Llibret falles 2025

EDITORIAL

Edició

A.C. Falla Barri Sant Gregori

Coordinació

Carla Arce i Rodrigo

Sara Montoro i Pérez

Ana Muñoz i Mercado

Disseny i maquetació yogurdefresa.es

Pròleg

Carla Arce i Rodrigo

Portades

Sergio Amar (Major)

Andrea Hernán (Infantil)

Fotografies

Vicente Montoro i Toledo

Sara Montoro i Pérez

Ana Muñoz i Mercado

Fallers i falleres de la comissió

Artista major i infantil

Ventiscas

Explicació del monument major i infantil

Ventiscas

Hernán Mir

Col·laboradors part major

Tània Aragó i Melià

Eva Muñoz i Mercado

Irene Tortosa i Hernán

Aitor Sánchez i Collado

Gemma Juan i Verdià

Jaume Bertomeu

Col·laboradors part infantil

Lucía Rubio

Andrea Hernán

Ana Montoro i Molina

Almudena Cervera

Correcció

Eva Muñoz i Mercado

Periodista. Nivell C1.

Publicitats

Comissió A.C. Falla

Barri Sant Gregori

Fotografies

©Dels textos: Irene Tortosa i Hernán.

Escola Valenciana

©De les imatges: Shutterstock

©De la present edició:

A.C. Falla Barri Sant Gregori de Torrent

Depòsit legal

V-766-2006

⇥ El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià 2025.

⇥ El present llibret ha participat en el concurs de llibrets fallers organitzat per I’OAM Junta Local Fallera de Torrent.

⇥ Aquest llibret participa en els premis de les Lletres Falleres.

⇥ Llibret digital

SUMARI

Saluda presidenta

Nuria Montoro i Pérez

006 043 012 105 018 123 136 035

Saluda presidenta Eva Muñoz i Mercado

Saluda Fallera Major

Andrea Ruiz i Morcillo

Monument Major

Lema: Batfalla

Artista: Ventiscas

Contingut literari

Monument infantil

Lema: “Llegó el circo”

Artista: Ventiscas

Contingut infantil

Programa d’actes i festejos

PRÒLEG

Falla Barri

Sant Gregori

Els dubtes al Barri Sant Gregori van aplegar… i així es plasmen en aquestes pàgines.

Parlarem de com la nostra festa pot arribar a convertir-se en Gotham, eixa ciutat trista i caòtica unida a la corrupció. Hi ha clases social a les juntes locals? Les comissions falleres són l’enemic del veïnat no faller? Salvem vides amb l’alegria que transmiteixen les falles? Salvem la nostra llengua? Canviar els càrrecs fallers és positiu? Què implica això? Qui és el vilà en la creació d’una falla, si és que existeix?

Són centenars les preguntes que ens podem plantejar al comparar les falles amb l’heroïcitat o la maldat, però, de moment, no tenim cap resposta. I sobretot… qui tindrà la raó? Existeix una veritat absoluta?

Pot ser ningú tinga una resposta, o pot ser sí. Per tant, estimada lectora o estimat lector, tant del món faller com no, que comença a llegir aquest llibret que esperem et faça reflexionar: obtindràs nous coneixements? Canviarà la teua perspectiva sobre les falles?

Si trobes eixa resposta, eixa que totes i tots vullguem, seràs un afortunat o una afortunada, però has de saber que no tot és un ‘sí’ o un ‘no’. Cada artícle et pot donar una vista diferent del que són les falles, fins que al final del llibret sentes que no hi ha una resposta única, perquè són moltes les persones que habitem al món i, com diu el refrany, “mai plou a gust de tothom”.

Vos convidem a viure aquesta història des del principi amb nosaltres i, si ens ho permeteu, donar-vos un consell: deixeu-vos sorprendre fins a endinsar-vos en el món de Gotham, però… aneu amb compte, perquè els desitjos poden complir-se, i més en aquestes festes que són les falles.

NURIA MONTORO I PÉREZ

Salutació presidenta 2025

Benvolguda comissió:

Em complau dirigir-me a tots vosaltres. Esta salutació és molt més que un escrit, és el reflex de les nostres emocions, esforç i passió per les falles.

En primer lloc, agrair-vos tota l’ajuda brindada, estos mesos hem demostrat que tots junts podem ser una gran pinya. Gràcies de cor.

A la meua família, a tota ella i especialment als meus pares, germana i parella pel suport incondicional sempre.

A les meues amigues i amics, gràcies per donar-nos suport, el camí ha sigut molt fàcil al vostre costat.

I finalment, a les meues companyes de viatge, crec que cap de les tres podríem tindre millor companyia, ara és el torn de donar-ho tot en la nostra setmana fallera.

Una forta abraçada i bones falles 2025

ENTREVISTA A NURIA

Presidenta de la Falla

Edat 27

Anys de fallera 27

Pel·lícula favorita

‘Los Vengadores’ Llibre favorit

‘Los ritos del agua’, d’Eva García Sáenz de Urturi

Què va ser el que et va animar a presentar-te presidenta junt a Eva? És un somni fet realitat?

Veure que la nostra falla es quedava a la deriva, i sí, és un somni fet realitat.

Què significa per a tu tindre a Andrea com a fallera major?

La veritat, un orgull. Portàvem quatre anys sense fallera major i que el nostre primer any com a presidentes puguem dir que tenim fallera major és un orgull.

Quines qualitats destacaries d’ella?

La simpatia, la seua disposició per a ajudar en tot i, sobretot, la seua honradesa.

Tens alguna anècdota divertida que hages viscut amb Eva i Andrea des que va començar este any faller?

El ball de la proclamació, sobretot els assajos.

Quin acte faller és el que més t’agrada?

La presentació i l’Ofrena.

Com definiries l’ambient que Eva i tu voleu crear en la falla?

Ens agradaria formar un ambient d’unió.

Quins valors voleu transmetre juntes?

Jo crec que juntes volem transmetre és la companyonia, el treball en equip i la unitat que com amigues volem que es transmeta a tota la comissió.

Com descriuries la Falla Barri Sant Gregori?

Jo la descriuria com a família, unió, versatilitat, però sobretot treball.

Si hagueres de descriure a Eva en 3 paraules, quines serien?

Alegria, bondat i perseverant.

Si pogueres dedicar-li unes paraules a tota la comissió, què els diries?

Els diria que som una gran família fallera, que cadascun aporta una cosa bona a la nostra comissió. La dedicació, l’esforç i la passió que posem en les nostres tradicions són el cor de tot el que representem. Gràcies SEMPRE pel treball incansable!

Un desig per a les falles 2025?

El meu desig per a les falles del 2025… no sé, en tinc molts, però sobretot gaudir amb Eva, Andrea i tots i cadascun de vosaltres.

eva muñoz i mercado

Salutació Presidenta 2025

Estimada comissió de la Falla Barri Sant Gregori:

Com cada any, les representants de la falla ens dirigim a tots els membres que conformen la nostra comissió, però també a totes aquelles persones que en algun moment tinguen aquest llibret a les seues mans, tinguen la relació que tinguen amb nosaltres.

En primer lloc, a les falleres i fallers de Sant Gregori, gràcies per haver-nos acompanyat i continuar fent-ho ara que arriba la recta final de l’exercici. Ha sigut un autèntic plaer encetar aquest any com a novates amb vosaltres i no podíem haver-ho fet d’altra manera, amb unió i comprensió. De nou, gràcies.

Vull dedicar aquest espai a totes eixes persones que porten tota la vida travessant les portes del nostre barri i del nostre casal, aportant el seu granet d’arena en menor o major mesura. També a totes aquelles que ho han fet al llarg dels anys i que han format part de la nostra història com a falla i, per descomptat, a aquelles que enguany per primera vegada han visitat el barri per qualsevol acte o festa fallera i que ens hagen descobert. Tots vosaltres conformeu la festa i ens ajudeu any rere any per a créixer com a comissió.

Evidentment, a la nostra Junta i a totes les persones que han treballat i treballen de valent perquè enguany isquera el millor possible, gràcies per acostar el muscle, donar-nos suport i, en definitiva, gràcies pel vostre compromís i sacrifici.

Al nostre nucli més proper, des de les nostres famílies fins als nostres amics i amigues, gràcies per ser llar i per no dir mai que no, sou tot el que hem desitjat.

Per últim, etern agraïment a les meues companyes d’exercici, a Nuria i a Andrea, està sent un any tendre, divertit, bonic, de suport i sororitat constant… sé que la setmana fallera anirà en la mateixa línia, així que només ens queda gaudir i fer-ho juntes com fins ara.

Molt bones falles 2025 i visca la gent de la Falla Barri Sant Gregori!

FALLA BARRI SANT GREGORI

Presidenta de la Falla

Edat

27 anys

Anys de fallera

27 anys

Pel·lícula favorita

‘Pirates del Carib’ i ‘El show de Truman’

Llibre favorit

‘Donde nadie te encuentre’, d’Alicia Giménez

Bartlett

Què va ser el que et va animar a presentar-Te presidenta junt a Nuria És un somni fet realitat?

Precisament va ser Nuria un dels motius que van fer que fera un pas avant. Bé, Nuria i el meu grupet, a mi mai de la vida m’havia passat pel cap ser presidenta de la falla, encara que sí tenia clar que, en cas de ser representat de la comissió, abans seria presidenta que Fallera Major. La joventut de la falla tenia ganes d’implicar-se en la junta i formar part d’això va ser un dels motius, però no, no és un somni fet realitat perquè ser presidenta no estava en els meus plans ni a curt ni a mitjà termini, però ací estem.

Què significa per a tu tindre a Andrea com a fallera major? Quines qualitats destacaries d’ella?

Andrea és, emprant una expressió que ella utilitza sovint, un cor amb potes, és una bonica de la vida. En primer lloc, tindre-la com a

Fallera Major a nivell teòric és important perquè “trenca” un poc amb els últims anys en els quals no hem tingut Fallera Major. Crec que té el més important per a ser la màxima representació del Barri Sant Gregori, que és una il·lusió contagiosa i ganes de passar-ho bé. A més, és una persona empàtica i comprensiva, entra al joc en cada cosa que proposem remant a favor, i això és una sort.

Quina anècdota divertida amb Nuria i Andrea destacaries d’aquest any faller?

Les dues que se’m venen al cap són el dia que ens vam fer fotos juntes per primera vegada i quan vam començar a assajar per a la proclamació, sobretot l’última part amb el ball. La sessió de fotos la recorde amb moltes rialles perquè Nuria encara no tenia els tacons de fallera i va plantar-se les ‘Vans’ per a anar còmoda, així que ella anava amb la indumentària corresponent amb el vestit de valenciana, però amb les seues esportives, crec que és tota una declaració d’intencions i defineix molt bé com és ella. De fet, la foto del nostre quadre que ara penja en el casal la vam haver de retallar perquè eixíem de cos sencer i a Nuria se li veien les esportives.

Quin acte faller és el que més t’agrada, i quin paper juguen Nuria i Andrea per a fer-ho inoblidable?

Sens dubte, la Crida de Torrent. Encara que l’acte comence a les 20:00, per a mi és un esdeveniment per al qual et prepares durant tot el dia des de ben prompte amb una despertà, esmorzar corresponent i vas preparant el cos amb el dinar. També baixar del barri amb la xaranga amb l’equipatge faller còmode -parca, vaquers i esportives- és tota una festa, i sé, pels records que tinc quan vaig ser Fallera Major Infantil i de la Cort d’Honor de la FMIT, que viure-la com a representant és un moment que no s’oblida, crec que és una d’eixes estones en què realment et sents privilegiada per compartir l’acte amb la teua “copresi” i amb la teua Fallera Major perquè simbolitza el tir d’eixida, una vegada passa la Crida ja no hi ha marxa enrere.

Com definiries l’ambient que Nuria i tu voleu crear en la falla? Quins valors voleu transmetre juntes?

Li pegue moltes voltes a aquesta pregunta des que vam eixir presidentes, no ho negaré, no sé si per donar-li més voltes aconseguirem abans eixe ambient, però m’agradaria que prevalguera, per damunt de tot, la unió i la comprensió, com vaig dir en la demanà d’Andrea. És normal que en una comissió amb moltes falleres i fallers com la nostra cadascú se senta més còmode amb els seus o amb qui té més confiança, però m’agradaria que anàrem tots a una i que la gent puga sentir-se part d’un conjunt, d’un sentiment que identifica ràpid i amb tendresa. Per a resumir, uns valors basats en la cohesió, l’empatia i la il·lusió.

Quina visió tens per al futur de la falla i què esperes aportar per a millorar-la?

Un futur a curt i mitjà termini en què els ciments de germanor continuen, crec que una de les característiques de la nostra falla és que és una comissió familiar, però qualsevol persona és benvinguda, o almenys això és el

que espere preservar de cara al futur. Crec que Andrea, Nuria i jo podem aportar una visió jove i actualitzada; i un dels vessants que m’agradaria reforçar és la part cultural i ser més partícips en la resta d’actes de les diferents comissions de la ciutat i de JLF, però a poc a poc.

Si hagueres de descriure a Nuria en 3 paraules, quines serien?

A Nuria la definiria com a llar, amb bon cor i “risotas”.

Si pogueres dedicar-li unes paraules a tota la comissió, què li diries?

Simplement, reiterar el que ja he comentat, però afegiria que espere que Nuria i jo estiguem a l’altura, que ens disculpen si hem comés errors i que se sumen a eixes ganes que tenim de passar-ho bé i de continuar construint la falla Barri Sant Gregori juntes en tots els aspectes.

Un desig per a les falles 2025?

Pot sonar a tòpic, però un desitge un bon oratge, tindre un bon ambient i, a nivell més personal, que el cansament no siga un llast que impedisca gaudir de la setmana gran de falles.

ANDREA

RUIZ I MORCILLO

Salutació Fallera Major 2025

Falleres i fallers de la meua estimada Falla Barri Sant Gregori, quina emoció escriure-vos com la vostra Fallera Major.

Vull aprofitar estes línies per a agrair, en primer lloc, a tots els membres de la junta i totes les persones que esteu treballant constantment perquè puguem celebrar un any més les nostres desitjades falles.

Enguany tinc el grandíssim honor de compartir la tasca de representació amb Nuria i Eva, dues de les dones més valentes i divertides que conec. Sense elles, esta aventura no hauria sigut el mateix i estaré eternament agraïda.

Per últim, no puc oblidar-me de donar gràcies a la meua família. Tot el que soc i tot el que he aconseguit és gràcies al seu sacrifici i suport constant.

Espere de tot cor que estes falles siguen inoblidables per a tots nosaltres, i que gaudim tots junts de la nostra festa.

Visquen les falles i visca la Falla Barri Sant Gregori!

Fallera Major 2025

Edat 28

Anys de fallera 6

Pel·lícula favorita

‘Pesadilla antes de navidad’

Llibre favorit

‘Diez negritos’, d’Agatha Christie

Què vas sentir quan et vas presentar a Fallera Major?

Crec que mai he sentit tanta adrenalina com la que vaig sentir en el moment vaig alçar la mà.

Quin és el teu acte preferit?

La Crida i, per descomptat, l’Ofrena a la nostra Mareta.

Com contaries el teu primer record faller?

Els meus primers records fallers són dels primers anys que vaig ser fallera del barri. El que millor recorde sens dubte és la nit del 18 de març d’aquells anys, que era OBLIGATORI quedar-se fins la despertà sense dormir.

Què significa per a tu ser la Fallera Major de la teua falla?

Ser Fallera Major d’aquesta falla és tot un orgull per a mi, i també és un somni fet realitat poder exercir com a representant d’aquesta família.

Amb 3 paraules, com definiries a les teues presidentes, Nuria i Eva? Divertides, carinyoses i lleials.

Quin ha sigut el moment més emocionant del teu regnat fins ara?

Sens dubte, quan més emoció he sentit va ser el moment en què va finalitzar l’obra de teatre del nostre grup i tots vam esclatar a aplaudir. És molt emocionant pensar que estan passant coses tan importants i boniques per a la falla en el nostre any.

Si hagueres d’explicar a algú que no coneix les falles què representen, com ho faries?

Les falles representen la unió com a poble, són la raó per la qual totes les persones, independentment de com siguem i la ideologia que tinguem, ens ajuntem i gaudim de la nostra festa.

Quina és la teua part favorita del vestit de fallera? Hi ha algun element que tinga un significat especial per a tu?

La meua part favorita és la falda, és on millor es veu tot el detall de la tela escollida i del dibuix. Per a mi, és la falda la que fa que el trage et faça sentir com una reina.

Quines creus que són les responsabilitats més importants d’una Fallera Major?

Crec que la responsabilitat més important com a Fallera Major és portar sempre a la teua falla en el cor i en el cap, de manera que tothom sàpia que estàs orgullosa d’on pertanys i a qui representes.

Què és el que més t’emociona de la setmana fallera?

El que més m’emociona és la Plantà, perquè és el dia en què obrim pas a eixa setmana fallera, de la qual, la veritat, m’emocionen tots i cadascun dels actes i esdeveniments.

Un desig per a les falles 2025?

Aquest any, per desgràcia, hi haurà molts fallers que no podran gaudir de la nostra festa com anys anteriors per les conseqüències de la DANA. Per això, desitge que en les falles de 2025 demostrem la germanor que representa a aquesta falla, convideu els fallers i les falleres dels pobles veïns a viure la festa al nostre poble i al nostre casal. Si el barri és casa per a tots nosaltres, pot ser casa per a tots aquells que l’han perduda.

Presidenta

JUNTA EXECUTIVA MAJOR

Falla Barri Sant Gregori

Nuria Montoro Pérez

Presidenta

Eva Muñoz Mercado

Vicepresident primer

Jorge Medina Ripoll

Vicepresident segon

Raúl Pérez Martínez

Vicepresident tercer

Francisco Javier Jiménez Morales

Secretària

Carmen Gutiérrez Martínez

Vicesecretària

Sofía Barrero Mercado

Tresorera

Silvia Zayas Soriano

Comptadora

Aitana Rodenas Aleis

Vicecomptadora

MªJosé Notario Ballestero

Delegada infantils

Carmen García-Muñoz Torres

Delegades secció femenina

Anabel Zafra Zornoza

Pilar Zayas Igual

Delegat juvenils

Javier Hernán Ballesteros

Delegat recompenses

Carlos Barrero Simarro

Delegat festejos

Irene Tortosa Hernán

Subdelegats festejos

Sergio Shan Zafra

Lucía Rubio Navarrete

Delegat esports

Alejandro Pérez Martínez

Subdelegat esports

Daniel Chust Sorlí

Delegades cultura

Sara Montoro Pérez

Ana Muñoz Mercado

Bibliotecària-arxivera

Ana Muñoz Mercado

Delegat loteria

Antonio Muñoz Lorente

Subdelegat loteria

Vicente Montoro Toledo

Delegat casal

Hugo Anchel Irnán

Vocals

Ana Belén Martos Ojeda

Carolina Barrero Mercado

José Miguel Muñoz Hernández

Laura Marcilla Herreros

María Garrigues Espinosa

Nuria Navarro Mena

Natalia Adelantado Pérez

Susana Maestro Cebrián

Miguel Gimeno Fernández

José Muñoz López

COMISSIÓ MAJOR

Falla Barri Sant Gregori

ADELANTADO PEREZ, NATALIA

AGUIRRE NAVARRO, Mª MERCEDES

ALBIACH CABALLERO, PAULA

ALEIS ALABAJOS, AMPARO

ALEMANY BAU, ARTURO

ALONSO SOBRINO, JORGE

ANCHEL IRNAN, CORAL

ANCHEL IRNAN, HUGO

ANDREU GALLEGO, SAMUEL

ANDREU MARTINEZ, SAMUEL

ANGEL MARTINEZ, CARLOS

ARCE LUZ, JOSE LUIS

ARCE RODRIGO, CARLA

AROCAS CASADO, NATALIA

BADIA GIMENEZ, CARLOS

BALLESTEROS MONTOYA, ENRIQUETA

BARRERO MAESTRO, CARLOS

BARRERO MERCADO, CAROLINA

BARRERO MERCADO, SOFIA

BARRERO SIMARRO, CARLOS

BAUTISTA PARRA, MARI NIEVES

BENLLOCH FERRANDIS, CARMEN

BERDUN SANCHEZ, JAVIER

BERMELL RIVERA, ALBA

BERMELL VILANOVA, ISIDRO

BRIZ GIRONES, FRANCISCO

BUSTAMANTE MARTINEZ, CRISTINA

CABALLERO FAULI, INMACULADA

CALABUIG MERCADO, ALVARO

CALABUIG MERCADO, BEATRIZ

CALABUIG YAGO, FAUSTINO

CAMARENA ESCANDELL, J. RAMON

CAMARENA REQUENA, LIDIA

CAMARENA REQUENA, TAMARA

CAMBRONERO BONO, Mª PILAR

CANTOS HERVAS, MIGUEL

CANTOS HERVAS, MIRIAM

CAÑAVATE LLOPIS, LETICIA

CARMONA BERNABEU, BEATRIZ

CARRASCO BAUTISTA, DAVID

CARRETERO PEREZ, PILAR

CARRILLO ALFARO, SANDRA

CARRILLO ALFARO, YASMINA

CARRILLO GARCIA, LAURA

CATALAN JEREZ, ANA MARIA

CATALAN JEREZ, RAQUEL

CEBRIAN CUENCA, AMADA

CEBRIAN CUENCA, DUBI

CEBRIAN CUENCA, MIGUEL

CEBRIAN MARTINEZ, MARI CARMEN

CEBRIAN MARTINEZ, M. ANGEL

CEBRIAN MARTINEZ, NATIVIDAD

CENTELLES SANCHEZ, MIGUEL

CENTELLES SERRANO, LUCIA

CENTELLES SERRANO, VICTORIA

CERRILLO SANCHEZ, RAFAELA

CESPEDES GOMEZ, PEDRO JAVIER

CHUST SORLI, DANIEL

CINTERO MORENO, MAR

CINTERO MORENO, SARAY

COBO NAVARRO, SARA

CORRALES GARCIA, GLORIA

CUEVA SORIANO, DIEGO

DEL OLMO SORIA, JOSEFINA

DIAZ AGUIRRE, CRISTIAN

DIAZ MAJUELO, MARTA

DIAZ MERCADO, JESUS MARIA

DIAZ MERCADO, MARIO

DOMINGUEZ CORRALES, JAVIER

DOMINGUEZ IRNAN, HECTOR

DOMINGUEZ MARTOS, PAULA

DURAN LARA, ALBA ROCIO

EL ARMI, SALWA

ESPINOSA CANALES, NOELIA

FABRA REQUENA, JOSE

FERNANDEZ MICO, Mª MERCEDES

FERNANDEZ NAVARRO, NARCISA

FERNANDEZ OLIVARES, BEATRIZ

FERNANDEZ OLIVARES, ERICA

FERNANDEZ OLIVARES, RAQUEL

FOLGADO GONZALEZ, VICTORIA

FRESNEDA GARCIA, MANUEL

FRESNEDA GARCIA, Mª DEL CARMEN

GARCIA DEL VAL, LUIS

GARCIA HERNANDEZ, CHRISTIAN

GARCIA HERNANDEZ, OSCAR

GARCIA PEREZ, LIDIA

GARCIA REVENGA, VICENTE

GARCIA ZAFRA, IZAN

GARCIA-CERVIGON CASAÑ, CAROLINA

GARCIA-MUÑOZ TORRES, CARMEN

GARRIDO PEREZ, PEDRO

GARRIGUES CEBRIAN, ENRIQUE

GARRIGUES CEBRIAN, YOLANDA

GARRIGUES ESPINOSA, MARIA

GARRIGUES JIMENEZ, ANDREA

GARRIGUES SANCHIS, ENRIQUE

GIL CATALAN, JOSEP ANGEL

GIL CEBRIA, ALEJANDRO

GIL VARGAS, IVAN

GIMENO FERNANDEZ, MIGUEL

GOMEZ SEGADO, TANIA

GONZALEZ ALEIS, CLARA

GONZALEZ ALEIS, SILVIA

GONZALEZ CABELLOS, RAUL

GONZALEZ CUBERO, VICTOR

GONZALEZ GARCIA, MANUEL

GUERRERO IRNAN, LUIS

GUERRERO IRNAN, MARION

GUERRERO NOVILLO, LUIS

GUTIERREZ MARTINEZ, CARMEN

GUTIERREZ MARTINEZ, SERGIO

HERNAN BALLESTEROS, JAVIER

HERNAN JIMENEZ, Mª DOLORES

HERNAN JIMENEZ, MIGUEL ANGEL

HERNAN JIMENEZ, PABLO

HERNAN JIMENEZ, PATRICIO

HERNAN POVEDA, ALBA

HERNANDEZ BAUTISTA, Mª DEL MAR

HERNANDEZ BAUTISTA, Mª NIEVES

HERNANDEZ BAUTISTA, SONIA

HERNANDEZ BAUTISTA, SUSANA

HERNANDEZ BAUTISTA, YOLANDA

HIDALGO FERNANDEZ, ELISABET

IGUAL SILLA, PILAR

IRNAN IRNAN, MANUELA

IRNAN PEREZ, MARIA PILAR

ISERTE CARBO, JOSE DANIEL

IZQUIERDO BALLESTEROS, MIGUEL ANGEL

JIMENEZ CONEJERO, PAULA

JIMENEZ MORALES, F. JAVIER

LADERAS AGUADO, EMILIO

LADERAS AGUADO, FRANCISCO JOSE

LADERAS MAYORDOMO, LIDIA

LADERAS RUBIO, CARLOS

LADERAS RUBIO, NACHO

LAPEÑA REQUENA, ANTONIO

LATORRE FERRANDO, PATRICIA

LOPEZ CASTILLO, REBECA

LOPEZ MARTINEZ, PAULA

LOPEZ PEREZ, ADRIAN

LUMBRERAS MANJON, DESIREE

MAESTRO CEBRIAN, JAVIER

MAESTRO CEBRIAN, SUSANA

MAFFEZZONI CALABUIG, EROS

MARCILLA HERREROS, JORGE

MARCILLA HERREROS, LAURA

MARTIN RODRIGUEZ, LUIS

MARTINEZ CALOMARDE, NATIVIDAD

MARTINEZ GARCIA, DOLORES

MARTINEZ MARTINEZ, REBECA

MARTINEZ MORAN, CARMEN

MARTOS OJEDA, ANA BELEN

MAYORDOMO ORTEGA, SHEILA

MEDINA RIPOLL, JORGE

MEDINA ZAYAS, JORGE

MENA DIAZ, JUAN

MENA LUMBRERAS, ANDRES

MENA LUMBRERAS, FERNANDO

MENA MERCADO, ALEJANDRA

MENA MERCADO, ANDRES

MENA PENELLA, OMAR

MENA PENELLA, RAUL

MENA PEREZ, ISABEL

MENA PEREZ, JUAN

MENDOZA RUIZ, JORGE

MERCADO BLASCO, ALEJANDRA

MERCADO BLASCO, DOLORES

MERCADO BLASCO, EVA MARIA

MERCADO BLASCO, ISABEL

MERCADO BLASCO, PROVIDENCIA

MERCADO MARTINEZ, Mª CARMEN

MIRALLES PALLITERO, JESUS

MOLINA NOGUES, MARIAM

MONTERO CARRETERO, EVA MARIA

MONTERO ZAYA, JOSE ANTONIO

MONTORO PEREZ, NURIA

MONTORO PEREZ, SARA

MONTORO TOLEDO, VICENTE

MORCILLO GODOY, LORENA

MORCILLO GODOY, MAYTE

MUÑOZ CAMBRONERO, AINHOA

MUÑOZ CAMBRONERO, RUBEN

MUÑOZ HERNANDEZ, JOSE MIGUEL

MUÑOZ HERNANDEZ, SHEILA

MUÑOZ LOPEZ, JOSE

MUÑOZ LOPEZ, JUAN JOSE

MUÑOZ LORENTE, ANTONIO

MUÑOZ MARTIN, JUAN CARLOS

MUÑOZ MARTINEZ, PATRICIA

MUÑOZ MERCADO, ANA

MUÑOZ MERCADO, EVA MARIA

NAVARRO MENA, NURIA

NAVARRO RUIZ, MANUEL

NOTARIO BALLESTEROS, Mª JOSE

NUÑEZ GARCIA-GIL, DAVID

ORTEGA GARCIA-PARRADO, MARINA

ORTI MATEU, VICENTE

OSORIO CEBRIAN, ALBA

PALOP PERIS, BORJA

PARRA OLMEDA, ANA BELEN

PENELLA GALINDO, FRANCISCA

PEÑA FERNANDEZ, DANIEL

PEÑA FERNANDEZ, PEDRO

PEÑA FOLGADO, PATRICIA

PEÑA FOLGADO, VICTORIA

PEÑA GONZALEZ, ESTHER

PEÑA NAVARRO, EDUARDO

PEÑA NAVARRO, MIGUEL ANGEL

PEÑA NAVARRO, PEDRO

PEÑA RUBIO, CLAUDIA

PEREZ INIESTA, CARLOS

PEREZ IRNAN, ALEJANDRA

PEREZ IRNAN, INMACULADA

PEREZ IRNAN, JOSE MANUEL

PEREZ IRNAN, MARIA TERESA

PEREZ MARTINEZ, ALEJANDRO

PEREZ MARTINEZ, RAUL

PEREZ NARANJO, MIRIAM

PEREZ PINILLA, ALEJANDRO

PEREZ TORRES, MARIO

POVEDA PRIETO, MARIA DOLORES

POVEDA PRIETO, SILVIA

POVEDA PRIETO, SONIA

PUCHALT CASADO, CRISTINA

RAGA GUIJARRO, MIGUEL

RAGA RODRIGUEZ, LUCIA

RANGEL HENRIQUEZ, SOFIA PAOLA

REBOLLOSO SARRIÓN, INMACULADA

REIG DIAZ, ANAIS

REQUENA DIAZ, MARI CARMEN

RIVERA GARCIA, MONICA

ROBLES SORIA, TOMAS

RODENAS ALEIS, AITANA

RODENAS ALEIS, FERRAN

RODENAS MERCADO, GERMAN

RODENAS MERCADO, REBECA

RODENAS SERRANO, FERNANDO

RODENAS SERRANO, FRANCISCO

RODRIGO ALEJANDRO, AMPARO

RODRIGUEZ MEDINA, GHISLAINE

RUBIO CEBRIAN, NURIA

RUBIO GOMEZ, Mª JOSE

RUBIO JEREZ, CRISPULO

RUBIO NAVARRETE, LUCIA

RUIZ MORCILLO, ANDREA

RUIZ MORCILLO, LAURA

SAEZ MARTINEZ, LAURA

SANCHEZ QUESADA, MARCOS

SANZ ALMERICH, DIEGO

SANZ ALMERICH, Mª AMPARO

SANZ BORREGUERO, Fº JAVIER

SANZ NOGALES, DIEGO

SERENO HERRANZ, LAURA

SERRANO CARRILLO, MARIO

SERRANO LOPEZ, IVAN

SERRANO ZAYAS, CRISTINA

SERRANO ZAYAS, JULIAN

SERRANO ZAYAS, RAQUEL

SERRANO ZAYAS, ROBERTO

SERRANO ZAYAS, VICTORIA

SHAN ZAFRA, NESTOR

SHAN ZAFRA, SERGIO

SILLA CARAVACA, VICENTE

SILLA SAEZ, HUGO

SORIANO CASTAÑO, FRANCISCA

SORIANO MARTINEZ, CARLA NATALIA

TAMARIT REBOLLOSO, RUBEN

TAMARIT VILLARROYA, M. ANGEL

TOLEDANO MARTINEZ, DAVID

TOMAS LLACER, VERONICA

TOMAS SANCHEZ-TORIL, BELEN

TORNERO CASAS, AGUSTIN

TORRES AMORES, JOSE MANUEL

TORTOSA HERNAN, IRENE

TORTOSA MARTINEZ, RAFAEL

VERA ABARCA, MELISA

VIGO YUSTE, FRANCISCO RAMON

VILANOVA MARTINEZ, JENNIFER

VILANOVA ROSA, MONICA

VILLALBA OLOMBRADA, VERONICA

ZAFRA ZORNOZA, ANABEL

ZAYA IGUAL, MANUEL

ZAYAS IGUAL, PILAR

ZAYAS SORIANO, MARTA

ZAYAS SORIANO, SILVIA

ZORNOZA CONEJEROS, JUAN CARLOS

ZORNOZA HERNANDEZ, EDURNE

RECOMPENSES MAJORS 23/24

Falla Barri Sant Gregori

RECOMPENSES D’ARGENT

Torre i Bunyol d’Argent

per a:

a SAMUEL ANDREU MARTINEZ

a LIDIA CAMARENA REQUENA

a MARIA GARRIGUES ESPINOSA

a NICOLAS REQUENA MARTINEZ

a FERRAN RODENAS ALEIS

a REBECA RODENAS MERCADO

a LAURA RUIZ MORCILLO

a DANIEL SORLI CHUST

RECOMPENSES D’OR

Torre i Bunyol d’Or

per a:

a CARLOS ANGEL MARTINEZ

a SOFIA BARRERO MERCADO

a TAMARA CAMARENA REQUENA

a ANA MARIA CATALAN JEREZ

a MARTA DIAZ MAJUELO

a M. ANGEL IZQUIERDO BALLESTEROS

a SHEILA MAYORDOMO ORTEGA

a JUAN CARLOS MUÑOZ MARTIN

a ALEJANDRO PEREZ MARTINEZ

a VICENTE SILLA CARAVACA

a SILVIA ZAYAS SORIANO

RECOMPENSES D’OR AMB FULLES DE LLORER

Torre i Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer per a:

a LAURA CARRILLO GARCIA

a DUBI CEBRIAN CUENCA

a JESUS MARIA DIAZ MERCADO a ENRIQUE GARRIGUES CEBRIAN

a JORGE GARRIGUES CEBRIAN

a ANDRES MENA MERCADO

a PATRICIA PEÑA FOLGADO

a J. CARLOS ZORNOZA CONEJEROS

RECOMPENSES D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Torre i Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer

i Brillants per a: a JAVIER DOMÍNGUEZ CORRALES

a JOSE ANTONIO MONTERO ZAYA

RECOMPENSES D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Javier Domínguez Corrales

RECOMPENSES D’OR AMB FULLES DE LLORER I BRILLANTS

Jose Antonio Montero Zaya

explicació del MONUMENT major

Lema: Batfalla

Artista: Ventiscas

La falla titulada ‘Batfalla’, inspirada en l’univers de Batman, és una sàtira que adapta els personatges icònics del ‘Cavaller obscur’ i els seus ‘villans’ al context de la tradició fallera de Torrent, especificament en el barri de Sant Gregori.

En aquesta falla, veiem versions caricaturesques de Batman, Robin, Joker, Harley Quinn i el Pingüí, simbolitzant la lluita entre el bé i el mal, però amb l’humor i l’exageració típiques de les falles valencianes.

El barri Sant Gregori es converteix en “Gotham City”, on els problemes i conflictes locals es reflecteixen en les figures dels ‘villans’ de Batman, mentre que Batman i Robin representen els fallers, els herois que lluiten per mantindre la tradició i l’harmonia en la comunitat. Així, els personatges actuen com a metàfores de les dinàmiques socials i polítiques del barri, sempre des d’una perspectiva crítica i humorística, com és costum en les falles.

Aquesta falla, amb la seua barreja de cultura pop i crítica social, representa l’esperit festiu i reivindicatiu de la Falla Barri Sant Gregori, destacant la creativitat i l’enginy dels seus fallers i veïns.

explicació del MONUMENT major

Lema: Batfalla

Crítica: Hernan Mir

Enguany la Batfalla es presenta entre les falles de Torrent, l’actualitat representa tant de passat com de present.

Una mescla té el cadafal de personatges coneguts, representants del bé i el mal eternament malavinguts.

El Joker presidix el centre amb el rictus acostumat, mostra la carassa de sempre de terrorífic i tronat.

Li acompanya sempre fidel Harley Quinn espectacular amb unes corbes de model que no para d’amenaçar.

Un altre element és Pingüí encolomat dalt d’un patet, com si fora un honest veí porta al paraigua un secret.

Batman para al coronament, el paladí de la justícia, en duríssim confrontament amb els bastards de la malícia.

El bon Robin li fa costat en plenitud de joventut, admirador i agosarat mai es donara per vençut.

En Gotham tot açò transcorre, una ciutat de ficció, perquè al final el foc esborre de Sant Gregori la inacció.

Busca la falla comparar el nostre barri Sant Gregori amb la Gotham que cal cremar abans de cantar el gori-gori.

Sant Gregori existeix!

Diuen que som de Montserrat i que ja no som de Torrent, tot i estar una mica apartat som un barri força valent.

Donat que estem molt allunyats tenim demandes especials i ens mantenen ben apartats de les decisions vitals.

Encara que ací fem broma de la nostra situació, parlem el mateix idioma quan denunciem l’abandó.

Ningú s’adona que ací estem si passen per la carretera, però ací dins també plantem una gran falla de primera.

Més que estiga oculta a la vista, endins d’un pati interior, de crítica fem una llista per a cremar tot el pitjor.

Torrent a galtades

A galtades van en Torrent els polítics de tot color, siga guanyant, siga perdent, són veïns del mateix valor.

Estem que si sí, que si no, que si el despatx si el pressupost que si pixa molt la gosseta que si pixa en excés el gos.

I ningú de tots s’asserena per tal de posar-se d’acord i fer camí en la faena d’un Torrent més gran i millor.

Més que no parega ortodox junts governen l’ajuntament, els populars amb els de Vox que quasi sempre estan fotent.

Els polítics no tenen clar que no cal desmuntar-ho tot, que sempre s’ha de valorar sense fer únicament boicot.

Que Torrent estava molt bruta la Folgado manifestava, en una campanya impol·luta que la vara li reportava.

Hui en dia que ja governa, els seus votants també protesten de tanta brutícia eterna que arreu del poble manifesten.

Ha omplit de nous contenidors carrers i avingudes del poble, a falta de mesures millors que solucionen el doble.

El problema de les deixalles no és un problema de fem, és de tantes escorrialles que de segur no arrepleguem.

Si Torrent encara està brut, de qui és aleshores la culpa? si resultat no s’ha obtingut això a l’ajuntament inculpa.

Paraules de campanya

Paperassa i més paperassa

Ara condemnen a les falles a repetir la paperassa per xicotetes menudalles i justificació escassa.

Els congelen el pagament de la subvenció fallera, sense tindre coneixement del problema que les genera.

A refer la comptabilitat venen obligades les falles, si alguna entrada no han cobrat ha de fer moltes faramalles.

A tots els fallers fot igual la coneguda burocràcia, que hui en dia és virtual i abans era burrocràcia.

L’executiu municipal inclou més d’un faller de casta que es fa el longuis celestial front aquesta acció nefasta.

Allà va el comiat

Ací, per fi, ja s’ha acabat este llibret explicatori que Gotham City ha comparat amb el Barri de Sant Gregori.

I ací comença el comiat que molt honrat dreça l’autor a les dones del veïnat que em van concedir l’honor.

El lletraferit vol de cor que haja agradat al lector.

PER A LA FALLERA MAJOR

Andrea Ruiz i Morcillo

Andrea portes per nom i per bandera, la valentia, agosarada fallera que viu enamorada d’aquesta festa del foc.

Vius i plores, somrius i triomfes eres senyera i eres música eres himne i passió eres senyora i eres reina d’aquest entranyable racó.

Andrea sona a dona feta cançó en la nostra llengua estimada, identitat nostrada que al cel alça cor oferint-li a la Mareta les seues millors flors.

Somies desperta, que no hi ha millor son que aquell que s’enceta amb l’ànima oberta i els ulls nets del tot.

Ens sones Andrea com un coet i un tro a tots aquells que entonem un terratrèmol a cor.

Eres icona de galeria, fresc de catedral, relíquia de futur espècie a clonar.

Eres imatge estimada d’àlbum de col·lecció, de record inesborrable en la vida de la comissió, passeig entranyable per l’albufera del goig per barri més antic que recorre el teu enyor de la València del Carme del Torrent incorpori que bressoles com un tresor.

Oriflama del teu poble, emblema de sentiment, insígnia de tradició. Sant Gregori t’estima, com no pot ser d’altra faiçó, i se sent orgullosa de descobrir-te com a Fallera Major.

Hernan Mir

contingut literari

Un Ghotam en flames

Irene Tortosa i Hernán

Periodista

Si Batman poguera viure al Barri Sant

Gregori

“Soc el que Gotham necessita que siga. No soc un heroi”. Potser aquesta cita no és el que més recordes del ‘Cavaller Obscur’ de Nolan. Jo recorde més al Joker si pense en Batman, o potser no saps de què parle encara, però la veritat és que una frase bastant representativa.

Si alguna cosa tenen els superherois, a més de poders i enemics extravagants, és un lloc que els defineix. Superman té Metròpolis, Spider-Man a Nova York, i per descomptat, Batman té Gotham.

Les ciutats són més que simples escenaris. Són el cor palpitant de les històries, testimonis de les batalles èpiques que ací es lliuren. Els herois juren protegir-les, però, sent sincers, sempre les deixen fetes un quadre. La policia sempre està farta, però la ciutadania els ama per salvar-los. És una relació complicada la d’heroi-ciutat, quasi tant com explicar on està la falla Barri Sant Gregori.

En el cas de Batman, Gotham no és només el seu camp d’acció; és una simbiosi, és el seu motor i la seua càrrega. Batman no existiria sense l’obscuritat i els problemes de la ciutat, però s’encarrega de protegir-la, i és l’obscuritat una ferramenta més d’aquest heroi, sinó la més important. És el lloc que el necessita i que, al mateix temps, el defineix.

Però això ens porta a una pregunta important: si Batman té a Gotham... vol dir això que nostra ‘batfalla’ té la seua Gotham particular?

Perquè després de molt pensar, crec que he arribat a una conclusió que, segurament, és la mateixa a la qual esteu arribant vosaltres, fallers i lectors. I és que aquesta ‘batfalla’ té una localització molt exacta on dur a terme l’acció. I, si potser, té una relació amb ella més complexa que qualsevol superheroi que recordem.

Del barri a la identitat

A veure, perquè ens assabentem bé tots aquells que no som fidels seguidors dels còmics ni ‘frikifans’ de Batman. Resulta que a aquest heroi resulta impossible deslligar-lo de la seua ciutat, igual Superman tindria sentit a Madrid o Torrent però Batman no. T’explique el perquè.

Voler canviar la ciutat li fa posar-se la màscara, és el seu motiu per a existir. Gotham és fosca, plena de contradiccions i conflictes. És un reflex de tot el que Batman intenta combatre, però també és el que li dota de les característiques que li representen: foscor i esperit de venjança. Ja sabeu, si penses en Batman, és un superheroi, però porta un rotllet de tio dolent i trist també, com la ciutat.

Sempre hem sigut

una falla amb una ànima humil i una forta influència

castellanitzada

Enteneu per on vaig, la Falla Barri Sant Gregori té una connexió indestriable amb el barri que la veu nàixer i créixer. El Barri Sant Gregori no és un simple escenari on s’instal·la la falla; és l’ànima que la defineix.

Fa més de cinquanta anys, en un xicotet barri de l’extraradi de Torrent, entre aquests edificis de color blanc i vermell que tant ens sonen, els seus veïns i veïnes van decidir donar vida a la falla de la qual parlem. Amb cada peça que col·locaven per a fer el seu casal (la nostra ‘batcova’ particular) i amb cada ninot que plantaven, construïen una cosa més que una comissió: teixien una part essencial de la identitat de la falla.

Molts d’aquells primers veïns van arribar des d’altres comunitats i zones rurals d’Espanya. Eren temps difícils, marcats per salaris precaris i vides plenes de desafiaments, però també pel desig de crear un nou futur a València. Aquest era l’esperit que es respirava en el Barri Sant Gregori, i quan es van unir per celebrar les festes josefines, és el que traslladaren a la falla que porta el seu nom.

La majoria dels qui formem part de la falla ara hem nascut i crescut a València, no obstant això, si mires de prop i amb atenció, encara es veuen algunes pinzellades d’aquest passat. Sempre hem sigut una falla amb una ànima humil i una forta influència castellanitzada. Portem molts anys de tradició fallera valenciana a la nostra esquena i demostrant que formem part d’ella, però no és que siga una cosa que portem dins des de les nostres arrels com a comissió.

Hui la nostra identitat és un poc “mejunje art attack”: d’una banda, molts dels fallers descendeixen d’aquells veïns que la van fundar,

però han crescut sent uns “valencianots”. D’altra banda, hi ha persones que van arribar d’amistats i coneguts, i van portar i aporten matisos al nostre ADN.

Però ara mira de prop de nou, perquè t’adonaràs d’una altra cosa molt curiosa. És igual si el teu iaio, aquest que recordem amb el seu sobrenom de poble, que va vindre de Conca al barri, va ser un dels fundadors de la falla, o et vas apuntar fa uns anys després d’una borratxera en el quint i tapa. Si ets d’aquesta falla, hi ha alguna cosa del Barri Sant Gregori que es queda dins de tu.

Com deia, no sé què passaria si parlem d’altres superherois o altres falles, però sé que és difícil entendre a aquests fallers sense el barri, igual que és difícil entendre a Batman sense Gotham.

Shutterstock Generate. ID: 2448836315

El ‘batsenyal’ del barri Salvem les distàncies abans de continuar. Per sort, no tenim a un pallasso boig criminal delinquint en el Barri Sant Gregori, i no podem veure representada la ciutat fictícia de Gotham en el barri. Però obviant les diferències, no deixarem que això ens pare de fer aquest símil, perquè per a això hem vingut.

Nostra ‘batfalla’ no se situa en la localització de la foscor, la corrupció i la delinqüència, però el barri, igual que Gotham, també té les seues ombres, els seus reptes, i no vindria malament un superheroi que els solucionés tot.

el barri, igual que Gotham, també té les seues ombres, els seus reptes, i no vindria malament un superheroi que els solucionés tot

No faria falta ni explicar això del fet que estem un poc apartats del nucli urbà de Torrent, però bé, estem acostumats, ho farem amb humor.

La distància que ens separa del centre no sols ens fa caminar molt i baixar els “quilets” que pugem als culinaris, també separa al barri de l’epicentre de la vida social i cultural de la ciutat. És una zona en els marges, apartada, i això, sens dubte, comporta una certa desatenció.

Davant aquesta situació, la Falla Barri Sant Gregori passa a l’acció, no com un superheroi salvador amb un vestit ‘guai’, que quede clar, sinó com una resposta al que també l’afecta, un poc com Batman respon a la corrupció de Gotham. La falla ompli amb la seua activitat un buit que, d’una altra manera, podria haver quedat oblidat en un racó de Torrent.

La falla no sols manté viva la flama de les festes, sinó que també atrau visites dels qui viuen fora, revitalitzant un barri que, amb els anys, ha anat veient com la seua població envellia i la seua quotidianitat s’apagava a poc a poc. Molts dels veïns majors no poden participar en la vida social local com abans, i amb ells, la zona ha perdut part d’aquesta vitalitat que el caracteritzava. Per aquest motiu, és important que es mantinga l’activitat, atraient veïns nous i més joves, que d’igual manera busquen crear un futur, i ajuden a mantenir la vida i continuar transformant l’essència del barri.

Batman mai va tindre superpoders, reconec que per això vaig ser sempre més de Spiderman, però té alguna cosa que et dona el que vulgues: diners. No és que la falla siga milionària, ni res que se li semble, però l’equivalència als nostres diners és el fet de ser una associació cultural fallera.

Per a aquells que manen, l’activitat fallera és molt rellevant, per tant, no poden ignorar tan fàcilment un barri que, encara allunyat, forma part d’aquesta tradició que tant estimen, protegeixen i té pes en la seua política. No hauria de ser aquest el motiu per a atendre una zona que la mereix per sí mateixa, però la falla junt amb l’associació de veïns ha sigut clau per a reclamar a l’ajuntament les necessitats del barri, i assegurar el seu manteniment més enllà del temps d’eleccions.

Barri Sant Gregori. Foto: Irene Tortosa

En resum, l’activitat que fa més de cinquanta anys omplia els carrers de vida, hui en dia té en aquesta comissió un dels seus principals motors. La falla i els fallers actuen com una mena de cartell lluminós i sorollós (com un ‘batsenyal’?) que s’encarrega de cridar que hi ha molt a fer ací, en el Barri Sant Gregori, entre algunes coses rellevants, ser un actiu essencial més per a construir la tradició valenciana.

La

falla i els fallers actuen com una mena de cartell lluminós i sorollós (com un ‘batsenyal’?)

La simbiosi heroi-ciutat

Hi ha una altra cosa que uneix Batman amb la falla: la dualitat. Bruce Wayne té una cara pública i una altra oculta, aquesta combinació de llum i ombra.

La Falla Barri Sant Gregori no és només una excusa per plantar monuments i fer festa (que tampoc estaria malament), sinó que és un exemple actiu de la vida del barri. Així mateix, és ací on es creen les relacions humanes que fan possible aquesta vida, i és el seu passat el que marca la seua identitat. És una relació simbiòtica on tant el barri com la falla es defineixen mútuament, en una dansa que, com la d’un heroi i la seua ciutat, és impossible de separar.

Una part d’això és la nostra vida pública, allò que reivindiquem i no es pot negar per l’evident que és, però tota història de superherois porta amb si alguna reflexió de dualitat moral. I en aquesta història, la relació de la falla i el barri porta amb si els seus pros i els seus contres, i com afecta això a la comissió i els fallers també és part de les nostres llums, ombres i la nostra cara íntima.

Aquesta cara ni puc (ni vull) explicar-te-la, perquè és una cosa que només s’entén si t’impregnes d’aquesta simbiosi falla-barri, i l’única manera de submergir-se en aquest còmic és formant part d’ell. T’he dit al principi de tot, que aquesta relació era més complicada que la que té qualsevol superheroi amb la seua ciutat, i si has arribat fins al final, igual era perquè no te’l creies, però espere que ara entengues, que aquesta connexió, ni els diners de Bruce Wayne podria comprar-la.

Gemma Juan i Verdiá

Periodista especialista en festes

Dis-li Sant Gregori i la vida s’obri pas

Dis-li Gotham, dis-li Sant Gregori a Torrent, dis-li tribu. Dis-li ‘familieta’.

Dis-li ser forts encara que xicotets o humils, ser forts encara que caòtics, ser forts per viure, sobreviure i renàixer cada any, cada exercici (faller, per descomptat).

Dis-li vida, dis-li convivència, dis-li comboi, dis-li saber i estar… i també dis-li maldecaps, tensions, esgotament, però sobretot satisfaccions, amistat, rialles, anècdotes, compromís, somnis i encara més; trencament de la rutina, de l’avorrit dia a dia, i posar-li sal, pebre i ganes (millor dit: masclets, espolins i ninots).

Amb aquesta filosofia va un faller o una fallera cada setmana i cada quinze dies al casal, amb aquesta filosofia s’agafa amb ganes una presentació, una rifa, un acte, una caminata, un dia d’esbarjo, una nit de ball. Amb aquesta idea es projecta un monument que, per fosc que siga -el nostre és Gotham-, aconseguim que ens done llum amb cada ninot, amb cada frase escrita, amb cada persona que es compromet a adorar-ho, amb cada il·lusió de les falleres majors (i les presidentes, evidentment).

Amb aquesta mateixa filosofia boja, viva, intensa i motivadora treballem els mitjans de comunicació propers, locals, comarcals o comunitaris. Ens encisa estar en primera fila en esdeveniments, actes i activitats relacionats amb les festes, amb les falles. I a més, el públic ens segueix, com en cap altre repte. Les retransmissions ens posen al costat a mitjans i festers, i això és d’una màgia plena de força.

Per a la ràdio, la missió de fer fotografies sonores de les falles es tan complexa com apassionant. Per a la televisió, la missió de transportar a través de les pantalles les olors, les sensacions i els sentiments és tan complexa com apassionant. “Quién dijo miedo?”, és una missió difícil, reptadora i absolutament preciosa.

Hem usat els adjectius “caòtic” i “fort” perquè així som els que servim en festes:

1. Del caos surt l’art

2. De la força, les ganes de tirar endavant

I tindre motivació, curiositat, espenta per eixir de la foscor, per eixir a la llum de les flames, el soroll de la pirotècnia, el ritme de la música, el goig del color… i compartir.

Saber ser i estar.

Les falles són també solidaritat i empatia.

Saber que podem evadir-nos de la rutina, oblidar problemes mentre xarrem, organitzem, preparem, passem a l’acció. Diuen que la motivació ha de precedir a l’acció, però l’ordre podem variar-lo, sobretot quan la motivació se l’ha emportat una DANA ben fosca i ben negra. Aleshores passarem a l’acció (que pot precedir la motivació), que ens fa construir els ponts solidaris, transitar-los i ajudar. Saber ser i estar. Les falles són també solidaritat i empatia.

Així entrem en una roda carregada d’energia.

Així ens sentim: pletòrics a cada compromís faller. Pletòrics a cada activitat, encara que el cor estiga encollit per veure al nostre costat, a Torrent o a altres pobles, que el fang ha fet desaparéixer carrers, comerços, cases, llars, cotxes, projectes, somnis, estalvis de vida, i pitjor encara, algunes vides.

Sembla un contrasentit, però sí, ens sentim pletòrics per poder seguir: per poder fer camí honrant els que ja no estan, perquè la vida s’obri pas sempre, per damunt de tot.

Dis-li Sant Gregori.

Cada moment de complicitat entre els amics i amigues d’una comissió és or per a la vida, i alhora és una responsabilitat poder-ho expressar amb paraules o bé per contar-ho a la ràdio, a la televisió, damunt d’un escenari o escriure-ho a un llibret, que al remat serà el document que transcendisca per a la història, en aquest cas a la Falla Sant Gregori. Per tant, és un honor estar ací, estar

amb vosaltres… amb la gràcia que teniu. Com deia Vicent Andrés Estellés en els versos de ‘Fang i pluja’: “El fang, la pluja, el fang, els carrers plens de fang, L’aigua, l’aigua caient, a dolls, de les teulades; Els carrers plens de fang, les sabates amb fang (…)” Hem plorat tant… hem plorat molt.

Per tant, enguany cobra un simbolisme impactant el que es fa cada any en falles: renàixer i començar de nou. No pot ser d’una altra manera, la resiliència,

la voluntat, la solidaritat, la companyia, la necessitat de tornar a riure, i enguany de donar gràcies pels que hi estem, pels que ens han ajudat, pels herois anònims i perquè podem contarho. Eixir de la foscor de Gotham a la llum de Sant Gregori.

Necessitem més

que mai de les Falles, de l’esperit de tornar a nàixer

Hem de riure tant, hem de riure molt!

Necessitem més que mai de les Falles, de l’esperit de tornar a nàixer i de tornar a començar, a somiar amb deler, de llevarnos el fang amb les rialles de grans i menuts, de llevar-nos el dol a poc a poc, sense pressa però sense pausa. Que llevar-se el dol i fer festa no vol dir oblidar, vol dir sobreviure de la millor forma possible.

Ens esperen els dies de festa a Torrent al voltant d’una xaranga, un monument, un castell de focs, una paella i una abraçada. D’escoltar les anècdotes de la tieta Amparo, de fer cas dels acudits roïns de Pepet, de cantar fins a quedar-nos sense veu, de ballar fins que ens hàgem de llevar les sabates, de dormir amb monyos fets… de menjar i beure, fotre i no creure.

Ens veurem… i ens voldrem, per a oblidar malsons i retrobar amistats.

La vida SEMPRE s’obri pas, SEMPRE. I els mitjans de comunicació baixarem a Gotham i pujarem a Sant Gregori per a contar-ho. SEMPRE.

Amb admiració per la Falla Barri Sant Gregori.

Bones falles 2025!

Eva Muñoz i Mercado Renàixer d’unes flames de fang

Periodista

Julian Bohorquez / Shutterstock.com

“Sols el poble salva al poble”. Pot ser abans del 29 d’octubre de 2024, moltes valencianes i valencians havien sentit aquesta frase o els sonava. Després d’eixe dia, de segur que no hi ha cap persona a la nostra terra que no s’aborrone a sentir-la. De la nostra terra i més enllà, perquè l’episodi que va viure València el passat mes d’octubre serà recordat per sempre.

No només eixa frase quedarà en les nostres ments per sempre, sinó que arran d’aquell dia, hem aprés conceptes nous. Segurament, abans poqueta gent -només el nínxol de la meteorologia, geografia i similars- coneixia el que amagaven les sigles DANA al territori valencià.

Ara, encara que alguns hagen de buscar el significat d’aquest acrònim (depressió aïllada en nivells alts), totes i tots unim la DANA a catàstrofe, a pluges descomunals, a ‘riuaes’. I tot i que el poble valencià sap ben bé per la seua història recent el que suposen aquestes ‘riuaes’ -no podem oblidar la del 1957-, la del 2024 és, sense dubte, la que ha marcat un abans i un després en el nostre sentiment col·lectiu.

Així és l’ésser humà, cada vegada més individualista, però en ocasions com la que hem viscut ha demostrat el contrari, almenys a mitjà termini. Ha demostrat eixe fer de col·lectivitat, d’unió, de poble, de sentir que estem els uns amb els altres quan la cosa es complica.

Eixirem millors?

La frase ‘eixirem millors’ va farcir tots els racons durant la pandèmia per la COVID el 2020. Quan es produeixen aquest tipus de conjuntures -vegeu catàstrofes, pandèmies, desastres naturals, etc.-, l’impactant no és tan sols l’episodi en qüestió, sinó tot el que ve darrere, és a dir, les conseqüències del fenomen.

En el cas de la pandèmia, jo encara no sabria dir si vam eixir millor o pitjor, allò de les afirmacions rotundes no és plat de bon gust per a mi, però el que sí que sé és que preferisc optar per quedar-me amb el bo dins de tanta tragèdia. I el bo ha sigut, com estareu deduint per les primeres línies d’aquest article, la unió del poble.

Seria impossible quantificar les infinites mostres

d’ajuda que hem tingut de tots els punts d’Espanya

Perquè sí, ha sigut el poble el que ha salvat les persones afectades per la DANA -encara que no hauria de carregar amb eixa responsabilitat-. Perquè sí, ha sigut el veïnat el que anava al poble del costat caminant amb pales, graneres, botes d’aigua, desinfectant i mascaretes per tirar una mà a gent que coneixia, a gent que no, a gent que podia estar en la mateixa situació que tu.

Perquè ha sigut el poble el que ha patit en més de 80 municipis valencians les morts de més de 200 persones. Ens hem de quedar amb allò bo dins de la catàstrofe? Sí, però això no implica oblidar les conseqüències més importants, per no parlar de les milions de pèrdues materials.

Així és el col·lectiu faller

En totes aquestes pèrdues humanes i materials han estat milers de col·lectius aportant el seu granet d’arena. Seria impossible quantificar les infinites mostres d’ajuda que hem tingut de tots els punts d’Espanya i de més enllà. Però, com hem dit al principi, ha sigut la persona del costat, el teu veí o veïna, el primer que t’ha donat suport, el que ha demostrat que la unió fa la força.

També hem dit que així és l’ésser humà, demostrant que anem tots a una quan cal. Però, si filem més prim, com és el col·lectiu faller? Què ha demostrat arran del 29 d’octubre? En primer lloc, hem de parlar d’aquelles comissions que enguany no tindran falles o que, en cas de tindre-les, seran molt diferents. Parlem de les comissions de la zona 0 com les de Paiporta, el municipi que més està costant que torne a la normalitat. La seua Junta Local Fallera ja va anunciar a principis d’any que sí celebrarien les festes josefines, però que evidentment serien molt diferents de les que estem acostumats i que s’adaptarien de la forma més adequada possible.

A Catarroja o Picanya, per exemple, l’exercici faller també s’ha vist greument afectat. Els seus casals van patir destrosses en instal·lacions, decorats, fins i tot vides d’alguns fallers i falleres. De la mateixa manera va ocórrer amb les tres pedanies de la ciutat de València.

Si centrem l’atenció en societats musicals, pirotècnies, indumentaristes o artistes, les pèrdues també van ser devastadores. Més de vint tallers van patir danys a l’Horta Sud, la Ribera o el Camp de Túria; més de 3.500 músics valencians es van veure afectats; i els indumentaristes van haver de provar tot tipus de mètodes per tal de recuperar les preuades teles que lluïm en cada acte.

Davant aquesta situació, centenars de casals van obrir les seues portes. Tant se val si era per a fer de centre de recollida de material com per a acollir i coordinar el voluntariat i cossos de seguretat que van vindre de tota Espanya. Vam demostrar eixa germanor de la qual moltes vegades fem gala, però a voltes no practiquem. En el cas de la DANA, eixe “valencians, tots a una veu” sí va ser més efectiu que mai.

I a Torrent?

Com tot el món sap, Torrent també va ser un dels municipis afectats. Afortunadament, la DANA no va assolar tant els nostres carrers com els de les localitats veïnes de la comarca. Malgrat això, les 28 comissions vam saber des del primer moment que havíem de fer alguna cosa. Durant els primers dies d’ajuda urgent, molts fallers i falleres van quedar per tirar una mà a la zona del barranc, de la Curra, del pantà o del barri del Xenillet.

També ho vam fer caminant a les poblacions germanes. Anar caminant des de Torrent cap a Picanya, Paiporta, Albal o Catarroja els primers dies era creuar-te amb falleres i fallers d’altres comissions, preocupar-se per si necessitaven alguna cosa o preguntar en quina zona féiem més falta. La primera pregunta era “com esteu?” i la segona era “d’on veniu” o “cap a on aneu” i la tercera era “saber en quina zona fa falta més ajuda?”. Tots els casals de la nostra ciutat vam oferir el que teníem, en constant comunicació entre les presidències i el centre de coordinació que va instal·lar-se a Monte-Sión. La majoria de comissions, per no dir totes,

vam acollir voluntariat, bombers i totes aquelles persones que van vindre a llevar fang, a donar suport i, en definitiva, van vindre a ajudar. Moltes també van fer menjar per a repartir per les zones més properes i, el més amable de tot, es van crear llaços humans que quedaran per sempre.

Totes i tots volíem ajudar, però cada casal podia ser més efectiu en unes tasques o unes altres

L’important en eixes circumstàncies va ser, com van expressar els experts i les expertes, la coordinació. Totes i tots volíem ajudar, però cada casal podia ser més efectiu en unes tasques o unes altres. També ajudant els fallers i falleres de les mateixes comissions que van perdre materials de les seues empreses o les seues llars, també donant equipament a falles d’altres pobles que ho necessitaven. Matalassos inflables, mantes, roba, neveres, cadires, o el simple fet d’oferir un espai ample com un casal. Qualsevol ajuda era i és important.

L’essència fallera

Ara, quatre mesos després, encara ressonen els efectes de la DANA en qualsevol valencià, també entre el col·lectiu faller. Encara és prompte per a analitzar les conseqüències que patirem d’aquest episodi de pluges a nivell mental com a poble, però ja es poden entreveure algunes conclusions.

La primera és que serà un març atípic, sens dubte, però a pesar de les dificultats, les falles estaran i demostraran la seua raó de ser més primigènia. L’essència fallera, eixa que ens defineix per ressorgir de les flames, ha estat, està i estarà present.

La segona és que no només ressorgirem, sinó que ho farem juntes i junts. El que va passar el 29 d’octubre ens ha valgut per a recordar-nos que amb unió som més forts, i que les falles unides, el poble unit, renaixerà dia a dia, mes a mes, any rere any, com cada 19 de març. L’exercici faller 2024-2025 serà inoblidable per la DANA, però acabarà, com acaben tots, i renaixerem de nou per a tornar a començar.

Tània Aragó i melià

Professora de valencià

El Cavaller Obscur

Rahadian fahmi / Shutterstock.com

Quina relació pot haver-hi entre Batman, conegut com “El cavaller obscur”, i les falles? En un principi cap, però si ens hi fixem un poc veurem com les similituds són més que evidents. Imaginem-nos València convertida en Gotham. Una ciutat plena de llum, festa i vida des de sempre envejada per la seua grandesa. Però té un greu problema: des de fa molts anys es veu amenaçada pels seus propis “villans” que intenten per tots els mitjans acabar amb la nostra llengua.

Campanya de promoció del valencià. Foto: Escola Valenciana

Per una banda, tenim el Joker que amb la seua burla constant representa el procés de diglòssia que pateix el valencià. Una situació que es dona perquè el castellà va guanyant terreny com a llengua culta i va relegant a poc a poc el valencià als àmbits més informals i la condemna així a la seua desaparició si no li posem remei.

El valencià necessita les Falles per mantindre’s viu i vibrant

D’altra banda, tenim el Pingüí que en aquest cas representa la burocràcia freda que, durant dècades, ha volgut ofegar l’ús de la llengua en l’administració i l’ensenyament. I no oblidem el Dos Caras, que mostra una cara de suport cultural, però actua en contra quan arriba el moment decisiu.

Però quin paper tenen les Falles en aquesta història? És ben simple: la nostra festa actua com a resistència. Si Batman té el seu Batmòbil per a lluitar contra els seus villans, la nostra llengua té les Falles per plantar cara a la substitució lingüística. Així, gràcies als ninots, les mascletaes vibrants, els teatres o els llibrets, el valencià ocupa un lloc fonamental en la nostra festa, ja que no només són una expressió artística i cultural, sinó també una manifestació viva de la nostra llengua pròpia.

Per tant, així com Batman no pot existir sense Ghotam, el valencià necessita les Falles per mantindre’s viu i vibrant. Entre música, coets i festa, el poble valencià continua sent l’autèntic cavaller obscur que, any rere any, planta cara als seus “villans” culturals amb l’arma més poderosa de totes: la seua llengua.

Sánchez I Collado

Comfet

Fotografia: Dina Mukhutdinova

Els Supervillans del taller: els reptes de la professió d’Artista Faller

Ser artista faller és molt més que crear espectaculars cadafals que il·luminen nostres carrers cada mes de març. És una professió apassionant, plena de creativitat, tradició i orgull, però també està plena de sacrificis empresarial, familiar i personal. Tot un compendi de desafiaments i perills que fan perillar la professió i que hauríem d’analitzar amb deteniment per extraure conclusions de cara a millorar el seu futur. Si no tenim artistes, no tindrem festa. Cal repensar el model de falles i cuidar la professió per garantir la seua supervivència en un context globalitzat de canvis constants i realitats líquides.

Dina Mukhutdinova / Shutterstock.com

Hui explorem estos perills com si foren supervillans de còmic, capaços de posar en perill el dia a dia dels nostres herois: els artistes fallers.

Torero Tic Toc

El primer supervillà no ve amb “traje de luces”, ni espasa, però sí amb capota per torejar els temps i arribar als terminis d’entrega. Es presenta amb un rellotge de sorra que mai deixa de buidar-se, recordant constantment que el temps per acabar la falla s’esgota. Els artistes han d’enfrontar-se a ell treballant hores interminables, sovint en condicions extremes, amb el perill de l’estrés i l’esgotament físic i mental. Els bous al taller són els més temuts.

En argot faller, tindre bou significa que l’artista no ha sabut gestionar els terminis, fins arribar a no poder plantar falla, o fer-la amb menys ninots o menor qualitat que la desitjada. Cada any ens trobem amb este villà desgraciadament.

EoloX

Este supervillà ataca especialment durant la plantà de les falles al carrer. Amb les seues fortes ràfegues, el vent furiós pot desestabilitzar estructures, posar en risc les figures més altes i dificultar la feina dels artistes. Sovint s’alien amb la pluja inesperada per arruïnar dies de treball i pintura. Els nostres herois es preparen amb reforços, però mai poden baixar la guàrdia.

L’home del sac

Este és un enemic subtil, però devastador. Els pressupostos ajustats i els sobrecostos imprevistos fan que l’home del sac s’alimente de cada euro, complicant la viabilitat del projecte. L’artista ha de demostrar que, a més d’artista, és un estrateg financer per mantenir-se en peu.

IPC-Max

Amic de l’home del sac, este supervillà és un enemic silenciós, però implacable, ja que sempre està a l’aguait per fer la vida més difícil als artistes fallers. El Senyor IPC-Max, amb la seua capa feta de bitllets trencats i un somriure sarcàstic, augmenta els preus de tots els materials essencials per a la construcció de falles: la fusta, el cartó pedra, les pintures i fins i tot l’energia que fa funcionar els tallers. Cada vegada que els artistes compren el que necessiten, este villà unfla els preus amb les seues urpes invisibles. S’alimenta de la crisi recurrent que pateix de manera cíclica la professió, així com dels imprevistos globals, fent que la batalla contra ell siga constant i esgotadora. Els artistes lluiten amb enginy per trobar materials més barats o reciclar (refregits de cartó o digitals, escaneig de figures, etc.) però cada any este enemic torna més fort, posant a prova els pressupostos de les comissions i les capacitats dels tallers. Sense una estratègia clara o ajuda externa, el Senyor IPC pot convertirse en una amenaça capaç de fer perillar la continuïtat de molts tallers.

Caos Comptable

sara hadani / Shutterstock.com

S’amaga en el quartet dels tallers on els artistes tenen ‘algo’ paregut a un despatx. Amb el seu vestit de factures sense pagar, contractes mal redactats i un maletí ple de despeses imprevistes, ataca aquells artistes que s’obliden que, a més de ser creadors d’art, són també empresaris. Este villà és camaleònic: es presenta amb formes diverses, com la falta de coneixement sobre gestió financera, la mala planificació de pressupostos, la dificultat per complir amb terminis de pagament

o el desconeixement de les obligacions laborals amb els treballadors. El seu crit de batalla és devastador: “Ets un gran artista, però això no paga els impostos!”. Molts artistes, centrats en la creativitat i la passió pel seu treball, cauen en les seues garres i descuiden la viabilitat econòmica del negoci. Això pot portar a impagaments, sancions fiscals i tensions amb els treballadors o proveïdors, creant un cercle viciós que posa en perill tant el taller com la qualitat de vida de l’artista. En l’FP d’artistes fallers i escenografia haurien de reforçar més encara la formació en gestió empresarial, comptabilitat i planificació financera. L’èxit d’un artista faller no depén només del talent i la creativitat, sinó també de la capacitat per portar una empresa solvent i responsable. La formació contínua i el suport del gremi són les claus per derrotar el Caos.

Mestre ‘Sabelotot’ És un dels enemics més frustrants per als artistes fallers. Amb un somriure condescendent i un aire d’expert en falles (sense ser-ho), el mestre ‘Sabelotot’ sempre té alguna “brillant” idea per complicar la vida dels nostres herois. Este personatge apareix normalment al final de l’exercici, quan ja està tot a punt de concloure i justament quan més cansats estan els nostres superherois. No entén les limitacions tècniques, artístiques o pressupostàries, sempre vol “més ninots”, “més altura” i “més volum” com si l’artista poguera fer màgia amb els materials. El Mestre ‘Sabelotot’ -com a bon cunyat- no para de donar

consells innecessaris: “I si afegim un dragó volant ací? Però amb llums LED, eh!” o “Esta figura no pareix prou espectacular, podries fer-la el doble de gran, no?”. I sempre acaba amb la temuda frase: “I que no coste més, que el pressupost és el que és!” Este villà juga amb l’orgull i la paciència dels artistes. Per combatre’l, els artistes han de demostrar la seua diplomàcia i el seu enginy per explicar la complexitat del seu treball i posar límits: capejar el temporal i transformar les idees més absurdes en una obra digna d’admiració.

El Dr. Tòxic

Este supervillà apareix en forma de fum dens i ineludible cada vegada que els artistes treballen amb poliuretà, pintures o dissolvents. Amb la seua capa negra de substàncies químiques, el Dr. Tòxic és capaç d’envair els pulmons dels artistes, causant irritacions, al·lèrgies i, amb el temps, problemes respiratoris greus. Sense màscares protectores, este enemic pot convertir el taller en un camp de batalla químic.

L’home invisible

Este villà manipula el discurs

públic, fent que les figures

dels artistes fallers queden relegades a un segon pla

Este supervillà és -potser- el més subtil, però també un dels més devastadors per als artistes fallers. L’ombra de l’oblit actua amagant l’esforç, el talent i l’art que hi ha darrere de cada monument faller. Amb la seua capa negra que es confon amb l’entorn, fa que la gent admire les falles, però oblide qui hi ha darrere d’elles. Com si el monument apareguera màgicament, sense mans treballant durant mesos. Este villà manipula el discurs públic, fent que les figures dels artistes fallers queden relegades a un segon pla. És capaç de convéncer la societat que només cal mirar els monuments sense preguntar-se per les hores de treball, la creativitat i les condicions difícils que han superat per fer-los realitat: “ Això ho fa qualsevol artista ”. Els artistes lluiten contra ell alçant la veu i reivindicant el seu paper en la festa, però sovint es troben amb muralles d’indiferència o desinformació. Només el reconeixement social, institucional i mediàtic pot dissipar l’ombra de l’oblit.

Lady Competència

Esta supervillana s’alimenta de l’esperit competitiu portat al límit i de les tensions entre artistes fallers. És astuta i manipuladora, capaç de dividir els artesans, ja que fomenta una competitivitat malsana que trenca l’harmonia entre companys d’ofici. Incita a la gelosia, a les crítiques destructives i a la desconfiança, fent que els artistes, en lloc de recolzarse mútuament, caiguen en un duel constant per demostrar qui és millor. Aprofita el sistema de premis i reconeixements per convertir cada monument en una batalla personal i, de vegades, amarga. Els artistes lluiten contra este enemic fomentant la solidaritat i el respecte pel treball dels altres, recordant que tots formen part d’un patrimoni cultural comú. Però no és fàcil escapar d’ella, ja que sempre troba la manera d’infiltrar-se en els egos personals i en la batalla pel palet del 1r premi!

Palet d’or

És el més temptador i difícil de resistir. El Palet d’or porta una corona feta de palets i camina amb un ceptre que recorda constantment el poder del primer premi. Amb una veu seductora, xiuxiueja a l’oïda dels artistes i les comissions: “Només importa guanyar. Ser segon no compta per a res.” Este villà enverina l’esperit de la festa, fent que l’objectiu principal ja no siga crear sàtira, enginy, gràcia… sinó superar tots els rivals al preu que siga. Davant la pressió per guanyar, molts artistes es veuen obligats a estirar pressupostos impossibles, a sacrificar hores de son i salut, o fins i tot a acceptar encàrrecs que desafien els límits de la raonabilitat.

El Superheroi: L’Artista Faller

Com veiem, la professió necessita urgentment una revisió interna (des del punt de vista del gremi i de les comissions que contracten) i externa (des del punt de vista polític, que assegure la viabilitat de la professió artesanal com un ofici únic al món). A pesar de tots estos supervillans, els artistes fallers són veritables herois. Amb creativitat, habilitat i passió, superen cada repte i converteixen el seu treball en obres d’art que emocionen milers de persones. Cada taller és una batalla, però la victòria arriba quan, el dia de la plantà, els monuments s’alcen majestuosos en els carrers de València, recordant que cap supervillà pot véncer la força de la tradició.

JLF de Dénia

LES FALLES DEL SUD

AUre / Shutterstock.com

profitant aquesta ocasió en què tinc el plaer de col·laborar amb el vostre llibret el qual poc abans d’encetar les festes josefines any rere any veu la llum per tal de deixar la nostra petjada com a falleres i fallers al llarg del pas del temps, i jo ho faig per a explicar-vos la idiosincràsia i particularitats de les Falles de Dénia, no sols arribat el mes de març, sinó també la resta de l’any. Potser tenim coses que seran úniques a la meua ciutat i d’altres que també es realitzen a altres llocs de la Comunitat Valenciana, però per això m’agradaria apropar-vos un poc més la nostra manera de fer, sentir i viure les Falles.

Nosaltres treballem al voltant dels 365 dies de l’any, les comissions falleres han de treballar molt per a poder arribar als pressupostos anuals, ja que, a diferència d’altres localitats, ací la presidència d’una falla es renova cada any. És a dir, arribada la vesprada de cada 19 de març, les falles trien un nou president o presidenta per al següent exercici, i s’acosten cap als baixos de l’ajuntament per a presentar-los a la premsa i a la Junta Local Fallera. Es tracta d’un acte senzill, però que a la vegada és important i emotiu perquè queda reflectida la continuïtat de la nostra estimada festa.

A partir del dia 20 i durant tot el mes d’abril, totes les presidències falleres es posen mans a l’obra per a escollir els que seran els representants, donant a conéixer els noms de les afortunades i afortunats a ostentar els màxims càrrecs de l’exercici, en un acte que ací anomenem “La treta”.

Arribat maig, comencem amb una de les tasques més sacrificades per als fallers i falleres, la creació i confecció de les nostres Carrosses de Dénia, declarades d’Interés Turístic Provincial. Unes vertaderes obres d’art itinerants que us convide a gaudir arribat el segon dissabte de cada juliol, dins del marc de les Festes Patronals en honor de la Santíssima Sang.

Durant tres mesos, s’elaboren artesanalment en les naus de l’Espai Fester, un conjunt d’onze naus que disposem per a l’ús, una per cada comissió fallera. El pressupost mitjà que pot invertir cada falla per a la seua creació pot estar al voltant d’uns sis o set mil euros, a més a més que també tots els fallers i falleres inverteixen en disfresses i comparses que donen més vistositat i dinamisme a aquesta tradicional desfilada conformada per més de mil persones en la seua totalitat.

A més a més, en aquesta mateixa setmana de festes locals, concretament el dimarts, celebrem “El dia de les Falles”. Un dia de convivència, cucanyes i concurs de paelles multitudinari que acaba a la nit amb un acte on es presenten oficialment tots els càrrecs davant la ciutat. El més significatiu d’aquest acte és que totes les presidències de falla reben del seu antecessor el bastó de comandament.

El dia de les Falles”. Un dia de convivència, cucanyes i concurs de paelles multitudinari

Aquest fet curiós es produeix des de l’any 1972, després que l’alcaldia donara un bastó a cada un dels presidents de les falles que hi havia en l’època, perquè foren ells qui organitzaren les festes. Així s’ha quedat com una tradició i símbol de la presidència des d’aleshores.

Quan arriba setembre i fins al mes de febrer, arranquen els torns de les presentacions internes de cada comissió. Són presentacions amb una temàtica concreta en què decorat, guió i música formen un conjunt únic per a l’ocasió, ja que participen dins del concurs de presentacions falleres, on es premien les tres millors presentacions grans com a infantils, millors presentadors o presentadores i millor mantenidor o mantenidora. Un reconeixement a l’esforç i el ben fer, donant així més valor a l’acte i fer que les comissions intenten superarse cada any creant actes meravellosos per a exaltar a les seues Falleres Majors i Corts d’Honor.

Ja entrant en març, us faré un resum dels moments més diferents del nostre programa de falles, ja que com bé sabeu aquest està farcit d’actes com la crida, el pregó, les nits d’albades a les Falleres Majors de cada districte, plantà, cercaviles…

I parlant de cercaviles falleres, fins a l’any 2018 a Dénia podies reconéixer a una comissió al veure-la desfilar pel carrer, ja que els fallers d’una mateixa falla anaven tots vestits amb la mateixa indumentària. És a dir, tots els homes hi anaven de saragüell, una altra falla de torrentí, llaurador de la marina, el de “panderola”... A dia de hui, algunes comissions sí que han acceptat l’ús lliure d’indumentària masculina, i d’altres que bé en el seu reglament intern han preferit conservar aquesta característica d’idiosincràsia.

Tenim, a diferència d’altres ciutats, només tres dies de falles: 17, 18 i 19 de març. El primer d’ells, el més carregat d’emoció i ganes de festa, comença al matí amb l’acte de ‘pleitesia’ a les Falleres Majors de Dénia i les seues Corts d’Honor i Falleres Majors de les onze comissions. Una desfilada organitzada de tal forma que anem tots seguint un ordre correlatiu a visitar cada demarcació, intercanvi d’insígnies, detalls i molta festa. Ho fem de manera que visitem quatre falles i a migdia tornem a l’ajuntament per a l’entrega de premis infantils, a la vesprada continuem amb quatre més i tornem pels premis de les falles grans. Ja el 18 de març acabem al matí amb les falles que resten per realitzar les ‘pleitesies’.

El 19 de març, dia de Sant Josep, realitzem l’Ofrena en honor a la Mare de Déu dels Desemparats. On trobareu la diferència és en la mantellina que vesteixen les falleres, ja que distingireu a les que són o han sigut Falleres Majors amb la de color negre i a la resta de falleres amb la de color blanc. A la vesprada, com ja us havia contat al principi, és l’inici de la fi o a la inversa, segons com es mire. Relleu de presidències i a la nit la cremà: cremar per tornar a començar.

algobonito98 / Shutterstock. com

comissió INFANTIL

Falla Barri Sant Gregori

VOCALS

ADELANTADO PEREZ, ANGELA

ANCHEL GUTIERREZ, HUGO

BADIA FERNANDEZ, OLIVIA

BARRERO MAESTRO, PABLO

BENAVENT JIMÉNEZ, LEIRE

BERMELL RIVERA, AINHOA

BESO CAÑAVATE, MARCOS

BRIZ SORIANO, VALERIA

CANTOS HIDALGO, MIKEL

CANTOS HIDALGO, PAOLA

CEBRIAN MONDREGO, CLARA

CHUST FERNANDEZ, BRUNO

CHUST FERNANDEZ, DANIEL

CHUST RUIZ, ANDREA

COMPANY MOLINA, ETEL

DIAZ CARMONA, PABLO

DIAZ DIAZ, ALVARO

DIAZ DIAZ, MIREYA

DIAZ ESCOBEDO, MARIO

DOMINGUEZ MARTOS, CLAUDIA

GARCIA ZAFRA, ALMA

GARRIDO SERENO, BLANCA

GARRIDO SERENO, MARCO

GIL CATALAN, ALVARO

GIL MENA, LUCIA

GONZALEZ GARCIA-CERVIGON, SILVIA

GONZALEZ HERNANDEZ, AINHOA

HERNANDEZ LOPEZ, SILVANA

IZQUIERDO BUSTAMANTE, NOA

LADERAS MAYORDOMO, DANIEL

LATRACHE LAHYANI, MOHAMED REDA

LLANES FRAILE, OLIVER

LORENTE GARRIGUES, ALVARO

LORENTE GARRIGUES, MARIO

MAESTRO VERA, ARIADNE

MAESTRO VERA, EMMA

MEDINA ZAYAS, LOLA

MENA ALMERICH, NOA

MENA BENLLOCH, MARTINA

MENA DIAZ, DANIELA

MENDOZA PEÑA, ASIA

MIÑANA SERRANO, BORJA

MORENO GARRIGUES, LARA

NUÑEZ TOMAS, DAVID

NUÑEZ TOMAS, HUGO

PALOP GUERRERO, MARTIN

PALOP GUERRERO, ROMEO

PEÑA FERNANDEZ, PAU

PEÑA FERNANDEZ, PERE

PEÑA RUBIO, NURIA

RAGA RODRIGUEZ, GERARD

RAMIREZ MUÑOZ, LUCCA

RUIZ CANTOS, DENIS

SANZ PEÑA, THIAGO

SERRANO CARRILLO, LUCAS

SERRANO CARRILLO, MARTINA

SERRANO SORIANO, ALBA

SERRANO SORIANO, ARTURO

SILLA SAEZ, LUCAS

TOLEDANO LUMBRERAS, LUCAS

VIGO PEÑA, LEYRE

ZORNOZA HERNANDEZ, ITZIAR

RECOMPENSES INFANTILS 23/24

Falla Barri Sant Gregori

RECOMPENSES D’ARGENT

Emblema i distintiu d’Argent per a:

a MIKEL CANTOS HIDALGO

a BLANCA GARRIDO SERENO

a LUCIA GIL MENA

a EMMA MAESTRO VERA

RECOMPENSES D’OR

Emblema i distintiu d’Or per a:

a CLAUDIA DOMINGUEZ MARTOS

a ALVARO GIL CATALAN

a ARIADNE MAESTRO VERA

a GERARD RAGA RODRIGUEZ

a HUGO SILLA SAEZ

MONUMENT INFANTIL

“Llegó el circo”

explicació del MONUMENT INFANTIL

Lema: “Llegó el circo”

Artista: Ventiscas

Benvinguts a la falla infantil “Llegó el Circo”, una explosió de colors, rialles i ensenyances per als més menuts (i també per als més grans)! Però atenció, perquè esta no és la típica funció de circ, ací no tenim animals fent malabarismes ni trucant a la porta de la protectora. Esta falla és una festa de benestar animal i defensa dels nostres amics peluts!

Els animals ací són els protagonistes de veritat, però amb una diferència: ells no han de saltar per cèrcols de foc ni fer cabrioles per a divertir-nos. En lloc d’això, ens ensenyen que el circ més gran és el de la protecció animal! Els xiquets aprendran que no cal maltractar cap ésser viu per a passar-ho bé, i que l’únic truc que cal fer és cuidar-los, estimar-los i protegir-los com si foren part de la família. Els animals no són espectacle, són vida!

I com a complement perfecte, també parlem del ‘bullying’ a les escoles, perquè tots sabem que, a vegades, ser diferent és com ser el pallasso del circ. Però ací, ser un pallasso no és dolent: és sinònim de llibertat! Els xiquets poden maquillar-se, posar-se nassos rojos i dir al món que tots som únics i especials, i que ningú té dret a fer-nos sentir mal per això. Perquè, al cap i a la fi, la millor funció és la que respecta a tots els protagonistes, humans o animals!

Així que en este circ no hi ha lloc per al maltractament ni la burla. Ací, el somriure és l’arma més forta i el respecte, l’ensenyament més gran. Prepareu-vos per a una falla que no només us farà riure, sinó també pensar en com podem fer un món millor, on els xiquets es pinten com a pallassos... però de la millor manera possible: amb amor, respecte i molta alegria!

POSTALS NADALENQUES

Falla Barri Sant Gregori

GUANYADORS

Categoria A

a 1r MIREYA DÍAZ DÍAZ

a 2n LARA GARRIGUES

a 3r AINHOA GONZALEZ HERNANDEZ

Categoria B

a 1r EMMA MAESTRO VERA

a 2n BLANCA GARRIDO SERENO

a 3r PERE PEÑA FERNANDEZ

Categoria C

a 1r ARIADNE MAESTRO VERA

a 2n CLAUDIA DOMINGUEZ MARTOS

a 3r MARCO GARRIDO SERENO

Categoria D

a 1r DANIELA MENA DIAZ

A.C. FALLA BARRI SANT GREGORI

Xiquets

Ainhoa González Hernández

A.C. FALLA BARRI SANT GREGORI

Claudia Domínguez Martos

Blanca Garrido Sereno

Ariadne Maestro Vera

A.C. FALLA BARRI SANT GREGORI

Lara Garrigues

Emma Maestro Vera

Daniela Mena Díaz

A.C. FALLA BARRI SANT GREGORI

Pere Peña Fernández

Mireya Díaz Díaz

Marco Garrido Sereno

Els nostres regals

Falla Barri Sant Gregori

FALLA BARRI SANT GREGORI

contingut INFANTIL

ANA MONTORO I MOLINA

Educadora infantil

El circ de la falla: reflexionant sobre el ‘bullying’ infantil

En el món de les falles, on l’art i la crítica social s’entrellacen, el lema “El Circ” pren un matís profund i revelador. A través d’aquesta expressió, se’ns convida a reflexionar sobre la realitat que viuen molts xiquets a les escoles: l’assetjament o el ‘bullying’. Aquest fenomen, que sovint s’emmascara darrere de riures i burles, es converteix en un veritable circ on els protagonistes no són només els que assetgen, sinó també aquells que pateixen en silenci.

El ‘bullying’ infantil es manifesta de diverses formes: insults, exclusió, agressions físiques i psicològiques. En aquest “circ”, els xiquets que són víctimes es veuen obligats a posar-se una careta per a ocultar el seu dolor. Darrere de somriures forçats s’amaga la tristesa i l’angoixa generades per l’assetjament escolar. Aquesta dualitat, la de ser un pallasso en aparença mentre se sent un profund patiment és una realitat que molts xicotets enfronten dia a dia en els col·legis.

La careta de l’aparença

La metàfora de la careta és especialment significativa. En un entorn on el respecte i l’empatia haurien de ser protagonistes, molts xiquets senten que han de dissimular la seua veritable identitat per a encaixar. Aquesta necessitat de conformar-se als estàndards del grup pot portar a una sèrie de conseqüències devastadores, incloent-hi depressió, ansietat i, en casos extrems, pensaments suïcides.

És essencial comprendre que la diversitat és el que enriqueix a la societat. Cada xiquet i xiqueta té la seua pròpia història, interessos i característiques que ho fan únic. Respectar aquestes diferències és fonamental per a construir un ambient escolar inclusiu, on tots se senten valorats i acceptats.

Aprenent a respectar

El lema “El Circ” ens recorda que hem de mirar més enllà de les aparences i fomentar un ambient de respecte i acceptació. És la nostra responsabilitat com a pares, fallers, educadors i companys de classe promoure l’empatia i ensenyar als xiquets que ser diferent no només és normal, sinó meravellós!

És essencial trencar amb el silenci i la indiferència, i construir ponts de diàleg i respecte

Conclusió

El circ del ‘bullying’ infantil és un escenari on el riure i la tragèdia coexisteixen. És essencial trencar amb el silenci i la indiferència, i construir ponts de diàleg i respecte. En fer-ho, permetem que cada xiquet es lleve la careta i se senta lliure de mostrar qui és realment. En lloc d’un espectacle de dolor, podem aspirar a un circ on l’acceptació i la diversitat siguen les estrelles de l’espectacle. Així, cada xiquet pot aprendre a ser ell mateix sense por de ser jutjat. Fem dels nostres casals un lloc on tots brillem junts, sense caretes!

Almudena Cervera Com es transmeten les falles en les escoles infantils?

Educadora infantil

Sabeu què passa el mes de març a València? Des de fa molts anys celebrem unes festes en les quals cremem els monuments que ens trobem en cada carrer de la nostra ciutat. Vos heu preguntat per què els cremem i què signifiquen? Doncs bé, fa diversos segles la ciutat de València estava repleta de fusters, era un ofici molt representat i s’agrupaven en carrers, on muntaven tots els seus tallers. Com no eren molt grans, totes les fustes que ja no servien les deixaven fora, a la porta, i a mesura que passava el temps els carrers s’omplien de brutícia, no deixant passar a les persones que vivien allí.

S’acostava el dia de Sant Josep, que és el patró dels fusters, i necessitaven netejar els carrers, així que se’ls va ocórrer cremar-les fent unes fogueres en cada muntó de fustes.

Des d’aleshores cada any el van continuar fent, netejant i purificant abans de l’arribada de la primavera, època de l’any en què es passava més temps al carrer, ja que no feia tant de fred i els dies eren més llargs, amb més hores de llum, etc.

Aquesta tradició s’ha anat estenent al llarg de la història, enriquint-se amb pólvora gràcies a la influència musulmana que té la ciutat de València; omplint-se de flors, perquè el nostre clima fa que en eixa època exploten en colorit. A més, perquè tot això tinga harmonia, necessitem la música, i per això la nostra comunitat té músics per tots els racons, que al ritme de pasdobles populars i tradicionals alegren les nostres cercaviles quan anem vestits amb la indumentària pròpia de la festa, és a dir, vestits de dona i home valencià, portant còpies de la mateixa roba que gastaven els nostres avantpassats quan anaven al treball o quan es vestien per a alguna celebració més important.

Tot això hui en dia és el que representen les falles: un grup de gent que durant un any treballa perquè no s’obliden ni les nostres tradicions ni d’on venim, i que cada 15 de març planta en un monument, que en l’actualitat el creen artistes fallers. Es tracta d’un ofici creatiu que utilitza la pintura i l’escultura en cartó, suro o altres materials per a donar-li forma, mostrant amb un to crític i satíric escenes del dia a dia, de la societat, de la història, etc.

A aquesta setmana se sumen actes com l’Ofrena de flors a la patrona de València, la Mare de Déu dels Desemparats, a més ‘mascletaes’ i castells de focs artificials, que cada vegada tenen més colorit i més sonoritat gràcies a l’ofici dels pirotècnics. Tota aquesta festa culmina el 19 de març amb la cremà del monument, donant punt final a eixe any faller i començant un nou exercici.

Aquestes festes permeten als xiquets i xiquetes acostar-se a les nostres tradicions d’una manera divertida, a les nostres arrels i, com no, que no caiguen en l’oblit.

HISTÒRIES PER A LA XICALLA

EL SOMNI DE MARIA

Contes per edats

Hi havia una vegada una xiqueta que tenia per nom Maria i que sempre havia somiat amb anar al circ. Des de xicoteta, a Maria li encantaven els animals i somiava amb poder veure a un lleó de prop. Un dia, els seus pares li van regalar una entrada per al circ que visitava el seu poble cada any per nadal.

En arribar al circ, Maria va veure totes les gàbies on estaven els animals i es va acostar a veure’ls. Quan es va acostar a la gàbia on estava el lleó Camelot, li va notar trist. Maria va acostar la seua mà i li va acariciar. Tots i totes es van espantar en veure-la, en canvi, el lleó es va calmar i es va tombar al costat d’on estava Maria perquè poguera continuar acariciant-li.

Quan l’amo del circ va veure l’amor que Maria i Camelot es tenien, va decidir que Maria formara part dels espectacles del circ, podent jugar amb els animals i cuidar-los amb el seu amor per ells. Des d’aleshores, cada any Maria participa en el circ nadalenc i forma part de la gran família del circ, sent feliç envoltada d’animals.

EL BOSC MÀGIC I L’AMIC INVISIBLE

Contes per edats

En un xicotet bosc ple d’arbres alts i flors de colors, vivien dos amics molt especials: Lila, una papallona d’ales brillants, i Tito, un conillet blanc amb orelles llargues. Tots els dies Lila i Tito jugaven junts, saltant entre les flors i volant entre els arbres. Però un dia Lila no va aparéixer.

Tito la va buscar per tot el bosc, però no la trobava. Aleshores es va asseure trist sota un arbre i va pensar en la seua amiga. “Tant de bo estigueres ací”, va dir sospirant. De sobte, una veueta xicoteta va dir: “Per què estàs trist, Tito?”

Tito va mirar al voltant, però no va veure a ningú.

“Qui parla?”, va preguntar espantat.

“Soc jo, la teua amiga Lila”, va dir la veueta, “però estic ací, en el teu cor. Encara que no em veges, sempre estic al teu costat. L’amistat verdadera no necessita estar a prop per a ser forta. Sempre que penses en mi, em sentiràs a prop.”

Des d’eixe dia, Tito va comprendre que l’amistat verdadera no depén de ser a prop o lluny. Només importa l’afecte que un té en el cor i l’amistat és una cosa màgica que sempre està ahí.

EL SOL I EL NÚVOL

Contes per edats

En una xicoteta escola, hi havia un xiquet anomenat Tomás que sempre se sentia trist quan escoltava la resta de companys i companyes riure’s d’ell. Alguns xiquets es burlaven de la seua manera de vestir i de com parlava.

Un dia, mentre caminava pel pati, va veure un núvol fosc en el cel, que semblava molt preocupat. “Per què estàs tan trist?”, li va preguntar Tomás.

El núvol va sospirar i va respondre: “Jo soc el núvol del ‘bullying’. Em sent trist perquè sempre que algú és dolent amb un altre, jo em faig més gran i fosc. Però no vull ser així, vull ajudar.”

Tomás va pensar un moment i va dir: “I què podem fer perquè deixes de créixer?”

El núvol va mirar al Sol i va dir: “El Sol és el meu amic. Ell sempre brilla, enlluerna i dona alegria, i quan algú és amable, el Sol es fa encara més brillant. Si tots i totes són amables, la meua foscor desapareixerà.”

Tomás va somriure i va pensar: “Jo vull ser com el Sol!” Així que l’endemà, quan la xicalla va començar a riure’s d’ell, Tomás va respirar profund i va dir amb un somriure: “Sé que soc diferent, però no passa res, això està bé.”

A partir d’eixe dia, els xiquets i xiquetes es van adonar que no estava bé burlar-se i van començar a ser més amables. El núvol fosc va desaparéixer, i en el seu lloc va aparéixer un cel clar i brillant.

Des d’aleshores, Tomás mai va tornar a sentir-se trist, perquè sabia que ser amable com el Sol era la millor manera de brillar.

D’ACTES I FESTEJOS

Falles 2025

22 febrer

Crida als peus de la Torre

23 febrer

Cavalcada del Ninot Infantil

1 març

Cavalcada del Ninot Major

8 març

Sopar oferit per la Fallera Major Andrea i les presidentes Nuria i Eva

9 març

Berenar per a la comissió infantil

15 març 20:00 h.

Plantà del monument infantil 21:30 h.

Sopar tradicional de l’hamburguesa 23:30 h.

Plantà del monument major 00:00 h.

Discomòbil

16 març 08:00 h.

Primera despertà 10:00 h.

Esmorzar 19:30 h.

Trasllat de la Mare de Déu dels

Desemparats

(horari d’eixida per confirmar) 21:30 h.

Sopar

00:00 h.

Discomòbil

17 març

08:00 h.

Segona despertà 10:00 h.

Esmorzar 19:30 h.

Ofrena a la Mare de Déu dels

Desemparats

(horari d’eixida per confirmar) 21:30 h.

Sopar

00:00 h.

Discomòbil

18 març

08:00 h.

Tercera despertà 10:00 h.

Esmorzar 14:30 h.

Dinar de paelles 21:30 h.

Sopar 00:00 h.

Discomòbil

19 març

08:00 h.

Tercera despertà 10:00 h.

Esmorzar 11:00 h.

Operació quilo 14:30 h.

Gran mascletà al nostre barri 21:00 h.

Cremà monument infantil

22:00 h.

Sopar

00:00 h.

Cremà monument major

*L’horari de la cremà és aproximat, dependrà de l’hora d’arribada dels cossos de seguretat

HIMNE DE LA C. VALENCIANA

Lletra: Maximiliano Thous Orts

Música: José Serrano

Per a ofrenar noves glòries [a Espanya, tots a una veu, germans vingau. Ja en el taller i en el camp [remoregen, càntics d’amor, himnes de pau!

Pas a la Regió que avança en marxa triomfal!

Per a Tu la vega envía la riquesa que atresora, i es la veu de l’aigua càntic [d’alegria acordat al ritme de guitarra mora.

Paladins de l’Art t’ofrenen ses victòries gegantines, i als peus, Sultana tons jardins [estenen un tapís de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes, pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada i en potentíssim, vibrant ressò, notes de nostra albada canten les glòries de la Regió.

Valencians: en peu alcem-se que nostra veu la llum salude d’un sol novell.

Per a ofrenar noves glòries [a Espanya, tots a una veu, germans vingau. Ja en el taller i en el camp [remoregen, càntics d’amor, himnes de pau!

Flamege en l’aire nostra Senyera!

Glòria a la Patria! Visca València! Visca!. Visca!. Visca!

HIMNE DE TORRENT

Lletra: José Ortí Soriano

Música: Jesús Huguet Pascual

Conjugats passat i esperança, El Ràfol, el Mas, el Vedat, reviscolen l’esforç d’una terra regada amb sudor i llaura [de mans.

Units fèrem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem.

Sobre el barranc escrivírem [la història que de Cabrera a la Torre reeix, i bastírem els anhels d’un poble que futur sens límit a l’home [ofereix.

Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem.

Davallarem al pretèrit i traurem dels avantpassats els espers [cercats, que Torrent els ofrena en imatge de conquesta tenaç per vigor [constant.

Units férem de la pedra verd, gents i ambicions conjugàrem.

Tota l’Horta, mà a mà, forma [anell que dansa envoltant l’essència [del poble, i esclata fulgent en un crit vibrant: Honor als seus homens

VIXCA TORRENT!

VIXCA TORRENT!!

La Falla Barri Sant Gregori vol agrair a totes les persones, empreses i entitats que fan possible aquest llibret. Des del xicotet comerç fins a les grans superfícies. Totes elles formen part del teixit empresarial i agraïm l’esforç que suposa mantindre els seus negocis, especialment aquelles afectades per la DANA.

Gràcies de nou, vos esperem en el nostre casal en les falles de 2025”

Falla Barri Sant Gregori