Llibret ravalera 2020

3

Edita: Falla Barri La Ravalera Maquetació: Marc Gil Redacció: Eva Navarro Raquel Sánchez Fotografia: Óscar Peris Publicació: Falla Barri La Ravalera Depòsit legal: CS 128-2017 El llibret ha participat en la convocatòria del premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià.

4

Ravalera .5 Comissió Saluda Presidents Acomiadament

Falleres Majors .13 Corts d’Honor .19 Monuments .27 Fa 25 anys .33 Versió electrònica del llibret

Per què fer un llibret per als xiquets i xiquetes?

.39

UN VIATGE PELS

VALORS

El calaix .161 Guia comercial .167

5

6

Ravalera

7

8

COMISSIÓ

DELEGADES DE FESTEJOS: Sara Sabater Tarín, Sara Martínez Llácer, Amparo Candau López, Teresa Traver Daroca i Clara Isabel Gil Gual.

DELEGADES DE PARADOR: Maite Gallén Nicolau i Isabel Montoya Giménez, Isabel López Gascó i Maria Amparo Villagrasa Monfort DELEGATS DE DOLÇOS: Placido Martínez Salas i Rosana Llácer García DELEGADES DE REGALS: María José Hernández Fernández i Amparo López Villanova.

DELEGADES D’ENTRETENIMENT: Garbiñe Oyanguren González, Raquel Ventura Canós, Amparo Montagut Borillo, Rebeca Palau Romero, Patricia Melià Hidalgo i Maria Dolores Tomàs Sabater.

DELEGADES DE DISFRESSES: Marta Baena Pedraza i Sara Bautista Folch.

DELEGADES DE RIFES: Raquel Ninot Alagarda i Paula Morte Vallez.

DELEGATS DE BARRA: Laura Varella Rios i Andrés Garica Robles.

DELEGATS DE MÚSICA: Carlos Bodí Pitarch i Ana Belén Ferrer Sánchez.

DELEGATS DE PLANTÀ: Jose Mª Ferrer Serra, Juan Carlos Moreno Alonso, Vicente Monsonís Corell, Vicente Javier Vilarroig Michavila, César Ortells Benítez i Jose Tormo Blasco.

PRESIDENT: Santiago Claramonte Rico.

VICEPRESIDENTS: Marc Gil Nicolau, Miguel Barrón Cardenal, Jose Franch Nebot i Juan Miguel Bernat Gil. SECRETARI: Javier Artero Linares VICESECRETARI: Guillem Traver Daroca TRESORERA: Eugenia Martí Granell COMPTADORA: Sara Minguez Zuriaga FALLER HONORÍFIC: Jose Luis Nebot Herrero FALLERA MAJOR: Sandra Candau López CORT D’HONOR: Eva Navarro Hernández, Andrea Navarro Hernández, Patricia Negre Gimeno, Elena Claramonte Rico, Maria Cantos Ferrer i Claudia Cataluña Porras.

DELEGATS DE CASAL: Vicente Manuel Carda Monfort DELEGAT DE FOTOGRAFIA: Óscar Peris Gallego DELEGADA DE LOTERIA: Maria Asunción Renau Redondo DELEGADA D’INFANTILS: Mª Dolores Pérez Ballester DELEGADES DE FALLERES: Irene Panís Casado i Isabel Mingarro Amiguet.

DELEGADA DE PROTOCOL: Mayte Guillamón Chordá.

DELEGATS D’ACTES: Víctor Pérez Guillamón, Nekane Corzo Oyanguren, Irene Barrachina Nebot, Beatriz Boix Monsonís i Paula Monserrat Barrachina.

DELEGAT ARTÍSTIC: Manuel Candau López DELEGATS DE CUINA: Daniel Sánchez Boza, Francisco Javier Navarro Palau i Manolo Candau Garí.

DELEGADA DE FALLERS D’HONOR: Maria Teresa Borillo Melchor DELEGATS DE CARROSSA: Eduardo Pérez Ibañez i Jorge Ortiz Angullo DELEGADES DE COMPARSA: Yasmina Sánchez Gharbaoui i Elisabeth Gascó Catalán.

DELEGADES DE COMPARSA INFANTIL: Raquel Sánchez López i Raquel Ibáñez Sierra.

DELEGAT D’ESTENDARD: Héctor Gramaje Bodí DELEGATS DE MATERIAL: Fernando Sánchis Braulio, Enrique Daudén Blázquez i Salvador Palomares Martí.

COMISSIÓ INFANTIL PRESIDENTA INFANTIL: Leire Ortiz Baena VICEPRESIDENTA INFANTIL: Ariadne Bodí Ferrer FALLERA MAJOR: Olaia Daudén Oyanguren CORT D’HONOR: Adriana Fernández Ventura, Teresa Moreno Montagut, Alba Monsonís Palau, Júlia Vilaroig Melià i Lola Tormo Tomàs.

DELEGADES DE FALLERES: Ana Moreno Montagut i Lucía Tormo Tomàs.

DELEGADES DE COMPARSA: Iris Monsonís Palau i Balma Ortells Bautista.

DELEGATS DE JOCS: Leire García Varella i Rubén Franch Ventura.

DELEGAT DE PLANTÀ: Blai Villagrasa Monfort i Agustín Sandoval Monfort.

DELEGAT DE PIROTÈCNIA: Sergi Ferrer Ninot.

9

Benvolguda família Ravalera, Aquest any sóc jo, junt amb un equip meravellós de persones, el que m’he posat al capdavant de la nostra falla.

En primer lloc, vull fer menció a les nostres màximes representants, les nostres Falleres Majors, Sandra i Olaia, que junt amb les seues famílies estan lluitant per ser unes digníssimes representants de la nostra comissió. Elles són part fonamental de la tradició i la festa i ho demostren a cada moment tant dins com fora del nostre casal.

Elena, Maria, Eva, Andrea i Patrícia són les joves que decidiren acompanyar a Sandra en aquest viatge tan meravellós. Elles fan especial cada moment viscut aquest any.

Teresa, Lola, Júlia, Adriana i Alba són les encarregades d’estar al costat de la nostra Fallera Major Infantil Olaia. Totes elles, junt a la nostra Presidenta Infantil Leire, representen la il·lusió, l’alegria i l’entusiasme, que és necessari per a dur endavant una falla com la nostra.

Una altra part molt important d’aquest trencaclosques, sou vosaltres, els comissionats i comissionades de la falla, els que feu que tot seguisca endavant amb el vostre esforç i suport.

Als veïns, veïnes i comerços els convide a compartir la festa amb tots nosaltres i a gaudir de la pólvora, la música i el color que, de segur, inundaran el barri la setmana de falles.

Una cordial salutació.

Santiago Claramonte Rico. President 2020

10

Fallers i falleres, xiquets i xiquetes ravalers, Aquest any he tingut el gran privilegi de poder ser la presidenta d’aquest gran grup de xiquets i xiquetes, i de poder acompanyar a les Falleres Majors i al nostre President representant a la nostra falla.

Per començar, vull donar-li la benvinguda a tots els nous membres de la falla, segur que ací vos ho passareu genial, ja veureu!

També agrair al meu súper presi, Santi, qui sempre ens fa riure més fort quan es fica seriós, per la seua confiança en mi. I per descomptat, a la nostra Fallera Major Infantil, Olaia, a la nostra FM, Sandra i, com no, a les súper falleretes d’aquest any: Lola, Teresa, Júlia, Alba, Adriana, Maria, Patri, Eva, Andrea i Elena. Fem un gran equip!

De segur que gaudirem d’aquest any i celebrarem el que més ens agrada: ser falleres i fallers.

Leire Ortiz Baena. Presidenta Infantil 2020

11

acomiadament 2019

12

FAMÍLIA RAVALERA, AMICS i VEÏNS DE LA FALLA Ja fa un any que em vaig dirigir a vosaltres per a desitjar-vos les millors festes de Sant Josep. Han sigut 365 dies molt intensos, dies de festa, foc i flames, però també dies de treball, de feina i de germanor al voltant del nostre casal.

No vull acomiadar-me sense agrair-vos tantes mans quan feia falta, tantes hores al meu costat i tanta companyia en actes i desfilades. Hem fet moltes coses junts i les cendres de totes elles han trobat un lloc al meu cor on viuran per sempre. Gràcies a tots.

Però especialment a les meues xiques, Adriana i Olaia per voler ser falleres amb mi, les millores falleres que vaig poder somiar. I a les seues famílies per deixar-les acompanyarme i portar-nos a tots els actes. A Àfrica, la meua mini-presi, per estar sempre al meu costat i per ser tan divertida. Què puc dir de les quatre xiques grans? Que l’edat és només una xifra i que ho vam passar molt bé totes juntes.

Tot això no haguera sigut possible sense els meus presis, Marc i Eva, tan treballadors i que fan tant d’això que no es veu, la seua màgia, i que van voler que jo fóra la seua Fallera Major Infantil. Gràcies per obrir-me la porta a aquest any meravellós.

Una falla és una família, però també és un conjunt de persones que s’organitzen per a crear moltes coses. Una xicoteta fàbrica de carrosses i ninots, de sopars de dissabte i de menjars de fer feina, de llibrets i comparses, de disfresses i indumentària tradicional.

Entre tots i totes hem fet aquest any 2019 per a la Falla Barri la Ravalera. Gràcies a tots per deixar-me formar part d’ell.

L’any 2019 serà per sempre nostre!

Ara vos demane rebre amb un aplaudiment ben fort a les nostres representants de l’any 2020, Sandra i Olaia, qui portaran la nostra falla al lloc més alt, tant com són de boniques i de falleres.

Visca les Falleres Majors de la Ravalera 2020! Visca la nostra Falla!

Leire Ortiz Baena. Fallera Major Infantil 2019

13

14

falleres majors

15

Benvolgudes Ravaleres i Ravalers, Estimada Falla barri La Ravalera, aquestes paraules només fan que confirmar el somni que estic complint. Ni en els meus millors desitjos, em podia imaginar gaudir com ho estic fent, i és que tot el que estic vivint supera amb molta distància allò que havia pensat. És per això, que he d’agrair a tota la gent que ho fa realitat.

En primer lloc, vull parlar dels meus presidents, Santi i Leire. Els quals, amb el seu temps i la seua il·lusió porten el timó d’aquest meravellós viatge, organitzant cada moment i pendents que no falte mai res.

En segon lloc, vull dirigir-me a elles, a les meues falleres, ja siguen grans com menudes.

A Adriana, Teresa, Alba, Júlia i Lola, eixes xicotetes grans falleres. Feu que recorde els meus primers dies de fallereta i vos demane que no perdeu mai la il·lusió amb la que ho viviu tot, em fa feliç veure-vos. A les meues majors: Patri, Maria, Claudia, Elena, Andrea i Eva, gràcies per acceptar acompanyar-me dia a dia, acte a acte, fent de cada instant un record per a guardar. Sempre que pense en vosaltres em naix un somriure.

Vos vull molt a totes.

I ara si, no puc amagar la meua emoció. Tu ets especial, sense tu tot açò no seria igual, i, és per tu que aquest viatge es tan màgic. Olaia, la meua Olaia. Aquest any tinc la sort de gaudir al teu costat, de fer que tot siga més intens, de tornar a viure-ho com una xiqueta. No soltes mai la meua mà i, ajuda’m a fer el que queda de viatge més màgic si cap.

Per últim, a la meua comissió, el meu més sincer gràcies. Gràcies per treballar per la festa, per cada paraula que em dediqueu, per cada aplaudiment al carrer. Se m’ompli el cor d’orgull cada vegada que escolte el nostre himne i vos veig cantant cada un com el que més.

Aquest any, sóc jo l’encarregada de fer la cridà a la gent del barri i als comissionats i comissionades. I a tots aquells borrianencs o visitants, als que la festa de les falles els fa sentir emoció. Viviu la nostra festa que ja s’apropa, i sobretot, gaudiu. Eixiu al carrer i participeu, que cada any és diferent i millor que l’anterior. Gaudim tots junts de la millor festa del món!

Sandra Candau López. Fallera Major 2020

16

Fallera Major 2020

Sandra Candau Lรณpez

17

Benvolguda família Ravalera, Aquest 2020 m’ha portat el millor regal que mai haguera pogut imaginar, poder representar a la meua falla preferida, la Falla Barri la Ravalera, al costat de la millor companyia.

A la meua Cort d’Honor: Alba, Adriana, Teresa, Lola i Júlia, mil gràcies per estar al meu costat en cada moment, per tots els moments de ball, de jocs i de riallades. Tornaria a triar-vos a cadascuna si tornarem a començar. Vos vull milions!

També agrair a Patri, Maria, Elena, Eva i Andrea, la cort major, per cuidar-nos, per estar pendents de nosaltres en tot moment i per fer-nos una escolteta quan de vegades ens fa falta. Gràcies per tot!

Sandra, què dir-te que no sàpies, eres la meua mitja taronja i enguany al teu costat sé que serà el millor any de la meua vida. Espere passar cada instant d’aquest any agafada de la teua mà i recordar tot el que estem vivint per sempre.

També agrair a Santi i Leire, els nostres presidents, el seu esforç i dedicació, i com no a tota la comissió, sense vosaltres tot açò no tindria sentit.

Per a finalitzar, convide a tota la gent del Raval i de fora a que vinga a visitar-nos i a gaudir amb nosaltres de la millor festa del món!

Visca la Ravalera! #atrapantelsnostressomnis Olaia Daudén Oyanguren. Fallera Major Infantil 2020

18

Fallera Major Infantil 2020

Olaia DaudĂŠn Oyanguren

19

20

corts d’honor

21

Cort d’Honor 2020

Cort d’Honor 2020

Cort d’Honor 2020

Elena Claramonte Rico

Maria Cantos Ferrer

Andrea Navarro Hernández

22

Cort d’Honor 2020

Cort d’Honor 2020

Cort d’Honor 2020

Claudia Cataluña Porras

Patricia Negre Gimeno

Eva Navarro Hernández

23

Cort d’Honor Infantil 2020

Cort d’Honor Infantil 2020

Adriana Fernández Ventura

Alba Monsonís Palau

24

Cort d’Honor Infantil 2020

Cort d’Honor Infantil 2020

Cort d’Honor Infantil 2020

Júlia Vilaroig Melià

Lola Tormo Tomàs

Teresa Moreno Montagut

25

Fallera Major i Cort d’Honor 2020

26

Fallera Major Infantil i Cort d’Honor Infantil 2020

27

28

monuments

29

Artista: Javi Capella Claramonte Lema: Al Raval Foc Oriental

CrĂ­tica i GuiĂł: Critikakelarre

30

Aquesta geisha està farta de servir-li el te a la carta, a aquest drac tan malcarat, imatge del patriarcat.

Ací les nostres falleres, que són bones Ravaleres, li ensenyaran algun truc per fer-ne del drac un cuc.

Se n’ha vingut al Raval, per fer un curs estival, i enviar-lo a escaparrar, que no puga flamejar.

Amb el quimono et farem falda, gipó i les sinagües.

Amb fanalets forjarem, l’adreç, pinta i arracades.

Véns fugint d’aquell masclisme, tan freqüent entre els Nipons.

Trobes racisme i sexisme de Vox tocant els collons!

Ací estan amb la catana, de samurais disfressats.

Si no encerten l’embainada acabaran ingressats.

Calma’t, les nostres falleres sabran portar-te molt lluny, amb les bones coeteres on pugues alçar el puny prendre la traca final i encendre el foc oriental.

31

Artista: Javi Capella Claramonte Lema: Un viatge pels valors

CrĂ­tica i GuiĂł: La quinta del llibret

32

Que comence el viatge!

No serà senzill, esteu atents monstres, igual hi ha algun perill.

Pugeu al globus no feu tard.

El món de les falles no pot esperar!

Sigueu crítics, penseu i raoneu.

Si ho feu bé, no us penedireu, doncs de valors us omplireu.

Res més ens queda a dir, què la màgia fallera us porte llegiu, i a gaudir!

33

34

25 aniversari

35

25 aniversari

Ana Montagut Borillo Fallera Major

Paloma Boix Bort

Fallera Major Infantil

36

Carlos TarĂ­n Llopis

Cavaller Acompanyant

Arribat l’exercici faller del 2020, sabíem que ens anàvem a reunir de nou, perquè ja fa vint-icinc anys del nostre any, d’aquelles falles de 1995 que vàrem compartir junts. Perquè les falles són més que una festa, són treball, són nervis, són il·lusions, són emocions, però sobretot, són persones. I la falla Barri la Ravalera ens va escollir per a ser els seus representants fa vinti-cinc anys i ara toca recordar-ho, reviure-ho, gaudir dels moments que guardem a la retina d’aquell magnífic any.

Com recordeu aquell any? Com el vàreu viure?

Per a mi, diu Ana, com l’inici d’una nova etapa d’ensenyament. Com un procés de descobrir coses totalment noves que m’obrien finestres al món de la festa i de la vida.

Per a nosaltres crec que un any 100% diferent del d’Ana (entre riures), sols féiem que discutir, però no sabíem estar un sense l’altre, passara el que passara, estiguérem enfadats pel futbol de Carlos, perquè Salesians molava més que Villa Fátima (això dia ell), quan tocava la desfilada ben agarrats de la mà i endavant amb un gran somriure.

El més especial? El més divertit?

El moment de la joventut viscut amb més intensitat i del que més i millors records guarde. No hi ha acte, festa, desfilada que no recorde com a especial i únic, cada volta que escoltava l’himne baix de casa... Molts moments irrepetibles viscuts al màxim amb la gent que més volia. Per a divertit els deixe a ells...

Si Carlos i jo ens fiquem a recordar hi ha uns quants, ja siga el dia de la Pleitesia quan Carlos es bota un paràgraf jo li pegue xafó i ell torna enrere i jo en uns morros... només ho sabíem nosaltres, però tant de temps assajant... els primers versets encara els recorde i tot!

Eixe mateix dia es donaven els premis de comparsa infantil, ens varen donar el primer! Sí, el primer. Quan eixíem per ell, Paloma es va entropessar amb un banderí que hi havia a terra i va perdre una sabata, jo no la deixava tornar enrere, ella cabuda va tornar per ell, dis-me tu, si pujàvem a pel primer!

Per últim, diu Paloma, quan un poc més i deixe a Manolo mig invident, el dia de la cavalcada del ninotinfantil, en llançar caramels amb tota la força possible i a Manolo, el president, li fica el pal d’un “Chupa-chups” entre l’ull i el vidre de la ullera!

37

25 aniversari

38

Què tal la vostra relació?

Trobar-me dos germanets xicotets de sobte, va ser tota una experiència. Carlos, al que el vincle amb la seua família des de sempre ha fet que el conega des del seu naixement, era un vertader terratrémol. Paloma, la dolça xiqueta que em donava la mà, s’ha convertit en el temps en una bona amiga i una millor confident.

Va ser una sort trobar-nos, sense cap dubte. I tant que va ser una sort, i quan ens veiem seguim sentint eixa connexió especial que ens va donar les falles de 1995. Per molts anys que passen, per sempre quedaran al nostre record, no varen ser unes falles més, varen ser les nostres falles com a representants de la Falla Barri La Ravalera.

Qui va ser el teu president?

Manuel Candau Garí. Encara recorde al meu pare dient-li a ma mare... “Tere una filla deu ser fallera, ha eixit Manolo President” I així va ser. Vaig ser la Fallera Major del Raval del 1995. La gran relació que teníem, i tenim, sempre estreta i familiar. Els vull molt. Fer el 25 aniversari en l’any que la seua filla Sandra és la Fallera Major, és més que un privilegi.

Nosaltres a més de Manolo vàrem tindre a Xeles Gozalbo com a presidenta infantil, sempre al nostre costat, a cada acte. Vàrem tindre als millors que poguérem imaginar.

Si vos diuen ara Falla la Ravalera què pensaríeu?

Ana somriu, mira una foto de la seua neboda Teresa (fallera enguany) i diu: Que estic en ma casa, amb els meus.

Per a Paloma: Records de la infantesa, que mai oblidarem, un any inesborrable i especial dins del nostre currículum faller. Impossible escoltar l’himne i no cantar-lo i recordar quedar en “El Gato” amb la xaranga.

Tornaríeu enrere?

No. El que he viscut, viscut està. I és perfecte perquè ho vaig viure així.

Pensem igual que Ana, ho vàrem viure al màxim, cadascú des del seu lloc per separat i tots junts, va ser el que va fer màgic aquell any.

39

40

Per què un llibre per a xiquets i xiquetes?

Enguany, la Falla Barri la Ravalera aposta per un llibre dedicat als més menuts i menudes de casa. Aquells que més alegria, energia i somnis aporten; els rebedors de la nostra essència fallera. En definitiva, aquells que han de continuar amb la nostra il·lusió i el nostre deliri pel món faller.

El llibret vol transmetre, a través de l’arribada d’uns monstres al nostre planeta atrets per les falles, els valors que impregnen a aquestes. Ambientat en un viatge que dura un exercici faller, els nostres fallerets i falleretes, aprendran el significat de les paraules més importants del món faller. Així com, un poc d’història relacionada amb el moment faller de cada conte.

Al final del llibre, els nostres infants podran gaudir d’uns jocs i activitats relacionades amb les falles per a acabar de consolidar allò que han aprés d’una manera lúdica.

Com a comissió, pensem que és molt important educar des de ben xicotets i xicotetes en la festa fallera; en els seus valors i en la seua cultura. Aconseguint així, que els més menuts i menudes de casa, la valoren, respecten, estimen i continuen amb ella.

Pensem que és una aposta de present i de futur, ja que són ells i elles els que l’han de mantenir viva. A més, volem fomentar la lectura amb uns temes atractius i interessants per als nostres xiquets i xiquetes que viuen les festes cada dia al carrer.

En definitiva, esperem que gaudisquen del llibre, entenguen millor cada esdeveniment i acte faller, i els desperte la intriga per a seguir investigant.

Només els hem de dir: MONSTRES DE CASA, A VIATJAR LLEGINT!!

41

42

UN

VIATGE

PELS

VALORS

43

REMUGÓ

DESDENTAT

PIGUETES

VAMPIRETA

DRAGONETA

BOLETA

44

ESPANTAT

PATETES

BANYUT

CLARIÓ 45

XICLET

ULLETS

46

-Ei mireu, què és això???- pregunta Desdentat el monstre, mentre mira pel seu telescopi interplanetari.

-No ho sé, però és molt bonic!!! - comenta Ullets la monstre.

-Quants colors!!! - diu bocabadat Remugó el monstre.

-Anem, anem!!! - contesta Vampireta la monstre.

Els monstres enfilen el seu globus cap al planeta Terra. Els espera un viatge molt llarg...

47

-JA HEM ARRIBAT! - criden d’alegria els monstres després de dos mesos viatjant.

-A on estarem? - pregunta mirant cap a dalt el monstre.

-Mira allà hi ha un cartell, posa BORRIANA. - contesta Banyut el monstre.

-I ací diu: COMISSIÓ FALLERA. Entrem a veure què és. - diu amb il·lusió Piguetes la monstre.

Sense saber-ho els monstres han entrat en un casal de falla. Dins tota la comissió els rep amb molta alegria i els expliquen que són com una xicoteta família.

-Podeu vindre al primer acte, són les creus de maig, i, en el cas d’agradarvos, podeu fer-vos de la falla com a comissionats i comissionades.

-Síííííí, anirem!!! - responen amb il·lusió els monstres.

-I una pregunta, això de colors que vam veure des del nostre planeta, què era? - pregunta Xiclet.

-Són les falles, però ara ja s’han acabat. Durant el vostre viatge es van cremar però no patiu, l’any vinent se’n tornen a plantar.

EL SEU VIATGE PEL MÓN FALLER ACABA DE COMENÇAR, VIATJA AMB ELLS I ELLES PER A DESCOBRIR-HO TOT!!!

48

49

GLOSSARI Comissió fallera: agrupació de persones que s’uneixen per plantar un monument en la festa de les Falles.

Casal faller: lloc on els comissionats d’una falla es reuneixen per realitzar activitats i fer dinars i sopars.

Comissionat-ada: persona que pertany a una comissió fallera i paga una quota per mantenir-la.

Telescopi: instrument allargat que serveix per a observar objectes llunyans,

especialment estreles i planetes.

50

la curiositat A Borriana han nascut un total de 29 comissions falleres, encara que totes no han sobreviscut al pas del temps. L’any 1928 apareixia la primera, i en un període de 8 anys, l’any 1936, el nombre de comissions es va multiplicar fins a arribar a 8. Després de la guerra, 3 comissions més van plantar falla a la ciutat, sent 11 fins a l’any 1954. Més tard, van anar creixent fins a ser un total de 16 falles l’any 1993, encara que algunes ja havien desaparegut. Aquest nombre es va mantenir fins a la creació de l’última comissió de la ciutat l’any 2015, sent un total de 19 les que planten monument hui en dia a la nostra ciutat.

51

52

Una nit de maig Companyonia: relació d’amistat, col·laboració i de solidaritat entre companys.

53

Una nit de maig, les nostres monstres caminen cap al casal de la falla. És el seu primer acte des que van aterrar a la Terra, i els han dit que hi ha paiporta.

S’han preparat un entrepà i una botelleta d’aigua i estan molt contentes però quan arriben al casal…

54

- Ui quina olor és aquesta? - pregunta estranyada la monstre Dragoneta.

- Sí, sí que és estranya, però m’agrada!!- li contesta Boleta.

- És l’olor dels clavells!!! - li responen tots els xiquets i xiquetes de la comissió.

- Clavells???, això es menja? - pregunta amb la boca feta aigua Dragoneta.

- Ai, Dragoneta! Sempre estàs pensant a menjar .- riuen els xiquets i xiquetes.

Al casal de la falla tot el món està treballant. Per fi, han arribat les creus de maig i demà totes hauran d’estar col·locades per a indicar on es plantaran les falles el proper exercici, quins nervis i il·lusió tenen tots i totes. Les nostres monstres no dubten en ajudar. La monstre Boleta es posa a taller clavell junt amb altres comissionats i comissionades.

Després del paiporta, tot el món es fica a fer feina. A poquet a poquet les creus s’han omplit de color roig i blanc. El roig i blanc que li donen els pètals del clavell, encara queda un costat de la xicoteta per emplenar però: NO ELS QUEDA MÉS CLAVELL!!!

55

56

- Què farem ara?- pregunta preocupat la monstre.

- Podem anar a una floristeria – suggereix la monstre Boleta.

- No, a aquestes hores ja estan tancades.- comenta un comissionat.

- I si la pintem? - respon un xiquet.

- No es pot, la creu ha d’estar feta d’elements naturals: flors, branques, fulles, etc. - li explica la seua mare.

- Tinc la SOLUCIÓ!. Escriuré al grup de Whatsapp de les falles a veure si a alguna li sobra clavell- respon la presidenta.

- Però no ens els voldran donar, segur que s’ho guarden per a guanyar- diu un xiquet.

- Vine bonic que t’explicaré una cosa. Les falles sempre s’ajuden quan es necessiten. És el punt bonic del món faller, la companyonia i solidaritat que es crea i que s’ha de potenciar. Tots formem part d’una festa i tradició molt especial i hem de cuidar-la i respectar-la - li conta el seu pare.

De seguida se sent el so del WhatsApp del tresorer, dues falles han contestat.

Uns comissionats s’arrimen al seu casal, i amb el nou clavell ja poden acabar de fer la creu.

57

Una vegada plantades, tots i totes es meravellen, han quedat precioses. La major té un jardí amb una bassa, i la xicoteta representa un hort. Les dues decoraran el carrer tot el cap de setmana, omplint la ciutat de colors i alegria. No tarden a arribar els primers visitants a fer-se fotos i felicitar a la comissió pel treball fet.

Les nostres monstres estan molt contentes i està vesprada es mudaran per a anar a buscar els premis però, el premi més important ja el tenen: han treballat amb la seua falla, han conegut la companyonia que hi ha i han viscut de prop un dia tan intens. A més, han decidit que els agrada molt i que es faran de la falla!

I conte contat, ja s’ha acabat i per la xemeneia se n’ha volat!

58

59

GLOSSARI Paiporta: dinar en què cadascú s’emporta el seu menjar, que normalment consisteix

en un entrepà.

President-a: persona que dirigeix el treball que porta a terme una comissió fallera.

Creu de maig: creu revestida amb flors, normalment clavells, que es planta el primer

cap de setmana de maig i indica on es plantarà un monument faller el març següent.

Clavell: flor gran de diversos colors, amb els pètals dentats i olor agradable.

Visitant: persona que visita un lloc.

Bassa: depòsit amb murs d’obra que s’ompli d’aigua.

60

la curiositat Les creus de maig tenen el seu origen en la commemoració de la invenció de la Santa Creu per Santa Elena. A Borriana existia el costum de beneir els camps de cultiu el dia 3 de maig des de les creus o calvaris que hi havia als quatre punts d’entrada de la població. Però va ser Josep Solà, mestre de Carmelites i natural de Múrcia, qui va portar la tradició a principis dels anys quaranta, plantant la primera creu a la Falla la Mota a la qual pertanyia. El 1944 es va instaurar el concurs de Creus, on l’Ajuntament donava diners a les creus guanyadores. El 1971, Joaquin Ortells Vernia va confeccionar per primera vegada un jardí al voltant de la creu per a la Falla la Mercé, amb estany i peixos inclosos. Des de la primera creu que es va plantar han anat canviant les normes i s’han escrit diversos reglaments, però l’essència d’aquelles primeres creus segueix viva als carrers de Borriana el primer cap de setmana de maig.

61

62

M’han deixat els platerets Alegria: Ês un sentiment agradable que ens fa estar contents, de bon humor i amb ganes de somriure.

63

Puuuuuum, puuuuuum, puuuuum - ja s’escolta la primera traca acompanyada de la música de l’himne de la falla que toca amb gran alegria la xaranga.

-Que és eixe soroll?- pregunta el monstres Clarió.

-Són les traques! Mai havíeu escoltat ni olorat una? - pregunta un xiquet estranyat.

-Al nostre planeta no hi ha, m’encanta això de les traques!!! - respon el monstre Desdentat olorant la pólvora.

Avui, tota la comissió, replega pels carrers de Borriana, plena d’il·lusió i de goig, a les que seran les seues representants falleres. El monstre no cap en si, li encanta cantar i ho dóna tot ballant pels carrers de la ciutat al ritme de la xaranga.

64

De sobte, s’escolta l’himne de la falla, han arribat a casa de la fallera. La comissió encén la seua traca. A la fallera li encanta l’oloreta que fa la pólvora, si hi hagués una colònia amb aquest aroma, de seguida se la compraria.

-Que preciosa amb eixe vestit blau cel i eixe somriure que li omple la cara comenta el monstre.

-Quines ganes que arribe l’exaltació per a veure-la baixar amb el seu vestit de fallera - comenta una comissionada.

La seua companya ja l’espera a peu de portal junt amb els presidents. Aquests li col·loquen la insígnia de la falla i es fan milions de selfies i fotografies, quin moment més emotiu. El nostre monstre també està molt emocionat, no vol deixar-se a cap fallera sense besar així que de seguida es posa a la cua per a ser el següent en donar-li l’enhorabona.

65

66

Totes les comissionades i comissionats es posen a caminar replegant una a una les que seran les Corts d’Honor Infantil i Major, ballant, rient i cantant amb la xaranga.

Sense esperar-s’ho ningú, els membres de la xaranga demanen un voluntari, i, òbviament, el monstre es posa el primer de la fila.

-Em deixen els PLATEREEEEEEETS!!!- crida el monstre Clarió.

Al compàs de la música del saxofon, el clarinet, el bombo, la caixa, la trompeta, el bombardí i la tuba, Clarió toca els platerets. No pot estar més content, per un moment pensa que està al cel.

Quin dia més emotiu han viscut, marxen a dormir plens de felicitat i sabent que els espera un gran any.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte ja s’ha acabat.

67

GLOSSARI Traca: sèrie de petards que es col·loquen al llarg d’una corda i esclaten un darrere de l’altre.

Xaranga: conjunt de músics amb instruments de vent i percussió que animen les

festes de carrer amb les seues cançons.

Himne: composició musical que toca la xaranga i canten els membres d’una comissió fallera.

Insígnia de la falla: pin distintiu de cada comissió que es porta subjecte a la roba o a

la banda.

Pólvora: pols de sofre i carbó que s’utilitza per a la preparació de focs d’artifici.

68

la curiositat Qui no s’ha descobert taral·lejant l’himne d’alguna comissió durant la setmana de falles? Cada comissió té el seu himne amb música i lletra, i els fallers i les falleres poden reconéixer quina comissió està prop amb els primers acords de cada cançoneta.

L’himne de la Falla Barri la Ravalera es va crear l’any 1950, sent President de la Comissió Melchor Reig Figuerola, Fallera Major Irene Navarro Reig i Dames d’Honor Mary Carmen Moliner Abad i Paquita Masià Peral. Per primera vegada van aparéixer al llibret les estrofes que acompanyen al pasdoble del Raval amb la seua contagiosa tornada original, que ha sofrit algun canvi amb el pas del temps: Ravalera, ravalera, eres sempre la millor, les falleres més gracioses i més boniques del món!

69

70

Avui no vull fer res...

CompromĂ­s: complir amb les feines i activitats que has dit que faries.

71

z

z

72

z z

z

La monstre Piguetes avui no vol fer res.

-Estic molt cansant de tota la setmana a l’escola - diu la monstre estirad al llit.

-Hauríem d’anar a la falla a fer carrossa - li contesta la seua mare.

-No, em quede jugant ací, segur que un altre comissionat o comissionada hi anirà a fer-ne - diu mentre agarra les construccions.

Els dies van passant i Piguetes encara no ha anat a veure la carrossa que la seua falla està preparant.

De sobte, de camí a l’escola es troba un xiquet de la falla: - Hola monstre, fa molts dies que no et veia, que estaves malalta? - li pregunta el xiquet.

- No, és que estava cansada i no volia anar a la falla - li respon la monstre.

- Ah, doncs a veure quan pots vindre, està quedant molt bonica. Jo estic fent la part del paperet groc -li contesta alegrement el xiquet.

73

Tornen a passar els dies i la monstre no ha parat: ha fet ball, piano, pilota, patinet, etc.

- Mare, hui tampoc vull anar a la falla! - li diu Piguetes.

- Està bé, jo sí que hi aniré, si no vols et pots quedar amb el pare - li contesta.

Quan la mare arriba a la falla, li fa una foto a la carrossa per ensenyar-li a la monstre.

- Alaaaaaa, que bonica està quedant!! L’esteu fent d’un pallasso? - pregunta Piguetes.

- Sí, xata. Tot el món està col·laborant. Cada dia fan un xicotet berenar i van enganxant paperet a la carrossa- li explica la seua mare.

La monstre es queda pensativa però no diu res.

74

75

- Mamà, m’ho he pensat millor, sí que vull anar-hi a ajudar - diu trista Piguetes al cap d’una estoneta.

- I això, per què? Què ha canviat?- li pregunta la seua mare.

- He vist les fotos, i tot el món estava treballant content. Jo sé que ells i elles molts dies també estan cansats, però una falla som tots i totes i ens hem d’ajudar i treballar conjuntament. Necessita implicació i dedicació, i, no puc faltar sempre que vulga sense motius. - li diu pensativa la monstre.

- Filla, no t’has de prendre la falla com una obligació però sí com un compromís. Pensa que una falla de barri, com la nostra, pot funcionar si la gent està implicada i totes les persones col·laboren. Estic molt contenta que tu t’hages adonat - li abraça la mare.

76

L’endemà Piguetes va a fer carrossa i tot el món s’alegra molt de veure-la. Per fi, s’adona que el fet important és col·laborar i fer la feina junts i juntes.

Quines ganes d’estrenar-la i veure a totes les falleres pujades el dia de la batalla de flors. - acaba pensant la monstre.

I conte contat, ja s’ha acabat i si t’ha agradat pica de mans!

77

GLOSSARI Carrossa: carreta amb ninots grans decorats amb paper de seda, on pugen les falleres

i fallers per llançar caramels a la cavalcada del ninot o confeti a la batalla de flors.

Paperet: papers de seda de colors, emprats en la realització de la falla.

Compromís: complir amb les feines i activitats que has dit que faries.

Col·laborar: quan fas una cosa amb els amics i amigues, participant sense molestar ni enfadar-te. Quan treballes en equip i així tot el món ho passa bé.

78

la curiositat L’any 1944 la Junta Local Fallera, que acabava de començar el seu recorregut, va organitzar la primera cavalcada del ninot.

Aquesta consistia en una desfilada plena d’humor, on es criticaven fets que havien ocorregut i decisions del govern borrianenc d’aquells anys. Per tancar la comparsa de cada comissió, es van crear les carrosses que, tirades per cavalls, transportaven a les falleres.

També s’utilitzen les carrosses per a la Batalla de Flors que tanca les festes de setembre en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia, i que s’ha celebrat des del 1958.

79

80

Visita a l’artista Confiança en un mateix: mateix l’actitud que tenim

davant dels problemes. Tot no ens ix a la primera però, hem de seguir provant i creure que podem amb esperit de superació.

81

Aquest matí els nostres monstres han rebut una telefonada molt important.

Sabeu qui era?

L’ARTISTA DE LA FALLA!!!!

-CORRE, AFANYA’T. QUE NO ARRIBEM AL TALLER- Crida Desdentat.

Al taller de l’artista tot està fet un embolic i ple de pols. De sobte, darrere d’ells, apareix l’artista. És una dona major, amb cara d’estar un poquet a la lluna de València. Va murmurant a soles pel mig del taller , porta les ulleres a la punta del nas i té la bata plena de pintura.

-Ai, monstres que bé que heu vingut - diu molt trista l’artista.

-Què et passa? - pregunten alhora els monstres.

-Que no puc, que no puc, que no puc- repeteix l’artista plorant.

-Que no pots què? A veure artista, conta’ns des del principi- li demana Desdentat.

-Veureu, fa dues setmanes que estic fent la maqueta per a la falla, però no m’ix cap drac bonic. I és la peça central de la falla - explica l’artista.

-Nosaltres t’ajudarem- li responen els monstres.

82

83

Els monstres havien llegit un conte a l’escola que parlava de CONFIANÇA EN UN MATEIX, i estaven decidits a ajudar a l’artista.

-A veure, artista repeteix: JO PUC! - li diu Desdentat, el monstre.

-Jo puc - diu fluixet l’artista.

-No dona, has de CRIDAR: JO PUUUUUUUC.- li repeteix el monstre.

-JO PUUUUUUUC - Crida ben fort l’artista.

!

C U OP

J

84

De seguida, va agarrar un tros d’argila, i mirant l’esbós va començar a fer el drac però: -No puc- va pensar l’artista mentre es desmuntava el drac que acabava de fer.

De sobte, va recordar les paraules dels seus amics i ho va tornar a intentar.

-Heu vist!- va començar a saltar d’alegria l’artista amb un drac preciós d’argila a la mà.

-Has pogut tu tota sola, només havies de creure en tu mateixa i trobar la motivació! - li van contestar els monstres.

-Quedarà preciós el dia de la plantà com a ninot central -comenta Desdentat mentre admira la maqueta del drac.

-A partir d’ara seguiré esforçant-me i creient en mi, MOLTES GRÀCIES MONSTRES! - cridava contenta l’artista.

I així, els monstres van tornar contents a casa, havien ajudat la seua amiga. Ella havia de ser conscient que el fet important és creure en un mateix, esforçar-se i seguir provant.

Aquest conte s’ha acabat i si no és mentida és veritat.

85

GLOSSARI Falla: monument que planta cada comissió ple de ninots. Fet de cartó i fusta amb

una crítica.

Artista: persona encarregada de dissenyar i crear el monument faller.

Estar a la lluna de valència: quan una persona sembla que no està fent la feina que hauria de fer, no atén.

Maqueta de falla: reproducció en xicotet del monument faller que es fa per veure com quedarà abans de fer-lo en gran.

Argila: material granular fet de roques i mesclat amb aigua que es pot modelar per crear figures o objectes.

Esbós: primer disseny dibuixat de la falla, per veure la idea general abans de

construir la maqueta.

Confiança: seguretat en un mateix. L’actitud influeix molt en el resultat final del

qual ens passa.

Motivació: quan tens moltes ganes de fer una cosa, t’animen, tu agarres confiança i això t’ajuda a fer-ho millor.

86

la curiositat L’any 1976 es van produir els primers contactes entre els artesans locals, on es va triar Manolo Oliver com a primer president de l’organització, encara que no era artesà faller, sinó escultor.

Oficialment, el Gremi es va constituir el 14 de febrer de 1977, amb la presència de 31 artesans fallers, fa ara quaranta-tres anys.

Com a fet destacat, cal nomenar la ràpida actuació del gremi d’artistes quan, la nit de la plantà de l’any 1979, un grup de vàndals va cremar la falla Barri d’Onda. Amb el treball conjunt dels artistes construint un nou ninot central, la col·laboració de les comissions falleres amb ninots dels seus monuments i dels poetes locals que van escriure els versos corresponents, es va aconseguir plantar un altre monument l’endemà.

87

88

La setmana dels manifests Paciència: calma o tranquil¡litat per a esperar.

89

90

Quins nervis es respiren aquesta setmana, han arribat les últimes proves dels vestits, en no res, seran els manifests.

La Fallera Major està al taller de la modista provant-se el seu vestit nou, i, per descomptat, la monstre Patetes volia acompanyar-la.

-Que guapa estàs amb eixe vestit tan bonic de color … - diu la monstre bocabadada mirant cap a l’emprovador.

-Ssssshhh calla monstre, no digues res, és un secret - diu la fallera plorant d’alegria, està enamorada del seu vestit.

-Quines ganes que arribe el manifest i poder dir-ho tinc! - diu la monstre roja com una tomata de guardar silenci.

-Ha de ser sorpresa! - diu la fallera molt nerviosa.

91

Per fi arriba la gran setmana, la del manifest. Una setmana molt especial plena de visites, on totes les falleres i fallers mostren a la seua falla i als seus amics i amigues els que seran els seus vestits de fallera. Aquells que lluiran amb tanta il·lusió tot l’any.

Tota la falla ha quedat a l’emplaçament per a anar a casa de les falleres a veure el seu Manifest.

-La fallaaaaaaaaaaaaaa - crida tota la comissió en tocar el timbre de la Fallera Major.

En entrar a la casa, tots es queden bocabadats, quin manifest més bonic tot ple de flors!

-Em fa molta emoció ensenyar-vos el meu vestit, m’ha costat molt no dir el color, però ara ja el podeu veure. És un vestit tradicional del segle XIX fet amb una seda estreta, teixida sobre un color de fons verd botella. Em vaig enamorar d’ell des del primer dia - diu la fallera plorant d’alegria.

-Quina alegria, ja puc dir el color!!!!! - crida Patetes.

-Mireu les manteletes i el davantal són daurades i brillants com un cel estrellat. Les arracades les he triades en forma de raïm, plenes de perles marines i les sabates estan fetes amb la mateixa tela que el tratge. Però sense dubte, m’encanten les meues sinagües, me les ha fetes la meua iaia plenes de calats amb el meu nom brodat - diu la fallera abraçant la seua iaia.

92

La falla li hem portat de regal les pintes que lluirà amb aquell majestuós vestit. Són daurades i porten cisellades una flor com la del seu vestit i el seu nom. Ja té tot el vestit complet, però encara no hem vist el segon. Aquest, és del segle XVIII, d’un color blau marí espectacular, amb unes pintes platejades acabades amb corona i unes manteletes i davantal en tul brodat en blanc i argent.

-Quines ganes tinc que arribe l’exaltació per a veure’t amb ell ficat - li diu Patetes a la fallera major.

Quina setmana més bonica li espera a la Fallera Major i a totes les falleres que exposen els vestits per primera vegada, quina il·lusió desprenen totes.

I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat.

93

GLOSSARI Manifest: exposició que es fa a casa abans de l’Exaltació dels trages que portaran els fallers i les falleres.

Modista-e: persona que es dedica a cosir els vestits de faller i de fallera.

Vestit de fallera: conjunt de gipó (peça que cobreix dels muscles a la cintura) i falda

(peça que cobreix des de la cintura fins als turmells).

Seda estreta: tela de seda teixida a màquina que té una amplària entre 54 i 60 cm.

Manteleta i davantal: peces de tela de seda o tul que cobreixen els muscles i la part frontal de la falda.

Arracades: peça que es penja a les orelles i que forma part de l’adreç junt amb la joia,

els pinxos, el collar i la polsera.

Sinagües: falda de tela amb calats o vainiques i brodats que es porta davall la falda de valenciana.

Pintes: utensili de metall amb pues que es col·loca davall dels cabells abans de

pentinar-los en forma de monyo.

94

la curiositat El vestit tradicional de dona valenciana, té una llarga tradició en la història. Està basat en els vestits que utilitzaven les dones en el segle XVIII però amb el pas del temps es va anar transformant, donant pas a vestits adaptats a la moda de cada època.

La primera vegada que apareix el mal nomenat trage de fallera va ser el 1929, quan Pepita Samper, valenciana, va ser nomenada senyoreta Espanya en un concurs de bellesa nacional. Ella va realitzar moltes de les funcions de les actuals Falleres Majors de València, i es va crear una indumentària específica per a la festa de les Falles. Aquell vestit va ser la base dels que vindrien després, inspirat en les llauradores valencianes del segle XVIII. Actualment, són moltes les valencianes que decideixen vestir-se el més correctament possible, sent fidels a aquells vestits de fa tres segles.

95

96

Ja tenim la banda!

Empatia: ficar-nos en el lloc de les altres persones i comprendre-les.

97

Hui és un gran dia a la falla, per fi, les Falleres Majors i les seues Corts D’honor lluiran el seu vestit, eixe que tantes ganes tenien d’estrenar. Es pentinaran amb els rodets i el monyo, es posaran les seues pintes lluents i el seu adreç. Es col·locaran la joia amb molta cura i es miraran dues vegades a l’espill perquè tot estiga bé. És l’exaltació, el dia que se’ls ’imposa la banda com a falleres.

Tota la comissió junt amb les falleres, caminen al ritme de la xaranga pels carrers de Borriana fins a l’Ajuntament. Tenen un embolic de sentiments: nervis, alegria, vergonya, emoció … Volen tindre ja la seua banda, però primer han de desfilar fins al Teatre Payá.

Tot el poble sencer està al carrer, ningú es vol perdre la primera desfilada.

Quan s’arrimen al lloc on es posa la seua comissió la xaranga comença a tocar l’himne.

- Guapes, boniques - els crida tota la comissió mentre desfilen.

- Quina alegria tenen, irradien felicitat- Comenta Espantat.

98

99

100

Després de veure el castell de focs artificials, el Teatre Payá obri les portes.

-Aquestes són les nostres cadires, asseu-te que ja comença.- diu el monstre Patetes a Espantat.

El presentador anuncia el torn de la nostra falla i, una a una, totes desfilen espectacularment fins a arribar a l’escenari. Allí es col·loquen al voltant de la seua Fallera Major i, per fi, la persona especial que han triat els col·loca la banda.

- Mira-la que guapa en els nervis que tenia el dia del manifest!!!, ja sabia jo que eixe vestit verd li quedaria fenomenal - diu el monstre plorant d’alegria mirant a la Fallera Major, ara ja amb la seua banda creuant-li el pit.

101

De sobte, hi ha una fallera que no vol eixir, se li ha trencat el davantal i plora desconsolada darrere de la porta. Ningú no sap què fer, tots entenen els seus nervis.

-L’hem d’ajudar! - crida Espantat.

Corrents van a casa d’una fallera de l’any passat, li agarren el seu davantal i tornen al Payá abans que siga el seu torn. En un tres i no res, li col·loquen el davantal i la fallera ja pot eixir ben contenta a desfilar.

102

En acabar l’acte la fallera, de seguida, se’n va a buscar als monstres per a agrair-los el que han fet.

- No tinc paraules, no sé què haguera fet sense vosaltres, m’heu salvat - plora la fallera en donar-los les gràcies.

- No hi ha de què totes hem estat al teu lloc i sabem com és d’important aquest moment. Només espere que hages gaudit de la teua desfilada - li contesta la fallera propietària del davantal.

- Des d’ara esteu convidats i convidades a vindre totes les festes al meu casal!crida la fallera molt contenta.

Les nostres falleres ja caminen amb la seua banda i ara sí, llueixen més belles que mai. La seua cara de felicitat és enorme i inclús es veu alguna llàgrima d’alegria. Els monstres se’n van contents a sopar al casal, han fet un bon acte i han comprés el lloc d’una altra persona.

Catacric-catacrac conte acabat.

103

GLOSSARI Exaltació: acte on s’imposa la banda a les falleres de les comissions i a les Corts d’Honor, Dames de la Ciutat i Reines Falleres de Borriana.

Fallera Major: màxima representant d’una comissió durant un any.

Davantal: peça de tela de seda o tul que cobreix la part frontal de la falda.

Cort d’Honor: falleres que acompanyen les Falleres Majors a tots els actes fallers.

Teatre Payá: Lloc on es celebra l’Exaltació de totes les falleres de Borriana.

Banda: peça de tela i cinta allargada amb l’escut de cada comissió que porten les

falleres creuant el seu pit.

Desfilada: passeig de les falleres i els fallers de forma ordenada, uns darrere dels

altres, des d’un lloc a un altre.

En un tres i no res: en un moment, molt de pressa.

104

la curiositat La primera vegada que es va elegir una representant de la ciutat va ser l’any 1936, on Milagros López Juan de la Falla la Mercé va ser elegida Fallera Major de Burriana entre les tres Falleres Majors que hi havia a la ciutat.

Però no va ser fins a l’any 1941 quan, amb el mateix sistema de votació, s’elegeix a Vicenta Miró Guerola ja amb el títol de Reina Fallera de Borriana.

L’any 1951 apareix la figura de la Reina Fallera Infantil per primera vegada, càrrec que ocupa la xiqueta Rosita Feliu Vives i a l’any següent, s’inclou el càrrec de Cavaller Acompanyant, vigent fins a l’any 1993.

105

106

Nits de fallero Agraïment: és donar les gràcies a algú per aquella acció

que ha fet per tu i et fa sentir bé i respondre positivament.

107

Després de sopar totes i tots junts al casal, la comissió camina cap a la Llar Fallera al Ball de la Reina. La nostra Cort d’Honor i Falleres Majors estan emocionades.

Ja sona el primer pasdoble de l’any, el que tot ho inicia. Les Reines del poble ja ballen amb els seus acompanyats i, a poc a poc, s’uneixen totes les falleres, quina imatge més bonica.

- Ballem! - li diu el monstre Ullets a la monstre Dragoneta.

108

Quina alegria tenen, ara ja, tots els dissabtes hi ha una nova presentació d’una comissió fallera. El primer dia és molt emocionant, les nostres falleres desfilen per primera vegada cap a l’escenari per a donar-li un beset a les màximes representants de la falla, i, desitjar-los un any ple d’alegries.

Setmana rere setmana, les presentacions es van succeint i les nostres falleres no es perden una, en totes desfilen alegres i, a poc a poc, van omplint la seua banda de les insígnies de les altres comissions.

109

110

Per fi arriba la nostra presentació. Ja és hora que comence la nit més esperada. La nit de les nostres falleres.

El monstre presentador de l’acte demana a tot el món que ocupe el seu lloc - La nostra xiqueta l’hem vista créixer, viu les falles des de la panxa de la mamà. En cada acte el seu somriure l’il·lumina. Tenia moltíssimes ganes de ser fallera de banda i per fi, aquest és el seu any - explica la presentadora donant pas a la primera xiqueta de la Cort d’Honor Infantil.

Una a una, totes les xiquetes i dones de les Corts d’Honor van desfilant.

Per últim, és el torn de la Fallera Major Infantil i la Fallera Major, que, saludant, desfilen i acaben d’omplir l’escenari.

Ja arriba el final de l’acte, les Reines del poble i la resta de Falleres Majors han vingut a donar l’enhorabona.

El monstre Ullets ha preparat un discurs: - Moltes gràcies a tots i totes per vindre. Es crea un any molt bonic entre vosaltres, compartiu grans moments i esperem que sempre estigueu igual d’unides - diu ple de sentiment Ullets.

L’acte ja ha finalitzat i és hora de ballar fins que els peus aguanten, però això als nostres monstres els encanta.

I això és tan veritat com que el conte ja s’ha acabat!

111

GLOSSARI Llar fallera: local molt gran on es reuneixen les comissions falleres per celebrar

alguns actes i fer festes.

Ball de la Reina: primer acte després de l’Exaltació on les falleres i els fallers acudeixen

a la Llar Fallera per ballar i començar l’exercici faller.

Pasdoble: Peça musical que es balla per parelles.

Presentació: acte on cada comissió presenta les seues falleres i les exalta amb paraules

boniques.

112

la curiositat La Llar fallera és, des del moment de la seua creació, un lloc on es reuneixen els fallers de tota la ciutat. En els primers anys de la Festa de les Falles a Borriana, s’utilitzava el teatre Oberón per celebrar actes com l’elecció de les Reines Falleres. Per primera vegada, l’any 1958 es va aconseguir un local on poder celebrar els actes fallers. Aquest local estava situat al carrer Mare de Déu dels Àngels, i fins a finals de l’any 1987, les seues parets van ser testimoni de centenars de moments per recordar. En el període entre el tancament d’aquest local i la inauguració de l’actual l’any 1992, els fallers van utilitzar com a seu una carpa en l’antiga plaça del “matadero”, que es va acomodar per acollir els diferents actes fallers. Des de l’exercici falles del 1993 fins a l’actualitat, la Llar Fallera es situa a la Plaça l’Estacioneta.

113

114

Visita al museu faller Cooperació: treball fet entre tots amb un objectiu compartit. Totes les persones que participen són igual d’importants.

115

- Xiquets i xiquetes demà és un dia molt important, anem d’excursió al Museu Faller de Borriana! - els diu la mestra.

- Sí, els meus pares m’han signat l’autorització. Tinc moltes ganes - respon el monstre Xiclet.

L’endemà, van caminant fins a la Casa de la Cultura, allí els espera una visita molt enriquidora sobre les falles de Borriana.

- Mira, mira aquests pins!!, què seran?- pregunta el monstre mirant una vitrina.

- Són les insígnies de totes les comissions que hi ha a Borriana i d’algunes que ja han desaparegut - li contesta l’encarregada del museu.

- Ala, que interessant i això què és???- pregunta Xiclet excitat.

- Això són els dibuixos d’algunes de les teles dels vestits de valenciana que han dut les reines del poble - li explica l’encarregada.

- Són precioses, mira quines flors i quins colors més bonics! - diu el monstre Banyut bocabadat.

116

117

118

Que de coses estan aprenent els monstres en la visita: la música, les mascletades, la història de les falles, els tipus de vestits...

- I tot això on ho heu comprat?? - pregunta Xiclet.

- No, això no és comprat, són donacions o préstecs - li contesta l’encarregada.

- Ala!!, però que majos són, no?, gràcies a ells tota la ciutat les pot gaudir.

Miraré a casa a veure si tinc alguna cosa bonica per a portar!!! - li diu Banyut molt il·lusionat.

En arribar a l’escola tots estan molt contents, s’ho han passat d’allò més bé.

El monstre Xiclet ha estat pensatiu des que han tornat i se li ha acudit una gran idea.

- Què penseu si aquesta setmana, com estem de vacances de falles, guardem coses sobre elles i a la tornada fem el nostre museu faller a la classe sobre els actes més importants de falles?- diu el monstre.

- Síííííííí, quina bona idea! - diuen tots a la vegada.

119

Han passat ja els quatre dies de falles i, per descomptat, tots i totes han portat alguna coseta per a muntar el museu a la classe.

- A veure, Laia, què has portat? - pregunta la mestra en l’assemblea.

- Jo he portat una foto del Pregó i una de la Cridà - els explica Laia mentre ensenya les fotos.

- A veure, qui ha portat alguna coseta més? - diu la mestra.

- Jo, Jo, crida il·lusionat Xiclet. He portat caramels que vaig arreplegar a la cavalcada del Ninot! - ensenya el monstre.

- Que bons! - diuen els xiquets i les xiquetes.

- A veure, i tu, què has portat?- pregunta la mestra mentre senyala el paper.

- Jo he portat la pleitesia de la falla - explica Josep mentre col·loca la pleitesia a la taula.

Guau, que bonica! - diuen tots els seus amics i amigues.

120

- I tu què tens? - pregunta la mestra mirant a Maria.

- Tinc el llibre on apareixen tots els Ninots Indultats de cada comissió. Vam anar de visita amb la Falla i el vaig agarrar per al nostre museu - explica Maria molt contenta.

- Quina bona idea vas tindre, passa’l i així el podem veure tots - li diu la mestra mentre va rodant el llibre per l’assemblea.

A poc a poc, tots els xiquets i xiquetes van ensenyant el que han portat i van omplint la taula que volen dedicar al seu Museu Faller. Hi ha qui ha portat el llibret de la seua falla, una xiqueta ha portat la caixeta on portava els petards en falles; un xiquet ha portat el seu jupetí de faller junt amb la faixa; una altra xiqueta les seues pintes i sense saber-ho, entre tots i totes, han omplit la taula.

Com els ha quedat tan bonic, han convidat a la resta de classes a fer una visita i ha sigut un gran èxit, junts han aconseguit que quedara preciós.

Una reina tenia tres filles: una mandarina, una tarongina, una melmelada i aquesta història s’ha acabat.

121

GLOSSARI Museu faller: Lloc on s’exposen i s’expliquen objectes fallers, com insígnies, llibrets,

ninots i peces dels trages de valenciana, així com el conjunt de creus de maig, carrosses i monuments de tota la història de les falles de Borriana.

Donació: quan una persona dona o deixa objectes per poder exposar-los en un museu perquè tot el món puga gaudir d’ells.

Pregó i Crida: al pregó, el pregoner llegeix un text que marca l’inici de les festes

josefines. Després, va per tots els sectors llegint-lo i arreplegant les falleres de cada comissió. Una vegada estan totes, les Reines Falleres realitzen la Crida a l’Ajuntament, on tanca l’acte l’alcaldessa i ens convida a gaudir d’uns dies tan especials com són els dies de falles.

Cavalcada del ninot: desfilada de carrosses i comparses que critiquen amb humor problemes o fets que passen a la ciutat.

Pleitesia: poesia que lligen o reciten de memòria les falleres i els fallers a la Reina

Fallera.

Ninot indultat: ninot fet de cartó que presenta cada falla per exposar-lo i decidir quin serà el guanyador que es lliurarà de les flames el dia de la cremà.

122

la curiositat Noranta anys després de l’aparició de les falles a Borriana, per fi un grup de fallers ha aconseguit portar a terme la creació del Museu Faller Borrianenc. Ja van haver-hi dos intents anteriors, l’any 1982 a l’antic hospital de Sant Blai, i l’any 1984 al costat de les oficines de Junta Local d’aquells temps, al carrer Vicente Forner Tichell.

Després de dos anys de recollir informació i materials, el somni de molts fallers i falleres s’ha complit, en un espai on conviuen insígnies, llibrets, ninots de falla, sedes, complements d’indumentària i fins i tot una mascletada virtual que fan els delers de tot aquell veí o foraster que vol visitar les instal·lacions situades a la Casa de la Cultura de la ciutat. El museu també compta amb un recull virtual de fotografies de tots els monuments, creus de maig, carrosses i Reines Falleres de la Ciutat.

123

124

Estic enfadat!

Frustraciรณ: sentiment desagradable al no aconseguir el que volem.

125

Aquesta nit és la “plantà” i el nostre monstre Remugó està enfadat. Ell volia arribar més prompte que ningú per a ajudar a muntar el ninot central però no es va recordar de ficar el despertador i s’ha adormit.

- Va monstre, que no passa res, pots ajudar a col·locar la crítica o la resta de ninots - li diu la presidenta.

- No, no en vull. Jo volia ajudar a traure el drac - diu Remugó.

126

A poc a poc, la falla es va muntant i es fa l’hora de fer els bunyols per a la nit, tots volen que el monstre vinga però…

- Remugó, no veus que t’estàs perdent una de les millors nits de l’any per estar enfadat - li explica Encarnita, una de les comissionades més antigues de la falla.

- Em dóna igual, no pense anar i no pense parlar amb ningú - contesta molt enfadat Remugo.

Ja tenen el cos de la falla posat i s’escolta la xaranga que anuncia que les Reines del poble vénen a veure com anem. Tot el món es dóna pressa per a muntar la taula plena de bunyols i mistela.

- Quina cua de veïns, com es nota que els agraden els bunyols i la mistela comenta Encarnita - Sí, quina nit més bonica però estic un poquet trista, Remugó encara no ha vingut - diu la monstre Boleta.

127

Al casal de la falla segueix Remugó encara que ja no està tan enfadat, ara més bé està trist i pensant què podria fer. Comença a pensar que, tal vegada, la resta de la gent no tinga la culpa de què ha passat.

128

- Remugó vols que en parlem? - li pregunta Boleta, que ha tornat al casal a veure al seu amic.

- Sí, no sé ben bé què fer. Segur que tot el món està enfadat amb mi per com m’he comportat - respon el monstre.

- Monstre, no estan enfadats. Anem a buscar opcions perquè no es torne a repetir aquesta situació. A veure com ha sigut tot? - li pregunta la seua amiga monstre.

- Doncs jo volia arribar a temps però com m’he adormit no ho he aconseguit comenta Remugó amb mirada trista.

- Bé, has acceptat el que has fet i has reconegut la teua implicació, ara no ens hem de resignar i hem de buscar solucions. Què en podem fer? - anima la monstre al seu amic.

- Podem anar a menjar bunyols i després ajudar a muntar la resta de ninots - diu el monstre.

- Això estaria molt bé, has trobat una bona solució vinga, anem i ajudem comenta mentre caminen cap a l’emplaçament.

129

Així que per fi, Remugó s’anima a ajudar a plantar els cartells de la crítica de la falla passant una nit d’allò més divertida aprenent que de qualsevol situació, per dolorosa que parega, podem buscar i trobar alguna cosa positiva, que està en la nostra ment canviar els pensaments i idees negatives per solucions i pensaments positius que ens donaran confiança i seguretat.

- Veus monstre com si t’esforces és la millor solució per a resoldre els problemes - li diu Encarnita contenta de veure que per fi està participant.

- Sí, avui he aprés que no puc tindre sempre el que vull però que puc buscar altres solucions - Li explica el monstre.

Conte contat, per la xemeneia s’ha escapat.

130

131

GLOSSARI Plantà: dia que es trauen els monuments fallers al carrer per començar la setmana

de falles.

Crítica de la falla: text que acompanya els ninots d’un monument faller on es

critiquen fets, sobretot polítics i socials, que han passat a la ciutat amb rimes i versos escrits amb gràcia.

Bunyols: dolç fet amb farina, aigua i rent, amb forma rodona i que es plena

generalment de figa i es frig amb oli.

Mistela: vi dolç que es prepara mesclant el most amb alcohol i sucre.

132

la curiositat Els inicis de la crítica en els monuments van ser cartells escrits pels mateixos fallers i falleres disposats al voltant de la falla, i més tard, era feina d’un poeta que improvisava les crítiques el mateix dia de la plantà. Ara, es planteja la crítica amb prou de temps d’antelació, però la base dels versets segueix sent la mateixa de fa 90 anys, satiritzar els costums, el govern de la ciutat i algun fet digne de recordar que passa durant l’any en curs.

La primera crítica a Borriana va aparéixer al llibret de la primera comissió que va plantar falla a la ciutat, la Mercé l’any 1928.

Cal destacar el segon premi de llibret de la Falla la Ravalera l’any 1944, on la crítica va ser escrita per l’insigne Bernat Artola, una de les millors aportacions a la literatura fallera. L’autor va repetir durant els anys 1945,1947, 1948 i 1949, que van ser els més rellevants de la literatura fallera.

133

134

Una piqueta especial Generositat: ĂŠs un valor positiu on pots ajudar i compartir les teues coses amb els altres sense esperar res a canvi.

135

Tota la falla ha matinat per poder arribar a l’ofrena.

- Auuuuuuu!!, m’he punxat amb l’agulla -protesta el monstre Banyut mentre col·loca la mantellina de la Fallera Major. És l’acte més solemne, i, per a moltes falleres i fallers, el més emotiu de totes les falles. Totes les comissions, junt amb representants d’altres pobles, desfilen cap al tapís de la Mare de Déu de la Misericòrdia. L’artista cada any crea una preciosa nova imatge amb paper de seda.

El punt d’inici està ple, les falleres ja volen desfilar, i l’olor de flors impregna els carrers. Els monstres també estan molt contents, avui viuran la seua primera ofrena.

- Quins nervis - diu Piguetes mentre agarra la cistella de flors.

- Que bonica és, quedarà preciosa al tapís!!- comenta Piguetes.

- Jo li porte una piqueta! - diu Banyut amb la seua piqueta de flors.

136

137

138

- És el nostre torn, ja quasi arribem al tapís- crida content Banyut mentre desfila agarrant la seua piqueta.

- Somriu que ens està gravant la televisió!- li avisa Piguetes portant la seua cistella.

- Jo també vull eixir! - se sent dir a una fallereta del públic mentre plora agarrada a la seua mare.

Els monstres s’arrimen a veure què passa. La mare els explica que a la xiqueta li feia molta il·lusió eixir en l’ofrena, però que fins a última hora no sabien si podrien i, per tant, no han comprat un ram i ara ja és tard.

- Això ho hem de solucionar! - responen a l’uníson els monstres.

Sense pensar-s’ho dues vegades, el monstre Banyut, decideix que comparteix la seua piqueta amb la xiqueta i així tots dos poden eixir a l’ofrena.

En pujar al tapís, les seues cares d’alegria ho diuen tot. Els vestidors posen la piqueta als peus de la Mare de Déu de la Misericòrdia on queda perfecta amb els seus clavells.

139

140

En baixar de l’escenari els espera la mare de la xiqueta, no sap com donarlos les gràcies. Han tingut un acte de generositat molt gran amb la seua filla i està molt agraïda.

- No cal que ens dónes les gràcies. Nosaltres també estem molt contents de veure la il·lusió amb la qual viviu les falles, i esperem que mai es perda aquest sentiment - li contesten els monstres.

Ja s’ha acabat l’ofrena, i toca anar cap a l’última mascletà de l’any. Entre sospirs d’alegria i alguna llàgrima, s’encaminen tots junts i juntes per olorar la pólvora fins a l’any següent.

Conte contat, conte acabat, i qui no s’alce té el cul foradat!

141

GLOSSARI Ofrena: desfilada que fan els fallers i les falleres per oferir flors a la Mare de Déu de la Misericòrdia.

Mantellina: peça de tela fina de seda, tul, blonda o randa que s’utilitza per cobrir-se el cap i els muscles quan es participa en l’ofrena.

Tapís: panell gran fet de paperet que representa una escena valenciana, generalment amb falleres i amb la Mare de Déu.

Cistella: recipient on es col·loquen flors.

Piqueta: pal de fusta on es col·loquen flors en un dels seus extrems.

Vestidors: persones que repleguen els rams, les cistelles i les piquetes i les col·loquen

de forma ordenada als peus del tapís.

Mare de Déu de la Misericòrdia: patrona de la ciutat de Borriana a qui li ofrenen flors

els fallers el dia 19 de març.

142

la curiositat Des del primer any d’ofrena el 1951 fins a 1959, l’ofrena de flors del dia 19 de març es feia a l’interior de l’església dels Carmelites. El primer any de la dècada dels seixanta, el president de Junta Local Fallera, José Ramon Boix Monraval, va encarregar la confecció del primer tapís per a l’ofrena de flors a Joaquin Ortells, que ja tenia experiència en la tècnica del paperet de les carrosses. Aquell primer tapís es va instal·lar al lateral de l’església dels Carmelites, i a l’any següent ja es va traslladar a la façana de l’església del Salvador, on continua ubicat en l’actualitat.

Tan sols durant dos anys el tapís va canviar la seua ubicació, quan es va restaurar la Basílica del Salvador entre els anys 2008 i 2009 per l’exposició Espais de Llum.

143

144

La nit de la cremà Gratitud: és aprendre a donar les gràcies.

145

146

Els nostres monstres avui estan un poc tristos, és l’últim acte abans de tornar al seu planeta. Ha arribat la nit de la cremà.

- Per què no les deixeu plantades, així ens podríem quedar? - pregunta la monstre Vampireta trista.

- Vampireta, això no es pot fer. S’han de cremar per tancar un cicle i perquè tot allò que has críticat es creme i no torne a repetir-se - li explica la presidenta.

- Ja ho entenc, però em fa molta pena haver de marxar-nos - li respon la monstre.

La comissió comença a muntar les traques per a la cremà, mentre escolten com a poc a poc les falles veïnes es van cremant. La nostra falla és la tercera, i tot el món espera ja als bombers.

- Vinga, que ja estan ací, comencem - diu la presidenta.

- Quina pena em fa - diu plorant la Fallera Major agafada de la mà de la Fallera Major Infantil mentre encenen la traca.

147

Ja es veu la flama que comença a cremar la falla. Tot el món està esperant que caiga el ninot central.

- Mireu, allà va! - criden els monstres mentre tot el món aplaudeix.

- Uf quina calor fa! - diu Vampireta.

Els bombers ja comencen a apagar les cendres que han quedat, la falla ja ha desaparegut i tot el món comença a pensar ja en les falles de l’any següent - Què està fent la Fallera Major? - pregunta Vampireta.

- Està replegant cendres de la seua falla com a record - li contesta la presidenta.

- Ala, vaig a agarrar-ne jo també - diu la monstre il·lusionada.

148

149

- És hora d’anar-nos-en - diu la mare monstre.

- Vinga, pugem. - diuen tristos els monstres.

- Monstres tenim una sorpresa per a vosaltres, vos hem fet un faller d’honor personalitzat perquè sempre recordeu les nostres falles, la nostra comissió i Borriana - li diu la presidenta.

- Que bonic! - diu Vampireta plorant d’alegria.

- Hem estat molt bé, només tenim paraules bones. Ens heu tractat super bé i hem aprés què són les falles. Tenieu raó al principi en dir-nos que són una xicoteta família, nosaltres ja ens sentim part d’ella. Moltes gràcies per TOT diu la mare monstre plorant.

- Vos estimem molt - crida tota la comissió mentre el globus dels monstres s’enlaira cap al seu planeta.

I falla cremada, falles acabades!

150

151

GLOSSARI Cremà: nit del 19 de març quan es cremen els monuments fallers.

Cendra: pols de color gris que queda després de cremar el cartó i la fusta dels monuments.

Faller d’honor: persona que col·labora amb una comissió i com a agraïment se li

ofereix una làmina pintada per un artista, generalment representant motius fallers.

152

la curiositat Per què cremeu els monuments? Aquesta és la pregunta que es fan els forasters quan veuen les falles convertir-se en cendra la nit del 19 de març. Tot té una explicació.

Les falles tenen el seu origen en les fogueres de trastos i fusta que cremaven els fusters al carrer el vespre de la festivitat del seu patró Sant Josep. A poc a poc aquelles pires van anant evolucionant, afegint robes perquè semblara una persona a la qual criticar, carregant-se d’ironia i sàtira fins als monuments que coneixem ara.

Alguns historiadors pensen que la cremà de falles i fogueres són un costum molt antic per commemorar l’equinocci de primavera en honor a Sant Josep i el solstici d’estiu en honor a Sant Joan.

El que també es diu és que el foc purificador crema les crítiques perquè no tornen a succeir, i que l’any vinent siga millor que l’anterior.

153

154

JUGUEM ELS

AMB

MONSTRES

155

Ajuda a Espantat a eixir del laberint o arribarĂ tard a la plantĂ .

156

Còpia a Ullets i pinta-ho.

157

Ajudem a Banyut a aconseguir la seua piqueta per a l’ofrena.

158

Els monstres Clariรณ i Remugรณ necessiten color per poder anar a la falla, els ajudes?

159

160

Planta la teua falla.

Retalla als monstres i enganxa’ls a l’emplaçament.

161

162

el calaix

163

164

165

166

167

168

guia comercial

169

170

171

172

173

174

175

176

Mari Carmen i Carlos

177

178

179

180

181

182

183

184

185

186

187

188

189

190

191

192

193

194

195

196

197

198

199

La Falla Barri La Ravalera vol agrair als comerços la seua col·laboració

200

201

202