Martinez Moreno, Vicent Miguel / Martinez Puig, Angela / Mateo Mateos, Lucia / Mayordomo Carmona, Eva Maria / Medina Bartual, Maite / Mena Pardo, Maria Dolores / Molina Vieco, Alejandro / Montoya Grifoll, Julian / Moraga Comes, Mª Teresa / Moreno Cantero, Manuel Miguel / Moreno Gimenez, Rosana / Munera Abellan, Ana / Muñoz Lerma, Ana / Muñoz Lopez, Nacho / Navas Villar, Veronica / Orti Martinez, Esther / Ortiz Medina, Marta / Parrilla Moraga, Alba / Parrilla Rojas, Juan Manuel / Peiró Gimenez, Marta / Peiró Puchades, Vicent / Perez Castelló, Fernando / Perez Mezcua, Ana Belen / Perez Talens, Adrià / Perez Villa, Fernando / Peris Moreno, Leticia / Peris Moreno, Maria / Peris Moreno, Ana / Peris Romero, J. carlos / Puig Navarro, Ana Cristina / Ramirez Garcia, Rafa / Ramos Chulia, Ruben / Ramos Garcia, Ivan / Reolid Parrilla, Cristina / Rodado Chaparro, Mª Carmen / Rodriguez Fernandez, Juan Antonio / Rodriguez Garcia, Amparo / Rodriguez Gordillo, Adrian / Rodriguez Jaen, Alvaro / Rodriguez Martinez, Gissela / Rodriguez Mignorance, Olaia / Romero Velazquez, Esther / Romero Velazquez, Gemma / Saez Aguilar, Jose Vicente / Sanabria Lopez, Jacinto / Sanabria Rodado, Raul / Sanchez Garcia, Jose / Sanchez Hinarejos, Jose Antonio / Sánchez Muñoz, Conchin / Santamaria Del Pozo, Mª Jose / Serrano Matias, Paula / Silla Valiente, Mªangeles / Simó Sanchis, Lucia / Simó Sanchis, Paula / Solana Herreros, Miguel / Soto Bustos, Blanca Rocio / Talens Garcia-Rayo, Yolanda / Teruel Cabrera, Rebeca / Teruel Cabrera, Sara / Torres Garcia, Georgina / Vega Caro, Jose Mª / Velazquez Montiano, Ruben / Velazquez Moreno, Mari Carmen / Verdet Vázquez, Sara / Vilanova Aguirre, Antonio / Vilanova Sanchez, Nacho / Villalba Gomez, Fernando / Villalba Martinez, Miryam / Villar Rufino, Encarna / Yago Fenoll, Marta


Comissió infantil

95

Agea Jimenez, Alejandro / Angel Monera ,Daniel / Antonino Felipe, Maria / Antonino Felipe, David / Arce Rodriguez, Arek / Belmar Valcarcel, Alicia / Cabañas Castro, Gemma / Cabañas Castro, Paula / Carretero Alfaro, Lydia / Carretero Montero, Miquel / Chust López, Olivia / Garcia Carrion, David / García Carrión, María / Gil Simarro, Paula / Gimeno Estrela, Alma / Hernandez Soriano, Tomas / Hervas Mayordomo, Marc / Lopez Agraz, Belen / Lopez Romero, Pedro / Lopez Romero, Martina / Martinez Defez, Andreu / Martinez Defez, Biel / Medina Leon, Blanca / Montoya Carrion, Mateo / Montoya Carrion, Mia / Muñoz Albelda, Adrian / Muñoz Albelda, Carla / Muñoz Navarro, Sara / Navarro Belenguer, Daniel / Navarro Belenguer, Mario / Nohales Rodriguez, Olga / Nohales Rodriguez, Mar / Obiol Asensio, Gonzalo / Parrilla Moraga, Elsa / Quero Alonso, Alejandra / Raga Ibañez, Bianca / Ramos Andreu, Nora / Ramos Felipe, Emma / Ramos Felipe, Enzo / Reginfo Company, Andrea / Reginfo Company, Elena / Rodriguez Martinez, Nathaly / Rubio Sanchez, Marta / Saez Garcia-Muñoz, Sergio / Sanabria Rodado, Maria / Sanchez Garcia, Claudia / Serrano Matias, Sandra / Silla Garcia, Alejandra / Silla Garcia, Yusela / Subirats Sanchez, Noa / Venegas Bautista, Eva / Vicente Mena, Erika / Vilanova Sanchez, Claudia

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Fallers infantils 2021 - 2022


Programa d’actes 2021 - 2022 FEBRER 2022

96

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Dissabte 12 Sopar Homenatge a la Fallera Major de Torrent OAM Junta Local Fallera de Torrent. Dissabte 19 Dinar Homenatge a la Fallera Major Infantil 2022 OAM Junta Local Fallera de Torrent. Diumenge 20 12:00h Presentació de la Comissió infantil i de la nostra Fallera Major 2022 ENCARNA VILLAR RUFINO. Saló d’Actes de l’Ajuntament. Dissabte 26 8:00h

Macrodespertà per l’Avinguda al Vedat organitzada per Junta Local Fallera. 18:00h Concentració al casal per acudir a l’acte de la Crida a la Torre. 22:00h Sopar faixat al casal i després a ultimar detalls per a la cavalcada del ninot.


Diumenge 27 9:00h

Concentració al casal per acudir a la Cavalcada del ninot Infantil (les persones encarregades de l’organització informaràn de l’hora concreta de cada comparsa). 18:00h Berenar infantil al nostre casal. MARÇ 2022

Diumenge 6 Lliurament de premis de la Cavalcada del Ninot (Pendent de confirmar l’hora). Dissabte 12 21:30h Sopar oferit per la nostra Fallera Major Encarna. Dimarts 15 10:00h Esmorzarem que tenim que plantar les falles. 22:00h Sopar de la plantà a la carpa. Dimecres 16 10:00h Esmorzarem mentres arriben els jurats. 17:30h Concentració al casal per acudir a l’acte del Trasllat de la Verge (pendent de confirmar horari). 22:00h Sopar faixat a la carpa. 23:30h Revetla a la carpa (Com i fins que es puga).

97

17:00h Concentración al casal per acudir a la Cavalcada del ninot major (les persones encarregades de l’organització informaràn de l’hora concreta de cada comparsa). 22:00h Sopar faixat al casal.

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Dissabte 5


Dijous 17 8:00h 9:00h 10:00h 10:30h 11:00h 17:00h

98

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

22:00h 23:30h

Despertà pels carrers del barri. Desdejuni oferit per la nostra Fallera Major Encarna (Vingueu que només hi ha un!). Esmorzar (Fam no passare’m). Entrega de rams per acudir a l’Ofrena (Horari pendent de confirmar). Passacarrer solidari per portar aliment al Punt d’Aliments de Torrent. Concentració al casal per acudir a l’Ofrena de flors a la Mare de Déu (Horari sense confirmar). Sopar faixat a la carpa. Revetla a la carpa (Fare’m el que ens deixen)

Divendres 18 10:00h Esmorçar a la carpa. 11:00h Eixida cap al lliurament de premis a la Plaça Unió Musical, a vore si hi ha sort!! 12:00h Inflables per als menuts. 14:00h Paelles (Els detalls de l’organització es donaran més endavant). 22:00h Sopar faixat a la carpa. 23:30h Revetla, és l’última!! Dissabte 19 11:00h 18:30h 21:00h 22:00h 23:30h

Celebrem Sant Josep esmorzant a la carpa Berenar a la carpa per als més menuts. Cremà de la falla infantil. L’últim sopar faixat a la carpa. Cremà de la falla major i… Feliç any nou! Els horaris poden variar segons les circumstàncies i la celebració de tots el actes estarà condicionada per la situació sanitaria i les restriccions i recomanacions de les autoritats competents.


99

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Records de l’exercici

2021 - 2022

Proclamació


100

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Demanà

Demanà


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Teatre

101

Teatre



Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Col·laboradors


104

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


REFRIGERACIÓN CLIMATIZACIÓN

AFRIMA

MONTAJES S.L.

* COMERCIAL * INDUSTRIAL GERENTE JOSÉ HERNÁNDEZ C/ L’Horta, 5 46910 SEDAVI (Valencia) Telf y Fax 96 376 26 01 Web: www.afrima.com e-mail: afrima@afrima.com

105

CLIMATIZACIÓN

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

REFRIGERACIÓN


Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

106

• DISEÑO POR ENCARGO • ART. REGIONALES • TROFEOS • LLAVES

- INSIGNIAS - PERGAMINOS - ART. RELIGIOSOS

Maestro Sanchis Almiñano, 8 bajo Tel. 96 155 65 11 46900 TORRE�T (Valencia)


l a t i end a d e l a c onst ru c c i ón est á en Torrent ✓ ✓ ✓ ✓

Más de 12.000 m2 de instalaclones. Gran exposición de saneamientos y revestimientos cerámicos. Venta al público . Fácil aparcamiento .

ALMACEN Y EXPOSICIÓN: Carrer dels Llibrers,4. Polg. Masia del Juez. 46900 Torrent Tel. 961555211-Fax.9615740 58aldino@bigmat.es www.aldino.bigmat.es

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Aldino

107

BigMat


108

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


109

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


110

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


96 372 61 24 www.copimar.net

growing together

111

NO DUDE EN CONSULTARNOS EN

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

Nuestros 5 departamentos cubrirán todas las necesidades ofimáticas de su empresa


112

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


113

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


���������������–������������������� � �

114

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

������������������€�

���������������–������������������� ���������������–������������������� � �

������������������€�

� �

������������������€�

���������������–������������������� � �

������������������€�


115

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

OS


116

tathabitatge.com

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

w.qualitathabitatge.com


FLORS AMPARO (naturals i artilicials) Servicia domicili 24 h. C/ Mont Sio 18A (Torrent)

664-473-912 / 96-004-3345 663-514-6:?0

6Papereria-U ibreria

C/6PintGr GenarG 6Palau. n10 G°f'Grrent 6íelf 96 109 71 91 "Papeleriale.scale-é,a@gmail.com

IJ www.facebook,.com/papelerialeocaleta

0 papeleria_l e.scal efa

117

Lescale"Ga

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

� tlorsamparo�(gmail.com florsamparo.blogspot.com


118

litathabitatge.com

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

w.qualitathabitatge.com


C/Virgen del Puig, 10 B Torrent - Valencia

AUTOS J.M.

Reparación y mantenimiento del automóvil Telf. 96 156 09 27 CIF: E-97098891

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

tu taller multimarca autos.jm@hotmail.com

119

JUANMA


120

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


121

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


122

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


123

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


-

ón Company Andreu alencia) 25 m.an66@gmail.com

Limpieza de cristales y fachadas con pértiga y agua osmotizada. Torrent (Valencia) 626 301 925 Limpieza de garajes, naves, maquinaria industrial y demás limpiezas ramon.com.an66@gmail.com industriales. -

Limpieza criogénica (Co2). Limpieza de cristales y fachada

José Ramón Company Andreu - Limpieza de garajes, naves, ma industriales. Torrent (Valencia) José Ramón Company Andreu 626 301 925 Torrent (Valencia) Andreu 301 925 ramon.com.an66@gmail.com José Ramón Company626 eza criogénica (Co2). Torrent (Valencia) ramon.com.an66@gmail.com 626 301 925 eza de cristales y fachadas con pértiga y agua osmotizada. - Limpieza criogénica (Co2). - industrial Limpiezaycriogénica (Co2). ramon.com.an66@gmail.com eza de garajes, naves, maquinaria demás limpiezas con pértiga y agua osmotizada. - Limpieza de cristales y fachadas con pértiga y agua osmotizada. - Limpieza (Co2). Limpieza de cristales y fachadas concriogénica pértiga agua osmotizada. riales. - yLimpieza de garajes, naves, maquinaria industrial y demás limpieza uinaria industrial y demás limpiezas - Limpieza de cristales y fachadas con pértiga y agua osmotizada. industriales. - Limpieza de garajes, naves, -maquinaria industrial y demás limpiezas Limpieza de garajes, naves, maquinaria industrial y demás limpiezas industriales. industriales.

José Ramón Company Andreu Torrent (Valencia) any626 Andreu 301 925 ramon.com.an66@gmail.com

TorrentCompany (Valencia) José Ramón Andreu 626 301 925 José Ramón Company Andreu

José Ramón Company Andreu ramon.com.an66@gmail.com Torrent (Valencia) Torrent (Valencia) - Limpieza criogénica (Co2). 301 925 de cristales y fachadas con pértiga y agua osmotizada. mail.com - Limpieza - Limpieza criogénica (Co2). 626626 301 925 - Limpieza de garajes, naves, maquinaria industrial y demás limpiezas - Limpieza de cristales y fachadas con ramon.com.an66@gmail.com pértiga y agua osmotizada. industriales. nica (Co2). ramon.com.an66@gmail.com

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

osmotizada. - Limpieza de garajes, naves, maquinaria industrial y demás limpiezas tales y fachadas con pértiga y agua osmotizada. yajes, demás limpiezas industriales. naves, maquinaria industrial y demás limpiezas

124

pértiga y agua osmotizada. ria industrial y demás limpiezas

José Ramón Co Torrent (Valenci 626 301 925 ramon.com.an66 -

Limpieza cri Limpieza de Limpieza de industriales

- criogénica Limpieza -Limpieza (Co2).criogénica (Co2). - deLimpieza de cristales -Limpieza cristales y fachadas con pértigayy fachadas con pértiga y agua osmotizada. Limpieza de garajes, naves, maquinaria industrial y demás limpiez agua- osmotizada. José Ramón Company Andreu -Limpieza deindustriales. garajes, naves, maquinaria indusTorrent (Valencia) trial y demás626 limpiezas 301industriales. 925 ramon.com.an66@gmail.com -

Limpieza criogénica (Co2). Limpieza de cristales y fachadas con pértiga y agua osmotizada. Limpieza de garajes, naves, maquinaria industrial y demás limpieza industriales.


46220 Picassent

676 693 838 neonconstruccio@gmail.com

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

C/ Nou, 68

125

NOUS ESPAIS ORGANITZATS EN CONSTRUCCIO SL


126

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022


_ �

• REFRESCOS • SNAKS • PARAFARMACIA • GROW • BARRITAS ENERGÉTICAS

• CAFE DE CALIDAD • TÉ, CHOCOLATE, CAPUCHINO, ETC • BEBIDAS DEPORTIVAS • BEBIDAS ENERGÉTICAS

����

PUBLICIDAD Y MARKETING

SIGL'

1

BUZONEO PUBLICIDAD MANIPULADOS MAILINGS 661 43 00 20 96 276 22 09 info@rsigloxxi.com www.rsigloxxi.com

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

��

127


128

Pause - Falla Cronista Vicent Beguer i Esteve - 2022

unet lla a t a b e a la


ualitathabitatge.com habitatge.com



Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.