Llibret 2018

“La tradició” rebeca colomer.

FALL A

20 18

BENL

LOCH

ALEX

A

Llibr NDRE V Ié et E x plica tiu

CARTELL FALL

ARTISTA: Ju

ES XÀTIVA 20

an Daniel Sa n

z Sanchis

18

FALLES /2018

1·

FALLES /2018

ALEXANDRE VIé FALLA BENLLOCH Llibret Explicatiu

·2

EDITA: A.C. Falla Benlloch Alexandre VIé DELEGAT DEL LLIBRET: Rebeca Colomer EQUIP DE COORDINACIÓ: Joan Quilis i Rebeca Colomer.

COL·LABORADORS LINGÜÍSTICS: Rafa Tortosa, Salvador Català Sanchis, Josep A. Bolinches, Joan Quilis, Guillem Alborch, Vicent Soriano, Josep Lluis Fito, Javi Lara, Sergio Gómez, Carmen García Ferrando, José Luis Lagardera, Alberto Ordiñana, Begonya Martinez, Yolanda Pérez, Mariasun González, Ángel José Sanchez Palop, Carla Sanchis, Mentxu, l’Equip de redacció de la Falla Portal de la Valldigna, Clara Vercher.

“Falles de Xàtiva, Bé D´Interès Cultural Immaterial i Festa D´Interès Turístic Autonòmic. Declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat Per La UNESCO” * El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana, per la promoció de l´ús del valencià. * Este llibret participa en el premi, de les “Lletres Falleres 2018”

COBERTA: Rebeca Colomer MAQUETACIÓ I DISSENY GRÀFIC: Rebeca Colomer REVISIÓ LINGÜÍSTICA: Carme Anaya EXPLICACIÓ MONUMENT GRAN I INFANTIL: Inma Ibáñez Marco VEU SATÍRICA: Oscar Exposito, Angel José Sanchez, Joan Quilis, Rebeca Colomer.

FOTOGRAFIA: “Estudio Fotográfico Federico”, Rebeca Colomer, Àngel Jose Sanchez, Maria Asun González, Ainhoa Reyes, Marina Ciscar, Jordi Benaches, Neus Grau, Juan Ignacio Gisbert, Neus Olmos, Gemma Richart, Lilaya Navalon, Aitana García, Ana Martínez, Noelia Carballo, Jofre David Valero.

20 18

DIPOSIT LEGAL: V-982-2011 Exemplars: 500 Impressió: “Paper Plegat S.L”, Indústria Gràfica.

Imprés a Xàtiva, Bressol de paper a Europa. Paper ecològic.

(L´A.C Falla Benlloch Alexandre VIé no s´identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col·laboradors del present llibret.)

FALLES /2018

3¡

info@fallabenlloch.es

www.fallabenlloch.es

https://www.facebook.com/ FallaBenlloch/ https://www.instagram.com/ fallabenlloch/?hl=es

FALLES /2018

SUMARI SALUTACIÓ

President Junta Local Fallera

SALUTACIÓ

Presidenta, Neus Olmos Prats

·4

6 8

Gemma Richart i Soler

MONUMENT GRAN Explicació

COMISSIÓ GRAN

PROGRAMA D’ACTES ELS NOSTRES MENUTS

26 28

FALLERA MAJOR INFANTIL

32

MONUMENT INFANTIL

36

16

COMISSIÓ INFANTIL

40

22

JOCS INFANTILS

42

Lucía Gil i Bolinches

ELS NOSTRES FALLERS

FALLERA MAJOR

PREMIS 2017

12

Explicació

FALLES /2018

PART LITERARIA

LES PARTS D’UNA FESTA • Les falles són cultura

54

• El punt de vista dels mitjans de comunicació sobre les falles de Xàtiva

• Notes sobre alguns autors de versos en els llibres de falles del barri de Sant Pere 1934-1990 • Sobre la figura del mantenidor de les presentacions falleres i la seua aportació literària • José López Sellés era un poeta • Un món ple de poesia, per què no és possible?

• Paco Belda: La crítica fallera ha de ser pròxima, del barri

• Ser president de falla a València, Alzira o Xàtiva?

• El vers faller; ritme i mètrica

• Unes falles obertes al món

• La falla portal de valldigna

• La “no-moda” està de moda • Monuments: art, critica i.....palets

UN BARRI AMB HISTÒRIA

• El paper d’una Fallera Major

• Una mirada cap als arrels de la terra

LA POESIA A LES FALLES • La literatura satírica i fallera abans del llibret de falla • Poesia, música i teatre de falles dels anys 20 i 30 • Breu anàlisi dels recursos literaris al llibret de la falla de la plaça enríquez de 1934

80

120

• Roba de feina • Els forns tradicionals del barri de sant pere • A mon pare, Vicente González Sancho

UN ANY DE RECORDS PUBLICITATS

134 142

5·

FALLES /2018

·6

FALLES /2018

JESÚS GONZALEZ SARRIÓN President Junta Local Fallera de Xàtiva A la comissió de Benlloch Alexandre VIé.

Primer que res, agrair que em deixeu escriure a aquest espai al vostre llibret, ja que és un autèntic privilegi poder participar en els llibrets de les comissions fallers, que tanta importància tenen per als fallers.

La setmana gran de Falles, està a punt d’aplegar i cada vegada es veu mes a prop allò de tornar a vore els carrers de la nostra ciutat, plens per uns dies de monuments fallers, preparats amb molta cura pels artistes, de banderins amb els escuts de cadascuna de les 19 comissions i tots aquells elements que els fallers estem impacients per vore, ja que signifiquen que la nostra setmana a aplegat.

Un any de treball i esforços, que es resumeixen en 5 frenètics dies on els actes s’acumulen i es succeeixen tan ràpidament, que en un tancar i obrir d’ulls en despertem un 20 de Març, pensant ja amb el any vinent, es per això que vos anime al fet que gaudiu al màxim , la setmana fallera, i també eixos actes que tenim per davant, com la crida o germanor, que son una bona mostra de les ganes de falles que tenim.

Desitjar-vos a tots que gaudiu d’aquestes falles i que tan sols passar el 19 de Març, comenceu tots junts a preparar les falles.

Moltes gràcies a la comissió de Benlloch Alexandre VIé i Molt bones Falles 2018 .

7·

FALLES /2018

·8

FALLES /2018

NEUS OLMOS PRATS

Presidenta Falla Benlloch Alexandre VIé Benvolguts Fallers, Falleres, veïns i veïnes del nostres barri de la nostra ciutat, col·laboradors i col·laboradores.

Aquest any i per primera vegada hem dirigeix a tots vostès des de aquest saluda del llibret per com a Presidenta de la A.C. Falla Benlloch Aleixandre VIé, càrrec que a banda de comportar molta feina, responsabilitat i sacrifici també aporta molta alegria i satisfacció.

Vull aprofitar aquestes línies per convidar-los a gaudir de la Festa i tradició mes grandiosa del mon, de la que la nostra terra és el bressol. I es que les falles son la feina de tot un any realitzada per les comissions i per les juntes que podem tindre-la concentrada en una setmana, la setmana mes intensa i curta del any, en la que tot es transforma..

La teua família passa a ser la teua colla o grup de la falla amb els que comparteixes la major part de les hores del dia.

La teua casa passa a ser el teu casal… i els dies o mesos previs a la presentació i actes es transformen en la època de l’operació gipó i jupetí.

Quan vegem un dia amb solet diguem que ja fa dia de falles, i deixem de preocupar-nos per el que posar-nos quan sabem que del polar, del blusó, dels vaquers i esportives, i del vestit de valencià i valenciana no anem a variar molt.

Quan cadascú llueix el mocador de la seua comissió, i quan vivim tots i cadascun dels actes amb germanor i respecte.

Quan durant cinc dies tot son petards, mascletades, xarangues sonant, música valenciana acom-

panyat l’olor a pólvora que impregna cadascuns dels carrers de la ciutat.

Ciutat enlluernada i colorida amb els monuments que ens planten als nostres carrers, i que son el resultat de la feina artesanal de tot un any.

I es que sense cap dubte les Falles son LA MILLOR FESTA DEL MON.!!!

Els convide a tots a passar uns bons dies a la nostra ciutat, gaudint de cada racó, acte i monument i com no a deixar-se caure per el nostre cassal situat al casc antic de la ciutat on abraçant des de la plaça Sant Pere, el carrer Sant Josep, la placeta Enríquez, que per a qui no ho sàpiga es on la nostra Falla va començar a nàixer, podrà recorre els carrers mes empinats, el carrer més estret de la ciutat, també els que es troben a la falda del nostre castell, trobarà cases i Palaus amb molt historia, i podran descobrir l’amabilitat i calidesa així com la peculiaritat del nostre barri. Sense cap dubte seran ben rebuts i podran viure la festa com un membre més.

Com a Presidenta de la AC.Falla Benlloch Aleixandre VIé desitge que tots visquen aquestes Falles amb la il·lusió d’un infant així com amb respecte i germanor.

MOLT BONES FALLES 2018.

9·

FALLES /2018

· 10

els nostres

fallers

FALLES /2018

11 ·

FALLES /2018

2018

· 12

GEMMA RICHART I SOLER Fallera Major

FALLES /2018

13 ·

ENTREVISTA FALLES /2018

Entrevista a la Fallera Major

· 14

Havíem quedat amb Gemma, la nostra Fallera Major, per fer-nos un cafenet i parlar una estoneta amb ella, i així fer-li una entrevista per al llibret, per a què la nostra comissió i totes les altres falles la coneguen un poc més.

El dia que varem quedar amb ella no va eixir molt bo, més bé, tot el contrari, però ja no podíem aplaçar-ho més perquè el llibre s’havia de fer.

1. Estudies o treballes?

Treballe.

2. Conta’ns un poc el teu historial faller... (càrrecs, comissions

a les que has estat apuntada, família fallera...)

Sóc fallera des de l’any 1989, encara no havia complit un any quan em varen vestir de fallera per primera vegada, la meva primera comissió va ser la falla del Raval d’on és tota la meva família; el meu avi va ser un dels fundadors de la falla del Raval l’any 1972. Ma mare i les meves ties van ser falleres majors i jo vaig tindre la sort de ser Fallera Major Infantil l’exercici 1998-1999. Va ser l’any 2010 quan vaig passar a formar part de la falla Benlloch Alexandre VI fins ara, que faré realitat el somni de ser Fallera Major.

3. Quan i per què t’apuntares a la falla Benlloch?

Hem vaig apuntar a la falla Benlloch l’any 2010, vaig decidir apuntar-me a aquesta comissió perquè hi tenia alguns amics i volia compartir amb aquests el món faller que tant m’agradava.

4. Per què la falla Benlloch i no una altra?

Doncs la decisió d’apuntar-me a aquesta falla i, no a una altra, va ser per les amistats que tenia en aquesta comissió.

5. Què és el que més t’agrada de les falles, i què el que menys?

L’acte que més m’agrada és l’ofrena a la Mare de Déu, no sabria dir quin és el que menys m’agrada perquè m’agraden tots, no en llevaria cap de la semana fallera.

6. Quin acte esperes amb més entusiasme?

L’acte que sé que serà el més emotiu serà l’ofrena de flors a la Mare de Déu, és un acte que sempre m’ha emocionat molt, i aquest any com a representant de la comissió sé, que serà encara si cap, més especial.

7. Quina peça és la que més t’agrada del vestit de fallera?

La mantellina és una de les peces de la indumentària valenciana que més m’agrada.

8. Un color?

Negre.

9. Què creus que ha de tindre una xica per a ser fallera major o fallera major infantil?

Crec que una xica que es presenta a fallera major ha de saber

FALLES /2018

apreciar i valorar la festa fallera, aguantar el ritme de tots els actes fallers i saber que estàs representant a una comissió i ho has de fer de la millor manera possible.

10. Conta’ns un record faller Un dels records de la infància que tinc a la memòria és quan jo era menuda i passava pel carrer les tendes de Xàtiva amb la meua àvia Edelmira, sempre hi havia exposat un vestit roig a l’aparador i jo li deia “iaia vull que em compres aquest vestit roig” i ella sempre em contestava: “el dia que sigues fallera major la iaia et regalarà el vestit

roig” i així va ser, l’any que vaig ser fallera major ella em va regalar el vestit roig que tant m’agradava perquè el pogués lluir el dia de la presentació, encara recorde el moment en què ja estava vestida i va pujar a l’habitació de sa casa on sempre m’he vestit de fallera i em va veure l’emoció que va sentir de veure a la seua néta com a fallera major va ser molt gran.

11. Conta’ns un desig per a aquest any faller Desitge per aquest any gaudir més si cap de les falles, saber ostentar com cal el càrrec de Fallera Major, emportar-me per sempre l’amistat de totes aquelles persones que he tingut la sort de conèixer aquest any, i sobretot pasar-ho d’allò més bé en tots els membres de la meua comissió.

12. Monument o festa?

Sense cap dubte el monument és la peça fonamental del món faller i és una cosa que hem de mantenir i cuidar tots els fallers perquè puga continuar la tradició fallera, a més de tot açò la festa també crec que és molt important en una comissió, les xarangues, les discomòbils, els soparets dels divendres al casal...; tot açò fa que la gent es junte i faça un bon ambient faller.

13. Què sent / pensa la teua família del fet que enguany ocupes aquest càrrec?

La meva família esta igual o més il·lusionada que jo, des que

saberen que ostentaria el càrrec de fallera major de la comissió, han estat en tot moment al meu costat per a tot el que necessitat.

14. Algun artista preferit?

No tinc cap artista preferit, però he de dir que aquest any em fa especial il·lusió que siga Inma Ibañez l’encarregada de fer les falles de la nostra comissió, ja que és la primera vegada que una dona és l’encarregada de fer els monuments a la ciutat de Xàtiva.

15. Eres de mascletà o castell de foc nocturn?

La mascletà, m’encanta anar a veure totes les mascletades que em siguen possibles, el soroll i l’olor dels coets em posen els pèls de punta.

16. Què penses que tenen d’especial les falles de Xàtiva?

Crec que la germanor entre les falles de la ciutat de Xàtiva és un aspecte que hauríem de valorar, l’ambient que hi ha a la ciutat entre les diferents comissions.

I ara conta’ns un poc sobre tu...

Gustos musicals, menjars preferits, un lloc on viatjar, què t’agradaria ser en un futur?, i més coses que vulgues que sapiguem.

Doncs sobre mi us contaria que tinc 29

anys,treballe com a Treballadora Social en un centre de persones amb malaltia mental, la música en general m’agrada tota però si haguera de dir el meu artista favorit diria que és Melendi. El meu menjar favorit és el putxero, ma mare el fa boníssim. M’agrada moltíssim viatjar, els llocs on tinc moltes ganes d’anar és a Itàlia i La Ponia, són dos viatges que sempre m’ha cridat l’atenció i estan pendents de poder realizar-los algun dia. En un futur m’agradaria continuar treballant on estic, ja que m’encanta la meua feina i poder conèixer tots aquells llocs que em qeden per visitar.

Per acabar, unes paraules per a la teua comissió.

A la meua comissió, m’agradaria dir-los que gaudim de les falles tots junts, que aprofitem el sentiment que tots tenim per les falles per a fer ambient faller, per a fer que cada acte el gaudim al màxim i que entre tots fem que siguen unes falles que no puga’m esborrar mai de la nostra memòria.

15 ·

FALLES /2018

LEMA

Ser faller i no morir en l’intent

ARTISTA

INMA IBÁÑEZ MARCO

· 16

2018

FALLES /2018

17 ·

FALLES /2018

EXPLICACIÓMonument Comissió Gran

· 18

Ja estem en falles!!! i en aquesta falla es veu reflexat el caràcter alegre i desenfadat del bon faller.

Per a ser un bon faller hi ha que gaudir de la festa plenament.

En totes les comissions trobem els mateixos personatges.

El “faller del gotet” el típic faller que sempre va amb el got en al ma i sols baixa al casal i a la placeta els dies de falles. De tots és ben sabut que hi ha que passar-ho be però també hi ha que treballar, i per a les dos coses hem d’estar.

FALLES /2018

Per a ser bon faller es indispensable complir aquest requisit, bon menjar i bon beure, això es totalment un caràcter faller.

Bons entrepans per agafar forces, xocolatà, paelles... no ens podem pedrer cap i en aquesta comissió les comilones no poden faltar.

Trobem també els típic fAllErs I fAllErEs PrEsUMIts, sols venen a lluir-se i en aquests últims anys la indumentària es molt més que ampla...

La part central d’aquest monument es veu composta per aquests fallers, i els podem trobar un sobre d’altre.

19 ·

FALLES /2018

Van seguits de prop per el faller “sangonereta” que no perdona ni una menjà encara que estiga apunt de rebentar.

· 20

A la seua esquena veiem el faller “petarder” que com a bon valencià li encisen els petards. A tota comissió destaca un exageradament .. mes a aficionat als petardets .... aplegant a acovardir a tota la gent.

FALLES /2018

Els presidents i presidentes cada vegada estan més farts de les sancions i normatives que cada any van augmentant.

Si tu acompleixes tots aquests requisits i a mes no et perds cap acte faller, si aconsegueixes acudir a tot tots els dies de falles, passacarrers, menjarots, despertades, xocolatà, mascletades, sopar i demes festes al casal.... seràs tot un mereixedor del trofeu al “Millor Faller”.

21 ·

FALLES /2018

· 22

FALLES /2018

23 ·

COMISSIÓGRAN

FALLES /2018

· 24

Olmos Prats Neus Martinez Agusti Ana Cosme Juan Esther Perez Arenas Carlos Richart Soler Gemma Reyes Aranzueque Ainoha Gonzalez Puig Maria Asunción Gonzalez Puig Ivan Gil Moncho Rafael Benet Vicedo Jessica Simon Pla Andrea Garcia Cucarella Aitana Simon Pla Lucinda Palop Garcia Vicent Gisbert Merlo Juan Ignacio Colomer Ferrer Rebeca Saez Aleixandre Alicia

Mullor Dominguez Victoria Belda Diaz Francisco Belda Diaz Jose Manuel Peinado Boixader Vicent Quilis Odenas Joan Borreda Alventosa Alejandro Sánchez Palop Ángel José Richart Sánchez Aida Benet Sanvictorino Carmen Sanchis Boixader Carla Gozalbes Almazán Estefania Gozalbes Sánchez Emilia Sanvictorino Mompo Emilio Soro Escalante Francisco Gomez Hiervas Francisco Ciscar Soler Gloria Benavent Martinez Hector Hostench Vidal Jorge Valero Collauzoa Jofre David Valdivieso Ruiz Johana Marcela Benages Fons Jordi

Benet Vicedo Jose Manuel Cabezas Suñer Jose Ferrero Maroto Joaquin Olmos Prats Lucia Barron Renau Laura Martinez Navalon Lilaya Sanvictorino Catala Maria Cosme Juan Marcos Ciscar Soler Marina Sanvictorino Mompo Mari Carmen Pla Pujante Monica Vidal Remon Mireia Martinez Duet Maria Jose Bolinches Vidal Maria Amor Carballo Zorraquino Noelia Grau Gimeno Neus Exposito Martinez Oscar Guerrero Torregrosa Pablo Cerdá Martinez Pablo Olmedo Sancho Sergio Sanchis Calatayud Xavier

FALLES /2018

Junta OLMOS PRATS NEUS • President MARTINEZ AGUSTI ANA • Vice-President 1 COSME JUAN ESTHER • Vice-President 2 PEREZ ARENAS CARLOS • Vice-President 3 RICHART SOLER GEMMA • Fallera Major

GONZALEZ PUIG MARIA ASUNCIÓN • Vice-Secretari GONZALEZ PUIG IVAN • Tresorer GIL MONCHO RAFAEL • Delegat Festejos BENET VICEDO JESSICA • Delegada Loteries

REYES ARANZUEQUE AINOHA REBECA COLOMER FERRER • Delegada Llibret • Secretari

SAEZ ALEIXANDRE ALICIA • Delegada Cuina MULLOR DOMINGUEZ VICTORIA • Delegada Cuina BELDA DIA FRANCISCO • Delegat BELDA DIAZ JOSE MANUEL • Delegat PEINADO BOIXADER VICENT • Delegat QUILIS ODENAS JOAN • Bibl. Arxiver

Guardons Socarrats Majors

Coure: Jofre David Valero Colluazo Johana Marcela Valdivieso Laura Barron Paco Gomez Argent: Carla Sanchis Boixader Jessica Benet Vicedo Juan Ignacio Gisbert Merlo

25 ·

Bunyols Majors

Rebeca Colomer Aida Richart Esther Cosme Juan Johana Valdivieso Mariasun Gonzalez Puig Ainoha Reyes Aranzueque Ana Martinez Agusti David Valero Colluazo Johana Valdivieso Rafa Gil Moncho Marina Ciscar Paco Gomez Laura Barron Sergio Olmedo Vicente Peinado Boixader Neus Grau Marcos Cosme Juan

Or: Ivan Gonzalez Puig Noelia Carballo Zorraquino Maria Sanvictorino Catala Oscar Exposito Martinez Gemma Richart Soler Neus Olmos Prats Fulles De Llorer: Angel Jose Sanchez Palop Jessica Benet Vicedo Jordi Benagues Fons Brillants: Joan Quilis Odenas Recompensa: Ivan Gonzalez Puig

FALLES /2018

BENLLOCH ALEXANDRE VIé 2017

PREMIS

· 26

5é SECCIÓ

SEGONA Monument Gran

ACCSESIT SECCIÓ

TERCERA Monument Infantil

FALLES /2018

70é PREMI

LLIBRET

2 on PREMI

LLIBRET De Falles de Xàtiva

Per la Promoció de l´Ùs del Valencià

27 ·

FALLES /2018

PROGRAMA A Setmana Fallera dijous 15 de març 16:00 hores

Començem a montar senyors i senyores tota ajuda serà bona! Hi ha que descarregar ninots, arreplegar els de la Casa de la Cultura fer exersici de muntar i baixar del camió!

Vinga que ja fa oloreta a falles, aneu arrimant-se!

17:30 hores · 28

Berenaret per als menuts de la falla “si ha sobrat sandwichs i nocilla” … que ja han acabat el cole i apareixen corregent!

22:00 hores

Soparet a la plaçeta! Torraeta a la vora del monument! Es repartiran els tickets com tots els anys sense megafon i a força de xillit de Maria i Ana!

00:00 hores

Comença la frescoreta! Per lo tant la junta recomana que feu exersici de “Tirar de pala” mol bon consell per fer-li front al fred! Hi ha que deixar el

d´ CTES

monument perfecte! No mireu tant… i trevalleu més!!!!

canari! De segur ens troves de seguida!!!

03:30 hores

14:30 hores

Resopó per qui estiga al monument trevallant! Belda ens mostrarà el seu valor culinari i posarà en marxa una de llonganisses o qui sap…. Una bona fideuà!

divendres 16 de març 07:30 hores

Primera despertà.

10:30 hores

Es l´hora del esmorzar! Però el menú no el sabem… ens informen que si no hi ha massa pressupost tindreu que portar llonganisses de casa!

13:00 hores

Cercavila pel barri, la tradició no s´ha de pedre. Músics a donar guerra!

14:00 hores

Mascletà al Jardí de la Pau. Per a qui siga “novato” buscans! Anem de color verd

Dinaret al cassal! “Arrosito” com deia la meua iaia!!! …

I típic al nostre menú faller!

Patrocinat per: VICTORIA´S KICHEN

19:00 hores

Lliurament de premis a l´Albereda. Tots a la porta de l´Ajuntament. Vinga que enguany volem banderins!!!!

22:00 hores

A sopar fallers! Hui dia del “Llomello amb tomaqueta” que ens prepara doña Alicia i Victoria. Estes dones son unes cuineres de primera!

00:00 hores

Discomòbil!!! Però jo recomanaria que obrirem el ball amb un “pasodoble” que i sinó que les nostres falleres majors ens ballen en exclusiva!

dissabte 17 de març 07:30 hores

Segona despertà! Hui tot per l´aire “senyors pirotecnics”. (paseu per davant de casa Jordi i Noelia i feu-li una demostració)

10:30 hores

Avuí dissabte ja voras… ja. L´hora més puntera aquest esmorzar estarà a tope!!! Fins i tot els que solen trevallar agafaran festa per vore amb que els solprenen els cuiners del mati… (no deixeu la cuina bruta, perfavor!)

13:00 hores

Cercavila pel barri amb els nostres musics valents!

14.00 hores

Mascletà al Jardi de la Pau.

14.30 hores

Dinaret al cassal. Avuí feu-ho rapidet que ens toca anar a posar-nos guapos!

FALLES /2018

17:00 hores

Visita oficial per les Falles de Xàtiva. (NOTA: avuí no m´agradaria escoltar la típica cansoneta de setmana santa! Teniu coneixement)

22.30 hores

Soparet de que??? On??

Al cassal senyors! Que vos perd el vici…. I després no s´enrrecordeu per on para lo vostre!!! Tots a sopar!

Vingeu duxaets perfavor…. que sempre hi ha alguns que no poden ni llevar-se el traje de la “merla” que porten!

00:00 hores

Discomovil amb “toda caña”, entreu dins! Que …fa fred al carrer, i que quede clar! Que es poden dur amics i companyers… no a tots els fallers de xàtiva!!! (Nota al Dj´s: Hui es necesari REMEMBER!)

Diumenge, 18 de març 07:30 hores

Despertà en homenatge al nostre amic i faller Ricard. Avuí de segur es plenen els carrers del barri de fum!

10:30 hores

Moment de plenar la panxeta…. Si no hi ha cuiner des de la redacció us recomanem que baixeu a l´avinguda Selgas, hi han tants barets….

13:00 hores

Cercavila pel barri.

14:00 hores

Mascleta al Jardí de la Pau. Hui totes ben repentinades ja apunt per a lluir… fixeu-se i voreu que valencianes més guapes!

14:30 hores

Dinaret al cassal coques per a tots… i per als menuts i “especials” uns macarronets de “VICTORIA´S KITCHEN” també tenim “gluten free”. Després mentres uns prenen café altres fan la siesteta del borreget al sol… i com poden amb els monyos.

18:00 hores

Desfilada eixint de l´avinguda Selgas a fer l´Ofrena a la Mare de Déu de la Seu.

22:30 hores

Per dir hora… podem acabar prompte o tardissim… pero hi ha sopar esteu tranquils!

Tenim FALLERES MAJORS! I enguany toca posar-se ben “mudaot”! Xiques vosaltres a patir un ratet més de traje.

Ja diuen que per a “lluir hiha que sofrir…”

01:00 hores

Discomòbil-festa. Els pares de la fallera infantil paguen barra lliure.

Aprofiteu-se!!!

Dilluns 19 de març 07:30 hores

Última despertà, encara que aneu, clar si queden petards… recordeu d´anar a casa a vestir-se tenim acte! Dormir a la nit!

12:00 hores

Missa solemne en honor al nostre patró Sant Josep.

A continuación desfilada fins a l´Ajuntament.

(NOTA: Ulleres fora, ben vestits, ben plantats, i silenci!! Anem en processó) En acabar Mascletà al Jardí de la Pau.

15:00 hores

Dinaret al cassal, els que celebreu el dia del pare… a casa per a variar! Familia Benet, rebusquen per les neveres!!!

vacacions per a disfrutar de l´última nit… però recordeu apunteu-se a la llista de les PIZZES que anem per elles, és tradició!

23:30 hores

Comença la Cremà de les falles grans… fins acabar en el primer premi de la secció especial.

29 ·

18:30 hores

Berenarot per als que han sobreviscut a les nostres festes! Açí tenim xocolata mona, xurros, bunyols… (també menú Gluten-free)

21:00 hores

Cremà de les falles infantils.

22:00 hores

Últim soparet de falles… per aquest ja no tenim pressupost i “VICTORIA´S KICHEN” Agafat

MARÇ MARCEDOR, NIT FREDA I DIA AMB CALOR

FALLES /2018

· 30

FALLES /2018

31 ·

els nostres

menuts

FALLES /2018

2018

· 32

LUCíA GIL I BOLINCHES Fallera Major Infantil

FALLES /2018

33 ·

ENTREVISTA

FALLES /2018

Entrevista a la Fallera Major Infantil

Era una vesprada de diumenge, quan havíem quedat amb Lucia, la Fallera Major infantil, per a

· 34

conèixer-la un poc més. Plovia i feia mal molt mal temps, però ja havíem quedat amb ella i no podíem fer-la esperar, doncs eixa mateixa vesprada tenia l’exaltació de la Fallera Major de Xàtiva, acte en què havia de participar.

Estàvem segurs que ens ho passaríem molt be parlant amb Lucia, perquè és una xiqueta molt simpàtica i en el casal sempre que ve, té alguna cosa que dir a tots.

Així que cap al carrer Sant Pere ens dirigirem, per a passar uns minutets amb ella i fer-li unes quantes preguntes.

Edat: 9 Anys

Estudies o treballes?

Estudie 4 de Primària al col·legi “La Inmaculada” de Xàtiva

com a Fallera Major Infantil de la meua falla i em ficaré per primera vegada el vestit de mànegues de farol.

Conta’ns un poc la teua història fallera Sóc fallera de la comissió des que vaig nàixer. Als tres mesos ja vaig eixir a la meua primera presentació.

Quina peça és la que més t’agrada del vestit de fallera?

Les manteletes, perquè brillen molt.

Quan i per què t’apuntares a Benlloch?

Perquè és la falla de ma mare i la del meu barri. Ma mare és fallera d’aquesta comissió des de l’any 1979, i va ser fallera major infantil l’any 1990 i fallera Major l’any 2000.

Què es el que més t’agrada de les falles? I el que menys?

El que més l’ofrena, perquè li donem el nostre ramell de flors a la Patrona, i el que menys la Cremà, perquè es crema el monument i s’acaben les falles fins a l’any següent.

Quin acte esperes amb més entusiasme?

La meua exaltació, perquè em ficaran la banda que m’acreditarà

Un color?

Blau o verd Què creus que ha de tindre una xiqueta per a ser fallera major infantil?

Il·lusió i ganes de pasar-ho bé.

Què vas sentir quan te van nomenar FMI? Molta alegria i emoció.

Conta’ns un record faller Els meus pares sempre m’han dit que quan era xicoteta plorava perquè volia portar-me el monument a casa per a que no el cremaren.

Un desig per a aquest any Que tot vaja bé i que no ploga.

Monument o festa?

Monument.

Què li diries a algú que vingera a veure les falles a Xàtiva per primera vegada?

Que gaudisca molt i que s’ho passe molt bé veient tots els actes.

FALLES /2018

Què et van dir les teues amigues de la falla quan vas eixir fallera major?

Encara que estaven molt nervioses, es van alegrar molt.

als monyos encara no he portat els tres, però m’han dit que les orelles te fan mal per culpa de les rodetes.

A qui agraeiries el fet de ser fallera major?

Als meus pares.

Has fet amistat amb les FMI d’altres comissions?

Si, pràcticament amb totes.

Què sent la teua família quan saben que ocupes aquest càrrec?

Molta alegria perquè puga viure aquesta experiència.

Descriu a Gemma, la teua fallera major, amb una paraula Simpàtica Quin és el teu secret per a no cansar-te la setmana de falles?

Descansar tot el possible, encara que enguany ho tindré més difícil.

Cantant Favorit M’agrada tota la música, sobretot la que es pot ballar.

Menjar favorit Hamburguesa i pizza.

Lloc a on viatjar Eurodisney, altra vegada.

Tens algun artista preferit?

No, m’agraden tots.

Que voldries ser de major Mestra d’infantil, com ma mare.

Eres de mascletà o de castells de foc nocturn? De mascletà, encara que de xicoteta li tenia por.

Numero favorit 12

Què penses que tenen d’especial les falles de Xàtiva? La baixada de Sant Josep, ja que soles es fa a Xàtiva T’agrada vestir-te de Fallera?

Com portes el fet de portar dels tres monyos? M’agrada molt vestir-me de fallera, i en quant

Cançó favorita Échame la culpa, de Luis Fonsi i Demi Lovato Matèria favorita Informàtica

No podries viure sense…

Escoltar música i ballar.

Vestit o pantaló A ma mare li agrada més vestit, però a mi el pantaló.

Data inoblidable 2 de Desembre de 2017, la del meu nomenament.

Paella o Fideuà Paella Crida o Ofrena Ofrena Sol o Lluna Sol Platja o Piscina Piscina Fallera o particular Fallera Playback o teatre Playback Festa o tranquil·litat Festa Orquestra o DJ DJ Xurros o bunyols Xurros Despertà o Mascletà Mascletà Nines o Consoles Nines

Afició Ballar

Dolç o Salat Dolç

Que et fa enfadar Que em diguen que no

Pel·lícula Los descendientes 2

Paraules per a la comissió…

Que encara que no siguem molts anem a passar-ho tots molt bé i que serà un any per a què no l’oblidem mai.

35 ·

FALLES /2018

LEMA

Encanteris

ARTISTA

INMA IBÁÑEZ MARCO

· 36

2018

FALLES /2018

37 ·

FALLES /2018

EXPLICACIÓMonument Comissió Infantil Un trosset de bosc s’ha plantat a aquesta placeta.

En aquest menudet bosc podem trobar una simpàtica bruixeta que amb les seues pocions i beuratge fa que tot el que la rodeja cobra vida.

· 38

La part central es l’armari-prestatgeria de la bruixa, apareix on menys ho esperes i l’acompanya a tots llocs doncs amaga les formules secretes de la bruixa del bosc.

Al voltant tot es màgic, els pardalets a la seua caseta de l’arbre canten una bonica melodia.

Aquesta bruixa no te un gat negre , doncs el seu gat es blanc com la màgia que l’acompanya a ella a tots els llocs.

FALLES /2018

Darrere de l’armari viu el donyet en el bosc, molt burlonet i xafarder...

D’alt del arbre veiem la petita bruixa amb la seua granera sobrevolant la lluna.

Tot aquest encanteri permaneixerà a la nostra placeta sols uns dies, doncs el 19 de març el foc s’apropiara d’ell fent-lo desaparèixer, transformant-lo en cendres.

39 ·

FALLES /2018

¡ 40

Peinado Grau Rafa Cosme Juan Zaida Belda Pla Marta Gil Bolinches Lucia Martinez Gonzalez Carles Gisbert Benet Hector Benages Carballo Joan Benet Sanvictorino Teresa Hurtado Mullor Andrea Gomez Barron Alba Valero Valdivieso Angie M. Garrido Peinado Claudia Pastor Torregrosa Carmen Martinez Gozalbes Carlos

Vila Soler Conxa Perales Exposito Cristian Artal Martinez Enric Moreno Soro Frances Frances Matin Izan Peinado Grau Jaume Belda Pla Jose Soro Lopez Julen Gomez Barron Joel Perez Sanvictorino Nacho Perez Sanvictorino Sara Perales Exposito Sergio Benages Carballo Jaume

Guardons Socarrats Infantils

Coure: Hector Gisbert Benet Carment Pastor Torregrosa Or: Marta Belda Pla Alba Gomez Barron

Bunoyls Infantils

Zaida Cosme Angi Valero Valdivieso Carles Martinz Gonzalez Jaume Peinado Grau Joan Benages Carballo Hector Gisbert Benet

FALLES /2018

41 ·

COMISSIÓINFANTIL

JOCS INFANTILS

FALLES /2018

· 42

aprén

juga

dibuixa

n

a

FALLES /2018

43 ·

FALLES /2018

Encontra les 8 diferències.

· 44

FALLES /2018

45 ·

Retalla i monta a la teva Bruixeta.

FALLES /2018

Juga i pinta les teves carabasses.

Per a dur a terme aquesta activitat cal que tingues els següents materials:

· 46

- POMA - PINTURA (taronja i verda) - UN SUPORT (tela o paper) - ROTULADOR (negre) - PINCELL Retallarem la poma per la meitat, i pintarem de color taronja la seva carn, una volta colorada, l´estamparem sobre el nostre suport.

Una volta estiga sec. Pintarem amb el color ver la seva rama. I després hi dibuixarem amb el rotulador negre la seva cara, millor si es terrorífica!!!

Recorda! Deixa que s´asseque bé! I tindràs unes carabasses que donaran molta por!

FALLES /2018

47 ·

Pinta el nostre monument.

FALLES /2018

.... Sàvies que en el món hi ha una ciutat anomenada bruixes i esta a Bèlgica. A 90km de la capital, Brussel·les. · 48

Però mes prop de nosaltres, a Barcelona.

Hi ha una cidad que s´anomena Sort i saps quin és el seu amulet de la sort? La bruixa!

FALLES /2018

ENDEVINALLA Si es llava les orelles avisa que hi haurà visita.

Si està assentat d´esquena al foc prediu fred i mal temps.

Si està panxa dalt en el sol anuncia plutja.

Qui ès? ________________

49 ·

FALLES /2018

LA POCIÓ DE LA BRUIXETA INGREDIENTS:

· 50

Teranyina 3 Queixals d´hipopòtam Morter que ho tritura tot 1l. Aigua pudenta Calder 29 Llàgrimes de cocodril Polvos màgics Fum verd

Inventa i dibuixa la cuina de la nostra bruixeta preferida.

FALLES /2018

51 ·

PART LITERARIA

FALLES /2018

· 52

FALLES /2018

53 ·

FALLES /2018

· 54

LES PA

PARTS D’UNA FESTA

FALLES /2018

55 ·

FALLES /2018

LES FALLES SÓN CULTURA Carmen García Ferrando Vicepresidenta 2on J.L.F. de Xàtiva

· 56

Per poder començar aquest article, anem a detenir-nos primer en la definició de cultura, que fa referència al conjunt de tradicions, de costums o de formes de vida d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat. Vista aquesta definició queda clar que les falles són una mostra de cultura del nostre poble, el poble valencià. Aquesta festa permet la continuïtat d’oficis tradicionals així com tam-

bé de les nostres costums al llarg del temps, costums que ens identifiquen com a poble. Queda patent aquest fet amb la declaració de les Falles com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el passat 2016.

Aquesta declaració comporta una sèrie de compromisos per part del nostre col·lectiu per tal d’assegurar que aquest Patrimoni perdu-

re amb el temps.

A Xàtiva es realitzen a les Falles diverses activitats i actes de caràcter cultural que compleixen amb este objectiu. Al llarg d’aquest text anem a parlar d’alguns d’ells.

L’any passat es van realitzar les primeres Jornades Falleres “Unes Falles per a Tots”, al Centre Comercial Plaza Mayor. En aquestes jornades es van exposar diversos elements de les distintes comissions de la ciutat, com llibrets, banderins, mocadors, bandes, etc., i també els esbossos dels seus monuments per al 2017, aquesta és una manera d’acostar les comissions al públic general per a que puga conèixer-les més a prop. Ja parlant de tra-

dicions arrelades a la festa, es va plantar un monument “al tomb” (mètode tradicional de plantar els monuments utilitzat en els inicis de la festa) i es va oferir una xerrada sobre indumentària tradicional.

Una part important d’aquest Patrimoni Immaterial són els llibres explica-

FALLES /2018

tius, que cada volta cobren més rellevància, ja que seran aquests els testimonis de cada exercici faller, on queda reflectit tot el que s’ha fet durant l’any. Aquests llibres a més tenen un gran contingut literari sobre temes de tot tipus relacionats amb la festa, sense oblidar eixe punt satíric que caracteritza al gènere faller. Les comissions aposten cada vegada més per llibres de qualitat cuidant la

nostra llengua i inclús realitzant un acte de presentació del llibret, per tal de fer-lo arribar a tot el món. L’aparició de les lletres falleres ha reforçat aquest àmbit, premiant diferents aspectes dels llibres: la sàtira, el disseny, la lírica, la narrativa curta, etc.

En Xàtiva en concret, contem amb un premi propi al disseny i maquetació, el Climent Mata, inclòs a les Lletres Falleres.

La música és part fonamental de la nostra festa i també està present a quasi tots els actes fallers. Notes de cançons populars i inclús instruments tan valencians com la dolçaina i el tabalet, sonen per qualsevol carrer en la setmana fallera. I de la mà de la música venen les danses, arrelades també al món de les falles. La comissió Murta Maravall porta 20 anys organitzant una dansà popular, on

participen també fallers d’altres comissions i que promou aquests dos aspectes dels que parlem, la música i la dansa.

Hi ha altres comissions que realitzen Jornades Culturals als seus casals, com per exemple Selgas Tovar, que realitza una setmana cultural, amb diversos tallers sobre indumentària, xerrades d’artistes fallers, etc. O altres que ensenyen

57 ·

FALLES /2018

més tradicionals de la festa i les tècniques més modernes. Els xiquets també poden participar d’aquesta vessant artística amb el concurs de portadelles i la postal nadalenca.

Per últim també volem destacar la creació d’un museu faller a Xàtiva, on l’objectiu principal és conservar documents fallers, ninots, i objectes com bandes, indumentària, etc., i poder mostrar-los a la gent que ens visite, poder conèixer la nostra pròpia història a través del temps i entendre el perquè les falles hui en dia són com són. Actualment encara existeixen pocs a la nostra Comunitat, però s’ha creat una Xarxa de Museus Fallers per a unir forces i fer dels nostres museus un element potenciador de conservació i que servisca com a aparador per a que altres persones d’altres cultures puguen gaudir i conèixer la nostra cultura.

· 58

als xiquets jocs populars com botar a la corda, el sambori, etc., per tal de mostrar-los una vida més enllà de les noves tecnologies.

No ens podem oblidar del paper tan important que juga la pólvora a la nostra festa, i és per això que a Xàtiva con-

tinuen fent-se les mascletaes, a migdia durant la setmana fallera, al Jardí de la Pau. Moment en el que gran quantitat de fallers i de no fallers es congreguen a l’Albereda per poder gaudir del soroll i l’olor que caracteritza les falles.

Parlem ara de l’apartat artístic i és que es realitzen di-

versos concursos al llarg de l’any en l’àmbit faller. L’any passat es realitzà el XXIV Saló Fotogràfic, on s’exposen totes les fotografies presentades a concurs amb temàtica fallera, i es trien 3 guanyadors. El cartell anunciador de les falles també es seleccionat mitjançant un concurs, on convergeixen els elements

Tot açò és una xicoteta mostra de que sí, que les falles són cultura i que els valencians estem disposats a complir el compromís que vam adquirir amb la Unesco, però encara hem de seguir treballant per defensar i mantenir la nostra identitat com a col·lectiu faller.

ITINERARI A

FALLES /2018

El punt de vista dels mitjans de comunicació sobre les falles de Xàtiva José Luis Lagardera Ventura Periodista i faller

Si hi ha algú que parla i dóna que parlar, eixos són els mitjans de comunicació. Ells són els encarregats de formar les opinions dels ciutadans i les ciutadanes. De fer que diferents temes arriben a esdevenir un debat social, i a aconseguir reaccions capaces de canviar les coses.

al. “El que fem durant la setmana gran és un especial de Falles en què recopilem tots els actes que hi ha hagut al llarg de l’any, com el Mig Any, les cavalcades, el ral·li... i el que fem és donar-li més importància als dies de falles: galeries d’imatges, una notícia i descripció sobre cada acte...”.

Passa també quan parlen de falles, una festa que tenen ben marcada a la seua agenda, i no sols durant la setmana fallera. Però... com treballen sobre ella? Quines rutines fan? Què n’opinen de la mateixa i dels seus integrants? Hem parlat amb tres persones, de diferents mitjans de comunicació: un radiofònic, un digital i un escrit, per a què ens conten el seu punt de vista.

Aquest mitjà de comunicació té un avantatge del que no poden gaudir altres plataformes: internet. “Gràcies a què treballem a través de la xarxa aconseguim un efecte immediat. Amb nosaltres, la gent es pot assabentar del que passa de seguida, mentre que en altres mitjans ha d’esperar a què es faja un programa de ràdio o que isca l’edició de periòdic en paper al dia següent”.

Ginés Medina és el responsable de la web diaridigital.es, on es fa un seguiment de tots els actes que es realitzen a les falles al llarg del calendari, donant-los una cobertura especi-

Eixa immediatesa i facilitat a l’hora de publicar fa que siguen capaços d’arribar a tot el públic, inclús a aquell que es troba a l’altra banda del món, que també pot conèixer d’aquesta

59 ·

FALLES /2018

manera les falles de Xàtiva. En aquest sentit, també ajuden els directes que fan a xarxes. Amb ells, la gent pot saber el que està passant en eixe precís instant.

“Des del nostre punt de vista, les falles són molt importants. I li donem molta importància perquè sabem que les notícies que tenim al respecte tenen molt bona acceptació.

Tenim molts seguidors quan traiem alguna notícia fallera, i

· 60

sabem que el món de les falles mou a molta gent. Hi ha molt d’interés, tant a nivell local com nacional”.

Un altre mitjà que no es queda enrere amb el tema de l’actualitat al moment, és el de la ràdio.

En aquest cas, parlem amb Ana Vicente, qui contempla les falles des de l’emissora local Xtradio.

“Nosaltres tenim un programa setmanal, i sol vindre

el president de la Junta Local Fallera per a fer balanç de les activitats realitzades i avançar les que estan per vindre. Quan hi ha dates més assenyalades, s’intenta portar a algun protagonista, com premiats en determinada disciplina o a les Falleres Majors, amb qui solem tindre entrevistes quan les nomenen i quan s’acomiaden”. De fet aquest any, dintre del procés de selecció, van acudir a aquesta ràdio les candidates per a què els feren una entrevista, que després va ser puntuada pels jurats.

A més d’aquest programa setmanal, que sol ser freqüent a partir del mes d’octubre i que davalla un poc durant els mesos estivals, en falles realitzen una programació especial, que sol celebrar-se al bar Moncho, ja que des d’allí es disparen les mascletades. Durant eixos dies, decenes de protagonistes donen veu al programa per tal d’opinar sobre els Premis, parlar de monuments o de llibrets, entre d’altres molts temes.

I per si fóra poc, inclús emeten en directe l’entrega de premis del dia 16 i atorguen el Premi de Crítica Local. “Sens dubte, des del nostre punt de vista, les falles tenen un pes important al programa, perquè està clar que es tracta del col·lectiu més nombrós de la ciutat. Es veu quan publiquem una foto a les xarxes, ja que té molta repercussió, igual que els podcasts que parlem del tema”.

I de repercussió, precisament, en sap prou Agustí Garzó, responsable del Levante-EMV a l’edició de la Costera, la Canal i la Vall d’Albaida.

De fet, reconeix que junt amb la Fira de Xàtiva i els moros i cristians d’Ontinyent, les Falles de Xàtiva són les úniques festes que obrin edició o que tenen assignat el cent per cent de la part informativa del diari a excepció de la plana d’esports.

“Els tres dies forts de falles, l’edició de la Costera dedica pràcticament totes les planes a les falles de Xàtiva, cosa que suposa un esforç perquè el dia dels premis hi ha un bon motiu i una notícia: qui ha guanyat.

Però la resta de dies, en realitat, hem d’abordar d’una manera creativa fets que no són noticiosos com la correguda de falles, l’ofrena o la baixà de Sant Josep.

Es tracta d’actes molt atractius des del punt de vista gràfic -permeten publicar diverses pàgines de les que anomenem multifotogràfiques- però difícils d’abordar si no passa alguna cosa (que plou, que hi ha un incident entre fallers, que es trenca l’anda de la imatge de Sant Josep, que l’abat no deixa entrar als fallers a la Seu i aquests es reboten...).

Explica que a vegades cal “forçar” la informació per la seua part, i per tant és indispensable parlar amb les comissions i saber d’aquesta manera

FALLES /2018

les reaccions als Premis. “Un premi molt discutit és una garantia de polèmica per als mitjans, i els casos més recents podrien ser els de la falla del Raval de 2016 en la secció especial, que tots donaven per guanyadora, o alguns dels anys en què Ferroviària i Argentina han tingut una rivalitat màxima i els seus monuments eren perfectament guanyadors els dos. Per no anar més lluny i contar polèmiques històriques de fa més anys”.

No obstant, però, Garzó lamenta que des del punt de vista del diari, per part de les comissions – no de totes, i no de tots els fallers, per descomptat - existeix una certa falta de comprensió cap a la tasca informativa. ”Alguns fallers tenen la pell molt fina i malgrat que ells en les falles, els llibrets o a la cavalcada del Ninot critiquen, fins i tot amb duresa, a tort i a dret, no solen acceptar massa bé la crítica des del diari”.

De fet, ens conta una molt mala experiència que va haver de viure en primera persona.

“Del 99 al 2002 vaig impulsar i portar a cap, jo mateix, des de Levante-EMV una proposta informativa que mai havia fet ningú abans i que tampoc ha fet ningú després: acudir, presencialment, a totes les presentacions i publicar després crítiques de les mateixes. Crítiques que, evidentment, assenyalaven les coses ben fetes i

els defectes o errades. Puc demostrar que mai em vaig passar amb cap comentari ofensiu o de menyspreu, mai”. Aquella idea, durant aquells anys, pretenia donar relleu a un acte al que les comissions dediquen grandíssims esforços i que als mitjans no troba, mai, cap recolzament més enllà d’una simple fotonotícia.

“Doncs bé, dignificar les presentacions des del punt de vista informatiu no va trobar mai el recolzament ple de les comissions. Sols algunes (poques) es varen mostrar, fins i tot, entusiasmades per l’esforç periodístic que comportava acudir a 17 presentacions un redactor i un fotògraf i després trobar-se amb una crònica al diari. La majoria mostrà indiferència. I una minoria, la hostilitat més ridícula. Fins el cas extrem d’una falla que va demanar a la junta que intentara prohibir la publicació d’aquelles cròniques ja que ofenien als esforçats fallers que preparaven les presentacions amb tota la il·lusió”.

Garzó també reconeix el terratrèmol que ha suposat per al sector el tema de l’evolució tecnològica –especialment de les xarxes socials-, que ha fet menys influent la informació fallera que apareix als mitjans generalistes. “Algunes comissions de Xàtiva ignoren per complet aquest diari. I estic per dir que alguns dirigents

fallers joves no saben que existeix aquesta edició comarcal.

D’altres, afortunadament, ens tenen en compte i els seus responsables de comunicació ens proporcionen fotos dels seus nomenaments o presentacions, notes de premsa, avisos d’activitats...”

Ja des d’un punt de vista més personal, el responsable del Levante-EMV a la Costera reconeix que les falles –com també la fira o els moros i cristians- són fets que els generen un entusiasme molt limitat, i és lògic. “Suposen més feina, tancament d’edició més tard, sobrecàrrega de treball… I, tot això, amb un entorn de gent de festa, de públic que passeja, es diverteix, ocupa les terrasses dels bars si fa bon temps... I, nosaltres, mentrestant, tancats entre les quatre parets de la redacció”.

Com a periodista, però també faller, escoltar reflexions com aquestes últimes em fan plantejar-me si de veritat li estem dispensant un tracte just als nostres mitjans de comunicació.

A tots ens fa goig veure com ix publicada una notícia de la nostra comissió al periòdic, o com la podem llegir i fer-la córrer a través d’internet, o escoltar-la per la ràdio. Però també hem de ser autocrítics, i saber acceptar les que ens vénen. Tal vegada ens ajude a fer millor les coses en el futur. Perquè les nostres falles no serien el mateix sense els mitjans de comunicació en què es recolzen i se sustenten, a través dels quals podem assabentar-nos de tot el que passa i conèixer la veu i l’opinió dels protagonistes.

Això, és clar, és el meu propi punt de vista.

ITINERARI A

61 ·

FALLES /2018

Ser president de falla a València, Alzira o Xàtiva?

Per Alberto Ordiñana

· 62

Ser president, us sembla una tasca fàcil? De segur, alguns dels lectors han pensat alguna vegada en ser-ho, i per por al càrrec s’han tirat enrere. O d’altres pot ser són ja expresidents i ens poden aclarir la pregunteta. En realitat, un president no és res

sense la seua junta executiva que ha d’estar ajudant en tot moment, i per supost la resta de la comissió, que encara que no tinga un càrrec assignat, ha d’estar sempre apunt.

L’any passat, al llibret de la falla espanyoleto, es va

publicar una enquesta titulada, vols ser president de la nostra comissió? En realitat, era una enquesta per conéixer el perquè costa tant, de vegades, tindre una persona que es fique de president de la comissió amb la il·lusió d’encapçalar la seua comissió. En total, varen participar unes 200 persones, sent el 30% fallers de la comissió d’espanyoleto, i la resta de participants, repartits entre comissions de la ciutat i d’altres poblacions. I ací vàrem obtenir dades molt curioses, un 55% dels enquestats, varen dir que estarien disposats a ser

presidents i dels que varen dir que no, les majors raons foren no tindre temps o no tindre el suport de la família o parella.

Està clar, decidir-se a ser president no és fàcil. Però que em digueu de les altres poblacions? Els presidents o presidentes pensaran igual que a Xàtiva? De totes les poblacions i presidents, he tingut l’oportunitat d’entrevistar a varis d’Alzira, València i Xàtiva, per veure amb unes preguntes en comú, si ens semblem o no els presidents o presidentes de poblacions tan diferents.

A la primera pregunta, Per quina raó vas ser president/a?, Pepa, presidenta de la falla Borrull Socors de València, ens comenta que “Els candidats i presidents tradicionals no tenien ànim de continuar sent-ho eixe any (2016-2017). A banda, por-

FALLES /2018

tàvem uns anys parlant de la necessitat d’un relleu generacional o la implicació més gran de la gent jove, cada vegada més prop de la maduresa. En 2016 vaig ser Fallera Major i vaig veure una nova perspectiva de la falla (relació amb sector i agrupació, possibilitats de la falla a tots els nivells...). Abans havia sigut vicepresidenta, de fet, ho vaig ser també l’any com a Fallera Major. Tot això i sumant-ho a la meua inquietud personal d’aprendre més sobre falles i encapçalar diferents projectes, va fer natural plantejar-me el pas”.

Des d’Alzira, Alex Moya, president de la Falla Sant Joan ens comenta que “vaig ser president per estima a la comissió, la possibilitat de rejovenir conceptes tradicionals.

A més, els membres ho demanaven: Vaig ser proposat com a president fruit de la votació dels fallers i vaig acceptar”. En el meu cas, com a president de la Falla Espanyoleto, em vaig presentar perquè aquesta idea ja em rondava pel cap feia anys, tenia ganes de renovar il·lusions i aportar tot allò que els anys de junta local m’havien donat.

A Xàtiva, tenim presidents que han estat al càrrec un any, o fins i tot alguns que han estat més de 30, Quant de temps creus que són els adequats per ser president?.

Pepa, comenta que no hauria de ser menys de dos, un primer de presa de contacte, i ja un tercer segons l’experiència i el cansament.

Des d’Alzira, Alex Moya i Toni Mata (president Falla Camilo Dolç), comenten que mentre u tinga forces i l’ajuda de la comissió pot estar el temps que vulga. I des de Xàtiva, Paco Sisternes (President del Cid) ens comenta que “No posaria anys. Els adequats són els que et veus fet costat per la gent que té pes dins de la comissió”, això no obstant, per a mi, el temps per a ser president ha de ser finit, per ficar un nombre, mínim 2 i màxim 4, però tot té els seus matisos. És important la renovació, amb aquesta es manté viva les ganes de viure la festa, noves formes de pensar, nous projectes.

A la tercera pregunta, Quina és la partida amb més pressupost a la comissió?

Des de València i Xàtiva, les respostes són unànimes, sens dubte les Falles; els monuments ocupen la gran part del pressupost anual d’una comissió. Però Alzira ens comenta, que en aquestes dues comissions, la major partida és per a les xarangues.

Quin acte es prepara amb més estima? Pepa, ens comenta que “Internament, quan tenim la sort de comp-

63 ·

tar amb fallera o falleres majors, la presentació és un d’ells. Enguany anem per primera vegada a concurs. Culturalment, els Premis Latorre, amb què reconeixem dues persones per la seua trajectòria professional i la contribució a la cultura valenciana.

I el Club de les històries, on convidem a persones rellevants a fer xarrades segons la temàtica de l’exercici, i formen part tant del llibret com d’escenes de les falles.

Quan no sumem en este esdeveniment la presentació del llibret i estem en temps, la presentació del llibret també és de les més interessants

per a nosaltres. “Per a Alex i Toni d’Alzira, sens dubte la presentació de les falleres majors de les seues comissions. I per a nosaltres els de Xàtiva, o almenys al cas de la falla del Cid i Espanyoleto també la presentació de les falleres majors. Ja que és un acte que porta una gran preparació sempre amb molta estima per fer que les falleres majors, els seus familiars, i la comissió, recorden per sempre el seu any especial.

Però, què ocorre amb l’assistència?, perquè hi ha actes que tenen molta afluència de gent i d’altres que molt poca?

FALLES /2018

· 64

A Xàtiva, aquests últims anys, s’han realitzat diversos canvis a actes per tal de millorar aquesta assistència, com per exemple ajuntar la crida amb l’entrega de guardons de la junta local i premis de l’exposició de ninots.

Açò ha fet que l’assistència a l’acte es multiplique i engalane l’acte com cal. O per exemple canviar el sopar de germanor que es feia, per anar de dinar i tenir orquestra. Aquest canvi no ha sigut tal vegada tan acceptat com a bona per tothom, però el cas és que s’ha passat d’un

sopar per a 400 persones a un dinar per a més de 1000. I és per aquest motiu que formule aquesta pregunta, quin és l’acte (a banda de setmana de falles) que més participants té?

Toni Mata, de la Falla Camilo Dolç comenta que a la seua comissió, els actes més nombrosos són les festes infantils que organitzen. Per a Alex Moya, de la Falla Sant Joan, sens dubte la presentació. A Xàtiva, per a Paco, els migs anys fallers, tant l’infantil com la major. Però, i a

València? Pepa comenta que els sopars dels ABS (amics de Borrull Socors) perquè sol comptar amb molta participació, de fallers i principalment aliens que aprofiten aquesta fórmula per a tindre falla sense ser fallers.

Per últim, els vam fer una qüestió que tal vegada enguany ja no se sent tant com l’any passat, però recordem que l’any 2017, les falles varen ser declarades patrimoni immaterial per la UNESCO, i ara, cap on van les falles després d’aquesta declaració?

Pepa Gómez, de Borrull Socors (València) ens diu “Cap al mateix lloc que anàvem abans de ser-ho, perquè no molta gent està interessada en saber en què consisteix aquest reconeixement i s’ha de renovar en cinc anys.

L’evolució de les Falles no està lligada a eixe reconeixement, encara que és un bon premi per a qui tant ha treballat per la candidatura i, en extensió, ens beneficia a tots com a col·lectiu faller. Però fins que no fem una reflexió conjunta i profunda de perquè estem com estem al se-

FALLES /2018

65 ·

gle XXI, amb punts positius i negatius alhora, la UNESCO no farà res de nou per la festa. Si té o no repercussió en l’àmbit turístic o com jugarà institucionalment València o la Comunitat el títol de Patrimoni UNESCO, està per veure i analitzar”.

Toni Mata de la Falla Camilo Dolç (Alzira) ens comenta que “hem de mantenir les tradicions, innovar, corregir xicotets detalls per una millora plural, evolucionar... Però, inventar no s’ha d’inventar res, el món faller

és el que és i d’ací el reconeixement que se li hi ha atorgat”.

Paco Sisternes de la Falla el Cid-Plaça la Trinitat (Xàtiva), és contundent, i afirma que “La direcció l’elegirem els fallers, si volem una “Festa” fallera o LA FESTA DE LES FALLES.” Alex Moya, de la Falla Sant Joan (Alzira) ens comenta que “les falles han de fer un gir cap a la vessant cultural i més respectuosa amb el medi”.

Per a mi, Alberto Ordiñana de la Falla Espanyoleto (Xàtiva), pense que encara no ens hem adonat d’allò que realment és aquesta declaració. Molts pensen soles en la repercussió a nivell econòmic o turístic, però abans deu servir-nos per a apropar-nos als nostres veïns i mostrar-los que les falles són alguna cosa més que quatre dies de festa amb la posterior crema d’un monument.

Podríem preguntar d’altres qüestions, com: quins

problemes tenen a cada municipi; sobre què els costa més a cada comissió; quin és el funcionament la setmana de falles,… Us assegure que és interessant conéixer les xicotetes diferències que hi ha entre municipis tan pròxims al nostre. Però, açò ho deixe per a un altre any. *Agrair la col·laboració de Pepa, Toni, Alex, Paco (i Oscar).

ITINERARI A

FALLES /2018

Unes falles obertes al món Ángel José Sánchez Palop Vicepresident 1er JLF de Xàtiva.

· 66

Les falles som Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, sí sí, de la Humanitat, i això és un espai mol ampli que excedeix del territori valencià i inclús espanyol. I què significa això? quines obligacions tenim a dia de hui els fallers? doncs simplement, preservar la nostra festa i dignificar-la.

Pareix feina fàcil, però no ho és, perquè la nostra festa és molt gran i això comporta una gran responsabilitat.

Una part fonamental per saber la nostra situació davant el món, és conèixer l’opinió que tenen de nosaltres les persones que ens visiten, que han vingut de vacances a València en març, que han vingut a estudiar un temps o que viuen a les nostres ciutats des de ja fa uns anys. Valencians d’adopció com Carlos Hernández Franco, professor a la Universitat Politècnica de Va-

lència, que viu a les nostres terres ja fa molts anys, i que com ell diu, es sent un valencià més, a pesar de que va nàixer al sol de l’Havana, en Cuba.

Quan em vaig posar en contacte amb ell per a preguntar-li per com ens veia als fallers, a la festa fallera i tot el que ens envolta, de segur que li passaren mil moments viscuts i gaudits i moltes aventures viscudes a les falles. Li vaig demanar que em les plasmés a un paper i de seguida es va posar mans a l’obra, i és que Carlos és una d’eixes persones que sempre que et pot ajudar, no s’ho pensa dos vegades i es posa mà a l’obra.

“Les Falles Vistes per un cubà” “Sempre que algú em pregunta què són les Falles

de València, tornen a la meua ànima a patolls i amb claredat “meridiana” els records d’aquell dilluns 1 de març de 1993, en la Plaça de l’Ajuntament d’aquesta, la meua ciutat bella i volguda, on vaig poder sentir per vegada primera l’apoteosi de sons, olor a pólvora, colors de somni i l’aplaudiment dels milers de persones arribades de tots els racons del món allí congregades.

Aquell moment vital en la meua vida, des de llavors constituiria la meua primera trobada amb el món de les Falles: la Mascletà! Quan tan sols feia uns pocs mesos que vivia a València.

El que al principi seria una breu estada d’estudis es va convertir, gràcies a la calidesa, hospitalitat i bondat de les seues gents, en quasi 26 anys de la meua vida.

Què lluny estava d’imaginar tot el que el món de les

Falles m’oferiria des de llavors.

Tinc que dir que no deixe de veure totes i cadascuna de les Mascletades que es succeeixen any rere any, podent ja reconèixer en cadascuna d’elles aqueixa melodia pròpia, aqueixa simfonia única, aqueixa empremta familiar que rellueix de forma sonora, acolorida i escruixidora en cada Pirotècnica, sense que siga necessari llegir en el programa de festejos quin és quin.

Carrers tallats per increïbles monuments de cartó pedra i fusta que naixen com a representació d’alguna cosa efímera que cremarà la nit del 19 de març; llocs de carrer on degustar xurros amb xocolata i bunyols a qualsevol hora del dia o de la nit; bandes de música acompanyant en les cercaviles a les diferents comissions encap-

FALLES /2018

çalades pels seus estendards identificatius, els més xicotets com a símbol d’un relleu generacional sempre garantit i tancant fila la Fallera Major sempre somrient i elegantment engalanada.

Focs artificials, concerts, carpes, paelles, el so dels petards que fan l’alegria de xiquets i majors, la despertà que marca l’inici d’un nou dia. També el vent curiós i la “cantarina” pluja s’acosten algun que un altre dia per a agregar una nota de preocupació i nerviosisme a tots els que en cada exercici ho lliuren tot per a fer de cada festa alguna cosa inoblidable.

L’ofrena a la Mare de Déu, l’olor de milers i milers de rams de flors que durant diversos dies Falleres i Fallers li regalen amb tot el seu respecte i amor, l’emoció de contemplar el seu mantell ja finalitzat i la seua mirada protectora.

Sempre que algú em pregunta què són les Falles de València, solc respondre amb les mateixes paraules i idèntica emoció en l’ànima: no deixe que passe un dia més i vinga a València i deixa que ella, la meua ciutat bella i volguda, et faça sentir un vendaval d’emocions inenarrables que mai oblidaràs”

Com heu pogut observar a aquestes paraules, Carlos sent molt la festa, la viu i gaudeix de ben a prop, a més que participa activament en les falles de Xàtiva, concretament al llibret de la comissió veïna El Cid-Plaça de la Trinitat, en la que deixa la seua empremta i participa en la presentació del mateix, amenitzant-la amb les seues mil anècdotes divertides. És un plaer contar amb persones així dins del món faller.

Des de la càlida Cuba, anem a tornar a Europa, fa uns mesos, vaig tindre el gust de conèixer a Tobias Hauth, un alemany que parla el castellà millor que molts de nosaltres. Estranyat de coincidir amb un alemany que ha vingut a València a fer

el seu doctorat, no vaig tindre altre remei que al primer dinar que compartirem preguntar-li el perquè València i com podia ser que parlara tan bé el castellà i inclús entenguera un poc el valencià.

Tobias va tindre una novia de València, i damunt fallera, tan fallera que inclús ell, en una de les seues estàncies a la ciutat, es va vestir de faller per a desfilar. Em va comentar que les falles són una festa que el va enamorar, al igual que la nostra terra, per això ha decidit tornar uns anys a finalitzar la seua formació i viure al centre de la nostra capital. Escoltat açò li vaig demanar que escriguera unes paraules de com veia la nostra benvolguda festa, i així ho va fer.

“Les Falles Vistes per un alemany” Una conversa típica entre els meus amics o familiars és: “Quina és la millor temporada per a visitar-te a València?”.

- “Al març” “De debò, al març ja es pot anar a la platja?”

- “No, però pots participar en la festa més boja i més divertida del món.”

Encara no entenc molt bé que són les falles. Quin és la connexió entre els diferents, aparentment desconnectats esdeveniments que tenen lloc al mateix temps? Què té a veure la mascletà amb l’ofre-

67 ·

FALLES /2018

na, discomòbil amb la Verge dels Desemparats o bunyols amb els monuments de falles?

I per què cal cremar tot al final? No tinc ni idea.

Però el que entenc és que durant les falles tothom està en el carrer, cantant, ballant, desfilant i somrient d’alegria.

M’encanta simplement passar pels carrers de València durant hores per a veure els monuments, escoltar la música de les bandes i simplement respirar l’atmosfera d’aquesta festa. Sempre hi ha alguna cosa que pugues descobrir, mai t’avorreixes. El

· 68

que més em va impressionar va ser veure a gent plorant en acostar-se a la Verge durant l’ofrena. En el meu país no coneixem tanta devoció i emoció. També la Cremà va ser impressionant. No m’imaginava que es podria cremar monuments tan alts tan prop d’edificis en plena ciutat. Veure les flames altes i sentir la calor del foc en la cara és commovedor.

va molt difícil. També anar al treball és complicat perquè tanquen carrers, els autobusos no van i tots els carrers són plens de gent. Per açò, entenc perfectament a la gent que escapa de València durant les falles.

Lo bo i el dolent de les falles és que la vida quotidiana es para. Vivint en Ruzafa fer les compres durant les falles em resulta-

I sense abandonar el país bavarés, també em van facilitar l’opinió de Patrick Mayer, un amic de la meua companya de junta local Ro-

No obstant açò, jo preferisc estar a València gaudint del que és per a mi la millor festa del món: Les Falles.

cío Fillol, que en escoltar la recerca d’opinions que estava fent, es va oferir a ajudar-me.

“Vaig conèixer les falles fa cinc anys, quan vaig decidir triar València com a destinació Erasmus.

Fins aleshores, tot quant coneixia d’aquesta festa eren fotografies d’alguns dels monuments que exposeu als carrers i visitar València em va permetre conèixer les falles “des de dins”.

En resum, puc dir que fou una de les experiències més increïbles que he viscut: són una mescla de tradició, cultura, diversió i art que no deixa de sorprendre’t a cada pas.

Quina bellesa, esforç i dedicació en els monuments! Veure’ls en directe va ser al·lucinant!

He de reconèixer que em va espantar la primera mascletà a la que vaig anar, però després no vaig poder perdre’m cap! Què emocionant!

Però si a algun acte vaig poder percebre en directe l’emoció, aquest va ser l’Ofrena a la Verge.

Veure com les falleres aplegaven a aquella plaça emocionadíssimes a entregar les seues flors amb aquells meravellosos vestits fou indescriptible, no podria trobar paraules per explicar-vos.

Amb tot, no podria oblidar les xarangues i orques-

FALLES /2018

tres als carrers, carrers plens de gom a gom a totes hores, on les taules sempre estan a punt per dinar o sopar tots junts.

Sens dubte, diria que és una de les millors festes que he decidit conèixer i gaudir i, per aquest motiu, no me les perd des d’aleshores. Que visquen les falles!”

Sembla que les falles calen entre els ciutadans d’Alemanya, i és que clar està que a una festa en la que es veuen tants litres de cervesa, ells es senten com a casa. Veure tanta gent pel carrer, gaudint de cada acte de falles, és motiu d’alegria per a tots aquells que treballen per a preparar-los, al igual que passa amb les visites als monuments, esperades per les falles i els artistes.

“Les Falles Vistes per una italiana”

Podríem parlar en molts estrangers més, perquè cada any ens visiten milers i milers durant la setmana fallera, turistes que queden impregnats de l’olor a pólvora i l’ambient de festa.

“La primera i única vegada que vaig veure les Falles va ser en 2014... L’any del meu Erasmus. Jo vivia en la Plaça Xúquer i baix de la meua casa hi havia una carpa. Un dia em vaig despertar i al baixar al carrer vaig veure molta gent reunida. Al principi no vaig entendre el que estava passant però al veure amb quina alegria estaven esperant que aplegaren els dies de festes, em vaig poder fer una idea de l’ important que era.

Per acabar amb les aportacions, tenim a Antonella Mauceri, una enginyera de telecomunicacions d’Itàlia, concretament de Santa Margharita Di Belice, encara que actualment viu a Milà per motius laborals.

Una de les coses que més m’ha agradat és vore a les famílies i amics reunits per a la preparació de les falles, de la paella i dels vestits...etc.

Recorde que un matí una de les meues veïnes eixia de casa amb el seu xiquet al carro

vestit de faller i em va contar que des de xicoteta li van transmetre el sentiment de fallera i ella ara ho volia fer amb els seus fills.

A Itàlia hi ha festes per a majors i festes per a joves, però no conec cap celebració en que s’unisca tot un poble, grans, menuts, homes, dones, xiquets...etc. Hi ha algunes festivitats importants, però no es veu a tantes famílies reunides per a celebrar-ho junts.

Per acabar vull dir que em va resultar graciós vore a avis pels carrers de valencià celebrant d’una forma més boja les falles que alguns joves, i això em va impactar prou.”

I és que té raó, no hi ha cap festa més amplia que les falles, però en tots els sentits.

Som una festa oberta a tot el

món, en la que gaudim, menuts, joves i majors, en la que organitzem una gran varietat d’activitats lúdiques, festives i culturals. Les falles engloben nombroses vessants culturals, la música, la indumentària, la literatura, la tradició... etc.

Saber-ho transmetre a tot el món és una obligació, i que les falles siguen una festa amb un reconeixement a nivell mundial fa que ens adaptem, sense deixar les nostres arrels, a les necessitats i situacions actuals.

Les falles són especials, sigues d’on sigues, vingues d’on vingues, de segur que et deixen enamorat de la festa que preparem els valencians, per a ser gaudida per nosaltres i tots els que vullguen sumar-se.

Som Falles Som UNESCO.

ITINERARI A

69 ·

FALLES /2018

La “no-moda” està de moda Begonya Martínez i Casanova

· 70

Duen dècades els estudiosos investigant sobre la indumentària valenciana, en fonts literàries, jurídiques i iconogràfiques. Sempre rebuscant pels baguls, pels mercadets i antiquaris, i preguntant a la gent major si recorda o guarda alguna cosa que els aprope a la realitat de la vestimenta antiga valenciana.

Aquesta àrdua tasca d’uns pocs (perquè instrumentalistes de veritat hi ha ben pocs) es transforma en llibres, mostres i exposicions, i en què alguns es dediquen a reproduir teixits, joies i peces de roba antiga valenciana, tot per l’estima a la cultura i les arrels nostres.

Les reproduccions de roba antiga són les que sempre han vestit amb més o menys cura els grups de ball tradicional a les seues actu-

acions i el col·lectiu faller als seus actes festius com a roba de gala.

Sobre l’ús que els balladors fan d’aquesta roba no entraré però sí, i com es d’esperar, sobre el que fem els fallers amb ella.

Els fallers hem fet durant dècades el que ens ha donat la gana amb la indumentària, ho hem de reconèixer. Li hem acurtat, a les faldes, el llarg fins a l’altura del genoll per a després arrastrar-les per terra literalment. Un similar cas és el de les pintes, d’altes i lluentes a invisibles, passant, fins i tot, per les incrustacions de pedreria. Arracades que arribaren a ser enormes, de tamany impossible de suportar per l’orella humana.

Hem brodat davantals amb or, fins al punt de tapar el tul on està fet.

FALLES /2018

Hem posat plataformes a les sabates de fallera.

Hem folrat amb sedes espardenyes usades per anar al camp.

Hem vestit als nadons com les persones majors amb gipons envarats i jupes d’abric.

Hem brodat l’escut de la falla a les faixes.

Hem dut sabates amb sola de goma al vestit de feina masculins.

Proliferen les bosses fetes amb la mateixa tela del vestit, per guardar claus, carteres i mòbils, com si no poguérem dur una faltriquera. Bosses que també hi ha homes que duen en versió ralles, fins i tot, a ofrenes i processons.

Ens hem pentinat amb ralla al costat, cardats, amb serrells fins i tot, i últimament hi ha qui es fa les anomenades trenes “africanes” per vestir amb roba de feina.

Sense oblidar eixa costum tan fallera de deixar el cap al descobert i retirar dels vestits de dona de feina el mocador de coll. Com aquestes hi ha tantes altres, però tampoc cal que continue…

Podríem dir que els falles es deixen influenciar

per les modes i pels que creen tendències i fabriquen productes fent-se passar per experts en indumentària.

Deu fer uns 30 anys que començà a entrar amb força entre les dones falleres la vestimenta tradicional valenciana a la moda del segle xviii.

Seria posterior el boom pel que fa a la vestimenta masculina, que desterrà en pocs anys l’anomenat “vestit de faller” que fins el moment havia estat l’uniforme oficial dels homes als actes oficials.

A Xàtiva, a finals dels anys noranta, es decidí per part de la Junta Executiva de la JLF modificar els estatuts vigents per acollir entre d’altres normes la que regulara l’ús de la indumentària als actes fallers oficials. Aquest article marca unes pautes generals, i marca els usos de la vestimenta de diari o feina front a l’altra més festiva.

Però, recalque que no es detalla ni defineix fil per randa com és la indumentària valenciana, bàsicament perquè no és una obra especifica per allò, i evidentment, perquè no és el lloc per a fer-ho.

Si peguem una ullada a l’esmentat article 22 dels estatuts de la JLF de Xàtiva, i sabent sols un poc d’indumentària, veuran la manca de definició, les llacunes que

hi ha i que hi ha peces d’ús habitual com arracades, joies, collars, medalles, escapularis… que ni s’esmenten. I, també, que es defineix teixits per un model de vestimenta i als altres no, i per unes peces de roba i per altes no.

Donant-li la volta a l’argument, si no sabem ni un poc d’indumentària valenciana podríem vestir-nos, legalment, d’acord amb l’estatut i anar vestits de tot menys de valencians antics.

Aquesta situació provoca al mateix temps que fallers coneixedors de la indumentària, i que es preocupen per assabentar-se del que vesteixen és acorde a l’època del vestit que duen es troben en situació de “alegalitat” per dur peces i teixits ni esmentades.

He començat dient que entenc l’article com unes pautes perquè els falleres identifiquen l’ús de cada model per a l’ocasió adient, el que no puc comprendre

71 ·

és que la JLF empre l’article per sancionar a fallers o comissions uns actes i d’altres no.

S’ha incorporat aquest any a les bases de la cavalcada infantil sancions per vestimenta inadequada o incorrecta per parts dels fallers que acompanyen als xiquets a la desfilada, ja que sembla que l’únic “delicte” en indumentària valenciana es no dur el mocador de pit al vestit de feina per a les dones o el mocador al cap en el cas dels homes.

FALLES /2018

Em sembla desproporcionant restar punts a una comissió per aquest motiu i per contra no ferho per cada fallera que no duga una falda de seda o brocada al vestit del segle XIX que duu a la presentació (perquè segons el nostre estatut sols podem dur sedes), a tota la que aparega en un acte amb l’anomenat “panyolon” (sols mantons de llana o de Manila) o per cada faller que vaja vestit de saragüells no duga les calces de color i amb lligacames, o porte el jupetí per dins de la faixa si va de torrentí. És al meu parer excessiu per una banda i injust aplicar-ho en uns concursos i d’altres no.

· 72

Sense entrar, per altra banda, si qui fa de “policia de la indumentària” està qualificat per a fer-ho i és un model de vestimenta en cada moment.

Seria, possiblement, més productiu i mes educatiu fer cursos o xerrades periòdiques sobre indumentària i sobre parts concretes de la mateixa i el seu ús, com puga ser l’adequat ús dels complements o col·locació de peces com mantellines, mocadors de caps o de pit per exemple.

Sancionar sense educar és com pensar que la lletra amb sang entra com deien abans.

A mes, ara que retorna amb força la vestimenta més tradicional i purista per a les dones, ja que la JCF de València crea tendència vestint a les Falleres

Majors de València i les corts d’honor d’una manera o d’altra i que ara ha decidit vestir-les a l’antiga per raó que som Patrimoni Immaterial de la Humanitat, ens trobarem amb més, sobre l’ús de moltes de les peces i combinacions que van a veure.

La indumentària, és part d’aquest patrimoni, i com a part d’aquest s’ha de preservar i difondre.

Haurem de prendre nota al respecte, en lloc d’anotar quants fallers no duen mocador, i educar i ajudar a conèixer perquè no, tothom, té a l’abast llibres d’indumentària ni la possibilitat d’acudir als vertaders experts perquè els assessoren ni els confeccione els vestits de valencians tradicionals.

Sort que al Fustet li ha donat perquè les màximes representants de les falles de València vagen vestides a l’antiga. I que com sempre, tot el que es posa una FMV es convertirà en moda, la moda de la “no-moda”.

Llàstima, per altra banda, que el fet que una Fallera Major de València vaja vestida de la manera més tradicional, tinga més repercussió que la tasca dels indumentaristes. Tasca que com deia al principi de l’escrit, fan per estima la cultura i les arrels nostres, i per preservar la roba tradicional que es part important de la nostra història.

FALLES /2018

ARTICLE 22 (DE LA INDUMENTÀRIA FALLERA) 1. La Junta Local Fallera de Xàtiva considera oficials els següents vestits: a) Per a la dona: 1) Segle XIX Vestit representatiu del segle XIX format per: - Gipó amb màniga de farol, faldellí, davantal i mocador de pit.

El pentinat: Amb tres monyos (2 rodes als costats i 1 monyo més gran darrere), (es recomana aquest pentinat amb 3 ratlles al cap).

- Teixits per a confeccionar aquest vestit: Seda, brocats amb metalls i colors.

2) Segle XVIII El vestit està format per: - Gipó de màniga curta o màniga llarga, que ha d’estar envarat, i fet amb tot tipus de teixits, colors, ratlles, estampats, quadres.

- Faldellí frunzit a la cintura o bastes menudes.

- Mocador de pit a joc amb el davantal o diferent.

El pentinat: El correcte és d’un sol monyo i amb tres ratlles.

També se pot utilitzar el de 3 monyos (2 rodes als costats i 1 monyo més gran darrere, es recomana aquest pentinat amb 3 ratlles al cap).

3) Vestit de feina El vestit està format per: - Coteta envarillada, camisa de màniga curta o llarga.

- Faldellí frunzit a la cintura.

- Mocador de pit i davantal (bé a joc o bé diferent).

El pentinat: Trena, 1 sol monyo, mocador al cap, còfia.

Complements per al cap per a la dona: - Segle XIX: Adreç de 3 pintes, 4 forquilles i de 3 a 4 agulles de cap.

- Segle XVIII: Adreç, pinta, 1 o 2 agulles de cap (travessera i rascadora).

- Feina: Pinta de metall o de closca, travessera, malla, mocador.

- Mantellines: Mitja lluna, tern, 3 pics, tovallola, cinta (rectangular) espanyola.

- Peces d’abric per a la dona: Mantó de llana i mantó de Manila.

- Cames: Calça de cotó i seda (cru per al segle XIX, blanc, cru i colors per XVIII i feina).

- Peus: - Segle XVIII: Ballarines, folrada i botí folrat.

- Segle XIX: Sabata folrada.

- Feina: Espardenyes i Ballarines.

b) Per a l’home: 1) Faller de negre Sabata, calcetins, pantaló i jaqueta curta de color negre, camisa blanca amb gorguera i faixí amb borles.

2) Calçó curt (XVIII) o Torrentí Ballarines amb un adornament. Calces, calçotets, camisa, jupetí tancat, jupa curta o llarga (llarga napoleònica segle XIX) i faixa amb jupetí pasat i per fora.

Cap sempre cobert: Mocador, barret (sempre amb mocador), còfia.

Manta 3) Saragüells: Espardenyes d’espart o de careta.

Calces de traveta o senceres de color amb lligacames.

Saragüells, camisa, jupetí i faixa.

El cap sempre cobert.

Es pot posar jupa (amb jupetí tancat) i canviar calçat (ballarines).

Manta.

4) Puntelló: Pantaló negre o a ratlles.

Camisa blanca o color cru, jupetí i faixa.

Calçat: Exclusivament d’espardenya de careta i en el seu defecte sabata negra.

Cap sempre cobert amb mocador.

5) Peces d’abric: Capa: per al calçó curt.

Manta.

2. Els números u i dos per a les dones i l’u, dos, tres i quatre per als homes seran oficials per a qualsevol acte. El número tres per a les dones només serà oficial per al recorregut de falles. I el mateix és recomanat per a qualsevol acte faller com pot ser el lliurament de premis o per a vestir els dies de falles.

ITINERARI A

73 ·

FALLES /2018

MONUMENTS: ART, CRITICA I.....PALETS Yolanda Perez Ferri

El món de les falles ha canviat al llarg del temps. Alguns canvis són significatius, altres inapreciables, però aquells que han tingut una vertadera evolució són els monuments fallers. · 74

Aquests han passat per diverses etapes, des de les primeres “fogueres” que estaven fetes amb trastos vells, fins avui, falles fetes amb última tecnologia.

Si retrocedim un poc al començament de la construcció, del que avui anomenen monument o falla, trobem que estes tenien una estructura única, on amb base de fusta, es posaven els ninots, moltes vegades vestits amb teles. Ja començaven a acompanyar la falla amb uns fullets explicatius.

Segons va passar el temps, es va perfeccionar la forma en que es realitzaven els monuments.

Amb més laboriositat que avui, els artistes de l’època dels anys seixanta i setanta ja introduei-

xen el cartró i més tard el tauler de fusta. A continuació i per a facilitar la plantada del cadafal, s’introdueix la grua, màquina que fou tota una revolució, ja que va permetre muntar fàcilment els monuments.

o bé pel monument gran o bé pel monument infantil, sent la secció especial d’ambdues molt disputada, amb monuments que són autèntiques obres d’art i que van acompanyades d’una crítica cada volta més especialitzada.

Prompte, amb la pujada de preu dels materials que incrementava el dels monuments, comencen a utilitzar motles ja fets per altres artistes, per tal de no tenir que fer-ne de nou cada vegada per a cada monument, així, any rere any s’utilitzaven peces que ja havien eixit a monuments d’altres ciutats. Aquesta pràctica continua avui en dia.

Anys després apareix un nou material, el poliestirè expandit o suro blanc. Aquest permet agilitzar la feina, ja que es pot dibuixar al mateix suro i tallar les peces. Encara que aquest material és més contaminant, és més barat fer amb aquest material els monuments, ja que lleva

A Xàtiva l’evolució dels monuments i cadafals es fa al mateix ritme que a les altres poblacions. És als anys 70-80, amb l’aparició de noves comissions falleres, quan el cens faller començà a augmentar i amb eixe fet també la qualitat dels monuments. Poc a poc moltes són les comissions que aposten

molta feina i es pot fer més barat també el monument. Quede també dit que molts artistes no estan molt a favor d’aquesta forma de fer falles, però que s’han vist abocats, per no perdre el mercat, a fer amb aquesta tècnica les falles que ells creen. Moltes comissions que van a contractar avui en dia, aprecien més el volum que la part artística, la qual ha perdut l’essència que tenia abans.

Arribem a uns anys crítics per a les comissions falleres, els anys de la crisi econòmica deixa

FALLES /2018

a moltes falles sense un cens suficient per a invertir grans quantitats en els seus monuments. A més a poc a poc i des dels anys noranta, els nous fallers que s’incorporen a les comissions ho fan amb la idea de pertànyer a aquestes per a divertir-se i no realment per a treballar per la festa fallera. Naix així el denominat “faller-fester”, eixe que no li dóna importància al monument més que a la possibilitat de poder menjar i beure quan baixa al cassal. Eixa perspectiva fa que algunes de les comissions que van creant-se a la ciutat posteriorment siguen més d’aconseguir una bona festa al casal que de tenir un bon monument o fer un bon llibret.

La gent del carrer comenta que es troben a faltar aquelles falles que en paraules d’ells “donaven gust vore”. És clar que el ciutadà, que realment veu volum, no pot arribar distingir

en els actuals monuments, que encara que no són molt grans, tenen uns acabats i remats importants. Els fallers hem tingut que acostumar-nos, per tema econòmic sobretot, a tenir monuments no molt grans, però amb l’acabat que correspon.

Si a la crisi afegim que les comissions competeixen a les diverses seccions per obtenir una compensació econòmica i un banderí, mal nomenat, “palet”, ens trobem amb un conjunt de circumstàncies que provoca que algunes d’elles facen trampes i no s’inscriguen a les seccions pertinents per tal de guanyar a una secció més inferior.

Fet que provoca al mateix temps que no hi haja igualtat de condicions a l’hora de competir. Ens trobem monuments competint amb molta diferència de preus, fet que provoca un efecte contrari al que es pretén quan es vol premiar al millor de cada secció.

A la fi, són sempre les comissions més grans, que podent estar a seccions més altes i no ho estan, les que s’emporten les compensacions econòmiques.

D’aquesta manera, les comissions amb un cens gran, cada volta guanyen més diners però no inverteixen el que guanyen, quedant-se amb seccions on no els toca, o en algun cas, baixant a seccions inferiors. Es crea així un buit entre les falles, sent impossible a les falles menudes obtindre algun premi econòmic.

I la pregunta que com a fallera i presidenta, que voldria tenir un monument més gran, i per raons econòmiques no es pot pagar, és: -Quan hi haurà algú que puga recompensar a les comissions que gasten un alt tant per cent del seu pressupost en el monument faller? Quan seran recompensades les falles per tindre preferència pel monument front a altres aspectes?

Molt difícil pareix que resulte la solució, la majoria està més obsessionada a poder guanyar uns diners i un banderí a costa de que cada volta les seccions inferiors siguen més nombroses cada volta.

Les falles que no tenen molt de cens no tenen la capacitat d’invertir una part gran del seu pressupost al monument, i les que ho fan, fan un gran esforç per tal d’aconseguir estar cada

volta a una secció major, sabent que no tenen cap opció si al remat, una falla amb un cens elevat gasta menys del que pot o s’inscriu a una inferior per tal d’aconseguir el “palet”.

Com seran els monuments del futur? Per descomptat, almenys a Xàtiva, no seran molt diferents als d’avui, més bé aniran endarrerint el seu volum i cada volta la inversió serà menor, potser, inclús, hi haurà que rebaixar el preu de cada secció o com molts fem broma, posar una secció quarta. Si les generacions futures no canvien la seua mentalitat, estem abocats a tindre monuments menuts, a continuar barallant-nos pels diners i per eixos banderins que, de vegades, fan perdre a més d’un els papers.

ITINERARI A

75 ·

FALLES /2018

El paper d’una Fallera Major Carla Sanchis i Boixader FMX 2017

· 76

Per tal de veure quin és el paper d’una Fallera Major d’una comissió o com a representant de la seua ciutat he volgut recollir les opinions de diferents persones que tenen relació directa en aquesta figura i amb la festa per veure-ho des de distints punts de vista.

Quin és el significat que té la figura de la Fallera Major?

Doncs bé, variarà segons en qui parlem al respecte, és a dir, si eres Fallera Major de comissió, de la teua ciutat o de València.

Tots saben que la Fallera Major és l’encarregada de representar la seua comissió.

Cada falla elegeix dues representants, l’infantil, encarregada de representar als menuts de la comissió I la major que representa la comissió adulta. Les dues juntes presideixen tots els actes que la falla realitza durant tot l’any. Elles sempre tanquen la desfilada dels seus representats, però si teniu algun dubte per a reconéixer-les, fixeu-vos en les bandes que duen, les Falleres Majors duran la banda amb la bandera espanyola.

Si s’ha tingut la sort de ser Fallera Major de la teua ciutat, el càrrec comporta més responsabilitat perquè eres la representant oficial de tot un col·lec-

tiu i d’una ciutat allà on vas, en tots els actes i esdeveniments al llarg de tot l’exercici tant dins com fora de la província València perquè s’acudeix a poblacions veïnes i més llunyanes com a representant. A més s’ha de passar per un procés de selecció que es desenvolupa durant un o dos dies en el que sovint es denomina com a jornades de convivència, amb un jurat que proposa diferents proves i circumstàncies per tal de fer l’elecció de qui ells consideren la millor candidata. Has de tindre un amor incondicional a aquesta festa, les Falles, saber estar i comportar-te en tots els actes, saber expressar-te i fonamental, tindre les idees clares des de xicoteta.

Doncs bé comencem amb les distintes opinions: En primer lloc les paraules d’Óscar Expósito i Martínez, president de la seua comissió durant 6 exercicis, “des del punt de vista del presi-

dent, un any amb Fallera Major és molt més intens, més bonic, ja que cuides i consentes tots els detalls perquè siga un any inoblidable per a ella, a més a més, crees uns forts vincles amb les Falleres Majors i amb el pas del temps recorda eixe any. Jo sincerament he preferit tindre FM i si ja tens el “pack complet”, president i Fallera Major infantil, molt millor, us puc assegurar que és un any màgic”.

Ara recollim les paraules del president de la JLF de Xàtiva Jesús González i Sarión: “per a mi la Fallera Major de Xàtiva és molt important és la figura que representa a totes les dones falleres de la ciutat i al món faller, per a mi és imprescindible que existisca aquesta figura i com a president és un privilegi acompanyar a les Falleres Majors de la ciutat. Està el monument com representació de la festa i la Fallera Major com la represen-

FALLES /2018

tant de tot el col·lectiu faller.

A més aquesta representació és cada vegada més important perquè acudeix fora de la ciutat a tots els actes de poblacions veïnes. I la seua figura és cada vegada més reconeguda dins i fora de la ciutat.”

Ací teniu les paraules d’un artista faller, del que pensa i del que significa per a ell tindre Fallera Major a l’hora de fer el monument. És un artista faller amb un gran currículum: “que últimament les falles no tenen Falleres Majors? Ho podem afirmar.

Realment tindre o no Fallera Major no influeix en el projecte perquè tu treballes per a la comissió.

Com a vivència personal puc afirmar que les falleres que s’hi involucren en el desenvolupament del treball, visiten el taller amb molta freqüència i et contagien la il·lusió que a elles les envaeix. A part d’eixa complicitat amb la comissió, la fallera, de vegades, passa eixa xicoteta frontera de la professionalitat i passa a ser una nova amistat i encara que la sensació és estranya, al principi, a la fi te’n adones que eixa amistat pot ser per sempre. Pots deixar de treballar per a algunes comissions però quasi sempre t’endús amics i en fas de nous. PERÒ PEL BÉ DE LA FESTA ENS FAN FALTA FALLERES MAJORS.” Una figura molt important per a les Falleres Majors i per al

monument és el fotògraf, que immortalitza amb el seu objectiu cadascun dels moments viscuts, aquest és el cas de Rafa Gil: “ser fotògraf de les Falleres Majors, tant de Xàtiva com de les distintes comissions, significa poder viure emocions i vivències molt a prop d’elles, en primera persona, és el que fa que any rere any es renoven les ganes de treballar i de superar-se a un mateix, fa que mai perdes la il·lusió de poder captar en una imatge totes les seues emocions. És un treball molt agraït” Per una Fallera Major no hi ha millor suport que el d’una mare, ja que és l’encarregada de tindre-ho tot a punt i donar-li forces quan és necessari. És per això que he volgut recollir les paraules de dues mares de Falleres Majors de Xàtiva, per comprovar com ha sigut la seua experiència.

Començarem amb la mare de la Fallera Major de Xàtiva 2017 Carola Boixader i Grau: “Ser mare d’una fallera i més d’una Fallera Major de la teua ciutat, Xàtiva, representa viure atenta a les necessitats de la teua filla i deixar la teua agenda en un segon plànol, ja que es viu al ritme de l’activitat de la Fallera Major. Es viu pendent de tindre-ho tot a punt i organitzat per a complir horaris i amb un objectiu, que la Fallera Major brille durant tots

77 ·

els 365 dies. Has d’estar molt mentalitzada perquè és un any molt intens per a tota la família, a més cal acompanyar-la i de vegades reconfortar-la, ja que la Fallera Major és el centre d’atenció. També ajuda a canviar la percepció de les persones que t’envolten i que l’envolten, sentint un suport incondicional i una gran estima de molta gent. Davant el cansament, a mi em reconfortava la seua abraçada després d’arribar a casa cansada però amb un somriure. Vius un somni de

la mà de la teua filla, vius el seu somni. Et queden moltes imatges a la retina i molts moments en el record.

Per a mi ha sigut un orgull veure-la representar els fallers i falleres de la nostra ciutat en un any tan important i significatiu per al món faller, l’any del reconeixement de les falles com a Patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO.” I ací tenim les paraules de la mare de la Fallera Major In-

FALLES /2018

· 78

fantil de Xàtiva del 2017 que a més va ostentar el càrrec l’any 1981, Maite Baldrés i Pérez: ser mare de la Fallera Major de Xàtiva ha sigut un somni fet realitat per partida doble, ja que sempre ha sigut una il·lusió compartida per les dues; il· lusió que va anar conformant-se al llarg de la infància de la meua filla. Açò és així perquè la meua experiència com a Fallera Major Infantil de Xàtiva, amb dotze anys va ser molt bonica i sempre l’he guardat i guardaré com un dels meus records més apreciats. A més tal com creixia i maurava com a persona, agraïa més profundament als meus pares l’oportunitat que em donaren a les falles del 1981 i a les persones que van estar al meu

costat per fer-ho possible. Per això, crec que de forma natural sempre he transmés a la meua filla eixa gran admiració per les màximes representants falleres de la nostra ciutat i hem compartit el mateix somni que en el 2017 es va fer realitat.

Com a mare l’experiència també ha sigut preciosa, ja que he sentit una gran satisfacció en veure-la com la màxima representant del col·lectiu faller infantil de la nostra ciutat. A la meua família ens ha donat l’oportunitat de viure i sentir les falles un any i en un lloc especial, sempre acompanyats per la JLF. Ens ha agradat sentir l’estima de la gent, coneguts o no, a ella i a nosaltres.

Aquest any tot ha girat al voltant

de la programació dels actes de la Fallera Major Infantil de Xàtiva, prioritzant l’agenda del càrrec i duent un ritme vertiginós pels preparatius perquè tot estiguera perfecte i a punt. Per un altre costat, ha sigut enriquidor la possibilitat d’acompanyar la meua filla a actes, tant en la nostra ciutat com per tota la Comunitat Valenciana i inclús fora d’ella. Finalitzat el seu regnat, és el meu desig com a mare que Xàtiva i les falles recorden sempre amb satisfacció i afecte, la seua Fallera Major Infantil de Xàtiva 2017.

memòria i quan arribe el 19 de març tot prenga sentit i renasca de nou, com sempre ha sigut i sempre serà. És un privilegi i un luxe que tota dona fallera hauria de viure.”

I com no recollir les paraules de les màximes representants de la festa.

Començarem per les Falleres Majors de comissió, Amparo Vidal i Revert Fallera Major de la comissió Espanyoleto per a l’exercici 2018 :

Continuem amb les paraules de la màxima representant de la ciutat d’Alzira del 2017, Lidia Enguix i Palomares: “Haver sigut Fallera Major d’Alzira és molt difícil d’explicar amb paraules. Les falles és una cosa que portes dins, les falles són sentiment Per a mi ha significat portar les falles, i també portar Alzira allà on he anat, orgullosa de la meua ciutat, a més de privilegiada com alzirenya de poder representar aquesta grandíssima festa.

Com a fallera una experiència única que sols ho entendrà qui sent aquesta estima per les festes Josefines. 365 dies viscuts amb intensitat i per a elles.

Sens dubte el millor any faller de la meua vida.”

“Per a mi ser Fallera Major és viure aquesta festa que tant t’agrada i estimes des d’un altre punt de vista que et dóna el privilegi de trobar persones amb les quals tens en comú la passió per aquesta festa.

Ser fallera Major és representar la teua comissió, per la que treballes i lluites any rere any per garantir la seua continuïtat. És un temps de conèixer llocs nous, viure noves experiències, sempre fora de la rutina diària. És per això que l’aventura de ser Fallera Major sols pot ser un any, any que serà perfecte i sempre estarà present a la teua

I hem tingut el privilegi de parlar amb la Fallera Major Infantil de la nostra comissió, falla Benlloch. Lucia Gil i Bolinches ens conta: “Per a mi és molta alegria representar als xiquets i xiquetes de la meua comissió. És una experiència molt bonica que mai oblidaré”

I les de la màxima representant infantil de la ciutat de Xàtiva l’any 2017, Teresa Aparicio i Baldrés:

FALLES /2018

“Ser Fallera Major Infantil de Xàtiva ha sigut per a mi molt important, ja que considere un privilegi haver tingut la possibilitat de ser la màxima representant del col·lectiu faller infantil de la meua ciutat. Era una il·lusió que sempre he tingut de xicoteta i que he vist complida l’any 2017 amb dotze anys.

Ostentar aquest càrrec m’ha donat l’oportunitat de viure les falles des d’un lloc molt especial i també de conèixer molta gent que li agrada molt les falles. També he fet moltes amistats que de segur seran per sempre i de les que destaque una, l’estima de la meua Fallera Major de Xàtiva amb la que he viscut una experiència màgica”.

Per finalitzar no podien faltar les paraules d’una gran representant del món faller valencià, amb la que he tingut l’honor de compartir un meravellós any. Parle de Raquel Alario i Bernabé, Fallera Major de València de l’any 2017, qui no ha dubtat en cap moment de contar-nos el que ha significat per a ella aquesta meravellosa experiència: “Ja siga en l’àmbit de comissió, de poble, de ciutat o pel que fa a tota València, La Fallera Major de l’any corresponent té el privilegi de ser l’ambaixadora de la nostra festa. Ambaixadora per a estar a disposició del faller, de la seua falla, a disposició per ajudar a fer més gran la fes-

ta, per a donar-la a conèixer i poder mantenir el nostre patrimoni. El seu paper va més enllà d’una simple imatge o una figura. Representar la teua falla o la teua ciutat et permet conèixer i treballar profundament per les Falles des d’un lloc privilegiat.

En certa manera, eixa visibilitat que t’atorga el càrrec, et permet convertir-te en la veu dels fallers i falleres als que representes i eixa és l’oportunitat que no cal deixar escapar, sinó que cal aprofitar-la al màxim, sempre amb l’objectiu de treballar per i per a la festa.

Poder arribar a representar la festa que tant vull com a Fallera Major de València ha sigut per a mi molt més que un somni acomplit. Ha sigut una oportunitat per descobrir dia rere dia alguna cosa nova de les Falles, per aprendre del meravellós treball dels pirotècnics, dels artistes fallers, dels músics, dels poetes, dels indumentaristes i del treball incansable i la solidaritat dels mateixos fallers i falleres. Una oportunitat per aportar tota la meua il·lusió per estar a disposició del que es necessitara, per promocionar la festa dins i fora d’Espanya, per anunciar a tot el món que ja som Patrimoni de la Humanitat. Ha sigut el privilegi més gran que les Falles m’han pogut regalar i per això no he deixat escapar cap detall.

De vegades l’ajustada agenda feia que la meua presència en un acte forà molt breu, però no

79 ·

per això deixava de gaudir-ho.

Cada acte, cada trobada amb els fallers i falleres, cada visita a les juntes locals valien la pena.

No hi ha res més bonic que viure un any d’entrega absoluta a la festa que tant t’apassiona i rebre l’estima dels fallers i falleres allà on vas. Ha sigut, sense dubte, un somni acomplit, un privilegi i una experiència que m’ha fet créixer com a persona i com a fallera.”

Després de les paraules d’aquesta meravellosa gent, que ha volgut col·laborar amb molt de gust, alguna cosa més ens

queda clara, la festa es queda coixa sense una Fallera Major i que quasi totes les falles han sofert la manca de fallera amb la crisi, que és una experiència màgica i inoblidable per a la fallera que és elegida i que et brinda moltes oportunitats de conèixer moltes persones i altres poblacions, parle per experiència. És igual si ets artista faller, fotògraf o president, ja que tots afirmen tindre un gran vincle amb les Falleres Majors. I per a elles, una experiència que no voldrien que acabara i que de segur repetirien.

ITINERARI A

FALLES /2018

· 80

LA PO

articles sobre poesia

OESIA A LES FALLES

FALLES /2018

81 ·

FALLES /2018

La literatura satírica i fallera abans del llibret de falla Rafa Tortosa Garcia Director d’El Verí del Foc

· 82

«Lo Engonari de la Llotja pose ací mon nom escrit, empenyat a que la fama serà en mon favor a crits.

Si algun resabut dirà per què en castellà no escric, dic jo que d’aquella llengua sols me’n valc per a mentir»1.

Hui en dia, el llibret de falla és un dels elements més característics de la festa fallera i gaudix d’una assoliment dins del tarannà de la festa que el fa indispensable. Allò de la relació i explicació de la falla ha estat completat amb tota una sèrie d’escrits de distinta índole així com una gran quantitat d’imatges i il· lustracions que es presenten com un interessant i apetitós contenidor cultural. El llibret, al llarg de la història fallera, ha anat completant-se amb tota una sèrie de documents i

apartats d’acord amb la moda establerta però que ha sabut mantindre, en tot moment, la primitiva explicació fallera, bàsicament, en vers. Aquells minúsculs i simples llibrets han gaudit d’una continuïtat en el temps i, fins i tot, el seu format ha estat augmentat per donar cabuda a tot allò descrit.

L’evolució que ha patit el llibre és evident. Aleshores caldria preguntar-se quin ha estat l’origen d’esta publicació fallera. Respon a una moda d’un determinat moment? La seua aparició està condicionada per algun fet ocorregut?

La seua creació respon a una altra evolució d’una literatura primitiva?

El present assaig té la intenció de respondre a totes estes

Coberta del primer llibret de falla Historia de la Falla de Sen Chusep de la plaseta del Almodí, en l’añ 1855 de Bernat i Baldoví.

1 Fragment que pertany al col·loqui Carta que escriu lo Engonari de la Llotja a l’autor del llibre, signada per Josep Rostoig el 1656.

FALLES /2018

qüestions. Així que, sense més preàmbuls, és el moment d’acostar-nos a la meitat del segle xix, època on apareixen els primers llibrets de falla i és quan Josep Bernat i Baldoví inicia estes publicacions amb la publicació de la Historia de la Falla de SenChusep de la plaseta del Almodí, en l’añ 1855.

El conill, Visanteta y Don Facundo, un llibre que no sols ha esdevingut mític per ser el primersinó també pel contingut.

prosperen». I en este mateix sentit, no ens hauria de resultar estrany, que la literatura fallera —bàsicament conformada pel llibret i els lletrers o versets que acompanyen els ninots — marque una fita cabdal del procés de les falles com a festivitat de gran acceptació popular. És en eixe sentit que es pot dir que la popularització de la festa va indestriablement unida a l’aparició dels llibrets (Huguet, 2014).

Este important punt de la història de la literatura fallera,Joan Fuster té la consideració d’afirmar que quan apareix el llibret és «quan naix la falla moderna»2. L’intel·lectual valencià, al mateix escrit amable d’Humor i sàtira en els papers, ens precisa que amb este naixement, «l’única literatura que consumia el poble valencià era, en el seu to i en la seua limitació, idèntica a la que després anomenarien fallera. Les falles no la creen: venia, arrossegant-se treballosament, en tradició vacil·lant però no interrompuda, des del segle xv —recordem Fenollar, Moreno, Gasull— i havia cobrat un especial impuls d’ençà 1830, amb Bernat i Baldoví i Josep Maria Bonilla. Les falles, repetesc, no la creen: però l’atrauen, se la vinculen i, a la llarga, la multipliquen i la

Les consideracions de Fuster ens fan costar que el llibre de falla és la continuïtat d’una literatura existent, siga fallera o no, i recull tota aquella sàtira així com temàtiques establertes en dita literatura popular valenciana.

Respecte a la literatura fallera hem de fer ressò de la existència a la base de les falles o ales parets de la contornada d’uns cartells amb els versos que explicaven i desenvolupaven els temes plantejats als cadafals fallers amb l’objectiu de facilitar la seua lectura i comprensió d’allò exposat.

La premsa ens explica que «a veces se fijan en las paredes contiguas algunas décimas en dialecto valenciano que encierran conceptos mas ó menos agudos y discretos, á veces necios ó impertinentes, alusivos al objeto que representa

2 “Humor i sàtira en els papers fallers” replegat a Fuster (1992).

3 La España, 25 de març de 1851.

lafalla. Todo esto sirve de pretexto para convertir las calles contiguas en paseo durante la tarde del 18 de marzo,y las gentes discurren de uno en otro parage para enterarse ocularmente del gusto, capricho ó propósito de cada una de estas representaciones»3.

Així que, com tots sabem, el llibret té la funció d’explicar la falla, però no és exclusivitat d’este doncs conviu durant molt de temps amb altres formats literaris que expliquen la falla com són els plecs solts i, com hem apreciat, els papers amb els versos explicatius que són pegats a les parets pròximes o en la mateixa falla. Descripció similar és la que ens fa Vicent Soriano quan ens diu que l’escena satírica, política o social, naturalment, «nesesita una esplicasió i ya tenim els cheroglifics, cuartetes, quintilles, désimes y ovillejos que s’apeguen en les cares de la falla i en les parets próximes; estos últims posat el paper sobre teles mes o menos riques i ornats en alguna garnaldeta de fuIlam. Uns versos que hi ha que vorels, modelo d’incheni i alegria».

A més a més, l’autor ens tracta d’explicar el motiu de l’aparició del llibret doncs «com no faltaben curiosos que

se copiaben estes composicions s’acudi a la comoditat del públic, qu’era al mateix temps un ingrés i s’alcomensà a imprimir el ‘Llibret en la relació i explicasió de tot lo que conté la falla’que a pesar d’un títul tan Ilarc sol ser molt curt».

Cal advertir que quan es parla d’un llibre de falla és quan els fulls estan enquadernats, doncs hi ha nombroses publicacions que són fulls sols que contenen, a l’igual que el llibret de falla, els versos al·lusius al que vol explicar la falla, aquells versos que també són exposats al cadafals o junt a ell. Com apunta Josep Lluís Marin, de tota la publicació de Bernat i Baldoví que ha estat catalogada, només tres dels deu documents es poden considerar com llibrets de falla, doncs la resta es van estampar com a simples plecs o fulls solts (Marín, 2010: 14). Per això, Josep Lluís Marín preferix utilitzar la terminologia explicació fallera per a referir-se a qualsevol format i suport que conté la relació i explicació de la falla. I és que, com anem apuntant,«els diversos formats van coexistir durant moltes dècades fins que es va consolidar el quadern imprès o llibret com a model» (Marín, 2010:14).

83 ·

FALLES /2018

· 84

Davant esta consideració, tenim un clar exemple a Xàtiva amb les explicacions falleres escrites per Blai Bellver per explicar les falles a plantar a la plaça de la Trinitat. Esta evolució d’un full solt o plec cap el llibret de falla el veiem en el trànsit de l’any 1865 a 1866 amb el suport utilitzat pel poeta satíric xativí per excel·lència.

Per a la falla de La Peixca de l’Aladroc,Blai Bellver no utilitza el suport de l’enquadernació per explicar el cadafal sinó la utilització d’uns fulls solts, ja que al full promocional, d’una «falla plena de amor y de borumballes que representa la Peixca del Aladroc», que es reparteix dies abans de la funció, ens diu que «durant la funció, que serà de huit á deu de esta nit, se repartirán uns versets alusius a dita peixca...». En canvi, a l’any següent, escriu, conforma, imprimix i enquaderna La creu del matrimoni, representà en la falla de la plasa de la Trinitat en l’añ 1866, un conte fantàstic, amb el programa i la descripció de les escenes que representa dita falla. Esta publicació respon a un llibre de falla, d’acord a la seua enquadernació, i consta d’un total de 70 pàgines, distribuït en tres blocs: 6 pàgines inicials per explicar tot allò que volen fer amés d’algunes consideracions, 52 pàgines que contenen el conte amb

el famós viatge a l’infern; el tercer bloc, de 8 pàgines,es correspon amb els versos que expliquen les distintes escenes del cadafal i que segons l’enquadernació —8 pàgines són el resultat de doblegar dues vegades un full— podria haver-se tractat també com un plec solt que haguera pogut ser repartit o venut a la mateixa plaça de la Trinitat el dia de la funció, cas d’haver-se autoritzat a plantar la foguera monumental. Cal dir que este llibret és extraordinari, doncs en aquella època i en les següents, no trobem cap projecte literari similar a les falles de València. De fet, els llibres de Bernat i Baldoví arriben, com a molt, a setze pàgines. I és que la llavor de Blai Bellver davant la literatura fallera es bastant considerable. Com bé diu Jesús Huguet, «si Bernat i Baldoví ha de ser considerat el primer autor literari de les falles, a Blai Bellver caldria que se l’anomenara l’autèntic protagonista original de la confecció i conjunció de literatura i llibret. Tots els llibrets posteriors, deixant a part la borumballa protocol· lària que cada dia obstaculitza més la divertida lectura de continguts, són en certa manera deutors de la idea de l’impressor i escriptor xativí que va saber donar-li a la falla una dimensió nova i ambiciosament singular per divertida» (2014).

Full promocional de la falla de La peixca de l’Aladroc, plantada a la plaça de la Trinitat de Xàtiva l’any 1865.

Blai Bellver fou el promotor de la funció i autor de l’explicació fallera.

Coberta del llibret de falla La creu del matrimoni, representà en la falla de la plasa de la Trinitat en l’añ 1866, obra de Blai Bellver.

En altre ordre de coses, les falles sempre han necessitat de l’ajuda de la literatura per explicar tot allò que volien dir. I, en certa mesura, és evident atès que les falles d’aquella època són molt simples, un o dos ninots conformen una única escena i, a esta tipologia, cal dir que els cadafals n’eren poc artístics i la presentació dels ninots per representar algun personatge conegut era molt limitada.

Esta simplicitat fa necessari explicar-ne l’argument per mitjà d’un text escrit que facilite l’arribada de la sàtira a l’espectador (Marín, 1998:47).

Enllaçant amb les paraules de Joan Fuster, amb allò que les falles no creen cap literatura, cal resseguir a Josep Lluis Marin que ens afirma que «la pràctica de distribuir versos, manuscrits e impresos, que es repartien entre el públic o s’enganxaven al cadafal i a les parts que l’envoltaven, no és nova, i és un costum habitual de l’època i que s’arrossega des de fa èpoques. Amb motiu d’esdeveniments de tota mena (polítics, religiosos o festius), les places i els carrers més importants de València s’omplien de pasquins, fulls o cartells, en que els ciutadans comentaven i glossaven el temes i fets d’actualitat. Moltes voltes, aquests papers eren un instrument idoni pera manifes-

FALLES /2018

tar les crítiques, que normalment s’expressaven per mitjà de la sàtira en vers»(1998:48).

Per tant, els versos fallers s’hi troben en el marc de literatura popular i satírica, ja que contenen molts trets en comú, sobretot amb els primitius col·loquis, al·leluies o auques, que com afirma Ricard Blasco «pasquins, col·loquis, al·leluies, auques i llibrets de falla, vénen a ésser, doncs, branques bessones d’un arbre nodrit per la saba del poble des de temps immemorials» (1974:22).També podem trobar certa relació amb els sainets, les sarsueles, miracles vicentins, sobretot, per la similitud estètica, o amb revistes i periòdics de caràcter polític i satíric. Resseguint a Ricard Blasco, per enfortir l’enllaç,ens assenyala que «la literatura dels segle xix i les falles (cadafal i versos) comparteixen una mateixa convecció: la complicitat o connivència, el previ sobreentès del doble sentit de l’escriptura. Y aquesta convenció els permet transgredir un codi purità igualment convencional» (1985).

Amb tot plegat, podem afirmar que les primitives

explicacions falleres són un subgènerede la literatura popular que té l’origen en aquells pasquins o versos satírics enganxats a les parets dels carrers i places de la ciutat, aquells que el poble havia emprat per manifestar les seues crítiques, i que els versos col·locats en els bastidors del cadafal i als cantons i parets pròximes, que servixen per explicar l’argument insinuat o apuntat per la falla (Marín, 2006:129), assumixen com-

pletament. I, poc a poc, estos simples fulls que acollien els versos explicatius comencen a imprimir-se con a fulls solts o en plecs4, en semblança amb els col·loquis, el format més conreat de la literatura de cordell. Estes explicacions falleres, apart d’utilitzar el mateix format del plec, assumiran altres característiques com les temàtiques i el personatges com a vehicle explicatiu de la crítica satírica immersa al cadafal.

Dels pasquins als cartellets

Full solt amb l’explicació fallera Versos colocats en la falla del carrer de Sent Narsís, de l’any 1850 obra de Josep Bernat i Baldoví. Són els més antics conservats.

«Platican algunos príncipes por acierto bien reportado el despreciar los papelones y pasquines que hacen hablar mal a las esquinas y pilares, porque dicen que el mejor modo que hay de que callen es no hablar en ellos, y que mejor se caen dejándolos que quitándolos. Esta templanza y razón de estado vive mal informada del fin que tienen en tales libelos las lenguas postizas de las puertas y cantones.

No es su intento deshonrar al que vituperan: más oculto es el tráfigo de su malicia. [...] Yo llamo a estos papeles (no sé si acierto) veletas del pueblo, por quien se conoce adónde y de dónde corren el aborrecimien-

to y la venganza, lo que estudia y sabe el que los pone, por lo que oye decir a los que los vieron puestos»5.

Este text de Francisco de Quevedo dóna fe de la importància que adquiriren els pasquins en la classe popular atès que, com hem dit, eren l’altaveu per protestar contra el poder i que, a la majoria de les vegades, ho feien en vers amb la utilització d’un llenguatge satíric. Ricard Blasco ho deixa molt clar quen afirma que «des de l’alba de la seua història, els valencians han acudit a la sàtira política» (Blasco, 1974:20). I és que«hi ha versos relatius a la Guerra de Successió, a València dècimes i cançons contra Muntereta, Godoy, Napoleó, liberals, absolutistes, carlins, Mendizábal, Maria Cristina, Espartero, Salamanca, Muñoz, l’alcalde Igual [...].

També el Patriarca Ribera, el 1570, hagué d’esmerçar intriga i astúcia per descobrir els autors de les sàtires anònimes que corrien contra ell»(Blasco, 1974:20).

A Xàtiva també hi ha documentats a l’Arxiu Municipal uns interessants pasquins contra la Milícia de l’any 1801.

4 Com apunta Josep Lluís Marín (2006: 130), la mostra més antiga documentada són els Versos colocats en la falla del carrer de Sent Narsís, de l’any 1850.

5 “Marco bruto” de Francisco de Quevedo, citat en Gascón Pérez (2002:195).

85 ·

FALLES /2018

Són un total de sis pasquins que van ser requisats per l’autoritat, ja que a la majoria d’ells, a la part de darrere, figura la data, hora i lloc que van ser identificats per l’agutzil.

A l’identificat amb el número 1 figura la inscripció: «El 22 [d’agost] por el Alguasil Francisco Ramírez de la esquina de Casa Fourrat a las seis de la mañana o algo antes» (Ramírez, 1992: 131).

Els pasquins adquiriren molta importància, com bé ho documenta Ricard Blasco6 a la guerra de successió «on el desfogament per la via satírica era aleshores l’única eixida

per a les ires populars»(Blasco, 1985:162). Alguns dels versos d’aquells pasquins suggeridors, dístics principalment, ens han arribat fins els nostres diesde forma oral, inclús alguns d’ells en forma de cançons. El més famós és: «Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança».

I també, de començaments del Set-cents, el significatiu jeroglífic representant un llaurador valencià absolutament despullat, nu, amb un expressiu epígraf: «Carlos Tres i Felip Cinc m’han deixat ab lo que tinc».

· 86

Cal fer esment que els pasquins, i en general la literatura popular valenciana, van adquirir importància amb posterioritat a la invenció de la impremta, que va facilitar la seua composició i difusió, la qual cosa va incrementar la seua eficàcia a l’hora de transmetre allò que volia informar.

Com a curiositat, podem comentar que a València hi havia una estàtua que representava un atlant grotesc que sostenia, damunt l’esquena, una pedra molt gran, i responia al nom d’Engonari (Cañada, 2014:100). Situat a la llotja de l’oli, a la placeta de les Panses, hi havia costum d’apegar papers amb versos satírics. Així ens ho descriu Ricard Blasco: «Abunden notícies documentades de l’afecció del veïnat valencià a posar per les partes de placetes i carrers versos satírics comentant esdeveniments notoris o blasmant governants antipàtics.

Foren famosos durant el xv i el xvi els que apareixien als peus de l’Engonari de la Llotja de l’Oli, versió local del Paschinoromano» (1974:20).

Un dels pasquins contra la Milícia de l’any 1801, identificat com el número 1 i conservat a l’Arxiu Municipal de Xàtiva.

L’Engonari també fou un personatge molt popular dels col·loquis.

6 Consulteu La insolent sàtira antiga, a l’apartat de “La veu popular en la guerra de successió”, pàgines 157 -173.

Tal com s’ha dit, estes intencions satíriques en forma de pasquins col·locats en els indrets de les poblacions són l’origen dels cartells fixats a les cantonades del carrer o al paraments del cadafal, una tècnica que ha estat utilitzada fins la darreria del segle xix (Tramoyeres, 1894: 4), una literatura queve caracteritzada per la espontaneïtat, intenció, llibertat, audàcia o mordacitat.

A esta llista definida per Luis Tramoyeres és l’anonimat, pel fet que els cadafals fallers, junt allò de la nocturnitat i la traïdoria per definir la plantà, han mantingut aquell enigma amb intenció de promulgar un missatge satíric, el mateix que van tindre els pasquins així com la majoria dels col·loquis.

Al cap i a la fi, l’inicial format de full apegat a les parets —en similitud als pasquins—, es traslladat als bastidors del cadafal faller, aspecte que hui en dia encara és utilitzat als cadafals fallers amb la utilització de suports que contenen els versos satírics. La complexitat de les falles actuals fa que la seua utilització siga augmentada, en proporció al nombre d’escenes i ninots existents.

FALLES /2018

Dels Col·loquis al llibret A banda dels pasquins, com anem dient, la literatura fallera també té una relació amb els col·loquis, els qual són a València el màxim exponent de la literatura de cordell o romanços de cec, una literatura recitada pels cecs en els carrers i les places, i que s’imprimia en plecs solts que eren venuts pels propis recitadors una vegada conclosa l’actuació. La peculiaritat del seu nom es deu a la forma en què els cecs portaven els textos, units entre si, per un cordell (Cañada, 1990a: 265).

Val a dir que col·loquis i falles tenen moltes relacions en comú, on destaca el seu consum ràpid i lleuger a més de tindre un caràcter costumista, realista i satíric amb una continua exageració grotesca de la realitat o, en altres casos, sota el recurs de l’humor configuren una simple deformació de la mateixa realitat de què hom pretén fugir momentàniament (Cañada, 1990b: 9).A més a més, per este costumisme, els cadafals fallers contenen temes, situacions i personatges que apareixen als col·loquis, com el típic llaurador front el pixaví del cap-i-casal, els quals solen estar basats en la gent del poble. Cal afegir que el

col·loqui té un marc geogràfic molt definit com era València i els seus voltants.

A més a més, la majoria dels col·loquis estan escrits en valencià gràcies a que la selecció del públic, imposada per la llengua, va contribuir a que els textos en valencià foren cada vegada més representatius dels gustos dels destinataris.

Cal recordar, que el col·loqui va ser el refugi de la llengua a una època de decadència i repressió de la mateixa (Cañada, 1990a: 266 i 267) i que, apart d’assegurar esta pervivència de la llengua, van contribuir ala configuració del tarannà del poble (Blasco, 1985: 16).

Col·loqui del nas, anònim. Esta edició fou impresa als obradors de Blai Bellver el 1879. Bivaldi

Pel que fa al suport utilitzat pels col·loquis, el qual és assimilat per la explicació fallera, cal dir que el plec solt té el seu origen amb el naixement de la impremta. El plec, considerat com «un quadern de pocs fulls destinat a propagar textos literaris i històrics entre la gran massa lectora, principalment popular»7, es correspon amb un full de paper plegat dues vegades per a obtenir huit pàgines. El plec van tindre una gran difusió —durant els segles xviii i xix té la seua etapa d’esplendor, potser degut a la nova dimensió que adquirix allò popular com a reacció contra la il·lustració, de primer, i contra la invasió napoleònica, després—, i amb la creació d’un públic incondicional, ja que les seues característiques ho permetien: fulls a preu baix, format «de butxaca», sense enquadernar, lectura ràpida i la seua destrucció (similar a un periòdic actual), fàcilment transportable o la fàcil adquisició als cantons de la ciutat i a les viles menudes (Cañada, 1990b: 7).

En relació a tot açò, davant l’època d’esplendor esmentada i amb l’auge dels plecs, algunes impremtes s’especialitzen en produir esta literatura popular per

poder satisfer la demanda.

Apart dels plecs de cordell també imprimixen auques i al·leluies, que en comparança amb els plecs són més grans i consten d’un sol full imprès per una cara. També s’editaven estampes i sainets.

87 ·

Col·loqui amb el títol de Declaració amorosa de Tofol el Chufero à Manuela la Catalana, obra de Jsoep Maria Bonilla. Fou imprès per Blai Bellver el 1852. Bivaldi

D’acord amb el criteri temàtic, Rosa Cañada distingeix tres grups de col·loquis: els que són per a divertir —els més nombrosos—, els que descriuen festes solemnes —grans desfilades amb motiu de visites reials o commemoracions religioses—,

7 Rodriguez Moñino, A. (1970): Diccionario de pliegos sueltos poéticos (siglo xv), Madrid, Castalia, p.11 citat en Cañada (1990b:7).

FALLES /2018

i els històrico-polítics, on s’aborden temes de la política del moment amb una intenció didàctica. Conversació o rahonament, són paraules utilitzades per definir este darrer tipus de col·loquis, atès que la seua fórmula bàsica és un diàleg entre dos o més personatges que raonen sobre esdeveniments polítics (1990b: 9-10).

· 88

Pel que respecta als autors dels col·loquis, com hem apuntat, la major part d’ells són anònims, la qual cosa no vol dir que no es sàpiga la seua autoria, atès que amb un estudi de la forma d’escriure o l’ús de determinats personatges i entorns, es pot descobrir l’autor, un anonimat de l’autoria que també s’hi dona a la literatura fallera. Cal recordar que els llibrets fallers atribuïts a Josep Bernat i Baldoví es publiquen de forma anònima; l’autoria dels textos ha estat producte d’una exhaustiva investigació.

Tot este anonimat es deu a què els escriptors preferien no perdre prestigi així com que no foren associats a este tipus de literatura. Cal dir que l’anonimat es produïa principalment en els col·loquis s’utilitzen per a divertir i fer riure, amb l’ús de tot allò escatològic. Per contra, els de tipus polític si que solen ser signats per autors, doncs els interessa promocionar-se

dins de la societat (Cañada, 1990b: 9).

Alguns dels autors que romanen en l’anonimat són gent vinculada a les impremtes, sobretot els mateixos propietaris com ara Baptista Escorigüela, regent de la impremta Laborda de València —una de les més importants en publicar este tipus de literaturaper la seua gran dedicació a este tipus de gènere i per la seua continuïtat durant diverses generacions—, al qual li s’atribuixen bona part de textos així com el xativí Blai Bellver, propietari de la impremta del carrer Vallés i autor d’un bon grapat d’escrits festius i satírics, entre els quals destaquen els llibrets de falla.Cal dir, que la impremta de Blai Bellver fou la continuadora de la impremta popular quan, les que ho varen ser per excel·lència, comencen a desaparèixer. Com ens diu Rosa Cañada, «les seues obres foren, en molts casos, reimpressions de les anteriors però junt amb elles es dedicà a la impressió de llibrets de falla i d’altres fullets, hereus, en part, de la tradició popular» (1990b:12).

A tall de conclusió Hem pogut comprovar que la sàtira ha estat una constant a la literatura popu-

Coloqui nou titulat de la merda de Vicente Anglés Lliberio. Bivaldi

lar valenciana. Les falles, des dels seus inicis, foren inherents a la sàtira i que, al llarg de la seua història, ha seguit conreant-se a les explicacions falleres dels cadafals fallers.

Hui en dia, encara trobem la sàtira a moltes falles, no obs-

tant això hi ha certa tendència a confondre la sàtira amb l’humorisme. La sàtira sempre ha estat lligada a la crítica política i sol ser sarcàstica i contundent. Hui en dia, amb la (certa) llibertat d’expressió, podem utilitzar-la ober-

FALLES /2018

tament, i no només amb les falles sinó a qualsevol suport periodístic, gràfic o literal, imitant a aquella gent, que en l’anonimat, distribuïen missatges contundents en fulls repartits per tot arreu de la ciutat. Malauradament ens hem acostumat a tanta llibertat que les nostres ments no activen el component de la sàtira, aquell que va romandre actiu en èpoques de repressió i censura, on l’enginy i la gràcia d’artistes fallers i poetes fabricaven constantment sàtira per salvar entrebancs i esparadraps i així poder aconseguir que el missatge sancionador fóra envaït només pel foc.

En una altra ordre de coses, volem cloure l’assaig amb unes línies de Ricard Blasco, qui destaca la importància de la literatura fallera, que la definix com un «subproducte de la nostra literatura. Un segregació d’escassa densitat, efímera, esporàdica, monòtona. I, tanmateix, quan s’escriga la història literària contemporània, no podrem bandejar-la, perquè representa un fenomen cultural ben extraordinari, sense paral·lel en les altes contrades de la nostra llengua» (Blasco, 1974:21).

Bibliografia Blasco, R. (1974): “No és tot foc de borumballa la literatura de falla”, Gorg Especial Falles 1974, Gorg, Valencia, pp. 19-22.

— (1985): La insolent sàtira antiga, Ajuntament de Xàtiva, Xàtiva.

Cañada Solaz, R. J. (1990a): “Col·loquis i relacions” dins Ariño, A (dir.): Historia de las fallas, Levante-EMV, València, pp. 265270.

— (1990b): “La impremta popular: Auques, col·loquis i al·leluies” dins Cañada Solaz, R. J. (Comissària): La impremta popular Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, pp. 7-12.

— (2014): El món en un plec. Aproximació a la literatura popular dels segles xviii i xix en València, Institució Alfons el Magnànim – Diputació de València, València.

Fuster, J. (1992): Combustible per a falles, Bromera, Alzira.

Gascón Pérez, J. (2002): “Las lenguas postizas de las puertas y cantones. Los estudios sobre los pasquines aragoneses contra Felipe

II”, dins Ubieto, A. (ed.). V Jornadas de Estudios sobre Aragón en el umbral del siglo XXI,Ejea 20-22 de diciembre de 2002, 1a ed., Zaragoza: Instituto de Ciencias de la Educación, Universidad de Zaragoza, 2005, pp. 195212.

Soriano, V. (?): “Les falles de sant Josep”.

Tramoyeres Blasco, L. (1894): Literatura Fallera, Impremta de Domenech, València.

Huguet, J. (2014): “Dels origes de la literatura fallera” [recurs en línia] <http://jesushuguetpascual. com/dels-origes-de-la-literatura-fallera/> [28 de gener de 2018] Marín, J. Ll. (1998): “Una aproximació als textos de Blai Bellver” dins Bellver, B.: Trilogia Fallera, Junta Local Fallera, Xàtiva, pp.

47-98.

89 ·

Marín, J. Ll. (2006): “El suport literari de les falles” dins ADEF.: La Festa de les falles, Consell Valencià de Cultura, València, 2a ed., pp. 125-144.

— (2010): Sàtira i Falles. Les explicacions falleres de Bernat i Baldoví, Universitat de València, València.

Ramírez Aledón, G. (1992): “La protesta popular de 1801 a Xàtiva: notícia d’uns pasquins contra la Milícia”, Papers de la Costera, núm. 7-8, Associació d’Amics de la Costera, Xàtiva, pp. 125-144.

ITINERARI B

FALLES /2018

POESIA, MÚSICA I TEATRE DE FALLES DELS ANYS 20 I 30 Salvador Català Sanchis

· 90

Seguint les indicacions de la Junta Directiva, enguany anem a preguntar-nos com era la cultura fallera a l’època dels anys vint i trenta, moment en què Xàtiva va tornar a plantar falles després d’un llarg silenci. Llevat de la massiva plantada de cadafals de principis dels anys trenta, podem dir que la festa fallera al llarg de la dècada anterior i fins a l’arribada de l’any 33 va esdevindre més en un exercici literari que no pas en una veritable crema de monuments ja que aquestes quedaven relegades a la poesia i música, i l’únic monument que es documenta és la particular crema de fogueres al Bellveret per part del gremi de fuster en commemoració del seu patró.

Durant els anys vint, no trobarem quasi referències al món de les falles, i a la, en teoria, setmana fallera, es programen actes de la mà de societats privades com el quadre

artístic de la Nova, que oferia espectacles de producció pròpia basats en la representació de sarsueles com la que van estrenar un 16 de març de 1926 al Gran Teatre de Xàtiva sota la direcció dels mestres de concerts: Jose Ramírez Cameno i José García Pastor, i dels directors d’escena: Arturo Bellver, Francisco Castelló o Antonio Liñán.

Així la Nova va interpretar una versió de los Chicos de la escuela, una sarsuela d’un acte i tres quadres, original dels letristes Carlos Archiles i José Jackson Vegán, amb música dels compositors Valverde i Torregrosa, la qual retractava en to de comèdia l’ambient propi d’una escola rural de principis de segle, amb la problemàtica de l’absentisme, les malifetes dels xiquets, o les barbaritats que contestaven a les preguntes del mestre, i que contà amb la participació de molts xativins, que a fal-

ta de falles, eixien en aquells teatrets com foren les dones: Cecilia Villalba, Consuelo Burgos, Pilar Sirvent, Rafaelita Sanchis, Carmen Perales, Consuelito Marzal; els actors com: Antonio Grau, Ramón Perales, Jose Torregrosa. Salvador Sanchis, Martín Sarazúa; o fins i tot xiquets com els germans Lagardera o José Guaita. A més de la sarsuela, la banda musical va oferir un concert on s’interpretaren temes de Giner i Chapí, i on sembla que l’esperit faller no romania per enlloc, però sí l’activisme cultural, on a falta de televisió, mòbil i internet, molts xativins ocupaven el seu escàs temps d’oci, aprenent música i fent d’actors aficionats.

Tota la década dels anys 20 i 30 fou una constant d’autèntica passió pel teatre musical, i de la tradició de les falles iniciada per la trilogia de Blai Bellver, de la qual ens assaben-

taven, un dia de Sant Josep de l’any 27, gràcies a una poesia publicada al setmanari el Demócrata: “No hi ha ningún poble que fasa les festes/ tan grans i boniques com Valencià fa/ els focs i cordaes son parets fumechen/ saben divertirse, com ells no hiá.

En tots els seus actes Valencia se ufana/ el art i la ciencia se done les mans/ tot el món la mira com a gran sultana/y son fills l’adoren com a bons germans.

Hui ardeix Valencia de goig i alegría/ la gent bullangera rendeix tradició a la festa noble de aroma alegría/que porta en la falla la seua tradició.”

A Xàtiva no va haver falles per aquells anys, i un havia d’anar a buscar-les a València, com ben recordaven alguns

FALLES /2018

van tan agradable impresión/ que dispuesto alguno se halla/ si le hacen otra falla/ a repetir excursión.

Y mas si al pasar el tren/ en Játiva, sobre andén/sin jactancia y sin postín/ le ofrecen con buena fe ESE SUPERIOR CAFÉ DE LA CASA JOAQUÍN” Fotografia de Alfredo Sendin Galiana.

negocis que van practicar el que podríem qualificar com a marketing faller. Negocis que es publicitaven en forma de sainet com va fer el café Joaquín situat a la plaça Emilio Castelar-actual la Bassa- que s’anunciava al Demócrata pel març de 1927 de la següent forma: “Yo sé por un compañero/ que ha venido en el fallero/ que la gente de ese tren/ se ha marchado muy contenta/ de la ciudad de Valencia que lo recibió muy bien.

Ha regresado el pasaje encantado del viaje/ que ha resultado ideal, y más del recibimiento/, pues dicen que fue un momento gracioso y sensacional.

Llegan todos de Valencia/ y de su breve permanencia/ lle-

Així, a Xàtiva no plantaven cadafals però sí hi havia tren fallero, i després de gaudir dels monuments a la capital, el xativí en arribar a l’estació, hauria d’acostar-se a la propera plaça la Bassa, a pendre café i comentar-les. El gran poeta faller per excel·lència fou el xativí Alfredo Sendín Galiana, i qualificava des de València, a les falles com una festa del poble, i les convertia en una veritable arenga patriòtica: “històrica festa, tu eres vibració de l’ànima nostra que no te desterra” o “símbol de la raça i el q’es valencià, te porta en lo pit”. Molta passió però la capital de la Costera continuava sense alçar una.

A partir dels anys trenta Xàtiva ja va tindre falles i actes relacionats. Així la ciutat va idear la creació d’un festival fallero per tal de presentar a la Fallera Major, on no hi podia faltar ni la música ni el teatre.

Així el Progreso publicava un 8 de juliol de 1933, que la presentació de la fallera major Lolita Sanz, s’havia fet amb

el següent programa musical.

Encetà la presentació el concert de la Música Vella sota la direcció, de Salvador Pérez, amb el pasdoble Amalia Barrios, el poema simfònic una nit d’albaes, i la Revoltosa del mestre Chapí, el qual fou ben rebut pel públic i va arrencar grans ovacions per part de l’escàs públic congregat - per haver-se organitzat a la plaça de bous en un dia laborable.

Tot el contrari que la representació de la mazorca roja, una comèdia que retractava costums d’Andalucia, original de Francisco Tristán i Larios, amb música del mestre Serrano, i que el quadre artístic de la Nova posava en escena sota la direcció de l’orquestra de Jose Ramírez, un cor de veus dirigides pel mestre Miguel Peiró, i que contava amb la tiple Juanita Gil, i els actors

91 ·

Versos de Alfredo Sendin Galiana, publicats en el periòdic “El Democrata” del 19 de març de 1927.

FALLES /2018

Ibañez. A las 12 en punto de la noche, y bajo los acordes del Himno Regional, que ejecutarán las bandas de música, se iniciará la espectacular cremà de las dos fallas”, segons informava el setmanari Radical, un tretze de març de 1933.

Programa d’actes de la Societat Musical “La Nova” per al dissabte 16 de març de 1929.

· 92

de la societat, J. Mira, A.Grau, S.Sanchis o M.Zarazua, tots aficionats. Aquesta no va resultar del gust del públic en ser una comèdia en castellà i ambientada en Andalucia, la qual cosa era del tot improcedent per a presentar una fallera valenciana, i, a més, a una plaça de bous durant una calorosa nit d’estiu d’un dia laborable.

Al mateix diari ens diu, un 25 de març de 1933, referint-se a las passades festes falleres, “marcha valenciana dedicada a nuestra Fallera Mayor, del joven compositor Jose Ripoll Tormo, interpretada por la Nueva bajo la batuta de su director el señor Castelló”. Pasdoble que sembla fou l’himne oficial de les nostres

falles per aquelles dècades, segons llegim a la secció notícies del setmanari el Radical publicades un 17 de març de 1934: “uno de los festejos de mayor atracción artística en Játiva será la ejecución del pasodoble de nuestro paisano Jose Ripoll Tormo, titulado fallas de Xàtiva, esta página musical será utilizada por las bandas de la localidad”.

Aquest pasdoble fou utilitzat per animar els carrers i, a més, com a música de cloenda de les falles, durant la nit de la cremà: “por la noche, de 9:30 a 12:00, grandes conciertos musicales, actuando la banda de la Nueva en la plaza de Méndez Núñez y la Primitiva en la de Blasco

Pel que fa a la poesia, aquesta continuà present il· lustrant les fotos de les falles, com trobem al diari el Radical, un 24 de març, on es feia repàs de tot l’exerci faller de l’any 1934, on el xativí Manuel Gómez Pla publicava els següents versos.

“Xàtiva la socarrà / Patrona has de ser de falles: dos voltes fores cremà / i tu sempre molt templà desafiares les flames.

Yo me postre, als teus peus i et demane inspiració / perque esta festa fallera / siga l’orgull del teu nom / i el de tota la Ribera.

Tu has donat al món sancer / homens de talent i gloria / i els noms d’ells están gravats en lletres d’or de la historia Xàtiva está orgullosa / d’esta festa / i acudirá a la Costera i un milló a la Ribera, on tots mos aplaudirán. Es festa de tradició / que debiem respetar / recordant en il·lusió que la nostra mare Xàtiva dos volten varen cremar.

Y als setabenses vollguts / naixent en terra cremà, n’olviden mai d’ahon son fills / i dignem en gran orgull de Xàtiva socarra”

A 1936, segons llegim al setmanari el Progreso, Xàtiva va gaudir de la festa fallera amb concerts de les bandes de música locals i el teatre de sainets a càrrec de la companyia d’aficionats de la Música Nova, que va interpretar molt èxitosament la peça la família del tio Melero. Tot el contrari que els havia passat tres anys amb la mazorca roja, una obra totalment inapropiada, per a representar l’esperit faller.

S’afegí també a la divulgació teatral la jove ràdio local amb l’emissió de la comèdia la néteta del meu cor. El teatre i cine de l’Espanyoleto, a banda de la seua programació habitual, i a petició de les autoritats locals, va projectar el film “ayer…1917”. Un llargmetratge dedicat a conscienciar sobre

Fotgrafia del mestre José Ramírez Cameno, qui va oferir un concert en el Gran Teatre el 16 de març de 1926.

FALLES /2018

van fer en honor del polític, molt rebutjat per la dreta més espanyolista, a causa de les ànsies independentistes de la Generalitat. Semblà que açò de la independència de Catalunya no és un tema nou, d’ara. I només cal pensar la que s’armaria a Xàtiva si ens visitara Puigdemont a veure les falles.

Fragment del versos de Manuel Gomez Pla publicats en el periòdic “El Radical” del 24 de març de 1934.

l’horror de la Primera Guerra Mundial. Mentre la joventut europea es matava a les trinxeres, altres s’enriquien amb el negoci de les armes i l’especulació dels queviures. Una pel· lícula poc apropiada per a les falles de Xàtiva, però sí per al context polític internacional del moment, amb un món espantat per l’adveniment d’uns totalitarimes amants de la cultura de la violència, calia intentar no repetir de nou les errades del passat.

Assabentats les autoritats del Front Popular de la presència de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya a València amb motiu de les festes de Sant Josep, el regidor Carrascosa proposà convidar-lo oficialment com a “huésped de honor”, i aquest es deixa veure per les falles xativines durant una curtíssima visita camí de la capital valenciana.

No podem concretar encara el dia ni els actes que es

El dimarts desset es decretà la plantà, a l’endemà es va dur a terme la primera despertà, a les sis del matí, i a les dotze, la fallera major Herminia Moltó, lliurà els premis dels monuments.

Es considerà la millor falla, la d’Antonio Royo, amb el lema una partida de truc a l’horta. Les que contenien més crítica política, com la de Libertad-Vernisa, no reberen cap guardó per si de cas. I més quan la dreta local l’havia qualificada com: “una vergonzosa exhibición de porquerías”. Després de la crema del kiosko de la Seu dies abans, els sectors més moderats de l’equip de govern, no pensaven admetre més provocacions per part de l’esquerra més anticlerical. El déneu es van fer gran quantitat d’actes, entre els que destaquem l’organització d’una cursa popular per la llengua organitzada pel Centre Valencianista, diverses minimascletades en diferents indrets de la ciutat, i per la nit es va posar fi a les

falles de l’exercici amb la típica cremà, on no va faltar la música, entre ells l’himne de Falles de Xàtiva, creat per Ripoll. Podríem així dir com a cloenda, que a les falles dels anys trenta, es van seure les bases culturals de les falles, tal i com s’han desenvolupat fins a l’actualitat.

93 ·

Fotografia del music José Ripoll Tormo, autor del pasdoble “Falles de Xàtiva”.

ITINERARI B

FALLES /2018

BREU ANÀLISI DELS RECURSOS LITERARIS AL LLIBRET DE LA FALLA DE LA PLAÇA ENRÍQUEZ DE 1934 Antonio Bolinches Vidal

m’en ric, m’en ric, llibret que contenia una explicació de la falla escrita en poesia pel canonge de la Seu Gonçal J. Vinyes. La finalitat del llibret és la crítica social i política d’alguns aspectes que s’estaven desenvolupant a la Xàtiva del moment i per a açò, l’ús de la sàtira és un recurs molt important.

· 94

Fotografia del canonge Gonzalo Viñes.

L’any 1934 es planten les primeres falles de la nostra barriada, concretament tres, la de la plaça Enríquez, la de la plaça Sant Pere i una infantil al carrer Sant Josep.

Però d’aquestes tres falles nosaltres ens anem a centrar en el llibret de la falla de la plaça Enríquez, el lema de la qual era A la lluneta estic:

Com tots sabem, la sàtira és un dels elements característics del món de les falles. Aquesta actitud crítica que envolta la sàtira, barrejada amb humor i agudesa, apareix constantment en els monuments fallers, en els llibrets, en la cavalcada del ninot, etc. Ja en l´origen de les falles, aquestes servien per a fer burla dels veïns.

Els primers temes foren els embolics veïnals. Després ja vingueren els eterns problemes socials i polítics de tota mena: les guerres, els polítics, els famosos, els

esdeveniments més populars de cada any, etc. A finals del segle xix i principis del xx, algunes falles, a causa de la forta sàtira que posseïen,van provocar vertaders motins al carrer que van ocasionar, fins i tot, la destrucció de la falla i autèntiques batalles campals.

Des del punt de vista literari, la sàtira és una composició, especialment poètica, l´objecte de la qual és censurar agrament i posar en ridícul persones o coses. El terme sàtira designa alhora una forma literària ben concreta i un to i un propòsit particulars per poder donarse en qualsevol gènere d´obra (prosa, vers, diàleg dramàtic, etc). L´actitud crítica es mescla amb les notes d´humor i d´agudesa amb la finalitat, no sempre evident, de corregir i millorar les institucions humanes o la pròpia espècie.

La invectiva, el sarcasme i la ironia són els matisos de la sàtira.

El llibret de la falla de la plaça Enríquez de 1934 el podem dividir en quatre parts: La portada, on apareix l’esbós de la falla, la part publicitària, formada per dotze anuncis repartits per tot el llibret, el programa de festejos, on la banda de la Pobla del Duc té el principal protagonisme amb tres concerts en tres dies i diferents passacarrers i, finalment, l’explicació de la falla dividida en tres parts, pròleg, explicació i ensenyança, on es tracten les tres critiques principals del monument: el projecte del nou mercat per gros, el tema del clavegueram i el nou canal de conducció de l’aigua i la tercera crítica fa referència a com anaven les xiques al mercat a fer les compres.

A continuació farem una breu anàlisi dels recursos literaris emprats per Gonçal Vinyes per a aconseguir la crítica social i política de la

FALLES /2018

Xàtiva de principis del xx des del punt de vista de la sàtira.

Per a açò seguirem l’estructura de l’explicació de la falla abans esmentada.

El pròleg, format des del punt de vista mètric per deu quintetes, estrofa formada per cinc versos octosíl·labs amb una distribució de rima consonant abbab, tracta en tres parts i una curiosa nota filològica final, al voltant del meninfotisme que caracteritza el poble valencià i el xativí i que és aprofitat per alguns per a enriquir-se. En la primera part del pròleg, les dues primeres quintetes, se’ns parla de manera allunyada de la tranquil-litat de Xàtiva, com es típic en els contes, amb verbs en tercera persona del plural amb valor impersonal i l’ article indefinit un (Conten, que un poble vivia/ tan content i confiat), tranquil-litat que és utilitzada per algún veí, aprofitat, per a enriquirse. Açò ho diu de manera hiperbòlica amb l’expressió “se li emportava hasta els nyítols/ deixan-lo tan pobre i buit/ que de ses honres y títols/ sols quedaren els capítols/ que en l’història s’han escrit”.

En la segon part del pròleg, formada per huit quintetes, l’autor analitza la pèrdua de les aigües de Xàtiva com una de les principals pèrdues pel nostre meninfotisme. Per a açò l’autor torna a recórrer a

l’ús de la hipèrbole (ses aigües, totes millors/ i abundants com no les hi ha) (el veinat,/ indiferent, es bevia/en cada glop un grapat/ de mils de vichos, malgrat/ febrejara al altre dia) i apareix l’elogi del passat, parla d’un passat gloriós.

En la tercera part del pròleg, Gonçal Vinyes ironitza amb el progrés, dient que no ha servit per a millorar, sinó per a “plorar com Jeremies/ lo que han perdut per son mal/ gastant en bandereries…/son patrimoni pairal) i alça una veu d’alerta per a despertar la consciència i “ reconquestar acerta alguna part de son dret”.

Per a tancar el pròleg, Gonçal Vinyes inclou una nota de carácter didàctic i filològic sobre la pronunciació de determinades lletres (Lector: hora es ya de que/ sapiam llegir valencià). No anem a entrar en esta interessant nota perquè l’any 2004 ja es va publicar un article sobre el valencià de Gonçal Vinyes en el llibret d’aquesta falla.

La part de l’explicació de la falla, la més extensa i que podem dividir en sis parts, està escrita amb forma de romanç, tirada indefinida de versos octosíl·labs on únicament rimen els versos parells de manera assonant i els imparell queden lliures.

95 ·

AMX. Esbós de la falla plantada en 1934 en la plaça d’Enriquez.

La primera part se centra en la forma principal de la falla, la piràmide. Primer trobem un joc curiós de paraules amb la paraula falla per a introduir els temes del monument (per a fer el de esta falla,/ que es “fallà” d’aigua i mercat). A continuació fa una etimología

curiosa de la paraula piràmide (Ací “pira” diu foguera,/ i “mide”, la mida, en clar, /que per a ses greus reformes/té esta volguda ciutat). Després trobem un elogi irònic als lectors (puix els crec molt illustrats) i una crítica al poble aprofitant la comparació de la

FALLES /2018

terme per la falta de diners com a conseqüència del balafiament. Així apareix una tortuga pujant el projecte del mercat amb prou feines per un costat de la piràmide i unes pessetes animalitzades amb ales per l’altre. Torna a aparèixer la hipèrbole referint-se a la tortuga (D’ací dos segles, encara/ al cim d’ella no ha aplegat), una interrogació retòrica preguntant-se l’autor si és necessari aquest projecte (¿Però que és precís que aplegue/ hasta aquell punt culminant?) i, finalment, una crítica irònica a la política i la corrupció de l’època (Puix mira, sense política/no’s puja allà damunt may./ Entre tant,” van les pecetes / que bolen” per l’altra part;/ i més de dos fan l’aleta/ per a veure si cauran/ en la seua canyisola). Ens recorda a la nostra situació actual? Nihil novum sub sole, i han passat 84 anys.

· 96

AMX. Primer versos explicatius del llibret de la falla de 1934.

piràmide i un parallamps, els dos acaben en punta per on se’n fugen les idees (cascú dels setabencs/ portem una punta al cap,/ per on s’escapa a diari/ sa energia y voluntat). Acaba de manera hiperbòlica i irònica

dient que el parallamps de l´ajuntament “es més gran que’l campanar”.

La segona part tracta del nou projecte del mercat per gros que no es pot dur a

La tercera part va sobre el projecte de la nova conducció de l’aigua, projecte que hiperbòlicament donarà “renom d’immortalitat” a aquell que el faça. És curiosa la figura de l’enginyer acompanyat de la personificació de dues rates com a responsables del projecte davant del meninfotisme dels xativins (¿I el poble que és lo que fa?/ se n’ha pujat a la lluna,/com qui diu, que s’ha quedat/ a la

lluna de Valencia,/ esperant que caiga el manà).

En la quarta part, Gonçal Vinyes analitza de manera molt crítica les causes de la mancança de diners (unes causes idèntiques a les actuals) i argumenta que, malgrat el progres en sentit positiu, “també la picardia,/ terreno va guanyant” i torna a fer un elogi del passat (“així que aquella honradea/ dels nostres avantpassats/ cap a ponent tot apressa/ abaixa sense parar).

En la cinquena part trobem una reflexió moral de com van les xiques vestides al mercat i ací és destacable l’ús dels punts suspensius davant d’un col-loquialisme (ens recorda lo fresques/ i… currutaques que van/ les xiques de nostres dies/ a fer compres al mercat), actitud que derivarà en un greu problema (de seguir així,… que en veure, no tardaràs/ en l’infern un greu conflicte:/ el dels dimonis parats).

La sisena part, després d’una enumeració asindètica de tots els elements que apareixen a la falla, és utilitzada per l’autor per a oposar la gestió al món faller front a la gestió municipal (en nostra Xàtiva/ grans reformes no’s faràn/ però lo que és alçar falles/ de sobra ho han demostrat).

FALLES /2018

La part final del llibret és l’ensenyança i està formada per quatre octavilles, estrofa de huit versos octosíl·labs amb rima consonant i la següent distribució -aabccb. Aquesta part final és clarament de caràcter conclusiu ja que, a banda de donar la solució a la situació actual (precisa que al poble torne/ la perduda confiança:/ i a soles açò s’alcança/ donantli en fets les lliçons), l’objectiu que té és moral i per això ha d’arribar a tots. D’ahí que trobem expressions com “ que tothom veja”, pronoms de primera persona plural (nosatros/ gastant-nos) i acaba l’ensenyança amb la unió d’un imperatiu en primera persona del plural i un elogi del passat, recurs que tant ha utilitzat el nostre autor al llarg del llibret (despertem patriotismes/ d’aquells que l’història’n sab).

Espere que aquest article haja servit per a valorar els llibrets de falla com un objecte patrimonial valuós, ja que són el reflex de l’època històrica en què es produeixen amb tota la seua enriquidora crítica social i política. No hem d’oblidar que els llibrets de falla són la manifestació literària d’una festa que any rere any va evolucionant a gran velocitat a causa del gran pes social i cultural que té en la societat valenciana. BONES FALLES!!

ITINERARI B

97 ·

AMX. Últims versos amb el nom de Gonçal J. Vinyes.

FALLES /2018

Notes sobre alguns autors de versos en els llibres de falles del barri de Sant Pere 1934-1990 Joan Quilis i Rodenas

· 98

Els versos, possiblement abans que s’imprimira la primera publicació fallera ja acompanyaven i formaven part de les falles, però, podem dir que la literatura fallera naix en vers. Exemples tan primerencs com“El conill de Visenteta y don Facundo” de Bernat i Baldovi (1) de 1855,que es pot considerar el primer llibret de falles,o com en el full editat per Blai Bellver per a la “Pesca de l’Aladroch”, (2) de 1865, trobem versos que formen part de les dues publicacions.

Possiblement, fer rimar les paraules, al món de les falles siga hereu d’una tradició, prou antiga, perquè, la popular literatura de corda i cordell (3), ja utilitzava en moltes ocasions el vers, però si ens fixem en la tradició cantada trobem exemples molts enraigats a la nostra cultura, com les albades o el cant d’estil.

A la literatura fallera, trobarem, des del primer moment tot tipus de versos: satírics que ens explicaran el contingut de la falla o ens parlaran, de forma burlesca, d’algun personatge conegut.

També ens parlaran d’algun aspecte del barri. Altres,composicions més seriosos ens descriuran les qualitats de les falleres majors, altres exaltaran a la comissió. Molts d’aquests versos apareixeran anònims, d’altres els trobarem amb pseudònims. En el cas de Xàtiva: Quico Pansa, el tió Pep; Sento Rata; Pascualo Matraca... Són alguns dels noms que apareixeran, com signatura, al peu de l’escrit. Molts seran compostos, per membres de la comissió, que tenen facilitat per a fer rimes, i feien composicions sense cap estructura rítmica, però, amb tota la il·lusió del món.

El Barri de Sant Pere, que és del que anem a parlar, ha

estat sempre molt vinculat a la festa de les falles, la plaça de Sant Pere, d’Enríquez, Portal de València, Plaça de Benlloch, d’Alexandre VI, són diferents ubicacions, on des de 1934 han anat plantant-se falles i, per tant, s’han editat nombrosos llibrets, des de 1934 fins als nostres dies, en ells, com en la majoria de les publicacions falleres trobem versos de tot tipus.

La nostra idea, no és fer un article filològic sobre les poesies que podem trobar a les diferents publicacions editades, és més bé esbrinar alguna cosa sobre alguns dels seus autors, la majoria d’ells caiguts a l’oblit.

Possiblement, Bertomeu Murillo i Josep Santamaria, siguen els dos poetes o versadors que més estrofes han escrit per a la comissió de Benlloch. Murillo, ja als llibres de la falla de la plaça d’Enríquez,

era protagonista en les edicions dels llibres d’aquesta comissió i després, quan es fundà la comissió de Benlloch, de la qual ell va ser un dels fundadors, continua amb la llavor literària. Aquest autor, dominava tant el vers, com la narrativa i sempre escrivia en valencià. Josep Santamaria va prendre el relleu de Murillo.

Tant un com l’altre feien els versos a les Falleres Majors, a les Falleres del Foc, els versos per a l’explicació de la falla i algun que altre vers, amb què ajudaven a donar més contingut al llibre.

Però, en els diversos llibres dels que anem a parlar, trobem nombroses col·laboracions, algunes prou interessant.

Amb la finalitat de portar un ordre, començarem pels anys més llunyans i anirem aproximant-nos a poc a poc fins als nostre dies.

FALLES /2018

Mare de Déu de la Seu. Però,segurament molta gent desconeixerà que Gonçal Vinyes també va practicar la poesia, seu és El poema de la terreta escrit en valencià i que guanyaria els Jocs Florals de la fira de 1934. Aquests versos foren reeditats en 2009, per l’editorial Denes i junts als versos s’acompanyava un estudi de la vida i obra de l’escriptor.

Portada del llibre editat en 2009, sobre la poesia de Gonçal Vinyes.

Gonçal J. Vinyes Del primer llibre que tenim constància és l’editat en 1934 (4), per la falla de la plaça d’Enríquez. En aquest, trobem versos realitzats pel sacerdot de la Seu, Gonçal Vinyes, possiblement, un dels intel·lectuals xativins més interessants de la primera meitat del segles XX. Arqueòleg, historiador de l’art, arxiver, periodista. A partir de 1930va ser director del periòdic local “El Obrero Setavense”, donava una nova vesant a aquesta publicació, aproximant-se a les reivindicacions, valencianistes de l’època (5).

Possiblement aquest intel· lectual siga més conegut, pel seu llibre La patrona de Játiva, obra que conta la història de la

Al llibret de la Falla de la plaça d’Enríquez, esta format per 12 pàgines, de les quals a accepció del programa d’actes, la resta, podem dir que és l’explicació de la falla, la qual, està escrita totalment en vers, sent l’autor, de tot el llibret, Gonçal Vinyes.

99 ·

Francisco de Iracheta.

En el llibre de la falla de la plaça d’Enríquez de l’any 1945 (6), trobem uns versos, amb el títol “Llamas” signats per Francisco de Iracheta.

Aquests versos i altres dels que parlarem a continuació, apareixen tots escrits en castellà. És autor també dels versos dedicats a Pepita Sanchis Mico (7), la Fallera Major la falla del Cid de l’any 1946.

Però possiblement la clau per a saber un poc més de qui era aquest personatge, ens la done, “Mis últimos versos falleros” (8) publicats en 1948, en

Versos de Francisco de Iracheta en el llibre de la Junta Local Fallera de Xàtiva de 1948.

FALLES /2018

sar que, si fou militar, va estar destinat, en el regiment “Otumba” o en algun lloc pròxim a la nostra ciutat.

1924, el trobem dirigint, a la plaça de bous, “cantos escolares”. El 18 d’agost per la vesprada, es celebrava la festa escolar i una de les actuacions, va ser aquesta (12).

Julia J. Piera:

En el periòdic local El Demócrata de 1929 (13), trobem un anunci, seu, en què ens indica, que era mestre de música, professor del “Ateneo Escolar Setabense”. En aquesta acadèmia, es preparava per accedir al conservatori de música i segons ens diu l’anunci a la “Escuela normal de maestros”.

S’impartien assignatures de solfeig, elemental i superior i també història de la música.

També impartia ensenyaments d’harmònium i de piano.

Aquest ateneu, estava ubicat en el nº1 del carrer de l’almodí.

Era un home en bigot, aquest va ser la descripció, que ens feren, d’aquest, poeta i músic, perquè va destacar en aquestes dos besants, encara que no tenim massa informació sobre la seua vida.

· 100

Els primers versos que hem localitzat, de Julian J. Piera, són de 1912, editats en el “SuAnunci de Julian J. Piera en el periòdic local “El Democrata” del 2 de març de 1929. ecano” (10) un periòdic, editat a la localitat de Sueca, aquests versos portaven per títol Lucha eterna i anaven escrits en el llibre de la Junta Local Falle- moments dela fi de la Guerra castellà. En aquest mateix pera, els quals, anaven dirigits a Civil, es repassa una sèrie d’au- riòdic, però, a l’edició del 26 la Fallera Major de Xàtiva, Isa- tors, fidels al nou regim, els d’octubre del mateix any, troquals, interpretaven l’enfron- bem “¡Dia de difuntos!” (11). bel Maria Gozálbes Vera. tament bèl·lic, com “Gloriosa Però, perquè diguem que creuada” i “Reconquesta”, tamAquesta publicació, que aquests versos són la clau per bé parlen de la visió poètica de s’editava a Sueca, intercalava a saber més d’aquest escriptor? la vida quotidià i de la menta- notícies i composicions litePerquè ací signa amb el nomi litat postbèl·lica. De Francis- ràries, a l’igual que feien la el dos cognoms, Francisco de co de Iracheta, es diu, que era majoria de les publicacions Iracheta y Mascort. Pensem conegut, com “El poeta militar de la nostra ciutat, en aquells que es tracta del mateix poeta de España” i destaca l’escrit “La mateixos anys. que arrepleguen en el seu tre- patria me hace cantar”. ball: Luis S. González Gil, RiLes primeres composicicardo M. Martí de la Guardia i ons poètiques, que trobem Tot fa pensar que estem Guillermo A. Pérez Sánchez, El parlant de la mateixa perso- d’ell a Xàtiva, les localitzem en final de la Guerra Civil: La lite- na, el que no sabem és quina el periòdic El Heraldo a la dèratura en la conformación ideo- relació va tindre Francisco de cada dels anys vint. lógica del Nuevo Estado(9). En Iracheta amb Xàtiva i, més aquest article, basat, en els con- en concret, amb les falles de Com també hem dit Julian ceptes literaris, dels primers la nostra ciutat. Podem pen- J. Piera era músic, a la fira de

Coneguem un altre anunci, també publicat al periòdic El Democrata (14), però aquest del 31 de desembre de 1932, en aquest, ja no ens parla de l’ateneu, ara apareix com a director d’una acadèmia de música, la ubicació és la mateixa, al carrer de l’Almodí. Ara ampliada l’oferta educativa, on es destaca, respecta a l’anterior anunci, els ensenyaments de contrapunt i fuga, discurs de melodia, instrumentació i estètica de la música.

Tornant a la faceta de poeta, els primers versos que trobem relacionats en falles, són en el llibret de la Falla de la plaça de

FALLES /2018

Sant Pere de 1944. “A la Font dels vintisinc chorros plegaria d’amor” (15). Recordem que la falla d’aquest any, que es va plantar en aquesta plaça, portava per lema “Limpiesa e hichiene” i en ella es representava a la font dels vint-i-cinc dolls i tot allò que, en ella, el veïnat feia.

de la Falla Portal de València de 1953. En ell composa, els versos a la Fallera Major, Rafaelita Moncho (20), també fa l’explicació de la falla, que portava per lema “Lo que va de air a hui”. També podem llegir un poema amb el títol “¡L’agüelet esta mal!”.

germans Fernando i Jose Rizo Sanz (23). El primer va ser membre del primer “Comité Central Fallero”, durant les falles de IIª República, més en concret, en 1933 i 1936 (24). El segon va ser president de la falla d’Attilio Brucheti (plaça de Sant Pere) en 1934 i 1936 (25)

En 1948 fa el llibret de la Falla plaça d’Enríquez (16), ací, tots els versos són d’ell, tant els dedicats a la Fallera Major, Carmen Martínez com l’explicació de la falla, que aquell any portava per lema, “Les coles”.

A més apareixen tres versos més: Què li diu?; Què te Carolina? I Què és una falla?.

Un altre poeta i escriptor local, com va ser José Lopez Selles, al seu llibre Poetes de Xàtiva, recull versos de Julian J Piera (21).

Sabem d’Alfredo Rizo, que vivia al carrer d’Engay. Només l’hem trobat censat com a faller de la plaça d’Enríquez l’any 1945, i ocupà el càrrec de sotssecretari.

També de 1948, són els versos publicats en el llibre de la fira de la nostra ciutat, “Xàtiva la bonica” (17).

Però tornant a les falles, en 1951 publica al llibre de la Junta Local Fallera de Xàtiva (18)els versos “La importància del llibret de Falla”, on, en vers, i com ens indica el títol, parla de la importància dels llibres de falles, després de cremar el monument, l’únic testimoni que perdura d’allò que s’ha cremat és el llibre.

En 1952 veien una composició al llibre de la Falla de la plaça de Sant Jordi “Als peus de nostra Reina Fallera” dedicats a Rosarin Zamorano Cardona (19). És autor també, pràcticament, de tot el llibret

Raimon (22), el nostre internacional cantant i també poeta, el nombra a l’entrevista que li realitza Albert Vinyoli per al seu llibre Mestres. En el que passa revisió als mestres que havia tingut ell, durant la seua etapa d’estudiant. Fa una xicoteta referència a Julián J. Piera del que diu: A les falles.

Hi havia un senyor, don Julián J. Piera, que escrivia versos em valencià, i jo n’havia recitat a les festes, perquè la faràndula, l’escena, m’atreia molt. Sempre m’ha agradat.

La seua producció literària, no és molt àmplia, una composició en vers i una altra en prosa.

L’escrit en vers, els trobem al llibret de 1945, any en què apareix censat a la falla. Porta per títol Cansonetes de barri a la comissió (26) està escrita, en valencià i està formada per

onze estrofes de quatre versos cadascuna. En aquest mateix llibre apareix una publicitat de la fàbrica de licors de “Lluís Ballester”, en què s’anuncia l’anís “Escudo”,per a fer aquesta publicitat, trobem un acròstic, signat per A.R (27), pensem que serien les inicials d’Alfredo Rizo.

L’escrit en prosa el trobem, un any abans, al llibre de 1944, és un conte amb el títol de Pepeta i Chaume(28).

Ximo Prats Valls: Sols trobem un vers signat per ell, al llibre de la Falla d’Enríquez de 1972, “Y eres de Villanueva y Geltrú” (29).

Van dirigits a la Fallera Major d’aquell any, que era natural d’aquesta població de Barcelona. Joaquin Prats Valls,

Julian J. Piera, compartiria protagonisme poètic a les falles de Xàtiva, en aquests anys, amb escriptors com Bernardo Sifre o Alfredo Sendin Galiana.

Alfredo Rizo: Vinculat a la falla de la plaça d’Enríquez,va ser cosí dels

Fotografia de Bertomeu Murillo amb la seu dona.

101 ·

FALLES /2018

Pla i a les Reines del Foc; del Casal i de la Simpatia.

destacà perquè va ser el primer president de la comissió de Benlloch-Aleixandre VIé i un dels seus fundadors, va desenvolupar aquest càrrec durant dos exercicis, des de 1973 fins a 1975 (30). Anteriorment, va ser membre de la Falla que es plantava a la plaça d’Enríquez a la seua última etapa, i ocupava diversos càrrecs, on es destaca el de president en 1967, vicepresident en 1970, en 1971, és nomenat faller d’honor.

Els primers versos, els trobem en el llibre de la Falla de la plaça d’Enríquez de 1966 (33)que van dedicats a la Fallera Major de la comissió Mª Luisa Mestre Esparza.

Però serà a l’any següent on ja la majoria dels textos seran obra d’ell, tant en vers com en prosa. Vull cridar l’atenció d’un text en prosa Memories al fallers antics de la nostra Falla (34), on Bertomeu Murillo s’atreveix a utilitzar el terme “País Valencià”.

Joaquin Prats, va ser sastre de professió, durant molts anys va regentar, el seu obrador en el Nº 6 de la plaça de Alexandre VIé, més tard es traslladaria al passatge “Requena” (31).

Fins a 1972 que es plantà falla a la plaça d’Enríquez, Bertomeu Murillo, omplirà, els llibres d’escrits seus (35).

L’últim llibre de la comissió de Benlloch-Alexandre VIé, on Bertomeu Murillo té important rellevància, és l’editat en 1979. Com en la majoria d’ocasions, realitza els versos explicatius de la falla i d’exaltació de la Fallera Major, en aquesta ocasió, per a Núria Garcia Torregrosa (37). Però els últims versos que podem llegir d’aquest poeta, els trobem, al llibre de 1989 Pensant sempre en Sant Josep (38), quan ja feia uns quants anys que havia deixat de ser faller de la comissió.

Com a faller desenvoluparà diferents càrrecs, des de secretari fins a formar part d’una comissió tècnica. No sabem quines funcions tindria aquesta comissió tècnica, però de segur que entre elles estaria l’elaboració del llibret.

Al llibre editat, per aquesta comissió en 1995 (39) és va publicar un article, amb el títol de “Bertomeu Murillo”, en què es feia un homenatge a aquest prolífer, escriptor. També al llibre de 2007, es recordava la seua figura, però en aquesta ocasió pel seu òbit (40).

· 102

Bertomeu Murillo Benavent.

D’aquest autor, podem dir que dominava tant els vers com la narrativa, d’ell són la majoria dels textos que podem trobar als llibres de la Falla de la plaça d’Enríquez, en la seua última etapa i de la comissió de Benlloch-Alexandre VIé, fins que es va desvincular de les falles.

Desconeguem d’on li venia l’afició d’escriure, perquè ell era barber de professió i, fins a la seua jubilació, va regentar la seua perruqueria (32) que estava al carrer Sant Pere, fent cantó amb la plaça de Alexandre VIé.

Desapareguda la Falla de la plaça d’Enríquez i fundada la comissió de Benlloch-Alexandre VIé, en els primer anys continuarà tenint el protagonisme en l’elaboració dels llibres. Com hem dit, Bertomeu Murillo escriu tant en prosa com en vers i en el llibre de 1974 a l’hora d’escriure l’explicació de la falla, alterna tant una cosa com l’altra (36).

Seues seran també els versos a la Fallera Major, Lucia Huerta

Enric Camàñes i Ubeda: Treballador de la impremta Mateu. Va pertànyer a la “Societat Musical la Primitiva” de la qual era músic. En aquesta societat, també va dirigir el grup de teatre, i representà multitud de sainets, tant en presentacions falleres com en altres esdeveniments.

La seua vinculació a les falles estava a la poesia i en els versos que escrivia a les falleres.

Enric Camañes, no passava desapercebut, sempre portava el seu caliquenyo a la boca, que era com la seua senya d’identitat.

Trobem uns versos al llibre de 1978 (41) i van dedicats a la Fallera Major d’aquell any, la senyoreta, Mª Teresa Palacin Pérez. Són set quartets. També fa l’explicació de la falla “Gat per llebre”, on continua utilitzant el quartet a les estrofes. Trobem dos composicions més d’aquest autor, una “Places de Xàtiva”, dedicada a la de Alexandre VIé i l’altra “La dona valenciana” dedicada a les dones en la festa fallera, totes elles editades al llibre de 1978.

Eugeni Vila.

Sols hem trobat una composició en vers d’aquest autor, apareix al llibre de l’any 1979, de la comissió de Benlloch-Alexandre VIé (42). Porta per títol “Al meu amic Bertomeu Murillo”.Esta composta per quatre estrofes, la del començament i la del final, són de quatre versos i les dos centrals de sis.

No hem trobat més col·laboracions literàries d’aquest

FALLES /2018

en l’època on el mantenidor encara recitava versos a les falleres.

S’ha de recordar d’aquest autor, algun article editat en aquest llibre, en els que ens ajuda a recuperar la memòria d’aquella primera comissió infantil de Benlloch (44) que es va formar als anys cinquanta.

Fotografia dels anys cinquanta de Jose Santamaria, amb altres membres de la comissió infantil de Benlloc.

autor ni en els llibres de les comissions del barri de Sant Pere ni en els consultats de altres comissions.

Sabem d’Eugeni Vila, que era mestre, impartia les seues classes en una escola situada on hui en dia està l’Arxiu Municipal. També va ser fotògraf i formava part d’una família molt vinculada a la fotografia i a l’estudi fotogràfic situat en el Nº 46 del carrer Sant Francesc, on primer son pare, després un germà seu i, més tard, el seu fill regentaren el local.

José Santamaria.

Els primer versos d’aquest escriptor els trobem al llibre de la comissió de Ben-

lloch-Alexandre VIé, de l’any 1980 (43). José Santamaria, pareix que prenga el relleu de Bertomeu Murillo, però a diferència d’aquest, no formarà mai part d’aquesta comissió, encara que a la seua joventut, si que va ser membre de la falleta infantil que es plantava a la plaça de Benlloch, als anys cinquanta.

Santamaria serà l’encarregat d’escriure els versos, tant explicant la falla com exaltant a les Falleres Majors durant molts anys.

A banda de col·laborar, amb els llibres de la comissió, José Santamaria, també va actuar en nombroses ocasions com a mantenidor, en les exaltacions de les falleres majors de la comissió,

Altres Són molts, els autors de versos dels quals no hem pogut esbrinar res, sols coneguem les seues poesies i el seu nom, de vegades incompletes. Esperem que aquests autors, no caiguen en l’oblit total i que aquestes pàgines aprofiten, perquè algú puga aportar alguna informació sobre ells.

J. Solves: Trobem uns versos al llibre de la Falla de la plaça de Sant Pere de l’any 1944.

Estan adreçats al barri i porten per títol “La veritat ante tot” (46). Recordem una altra vegada que la falla que en aquesta plaça es va plantar aquell any, representava la font de vint-icinc dolls i tot allò que allí es feia, falla que va ser un tant polèmica entre els veïns.

No descartem la possibilitat que J. Solves formara part de la comissió, però l’única relació de membres que hem pogut consultar és la de 1945 i en ella no apareix.

cronològi-

M. Esparza: Continuem en els llibres de la Falla de la plaça de Sant Pere. Ara ens adrecem a l’editat l’any 1945, en què trobem uns versos signats per M. Esparza, porten per títol “A en Jaume I, lo fundador del nóstre Regne” (47). Fa referència al rei Jaume I i a la fundació de l’antic regne de València.

M. Pérez Cuenca: Escriu uns versos al fotògraf Adolfo García, al llibre de la Falla d’Enríquez de l’any 1943, porta per títol Carta auberta (45) són sis estrofes de cinc versos cadascuna.

J. Perucho: Hem d’anar fins a 1966, per trobar al llibre de la Falla de la plaça d’Enríquez, els versos publicats per J. Perucho (48). Hi han dos composicions. Una que va dirigida a les falleres de la comissió i una altra a la Reina del Foc.

Pensem que pot tractar-se del secretari de la comissió Manuel Pérez i que, així, apareix en la relació fallera del llibret d’aquell any.

Pensem que es tracta de José Perucho, membre de la comissió i que ostentava el càrrec de president de la delegació de festejos.

Començarem cament:

103 ·

FALLES /2018

Ximo: simplement amb el nom i sense cap cognom, Ximo signa versos en els llibres de la Falla de la plaça d’Enríquez de 1970 i en els de la comissió de Benlloch-Alexandre VIé de 1974 i 1983.

Al llibre de 1970, alterna versos escrits en castellà amb altres escrits en valencià: “Qué más quieres”; “La fiesta” i “Demasiadas juntas”, les trobem en castellà, mentre que “Critiques de la comissió” i “Coses de Barrio” (50) les escriu en valencià.

Si passem a la comissió de Benlloch-Alexandre VIé, al llibre de 1974 sols podem llegir el vers “Aumentem però....”

(51), escrit totalment en valencià. L’última composició d’aquest autor la veiem al llibre de 1983 porta per títol “Estampes de les falles” (52) en ell, ens parla del cant de l’estoreta, l’ofrena i la cremà.

Pensem si aquest Ximo, podria ser Joaquin Prats, del que ja hem parlat, ell coincideix a les dues comissions, encara que en 1983, ja havia deixat les falles.

· 104

Quartetes, de José Perucho, a la Reina del Foc, publicades en el llibre de la Falla de la plaça d’Enriquez de l’any 1966.

Francisco Martínez:Continuem en el llibre de la Falla de la plaça d’Enríquez, però ara, l’editat de 1967, en ell llegim els versos “Les entranyes de Valensia” (49), signats per Francisco Martínez. Van dirigits a la nostra ciutat i als seus principals monuments. No coneguem més dades sobre ell.

Miquel Santamaria: “El plor d’una fallereta” (53) són els únics versos que hem trobat de Miquel Santamaria, es publiquen en 1980, al llibre de la comissió de Benlloch-Alexandre VIé.

Pensem si aquest autor podria tractar-se del germà de José Santamaria, molt vinculat als llibres de Benlloch i del que ja hem parlat.

Conclouríem aquest article, amb l’esperança de poder aportar noves dades sobre les persones que hem parlat en ell, de segur que en el record de les persones major, hi ha alguna informació sobre ells, que puga ajudar a rescatar-los de l’oblit ja que el temps passat de les falles és molt dèbil i les dades i records si no es recuperen es perden per a sempre.

Notes bibliogràfiques .-1: Soler i Godes Enric: Literatura fallera (1850-1936). En Historia de las Fallas. Ed: Levante EMV. Valencia 1990. Pág. 272273. .-2: Martínez i Canet Robert i Marín García Josep Lluís: Blai Bellver trilogía fallera. Col·lecció Tipògraf Nº 1. Ed: Junta Local Fallera de Xàtiva. Xàtiva 1998. Pag. 109-108. .-3: Mentxu: La literatura dels nostres avantpassats. Llibre Falla Benlloch 2015. Ed: Associació Cultural Falla Benlloch. Pag. 8287. .-4: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enríquez 1934. .-5: López Quiles Antonio.

Esbós biogràfic. En Sembrant la vida, poesia i compromís, Gonçal Vinyes. Col·lecció Rent. Ed: Editorial Denes. València 2009. Pag. 19-25. .-6: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enríquez 1946. .-7: Llibret explicatiu Falla de la plaça del Cid 1946. .-8: Llibre Junta Local Fallera de Xàtiva 1948. .-9: González Gil Luis S, Martí de la Guardia Ricardo M y Pérez Sánchez Guillermo A:El final de la Guerra Civil: La lite-

FALLES /2018

ratura en la conformación ideológica del Nuevo Estado. En: Investigaciones historicas nº9. Ed: Universidad de Valladolid 1989. .-10: El suecano 10/02/1912.

Nº 152. Any IV. .-11: El suecano 26/10/1912.

Nº 189. Any IV. .-12: Sanchis Martínez Josep: La feria en otros tiempos. Portal de Xàtiva 12 de agosto de 2014. portaldexativa.es .-13: El Demócrata 2 de marzo de 1929. .-14:El Demócrata31 de diciembre de 1932. .-15: Llibret explicatiu Falla de la plaça Sant Pere 1944. .-16: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enríquez 1948. .-17: Piera Julia J: Xàtiva la bonica. En: Fiestas y feria en Játiva agosto 1948. Ed: Ajuntament de Xàtiva 1948.

.-21: Lopez Selles José: Poetes de Xàtiva. Pag. 310-311. .-22: Vinyoli i Sastre Albert: Mestres de Mestres. Ed: Meteora 2012. .-23: El nostre agraïment a Mª Nieves Rizo Quilis, per la informació aportada sobre la família Rizo. .-24: Sanchis Martínez Josep: Historia de les Falles de Xàtiva.

Ed: Ediciones Xàtiva S.L. Xàtiva 1996: Pag. 95-96. .-25: Sánchez Pérez Joaquim.

Quadern de falles 1865-2005. Mateu editors 2006. Pag. 101. .-26: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enriquez 1945. .-27: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enriquez 1945. .-28: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enriquez 1944. .-29: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enriquez 1972.

.-18: Llibre Junta Local Fallera de Xàtiva 1951. Ed: Junta Local Fallera de Xàtiva. 1951.

.-30: Llibrets explicatius Falla Benlloch-Alexandre VI 19741975.

.-19: Llibret explicatiu Falla de la plaça Sant Jordi 1952.

.-31: Quilis i Rodenas Joan: Publicitat amb rostre. En Llibre Falla Benlloch 2013. Ed: Associació Falla Benlloch, 2013. Pag: 101.

.-20: Llibret explicatiu Falla Portal de València 1953.

.-32: Quilis i Rodenas Joan: Publicitat amb rostre. En Llibre Falla Benlloch 2013. Ed: Associació Falla Benlloch, 2013. Pag: 103. .-33: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enriquez 1966. .-34: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enriquez 1967. .-35: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enriquez 1966; 1967; 1970; 1971; 1972.

.-43: Llibret explicatiu Falla Benlloch-Alexandre VI 1980. .-44: Santamaria Pepe: Records d’una infància fallera. Llibre de Benlloch-AlexandreVI 1994. Ed: Comissió Falla Benlloch-Alexandre VI 1994. Pag. 42-43. .-45: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enriquez 1943. .-46: Llibret explicatiu Falla de la plaça de Sant Pere 1944.

.-36: Llibret explicatiu Falla Benlloch-Alexandre VI 1974.

.-47: Llibret explicatiu Falla de la plaça de Sant Pere 1945.

.-37:Llibret explicatiu Falla Benlloch-Alexandre VI 1979.

.-48: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enriquez 1966.

.-38: Llibret explicatiu Falla Benlloch-Alexandre VI 1989.

.-49: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enriquez 1967.

.-39: La comissió: Bertomeu Murillo. En llibre Falla Benlloch 1995. Ed: Falla Benlloch-Alexandre VI 1995. Pag. 46-51.

.-50: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enriquez 1970.

.-40: La comissió: Bertomeu Murillo. En llibre Falla Benlloch 2007. Ed: Associació Cultural Falla Benlloch 2007. Pag. 78-79.

.-52: Llibret explicatiu Falla Benlloch-Alexandre VI 1983.

.-51: Llibret explicatiu Falla Benlloch-Alexandre VI 1974.

.-53: Llibret explicatiu Falla Benlloch-Alexandre VI 1980.

.-41: Llibret explicatiu Falla Benlloch-Alexandre VI 1978. .-42: Llibret explicatiu Falla Benlloch-Alexandre VI 1979.

ITINERARI B

105 ·

FALLES /2018

Sobre la figura del mantenidor de les presentacions falleres i la seua aportació literària Per Guillem Alborch

· 106

Imaginem-nos que som a una presentació fallera... després del llarguíssim i desencertat apropòsit, l’emotiva imposició de bandes a les falleres majors, la inacabable recepció en l’escenari de les seues respectives corts d’honor, l’apoteòsica apertura del quadre plàstic i les compromeses paraules del president, alguns d’ells o d’elles en la vida se les han vist de més grosses, mirem el rellotge i portem dues hores d’acte... pensem: Amin que açò ja s’acaba! De sobte, el president, o presidenta, de la comissió reclama l’arribada a l’escenari del mantenidor de l’acte. Escoltem l’inevitable murmuri... el respectable públic es remou en els seus seients, els xiquets que ploren perquè no aguanten més, hi ha qui aprofita per a anar al servei, dos espectadors de les butaques de la fila de darrere es diuen l’u a l’altre: eh! anem-nos-en al bar que ve el mantenidor... i tu pensem “sens dubte ara no és el mi-

Sobre l’origen de la figura del mantenidor El pa ix de la farina; la rosa naix del roser; del mar es trau la sardina i la Falla d’un carrer.

Però mai faríem res, sense pessetes ni duros, que allà on no hi ha diners tot són apretons i apuros.

Així que no ens moguem a engany i mirem les coses dretes; després de lluitar tot l’any... contem amb moltes pessetes?

Fotografia de un Jocs Florals de Valencia.

llor moment per a que vinga ningú, per molt il·lustrat que siga, i ens reballe un discurs de més de vint minuts...”.

Per què passa açò presentació rere presentació? Quina

necessitat tenim de suportar un discurs inacabable després de dues hores d’acte? Ens hem parat a pensar d’on ve aquesta figura del mantenidor, o mantenidora, encabida a les presentacions falleres?

No se n’eixim de la ratlla, ni mamprenguem llarg viatge, no siga que per la Falla tinguem que empènyer el tratge.

Josep Maria Ballester (Versos per a ser recitats per al d’una presentació fallera de València als anys seixanta)

FALLES /2018

Per a esbrinar on es troba l’origen del mantenidor d’una presentació fallera ens hem de remuntar a la segona meitat del segle XIX

complimentada amb bonics poemes i dolces paraules per part dels il·lustres participants d’aquests concursos poètics i literaris.

L’origen dels Jocs Florals a València data de 1859, arran que Teodor Llorente Olivares coneix a poc Marià Aguiló, llavors bibliotecari de laUniversitat de València. Aguiló, com a mentor, i Llorente iVicent Wenceslau Querol, llavors companys d’estudis, serien els impulsors. Tot i tenint en compte les reminiscències medievals d’aquests concursos poètics, els primers Jocs Florals es varen celebrar com a commemoració del quart centenari d’Ausiàs March, i en la modalitat en llengua valenciana els vencedors serien Víctor Balaguer i Teodor Llorente. Des d’aquell moment un gran sector dels intel·lectuals i dels polítics valencians donà suport als Jocs Florals, això contribuí al prestigi de la literatura culta en la nostra llengua.

Cal esmentar que la paraula “mantenidor” té el seu origen a l’edat mitjana, doncs així s’anomenava a cadascun dels cavallers que en les justes o torneigs sostenien la lluita contra els qui volien combatre. Havíem parlat abans de les reminiscències medievals dels Jocs Florals, doncs bé, foren anomenats així, a partir d’aquell moment, cadascun dels qui formen el consistori o tribunal en els certàmens literaris i jocs florals...

A finals del segle XIX l’acte ja tenia unes característiques i peculiaritats establertes, consolidades per la celebració dels Jocs Florals per part de l’entitat cultural Lo Rat Penant any rere any. No debades s’establí com a element primordial la figura de la Regina dels Jocs Florals com a necessari element per enaltir la bellesa i les qualitats de la dona. Qui seria

moment determinat de l’acte, apareixia a l’escena pronunciant un discurs, més o menys erudit, i endreçant unes belles paraules a la Fallera Major, preferiblement en forma de poema compost a dretcient per a l’acte.

Als anys cinquanta i seixanta hagueren mantenidors d’un alt nivell literari i d’una notable eloqüència, sobretot, a les presentacions de les Falleres Majors de València.

D’entre ells podem destacar a escriptors en la nostra llen-

107 ·

L’evolució de la figura del mantenidor a les presentacions falleres de València Paral·lelament, des d’inicis del segle XX, les comissions falleres de la ciutat de València realitzaren, ja de forma ininterrompuda, l’acte d’exaltació de les seues falleres majors adoptant com a pròpies algunes de les característiques dels Jocs Florals, sobretot, pel que fa a la disposició de la Fallera Major en un lloc destacat de l’escenari, la figura d’un presentador o conductor de l’acte i, curiosament, s’adoptà com a pròpia la paraula “mantenidor” per a referir-se a tot aquell qui, en un

Presentació Falla de Benlloch 1976. Mantenidor Joaquin Gonzalez Sancho.

Presentació Falla del Raval 1979. Premi a la millor presentació 1979. Mantenidor Pep Santamaria. Foto: Estudi Federico.

FALLES /2018

Presentació Falla de Benlloch 1980, en la discoteca “Les Antorxes”.

· 108

gua com Vicent Ferrís, Ismael Rosselló, Enric Matalí o Martí Domínguez. En canvi la seua figura junt a l’essència del seu paper en aquest tipus d’actes fallers es va desfigurant gradualment en incorporar al llistat d’il·lustres noms de mantenidors a la història de la presentació de la Fallera Major de València d’actors famosos, periodistes, directors de cinema i televisió... com Narciso Ibánez Serrador, Antonio Ferrandis o Pepe Sancho entre molts altres, en definitiva es buscava, i es busca a personatges famosos que, en moltes ocasions pronuncien el seu discurs en castellà, que deixen tímidament algun breu paràgraf en valencià per tal d’arrancar els aplaudiments del respectable públic.

D’aleshores ençà, la figura del mantenidor ha esdevingut menys important. Fins i tot, de vegades, és prescindeix d’ell. Tot al contrari que a les presentacions, o exaltacions a les falleres, les quals han evolucionant cap a un format cada cop més complet i enriquit. És per això que el paper a l’acte, del mantenidor, ha quedat reduït a una anecdòtica aportació literària en prosa i/o vers d’una qualitat discutible en la major part de les ocasions.

El mantenidor a les presentacions falleres de Xàtiva Des què als any quaranta del passat segle es realitzaren

a Xàtiva les primeres presentacions falleres la figura del mantenidor ha estat present a imitació del format de presentació de fallera major originat, al cap i casal, als inicis del segle XX. Moltes personalitats del món de la cultura, el periodisme, o professionals rellevants de la ciutat, han xafat els escenaris per tal de “mantenir” l’acte amb un discurs unes vegades més encertat que altres i, fins i tot, recitant poemes, ara dels nostres clàssics, ara composats per ells mateixa. El llistat seria inesgotable.

Hom recorda com a època més daurada, si més aïnes no es pot considerar així, com les dècades dels anys setanta i huitanta amb mantenidors, diguent-ne, especialitzats, sobretot, si recordem als molts versadors de llibrets de falla, els quals realitzaren, en més d’una ocasió, discursos de mantenidor a les presentacions falleres d’aquelles dècades.

Noms com Ismael Martí, Josep Sanchis i Martínez, Enric Camañez Úbeda o Pep Santamaria “el Versador”, Vicent Biosca... ens venen a la memòria als que ja tenim cert edat i acudíem a veure aquelles mítiques presentacions de l’antic Gran Teatre de Xàtiva.

D’aquesta època ens quedem en una de les persones més reeixides de les que han exercit de mantenidors al llarg de la seua vida a les presentacions

falleres de València i que tinguérem l’honor de d’escoltar l’any 1977 a la presentació de la falla de la Plaça Cid-Trinitat. Es tracta de l’escriptor de Canals Josep Maria Ballester qui pronuncià aquestes paraules amb la seua peculiar gràcia i sorna: I en veritat així era, Que darrere del complit fet, em reballà a la primera: “Tu ens faràs el llibret” -Quin llibret?

-El de la falla.

-Estàs poc equivocat!

Fer jo el llibret? Home calla.

-Sí, així ho tenim acordat.

-Vicent, no ens moguem a engany.

Ja quedarem l’any passat...

-L’any passat no és enguany; Deixem per nul lo parlat.

Mentre siga president el llibre l’has de fer tu i ara ho sóc, tin-ho present.

-Xe, no sigues importú!

Quantes voltes em tens dit, que et deixaries la falla per ser treball tan neguit que et servirà de mortalla?

Josep Maria Ballester (Estret del discurs de mantenidor de la presentació de la Falla El Cid 1977)

També destaquem ací el poema que el poeta canalí li dedicà a Palmira Guerola, Fallera Major de la falla de la Plaça Cid-Trinitat d’aquell any, per a què hom puga llegir com era un sonet endreçat a una fallera major en aquella època:

FALLES /2018

A la Fallera Major...

Portes del nostre sol la llum divina; de nostre cel, la nítida claror; de nostre camp, l’encant multicolor; de nostres fonts, la rialla cristal·lina.

Dus del nostrat verger l’essència fina, la tendra galanor, el ric primor.

I dus de Xàtiva, que és lo millor, la gràcia i l’elegància que fascina.

Que tu eres, linda Palmi, tendra flor que s’obri al verger del nostre amor, al bes fragant de la brisa marcenca.

La bella entre belles, preferida; la rosa feta Reina escollida, per guapa, per fallera i xativenca.

Podríem parlar d’una segona etapa diferenciada, pel que fa a la figura del mantenidor, la qual es produeix a partir de les presentacions falleres que comencen a realitzar-se al recent inaugurat Gran Teatre a partir de l’any 2001. Des d’aquell moment hi trobem a fallers de diferents comissió aportant els seu granet de sorra: Rafael Fuentes o Vicent Pla en Espanyoleto; Vicent Tormo o Josep Lluís Fitó en República Argentina; Javier Mallol o Guillem Alborch en Molina-Claret... El llistat és inesgotable. També han fet de mantenidors periodistes o presentadors com Pepe Gutiérrez, Arcadio Pascual, Vicent Grau, José Manuel Vicente... a les pre-

sentacions de les falleres majors de Xàtiva.

D’entre totes les aportacions literàries d’aquest període destaquem la de l’escriptor Toni Cucarella com a mantenidor de la presentació de les falleres majors de la Falla Molina-Claret l’any 2004. Cucarella desenvolupà un excel· lent i compromès discurs titulat “Sense sang no es poden fer botifarres” i anava lligat al fil de l’argument d’aquella presentació basada en La divina comèdia de Dante Alighieri. ... Hem tornat a perdre i ara no hi ha cap porc amb la mort del qual retornarà la nostra esperança. Ja no serem lliures. Tothom canta amb els pulmons en la boca l’hime ingominiós: «Per a ofrenar noves glòries a Espanya…». Però jo a la meua filla li cante, si l’he de dormir, «la meua xiqueta és l’ama del corral i del carrer, de la figuera melera i la flor del taronger». I tot seguit, a cau d’orella, li dic, fluixet, fluixet, perquè no se’m desperte: «T’estime, filla, però has de saber que la nostra terra potser mai no serà lliure, i morirà, com moren els pobles que no tenen memòria, que no coneixen la seua història, que no tenen orgull. Però jo t’estime, com estime aquesta terra de gent ingrata, i mentre jo tindré

Presentació Falla del Mercat 1984. Premi a la millor presentació 1984. Mantenidor Vicent Biosca. Foto: Adolfo Garcia.

veu ho diré sempre, amb orgull de ser Socarrat, fill de la ciutat de Xàtiva, incendiada pel borbó ressentit Felip V, bombardejada cruelment pels avions franquistes, diré bon dia i bona nit, home i dona, i fill i filla i diré riu i mar i cel i terra, i fins i tot diré, encara que només siga per tu i per mi, llibertat».

Finalment, acabà amb els versos dedicats a les falleres majors, furtant-li les paraules, això si, al nostre estimat Vicent Andrés Estelles: .../... No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva la paraula viva i amarga..../...

Bibliografia: Soler i Godes, Enric. Las Fallas 1849-1936. (2000) València, Albatros.

Ariño Villarroya, Antonio., La ciudad ritual: la fiesta de las Fallas. (1992) Barcelona, Anthropos.

Nicolau d’Olwer Lluís.

«Prefaci del llibre dels Jocs Florals de la Llengua Catalana del 1957: Any XCIX de la seva restauració». Democràcia contra dictadura: escrits polítics, 1915-1960. (2007) Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

ITINERARI B

109 ·

FALLES /2018

José López Sellés era un poeta Vicent Soriano

· 110

Fotografia de José Lopez Selles.

José López Sellés era un poeta. Així de clar s’ha de dir.

Investigador, estudiós, escriptor, professor, periodista, director del Llibre de la Fira, fotògraf, recopilador de textos, iniciador de projectes inèdits, col·leccionista de llibres inèdits descobridor del passat, notari del present i poeta. Sobretot poeta.

Recorde que en els darrers anys dels jocs florals de Xàtiva,

amb motiu de la Fira d’Agost, quan ja el franquisme estava a punt de morir, la Plaça de la Seu acollia la exaltació de la Reina de la Fira i la seua cort d’honor amb els premis de la Flor Natural, Viola d’Or i Englantina d’Or. I un servidor -innocent i confiat-presentava els seus treballs convençut que algun premi li cauria. Servidor de vostéspresentava poemes que creia insuperables i curtes narracions dignes de ser premiades pels jurats franquistes, però, ai Senyor, sempre es creuava el nom de José López Sellés. Aquest senyor sempre se n’anava carregat a casa amb algun premi.

Sempre era considerat el millor poeta o el millor narrador, o el millor presentador o el millor que sé jo, però entre els colors blancs de les regines i les dames, sempre hi era López Sellés.

amb porta amb la vivenda de López Sellés. Curiosament sols ens trobarem un parell de vegades a l’escala i educadament ens saludarem. Mai em va dir de col·laborar amb el setmanari ni d’entrar a veure les instal·lacions ni res de res. Sellés era tremendament tímid per allò que no era el seu. Però, una vesprada, justament, coincidirem quan ell entrava a la seua casa i jo a la redacció. A l’obrir la porta alguna cosa l’impedia el pas, però, López Sellés ja sabia el motiu: simplement eren els llibres col·locats darrere de la porta i pel passadís els que ocupaven el lloc del pas: més de 2.000 llibres que posteriorment passaren a ser propietat municipal i poden consultar-se a l’arxiu municipal de la nostra ciutat. És el fons López Sellés del qual pot llegir-se que:

També, quan jo dirigia el setmanari Noticia-7 vàrem canviar d’adreça i se n’anàrem a Gregorio Molina, just porta

“Entre els llibres hi ha alguns d’indubtable valor històric i bibliòfil. Hi ha tres, editats al segle XVIII, d’un autor impor-

tant de la nostra ciutat, un tant desconegut, Joseph Pérez de Montoro, poeta, que va viure al segle XVII i que va desenvolupar la seua vida a la ciutat de Cadis, on va ser secretari real i vista major de les Reials Duanes del port. La seva obra és principalment poètica.

Vers publicat en el llibre de la Junta Local Fallera de Xàtiva dedicat a la Fallera Major infantil de 1979.

FALLES /2018

Hi ha igualment diverses obres també del segle XVIII de gran interés, com L’any cristià, de 1791; Vida i virtuts de la Beata Inés, de 1775; Memòria de Sant Antoni Abat, de 1779; El Beat Joan de Ribera, de 1747; Vida de Sant Francesc de Borja, etc.

També hi ha obres publicades en el segle XIX, entre les quals destaca la Taquigrafia Castellana, de Francisco de Paula Martí. Cal ressaltar la presència d’obres d’un autor de rellevància com va ser Vicent Boix, i de les que hi ha diverses d’elles, originals, com: Memòries de Xàtiva; El Encubierto; Obres literàries; Memòria històrica o La campana de la Unió.

No podien faltar obres d’autors de Xàtiva o de temes relacionats amb la nostra ciutat. Així, el Fons José López Sellés disposa d’un considerable nombre de llibres de Carlos Sarthou, alguns de Ventura Pascual, de Pascual Cucarella, etc. O d’obres relacionades amb la nostra ciutat, com La patrona de Játiva; o Els cavallers de Játiva, etc. Cal destacar obres d’autors valencians de rellevància, com Sanchis Sivera o Elías Olmos. I obres facsímils d’autors com Orellana o Viciana, i llibres com Les Trobes de Mossèn Jaume Febrer.

També hi ha suficient nombre d’impresos i fullets dels segles XVIII o XIX, relatius als temes més diversos: des

de la petició de la catedralitat per Xàtiva fins sermons o panegírics.

Entre els llibres més moderns, destaca la col·lecció d’obres de temes valencians editats per la institució “Alfons el Magnànim”, des dels anys seixanta, així com d’altres publicacions institucionals editades per Diputació, Generalitat o ajuntaments sobre temes de localitats valencianes o temes valencians. Allò que sempre va reivindicar Sellés per a coneixement del públic en general. No són valuosos econòmicament com els llibres dels segles XVIII o XIX, però són, per descomptat, d’indubtable interès per als investigadors o estudiosos”.

Versos que Sellés escrivia amb una facilitat increïble, com va fer amb el llibre Traigo en mi voz a Játiva amb més de 300 poemes tots ells dedicats. Versos fàcils i plens d’admiració, de tendresa i harmoniosos en la seua composició. Sellés igual li escrivia a Bruno Lomas que a Raimon.

“Cuento que me florece el alma en fuego, y traigo a Xàtiva en mi voz.

Y grito que es centro fuente y madre de pueblos Soy un himno, es un mensaje mi garganta.

Soy un emocionado griterío”.

La seua antologia de Poetes de Xàtiva és un llibre imprescindible per a comprendre l’evolució poètica dels escriptors locals: des d’Ibn Hazm amb El collar de la coloma fins a Lorenzo Martí Talens o Antoni Martinez Revert.

El seu treball sobre les iconografies de la Mare de Déu de la Seu, és impagable.

López Sellés va ser també l’impulsor de la campanya allà pel 1977 per retornar-li a Xàtiva el seu nom i deixar la castellana Játiva.

José López Sellés sempre va tindre preparat algun vers per a qualsevol fallera o un discurs per a les seues proclamacions.

Però, amb tot això López Sellés també va ser creador de versos fallers. No es tracta en aquest article de glosar la vida i obra del personatge, per a la qual cosa necessitaríem tot un assaig biogràfic que no és ara el cas. Donem a conèixer simplement un esbós de les seues inquietuds. En qualsevol llibre de la Fira on apareixien les falleres majors, sempre van acompanyades de versos que eren creats per López Sellés.

Va morir als 81 anys i darrere va deixar tot un llegat que tothom pot consultar. Va publicar decenes de llibres i moltes més decenes que quedaren per publicar, escrits en folis, fullets, cartrons o en contracobertes blanques i immaculades.

López Sellés era un poeta, malgrat que un servidor intentarà en alguna ocasió creure que li llevaria l’honor de recollir el darrer premi.

Vers publicat en el llibre de la Junta Local Fallera de Xàtiva dedicat a la Fallera Major de 1975.

Portada del llibre de Jose Lopez Selles “Poetes de Xàtiva”.

ITINERARI B

111 ·

FALLES /2018

UN MÓN PLE DE POESIA, PER QUÈ NO ÉS POSSIBLE? Mentxu

· 112

Versos de Bernardo Sifre Masiá a la Fallera Major de Xàtiva de 1948.

Com començar el meu article? Sempre em resulta difícil iniciar-los, però, a poc a poc van sortint-me les paraules que comencen a omplir fulles i així poder confeccionar el meu article. Aquest any, em varen dir si podia fer un text sobre la poesia utilitzada als

llibrets de falles, aquella poesia que podíem trobar als llibrets amb l’única finalitat d’elogiar les màximes representants de la falla, i que sembla que avui en dia ha caigut en desús, és a dir, ja no són necessàries. Però, abans de començar-hi, definirem la paraula poesia com a: “Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora”. En d’altres paraules, la poesia és l’art de la bellesa.

Aquest valor propi i universal és el que hi trobàvem als llibrets de les comissions, eren un gran finestral on participava gent que veia fàcil la creació d’un poema destinat, de manera exclusiva a les falleres majors. És a dir, durant molts anys, als llibrets de falles, s’ha utilitzat la poesia per tal d’enaltir la figura de les falleres

majors, tant de la comissió infantil com de la comissió gran.

Sempre apareixia la foto de les falleres majors (d’ambdues comissions) acompanyada de la poesia corresponent, era un fet característic a totes les comissions i, demostrava, la valia d’algunes persones que s’hi dedicaven sense ser poetes i, molt menys han sigut reconeguts. Però, si les llegirem totes, i férem una recopilació dels versets realitzats per aquestes persones anònimes (alguns han fet més d’un poema en més d’una comissió) els podrien considerar vertaders poetes o versadors.

Aquests poetes anònims tenen un gran bagatge intel· lectual, perquè expressen amb tota mena de recursos expressius allò que volen elogiar de la fallera. Volien destacar la seua bellesa, la seua forma de ser, el seu somriure com si d’un ram de flors es tractara, com si fós l’eclosió de la primavera, és a

Versos de Julian J. Piera a la Fallera Major de la plaça del “Caudillo” de 1951.

dir, les falleres són comparades amb l’alegria de viure, amb la passió i el seu saber estar en qualsevol lloc i situació, com també transmetre aquest sentiments a la resta de la gent.

Així doncs i si continuem per aquesta línia d’investigació, ens adonem que aquesta

FALLES /2018

Versos de Bertomeu Murillo a la Fallera Major de la comissió de Benlloch de 1974.

classe de poesia és important, perquè, com molt bé veiem als poemes que hi apareixien als llibrets explicatius de Benlloch dels anys 76, 78 i 79, es consideren les falleres com si foren flors “eres rosa de la vida”, “i tens tú la gracia/ de mil primaveres” “baix un sol de primavera...” són com unes regines.

A més a més, amb aquests poemes, i des d’un punt molt més filològic, són dignes d’admiració, ja que ens ajuden a comprendre millor i analitzar la societat d’aquell moment, i també perquè no dir-ho, per la seua riquesa lingüística, ja que hem de tenir en compte que algunes d’aquests versets són publicats als anys setanta, quan encara no es considerava, la llengua, normalitzada i que durant els primers

cinquanta anys del segle XX (l’època de la dictadura) havia estat prohibida, és a dir, no es podia utilitzar a les escoles, ni a les institucions públiques ni privades… ; només es podia fer servir a l’àmbit casolà i en aquesta classe d’escrits folklòrics. Malgrat haver sigut una llengua minoritzada per part de les grans institucions, ens ha perviscut fins als nostres dies, i és per aquest motiu que cal donar les gràcies a aquests escrivans que es preocuparen per seguir utilitzant la nostra llengua.

Tanmateix, si ferem un estudi filològic, que no farem, no us fiqueu les mans al cap, ho deixarem per a un altre article, caldria buscar, en primer lloc, totes les poesies que des del segle XIX fins a l’actualitat existeixen en valencià, per a fer en segon lloc, l’estudi de l’evolució de la llengua, com va transformant-se amb el pas del temps, és a dir, com va normalizant-se fins al moment en què desapareix del món de les falles, antigament, fins i tot els mantenidors elogiaven a les falleres majors amb poesies, cosa que a l’actualitat no és tan usual. Ara bé, centran-nos de nou en els llibrets de falles, al llarg dels anys ens adonem que la societat comença a deixar de banda l’ús de la poesia, segurament per considerar-la passada de moda o perquè, pense, no saben elogiar amb poesies, és un gènere que ha caigut en

desús, no li veuen bellesa, no és fàcil ser poeta.

A dia d’avui, aquestes poesies s’han transformat en entrevistes a les falleres majors, és a dir, a partir de l’entrevista que els fan, són elogiades i enaltides, ja no fan falta les poesies, i és un fet trist, perquè amb aquestes poesies donaves a conèixer el domini que eixos “poetes anònims” tenien sobre aquest gènere. Tanmateix hi ha comissions, que pel que fa a la transició, a eixe canvi que empobreix l’estètica literària del llibret (és el meu punt de vista, des de l’òptica d’una filòloga, clar està), publicaven al seu llibret tant la poesia com l’entrevista (a les falleres majors i als presidents), i a poc a poc, i quasi sense assabentar-nos, les comissions, deixaren de fer ús de la poesia i se centraren molt més en l’entrevista, ja que fa més pròxima les representants i els presidents, és a dir, són més familiars, s’hi donen a conèixer, amb el bon sentit de la paraula.

Però, no només apareixien les poesies als llibrets de les falles, sinó també a les paraules dels mantenidors. Ja conegueu la finalitat del mantenidor, no? Dir tot allò bo de les màximes representants i que ho arredonien amb una poesia com si fós un gran guardó, per què avui en dia ja no ho fan?

De segur siga per la dificultat que presenta el fet d’haver de

compondre un poema des de zero, encara que no tots els mantenidors han omés la poesia, sinó que l’han continuat utilitzat com a mostra, també cal dir-ho, d’elegància. D’altres mantenidors, s’han dedicat a fer d’altres coses per tal de sobrar al públic assistent, volen trencar amb allò tan tradicional nostre, la poesia, i allò que faran serà per un costat fer una xicoteta representació de l’espectacle que té en marxa, d’altres, per contra és fiquen a cantar en playback, què és més bonic? Jo ho tinc molt clar,i vosaltres?...

Bibliografia: https://ca.m.wikipedia.org

Versos de Josep Santamaria a la Fallera Major infantil de la comissió de Benlloch de 1990.

113 ·

FALLES /2018

Paco Belda: La crítica fallera ha de ser pròxima, del barri Josep Lluís Fitó

Va debutar com artista faller i versador a Girona, el curs 196869, quan estava de mestre en un col·legi menor. Hi havia un nombrós grup de valencians i decidiren fer una falla: “El darrer tren a València, era una enyorança per no poder vindre a València en falles. Tenia una càrrega crítica.

En una de les escenes apareixia Franco com un burro i damunt anava la seua dona, Carmen Collares Polo. El director, que era falangista, ens cridà al despatx... però al remat no passà res.”

· 114

Fragment de l’explicació de Paco Belda en el llibre de Benlloch de 1996.

Paco Belda va escriure versos per als monuments de Paco Roca des de 1985 fins 2012. Va ser el seu poeta i el que va donar suport en paraula a l’escena en tres dimensions que l’artista plantava al carrer. Mestre de professió i natural de Vallada, la seua afició favorita és escriure.

Tot i ser de Vallada, un poble sense tradició fallera arrelada, a Paco l’afició a la poesia li ve: “De sempre. M’ha agradat escriure, i, la sàtira”.

Roca feia falla i Belda l’escrivia La seua relació amb Paco Roca començà en 1985 amb les falles per a Espanyoleto i Raval.

Un amic comú, Josep Morata,

li proposà a Roca que Belda li escrivira els versos: “Hi hagué anys que en vaig escriure deu.

A Paco li agradava molt el meu estil. De Xàtiva, pràcticament, en férem per a totes les comissions. Jo era el seu poeta”.

Jaume Primer, de reüll, Mira la nostra Ciutat I té la sang que li bull; És ferit el seu orgull quan veu que l’hem oblidat.

(J.R.Jiménez 1989) Belda i Roca formaren un tàndem irrepetible. La punxa i l’evidència de les escenes de Roca es remataven i arredonien amb les paraules de Belda: “Anava al taller i Paco m’explicava el tema general del monument i, després, les escenes. Ell em donava l’argument per escrit i jo el convertia en vers.

Paco ho tenia clar: si no hi ha crítica no hi ha falla i era valent, fins i tot en comissions de València on a alguna gent no li agradava allò que escenificàvem. Ell s’atrevia també a criticar els fallers”.

Jo mirava, amb precaució, La gran figura d’un rei envoltada de bufons que actuaven de llepons per aprofitar-se’n d’ell.

(R. Argentina 2009) Per formar un gran imperi calgué fer molt l’animal per a ningú és cap misteri que el tema és ben actual.

(Benlloch-Alexandre VI, 2009)

Paco Belda amb l’artista faller Paco Roca.

FALLES /2018

humor i-com deia Garcia Lorca-ha de tindre duende, que a la gent li agrade llegir i no les típiques espardenyades que, per aconseguir que rimen, no tenen trellat. No abunda aquest estil”.

Recuperem la sàtira

Fragment de l’explicació de Paco Belda en el llibre de Benlloch de 2009.

Les qualitats del versador Una persona que versa per a falles ha de ser: “Crític. La falla és això, ho he reivindicat sempre. L’artista té la idea del monument però el poeta és el que li dóna la sal, el sabor i la gràcia. És important i ara està deixat de banda. L’essència de la falla és la crítica. Sempre m’ha agradat veure com la gent li pegava la volta al monument, llegia, es reia i comentava. Això és el que ha de ser una bona falla. Si no critiques, no és falla”.

Respecte a les qualitats que ha de tindre un bon poeta de falles, Paco Belda creu que: “Sobretot, visió crítica i irònica. Ha de barrejar tot açò amb

Per això, Paco es lamenta ara de l’almívar en què s’han convertit les temàtiques d’alguns monuments i la globalització dels aspectes que es tracten: “La crítica fallera ha de ser pròxima, del barri. Aquell que no ha pagat a la botiga, l’altre que ha fet no sé quina cosa...

Hauríem de tornar a la proximitat, a no tindre por de criticar al del costat i no clavar-nos amb Trump”.

Ai, fill meu, puc consultar un moment el meu marit? És que quan em vaig casar només sabia guisar l’all-i-pebre dins del llit!

(Quart-Palomar 1991) La temàtica que més li ha agradat tractar ha sigut: “La social. Moltes vegades li ho deia a Paco: hem d’eixir de la política. Hem de fer crítica social per millorar la societat. Criticar la política està bé però cansa, hi ha actituds socials a les quals se’ls pot traure punta per fer-ho positivament. Els carrers, el comerç, etc. Ara, he de reconèixer que

la crítica política és un filó.

Em sap molt de mal no haver pogut fer versos del 2012 fins ara perquè hi havia temes impressionants...”.

Adéu camps de tarongers, d’hortalisses, de verdura...

L’Horta mor, desapareix.

Li estan fent la sepultura.

(Comte Salvatierra-Cirilo Amorós 2007) El poble treballador és com la vaca lletera; tothom vol ser munyidor; però, amb tant de xuplador, un negre futur li espera.

(Ribera- Convent Santa Clara 2008)

Belda creu que les ferramentes de la poesia com ara el ritme, la mètrica i la rima s’han de treballar: “Depén de com venia era assonant o consonant i els versos eren heptasíl·labs u octosil·labs. Les estrofes solien ser quintets o quartetes”.

La falla és un vehicle de normalització de la llengua amb els seus cartells, però: “També el llibre, perquè després és el que queda. Jo li preguntava a Paco si també calia fer-ne per al llibre perquè així m’explicava més i quedava millor”.

115 ·

La paraula queda i s’ha de treballar A Belda no li satisfà massa el que veu en alguns monuments: “Es critica tot de forma globalitzada i el vers no té garra. Ha de criticar però amb gràcia, sense paraulotes ni insults. No n’he utilitzat mai. Per això no hem tingut problemes: hem dit tot el que s’havia de dir però ben dit.

Tampoc es cuida la mètrica i la rima generalment. Hem baixat el nivell. Hi va haver una pujada i passarem del valencià macarrònic a preocupar-nos per la normalització lingüística i utilitzar les paraules correctes, però s’ha estancat molt”.

Cartell explicatiu de Paco Belda en la falla de Benlloch de 2008.

ITINERARI B

FALLES /2018

EL VERS FALLER; RITME I MÈTRICA Javi Lara

· 116

Les dos formes que tenim en forma d’expressió escrita són la prosa i el vers. La prosa és la forma més utilitzada corrent del llenguatge i el vers és la forma escrita que està formada amb un ritme i una mètrica determinada, ho podem entendre com poesia. Al món faller normalment utilitzem el

Versos de l’explicació de la falla del carrer José Espejo de 1934.

vers per a expressar la sàtira del monument, als llibrets o en actes d’exaltació i pleitessia a les falleres.

Escriure poesia en vers és una art que implica conèixer la tècnica i dominar les estructures que la componen. El primer que cal dominar d’un poema és el vers: unitat que té una longitud determinada, estableix una relació de rima amb altres versos i s’agrupa formant estrofes.

El ritme mètric d’una poesia ve determinat en els versos a partir del nombre de síl· labes, la situació dels accents o les pauses que poden tindre en un lloc determinat. Es podria definir el ritme com la repetició periòdica d’un determinat fenomen amb una melodia que ve provocada per la distribució dels accents dins del llenguatge amb resultat d’una harmonia per la combinació de les paraules.

Per a sostenir una bona harmonia s’ha de tenir en compte als versos la utilització dels hiats, les sinalefes o les cacofonies que poden dificultar la concordança dels versos mitjançant l’ús de les vocals o repeticions de paraules amb síl·labes paregudes.

La mètrica dins de la poesia és la creació artística que ens ensenya a mesurar i confeccionar versos de forma que al combinar-los es puga obtenir efectes rítmics. Per a realitzar una versificació sil·làbica amb una mètrica encertada s’ha d’atendre a unes condicions com un número determinat de síl·labes en cada vers, certa igualtat o semblança a partir de la vocal accentuada, les pauses entre el versos o una encertada distribució de l’accent en cada vers.

A l’hora d’analitzar o confeccionar un poema, haurem de realitzar un còmput de

Versos a la Fallera Major infantil de 1955 de la plaça de Alexandre VI.

síl·labes que formen els versos com a unitats bàsiques d’aquests, per a establir una relació entre ells d’equivalència o no, és a dir, que els versos poden o no tindre el mateix nombre de síl·labes al llarg de l’estrofa.

FALLES /2018

A banda dels diferents conflictes que es poden presentar a l’interior del vers a l’hora de fer un còmput síl·làbic (contracció, hiat, sinalefa o elisió) s’ha de tenir en compte que en valencià comptarem fins a l’última síl·laba tònica, és a dir, les síl·labes àtones que segueixen a l’última tònica no es comptabilitzen.

A més a més, cal tenir clar que la rima, en una poesia, és l’igualtat o la semblança de dos paraules a partir de la vocal accentuada. La rima podem distinguir-la en consonant (perfecta) quan existeix una igualtat tant de les vocals com de les consonants a final dels versos, o assonant (imperfecta) quan només coincideixen les vocals i no pas les consonants.

A més, i pel que fa a la seua mètrica, els versos poden ser d’art menor si tenen menys de nou síl·labes, o d’art major si tenen nou o més síl·labes. Un dels versos més utilitzat al món faller és l’octosil·làbic d’art menor.

Podem definir l’estrofa com una combinació de versos que es repeteixen al llarg d’un poema. D’estrofes hi trobem de moltes composicions i noms (quartet, quintet, sonet, romanç, silva, etc.) però vaig a explicar el quartet i la quarteta que són una de les formes més utilitzades per al versos satírics dels monuments fallers.

El quartet és una estrofa de quatre versos d’art major (9 o més síl·labes per vers) amb rima consonant, on rimen el primer vers amb el quart i el segon amb el tercer: (ABBA) o bé rimen tots quatre (AAAA), el primer amb el tercer (ABAB), o el primer i segon amb el tercer i el quart (AABB). Generalment la rima és ABBA o ABAB. Si és d’art menor (de 8 síl·labes o menys) s’anomena quarteta.

Per aquest motiu i per a finalitzar aquest escrit ficarem un clar exemple d’aquest tipus d’estrofa:

Versos de Bertomeu Murillo publicats en el llibre de la Falla Benlloch de 1976.

“Del matrimoni la creu, cuan la dona es molt llauchera, mes pesà la encontrareu que una mola farinera.

117 ·

Si en esta creu carregat, ¡infelís home! Camines, vorás el camí sembrat de cuernos, flors i espines.

Es segur qu’este vagache tindrá caminant prou casos de ficarse en algun vache qu’el fasa caure de nasos.

No hia qui puga nega qu’així anant, sinse dir pruna, el home pot aplegar hasta els cuernos... de la lluna.”* *Blaí Bellver – La creu del matrimoni

ITINERARI B

Versos publicats en el llibre de la Falla de la plaça d’Enriquez en 1970.

FALLES /2018

LA FALLA PORTAL DE VALLDIGNA llibret de la falla Portal de Valldigna L’equip de redacció

La Falla Portal de Valldigna, després de més de 40 anys elaborant amb entusiasme i molt d’esforç el llibret faller, emprèn un nou repte: convocar un premi emmarcat dins de les Lletres Falleres. · 118

Quan vam començar a pensar en la temàtica del premi, ho vam veure clar de seguida, premiaríem la millor POESIA LÍRICA. Per què poesia? Perquè la poesia és l’art d’expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques. Perquè la poesia lírica en concret és aquella que expressa els propis sentiments i, perquè l’essència de la poesia es troba en la lírica. Essència és la subjectivitat, i, en particular, la subjectivitat de cada poeta que sap infondre al seu món, amb commoció i energia, les vibracions del seu ànim.

La Falla Portal de Valldigna, per una banda, vol fomentar la poesia als llibrets fallers. A més, d’art, foc, festa....les falles són poesia, així que vol donar-li el seu paper protagonista. Per altra banda, vol que les comissions falleres se n’adonen que tenim moltes coses i persones per lloar, des de les nostres Falleres Majors, als nostres Presidents, passant pel monuments o per cada acte faller. Totes aquestes lloances hi poden ser premiades, perquè les falles com la lírica són emocions i sentiments.

La convocatòria d’aquest premi s’adreça a qualsevol comissió fallera de la Comunitat Valenciana que publique una poesia lírica al seu llibret gran o infantil durant l’exercici 2017/2018.

El tema d’aquesta composició lírica ha d’estar relacionat amb el món de les falles

i, per descomptat, ha d’estar escrit en valencià.

Pel que fa al premi es valorarà la temàtica, la mètrica, el ritme, la qualitat retòrica... Tindrà un nombre mínim de 12 versos i un màxim de 48, amb mètrica lliure. La poesia serà original i inèdita amb anterioritat de la seua publicació al llibret, a més, no haurà estat premiada.

El premi s’estableix en una sola categoria, de caràcter autonòmic. El nostre premi està dotat amb 400€, dividits en 200€ per a l’autor i/o autors i 200€ per a la comissió de la falla que publica el llibret, amb l’acompanyament d’un diploma acreditatiu.

prèvia, que s’haurà d’enviar per correu electrònic a l’adreça que trobarem a les bases, abans del 14 de febrer.

Tindrem un jurat format per tres persones de reconegut prestigi relacionades amb el món de la literatura; a més, un membre de l’Associació Cultural Falla Portal de Valldigna actuarà com a secretari del jurat, sense vot.

Les nostres bases les trobaran més detallades a la pàgina de la Federació de lletres falleres (www.lletresfalleres. info).

Així mateix, el jurat podrà proposar la concessió de fins a cinc finalistes, que rebran un diploma.

Volem des d’aquest article convidar-los a participar en cada un dels premis que lletres falleres ens presenten i animar a tots els presents a seguir treballant per l’essència dels nostres llibrets.

Per a participar en el premi caldrà fer una inscripció

ITINERARI B

FALLES /2018

119 ·

ITINERARI A

FALLES /2018

· 120

UN BA

FALLES /2018

ARRI AMB HISTÒRIA

121 ·

FALLES /2018

Una mirada cap als arrels de la terra Sergio Gómez

· 122

Com qualsevol viu, les ciutats evolucionen de manera constant, modifiquen la seua morfologia, es transformen: desplacen els seus eixos d’influència per a adaptar-se a un escenari sempre canviant.

Encara que coste creure-ho per la tranquil·litat, el silenci i l’absència quasi total d’agitació que la caracteritzen a l’actualitat, durant segles la plaça Sant Pere va ser l’epicentre de la Xàtiva comercial, primer sota la influència àrab i més enllà de la conquesta cristiana.

Ací, a l’antiga Plaça del Mercat, va nàixer la Fira d’Agost quan l’esdeveniment per antonomàsia de la capital socarrada encara era una llavor pendent de germinar. Un mercat de bestiar gens semblant a l’actual que ni es celebrava a l’agost ni s’extendia per l’Albereda. En 1250, el rei Jaume I va concedir a la ciutat el privilegi d’acollir una fira ordinària els dimarts i una extraordinària

de deu dies coincidint amb la festivitat de Sant Martí (patró dels comerciants) l’11 de novembre. El propòsit no era un altre que encoratjar la repoblació cristiana d’aquesta part de Xàtiva al costat de l’emblemàtica Porta de Cocentaina, un enclavament importantíssim des del punt de vista estratègic, en un moment en què Sant Pere no era Sant Pere, sinó un focus de pelegrinatge de comerciants vinguts de tot arreu per a oferir les seues mercaderies.

En realitat no resulta tan difícil tornar a submergir-se en aquest univers passat. Hi ha prou amb tancar els ulls, aguditzar els sentits i fer una passejada pels voltants de la imponent església on va rebre el sagrat baptisme el Papa Alexandre VI per reviure amb un poc d’imaginació els primers compassos de la fira més antiga que encara subsisteix en el territori valencià. L’olor a horta, l’arribada atronadora

La plaça Sant Pere quant encara acollia la fira del bestiar.

de la cavalleria quan despunta l’alba, el so esquinçador dels gemecs dels animals, els crits dels mercaders desesperats per no tornar a casa amb les mans buides, mentre es desenvolupa eixe ball del regateig al que juguen clients i venedors al si d’un enclavament que respira vida pels quatre costats. Amb un cop d’ull es pot comprovar

l’empremta de la configuració urbanísitica i arquitectònica que va deixar el mercat en la també coneguda com a plaça dels Porxins, amb eixos pòrtics que es van dissenyar per a crear espais d’ombra i altres elements encara presents.

El mateix barri de l’efervescència comercial avui con-

FALLES /2018

vertida en miratge és al mateix temps bressol d’històrics collidors d’alls i espai on el cultiu per excel·lència de l’horta de Xàtiva, el gran supervivent de la desfeta del sector agrari, segueix monopolitzant moltes tertúlies que es desenvolupen a l’ombra de l’antic convent de Sant Onofre, amb l’aroma irresistible que acompanya l’enyorança de temps passats.

En Ca la Xulla, el bar que marca el límit urbà de la ciutat, em van dir que trobaria a Rafael Palací, conegut per tots com “Palacio”, quan fa un any -a punt de complir els 80- va rebre un reconeixement de l’ajuntament en el marc de la segona edició de FirAll, la fira d’exaltació de l’all tendre que promou l’hortalissa local com a segell identitari, motor i element transversal d’una economia de proximitat.

Com m’havien recomanat, em vaig presentar en el bar a l’hora de l’esmorzar sense cita prèvia i vaig trobar a Palacio, assegut en una cadira amb la seua inseparable crossa, a pocs metres de la casa on es va criar i va viure durant més de 50 anys. Probablement era la primera entrevista que concedia i no va posar cap inconvenient malgrat l’assalt al que li vaig sotmetre. Clar que no entenia molt bé la raó d’aquell imprevist i insospitat protagonisme: el seu mèrit com a collidor més veterà de Xàtiva, compartit amb Peruc-

ho i “Tongas”, li’l concedia el fet d’haver-se consagrat al cultiu de l’all tendre la major part de la seua vida. Com abans i després han fet molts altres.

“Ui mare, què pesat”. Va ser la primera frase que va eixir per la boca de Palací quan li vaig demanar que recordara els seus anys de treball a destall i “en condicions quasi d’esclavitud” a l’horta. Poc va tardar en portar-se, al rostre, les seus mans, és un viu reflex de qui ha treballat la terra des dels 14 anys. M’ho va posar fàcil: tot i que el meu desconeixement quasi total del món dels alls, la conversa va ser fluïda, amb poques preguntes i moltes anècdotes que l’antic aller -fent gala de la seua simpatia desbordant- va anar exposant amb un to didàctic, jocós, entre acudits, bromes i multitud d’exemples. I així va desgranar els tormentosos anys de sol a sol a l’horta, quan la jornada començava a les 4 i s’allargava fins a ben entrada la vesprada. Quan ni les temperatures sota zero, ni les gelades ni la pluja servien d’excusa per descansar. Més ben al contrari: quan plovia era quan més es guanyava.

Quan calia aguantar com fóra per 9 duros al dia i, l’extenuant jornada, s’afrontava sense cap mena de calçat, amb els dits encartonats i l’únic recurs de fer una foguera per poder fer cara al fred.

Fotografia de Rafel Palací, allero.

“Els peus se’t feien més rojos que una tomaca”, recordava Palací. “Passàvem molt de fred, però anar a agafar alls era sagrat: hi havia treball sempre, es patia molt però es pagava bé”, continuava el seu relat. Pel testimoni de Tongas, un altre dels homenatjats l’any passat, vaig saber que quan per fi es van introduir les katiuskas entre els collidors, el cost de la seua compra es descomptava del jornal que cobraven aquests per decisió dels patrons, als quals malgrat les penúries dels treballadors reconeguts seguien conservant estima. Per aquell temps, els collidors recol·lectaven fins a 120 garbes d’alls al dia i empraven llums de miner si feia falta quan encara no ha-

via clarejat. Les secuèles d’un treball tan físicament esgotador són palpables: així ho demostren els dits foradats de manipular la palla amb la qual s’elaboraven les garbes. “Gat amb guants no caça ratolins”, ironitzava Tongas al voltant d’aquest fet l’any passat. L’esquena també passa factura: després de tota una vida d’ajupir-se, els veterans necessiten ajuda per a portar a terme una acció tan ximple com lligar-se els cordons de les sabates.

Des de la perspectiva de qui s’ha dedicat al negoci durant décades, els experimentats collidors tenen clar que, tot i que algunes pràctiques romanen inalterables, el mercat ha canviat profundament.

123 ·

FALLES /2018

Amb la varietat camallarga comença la campanya, ja que és l’all més primerenc: sembrat a la fi de l’estiu, es pot collir a la tardor i a l’hivern. La varietat camacurta se sembra més tard i allarga la collita fins al mes de maig. Aquest és l’all que suporta millor la primavera sense engreixar el bulb, la qual cosa ho deixaria fora del mercat. Gràcies a la “domesticació” de les plantes i al saber agrari moldejat des de fa centuriès, es poden trobar manolls d’alls tendres a les tendes des de setembre fins a maig.

Imatge d’alls tendres.

· 124

Els preus són més ruïnosos i la rendibilitat ha caigut en picat: això explica la reculada de l’activitat i el fet que cada vegada hi haja més hortes abandonades.

En bona mesura, la ciutat va donar l’esquena a la superfície agrícola per abraçar un nou monocultiu que, tanmateix, va acabar malament: la construcció de vivendes. “Quan els alls eren alls, entre tres o quatre posaven 1.000 pessetes, compraven i feien algun negoci, però ara treballes com un ruc per a res. Cada vegada hi ha més despeses i menys rendiments”, rumia Palací, sempre tan gràfic i eloquent.

L’all tendre és una delícia de l’hivern a la gastronomia socarrada tan humil com a especial i l’ajuntament -juntament amb

la recentment constituïda associació local de productors- està en procés d’elevar-ho a la categoria de denominació d’origen per a homogeneitzar el procés de producció amb unes característiques de qualitat comuns i el repte en l’horitzó de millorar les condicions d’un sector que exporta pràcticament tota la seua producció i arrossega diversos mals endèmics, com ara els baixos jornals, després de dècades d’apatia i deixadesa institucional. De moment, ja hi ha parceles utilitzades com a banc de proves de la DO i l’expectació és màxima. L’objectiu: garantir la continuïtat i rellançar una hortalissa que es conrea de forma estesa des de fa més de 200 anys a la capital de la Costera, principal productora del territori valencià.

Les xifres parlen per sí mateixes. Més de 1.600 hanegadas de superfície de collita en les seues quatre varietats. Una producció d’1,3 milions de quilos anuals en brut i una distribució d’àmbit nacional. El producte, a més, és adorat pels cardiòlegs per les seues propietats antibióticas i antioxidants, que reforcen les defenses de l’organisme i combaten les infeccions, milloren la circulació sanguínia i, fins i tot, ajuden a aprimar. L’all tendre reuneix quasi totes les qualitats necessàries per a triumfar. Des de principis de segle, no obstant això, pateix un retrocés que es plasma en una reducció de superfície i de collidors en actiu.

L’absència d’un relleu generacional i la pèrdua de guanys enfront de la competència externa passen factura al sector.

Per a revertir aquesta tendència, s’aposta per «empoderar»

i visibilitzar als productors, així com per promocionar la part gastronòmica del producte. Però el procés és llarg i el camí acaba d’iniciar-se: toca armar-se de paciència. De moment, el FirAll s’ha consolidat com un esdeveniment innovador amb prou afluència.

Al novembre de 2017, una altra iniciativa municipal va recuperar la antiga Fira de Sant Martí, l’embrió de la Fira d’Agost, a la plaça Sant Pere. Per unes hores, com antigament, l’enclau es va tornar a plenar de vida, amb llocs que oferien tota classe de productes -i, com no, alls tendres-, encara que amb pretensions modestes. En temps de la modernitat líquida i de crisi de valors, quan pareix que ens quedem orfes de referents vàlids i caminem una mica perduts com a funambulistes que passegen per la corda fluixa de la precarietat laboral i la inestabilitat a tots els nivells, només el gest de mirar al passat i tractar de rescatar allò que ha forjat la identitat local és digne d’elogi. Ens queden poques coses tangibles, verdaderament reals, a les quals agarrar-nos. I potser és el moment de detindre’s a reflexionar, de donar dos passos enrere i de baixar el ritme per a tornar a revisitar uns arrels que poden convertir-se al ciment que ens ajuda a construir un futur més sòlid. Llarga vida, aleshores, a l’all tendre.

ITINERARI C

FALLES /2018

125 ·

Cartell de la primera edició de Firall.

FALLES /2018

ROBA DE FEINA Clara Vercher

El vestit és un fet universal present en totes les civilitzacions del planeta. Trasmet informació personal, (sexe, edat, estat civil: soltera, casada,viuda ). · 126

El vestit popular de l’home de l’horta, dels segles XV al XIX estava influïda per la tradició morisca. Convé confrontar la indumentària dels moriscs del segle XV, amb els

dels llauradors i llauradores del segle XVIII, per comprovar les arrels.

Les “espardenyes” de l’horta, prové de l’àrab “albargat”, calçat d’època musulmana, en paraules de José Martínez Aloy (“El traje Valenciano”).

Les duien preferentment per anar al camp, i encara avui les utilitzen.

En quant a la roba per anar a treballar; al camp, pescar etc..., l’home es posa preferentment pantaló ample de llana a l’hivern, i llarg també però fresquet a l’estiu, de cotó, pels testimonis que han deixat.

Si observem fotografies de finals del segle XIX, es comprova visualment un canvi abismal en tota la indumentària.

Aventant la palla.

Les classes populars van anar substituint gradualment el vestit “ típic” per l’internacional en funció de la zona i del

poder adquisitiu, no sols per als dies de festa sinó també per als de cada dia. Testimonis vius: Quede amb una filla i néta de llauradors del carrer Sant Josep, que acompanyava als pares a les faenes de l’horta i que recorda perfectament les faenes que feien, Na Nieves Navarro Reig, que em diu que tant son pare com l’avi duien espardenyes d’espart, camises amples de colors foscs i, de vegades, també blanques i pantalons ratllats tirant a negres i a l’estiu pantaló blau elèctric (que compraven en Alfredo).

Que a més d’anar a l’horta tallaven canyes al riu d’Alboi, i que era precís dur la faixa per al mal de renyós que tenien després. Que criaven porcs, i els duien a pastar a la muralla, i tornaven a casa a poqueta nit. Feien collita de cacau, i les dones, sa mare i l’àvia, assegudes al terra amb grans davantals posaven una cadira de boga del revés i l’enventaven i l’espolsaven, amb l’ajuda

FALLES /2018

Espardenyes d’espart.

Escampant la llana.

dels veïns i amics. Els diumenges amb els burros i les aques anaven tots a la xopà d’Alboi a dinar, i es feia un gran dinar entre tots. Baixaven per les Arcaetes amb els animals i els xiquets al damunt i el majors a peu. Recorda a la família Campana, entre altres, ella ho recorda amb molt de carinyo.

NIEVES NAVARRO REIG Viu al carrer Sant Josep 3, son pare fou Vicent Navarro Boluda i el seu avi Rafael Navarro, vivia al carrer Sant Josep 21.

Eren llauradors, i per anar a l’horta es posava espardenyots, camisa de qualsevol color, pantaló blau elèctric i per damunt de tot la faixa, i sempre la gorra.

Filant la llana.

I un jupetí amb butxaca, on es posava els purets que allí entre feina i feina es fumava. Anava al camp amb una aca. Els dissabtes que no tenien escola, els fills ajudaven a la feina del camp. Collien olives, i la menuda de casa arreplegava les de les voretes que era mes fàcil. Amb la roba mes velleta que tenien, per a no estropejar-la i amb espardenyes blanques de tela lligadetes als turmells amb vetes. La filla recorda que la mare preparava el recapte per a tot el dia, i ella sempre no anava. Els homes s’arromangaven el pantaló prou, per no embrutar-se’l a l’entrar a la sèquia per a donar l’aigua i regar.

Quan tornaven la mare en una gaveta posava la roba i es llavava a la bassa que encara avui es conserva.

Bibliografia: .-1: Cano Herrera Mercedes: Cada cual en su papel.

Espardenyes de careta i de beta.

VICENT De la Plaça Sant Pere. L’abuelo Monjo, (família meua), sempre el recorde amb una brusa negra, (impecable) i barret negre també, pantaló a ratlles negres i grises i espardenya de careta.

Ell ja no anava al camp era major, però recorde anar a sa casa i estar allí assegut amb eixa Indumentària i a nosaltres els meus germans i jo ens queia la baba de veure com de ben plantat que hi era i lo guapo que estava.

.-2: Puerta de la Ruth: El Llenguatge del vestit. .-3: Maneros López Fernando i Aguarood Otal Carmen: Mujeres con Sayas y Hombres de Calzón. .- 4: L’agraïment per ajudar-me, en aquest tema tan preciós, a Nieves Navarro Reig del carrer Sant Josep i a Lola, de la plaça Sant Pere.

Amb la seua memòria, ha sigut més divertit fer aquest xicotet, però, interessant article.

ITINERARI C

127 ·

FALLES /2018

ELS FORNS TRADICIONALS DEL BARRI DE SANT PERE Joan Quilis i Rodenas

· 128

A poc a poc el cas antic de Xàtiva va despoblant-se i amb la pèrdua de la gent, que habitava aquesta zona, van perdent-se les tradicions i les costums. Ja són pocs els comerços que podem trobar en aquesta part de Xàtiva, ja que van tancant les seues portes, sense que ningú ho remeï.

Un d’aquests comerços, que encara resisteixen, són els forns, però lamentablement, també han notat com la competència de les grans superfícies han anat minvant, la seua clientela. També la millora dels electrodomèstic, han contribuït a què es deixem d’utilitzar els serveis del forn del carrer.

Lluny, queden ja les imatges, de quan les dones portaven les cassoles o el pa pastat a casaper ser cuïts al forn més proper que tenien. Són imatges, ja perdudes, però que moltes persones recorden encara.

Ara aquest establiment, s’han de reinventar, oferint altres alternatives com productes de pastisseria o poder prendre cafè mentres s’espera els torns.

Afortunadament al barri de Sant Pere, encara podem gaudir de l’existència de tres forns tradicionals, un a la plaça d’Enríquez, un altre a la plaça de Sant Pere i el tercer al carrer Segurana.

Però, comencem fent un poc d’història. Segons l’arqueologia, els babilonis, fa 5000 anys, ja tenien forns per a coure el pa, eren de fang, amb forma de campana. Els egipcis, també els coneixien, s’han trobat restes d’aquestes construccions, les quals estaven dividides en dos parts, una inferior on es feia el foc i una superior on es col·locaven els aliments per a coure’s.

Més tard els romans perfeccionaren el seu funcionament.

En aquesta època,els forners, aconseguiren un gran nivell social, estaven organitzats i tenien les seues pròpies lleis.

Passem ara a Xàtiva i fem també un poc d’història. No sabem des de quan existiren forns a la nostra ciutat, però sent una població tan important, de segur que en tindria ja en temps dels musulmans fins i tot a l’època romana doncs.

Si d’aquesta etapa històrica, es coneix l’existència d’un forn ceràmic (1), és fàcil pensar que hi haurien per a coure aliments.

Carlos Sarthou, ens diu que en 1504, s’atorguen capítols al gremi de forners, de Xàtiva (2). Les “Ordenanzas Generales para el Gobierno político y económico de la Ciudad de San Phelipe” (3) de 1750. En el títol VII de la segona part, trobem set ordenances, que van adreçades als “horneros y panaderos”.

Les ordenances, ens parla del

Relació dels forns de Xàtiva apareguts en el llibre de la Fira de 1945.

pa i com diu el propi text, dels seus fabricants. En la primera d’elles, tracta de l’obligació de mantindre en el mercat quatre parades de pa comú, una altra de pa “Francès” i una altra de “Ballecas o del Rey” ha Ena de romandre en el lloc des de l’alba, fins a les nou de la nit.

Tots els forners, tenen l’obligació d’estar i participar, per tant deuen organitzar-se i formar torns per atendre les taules.

FALLES /2018

L’ordenança segona, ens parla, de la farina de blat, que és la que es deu utilitzar sense mescles, de dacsa, ordi o altres. En altres ordenances, també parla del pa comú, del pa blanc, que és el que denominen “de Rey o de Ballecas” i del pa d’aigua, per a poder fer aquest es deu demanar llicència a l’oficina del Repeso. També ens parla de les taxes, del pa i dels assajos que es faran durant l’any a la collita de dacsa, a fi d’establir més correctament aquestes taxes. Serà per Tots Sants, Carnestoltes i a finals d’abril quan es mirarà l’estat de la dacsa, per a establir els preus correctes.

Pascual Madoz (4), en el seu “Diccionario Geográfico Estadístico Histórico de España” de 1847. Quan tracta de la nostra ciutat, a banda de parlar-nos un poc d’història i dels edificis més importants, que en aquesta es podien trobar, també ens parla un poc de l’economia i de la indústria.

Ens diu, que a la nostra ciutat existien 23 forns, com podem llegir en el text “hornos de pan de cocer”.

Ja al segle XX, coneguem una guia del comerç de Xàtiva de 1945 (5), on es nombren vint-i-sis forns. Com veiem en, pràcticament, un segle, des de la dada que ens dóna Pascual Madoz i en número, sols apareixen tres forns més.

De segur que molts dels vinti-tres forns que ens diu Pascual Madoz, encara estaven en funcionament en 1945, possiblement haurien canviat de mans, però tant el lloc com l’estructura, continuarien sent la mateixa, més tenint en conter que en aquells anys de la posguerra, encara els forns continuaven sent de llenya i, fins ben entrada la segon meitat del segle XX, no es fan reformes profundes en ells.

En un altra guia de comerç, però aquesta de 1962, són trenta-cinc, els forns que nombra, encara, que ací també es fa referència als existents a les pedanies d’Anahuir i Torre de Lloris (6).

Però passem a la zona de la que volem parlar més àmpliament, que és el barri de Sant Pere. Ací, en la guia esmentada de 1945 trobem sis forns situats en aquesta demarcació i que ara nombrarem.

Estanislao Bernabéu Tarraso: Segurana, 30 Trinidad Fabra Mata: Brúns, 27 Pascual Illueca Mompo: Plaça Sant Pere, 5 Rafael Marti Ibañez: Sant Cristofol, 30.

José Mateu Llopis: Plaça d’Enríquez, 1.

Emilio Sanvictorino Julve: Puig, 7

129 ·

Imatge de Sant Antoni de Pàdua en el forn de la plaça d’Enriquez.

A l’altra guia de 1965, són cinc els forns, no apareix el del carrer Bruns i el del carrer Segurana ha passat a ser regentat pel fill, Estanislao Bernabéu Fasanar, la resta continuen amb els mateixos noms.

Hui en dia sols tres d’aquest forns continuen en actiu, encara que han passat

a mans d’altres propietaris, ja no són familiars directes dels que veiem anunciats a les guies comercials.

A continuació parlarem un poc d’aquest forns que encara podem trobar al nostre barri, aquests són els que podem trobar a la plaça d’Enríquez, a la plaça Sant Pere i al carrer Segurana.

FALLES /2018

Actualment, el forn és de llenya i giratori i, sobre la seua boca, destaca un retaule de manisetes del segle XX, representant a la Mare de Déu dels Desamparats. Si entrem a comprar algun producte, és de destacar, els seus pastissets de verdura i les mones.

· 130

Relació de membres de la Falla de Sant Pere de 1943.

Començarem pel forn de la plaça d’Enríquez, com hem pogut veure, pertanyia a José Mateu Llopis. Pensem que és el mateix que apareix, com a vocal, en el cens, del llibre de la Falla de la plaça d’Enríquez de l’any 1945 (7).

Una de les característiques d’aquest forn, és la fornícula amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua, la qual, a la seua peana porta una data, que no s’aprecia molt bé, però les dos primeres són 17??. Aquesta devoció de Sant Antoni de Pàdua, a Xàtiva, està molt lligada a la família Bruns,

que tenia la seua casa, prop d’aquest local, més concretament al carrer Bruns cantó del carrer Ventre i que també varen edificar la coneguda i propera ermita de Sant Antoni, sota la devoció de Sant Antoni de Pàdua. Per aquests motius, pensem si podria tindre alguna relació el forn amb els Bruns (8).

Els propietaris actual, pensa que la casa deu ser de la mateixa època que la imatge del sant i és possible perquè l’estructura de la casa fa pensar que pot ser del segle XVIII.

Parlem ara un poc, del forn de la plaça de Sant Pere.

Aquest esta molt relacionat amb la família Llueca (9), família molt vinculada al mon dels forns i que varen regentar aquests, durant molts anys.

Hem de continuar comentat, que en un primer moment el cognom era Illueca, no sabem per quin motiu, la primera lletra es va pedre.

En aquest local, el que primer crida l’atenció, o trobem fora, al carrer, és la data que podem veure en el cartell que penja al costat de la porta, 1898. Encara que per l’estructura de l’edifici, tot fa pensar que deu ser anterior a questa data.

Del primer forner, que tenim constància, que va regentar aquets negoci, és Pascual Llueca Mompo, d’ell sabem, que feia pa per al quarter de Xàtiva. Va contraure matrimoni amb Maria Torregrosa Alvarez i varen tindre tres fills i una filla: Pascual Llueca Torregrosa; Rafael; José i Rafela, tots relacionats amb el món del forn. El primer, es queda-

ria en el de Sant Pere, el segon després d’un temps en companyia de Pascual aniria al forn del carrer Bruns, que després de Trinidad Fabra Mata havia quedat sense utilitzar i passaria més tard al carrer Blanc.

El tercer fill, regentaria el del carrer Corretgeria. La filla, romandria, en el de la plaça Sant Pere i es casaria amb Ramon un empleat del forn de la plaça Sant Jaume.

Pascual Llueca Torregrosa, Va contraure matrimoni amb, Maria Aliques Torregrosa, moriria relativament jove i serien els seus fills José i Enrique Llueca Aliques els que continuarien la tasca de son pare. José casaria amb Maria Torrella Martínez, sent aquests el que més temps va estar al capdavant del negoci.

La família Llueca va estar relacionada en la comissió fallera de la plaça de Sant Pere (10). Veiem en la constitució de la comissió, que s’encarregarà de plantar la falla de 1942, a Pascual Yllueca, qui desenvolupava el càrrec de tresorer i com a vocal, trobem un altre Pascual Yllueca, suposem que el tresorer seria el pare i el vocal el fill. A la documentació de 1943, tornen a aparèixer en la relació de càrrecs, però ara amb els dos cognoms Pascual Illueca Mompo és el tresorer i ara Pascua Illueca Torregrosa ha passat a ser el comptador.

FALLES /2018

un dels menjars, que no sols faltar.

Aquests tres forns són els que hui en dia encara podem trobar en funcionament, però, la gent del barri encara recordem d’altres com el de Sanvictorino que no fa molts anys, que va tacar les portes o, fins i tot, el de Bautista Mompo Nadal, al carrer Sant Vicent, que encara que no esta dins del barri de Sant Pere, per la seua proximitat hem volgut recordar-lo ara i que també el trobem en les guies comercials de 1945 i 1962.

Anunci del forn del carrer Segurana aparegut en el llibre de la Falla Benlloch de 1977.

Però tornem al forn, per a esmentar algunes característiques d’ell, aquest és dels considerats moruns encara que també hi ha elèctric, aquest, es va instal·lar per a modernitzar el negoci. Es un establiment, on s’ha d’entrar a comprar mones, coca en llanda, bescuits, almoixàvenes.......

Passem ara a parlar un poc del forn del carrer Segurana. Com havem vist en la guia comercial, en 1945 i 1965 estava regentat per Estanislao Bernabéu Tarraso.

No sabem quant, va passar a ser propietat de Rafael Aparició Rovira, qui durant

alguns anys, va col·laborar, amb el llibre de la comissió de Benlloch, aportant, la seua publicitat. Durant aquesta etapa, la seua especialitat, eren les rosquilles de carabassa.

L’origen d’aquest forn, tampoc poder saber de quan és, però a l’igual que en els altres dos tot fa pensar, per l’estructura de l’edifici, que la seua existència, pot tindre un bon grapat d’anys.

A dia de hui, d’aquest establiment, destaquen entre altres coses, les coques salades amb cansalada i llonganissa, que durant els dies de falles és

Notes bibliografia: .-1: Velasco Berzosa Ángel: Estado de la cuestión sobre el emplazamiento de la Saetabis romana. En Prehistoria, Arqueología y Antigüedad.

Ed: Excm. Ajuntament de Xàtiva. Facultat de Geografia i historia. Xàtiva 2008. Pag: 350-352. .-2: Sarthou Carreres Carlos: Datos para la historia de Xàtiva. Fasciculo 8ª. Segunda edición. Ed: Semana Gráfica, S.A. Valencia 1977. Pag: 336345. .-3:Valdes Leon Pedro:Ordenanzas Generales para el Gobierno político y económico de la Ciudad de San Phelipe.1750. Edició

facsímil llibreria “Paris-Valencia”. Valencia 1980. Pag: 164-166. .-4: Madoz Pascual: Diccionario geográfico-estadístico -histórico de España y sus posesiones de ultramar. Tomo IX. Madrid 1847. Pag: 598608. .-5: Directorio de Jativa.

Guia de comercio e industria.

En Játiva Libro de la Feria 1945. Ed: Ayuntamiento de Játiva 1945. .-6: Jordan y Jover J: Guia-directorio turistica industrial agricola y comercial de Játiva. Ed: Imprenta viuda de R. Mateu. Játiva 1962. Pag: 50. .-7: Llibret explicatiu Falla de la plaça d’Enríquez 1945 .-8: Quilis i Rodenas Joan: Per què no salvem l’ermita de Sant Antoni?. En llibre alternatiu fira de Xàtiva 2011. Ed: Ulleye 2009. Pag: 49-58. .-9: El meu agraïment a Encarna Llueca, per tota la informació sobre la seua família i el forn de la plaça de Sant Pere. .-10: Arxiu Municipal de Xàtiva: Fons falles sig: LG 1928/7.

ITINERARI C

131 ·

FALLES /2018

A mon pare, Vicente González Sancho Mariasun González Puig

Gran faller en el seu temps, per això et dedique unes paraules.

· 132

Encara no em crec que fa, tan sols uns mesos que ens has deixat, tant de sobte, que a día d´avui encara pense que apareixeràs per algun carreró per tal de fer-nos unes fotos.

Estem tots molt afligits, per la teua falta d’alegria, per les teues bromes i sobretot per tu, per el meu fotògraf, aquell que ens seguia amb l´excusa de fer algunes fotografies per qualsevol racó, qualsevol acte que tinguérem, el dia i l´hora que fora… sempre estaves ahí, perquè t’agradaven les falles tant com a nosaltres. Sàvia que on estiguera una xaranga de música o un acte faller, sempre t’anava a trovar. Les falles eren la teua passió, fores tu junt a la mama qui comensareu amb aquesta tradició, vareu estar molts anys juns amb el nostre oncle Ximo, qui

també formava part d’aquesta comissió fallera com, es la Falla Benlloch. Més tart, cuant vaig aplegar jo al món, no dubtareu en fer-me particep d’aquesta festa, apuntant-me a la mateixa comissió que vosaltres. No puc deixar de vore fotografies en les que ixes disfrutant de les presentacions, de les cavalcades, dels quals vosaltres mateixa es feieu les disfresses, eixos divendres al casal, els vins d’honor de les falleres majors, l´Ofrena de flors a la Mare de Déu que tant t’agradava i molts més actes, dels quals tu sempre eres el primer en asistir.

Aplegares a ser vicepresident de la falla, se que per a tu va ser molt diferent, amb tantes feiens que fer i tot per la teva passió fallera, que va fer d’aquell any, un any especial per a tu.

Tantes fotografies que me feres, me fan tornar a viure cada moment cada volta que les veig, tots ixos records.... me treies a les

presentacions i les ofrenes de flors, amb el meu traje tradicional valencià, jo hem veig feliç a les fotos, però tu en cap moment perdies eixe somrriure de la teua cara, algo que et feia especial. Que lluny queden eixos anys... com ha canviat el temps… ara en canvi estic escrivin-te aquestes paraules espere que allà on estigues ho puegues lleguir, per que junt a Iván i el xicotet del teu net Carles, portem a la sang la teua passió, de tot el que envolta aquesta festa, així que no podría ser d’altra forma que siguent fallers els tres de la mateixa comissió a la que tu perteneixies. L’any 1986 amb el naixement d’Iván i per circumstancies de la vida, tingueres que deixar de ser faller, però així i tot, tots els anys et deixaves “caure” pel casal, per fer una visiteta, per arreplegar la loteria o per buscar al meu germà, que algunes nits fugia de casa amagades i tu, més listo que ell, sabies sempre on

trovar-lo. Son molts els records que et podria escriure, però sols una hem passa sempre pel meu pensament, … que et trobe a faltar! T’estime no ho oblides mai que estarás al meu cor i al d´aquesta comissió per sempre!

FALLES /2018

133 ·

UNANY

FALLES /2018

· 134

per al record

FALLES /2018

135 ·

FALLES /2018

· 136

FALLES /2018

137 ·

FALLES /2018

· 138

FALLES /2018

MARÇ MARÇOT, MATA A LA VELLA A LA VORA DEL FOC, I A LA JOVE SI POT!

139 ·

FALLES /2018

· 140

FALLES /2018

141 ·

SATÍRICA LA VEU

A.C. Falla Plaça Benlloch Alexandre VI

I // ANY 2018

www.fallabenlloch.es

“EL VOLIA PER A MA CASA”

LA REGIDORA DE COMPROMÍS A L’AJUNTAMENT, PILAR GIMENO El que no savien els entesos en la matèria és que la nostra regidora Pilar Gimeno volia l´Àngel per a tindre´l al portal de sa casa. Ella creient com la que més, quan tots la posaven d´altres “noms” ella sols desitjava tenir la llum i la protecció ben aprop d´ella.

I la ciutadania el que no savia era que els que més força hi possaven en aquest tema tan dur del nadal, eren els propis veïns, tots d´acord amb ella feren una aposta per veure si el posaven a l´entrada del “portal”!.... però la cosa es trencà quan els socarrats demanaren única i exclusivament l´àngel per a l´Albereda.

Una vegada més guanyaren els ciutadans, i la senyora regidora aconseguí un “sinfin” de càmeres de televisió gravant la nostra ciutat. Ara no venen pel senyor “Ruset”, ara venien per “l´Angelet”.

Però, com sempre Xàtiva a pagar el “pato” de que ací tenim una colla de lladres, que “li peguen a tot”.

TROBA PROFESSIONALS TALLER MECÀNIC A VALÈNCIA O INSERIX LES TEUES OFERTES D’OCUPACIÓ TALLER MECÀNIC A VALÈNCIA. PUBLICA GRATIS OFERTES DE TREBALL TALLER MECÀNIC A VALÈNCIA QUE SERAN VISTES PER MILERS DE CANDIDATS. EN LA NOSTRA BOSSA D’OCUPACIÓ, BUSCA LA TEUA PROFESSIÓ I TROBA UNA OCUPACIÓ TALLER MECÀNIC A VALÈNCIA

LA VEU I // ANY 2018

OPERACIÓ GALLET: “Per la BENLLOCH és fonamental

estar al concurs de cant més important de tota Espanya” Carlos Pérez Arenas, de mal nom “GALLET”. És súper important estar classificat com a un dels millors cantautors de la contornada i de la comarca ... poc a poc temem que li lleve el lloc al nostre conegut “Pep Botifarra” del qui és molt amic... La televisió Espanyola ja ens ha cridat per fer-nos una oferta i muntar-li el sou. Però tot amb les condicions de que la feina habitual de “sentar-se davant la taula per fer paperets” la deixe.... clar no es pot tenir dues feines al estat espanyol declarant-ne una!

Gallet

“BABY BOOM” Set mesos després del seu nomenament,en el món de les falles els naixements s’han disparat i en l’actualitat, és possible parlar d’un autèntic “BABY BOOM” que s’ha vist afavorit per altres aspectes, com el gran ambient de convivència que es respira en la localitat de Xàtiva al món de les Falles.

Les nostres representants del 2017 Carla Fallera Major de Xàtiva i la seva cort formada per, Carmen, Patri, Arancha i Àngela... varen pensar trencar amb les regles! Era mol aborrit ser sols 4 dames! I amb l´ajuda d´un dels fallers més coneguts “PABLO” Àngela va fer realitat el somni de les nostres representats... Aquest any iniciaren el regnat 4 més la fallera major i acabaren “5 dames”!

Des de la redacció del nostre anuari d´informació comarcal volem donar l´enhorabona aquesta parella a la que tots li tenim una gran estima, i volem tant!

(NOTA: Àngela, Pablo aquest any vos recomane que deixeu a la menuda en la iaia... o hem pareix a mi... que no ixireu de festa per les nits! )

La Comissió ara s´hi pensa el “Caché” que vol per al seu artista de moda entre les més maures, per tal de que no dubte mai en abandonar de nou a la comissió....

4+1 A les falles de Xàtiva!

LA VEU

I // ANY 2018

ESPECIAL INEM: Canvi d´ofici per a un dels més coneguts per a la comissió. “REAL COMO LA VIDA MISMA”

Més conegut que la “Xarito” el nostre EX- EX- president aposta per una vida més sana, deixant un poc, sols, de costat el món faller per dedicar-li més hores a la seva vida real. Ara el seu ofici es sincerament un muntó de papers i poca festa.... però de segur que tot li va genial! Perquè el coneguem bé i te més llengua que una iaia... Aquest xicon et vendrà un segur, a la novia o inclús a sa mare Conchin... ell no te problema per a res!

La nostra ciutat està millorant i açò és conseqüència del treball realitzat per part de l´equip de govern. Els nostres joves més “clavats en el món faller” comencen una nova etapa que cal fer-la primícia.

“Els OSCARS”

DE LES FALLES, PER AL MILLOR PARE

Un pare extraordinari, que tots coneguem com a fotògraf, però aquest any no hi ha paper que li caiga de les mans, és converteix en tot el que li manen...o agafa qualsevol paper vuit. Aquest any aquesta persona està aprenen tot i més del món faller que hi desconeixia...

Ara sols hem de dir que tingues sort... i que des de la direcció ho tinguen amb compte, per què per a nosaltres eres dels millors candidats a la RECOMPENSA. Ara bé no oblides fer fotos que d´això has de menjar!

LA VEU I // ANY 2018

“RATATOILLE” L´Artista fallera més polivalent de la comunitat.

Inma Ibañez Marco artista fallera de professió. Aquest any la nostra comissió està de “festa” per que hi tenim un artista en tot el seu “explendor”.

Ens montarà el monument però apart ens a contat de pri-

mera mà que cada dia ens prepararà els dolços per a després de dinar!

La nostra presidenta, Neus Olmos, enguany a jugat un paper mol important buscant una persona que amb el preu d´una te dos!.

Ens hem posat en contacte amb tots els fallers de la comissió i hem decidit per votació “UNÁNIME” i demanen que amb l´ahorro dels pastissos ens pose café i puro! per tal de tancar un bona vetlada!

“L´ENQUESTA”

EN AQUESTA COMISSIÓ SOBREN LES REUNIONS

LA REINA DE LES

ENQUESTES

La junta de govern de la comissió “Benlloch Alexandre VIé” celebrada aquesta setmana aprova la votació telemàtica únicament per als temes més importants que envolten a la comissió. La junta, i concretament la nostra “reina de les enquestes” han decidit que el casal estarà tancat els divendres de cada setmana, per tal d´estalviar en llum, coles, cerveses i les tradicionals olives! Per tal de fer pública aquesta nova llei, el passat dijous es posà en marxa l´enquesta via “wassap” pel que un 80% de la comissió, votant-ne 10 persones decidiren que volen més olives al casal i menys tonteries!!!

LA VEU I // ANY 2018

ENGUANY ÉS L´ÚLTIM “JO ABANDONE” PEPE PUIG DE MONT

Puig De Mont aquest any diu que és planta i abandona la comissió.

Això és l´amenaça d´aquest any però abans ens creguem que agafe un vol a brussel.les per a vore el seu germà, que deixe la seva passió per les falles. El cassal no es pot quedar sense Pepe els divendres... per que sinó ens sobrarà whisky, Terry i cervesa per tot arreu!

Pepe nosaltres sabem que ets major ... i vols abandonar però uno ha de mantindres dret i fort!

QUE NINGÚ pot amb tú.... “..Y LO SABES!!! ” Ara eres el més major de la nostra comissió per això et volem al peu del canó. PEPE no pots eixir, quedat amb nosaltres!!! Que ací la vida te millor color! I tenim cervesa gratis tots els dies al cassal!

“L´ÚLTIM QUE ARRIBA ÉS QUEDA EN LA MILLOR PART” EL XISPA TORNA A LA JUNTA I ABANDONA LA COMISSIÓ

Amb aquesta imatge filtrada ens quedem amb la boca més gran que un forat de bomba!

El equip pensa, que aquesta noticia pot dur mal de caps, però Jesús t´aconsellem no et deixes véncer, el Xispa te molta boca... i poques forces. Ara això si!

LI ENCANTA MANAR!

Aquest proper any vorem com va la cosa, nosaltres sols sabem que abandonà Benlloch per tal de fer-se més amic teu.... ara el temps dirà!

LA VEU I // ANY 2018

EL CASSAL DE MODA, ON TROBES FALLERS DE TOTES PARTS, OBRI NOVAMENT AQUEST ANY AMB ESTRUCTURA RENOVADA... PERÒ NO REGALA COPETES!!

I AMB NOSALTRES EL DJ-CARLITOS EL DE LES CAMISETES AMB LLUM, TOT UNA NOVETAT! T´ESPEREM EL PROPER DIA 16 FALLER DE BENLLOCH

Viatges Ells els experts en viatges ixen una vegada a l’any, però que viatge Deu...

Ells saben com aconsellar-te. Saben on menjar bé, on dormir i que visitar! Uns experts en la matèria, hauries de preguntar-los si vols viatjar pel món.

PALOP VOLTETES

ALICIA DEL PAIS

JOAN TROTAMONS

VICTORIA ESPANYA

RECORDA: Et facilitaren sempre un diccionari “Spain- Inglis” perquè pugues entendre-ho tot! NO ET PREOCUPES PER LA LLENGUA!, eixa només s’usa per altres coses, diuen els nostres experts.

CONTACTA AMB LA NOSTRA AGÈNCIA “VOLT-AIRE”

OFERTA FALLES 2018

Agenda

Pack 2018: Vol privat + estància de 20 dies + pensió completa + diccionari “Spain- Inglis” TOT per quatre duros!!!

L´Oratge

El Gran Teatre de Xàtiva va acollir el passat divendres 19 de Gener la presentació de la falla Benlloch-Aleixandre VI, en el que Gemma Richart i Soler, i Lucia Gil i Bolinches van ser proclamades com a les màximes representants de la comissió per a l’exercici 2018.

Com sempre per falles el temps ens “acollona” totes voleu traure els millors trajes, però sempre acaben mullades encara que siga una estona!

Però tranquils que estaran els moments de “torrà de sol” a la mascletà... que vos sobra la roba a tots... i tranquils que com cada any seguirem amb el mateix temps! NOTA: Senyores falleres porteu més ous a Santa Clara, QUE NO VOLEM AIGUA!!!

LA VEU I // ANY 2018

Pel·lícules D’estrena

Les estrenes de l’any més pagades!!! Faller no et pots perdre aquestes pel·lícules amb actors de tal renom!

Aquesta primavera s´ estrena en totes les sales del país! Nosaltres et garantim que al nostre cassal donarem entrades gratis per cada “TIRÀ DE PALA”, si, si ho has llegit bé!, per cada “TIRÀ DE PALA” no ho dubtes i posa’t a treballar!

FES-TE LES FOTOS I PUJALES AMB EL NOSTRE HASTAG #BENLLOCHDIUNO

LES NOSTRES REPRESENTANTS DE 2018!

#FALLESXATIVA2018 #BENLLOCHDIUNO #NOESNO

LA VEUSATÍRICA

20 18

Disseny Gàfic: Rebeca Colomer Cap de redacció; Joan Quilis - Àngel Jose Sánchez - Rebeca Colomer Impressió: “PAPER PLEGAT S.L.” Edita: A.C. Falla Plaça Benlloch Alexandre VI

www.fallabenlloch.es

PUBLICITATS GUíA DEL COMERÇ LOCAL

FALLES /2018

· 142

FALLES /2018

143 ·

FALLES /2018

· 144

FALLES /2018

145 ·

Erica Estetica 661 86 48 48

FALLES /2018

· 146

FALLES /2018

PEPI ALBERT

147 ·

Indumentarista Valenciana Modista Diplomada

FALLES /2018

ROSa · 148

ramos perruqueria estiL Jove Síguenos en

C/. La Reina, 48 bajo Tel. 618 771 122

XÀTIVA

FALLES /2018

149 ·

FALLES /2018

· 150

FALLES /2018

151 ·

FALLES /2018

· 152

FALLES /2018

153 ·

FALLES /2018

· 154

FALLES /2018

155 ·

FALLES /2018

· 156

FALLES /2018

157 ·

FALLES /2018

· 158

Pol. Ind. La Vila, C/ La Vall d’Albaida, 3 46819 NOVETLÈ - Tel. 96 228 01 27 pedidos@paperplegat.com

FALLES /2018

159 ·

- EXTINTORES DE POLVO - CO2 - HÍDRICOS

- DETECCIÓN Y EXTINCIÓN AUTOMÁTICA RED DE AGUA CONTRA INCENDIOS, BIES - ESTUDIOSY PROYECTOS DE INGENIERÍA

Pol. Industrial E, 15-bajo • 46800 Xàtiva (Valencia) Tel. 96 227 77 73 • 619 475 083 • info@extinxat.com • www.extinxat.com

FALLES /2018

Pensa en un acte important... de segur que l’has d’acompanyar amb flors

Carrer Trobat, 7 Tel. 962 28 17 53 46800 XÀTIVA · 160

FALLES /2018

161 ·

C/ Segurana, 30 Tel. 96 227 63 85 XÀTIVA

FALLES /2018

· 162

FALLES /2018

163 ·

FALLES /2018

· 164

FALLES /2018

165 ·

FALLES /2018

· 166

FALLES /2018

167 ·

FALLES /2018

· 168

FALLES FALLES/2018 /2018

169 ·

FALLES /2018

· 170

FALLES /2018

171 ·

JOYERIAS - RELOJERIAS Carrer Carlos Sarthou, 1

XATIVA

FALLES FALLES/2018 /2018

· 172

FALLES /2018

VOS DESITJA UNES BONES FALLES 2018

173 ·

FALLES /2018

· 174

FALLES /2018

Dpto. Técnico: 629 406 819 VICENTE Telf. Taller: 96 228 39 43 - Fax: 96 228 39 43 POL. INDUSTRIAL MESES VIAL G. Nº 5 46800 - XÀTIVA (VALENCIA)

HIERRO - ALUMINIO - ACRISTALAMIENTO MAMPARAS BAÑO - ACERO INOXIDABLE, ETC...

175 ·

Tu tienda de Patchwork en Xàtiva: muchas telas, patrones, boquillas, accesorios y también clases para aprender

C/. Sant Francesc, 4 Telf. 685 960 582 XÀTIVA lacasitadepatch@hotmail.com

FALLES /2018

· 176

FALLES /2018

www.mossetmediterrani.com

menjar per a emportar XÀTIVA

C/. Ausiás March, 11 · Tel. 96 227 61 12 C/. República Argentina, 15 · Tel. 96 228 06 18 177 ·

FALLES /2018

MATERIALES Y HERRAMIENTAS PARA LA CONSTRUCCIÓN C/ Ronda Sequia de la Vila 11 · 46800 XÀTIVA 96 228 10 01 - 626 144 345 - pedidos@mafercon.es · 178

FALLES /2018

u

A

179 ·

uniónasesores

LABORAL - FISCAL - SEGUROS

Baixada de l’Estació, 22, 1º, 2ª • 46800 XÀTIVA (Valencia) Tel. 96 228 20 22 • Fax 96 228 12 74 • Móvil 670 897 534

FALLES /2018

· 180

FALLES /2018

181 ·

FALLES /2018

· 182

FALLES /2018

183 ·

FALLES /2018

· 184

FALLES /2018

185 ·

FALLES /2018

· 186

FALLES /2018

187 ·

FALLES /2018

· 188