Llibret Falla Societat Club 2025

DE la H stor ` a ostraN F esta

Falla Societat Club 53

“La Passaeta 2025”

EDITA

Associació Falla Club 53 (Borriana)

FOTOGRAFIES ENTREVISTES

OPG Fotogràfics

FOTOGRAFIES DELS TEXTOS

Arxiu museu faller de Burriana

Arxiu Ajuntament de Burriana

Fons populars

COORDINACIÓ

Jorge Tejedo

EXECUCIÓ

Jorge Tejedo

Carlos Tejedo

Xavi Calpe

Marisa Canseco

COL·LABORACIÓ ESPECIAL

Mayte Ventura

Pepe Esteban

José Monserrat

CORRECCIÓ

Marisa Canseco

DIFUSIÓ DIGITAL

https://issuu.com/fallaclub53

https://www.instagram.com/falla_club53/

https://es-la.facebook.com/fallaclub53/

PORTADA i MAQUETACIÓ

Copyon

DIPÒSIT LEGAL

CS 90-2025

«Aquest llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2025».

Un viatge en el temps, un homenatge a la nostra història, a les nostres Falles!

Amb una gran il·lusió i un esforç immens, la Falla Societat Club 53 té el plaer de presentar-vos aquest doble volum que pretén ser un homenatge a la nostra estimada festa, ple de records i història.

Com bé heu pogut comprovar, el primer volum, és un àlbum de cromos on es recull una xicoteta part de la nostra festa. En aquest primer volum, hem volgut fer un apassionant viatge a través de la història de les Falles, des dels seus orígens fins als nostres dies. A través d’aquest àlbum de cromos, hem intentat que els fallers i falleres puguen reviure moments inoblidables, recordant els primers premis dels diferents monuments fallers, ninots indultats, les carrosses de les “cabalgates” de la “Batalla de flors”, que amb la seua elaborada confecció de paperets, han repartit colorit pels carrers de Burriana, les creus de maig, el tapissos de l’ofrena i totes les Reines Falleres que han representat amb orgull la nostra ciutat. A més a més, també comptarà amb els cromos de la nostra fallera major infantil, de les xiquetes de la seua cort i de les 6 joves que formen la cort major de la nostra falla, així com del nostre president i presidenta infantil.

El segon volum aprofundirà, més si cal, en la història de la nostra festa, oferint una visió més completa. Mostrarà al lector la història de les falles al nostre poble i ens contarà, amb més detall, fets i activitats relacionades amb la nostra festa, així com els mantenidors i mantenidores que han exaltat a les nostres Reines Falleres, els pregoners que, amb la seua veu, han donat inici a la millor festa del món, l’evolució dels tapissos, els artesans fallers del nostre poble…També comptarà amb les paraules de la nostra Reina Infantil, Zoe, per conéixer-la un poquet més i sabrem, de primera mà, quines preferències tenen i com viuen les falles les dos falleretes de la cort infantil i les sis falleres de la cort major.

Des d’ací, volem agrair especialment la col·laboració de les diferents entitats, sense les quals aquest projecte no hauria estat possible.

Aquest llibret és el fruit d’un treball conjunt i amb molta estima, on s’ha intentat que, cada membre de la falla, senta un gran orgull per pertànyer a la seua societat. Esperem que el gaudiu i pugueu percebre en les seues pàgines, la il·lusió amb la qual nosaltres us l’hem presentat.

Qui viu les falles amb intensitat sap de sobra que les Falles són la nostra història, la nostra vida; són tradició que ens ve inculcada de generacions passades, i és que, any rere any, les Falles ens uneixen i ens fan sentir orgullosos de pertànyer a la nostra “terreta”.

¡Que visquen per sempre les Falles!"

Marisa Canseco Lozano

Jorge Tejedo Orts

President Falla Societat Club 53

“En virtut de l’autoritat, que em confereix el Cinquanta-tres declare les festes obertes, fins que no es puga més.”

Benvolguts fallers i falleres,

Fa vint-i-vuit anys, em vaig dirigir a tots vosaltres des de les planes de l’edició del llibret de la falla que vam dedicar al “Campanar de Burriana” era 1997 i tenia alguns anys menys. Ho faig novament en l’exercici que la nostra falla celebra el cinquanta-tres aniversari de la seua creació.

Els que em coneixeu sabeu que jo vaig ser i soc un president atípic; vaig ser el president de l’exercici que seguia al que havia celebrat el 25 aniversari de la nostra falla i que en arribar la matinada del 19 de març, va incomplir amb la tradició d'anomenar nou president. No el va haver-hi, fins una setmana després.

El factor atípic em persegueix i després de tots aquests anys, soc el president que enguany es va autoproclamar al mes de maig, no havent-hi precedents d’autoproclamació de cap altre president. Ho vaig fer per liderar la nau d’un exercici de transició, de pas i relaxament, però sobre el que he posat tota la il·lusió, meua i de la meua junta directiva, i pel que lluitem i lluitarem incansablement perquè siga un any inoblidable per a Zoe, la meua fallera Major Infantil, per a Marta i Clàudia, la seua cort d’honor, que al costat de Carlota, la presidenta infantil, ompliran d'alegria el nostre Club. I elles, les sis joves que conformen la cort de falleres majors: Abril, Andrea, Belén, Paloma, Maria i Marina; magnífiques falleres que van pensar que somiar era apassionant i somiar de falles, indescriptible, per la qual cosa, van voler fer-ho també el 2025. Gràcies a totes i especialment a les seues famílies per aquest regal.

Però..., com un home com jo, amb certa edat, assumeix representar-vos, com vint-i-vuit anys després d'ocupar aquest lloc puc pensar que estaré a l’altura que tots vosaltres demaneu i també la nostra representació fallera?

Probablement, amigues i amics, si tinguera una resposta encertada a aquestes preguntes, no estaria escrivint aquesta salutació. Sense cap dubte si hi ha uns responsables d’aquesta bogeria, són Belén, Ana i Carlos; la meua família que no van saber, no van poder dirme que no. Però el més important de tot, és que ho van fer amb el cor, que no en el cap, amb el cor d’uns fallers que viuen amb passió i devoció el món de les falles, però especialment el món de la gran família, que som les falleres i els fallers del Club 53. Els estaré eternament agraït als tres.

Finalment falleres i fallers, desig que aquestes siguen les millors falles de les vostres vides, i que siguen també per a Zoe i la seua cort i per a la cort de les guapes joves que ens acompanya.

Falleres i fallers, visca la falla del Club 53!

Bones falles !

Jorge Tejedo Orts

President

Carlota Vilallonga Jóvena

Presidenta Infantil Falla Societat Club 53

Falleretes i fallerets,

Fa un any en una publicació semblant a la que teniu ara a les vostres mans, tenia el privilegi d’omplir alguna de les seues pàgines sent la fallera major infantil de la nostra falla.

Enguany el meu paper serà un altre i des de que, al mes de juny i sense esperar-ho, una telefonada inesperada, em va oferir la possibilitat de ser la presidenta infantil, un oferiment que em va omplir de satisfacció i que vaig considerar un nou regal d’esta falla a qui tant vull i que tant m’ha donat. Vaig acceptar sense dubtes i amb molta, molta il·lusió, perquè si il·lusionant havia sigut l’any 2024, estava convençuda i segura que també anava a ser-ho el 2025.

Ara a les portes de les nostres festes més grans, a punt d’encetar els dies en què xiquetes i xiquets ens preparem per a gaudir de la festa, dec reconèixer que he tingut molta sort en compartir tot este somni amb Zoe, la nostra fallera major infantil i amb Marta i Clàudia, les falleres de la seua cort d’honor, cor i ànima fallera en estat pur.

Vull també agrair a les seues famílies que estigueren disposades a somiar amb tots nosaltres.

Finalment, no vull acabar aquesta salutació, sense tindre un record especial per a Jorge, el nostre president, pilar faller indispensable a ma casa, sense ell, tot aquest somni no haguera sigut possible. Gràcies per cuidar-me i fer-me que em puga sentir una presidenta de veritat.

Xiquetes i xiquets, fallers, les falles ja han arribat!

Visca la falla del Club 53!

Bones falles!

Carlota Vilallonga Jóvena

Presidenta Infantil

Fallera Major Infantil 2025

Zoe Marín Cerezo

Cort d’Honor Infantil

Clàudia Planelles Corbalán

Marta Solà Piera

Cort d’Honor

Abril Chiva Canseco

Andrea Ripollés Doñate

Cort d’Honor 2025

Belén Petit Sanahuja

María Tel Monsonís

Cort d’Honor

Marina Abaso Bellido Paloma Casalta Barberá

Zoe Marín Cerezo,

és la nostra FALLERA MAJOR INFANTIL per a l’any 2025; de la saga dels Marín, família fallera de “soca”.

per

Marisa Canseco Lozano

Neta de Carlos Marín, crític faller que compta en alguns guardons al seu “poder” i el que va presidir el club 53 l’any de gràcia de 1999, després d’haver gaudit en el 98 com a pare de Fallera Major, en aquesta ocasió de la seua filla Laura Marín. Però hui la protagonista és ZOE, que ostenta la màxima representació de la nostra falla. Ella té la responsabilitat de regnar per a tota la xicalla del club, i ha sigut elegida pel president, per mèrits indiscutibles.

I per conéixer-la com cal, qui millor que ella mateixa per a contestar una sèrie de preguntes que, de segur, ens demostraran l’encert d’aquesta elecció.

Dis-me Zoe: Quants anys tens i quin dia vas nàixer? Signe del Zodíac?

Tinc 10 anys. Vaig néixer el 31 d’agost del 2014 i soc Virgo. (Pensava que això del signe del Zodíac seria un contratemps, però no. Ho tenia clar i ha sigut ràpida en contestar ).

Aleshores faràs 5° de Primària NO? En quin col·legi?

Sí, sí, faig 5° al Col·legi Salesians de Burriana.

No m’enganye si et dic que eres bessona de MARCO i aneu a la mateixa classe? Com ho portes això de compartir-ho tot amb el teu germà bessó?

Soc bessona de Marco, i clar, tenim la mateixa edat, però no anem a la mateixa classe, encara que sí al mateix curs. Un va al grup A i l’altre al B. I això de compartir, de vegades va bé, però altres voltes va mal. (No sap explicar-ho massa, però vol deixar clar que no sempre és meravellós això de compartir).

Matemàtiques o Llengua? Què t’agrada més? Quina assignatura no t'agradaria que existira, per avorrida o difícil?

(Contesta ràpida i amb contundència): soc de Lletres. Preferisc l'assignatura de Llengua. I no m’agrada gens “Coneixement del Medi”. La trobe molt avorrida.

(Però deixa ben clar que estudia igualment perquè no té més remei.)

Activitats extraescolars: sé molt bé que vas a ball perquè t'he vist actuar en el Payà i veig que ho fas d’allò més bé. Una altra activitat fora de classe? Vas a Dinamita els dissabtes a la vesprada?

(En escoltar “ball” i “Dinamita” esbossa un somriure i xerra pels colzes, explicant el funcionament de l'activitat extraescolar dels dissabtes a la vesprada en Salesians. Em conta que va per colors segons l'edat i que enguany ja ha pogut tindre paper en el Musical).

“El Musical es diu MATILDA, i jo soc una xiqueta del grup de ball i dic una frase i cante”. A ball vaig a Lluïsa Piquer i balle sevillanes i flamenc.

Què voldràs ser de major? Artista? Ballarina?

(Riu amb ganes en escoltar allò de ballarina o artista, i ho nega rotundament. Té molt clar que vol ser PROFESSORA. En principi diu que d'Infantil, però no descarta ser una PROFE de MAJORS).

T’agrada llegir o eres més de noves tecnologies?

M’agrada estar amb “la Tablet”, però al col·legi diuen que s'ha de llegir molt, i ara cada nit, Marco i jo llegim fins que ens entra la son. Però un llibre cadascú… Eh?

(Ho he entés, Zoe!

Programes de TV que són els teus preferits?

Sempre veig programes infantils. Disney Channel i més encara Clan.

I el cinema? Quantes vegades vas al cine?

M’encanta anar al cine. Abans anàvem més que ara, perquè no puc, entre el “fallerio” i el musical no em queda massa temps.

La darrera pel·li que vaig veure aquest Nadal és una de Disney: VAIANA 2

Ara ens centrarem en la festa de les falles i coneixerem com eres de fallera.

Com va ser això de convertir-te de prompte en una Fallera Major Infantil per a regnar en el Club? Explica'm un poc que va passar. Ho vares demanar tu, va ser una sorpresa? Va ser idea del president?

A mi m’agrada molt ser fallera i he sigut dues vegades, una de la Cort d’Anna i l’altra de la Cort de Carlota i m’ho he passat súper, i sempre pensava que podria ser jo també Fallera Major Infantil i així ho demanava sempre, però mai m'havien dit que sí.

Va ser una sorpresa molt gran. Un dia normal, venia del col·le i havia d'anar a assajar el Musical, i quan ja m'havia canviat, em diuen que pujara un moment a casa la tia Laura, i en obrir la porta veig que estava ple de gent i no entenia res, fins que Jorge Tejedo em va preguntar si volia ser Fallera Major Infantil del club i vaig dir de seguida que sí sense pensar-ho gens. Bé, crec que m’ho va preguntar Carlota, la meua presidenta, i és que estava tan nerviosa que tot em pareixia irreal.

El Manifest. Quins records tens d’eixos dies tan intensos, quan tots anaven a veure’t eixos vestits tan bonics?

La veritat és que va vindre molta, molta gent, sobretot quan van vindre tots els de la falla. Estava un poc angoixada, però va ser molt "xuli" i m’ho vaig passar genial.

Per cert… Conta’m el secret: qui va elegir la tela, els colors, el dibuix? (Cara de satisfacció).

No vaig poder anar, va anar la mamà i l’àvia Dodi, però havia de ser del meu gust, així que anaven enviant-me fotos perquè triara. El segon vestit és vert-gris, segons li pegue el sol o a l'ombra, i el duc més en les Presentacions de totes les falles i el primer és color lila, i també va canviant de color segons es mire. Eixe el duc per als actes oficials i per a la meua Exaltació, també el vaig dur al Payà. Són els dos molt bonics. (Done fe Zoe. Tens molt bon gust).

L'Exaltació. Supose que estaves emocionada perquè et posava la banda el teu germà… O estaves “nervioseta” per si te la posava al revés?

Vaig estar encantada que fora ell qui em posara la banda, però sí que estava nerviosa per si me la ficava al revés, igual que l’any anterior el papà, i encara que me la va posar un poc “a boleo”, la veritat és que havia assajat molt i ho va encertar a la primera.

Els Paiporta al Club, les amiguetes, les confidències, compartir anècdotes. Parla'm de les teues dames. Ja les coneixies abans i supose que això és un punt a favor.

Els Paiporta són molt divertits perquè podem estar juntes i xerrem de moltes coses i fem jocs.

A Marta i Clàudia les vaig conéixer en la falla i després vam ser falleres juntes i clar, ja tenim confiança, i els agraïsc molt que siguen de la meua Cort perquè són molt gracioses.

I la presidenta Carlota? Dis-me quins consells et dona perquè ja és una experta i tu vas estar al seu costat el darrer any com a “fallereta” de la Cort, i degues observar el que feia.

Carlota és la meua millor amiga i abans de ser fallera ja la coneixia del tenis.

M’acompanya en tot i m’ajuda. És una gran presidenta.

I les nombroses dames de la Cort Major que de segur et malcriaran. Te saps tots els noms? Tens alguna preferència?

Crec que no m’oblide de cap nom (pensativa i fent memòria): Belén, Abril, Paloma, Andrea, María Tel, Marina. Ens ho passem molt bé en elles, son molt balladores i em duc superbé en totes, encara que la que més ens fa riure és Paloma. És la més graciosa.

I de vegades són un poc “marimandones”.

Què et pareixen les Presentacions dels dissabtes d’altres falles, totes amigues?

Conec a moltes falleres d’altres Barris i Comissions i a totes les Fallera Major Infantil i presidents perquè ens veiem tots els dissabtes; a vegades em fa "perea" anar, però després m’ho passe superbé.

Supose que també podràs dir-me alguna cosa del president. De Jorge Tejedo. Dis-me el que siga que ara no ens escolta ningú.

És molt “majo”, ens cuida molt i ens fa molta gràcia. És “GUAI”. (La paraula GUAI ho diu tot. Res més a afegir. Pot estar content el president).

Què penses del dia de la teua Exaltació? Ho esperes en ganes? T'imagines com serà?

(Es mou en la cadira. Fica els ulls en blanc i sospira.)

“Tinc molta il·lusió que arribe el dia, però al mateix temps sé que tindré molta vergonya”

(Li explique que la vergonya no està convidada a l'acte, que ha d'anar esplaie't pel passadís, en la cara ben alta i mirant endavant, saludant ambdós costats perquè és la protagonista i ha de gaudir al màxim. M’escolta amb molta atenció i promet fer-me cas. T’estaré observant Zoe.)

Ja saps qui és el teu mantenidor o és una sorpresa?

“És l'avi Carlos. Ho sé des del primer dia. Li ho vaig demanar i no podia negar-se”

(Ho diu amb careta de "pícara", entenen que és una afortunada, la qual cosa li confirme jo. Parlem una bona estona de l'avi i li conte anècdotes de quan féiem reunions festives i sempre ens sorprenia en algunes poesies o versets dedicats, i que algun dia li mostraré. Escolta bocabadada. Espere que no estiguera pensant que són “batalletes” de gent major.)

I arribà la setmana fallera. Quins són els actes que més t’agraden i esperes en més il·lusió?

Són molts, però alguns són contradictoris. Els premis m’agraden, però estaré "nervioseta". L’Ofrena és un acte bonic, però com és l'últim em recorda que ja s’acaba l’any i dona tristesa. La Cremà és molt impressionant, però, per altra banda, és la fi de les festes i dona ganes de plorar. La xaranga és la que més alegria dona.

I els que llevaries del programa faller?

(Amb contundència:) Cap.

Has anat ja a veure els monuments al Taller Faller? Qui és l’artista faller?

Només he vist la "falleta" infantil. Bé, l'esbós i els ninots. L’artista és una xica i li diuen Carmen. I la falla és preciosa.

Quin banderí t'agradaria passejar pel carrer?

(Mirant-me amb cara de sorpresa, com volen dir que la pregunta era absurda:) “Doncs el primer, clar està!!”

Tens una vareta màgica que et permet demanar un desig faller i segur, segur que es complirà. Què demanaries? Algun acte, activitat, etc. Què t'agradaria que es fera en el Club. És una reivindicació.

(Queda pensativa i no tarda en contestar:) ”Més protagonisme per als xiquets i xiquetes, més activitats infantils”. (Ressalta la celebració de S. Nicolau i l'arribada dels Reis, així com quan hi ha jocs per a tots.)

En Burriana tots saben el que és la festa de les falles, però en els pobles dels voltants, de vegades ho desconeixen. Convidaràs a tots els xiquets i xiquetes que vinguen a gaudir amb tu. Què els diries?

“Xiquetes i xiquets dels voltants: Veniu tots a passar-ho bé al meu poble perquè per tot arreu hi ha moltes activitats i els monuments són espectaculars. Sobretot vingueu a la Falla Societat Club 53 perquè la nostra "falleta" és de Primer Premi Especial”.

I per a finalitzar, van una sèrie de preguntes ràpides que voldria que contestares quasi, quasi, sense pensar. Són fàcils i defineixen la teua forma de ser i les teues preferències.

ANEM ALLÀ:

� Platja o Piscina…. PLATJA

� Mar o Muntanya…. MAR

� Un monyo de fallera o tres “topos”… UN MONYO

� Vestit de mànega de “farol” o segle XVIII… DEPÉN DE L’ACTE

� El teu color preferit… VERT I BLAU

� Un animal de companyia… EL GOS

� Estació de l’any… ESTIU

� Una cançó… LA POTRA “SALVAJE”

� Un ball… SEVILLANES

� “Mascletà” o focs artificials…”MASCLETÀ”

� Un esport… TENIS

� Una pel·lícula…”TÚ A LONDRES Y YO A CALIFORNIA”

� Un conte… LA CANÇÓ DELS DRACS

� Una amiga… CARLOTA, MARTA I CLÀUDIA.

� El dia o la nit… EL DIA

� Sol o pluja… SOL

I fins ací les preguntes i respostes que amb tota naturalitat ha contestat Zoe i que deixen al descobert qui és la nostra protagonista.

Una xiqueta inquieta i moguda, de semblant seriós, que quan somriu, il·lumina al voltant.

“Té els peus a terra” i és realista, com a bona Virgo, sense renunciar a la imaginació i a la màgia.

De caràcter mediterrani, no debades li agrada la llum del sol, la platja i el color del cel.

Té les idees clares i no té por de mostrar-se tal com és.

De segur serà una dona forta i lliure que lluitarà per tot allò en què creu.

Senyores i senyors, aquesta és ZOE, la nostra Fallera Major Infantil que regnarà en el Club 53 en aquest exercici faller.

PLAÇA A LA REINA!!!

Falleres

per Marisa Canseco Lozano

Després de conéixer a la nostra major representant, anem a parlar un poquet de les 2 xiquetes i 6 joves que acompanyaran a Zoe en aquest màgic 2025.

Aquest exercici faller està sent, si cal, molt més especial del que s’esperava en un principi.

Quan acaben falles, en l’última espurna de l’emocionada nit de la “cremà”, queda enrere tot un any faller, intens, amb vivències, records i experiències que totes les falleres que han tingut l’honor i privilegi de poder lluir al seu pit la nostra taronja, poden experimentar.

Aquest març passat, amb l’emoció de l’últim dia de falles, vam haver de continuar endavant pensant en la nostra festa. Els nostres comissionats i comissionades, que amb estima continuen al costat del nostre “CLUB”, no podien quedar-se sense tindre unes falles “com toca”. Una falla és sentiment, germanor, tradició i és sabut que, una falla no seria mai el mateix si no tinguera xiquetes i joves que amb els seus colorits vestits ompliren els carrers de Burriana amb música, alegria i vitalitat i sobretot, ens donaren l’oportunitat de continuar celebrant, tots junts i poder gaudir de la millor festa del món. Però clar, tot açò ha d’anar dirigit, organitzat, encapçalat per algú que tinga unes ganes infinites de defensar aquesta festa per damunt de tot; que tinga ganes de lluitar perquè la nostra tradició continue viva, perquè la flama del nostre benvolgut 53, no s’apague mai. I és per això que, com bé diu ell, el nostre president Jorge Tejedo, aquest any som tots i totes més 53 que mai tirarem endavant per poder tindre les millors falles que puguem recordar i així quede gravat als nostres cors.

Al president ja el coneixeu, Jorge, ens ha fet el saluda a principi del llibre junt amb la presidenta infantil Catlota Vilallonga, que, per cert, està fent una tasca magnífica i està pendent, en tot moment d’eixes tres xiquetes que formen la cort infantil.

Si tot açò té sentit, és gràcies a qui presideix la nostra falla, a qui s'esforça perquè es continue treballant “de valent”. Jorge és Màgia, no es pot trobar altre qualificatiu per descriure’l; ell ha fet que tot açò tinga un sentit, una continuïtat. Ell ha fet que les xiquetes i joves que, a continuació coneixereu, representen, al costat de Zoe, a la Societat Club 53 en este 2025 i amb moltes ganes i il·lusió per part de totes i de les seues famílies, s’intentarà deixar ben alt el nom de la nostra falla en qualsevol lloc on puguem estar.

Comencem per les més menudes, les que omplin el club d’alegria, rialles i innocència, les nostres xiquetes, Marta i Clàudia, que a prop de Zoe, formen una meravellosa cort infantil amb la supervisió constant de Carlota.

Marta és vitalitat, energia, nervi pur, podríem dir que Marta és la felicitat en “patetes”; oberta, empàtica, genuïna i molt afectuosa. Amb sols 10 anys, cuida, protegeix i es preocupa de tots els que estan al seu voltant, sobretot de la seua germana a la qual adora i és la seua fan número 1.

Li encanta fer esport i és una gran gimnasta, és per això que està federada al club de gimnàstica rítmica de Burriana. Els caps de setmana, va al centre juvenil Porta Oberta amb les seues amigues Clàudia, Carlota i Zoe; allí s’ho passa la mar de bé participant amb el musical que María i Andrea, estan assajant.

Es passa els dies cantant i ballant i a voltes imita ser Aitana, la seua cantant preferida, li agradaria per damunt de tot poder anar a tots els seus concerts.

Marta és feliç fent el que li agrada, per això gaudeix tant de les Falles i aquest any 2025, ho farà més si cal, perquè podrà gaudir-les al costat de la seua millor amiga Clàudia, les dos són inseparables i de segur que serà un any magnífic per a les dos.

Clàudia acaba de complir 11 anys i quin millor dia per a fer-ho que el dia dels enamorats; tindrà açò molt a veure en el fet que és una xiqueta molt dolça i afectuosa.

Li agrada molt fer “reposteria”, dibuixar i fer manualitats per a regalar al seu germà, a qui vol amb “locura”. Realment, Clàudia és una xiqueta amb un gran cor a la que li encanta fer feliç als altres i no dubta en poder regalar qualsevol cosa que ella puga fer amb les seues manetes, a la gent que tant estima; als seus pares, “abuelitos” o amics.

Si haguera de triar una ciutat per poder passar uns dies, seria Andorra, perquè té molt bons records de quan va aprendre a esquiar. Però a l'estiu li agrada molt anar a la platja de Burriana, el seu poble.

Li encanta ser fallera, cantar i ballar i com que està assajant el musical de Matilda, es passa tot el dia en dansa i “tatarejant” les cançons del musical. Tots els caps de setmana té assaig i allí va amb qui per a ella és “la seua millor amiga de l'ànima del món mundial”; Marta. Aleshores, aquest exercici faller, al costat de la seua millor amiga, serà genial per a Clàudia.

I ara, parlem de les nostres joves falleres, les que amb les seues ganes de festa ens alegren el dia a dia a la falla. Elles; Andrea, María, Belén, Abril, Marina i Paloma, es senten més que orgulloses de formar part d’aquesta gran família i viuen amb intensitat, cada moment relacionat amb la nostra gran festa.

Coneixem a Andrea; si poguérem trobar una paraula que la definira, seria ritme, harmonia, música, és per això que com amant dels musicals i monitora del Centre Juvenil Porta Oberta, dedica el seu temps d’esplai a fer el que més li agrada, ensenyar a xiquets i xiquetes a ballar, cantar i saber menejar-se dalt de l’escenari. En 21 anys somnia en visitar la ciutat de Buenos Aires; estem segurs que serà la primera cosa que farà en acabar la carrera d’arquitectura que està cursant a la Universitat Politècnica de València. Andrea llueix el vestit de fallera com la que més, elegant i bonica, no pot deixar de somriure cada vegada que es posa el vestit i ix al carrer. Andrea espera ansiosament la setmana de falles per poder gaudir al màxim d’aquest 2025 i viure moments inoblidables al costat de les seues amigues i companyes falleres.

Dediquem ara unes paraules a María; la seua passió pels xiquets i xiquetes, la porten a dedicar-se al que més li agrada, passar el seu temps lliure a ser monitora del Centre Juvenil Porta Oberta, junt amb la seua amiga Andrea. En l’actualitat, està estudiant el Grau de Magisteri en Educació Primària, el que demostra la seua vocació pels més menuts, i a més a més també entrena gimnàstica rítmica i ball a un grup de xiquetes. Si pensa en una cançó, li ve al cap el “primer dia del resto de mi vida” de “la Oreja de Van Gogh”, grup musical que li encanta i si poguera triar una ciutat, triaria Roma, encara que per a ella València, és una de les seues grans ciutats. L’emoció que va sentir María el primer dia que va eixir vestida de fallera de casa sa tia, sempre el recordarà, ella i sa mare, que emocionada no podia deixar de mirar-la, i és eixe mateix sentiment el que sent cada volta que es vestís i es pentina de fallera i no ha volgut, per res del món, perdre's aquest any faller i compartir-lo amb les seues amigues.

Anem ara a parlar de la més menuda del grup; Abril. Amb 17 anys, la seua passió per les falles i les seues ganes desmesurades per ficar-se el vestit de fallera, l’han portada a gaudir, un any més del que per a ella és la seua segona casa, el seu Club 53. No va dubtar, ni un instant en unirse al grup de falleres per continuar donant sentit a la festa. Estudia 2n de batxillerat en el col·legi Salesians de Borriana i sent una gran vocació per la sanitat, per la qual cosa, convençuda diu que l’any que ve començarà els estudis en el grau d’infermeria, i si ella “s’encabota”… Així ho farà.

Encara que li encanta la Terreta, sempre ha sentit una gran connexió amb el sud, serà perquè ho porta a la sang i qualsevol ciutat andalusa li pareix màgica, però si haguera de triar-ne una, seria Granada, que la té totalment enamorada. Quan té ocasió balla sevillanes, que li “pirren”. La música li agrada tota, en general, però preferiblement, li agrada escoltar “flamenquito”, per això tria com a cançó preferida “Las cosas pequeñitas”, de Nolasco. Diuen que “las cosas pequeñitas” són, a voltes, les que més importància tenen, per això Abril, com a menuda del grup ha volgut aportar la seua essència i passió falleril a la nostra falla.

Continuem en una altra fallera del grup; Belén, fallera de cap a peus a la qual també li encanta cuidar dels altres, i és per això que es declina per la infermeria i amb 21 anys està estudiant aquest grau a la UJI. Sols li queda menys d’un any per convertir-se en una gran Infermera i estem segurs, que així serà. A ella li encanta passar el temps lliure amb la seua família i amics i sobretot, anar a la falla i ajuntar-se amb la seua gent. Amb eixe somriure que contagia, crea harmonia allà on estiga. Belén va ser la nostra representant major en 2023 i ha volgut recolzar de nou a la falla en aquest nou exercici per poder gaudir de cada moment, de cada festa. Està pendent de tot i de tots, sobretot de les seues companyes i amigues falleres, perquè no es falte mai de res.

Per cert… Li xiflaaaaa Melendi i està desitjant escoltar qualsevol cançó d’aquest cantant que li puga ficar Carles Carbonell al club.

Li toca el torn a Paloma; quin sentiment faller té Paloma!! No va plorar prou Paloma quan la van nomenar fallera del Club 53 la primera vegada i va continuar plorant el primer dia que va eixir vestida de fallera de casa la tia Mer. Era el que més il·lusió li feia en la vida i mireu… ja és la segona vegada que compleix el seu somni. Fallera com la que més, desborda simpatia per on passa, bonica i amiga de les seues amigues, les cuida molt a totes, però sobretot, a Abril, per ser la més menuda del grup. Amb 22 anys, Paloma estudia Psicologia a la UJI i el seu objectiu és convertirse en Psicòloga forense. A més a més, és professora d’anglés i li encanta la seua feina. Amant de l'esport. Gaudeix passant temps amb la gent que estima. Ella diu que si hi haguera alguna cançó que haguera d’escoltar en bucle, seria “Virtud y Castigo” de “Arde Bogotá”, i si s’haguera de perdre per alguna ciutat, eixa seria Sevilla, on aniria una i mil voltes perquè li encanta la seua gent, el seu menjar i, sobretot, la seua festa.

I per acabar, coneixerem a Marina; aquest any serà inoblidable per a Marina, ha complit el seu desig, el seu gran somni. Ella no va poder ser fallera quan li haguera agradat, quan ho van ser les seues amigues i tenia una espineta clavada que s’havia de llevar. Aquest 2025 el recordarà sempre per poder tindre l’oportunitat de vestir-se de fallera i gaudir al màxim d’aquesta festa amb totes les joves que formen aquest magnífic grup. Marina és atenta, detallista, està pendent de totes i de cada moment que comparteixen juntes, bonica com la que més i amb un cor enorme.

Amb 22 anys, va estudiar traducció i interpretació i en l’actualitat està cursant un màster en formació del professorat. També és profe d'anglés i al seu temps lliure li encanta fer esport, eixir de festa, veure alguna pel·li amb bona companyia, escoltar música de tot tipus, encara que seria feliç anant a cada concert del “Barrio”, grup musical que li agrada moltíssim, però el que més l’entusiasma és viatjar; si per ella fora, estaria, en tot moment, rodant pel món.

“Un altre món és possible”

Carmen Ibáñez Luna

LEMA

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE

Artista

CARMEN IBÁÑEZ LUNA

Crític

ROBERTO ELÍAS

CONVERTEIX CASA TEUA EN LA TEUA LLAR.

Dorothy arriba a un lloc meravellós, però sembla sentir-se estranya. És igual com siga la teua llar, és el nostre refugi preferit, un espai de descans i relaxació, que fomenta les relacions personals i reflecteix la identitat i els valors.

La protagonista de la falleta valora molt LA FAMÍLIA, amb els quals compartir el camí de la vida i que sempre està quan més se la necessita.

COMBINAR RAÓ I PASSIÓ FARÀ QUE ARRIBES ON ET PROPOSES.

L'Espantaocells i L'Home de Llanda discuteixen sobre si és millor tindre un cervell o un cor. Per a l'Espantaocells tindre un cervell seria genial, ja que podria pensar millor, però per a l'Home de Llanda seria millor tindre un cor perquè anhela la sensibilitat que li aportaria a la seua vida. El missatge sembla clar: No et guies mai només pel cervell o només pel cor. Combina tots dos i fins i tot afig-li intuïció.

EL TEU PODER ESTÀ DINS DE TU

El Lleó pot mostrar un aspecte feroç, però només fa molt soroll per a espantar els altres i que així no descobrisquen que ell, com tots, també té por de moltes situacions que ens succeeixen cada dia. I és ací on ix a escena el nostre poder interior per a afrontar qualsevol tipus de situació, o almenys intentar-ho, tirar-li valor, i adonar-nos que ningú ens pot ajudar excepte nosaltres mateixos. I, d'altra banda, està Dorothy, a la qual tampoc no li feien falta ni les seues sabates roges ni el mateix Màgic d'Oz. Totes les respostes estaven dins del seu interior.

LES APARENCES ENGANYEN.

El Màgic d'Oz resulta ser tota una decepció, enganyant a tots els personatges de la falla per a ferlos creure que ell era el més poderós que existia. I així és la vida, xiquetes i xiquets, està plena de persones i éssers meravellosos, però també de molts altres que ens enganyaran i decebran.

SEGUEIX EL TEU PROPI CAMÍ.

En tot viatge el primer pas que dones sempre serà el més important, el més difícil, el que més et coste, però també el més gratificant. Tindràs, com la protagonista de la nostra falla, Dorothy, que enfrontar-te a problemes, dificultats i t'assaltaran els dubtes, però… és SEMPRE el teu camí!

ACCEPTA I VIU CADA MOMENT COM A ÚNIC.

Gaudeix i aprén encara que a vegades et trobes amb coses de les quals no és tan fàcil traure la part positiva, també la tenen! Perquè a més faran que et superes i que més endavant, quan mires cap arrere, t'adones que allò tenia un motiu de ser. Viure en el passat i en el futur no

Moltes vegades no eres conscient del que succeeix ací i ara. Dona importància al present. Practica-ho un poc cada dia i veuràs la vida d'una altra manera.

EL VALOR DE L'AMISTAT.

A vegades no ho valorem prou, però en moltes ocasions, quan estem de baixó, són els nostres amics els qui més ens ajuden, encara que només siga fent acte de presència, intentant fer-nos riure o preocupant-se per nosaltres. Sentir que tenim persones a prop donant-nos suport i ànims és una cosa que sempre s'agraeix i ens reconforta.

L'AUTOESTIMA.

“L' important no són les coses que ens passen, sinó el que fem amb les coses que ens passen”. Ja és ací la nostra positiva manera d'afrontar les coses que per descomptat dependrà en molts casos de com ens valorem a nosaltres mateixos. Els personatges de la nostra falleta que es va trobant Dorothy en el seu camí, no caminen molt sobrats d'autoestima, i per això estan buscant al Màgic d'Oz, perquè pensen que serà la solució als seus problemes, i ho farà, però no de la forma que ells creuen, sinó fent-los reflexionar a través d'uns objectius que hauran de complir.

CARTELL PRESENTACIÓ

“Un altre món és possible” és el lema de la falla infantil, un món solidari i sostenible, tolerant, respectuós i gentil.

Amb personatges del Màgic d’Oz, començarem un fantàstic viatge que serà molt enriquidor i preciós, amb uns inoblidables missatges!

Aprendrem la valentia moral i valors com família i amistat serà una experiència genial: la fi és sempre la FELICITAT!

Aprendrem lliçons per a viure, aprendrem tendresa i empatia per així créixer feliços i lliures, amb estima, respecte i alegria!

Gaudim junts de la nostra falla que és l’orgull de tot un Poble deixem de costat la pantalla: lluitem per un món just i noble!

LEMA: Déus i semideus / Artista: Pere Baenas García / Crític: Pepe Esteban Bernat

COS I REMAT

Al cos de la nostra falla tenim la Deessa "Atenea", i sent musa de la saviesa a Borriana ja li fa falta!

De remat a la part dreta el Déu Zeus és qui mana d'una ciutat que governa amb coalició d'ultradreta.

La part esquerra és Deessa que fa l'oposició decorativa quasi no es veu ni participa però a la falla bonica queda!

I per baix amb les escenes contarem les set contalles d'uns Déus i unes Deesses de semideus fent maleses.

El federatiu semideu

En este món de les falles és com un Déu en tot lloc, i per qüestió de protocol només li faltava un càrrec.

Acompanyat de qui mana, el dia que serà presentada l'autoritat gran de Borriana a l'escenari li pujarà banda!

El Déu de la veu

El Club cinquanta-tres vol rendir l’homenatge a un faller molt notable que posa veu a les falles. Com la falla va de Déus qui fa escrits de crítica tindrà inspiració divina i als versos li posa veu.

Si tenim Déu de falles i també Déu de la veu a l’escena un semideu jugarà per dos bandes.

La política semideessa

Com l'oposició no té relleu, hem portat a quatre grans, a Pedro, "Yoli", Carles i l'Aitor polítics d'influent semideu.

Carles vol independència, Aitor diners d'impaciència, la "Yoli" sumant-ne l'alegria i Pedro promet la mentida.

Semideu si Déu em mana. Ha inflamat la biblioteca el millor piròman i censor que compra si sembla bo i està escrit amb la dreta.

L'Albiol-"Nerón" incendiari a tot vol prendre-li ja foc, i sent un regidor del Vox cremarà els llibres "a diari".

La barca de "Caronte".

Un barquer de "Caronte" du animes pel riu Hades mortes fa ja dos dècades per jutjar-les ben prompte.

I ara porta a sant Gregori barquejant per brava mar a un PAI directe a l'esglai, a la mort,o a un purgatori.

Borratxera de projectes. Bacó era el Déu divertit i jugava a fer projectes, però s'omplia de bon vi tenint les gerres plenes.

El que passa a Borriana fent projectes de paraula és que queden baix taula i només fan propaganda.

La col·lecció de ruïnes.

A qui visita "nostres ruïnes" amb una ruta organitzada és per polítics obsequiada rebent-los qui du turisme.

La llista de ruïnes és eterna creant-ne l'especial escena, i s'ha de fer una bona faena manant Déu a Pere Baenas.

Semidéus del futur.

A Borriana la tecnologia fa projectes amb ulleres on només veus mentides i una realitat augmentada.

Només buidant calaixos de projectes encaixonats estaríem quasi cent anys per buidar-ne només dos.

"Punt i final"

I a la falla del Club 53 ens veurem el dia 15 per plantar-la a les 3 i als premis el dia 16.

Déus i semideus

Pere Baenas García

Junta Falla Infantil SOCIETAT CLUB 53

Presidenta: Carlota Vilallonga Jóvena

Vicepresidenta 1: Marina Santos Miró

Vicepresidenta 2: Raquel Felis Jorge

Vicepresidenta 3: Anna Solà Piera

Tresorer: Marco Marín Cerezo

Vicetresorer: Pepe Parra Pérez

Secretari: Nacho Vilallonga Jóvena

Secretari 2n: Luis López Monfort

Secretaria 3ª: Ana López Monfort

Delegada de comparsa: Alma Capdevila Sánchez

Delegats del llibret: Pepe Calpe Cervera i Ignasi Xavier Calpe Cervera

Delegat monument faller: Jorge Pascual Ruiseco

Delegat de xarangues: Pau Planelles Corbalán

Delegat de pirotècnia: Álvaro Chiva Canseco

Delegat de pirotècnia 2: Nacho López Monfort

Delegat de pirotècnia 3: Carlos López Monfort

Delegat de pirotècnia 4: Mateo Carrasco García.

Delegat de pirotècnia 5: Lucas Carrasco García

Delegat de pirotècnia 6: Pedro Taurá Marín

Delegat de pirotècnia 7: Carlos Taurá Marín

Delegat de pirotècnia 8: Jorge Oliver Manzano

Vocals: Agustina Llopis Martín, Albarrán Ramos Martina, Albarrán Ramos Miguel, Ballester Clausell Martina, Baques Felis Marcela, Bautista Bodí Roberto, Breva Monfort Rafa, Castillo Moros Rafa, Castillo Moros Juan, Chaparro Carda Jose, Claramonte Monfort César, Claramonte Monfort Lucas, Compañ Tormo Rocío, Domínguez Ferrer Alonso, Domínguez Ferrer Victoria, Enguídanos Saborit Ana, Enguídanos Saborit Maria, García Bodí Gerard, García Bodí Joan, García Martín Iván, Gil Piquer Marcos, Gracià Gascón Adrián, Gracià Gascón Pablo, Llombart Marmaneu Suni, Llombart Marmaneu Luís, Llombart Marmaneu Mar, Llopis Oltra Dario, López Ferrer Rubén, Losada Morales Ainhoa, Marín Cerezo Zoe, Marín Sánchez Candela, Monfort Montesinos Aitana, Montón Esteller Cayetano, Muñoz Ávila Gimena, Muñoz Ávila Francisco Javier, Muñoz Ávila Cayetana, Nadal Caballer Rocío, Oliver Manzano Luis, Parra Pérez Elena, Planelles Corbalán Clàudia, Sancerni Tarancón Manuela, Sancerni Tarancón Macarena, Solá Morales Candela, Solá Morales Lucía, Solá Morales Carlos, Solá Morales Cecilia, Solà Piera Marta, Tena Rubio Álex, Torán Llopis Rodrigo, Ventura Bodí Blanca

Junta Falla Societat Club 53

President: Jorge Tejedo Orts

President d’Honor: José Ferrada Urios

Vicepresident d’honor: Huberto Villar Peixó

Vicepresidents : José Vicente Oliver Marqués, Luis López Alves, Carlos Tejedo Fuster, Belén Petit Sanahuja, Marc Ríos Aranda, Carles Carbonell Abella, Antonio Santos García.

Assessors/es del president: Ana Vicent Gil, Cecilia Morales Vilar, Pili Pich Zardoya, Carlos Solá Peris, Belén Fuster Asencio.

Tresorer: Jaime Petit Dosdá

Secretari: Marcos Petit García

Delegats de comunicació, protocol i RRSS: Graciela García Felis, Ana Tejedo Fuster, Elena Balmaseda Ferrada

Delegats de llibret: Xavi Calpe Almela, Marisa Canseco Lozano, Óscar Ventura Vernia, Maria Teresa Ventura Medall

Delegat de monuments fallers: José Luis Pascual Fonte

Delegats d’infraestructures, logística, jornades gastronòmiques i parador: Oscar Petit Dosdá, Jorge García Vicent, Jose Enrique Pascual Conde, Cristóbal Ortells Montolio, Vicente Chabrera Giménez, Francisco Piera Ripollés, Miguel Angel Planelles Navarro, Jaime Azuara Palomo, Vicente Bono Clofent, Bernardo Escriche Palau, José Capella Bomboi, Alex García García, Marcos Tena Ventura, Pascual Casalta Burguete, Herman Abaso Gómez, Fernando Ros Felis, Joaquin Felis Solsona, Sebastian Prior Fandos, Joaquin Vicent Gil, Manuel Llopis Ricart, Pedro Sancerni Ventura.

Delegat autoritzacions i llicencies: Javier Felis Fandos

Del. Plantà y Cremà: Vicente Ventura Saborit, Carlos Pallarés Torrent, Jorge Gisbert Serra, Jorge García Felis, Fran Capdevila Traver, Eusebio Moros Llopis, Vicent Abaso Bellido, Carlos Marin Sánchez, Josep Planelles Bort, Vicent Solá Lloret, Nacho Vilallonga Enrique, Sergio Marín Ruiz, Carlos Egea Llorens, Manuel Usó Montalban.

Del. Comparsa Cavalcada del Ninot: Miguel Angel Bodí Monsonís, Manuel Usó Fandos, Juanma Piquer Vicent, Carlos Morellá Pérez, Javier Maximino Juan, Avi Balmaseda Jodrá

Del. Comparsa Cavalcada del Ninot Infantil: Mary Cerezo Ramírez, Ana Piera Cerezuela, Elena Corbalan Solaz, Mari Luz Jóvena Lozano.

Delegadas indumentària: Tere Ani Bellido Ferrandis, Magda Sanahuja Sanahuja, Pilar Doñate Martínez, Sheila Monsonís Francisco, Isabel Barberá González.

Delegada mares de falleres: Carolina Vicente Rodríguez.

Assessoria Comptable: Blanca Monfort Piquer

Del. Pirotècnic: Vicente García García

Vocals: Abaso Bellido Marina, Abaso Gimeno Juan Ramón, Aguilar Marco Vicente, Aguilar Navarro Pablo, Agustina Llopis Jorge, Alarcón Pascual Lorenzo, Albarrán Escrig Jesús, Almela Ramos Isabel, Almela Ramos Lucas, Almela Ramos Román, Almela Sirvent Román, Anda De La Cruz Héctor, Andrés Alonso Alejandro, Andreu Heredia Isabel, Antonino Moreno Marcel, Antonino Moreno Pablo, Aragó Medina Pepe, Ávila Cuevas María Eugenia, Azuara Dols Jaime, Azuara Dols Pablo, Balmaseda Ferrada Paloma, Balmaseda Ferrada Paula, Baques López Marcel, Barberá González Mercedes, Barres Juan Carlos, Barrionuevo Juan Ana, Blasco Segarra Alberto, Bodí Juan Ana, Bodí Juan Mar, Bodí Martí Alexandra, Bodí Saera Juan, Bodí Tortosa Ana, Bodí Tortosa Marta, Bono Clofent Ana, Bono Puertes Ignacio, Bono Puertes Vicente, Bou Hidalgo Javier, Bravo Muñoz Blanca, Breva González Rafael Ignacio, Burdeus Nadal Mireia, Caballer Ros María Del Mal, Caballer Ros Marta, Caballer Ros Rocío, Cabedo García Silvia, Calpe Caballer Fran, Calpe Caballer Juan, Calpe Caballer Nando, Calpe García Fernando, Cantó Sánchez Andrea, Capdevila Domingo Manuel, Capdevila López Javier, Capdevila López Jorge, Capella Fandos Joan, Capella Torres Claudia, Capella Vernia Blanca, Capella Vernia Luis, Capella Vicent Argentina, Carbonell Abella Miquel, Carbonero Forcada Josu, Carceller Collado Aida, Carrasco Gómez Abel, Casalta Barberá Belén, Casalta Barberá Paloma, Casino Caballer Jorge, Castillo Felis Rafa, Cepeda Callejo Sonia, Cerezuela Ana, Cervera Belén, Chabrera Fuentes Berta, Chabrera Fuentes Marta, Chabrera Vidal Manuel, Chiva Canseco Abril, Chiva Pérez José Luís, Chumillas Peris Sara,Cisneros Reig Ignacio, Cisneros Vicent Lucía, Cisneros Vicent Paula, Claramonte Carlavilla Cesar, Collado Torralba Jorge, Compañ Aymerich Abel, Conde Manzano Quino, Corral Alonso Anselmo, Cuenca Borras María José, Darocha Hoyos Pau, Daudí Vicent María Dolores, Dembilio Porcar Mikel, Dols Izquierdo Vicenta, Doménech Domingo Sandra, Doménech López David, Domingo Manzana Natxo, Domingo Segura Jesús, Domínguez Camarero Ignacio, Donet Beltran Sofía, Dosdá Arnal Salvador, Dosdà Martí Salvador, Durán Guinot José, Enguídanos Almela Mari Carmen, Enguídanos Franch Héctor, Escriche Rosell Sandra, Estellés Caballer María, Felis Comes Amparo, Felis Comes Marta, Felis Jorge Diego, Felis Llácer Paula, Felis Marmaneu Oscar, Felis Ortega Ainoha, Felis Ros Alejandro, Felis Rosell Pepe, Fenollosa Esteve María, Fenollosa Esteve Vicente, Fenollosa Felis Celia, Fenollosa Felis Julia, Fenollosa Muñoz Teresa, Fernández Seguí María Isabel, Ferrada Daudí Elena, Ferrada

Gascó Ángela, Ferrada Lavall Mari Carmen, Ferrada Lavall Sonia, Ferrada Sanz Mercedes, Ferrari Sánchez Daniella, Ferrer Bosquet Ismael, Ferrer Piquer Encarna, Ferrer Pujol Sara, Finn Oscar, Franch Franch Alejandra, Franch Franch Renata, Franch Moles María José, Franch Moles Terina, Franch Safont Juan Carlos, Fuentes Moreno Berta, Fuster Burdeus Isabel, Fuster Capella Javier, García Castelló Ascensión, García Enrique Jorge, García García Loles, García Monfort Salomé, Garcia Pich Carlos, Garcia Pich Marc, Garcia Ros Carmen, García Rueda Mariví, García Tormo Susana, García Vicent Marian, Gargallo Belén, Gascón Valls Sonia, Gavára Arcos Mar, Gil Llorens David, Gil Manzanet Laura Marina, Gil Palomar Alberto, Giménez Domingo Ana, Giménez Domingo Jimmy, Gimeno Ortiz Oscar, Gosálvez Revueltas José Miguel, Gozalbo Martínez José María, Gozalbo Serra Marta, Gozalbo Serra Rocío, Gracià Del Olmo Alberto, Granell Marco Belén, Grau Monfort Héctor, Guerola Nieves, Guerrero Cano Manel, Guinot Corell Juan Manuel, Guinot Soler Juan Manuel, Gurrea Nicolau Andrés, Gurrea Sabater Marta, Gutiérrez Llopis Ariday, Heras Torres Yaiza, Hernández Ballester Dani, Hernándiz Heredia Salvador, Hernándiz Juste Lucía, Jorge Parra Eva, Juan Llopis Ana, Juan Llopis Mariola, Juan Torrent Mateo, Juste Rossini María Ángeles, Karg Lara David, Lleó Bono Ana, Lleó Bono Antonio, Lleó Bono Miguel, Lleó García Antonio, Llombart Monfort Tino, Llopis Miravet María, Llopis Moros Manuela, Llopis Ricart Anabel, López Ferrer Anna, López Izquierdo Maria José, López Llopis Antonio, López Ramón Rubén, López Soler Julia, López Soler Lucía, Lopez Villanova Berta, Lozano Chiva Ana, Magallanes Gallego Nazan, Mallol Saborit Carmen, Manzano Manzaneque Esther, Manzano Sanchis Nuria, Marcellán Guinot Eva, Marco Garcia Belen, Marco Monfort Alejandro, Marco Monfort Diego, María Ventura Jordi, María Ventura Mario, Marín Laura, Marín Varella Juan Carlos, Marmaneu Martínez Suni, Martí Navarro Iván, Martínez Heredia Estela, Maximino García Alejandra, Maximino García María, Mecho Castello Laura, Mecho Castello Rafael, Mecho Recatalá Rafael, Medina Badenes Maite, Melchor Llácer Manuel, Mingarro Martí Juan Luis, Miró Cabanell Alfonso, Miró Manzano Berta, Miró Manzano Inés, Miró Monsonís Ester, Molés Cantos Pascual, Molina Dualde Ana, Moncho González Paula, Monferrer Daudí Jorge, Monferrer Vicente Jorge, Monferrer Vicente Marina, Monfort Almela Joaquin, Monfort Duran Jose Luis, Monfort Duran Vicente, Monfort Durán Mari Paz, Monfort Marañón María De Las Mercedes, Monfort Peña Elia, Monfort Peña Julia, Monfort Perelló Clara, Monfort Perelló Luís, Monfort Piquer Vicente, Monfort Tejedo Isabel, Monserrat Tornador Juan Carlos, Monsonis Chorda María Dolores, Monsonís Chordá Gloria, Montalbán Domingo Mireya, Montón Fabregat Pepe, Moratalla Abella Nicolás, Morellá Villalba Álex, Morellá Villalba María Luna, Moros Caballer Clara, Moros Cabedo Alejandro, Moros Cabedo María, Moros Planelles Juanvi, Moros Sánchis Alejandro, Muñoz Ríos Francisco Javier, Nadal Caballer Carlos, Nadal Romero Carlos, Navarro Matutano Yolanda, Navarro Valero Carmen, Nebot López Aitana, Ninot Ferrada Barbara, Ninot Ferrada Carlos, Núñez Ferrer Marc, Ochoa Medina Julio, Oja Johanness, Oliver Compañ Sara, Ordóñez Ventura Iker, Ortells Puchol Laura, Ortells Puchol Marta, Ortín Cervera Carla, Ortiz Martínez Irene, Parra Arenós Javier, Pascual Carceller Claudia, Pascual Carceller Sara, Pascual Conde Carlos, Pascual Fonte José Luis, Pascual Ríos Carlos, Pascual Ríos David, Pastor Manzano Diego, Peña Chordá Elia, Perelló Oliver Inma, Pérez Caballer Elena, Pérez Caballer Teresa, Peris Ania Isabel, Peris Ania José María, Peris Castellet Irene, Peris Poles Diego, Petit García Jaime, Petit Sanahuja Laura, Picó Puchades Vicente Miguel, Picó Vicent Rosa, Piñón Gómez Aitana, Piquer Lluisa, Piquer Fandos Encarna, Piquer Monsonís Carmen, Piquer Monsonís Lola, Piquer Ros Batiste, Piquer Ros Celina, Piquer Ros Rocío, Piquer Vicent Ana, Piquer Vicent Antonio, Piquer Vicent María Dolores, Planelles Chordá Miguel Ángel, Planelles Navarro Berta, Planelles Navarro Juan, Poy Gargallo Pablo, Poy Gargallo Salva, Prior Vilallonga Mariam, Prior Vilallonga Paloma, Puchol Manrique Lidia, Puertes Figueroa Mariló, Raigal Villar Rocío, Ramírez Ferrada Alberto Vicente, Ramírez Ferrada Carlota, Ramírez Torrent Alberto, Ramos Adsuara Joaquín, Ramos Llopis Pepe, Ramos López Martina, Ramos Ortells Raquel, Ramos Rodríguez Iker, Ramos Vicent Isabel, Redondo Montoya Raúl, Ríos Bort Jesús, Ríos Bort Manuel, Ríos Martín Rafael, Ríos Martínez Nicolás, Ríos Martínez Rafa, Rios Medina Celia, Ríos Sales Mercedes, Ripollés Doñate Andrea, Ripollés Doñate Laura, Rivera Torrent Iren, Rivera Torrent Jose, Rodríguez Juan Iñigo, Rodríguez Rallo Iñigo, Ros Ferrada Candela, Ros Ferrada Paula, Ros Fortuño Mari Carmen, Rosell Tena María Dolores, Rosell Tena Susana, Ruiseco Ribes Tamara, Ruiz Agustina Nacho, Ruiz Rosell Alba, Sabater Almela Joaquín, Sabater Borja Maite, Sabater Tarín David, Saborit González Carmen, Safont Ros Marcos, Sales Calpe Ricardo, Sales Piquer Claudia, Sales Piquer Ricardo, Sales Safont José Vicente, San Antonio Broch Pepe, Sancerni Oliván Pedro Luis, Sánchez Gozalbo María Dolores, Sánchez Peirats Mayte, Sánchez Rodríguez José Javier, Sánchez Utrilla Laura, Sánchez Utrilla Naiara, Sanchis Gual Elvira, Sancho Sánchez Rocío, Saura Delgado Juan, Saura Marco María Teresa, Saura Medina Marta, Saura Medina Nacho, Sebastiá David, Sebastiá Felis Ana, Segarra Ramos Claudia, Serra Marta, Serrano Jordana Valentina Abril, Simarro Cepeda Julia, Simarro Juan José, Soler Feliu Juan Bta, Soler Feliu Maite, Soler Sánchez Carina, Sospedra Ferrer Alejandro, Sos Ibáñez Blanca, Tamarit Alandes Isabel, Tarancon Gozalbo Liliana, Tejedo Tormo Javier, Tejedo Vicent Andrea, Tejedo Vicent Javier, Tel Monsonís Daniela, Tel Monsonís María, Tel Monsonís Pedro, Tena Cubertorer Javier, Tena De La Fuente David, Tena De La Fuente Inés, Tena De La Fuente Marc, Tena Rubio Leire, Tessmar Mora Carlos, Tognetti Fores Marcos, Torán Pablo, Tormo Blasco Patricia, Tormos Ripollés Maribel, Tortosa Julián Cristina, Traver Gual Martin, Urbaneja Ballester Lidia, Usó Blasco Jorge, Usó García Paz, Usó Llorca José Vicente, Usó Montalbán Mireya, Usó Prades Jorge, Usó Vidal Jorge, Valencia Garcia Javier, Valencia García María, Valencia Larrañeta Jose Luis, Valls Sánchez María, Valls Sánchez Marta, Varella Moros Javier, Ventura Lopez María, Ventura López Oscar, Vernia Dosdá Xavi, Vernia Julián Toya, Vernia Sanchis María, Vicent Abaso Valeria, Vicent Franch Joaquin, Vicent Franch José María, Vicent Gil Rosa, Vicent Ibáñez Cristina, Vicente Rodríguez Carolina, Vidal Eva, Vilallonga Enrique Mariam, Vilar Corell Lucía, Viñes Cerezo Albert, Zafra Traver Diego, Zamora Fenollosa Carmen, Zamora Fenollosa Mar

Història de les falles per Marisa Canseco Lozano

Naixement de les Comissions Falleres a Borriana

Era un dia solejat del 16 de març de 1928 a Borriana, un poble treballador i envoltat pel comerç de la taronja. En la plaça de la Mercé, enfront del convent, un grup d'amics es ajuntaven, cada setmana, per a compartir riures i anècdotes durant el sopar dels dimecres. Entre ells estava Carlos Romero Vernia, pregoner del Sindicat de Regs i sagristà de l'església del Salvador, qui, amb el seu esperit festiu i rialler, va proposar a la resta d’amics una idea fantàstica que canviaria, des d’aquell dia, la història del nostre poble:

Anaven a fer una falla!

Al principi, la idea semblava una simple anècdota i una manera divertida de poder passar el temps junts, però l'alcalde, Vicent Enrique, en escoltar la proposta, va decidir donar-li forma a la idea i va pensar en poder aportar unes quantes fustes per poder començar a construir alguna “coseta”.

Amb aquest gest, el projecte va cobrar vida. Els veïns, entusiasmats, es van unir a la causa i van començar a aportar diferents materials, al magatzem de Manuel Martí Felis, el president de la comissió, per poder donar vida a la falla. per allí solien passar el fuster Manuel Artana o el sabater Baptista Solà entre altres i mentre les fustes prenien forma, el poble s'unia en un esforç col·lectiu. Dibuixaren les bases Demetrio de Astorza i José Borja, les pintà Bautista Peris, i Romero anava arreplegant diners per tot el barri per a comprar tot el que els anava fent falta mentre que Salvador Sellés va donar el toc final a la pintura del monument. La sabateria de Bautista Solà faria de primer "casal" faller i van anar més enllà pensant que, la falla no sols seria un monument, sinó també seria una crítica a la societat de l'època.

En aquells anys 20, Borriana gaudia d'una esplendor econòmica. Hi havia qui vivia molt bé degut a la situació del comerç de la taronja i altres com els llauradors, que només volien vendre per poder sobreviure. Així que, els artistes i creadors de la falla, van decidir representar esta dualitat. En un extrem de la falla, un ninot prim, símbol del comerciant avariciós que s'asseia davant d’una luxosa taula de despatx i als seus peus, hi havia una caixa de cabals oberta i plena de teranyines. A l'altre extrem, un robust llaurador, amb un gran “puro” en la boca que s'acomodava en una xicoteta taula, amb un pitxer on es podia llegir la paraula "Haber" i un altre on apareixia la paraula "Debe".

José Borja, un talentós dibuixant i caricaturista local, es va unir al projecte i va pintar en un dels laterals de la falla una escena que capturava l'essència del moment i que feia al·lusió a un recent altercat que havia commocionat el poble feia pocs dies abans. L’escena era la d’un comerciant fugint dels llauradors armats amb bastons, que anaven darrere d’ell.

El dia de la inauguració, tota Borriana es va ajuntar en la plaça. L'emoció era palpable mentre els habitants i visitants de pobles pròxims s'acostaven per a admirar aquell preciós monument.

La falla no sols era un espectacle visual, sinó el començament del qual anava a ser la millor festa del món.

I així van anar sumant-se les diferents comissions falleres de la nostra benvolguda ciutat.

L'any 1929, al Barri de València, els veïns se sentien inspirats per l'alegria de la Falla de les Gerres. Van decidir, aleshores, dir que era moment de plantar, ells mateixos, la seua pròpia falla a la plaça Benavente i amb el lideratge de Bautista Nadal Beltrán, un grup d'entusiastes es va unir per crear la primera falla del barri.

Mentrestant, al Barri de la Vila, Juan Sellés Renú es convertia en l’heroi local, plantant la primera falla del seu barri. Amb el seu enginy i experiència, va crear un monument que satiritzava les supersticions i la política de l'època.

Carlos Romero, la idea.

Així, amb rialles, música i una forta sensació de comunitat, el Barri València i la Vila no només van fer florir les seues tradicions, sinó que també van deixar una empremta inesborrable en la història de les falles de Borriana i cada any, el poble recordava que, l'essència veritable de les falles no era només el foc, sinó la unió de la seua gent i l’estima per la nostra festa.

Entrarem en 1930, i la ciutat de Borriana respirava un ambient festiu. El Barri d'Onda, animat pels colors i les tradicions que ja s'havien escampat, va decidir fundar la seua comissió fallera: la Falla de la Plaça Sant Josep. Així es convertia en la quarta comissió de la ciutat, després de la Mercé, la Vila i el Barri València.

Amb la seua primera falla, dissenyada per José Vidal, van guanyar el tercer premi. Després d’un any sense falla, el 1933 van tornar a plantar i van guanyar el tercer premi en ambdues categories. Malgrat la interrupció durant la dècada dels 30, el barri es va unir de nou en 1944 continuant la seua tradició fins a l’actualitat.

L'any 1931, el Barri de l'Escorredor va fundar la seua primera comissió fallera gràcies a “Pío Valls”, conegut com "el Marqués del Moble", i el seu amic Rafael Candau. La comissió va organitzar un festiu programa de quatre dies, que va començar el 16 de març amb coets, danses i música, culminant amb la plantada de la falla.

Aquell any, per primera vegada, l'ajuntament va atorgar una dotació econòmica als premis dels monuments, que van ser de 750 pessetes per al primer, 500 per al segon, 350 per al tercer i 150 per al quart.

Cap comissió es quedava sense guardó, ja que només eren quatre les falles plantades i quatre els premis. Es pot dir que aquella va ser la primera subvenció municipal per a les comissions.

El 19 de març, durant el dia de Sant Josep, les celebracions van ser especialment animades, amb pastorets, danses i un concert nocturn. La festa va ser un gran èxit, i la comissió de la falla l’Escorredor, estava d’enhorabona, van guanyar, aquell any, el primer premi de falla.

L'any següent, l'Escorredor va tornar a plantar falla, però les activitats es van aturar després d'aquell bienni. Després de la Guerra Civil, “Pío Valls” va recuperar la tradició al barri, organitzant una nova comissió amb fallera major i dames d'honor.

Al 1932, un grup de veïns va plantar una falla al Pati Monraval, abans de la construcció del mercat de Borriana. Aquest any va ser crucial per a les falles amb la creació de quatre comissions majors (Mercé, Vila, Escorredor i Tarancón) i el naixement de les falles infantils. Aquestes havien anat apareixent com un joc de xiquets i xiquetes pels carrers de Burriana, sense tindre res a veure amb les falles grans.

A més a més, aquest any, es va aprovar que cada falla estiguera obligada a presentar no només el llibret, sinó també l’esbós del monument de la seua falla abans de festes a l'ajuntament, perquè foren entregats a la premsa i publicats junt amb el seu corresponent argument. Les falletes infantils, també podien presentar el seu esbós a l'ajuntament i entrar en el concurs oficial. En total se'n van presentar cinc falletes, però cal imaginar que serien moltes més les que es plantarien als carrers de Burriana, com a no oficials i evidentment, sense entrar en concurs.

Aquell any 1932, la falla del Barri Tarancón va guanyar el tercer premi al monument, però mai més es tornaria a plantar a causa de l'espai ocupat pel mercat. Tot i això, el 1966, els venedors del mercat van organitzar una falla.

El 1933 va ser un moment clau, amb la primera falla infantil a la plaça de Sant Blai, que no tindria monument major fins al 1945. Després de les falles de 1944, un grup de veïns va crear una comissió fallera al barri, presidida pel metge Serafi Guinot Tejedo. Amb un equip divers, van començar a planificar festes amb activitats com vetlades teatrals.

El llibret d'aquella falla va ser un dels millors de la història de Borriana, amb una rica varietat poètica i crítiques a la manca d'interés del barri per la fira en honor a Sant Blai. La festa prometia ser un gran esdeveniment per al barri, amb una comissió ben organitzada i un llibret literàriament destacat.

El 1934, el Barri de la Ravalera va plantar la seua primera falla. Impulsada per Blas Monsonís Cherta, un apassionat de la cultura, la comissió va aconseguir un monument excel·lent que va guanyar el primer premi. El reconegut poeta faller Pere Echevarría va escriure el llibret, que va obtindre el segon premi, satiritzant temes com els problemes de la taronja i les autoritats municipals.

Echevarría va reflexionar sobre el passat i present del comerç de taronges, mostrant la vanitat dels borrianencs i la recessió econòmica de l’època. Tot i l’èxit inicial, la Ravalera no tornaria a plantar falla fins al 1944, quan va repetir el triomf amb un monument premiat i un llibret destacat de Bernat Artola. Monsonís, a més, va deixar un important llegat literari i cultural a través dels seus escrits en el butlletí Buris-Ana.

La primera falla al Barri de la Mota va ser un monument infantil plantat el 1935, amb el lema "Paella Valenciana". No obstant això, no es va establir una comissió oficial fins al 1944, quan els veïns, després de no ser acceptats en la comissió del camí d'Onda, van decidir formar-ne una nova. Santiago Izquierdo va ser el secretari de la primera reunió, iniciant així la seua trajectòria fallera.

Després d’uns quants anys difícils, aquell 1944 es posava la definitiva pedra sobre la qual les falles arribarien a ser la festa més desitjada i emblemàtica de la nostra ciutat i l’eix de vertebració social de Burriana durant les dècades següents i fins al dia d’avui.

A més a més, la nova comissió de la Mota, va introduir propostes innovadores, com la idea de plantar creus de maig, inspirada per Josep Solà Álvarez, mestre del col·legi Carmelites. La proposta va ser tan ben rebuda que l’Ajuntament va establir premis per a la seva implementació, convertint les creus en una nova tradició fallera a Borriana.

El 1945, la Mota va plantar la seua primera falla major, amb un monument dissenyat per Manuel Oliver Moros, que va obtindre el primer premi.

Continuant amb el recorregut de les falles del nostre poble, arribem a la falla Societat de Caçadors, fundada el 22 de novembre de 1914, amb Tomás Clara Piñol com a primer president, però no va ser fins al 1943 que van decidir convertir-se en fallers, inspirats per l'esperit de camaraderia dels veterans de la Mercé.

Sense una comissió oficial ni falleres, van confeccionar una falla modesta el 1944 i la van plantar davant del núm. 28 del carrer Sant Vicent, repartint mistela, conyac i bunyols. Encara que no tenien reconeixement oficial, la seua passió per la festa els va portar a celebrar les falles cada any.

Després de dos anys de celebracions al marge de l'oficialitat, el 9 de febrer de 1945, la Societat de Caçadors es va convertir en una comissió fallera oficial, sent la primera societat a plantar una falla. En 1946, una gelada els va obligar a interrompre les celebracions fins a 1948, quan van reprendre les seves activitats. Tot i que la comissió original va abandonar la festa el 1950, els Caçadors van tornar al món de les falles en 1958 amb una nova comissió. La seua història reflecteix l'evolució i la importància de la tradició fallera a Burriana.

Continuem la història amb la falla Societat Centre Espanya que plantà falla per primera vegada en 1956. Els anys 50 foren de màxima esplendor per a les falles de Burriana. Fins a cinc comissions es crearien en aquella dècada (Filharmònica, Sport Ciclista, Centre Espanya, Nostre Bar i Alqueries-Estació), però la del Centre Espanya seria l'única que aconseguiria mantindre's fins als nostres dies.

Tot seguit en 1965, les falles de Borriana van viure un any memorable. La primera comissió fallera del Club Ortega va nàixer, destacant per la seua influència en la festa i la societat local. Marisín Chillida, la Reina Infantil, va tindre com a cavaller a Jacobo Martínez de Irujo, fill de la duquessa d'Alba, qui va quedar tan encantada amb l'experiència que va facilitar que Burriana tinguera línia telefònica directa.

Els membres del Club Ortega, figures clau en l’economia local, van aprofitar la connexió amb la duquessa per promoure el lema "Borriana, París, Londres". La comissió es va omplir de personalitats destacades, amb càrrecs honorífics que incloïen el governador civil i empresaris de renom.

Entre les activitats, va destacar una carrossa guanyadora del primer premi a la batalla de flors, celebració que havia substituït els tradicionals festejos amb bous. El Club Ortega, que no tornaria a plantar falla fins a 1983, va deixar empremta en la cultura fallera de Borriana.

La història de la falla Chicharro comença amb l'antiga falla del Pla, que només va plantar monument durant tres anys: 1935, 1936 i 1945. En 1970, un grup de Borrianencs, va decidir revifar l'esperit faller amb la creació de la Falla de la Plaça Jaime Chicharro, en honor al constructor del port de Borriana.

Juan Broch Nebot va ser el primer president, acompanyat d'una junta amb membres destacats de diverses entitats locals.

El monument faller, creat per Salvador Pascual “Angelillo” i el monument infantil pels germans Ferrer, van guanyar, tots dos, el primer premi, marcant el començament d'una trajectòria d'èxits per la falla Chicharro, que ha continuat plantant magnífics monuments i guanyant reconeixements al llarg dels anys.

En 1962, un grup de joves del Centre Espanya de Borriana, frustrats per la negativa dels socis veterans a fer balls, van decidir llogar un local propi, la "Cova so Blai". Amb l'èxit dels seus esdeveniments, van redactar un manifest per sol·licitar l'autorització per a celebrar festes al seu club, signat per 53 socis, donant nom al nou Club 53.

El primer president, Manuel Enrique "l'Obispet", va guiar el club a través de diversos trasllats, fins a un nou edifici el 1966. Inicialment, no plantaven falles, però el 1971 van guanyar el primer premi a la batalla de flors amb una carrossa innovadora. L'any següent, van plantar la seua primera falla, "Pardals de vila", una obra moderna de l'artista Salvador Pascual Ibáñez, que satiritzava diversos aspectes de la societat borrianenca.

José Ferrada Urios va ser el primer president de la comissió fallera, amb una junta activa i una fallera major, María Teresa Guinot Corell. Amb l'energia i la creativitat del Club 53, la seua implicació en les falles de Borriana va començar amb èxit i s'ha mantingut viva fins als nostres dies.

En 1977, el Barri de la Bosca, un petit nucli a les afores de Borriana, va nàixer com a comissió fallera, demostrant un gran esperit festiu malgrat les limitacions pressupostàries. Els veïns, amb un fort sentiment de pertinença, havien començat a organitzar esdeveniments, com la creu de maig de 1976, amb la qual van obtindre un quart premi.

El barri, format principalment per famílies d'immigrants andalusos que havien arribat als anys 60, va créixer ràpidament, establint-se com una comunitat unida amb identitat pròpia. La primera comissió fallera, liderada per Avelino Franch Soriano, va plantar la seua primera falla amb una estructura que representava “l’amor brujo”, creada per l'artista local Manuel Sebastià.

La fallera major, María Dolores, i la fallera major infantil, María Celia Ventura, van encapçalar una comissió formada per veïns amb ganes de fer festa. El monument, va marcar l’inici d’una tradició fallera que continuaria amb força durant els anys vinents, demostrant que, amb esforç i creativitat, podien continuar lluint els seus monuments, any rere any.

En 1981, el Barri de l'Axiamo, amb un passat llegendari que remunta a la troballa d'una imatge del Santíssim el 1787, va decidir fundar una comissió fallera, presidida per Antonio Agut Cabedo. Amb la recent millora dels serveis urbans, els veïns van sentir que era el moment adequat per revitalitzar la seua tradició festiva.

La comissió es va formar amb un equip de veïns compromesos, inclòs Luis Perarnau com a vicepresident i José Barea com a secretari. La fallera major, Eva Llidó Torrent, i la fallera major infantil, Yolanda Perarnau Ferrandis, van encapçalar una cort d'honor que representava l'esperit del barri.

El monument, creat per l'artista Vicente Soler, portava el lema "Guerra sense fletxes", i reflectia una crítica social aguda sobre la política i la desigualtat. Soler descrivia una batalla sense armes, on els polítics jugaven amb les esperances del poble, simbolitzant la frustració de la ciutadania davant d'un sistema que semblava oblidar els veritables interessos del poble.

Així, l'Axiamo va començar a forjar la seva identitat fallera, combinant tradició, esforç i una crítica valenta del seu temps, amb l'objectiu de fer sentir la seua veu en el món faller de Burriana. Anys més tard, la falla va desaparéixer.

La falla Don Bosco va nàixer el 1989 dins del col·legi salesià, impulsada per l'Associació d'Antics Alumnes. Aquesta iniciativa va sorgir per enfortir els vincles entre exalumnes, professors i famílies, convertint la comissió fallera en un espai de reunió i festes. La figura del frare Eladio Chueca va ser clau per facilitar la relació entre els religiosos i els fallers.

Els inicis de la comissió no van ser complicats, ja que molts membres tenien experiència prèvia en altres comissions. Francisco Javier Perelló, antic regidor de festes, va ser el president, amb un equip de vicepresidents compromesos. La primera falla major va ser dissenyada per Juan Dualde, mentre que Vicente Codina va fer la infantil.

Les crítiques de les falles, escrites per Francisco Ventura, van abordar temes com el comerç de la taronja i els problemes mediambientals, amb un toc d'humor i ironia.

Amb el pas dels anys, Don Bosco s'ha convertit en una comissió innovadora, amb activitats com la volta a peu a les ermites, fomentant la participació de la comunitat. La seua trajectòria reflecteix un compromís amb l'esperit festiu i la tradició valenciana.

La falla Quarts de Calatrava es va constituir el 1993, reflectint l'expansió del barri cap a la mar i la voluntat de representar tots els barris de Borriana en la festa fallera. L'any anterior, van plantar una creu que va marcar el seu compromís amb la tradició, aconseguint premis tant en la categoria major com en la infantil.

El primer president va ser Rafael Guijarro, qui va formar un equip directiu amb diversos membres compromesos. La fallera major va ser Mónica Urbaneja, amb un destacat grup de dames.

L'artista Paco Borja va dissenyar la falla major, que va incloure una crítica sobre l'amor lliure, contrastant el romanç literari amb les relacions contemporànies. La comissió infantil, presidida per Juan Poré, va presentar un monument creat per Rafael Guijarro, amb un lema que celebrava la màgia i la il·lusió del circ.

Aquesta comissió va nàixer amb l'objectiu d'involucrar els veïns, fomentant un fort sentiment de comunitat i contribuint a la rica tradició fallera de Burriana.

La falla Societat de Sant Josep es va crear el 2009 com una nova comissió a Borriana, amb la finalitat de potenciar la festa fallera en un moment de dificultats econòmiques. Encara que van trobar obstacles, com la impossibilitat de plantar la creu de maig per motius burocràtics, l'energia fallera del grup va prevaldre.

Presidida per Rubén Gómez Nieto, la comissió està formada per uns 90 fallers de diverses edats. La fallera major és Ainhoa Oliva García, amb una cort d'honor que inclou diverses xiquetes, mentre que la fallera major infantil és Ángela Redondo Segura.

La comissió va celebrar la seua presentació el desembre de 2008 i ha aconseguit participar en esdeveniments com la Batalla de Flors, on van obtindre el huitè premi. Els monuments de la falla, creats pels artistes Sergio Edo i Sergio Fandos, es planten a la zona de la piscina, reforçant així la representació fallera de Borriana.

A pesar de la crisi econòmica i els retalls pressupostaris, la Societat de Sant Josep s'ha establit com una força renovadora en la comunitat fallera, compromesa amb la preservació de les tradicions i la celebració de la festa.

L’’abril de 2011, Ramón Casanova, exmembre de la Junta Local Fallera, va anunciar un projecte amb la intenció de començar una nova etapa per a una nova falla; la Falla Rei Jaume I, formada per ell i un grupo de fallers. Després d’explicar els motius econòmics que van impedir continuar amb la Falla l'Axiamo, Casanova va decidir formar la nova comissió, composta per membres de la JLF que volien deixar pas a altres noves generacions amb idees més innovadores.

La Falla Rei Jaume I, amb 60 membres anava a estar presidida pel mateix Ramón Casanova, sent el secretari Santiago Soriano i Héctor Franch com a delegat del “pleno” i estaria ubicada a l’avinguda que limita el barri i que engloba tot l'antic barri de l’Axiamo.

Finalment, en 2014 La Falla Cardenal Tarancón va donar el primer pas per fer-se visible en la societat de Burriana com a l’última entitat fallera de la ciutat. És per eixe motiu que, la comissió va organitzar el mateix any, varietat d’activitats destinades a tot el públic en general i en particular als més menuts. Va ser un any després, en 2015 quan la comissió va plantar monument faller per primera vegada.

És així com la història de les comissions falleres de Burriana ha anat evolucionant al llarg del temps, emfatitzant en la seua creativitat i un fort sentiment de comunitat, demostrant que les falles són vida.

Les falles, a més a més de ser simples monuments de cartró i fusta, representen l'expressió viva de la cultura i la unió de la gent del poble. La tradició fallera és una part fonamental de la identitat col·lectiva de Burriana, un reflexe del compromís, la passió i la germanor.

La Junta Local Fallera de Burriana

per Marisa Canseco Lozano

La Junta Local Fallera de Burriana és una entitat essencial en l'organització i desenvolupament de les Falles en la nostra ciutat. Creada el 9 de desembre de l'any 1943, el seu sorgiment respon a la necessitat de coordinar i unificar els esforços de les diverses comissions falleres que, cada vegada en major nombre, participen en aquesta festivitat.

Des dels seus inicis, la Junta Local Fallera ha desenvolupat un paper crucial en diferents àmbits:

En primer lloc, s'encarrega de l'organització de tot el calendari anual d'actes fallers. Des de l'emocionant elecció de les Reines Falleres fins a l'esperada "cremà"; cada esdeveniment és meticulosament planificat i coordinat perquè tot isca a la perfecció. A més, actua com un important interlocutor entre les comissions falleres i l'Ajuntament, gestionant permisos, subvencions i altres aspectes administratius, assegurant cada detall.

La promoció de les Falles de Borriana és una altra de les seues grans responsabilitats. Es dediquen a difondre i donar a conéixer aquesta festivitat en l’àmbit local, comarcal i regional, contribuint així al seu reconeixement i prestigi. Finalment, però no menys important, s'encarreguen de la conservació de les tradicions. La seua labor és fonamental per a preservar i transmetre els costums fallers de generació en generació, garantint així que la nostra festa continue viva en el cor de tots. Així, la Junta Local Fallera s'erigeix en un pilar essencial en la celebració de les Falles, assegurant que esta tradició perdure en el temps.

Al llarg de la seua història, la Junta Local Fallera ha sigut un motor de canvi i millora en les Falles de Burriana. Ha impulsat la creació de nous actes, ha fomentat la participació femenina, ha millorat les infraestructures i ha col·laborat amb altres entitats per a reforçar la nostra festa.

Gràcies al seu treball i dedicació, les falles s'han convertit en una de les festes més importants a Burriana, preservant les tradicions dels nostres avantpassats i fomentant la cohesió social.

I ara… un poquet d’història de la nostra Junta Local Fallera.

Com bé hem dit abans, la Junta Local Fallera de Burriana es va crear en 1943 i el seu primer president va ser Salvador Dosdá Vernia.

En el seu primer any de treball, Salvador, va implantar moltes novetats en l'agenda fallera. La més significativa de l'any va ser la recuperació de la màxima representant femenina de les Falles i baix l'apel·latiu de “Reina Fallera de Burriana” perdurant així fins als nostres dies. Després de la presentació en el teatre “Oberón” de tots els representants de les falles de Burriana, va ser elegida la jove Vicentita Miró de la falla Barri València.

En aquell primer any d'activitat, es va editar el primer llibre faller de Burriana "El faller" on es publicava un programa unitari per a totes les falles.

Un altre acte que va tindre molta repercussió a escala local, va ser el “Bateig faller”, on un xiquet o xiqueta que nasquera en la primera quinzena de març, seria batejat

el dia 18 de març amb el nom del patró o la patrona de Burriana i se li dotaria d'un incentiu econòmic. A més a més, se li pagaria una carrera o ofici en el seu futur.

Una altra de les novetats va ser la cavalcada del ninot, la qual va recuperar les disfresses dels carnestoltes per a tota la ciutadania. També com a novetat de l'any va ser el primer homenatge faller, en aquest cas, a l'impulsor de la festa fallera de la localitat, Carlos Romero "El liante".

Totes les novetats van ser culminades amb la primera missa fallera el dia de Sant Josep a l'església dels Carmelites.

Els actes més significatius organitzats per Junta Local van ser els següents:

En 1945, va donar lloc al primer cartell anunciador de falles, es va realitzar el primer pregó de la festa i es va implantar el concurs de les creus de maig.

En 1946, va cessar tota activitat festiva de la localitat a conseqüències de la terrible gelada que va assolar els camps de taronges de Burriana.

En 1947, torna la plena activitat i s'incorpora a la representació femenina les Dames de la Ciutat.

En 1950 s'oficialitzen les falles infantils en la localitat amb els seus màxims representants, naix la figura de la Reina Fallera Infantil de Burriana, obtenint el càrrec en la xiqueta Rosita Feliu.

En 1951 apareix la figura del Cavaller acompanyant de la Reina Fallera Infantil de Borriana obtenint el càrrec el xiquet Tomás Palomar Santágueda.

En 1958 es realitza la primera batalla de flors de la ciutat i s'inaugura la primera "Llar Fallera".

En 1960 s'oficialitza l'ofrena que en els seus primers anys es realitza en la façana de l'església dels Carmelites passant en 1963 a ser realitzada en la façana de l'església del Salvador.

Molts actes han anat formant part de l'agenda fallera com va ser l'homenatge a les Reines Falleres en 1966, "ninot indultat", inauguracions com la tómbola de la caritat, visita al menjador social de Càritas, carreres de bicicletes, inici d'honor en partits de futbol per part de les màximes representants de la festa, recepció del tren faller que venia des de Barcelona fins a la capital valenciana, campionats de truc….

Uns dels fets més destacables dels últims 30 anys va ser la democratització, de nou, de l'elecció de les Reines Falleres en 1987 obtenint el càrrec en la jove Mari Carmen Marín, en la xiqueta Gloria Fandos i el xiquet José Silles.

També podem destacar, el concurs ja desaparegut d'homenatges poètics i el concurs de teatre en valencià.

En 1994 desapareix la figura de cavaller acompanyant Infantil quedant com a única representació honorífica el de les Reines Falleres de Burriana.

Molts i destacables han sigut les persones que han presidit l'organisme, fallers insignes i polítics

En 1993 es va celebrar el 50 aniversari de l'entitat presidida en aquell any per Salvador Molina i com a Reina Fallera Lucía Pérez Barber, Reina Fallera Infantil María Tarancón i cavaller acompanyant Santiago Ventura.

En 2018 la Junta Local fallera torna a estar d'enhorabona en celebrar el seu 75 aniversari on es van preparar diferents activitats per a la seua celebració com el solemne acte que es va realitzar el 18 de novembre en el teatre Payá, on van actuar com a mantenidors Josep Palomero, de nou després de 25 anys, i Javier Gual Rosell i es van rebre en l'escenari a la gran majoria de Reines Falleres i Reines Falleres infantils de la història de la localitat. Posteriorment, es va celebrar un sopar de gala en reconeixement de les 75 Reines Falleres.

Els anys següents i fins a l’actualitat, la Junta Local Fallera continua treballant desinteressadament per conservar viva la nostra festa, les nostres falles, tenint cura de cada detall i estant pendent, en tot moment, de les nostres majors representants i les seues respectives corts d’honor.

L’evolució dels locals fallers

per Marisa Canseco Lozano

Els locals fallers a Burriana han experimentat una transformació notable al llarg dels anys, reflectint els canvis socials, econòmics i culturals de la ciutat. Des dels seus humils inicis fins a convertir-se en espais emblemàtics i multifuncionals, aquests locals han sigut testimonis i protagonistes de la història de les Falles a Burriana.

En els primers anys de les Falles a Burriana, els locals fallers eren espais molt bàsics, sovint adaptats d'antics magatzems o garatges. S'utilitzaven principalment com a tallers per a la construcció dels monuments fallers i com a lloc de reunió per als fallers i falleres. La decoració era senzilla i funcional, i l'activitat es concentrava en els mesos previs a la celebració de les falles.

Amb el pas del temps, i a mesura que les Falles es consolidaven com una de les festes més importants de Burriana, els locals fallers començaren a adquirir major rellevància. Es va invertir més en el seu recondicionament, alguns, van ampliar les seues instal·lacions i es van

dotar de serveis més complets. Molts locals es convertiren en autèntics centres socials, on els fallers i falleres podien gaudir de diverses activitats al llarg de tot l'any.

En les últimes dècades, els locals fallers, casals o clubs socials de Burriana, han experimentat una transformació radical. Han passat de ser espais multifuncionals, capaços d'acollir a tots els seus comissionats i realitzar una gran varietat d'activitats per a tots ells i per a la resta de convidats d’altres entitats o amics fallers.

És el lloc de trobada per als fallers i falleres, l’espai per a la celebració d'esdeveniments, la seua llar, convertint-se en un símbol d'identitat per a les comissions falleres de Burriana. Són espais on es cultiva el sentiment de pertinença a una comunitat on es transmeten de generació en generació els valors i les nostres tradicions.

I tirant el temps enrere, anem a recordar els nostres orígens com a seu de la nostra falla. Com ha anat agafant forma el nostre casal faller, des de la fundació de la societat fins a l’actualitat.

Després de la seua separació del "Centre Espanya", un grup de joves de Burriana, encapçalats per Manuel Enrique "L'Obispo", van decidir crear una nova societat. El Bar L'Estrella, situat al carrer de Sant Jaume, va ser el lloc triat com a seu provisional per a aquesta il·lusionant iniciativa.

El Bar L'Estrella era el punt de reunió d'un altre grup de joves que provenien del "Tarrós". Aquest grup es va unir immediatament a la nova societat en projecte.

Va ser precisament al Bar L'Estrella on es van dur a terme les gestions per a la creació de la nova societat. Un dels encarregats d'aquesta tasca va ser Vicente Canós, que va realitzar nombrosos viatges a Castelló per a presentar tots els documents una vegada i una altra al Govern Civil, perquè la societat fora hui en dia una realitat.

La seua estada al Bar L'Estrella va ser breu, ja que van aprofitar aquest temps per a llogar i condicionar un magatzem al Camí d'Onda, situat on avui dia es troba el local del Jutjat de Pau. En aquest magatzem van instal·lar una barra, dirigida per "Carmelo", que amb el temps es convertiria en una persona clau per a l'èxit del Club, diverses taules amb cadires plegables de fusta, una "taula-camilla" amb braser que s'encenia tots els dies d'hivern, ja que el local era extremadament gelat i on jugaven a cartes els més joves, també hi havia una estufa de fusta al centre i al fons del magatzem, separada per un canyís, una taula de joc de cartes per als més grans.

Van estar en aquest magatzem fins al març de 1966, quan van finalitzar les obres de la nova seu del Club, exactament al costat, a la mateixa cantonada. Aquest local tenia dos plantes. Al semisoterrani es trobava la zona social i la barra de bar, i a l'entresol, la zona de joc, amb el seu apartat i els banys. Aquest local va ser la seu social del Club 53 fins al mes de maig de 1998.

Amb el trasllat a la nova seu, un local innovador i modern, es va aconseguir que altres grups de joves s'uniren immediatament a la societat. Amb l'entrada de les dones a la societat, que podien utilitzar les instal·lacions sense ser sòcies, el Club 53 es converteix en el centre d'atenció de tots els joves de Borriana i l'augment de socis és constant. Ja en 1967 el Club 53 comptava amb més de 200 socis.

El 1966, durant l'estiu, el Club decideix obrir una sucursal a la mar de Burriana, de manera que tots aquells que ja estiuejaven allí no hagueren de desplaçar-se al poble per a gaudir del Casino. Es va llogar una Alqueria que l’anomenaren “El Pichi”, on joves i socis adults organitzaven allí les festes d’estiu.

A l’hivern continuaren amb el lloguer del magatzem per poder usar-lo com Parador durant la setmana de falles.

En setembre de 1998, es va deixar la seu on els socis havien estat tants anys per traslladar-se on, en l’actualitat continua sent la seu de la falla Societat Club 53, el casal de la nostra falla, situat al Camí d’Onda número 1, en la planta baixa de l’antiga casa de Bernabé Peris Enrique, una de les joies arquitectòniques de Burriana de l’època, que va ser rehabilitada per donar cabuda als socis del Club 53.

El museu faller

per Marisa Canseco Lozano

Des de l’any 1982 fins a 1985, l’antic edifici de l’Hospital de Sant Blai, va servir per a guardar i de vegades exposar els ninots indultats de les nostres falles, en unes condicions molt precàries i amb elevats problemes de conservació. En tancar-se l’edifici, el 1986 per motius estructurals, els ninots varen ser traslladats, almenys el que quedava d’ells, a l’edifici del carrer Vicent Forner Tichell, seu de la Junta Local Fallera, on els ubicaren a la planta baixa, mentre que a l’última planta es col·locaren unes vitrines i arxivadors que varen mantenir l’escassa documentació conservada al llarg dels anys.

Finalment, el desallotjament de la seu de la Junta Local Fallera d’aquella ubicació, va fer que l’Ajuntament de Borriana, al capdavant del qual es trobava l’alcalde Juan Sanchordi, cedira els materials de l'última planta, al Grup d’Estudis Històrics Fallers, perquè es fera càrrec de la seua custòdia i conservació. Dels pocs ninots que quedaven ja es va saber ben poc i varen desaparéixer la pràctica totalitat d’ells.

Van passar els anys i la idea de tindre un Museu Faller a Burriana en el qual es poguera gaudir de “relíquies” fallerils, va ser una aspiració dels fallers durant molts anys. Finalment, aquesta idea ha esdevingut una realitat.

El lloc escollit per a albergar el primer Museu Faller de Burriana és el Centre Municipal de Cultura “La Mercé”, espai cèntric i emblemàtic de la ciutat, que compta amb les característiques necessàries per a acollir una exposició d'aquestes característiques.

L'objectiu és que el museu siga un espai pedagògic, artístic i didàctic, on els visitants puguen conéixer en profunditat la història de les Falles de Burriana. El museu inclou, entre altres:

• Ninots indultats: exposició dels ninots indultats al llarg dels anys, els quals representen l’essència de les magnífiques obres d’art que llueixen els carrers del nostre poble durant la setmana de falles. Aquests meravellosos ninots s’alliberen de ser cremats per les flames del 19 de març i és així com la seua presència en ser exposats, viu al record dels ulls de qui els observa.

• Fotografies: Una àmplia col·lecció de fotografies que documenten l'evolució de les Falles des dels seus inicis fins a l'actualitat, també forma part del nostre museu. La constància visual que ens aporten les imatges, és el pur reflex que la nostra festa i tradicions, perdure, en temps.

• Cartells i programes de mà: A les vitrines del museu es poden observar els cartells, programes de mà i llibrets fallers de diferents èpoques, editats en diferents dimensions

i formes i els quals alguns ens donen a conéixer l'evolució de la imatge gràfica de les Falles, verdaderes relíquies que ens traslladen al temps dels nostres avantpassats.

• Maquetes: No pot deixar de passar per alt la rèplica a escala reduïda del que es considera l’acte faller més important per als fallers i falleres; l’exaltació de les Reines Falleres de Burriana. S’exposa al que és el Teatre Payà, un conjunt de “ninetes” d’Onil que representen els fallers i falleres de les diferents falles de la nostra ciutat, a la cort d’honor i a la reina, músics, presentadors, conjuntament amb tota la indumentària fallera que representa.

• Objectes personals: També trobem exposats objectes personals de fallers i falleres, indumentària tradicional i eines utilitzades en la construcció de les falles.

• Elements multimèdia: Es compta també amb elements multimèdia, com vídeos i pantalles interactives, per a fer la visita més dinàmica i atractiva. A través d'exposicions interactives i activitats didàctiques, els més joves podran conéixer els llaços d'aquesta tradició i sentir-se motivats per poder participar activament. El museu faller tindrà un paper fonamental tant en la preservació del patrimoni faller com en ser un espai en el qual es conserven i protegeixen els valors que formen part de la memòria d’esta festa tan estimada.

A més, el museu és una plataforma per a difondre la cultura fallera. Amb la seua obertura, es dona a conéixer la història i les tradicions de les Falles a tots els públics, D'aquesta manera, es fomenta la comprensió i el reconeixement de la festa en l’àmbit local i més àmplia per als visitants veïns.

En definitiva, el Museu Faller de Burriana és el lloc idoni per deixar constància de la dinamització i la divulgació del nostre patrimoni faller i la cultura de cada falla, elements essencials de la Declaració de Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

La figura del pregoner per Marisa Canseco Lozano

Al nostre poble, el pregoner és molt més que un simple orador; és la veu que marca l'inici de les Falles, un moment màgic on Burriana s'uneix per celebrar una de les festes més importants de l'any.

Al llarg dels anys, el pregoner ha ocupat un lloc destacat en la història de les Falles de la nostra ciutat. Ha sigut testimoni de l'evolució de la festa, ha exaltat els valors fallers i ha inspirat a generacions de fallers i falleres.

El pregó no és només un discurs, sinó un acte social que reuneix a fallers i falleres, autoritats i veïns en un moment tan esperat com el que és iniciar les falles i reafirmar la nostra identitat fallera.

Ser escollit pregoner de les Falles de Burriana és un reconeixement a la trajectòria i al compromís d'un faller o fallera amb la seua comissió, el seu poble i amb la festa. És un honor que marca un abans i un després en la vida de qualsevol faller.

Molts són els pregoners que han tingut el privilegi d'omplir d’emoció els carrers de Burriana i els seus discursos han sigut tot un exemple per als borrianencs i borrianenques, tots ells ens han transmés el pregó amb emotivitat, passió i entusiasme. Ens han recordat els orígens de les Falles a Burriana i ens han connectat amb la realitat del moment fent referència als esdeveniments més rellevants i sobretot, ens han transmés un missatge positiu i esperançador per al futur de la nostra festa. Molts d’ells han quedat gravats en la nostra memòria i han estat recopilats en diferents llibres o publicacions, quedant al nostre record eixa veu que encén la flama fallera i marca l'inici d'una festa que uneix a tot el poble. És un moment únic on la tradició i l'emoció es donen la mà.

Que es puga recordar, tenim pregons escrits des de 1945, des del mític “se fa saber…… fins textos més literaris com els dels últims anys.

Tots ells, han sigut escrits per diferents fallers del nostre poble per poder ser transmesos pels diferents pregoners i donar inici a la nostra festa.

Un dels primers pregoners a la nostra ciutat, va ser Enrique Badimón, "Xona" i altres com Paco Villanova, Ramon de Granet, Batiste Guerola Blasco i Santiago Izquierdo, que també van ser unes grans figures representatives del pregó a Burriana.

El pregoner que més anys ha declamat el pregó a Burriana, va ser Vicente Borja Valls, “El Porro”, divuit anys van ser els que, aquest amant de les falles, va ficar el seu sentiment per iniciar la nostra festa convertint-se en el pregoner oficial, Vicent fou un dels grans pregoners de la ciutat. Va ser l’any 1985 quan el president de la Junta Local Fallera li va demanar que fora el pregoner de la nostra ciutat. El seu pregó sempre començava en un tema central de temàtica fallera, per a centrar-se després en la festa de Les Falles com a tal, sense deixar d’anomenar a les Reines Falleres que representarien eixe any a la nostra ciutat.

Després que Vicente Borja deixara en el record de tots nosaltres la seua veu recitant els pregons any rere any, han sigut molts els que han representat amb orgull aquest distingit càrrec. Nomenem així a Diego Palomo, Toni Gil, Javier Gual, José Poveda, Carlos Ventura i Fede Gumbau, com a magnífics pregoners de la nostra ciutat.

Cal destacar que va ser el passat 18 de febrer de 2024 quan, Paula Vidal va donar principi a la festa de les falles sent la primera dona pregonera en la història de les falles de Burriana, pregó escrit per Vicent Blasco. I aquest 2025, tindrem l’honor i el plaer d’escoltar pels carrers de Burriana la veu de Juane Gumbau declamant l’esperat pregó.

És cert, que darrere de cada text, hi ha unes mans que l’escriuen, el redacten amb cura i estima i és per això que mereixen tindre una menció especial. Recordem alguns d’ells:

L’any 1958 el pregó va ser escrit per José Aymerich, a l’any següent fou Salvador Broch Monfort qui ho fera. Joan Gumbau va ser l’encarregat d’escriure els pregons des de 1975 fins a 1980, sent Joaquín Aymerich González qui s’encarregara d’escriure els dels anys 1982 i 1983. Seguidament, Joan Piqueres Monsonís va escriure els Pregons de 1984, 1987 i 1988 i va ser Vicente Borja Valls qui va poder tindre 18 anys de continuïtat, escrivint i declamant els pregons de 1986, 1989, i els del 1991 fins al 2005, tornant a deixar-nos bocabadats en 2007. L’any 1990, l’encarregat va ser Ismael Beltrán Esteve.

Va ser Julián Arribas qui fera els pregons des del 2008 fins al 2013 sent el pregoner, en aquest últim any, Fede Gumbau- Posteriorment, va escriure en 2017 el pregó per al pregoner Diego Palomo.

L’any 2014, Vicent Blasco va escriure les paraules del pregó perquè Carlos Ventura les transmetera a tot el poble i finalment, nomenem a Toni Gil Trilles qui li va escriure el pregó a Vicente Borja perquè el poguera declamar en 2006 i posteriorment al 2015 i 2016 ho va fer per al pregoner Diego Palomo.

La figura del Mantenidor

per Marisa Canseco Lozano

El mantenidor d'una exaltació fallera prové de la mateixa figura que arranca dels jocs florals. És la persona que glossa l'acte i lloa la reina, seguint la trilogia de Fe, Pàtria i Amor si planteja el seu discurs des d'una perspectiva clàssica.

El mantenidor en les Falles de Burriana és una figura clau en els actes d'exaltació de les Reines Falleres. Actualment, aquesta persona, generalment amb una estreta vinculació amb la festa i la ciutat, té la responsabilitat de pronunciar un discurs en honor a la Reina Fallera o Reina Fallera Infantil.

L'objectiu principal del mantenidor és enaltir les qualitats i mèrits de la reina a la qual està destinat. Es tracta d'un homenatge personal i col·lectiu, en el qual es destaquen tant els aspectes més íntims de la reina com el seu paper representatiu.

El discurs del mantenidor sol establir connexions entre la figura de la reina i la història, les tradicions i els valors de les Falles de Burriana. Es busca ressaltar la importància de la reina com a símbol de la festa i de la ciutat.

El mantenidor ha de ser capaç de transmetre emocions com l'alegria, l'emoció i l'orgull que es sent en un acte tan especial. El discurs ha de ser pròxim, emotiu i, alhora, elegant.

A més d'emocionar, el discurs del mantenidor també ha de divertir al públic assistent. Es solen incloure anècdotes, referències culturals i tocs d'humor per a fer més amé l’acte.

En el cas de les falles de Borriana, de 1947 a 2025 hi han hagut 78 actes d'exaltació de la reina fallera, i els mateixos de la infantil. Es dona el cas d'algun mantenidor que, per la seua popularitat, qualitat i saber fer, ha repetit el càrrec en vàries ocasions, com Pepe Esteve que ho va ser en quatre ocasions (1950, 1955, 1958 i en 1979), Rafael Duyos, en dos (1968 i 1970), Clemente Cerdà també en quatre de les primerenques (1947, 1948, 1954, 1957). A excepció de l'any 2004, quan va ser mantenidora Ascensió Figueres, presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la llengua, sols havien representat homes a la figura del mantenidor. Des de l’any 2012, on Carme Juan Verdià, va ser la mantenidora de la Reina Fallera Infantil, fins a l’actualitat, aquest concepte de figura masculina, va canviar i han ostentat el càrrec de mantenidors tant homes com dones de la nostra ciutat.

La tria del mantenidor sol ser realitzada per la Junta Local Fallera de Burriana conjuntament amb l’alcalde del nostre poble, tenint en compte que la persona escollida li unisca un vincle amb la festa, que tinga una bona capacitat oratòria, capaç de transmetre les seues idees de forma clara i concisa i a més a més que tinga relació pròxima amb la reina a qui exaltarà, la qual cosa permetrà que el discurs siga més personal i emotiu.

En definitiva, el mantenidor és una figura fonamental en les Falles de Burriana, ja que el seu discurs contribueix a fer de l'exaltació de les Reines Falleres un moment inoblidable.

Als anys cinquanta els responsables de la junta Local Fallera es van apropar a l'Ajuntament de València i a la Junta Central Fallera, amb qui la nostra entitat estava molt vinculada, per escollir als mantenidors i esta és la justificació de noms com els de Clemente Cerdà (que ho va ser en quatre ocasions), Salvador Bayarri en 1949, Baltasar Rull (1952), Luis Lluch (1953) o Rafael de los Hoyos en 1956. També ho va ser el catedràtic de Dret Diego Sevilla (1951) o José Ferrer Forns (1963), president de la Diputació de Castelló. Enmig d'esta sèrie de mantenidors dels anys cinquanta destaca la presència del popular Pepe Esteve, que l'expressava de memòria, amb una magnífica retòrica.

En la dècada dels seixanta va seguir ho va ser el president de la Junta Central Fallera, Salvador Cerveró, 1962, i Juan Bautista Martí Belda, 1966. El president de la Diputació de Castelló, José Ferrer Forns, va ser l’any 1963 i també es va convidar el poeta Rafael Roca Coll 1964 i en 1965 va ser l'actor, torero i també poeta català Mario Cabré Esteve, que en aquells moments gaudia d'una enorme popularitat, ja que era el presentador del programa televisiu de gran audiència “Reina por un día”.

Els mantenidors de la dècada dels seixanta, en canvi, foren en bona part poetes relacionats amb el grup “Alforjas para la poesía”, que va fundar i presidir Conrado Blanco, empresari del teatre Lara de Madrid. El poeta i militar Luis López Anglada ho va ser en 1967, així com Rafael Duyos els anys 1968 ¡ 1970. Federico Muelas ho va ser en 1969 i Carlos Murciano al 1971; tots ells van actuar com a honorífics mantenidors de les nostres falles.

En la dècada dels setanta les persones convidades com a mantenidors, van ser ben destacats, com el periodista Julián García Candau en 1974 i l’activista cultural Baptista Carceller en 1980, o bé presidents de la Diputació de Castelló com Nicolás Pérez Salamero en 1973 i Carlos Fabra Andrés en 1975, així com de la Diputació de València, Ignacio Carrau en 1978. També va ser mantenidor l'alcalde de València, Miguel Ramón Izquierdo en 1977 i Fernando Vizcaíno Casas, advocat i novel·lista de gran èxit en aquella época en 1972.

La dècada dels huitanta va començar amb la presència del que havia sigut el darrer governador civil, Juan José Izarra del Corral en 1981. En estos primers anys huitanta, destaca la presència de l'advocat i polític liberal Antonio Garrigues Walker en 1983 i la del periodista televisiu, Jesús Hermida en 1985.

Però va ser en aquesta dècada quan, a banda del faller valencià José Sabater Pardo, que va ser mantenidor en 1986, la Junta Local Fallera, que presidiren primer Salvador Asensio i després Alfonso Ventura, es va inclinar perquè els mantenidors foren en la major part persones de Borriana que es dedicaven a escriure en l'àmbit de les falles, preferiblement. Va ser així com pujaren a l'escenari José Félix Escudero l’any 1984, Josep Palomero al 1987, Vicent Franch en 1988, Pepe Aymerich en 1989, Enric Safont en 1990, Joan Gumbau l’any 1991, Joan Manuel Arámbul en 1992 i Paco Ventura Fonfría en 1994.

Per altra banda, la presentació de la Reina Infantil comptà també, entre altres, amb José Ramón Calpe, i més avant va continuar incorporant més borrianencs, com Manolo Tarancón en 1996 o Juan Emilio Gumbau 2002 i, des de 2005 en avant, sent president de la JLF Pedro Sancerni, els mantenidors sempre han sigut fallers borrianencs: Toni Gil (2005), Vicent Blasco (2006), Javier Gual (2007), José Ríos (2008), Vicente José Diago (2009), Néstor Martí (2010), Salvador Doménech (2011) i Carlos Ventura (2012)

Entremig, va hi va haver algun fitxatge destacat pel seu èxit professional Federico García Moliner, l’any 1995, el qual no va poder acudir per indisposició, i en el seu lloc va llegir el seu discurs el mantenidor de l'any anterior, Paco Ventura Fonfría.

A més a més, per la seua vinculació d'amistat amb la nostra població, van ser mantenidors els periodistes Jordi García Candau en 1993, José María Arquimbau en 1997, un actor enormement popular, com va ser Antonio Ferrandis en 2000, un poeta ratpenatista com Donís Martín en 1998 i de nou el president de la Junta Central Fallera i regidor del cap i casal, Alfonso Grau en 2003. També vam comptar amb la presència de Francisco Camps, aleshores conseller de Cultura, Educació i Ciència en 1999 i Alejandro Font de Mora, en aquell moment, síndic, portaveu del Grup Parlamentari Popular de les Corts Valencianes, en 2001.

Apropant-nos a la segona dècada del 2000, podem citar als mantenidors Carme Rufino i José Poveda, que ho foren en 2013. L’any següent, el 2014, van tindre l’honor de ser mantenidors, Manuel Jiménez i Yolanda Navarro. L’any 2015, Isabel Bonig va ser convidada i elegida per glossar a Alejandra Guardino, Reina Fallera de Burriana, mentre que la veu exemplar de Jorge Tejedo, ens va deixar, de nou bocabadats, fent de mantenidor de la Reina Fallera Infantil, Carmen Doménech León. En 2016 van ser Mari Carmen Marín, Paco Martínez i Susana Sánchez qui glossaren a les Reines Falleres. El 2017 ho van ser Cristina Flor Rufino i Sergio Almarcha Valls i en 2018, Carlos Valero i Ana Baldoví. L’any 2019, Juane Gumbau, Vicente Manzano i Mar Oreo, veïna de Benicarló i amiga íntima de la família de la Reina Infantil, van tindre l’honor de fer de mantenidors de les Reines de Burriana, Mar Zamora i Anne Alós.

L’any 2020 van ser Sara Molina i Carlos Tejedo qui els dedicaren unes sentides paraules a les nostres representants, que per la situació viscuda de la COVID van haver d’allargar el seu regnat. L’any 2021, no hi va haver exercici faller, per la qual cosa molts actes es van haver

d’ajornar i no hi va haver mantenidors; però va ser en 2022 quan Ana Montagut i Carolina Mataix pujaren al Payà per fer de mantenidores de les Reines de Burriana. A l’any següent, en 2023, els mantenidors van ser Vicent Blasco i Manuel Candau i l’any passat, 2024, van glossar a les recents Reines Falleres de Burriana, Laia Molina i Anna Solà, els borrianecs Toni Gil i Marisa Canseco, als qui els unia un gran vincle afectiu amb les sobiranes. Finalment aquest, 2025 han tingut el plaer de ficar-se davant del faristol, Teresa Monraval i Javier Gual, tots dos amants del món faller, per dedicar les seues sentides paraules a les actuals Reines Falleres de Burriana, Claudia Sabater i Valeria Cuadros.

A vegades es pensa si la figura del mantenidor és imprescindible, que l’acte podria continuar de igual manera, sense haver de glossar a les màximes representants de les falles. El que sí que es cert és que, a qui se li asigna el càrrec, té una gran responsabilitat i un treball constant per poder estar a l’altura d’aquest acte tant important. El discurs s’escriu amb molta estima i respecte cap a les seues Reines. Algú ha de lloar la figura central de la Reina i cridar a tota la població a participar en la nostra festa. Important és que el discurs del mantenidor enganxe a l’espectador i el convide a formar part de la seua història i així, any rere any, continuarem gaudint d’aquest moment en l’acte d’exaltació de les nostres Reines Falleres.

Els llibrets de falla per

Marisa Canseco Lozano

Els llibrets de falla són una peça clau en les Falles de Burriana. Aquests xicotets volums, publicats anualment per cada comissió fallera, recullen una gran quantitat d'informació i contingut variat que va molt més enllà del simple programa d'actes.

Un llibret de falla és una publicació que es converteix en un veritable tresor per a fallers i falleres i gent del poble que estima la festa.

Aquestos xicotets volums, tenen una gran importància per diversos motius. Alguns, han sigut el testimoni gràfic i escrit de l'evolució de les Falles de Burriana al llarg dels anys, altres reflecteix la personalitat i els valors de cada comissió fallera, en definitiva, hi ha altres en el que el sentiment faller és tan gran que et conviden a gaudir d’aquest món indescriptible de les falles per ajudar-te a conéixer-lo millor. Els llibrets ajuden a difondre la cultura fallera i a mantindre vives les tradicions i els costums de la festa; a més, en tots ells, s'agraeix la col·laboració de les diferents empreses que hi participen i les persones que fan possible que la festa de les Falles continue endavant.

Al nostre Museu Faller, tenim una xicoteta exposició que reuneix una representació de llibrets de falla de diferents èpoques. Aquesta mostra permet als visitants fer un recorregut per la història de la festa i apreciar l'evolució dels llibrets al llarg dels anys.

Els llibrets de cada falla són un veritable tresor per a tots els amants de la festa.

La Falla Societat Club 53, ha estat guardonada en diverses ocasions pel seu esforç en la creació de llibrets de falla que fomenten l'ús de la nostra llengua. L'any 1995, la falla va rebre el primer premi dels llibrets de falla de la Comunitat Valenciana, un reconeixement atorgat

per la Generalitat Valenciana, pel seu llibret; "Els jocs populars de les xiquetes i xiquets de Borriana". Aquest treball destacava per la seua originalitat i per la seua contribució a la difusió de les tradicions valencianes entre els més joves.

Posteriorment, l'any 2006, la falla va tornar a ser premiada amb el segon lloc en el mateix certamen i gràcies al seu innovador joc de taula; "El Trivial de les falles". Aquest joc, que incloïa edicions dedicades a l'any faller, va ser molt ben rebut pel públic i va suposar un nou èxit per a la comissió, que va demostrar una vegada més, el seu talent i la seua dedicació a la cultura valenciana.

Els premis obtinguts per la Falla Societat Club 53, són un clar exemple de l'excel·lent treball realitzat pels seus comissionats, que amb gran esforç i dedicació han aconseguit crear llibrets de falla originals i de gran qualitat, capaços de promoure l'ús del valencià i de difondre la cultura i les tradicions de la nostra terra.

El cartell

faller

per Marisa Canseco Lozano

Els cartells de Falles de Burriana tenen una història plena de matisos. Segons dita popular, en 1932 aparegué una nova iniciativa comuna; la creació del primer cartell anunciador de les falles, el qual es va repartir per tot el poble i per les poblacions veïnes. Però no va ser fins a 1945 que es va començar a imprimir un cartell anunciador oficial, abans d'aquesta data, entre 1928 i 1944, no existia aquest costum.

Els primers anys van estar marcats per les dificultats. De fet, entre 1946 i 1955, la impressió del cartell es va interrompre en tres ocasions: el 1946 a causa d'una forta nevada que va impedir la celebració de les Falles, i el 1954 i 1955 per la disminució de les comissions falleres i les condicions climàtiques adverses.

Els primers cartells van ser encarregats a artistes com Ruperto Sánchez Mora, Meseguer i Juan Bautista Bodí, qui van plasmar en ells l'essència d'una festa que renaixia de les cendres. Bodí, en particular, va deixar una empremta inoblidable amb les seues creacions, caracteritzades pel seu estil únic i el seu vincle amb la nostra ciutat.

A partir de la dècada de 1950, nous artistes com Raga i Dualde van aportar frescor i modernitat als cartells. Aquests artistes, junt amb molts altres, com Joaquin Ortells, Gasch, Selles, Joaquin Bosch, Selma, Vicente Pascual, Francisco Ferrandis, Manolo Ferrer, Salvador Boix o Vicente Guerola, van contribuir a enriquir el llegat artístic de les Falles de Burriana.

A l’any 1981, va fer el cartell la primera dona a Burriana, Nuria Bonafé i els anys següents altres artistes com Ramón Vázquez, Juan P. Pérez, Marcos Castillo, J.M. Cifuentes i Juan José Borillo, donaren el seu toc artístic i particular per mostrar a la ciutat el cartell anunciador de les festes.

Ja en 1991, va ser Juan José Dualde qui el va elaborar i els anys següents artistes com Manolo Sebastià, Miguel Fandos, Gloria Moreno, Juan Poré, José Manuel Sánchez, Juan Diego Ingelmo, Juan Guerola i Borja Tur, deixaren la seua empremta en la història dels cartells fallers de Burriana.

Els cartells de Falles són molt més que simples anuncis. Són obres d’art que reflecteixen la història, la cultura i les tradicions de Burriana. Han evolucionat des dels primers dissenys senzills fins a les creacions més sofisticades de l’actualitat.

Com hem pogut comprovar, són molts els cartellistes, en la majoritàriament borrianencs, els que han dibuixat amb les seues pinzellades, un vibrant mosaic de la nostra història fallera. Sobre la sòlida base que va establir Bodí, la resta d’artistes han anat teixint un ric tapís de creativitat, cadascun amb la seua pròpia empremta. Les seues obres, han contribuït a enriquir aquest llegat inestimable fins a l’actualitat.

Les falles desapareixen amb el foc, però els cartells perduren, com a testimonis muts d’un passat que ens defineix. En cada traç, en cada color, hi ha una part de la nostra ànima fallera. És per això que els cartells de Falles de Burriana són un tresor artístic que mereix ser valorat i preservat. Són el reflex d’una festa única i arrelada, i formen part de la nostra identitat com a poble.

Artesans fallers

per Pepe Esteban i Bernat

Si tornem enrere, l'any 1928 quan el sagristà Carlos Romero, conegut al nostre poble amb el malnom de “el liante” junt amb Manuel Martí, varen decidir amb tot el seu atreviment construir una falla, hui caldria valorar aquesta decisió, que ha marcat sense cap dubte, el futur social i econòmic d’una festa tan important com ara les falles a Burriana.

El fet de construir aquesta falla va crear al seu voltant tota una quantitat d’activitats, que a poc a poc i any rere any, van anar arrelant-se a la nostra ciutat i com cada any apareixia una comissió nova la il·lusió de la gent fallera cada vegada era més gran i es va anar consolidant creixent pas a pas sense parar.

Els primers anys, començant per les primeres dècades en totes les comissions falleres, hi havia algun autodidacte que era capaç de fer un monument faller que igual criticava a un polític, com a un veí del barri o fins i tot a un conegut empresari.

Però el tema que ens ocupa és el de l’artista faller, que gràcies aquesta aventura fallera, s’ha convertit en una de les empreses més importants de la nostra ciutat, i com que cada any anava augmentant el nombre de comissions van aparéixer els primers artistes fallers, noms com el de Juan Bodí, els germans Selles, Guillot, Vicente Traver, Manolo Oliver i Michavila, van ser qui van iniciar aquest ofici tan apassionant com és el de ser artista faller.

Ja a final dels cinquanta es van unir Conejero, Julio Guerola, Sáez, Ricardo Romero, Bosch, Bautista i el seu germà Vicente Codina, Joaquin Ortells i Salvador Pascual junt amb altres que continuaven amb aquesta professió.

Un punt a part mereix el mestre de mestres José Pascual Ibáñez “Pepet”, que l'any 1961 va plantar la seua primera falla en la demarcació del camí d’Onda. Pepet és l’impulsor de tot el que comporta el monument faller en el nostre poble, pel seu taller van passar molts joves que volien començar a aprendre l’ofici i que anys després, es van convertir en magnífics artistes fallers.

A la dècada dels seixanta i els setanta es van anar sumant altres joves artistes com Juan Rosell, Joan Ninot “el xufa” Arturo Musoles, Borillo, Juan Vidal, Juan J. Dualde, Santiago i Pepe Soro, Vicente Tornador “el primo”, Santiago i José L Ferrer “Regino” i Pepe Traver.

A la dècada final del setanta comencen amb força les falles infantils on tenim a Vicent Guerola, els germans Ferrer, Vicente F. Ripollés i Juan Vidal Oria que eren un gran referent.

És en aquesta dècada quan es crea el Gremi provincial d’artistes fallers de Burriana, que va presidir com a fundador l’autodidacte Joaquin Ortells, la importància d’aquest gremi

fa que s’autoregulen la professió i l’ofici d’artista faller. El mateix gremi passa a examinar els futurs artistes i açò permet crear una escola d’aprenents que els fa estar millor preparats per a dedicar-se professionalment a l’ofici. També permet demanar subvencions i ajudes pel col·lectiu.

A la dècada dels vuitanta apareix una altra generació de joves artistes amb molta força i que exporten la marca artista de Borriana per tota la Comunitat Valenciana. Noms com Javier Palomar, José L. Pascual “Pepi”, Luis Herrero, Toni Rosell, Paco Borja, Lorenzo Fandos, Joan Garí, Sergio Cabedo, Lázaro Chuecos, Cate i Rosa, Vicente Soler i Juan Carlos Moles, es dedicaren a aquesta professió. També al costat d'altres que continuen amb l’ofici. En l’apartat infantil Juan Carlos Moles i Francisco Jiménez aconsegueixen molts èxits fins i tot en categoria especial a València.

A finals dels vuitanta i tot el noranta ve una revolució al món dels artistes fallers del nostre poble. El gremi amb un nou president, el veterà Pepe Soro i impulsat per les ganes d’aquests joves i emprenedors artistes, van trobar una manera diferent per a l’època d’interpretar el monument faller i amb un acabat excel·lent, una pintura al plàstic innovadora, una molt bona composició i un atreviment, marca a Burriana en un estil que agradarà a les comissions falleres de la capital del cap i casal i per la qual cosa, es van firmar molts contractes nous per a tot el gremi en tota la comunitat.

Hem de reconéixer a molts artistes que puntualment han treballat a l’ofici, però que no es varen dedicar en exclusiva com són els casos de; Jesús” el roig i Pepe Forner, Juan Muñoz, Tomàs Ramos, Paco Beltran, Vicente Montón ”el dàtil”, Manuel Sebastià “el canyaro”, José Vicente Felip “ullera”, Vicente F. Ripollés “Ripo”, Vicente Ramos “el pelut”, Ángel Carrillo “El Sangui”, Raúl Capella, Manuel Cifuentes, Javier Martínez i Juan Bodi “l’alemany”.

Ja en el segle XXI es compta amb una nova generació d’artistes ben preparats com és el cas de Xavi Ribes, Rafael Guijarro, Domingo Blesa, Francisco Jiménez, Carlos Tornador, Javier Capella, i Sergio Edo aquests en l’actualitat no estan en actiu per diferents motius.

En l’actualitat, els artistes fallers que estan en actiu són: Carlos López, Rafael Ibáñez, Paco i Oscar Fuentes, Sergio Monfort, Il·lusió artística, Sergio Musoles i Vicente Martínez, Carlos Sevilla, treballant junt amb altres que continuen en l’ofici.

En l’apartat infantil també trobem a molt bons especialistes del monument infantil com; Pablo i Sergio Fandos, Óscar Tornador, Francisco Poveda, Oscar Fuentes i Francisco Martínez.

Aquest breu recorregut per la història dels nostres artistes es deu fer reflexionar a tots i creem que ja és l’hora de tindre un debat amb tot el món faller, perquè hui en dia aquest gremi d’artistes mostra moltes debilitats i entre tots hem de fer el possible, perquè està festa tan apassionant com el món de les falles té assegurada la seua continuïtat per molts anys.

Els artesans fallers de Burriana han sigut i són les mans que donen vida a la nostra festa. Amb el seu talent i la seua creativitat, creen cada any monuments fallers que ens deixen bocabadats.

Crear una falla és tot un art. Des de l’esbós inicial passant per l’estructura de fusta que sostindrà tot el monument i acabant amb el modelatge i pintura de cada ninot amb cura i detall, els artistes fallers, dediquen mesos de treball i una passió per la festa que es transmet de generació en generació, per poder mostrar als nostres carrers aquestes obres d’art efímeres.

Gràcies als nostres artesans, cada any podem gaudir de falles úniques que ens representen a tot arreu. Ells són els autèntics guardians de la tradició fallera, i ens enriqueixen el patrimoni cultural de Burriana.

Monuments i ninots indultats

per Pepe Esteban i Bernat

Què seria Burriana sense la festa de les falles i sobretot, què seria sense falles, sense eixe majestuós monument? Doncs ara us ho diem; realment no tindria cap sentit, perquè el monument o millor dit la falla és el motiu de la festa. Al seu origen era com la primera falla de la nostra ciutat, la de la Mercé per a ser més exactes, es representava com un teatre de sainet amb una escena satírica i dirigia les crítiques al veïnat, a la política del moment, o a un conegut del poble.

Hui en dia les falles encara tenen el seu sentit satíric, però en general importa més l’esforç intentant aconseguir una bona estètica i així obtenir un millor premi. Cada comissió fallera posa al carrer una falla gran i una infantil i així per les unes i les altres en Burriana se’n planten, actualment, trenta-sis.

L’estètica de les falles abans era més barroca amb un estil més clàssic i la majoria adopta una forma piramidal que corona amb una rematada o més si la falla és de grans dimensions, completant-se en diferents escenes amb ninots per baix rodejant-la. La falla té un lema i a Burriana moltes falles opten per una temàtica local i es fan uns cartells com a explicació, prou divertits, amb versets situats en diferents llocs i en cada escena.

I per a què es planta una falla? Doncs per a donar sentit a la festa i posteriorment cremar-la; eixe és l'objectiu d’una falla. Per eixe motiu sempre es construeixen amb materials combustibles, com; fusta, cartró, paper i suro blanc i l’estructura interna és de fusta mentre que les figures són de cartró o suro blanc.

Resumint, aquestes estructures cal veure-les pel seu art, per la seua crítica i el seu humor... i perquè desapareixen amb el foc per a no tornar mai més, encara que caldrà recordar-les i es quedaran sempre en la memòria.

Es planten en diferents emplaçaments (places, encreuaments i carrers) i al nostre poble tenim tant de barri com de societat. Les de barri responen davant del seu veïnat, que abans

ajudava a la comissió comprant loteries, tirant al cabàs, pagant les cartilles i més activitats per a traure diners com els fallers d'honor, la falla també es comprometia a deixar-los gaudir de la festa amb sopars de “pa i porta” o a menjar bunyols el dia de la plantà, així com gaudir de les orquestres. En l'actualitat la gent del barri cada vegada participa menys i la major quantitat econòmica ix de la butxaca del faller.

A les societats és un poc diferent i cada societat disposava d’un local llogat o propi que gaudien tots els socis. És el cas de la nostra falla, Societat Club 53, es disposa d’un excel·lent local enfront d’on es planta el monument. Els comissionats o socis fallers aporten una quota mensual per poder mantenir viva la festa. El treball de la junta directiva, es fonamental per a una bona gestió econòmica.

Passem a parlar ara un poc dels ninots indultats; per què es va crear el ninot indultat? Intentarem ara explicar-ho…

Es va crear a València l’any 1934, i va ser l’artista faller Regino Mas el seu impulsor. En una reunió al cap i casal per intentar crear nous actes per a les falles; ho va proposar i es va acceptar per una majoria d’assistents. Per tant, com ens podíem imaginar no va ser creat al nostre poble, sinó que es va importar des de València, que aleshores era qui portava la iniciativa i on es fixaven tots els altres. Cal recordar que encara no existia la Junta Local Fallera.

Es va donar el premi per votació popular i en tres dies van votar trenta mil persones i va guanyar el premi un ninot anomenat “la iaia i la neta” de la falla del Mercat central, que va realitzar Vicente Benedito; no va ser fins a l’any 1963 quan es va indultar el primer ninot infantil anomenat “Geppetto i Pinocho”, obra de Josep Fabra per a la falla San Vicente Falangista Esteve, hui Sant Vicent Periodista Azzati.

La veritat serà ben dita quan, està ben clar que açò del ninot indultat a Burriana sempre li ha faltat molta serietat, però per fi hem tingut el museu i es va començar a prendre decisions més encertades valorant de millor manera el ninot indultat.

Als anys seixanta ja hi havia indultats i si no fora per les Reines falleres no hi hauria ni fotografies ni documentació dels ninots. Es va passejar l’exposició del ninot per tot el poble a l’ajuntament, a la llar fallera, als caçadors, a l’hospital vell de Sant Blai, a un local de la junta local i al primer pis del carrer Vicente Forner, fins que per fi va aparéixer la casa de la cultura.

I ara no cal ni parlar-ne de la conservació, ja que estaven tots destrossats i amuntonats uns damunt d’altres a la llar fallera. Hui la cosa ja canvia i es fa tot molt millor, però encara queden moltes coses per fer.

Durant molts anys i per tradició, donaven els premis als ninots les Reines falleres i els artistes fallers van decidir crear un premi al millor ninot indultat pel gremi. Teníem un problema i no sabíem com guardar un ninot indultat.

Hui s’ha millorat i tenim un bon jurat, un local en condicions, una reglamentació actualitzada, s’han fet seccions i un acte d’entrega de guardons i ja per fi el millor ninot tan gran com infantil es guarda en les millors condicions.

El ninot indultat no es crema i és salvat d’una mort segura, una vegada salvat devem donar-li la seua millor vida i conservació i ser un referent per a futures generacions de borrianencs, ensenyant-los com feien les coses els seus avantpassats.

Tapís de l’Ofrena

per Marisa Canseco Lozano

La tradició d'engalanar la Plaça Major de Burriana amb un tapís per a l'ofrena de flors té el seu origen en la dècada dels anys 60. Aquesta iniciativa va sorgir amb la intenció de crear un ambient més espectacular i solemne per a aquest acte tan important. El primer tapís va ser encarregat a l'artista Joaquín Ortells Vernia, qui va col·locar la seua obra en la façana lateral dels Carmelites.

Al llarg dels anys, nombrosos artistes han tingut l'honor de crear els tapissos de l'ofrena de Burriana. Cada un d'ells ha deixat la seua empremta personal, aportant el seu estil i la seua visió artística a aquesta tradició. Entre els artistes més destacats destaquen; Joaquín Ortells, qui va ser el primer a marcar un camí i establir les bases per a futures creacions, Salvador Boix Mesado, qui ens va permetre gaudir del seu treball als anys 80 i Juan Dualde Molés, un dels artistes més prolífics, caracteritzat pel seu realisme i el domini de la tècnica del paperet i qui més tapissos ha confeccionat per a l’esperada ofrena, continuant creantlos fins a l'actualitat. Hem de reconéixer el treball de tots aquests artistes locals que han contribuït a enriquir aquesta tradició amb les seues obres d’art.

Els tapissos de l'ofrena de Burriana són de gran format, cobrint una gran part de la façana de la Plaça Major. La tècnica més utilitzada és el paperet, amb la Verge de la Misericòrdia com a protagonista, fent servir colors vius i brillants i creant composicions visualment impactants.

Gràcies al talent dels artistes locals, cada any es crea una obra d'art única.

Les Reines Falleres de Burriana per

Marisa Canseco Lozano

A Burriana, la figura de La Reina Fallera i la Reina Fallera Infantil ha sigut i continua sent una tradició plena de simbolisme. Els anys passats ens demostren com la figura, ja desapareguda del cavaller acompanyant, va ser clau per a la celebració de les falles a la nostra ciutat.

Les màximes representants de les Falles de Burriana, tenen un paper fonamental i com a símbol de la unitat fallera, la seua tasca és essencial, fent de nexe d'unió de les actualment, 18 comissions falleres.

És gran la responsabilitat que tenen les nostres màximes representants i el seu compromís en el poble, les porta a haver de transmetre a tots els borrianencs i borrianenques, eixe sentiment faller, ja no sols a Burriana, sinó també a altres localitats veïnes.

Durant el seu regnat, les Reines Falleres es converteixen en l'emblema de la festa. Viuen un any ple d’experiències úniques i inoblidables, des del seu nomenament, proclamació, exaltació, crida, fent acte de presència en les presentacions de les 18 comissions falleres de la ciutat, fins, exposicions, processons, cercaviles i en l’esperada setmana fallera, participen intensament en nombrosos actes, així com l’assistència a les mascletades, la participació en l’ofrena i l’emotiva cremà de les falles guanyadores dels primers premis. En tots aquests actes, deixen palés el seu llegat.

La falla Club 53, ha volgut donar a conéixer un poc més aquesta figura i mostra, a continuació una sèrie de dades relatives a les Reines Falleres i Reines Falleres Infantils de Burriana, fent un xicotet recorregut en la nostra història fallera.

La major part d'aquestes dades, que no consten en cap arxiu, són resultat d'una elaboració obtinguda a força de repassar antigues publicacions sobre les falles locals i de consultar hemeroteques i diverses fonts orals.

Diu la història que la figura de “Reines” a Burriana, comença amb Milagros López Juan, representant de la falla de la Mercé, anomenada el 16 de març de l’any 1936, «Fallera Major» Es va anomenar així perquè l'apel·latiu de «Reina» no era políticament correcte durant el període de la Segona República i també perquè que aquesta era, i és actualment, la denominació habitual en les Falles de València.

Aquella primerenca elecció es va fer per votació popular i va ser al Teatre Oberon entre les tres candidates, les quals representaven les falles de la Mercé, la Vila i el Pla.

Per a la qual cosa es va establir el sistema de votació següent: a cada espectador que comprava l'entrada, li donaven una targeta amb tres cupons i en cada un d'ells anava imprès el nom d'una de les tres aspirants: Milagros López Juan (falla la Mercé), María Gozalbo Ferrando (falla la Vila) i Vicentita García Vicent (falla del Pla). En el moment pactat, l'espectador retallava un nom i depositava el bitllet en una urna que s'havia preparat.

L’acte el va presentar Don Joan Baptista Tejedo (Batistet el Bessó), que va començar la seua retòrica dient:

"La sort a mi m'ha tocat i a vosatros la desgracia que de Corts i de Regnes la Presentació vós faça".

Tot seguit, hi va haver diferents actuacions per mitjà de la Coral així com de la rondalla de l’agrupació.

A continuació, després de la lectura del resultat de l'escrutini, es va procedir a la imposició de la banda acreditativa a la senyoreta Milagros López Juan. Tot seguit, es va posar en escena la comèdia” la bellesa fallera” i finalment, es va tancar l’acte amb l’Himne regional acompanyat de l’orquestra.

Durant els anys següents, la Guerra Civil va frustrar la continuïtat de les falles i no hi van tornar a haver fins a 1944.

En 1944, el primer any de la reposició de la festa fallera a Borriana, la nostra principal representant va passar a nomenar-se «Reina Fallera». Es va tornar a la fórmula de 1936 amb l'elecció popular, sent elegida la senyoreta Vicenta Miró Guerola, però hi va haver enfrontaments entre membres de la comissió guanyadora, el Garbó, i els d'altres comissions que, naturalment, consideraven millor la candidata de la seua falla.

En 1945, la Junta Local Fallera va decidir adjudicar directament el càrrec, ja que eren 10 les falles amb candidates i això podria suposar un greu problema. La fórmula tampoc no va ser del gust de la gent, perquè la jove elegida, Lupita Andino Ruiz, no era del poble.

L'any 1946, l'any de la gelada, amb la suspensió de les festes, va donar temps a la Junta Local per poder reflexionar i trobar així, la solució definitiva. Va ser durant una reunió de la Junta Local Fallera, quan es va proposar que la nova Reina, per a 1947, hauria de ser una persona que representara la unitat de tots el borrianencs i borrianenques, sense cap classe de vinculacions polítiques.

Van acordar entre tots, anar a parlar amb “Don Gustavo Traver”, membre del Sindicat de Regs, persona molt coneguda i volguda a Burriana, per proposar-li que, la seua filla Rosita, tinguera l'honor de representar les falles de Burriana.

“Don Gustavo”, després de comunicar-ho a la seua esposa Mercedes, no es va fer massa “de rogar” i la notícia va caure en la població com una encertada decisió, aplaudida pel col·lectiu faller.

El dissabte 21 de febrer, en el Teatre Principal, va ser solemnement proclamada Rosita Traver Boix, com a Reina de les falles de Burriana juntament amb les dames de la ciutat Finita Marí i Lolita Ricart. L'acte va estar presidit pel governador civil, Luis Julve Ceperuelo.

L’any 1950, Burriana vivia una situació econòmica difícil a causa, que uns anys abans, recordem la nevada del 46, es va gelar totalment la taronja. L'alcalde era Pepe Nebot, la Reina major era Teresa Navarro i el president de la Junta Local Fallera, Salvador Dosda, que, amb Wenceslao Badillo i Santiago Izquierdo, varen decidir donar satisfacció als xiquets i xiquetes de Burriana i per la qual cosa, van anomenar, per primera vegada en la història de les falles de Burriana, una Reina Fallera Infantil. Aquest títol va recaure en la xiqueta Rosita Feliu i el seu Cavaller Acompanyant el xiquet José Pedro Felis.

Els anys següents va continuar la festa fallera i amb ella al capdavant, les seues majors representants.

Un any anecdòtic va ser el de 1965 on Marisin Chillida Carrillo i Jacobo Martínez de Irujo ostentaren el càrrec de Fallera Major Infantil i Cavaller acompanyant.

Es veu que “Doña Cayetana”, la duquessa d’Alba, havia sigut fallera l'any anterior d'una falla de València, segons les fonts orals, de la Falla del Pilar i li havia encantat la nostra festa. Com que el tio de Marisín, Vicente Segrelles Chillida era advocat i portava els assumptes de la duquessa, van concretar amb els meus pares que Jacobo fora eixe any, el cavaller acompanyant.

Des d’eixos memorables anys fallers fins a l’actualitat, nombroses joves, xiquetes i xiquets han tingut l’honor de representar a Burriana com a les seues Regnants. L’any 1994, la figura de cavaller acompanyat va desaparéixer, ostentant el càrrec de majors representants de les falles a Burriana, la Reina Fallera , Beatriz Ferrer Roig i la Reina Fallera Infantil, Lorena Lleó Gavara.

A l’any 2021, a causa de la pandemia ocasionada per La Covid-19, no hi van haver falles i les Reines Falleres Elena Pastor i Julia López, van haver d’allargar el seu exercici faller. Ja en 2022 foren elegides Sandra Candau i Ana Giménez com a màximes representants de les falles de Burriana.

Desgraciadament, hi ha protagonistes que ens han deixat al llarg d’aquests anys, però el seu record quedarà gravat a la història de les falles de Burriana.

A l’any 2008, la nostra falla, el Club 53, va presentar el llibret de les Reines Falleres de Burriana i després de les diverses entrevistes, que en el seu dia es van fer a les Reines, podem constatar el seu emotiu sentir.

Les fonts ens diuen que, totes elles, tenen en comú el fet d'haver-se sentit enormement sorpreses per la seua designació i, poc o gens acostumades a ser el centre d'atenció. Estan profundament enlluernades pel conjunt de compliments de què de sobte són objecte. Passen de l'anonimat absolut a la popularitat extrema i, de fet, el que més els impressiona, són les aclamacions de la gent del poble quan desfilen i la presentació en societat en l'acte de proclamació i posterior exaltació al teatre Payà, davant d'un públic entregat que les aplaudeix càlidament.

L’orgull i l’emoció les envaeix quan, encara mig atemorides, l'alcalde o alcaldessa de la ciutat els ha posat la banda acreditativa del que representen per al poble i han sigut acompanyades al seient reial que ocupen per damunt de totes les falleres de les altres comissions.

Quan el mantenidor de la nit es posa a glossar les qualitats i virtuts que les caracteritzen i tot seguit venen els regals, els rams i els cistells de flors, és tanta l’emoció, que fa d’eixa nit, una nit màgica, impossible d’oblidar.

Potser fins i tot no són conscients que són reines pel fet que una altra jove o xiqueta, ha deixat de ser-ho i els ha passat el testimoni; La Reina precedent, que viu este acte amb tristesa i que tornarà, en certes ocasions, a l'anonimat.

Totes ponderen molt el seu vestit, que conserven, com un tresor, amb els altres complements al fons de l'armari, i sempre que els serà possible, tornaran a lluir-lo.

L’acte que considerem més emotiu és l'ofrena, tant pel que puga tindre de sentiment religiós com perquè és una ocasió per a mantindre’s unides a un poble que, quan les veu desfilar pels carrers de Burriana, encara les recorda amb estima i admiració.

Les reines falleres tenen el costum de reunir-se a sopar una vegada a l'any, i de segur que viuen una vetlada plena de nostàlgia. Han viscut amb tanta intensitat les falles de la seua vida que, la pertinença a eixe grup reduït d'escollides, fa que mantinguen latent el record d'aquells dies extraordinaris i que rememoren com les antigues alumnes d'un meravellós col·legi en què elles, aquell any, van ser les primeres de la classe.

L'acte que totes recorden amb més tristor és “la cremà”. El foc destructiu de la festa els recorda que finalitzen les seues vivències com a Reines Falleres d’un gran exercici faller. Encara que després de “la cremà”, encara els esperen les creus de maig, les visites a les festes estiuenques dels pobles de tota la Comunitat, la invitació a les fogueres de Sant Joan, les festes de la Misericòrdia i, les processons dels nostres patrons, a més de qualsevol acte oficial a què se'ls convide a assistir al costat de la corporació municipal, bé siga una inauguració, una recepció o qualsevol altre acte semblant.

La majoria d’actes fallers continuen vius i altres han desaparegut, com el tradicional tren faller Barcelona-València, al qual els fallers de Burriana donaven una càlida benvinguda, el concurs de passodobles fallers que interpretaven les bandes de música que acompanyaven les falles durant tres dies, etc. Però l'acte que tenen més viu és l'homenatge poètic, la “pleitesia”, on fallers de cada falla, les engalanen de versos vibrants que no podran oblidar

mai. Des de 2024, aquest acte poètic es du a terme d’una manera diferent. Les diferents comissions falleres, es reagrupen en sectors, d’aquesta manera, un sector queda format per 3 o 4 falles, de les quals, una de les seues majors representants és qui llig unes sentides paraules a la sobirana, en nom de totes les falles del seu sector.

Un dels actes que també esperen amb molta il·lusió, és la crida, on comencen el que per a tots els borrianencs i borrianenques, és la millor festa del món.

A continuació us mostrarem la Crida de Mar Zamora Fenollosa, Reina Fallera del 2019 i la Crida de la Reina Fallera Infantil 2024, Anna Solà Piera, perquè el lector puga tindre una mostra del sentiment que per a elles comporta el fet de poder dirigir unes paraules a tot un poble, ja que, és ben sabut que els somnis es compleixen quan poses tot el cor al teu desig i sense dubte, ser Reines Falleres de Burriana, era tot allò que elles havien desitjat.

Crida de Mar Zamora Fenollosa;

Reina Fallera 2019

Borrianencs, borrianenques, des de les portes de la nostra ciutat i acompanyada per la meua cort, em dirigisc a vosaltres com la vostra reina fallera per iniciar la millor festa del món, LES FALLES!!!!!!!!

Ja comencem a sentir les primeres olors de la primavera, ja estem al mes de març i tots junts ens preparem per a anunciar al món sencer que ja estem en falles. Unes benvolgudes festes on la germanor, l’alegria i la il·lusió omplin de llum i color la nostra ciutat.

És el moment de replegar els fruits de tot un any de dedicació i treball, és el moment de mostrar l’orgull d’un poble convertit en foc, pólvora, música i festa.

Un poble unit per les seues 19 comissions que any rere any s'esforcen i lluiten perquè les nostres tradicions i arrels continuen vives. Una festa que mai podria continuar endavant si no fora per l’esforç de tota la gent que l’envolta.

Els artistes fallers ja donen les últimes pinzellades als seus monuments, verdaderes obres d’art, que ens fan somiar per cada racó de la nostra ciutat.

Els nostres pirotècnics, els millors, estan preparats per a fer vibrar Borriana i perfumarla d’eixe aroma tan nostre, el de la pólvora.

Els fallers i falleres inundarem cada carrer de Burriana desfilant per tot arreu al compàs de les nostres xarangues i bandes de música.

Vosaltres fallers i falleres, gent de Borriana, que com jo, porta les falles al cor, sou els que feu gran les falles. Sou fills d’un poble amb tradició fidel a la seua memòria i cada any aconseguiu conservar-la i transmetre-la de pares a fills i és que ser faller és més que un sentiment, és la nostra forma de vida.

Vull demanar-vos que aquestes falles cremeu tot allò roín de la vostra societat i lluïsca per damunt de tot la flama purificadora del foc.

Vos anime a fer que prengueu part en tots els actes programats durant la setmana fallera, des del ninot indultat fins la cremà, passant per “la plantà”, cercaviles, entrega de premis, mascletades, castell de foc i la nostra esperada ofrena a la Mare de Déu.

Les corts d’honor, Anne i jo ens hem sentit molt privilegiades per poder representar eixe sentiment que fa que el cor de tantes persones bategue a un mateix so.

Vos convide a obrir les portes dels vostres casals a tota la gent, que cadascú de vosaltres sigueu ambaixadors de la vostra festa.

Borrianencs, borrianenques, ja està ací la festa més gran del món. Ja estan ací LES FALLES!!!!!!!

Alceu els nostres estendards i feu tremolar Borriana.

Fallers, falleres, que flamege en l’aire la nostra senyera i cridem tots a una veu……….

VISQUEN LES FALLES I QUE VISCA PER SEMPRE BURRIANA.

Crida d’Anna Solà Piera; Reina Fallera Infantil 2024

Xiquetes i xiquets de Burriana!!! FALLERETS I FALLERETES!!! Veïns i veïnes de la nostra ciutat; Tinc l’honor de poder compartir amb vosaltres aquesta emoció que avui ens uneix i poder convidar-vos a gaudir de la millor festa del món; LES FALLES!!!! La meua cort i jo, vos desitgem de tot cor que aquestes falles siguen úniques i que puguem compartir tots junts d’aquest somni. Gaudim dels xicotets plaers que ens regala la nostra festa... la germanor, l’amistat, la convivència amb les vostres comissions, de tot allò que ens ompli de felicitat. És el moment de donar vida a tot el que hem viscut i treballat fins ara. És el moment de demostrar a tot el món aquest gran sentiment que tenim per la nostra festa, per les nostres tradicions. Artistes fallers, acabeu de donar color i resplendor a eixes adorables falletes infantils, que junt amb la gràcia i simpatia dels millors crítics fallers, donareu vida a tots els nostres ninots. Estimats Pirotècnics, ompliu els carrers de la nostra ciutat amb l'olor de la pólvora, de la llum i de la vostra màgia. Que el soroll de la traca, els petards i les bombetes, siga l’únic que se senta a Burriana. Perruquers i perruqueres, que les vostres encantadores mans, no deixen de dibuixar en els nostres cabells, eixos preciosos pentinats. Que La nostra magnífica banda i les vostres xarangues òmpliguen de música els carrers; que ens facen sentir la festa al compàs de la seua música. Fallerets i falleretes, lluïu amb gràcia eixa vestimenta tan nostra, que els nostres modistes amb tanta estima han confeccionat. Enlluerneu per tot arreu amb

els vostres lluentons. Vos demane que visqueu cada moment com a únic i que participeu de tots els actes d’aquesta setmana fallera, les corts d’honor, Laia i jo així ho farem, dedicant-vos sempre el millor dels nostres somriures. Xiquets i xiquetes… nosaltres, els més menuts, hem de contagiar a tot el món amb la nostra energia, la nostra alegria i les nostres ganes de fer festa. No deixeu mai de ballar i festejar... Fallerets i falleretes, emocioneu-vos amb mi!!!!!!!! Alceu els vostres estendards i cridem tots junts i ben fort que…… JA ESTEM EN FALLES! Visca Burriana i que visquen per sempre les Falles!

A continuació, volem fer una menció especial, en aquest llibret, a les que foren Reines Falleres i Reines Falleres Infantils, i que han estat vinculades a la nostra comissió, a la nostra falla, al nostre Club 53. Eixes dones i xiquetes que ens han fet emocionar en cada desfilada, en cada acte i ens hem sentit tan orgullosos que foren elles les majors representants de Burriana. Per a nosaltres aquest nomenament ens va omplir de satisfacció per poder veure com les xiquetes que havien crescut a casa, deixaven gravat en fil daurat el seu nom, com màximes representants de la nostra festa.

Reines Falleres de Burriana:

Inma Perelló Oliver; Reina Fallera de Burriana en 1976.

Un dia d'octubre de 1976, Pepe Montoliu, vicepresident de Junta Local Fallera i gran amic de la família, li va proposar a Inma ser la Reina Fallera de Burriana. Des de molt menuda, eixa era la seua major il·lusió i així va ser, el somni es va veure complit.. Fins a l’actualitat Inma, continua gaudint de les falles. Comissionada, del Club 53, on han nascut i crescut els seus tres fills, continua activament, formant part d’aquesta gran família.

María José Llácer Ortí; Reina Fallera de Burriana en 1978.

L’Any que va ser elegida María José, La Falla la Mercé celebrava el seu 50 aniversari i va plantar una rèplica exacta del que va ser la primera falla a Burriana en 1928.

Encara que per qüestions politicosocials, va haver-hi unes quantes situacions incòmodes durant el regnat de María José, esta magnífica Reina, va gaudir al màxim del seu any i el guarda per sempre al seu record.

María del Carmen Ros Fortuño; Reina Fallera de Burriana en 1983.

L’any 1983, Mari Carmen Ros, va tindre l’honor de Regnar a Burriana, amb 18 anys va ser la màxima representant de les nostres falles, acompanyada, a més, per la seua germana Celina com a Dama de la Ciutat.

Va ser la primera Reina a qui van entregar la insígnia d’Or de la ciutat.

Aquell any, les arrels pel nostre poble ens van unir més si cal i tots els borrianencs, ens submergírem amb la solidaritat del poble Valencià, qui havia patit la gran tragèdia de la ruptura de la presa de Tous, a causa de les intenses pluges. Moltes localitats valencianes es veren afectades i van haver de suspendre les seues falles. 42 anys després es viu una situació pareguda a la nostra Comunitat, on la Dana, ha ocasionat una nova tragèdia. Una vegada més, els valencians ens alcem en peu per ajudar a un poble del què tan orgullosos ens sentim.

Mari Carmen, com a digníssima sobirana, guarda un sentiment profund i un gran record del què va ser el seu any de Regnat a Burriana.

María del Mar Cervera Reig; Reina Fallera de Burriana en 1986.

Va ser l'última Reina escollida per la corporació municipal i la Junta Local Fallera, perquè a l’any següent es va triar, la Reina Fallera de Burriana, per votació dels representants populars. María del Mar, recorda amb molta estima el seu any de regnat. En 1976 va ser elegida Reina Fallera Infantil de Burriana.

Isabel Monfort Tejedo; Reina Fallera de Burriana en 1988.

Isabel va ser la Reina Fallera de Burriana el 1988, amb 19 anys. Deu anys abans havia sigut la Reina Fallera Infantil. També va ser dama de la cort d'honor de la fallera major de la falla Club 53 el 1987. El seu sentiment faller li ve d’herència, ja que sa mare, va ser Reina Fallera de Burriana el 1963. L’any de la seua elecció, va ser el segon any que la Reina s'elegia democràticament.

María Fenollosa Esteve; Reina Fallera de Burriana en 1989.

La ciutat de Burriana va viure una festivitat de Sant Josep molt atípica l'any en què va regnar María, ja que va coincidir amb una setmana d'intenses pluges que no van donar treva als principals actes de la festa. No obstant això, i a pesar del mal oratge, de cap manera la pluja va tirar per terra la il·lusió d'una Reina de profund sentiment faller.

María Fenollosa va pujar al tron de Burriana al poc d'haver-se fet democràticament l'elecció de la Reina Fallera. Era el tercer any del canvi de sistema. Fallera de soca del Club 53, son pare va ser un dels fundadors d’aquesta societat. Per a María, poder representar a tota la seua ciutat havia sigut la il·lusió de tota la seua infancia. Anys després, reviuria el seu regnat amb el de la seua filla Mar.

Yolanda Devis Imbernón; Reina Fallera de Burriana en 1997.

Yolanda, la Reina Fallera de l'any 1997, va ser una fallera de sentirho, de viure-ho i d'estimar-ho; lluïx el vestit de fallera des de menuda. Va començar la seua trajectòria sent fallereta infantil del Club Ortega, i ja de jove va ser fallera major del Club 53, anys després seria elegida, la Reina Fallera de Burriana,

Rosana Fortea Rubert ; Reina Fallera de Burriana en 2001.

Fallera Major del Club 53 l'any 2000, sota la presidència de Pedro Sancerni. Durant una entrevista feta per Jorge Tejedo, a Rosana la va descriure d’aquesta manera:

"Les seues profundes arrels falleres fan que el seu cor siga foc, el de la falla; que els seus sentiments siguen música, la de la banda, i el seu somriure el soroll del tronador, de la carcassa”.

Mar Zamora Fenollosa; Reina Fallera de Burriana en 2019

Fallera de sang, les seues arrels no podien deixar a Mar sense lluir la banda de Reina Fallera de Burriana. En 1989 ho va ser sa mare, María Fenollosa, de la que tant ha heretat. Bellesa i elegància pura. Mar va ser fallera major de la seua falla, societat club 53 en 2017 i 2 anys després va ser elegida Reina Fallera, demostrant ser una digníssima representant per a Burriana.

Reines Falleres Infantils de Burriana:

Anabel llopis Ricard; Reina Fallera Infantil en 1972.

Anabel Llopis junt amb el xiquet Salva Boix, van tindre el privilegi de regnar l’any 72 i representar als més menuts de la festa fallera. Aquell any, la reina fallera va ser Consuelín Peris Sellés, amb la qual van arribar a tindre una gran complicitat i amistat. Vint parelletes van formar la cort infantil de la Reina, una de les corts més nombroses que hi va haver. Tant la Reina Fallera Infantil com el seu cavaller acompanyat, no han deixat de viure les falles des del moment de la seua elecció. Actualment Anabel, segueix vinculada al món faller i continua sent comissionada de la nostra falla on la seua filla, ha format part de la cort infantil de la falla i anys després, va ser Fallera Major.

Mercedes Enrique-Tarancón Monsonís; Reina Fallera Infantil en 1973. L’any 1973, nou anys després del regnat de la seua germana Maricel, la xiqueta Mercedes Enrique-Tarancón, amb set anys, va ser elegida, Reina Fallera Infantil de Burriana. En un primer lloc, anava a ser Fallera Major infantil de la seua falla, però el destí la va portar a poder regnar amb orgull la xicalla de poble. Aquells anys sols huit comissions falleres van plantar falla, entre elles la de Mercedes, el club 53.

Vicente Serra Peris, a qui la gent nomenava “Tite”, va ser el seu cavaller acompanyant. La gran amistat entre les dos famílies van fer que Mercedes i Tite, gaudirem d’un any fantàstic que encara recorden amb molta estima.

Mariam Vilallonga Enrique i Manuel Juan Llopis; Reina Fallera Infantil i Cavaller acompanyant en 1984.

L'any 1984 va ser un any difícil i es va allargar més del normal. Aquell any, a Burriana es va reduir considerablement la collita de taronges, degut a la baixada de preus, però les falles van continuar el seu camí i Mariam Villalonga i Manuel Juan varen ser elegits per a representar a la xicalla de les falles.

Mariam i Manuel mantenen viu el record d'aquell any, que per a ells fou màgic. Avui en dia, conserven una bona amistat. Mariam, manté viva la tradició i és per això que a les seues filles els ha inculcat el sentir per aquesta festa fallera. La seua filla Mariam, va ser Fallera Major de la seua falla, el club 53, en 2024 i Paloma, la menuda de casa, està contant els dies per poder posar-se el vestit de fallera.

Ana Juan Llopis i Nacho Vilallonga Enrique; Reina Fallera Infantil i Cavaller acompanyant en 1986.

Aquest any a Burriana, dos famílies van tornar a coincidir per poder celebrar i gaudir juntes de la festa fallera. La xiqueta i el xiquet que representaren als més menuts de la festa durant tot un any, eren els germans de qui foren els màxims representants de la xicalla, 2 anys abans. Tots dos, en l’actualitat, continuen sent comissionats de la nostra falla i tant les filles d’Ana; Ana i Mar, com la de Nacho; Carlota, han sigut falleres de les diferents corts, fins i tot màximes representants del club 53. En l’actualitat, Carlota és la presidenta infantil de la nostra falla.

Teresa Diago Usó i José Luís Diago Usó; Reina Fallera Infantil i Cavaller acompanyant en 1988.

Va ser l’any 88 on els germans Diago Usó, Teresa amb 10 anys i José Luis amb 11, regnaren Burriana per a tots els xiquets i xiquetes. Era el segon any en què la Reina Fallera Major, Isabel Monfort Tejedo i els “Reinets” infantils, eren triats democràticament.

Els dos havien sigut, en vàries ocasions, fallerets del Club 53, inclús Teresa, va ser Fallera Major Infantil amb Juanjo Enrique-Tarancón Gallego.

Amb arrelades tradicions falleres viscudes a casa, el destí els ha portat a gaudir-les des de la distància, ja que tots dos viuen fora de Burriana.

Els dos recorden amb intensitat un any del què guarden molts bons records i una magnífica amistat amb la cort del seu any.

María Teresa Arambul Franch; Reina Fallera Infantil en 1996.

María Teresa va compartir l’any de regnat amb Ana Montagut Borillo, qui va ser la Reina Fallera de Burriana eixe any. Ella vivia les falles amb intensitat, son pare Juan Manuel, així li ho va inculcar, i sent una gran estima per molts membres del Club 53. La seua tradició fallera, la va portar a, l’any 1994, presentar-se com a candidata per a ser Reina Infantil de Burriana, el destí va voler que no poguera ser eixe any i entre plors desconsolats i paraules d’estima de son pare, Maria Teresa va pensar en voler tornar a presentar-se el 1996 i afortunadament va poder gaudir d'un meravellós any faller amb la seua cort amb la que tants moments va compartir.

Ana Tejedo Fuster; Reina Fallera Infantil en 2009.

L’any 2009, va ser un any de canvis en el món faller a Burriana. La nova Falla Sant Josep, plantava el seu primer monument en els carrers de la nostra ciutat, la Falla l'Axiamo, ens deia adeu després de molts anys de treball i la Falla la Mota, celebrava els seus 75 anys d'història.

Aquell 2009 seria elegida Reina Fallera Infantil, la xiqueta Ana Tejedo. Fuster. Ana va nàixer vinculada al món faller; ho porta a la sang i viu l'esperit faller de tota la vida junt amb el seu germà Carlos, qui treballa incansablement per a la seua falla, el que per a ell és sa casa. Ana és filla del nostre actual president Jorge Tejedo, la veu que ha acompanyat tants anys a les nostres falles. 2009, va ser un any inoblidable per a la família, ja que van tindre el privilegi i l’orgull de veure com la seua xiqueta va representar als més menuts de Burriana com a magnífica Reina Fallera Infantil.

Julia López Soler; Reina Fallera Infantil en 2020.

L’any 2020 va ser un any atípic per a les falles en general. El 15 de març de 2020, decretaren l’estat d’alarma a causa de la pandèmia produïda per la COVID-19. El món faller es va paralitzar i amb ell tota la màgia, alegria, treball i il·lusió que els fallers i falleres sentíem. A portes de poder gaudir del que per a nosaltres és la millor festa del món, vam haver de parar. Havíem d’adaptar-nos a la nova situació i posposar tot un exercici faller per poder agafar-lo amb més força, si cal l’any següent.

Julia no oblidarà mai el seu any de regnat, el més llarg de la història. Una xiqueta fallera, amb molta vitalitat, elegida com a Reina Fallera Infantil en 2020 i la que es va acomiadar de tot el poble al 2022. Julia ja portava una trajectòria fallera important, ja que anys abans, havia format part de la cort infantil de la seua falla, durant dos anys consecutius i temps després també va ser Fallera Major Infantil del Club 53.

Anna Solà Piera; Reina Fallera Infantil en 2024. Tenim molt recent el regnat a casa. El passat 2024, vam tornar a estar d’enhorabona, una de les nostres xiquetes, de les que han crescut al nostre Club, va ser elegida Reina Fallera Infantil de Burriana. Anna Solà Piera, va veure el seu somni complit en sonar el telèfon aquell solejat dia de juliol. Anna ho porta en la sang, viu les falles des de menuda i és una gran coneixedora del món faller. Ella i la germana, Marta, es passen hores veient vídeos de presentacions i parlant de teles de fallera. És devoció el que sent Anna per les falles. En ser elegida, no teníem cap dubte, que seria una brillant representant. Va ser abans fallera de la seua falla i fallera Major l’any 2023. En l’actualitat, acompanya gustosament a la germana en cada acte, ja que aquest any Marta forma part de la cort infantil del Club 53.

Ací acaba el recorregut en la història de les Reines Falleres de Burriana. Per a totes elles el seu regnat ha sigut únic i inoblidable i quan aquest s’acaba, a totes les esperen noves sorpreses, alegries, algun disgust que porta la vida, l’amor i un camí ple d’experiències noves. Però, el que és cert, és que totes conserven un profund sentiment de gratitud cap a Burriana, perquè un dia, sense saber com, el seu poble les va incorporar a la història de la festa més màgica i entranyable que hi pot haver, les seues FALLES, vivint-les com les Falles de la seua vida i van tindre el gran honor de ser distingides com a Reines Falleres de Burriana.

I fins ací arriba el resultat del nostre esforç col·lectiu: el llibret de l’exercici 2025 de la Falla Societat Club 53, la nostra benvolguda falla. Un projecte que hem dut a terme amb il·lusió i dedicació, i que esperem que siga del gust de tots els fallers i falleres així com de la resta borrianencs i borrianenques.

Aquest llibret no s’haguera pogut dur a terme sense la inestimable col·laboració de persones que han aportat el seu talent i coneixements per a fer-lo realitat. Volem agrair especialment a dos veïns i amics de Burriana, José Monserrat i Pepe Esteban, per la seua ajuda i suport incondicional. La seua experiència i saviesa han sigut fonamentals per a enriquir el nostre llibret i fer-lo més interessant i proper a la nostra cultura.

També volem expressar el nostre agraïment a Mayte Ventura per la magnífica entrevista que ha realitzat a la nostra Fallera Major Infantil, Zoe Marín Cerezo. Les seues paraules ens permeten conéixer millor la nostra representant infantil i el seu amor per les falles.

Per descomptat, volem destacar el treball incansable de Carlos Tejedo, Jorge Tejedo, Xavi Calpe i Marisa Canseco. La seua dedicació, estima per la seua falla, el Club 53 i la seua professionalitat, han sigut imprescindibles per a coordinar i maquetar el llibret, així com per a cuidar tots i cadascun dels detalls. Gràcies a ells, s’ha pogut mostrar al poble un llibret faller que reflecteix l’esperit de la nostra falla.

Finalment, volem agrair a tots els col·laboradors que han fet possible aquest llibret, des dels anunciants que ens han donat suport econòmic fins a les diferents fonts a les quals s’ha hagut d’acudir. Esperem que aquest llibret siga un record entranyable d’aquest 2025 i que el gaudiu amb tota la vostra passió per la millor festa del món.

Visquen les falles i que visca per sempre la Falla Societat Club 53!