LLIBRET FALLAS 2011 by Falla Ciscar-Burriana Asociación cultural

Falla Ciscar i Borriana 2011

Em recorde el dia en què el meu cosí Antonio, més que convéncer-me em va invitar a apuntar-me com a faller de què ara és la meua comissió des de fa 14 anys. En aquell moment no se’m podia passar per la imaginació que un any, arribaria a ser president. Abans d’arribar fins ací he anat ocupant diferents càrrecs dins de l’executiva, aportant el que en cada moment podia i assumint el compromís que havia adquirit. Però ser president d’una comissió com la de la Falla Ciscar Borriana és una gran responsabilitat, amb importants objectius que complir i reptes que superar. Com sempre he dit i mantinc, la Falla és i es fa per tota la comissió en el seu conjunt, amb els membres de l’Executiva com a màxims responsables i el president al cap. He d’agradezeros que m’atorgàreu la dita responsabilitat per a enguany. Un any complicat i difícil com poden haver sigut altres, però amb un president i una Executiva falta de l’experiència que si tenien les antecessores. Com diu el dita “Renovar o morir”, encara que tampoc ens podem permetre “morir en l’intent”. Com bé sabeu tots, el principi de l’exercici no va ser gens fàcil per la falta de Falleres Majors. És per això que m’agradaria mostrar el meu agraïment a la nostra Fallera Major de l’exercici 2009-2010 Angela Diaz Partal. Ella va estar disposada en tot moment a representar a la seua comissió durant el seu regnat i fins al moment en què fora anomenara la màxima representant per a l’actual exercici. De fet buscava activament eixa persona ja que com em comentava moltes vegades “Jo vull que em lleven la banda”. T’agraïsc enormement els esforços realitzats durant el passat i el present exercici que han demostrat l’amor que li tens a esta comissió. Al final va arribar el moment que tots estàvem esperant, i en el mes de novembre la Sra Marisa Escandell Domeneq va ser anomenada com a Fallera Major de la Falla Ciscar Borriana per a l’exercici 2010-2011… Mes tard proclamada i exaltada. Marisa tal com heu pogut comprovar és una persona alegre, familiar i com en moltes altres ocasions he comentat que ha disfrutat, disfruta i disfrutarà de tot el seu exercici, de les coses mes simples. Transforma els errors que hem comés, en moments de diversió i rialles sense el trauma de pensar que havíem ficat la -1-

Falla Ciscar i Borriana 2011

pota fins al fons. Espere que aquest any tan especial en el que et trobes amb la teua comissió després de 50 anys d’haver sigut la primera Fallera Major Infantil d’esta falla, siga per a tu més inoblidable del que t’havies imaginat i continues aprofitant tot el que et queda per experimentar. Igual que anteriorment he volgut mostrar el meu agraïment a Angela, en esta ocasió, a més d’agrair-li el fabulós any que vam poder compartir amb ella, és per a la meua una immensa alegria poder felicitar a Carla per aconseguir la que crec que era la seua segona major il·lusió després de ser Fallera Major Infantil de la seua volgudíssima comissió, LA FALLA CISCAR BORRIANA. Carla, disfruta al màxim el pertànyer enguany a La Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de València. Però no em puc oblidar del teu president Infantil, Salva. Amant de la pólvora, la música, la falla. Junts heu viscut estones inoblidables i sigut uns magnífics representants de la comissió infantil. La culpable que en este cas, a part de la seua selecció, no poguera exercir el seu càrrec mes temps com va fer Ángela, és Amparo Saez Gil la nostra Fallera Major Infantil 2010-2011. Ella va ser un poc més primerenca que Marisa, però també es va fer de pregar. Que vos puc comptar d’ella que no conegueu. Fallera des que va nàixer, i filla i néta de fallers de tota la vida i que tant han aportat a esta comissió. Els que no la conegueu bé, saber que darrere d’eixa imatge de xiqueta tímida i vergonyosa hi ha una xiqueta extravertida, alegre i que no para de parlar, igual que el seu gran amic, company i president Infantil d’enguany Guillermo. Ambdós formen una parella que quan te “atrapen” és complicat no passar un estona agradable i divertit amb les seues idees, preguntes i sorpreses. Espere que a més de passar-ho tan bé com a crec que esteu fent, hàgeu aprés a parlar en públic improvisant. Aprofitar tot el que vos succeïsca enguany en el que compliu el que des de fa molt de temps era el vostre major desig. Als tres, a les nostres FFMM i president infantil, desitjar-vos que espremeu al màxim el que vos queda d’exercici i visqueu intensament tots els actes que ens queden per compartir. Enguany renovem la confiança en els nostres dos artistes del passat exercici, Vicente Martinez i Carlos Carsi, mantenint-nos en les categories de 1ªA i Especial. Ningú pot dubtar de la seua qualitat i els desitge la major de la sort possible perquè amb els monuments que planten aconseguim junts els millors premis. Com he dit al començament, ser president implica uns objectius que complir, uns reptes que superar i és per això que vull agrair el treball realitzat tant als membres de l’executiva com a tots aquells que ho han fet sense pertànyer a ella, ajudant-me a complir i superar eixos objectius i reptes marcats, (encara que no tots s’hagen aconseguit). Pel suport que en tot moment m’han brindat José Antonio, Fernando, Manolo i Antonio, aconseguint minimitzar aquells errors que per la meua falta d’experiència he comés. Dins de les persones que no estan en l’executiva, però que l’ha viscut com si fóra seua, està la meua dona Lourdes. Fallera d’esta comissió molt abans que jo i que sense el seu incondicional suport i el seu profund coneixement de com és la nostra comissió m’hauria sigut impossible poder exercir el càrrec que al seu dia em vau atorgar. T’agraïsc de cor, la teua paciència, comprensió i el respecte pel desenrotllament de les meues responsabilitats durant este exercici. I com no finalment desitjar-vos a tots que passeu unes festes Josefinas inoblidables junt amb les nostres FF.MM i presidents en cada un dels actes que ens esperen durant la Setmana Fallera.

Curro Montesinos

-2-

Falla Ciscar i Borriana 2011

Monogrรกfic

Nacho Duato

-3-

Falla Ciscar i Borriana 2011

El currículum del nostre protagonista és de gran reconeixement. Capaç de crear i convertir la Companyia de Dansa Nacional en un dels millors ambaixadors culturals d’Espanya.

Ballet de l’Òpera de Berlín, la Companyia de Ballet Australià, Els Grands Ballets Canadiens, el Stuttgart Ballet, el Ballet Gulbenkian de Lisboa, el Ballet de l’Òpera de Finlàndia, el Ballet de San Francisco o el mateix Royal Ballet.

Parlem de Nacho Duato que després de vingt anys s’ha despedit com a director de la Companyia Nacional a Moscou. Coneguem-li.

Des de juny de 1990, invitat per l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música del Ministeri d’Educació i Cultura, Duato va passar a ser director artístic del Ballet del Teatre Líric Nacional d’Espanya a Madrid, que des de 1993 es coneix com a Companyia Nacional de Dansa, ja que va ocupar fins al 31 de juliol del 2010. La seua labor com a director es va estendre posteriorment fins a la formació de la Companyia Nacional de Dansa 2, que va nàixer com a pedrera de jóvens ballarins que van canviant cada dos anys. També en 2010, Duato va firmar contracte per a dirigir el ballet del Teatre Mijáilovski de Sant Petersburg.

Juan Ignacio Duato Garbelladures, més conegut com Nacho Duato, va nàixer a València el 8 de gener de 1957. Ballarí de ballet i coreògraf espanyol; va ser director artístic de la Companyia Nacional de Dansa des del 1990 fins a juliol del 2010, posat al que va arribar després d’una llarga i premiada carrera en les millors companyies.

De l’obra coreogràfica composta per Nacho Duato per al Nederlands Dans Theater es poden destacar: - Alone, for a Second (Satie) - Arenal (Bonet) - Bolero (sobre l’obra homònima, el Bolero de Ravel) - Chansons Madecasses (Ravel) Es va formar com a ballarí en la Rambert School de Londres, i, després d’això, va ampliar els seus estudis en la Mudra School de Maurice Béjart a Brussel·les i en l’American Danse Centre d’Alvin Ailey a Nova York, totes elles institucions de primera línia mundial en el seu camp.

- Raptus (basada en l’obra de Wagner Wesendonk Lieder) - Synaphai (Xenakis/Vangelis) - Ucelli (Respighi)

La seua carrera professional com a ballarí va començar en 1980, en el prestigiós Cullberg Ballet d’Estocolm, però va ser un any després, quan va ingressar en el Nederlands Dans Theater, de la mà del seu director Jirí Kylián, quan de veritat Duato va adquirir autèntica rellevància en el món del ballet. Allí va compondre la seua primera coreografia Jardí tancat (Jardí tancat) (1983, amb música de Maria del Mar Bonet), amb la que va guanyar el Primer Premi en el Concurs Internacional de Colònia (Internationaler Choreographischer Wettbewerb, Köln). En 1988 va ser anomenat coreògraf estable del NDT, junt amb Hans van Brollen i al propi Kylián.

De la mateixa manera, entre l’obra coregrafiada per a la Companyia Nacional de Dansa: - Ales (Pedro alcalde i Sergio Caballero, Arvo Pärt, Jules Massenet, Pawel Szymanski i Fuckhead (collage) - -ho (-ho Corelli) - Castratu (Antonio Vivaldi i Karl Jenkins) - Captiva (Esglésies) - Zero sobre zero (Esglésies) - Coming Together (Rzewski)

Els seus ballets i coreografies formen part del repertori de les més prestigioses companyies internacionals, com les ja mencionades Cullberg Ballet i Nederlands Dans Theater, però també de l’American Ballet Theatre, el Ballet de l’Òpera de París, el

- Concert Madrigal (Rodrigo) - Dèsset (Pedro alcalde i Sergio Caballero) - Ecos (Micus) -4-

Falla Ciscar i Borriana 2011

- Empty (collage de Kobayashi, Glass, Hendrix, Sculthorpe, Shankar, Marta i Saint-saëns)

per fer, i com tot el que he fet quan ho revise no estic del tot content, he de seguir.

- Hevel (Pedro alcalde i Sergio Caballero) - Rovell (Pedro alcalde i Sergio Caballero)

La teua família volia que feres quelcom seriós… quelcom que et done de menjar. Quan els va paréixer bé que et dedicares a la dansa?

- Mediterrania (amb música de Jerónimo Maesso, Bonet, Griggs, Gerrard, Perry, Arteche i Paxariño)

Quan els vaig dir que volia ser ballarí, els va assentar com un pitxer d’aigua freda, no hi havia conservatoris com ara, no hi havia cultura com ara, ho veien com un cabaret. Però després quan van veure que requeria disciplina i molta dedicació, llavors em van recolzar.

- Multiplicitat. Formes de Silenci i Buit (Johann Sebastian Bach) - Opus Piat (Beethoven) - Per vós muir (música antiga espanyola dels segles XV i XVI) - Rabejos (Magraners)

Vas nàixer a València, un home de caràcter mediterrani, però t’has format en NI, Londres. T’ha resultat difícil eixa mescla entre el mediterrani i el cosmopolita?

- Romeu i Julieta (Prokofiev) - Self (Esglésies) - Tabulae (Esglésies)

La veritat és que no m’ha resultat difícil. No podria veure la meua vida d’una altra manera. M’ha aportat molt: Londres, Brussel·les NI, gent de distintes cultures, idiomes, viure fora de casa… professionalment i humanament. És molt important deixar les arrels i veure món per a un artista.

- White Darkness (Karl Jenkins).

Premis, distincions i mencions internacionals 1983: Primer Premi en el Concurs Internacional de Colònia (Internationaler Choreographischer Wettbewerb, Köln), per la seua coreografia Jardí tancat.

És necessari per als ballarins, les ballarines, continuar botant de gratacel en gratacel?

1987: Premi d’Or de la Dansa (VSCD Gouden Dansprije), en la seua faceta de ballarí.

Jo crec que cada ballarí ha de buscar el seu coreògraf. Si està a Nova York, vas a Nova York, si esta a Rússia, vas a Rússia. No ha de tindre por i anar allà on li guie el cos.

1995: Grau de Caballero en l’Orde de les Arts i les Lletres (Ambaixada de França a Espanya). 1998: Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts (Consell de ministres d’Espanya). 2000: Premi Benois de la Donen-se, IX edició, atorgat per la International Donen-se Association en l’òpera de Stuttgart, per la seua coreografia Multiplicitat, formes de silenci i buit.[5] 2003: Premi Nacional de Dansa, en la modalitat de Creació.

Ens hem volgut acostar més a este il·lustre valencià a través d’una sèrie d’entrevistes. Continues sentint el desig imperiós d’expressar-te a través de la dansa? Perquè si, jo crec que si, que encara tinc molt -5-

Falla Ciscar i Borriana 2011

Hagamos un xicotet incís per a escriure unes notes sobre Jirí Kylián (Praga, 21 de març 1947), coreògraf txec establit en Països Baixos. Amb Hans van Brollen és el principal exponent de l’escola holandesa de ballet, que va tindre gran prestigi especialment en els anys 1980. Va estudiar a Praga i, amb 20 anys, va guanyar una beca per al Royal Ballet School de Londres. En 1968 va ingressar en el Ballet de Stuttgart, treballant amb John Cranko. Allí es va iniciar com a coreògraf: la seua primera obra, Paradox (1970), va ser creada per a la Societat Noverre que dirigia Cranko. En 1974 va estrenar Sinfonietta, la seua obra més coneguda, amb música de Leoš Janácek, on va presentar una innovadora coreografia amb una variada mescla d’estils (clàssic, contemporani i folklórico), de gran lirisme i musicalitat. En 1976 es va convertir en director artístic del Nederlands Dans Theatre. La seua obra Symphony of Psalms va guanyar en 1978 l’Olivier Award a Londres. En 1992 va crear la seua pròpia companyia. En 2008 la reina Beatriu li va entregar la Medalla d’Honor d’Arts i Ciències.

En les teues biografies sempre apareix un nom: Jiri Kylian, per què ha sigut tan important? Jo cremava etapes molt ràpidament. Londres, Estocolm, Brussel·les, etc… i a l’arribar a L’Haja em vaig trobar amb la meua llar artística…i amb mon pare artístic 9 anys. Parlava el mateix idioma. Va traure de mi el ballarí que jo portava dins. Va traure la meua faceta de coreògraf. El meu primer treball va ser “Jardi tancat”.

I el vas fer amb 24 anys… que diferències hi ha entre eixa coreografia i les últimes? L’Haja és una ciutat molt avorrida… no hi havia gent pels carrers a les 17h i per a algú que ve d’Espanya, perquè era terrible. Vaig decidir quedar-me en el teatre i alterar-ho. Vaig fer Jardi tancat i a Jiri li va encantar.”Esta coreografia l’ha de veure tot el món”. Des de llavors he fet 2 ballets a l’any. La diferència? Abans el meu treball era com una finestra oberta des d’on jo m’aguaitava, i cridava, -6-

Falla Ciscar i Borriana 2011

tàncies. Mai he tingut molts amics, i com em vaig ficar en la creació molt prompte això et fa ser mes introvertit. Es pot traduir com una persona freda , però veient el meu treball vores que no…

La bellesa física sempre pot condicionar parell bé o per a mal. Creus q a vegades se t’ha jutjant més per la teua bellesa que pel teu talent? Quizá els primers anys si, però jo utilitze les portades per a atraure a la gent. Al principi venien xiques jóvens que em demanaven autògrafs, i després venien amb els seus nóvios, familiars… ara no cal eixir en una foto perquè es valora el treball i la qualitat. La bellesa és un reclam, un atractiu. Esta clar.

Has rebut importantíssims guardons, però la dansa pareix que un poc a la cua. Hagueres canviat alguns premis perquè la dansa ocupe un altre lloc? És veritat que la dansa esta relegada a un segon pla, i he lluitat molt perquè no siga així. Has comentat que on no se’t vol no vols estar, t’has sentit volgut? veniu a veure com balle. I ara esta porta esta mas oberta cap a mon, és un treball mes intern busca en la meua personalitat, és mes madur, mes introvertit.

No puc dir que no, sé que se m’ha recolzat i reconegut, però quan fet la vista arrere, veig que se’m reconeix més fora que a Espanya. No hi ha cultura de la dansa com en altres països. En el Bolsoi la gent no pot comparar-ho amb una altra cosa. Ací perquè ni tan sols et donen l’enhorabona perquè no saben el que és, i això dol un poc.

Vas nàixer en una família nombrosa, això ajuda a desenrotllar virtuts com al tolerància, el compartir, com a afecte en la teua carrera? Sou nou germans, no?

Has dirigit la Companyia de dansa des de 1990. Quins consideres que han sigut els teus majors èxits i majors decepcions?

Sí. És molt important saber que eres un més. Compartint amb més gent. El saber que un dia eres el paper principal i un altre estes darrere. Al vindre en una família nombrosa, si que m’ha servit molt a l’hora d’estar amb més gent, de compartir, ser tolerant, etc…

Jo crec que el millor és l’haver donat una identitat pròpia i haver-la portava a estar internacionalment entre les companyies més importants del món. Enguany tenim una gira d’un mes per EUA i acabem la temporada en el Bolsoi. Qui diria que la Companyia seria invitada pel clàssic Bolsoi?

En alguna ocasió T’has definit com una persona difícil entre cometes. Continues sent així o t’has suavitzat amb el pas dels anys?

Són importants els noms que els dónes a les coreografies?

Des de molt jove vaig començar a fer coreografies. I ja tenia problemes amb els meus companys, amb Maurice com era el seu preferit, en l’escola, això va començar a crear certes dis-

Perquè si, a vegades tinc el titule molt clar, altres vegades ho pose després d’haver fet el ba-7-

Falla Ciscar i Borriana 2011

llet. Hi ha títols que et suggerixen. El tipus de títols que pose són d’una sola paraula i prou fort amb força i després m’agraden paraules que vullguen dir prou coses que la gent no sàpia que volen dir.

Tens preocupació per acostar els temes quotidians a la dansa? Expressar amb la dansa eixos assumptes de tots els dies? És importantíssim. Jo crec que la dansa sorgix perquè li home necessita expressar-se i quan no troba eixes paraules, ha de ballar, usar li gest per a anar més enllà. Necessite viure el temps real, saber què és el que m’està passant en el món. Tractar de conéixer-me al meu mateix i als altres. Un gest val més que mil paraules.

En 1991 vas estrenar una obra dedicada al poble d’Haití, a les seues tradicions, a la seua música. Com te vas sentir amb la tragèdia del passat any?

I la música, Que música captiva a Nacho Duato? Sent molt poca música. Arribe a casa i tanque tot per a tindre silenci. Escolte música quan m’abellix, com quan com quan m’abellix. Si m’agrada sentir una àrea la sent, hiphop, la qual cosa siga. No compre música per als meus ballets, preferisc que la música em trie a mi.

És terrible, cada vegada que veus quelcom així en televisió, no ho pots assimilar, és incomprensible. Vaig dedicar una obra als haitians, la meua germana estudiava antropologia i em va passar esta música cantada per Totto Visen-te una cantant folklórica i popular. Feia cançó protesta, era actriu, molt controvertida en el seu país. La vaig conéixer, la vaig invitar a veure l’espectacle. Vi amb una gel·laba, sandàlies i un turbant, i li vaig dir: “no tens sabatilles, un abric…?” i em va dir: “tinc la teua calor per haver-me invitat”.

Tinc la sort de comptar amb Pedro alcalde i Sergi Caballero. Em fan la música dels meus ballets. Això és molt interessant. Tots junts comencem a crear la coreografia i la música al mateix temps.

-8-

Falla Ciscar i Borriana 2011

I a causa del desastre vaig decidir representar-la en el Teatre Real.

altres. És un centre de composició, de llum, està la música, està la interpretació, està l’arquitectura, és realment un compendi de les altres arts.

Va començar a Moscou i acaba a Moscou. És com un cercle que es tanca. A través d’uns documentals que vam poder disfrutar esta tardor 2010, ens parla de les seues experiències com a director Artístic i Coreògraf de la Companyia Nacional de Dansa.

La dansa és quelcom que no pots fer a mitges tintes, llavors no és que jo siga exigent sinó que el món de la dansa és exigent, molt disciplinat, has de tindre molta autodisciplina i d’acord amb com sigues d’exigent després tindrà una qualitat i una altra qualitat. A mon m’agraden els espectacles de molta qualitat, on tot està molt mesurat, molt atenció. No sols li moviment ha d’estar ben executat, sinó que la llum ha d’estar perfecta, la posada en escena, amb les caixes ben posades i els ciclorames, tot ha de tindre una qualitat i un nivell alt, i llavors has de ser exigent, no pots deixar passar una.

“Una de les coses més boniques que té la dansa és que és un art efímer. A mesura que va avançant, va morint. Fas un gest, i quan acabes de fer eixe gest es mor, es tanca el teló i tot ho has vist no ho vas a tornar a veure. Pots tornar-ho a veure una altra vegada l’endemà, però serà un espectacle totalment distint. Llavors l’única forma que tenim de salvar això és a través del vídeo, a través d’una filmació. És importantíssim poder preservar tot el que es treballa perquè és l’única forma, una vegada de bo, una vegada el coreògraf es muira, la companyia ja no existisca, és l’única forma que tenim de tornar-los a veure, de tornar a apreciar el treball d’eixa persona. Farem un recorregut per la dansa a través de la meua experiència com a ballarí.

No sols he d’estar ocupat que els ballarins ballen bé, sinó que el tècnic pose bé açò, que el pianista toc bé en la classe, o que el massatgista faça bé el seu treball. Tens que esta com a alerta per damunt de tota la Companyia, i això et fa sentir, ser molt exigent i a vegades perquè un poc distant també. La gent es creu encara que això de ballarí és com quelcom que… ho fas per divertimento i després et dediques a una altra cosa més seriosa. A mon em va passar quan vaig començar a ballar; que la gent Deia, “com resistiràs només ballant, de què menjaràs”. Però les hores que has d’invertir perquè després isca un bon treball, són moltes. Has de tindre la teua classe diària, una hora i mitja de classe diària i si no tens eixa classe que la nostra professora diu que és el pa de cada dia, després no pots continuar assajant, i no és que no pugues continuar assajant sinó que després no dures com a ballarí. És una teràpia per al teu cos perquè si no fas eixa classe, si no calfes, si no mous tots els dies els músculs, perquè al cap dels anys es deterioren i has de deixar de ballar molt abans. Llavors tenim la classe d’hora i mitja i després assajos durant cinc hores. Llavors s’assaja no sols el que s’està assajant en li teatre en eixe moment, sinó que estàs assajant el que es va a estrenar uns mesos més tard, o el que ballarem en la vinent gira, o de sobte reemplaçar a un ballarí que s’ha lesionat. Jo canvie a vegades la coreografia perquè eixe dia l’espai és més xicotet...

Jo crec que el pilar dels treballs seran els treballs de Qilian i els meus treballs. És un recorregut a través de la dansa des de la meua experiència com a ballarí i Jiri Kylian ha sigut la persona que més m’ha influenciat, que més m’ha guiat en la meua carrera professional.

Les hores de treball que són sis quan estem en la seu i no tenim actuació i set quan tenim actuació, sempre es poden prolongar. Si ho comparem amb els músics, que són persones que jo admire, perquè la música per al meu és el màxim, els músics ve a tocar una hora abans de l’espectacle. Nosaltres estem ací des de fa quatre hores, perquè nosaltres hem fet la nostra classe, hem tornat a

La dansa és una gran desconeguda al nostre país. La pintura, la literatura, la pintura, l’arquitectura, la música, t’alimenten d’una manera, però el que et pot donar la dansa i les sensacions que pots descobrir amb ella, només la dansa t’ho pot donar. Així com només la pintura t’ho pot donar, pitjor crec que la dansa és la que reunix totes les -9-

Falla Ciscar i Borriana 2011

moment i també he donat una oportunitat a ballarins coreògrafs que han sorgit, eixit de la Companyia, i que han sorgit del taller de coreografia que fem tots els anys per donar-los l’oportunitat als ballarins, que descobrisquen si són o no coreògrafs. I això és el que enriquix moltíssim el ballarí, perquè el ballarí, si per exemple jo estiguera només ballant, l’aprenentatge és molt més limitat; tenen l’oportunitat de treballar amb altres col·laboradors i això els fa desenrotllar el seu costat artístic moltíssim més.

emplaçar, hem corregit tot el que hem malament el dia anterior. Després tenim una hora per a maquillar-nos i fem la funció. És important parlar amb ballarins que el que volen és expressar a través del moviment i damunt d’un escenari, distintes coses. Per a això has de tindre una bona tècnica, una base clàssica, això sí que indispensable, has de tindre musicalitat, i moltes ganes de treballar i de compartir eixe treball amb les altres persones.

Després de tot este temps amb el Ballet Nacional, em doní compte que era importantíssim crear una Companyia Nacional de Dansa 2, perquè ací si que comences a consolidar molt bé el futur de la Companyia i té molt més sentit. És important perquè ha donat més energia a la Companyia gran. De sobte el ballarí ja madur es veu com era fa uns anys, recorda com era començar, com se sentia quan començava dins d’una companyia professional, i això dóna molta energia. A mon veure treballar és quelcom que encanta.

Hi ha molts ballarins que cride jo “d’estudi”, perquè estan molt bé, tenen molta tècnica, però pugen a un escenari i totalment negats per a traspassar sensacions. El que jo vull és que tinguen molt clar que del que es tracta és d’expressar a través de la dansa.

No és el mateix el coreògraf que el ballarí. La dansa et flama des de molt xicotet, dónes molt jove. Això del coreògraf és una altra cosa, és quelcom que ho tens de descobrir tu, va torrar com la dansa et tria ella, la coreografia l’has de descobrir tu a poc a poc, i ficar-te en eixe món amb molt atenció; per això és important, importantíssim, a mon em va introduir en este món Kylian, un personatge tan important com ell, i que ho vaig fer d’una manera molt humil d’una banda, sense estar present, ell estava guiant-me sense pressionar-me massa estava influint-me i estava dirigint-me i això li l’agraïsc moltíssim. No pots imposar a algú com has de fer un treball creatiu, ni pots imposar tampoc que ha de ser un artista.

És veritat que el públic el que veu és un poc, quelcom màgic damunt d’un escenari, i si poguera veure el que està passant entre bambolines, a l’altre costat de l’escenari, darrere del decorat, perquè veurien ballarins la major part del temps desencaixats, suant, amb els kleenex netejant-se la suor, retocant-se el maquillatge, bevent aigua, i després bo, preparantse una altra vegada per a entrar dins de l’escenari i actuant; tractant d’amagar tot això que si no ho pogueren ocultar, perquè la màgia no existiria. El que més li feia falta a la companyia quan vaig arribar a dirigir-la va ser una direcció segura, fixa i clara a seguir i després una personalitat, una identitat. Està molt clar que la Companyia ja té eixa identitat, i se l’ha donat el treball continu, les creacions contínues, una mateixa línia que s’ha de seguir que és la línia contemporània amb una base clàssica i això ha fet que la tindre la Companyia una identitat el reclam del públic és molt més fàcil, el públic que vol veure la Companyia és un públic definit. Diguem que eixa assignatura l’hem passat prou bé.

Jo crec que en el procés de creació hi ha dos experiències: una molt íntima i molt interna que és quan comences a pensar què faràs, què diràs, i ja quan estàs ficat en el treball, qualsevol cosa t’inspira, des d’una pel·lícula, una conversació amb una altra persona, un son, qualsevol cosa et servix per a eixa creació. Després ja quan tens tota eixa informació, vas a l’estudi, t’enfrontes amb els ballarins, i comences a traure-ho tot en forma de moviment. Eixe procés és molt més ràpid. Eixa és la segona experiència, almenys en el meu cas, ix tot a borbollons. He estat contenint tant de temps eixa primera etapa d’assimilar i de recopilar informació...

Al dirigir jo la Companyia i ser coreògraf és normal que hagen més treballs meus que d’altres creadors, però no he volgut mai restringir el que és el repertori de la Companyia amb només treballs meus, llavors, he anat cridant grans coreògrafs del

Sóc una persona molt obsessiva amb l’espai. L’espai amb el temps. No m’agrada avorrir, i el temps és quelcom molt important en una coreografia. L’espai és molt difícil de coreografiar i sobretot molt difícil d’aprendre. És quelcom que ho intuïxes, que - 10 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

creacions.M’agrada la neu i encara que esvare molt pel gel m’encanta passejar i descobrir la Ciutat a peu.

Hem vist que has viscut en moltes ciutats… però nosaltres que som de la terreta t’hem de preguntar què trobes a faltar de València? Sobretot a la meua família.També la llum i l’olor de Gesmil..

Quan vas sentir que havies nascut per a ballar?

va creixent a mesura que vas fent els teus ballets i vas aprenent amb noves creacions, però no ho pots aprendre. A mon m’agrada a més jugar amb les ombres, amb els clarobscurs, amb els fosos en negre, després d’una part anar-me’n a poc a poc a la foscor per a després canviar d’imatge. A més eixos canvis de llum, poden donar-te, suggerir-te un canvi en el temps que en un llibre, en una pel·lícula no es pot suggerir. En el teatre el temps és real, i per a la gent que està ací la llum és un dels elements per a poder transmetre eixe canvi.

Des de molt tamprano vaig sentir que volia dedicar la meua vida a la Dansa. .Va ser difícil ja que en els seixanta i setanta a Espanya Hi havia poc interés pel ballet i me va ser difícil Trobar una acadèmia on Estudiaren xics. On Prenia classes Ni tan sols havien camerinos masculins i me Canviava en una espècie de cau de la recepció.Tènia vergonya que els meus amics s’assabentaren que m’agradava Ballar.

Es pot dir que un ballarí és molt musical, però un no és musical perquè vaja simplement la compàs de la música, la música no és només un ritme, un compàs. Hi ha una atmosfera, una sensació d’energia que tu l’has de saber sentir. El coreògraf musical no és que posa un pas en cada nota, en cada so, és la que realment capta l’ambient de cada composició musical.

La teua germana va ser fallera de la nostra comissió quan era xicoteta. Alguna vegada t’has sentit atret per les Falles? T’agraden? Pots ser objectiu… que no ens anem a enfadar… Quan va ser l’última vegada que vas estar a València en Falles? M’agrada la Mascleta i els trages de les falleres. També el xocolate amb Bunyols de Santa Caterina. Mmmm…..

La música és molt important. Realment si no existira la música no podríem ballar encara que s’hagen creat ballets que s’hagen ballat amb el silenci com a música de fons, però per a mi és la meua primera font d’inspiració. Totes les meues idees sorgixen de la música. Hi ha vegades que tinc una idea a priori i després buscaré la música, però una vegada tinc la música, els moviments, la majoria de les imatges, el colorit, la llum que li pose ve de la música. Crec que cada forma té un so, un pes, un color inclús, si t’ho vols imaginar, i llavors m’agrada transcriure això a través del moviment. “

I una salutació per a tota la comissió? Una salutació molt afectuós des de Sant Petersburg. M’encantaria visitar-vos estes Falles però tinc Quedar-me a Rússia.

Vos desitge molta sort. Un bes molt gran.

Nacho, i ara jo menge fallera volia fer-te unes preguntes.

Nacho.

Estàs a gust a Sant Petersburg? És el que tu esperaves?

Moltíssimes gràcies per haver col·laborat amb nosaltres. Sempre seràs benvingut a esta comissió, Ciscar-Borriana. No ens oblides!

Estoy molt content a Sant Petersburg.És una cuideu preciosa i molt intensa.Segur que em va a inspirar coses noves En les meues pròximes

Ainhoa Arrieta. - 11 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Vicente Manuel Martínez Aparici, natural de la ciutat Borriana, naix el 2 de desembre de 1978. Tècnic superior en disseny gràfic per l’Escola d’arts aplicades i oficis artístics de Castelló, realitza distints cursos formatius, Dibuix artístic. Centre Cultural La Mercé. Borriana. (1991/1996) i Autocad i Coreldraw. Escola Arts i oficis. Castelló (1994/95) En 1995 comença a treballar en el negoci familiar com a artesà faller, independitzant-se l’any 2000 i creant la seua pròpia empresa, Falles Vicente Martínez S.L. En 2004. Com a treballs més significatius, cal destacar: • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Falla García Morato Yecla (1996-2008) Falla Barri Onda. Borriana. (2000) segon premi Falla Barri Onda. Borriana. (2001) segon premi Falla la barraca Benicarló. (2001) segon premi Falla Azcarraga –Fernando el catòlic (2001) Falla Luis La Marca Velázquez infantil (2001) Falla Malva-rosa – Ponz Cavite. Secció Especial. València. (2002) Falla Pizarro Cirilo Amorós. Secció Primera A. València. (2003) Falla Malva-rosa Ponz Cavite. Secció Especial. València. (2004) Falla Plaça El Pilar. Secció Especial. València (2005) Falla Pizarro Cirilo Amorós. Secció Especial. València (2006) Falla Pizarro Cirilo Amorós. Secció Especial. València (2007) Foguera Florida Portatge. Secció Especial. Alacant (2007) Falla Pizarro Cirilo Amorós. Secció Especial. València (2008) Falla García Morato Yecla. Secció 6a. València (2008) Foguera Florida Portatge. Secció Especial. Alacant (2008) Falla Pizarro Cirilo Amorós. Secció Especial. València (2009) Foguera Rambla Méndez Núñez .Secció 5a .Alacant (2009) Foguera passeig de Gomis. Secció 4a. Alacant (2009) Foguera Florida Portatge .Secció especial. Alacant (2009) Falla Císcar-Burriana. Secció 1ªA. València (2010) Tercer premi Foguera Florida Portatge. Secció especial. Alacant (2010) Primer premi - 12 -

Ninot de la exposició 2011

Falla Ciscar i Borriana 2011

Secci贸 1.陋 A

- 13 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

QUI ENGUANY LA FALLA CONTEMPLE VORÀ ARROCAT UN VELL TEMPLE Enguany amic llector, si be ho connotes, voràs contradicció en la Falla nostra perqué l’artiste en ella nos demostra que inclús el poderós sofrix derrotes.

L’artiste aixina ho diu a qui contemple la Falla de magnífica textura, mostrant-nos com a cos una estructura que tots identifiquen com un temple.

Allí han quedat els precs i sacrificis de gents de moltes classes i cultures; allò s’ha transformat en sepultures cobertes per la pols dels propis vicis.

I encara nos diu més, puix també implica no sols a que el poder vaja en caiguda tembé nostra costum serà batuda chafada pel nou viure que es practica.

El temple antic serà l’identitat del lloc on tots els pobles fan el cult a uns déus als que veneren en tumult pregant-les tindre gran prosperitat.

El temple destruït es queda aixina, com una conseqüent alegoria d’anar sumant derrotes cada dia que el deixen com es veu: ¡fet fosfatina!

Així que tot allò que el món pensava gojar d’una rutina inamovible resulta factor dèbil destructible que es queda com farina d’una fava.

El temple està arrocat, i en les ruïnes se nota la derrota en les creències que noves invasions i atres sapiències el deixen com la corfa de tellines.

ACÍ ES VEU EN EL REMAT COM DAVIT VENÇ A GOLIAT ¿I yo, que sempre creia que el menut pastor Davit en una fona abatia la força i la primacia del jagant més presumit?.

¿I yo que sempre pensava lo que inclús es pensa un cego, que un pastor pel mont que anava la rabera la cuidava vestit en pell de borrego?

Puix tampoc, per lo que es veu i lo que l’artiste amolla pareix no tindre ni lleu i pareix un tio arreu en pinta de gilipolla.

Puix resulta ara que no nostre artiste ací nos casa que aquella controntació contra aquell brutal furó la va fer ¡en una espasa!

Puix resulta que tampoc, perqué al pastoret moreno l’artiste el coloca en joc vestint-lo com un bajoc mateix que “El Capitàn Trueno”,

En resum tot lo que es diu i la Bíblia nos relata nostre artiste lo descriu com un dibuix atractiu o un còmic en mala pata.

I així ho planta en el remat volant i en la capa al vent a punt de fer un forat al jagant vençut, Goliat, deixant-lo criant forment.

¿I yo que tenia image de Goliat com una fera i com cruel personage dotat d’un bestial corage i el rostre ple de bromera?

- 14 4-

Falla Ciscar i Borriana 2011

ELS NANOS SÓN DESTRUCTORS QUE DERROTEN ALS MAJORS El viure junt als nanos potser una aventura per tanta travessura que pot fer un chiquet. Són les diableries que ell monta dins de casa sens tindre una atra basa que armar un canyaret.

No sé com se l’apanyen ni tenen tanta manya quan monten la campanya de fer l’assalt a tot, lo que un major no pensa ni molt manco el diable te’l veus que ho fan viable i a tot li peguen bot.

Aixina que l’artiste nos fa enguany un montage de molt de l’abordage que en casa fa el menut, algú te farà gràcia pero com els animes allò que més t’estimes no el busques...¡s’ha perdut!

I és que quan a eixos nanos deixant-los no els controles no més estan a soles se tornen desbocats. I en un segon que els deixes i quan no t’ho imagines te deixen les vitrines i els mobles destrossats.

En casa, quan no s’ouen, ni els veus...¡demana ajuda! puix van fent la moguda tots plens de frenesí. segur que estan immersos en tota atenció plena fent qualsevol “faena” que no pensa un bochí.

(En no-res desfan el món pero…¡Qué bonicos són!)

ELS YAYOS ACÍ HAN PATIT ELS ATACS DE MOLT DAVIT Hi ha que vore la carrera que a la gent que aguanta espera quan arriben a majors puix ser yayos és bicoca que als seus fills de premi els toca perque els tornen cuidadors.

Ara els yayos fan de “chacha” que el cuidar als nets empacha puix no paren ni un minut. Fan que es tiren i que els montes, que els expliquen tots els contes repetint com un cabut.

No cal dir quina és la trampa, perque el net fent mals s’escampa sense por a una “galtà” i és que els yayos sempre aguanten a eixos monstruos que es planten llunt del colp del seu papà.

Ve a ser tota una passada com els tenen preparada la faena cap als nets perque juguen i aprofiten el carinyo en el que exciten l’ilusió pels angelets.

Mentrimentres, veus que els pares tot tranquils perque els ampares aprofiten l’ocasió per a eixir en sa quadrilla deixant sols en la guerrilla als dos yayos en acció.

Total que ara, a la vellea cuidar nets és l’odissea que els espera als jubilats i els seus fills donant-les cancha tenen “momio” que els engancha ¡i ya van ben apanyats!

I així el yayo, que en la vida va fer cosa consentida quan cuidava dels seus fills, ara yayo i sense paga tot allò dels nets se traga pegant bots com els conills.

- 155 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

TOT AQUELL QUE ES CREU GOLIAT ÉS DERROTAT PER L’EDAT Mira el yayo a la chicona que insinuant se meneja en ulls on sura l’ enveja per l’edat que no perdona. Un vell recort li esborrona i li va furgant per dins. Pensa en aquells anys divins en que la tercera pata l’ alçava fins la corbata i ara apunta als calcetins.

Mentres li cau la candela, recorda aquells temps antics en que donava pessics i a soles tocava tela. Era una immensa tutela la que preservava el cos, era ya un èxit molt gros poder olorar la coca, quan ara, en obrir la boca, te fan engolir un mos.

Veu, sumit en l’amargura que encara el rodegen flames, el termòmetro entre cames no dona temperatura. És una cruel tortura per a gents tradicionals, perque en els temps actuals on els pudors se desdenyen, totes les chiques ensenyes des dels pels a les senyals.

Recorda les companyies de les chiques casaderes portant sempre mosqueteres arrapant com les harpies. I ara veu com van les cries en ganes d’ armar bollit a altes hores de la nit, donant-se en els chics el morro o be passant-se algun “ porro “ o calfant qualsevol llit.

I malaix la fortuna que li ha deparat la sort de tindre el pardal ya mort quan s’ ha inventat la vacuna. I veu que ha estat en la lluna en la seua joventut puix no hi ha millor virtut en nostra doctrina humana que fer lo que el cos demana ¡ quan hi ha força en el .... salut !

ACÍ ENTRA UN GOLIAT EN DANSA QUE A DAVIT GUANYA EN ALMANSA Com si forem una pansa d’eixos raïms changloters, nos deixaren en Almansa quan se va fer eixa dansa de Maulets i Botiflers.

Passa per on diu Madrit, per la pressió catalana, pel caprig de tot Partit i...per a on senyala el dit del primer terrós que mana.

El Poble, en una escafandra no té més que dos opcions : torrar-se a estil salamandra ple d’abùlia i tota mandra o “armar-la” en institucions.

Ací i ara se detalla totes les reals fatigues perque en aquella batalla tots els Maulets, com metralla varen emprar ous i figues.

Passa quan hi ha Dictadura. Passa quan hi ha Democràcia. Passa per tota rasura i passa com la figura més gran de la desficacia.

I així s’ha montat la Fira que pot ser bona costum, on cada espectador tira contra allò que li mou ira com si fora un “Pim-pam-pum”.

D’eixa forma, sense escut i sense gastar cuiraça, Felip Quint, el molt sorrut sols necessità un embut per a dir : -¡Valéncia...passa ! -

Per això i sense problemes, les “eles” del nostre emblema seguint els nostres esquemes se van a trucar per “emes” : per ser “mansa” i per ser “mema”.

Societats, Tradicions, Gents, Festes, Organismes, Centres, Símbols, Llengua, Monuments... són els blancs on els presents deixen en pau als seus ventres.

¡I passà...Tant com passà ! va passar tantes vegades que al final s’acostumà i hui per hui, el valencià seguix passant...¡i a galtades !

Sols nos falta l’esquellot per a marcar l’actitut perque fem el paperot de menimfot i ninot i damunt de tot... ¡fotut !

Este és, en fi, l’espectàcul que d’Almansa ara es divisa : Tots donant-se ací “pel sàcul” i allà llunt, qui porta el bàcul... ¡se “desmollona” de risa !

- 16 6-

Falla Ciscar i Borriana 2011

ACÍ ES VEU CAURE EN L’OBLIT A LES TERRES DE DAVIT

Sol i trist se queda el poble recolzat en la montanya com una aïllada peanya que sorgix dels pedreguers. Resta ya com un immoble a on no s’olora a les vaques ni es veu el pas de les haques que femaven els carrers.

Ya no corre l’aigua fresca per la font que hi ha en la plaça ni es veu l’oberta bocassa que ensenya el burro al bramar ni se nota ya la gresca eixint de les quadres tosques a on no queden ni les mosques per no tindre qué picar.

No s’escolten sorolloses el “clin-clan” de les esquelles que tocaven les ovelles quan eixien de matí ; ni les notes bavalloses que l’aguasil proferia quan als veïns requeria fent bufar al cornetí.

El torrelló de l’esglèsia no té ya el niu de cigonya i el campanar, ple de ronya, no pot donar ni un repic i un sopor, com d’anestèsia cau en les escoles buides com si per màgia de druides sofriren algun castic.

Muts s’han quedat eixos patis on corrien les gallines i que, plens de teranyines no retenen ni a un plumó, i ara es poden tindre “gratis” les casetes que es llogaven als que en l’estiu aplegaven “mig tocaets” del pulmó.

Sols se veu matoll i brolla per les terres comuneres invadint fins les voreres el seu arraïl garrut, i està passada l’argolla en l’Ermita del Calvari on un ciprer solitari resta encara mig eixut.

Un silenci d’ultratomba passeja entre els carrerons com si bombes de neutrons allí s’hagueren provat. Pero l’autentica bomba que esclatà, fon la pobrea i en l’únic que hi ha certea és que la gent...¡s’ha “pirat”!

A BASE DE PASTILLETES SE FAN GOLIATS ELS ATLETES Com uns cavallets de fira volem fer ací una gira per a allò que es diu “deport”, on hi ha molts “vius” que es fan socis i competint fan negocis que els fan viure a tot confort.

Pero a més trobem atletes que «chutant-se» en pastilletes o fent-se « auto-transfusions » van guayant moltes medalles fent-se estreles de pantalles i guanyant mil subvencions.

El deport també és la mostra de que en esta terra nostra hi ha tant vici com virtut i el llançat que s’aprofita no és objecte de sospita fins que ve el vampir sabut.

El deport es “chollo” enorme, tot el mon està conforme perque pot tirar-li mos i es que amaga a molts pirates que van fent les mil barates i al final se chuplen l’os.

Veus atletes de gran fama que s’han vist en una trama de la química actual que la venen o s’apliquen i no és prou el que s’apliquen ¡és que diuen no fer mal!

Per això ací està que bufa més calenta que una estufa la figura que han pillat i un prestigi se’n va al traste i deixant per a l’arrastre la caiguda d’un Goliat

Es la gent que lo soporta per diners i en cara forta que al deport li trau el suc i apegant-se com caparres fan l’ofici de “macarres” sense faques ni trabuc. - 17 7-

Falla Ciscar i Borriana 2011

QUAN S’ENFRONTEN EN PARTIT ¿QUI ÉS GOLIAT I QUI ÉS DAVIT? Com en tot lloc couen faves siga en caçola o perol, tambe en l’assunt de fer gol se couen les males baves. No fa falta ficar raves per a trobar-ho picant, prou és en estar al tant per anar de llavatives en les lluites deportives del Valéncia i el Llevant.

Presidències de desgràcia varen tirar en mà mestra la casa per la finestra per total ineficàcia. Fent ús de gran perspicàcia fomentaren un camp nou que a més de costar un ou se tornà en una mortalla i aixina tindrem Mestalla fins l’any dosmil trentanou.

Directius de pacotilla demanaren atre lloc que els servir de ben poc puix no animà a la taquilla. Molta aficcio “de boquilla” no va respondre a l’envint i va armar-se tal bollit per voler fer-se el valent que va entrar l’Ajuntament a apanyar el desprofit.

Era el Valencia un equip que omplia sempre Mestalla en rivals de tota talla : coixos, cegos, sans o en grip. Era tot un prototip nomenat “bronco i coper”, era tot un Club senyer que en els camps per on passava a tot públic demostrava poder, saber i voler.

Era el LLevant l’entranyable club de parròquia modesta i Vallejo era una festa de fanatisme indomable. Era un camp inexpugnable per a aficions estrangeres on campaven hosts graueres organisant el sarau fins que va vindre atre “Grau” ¡i allò anà a les porcateres !

En este retrat d’urgència podreu vore, cavallers, com són els equips punters i de major prepotència. ¡Que Déu en sa omnipotència seguixca tirant capots als “forofos” que fan vots per a que siga com siga... continuen junts en Lliga “granotes” i merengots”

EN FALLES ES FA UN COMBAT ENTRE DAVIT I GOLIAT Fa uns quants anys que ací abandera una Falla excepcional que ve guanyant la carrera plantant en Secció Primera i en Palets té un arsenal.

¡I ya tenim la polèmica! S’ha armat una gran barreja perqué la falla totèmica fa traure als rivals l’endèmica perversió d’ací : ¡l’enveja!

Tots d’ell parlen i no paren esperant tinga un revés i els rivals ya se preparen per a quan aquells esvaren i no puguen guanyar més.

I és que la Falla que es planta seguix avant fent història guanyant els premis a manta, que als rivals els desencanta perque s’els furta la glòria.

Van arrancant-li la pell dient que ací ya es podrà, perque tenen com cervell un President de nivell que diuen té “molta mà”.

El cas és que en tot combat que en la Primera ha existit per pressupost i acabat és difícil que a Goliat banye l’orella Davit.

És del “Ducat de Gaeta” d’historial consolidat que fa faena ben feta puix en concurs on s’apreta fa de jagant com Goliat.

Diuen que al ser periodiste i estar molt prop del poder se torna en protagoniste que no és fàcil que es despiste perque l’home sap qué fer.

Lo que si serà evident, és que al present i al futur nostra Falla es fa present per a fer un monument d’un Davit guanyant segur.

- 18 8-

Falla Ciscar i Borriana 2011 ELS CONQUISTADORS GOLIATS ARA SÓN ELS CONQUISTATS L’Història diu que Colón tot “pirat” de febra histèrica nos va descobrir Amèrica que es com se cridà el nou món.

I és que Colón hui voria que no va fer més que “el chorra” perque aquells indis “en porra” ¡Son els amos hui en dia !

I tot aquell gran espoli que es va fer de sa riquea, nos fa anar de diarrea i baix el seu monopoli.

D’això fa més de cinc segles, que per glòria i per “cacaus” va llançar-se en les tres naus a trencar totes les regles.

Ell, que tot ple de fe encesa a tots va catequisar, nos han vingut a implantar “coca-cola” i hamburguesa.

En resum que la fallanca d’aquell fet extraordinari, s’ha tornat en el calvari de patir “La Casa Blanca”.

Va encertar la bona ruta després de pegar mil bots i allí se feren en tots dient : -“¡Açò va que chuta !”-

Tot allò que va patir fent que Espanya fora l’ama s’ho passen tots per baix cama i nos fiquen a parir.

I ha quedat per fi ben clar que la força de Colón ha servit per a que un món nos chafe fent-nos ballar.

En la força de l’espasa i diuen que de la creu va arramblar per tot arreu portant molts tesors a casa.

Aquell deixar gota a gota de cultura i de docència la tornen en exigència i en fer tot allò que els rota.

Pero allò ya és una història que és de tots molt coneguda encara que la moguda no sé si es pot dir victoria.

És a dir, que la conquista on se guanyà un hemisferi nos deixà en somi d’imperi i ara en tontos de la llista. AL DAVIT DE NOSTRA TERRA LI ACOSA UN GOLIAT EN GUERRA

Entre despulls i ruïnes i recialles ancestrals, voltades per teranyines podreu vore en els vitrines nostres tesors culturals.

Els llibres, amontonats són menjar dels ratolins, tots estan plens de forats perque aquells, molt aplicats s’han “papat” tot lo de dins.

En un llibre es llig:”Els Furs” i alguns per ací pregunten si es un tractat de segurs o potser un nou concurs dels que en les “teles” s’ajunten.

Un sabut va en uns prismàtics buscant algun monument puix li han dit bruixots llunàtics que ací som massa fanàtics i els inventem de repent.

Corella, Roig, Martorell, Sor Isabel, Timoneda, els March: el jove i el vell, tots estan ya sense pell ¡més oblidats que una bleda!

I al vore açò com està i en suficiència pregona nos pot dir un “fill d’allà” -¡Valéncia està més “pelà” que un fi d’esquena de mona!-

(Que es d’a on Goliat cara-dura diu que ve nostra cultura.) (Pero tranquils, ya es vorà com eixe Goliat caurà.)

FINAL Ací acaba la batalla que nostra Bíblia nos conta i que ací l’artiste afronta fent el proyecte de Falla.

L’autor ha fet la contalla respectant el seu sentit i espere del plebiscit determinant del Jurat - 19 9-

que no faça de Goliat “carregant-se “ a este Davit. Autor: Donís Martín

Falla Ciscar i Borriana 2011 F

A Mariisa, Falleraa Majoor La Fallla deels carrerrs Ciscaar – Borriaana tinndrà en Marisaa aleegre cercaavilaa gojjant de la preestnccia qie ruutila la glòrria de la donaa vaalenciianaa. Seràà la grann figgura que demaana la classse i exigèènciaa d’aalta pila, serrà l’eeximii enccantt quee, quaan desfilaa la flam ma dee l’am mor delss corss emaana. Seràà engguanny laa maagníffica figurra quue fa viurre alss falllers la grran ventuura tennint-lla coom laa méés bellla divisaa. I en migg del foc, de músicca i de flors serrà Reggina, vidaa i lllum dels cors quue volltaraan d’aamoor i fe a Marisaa. Doníís Marrtín Albiizúaa

- 20 -

Falla Ciscar i Borriana 2011 F

- 21 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Estimats fallers, amics, veïns i família:

M’agradaria transmetre-vos l’entusiasme, l’alegria i l’afecte amb què he emprés el ser la vostra fallera major en el 2011. M’he remuntat a l’any 1961, quan vaig ser anomenada Fallera major infantil d’esta comissió, i recorde amb enyorança quan vaig haver de cedir el “regnat” a la meua successora. Ara tinc l’oportunitat de reviure aquell somni des de l’experiència dels anys viscuts, però amb la mateixa il·lusió de llavors. En un any tan dur amb la societat, la comissió Císcar- Burriana, fent-se eco del lema de la seua falla, DAVID CONTRA GOLIAT, ha lluitat per competir novament a la Secció 1ªA i es veurà recompensada quan, dins de molt poc, s’eleve victoriós el monument que ens representarà en les festes josefines. Des d’ací vull donar les gràcies a tots per les mostres constants d’afecte, suport i ajuda incondicional, fent-me sentir part d’una gran família. Puc assegurar que estic fent cas de les paraules i consells de les meues predecessores Alicia, Amparo, Ainhoa, Lucia, Gabriela, Angela….I estic disfrutant cada minut de les experiències i actes compartits amb l’Agrupació Pla del ReRemei- Gran Via i la Federació de Falles de 1a A, com la primera ofrena el dia 1 de gener a la Mare de Déu dels Desemparats. Em vaig donar compte de com seria de difícil contindre les emocions!! No puc oblidar al president i Fallera major infantil, que contagien la seua espontaneïtat i esperit faller a tots els que els rodegen, fent-nos sentir molt orgullosos d’ells. També he d’agrair a la meua família, amb ma mare com a puntal indispensable, el seu suport incondicional; el meu fill Andrés està veient com el que va començar amb una pregunta …Mamà, no t’agradaria ser fallera major de Císcar –Borriana??? es va convertir en realitat als pocs dies, un autèntic Pensat i fet!! Estic vivint un somni que, després de les obligades llàgrimes de la nit de la cremà, em despertarà a una realitat diferent, tindre el record d’un any inoblidable. A través d’estes pàgines, i des de l’afecte, desige que compartiu amb mi molts moments irrepetibles tant en els esdeveniments institucionalitzats i multitudinaris, com en els més íntims del quefer diari en el casal i que estes falles siguen per a vosaltres tan inoblidables com ho seran per a mi. És un plaer i un orgull per a mi, poder escriure este saluda i felicitar-vos les falles 2011 com a Fallera Major de Ciscar-Borriana Un abraç molt especial per a cada un de vosaltres

Marisa Escandell Doménech

- 22 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Ens trobem en li despatxe del casal. Amparo, la nostra FMI no ha volgut perdre’s l’entrevista i ens acompanya per a escoltar de prop de Marisa, la nostra Fallera Major. Una dona molt guapa, somrient i que transmet ganes de viure i de disfrutar al màxim cada moment de la vida. Ainhoa: “Marisa, vas ser la nostra primera FMI, tot un honor per a una comissió i ara eres la primera FM dels següents 50 anys. Et va costar molt dir-te? Com va ser? El teu fill Andrés?” Marisa: “La veritat és que un dia Andrés em va dir:”Mamà, en la falla no hi ha Fallera Major. A tu t’agradaria?” i la veritat és que em vaig quedar sorpresa, i li vaig dir que m’ho pensaria. Però al de tres dies, em va cridar Curro per a proposarm’ho, i clar li vaig dir que sí. Va ser tot molt ràpid. Teníem de seguida una presentació i em va haver de deixar Lorda, la seua dona, un trage.”

favorita. M’encanta viatjar, i sòl fer-ho amb la meua família perquè després eixos records i eixes fotos són les que queden.”

Ainhoa: “Sí, ho recorde… va ser la presentació d’almirall Cadarso. Supose que guardes molts records de quan vas ser FMI.”

Ainhoa: “Has estat en llocs súper bonics. Argentina, Paris, un safari…”

Marisa: “La veritat és que record perfectament quan vaig ser FMI, i t’assegure que encara que hagen passat molts anys, la il·lusió continua sent la mateixa. És curiós, però és així.”

Marisa: “Sí… el safari és a Tanzània i l’any passat vam estar en Xina. M’agrada visitar llocs exòtics que no tinguen res a veure amb la nostra civilització. Fa que desconnectes totalment.”

Ainhoa: “Com estàs vivint enguany?”

Ainhoa: “I a què et dediques, Marisa?”

Marisa: “La veritat és que molt bé. Som un grup molt unit de falleres majors en què no importa l’edat. Totes compartim una mateixa il·lusió. Jo sóc de les majors, però a penes note la diferència.”

Marisa: “Sóc metge però no exercisc com a tal. Vull dir que no tinc una consulta. Assistisc a gent que ha tingut un accident de tràfic.” Ainhoa: “Vaja, perquè has de veure de tot, i de vegades ha de ser molt dur, no?”

Ainhoa: “T’entenc. Quan jo vaig ser Fallera Major érem d’edats compreses des dels 18 fins als 56, i la veritat és que donava igual. I Marisa… he vist les fotos que ens va donar el teu fill, i he pogut deduir que t’encanta viatjar. Les fotos són precioses.”

Marisa: “Hi ha de tot. Coses més greus i menys greus però m’ajuda a valorar la vida, a disfrutar cada instant, perquè en qüestió d’un segon et pot canviar. Un dia vas passejant i en un segon t’atropellen. Ja t’ha canviat la vida la vida. Abans d’eses segon estaves bé i després ja

Marisa: “La veritat és que sí. És la meua afició - 23 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Marisa: “Vull donar les gràcies per l’any que estic vivint. Estem començant com un segon cicle de la falla. Han passat 50 anys, però no crec que dins d’altres 50 torne a repetir l’experiència. És una llàstima. Record que quan vaig ser Faller Major Infantil l’any 61, em va assentar molt malament que em destronaren i espere que no m’ocórrega el mateix. Potser per això, em vaig allunyar de les falles, però esta vegada vull continuar disfrutant i compartint. no. Per això m’agrada viatjar, conéixer llocs nous, viure la vida i disfrutar-la al màxim. Sempre cal disfrutar.”

A tots els fallers i falleres vull dir-los que espere siga un any inoblidable per a tots, que faça bon temps i que vinga a visitar-nos molta gent i que vegen els nostres monuments. Enguany el lema és David contra Goliat, dèbils contra poderosos. Si ho penses són escenes reals del dia a dia, però m’agrada que David isca triomfant enfront del poderós Goliat.”

Ainhoa: “Tens tota la raó i a vegades no som conscients d’això…I tornant al tema faller, com ho estan vivint els teus fills?” Marisa: “Ui, ho estan vivint moltíssim amb mi. Estan molt contents que siga Fallera Major. Tinc un suport incondicional en ells.” Ainhoa: “Què li diries a la Comissió?”

Ara que estic transcrivint l’entrevista, reflexione sobre el que ens ha comentat Marisa i la veritat és que cal disfrutar cada moment, cada segon, perquè seran irrepetibles i qui sap com et pot canviar la vida en qüestió d’un instant… Ainhoa Arrieta

- 24 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

ANGELA DÍAZ PARTAL

Mª. José Escribá Orero

Mª. Amparo Marín Morales

FALLERA MAJOR 2010

Mª. Carmen Español Ruíz

Elena Marqués Albertos

Marta Estarlich Méndez

Beatríz Marqués Muñiz

Mª. Enriqueta Esteve Rodilla

Mª. Dolores Méndez Ferrero

Consuelo Fernández Pérez

Joaquina Méndez Pastelero

Mª. Dolores Mayor Ferrero Cruz

Mª. Luisa Mercadé Ferrer

Montserrat Fijo Cañada

Mª. José Millán Puig

Patricia Folgado Escuín

Laura Miralles Drews

Lourdes Galarraga Martinez

Mª. Carmen Moradillo Mateo

Eloina Garcia Vizcaino

Sonia Mª. Morales Ariza

Cristina García Chapa

Beatríz Mota Ambrós

Ana María García Tarín

Beatriz Muñiz Camacho

Lourdes García-Faria Gaspar

Josefa Muñoz Bisbal

Mª Isabel Gil Gómez

Paz Navarro Codina

Marisa Gíl Fuentes

Nieves Navarro Higuera

Paqui Gíl Fuentes

Alicia Pascual Ventura

Lucía Gil Raga

Mª. José Pascual Ventura

Silvia Girbes Hervás

Lucia Piquer Ponce

Gabriela Glück Blank Ilona

Mª. Teresa Rabassa Gisbert

Mª Angeles Gomez Pastor

Mª. Teresa Resta Rabassa

Cristina Gómez Salvador

Maite Roitegui Urra

Amparo Guerrero Ramón

Mª. José Romeu Alfonso

Sara Haidar Valle

Gemma Ruíz Beltrán

Angela Hernández Espartero

Mª. Carmen Salvador Olmos

Mª Angeles Herráiz Rivas

Esther Sancha Cervera

Vicenta Irago Fernández

Coral Sancha Gomez

Marta Jiménez Fernández

Mª Jesus Sanz Moreno

Mª. Neus Langa Reyes

Begoña Serrano Marco

Beatríz López Montón

Rosa Mª. Smolka Cabezas

Ana Lorente Méndez

Alba Soler Vivó

Mª. José Lorente Méndez

Silvia Tortosa García

Amparo Lozano Oliver

Lucía Vañó Martínez

Gabriela Llisterri Glück

Cristina Verdoy Perales

Mª. Francisca Llobell García

Mª. Inmaculada Vilalta Subiela

Amparo Manjón Estela

Mª. José Villanueva Muñoz

Eugenia Marco Galan

Paloma Vivancos LLorens

Sofia Alabarda Roitegui Ainhoa Alamá Ruíz Mª. Angeles Alfonso Gómez Dolores Almiñana Tomás Ainhoa Arrieta Aramburu Elena Baixauli Marín Mª. Dolores Ballester Borrell Alicia Bonillo Calero Mª. Dolores Borrell Almiñana Maria Consuelo Borrull Granero Mª. Teresa Carrascosa Saldaña Felicidad Castelblanque Español Mª Angels Cervera Valls Paloma Cortina Gaspar Mercedes De Miguel Selma Raquel Delgado Luscombe Noelia Delicado Joli Rosa Díaz Ceballos Begoña Diego Solsona Mónica Diez Garcia

- 25 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Vocals VOCAL 1.er FRANCISCO SORIANO RODRIGUEZ

Adrián Escribá Orero

Miguel Martínez Benlloch

José Emilio Fernández Cano

Vicente Mascarós Langa

Rafael Folgado Alonso

Vicente Mascarós Torres

Jorge Garcia Vaello

Blas Méndez Pastelero

Fernando Gil Raga

Francisco Millán Puig

Victor Gimenez Bosch

Jaime Monteagudo García

Alberto Gomez Martin

José Antonio Morales Company

Jose Ramón Gómez Ros

Jose Bernardo Noblejas Granero

Emilio González Cervera

Joaquin Osca Asensi

Carlos Haidar Valle

Iván Palma Serrano

Fernando Alabarda Requeni

Jaime Hernándis Novella

Vicente Pastor Gíl

Fernando Alabarda Roitegui

Jorge Hernándis Sanz

Germán Peñuela Bretones

Eduardo Alamar Salcedo

José Luis Hervás Cruceras

Vicente Pérez Tarazona

Rafael Alario Girbés

Rudy Hervás Cruceras

Enrique Ramírez Pascual

Rafael Alario Mont

Andrés Salvador Hidalgo Escandell

Jorge Ramírez Pascual

José Javier Alcalde Ferriols

Ernesto Jiménez Fernández

Pedro José Resta Pajares

Marcel Amoriu Rondeau

Ernesto Jiménez Pardo

José Antonio Rodríguez Plaza

Francisco José Ballester Peretó

Enrique López Salóm

Juan Sabater Muñoz

Enrique Bonora Sanfelix

Enrique Lorente Gil

José Javier Sáez Cuesta

Felipe Caballer Torres

Jose Vicente Lorente Lázaro

Jesus Sancha Campaña

Félix Pompeyo Carbayo Iglesias

José Lorente Lorente

Miguel Santos Ferrandis

Martín Castelblanque Español

Alfonso Lucas Torralbo

Santiago Sendra Jiménez

Ernesto Castillo Varvaro

Antonio José Macías Granell

David Sendra Marín

David Cisneros Lorente

Fernando Manjón Estela

Juan Manuel Soler Minguet

Salvador Cisneros Martínez

José Vicente Mañas Alvarez

Diego Tinaut Marín

Miguel Cobo Huerta

Héctor Martín Marín Cebriá

Nacho Tinaut Marín

Jose Cucó Oliver

José Ramón Marqués Mengod

Fausto Tortosa Madrid

Javier Donat Sendra

Javier Martin Orozco

- 26 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Curro Montesinos Llovet . . . . . . . . . . . . . . PRESIDENT Nacho Ballester Borrell . . . . . . . . . . . . . . V-PRESIDENT1 Salva Estarlich García . . . . . . . . . . . . . . V-PRESIDENT2 Juan Fran Villanueva Muñoz . . . . . . . . . . . . . . V-PRESIDENT3 Jorge Aura Azcárraga . . . . . . . . . . . . . . V-PRESIDENT4 Ainoha Alama Ruiz . . . . . . . . . . . . . . V-PRESIDENT5 Sofia Alabarda Roitegui . . . . . . . . . . . . . . SECRETARIA1 Pascual Marin Garijo . . . . . . . . . . . . . . SECRETARIO2 Juan A. Villanueva Clemente . . . . . . . . . . . . . . COMTADOR Alberto Izquierdo Peirats . . . . . . . . . . . . . . TRESORER Casimiro Aroca Simarro . . . . . . . . . . . . . . FESTEJS Carlos Esteve Calatayud . . . . . . . . . . . . . . FESTEJS Javier Albert Vicent . . . . . . . . . . . . . . FESTEJS Jose R. Albiñana Monteagudo . . . . . . . . . . . . . . FESTEJS Adrian Vcte. Borrull Granero . . . . . . . . . . . . . . FESTEJS Lourdes Galarraga Martínez . . . . . . . . . . . . . . INFANTILS Doloretes Ballester Borrell . . . . . . . . . . . . . . INFANTILS Marta Estarlich Méndez . . . . . . . . . . . . . . INFANTILS Manolo Ruiz Aznar . . . . . . . . . . . . . . INFANTILS Monse Fijo Cañada . . . . . . . . . . . . . . CASALERAS Mªcarmen Español Ruiz . . . . . . . . . . . . . . CASALERAS Pepita Muñoz Bisbal . . . . . . . . . . . . . . CASALERAS Miguel Gil Garnés . . . . . . . . . . . . . . JCF/ FED. 1ª Gabriela Llisterri Glück . . . . . . . . . . . . . . AGRUPACIÓ Pedro Palma Madrigal . . . . . . . . . . . . . . ESPORTS Ainhoa Arrieta Aramburu . . . . . . . . . . . . . . DEL. LLIBRET Paloma Cortina Gaspar . . . . . . . . . . . . . . DEL. LLIBRET Felicidad Castelblanque Español . . . . . . . . . . . . . . FEMENINAS Antonio Vargas Llovet . . . . . . . . . . . . . . DEL. SPONSOR Raquel Delgado Luscombe . . . . . . . . . . . . . . RR.PP Paco Ballester Borrell . . . . . . . . . . . . . . PRESENTACIÓ

- 27 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Recompenses

Maria Jose Villanueva Mu単oz Maria Teresa Resta Rabassa Ainoha Alama Ruiz Lourdes Garcia-Faria Gaspar

Maria Angeles Herraiz Rivas Maria Francisca Llobell Garcia Maria Jose Pascual Ventura Alicia Bonillo Calero Adrian Escriba Orero Inmaculada Vilalta Subiela

Trinidad Garcia Martin Javier Martin Orozco Antonio Jose Macias Granell

- 28 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Autocares López

Manuel Pascual Ventura

Victoria Albiol Talón

Transp. Alonso Salcedo, S.A.

José Antonio Martínez Domingo

Pilar Ambros Tapia

Ariadna Galan García

Diego Muñoz-Cobo Gonzalez

Ana Riño Antón

Francisco Garcia Del Valle

Amparo Navarro Higón

Autoescuela Ortiz

Angela Garín Llaneli

Fernando Orduña

Rosa Maria Barrachina Gimenez

Fernando Gil Gracia

Laura Maria Ortega Cano

Maria Berbel Fernández

Maria Pilar Gimenez Santamarina

Vicenta Pascual Aguar

Victoria Blazquez Cercos

Carlos Gonzalez Tiedra

Miguel Angel Perez

Jose Boix Segarra

Jose Antonio Gordillo

Juan Jose Perez

Isabel Bonillo Gimenez

Javier Granizo

Arturo Pinacho

Sres. Broseta

Jorge Guarro Monllor

José R. Pons Navarro (Foto Art)

Alfredo Burguera

Ernesto Hernandez Barquero

Jose Ramon Pons NavarRo

Angela Calatayud Gomez

Andres Hidalgo Bay

Francisco Ramirez Blanco

Felicidad Calduch

Jesus Hidalgo De La Torre

Marta Reglero Mangada

Beatriz Camacho Pulido

Jesus Hidalgo Escandell

Joaquin Rodenas

Francisco Canet

Pepita Y Amparo Hijas De Vicente Añón

Enrique Romeu Alfonso

Marta Cano Laura Cano Zamorano Concha Carrillo Concha Castellano Juanes Adela Monsenin Cerveceria Amador

Nicolas Janone Jurado GabrieL Juan Sancho Nieves Juares Albuixech Vanessa Lerma Navarro Nuria Llopis Borrego

Cerveceria Zacarias

Amparo Macian Morera

Luis Vicente Chamorro Pinzazo

Federico Maldonado

Victor Chiva Iranzo

Isabel Marco Estors

Concepcion Ciscar Mari

Gloria Martinez Amigó

Miguel Costa

Rafael Martinez Corchero

Felix Crespo Hellín

Joan Mascaros Torres

Diputacion Provincial

Antonio Molina

Inmaculada Escudero Asensi

Enrique Mora Guillem

Maria Luisa Fuentes Bohua

Carlos Morales Lozano

- 29 -

Cristina Sanchez Beltrán Francisco Sanchez De Lara Antonio Sanchez-Rincon Puebla Jesus Sanz Martinez Jaime Serra Janer Fernando Serrano Marco Amparo Tarazona Mari Consuelo Tarazona Mari Antonio Vargas Tabernero Amparo Vicente

Santiago Perez Tarazona Carlos Perez Tarazona Jose Luis Oltra Castañer Miguel Angel Gil de Pareja Perez

Falla Ciscar i Borriana 2011

11 DE MARÇ 22.00 h.

Inauguració de la carpa amb Sopar de fallers d´Honor, amb fi de festa loca dels fallers.

12 DE MARÇ 23.00 h.

Primera revetla de les postres falles a carrec del grup Catoon Band. ¿Quina coreografía tindran enguany?

15 DE MARÇ 20.00 h.

Recollida del ninot. Esperarem a Marisa i Pedro amb les mans a les orelles, perque el Tio Pedro de tant de claxòn ens deixa sords per a totes les falles.

22.00 h.

Sopar de la Plantà. Es prega que no cal fartar, que després tots a plantar falla.

00.00 h.

Plantà de la Falla Gran. No cal dir res, qui vullga que plante i el que no, amb Mapo i les xiques de la farola a la carpa.

16 DE MARÇ 12.30 h.

Pasacarrer. Primer día per a lluir-se pels carrers del barri al ritme de la música.

21.00 h.

Paelles al carrer. Convidem a tots els veïns i amics a juntar-se en nosaltres.

00.00 h.

Revetla. Després de la paelleta, ni haurà que baixar el soparot ballant.

17 DE MARÇ 11.30 h.

Recollida de premis Esperem anar a per un premi de categoria, en un solet de categoria i en una resaca de categoria.

- 30 -

Falla Ciscar i Borriana 2011 17.00 h.

Disfresses Qui va a ser el focus d´atenció enguany. La juventut ja està fent la llista de fragments memorables i perles dites per membres de la comisió.

00.00 h.

Revetla. Ja comenta a caldejar-se el cap de setmana, i la gen te ganes de farraaaaaaa!!!!

18 DE MARÇ 11.30 h.

Ofrena al Mestre Serrano Marisa i Empar, aniràn a deixar les seues flors i el nostre cor a tan insigne músic.

14.00 h.

Mascletà Primera disparà als postres carrers. A vore com es comporta el pirotécnic i si carrega be pólvora els trons.

18.30 h.

Ofrena Concentració al nostre casal per a anar en tota Nostra fervor a la Verge.

00.00 h.

Revetla L´ultima possiblilitat per agarfar-se el ped de les falles i agafar postura de Bob Esponja tota la nit.

19 DE MARÇ 8.00 h.

Despertà Els xiquets i alguns piròmans de la falla, ja tenen escusa per a bombardejar el barri.

12.00 h.

Missa de Sant Josep Ja com a persones de bé i valor esperat en nosaltres anirem a fer acte de devoció a Sant Josep.

14.30 h.

Mascletà Tota la pólvora que queda al camió te que posar-se. Senyor pirotécnic pot començar la barbaritat

22.00 h.

Cremà infantil

00.00 h.

Cremà gran Bye bye, fins l´any que ve.

- 31 -

Falla Ciscar i Borriana 2011 “maayo 20010, prim meraa cenaa de Falleeras Mayyoress de Graan Viaa a laa quue acudieron nuestras Falleras Mayores”

1.ª Cena Falleras Mayores Gran Vía

Presentación bocetos maqueta 1.ª A

Falleras Mayores

Nombramiento Marisa

- 32 -

Remember 2010

Falla Ciscar i Borriana 2011

- 33 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Cena de gala

- 34 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Cap de setmana de celebraci贸

- 35 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Semana fallera

- 36 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

- 37 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

- 38 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

- 39 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Guanyadora del crucero 2011: Mari Carmen Espa単ol

Guanyador del premi al faller mes treballador: Ignacio Ballester

- 40 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

La comissi贸 infantil - 41 -

Falla Ciscar i Borriana 2011 F

- 42 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Hola a tots: Sóc Guillermo, i tinc l’orgull de ser faller d’esta comissió des de el meu naixement. De segur que tots em coneixeu i els que no em conegueu enguany aprofitarem per a conéixer-nos i disfrutar en el casal i en tots els actes que ens esperen, que són molts. He tingut la sort que la meua amiga Amparo siga la nostra fallera major infantil, és una xiqueta molt divertida i riallera amb la que espere compartir molts moments inoblidables. Vull donar les gràcies a tota la comissió, especialment al nostre president Curro, per haver confiat en mi. Amb la seua ajuda i la de Marisa, la nostra meravellosa fallera major, tots disfrutem molt. També vull enviar-los un beset a les delegades d’infantils per tot el que fan i pel que es preocupen en tot moment per nosaltres, perquè tot isca bé. Tinc moltes ganes de compartir amb vosaltres tots els actes que ens esperen en la setmana fallera, replegà de premis (que espere que siguen molts), cercaviles, l’ofrena, la plantà, les disfresses, les berenades … Finalment, no vull oblidar-me de la meua família, ja que des de molt xicotet em van introduir en este meravellós món de les falles, perquè sense la seua ajuda i esforç, el meu somni no s’haguera fet realitat. Una abraçada. Guillermo Pérez García President Infantil 2011

- 43 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Carlos Carsí García, naix el 22 de gener de 1984 a València, pertanyent al Gremi d’Artistes Fallers de València des del 2007, sent este exercici l’ últim any d’examen pràctic, l’ any 2008 passa a formar part de la Junta directiva de l’ esmentat Gremi. Del 1998 al 2002 ajuda en el taller de Manolo Blanco (Xàtiva) compaginant-ho amb els seus estudis, treballa des de llavors i fins a març del 2004 ja a jornada completa en el mencionat taller. A l’ estiu 2004 entra en el taller d’ Alejandro Santaeulalia realitzant entre altres treballs la Falla de la plaça de l’Ajuntament 2005 i col·laborant amb la realització de peces per a les Falles de Nou Campanar, Na Jordana, Sueca, etc. En la Falla Ramiro de Maeztu – Lleons obté el 1r premi en 2007 de la secció 1ªB i el 1r d’ Enginy i Gràcia. És en 2008, quan, junt amb dos artistes més, inicia un projecte propi, obrint taller i amb la creació de la societat Tot Fet, realitzant treballs de modelatge i decorats i firmant les falles infantils de Ramiro de MaeztuLleons, 2n premi, secció 1a, Mare de Déu del Cap-J. Maria Mortes Lerma, 5t premi i 3r d’Enginy i Gràcia de la 2a Secció, Cristóbal Sorni, 1r premi i 2n Enginy i Gràcia en 3a, Monteolivet, 3r premi i 1r d’Enginy i Gràcia secció 5a, Peu de la Creu, 7m premi secció 6a i Poeta Lorente baró de Càrcer, 4t premi secció 9a. Ja en 2009, decidix “volar només”, s’ embarca en l’aventura en solitari i firma les falles infantils de Ramiro de Maeztu-Lleons 12é premi secció 1a, comte Salvatierra – Cirilo Amorós, 9é premi i Millor Ninot de Secció, secció 2a, Monteolivet, 2n premi i 1r d’Enginy i Gràcia secció 5a i Sant Vicent (Aldaia), 4t premi de totes les categories. És en 2010 quan pretén refermar-se, realitzant per primera vegada un monument gran, Cadis-Els Centelles en la secció 2ªB, una infantil d’Especial a Ciscar-Borriana i una Foguera infantil d’ especial, Foguerer – Carolines, així com General Fangós, secció 1a, Salamanca-Comte Altea, secció 3a, Monteolivet, secció 5a, Nador – Miraculosa, secció 8a i Sant Vicent (Aldaia).

- 44 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Des de la invenció de la fotografia allà per l’any 1839, tota gran celebració ha d’anar sempre acompanyada d’un record en este format. En el pla principal de la falla podem observar tota una família posant per a ser fotografiats, tots ells mostrant una “bonica” somriure. El monument està dedicat a tots eixos moments en què capturem un breu instant de les nostres vides, des del mateix dia en què naixem, el bateig dels nostres fills, aniversari i qualsevol moment que es desitge recordar. Sense oblidar-nos, de la ja desapareguda foto de la mili. En els baixos i contornada de la falla, es poden observar escenes quotidianes mencionades anteriorment. Gracioses escenes que ens arrancaren un somriure fent-nos recordar tots estos moments pels quals tots hem passat i llocs que hem visitat. Hui en dia, tot el món té una cambra, fabuloses maquinetes digitals que portem inclús en els nostres telèfons i amb els que sempre prenem instantànies de tot allò que ens crida l’atenció.

Miren al pajaritooooooooo!! PAAA….TAAA….TAAAAAAAAAAAA

- 45 -

Falla Ciscar i Borriana 2011 F

- 46 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Volguts fallers i amics: Com sabeu la majoria de vosaltres em diuen Amparo. Sóc fallera d’esta falla des de molt xicoteta o millor dit, des de abans de nàixer. Per això em fa tanta il·lusió ser enguany la Fallera Major Infantil. De la festa de les falles m’agrada tot: les mascletades i castells, vestir-me i pentinar-me de valenciana, i sobre tot, els impressionants monuments fallers, com el que està fent el nostre gran artista Carlos Carsí, i amb el que participem, un any més, en la secció especial. Espere que li agrade al jurat i que puguem anar tots junts a la Plaça de l’Ajuntament el dia 16 de març a arreplegar un bon premi. Estic molt contenta perquè aniré a tots els actes molt ben acompanyada, amb el meu amic Guillermo com a president infantil, amb Marisa com a Fallera Major i amb Curro com a President. També tindrem la sort de que en alguns actes ens acompanye la Fallera Major Infantil de València i la seua Cort d’Honor, de la que forma part la que va ser Fallera Major de la nostra Falla l’any passat, Carla Ruiz, a la que li desitge un any tan especial com el meu. Per últim, vull convidar a tots els xiquets i xiquetes de la Falla a que m’acompanyen en tots els actes: la marató fotogràfica, ja que precisament de la fotografia tracta la nostra falleta i al meu president Guillermo i a mi ens agrada molt fer fotos, les paelles que cuinarem els xiquets, l’arreplegà del ninot de l’exposició, el berenar de la plantà i dels dies de falles, el concurs de disfresses, les cercaviles pel barri, la replegà dels premis que segur ens donaran, l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, l’ofrena al Mestre Serrano, i el dia de Sant Josep, la despertà, la missa, els jocs infantils de la vesprada i la cremà de la falla que ens farà plorar a tots. VISCA VALÈNCIA! VISCA LES FALLES! I VISCA LA FALLA CISCAR-BORRIANA! Amparo Sáez Gil Fallera Major Infantil 2011 - 47 -

Falla Ciscar i Borriana 2011 F

A Am mpaar, Falllera Major Infanntil Ampaar té tot l’atraactiuu quue aleegra el coor del chhiqueet, m la llum del coet és com i l’esclaat felliç quue riiu. És un enncantt sem mpree viu dell corr inoccent i neet mpactta coom un mascleet quue im mplintt-noss de goigg festtiu. om És nostraa esppurnaa esccollidda quue doona vol a l’eixxidaa quuan se disspon a volar. És el tenndrorr i frescurra, noostra mennuda figuura Falllera Majorr, Ampaar!! ¡F Doníís Marrtín Albiizúaa

- 48 -

Falla Ciscar i Borriana 2011 F

- 49 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Paula Domingo Mendez

Maria Morillo Ibañez

Elia Escribá Bosque

Nuria Morillo Ibañez

Lucia Escribá Bosque

Carmen Moya Cuesta

Silvia Escribá Llobell

Angela Noblejas Herráiz

Claudia Farinós De Juan

Isabel Noblejas Herráiz

Marta Farinós De Juan

Alicia Pascual Miralles

María Fernández de Palencia

Cristina Perales Sorní

Navarro

Lucia Peremarch Senent

Marta Galarraga Ferreiro

Lilia Perez Gil Virginia

Ana Gil Gil

Mª Victoria Perez Sanchez

Isabel Gil Gil

Blanca Pinar Juarez

Marta Gil Gil

Ana Maria Pou Divi

Paula Gómez García

Sara Milena Pou Divi

Agueda González Ripóll

Rocio Priego Domenech

Elena Alario Girbés

Talia Haidar Alamá

Sara Ramirez Ramon

Silvia Albiñana Tortosa

Celia Hernándis Sanz

Teresa Ramírez Turró

Irene Alcalde Diaz

Rocio Herrero Gea

Marta Romeu Chen

Lucía Baixauli Marin

Candela Lucas De Miguel

Natalia Sanchez Perez

Carla Benito Andrés

María Manjón Vivancos

Cruz Sanz Carrasco

Rocío Calero Talavera

Irene Marqués Albertos

Marta Serrano Smolka

Miriam Castelblanque Naranjo

Alba Martin Gil

Belén Soler Manjón

Silvia Castillo Martinez

Lucia Martorell Ponce

Carmen Soler Manjón

Mar Castillo Romeu

Nieves Mascarós Langa

Paula Turró Alcalá

Elena Cerdá Mensua

Mª. José Millán Escribá

Sofia Turro Bautista

María Cobo Villanueva

Nor Mokachir Mohsenin

Mercedes Turró Díaz

Maria Cucó Marco

Jasmin Mokachir Mohsenin

Inés Villanueva Lopez

Elisa De Miguel Quiles

Miriam Monteagudo Lorente

CARLA RUIZ VILALTA FMI 2010

- 50 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Cesar Alabarda Carrascosa Gonzalo Alabarda Carrascosa Yoel Albiñana Tortosa Alfonso Barata Pozo Antonio Barata Pozo Juan Barata Pozo Jaime Belmonte Torregrosa Jorge Bonora Esteve Alejandro Cerdá Mensua Javier Cisneros Lorente Raul Cosmen Garcia-Faria Jorge Cucó Marco Juan Manuel Domingo Méndez Adrián Escribá Llobell Salvador Estarlich Méndez Borja Fernández Serrano Guillermo Ferrer Xandri Ignacio Ferrer Xandri Alvaro Gómez García Alberto Izquierdo Garcia Carlos Lorente Gil Ignacio Mañas Diego Guillermo Manjón Vivancos Sergio Manjón Vivancos Carles Marín Fijo Daniel Martinez Mañez Blas Mendez Albuixech Sergio Méndez Albuixech Francisco Millán Escribá Carlos Montesinos Garcia-Faria Pablo Montesinos Garcia-Faria Bernardo Noblejas Herráiz Álvaro Osca Guillen Rodrigo Osca Guillen Víctor Palma Serrano Álvaro Pascual Miralles Carlos Pascual Miralles Jose Ramón Perales Sorní Martin Perez Sanchez Pablo Priego Domenech Ignacio Quintanilla Monzó Lucas Romeu Chen Daniel Serrano Faguas Hector Serrano Faguas Marcos Serrano Smolka Marcos Turró Díaz Alejandro Vargas Resta Eduardo Vargas Resta Vargas Resta Ignacio José

Guilermo Pérez García . . . . . . Presidente Salvador Estarlich Méndez . . . . Adjunto a Presidente Carla Ruiz Vilalta . . . . . . . . . . Vice-Presidente 1º Talia Haidar Alamà . . . . . . . . . Vice-Presidente 2º Enrique Lorente Gil . . . . . . . . Vice-Presidente 3º Alejandro Pérez García . . . . . . Secretario Carlos Lorente Gil . . . . . . . . . Tesorero Ignacio García Martí . . . . . . . . Contador Ángela Izquierdo García . . . . . Delegado Loteria Pablo Ibañez Sabater . . . . . . . Delegado Festejos Mercedes Díaz Turró . . . . . . . . Delegado Festejos Izan Haidar Alamà . . . . . . . . . Delegado Act.Diversas Alejandro Vargas Resta . . . . . . Delegado Act.Diversas Isabel Sáez Gil . . . . . . . . . . . . Delegados Infantiles Inés Villanueva Lopez . . . . . . . Nuevas Tecnologías Héctor Serrano Faguas . . . . . . Delegado Deportes Javier Cobo Villanueva . . . . . . Bibliotecario Archivero

Maria Jose Millan Escriba . . . . . . . . Distintiu d’Or Adrian Escriba Llobell . . . . . . . . . . Distintiu d’Or Mar Castillo Romeu . . . . . . . . . . . . Distintiu d’Or Elena Alario Girbes . . . . . . . . . . . . Distintiu d’Or Juan Barata Pozo . . . . . . . . . . . . . . Distintiu d’Argent Alejandro Cerda Mensua . . . . . . . . Distintiu d’Argent Guillermo Ferrer Xandry . . . . . . . . . Distintiu d’Argent Ignacio Quintanilla Monzo . . . . . . . Distintiu d’Argent Teresa Ramirez Turro . . . . . . . . . . Distintiu d’Argent Carles Marin Fijo . . . . . . . . . . . . . . Distintiu d’Argent Paula Turro Alcala . . . . . . . . . . . . . Distintiu d’Argent Marcos Turro Diaz . . . . . . . . . . . . . Distintiu d’Argent

- 51 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

G: “Pràcticament des que vaig nàixer.” Ainhoa :”Jolin…” M: “I sempre has volgut ser president?” G: “Sí, perquè és unes festes les Falles que m’agraden molt i jo disfrute molt.” M: “I ara com et sents que eres president i estàs complint el teu son?” G: “Perquè molt content i em sent molt afortunat.” Aín: “Què et diuen els teus amics del cole?” G (puja els muscles): “La majoria no ho saben.” Aín: “ah, no?” G: “Però jo ho vaig dient i … res…” Aín: “A quin col·legi vas?” Domingo, 30 de gener. Cinc de la vesprada… La mateixa hora en què el torero entra en la plaça per a torejar… jo, Ainhoa, entre en el casal per a trobar-me no amb uns bous, sinó amb unes tendres personetes. Ells són Amparo i Guillermo, els nostres representants infantils de 2011, i Carlita, la nostra fallera major infantil 2010 que enguany pertany a La Cort d’Honor de la FMIV.

G: “Maristes”.

Entrem en el despatx. No hi ha suficients cadires. Clar… entre els dos representants, els germans (Alejandro i Isabel), la cosina (Mónica) i una amigueta de Carla de La Cort (María Estela), necessitem més cadires…

Guillermo, molt convençut: “Sí.”

Aín: “Quin curs?” G: “Sext”. Aín: “Molt bé… I t’agradaria ser president quan sigues major?”

Aín: Sí? Perquè? G: Bueno, tot i que encara falta molt, m’agradaria perquè és una cosa que les Falles sempre m’han agradat.”

Després d’ubicar-nos, triar els nostres llocs i posar l’estendard de la falla infantil com a teló de fons darrere d’Amparo i Guillermo, connectem la cambra per a no deixar ni un detall de l’entrevista.

M: “Repetiries amb Amparo?” G: “Sí… “ Amparo que està assentada al seu costat, el colpeja l’home i li diu: “Ey, que estan gravant!!”

“Bones, tenim ací a Amparo i a Guillermo, els nostres representants infantils, als germans Isabel i Alejandro, a una cosina, Mónica, a Carla, la nostra Fallera Major Infantil de l’any passat que també està per ací i bo, començarem les entrevistes.

Aín: “Perquè estaria guai que tu anares la Fallera Major i tu el president.” De sobte una botella d’aigua creua per davant de la camera… Tots ens riem i parla Guillermo.

Mónica (cosina de Guillermo): “Guillermo, com et definiries?

“Bueno i entra per la porta Sofía que ens ha portat un poc de caramel·lets.”

Guillermo:” Home, perquè jo crec que sóc un xiquet divertit i amb ganes de passar-se’l bé en les Falles i espere que enguany ens ho passem molt bé.

Amparo ensenya els chupachups a camera i Guillermo amb la boca plena li diu a Sofía:”Mmm, gràcies.” Després d’un breu moment de rialles, continuem.

M: “Des de quan eres faller?”

Mónica: “I de tots els actes a què has anat fins ara, què destacaries?” - 52 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

G: “Perquè que m’ho he passat molt bé i espere que de major es puguen repetir.”

Ainhoa: “I ara comencem amb l’entrevista d’Amparo. Amparo, com estàs vivint enguany?

Aín: “I hi ha algun que t’ha agradat especialment?

Amparo: “Molt, home… m’agraden molt tots els actes i molt bé.”

Guillermo pensa un segon: “Sí, m’han agradat tots. M’ha agradat la presentació d’esbossos de l’agrupació, la presentació de la Fallera Major i de la Fallera Major Infantil.”

Ainhoa: “Feia temps que volies ser FMI?” Amp: “Sí.”

G: “Sí.”

Aín: “I com tens ton pare en JCF i al teu iaio sé que vas a un muntó d’actes que “de normal” és molt difícil anar…”

M: “I què és el que més vos va agradar d’ahir?”

Amp: “Bueno, si…”

G: “Quan li van posar totes les bandes a les falleres.”

Aín: “Sempre et veiem súper integrada i ho vius tot l’any des de fa moltíssim temps.”

Amparo que esta molt prop de Carlita, l’agafa i l’acosta perquè isca en la cambra.

Amp: “Sí.”

Aín: “Que vau ser ahir, no?”

Aín: “Tota la família fallera… i la teua germana què et diu? Què diu Isabel?”

Aín: “I Carlita què?” Amparo les presenta: “Carla i María Estela.”

Amparo es gira a la seua germana i li trau de la boca el chupachups que tan a gust estava xuplant. Isabel em mira mentres Amparo el murmura quelcom a l’orella i em diu: “La meua germana és fallera major i estic molt contenta.”

Entre rialles, les cortesanes saluden. Aín: “Carla, ja que estàs per ací. Com vas viure l’acte d’ahir?” Carla: “Perquè va ser molt bonic i em vaig emocionar molt.” Aín: “Ja… ja et vam veure, amb la llagrimeta…” (rialles). “Molt bé. Perquè alguna pregunta més Mónica per a Guillermo?” M: “de la setmana fallera, hi ha algun acte en especial que esperes o et faça molta il·lusió?” G: “El que em fa molta il·lusió és la presentació, però (mastegant gominoles…) la setmana fallera, perquè, m’agraden tots.” Amparo, somriu i continua menjant maduixa. M: “I algun en especial?” G: “No. M’agraden tots molt.” M: “L’ofrena i això…” G: “Sí, l’ofrena.”

Aín: “Estàs molt contenta? Sí? (Isabel assentix) I a tu també t’agradaria ser Fallera Major Infantil algun any?”

Aín: “I, vestir-te t’agrada?” G: “Sí. Pot resultar esgotador però m’agrada molt.”

Isabel tímidament i amb didet en la boca: “Sí…”

Aín: “Clar, perquè ja comenceu amb muntó d’actes, quasi totes les presentacions són ara no? Més o menys…”

Ainhoa: “Amparo ja saps que el teu cosí Enrique va ser el meu president infantil quan vaig ser Fallera Major. Et dóna algun consell?”

Guillermo i Amparo al mateix temps: “Sí…”

Amparo nega amb el cap, a la qual cosa jo li pregunte: “No? No et diu res?”

Amparo: “El 5 i el 6 tenim… sis…” Guillermo que estava calladito… posa cara de dissimulació i li diu a Amparo entre dents: “Deixa’m un núvol…” Ens riem i Amparo li diu: “Sent!!”

Amparo rient-se: “No, la veritat és que no…” Ainhoa: “I quina pregunta creieu que li faria Enrique - 53 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

a Amparo o Carlos? Vosaltres, Alejandro i Guillermo que també sou amics seus…” Guillermo té la llengua més roja que el capot d’un torero… i diu: “No ho sé…” Alejandro: “Perquè….”

Guillermo (com tots els hòmens, evadix la pregunta: “Però encara queda molt per a això…”. En canvi Amparo, està més nerviosa, i es mulla els llavis. No vull posar-los nerviosos i intent eixir del pas amb la següent pregunta… Ainhoa: “Quants anys teniu?”

Amparo: “Qualsevol cosa… Com és capaç de tot…”

G: “jo onze.”

Aín: “Sí? Però vos emporteu súper ben tots amb ells, no?”

Amp: “Jo deu.”

En eixe moment es giren tots cap a Carla i María Estela que s’han posat les bandes d’Amparo i Marisa (la nostra FM), i Carla ens presenta les bandes: “Esta és la banda de Marisa.” I María Estela: “I esta és la banda d’Amparo.”

Aín: “Ideal”. (Més rialles)

Ainhoa: “Que les lluiran el dia de la presentació que és… (mirant a Amparo i Guillermo) Quin dia és la presentació?”

Guillermo: “El tenis.”

Amparo i Guillermo: “Dotze de febrer.”

Amp: “Ha quedat genial.” Aín: “I quines són les vostres aficions a part de la falla?”

Amp: “La gimnàstica rítimica.” Aín: “Em diuen que competixes fort… “ Amparo tímidament assentix amb el cap…

Aín: “I Amparo, com et definiries?” Amp: “Bueno, no sé jo… crec que sóc molt valenciana (es riu perquè Carla m’està xivant a l’orella una pregunta que després li faré a Amparo) i molt divertida i molt fallera.” Aín: “Molt somrient, sempre…I a Guillermo, com ho definiries? Què diries del teu Presi infantil?”

Aín: “Compta’ns… Compta’ns…” Amp: “Competim a vegades en conjunts o en individuals. Quan érem més xicotetes ho féiem mans lliures i l’any passat i l’altre vam fer amb pilota i este anys farem cércols i maces.” Alejandro: “Ens pots demostrar la teua elasticitat?”

En este moment, Guillermo posa cara de bo, amb la maneta recolzada en la barbeta pensant (a veure què diu Amparo de mi…).

Ens riem tots… perquè lloc, la veritat és que hi havia poc… Però llevem totes les cadires i Amparo ens va fer una demostració.

Amp: “Jo diria que és un poc roín…”

Al finalitzar, Carla li va voler fer unes preguntes a Amparo i Guillermo.

Aín: “Un poc…” Guillermo es tapa la boca amb la mà i es riu igual que Amparo que contínua parlant: “Li agraden molt les falles i tirar petards.” Guilermo: “A vegades hi ha hagut alguna fallada…” Aín: “ah, si… què vos ha passat?” G: “Que em va explotar un petard en l’ull l’any passat.” Aín: “Però te vas fer quelcom en l’ull?” G: “No… em vaig cridar al casal de la falla…” Tots ens riem i jo aprofite el moment per a la següent pregunta… Aín: “Ja sabeu que la relació entre Fallera Major Infantil i president Infantil és súper bonica i especial perquè per a tota la vida seràs l’un i l’altre…” En este moment Amparo junta els seus dits índexs i polzes dibuixant un cor… Sap per on va la meua pregunta… Aín: “Molt bé, molt bé Amparo…(rialles i vaig al gra). Creieu que en futur podríeu ser nóvios?”

Carla: “De seguida arriba la presentació. Com va li vaig portar? De quin color serà?” Amparo: “Això és secret, però jo tinc molta il·lusió i cada vegada queda menys.” María Estela: “I Guillermo, de quin color serà el teu trage? Tampoc es pot dir?” Guillermo: “Tampoc.” Carla: “I com esperes que siga el dia?” Guillermo: “Perquè molt bonic.” Amparo: “Xic… un poc més…” Guillermo: “I especial.” Carla: “I què et pareix Marisa?” Amparo: “Una xica simpàtica, agradable i jo crec que a ella li feia molta il·lusió igual que a mi i ens ho anem a passar molt bé.”

- 54 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Carla mirant Guillermo: “I a tu què et pareix Curro?” Guillermo: “És un xic, molt agradable, molt simpàtic i jo crec que les revetles ens ho anem a passar molt bé.” Carla a Amparo: “I què penses de les jotes? T’ho passes bé?” Amparo: “Sí. Pense que és una cosa bonica, que hi ha moltes falles que no ho fan, que la majoria de les falles fan playbacks i a mon m’agraden.” Aín: “I Amparo, t’agradaria ser Fallera Major –Major? Ja sé que encara queda…” Amp: “Encara queda molt però, sí. M’agradaria” Alejandro (que porta tota l’estona escoltant): “Et presentaràs a La Cort?” Amp: “No ho sé.”

Carla: “Sí, l’exaltació. Encara no em crec que ja portem la banda.”

Aín: “Però t’agradaria presentar-te? Preferiries ser Tall o FMIV?”

Ainhoa: “Saps el que vaig pensar jo quan et vaig vore? Com sabia que muntó de vegades havies jugat a ser FMI inclús Tall, quan et vaig vore pujar vaig dir: Mira tantes vegades ha jugat i ara ja, s’ha fet realitat.”

Amp: “Perquè… no sé m’agradarien les dos coses…” Aín: “Clar, és que la FMI té més responsabilitats, però jo crec que Tall és súper divertit… de fet tenim la sort de tindre ací a Carla i a María Estela i també els anem a fer una xicoteta entrevista.

Carla: “Clar… perquè és un son des que naixes i quan veus que es fa realitat perquè t’emociones molt.”

Ainhoa: “A veure compteu-nos… o si voleu, que vos facen preguntes…”

Ainhoa: I què penseu quan esteu ací dalt?”

Amparo: “Què tal esteu vivint enguany com a tall d’honor?”

Carla: “Mare meua… com és possible arribar fins ací.”

María Estela: “Perquè molt bé. Molt emocionant i és molt divertit.”

Carla i María Estela volen dir-los unes paraules a Amparo i Guillermo.

Carla: “I coneixem molta gent.”

María Estela: “Amparo i Guillermo, que vos ho passeu molt bé estes falles i en la presentació, que es passa molt ràpid i ho teniu de disfrutar al màxim.”

Amparo: “Vos haguera agradat ser FMIV?” Carla: “Haguera estat molt fanfarró, però la cort també està molt bé.”

Carla: “Que vos ho passeu molt bé enguany perquè de major igual ho podeu repetir, però ja veris que en un obrir i tancar d’ulls ja s’haurà passat tot l’any.”

Guillermo: “I com definiríeu Carmen?” María Estela: “Simpàtica, amable, alegre, divertida, guapa…”

Amparo: “Jo, vos desitge el mateix que vosaltres. Esteu en La Cort d’Honor i que vos ho passeu molt bé estes falles.”

Alejandro: “Què et diu Rita quan et posa la banda?” Les dos cortesanes: “És Félix…!”

Ainhoa a Amparo i Guillermo: “I una salutació per a tota la comissió?”

Carla: “Perquè a mon em va dir que com m’havia posat a plorar, que disfrutara i que mirara els meus pares.” Entra Paqui, la mare d’Amparo: “Encara queden deures per fer, eh.”

Guillermo: “Enguany Amparo i jo volem que vos ho passeu molt bé i que disfruteu molt amb nosaltres.”

Ainhoa: “I hi ha algun acte que vos ha agradat més que un altre?”

Amparo: “Jo invite a tots el xiquets de la falla que vinguen a tots els actes que prepara la falla.”

- 55 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Este año nuestra comisión esta de enhorabuena, después de veinte años sin representante en la Corte de la Fallera Mayor Infantil de Valencia; Carla Ruiz Vilalta accede a dicho privilegio en representación de su comisión de toda la vida la Falla Ciscar-Burriana la cual le rinde este pequeño homenaje, deseando sea un año inolvidable para ella y toda su familia. Con todo cariño La Comisión. - 56 -

Falla Ciscar i Borriana 2011 F

Cort dÂ´Honorr FMIV 2011

- 57 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Diumenge 13 de Febrer 11:30 h.

Visita a la falla infantil Domingo 27 de febrer

19:00 h

Anirem a la cridà, tot esta a punt perquè comencen les falles Dissabte 5 de març

11:00 h

IV Marató Fotogràfica Diumenge 6 de març

11:00 h

Visita a l’exposició del Ninot Dilluns 14 de març

18:00 h

El primer acte, arreplegà del ninot infantil

20:00 h

Berenar-sopar oferit pels nostres representants d’enguany, Amparo y Guillermo, per a agafar forces i ajudar a plantar la nostra falla més especial. També es donaran les recompenses tan anhelades per tots. Dimarts 15 de març

9:00 h

És l’hora de la veritat, el jurat votarà i esperem emportar-nos algun palet, perquè bonica segur que quedarà.

11:00 h

Ja és tradició que hui ens toca cuinar al màxim xicotets, com sempre anirem al mercat de Russafa a comprar els ingredients que necessitem per a fer una bona paella .

14:00 h

La paella ja està llista, tots a la taula que es refreda. Dimecres 16 de març

12:30 h

Primera cercavila, tots reguapos per a lluir els nostres trages pel barri.

- 58 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

14:00 h

Mascletà globera

17:00 h

Esperem que al jurat els hàgem agradat, si és així, arreplegarem tots els nostres premis, primer en la plaça de l’Ajuntament i després en la junta municipal de Russafa. A la volta berenarem un poquet, que ens ho hem merescut! Dijous 17 de març

12:30 h

Quan els majors vinguen d’arreplegar el seu premi els esperarem en el casal i donarem amb ells un altre passeget per la contorneja.

18:00 h

Concurs de disfresses, enginy, originalitat, tot compta per a ser el més premiat.

19:00 h

Carla y Salva s’encarregaran un altra vegada de preparar el berenar i després faran entrega dels premis que el jurat ha decidit donar, com ens cuiden estos dos xiquets! Divendres 18 de març

11:00 h

Ofrena al Mestre Serrano, està molt prop, que ahir ja caminàrem prou, així que tots preparats per a passejar-nos.

19:00 h

Concentració en el casal per a dirigir-nos cap a l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats. Dissabte 19 de març

12:00 h

És l’últim dia, i cal aprofitar-ho al màxim perquè fins a l’any que ve no es repetirà, així que estar ben guapos per a anar a la missa de Sant Josep.

17:00 h

El paradís de tots vosaltres, la qual cosa estàveu esperant amb tanta il·lusió, en la plaça està muntat el parc infantil, que atraccions ens sorprendran enguany?

22:00 h

En acabant de sopar, el moment ha arribat, la cremà de la nostra falla infantil, però no cal posar-se tristos perquè les falles ja sabem que són així.

I ja estem pensant…l’any que ve que farem?

Estar atents tots els dies a la pissarra, ja que els actes poden canviar d’horari.

- 59 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

Actes y activitats de la comissi贸 infantil

- 60 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

- 61 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

- 62 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

- 63 -

Remember 2010

Falla F alla C Ciscar iscar i B Borriana orriana 2011 2011

- 64 64 -

Falla F alla C Ciscar iscar i B Borriana orriana 2011 2011

- 65 65 -

Falla F alla C Ciscar iscar i B Borriana orriana 2011 2011

-6 66 6-

Falla F alla C Ciscar iscar i B Borriana orriana 2011 2011

- 67 67 -

Falla F alla C Ciscar iscar i B Borriana orriana 2011 2011

-6 68 8-

Falla Ciscar i Borriana 2011

- 69 -

Falla Ciscar i Borriana 2011

- 70 -