Escena tercera

Opulènciafalleraoaparadordeprimera?

De dins del preciós joier ix radiant la festa fallera que en Borriana és la primera i de vegades sembla ser que a alguns això desespera.

Som una festa rimbombant plena de llum i lluentor, amb vestits que són un tresor on tot és un luxe radiant i de categoria superior.

Però seguim vivint de llogat i sembla que no hi ha manera de construir la Llar Fallera i d’eixe lloc desangelat fugir, puix fa un fred que pela.

Les carrosses d’ací cap allà i gràcies hem de donar que algú ens ha volgut deixar una nau mig desteulà per a poder-les guardar.

La subvenció congelada i menys mal que Federació treballant molt i a muntó amb alguna perra ens ajuda que trau de Diputació.

Els casals, tots donen pena; doncs és molt justet el veïnat i encara no t’has menejat ja pots sentir la sirena perquè als guàrdies han avisat.

I el súmmum de la situació és una cosa ben grossa: quan una falla es proposa ser-ne 300 de comissió... i no fer ni una carrossa!

Tot menjat i begudet, carpa, «deejay» i festeta, i si pot ser un tiquet per gin-tònic o whisket i amb això... feina feta!

Eixe model s’imposa entre tota la joventut i veig un futur ben fotut doncs això és qualsevol cosa. Però ser faller? Ni un minut!