68
ES CL A FIT L
E D
a paraula esclafit forma part del nostre lèxic patrimonial. És la forma verbal d’esclafir, etimològicament prové del llatí, i la seua traducció al castellà pot ser chasquido o estallido. És quasi una onomatopeia, perquè la paraula en si mateixa és molt sonora i té una pronunciació dura i seca que, efec-
S E L U A R PA PURA SANTACREU BERENGUER Professora de Llengua i Literatura
tivament, ens remet a la seua significació. També podem trobar esclafidor/a i esclafitó. Buscant pels diccionaris i altres materials propis de la filologia, he trobat moltes definicions i algunes coses curioses que tractaré de fer fàcils i amenes per a la lectura. I, atenció, no estan totes les que hi són.
1. SERÀ PER DEFINICIONS!!! Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ESCLAFIT Soroll sec, agut i sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada, un coet. Pegar un esclafit loc. verb. Rebentar, esclatar. Colp violent, galtada. No faces això que et pegaré un esclafit. D’esclafit i fona loc. adj. Que no és de fiar. Eixos són gent d’esclafit i fona. Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll ESCLAFIT Acte i efecte d’esclafir: soroll sec i sobtat produït per un cos que es trenca, que es dispara amb força. Fer esclafits la perdiu: un dels cantets especials que fa la perdiu que serveix de reclam. Fer esclafits amb els dits: fer-los esclafir pegant amb un contra l’altre. Esclafit d’escopeta (de pistola, etc.): el soroll que fa en disparar-se una arma de foc.
