ECOLOGIA

Page 1

FALLA

Ecologia CAPUTXINS 9 1 0 2 a r i z l A


FALLA

CAPUTXINS9 1 0 2


EDITA Associació Cultural Falla Caputxins COORDINACIÓ I DIRECCIÓ Enrique Iborra Maseres, Enrique Pellicer Rubio GESTIÓ PUBLICITÀRIA Enrique Pellicer Rubio, David Costa Oltra, Enrique Iborra Maseres PORTADA Santiago Sancho Gómez TÍTOL DE LA PORTADA I LLIBRE Ecologia POESIES Alfredo Cándido Moreno FOTOGRAFIES Carlos Camarasa,David Costera,Enrique Iborra Rosa Cándido CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Servei Alzireny de Promoció i Ús del Valencià (SERVAL) Pilar Llinares EXPLICACIÓ DELS MONUMENTS FALLERS Vicente Sanmartín Vázquez COL·LABORADORS LITERARIS Paco Camarasa Héctor Luis Conesa Hernández Associació Interpreta Natura MAQUETACIÓ I DISSENY Loudor IMPRESSIÓ Blauverd Impressors, S.L. COL·LABOREN Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana DIPÒSIT LEGAL V-72-2012

FALLES D’ALZIRA, FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL I BÉ D’INTERÉS CULTURAL LES FALLES, PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO)

www.fallacaputxins.es info@fallacaputxins.es

SUMARI

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.

L’Associació Cultural Falla Caputxins no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors en este llibret.

4 6 8 14 16 21 39 40 42 44

President Infantil Fallera Major Infantil Cort d’honor Fallera Major Infantil Junta Directiva Infantil i Recompenses Monument Infantil L’AGRICULTURA I L’ECOLOGIA Postals nadalenques President Fallera Major Cort d’honor

48 52 59 78 79 80 83 122 137

Junta Directiva i recompenses Monument Gran POT EL CONSUM CANVIAR EL MÓN? El nostre amic “Romanga” Himne de la Falla Programa de Festes 2019 Recordant 2018 Avanç cap al 2019 Guia Comercial

3


TI

L

PRESIDENT

AN

s

a d u l a

F N I

Raúl Rentero Monerri

4

Hola amics fallers, Aquest any em correspon a mi dedicar-vos unes paraules de salutació, com a President Infantil. Des d’esta posició tan privilegiada, tinc el plaer d’acompanyar-vos en aquesta gran aventura tenint al meu costat a Paloma, la nostra Fallera Major Infantil, junts, portarem endavant aquesta tasca posant la màxima il.lusió per a que tots els xiquets i xiquetes gaudim de la nostra festa fallera començant des d’una festa al nostre cau i acabant el dia de la cremà. Al nostre President David i a la nostra Fallera Major Martha, desitjar-los que disfrutem tots junts d’unes falles que sempre recordarem. I per últim convidar-vos a tots, veïns, familiars, i amics de la nostra falla, per a que ens acompanyeu i participeu, en les festes Josefines. Gràcies a tots i un fort abraç de Raúl.


6

Si el teu iaio el Tapicer et pot veure des del Cel és segur que et diria Guapa, bonica fallera. Amb eixa preciosa cara que ens mira i ens somriu has captivat als fallers, tant majors com infantils. I per si això fora poc, sé que vas a disfrutar de nostra festa fallera, i a la teua Comissió la deixaràs en bon lloc. A C M

PA

Z E LO MA SÁEZ GÓM A J A LA M FALLERA 20 l i t in fa n

19OR

Ai Paloma que goig dona vore’t amb eixos primorosos vestits que tant bé tu saps lluir.


A la Cort d’honor

DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL 2019

Vaja un grup de fallerets i falleretes Que tenim enguany ací Són l’orgull i l’alegria De tots els Caputxins

8

Aaron

Ada

Adrian

Adriana

Alejandra M.

Alejandro

Alma

Es faran majors poc a poc I continuaran sent falleres i fallers Perque són molt rialleres i riallers I no tenen por al foc I com jo, ja soc major I la infantessa m’agrada Tinc que dir-vos amb alegria Que vos vullc amb gran fervor.

9

Alonso

Álvaro

Álvaro

Andreu

Andreu

Arnau

A C M


Carmen

Celes

Claudia

Dani

Darío

David

Cristian

Hugo

Ian

Idaira

Iker

Iván

Joel

Joel

10

11

David

Diego

Edu

José María

José

Juan

Estrella M.

Fernando

Guillem

Laia

Lidia

Lucía


LucĂ­a

Ma Carmen

Mateo

Montiel

Murta

Neus

Maxim

12

13

Nuria

Pau

Roberto

Ruth

Sabina

Sara

Vera


COMISSIÓ infantil Fallera Major President Delegat de JLF Casalera Infantil Delegat de Reciclatge

Paloma Sáez Gómez Raúl Rentero Monerri David Sáez Gómez Claudia Orosia Cándido Adrián Elorza García

Vocals:

14

Murta Calatayud Gómez Gerard Calatayud Gómez Sabina Camarasa Martínez Nuria Carbonell Palomares Edu Carpi Giménez Hugo Castillo Borrull Ada Chillarón Pla Claudia Clari Carbonell Juan Cogollos Filgueira Alberto Cogollos Filgueira Álvaro Colomer Carretero Fernando Comins Micó Montiel Comins Micó David Conesa Aznar Mateo Costa Torres Diego Costa Torres Paola Damiá Mompó Andreu De La Concepción Garrigues Carmen Dolz Pau Lucía Enríquez Oliver Laia Ferri Ferrer Vera Ferri Ferrer Álvaro Garés Llorens Arnau García Aznar Mari Carmen Garrigues Martínez Joel Giménez Monserrat Sara Girbés Palomares Ruth Girbés Palomares Carmen Gómez Navarro

Paula Gómez Navarro Alejandra María Gomis Sanmartín María Grande Peris Hugo Grande Oliver Idaira Grande Valles Lucía Hernándiz Juste Iker Llácer Muñoz Sabela Llácer Muñoz Guillem Marcilla Boluda Andreu Marcilla Boluda María Marcilla Boluda Pau Martínez De La Concepción María Matéu Maraldes Alejandro Micó Sanchís Cristian Montagud Lapeña Lidia Montagud Lapeña Alma Montalva Lairón Joel Oliver Monerri Celes Orosia Cándido Andrea Palomares Miralles Ian Pellicer Casterá Neus Pérez Ferrer Iván Pérez Ferrer Adriana Pérez Santoyo Dario Pérez Santoyo Daniel Pla Gil Estrella María Sanmartín Murariu Jose Antonio Sifre Escudero Roberto Sifre Escudero Máxim Signes Nebra

COET D’OR Paloma Sáez Gómez David Sáez Gómez Adriana Pérez Santoyo Ian Pellicer Casterá Guillem Marcilla Boluda David Conesa Aznar Alvaro Colomer Carretero

COET D’ARGENT Nuria Carbonell Palomares Diego Costa Torres Adrián Elorza Garcia Laia Ferri Ferrer Mari Carmen Garrigues Martínez Iker Llácer Muñoz Celes Orosia Cándido Claudia Orosia Cándido

15


EL QUE PASSA A LA NIT CATEGORIA SEGONA ARTISTES: Salva Bañuls Ferrer i Néstor Ruiz Medina EXPLICACIÓ DE LA FALLA: Vicente Sanmartín Vázquez 16

17 Què passa per la nit? és una gran incògnita l’important es pel dia, i que no siga una nit maleïda. Fàcil és parlar per parlar i el més important és fer, com un bon dinar amb la família en un lloc bonico “camper”. Per això mostrem la falleta que simbolitza la nit, com l’amor d’una mare quan et besa en el llit.


Pensem que és el que passa a la nit. Per que el que passa és un gran misteri, ja ho cantava així el gran Raphael i no parlava de cap cementeri.

I si per la nit parlem, i si vols sobreviure tens que disfrutar-la i mai per lliure. Perqué per la nit s’està amb amics, que és com millor passar-la; però sempre amb coneixement i sabent com fer per disfrutar-la. Amb molt de cap i una mica de seny és com es fan totes les coses. Per això primer és estudiar i ser gran, perquè esta vida no és un camp de roses.

Perqué encara que siga de nit, no hi ha que fer maldats. Hi ha que educar als xiquets a no viure del món apartats. No apartar-se del que pensa la gent, i sobre tot, hi ha que respetar-la. Quasi de vegades és el mateix però allò més important és controlar-la. Amics i fallers de caputxins la nit alberga esperança, perqué vindrà un nou dia i amb ella altra vegada enyorança.

18 Ser faller és gran per a un valencià i cal ensenyar-ho als xiquets, perqué és cultura i tradició i evita que isguen un tant soltets.

En la cremà apareix l’enyorança, menys en la ment del tresorer perqué quan arribes a casa, t’ha passat la remesa de febrer.

Anem a parlar d’adolescents, que són els més emblemàtics. Hi ha que protegir-los de les influències i evitar els que són problemàtics.

I si no s’ho esteu creguent mireu el compte bancari, quan aplega de la cremà la falla pot comprar un Ferrari.

Les falles són grans a Alzira, de fet la segona potència, ens ho diuen cada dia i per això ens fan tanta ponencia.

Perquè la festa costa també diners, i no trencar és una manera d’estalviar. No sigues moniato i desfases coses i segur que podràs aplegar a menjar caviar.

19


20

En aquesta falleta pocs ninots voreu, però estan tots molt ben fets, com els fallers d’esta comissió, que d’orgull estan replets. Així que per la nit passen coses, i ho tornem a recordar, perqué vos tenim que advertir per a en esta vida millorar. Amics de nostra estimada Alzira. Fallers, forans o extranys. Admireu esta falleta infantil que no la voreu en molts anys.

a r u t l u c i r L’ag ecologia i l’


Esquitxades sobre agricultura orgànica, educació mediambiental, consciència i salut.

23

Paco Camarasa i Collado Coordinador Responsable d’Espais Educatius Comestibles i Selvicultura a INTERPRETA NATURA (Associació per la Defensa del Patrimoni Natural i Cultural)


RI A Ò T S I H U E ’ A G L RICU R E D B LTU . 1 RA… BLOC 1 Prehistòria: l’home i el seu entorn en sintonia.

24

De la relació de l’home amb les plantes existeixen evidències arqueològiques des de fa milers d’anys encara que no més de 10.000. Entre altres evidències s’han trobat restes de cultius de llenties en Çayönü i Jericó a Àsia, carabasses i fesols al nord de Mèxic a Amèrica, blat de moro en Tehuacán al sud-est de Mèxic. Aquesta relació origina vincles continus, caracteritzant-se per ser un procés simbiòtic entre caçadors-recol·lectors i la flora prevalent, on es van identificant les espècies favorables per a la subsistència. Podem relacionar també un procés similar amb la fauna. En aquest període, l’home està totalment integrat en el seu entorn ajudant al seu equilibri; fet aquest que li permet estar espiritual i vibracionalment connectat a la natura, formant part del seu entorn particular i connectat a l’Energia Universal que ho mou tot, com també ens apunten els reformulats principis biodinàmics. Exemple d’això són els membres de la tribu aborigen australiana coneguda com els Salvatges o els Antics; podem apropar-nos a l’enteniment de la seva connexió amb naturalesa i univers a través

del llibre: LES VEUS DEL DESERT (Marlo Morgan). En aquest procés, la creació i la descoberta estan sempre presents a través de: llenguatge, art, medicina, alimentació i la domesticació de plantes i animals. Traslladant-nos a l’actualitat, aquestes plantes que el caçador-recol·lector descobria i utilitzava són “el menjar i la medicina que trepitgem” (conceptes de Joan Pellicer i Josep Pàmies). En general l’humà actual no reconeix aquestes espècies com a aliment, a causa de la pèrdua d’aquest coneixement i d’aquesta connexió amb la natura a través del temps i de l’ús habitual d’espècies vegetals resultat de contínues seleccions, hibridacions i altres factors estimulats per l’home. L’endívia o escarola (Cichorium endivia) és el resultat del cultiu de la planta silvestre (Cichorium intybus) Xicoira comú, que trobem en prats, camps en guaret i vera de camins. El pas de caça-pesca-recol·lecció a un agricultura, és considerat un dels esdeveniments de més transcendència en la història humana. Aquí apareix el primer estadi d’un microambient antropogènic amb seleccions naturals i culturals: EL AGROHÁBITAT.

BLOC 2 Una història recent. Al cultivar, l’home afavoreix els vegetals que li són útils en detriment dels altres, de manera que va modificant l’entorn, obtenint uns beneficis però trencant l’equilibri ecològic existent. Tota agricultura causa impacte. D’aquests desequilibris apareix la proliferació d’unes espècies animals i vegetals que anomenarem “plagues”, convertides en enemigues de l’home en destruir o reduir les seves collites. En aquest escenari el creixement poblacional augmenta la pressió demogràfica, desenvolupant-comportaments de defensa o control del territori i el sorgiment d’armes de combat. Aquest creixement poblacional continua exponencialment, apareixent la necessitat d’augmentar la producció mitjançant la mecanització, sistemes de reg, control de plagues (químics / biològics), varietats resistents (modificacions genètiques), adobs químics, etc… que amb el temps han transformat el medi ambient natural, afectant a terra, al sistema hídric, al paisatge, a la fauna i flora, i finalment al règim de pluges i al clima, que provocarà transformacions duradores en els ecosistemes als quals afecti a tots els nivells anteriors. Els Costos de Producció augmenten, els recursos naturals disminueixen alhora que pugen de preu, mengem aliments que ens posen malalts, desnaturalitzats, que ens acosten a la necessitat contínua de medicació, consolidant-se la ruptura de les relacions home-planta-natura-esperit- univers. L’abandonament del femada degrada la qualitat del sòl per falta de M.O. i microfauna, al mateix temps que el monocultiu redueix la biodiversitat donant com a resultat un ecosistema

artificial que requereix constant intervenció humana; actuacions que donen com a resultat una gran quantitat de problemes socials i ecològics. Les causes reals de la fam són la pobresa, la desigualtat i la falta d’accés als aliments i la terra; mentre, es tiren ingents quantitats d’aliments que per al seu desenvolupament i confecció, han consumit una energia i uns recursos que amb aquest acte menyspreem, com també menyspreem a les persones que passen fam o moren per inanició, pateixen el fred o la manca d’aigua. Les multinacionals químiques controlen la majoria de les produccions agrícoles / ramaderes amb els seus fitosanitaris, productes agrícoles, medicines, pinsos, etc .. i amb l’obtenció “legal” de territoris verges per al cultiu de les seves llavors transgèniques, assajos, proves contaminants, etc. .. a més i per sobre, lluiten pel control de tot tipus de llavor incloent l’ecològica, local i familiar per les quals hauríem de pagar, en cas que ens permetin comprar-les, ja que reproduir-les seria un altre tema a tractar. Amb aquest pla aconseguirien definitivament el control de la vida, és a dir, de la llavor biològica. Una guerra pel poder absolut en tota regla… Només 7 empreses agro-farmacèutiques reuneixen el 66% del capital global del planeta i les seves substàncies de síntesi no tenen memòria natural. Per treure un principi actiu es descarten uns 9.600. Totes aquestes proves són contaminants. Amb l’ús d’adobs químics la planta necessita més aigua, això implica un consum desproporcionat del recurs i un problema greu per al futur.

25


BLOC 3 El canvi necessari per al s.

26

La sensatesa comença a agafar força. La cultura agro-ecològica, és defensora d’una agricultura sostenible que valora la biodiversitat i es basa en el coneixement indígena, racionalitat camperola, viabilitat, accessibilitat, recursos locals, sa per al medi-ambient, sensible des del punt de vista social i cultural , i que evitant el risc s’adapta a les condicions de l’agricultor, aconseguint millorar l’estabilitat i productivitat total de la finca. Apareixen o ressorgeixen agricultures com la integrada, l’orgànica, regenerativa, ecològica, biològica, biodinàmica, permacultura, etc… En definitiva, tècniques culturals que ens retornen als orígens i busquen curar a la naturalesa malalta i als humans transformats, reconectándolos amb la font principal de vida: la Energia Universal. Gràcies a la proliferació de persones que viuen amb passió i difonent aquestes filosofies de vida, s’obren les portes a la humanitat de retrobar-se amb la seva essència, de tornar a fusionar-se amb la matèria i energia de la qual provenim, de sintonitzar vibracionalment amb el nostre entorn , de no-

BLOC 4 XXI.

drir el cos i l’ànima, de curar física i espiritualment. Les societats més abanzadas pateixen malalties físiques, psicològiques i espirituals molt freqüents i agressives, mentre que indígenes, veïns rurals o montans gaudeixen d’una salut general envejable. L’home ha d’usar la saviesa ancestral i els avenços tècnics desenvolupats per aconseguir aquests objectius d’humanitat, ecologia i sostenibilitat en un futur pròxim, si vol deixar a les generacions futures (els nostres fills), una herència de llibertat, igualtat, salut, creativitat i com no, de diversitat natural. La malaltia és la falta de salut i amb aliments sans difícilment la perdrem; ara, amb una vida separada de la natura i consumint tòxics diàriament la malaltia està sempre a l’aguait i aquí rau el negoci dels que manen i governen el globus. Amb l’interès de 5 grans bancs durant 1 any acabaria la fam al món per a 300 anys. Com aquest acte és bastant improbable i molt susceptible de manipulació; estarà molt bé començar amb el compromís personal de millorar les nostres pràctiques del dia a dia en tot el possible, dins del nostre àmbit d’actuació.

Esquema de les bases científiques de l’agricultura ecològica.

Suportable

Viable

27

Equitatiu

Sostenible


C A I C Ó AM U D E BIE E R B Q U I E N S I NTA C O È S T EIN L. . 2 ES.

actors i factors que intervenen en aquestos meravellosos processos. A més, conseguirem revaloritzar la cultura agraria, millorar els patrons de consum i educació. L’hort facilita l’aprenentatge sobre temes ambientals i aspectes de la ciencia en general. També és una oportunitat per poder disfrutar d’un centre educatiu més amable, bonic i amb un compromís ple amb el futur de l’alumnat.

Horts escolars/espais educatius comestibles

28

Dintre del model d’educació de l’escola moderna, on es pretén que l’alumne puga relacionar-se amb el medi natural que l’envolta, facilitar la creativitat i realitzar tasques al aire lliure entre altres objectius, tenim la possibilitat de crear un hort orgànic al col.legi. En aquest hort els nens i nenes coneixeran i participaran en la construcció de l’hort, així com en els diferents processos de gestió d’aquest. Aquestes tasques també es poden relacionar amb les assignatures del curs; creant així un lligam de coneixements teorico-pràctics que els facilitarà l’aprenentatge d’alguns continguts curriculars de manera més divertida i pràctica. Fins i tot, cap la possibilitat de crear una ruta botánica al mateix centre, així com molts altres projectes ambientals participatius/interactius. Per altra banda entendran el valor de les llavors i dels aliments vegetals que s’obtenen de les plantes cultivades i de tots els altres

“Al final conservem sols el que estimem. Estimem sols el que entenem; entenem sols el que ens han ensenyat.” Baba Dioum

29


Interpretació teatralitzada Aquesta tècnica interpretativa que conté un munt de possibilitats fou emprada per primera vegada als grans Parcs Naturals d’Amèrica del Nord com “Yellowstone” als anys 50 del s. . Freeman Tilden fou el seu millor exponent. En definitiva es tracta de divertir, ensenyar i conscienciar als usuaris a través d’uns personatges

que els acompanyaran en la visita a l’espai natural i que els introduiran i impregnaran de la seva essència. D’aquesta manera l’informació que es vol transmetre arriba empàticament al receptor, el qual la integra emocional i Intel·lectualment.

EXEMPLES PRÀCTICS:

30

Neanderthal: Hi han 3 Coves valencianes molt importants per les seues troballes prehistòriques; les coneixes? Saps el que passà allí? Bolomor (Tavernes de la Valldigna), Parpalló Borrell (Gandia) i Cova Negra (Xàtiva)…

31

Floreta: Fada que ensenya a netejar espais naturals i a reciclar deixalles…

Mirtillo, Frai Francesc, Floreta i Gaia acompanyen als escolars en una aventura per descobrir les claus del equilibri entre natura i humans prenent com a exemple tot el que va ocòrrer al PNM de la Murta des de l’arribada dels primers monjos… Completaran el puzzle ceràmic dels recursos naturals i trobaran l’equilibri? Mirtillo i l’Ermità: Tracten temes com l’Extraperlo, Ramaderia al bosc i Selvicultura, Plantes Medicinals i supervivència, Història del Monestir de la Murta….

Flameta i Margalló: Com tractar al Foc i els Incendis Forestals, l’essència de la Natura i els seus habitants màgics.


Tallers educatius/voluntariats mediambientals amb famílies Els Tallers Educatius són el complement perfecte de la Interpretació Teatralitzada per a aconseguir

la connexió usuari-personatge, i ambdós intercanviar experiències i aprenentatges des de la praxis.

ALGUNS EIXEMPLES: Voluntariats de Reforestació.

Taller de rapaus beneficioses per a la agricultura y les ciutats. Cetreria.

Jornades de voluntariat per cuidar dels aiguamolls (plantació de lliris d’aigua, neteja de l’Albufera en barca) i interpretació teatralitzada amb els personatges: Joan, l’agricultor de Sueca i Deva, “La Fada parotet”.

Taller per fabricar un forn solar.

32

33 Taller/Voluntariat familiar de captura i anellament científic d’aus.

Preparació amb famílies voluntàries de menjadors d’aus orgànics.

Muntatge de caixes niu per a aus amb voluntariat familiar.

Taller: Com fer sabó amb sosa i preparació casera d’olis essencials al Centre Interpretatiu de la Casella.

Joc de reconeixement d’aus a través dels sons que produeixen.


Rutes autoguiades Conèixer el nostre entorn natural és explorar part de la cultura i costums del territori que t’envolta; el que ha moldejat el teu tarannà particular. Per la qual cosa, el senderisme amb consciencia i ben guiat ens fa gaudir molt més, al mateix temps que ens ensenya allò més curiós i valuós, ens provoca sentiments d’estima i protecció.

L’utilització de noves tècniques emprades tant didàctiques com en materials per als panells d’autoguiatge obrin un nou món de possibilitats interpretatives. L’utilització de ceràmiques especials i altres elements aporten durabilitat i creativitat.

EXEMPLES:

34

35 Joc del compostatge. Que és pot compostar i què no?

Hi han un fum de tallers i jocs més; us conte alguns : Tallers d’Educació Emocional (hauria de ser una assignatura), Tallers de menjars saludables (importantíssim), Atrapador d’insectes, Retallables d’aus, Taller d’egragròpiles (on a través de les restes d’ossos i pèl determinem l’animal depredat), Taller de plantes sense reg (preparem contenidors amb material reciclat que no necessiten reg continu), Taller de la petjada de CO2 (aprenentatge/conscienciació de la contaminació o petjada ecològica

d’alguns productes de consum), Tallers d’anàlisi/ medició de la contaminació de l’aigua i l’aire, etc… per realitzar tant als centres educatius com a qualsevol indret amb famílies i grups organitzats, i on l’objectiu és aprendre, relacionar-nos, col·laborar en la protecció ambiental, reduir el consumisme, augmentar el reciclatge de materials i divertir-nos amb consciencia i armonia per un món i societat millors; equilibrats i justos.


3.

A L I M EN T S E T TAR : C I O J

Els perfils nutricionals i l'etiquetatge dels aliments

És el teu esmorzar saludable? Passa-ho pel test del Semàfor 1. Tria un porducte que sols prendre al pati (o un que se li sembli)

36

2. Agafa una lupa i busca el seu perfil nutricional a l’etiqueta de l’envàs

GREIXOS

(és una taula on apareixen els nutrients) 3. En aquesta taula troba els tres ingredients més comuns en els aliments insans “SUCRE - GREIXOS SATURADES I SAL” (per a 100 gr.) I anota cada quantitat en la teva fitxa)

sucre

4. Fixant-te en la taula de remomendaciones i en les quantitats anotades, descobreix el color de la teva adhesiu per a “sucre - greixos sat. I sal” (has de posar tres adhesius)

sal

5. ¿DE QUIN COLOR HA SORTIT EL TEU SEMÀFOR?

Atenció si el teu semàfor té algun color taronja o vermell, has de prendre precaucions i no prendre aquest esmorzar cada dia. Tria aliments frescos, naturals i sense envasos de plàstic, seran mes sans per a tu i per al medi ambient.

Este va resultar molt dolent! Provem amb els que soleu esmorçar?

37


Bibliografia

CONCURSOS DE POSTALS

Bueno, Mariano, El huerto familiar ecológico. S, John, El horticultor autosuficiente. M, Marlo. Las voces del desierto.

38

PONÈNCIES: Dr. Emérito del CEAM. Dr. Millán Millán: “Cambio del régimen de lluvias en la cuenca mediterránea. Clima.” R, Jairo. Agricultura Regenerativa (La mierda de vaca). T, Maria. Salud de la Botica del Señor. Web. Botánical T, Freeman. La interpretación de nuestro patrimonio. P, Josep. Apunts. (Ass. “Dolça revolució”) P, Gema; V, Consuelo. Huerto urbano sostenible. P, Joan. Costumari botànic. S S, Miquel. L’horticultura ecològica a Mallorca. G, Gloria L. y A, Antonio M. Buenas prácticas en producción ecológica. Asociaciones y rotaciones en producción ecológica. Ministerio Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. L, José Luis Terrazas (Prof. EFA Malvesia. Llombai). Aprovechamientos Forestales (Colección Recursos Naturales). L N, Federico (Prof. EFA Malvesia. Llombai) Apunts sobre tècniques d’interpretació. Informació: “Asociación Justicia Alimentaria”.

Falla Caputxins

POSTAL GUANYADORA Autora: Claudia Orosia Cánado

39

Junta Local Fallera

SEGON PREMI Autora: Idaira Grande Vallés


David Costera Pastor

PR

s a l u da ES ID ENT

40

És un honor per a mi poder dirigir-me des d’ací a tots vosaltres, tant als fallers i falleres, com al veïnat, amics i col·laboradors de la Falla Caputxins. Sé que he tardat en prendre la decisió de ficar-me al capdavant de la Comissió, i vos assegure, que encara que no es fàcil decidir-ho, sí que té les seues satisfaccions. Tinc l’orgull de contar al meu costat amb gent compromesa i molt activa, ja que amb elles i ells hem pogut aconseguir i desenvolupar algunes de les idees i activitats que ens havíem proposat i que espere hagen sigut i siguen del vostre grat. Perquè tenim que saber que, tot allò que volem fer per la falla, no se pot dur endavant sense esforç i amb moltes hores del nostre temps particular transformades en visites, xarrades, negociacions, contratemps, que per sort en moltes de les ocasions ixen favorables. I per suposat, tinc el plaer de compartir aquest any amb Martha Cándido y Paloma Sáez com a falleres majors, i amb Raül Rentero com a president infantil; que des del primer minut han aconseguit que em sentira orgullós d’ells. Done les gràcies a tota la gent, que desinteressadament i sense aparéixer en aquest llibre, fan possible que la Falla Caputxins siga una realitat cada any i que tots pugam gaudir, durant tot l’exercici, de cada moment al nostre cau amb harmonia i respecte amb el barri.


A

L

A H CÁ N T R A DI M A DO FA R LLE O RA MAJ 20 1 9

42

Ja eres Fallera Major, els fallers, tots als teus peus, tu gaudix d’este any màgic que mai podràs oblidar, puix les falles són així i, la felicitat no hi ha que deixar-la de costat. A C M

R STO

Tots fallers, Cándido i Pastor un ací baix content, però el teu iaio Vicent, m’imagine qué et diria si estiguera present.

PA

Martha Cándido Pastor, per fí ens alegraràs a tota ta família, i els teus cognoms en boca de tots estaran.


A la Cort d’honor

DE LA FALLERA MAJOR 2019

Alba

Són falleres de la Cort D’una falla de solera I teniu l’orgull de ser Una gran família fallera.

44

Alba María

Alba

Alicia

Ana María

Begoña

Carmen

Es nota en vostra elegància Saber estar i vestir I teniu la gran presència Hui, demà i despús-ahir.

45

Tots els fallers orgullosos De tindre-vos sempre ací Sou emblema d’esta falla Que critica i mai es calla.

Claudia

Elena

Eva

Gema

Isabel

Jéssica

I si açò fora poc Manteniu vostra alegria Venint sempre a reunions Fins que s’acabe el foc. A C M

Fanny


Laura

Luci

María José

María Antonia

Maite

María José

María José

Noelia

Noelia

Noelia

Olga

Paula

Raquel

Rebeca

46

47

María

María

Marta

Merxe

Mónica

Mónica

Montiel

Silvia

Rosa

Silvia

Silvia

Sonia

Susana

Teresa


COMISSIÓ

FALLERA MAJOR

Martha Cándido Pastor

PRESIDENT Secretària Tresorer Comptadors

David Costera Pastor Merxe Nebra Sospedra Dani Pla Revert Montiel Micó Cuñat Fernando Comíns Tello Lorenzo Grande Pérez

Del. Loteries VICEPRESIDENT 1 I Vicepresidència Festejos Del. Festejos Del. de Casal Del. d’Incidències Del. Esports Del. J.L.F. Directiu J.L.F. Del. Xaranga

Vicent De La Concepción Chordá Alicia Garrigues Estela Ramón Micó Cuñat Ramón Colomer Ferrer Juan Carlos Ferrer Dolz Francisco.Ferri Garrigues José Girbes Sáez Bernardo Parra Asíns Camilo Martorell Aparicio Rafael López García Vicente Sanmartín Vázquez Jordi Garcia Bohigues

VICEPRESIDENTA 2 Vicepresidència Protocol Rosa Cándido Romeu Del. Protocol Xelo Polo Carrasco Maite Giménez Ortiz Del. Femenina Isabel Vergara Gil Gemma Sanchís Marín Del. Infantils Sonia Palomares Santamaria Fani Miralles Castillo Silvia Lapeña Andrés Pilar Motilla Gil Del. Recompenses Alfredo Cándido Moreno Del. Veterans Enrique Lairon Julio Miguel Montagud Sanchís Del. Indumentària Bernardo Castillo Ferrer Maria José Boluda Sarrión

Vocals Del. RR. PP. VICEPRESIDENT 3 Vicepresidència Cultura Del. Llibret Del. Cultura Del. Teatre Del. Monument

Del. Publicitat i Atip. Del. Bibliot. i Arxiv. VICEPRESIDENTA 4 Vicepr. d’Act. Diverses Del. Act. Diverses

Del. Cavalcades Del. Pirotècnia

Del. Cadets Del. Web i X. S. Del. Sector Del. Manten. i Dec.

Salvador Dolz Garrigues Manolo Ferri Carbó David Costa Oltra Kike Iborra Maseres Pilar Llinares Furió Jessi Gómez Corral Maria josé García Bohigues Cristina Giner Morant Ruben Elorza Oviedo Miguel Montagud Costa Enrique Tormo Incerti Marta Ferrer Lluch Rafael Sifre Balaguer Rebeca Parra Dalmau Bernat Signes Lapeña Gema Sanmartín Vázquez Rubén Santamaría Vallejo Laura Pla Oliver Raquel Sanmartín Vázquez Virginia Escudero Jiménez Juan Cogollos Tarragó Honorio Argente García Javier Benavent Montagud Celes Orosia Castillo Olga Ferri Giménez Natalia Colomer Carretero Noelia Parra Dalmau David Marcilla Colomer Agustín Costa Cuenca

Laura Alarcós Pérez Adrián Albuixech Núñez Raquel Alcolea Caballero Mari Carmen Aleixandre Casterá Luci Aznar Mártinez Alejandro Benavent Vilar Maribel Bonastre Palomares Karol Borrull Cogollos Bernardo Bria Llopis Adrián Calatayud Martínez Mónica Camara Ferrer Mari Carmen Camarena Garrigós Vicenta Gímenez Carbonell Isabel Carretero Aroca Noelia Casterá Ferrer Vicent Castillo Pla Bernat Castillo Pla Francisco Chillarón Chacón Manuel Clari Salom Jose Conesa Sifre Angeles Costa Cuenca Ana De La Concepción Chordá Sebastián Denia Pastor Lucia Enríquez Oliver Jose Antonio Escrivá Vidal Teresa Ferrer García Zaida Ferrer Lluch Alba Ferrer Polo Alex Ferri Carbó Marta Ferri Giménez Ramon Ferris Hurtado Sonia Filgueira Sanchís Maria Amparo Gallego Pau Teresa García Gimeno Ana Maria Garrigues Hurtado Paula Maria Gil Esteve Maria Antonia Giménez Catalá

49


Raquel Giménez Olivares Alejandra Goig Muñoz Andrea Goig Muñoz Begoña Gómez Gregori Rosa Maria Gómez Lozano Francisco Gomis Ripoll Claudia Gomis Sanmartín Cristian Grande Oliver Francisco Javier Grande Ordaz Jose Manuel Grande Pérez Salvador Hernándiz García Salvador Hernándiz Heredia Alba Iborra Llinares Maria Angeles Juste Rossini Jose Manuel Llacer Candela Manuel Llácer Peris Noelia Llorens Clar Carles Martínez Pelufo Ana Isabel Martínez Peris

Christian Martorell Baldrés Sonia Monserrat Córcoles Silvia Moragues Montalvá Maria Isabel Muñoz López Fany Oliver Castany Laura Oliver España Gema Oliver España Ana Oltra Llopis Ernesto Orts Grimaldos Elena Palau Rosell Maria Jose Pau Sánchez Enrique Pellicer Rubio Luis Pérez Artés Ivan Pérez Calafat Marian Pérez Giménez Vicente Pérez Pérez Isabel Pla Oliver Matilde Pla Oliver Cristina Polo Motilla

Jose Rentero González Adrian Rentero Monerri Elena Rodríguez De Luengo Juan Carlos Ruiz Calabuig Maria Angeles Ruiz Calabuig David Sáez Hidalgo Maria Samper Serra Mónica Santoyo Valls Vicente Serra Lluesa Carmen Teresí Caballero Jesús Toledo Bañó Rosana Truyol Tate Reyes Vallés Mompó Silvia Vicent Sarrión Alba Maria Vila Puig Susana Vilar Juan Eva Vives Pérez

Insígnies de Junta Local Fallera 50

Flama d’Or i Murta amb Brillants Miguel Montagud Sanchis

Flama d’Or i Murta Salvador Hernandíz García David Costa Oltra

Flama d’Or Chelo Polo Carrasco Honorio Argente García María Teresa García Gimeno Manuel Lácer Peris

Flama d’Argent i Murta Carmen Teresí Caballero Raquel Alcolea Caballero Bernat Castillo Pla Francisco Chillarón Chacón Begoña Gómez Gregori José Manuel Grande Pérez

Flama d’Argent Vicent Castillo Pla Noelia Parra Dalmau Gemma Sanchís Marín Reyes Valles Mompó Raquel Giménez Olivares

RECOMPENSES PRÒPIES 2019 Insígnia Insígnia de Coure d’Argent José Conesa Sifre Alex Ferri Carbó

Vicent De La Concepción Chordá Isabel Carretero Aroca Miguel Montagud Costa


L’ESPERANÇA CATEGORIA SEGONA ARTISTES: Salva Bañuls Ferrer i Néstor Ruiz Medina EXPLICACIÓ DE LA FALLA: Vicente Sanmartín Vázquez 52

53 Si l’esperança és l’últim que es perd, jo llavors, no en tinc res, perqué després de vore la situació ja dubte fins del que he après. Perqué l’esperança la pinten verda, quasi el color del futur perqué, o ens menegem els alzirenys o mai eixirem de l’atur. L’esperança té nom de dona, perqué dona deu de ser. Dolça i simpàtica quan vol, però la punja també et pot fer.


Alzirenys de cor, pel món, com la famosa associaciò fallera. Però, perqué Alzira està deserta? I a més, està quedant un poc hortera. La dama durant temps estava ahí. Esperant i donant esperança, per a poder conseguir foc aeri, d’eixos que ja teniem enyorança. Ja podrem mirar cap a dalt, quan vagen a tirar una mascletà. Sols falta que siguen petardets i vore la plaça del regne “petà”. Cinc anys portavem, sense mirar al cel, per a vore tirar mascletaes, ben tirades, i ara que per fi, ho podem fer no hi han diners per a contractar-les.

54

Es suposa que és setmana de mascletaes, Però, eixa setmana apesta, perqué no són set mascletaes sinó només quatre, i tres de festa.

I és estrany que passe això, quan és any electoral, uns lluiten per l’alcaldia i altres per a junta local.

Aixó sí, cada vegada ens apreten més, perqué si ara una desperta vols fer, tens que completar més papers que per a traure un aval del Santander.

També algunes vegades sol passar, encara que ens parega extrany, pots triar als teus governants, i que ens enganyen 4 anys.

Entre cursets, carnets i assegurançes i permisos de la delegació de govern, En lloc de tirar un petardet Pareix que demanes permís a l’infern.

Any d’elecció, any d’innauguració, encara que no hi ha diners, per això, el caixó de la pasta està més que sec i ens deixen als fallers sense il.lussió.

I si ens agarrem a fer papers, instàncies i més assumptes, res millor que els horaris de casal, per a traure diners amb les multes.

Perqué encara estem esperant el tant propagat museu faller, dos anys fent obres per obrir-lo, dos anys fent treball de matalafer.

Perqué, si tanques més enllà de la una, tens a tres vestits de blau ja al casal. I no són els “pitufos de gargamel” Sinó membres de la policía local.

55


56

Encara que tenim els papers en regla i per si encara no hi havia prou, no ens deixen un lloc per als xiquets i que estiguen allí segurs de nou.

Perquè diuen que tenim que conviure. Per als fallers això està fet. Per la nostra part no hi ha problema, però hi ha veí que no aguanta un pet.

I tot aixó, perqué parlem de l’ajuntament, però en junta local la cosa va pitjor. De l’única manera que te tracten bé és, si eres Fallera Major.

Són les nou del mati, i tires una bombeta. Si no has fet una instància i l’has pagat, a qualsevol que li moleste el que has fet, podrà portar-te de passeig al jutjat.

I ara en la junta estan nerviosets, perqué este any, hi ha de nou eleccions. I Muñoz diu que torna a presentar-se, per als d’ara, llegir-los la lliçó.

Però més coses vaig a dir de l’ajuntament, perqué amb ells encara no he acabat. Ara parlem de les places d’aparcament, Això, sí que té poc trellat.

Agafeu paper i llapis, fallers d’Alzira perqué ara ve el millor. Anem a parlar de l’ajuntament, que això si que és un conte de por.

Han deixat un carrer, Pérez Galdós, molt bonico i amb voreres amples. Però passem tots mes justetets que les relacions de un contacontes. Només podem fer una cosa al respecte, passar pels carrers apegats, i resar a Sant Judes Tadeu per a que no hi hagen cotxes aparcats. No totes les falles tenen un casal cedit, algunes tenen que fer les reunions als carrers. El millor seria que els donaren casals i deixar de fer els moniatos els fallers.

Però si abans, sols erem els fallers, ara són tambe les associacions de pardals. I com per a tots, no hi ha locals, aleshores, les comissions es quedem sense casals. Els recorreguts dels actes també canvien, ja no saben per quins carrers ficar-nos. Cada any ens canvien el recorregut i crec que ho fan a posta per a liar-nos. Fins a sant Antoni li fan la pasqua i li fan beneir els animals quasi a Carcaixent, perqué no volen que xafen Hort dels Frares i alguna cagadeta de cavall xafe la gent. El recorregut de l’ofrena és una incógnita. Ens prenen per fallers de “pacotilla”. Tal vegada la mare de déu va a la Plaça Major o damunt del terrat de la parrilla.

57

Però hi ha coses bones en Alzira com és el nou límit de velocitat, perqué aixina pots passetjar el gos muntat des del teu cotxe desbaratat. No podem anar a més de trenta i això és per fer-nos la punyeta. Els gossos van més ràpids quan van caminant per la plaçeta.

I de nou tenim als pardals revolotejant pels arbres d’Alzira esperant a cagar-nos damunt com si anaren muntats en la fira.

L’altre dia anava per Sants Patrons i en lloc d’anar en el meu Ford Kuga pareixia que anava conduint damunt de una tortuga.

Els pardalets són un gran tema per tractar en esta crítica perquè en esta falla estem tant pelats que no podem parlar d’hípica.


Per això tenim tants pardals, i que sapien que no són regidors, que quan arriben eleccions es convertixen en merodejadors. Ja tenim la plaça plena de cagades, i no només dels gossos sinó ara també dels estornells que te caguen fins els ossos. Anem a passar un any mogudet, ho dic amb molt d’amor perque hi ha eleccions a alcalde i també indirectament a l’assessor. S’ha ficat de moda enguany que mane el tècnic més que el regidor, i només hi ha ú que mane més, i eixe és el seu assessor.

58

Agafeu cadira senyors fallers i falleres, també vostés, senyors ciutadans i polítics; perqué ara venen uns mesos d’eleccions en els que per aconseguir un vot serà patètic. I seguirem quatre anys més amb menys drets les comissions i quan passen les eleccions tornaran a tocar-nos els collons. Una cosa que no saben els polítics. És que fan el mateix que tots i després de quatre anys a la casa gran, tornarà a formar part dels montons.

m u s n o c l e t o ? P n ó m l e r a i v n a c


A ÉS U T S I G O NA L O EC S IMPRESCIND OPC IBL IÓ R É E O S E? Autor text i dibuixos: Héctor Luis Conesa Hernández, Educador ambiental Associació: Interpreta Natura

60

Ser i sentir com ecologista és una nova visió, un nou paradigma que planeja sobre una civilització que va començar a viure massa distant de la naturalesa durant massa temps. Passejar per la muntanya, per un bosc, mirar de cara al mar, sembla reconnectar amb aquesta naturalesa que, per massa, roman llunyana. Llunyana per a la majoria dels urbanites, més de la meitat de la població mundial. No obstant això, i encara que semblem viure

separats de la natura, vivim en un món interconnectat, interdependent, eco-dependent. I, encara que el nostre model econòmic i social ens faci creure que som com déus i independents de la T (t) erra que ens alleta, mai vam perdre el nostre lligam amb el món natural. La gran qüestió és: ¿De quina manera transita i pren forma aquest llaç? Ens estem portant bé amb la nostra mare, la gran Pachamama, com els pobles indígenes americans cridaven al nostre planeta?

Sentint el canvi Potser la nostra immediatesa, la immediatesa unida als nostres entorns acomodats, ens hagi permès viure aparentment allunyats d’aquesta naturalesa. Viure des de la immediatesa és comprensible quan portem el temps just, el poder adquisitiu just o són moltes les responsabilitats directes. Possiblement, durant segles, la nostra manera de sentir i respirar es va basar en la immediatesa. No ens va quedar una altra. Però… Què passa quan, pujant graons, ja superem els primers estadis de la piràmide de Maslow? (Tenir cobertes les nostres necessitats fisiològiques, tenir garantida una seguretat, unes relacions socials sanes, un reconeixement). Al cim aconseguiríem l’autorealització. On podríem incloure la compassió, l’empatia, la capacitat de posar-nos en lloc dels altres. I d’aquí donaríem el salt a la globalitat. La nostra immediatesa, un cop satisfeta, sembla demanar una mica més de transcendència. La transcendència del bé comú global. Si. Estem parlant del ciutadà global. Aquell que no es conforma amb la immediatesa, sinó que té set de expandir-se, d’estirar la seua consciència a tots els confins del planeta. Ara, el seu motiu d’exis-

tir no és només la supervivència sinó el deixar un món una poc millor de com se’l va trobar. Les seues emocions i els seus sentiments es formulen en funció del benestar de tots els éssers del planeta. Ens estem referint a un sentir ecològic, social, eco-social. Com diria el filòsof John Baird Callicot, ampliem els nostres anells de consideració moral. Una vegada que vam aprendre a donar afecte als nostres familiars, amics i veïns, vam començar a entendre que també eren mereixedores dels nostres afectes altres regions, altres països (menys afavorits), fins i tot els animals (tant els salvatges com els que fem servir en el nostre consum), i els paisatges més recòndits del planeta, com les selves i els mars. En el present article parlarem de com la cura del que és pròxim s’amplia a cura del que és llunyà, l’invisible, el total. I el més interessant és que oferirem una visió panorámica i estructurada de tot el que podem fer per salvar el nostre planeta sense decaure en l’intent. Persones corrents, voluntaris, ecologistes, activistes, creatius culturals ara miren el que els envolta amb mirades solidàries. M’agrada dir l’optimisme actiu. Volen construir un món millor per a ells ma-

61


teixos, per als que hi són i per als que vindran. No es conformen amb l’status quo. Qüestionen el sistema actual. Somien amb un altre món i saben que no estan sols, com deia John Lennon en la seua cançó. Quan diversos somiadors comparteixen un somni, aquest somni es fa realitat. Tal és la força del col·lectiu, del compartir. Fins i tot fins al més ardu, moltes vegades i en companyia, es converteix en plaer. Avui més que mai necessitem eco-herois, persones que s’atreveixin a imaginar el món d’una altra

manera. No oblidem que tot l’artificial, el que ens envolta (i és molt), va haver de ser imaginat abans per persones com vostè, com jo. El món no se’ns imposa. El món el fem entre tots. Ser realista no és rendir-se al que passa fora. Ser realista és convertir-se en actor, és participar en la tasca de modelar la realitat. Ser pessimista no és ser neutral. El nostre pessimisme ens fa còmplices del que critiquem perquè ens relega a la inacció. Davant d’això la positivitat arriba com una gran onada.

62

Quan el nostre món no és ja només la nostra habitació o nostre carrer sinó el planeta sencer… Podem seguir impassibles davant les desigualtats econòmiques, la desforestació de selves senceres o davant d’un canvi climàtic més que demostrat? Quantes vegades hem escoltat frases com “això ho han d’arreglar els més poderosos” o “la cul-

pa és de la gent”? Quan resulta que la gent la formem cada un de nosaltres i el veritable poder el tenen les col·lectivitats mirant en la mateixa direcció. El segle  serà un segle de reptes, reptes monumentals. Com diria el gran mestre Jorge Riechmann, vivim en “el segle de la gran prova”. El que decidim fer durant els propers dos decennis tindrà

una inèrcia de segles. Hem arribat als confins del planeta, la qual cosa és el mateix que dir que ja hem topat amb els seus límits. No podem seguir esprement més el subsòl, els boscos, les muntanyes, els oceans, els éssers que habiten tots aquests llocs, el clima. Però… Realment estem reaccionant a l’altura dels fets? Els mitjans de comunicació massius ajuden? ¿L’imaginari popular és conscient que estem a la vora de la gran sisena extinció d’espècies vives del planeta? (I no per causes naturals sinó humanes). Donar el salt de l’immediat al coneixement de la globalitat no està exempt d’emocions. La primera emoció sol ser la incredulitat. És la manera més còmoda de no veure estomacada la nostra zona de confort o simplement el seguir creient que ho sabem tot i que ningú ens ha de vindre a dir com fer les coses (mediambiental o socialment parlant). Si aconseguim superar aquesta barrera d’escepticisme amb una bona dosi de curiositat, les següents emocions podrien ser la tristesa, la impotència o la ràbia. Però posant-nos a treballar pel canvi, no quedaria temps per a aquestes emocions. Estaríem instrumentalitzant el conflicte com a motivació per a generar pau i benestar. “Com més conflicte, més motiu per… estimar”. Sí. Encara que sone a telepredicador o a poeta del romanticisme. L’amor és la força i emoció més gran que existeix. Es podria dir que és invulnerable. “Amb les seves pedres d’egoisme construeixc jo la meu paret d’amor”. Aquesta és la gran força de tants lluitadors al llarg de la història. I un cop assolit aquest nivell emocional, la següent temptació podria ser l’ansietat. “Com anava jo a poder canviar les coses? Són massa! S’em va de les mans. És com escombrar a la platja “. Ací, per fi, és on entra l’educació ambiental (si no ho va fer ja). L’educador ambiental té un coneixement integrat, panoràmic i especialitzat, que ajuda a entendre les relacions entre el medi ambient i la rutina de qualsevol persona. Entenem medi ambient com tot. No només el fet naturalesa paisatgís-

tica sinó l’entorn on cohabitem els éssers humans. Tenint accés a la informació de manera ordenada, completa i pràctica, la nostra ansietat es pot dissipar. L’educador ambiental demostra que val la pena portar a terme aquest hàbit o aquell altre hàbit pro ambiental. Perquè unit a aquesta o aquella persona, a tots i totes, dona lloc a mantenir net aquest aiguamoll, lliure de contaminació aquell aire, als animals vivint dignament, a les persones convivint en pau amb el seu medi, respectat i protegit. Bibb Latané i John Darley van estudiar un fenomen molt curiós: la difusió de responsabilitat. Quan determinat esdeveniment és conseqüència de l’acció conjunta de moltes persones, cada individu tendeix a sentir-se menys responsable. Pensa que la seva responsabilitat queda diluïda per alguna mena de gran divisió. Fins i tot anullada. Però la realitat és una altra. Aquest fenomen, que podria ser moralment inacceptable, deixaria de donar-se si cada particular decidís individualment deixar de participar-hi. La qüestió és en quina decidisc participar jo, en quina part de la balança decideixo posicionar-me. ¿Repeteixo o milloro? I mentre arriba el gran canvi col·lectiu: Què decidisc fer jo personalment? ¿Vaig a esperar-me a que tots ho facin per donar jo el primer pas? ¿Deixe d’actuar escudant-me en que l’altre no ho fa? És això un argument moral? Hi ha molts fronts a l’hora de enrolar-nos en la gran aventura de millorar el món. Des dels que denuncien i resisteixen, fins als que directament proposen i construeixen alternatives. “No intentes canviar un sistema. Construeix un de nou que faci que l’anterior es torne obsolet “. Deia Buckminster Fuller. No obstant això, i sembla que hi ha més… Quan seria convenient canviar alguna cosa o acceptar-ho? On és la línia divisòria entre prendre una o altra decisió? La croada de l’activisme necessita beure de la filosofia. Si volem una visió panoràmica, no haurí-

63


64

em de conformar-nos només amb el visible, sinó bussejar a través de l’invisible, amb les preguntes realment transcendentals com: ¿Per què? Per què? On ens porta això? Jo, personalment opine que el camí és un delicat ball entre una acceptació humil i una revolució atrevida. Alternar el acceptar amb el millorar. Alternar el convergent (el dia a dia que manté al món), amb el divergent (la capacitat de somiar i fer canvis). Un altre fenomen sociològic curiós és la dissonància cognitiva. Quan ens pregunten si estem a favor del medi ambient, gairebé tots diem que sí. No obstant això, quan analitzem els nostres hàbits, vam comprovar que molts d’ells no són molt favorables al medi ambient. Leon Festinguer va estudiar aquest fenomen i el psicòleg del consum Albert Vinyals, si magistral tesi doctoral, explicava que quan aquesta dissonància cognitiva es fa molt fort i insuportable, aquest sentir contradictori pot arribar a provocar canvis forts i per fi donem el pas. Com resulta que és impossible ser absolutament coherents i vivenciar un Comportament Pro Ambiental impecable, hi ha altres autors que van crear fórmules de pensament per a reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Necessitem ser humils, acceptar les nostres limitacions, no flagel·lar per

no arribar a tot, ni anar pel món jutjant als altres. Vivim endollats a un sistema molt complex i els canvis seran progressius, graduals i alternats. Com tractar de sortir suaument d’una multitud sense fer mal a ningú. Greenpeace deia que si tens més de set contradiccions ets un inconseqüent. I si tens menys un fonamentalista. Toni Lodeiro parla de la regla del vuitanta-vint. Aconseguir que almenys el 80% dels teus hàbits siguin mediambientalment favorables resulta ja prou útil per aconseguir els canvis planetaris que necessitem. Patrick Geddes va postil·lar: Pensa global, actua local. Al que jo afegiria una altra cosa, quedant finalment: “Pensa global i actua local, en la mesura de les teves possibilitats.” Estem parlant, més que d’una revolució, d’una metamorfosi, d’un canvi de paradigma. De passar d’una cultura de la immediatesa a una cultura de l’holisme. L’ecofilòsof noruec Arne Naess ens convida a desenvolupar l’empatia per tots els éssers de la biosfera i a exercitar un plànol intel·lectual que ens ajude a entendre el funcionament del món. Tal és la demanda ètica del nostre món globalitzat.

Entenent el canvi El contacte entre ésser humà i naturalesa mai es perd. En la mesura que consumim, tota una cadena d’esdeveniments es posa en marxa. El transport dels productes fins als comerços, les fàbriques processadores de matèria primera i la mateixa matèria primera que s’extreu del medi natural verge. I mentre tot aquest sistema batega, moltes més interaccions es produeixen amb el medi ambient. Emissió de contaminants, ocupació de territoris, consum d’aigua o crema de més i més combustibles fòssils. Algú segueix pensant que aquest contacte humà-naturalesa només es dóna en aquest passeig buscat, del qual parlàvem al principi? Economia. És una paraula que arriba més lluny que el simple intercanvi de béns i serveis. És la força que està recomponent la faç del tercer planeta del nostre sistema solar. Si entenem que és l’economia, amb més força que qualsevol estat o que qualsevol relliscada, la que està posant la nostra gran casa en crisi, estarem entenent una gran clau. La clau de salvar literalment al món, el mecanisme més immediat per reequilibrar les grans asimetries econòmiques, frenar un escalfament global amenaçant, trobar energia per a tothom, gaudir de paratges, aigua i aire nets. De veritat… Hi ha algú que no vulgui tot això?

65


66

Podem canviar el món canviant el nostre model econòmic o endolcint-lo. I el més sorprenent… Gairebé sense moure’ns de casa nostra, ciutat i regió. Amb la que està caient… Hi ha algú que no s’animi a treballar amb il·lusió i passió en canviar les coses? ONG com Setem, CERAI o Intermón Oxfam, autors de molta vàlua com Esther Vivas o Antonio Lucena i plataformes com Ethical Consumer o tot l’equip de la revista Opcions, han estat desgranant durant molt de temps el significat d’un concepte revolucionari: El Consum Conscient Transformador. Més comunament conegut com a consum responsable, consum ètic o consum solidari. El consum és l’avantsala a l’economia. Fins i tot podríem parlar d’un autèntic interruptor en cadena. Algú va sentir allò de que “la demanda crea l’oferta”? Doncs una cosa de cert hi ha quan l’empresa moderna està tan preocupada pels gustos, desitjos i necessitats dels consumidors. El màrqueting modern explora les inquietuds socials. Està molt pendent de nosaltres, els consumidors. Per què no enviar un nou missatge a les empreses?

“Com consumidors estem molt preocupats per les sinergies que creen allà on s’instauren. Ens preocupa com tracten als seus treballadors, si protegeixen la natura, si vetllen pel benestar animal, si generen efectes beneficiosos en les regions on treballen.” Nosaltres, els consumidors, tenim el poder de permetre que passen coses bones o coses menys bones. Estem literalment finançant les activitats empresarials. Som com petits inversors que, cada dia amb les seues compres, afavorim unes o altres polítiques d’empresa perquè nosaltres cedim els diners. Sense els nostres diners no es podrien posar en marxes totes aquestes maquinàries de creació de realitats. Nosaltres fem rendibles aquestes activitats econòmiques. El que està passant no és només que obtenim un servei i producte, previ pagament, sinó que estem literalment finançant al món. Conèixer aquest mecanisme no és per a convertir-nos en culpables sinó per mostrar-nos aquella responsabilitat que ens empodera i converteix en protagonistes, davant del conformisme de mers observadors passius. Conèixer aquest mecanisme ens brinda l’oportunitat de poder interaccionar amb aquest món, que tantes vegades ens sembla inabastable. Estem parlant del consum com un acte polític, del taló d’Aquil·les del sistema, del vot econòmic. Amb cada compra un vot. I no cada quatre anys sinó cada setmana. Què passaria si a partir d’ara començàrem a adquirir els productes d’aquelles empreses que més es preocupen pels drets socials i mediambientals?

No estaríem fent possible aquest món ideal que tant desitgem? No estaríem participant en la construcció de noves parcel·les de món més justes i ecològiques? (Encara que el majoritari fora en una altra direcció) No ens donaria gran satisfacció personal el pensar que estem del costat del que ecosocial? Quantes opcions tenim actualment en aquest sentit? Ho vorem en breu. ¿Només amb la compra ètica estaríem resolent els problemes del món? Evidentment no. Seguim necessitant la connivència dels governs que ofereixin opcions. Seguim necessitant la valentia de les empreses d’oferir nous productes i maneres de fer economia. I, sobretot, la feina dels col·lectius socials, canviant estructures i oferint manera de relacionar-nos més humanes. La clau per alimentar la transició cap a un món de major benestar comú està en aprofundir en les relacions: les relacions amb la natura, les relacions amb la resta de congèneres humans, les relacions amb tots els éssers vius en general, les relacions amb ú mateix. Relacions on el ser, el sentir i el silenci cobren un valor especial. I ací és on una altra gran clau entra en escena. No només és qüestió de saber escollir el que es consumeix sinó de consumir menys. El nostre planeta sobreexplotat no tolerarà molt temps més l›actual ritme extractiu. Necessitem decréixer uns perquè puguin créixer altres i entre tots junts trobar la justa economia estacionària. Una economia on potser les experiències guanyin terreny al materialisme de les mercaderies, on l›autocontenció i la senzillesa siguen les noves banderes. Ser i relacionar-nos davant de posseir i acumular. És des d’aquest binomi relacions-consum des d’on podrem emprendre la gran metamorfosi social. No tot està en el consum, però si no canvia el consum no canviarà el món. I el consum té un poc de relacions. A través del consum ens relacionem explícitament amb el món sencer.

67


A N Z T T I N O G A T EL CAN O R VI P

68

El poder de l’alimentació Sense els nostres diners no sortirien rendibles activitats com el cultiu de les grans extensions de soja transgènica per les quals s’acaben cremant boscos sencers amb les conseqüents emissions de gasos d’efecte hivernacle, tan nocius per al clima; per no parlar de l’expulsió forçada dels pobles que hi vivien. Tot… ¿Per què? Per alimentar la cabana ramadera mundial. El 95% de la soja plantada al món es dedica per això. Quantes persones saben

que hi ha estudis que conclouen que no hi ha prou terra fèrtil ni oceans al món perquè tota la població mundial s’alimentés menjant carn i peix cada dia? Dietes amb un consum reduït d’animals, semblants a la mediterrània o pròximes a la flexitariana, permetrien alimentar més de 10.000 milions de persones. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura ens ho apuntava recentment. Segons anem pujant a la cadena tròfica,

la relació entre consum d’energia-aigua i nutrients va augmentant. Resulta més car obtenir proteïnes de l’animal, que es menja el vegetal, que del vegetal mateix. Quina gest tan simple per canviar el món! ¡Canviar la dieta! Quant esforç costa això? Vaja! Si és fins més sa i més barat alimentar-se fonamentalment amb vegetals! Si unim cereals integrals i llegums obtenim els nou aminoàcids essencials per tenir proteïnes completes. El sèsam té moltíssim calci. El lli, àcids omega 3 i 6. La fruita seca, oligoelements i ferro. Les fruita i verdures, minerals i vitamines. Les arrels, hidrats de carboni. Amb un gest tan rutinari com l’alimentació podem canviar el món. És clar! Parlar d’alimentació no és només parlar de dieta sinó també de repartiment de la terra, mode de producció i quant recorregut han de fer els aliments fins arribar a nosaltres. Segons l’Organització Mundial de la Salut cada any moren al voltant de 200.000 persones, víctimes dels pesticides. Pensem en camperols que es veuen obligats a bregar amb aquests compostos químics cada dia. Només a la Comunitat Valenciana més del 70% dels aqüífers estan contaminats per nitrats dels fertilitzants de síntesi de l’agricultura. Per no esmentar l’alta toxicitat en la salut d’alguns herbicides. L’agricultura intensiva provoca l’abandonament cada any de més de 10 milions d’hectàrees de terra.

¿Aquest és el model agroindustrial que prometia salvar de la fam al planeta? No obstant això, davant d’aquest desmesurat gigantisme agro-tecnològic, i des de fa dècades, està irrompent amb força un corrent que enfonsa les seves arrels en la tradició i es renova amb la capacitat de fer agricultura amb intel·ligència: l’agricultura ecològica. I és a ella a la qual podem deure per fi una agricultura reconciliada amb la natura i amb la salut de tots. En aquesta agricultura poden tornar a trobar-paisatge amb persones, amb cultura i amb animals lliures (no engabiats i amuntegats). És aquest model suau, de fer economia, el que, segons el sociòleg Robin Jenkins i l’enginyer agrònom José Luis Porcuna, permetria alimentar fins, també, 10.000 milions de persones. És aquest model, el que podria ser incentivat amb les nostres compres benintencionades. Escoltaran que l’agricultura ecològica és cara, però jo mateix, a més de portar dinou anys consumint, aquest passat estiu vaig fer un estudi que concloïa que consumint pocs derivats d’animals i comprant a granel el cost de la compra setmanal es podria fer assequible a una família mitjana amb un salari digne. El jove economista Alvaro Porro escrivia en un dels seus articles que prestant atenció a com gestionem el consum d’energia a casa, com ens transportem i com ens alimentem tindríem ja entre un 70% i un 80% de l’impacte mediambiental.

69


Present i futur de l’energia

70 És per això que a més de tocar l’alimentació no podia deixar de tocar un altre gran tema, l’energia. I un dels seus fills, el transport. Per començar, hauríem de saber que el 82% de l’energia que es consumeix al món és d’origen fòssil (carbó, petroli i gas). Amb un paper molt especial, el petroli és el que mou tot el sistema de transport nacional i internacional. Som absolutament petro-dependents. Mirant al nostre voltant, seria estrany no trobar un objecte que d’alguna manera no tingués un especial deute amb el consum de petroli. Un apunt o incís: Què és el Peak Oil o Zenit

del Petroli? Ens va interessar familiaritzar-nos amb aquest terme. (Coneixement bàsic per a temps globalitzats). El Peak Oil és la màxima producció de petroli que ofereix cert jaciment, certa regió o fins i tot el mateix planeta. És el moment a partir del qual cada vegada es treu menys petroli perquè és més costós extreure i perquè ja hem superat la meitat del accessible sota terra. Algú s’imagina quan es produirà la màxima producció de petroli convencional a nivell mundial? (El barat, el fàcil d’extreure, el de tota la vida, el que ha fet possible la nostra civilització durant

l’últim segle. Aquell procedent de pous petrolífers amb vint anys de marxa i més, a un bon rendiment) Bé. Doncs aquest moment ja ha arribat. Segons l’Agència Internacional de l’Energia, el Zenit del Petroli barat va arribar en l’any 2006. Sí. Com ho senten! (O llegeixen) Ens trobem en una espècie d’altiplà, esperant una inquietant caiguda en breu. Autors com Heinberg o Tverberg el explicarien millor que jo a través dels seus gràfics. Facin un cop d’ull al bloc del científic del CSIC, Antonio Turiel, ací a Espanya, si les meues paraules sonen sensacionalistes, o llegeixin a Luis González Reyes i Ramón Fernández Durán. El petroli no es va a acabar, però si resultarà cada vegada més car extreure’l. El quin posarà en escac a la nostra civilització. Haurem d’aprendre a viure amb menys petroli. O el que és el mateix, aprendre a viure consumint menys energia. Perquè, per si no ho saben, posant a treballar al màxim a les energies renovables amb la tecnologia actual i la previsible, no abastaríem més d’un 30-40% de la demanda d’energia primària mundial tendent. No és immediat electrificar els grans vaixells mercants, avions, maquinària pesada o múltiples processos calorífics de la indústria. A més, si algú pensa què substituint els cotxes de gasolina o gasoil per cotxes elèctrics el problema s’ha resolt, que tingui en compte que aquests cotxes necessitaran minerals, molts d’ells escassos i extremadament geo-localitzats. Les energies renovables tindran el seu paper en el futur. Són fonamentals i hauríem d’estar ja fent implantacions massives. Però, a més, haurem de combinar-les amb una gestió de l’energia més eficient i, sobretot, més auto-continguda. El problema de l’energia toca els fonaments mateixos de la nostra cultura. Necessitem aprendre a viure amb menys energia. ¿Es pot? Per què no?

71


Vegem des del consum el que es pot fer Què passaria si aquesta gran flota d’utilitaris privats que cada dia entra i surt de les nostres ciutats es redueix compartint desplaçaments en cotxe a la feina? Què passaria si la mobilitat urbana assumible per la part de la població que s’ho pugui permetre (en termes de temps) la protagonitzaren el transport públic, la bicicleta i el vianant? Què passaria si miràrem més les etiquetes dels aliments i donàrem preferència als productes de proximitat, locals o anomenats de quilòmetre zero? Què passaria si compràrem més producte nacional? Serien necessaris tants vaixells mercants? ¿No ho agrairia la nostra pròpia economia? Quants llocs de treball es crearien? ¿El seu, potser? (No és qüestió de nacionalismes sinó de seny). Què passaria si, en lloc d’anar amb màniga curta per casa i tenir la calefacció al màxim, ens abrigàrem més, com estic fent ara mateix, mentre escric

72

aquest article? Què passaria si l’enllumenat públic el reduírem a la meitat? És motiu d’orgull vore a la Terra encesa de nit des de l’espai o més aviat és malbaratament sistematitzat? Què passaria si, en lloc de comprar-nos un habitatge acabat de fer, rehabilitàrem o llogàrem habitatges de segona mà? ¿I si, en construir-la nova, la feremm amb criteris de bioconstrucció i bioclimatisme? Necessite seguir? Es necessita molta imaginació per vore de quantes maneres podríem estalviar energia? I observeu, després de les dades inicials, que aquest estalvi generalitzat a nivell mundial ens resoldria dos problemes de colp: ens prepararíem per viure amb menys petroli i, d’altra banda, en reduir la seua crema, mitigaríem part del canvi climàtic.

73

S’ha respectat el dibuix original de l’autor.


L I M À T IC C I V N A C El gran repte de la humanitat

74

Si hi ha alguna cosa que té relació directa amb el consum de petroli és la seua crema i les consegüents emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera. (També hi ha més gasos). Sí. Encara hi ha qui dubta que aquestes emissions de gasos no siguen les causants de l’escalfament global. Una dada: Dels 928 articles que es van publicar a la revista Science des de l’any 1993 a l’any 2003 no hi havia ni un de sol que negara l’evidència que l’alteració del clima procedia d’una activitat antropogènica (d’origen humà). Conclusió que donen suport tots els climatòlegs del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC), auspiciat per les Nacions Unides. I, però, les multinacionals del carbó

i el petroli van estar, per exemple, finançant a raó de 1.000 milions de dòlars a l’any el negacionisme i el descrèdit des de l’any 2003 a l’any 2013. Per aquesta raó, no li sorprenga a vostè estar preguntant-se a aquestes hores si el canvi climàtic és real o inventat. Si un escalfament global de més d’un grau i mig (no dos) ens anava a posar difícil la vida sobre el planeta, ara arriba el problema del petroli. Ens trobem davant de dos reptes civilitzatoris: l’escassetat de petroli i l’escalfament global. Dos assumptes de nivell global amb una relació directa a nivell individual, abordable des de noves polítiques i un “consum” conscienciat de la ciutadania.

Què no ens expliquen dels minerals? ¿L’escassetat de combustibles fòssils en el futur imminent va sola o acompanyada? En la gran factoria de la nostra civilització hi ha per a tots els gustos i colors. Parlem dels minerals. Els minerals també tindran el seu zenit. Ja hi ha data gairebé de caducitat per a la plata, l’or i el coure: aproximadament a mitjans d’aquest segle. El zenit de l’urani, per cert, està a la volta de la cantonada. I si furguem més en aquest sector, que consumint del 8 al 12% de l’energia primària mundial només ofereix un 0,5% de l’ocupació mundial, veurem que no és tan neta aquesta indústria. Només per a l’extracció de l’or, fan servir processos altament contaminants a força de cianur. O la remoció de tones de terra per obtenir la bau-

xita de la qual s’extreu l’alumini, deixant una gens menyspreable quantitat de llots alcalins. A la República Democràtica del Congo, des de l’any 1998 fins ara, han mort més de cinc milions de persones en conflictes bèl·lics, finançats per la venda de metalls. Per exemple, el tàntal usat des de fa temps en la fabricació de telèfons mòbils, tablets i portàtils; o el cobalt, actualment usat per a les bateries dels cotxes elèctrics. Per als més valents podríem seguir descrivint les situacions que hi viuen moltes dones i nens. Ho deixem per les seues recerques a internet. No estem demonitzant la mineria. Però gairebé, tan àmpliament deslocalitzada al sud per motius de costos econòmics. Ja sabem per què és més barata allà.

El Consum Conscient Transformador davant l’espoli Reduir el consum de tant gadget electrònic i electrodomèstic, allargant la vida útil dels que tenim, cuidant-los, reparant-los, intercanviant-los, adquirint-los de segona mà. I estant pendents del poc que puga oferir la indústria actual. Des d’Holanda ja es comercialitza el primer mòbil de comerç (més) just del món. Si més no, hi ha quatre components metàl·lics que s’extreuen de mines artesanals socialment responsables. Els processos manufacturers es fan en condicions més dignes de treball. I fins el propi aparell va ser dissenyat desmuntable, per poder reciclar-lo i arreglar-lo amb més facilitat. ‘Comerç just a mòbils! Ja el coneixíem per aliments com el sucre, el cafè o el cacau. Per què eren aquests

últims els productes estrella? Per alguna cosa seria. Els promotors del comerç just, van descobrir en les albors de la seua aparició, que aquests productes eren els que més mà d’obra infantil empraven. Actualment 152 milions de nens segueixen sent víctimes del treball infantil segons l’Organització Internacional del Treball. Alguna cosa caldrà fer. Hi ha gent que es va atrevir a somiar fa temps, que ja està fent alguna cosa. Es diu comerç just. Garantia de drets humans, salaris i condicions dignes de treball, contractes a llarg termini, igualtat de gènere i molt més. Però, si volem anar més enllà de la mera adquisició de l’objecte, i com una alternativa realment

75


76

revolucionària a la tecnologia de dubtós origen, no pensem en posseir. Pensem en utilitzar. Mostra d’això fa l’economia col·laborativa, una de les deu idees que canviaran el món, segons la revista Time. L’economia col·laborativa eleva l’estatus del compartir a gran escala, aprofitant la tecnologia d’internet. Cases, cotxes, coneixements, serveis, roba, experiències, tot es pot intercanviar, compartir, prestar, donar o llogar. Hi ha algú que no hagi sentit parlar de Blablacar, de cohousing o couchsurfing? Optimitzem d’aquesta manera els béns materials, accedint a experiències de manera molt econòmica (si no gratuïta), establim relacions més horitzontals, teixint xarxes de confiança, estalviant molt espoli al planeta i reduint els residus i per tant la mida dels abocadors. Després de reduir, reutilitzar. Després, reciclar I d’això va també l’economia circular. No només de reutilitzar, reutilitzar i reutilitzar, al meu entendre un dels grans, possibles i futurs escenaris de la humanitat, sinó de reciclar. Les mines del futur seran les ciutats i no les muntanyes. Hi ha persones que encara no es creuen que el reciclatge funciona. “És que al final ho barregen tot” és un mite urbà que circula per ací. Que haja passat de tant en tant

és motiu per denunciar no per deixar de separar les escombraries. A Espanya s’està reciclant fins al 90% de l’acer o el 73% del vidre. Per cert. Tots dos materials es poden reciclar infinitament. I el paper? També el 73%. A Espanya el paper i el cartró tenen una destinació majoritàriament sostenible. Llavors… No val la pena separar les escombraries? És cert que podríem millorar els processos. Per què no recuperar el SDDR, el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn? Si més de 40 països el practiquen… Què passa amb nosaltres? Unim-nos a la plataforma www.retorna.org. Però mentre… reciclem tot el possible. Separar les escombraries a la llar estalvia molts recursos i energia en les plantes de tractaments de residus i sobretot redueix la mida dels abocadors, com abans apuntàvem. La col·laboració entre governs i ciutadans és fonamental. La banca també compta I mentre orquestem un comportament pro ambiental que transita entre el consum i el rebuig… Algú es va parar a pensar què passa amb els nostres estalvis? Podrem ser els millors recicladors, els millors consumidors, però hi ha una força econòmica

que també mou muntanyes: la banca i els seus estalvis. Miren. Resulta que els diners que dipositem en el nostre banc no es queden guardats en una caixa forta, sinó que s’uneix als diners d’altres estalviadors i és posat en moviment pel banc per a ser prestat al seu torn a altres prestataris. Què passa si aquests prestataris són empreses armamentístiques, empreses que causen un gran mal a paratges naturals o que estan vinculades amb explotació laboral a tercers països? És per aquesta raó per la qual apareix la banca ètica. Són bancs, alguns cooperatius, el diners dipositats només s’usa per donar suport a empreses amb valors ecològics, socials i culturals de base. Ni tan sols empreses amb rentat verd (greenwashing). Consum, reciclatge, estalvi. Tres batutes per redirigir l’economia, per usar-la a favor del benestar de tots els éssers vius i paisatges. I, sobretot, tenim tan a prop aquestes eines… Llavors… Convertim el canvi en un esperó vital?

Encara estem a temps de convertir les injustícies socials en cosa del passat, propiciant escenaris de pau i bellesa a tots els nens i nenes que estan aterrant al món. Encara estem a temps de frenar un canvi climàtic sense precedents en la història de la humanitat. Si no ho fem, els nostres fills ens preguntaran per què ho consentim. Encara estem a temps de retrobar-nos, de substituir la misèria i la delinqüència per la cooperació, el compartir, la celebració, ¡la música! Encara estem a temps de conformar-nos, acontentar i reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Només hi haurà pau global si hi ha pau a l’interior dels nostres cors. Només queda un pas de donar. Només un. I és el teu. Un teu que vol dir tots. Sincerament… ¿Hi ha d’haver plaer més gran que sentir-nos vius i útils a la gran aventura de fer d’aquest un món millor? València a 6 de gener de 2019.

77


Al nostre

amic Salvador Hernándiz García “Romanga” 78

Enguany estem de dol, perque un faller ja major va faltar el 27 de setembre. Salvador Hernándiz García ja portava en nostra comissió des de 1986, any en que ens vàrem desplaçar fins a Madrid per fer a la seua filla Neus, nostra Fallera Major d’aquell any. La rebuda fou gran i, per supossat, ens digueren que sí, que Neus seria Fallera Major i des d’aleshores tota la família fou fallera de Caputxins. Continuaren sent fallers, ell, Maria sa muller, el seu fill Salvador, Nines i com no la seua neta Lucía Hernándiz Juste, que fou Fallera Major Infantil a l’any 2015. Sempre anava dient “enguany em borre”, però els seus amics el feiem desistir.

Ell era tan bon amic, que quan vingué de Madrid, feu gran amistat amb els fallers més majors. I una anècdota molt graciosa va ser que l’amic, Bernardo Palomares Borrás, (q.e.p.d.) li va dir un dia “Salvador pareixes Romanga” i des d’aleshores en eixe mal-nom el cridaven tots els seus amics. Amics com per eixmple, Pepe Cristales, Alfredo Cándido, Enrique Iborra, (q.e.p.d.). Ara ve l’explicació de qui era el tal “ROMANGA”. Este era el conductor d’un vehicle funerari que estava portat per cavalls i que en aquells anys feien les condolències a la punta del carrer Méndez Núñez. Des d’ací, volem donar el nostre condol com cal a la seua família i sobretot a la seua muller María Heredia García.

HIMNE DE LA FALLA

La Falla de Caputxins Va vestint-se d’alegria Amb l’aire de la festa I l’olor a bunyolà Al pas de la comissió Que porta el seu estendard Tots els fallers van cantant-li A sa Fallera Major. A la mitat del carrer La nostra falla hem plantat, A la mitat del carrer On la veu el veïnat Esperant la mascletà Esperant la mascletà. Ai !!!! Falla de Caputxins Ai !!!! Que solera que tens Ai!!!! Falla de Caputxins La comissió hui t’enveja Per lo bonica que tu estàs Ara que estem en les festes De Sant Josep De Sant Josep. I quan s’acaba la festa El barri pensa en la cremà I en el calor de les flames D’esta festa valenciana I nostra Falla Caputxins Nostra Falla Caputxins Visca la Falla de Caputxins... A A C M Amb la música de “Paquito el Xocolatero”.

79


PROGRAMA DE FESTES Dissabte, 15 de setembre de 2018.

A les 20:00 hores, al Saló Àrab de “La Gallera”, Nomenament de nostres Falleres Majors, MARTHA CÁNDIDO PASTOR I PALOMA SÁEZ GÓMEZ

Dijous, 14 de febrer de 2019.

Dimecres 31 d’octubre de 2018.

A les 17:30 hores, al Gran Teatre d’Alzira, presentació de nostra Fallera Major, MARTHA CÁNDIDO PASTOR. Després, sopar i ball a la Sala Rex Natura.

Nit de Halloween al cau de la Falla.

Dissabte 3 de novembre de 2018.

Dissabte, 16 de febrer de 2019.

A les 19:00 hores, Exaltació de la Fallera Major d’Alzira, MERCEDES BOHIGUES VALLS i imposició de bandes a les Falleres Majors de les diferents comissions de la ciutat.

Dissabte 23 de febrer de 2019.

Diumenge 4 de novembre de 2018.

Dissabte 2 de març de 2019.

Dissabte, 10 de novembre de 2018.

Dimecres 6 de Marc de 2019.

Diumenge 25 de novembre de 2018.

Divendres 8 de març de 2019.

A les 12:00 hores, Exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira, INÉS BRINES PELLICER i imposició de bandes a les Falleres Majors Infantils de les diferents comissions de la ciutat. A les 20:30 hores, a la Sala “Cotonera Events” d’Alzira “Sopar de Germanor” i imposició d’insígnies pròpies de la comissió.

80

En la Casa de la Cultura, inauguració de l’exposició del ninot.

A les 12:00 hores, Lliurament de recompenses de Junta Local Fallera, al Gran Teatre de la ciutat.

Dissabte 22 de desembre de 2018.

A les 19:30 hores, Nadalenques a les Falleres Majors amb la Xaranga. A les 22:00 hores, Sopar de Nadalenques i visita del Pare Noel.

Diuemnge 03 de febrer de 2019. Des de les 11:00 hores, Dia de l’estropeat.

Diumenge 10 de febrer 2019.

A les 12:00 hores, a la Sala Rex Natura, Presentació de nostra Fallera Major Infantil, PALOMA SÁEZ GÓMEZ. Després dinar i festa infantil.

A les 12:00 hores, XXXIV Concurs de Paelles patrocinat per la firma RICARD. A les 17:30 hores, Assistència a l’acte de la Crida. A les 22:30 hores, Sopar de la Crida a la Sala Rex Natura d’Alzira i ball. A les 20:00 hores, a la casa de la Cultura presentació del Llibre de Falles 2019. A les 23:30 , Nit de les Albades a Nostres Falleres Majors.

Dissabte 9 de març de 2019.

A les 09:00 hores, esmorzar i preparació de la Cavalcada Multicolor. A les 14:00 hores, dinar. A les 17:00 hores, concentració al cau per a la Cavalcada Multicolor.

Diumenge 10 de març de 2019.

Des de les 09:00 hores, Dia del “PORC”, tot el dia porc.

Del 11 al 15 de març de 2019. A les 22:00 hores, setmana gastronòmica.

81


Dissabte, 16 de març de 2019. Dia de “La Plantà”

A les 10:00 hores, Esmorzar al cau. A les 11:00 hores, Ajudar als artistes a muntar la falla. A les 14:00 hores, Mascletà a la plaça del regne A les 14:30 hores, Tradicionals cassoles d’arròs al forn. A les 21:30 hores, Sopar dels frares. A les 23:30 hores, Gran ball de la planta al cau amb discomòbil.

Diumenge 17 de març de 2019.

A les 08:00 hores, Despertà a les Falleres Majors, i al barri. A les 09:30 hores, Esmorzar al cau. A les 11:00 hores, Passacarrers i visita a les comissions.. A les 14:00 hores, Mascletà a la plaça del regne A les 14:30 hores, Dinar al cau. A les 18:00 hores, Concentració al cau per anar arreplegar els premis. A les 22:00 hores, Sopar i ball, al cau amb discomòbil.

Dilluns 18 de març de 2019.

82

A les 08:00 hores, Despertà a les Falleres Majors, i al barri. A les 09:30 hores, Esmorzar al cau. A les 11:00 hores, Passacarrers i visita a les comissions. A les 14:00 hores, Mascletà a la plaça del regne A les 14:30 hores, Dinar al cau. A les 17:30 hores, Concentració al cau per a l’ofrena. A les 22:00 hores, Sopar i ball, al cau.

Dimarts 19 de març de 2019. Dia de Sant Josep

A les 08:00 hores, Despertà de Sant Josep. A les 09:30 hores, Esmorzar de Sant Josep al cau. A les 11:00 hores, Passacarrers i visita a les comissions del sector. A les 14:00 hores, Mascletà de Sant Josep A les 17:30 hores, Concentració al cau per al pasdoble. A les 20:00 hores, Cremà de la Falla Infantil. A les 22:30 hores, Sopar de Sant Josep. Quan vinguen els bombers Cremà de la Falla. * La comissió de la Falla Caputxins es reserva el dret de modificar aquest programa.

gran 2018 ó i c a t n e 1. Pres

RECORDANT 2018


RECORDANT 2018

1. Presen taci

รณ gran 20 18

1.

gran 2018 รณ i c a t n e Pres

RECORDANT 2018


El futur pertany a aquells que entenen que fer més amb menys és compassiu, pròsper, durador, més intel·ligent i més competitiu. PAUL HAWKEN

86

87


RECORDANT 2018

1. Presen taci

贸 gran 20 18

2. Presen tac

i贸 infant il

18 fantil 20 n i 贸 i c a t esen

2. Pr

2018

8 ibret 201 l l 贸 i c a t 3. Presen

RECORDANT 2018


RECORDANT 2018

3. Presen taciรณ

4. Crida

llibret 2 018

i paelles 2018

4. Crida

2018 i paelles

RECORDANT 2018


RECORDANT 2018

4. Crida

i paelles 2018

4. Crida

2018 i paelles

RECORDANT 2018


L’activista no és qui diu que el riu està brut. L’activista és qui netaja el riu. ROSS PEROT

94

95


RECORDANT 2018

4. Crida

i paelles 2018

not 2018 i N a d a c l 5. Cava

018 6. Pork 2

5. Cavalc ada

Ninot 201 8

RECORDANT 2018


RECORDANT 2018

6. Pork 2 018

018 6. Pork 2

RECORDANT 2018


RECORDANT 2018

6. Pork 2 018

018 6. Pork 2

7. PlantÃ

RECORDANT 2018


La pitjor amenaça per al nostre planeta és la creença que algú el salvarà. ROBERT SWAN

102

103


RECORDANT 2018

RECORDANT 2018 7. Plantà

7. Plantà


RECORDANT 2018

RECORDANT 2018 7. Plantà

8. Dia 17

8. Dia 17


RECORDANT 2018

RECORDANT 2018 8. Dia 17

8. Dia 17


La Terra proveeix prou per a satisfer les necessitats de cada home, però no per a l’avarícia de cada home. MAHATMA GANDHI

110

111


RECORDANT 2018

RECORDANT 2018 8. Dia 17

9. Dia 18

9. Dia 18


RECORDANT 2018

RECORDANT 2018 9. Dia 18

9. Dia 18


RECORDANT 2018

RECORDANT 2018 9. Dia 18

10. Dia 1 9

9 10. Dia 1


La terra és insultada i ofereix flors com a resposta. RABINDRANATH TAGORE

118

119


RECORDANT 2018

10. Dia 1 9

RECORDANT 2018 9 10. Dia 1


AVANÇ CAP AL 2019

1. Rocier a

2. Ral·li

c Humorísti

AVANÇ CAP AL 2019


AVANÇ CAP AL 2019

3. Hawaia na

AVANÇ CAP AL 2019

na 3. Hawaia

sias

ldeigle a V e d n í rt 4. San Ma


La suprema realitat del nostre temps ĂŠs la vulnerabilitat del nostre planeta. JOHN F. KENNEDY

126

127


AVANÇ CAP AL 2019

4. San Ma rtín de V aldeigles

ias

5. Hallow een

t

men 6. Nomena

AVANÇ CAP AL 2019


AVANÇ CAP AL 2019

7. Imposi ció

bandes

8. Sopar germanor

cartells 9. Penja

AVANÇ CAP AL 2019


AVANÇ CAP AL 2019

10. Visit a als art istes

rtistes a s l a a t 10. Visi

i JLF

iversar 11. 75 an

AVANÇ CAP AL 2019


AVANÇ CAP AL 2019

11. 75 an iversar

i JLF

12. NADAL ENQUE

S

ES

ENQU 12. NADAL

AVANÇ CAP AL 2019


GUIA COMERCIAL La Falla Caputxins vol agrair la col·laboració de totes les empreses i de totes les persones que han fet possible l’edició d’aquest llibre de falles.

137


139 Av. Hispanitat, 8 baix 46600 ALZIRA (Valencia) Tel. 96 241 90 64 Cr. Sant Francesc d’Assis, 20 baix 46740 CARCAIXENT (Valencia) Tel. 96 394 87 78 www.alzicasa.com


140

141


142

143


144

145


La Cambra

La Cambra 146

Ropa interior Ropa de hogar Uniformes escolares Ropa en medidas especiales para cama

C/ ColĂłn, 32 - 46600 ALZIRA (Valencia)

Ctra. Alzira a Tavernes, Km 20 - Pol. 60 ¡ Parc. 132 Tel. 96 240 15 29 - E-mail: pirocrespo@hotmail.com 46600 ALZIRA (Valencia)

147


Pol. Ind. Camí Reial · C/.Llauradors, 23 Tel. 96 254 10 64 · Fax. 96 011 90 09 46250 L’Alcúdia (Valencia) info@metalcris-john.com www.metalcris-john.com Pol. Ind. Camí Reial · C/.Llauradors, 23 Tel. 96 254 10 64 · Fax. 96 011 90 09 46250 L’Alcúdia (Valencia) Pol. Ind. Camí Reial · C/.Llauradors, 23 fo@ e t90 a l09 cris-john.com Tel. 96 254 10 64 i· n Fax. 96m 011 www.m etalcris-john.com L’Alcúdia (Valencia) •i46250 Servicio de Corte poro Laser n f o @ m e t a l c r i sPol. -jo h Camí n . c Reial m · C/.Llauradors,23 Ind. •wServicio por Agua w w . m e t a de l c r Corte i sTel. - j o96h254 n . c10o64 m· Fax. 96 011 90 09 46250 L’Alcúdia (Valencia) info@metalcris-john.com w w w . m e tetc.) alcris-john.com aluminio,

• Trabajos de soldadura (inox, hierro,

ORGANIZACIÓN FINANCIERA Y TÉCNICA DE EMPRESAS, S.A. CONSULTORÍA TRIBUTARIA, ECONÓMICA Y LABORAL • Construcción y reparación de maquinaria

• Mantenimiento industrial • Mecanizado industrial • Montajes industriales

• Construcción y reparación de maquinaria • Servicio de Corte por Laser • Mantenimiento industrial • Servicio de Corte por Agua • Mecanizado • Trabajos de soldadura • Construcción y reparación de industrial maquinaria Servicio de Corte por Laser (inox, • Montajes industriales Mantenimiento industrial Servicio de Corte por hierro, Agua aluminio, •etc.) • Construcción y reparación de maquinaria • Servicio de Corte por Laser • Mecanizado industrial Trabajos de soldadura • Mantenimiento industrial • Servicio de Corte por Agua (inox, hierro, aluminio, etc.) Montajes industriales • Mecanizado industrial • Trabajos de •soldadura

148

(inox, hierro, aluminio, etc.)

149

• Montajes industriales

Avda. Luis Suñer, 15 - Entresuelo - 46600 ALZIRA Teléfono 96 245 50 84 - Fax 96 240 21 34


Más de 20 años

Más de 20 años

ideas en papel ideas en papel

Más de 20 años

150

imprimiendo imprimiendo

imprimiendo

ideas en papel blauverdimpressors.com blauverdimpressors.com

blauverdimpressors.com

151


CLÍNICA DE DOLOR Y ESTÉTICA Fisioterapia Acupuntura Consulta médico estético 152

Dieta y nutrición Rehabilitación Post operatorio

Teléfonos de contacto: 96 241 84 12 / 667 727 562 / 627 511 814 Cr. Prior Morera, 14 - baix / 46600 ALZIRA (Valencia)

153


154

155


156

157


FRANCISCO COMES

Primer Premio Lotería Jueves 28/06/2007 Quinto Premio Sorteo Navidad 2017 PREMIO BONOLOTO 7.694.919 € (6 ACIERTOS) 11/12/2018

158

159

Faustino Blasco, 5 - 46600 ALZIRA (Valencia) Tel./Fax 962 412 808 loteria3alzira@gmail.com


J Matic Portes Metàliques i Automatismes

Juanjo Castillo 666 07 68 66

ALZIRA (Valencia)

160

LÁPIDAS FINA CALABUIG

C/ Pere Morell, 3 Tel. 675 93 32 76 - 96 241 98 45 46600 ALZIRA (Valencia)

161

Carrer de la Sang / 6. ALZIRA


162

163


164

165

Plaza Corbell Essonnes 1 bajo Tel. 96 241 11 71 46600 ALZIRA (Valencia)


Calle Isaac Peral, s/n PPIOS (Junto ITV-Alzira) Teléfono: 960 615 555 Fax: 962 459 896 coalzira@covalco.es

166

SECRETARÍA EXTERNA ALZIRA Somos profesionales administrativas, le ofrecemos servicios administrativos integrales y de gestión y lo hacemos por horas como cualquier otro profesional, a demanda y sólo cuando lo necesitas, sin altas, sin contratos.

Algunos de nuestros servicios: gestión de correo, servicio de telefonía remota, gestión de facturas, trámites, reclamación impagados, etc. Visítanos en www.secretariaexterna.com Contacto: info@coworkingalzira.com Tel.: 96 107 66 00

167


168

169


170

171

CAFÉ FORO Plaza Sociedad Musical, 3 46600 ALZIRA (Valencia)


172

FEM FALLA

AMB IL·LUSIÓ



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.