Eva Campos Suárez, Marina Enrich Genestar, Adoración Barranco Cabrerizo, Sara García Pérez, Gisela García Hurtado
Pluja de Temps Assignatura: Fotografiant Objectes, Professor: Ramón Casanova Curs: 2010-11, 2n de Grau de Belles Arts, grup B3
2
3
4
Ens trobem davant d’una peça de composició vertical formada per dos elements: un paraigua i sorra. El paraigua, penjat del sostre, es troba disposat cap per avall conduïnt la vista verticalment a un munt de sorra disposada sobre un terra blanc, fent tots dos elements un contrast de colors i deixant-se veure clarament. A mode de performance o obra efímera és la persona humana qui genera l’acció d’abocar la sorra a sobre el paraigua, la qual es desprén lentament a través d’aquest caient al terra, deixant una imatge final del pas del temps, la soledat i la nostàlgia que es té a l’hora de ploure.
6
7
8
9
10
11
12
13
14
Making of
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
És el temps que corre i s'escórre com l'aigua del riu, la pluja del cel, les corrents del mar, l'obrir i tancar de l'aixeta de casa. És el temps que fa girar les agulles del rellotge qui marca el transcurs de la vida. És el temps que dicta el final, la caiguda de l'aigua que transpassa la tela fina del paraigua que no aguanta la seva gravetat imperant, és un moment, un instant. És l'ésser humà, quelcom que viu en i per el temps qui traça el camí, ara irreversible, des del principi fins al final de la vida. És l'aigua que ja no corre, que ja no viu, l'aigua que es converteix en sorra. No és ara el temps que dicta el final, no és ja el més imperant, és l'home intelecte qui ara és temps, ell fa sonar el tic-tac silencios d'una vida que es mor. Impera la sorra i ja no hi ha temps.
27
28