El naixement de Catalunya

Resum 3er ESO (2010-2011)

Professor: Ferran GonzĂ lez

3er ESO

El naixement de Catalunya

2 Unitat 2 El naixement de Catalunya

1. La península ibèrica entre els segles VIII i XI Els musulmans van ocupar la península Ibèrica en pocs anys (711725). El seu domini abastava gairebé tot el territori. La zona de la península Ibèrica conquerida pels musulmans s´anomenava al-Andalus i tenia com a capital Còrdova.

L´ocupació islàmica de la península va ser desigual: a la meseta nord i al llarg de la vall del riu Duero s´hi van instal.lar els berbers que en pocs anys van abandonar aquest territori perquè era pla i difícil de defensar; la zona de la vall de l´Ebre va ser ocupada pels àrabs*.

Per la seva part, el Sistema Cantàbric i els Pirineus van restar impermeables a l´ocupació i s´hi van anar constituint nuclis de resistència que van reconquerir el territori ocupat pels musulmans .

2. La formació de la Marca Hispànica i els orígens de Catalunya Catalunya entesa com una comunitat diferenciada i independent del seu entorn, es va originar entre els s. VIII i X. Però a diferència de la resta de la Península Ibèrica, Catalunya deu el seu origen a l’Imperi franc. Van ser els reis carolingis* els qui van iniciar la conquesta del territori de l’actual Catalunya a costa dels islàmics.

2.1 La conquesta carolíngia de la Catalunya Vella Els islàmics penetraren en el territori franc al començament del s.

VIII, però van ser frenats a Poitiers l’any 732 i progressivament rebutjats cap al sud dels Pirineus.

La península ibèrica al s. X

Vocabulari Àrabs: Poble originari de la península Aràbiga. Durant l’Alta Edat Mitjana van constituir gairebé sempre la minoria dirigent a la societat d’al-Andalus.

Els àrabs van ser també els qui es van quedar les millors terres de regadiu.

Carolíngi: Membre de la dinastia franca a la qual va pertànyer Carlemany, el primer emperador medieval d’Europa occidental, coronat pel papa els dia de Nadal de l’any 800.

3 Unitat 2 El naixement de Catalunya

Vocabulari Per evitar les ràtzies (atacs curts amb la intenció d’obtenir botí) contra el seu territori, Carlemany, rei dels francs, va establir una zona militar de defensa fronterera amb els musulmans, entre els Pirineus i el Llobregat i el Cardener, que es va anomenar Marca* Hispánica. Actualment es coneix amb el nom Catalunya Vella*.

Marca: Zona militar de defensa fronterera en temps dels carolingis.

Era comandada habitualment per un marquès.

Catalunya Vella: Nom amb què

2.2 L´organització de la Marca Hispànica Els francs van organitzar el territori en vuit comtats*: Pallars, Ribagorça, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Girona, Empúries i Barcelona. Per administrar-los van triar magnats (persones amb terres o poder) procedents de famílies romanes o visigòtiques Els comtats catalans es trobaven al sud de l’imperi carolingi.

Aprofitant la llunyania de la cort, alguns d’aquests comtes es van rebel-lar a la mort de Carlemany (814). Per aquesta raó van ser deposats i substituïts per comtes francs. Però els comtes francs tampoc van resultar ser més fiables que els indígenes. Molts d’ells ni tan sols s’acostaven al comtats.

Finalment a les acaballes del segle IX, el rei franc Carles el Calb va designar com a comte de Cerdanya, Urgell, Barcelona i Girona, Guifré el Pelós (878-897) que va encapçalar el “casal de Barcelona”.

El comte Guifré el Pelós va ser un personatge històric important per dos motius: va impulsar una repoblació considerable el centre del país i fou el primer comte que va deixar els seus comtats en herència als fills sense tenir l’assentiment del rei franc ( que, no es pot oblidar, era el seu senyor feudal!)

Així doncs, a la mort de Guifré, els seus fills van heretar els comtats. La disgregació de l’Imperi carolingi va fer que els comtats catalans adquirissin progressivament la independència. Els comtes catalans actuaven cada vegada més com si no depengessin del rei franc, tot i que en teoria n’eren vassalls. La instauració d’una successió hereditària a partir de Guifré va suposar, per tant, un cert grau de sobirania*.

els historiadors designen part de Catalunya dominada pels carolingis. S’estén al nord del Llobregat i el Cardener fins al Montsec i els Pirineus, incloent-hi el Rosselló, el Conflent i el Vallespir.

Comtat: Demarcació territorial governada per un comte, persona delegada del monarca que hi desenvolupa funcions militars, civils, judicials i administratives.

El comte també s’encarregava de recaptar impostos.

Sobirania: Capacitat política de decidir sense dependre d’altres poders.

Mapa on queda reflectida l’obra de Guifré el Pelós.

4 Unitat 2 El naixement de Catalunya

3. La independència Catalunya Vella

de

la

Durant el mandat de Borrell II (947-992) es va produir la independència del conjunt dels comtats catalans. El nucli de la futura Catalunya, la Catalunya Vella, estava esdevenint un petit país situat entre dos mons: els francs, al nord i els musulmans, al sud. De fet, al sud de la frontera entre els rius Llobregat i Cardener s’estenia un territori fortament islamitzat.

Borrell II va realitzar una política de bon veïnatge amb els musulmans ( molt superiors): es van enviar ambaixades a Còrdova i es va reconèixer el poder dels califes.

Aquesta política es va acabar amb l’arribada d´Almansor1 a Còrdova. L’any 985 el cabdill musulmà va atacar els comtats catalans i va devastar la ciutat de Barcelona. Davant d´aquest fet Borrell II va buscar el suport del rei franc que no li va respondre.

L’any 987 l’imperi franc va canviar la dinastia i quan el nou rei franc va reclamar a Borrell II la renovació de la prestació de l’homenatge com a vassall, aquest no s’hi va presentar. El principal motiu de la renuncia va ser que la monarquia franca no havia actuat com li corresponia protegint el comte català dels atacs d’Almansor.

Aquesta decisió marca l´inici de la independència dels comtats catalans que aconseguirà el reconeixement legal en el tractat de Corbeil (1258).

Els comtats catalans al s. X

4. La repoblació de les terres ermes: l’aprisió Els francs al mateix temps que conqueriren la Catalunya Vella la van anar repoblant. En general estava molt despoblada perquè davant de l´atac dels islàmics els habitants es van refugiar al Pirineu.

La repoblació era una feina molt dura. Els nous habitants que procedien del nord havien de fer la rompuda dels camps, és a dir, havien de talar els arbres i els arbustos i, a continuació, cavar profundament la terra per després cultivar-la. També havien de construir-hi cases i aixecar-hi castells de defensa. Calia, a més, una autoritat que administrés justícia i els facilités protecció.

La repoblació es realitzava a través de l´aprisió: les terres ermes i desocupades es consideraven propietat del rei que les cedia a camperols perquè les explotessin. Aquests pagesos es convertien en propietaris un cop passats trenta anys2.

1 2

Veure Font 1 Veure Font 2

Guifré el Pelós, segons miniatura d'inici del s XV

una

Cardona (Bages) va tenir una de les cartes de població més antigues.

5 Unitat 2 El naixement de Catalunya

Els comtes dividien els comtats en territoris més petits :els districtes. Hi feien construir un castell on hi vivia un delegat seu (el vicari), el qual, ajudat pels cavallers (persones que posseïen un cavall), s´encarregava de defensar el territori i cobrar tributs als camperols com a pagament de l’administració i de la protecció Si el lloc a repoblar era prop de la frontera – i, per tant, més perillós -, els comtes donaven privilegis als que hi anaven. Aquests privilegis s´escrivien en un document anomenat carta de població.

5. La societat catalana abans de l’any 1000 Abans de l’any 1000 hi havia a Catalunya dos tipus de propietat: la petita propietat dels pagesos lliures que havien repoblat el territori del pla i la gran propietat de la zona muntanyosa.

La societat catalana estava organitzada en tres estaments; la pagesia, els nobles i els eclesiàstics o religiosos.

5.1 Pagesos i senyors La societat camperola estava constituïda per pagesos lliures que posseïen petites propietats agrícoles anomenades alous.

Els conreus bàsics eren cereals (blat, civada, ordi), vinya i olivera que es complementaven amb productes d´horta i la ramaderia.

La pagesia constituïa, doncs, la major part de la població de l’època. La família aloera estava constituïda per un grup de poques persones (pares i fills) que vivien en cabanes disperses i, posteriorment, en masos o masies. La repoblació va donar lloc a un paisatge d’hàbitat dispers. El mas es componia de dues parts: la casa i l’estable. Eren construccions molt senzilles. També hi havia algunes aldees habitades per un petit grup de famílies (de cinc a deu, normalment).

Com arreu d’Europa, la vida quotidiana del pagès català seguia el cicle de les estacions de l’any. La seva vida, molt monòtona, només era interrompuda per les festes de tradició cristiana o pagana. Els joglars ocasionalment hi anaven i feien jocs, recitaven poemes,.. i era el seu únic contacte amb l´exterior.

Una posició més baixa en l’escala social l’ocupaven els esclaus3.

Al costat de la pagesia hi trobem el grup dirigent: els senyors feudals (comtes,vescomtes,vicaris i cavallers).

Els dirigents no treballaven manualment i vivien de les rendes de les seves propietats i dels tributs i els serveis dels pagesos.

Habitaven en castells i les seves ocupacions eren

3

Veure Font 3

Miniatura del Codex Manesse (1305-1340) on es pot veure uns cavallers en una justa medieval al primer pla mentre que des de d’alt les dames s’ho miren entusiasmades.

A part de les justes, la funció bàsica dels cavallers era ajudar als senyors a governar a canvi de terres. Originalment el terme cavaller s’usava per designar un guerrer a cavall

Esquema d’un mas pagès.

6 Unitat 2 El naixement de Catalunya

la caça i la guerra. Els dirigents de l’Església (bisbes i abats) compartien el nivell de vida dels nobles.

5.2 Els monjos Durant els s. IX i X, els monjos van començar a ser vistos per la població com a persones poderoses perquè tenien influència davant de Déu. Per això, la noblesa rural els regalava terrenys i rendes agràries de la seva propietat a canvi que els monjos preguessin per la salvació de la seva ànima. De mica en mica, la noblesa va començar a fundar monestirs en els seus dominis perquè els monjos explotessin part de les seves terres .Diferents pobles catalans tenen el seu origen en un monestir.

Al segle IX, la monarquia franca va imposar als monestirs la regla de Sant Benet. Al segle X, l´abadia benedictina franca de Cluny va impulsar una reforma del monacat que tenia bàsicament dos trets:  

Els monestirs havien de ser autònoms de la noblesa i del rei.

Els monjos s´havien de dedicar a l´estudi i a la litúrgia*

Els monestirs des del punt de vista cultural van tenir un paper molt important. Una bona part de la feina dels monjos consistia a copiar escrits antics o a elaborar-ne de nous en una època en la què gairebé ningú no sabia ni llegir ni escriure. Gràcies a ells ens han arribat molts coneixements del passat que d’una altra manera s’haurien perdut.

Els monjos benedictins tenien com a lema de vida “ora et labora”, és a dir, resa i treballa.

Molts monjos, a part de resar, es dedicaven ells mateixos a les tasques pròpies dels pagesos, entre les quals hi havia l’elaboració de vi com surt representada en aquesta miniatura on es pot veure un monjo provant el vi d’una bota.

Vocabulari Litúrgia: Conjunt de ritus del culte ofert a Déu per l’Església. En els monestirs, els ritus més importants eren la missa diària i el cant de les hores, que els monjos feien junts en el cor set vegades cada dia i una nit.

Vista general del monestir De Sant Miquel de Cuixà

4

Veure activitat 5.6

4

7 Unitat 2 El naixement de Catalunya

FONTS Font 1 Almansor ataca els territoris de Catalunya Al principi del seu govern, els omeies andalusins aconsellaven afalagar els reis de la gent de Barcelona, temerosos de l’ajut que podien rebre del senyor de Roma, i després, del de Constantinoble en cas de guerra. Però quan tingué lloc el govern d’Almansor ja era evident que la gent de Barcelona s’havia deslligat del rei de França.

Almansor els va atacar, tot robant el seu país i castigant els seus districtes. S’emparà de Barcelona, l’arrasà i inflingí tota mena de desgràcies als seus habitants.

Aleshores, el seu rei era Borrell II, fill de Sunyer, i Almansor el tractà de la mateixa manera que a la resta de reis cristians.

IBN KHALDUM (historiador tunisenc d’origen andalusí del s. XI) Dinar d’or amb el nom d’Almansor

Activitats: 1- A quina època es refereix el text? Situa-la cronològicament 2- Qui era el “senyor de Roma” 3- De qui tenien por els musulmans abans d’Almansor, segons aquesta font?

4- Com consideraven Borrell II? 5- Qui era Almansor?

6- Per què ens permet deduir aquesta font que els comtats catalans eren independents en temps de Borrell II?

Font 2 Posseir la terra Que tot home que hagi trobat algunes coses o algunes terres pertanyents al rei (...) i les hagi conservades durant trenta anys, les posseeixi des d’aleshores en pau, amb coneixença del rei, i que ningú, passats aquests trenta anys, no gosi reclamarli res.

Llei visigòtica Pagesos treballant.

8 Unitat 2 El naixement de Catalunya

Activitats: 1- A quina afirmació del punt 4 dóna suport aquesta font primària?

Font 3 El preu d’un home Per aquesta escriptura de venda, jo, Saruïlda, et venc a tu, Odevacre, el meu esclau de nom Trasovad, que no es robat, ni fugitiu, ni tarat, sinó completament sa de ment i de cos. Tal com entre jo i tu bonament s’acordà, per aquest esclau he rebut un preu (...) de 30 sous.

16 de maig de 927, any 30 del regnat del rei Carles, fill de Lluís.

(Signen la venedora, tres testimonis i el sacerdot escrivent.)

Alguns mestres d’ofici, si tenien prous diners també podien comprar esclaus perquè els ajudessin en les feines més feixugues. A la imatge, un sastre amb els seus treballadors.

Activitats: 1- Quina és la idea principal que es desprèn d’aquesta font?

2- Per quina raó la venedora de l’esclau és una dona?

3- Creus que la tinença d’esclaus es limitava als estaments privilegiats?

9 Unitat 2 El naixement de Catalunya

ACTIVITATS 1- La península ibèrica entre els s. VIII i XI 1.1- Què vol dir que l’ocupació islàmica del territori peninsular va ser desigual?

1.2- Ordena de més gran a més petit els espais polítics del mapa del punt 1 (la península ibèrica al s. X)

2- La formació de la Marca Hispànica i els orígens de Catalunya 2.1- Quina era la intenció de Carlemany a l’hora de crear la Marca Hispànica? Quins límits havia de tenir?

2.2- Quins són els límits de la Catalunya Vella pel sud?

2.3- D’on eren els comtes que van regir la Catalunya carolíngia fins a finals del segle IX? 2.4- Per quins motius es considera important la figura de Guifré el Pelós?

2.5- Quina relació té la portada d’aquest resum amb Guifré el Pelós?

2.6- Per què es pot afirmar que els comtes catalans eren de fet independents a la darreria del segle X?

3- La independència de la Catalunya Vella 3.1- Quina fou l’actitud de Borrell II enfront del califat de Còrdova?

3.2- Quins motius desencadenaren la independència dels comtats catalans?

4- La repoblació de les terres ermes: l’aprisió 4.1- Què era l’aprisió?

4.2- Què havien de fer els nouvinguts quan arribaven a unes terres ermes?

4.3- Què era un vicari o comdor? Quines funcions tenia? On vivia?

4.4- Quin significat tenia originalment el terme cavaller?

4.5- Per què els comtes atorgaven cartes de població o de franquícia?

5- La societat catalana abans de l’any 1000 5.1- Enumera els dos tipus de propietats de la terra que hi havia a Catalunya entre el s. VIII i el XI? 5.2- Enumera les principals característiques dels estaments socials en que es dividia la societat de la Catalunya d’abans de l’any 1000

10 Unitat 2 El naixement de Catalunya

5.3- Com es deia l’habitatge característic dels pagesos? Quines eren les seves principals característiques?

5.4- Per quins motius rebien els monjos terres de la noblesa?

5.5- Quins van ser els aspectes bàsics de la reforma de Cluny? A quin ordre religiós pertany?

5.6- Busca informació sobre el monestir de Sant Miquel de Cuixà i esbrina on és la meitat del claustre que hi falta.