Page 1

NÚM. 376

JUNY 2018

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

L'ESPLUGA RECUPERA LA PLAÇA DE SANT ISIDRE

REPORTATGE: Just Cabot, Quim Torra, l'Espluga, l'Arxiu Tarradellas, EL FRANCOLÍ 1 Poblet i Ferran Civit MAIG 2018


Avantprograma de la Festa Major 2018 Dimecres 25 de juliol

Toc de campanes i disparada de salves anunciant la festa. A la Piscina Municipal, final del 1r torn del curset de natació. Conta contes en anglès Al Pavelló Municipal, final del 26è torneig de futbol sala. A la Terrassa Esquitx, nit de monòleg a càrrec de Miki Dkai.

Dijous 26 de juliol

Pregó de Festa Major Cercavila popular amb els grallers, gegants, nans i pubilles de la vila Al jardí del Museu de la Vida Rural, RUSC VI. Fes�val de Poesia de l’Espluga de Francolí. Actuació musical a càrrec de VERSALETA. A la Plaça Montserrat Canals, Masterclass de zumba oberta a tothom a càrrec de Jordi Giralde, ballarí professional i un dels ZINS més coneguts a nivell nacional e internacional Havaneres amb el grup Barcalora A par�r de les 12 a la terrassa Esquitx, Festa eivissenca per tots els públics amb DJ Moya.

Divendres 27 de juliol

Festa de la bicicleta. Recollida de dorsals. Inauguració de l'exposició de pintures a l'oli de l'autor Joan Mª Llorens. A la Plaça de Sant Isidre, Festa de la bicicleta. Al Jardí dels Francolins, concert-vermut amb 'Els Beiats'. A la piscina municipal, gran parc aquà�c 4t Interna�onal Bike City. Fes-te una bici al teu gust amb una única premisa: que por� pneumà�c de carretera, i la resta, crea�vitat al servei de la diversió. Residència Jaume I, actuació de tots els grups de cultura popular. Des de la residència, inici de la Cercavila Gran amb tots els grups de cultura popular de l’Espluga, i amb la par�cipació de Lo Tossino de Tàrrega, i amb el Basilisc pe�t de Reus. A la Sala Maria Font del Museu de la Vida Rural, inauguració de l’exposició Orografies. Textures de la Conca de Barberà, del fotògraf Toni Moreno Al Teatre del Casal, representació de l'obra de teatre "D’Oca a oca". Plaça de l’Església, ball de Festa Major amb el duet Ruben's. Tot seguit, gran actuació musical amb The Big Jamboree. A partir de 2/4 d'1h, Plaça Montserrat Canals, Nit jove amb l'actuació del grup de versions Mitja nit seguida de disco-mòbil amb Dj. Pels carrers de la vila, matinades a càrrec del grup de Grallers de l’Espluga.

Dissabte 28 de juliol

Al Museu de la Vida Rural. Rusquet 2018. Fes�val de Poesia per a Infants. A par�r de les 12 i fins les 3, a la Terrassa Esquitx a la piscina municipal, Electro-vermut a càrrec de Sofa Beats Studio i Dave B. A la Plaça Montserrat Canals, 41a Cursa Atlè�ca de l’Espluga. A la Plaça Montserrat Canals, sardanes a càrrec de l'Orquestra Selvatana. Al Jardí dels Francolins, taller per a infants 2/4 de 9h, a la Font del Centenari, lliurament dels trofeus de la 41a Cursa Atlè�ca de l’Espluga. A la Plaça Montserrat Canals, concert i gran ball de Festa Major amb l’orquestra Selvatana. A par�r de les 12 fins a les 6 del ma�, Plaça de l'Església, Nit jove amb l'actuació del grup guanyador del Riubombori. Tot seguit l'actuació del grup de temes propis Dr. Prats. Seguirem la festa amb el grup de versions LA TROPICAL i seguirem amb disco-mòbil amb Dj Mama Pinya. 6h Des de la plaça de l'Església, Xaranga amb el grup SIMPAH pels carrers de la vila.

Diumenge 29 de juliol

Camp de �r del Riu Sec, �rada social al plat. 12h. Eucaris�a solemne en honor als patrons de la vila Des de la Plaça de l'Església, cercavila fins a la plaça de la Vila amb tots els grups de cultura popular. A la Plaça de la Vila, gran ballada de Festa Major amb tots els grups de cultura popular de la vila. Taller de circ amb ‘La Berta’. Espectacle de màgia de Magic Sergio Seguidament berenar gratuït a càrrec de la Pas�sseria Farré Gamell A la Plaça de l’Església, concert a càrrec de l’orquestra Nova Saturno 11h. Plaça Montserrat Canals, correfoc a càrrec de la colla infan�l i la colla adulta del Grup de Diables de l'Espluga. Ball amb l'orquestra Nova Saturno Festa jove amb l'orquestra Nova Saturno

Dilluns 30 de juliol

Espectacle infan�l 'Danses esbojarrades' i festa de l'escuma de colors. Al Jardí dels Francolins, concert a càrrec de la cantautora catalana Gemma Hummet

El Casal de l'Espluga us desitja una bona Festa Major MAIG 2018 EL FRANCOLÍ 2


LA NOSTRA PORTADA Acompanyats de la Flama del Canigó, que el Club Atlètic Espluguí va portar des de Vilafranca de Conflent, les autoritats inauguraven, juntament amb totes les entitats de cultura popular espluguines, la tarda de la revetlla de Sant Joan, la recuperada Plaça de Sant Isidre.

Revista editada amb la col.laboració de:

FOTOS PORTADA: Eva Bonet

SUMARI

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Secretària: Maria Montserrat i Dua�s Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Josep Duran Gili, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Patrícia València, Esther Català Sànchez, Pitu Amigó, Laura Poblet i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Joan Civit i Ballester, Toni Morlans, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Xavier Lozano Bosch, Ferran Civit i Martí, Maria Rosa de la Morena i Gallardo, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons i Joan Vallés Avià Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22

EL FRANCOLÍ

EDITORIAL. BÚSTIA. Campanya de desprestigi" Nacionalismes REFLEXIONS. Un bastidor de somnis Tempestes de pols. Gràcies! Els seus Jocs L'ACTUALITAT. Jornada de portes obertes a l'Arxiu Tarradellas amb motiu de Dia internacional dels Arxius L'Escola Municipal de Música acomiada el curs davant de més de 600 espectadors L'Espluguina Anna Amigó participa al Festival City Zen Més de 1000 autocaravanes ja han utilitzat l'àrea de l'Espluga de Francolí. La parròquia de Sant Miquel Arcàngel celbra el Corpus L'esport local engega el Consell Esportiu de l'Espluga. Els primers BAldiri Reixac fors de l'espluga reinidiquen els 40 anys d'impuls de l'escola catalana Som Espluga proposa que l'espai de la rotonda del Casal porti el nom de "Plaça de l'1 d'Octubre". L'Espluguí Ferran Civit serà el president de la Comissió d'Investigació al Parlament sobre el Castor La revetlla de Sant Joan més reivindicativa. L'Espluga automatitza el dipòsit del Garber, el darrer per completar el control telemàtic La Flama del Canigó acompanya la inauguració de la Plaça de Sant Isidre. El Liceu a la fresca arriba dissabte a quatre municipis de la comarca Doctor Prats encapçala el cartell de la Festa Major. L'assassí de la pastanaga arriba a l'Espluga "Un cabàs de cançons" el nu disc de Tòlia i les Guineus ENTITATS La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola acomiada la temporada d'hivern amb una nova edició del Patibiblio La biblioteca acomiada el Club Imagiteca. Concert de Primavera de la Coral Espluguina El passat 17 de juny, la Coral Espluguina es va desplaçar fins al municipi de Freginals La Generalitat reconeix la trajectòria del Pessebre de l'Es-

3

pluga amb motiu del Dia de l'Associacionisme Cultural 23 L'Orquestra TLP celebra 10 anys amb l'emotiu concert dels #10AnysSensePols 24 Trobada de Casals de la Gent Gran de la Conca de Barberà 25 Alumnes de català visiten l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Festa de la Santíssima Trinitat a l'Ermita 26 Els Gegants N. comencen al País Valencià la seva gira d'estiu 27 Just Cabot, Quim Torra, L'Espluga, l'Arxiu Tarradellas, Poblet, i Ferran Civit 30 Diari Oficial del País a nivell local 31 CASAL 35 RIMADORS ESPLUGUINS 36 CURAR-SE EN SALUT 38 ESPAI SOMMELIER. TASTEM LA CONCA 39 ARA FA 100 ANYS 40 JOVES ESCRIPTORS 41 BIOGRAFIES ESPLUGUINES 42 PINZELLADES DEL PEDRÍS 43 MOSSECS FILOSÒFICS 44 MUSEU DE LA VIDA RURAL 45 ENSENYAMENT 49 EL RACÓ DE PENSAR. DE SOCIETAT

MAIG 2018


El renaixement de la placeta Ara que està de moda reciclar i reutilitzar, l’Ajuntament ha practicat aquest exemple de gestió sostenible amb un dels espais perduts i gairebé oblidats de l’Espluga, la placeta de Sant Isidre. Aquest espai, va ser usat durant dècades com a base de la gasolinera local i després de la retirada d’aquesta, havia esdevingut un espai gairebé invisible a no ser pels cotxes que hi trobaven l’aparcament. Ara, amb una nova pavimentació, la instal·lació d’estris d’oci infantil i plantes, arbres i faroles, torna a lluir amb la importància que té un racó bonic del nostre poble que estava condemnat a la mediocritat. Cal reconèixer a l’equip que governa el nostre municipi que durant els anys que ha manat el poble, tot i no haver assolit alguns dels reptes del mandat, ha em-

bellit el poble en alguns punts que fan que la imatge de l’Espluga sigui una bona carta de benvinguda per als visitants i passants i tingui un aspecte de poble cuidat i acollidor. Encara queden molts reptes per l’Espluga, com fer que aquests passants (sovint turistes que van camí de Poblet), puguin gaudir dels molts altres atractius del poble i per tant, ajudar en el desenvolupament econòmic de l’Espluga. Però això ja són figues d’un altre paner i a un any de les eleccions municipals, segur que coneixerem projectes i estratègies dels diferents candidats a la gestió municipal per assolir aquests reptes encara no acomplerts. Avui toca però, felicitar la Casa Gran per la seva política de reutilització i restauració d’espais com les rotondes, el parc del Freginal, el Capuig i la flamant Placeta de Sant Isidre. ■

Campanya de despres�gi De fa uns mesos ençà, observem que els par�ts espanyolistes, en especial el PP i Ciudadanos han iniciat una campanya de despres�gi del Parlament de Catalunya. L’abandó dels seients en actes públics és la tònica general, però a més es produeixen uns fets que tenen més a veure a una molt calculada tècnica de descrèdit i d’enfrontament que no pas el lloc on resoldre els problemes polí�cs dels catalans. Des de la simple postura en seure i ges�cular, les burles, el despreci als llaços grocs, les amenaces inclusives al President del Parlament i al de la Generalitat, etc., són una vergonya que no podem tolerar els que es�mem el nostre dissortat país. Sembla que volen violentar-nos i provocar-nos esperant una resposta aïrada o una sanció justa, que els permetés una resposta desaforada posterior. No puc deixar de banda tampoc un punt tan delicat com pot ésser l’ús de l’idioma castellà en moltes de les seves intervencions.

Pretenen demostrar que són superiors, perquè nosaltres no podem intervenir en català a les corts espanyoles? S’adrecen només als que els voten i desprecien els que no els voten? O simplement ens volen fer la punyeta. Amb aquestes conductes ens confirmen cada vegada més que ells es creuen civilitzats, però amb canons i que no ens toleren a nosaltres, els indis, que només esgrimim raons. Crec que ha arribat l’hora de protegir la cultura catalana, les nostres dèbils ins�tucions per refer el nostre país arrasat per un cruel i fas�gós 155. Sóc par�dari de no empitjorar la convivència i de deixar d’escampar a tots els vents que els catalanistes dividim el país. Això no és veritat i ho hem demostrat sempre a través dels segles. Prou men�des, si us plau! El que volem els nacionalistes catalans és construir un país tolerant, solidari, just i lliure per a tothom. Ho sen�u? O he de cridar més fort. ■ Eusebi Majós

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades a les bús�a de la revista, encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■

EL FRANCOLÍ

4

MAIG 2018


Busti@

Nacionalismes

Resumint definiríem el nacionalisme com un sen�t de per�nença a una comunitat determinada, que té la virtut d’agrupar les persones i els pobles que es�men la terra on han nascut. Actualment l’Estat vol reforçar i enal�r, o si convé bandejar els nacionalismes �tllant-los d’inclusius i d’exclusius. Els primers són sempre dels Estats i els altres són els que ens sen�m de fa segles, pertanyents per la força de les armes, a una Nació sense Estat. No podem obviar que els primers sempre han lluitat amb totes les seves forces per evitar que siguem com ells, un poble lliure i sobirà. Això no ens sembla just, quan estem convençuts que el poble català té remarcables virtuts i antecedents històrics que avalen aquest desig d’ésser una nació normalitzada entre els centenars que hi ha al món. Aquest prefaci obre el camí als interrogants que tot seguit relacionarem: Per què s’inventen , els que s’anomenen inclusius, les raons d’Estat per sufocar el que ells bategen com separatistes, xenòfobs i nazis, etc., quan tant a Catalunya com a Espanya tots fem gala d’estimar la terra i la seva gent amb idèntica legalitat?

EL FRANCOLÍ

Com podem ésser exclusius si sempre hem acceptat de bon grat les con�nues migracions de persones d’Espanya i de tot el món? Com podem sostenir que no hem fet un país per a tothom i que ara més que mai volen fer-ho per a una minoria? (En què es basen si mai ens han deixat governar amb llibertat) És veritat o fantasia, que el que es pretén des de l’Estat i des d’alguns par�ts polí�cs, és enfrontar les nostres comunitats, i dividir-les entre bons i dolents? També és possible que si segueix aquesta rauxa, acabaran per arrabassar-nos, la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres excel·lents mitjans d’informació, etc.? No els sembla que l’origen d’aquesta situació rau en que moltes de les famílies emigrades a Catalunya no han volgut integrar-se mai, i per tant desconfien de la nostra voluntat de construir un país millor per a tothom? Per què no s’adonen que un estat no pot ésser mai una camisa de força per una part dels seus ciutadans? Ens consolem es�mant tothom, procurant no caure en l’odi i la venjança que ens atribueixen, quan són els centralistes els que escampen i empas�fen la nostra convivència. Visca una Catalunya lliure i solidària. ■ Eusebi Majós

5

MAIG 2018


REFLEXIONS un cop d’ull

Un bas�dor de somnis

L

ANDREU MORTA

a nit franquista fou llarga i tenebrosa. Tant, que la fosca encara ens estreny la gola i sen�m la tremolor d’aquell “atado y bien atado” que creguérem superat. De llavors la memòria popular reté el nom potent d’homenots com Benet, Triadú, Coll i Alentorn, Ainaud, Barrera... I quanta falta ens fan, avui! La represa de la desfeta de fa vuitanta anys també va tenir altres protagonistes, gent que no apareixerà als llibres d’història, però que amb persistència –formiguetes humils i atrafegades– i gran coratge crearen eines de resistència eficaces i daren vida a en�tats i inicia�ves de recerca històrica, de creació literària o de cultura popular imprescindibles. Avui us explicaré alguna coseta d’un d’aquests herois anònims: el meu cosí Ricard. El meu cosí, de pe�t, era un toca-tabals. Com que l’escola li queia grossa, es va posar a treballar als catorze anys. La mili –que hagué de “purgar” a l’Àfrica– li va estroncar un inici professional més prometedor. Just tornar-ne va trobar feina en un laboratori farmacèu�c com a visitador mèdic. Hi restà més de trenta-set anys fins que el van acomiadar perquè a còpia de quinquennis “ja guanyava massa” i preferien llogar metges joves acabats de graduar i, per tant, més preparats que no pas ell. I més barats. Sempre va negar-se a ascendir a cap d’equip, perquè –deia– com a “soldat ras” dominava l’ofici, mentre que per escalar graons li mancava formació. Deia que tenia poques idees, però realitzava les que tenia. I d’aquí el mèrit i la gràcia que vull remarcar del nostre “xitxarel·lo”, sardanista i dansaire a l’esbart del barri; també, al teatre del centre parroquial, assumí algun paper “de EL FRANCOLÍ

bulto” perquè preferia la tramoia. Ras i curt: un xicot humil i sense pretensions. Es va casar i se n’anà a viure a Nou Barris, on va trobar que no hi havia ac�vitats d’aquelles a què ell estava avesat. Així que, inquiet i movedís com era, va convèncer el cap dansaire de l’esbart –que just feia la viu-viu al barri gò�c– per traslladar-se a aquella zona. La novetat va caure com aigua de maig i l’esbart experimentà una revifalla espectacular. Com que entre dansaires, famílies i animadors reunien força gent, va animar-los a fer pastorets per Nadal. Va triar «L’Estel de Natzaret» de Ramon Pàmies, els únics que coneixia des de xic. L’obra està il·lustrada amb força música. Bonica. Calia, doncs, ensenyar de cantar actrius i actors. Altre cop posà en marxa el “bulldozer” fins que va trobar una mestra de cant voluntària i uns quants músics per acompanyar les parts cantades de l’obra. Rodolant, rodolant, una cosa duent-ne una altra, va impulsar una colla sardanista que, és clar, va palesar que els calia una cobla, però barateta. Així que en formaren una d’afeccionats jo-

6

ves. Avui encara funciona. Com diu el meu cosí: ell, d’idees, poques i cultura limitada, però quan cal engega, lidera, no s’atura i persevera. Amb senzillesa i naturalitat tan fermes com admirables. Així es construeix o es refà un país. Des de baix. Aquella displicent “gauche divine” que, menyspreava la cultura popular (“cultureta” en deien) i lluïa cosmopoli�sme, on ha acabat? Alguns, avivant esquerres que encara no saben si són carn o peix, si no engreixen plans per dinamitar la immersió lingüís�ca, l’escola catalana i, de pas, tota la cultura amb què aquella munió d’obrers sense nom –com el meu cosí– van recosir els estrips d’una guerra fratricida “que mai no hagué d’existir” –això resa una placa a Margalef– i una dictadura reviscolada amb 155. Des d’aquí, reto homenatge a aquells humils reconstructors de pàtries, bas�dors de somnis i de vida. Ells i elles erigiren monòlits de convivència i esperança per alçar aquest poble oprimit i ens els deixaren per herència. Siguem-ne dignes. ■

MAIG 2018


REFLEXIONS tassa i mitja

Tempestes de pols

E

JOSEP VALLVERDÚ

l Museu de la Vida Rural té oberta una exposició sobre “La Gran Conca de la Pols”, de la qual cal dir-ne de seguida la qualitat didàc�ca, la bellesa de disposició, amb reproducció d’elements, ambients, etc. I,bàsicament fotografies : és palès l’esforç de documentació que tot plegat comporta. Però, a més a més, l’exposició, que manté el �tol que encertà un periodista el 1935 ,” The Dust Bowl”, té el mèrit afegit que ha estat concebuda i realitzada des del mateix Museu. Per a fer-la el comissari s’ha basat en les fotografies de grans repòrters fascinats per la tragèdia a gran escala que representà l’èxode de 300.000 persones des del Centre dels EEUU cap a Califòrnia la dècada de 1930 endavant, i que fou conseqüència del gran eixut i les tempestes de terra aixecada pel vent. Cap a 1919 , unes grans planes an�-

gament terres de pastura salvatge, on habitaven milions de bisons, que foren exterminats arran de la marxa dels colons vers l’or californià, tema que ha donat origen a tants de films, foren sotmeses a una profunda transformació, aprofitades per a conreus; les llaurades profundes per arrencar les arrels de les prades anteriors, i sembrar-hi cereals, deixaren la terra molt solta i estovada. Cap inconvenient mentre hi hagueren agricultors; quan vingueren anys de sequera , vers 1929, moltes terres d’aquestes planes baixes de Colorado, Kansas, Texas, Oklahoma i Nou Mèxic, foren abandonades: el crack de la Borsa d’aquell any llançà a la misèria molts agricultors, mentre els que hi quedaven es veien víc�mes dels gegan�ns núvols de pols aixecats pels forts vents en successius anys d’eixut. La terra afectada anava des de Rio Grande fins al Canadà, comprenent

gran part dels estats esmentats .Per segona vegada els desposseïts cercaren Califòrnia per trobar feina, i l’èxode fou colossal, molts cops sor�en de la misèria per trobar explotació o atur. La pel·lícula de John Ford basada en el llibre” Els Raïms de la Ira” de John Steinbeck, retrata aquestes conseqüències de la Gran Depressió. No fou fins al New Deal de Roosevelt que la situació millorà. Dins els anys 1930... destacats fotògrafs retrataren les famílies miserables, les escenes de privació i gana, tant dels que restaven allí com dels que emigraven. Totes aquelles fotos són a l’arxiu de la Biblioteca del Congrés de Washington, i les reproduïdes a l’exposició ho són sota permís. Dorothea Lange, i Arthur Rothstein figuren entre els fotògrafs més destacats d’aquest impressionant tes�moni gràfic que cap visitant del Museu es pot perdre. ■

un punt de vista molt personal

Gràcies!

É

LAIA TORRES

s que no sé com explicar-ho, però ho vaig veure tot en aquells ulls. Vosaltres imagineu-vos, ara, que esteu asseguts en un bar, o en un banc, és igual, però compar�u el seient amb altres persones. I just davant dels vostres ulls, sense demanar-ho, s’hi posa un nen d’uns vuit anys, de cabell més aviat fosc i que comença a estar torradet pel primer sol. Demana alguna cosa a sons pares, que roden pel seu costat però no justament davant

EL FRANCOLÍ

dels vostres ulls. Algun d’ells dos es treu una bengala de la bossa i li dona al nen. No sabeu si és a ell o a ells, a qui no agraden els petards forts. Ell es comença a crear expecta�ves, moltes, fer-la rodar serà tota una aventura. Té moltes ganes d’encendre aquell palet que no entén com pot fer foc. Bé, foc o espurnes, però pot treure alguna cosa brillant. I llavors arriba el moment: algú dels grans li encén la bengala i ara sou vosaltres que flipeu. Mireu-li els ulls, mi-

7

reu-los. Ell ha marxat del món, de la placeta més “tranquil·la” on hem decidit asseure’ns nosaltres i del passeig ple com mai de gent que ja ha acabat de veure-hi el seu, d’univers, a la foguera. Ha pujat molt, el foc, avui, fa una nit esplèndida, un bri, però només un, d’aire fresquet permet posar-se un mocador, que sempre ve de gust a l’es�u. I quan el mireu, desconnecteu de tot aquest món una altra vegada, abans ho heu fet mirant el foc, que atrau, que enganxa i MAIG 2018


ara ho feu mirant el nen i la seva bengala. Els ulls. Fa un gest curt amb el braç, perquè no té el braç més llarg, i puja amunt la bengala. Les espurnes passen de veure’s al terra a veure’s al cel. I en aquell moment, el nen, la bengala i vosaltres sou un tot. Heu marxat, compar�u el mateix univers, un univers gegant en l’espai que ocupa una sola bengala, on només hi sou vosaltres, no escolteu la gent que parla al vostre costat, els veieu i sabeu que hi són, que formen part d’aquest univers però que ara no hi estan convidats, a la visita llampec. Tres segons? Cinc? Dura poc, porquíssim, però en teniu prou per marxar i tornar, per reviure les visites ràpides als vostres universos infan�ls. O no us recordeu dels milers que, de pe�ts, vau visitar? A mi no m’agradaven gens, els petards, però les bengales les suportava. Ara bé, la meva nit de Sant Joan, com la nit dels

focs de la Festa Major, tenia un moment tan màgic com el del nen que encara no sap que ho era. Com que no m’agradava sen�r el soroll dels petards, em tapava les orelles i marxava, marxava del lloc on era, desconnectava de la gent i no pensava en la por, no, pensava en mi, segurament. I en els colors, que sí que m’agradaven, hi devia veure futur, encara que jo no ho sapigués. I segurament algú que una d’aquelles vegades m’havia mirat, veia el futur en els meus, d’ulls. I la il·lusió, i la màgia del foc i de la primera nit d’es�u. I jo, l’altre dia, a Cadaqués, asseguda en aquell bar, vaig deixar sols els altres per un moment, vaig desconnectar de la realitat per connectar amb l’univers que havia creat la bengala (un tros de cel pe�t i unes estrelles e�meres) i hi vaig veure el 17 d’agost de l’any passat, hi vaig veure el 20 de setembre, l’1 i el 3 d’oc-

tubre, el 10 d’octubre i el 27, el 8 de novembre, unes pèrdues sen�des, les vacances de Nadal i la tornada el dia 8, el 30 de gener, les tardes eternes del segon trimestre a casa i, per fi, el 14 d’abril, els dies de Sant Jordi i el 16 de maig, i el 18 de maig, i el 19 i el cap de setmana del 26 i el 27. I l’alegria desfermada del 29 a les 20.30 del vespre. I la confirmació de l’1 i l’11 de juny per acabar. I futur, hi vaig veure, sobretot, futur. I vaig donar les gràcies a totes aquelles persones (els noms m’omplirien pàgines senceres) que durant aquest curs dur i que espero tancar el proper 17 d’agost molt lluny de casa, m’han ajudat a passar mesos sense visitar gaires universos màgics, han compar�t les meves males maneres, les meves illusions posteriors i les meves alegries finals, que no haurien pogut ser si ells no en fossin la part més important. M’heu aguantat i m’heu es�mat. Gràcies! ■

pensaments digitals

Els seus Jocs

L

XAVIER LOZANO

’esdeveniment més important de la nostra història deixarà una petjada que mai hauríem volgut. Els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 s’acomiaden amb el mal gust de boca que ningú vol per un projecte de tal magnitud, que di�cilment es tornarà a repe�r en segles al Camp de Tarragona. I què ha fallat? L’error de sempre: el centralisme extrem d’un territori que sovint oblida qui és, i que lluny de vertebrar l’autoes�ma genera distàncies i discrepàncies. Com les dels barris de Tarragona amb la seva ciutat. Com les de la Conca de Barberà i el Priorat amb la resta de comarques. Els Jocs han escenificat l’error majúscul del Camp de Tarragona. Aquesta segona àrea metropolitana de Catalunya que mai ha sabut caminar de la mà, com un equip, per avançar. I els Jocs Mediterranis haurien estat l’oportunitat perduda per iniciar un nou temps al nostre territori, de foment de la convivència i la germanor, d’autoconeixement i es�EL FRANCOLÍ

ma pròpia, de desenvolupament territorial conjunt. I en certa manera puc estar d’acord quan el comitè organitzador demana que les incidències popularitzades durant la celebració dels Jocs es qualifiquin només d’anècdotes. De fet, són això. El problema no rau aquí. Si els Jocs haguessin estat un element vertebrador territorial real, la vaga dels àrbitres, l’atropellament d’un nen, la no confirmada agressió sexual, els himnes que no sonen o les autoritats absents a l’entrega de medalles, no haurien servit per �rar més sang al Francolí, que pobre, ja arriba prou sec a Tarragona. Una ciutat que no ha sabut aprofitar els Jocs per resoldre la distància amb els seus barris ni amb el seu territori. Que s’ha oblidat completament de la Conca, encara que això potser és menor. O no! Massa vegades els conquencs hem de reivindicar-nos com a tal i hem de jus�ficar l’es�ma que tenim a la nostra comarca com si, per la resta de veïns del Camp de Tar-

8

ragona, fos quelcom estrany. Sí, nosaltres es�mem la Conca i podríem també es�mar el Camp de Tarragona si a vegades, comptessin amb nosaltres. I la riquesa del nostre territori s’hauria pogut mostrar al món a través de Tarragona 2018. Un esdeveniment que ha amagat la profunda arrel cultural del Camp de Tarragona, el nostre patrimoni mundial, la nostra música i cultura popular. L’esperit olímpic i les bondats de l’esport no són això. Tenia l’esperança que, un cop comencessin els Jocs ens oblidaríem de la distància que durant els úl�ms anys han marcat amb la societat del Camp de Tarragona. Pensava que la descentralització dels Jocs en 16 seus reals –encara que la Conca no hi fos- marcaria un nou repte de territori que simbolitzaria el nou demà. Però veig que novament, cadascú ha mirat pel seu èxit i mentre alguns pobles guardaran un bon record dels Jocs, el Camp de Tarragona en el seu global hi haurà perdut. ■ MAIG 2018


L'ACTUALITAT Jornada de portes obertes a l’Arxiu Tarradellas amb mo�u del Dia internacional dels Arxius L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià organitza la segona jornada de portes obertes amb mo�u del Dia internacional dels Arxius Més d’un centenar de persones visiten l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, que obre les seves portes a la població per segona vegada en la seva història amb mo�u del Dia internacional dels Arxius, que se celebra el dia 9 de juny. Jornada de Portes obertes a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià El passat dissabte 9 de juny l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià va organitzar la seva segona jornada de portes obertes per mostrar a la població quina documentació conserva l’Arxiu, que serien els fons del President Josep Tarradellas i 49 fons o col·leccions de personatges, molts d’ells coetanis al President, com ara el de Lluís Gausachs, secretari personal del President durant vint-i-dos anys; el fons de Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat durant la Guerra Civil; els fons personals dels periodistes Carles Sen�s (que fou President de la UCD Catalunya) i Ramon Barnils; el dels polí�cs Carles Andreu Abelló, Josep M. Bricall, Manuel Or�nez, que van desenvolupar un paper important durant la Generalitat restaurada; el fons de Joan Antoni Samaranch, el de l’historiador Paul Preston, autor de diverses obres sobre la història contemporània d’Espanya o del general Domènec Batet, afusellat per Franco. Durant la visita guiada per les installacions de l’arxiu es van fer diferents explicacions i es van contestar les preguntes dels assistents. Els visitants van poder passejar per les diferents sales de treball de l’Arxiu, per la sala de consulta i les sales de dipòsit de la documentació i van poder conèixer la història de l’arxiu, dels fons del President Tarradellas i EL FRANCOLÍ

dels altres fons i de l’edifici seu de l’arxiu, el Palau de l’Abat. Segons Núria Gavarró, directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià: “Amb aquesta segona jornada de portes obertes hem volgut donar con�nuïtat al projecte engegat l’any passat de commemorar a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià el Dia Internacional dels Arxius a través del qual pretenem conscienciar la ciutadania sobre la importància dels arxius com a garants de la conservació i preservació dels documents i remarcar que és un servei adreçat a tots els ciutadans i ciutadanes, en tant que preserven la història de la nostra societat, i promouen la memòria històrica i les iden�tats A través d’aquestes jornades de portes obertes els veïns i veïnes poden descobrir o aprendre més sobre

aquests equipaments culturals de primer ordre i sobre els professionals que hi treballen i tenen cura del patrimoni documental”. Gavarró també posa l’èmfasi en què “Els serveis que s’ofereixen des d’aquests centres estan adreçats al conjunt de la ciutadania i la seva existència contribueix a la cons�tució i salvaguarda de la nostra memòria individual i col·lec�va. Valorem molt posi�vament que la població s’hagi interessat per assis�r a aquesta jornada. Les més de cent persones que han passat avui per aquí han estat encantades de poder conèixer on es conserva el fons documental del que fou President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas i Joan, així com la seva història extraordinària, que li va permetre conservar la Generalitat de Catalunya a l’exili durant 38 anys”. ■

Núria Gavarró i el grup de visitants a la jornada de portes obertes de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Cedida

9

MAIG 2018


L'ACTUALITAT L’Escola Municipal de Música de l’Espluga de Francolí acomiada el curs davant de més de 600 espectadors El passat dissabte, 9 de juny, l’Escola Municipal de Música de l’Espluga de Francolí acomiadava el curs 2017-2018 amb dos concerts que �ngueren lloc al Teatre del Casal, a les 12h i a les 17h,

80 músics a l’escenari, alumnes de l’Escola Municipal de Música de l’Espluga de Francolí, de l’Escola de Música de Ponts i de l’Escola de Música d’Oliana. A les 17h de la tarda arribava la ses-

Alumnes de l'Escola Municipal de Música de l'Espluga i alumnes de l'Escola de Música de Ponts. Jordi Torre

i que van aplegar més de 600 espectadors entre les dues sessions. El primer concert, sota el �tol de “Grans Hits Històrics” feu un repàs a una peculiar història de la música interpretant obres del renaixement, barroc, classicisme, roman�cisme, swing, blues, funky i música actual. Durant el concert s’hi van poder escoltar peces com Danserye de Tielman Susato, Air de J.S. Bach, la Primera simfonia de Mozart, la Cinquena simfonia de Beethoven, la Simfonia del nou món de Dvorak, Take the “A” train de Duke Ellington, I can’t help falling in love with you d’Elvis Presley, Respect d’O�s Redding, I want you back de Jakcson Five i va acabar amb una brillant representació, amb cor inclòs, d’Agafant l’horitzó de Txarango. Aquest concert va comptar amb la presència de més de EL FRANCOLÍ

sió dels alumnes de sensibilització i dels 3 cors de l’Escola, que en aquest cas, i sota el nom de “Les Vostres Cançons” interpretaren cançons que els mateixos pares i mares de l’alumnat

10

havien proposat,posant veu a peces com Barrio Sésamo de J. Raposo i J. Moss, la Cançó de la bicicleta de Josep M. Espinàs, la Cançó de llevar-se de Josep M. Espinàs, Pol petit de N’Gai N’Gai, Arrels de Els esquirols, Si yo tuviera una escoba de Los Sirex, La mare de Dyango i El canonge de la Seu de La Trinca. En finalitzar ambdós concerts, la sorpresa i sa�sfacció es podia veure a les cares del públic assistent, entre els que només es podien sen�r comentaris de la gran qualitat musical i d’aprenentatge que s’havia percebut en el decurs dels dos concerts, i de la gran implicació i tasca duta a terme pel professorat i la direcció de l’Escola Municipal de Música de l’Espluga de Francolí, que un cop posats tots els ingredients en escena, havien donat pas a dos grans concerts com els d’aquest dissabte. Aquest proper dissabte, els alumnes de l’Escola Municipal de Música de l’Espluga de Francolí es desplaçaran fins a Ponts per poder oferir, un cop més, el concert “Grans Hits Històrics”, però aquest cop davant del públic pontsicà, ja que els alumnes de l’Escola de Música de Ponts també van par�cipar al concert d’aquest passat dissabte en forma d’intercanvi. ■

MAIG 2018


L'ACTUALITAT L'espluguina Anna Amigó par�cipa al Fes�val City Zen

El passat divendres 15 de juny, dins el de l’ar�cle. Per acabar, van cantar l’Esmarc del Fes�val City Zen, es va inaugutaca juntament amb Josep Maria Balarar a Brussel·les l’exposició “55 Urnes per nyà (pianista, improvisador, composila Llibertat”, una inicia�va del Comitè de tor i artista sonor reconegut internaciSolidaritat Catalana – Catalunya Nord que onalment) i on s’hi va sumar el públic dona veu a les urnes del referèndum de assistent a l’acte. l’1-O. Un total de 55 ar�stes han fet d’elles Josep Maria Balanyà, també va fer peces d’art amb les que volen denunciar que les urnes parlessin amb una peça la situació viscuda el passat octubre i mosexperimental que va recórrer l’expositrar el seu compromís pel dret a la democió. cràcia i pel dret a decidir. Amb la seva actuació, els ar�stes d’acA la inauguració hi van assis�r memcent català, van voler reivindicar la llibres de Solidaritat Catalana, els consebertat dels presos polí�cs, la situació llers Serret, Puig i Comín i Oriol Sànchez. dels exiliats i la injus�cia que es viu a la Aquest úl�m va llegir unes paraules que nostra societat. el seu pare, Jordi Sànchez, feia arribar Els altres grups que van par�cipar a des de Soto del Real i on afirmava que l’obertura del fes�val van ser Badi (raaquesta exposició no hauria d’haver exis- Josep Maria Balanyà i Anna Amigó. Cedida per belga-congolès i padrí del fes�val) i �t mai. Ana Díaz (cançó urbana feminista). La part musical de la nit va anar a càrrec de 4 grups, entre El Fes�val City Zen, organitzat per l’associació SceneOff els quals hi va par�cipar l’espluguina Anna Amigó Vilalta. Junt i amb la col·laboració del Consell per la República, acull fins amb el valencià Pau Iborra van presentar dues peces creades el 14 de juliol una sèrie de concerts, xerrades i exposicions per l’ocasió: “La presó de Lleida 2017” i “No tenim por”. Tam- al voltant de la llibertat d’expressió que, en aquesta primebé van tocar el Cant dels Ocells, que van acompanyar d’un ra edició, ha volgut donar visibilitat a la situació catalana. poema escrit pel mateix Pau Iborra i que es pot llegir al final www.urnes.cat / www.city-zen.be

Poema El Cant dels Ocells No hi ha dia que passe, es�mada, que des dels barrots no et pense. La llum ací no existeix, l’obscuritat regna, però això s’aguanta, mes dol, en canvi, no poder dir el que defense. Prompte haurà passat tot, escrivint es fan clares les idees, i amb tot això, et recompense. Mentre la tristesa vol guanyar, les injus�cies s’aproximen al meu cor i la impotència em fa parèixer circense. Trenquem estes cadenes, desobeïm la covardia, fem de la presó la nostra raó, la nostra causa, allò que es nostre. Amb la mà agafant els ferros, empunye la meua forca i ja que no �nc espai, use la imaginació amb el meu rostre.

EL FRANCOLÍ

Tancant els ulls es viatja mes ràpid que amb vaixell, que si no hi ha un avui, hi haurà un dema que ho demostre. Que si no hi ha raó, hi guanyarà la valen�a i la pau. Sempre guanyarà la pau, inclús baix aquest sostre. Que temin! Que temin ara que ja no estan, que els han fet fora, que els han fet via! Que encara en queden molts, d’aquells. Però arribarà un dia amb que no podrem mes i, aleshores, es�mada, aleshores ho podrem tot, acabarem amb l’agonia. Aleshores serem lliures, volarem, cantarem i jugarem amb sintonia. Ens besarem i, sobretot, ens es�marem i et diré sempre bon dia. Pau Iborra

11

Pau Iborra i Anna Amigó. Cedida

MAIG 2018


L'ACTUALITAT

Més de 1000 autocaravanes ja han u�litzat l’àrea de l’Espluga de Francolí Més de 1000 autocaravanes ja han u�litzat l’àrea de servei de l’Espluga de Francolí, després de que entrés en funcionament ara fa dos anys. Aquestes dades posen de relleu que una mitjana de deu vehicles utilitzen setmanalment, aquest servei, tot i que aquesta mitjana es veu incrementada o reduïda depenent de l’època de l’any. L’àrea de servei per autocaravanes, ubicada a l’emplaçament del Parc Fluvial, ofereix el servei de buidat d’aigües negres, el buidat d’aigües grises, servei de càrrega d’aigua potable i servei de connexió elèctrica. Aquests dos darrers serveis requereixen l’ús d’una fitxa que té un cost de dos euros, i que pot adquirir-se a l’Oficina de turisme o bé a l’Ajuntament, i que té una durada de càrrega

de dues hores. Tot i que l’àrea de càrrega pot oferir servei a dues autocaravanes al ma-

teix temps, el mateix Parc Fluvial disposa d’un espai lliure d’aparcament sense límit de permanència Des de la Regidoria de Turisme es

posa de relleu que aquest equipament va ser una aposta ferma per atraure els seguidors d’aquesta modalitat de turisme, molt en augment en els darrers anys. L’acció pretenia dinamitzar el potencial turís�c del municipi entre aquest segment d’usuaris, i ara, dos anys després de la seva entrada en funcionament, queda palès que l’objec�u s’està aconseguint. L’èxit d’aquesta àrea de servei d’autocaravanes, segons la Regidoria de Turisme, és la bona ubicació de la mateixa, per la seva proximitat amb el nucli urbà i l’adequació de l’espai que l’envolta, així com també la bona georeferenciació que té aquesta àrea a les diferents aplicacions, GPS i publicacions de referència que utilitzen els usuaris d’aquest segment turís�c. ■

La parròquia de Sant Miquel Arcàngel celebra el Corpus El proppassat diumenge 3 de juny, la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de l’Espluga, celebrà una Eucaris�a amb mo�u de la diada de Corpus Chris�. Els infants de la 1a Comunió també hi assis�ren. En aquesta celebració mossèn Marcus exposà la magnífica custòdia, rèplica de l’an�ga, que fou possible gràcies a la col.laboració del poble de l’Espluga. Després de l’Eucaris�a, algunes persones van romandre dins l’església fent l’adoració del San�ssim, mentre altres sor�ren en processó pels carrers propers a l’església, mantenint una ac�tud de recolliment, de silenci i d’espiritualitat. En aquest pe�t recorregut de la processó hi hagué tres aturades en els altars que veīns d’aquests carrers havien preparat, als quals la parròquia agraeix la seva col.laboració i cura, així com també a les persones que van ornamentar el pas de la processó amb plantes i domassos als balcons per donar solemnitat a la festa. Un agraīment també a les voluntàries que van conEL FRANCOLÍ

feccionar una bonica catifa floral davant la porta lateral de l’església vella. Entre tots ho fem possible. ■

12

MAIG 2018


L'ACTUALITAT L'esport local engega el Consell Espor�u de l'Espluga

En�tats, professionals i empreses espor�ves de l’Espluga es van trobar el passat dimecres 7 de juny a la Sala Llucià Navarro del Casal per informar-se del nou Consell Esportiu de l’Espluga, l’òrgan que es cons�tuirà per regular l’ús dels equipaments municipals i per organitzar o promoure inicia�ves espor�ves. En la primera sessió informa�va, la regidoria d’esports va explicar les bases i el funcionament del nou consell. Ja d’entrada, els assistents van exposar els primers dubtes o demandes vinculades amb la pràc�ca d’algun esport. En aquest sen�t, aquest nou espai de trobada podrà ser el bressol per al naixement de noves disciplines al municipi o d’inicia�ves per promocionar l’esport local. La previsió inicial era que el Consell Espor�u de l’Espluga es cons�tuiria oficialment de cara a la tardor, però les inquietuds i propostes de cara a l’inici del nou curs escolar i de les noves temporades, avançaran la creació de l’organisme a finals d’agost. ■ Gerard Bosch Castro Reunió del C. esportiu a la S. Llucià Navarro. G. Bosch

Els primers Baldiri Reixac fora de l’Espluga reivindiquen els 40 anys d’impuls de l’escola catalana La Fundació Carulla ha celebrat aquest la cita, que va comptar amb el debut en un Fundació Carulla, Marta Esteve, va exdiumenge l’acte de lliurament de la 40a acte oficial de Laura Borràs com a conse- pressar que “els premis van néixer per edició dels Premis Baldiri Reixac que, llera de Cultura, va servir per fer balanç dels impulsar i donar suport a l’escola cataper primera vegada, s’ha traslladat ín- 40 anys de vida dels Premis Baldiri Reixac. lana en un moment en què feia molta tegrament de l’Espluga de Francolí a Des del 1979 han reconegut els projectes falta” i, reconeixia, que actualment torBarcelona per festejar i reivindicar les de més de 20.000 alumnes i centenars de na a ser imprescindible. Al seu temps, el quatredècadesd’impulsireconeixement centres educa�us, mestres i professors. president de la Fundació, Nicolau Brosde l’escola catalana. En aquest context, la directora de la sa, va reafirmar el compromís de la insEnguany el Teatre Nacional de �tució en relació als projectes educaCatalunya ha estat l’escenari de �us que aposten per la cultura i el trel’entrega dels premis en el seu quarantè ball col·labora�u. aniversari, un acte en què es van atorgar Els Premis Baldiri Reixac bufen les es50 reconeixements a alumnes, 4 a pelmes d’aniversari mestres i professors, 12 a centres A més a més, en l’acte de celebració dels escolars i també el premi UOC 40 Premis Baldiri Reixac no hi va faltar d’innovació. Entre aquests, només un el pas�s d’aniversari. L’actor Quim Maspremi ha anat a parar a la Conca de Barferrer, presentador de l’acte, va ser l’enberà i és el que ha aconseguit el treball carregat de desvetllar els ingredients que “Elpoderdelesplantes”delsalumnesde conformen el “pas�s” de l’escola catala4 d’ESO en la modalitat d’Aula Oberta na. Sòlida, cohesionadora, creativa, del curs passat. D’aquesta manera, el inclusiva i diversa, van ser alguns dels Teatre del Casal no ha rebut l’acte de valorsdefinitorisdel’escolacatalanaque lliurament dels premis als alumnes, la Fundació Carulla va recollir mitjançant Laura Borràs, Consellera de Cultura, Nicolau Brossa, una enquesta per internet. ■ com així havia estat històricament. Més enllà dels premis d’aquest 2018, predident de la Fundació Carulla i Quim Masferrer. Redacció EFMR EL FRANCOLÍ

13

MAIG 2018


L'ACTUALITAT

Som Espluga proposa que l’espai de la rotonda del Casal por� el nom de ‘Plaça de l’1 d’Octubre’ A més, l’agrupació espluguina d’esquerres proposa que s’inauguri el dia que es compleixi un any de l’1-O Per recordar l’1 d’ Octubre del 2017, Som Espluga proposa que l’espai de la rotonda del Casal de l’Espluga de Francolí por� el nom de l’ ‘1 d’Octubre’. L’agrupació ho planteja com a «record al coratge i valentia de totes aquelles persones que van mantenir i portar en secret les urnes i les paperetes i també per la creació dels Comitès de Defensa del Referèndum, posteriorment conver�ts en Comitès de Defensa de la República». Segons ha defensat Som Espluga en un comunicat, aquest nom ha de servir com a

L'agrupació amb el cartell que penjaria a la plaça. LaConcaDiari

canal «per denunciar com forces de seguretat de l’estat espanyol donaven cops de manera indiscriminada a dones i homes del nostre país que volien votar». Des del grup municipal s’ha pensat que la manera de commemorar aquell dia i que quedés marcat a la memòria de l’Espluga, seria posant el nom de l’ ‘1 d’Octubre’ a algun espai públic emblemà�c del poble. La proposta que fa l’agrupació és la confluència entre l’avinguda de Catalunya i el carrer Lluís Carulla, espai conformat per la rotonda i la calçada i les voreres que l’envolten. Un dels mo�us principals és per la situació de l’espai i per la proximitat que té amb el col·legi electoral. El text de la proposta planteja informar de la iniciativa a l’Espluga de Francolí per la Independència i al CDR de l’Espluga de Francolí i que aquestes entitats, amb l’Ajuntament, descobreixin la placa del nou nom durant un acte institucional per celebrar el primer aniversari del referèndum d’autodeterminació. Aprovació en el Ple En la Junta de Portaveus celebrada aquest dimarts, s’ha acordat que la proposta que feia inicialment Som Espluga, es presen� al ple de manera conjunta amb els altres grups municipals. La proposta, que previsiblement ob�ndrà un suport unànime, se sotmetrà a votació en el ple municipal que se celebrarà el dijous 28 de juny a les 22.00 hores a la Sala Polivalent de l'Antic Hospital de l'Espluga de Francolí. ■ LaConcaDiari

L’espluguí Ferran Civit serà el president de la Comissió d’Inves�gació al Parlament sobre el Castor Segons ERC aquest cas simbolitza «la manera de funcionar» de l’Estat espanyol, una «simbiosi d’interessos» entre «PSOE, PP i les grans empreses» El diputat al Parlament d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) l’espluguí Ferran Civit serà el president de la Comissió d’Inves�gació sobre el cas Castor, que es posarà en funcionament els propers dies a la cambra catalana. L’elecció de Civit s’ha acordat aquest mes de juny per majoria a la Junta de Portaveus, que també ha decidit que es cons�tueixi una Mesa completa tot i no ser necessari a les comissions d’inves�gació. Els diputats ebrencs Irene Fornós i Lluís Salvadó exerciran de portaveus del Grup Republicà a la comissió. La creació de la comissió es va aprovar a partir d'una proposta d'ERC que es va registrar conjuntament amb JxCat, Catalunya en Comú i la CUP. L’objec�u, tal com va destacar el diputat Lluís Salvadó, és «posar llum sobre un projecte ple de foscor, que simbolitza la manera de funcionar de l’Estat espanyol, una simbiosi d’interessos entre el PSOE i el PP i els grans grups empresarials». ■ LaConcaDiari EL FRANCOLÍ

14

MAIG 2018


L'ACTUALITAT La revetlla de Sant Joan més reivindica�va Amb el nom “No Juguis amb foc”, els Diables de l’Espluga encetaven una nova revetlla de Sant Joan, la més reivindica�va. L’espectacle començava a la Plaça de l’Església, on 4 joves invocaven el mal jugant al popular joc d’esperi�sme la Ouija. Els dos diables invocats van baixar fent ràpel, per l’Església Vella i un cop baix, van reunir tota la Colla de Diables,que un cop reunits, es van disposar a començar el correfoc. Com ja és habitual en els úl�ms anys, els diables espluguins van pujar pel Carrer Lluís Carulla, omplint-lo de foc i guspires, par�cipant-hi tant els kids com els diables més experts. Un cop a la Plaça del Casal, els diables van seguir l’espectacle, fent unes cabrioles impossibles. A la festa, s’hi va sumar el Senglar cremant petards i bengales. Un cop acabat el correfoc, es va procedir a la tradicional encesa de la foguera, que aquest any van encendre dos nens que havien par�cipat al taller de diables que es va fer la mateixa tarda. Estava feta de mobles vells que els veïns de l’Espluga van anar dipositant el mateix dia. Mentre la diablessa Mònica Mar� va llegir el manifest que va fer arribar el President d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en presó preven�va al centre penitenciari de Soto del Real, des de fa més de 8 mesos, quan aquesta foguera ja cremava, dos diables hi van dipositar dues fotografies mida pòster del rei d’Espanya, Felip VI posades de cap per avall. ■

El correfoc al carrer Lluís Carulla. Eva Bonet

L'Espluga automa�tza el dipòsit del Garber, el darrer per completar el control telemà�c En els pròxims dies, l’Espluga ja disposarà de tots els dipòsits d’aigua automa�tzats i controlables telemà�cament des de la centraleta del dipòsit de la Cometa o bé des del telèfon mòbil. El darrer pas s’està enlles�nt aquests dies al pou del Garber, que era el darrer que encara funcionava manualment. En aquest espai l’Ajuntament hi ha inver�t uns 10.000 euros per instal·lar el nou sistema automà�c i el personal de la Brigada Municipal també hi ha fet diverses actuacions, com per exemple la construcció de la caseta de control o la col·locació de les canonades. El pou del Garber dóna servei a Les Masies i també al reg EL FRANCOLÍ

15

del parc de natura del Garber, però en períodes de sequera ha servit per abas�r el nucli urbà de l’Espluga. Amb l’obra de millora, el sistema de cloració de l’aigua també passarà a ser automà�c i el control telemà�c del pou i el dipòsit permetran un estalvi de feina per als tècnics del servei d’aigües. Tot plegat, segueix l’aposta hidràulica de l’actual equip de govern que en les darreres legislatures va apostar per la interconnexió dels diversos dipòsits i pous municipals per tal de resoldre el dèficit de cabals dels pous durant els períodes de sequera i evitar restriccions d’aigua. ■ Redacció EFMR MAIG 2018


L'ACTUALITAT

La Flama del Canigó acompanya la inauguració de la Plaça de Sant Isidre La plaça està situada al lloc de l’an�- pluga, va presidir l’acte,acompanyat guin gaudir del nou espai habilitat. ga benzinera del municipi pels regidors de l’Ajuntament. Rovi- Després de les paraules de l’alcalde La nova plaça de l’Espluga ja és una re- ra, va donar les gràcies als assistents es van fer diverses actuacions dels alitat. Després de mes i mig d’obres, l’Es- per la seva companyia i va desitjar Gegants, Ball de bastons, i la Batukapluga ha inaugurat la nova plaça de que tots els veïns del municipi pu- da dels Diables. Sant Isidre, situada on abans es La cercavila de la Flama del Catrobava l’an�ga benzinera, la qual nigó que havia començat a la Font va tancar fa tres anys i mig. La Baixa va seguir el camí fins arriinstal·lació compta amb un parc bar a la plaça Montserrat Canals, de salut, un parc infan�l i una zoon, com és tradició, el Joan més na de pícnic, a més de la plaça vell de l’Espluga va encendre el oberta i una font. peveter, en el mateix acte, tamAmb aquest nou espai s’obre bé es va repar�r la Flama, que es la possibilitat de celebrar actes a va anar a buscar a Vilafranca de l’aire lliure, i a l’Espluga no van Conflent, a tots el pobles veïns. voler esperar per aprofitar-ho. Com Seguidament es va llegir el maa acte d’inauguració, la plaça de nifest que va escriure en Jordi Sant Isidre va acollir, dissabte dia 23 Cuixart, president d’Òmnium Culde juny, la cercavila que acompatural, empresonat al Centre peParlament de David Rovira a la nova Plaça de Sant nitenciari de Soto del Real. ■ nyava la Flama del Canigó. David Rovira alcalde de l’Es- Isidre. Eva Bonet LaConcaDiari

El Liceu a la fresca arriba dissabte a quatre municipis de la comarca L’’òpera “Manon Lescaut” de Puccini el passat dissabte 13 de juny es va poder veure a quatre pobles de la Conca de Barberà en el marc de la proposta del Liceu a la Fresca que enguany celebra la quarta edició amb uns 300 municipis implicats i escampant-se també a escala internacional. Les grans pantalles per veure la representació en directe es van instal.lar al Jardí dels Francolins de l’Espluga de Francolí, al Castell dels comtes de Santa Coloma de Queralt, a la plaça del Mercat de Sarral i La Societat de Solivella. L’obra que es representa al Gran Teatre Liceu de Barcelona arriba als municipis gràcies al mateix Liceu, a Televisió de Catalunya que, de fet, és qui s’encarrega de distribuir la retransmissió a França, Itàlia i Catalunya, i també RTVE, a l'estat espanyol. L’òpera del LiEL FRANCOLÍ

16

ceu a la Fresca també arribarà a Portugal. L’edició d’aquest 2018 va ser la primera que fa el salt internacional, més enllà d’Andorra. D’aquesta manera, la proposta que es va iniciar l’any 2015 segueix creixent, ja que en la primera edició només s’hi van sumar 14 municipis catalans, entre aquests l’Espluga. ■ Redacció EFMR

MAIG 2018


L'ACTUALITAT

Doctor Prats encapçala el cartell de la Festa Major Doctor Prats repe�rà a l’Espluga de Francolí com un dels principals reclams de la Festa Major que se celebrarà al municipi del 25 al 30 de juliol. L’oferta musical d’aquest 2018 s’ha donat a conèixer aquest dilluns en la presentació del cartell, enguany obra de Fèlix Torre que ha guanyat la tercera edició del concurs de disseny.Una creació en què personatges en 3D propis d’una pel·lícula de dibuixos animats comparteixen escena amb diversos monuments de l’Espluga, tot plegat en un ambient fes�u. La nit de dissabte presentarà 5 propostes musicals Aquest 2018, el tret de sor�da de la Festa Major serà dimecres 25 de juliol, després que l’any passat el pregó se celebrés el dimarts.. Com és habitual, el gruix principal de concerts se celebraran durant les nits de divendres i dissabte. Pel que fa a la Nit Jove de di-

vendres, a la plaça Montserrat Canals s’hi podrà escoltar la música del grup de versions Mitja Nit i acabarà amb discomòbil. Mentre que a la plaça de l’Església la música la posaran el Duet Rubens i l’orquestra The Big Jamboree. Pel que fa a la nit de dissabte, el ball de la gent gran a la plaça Montserrat Canals serà amb l’orquestra La Selvatana, i aquesta vegada tres formacions musicals compar�ran escenari a la plaça de l’Església. El primer a actuar-hi serà el grup guanyador del “Reconeixement Jordi Francolí” del festival Riubombori que serà el taloner de Doctor Prats, una de les formacions més destacades de l’escena musical catalana que aquesta vegada torna a l’Espluga per presentar l’àlbum “Venim de Lluny”. La festa seguirà amb l’orquestra de versions La Nit del Tropic i el DJ Mama-Pinya. Un any més la xaranga pels carrers de la vila tancarà la nit.

Es mul�plica la par�cipació del concurs de cartells La regidora de festes, Erika Soriano, ha deixat entreveure que la Festa Major d’aquest 2018 plantejarà diverses novetats, per bé que els actes més consolidats seguiran al programa. Pel que fa al concurs de cartells, Soriano ha valorat que aquesta vegada ha estat un èxit, després de dues edicions amb escassa par�cipació, aquesta vegada el jurat ha hagut de decidir entre 16 dissenys, això havent incrementat la dotació del premi i obrint el certamen també als menors d’edat. Fèlix Torre s’ha endut el premi de 300 euros, mentre que Josep Morató i Marc López han quedat en segona i tercera posició, respectivament. Enguany que els menors d’edat també hi han pogut participar, el jurat ha volgut fer una menció especial a la creació d’Omaima Dobi. ■ Gerard Bosch Castro

"L’assassí de la pastanaga’ arriba a l’Espluga

El popular joc de rol �ndrà lloc en el municipi del 14 al 22 de juliol L’Espluga de Francolí es transformarà en l’escenari dels assassinats més diver�ts i originals, gràcies al joc ‘L’assassí de la pastanaga’ que arribarà al municipi la setmana del 14 al 22 de juliol. En aquest cas, el �tol del joc s’ha adaptat al lloc on es farà i s’ha rebatejat amb el nom de ‘La pastanaga espluguina’. L’emocionant joc es desenvoluparà aquests dies en concret amb mo�u de la Setmana de la Joventut. Les normes per par�cipar-hi permeten que hi pugui jugar qualsevol persona que sigui més gran de 16 anys, és a dir, aquells nascuts a par�r de l’any 2002. Un altre dels condicionants és que caldrà estar bona part del temps present a l’Espluga de Francolí durant els dies que dura el joc. La participació és gratuïta. Com s'hi juga? Les normes són senzilles i d’allò més diver�des: el joc consisteix a anar eliminant els altres par�cipants sense ser eliminat. Els jugadors s'eliminen tocant amb una pastanaga a l'esquena de l'objectiu. La víctima entrega la seva targeta a qui l'ha tocat amb la pastanaga, quedant així eliminada del joc. Cada participant serà víctima i assassí al mateix temps. Es proclamarà guanyador�a la persona participant que haurà eliminat més víctimes en el moment de finalitzar el joc, indistintament que sigui ‘viu’ o ‘mort’. Totes aquelles persones que es�guin interessades a par�cipar en el popular joc, cal que s’inscriguin prèviament omplint el formulari que es trobarà penjat a la web de l’associació Juvenil Auvënguen a partir del 2 de juliol i fins al dia 7 del mateix mes. En el moment de la inscripció cal conèixer i acceptar les normes del joc per tal de garantir el bon funcionament de l’activitat. L'inici del joc tindrà lloc el dissabte 14 de juliol a les 12 del migdia. ■ LaConcaDiari EL FRANCOLÍ

17

MAIG 2018


L'ACTUALITAT

"Un cabàs de cançons" el nou disc de Tòlia i les Guineus El passat dia 10 de juny a la tarda i en el marc preciós de la Sala Folch i Torres del Casalet, el grup espluguí Tòlia i les Guineus va presentar el seu disc “Un cabàs de cançons”. Aquest és el primer disc de la formació i recull dotze cançons de les quals deu són de collita pròpia, una és un poema musicat de Mn. Ramon Muntanyola i la darrera és una versió lliure de la cançó tradicional “ai mare aneu a missa”. El Casalet es va omplir en aquest acte de presentació que va consis�r en la interpretació en directe de totes les cançons del disc amb la instrumenta-

ció original que hi apareix. Toni Sànchez, compositor i ànima de la formació, va anar presentant tots els temes fent una introducció sobre les mo�vacions i les temà�ques que els havien inspirat. Els assistents van gaudir de l’acte, tal i com expressaven en finalitzar, i també van poder comprar aquest disc, que ha estat totalment autoproduït. Les lletres de les cançons parlen majoritàriament de l’Espluga i el seu entorn, la seva gent i la seva història, però també surten temes més comarcals i en alguna cançó

Tòlia i les Guineus a la Sala Folch i Torres del Casalet. Pep Torres

EL FRANCOLÍ

18

s’hi beslluma el to reivindicatiu. Una de les cançons és un record a Jordi Francolí, el cantautor espluguí desaparegut l’any 2009 i que tenia una forta vinculació amistosa amb la majoria de membres de Tòlia. El disc ha estat registrat durant el darrer any i mig a l’estudi Bucs de Reus i l’Enric Granollers ha estat el productor i enginyer de so que ha fet possible que el disc gaudeixi d’una gran qualitat sonora. Pel que fa al disseny del disc, fet per Ramon Amigó, es juga amb una colla d’elements al·legòrics a cada una de les cançons situats dins un cabàs, en un fons de paisatge muntanyenc que el relaciona amb el nostre entorn natural. El disc té un format de DVD per aproximar-se al que podria ser un llibre, amb la intenció que el disc es pugui posar en una llibreria i �ngui el valor d’un llibre de poesia, que és l’autèn�ca essència de les cançons de Tòlia i les guineus. Els membres del grup són; Toni Sánchez (veu, guitarra acús�ca i ukelele), Borja Moll (Flauta travessera i whisle), Alba Pallisé (violí i veus), Joana Cervelló (acordió i veus) i Ramon Amigó (baix i veus), tot i que al disc també hi ha la col·laboració del Jaume Ballesté (guitarra elèctrica). A l’Espluga, el disc es pot comprar a la Llibreria Índex. ■

MAIG 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

BIBLIOTECA MOSSÈN MUNTANYOLA

La Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola acomiada la temporada d’hivern amb una nova edició del PATIBIBLIO El passat dilluns 11 de juny a dos quarts de sis de la tarda a la Biblioteca Mossèn Ramon Muntanyola de l’Espluga de Francolí s’hi va organitzar la segona trobada de PATIBIBLIO, ac�vitat que va tenir lloc al pa� de l’edifici de l’An�c Hospital. El PATIBIBLIO és una ac�vitat de cloenda per celebrar que s’acaba el curs i comença l’es�u. Aquesta proposta s’ha celebrat per segon any consecu�u i la intenció és oferir una tarda de tallers, jocs i reconeixements. L’eix temà�c entorn el qual giraven les ac�vitats d’aquest any era els pirates La sessió va començar desvetllant les principals curiositats dels pirates com ara perquè porten arracada o l’ull tapat, què significa la bandera dels vaixells i va seguir amb un conta conte amb el �tol “El pirata i les estrelles”. Seguidament es va procedir a l’entrega de diplomes, reconeixent a aquells

que han llegit més nombre de llibres durant l’hivern , als que han llegit més novel·la criminal en català, als que fan deures en silenci, l’adolescent més respectuós i al fidel lector de diaris. Durant les úl�mes setmanes també es va celebrar el concurs de dibuix on tots els infants hi podien par�cipar, i el guanyador serà la imatge del cartell del PATIBIBLIO del 2019. Després de berenar van començar les diferents ac�vitats, tot separant l’espai en sis parts: el racó pels més menuts amb bitlles, contes, peces de construcció, i anelles per encerclar, el segons amb un taller de papiroflèxia on es podien fer uns vaixells de dues maneres diferents, el tercer espai era un codi pirata que s’havia de desxifrar i dipositar la resposta en un bagul per par�cipar en un sorteig. El quart racó consis�a en l’elaboració d’un collaret, on

cadascú tenia una bosseta amb 7 perles i un cordill, el cinquè racó consis�a en un taller de maquillatge i finalment l’úl�m era construir un vaixell pirata amb paper d’embalar i la seva bandera, decorat amb les mans de pintura. En finalitzar, també es va fer entrega de dos diplomes als que havien mostrat una millor ac�tud, un a la millor pirata del PATIBIBLIO i un altre al millor pirata del PATIBIBLIO. Amb la proposta d’aquest dilluns, la biblioteca acomiada la temporada de tardor - hivern per donar inici als mesos d’es�u en què l’equipament municipal obrirà de dilluns a divendres de 10 a 13 del ma�, mentre que durant la tarda es repe�rà l’experiència del BIBLIOPISCINA amb servei de préstec i lectura de llibres a la Piscina Municipal de l’Espluga. La temporada d’es�u començarà el proper 2 de juliol. ■

Tots els assistents gaudeixen de l'última edició de Patibiblio de la temporada. Nuri Estadella EL FRANCOLÍ

19

MAIG 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

La biblioteca acomiada el Club Imagiteca Ahir dijous 21 de juny, a la tarda, a la biblioteca vam acollir una trobada en obert del Club de lectura infan�l “IMAGITECA” amb l’escriptor @Jordi Agràs i, actual director territorial de Cultura, autor del llibre “Un món esberlat, un món apedaçat”, treball que ha estat il.lustrat per l’ar�sta cambrilenca, Nuri Mariné. És un conte solidari que explica l’aventura d’un jovenet que marxa amb el seu germà, estudiant de medicina a un poblat...” Amb berenar inclòs vam acomiadar el club IMAGITECA fins l'inici del nou curs escolar, el setembre. ■

Infants del Club de lectura infantil i Jordi Agràs. Nuri Estadella

CORAL ESPLUGUINA

Concert de Primavera de la Coral Espluguina El passat diumenge 3 de Juny, la Coral Espluguina va orga- tarda ens trobem a l'església vella, per preparar el concert, nitzar el seu concert de Primavera, convidant per a l'ocasió amb la coral Espluguina. A les 6 de la tarda començaren el l'agrupació coral de Carcaixent, del País Valencià. Els com- concert, sota la direcció del seu mestre Josep Antoni Marpanys cantaires, varen arribar a l'hostatgeria del Mones�r �nez Lerma, feren una magnífica actuació, interpretant desde Poblet a l'hora de dinar, i després d'instal·lar-se i dinar prés de dos temes clàssics un seguit de cançons tradicioferen una visita al Mones�r. Seguidament, acompanyats nals valencianes acabant la seva actuació amb Barbara Ann per alguns cantaii Tinto con limón, res de la coral Esunes peces carrepluguina, es desgades de ritme i plaçaren a l'Esplubonica música. A ga fent una pe�ta con�nuació actuà visita pel poble, la Coral Espluguicarrer major, pasna, sota la direcció seig Cañellas, pladel seu mestre Xaça de l'església i esvier Morgades, glésia vella. Tot secantant sis canguit varen anar al çons del seu reperconcert del TLP al tori. Seguidament celler del poble. actuaren juntes les El diumenge dia dues corals inter3 visitaren Montpretant dues canblanc i a les 5 de la La Cora Espluguina a l'Església de Sant Miquel Arcàngel. Cedida çons, i després EL FRANCOLÍ

20

MAIG 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

d'obsequiar, a la coral de Carcaixent amb un record que reprodueix l'arc de la cova, i un ram de flors per a cada director, la coral Espluguina va obsequiar els cantaires valencians amb un bon refresc a la sala parroquial. Volem agrair a mossèn Marcus que ens deixi la sala i l'Església per aquests actes, i a l'Ajuntament l’obsequi que ens va fer per regalar a la coral. L'agrupació coral de Carcaixent, va ser creada el 1995 per tal de dotar Carcaixent d'una altra manera de fer música: el cant coral. Organitza anualment diferents actes a

la seva població, en els anys de la seva existència han passat diferents coralistes, i en l'actualitat estan en ac�u 30 cantaires. La coral Espluguina es desplaçarà el proper 17 de juny a la població de Freginals per par�cipar en el seu concert de primavera, i amb un dinar el dia 15 de juliol celebrarem el fi de curs, esperant el proper mes de setembre, reprendre l'ac�vitat i preparar la tornada a Carcaixent el mes d'octubre, i con�nuar així un any mes la seva ac�vitat musical, esperant poder augmentar el nombre de cantaires. ■

La Coral Espluguina a Freginals Sor�rem de l’Espluga en direcció a Deltebre, allí vam fer el passeig en barca fins a la desembocadura de l’Ebre, gaudint del paisatge que hi ha pels voltants, Illa de Buda, i d’altres, fins arribar al lloc on el riu entra al mar. Allí donàrem la volta i tornàrem per l’altra riba, fins al lloc d’on havíem sor�t. A con�nuació un bon dinar al restaurant Pas de Buda, de la cadena de restaurants de ca la Nuri. Un bon dinar, ben tractats i amb bona companyia. Després del dinar con�nuàrem el viatge cap a la població de Freginals, un pe�t poble de la comarca del Montsià, de 360 habitants i una coral de 19 persones alguns

EL FRANCOLÍ

de ben joves, però amb un esperit i un orgull de ser d’on són que feia goig de veure i sen�r.A les 6 de la tarda començàrem el concert la coral Espluguina amb 9 cançons del nostre repertori, fent-ne una excel·lent interpretació, cosa que va fer que fóssim molt aplaudits pel públic assistent. Seguidament i dirigits per Pau Lleixà Ferré la coral Cingles del Montsià, va fer la seva actuació, cantant sis cançons del seu repertori amb una magnífica interpretació i amb grans aplaudiments, i per acabar la seva actuació, varen interpretar l’himne de Freginals amb molt d’orgull i força. Seguidament les dues corals

21

juntes interpretaren el Cànon de la pau i els Segadors, amb la col·laboració del públic en cantar l’himne nacional de Catalunya. Després ens feren obsequi d’unes boniques ampolles d’oli de la comarca, molt ben presentades, una per al director i una altra per a la presidenta. Ja �ndrem ocasió de tastar-lo, seguidament ens obsequiaren amb un bon berenar i després de cantar alguna cançó més iniciàrem el camí de tornada.Amb aquesta sor�da la coral ha posat fi als concerts d’aquest curs, els assajos encara duraran dues setmanes més i el dia 15 de juliol fem un dinar de fi de curs, per celebrar que tot plegat ha anat força bé i per fer un descans ben merescut i agafar forces per començar el nou curs, amb ganes de fer un programa nou i diferent, intentant millorar cada dia. Aquest úl�m concert va ser molt intens i els cantaires hi van posar tota la força en fer-ho bé. Bon es�u a tots i al setembre, si encara no ho heu provat, torneu a tenir ocasió de provar-ho i venir a cantar. Gràcies als cantaires i a tot el magnífic públic per la seva assistència, uns a cantar i d’altres a escoltar, fins al setembre. Bon es�u! ■ La Coral Espluguina MAIG 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA

La Generalitat reconeix la trajectòria del Pessebre de l’Espluga amb mo�u del Dia de l’Associacionisme Cultural El Pessebre Vivent de l’Espluga ha rebut de les actuacions de l’Esbart Sant Jor- gut el Pessebre Vivent de Sant Fost pels aquest dijous un reconeixement de la di i la Symphonic Beat Band. seus 50 anys o l’Orfeó Reusenc pel seu Generalitat de Catalunya amb mo�u Lozano ha destacat el simbolisme centenari. En total han rebut un recodel 50è aniversari de les primeres representacions al municipi, per la trajectòria d’aquesta tradició impulsada per Fernando Mar� el 1964, i que va viure la seva etapa d’esplendor a par�r de 1967 a l’interior de la Cova de la Font Major. En l’úl�ma edició del Pessebre Vivent, representada el Nadal passat, es va commemorar aquest 50è aniversari. L’actual president de l’Associació del Pessebre Vivent de l’Espluga, Xavier Lozano, ha estat l’encarregat de recollir el reconeixement en un acte que s’ha fet al Centre Sant Pere Apòstol del Departament de Cultura, a Barcelona, amb motiu de l’acte institucional La trentena d'entitats catalanes reconegudes per la Generalitat aquest 2018. J. Lorenzo del Dia de l’Associacionisme Cultural. El lliurament l’ha fet la directora gene- d’un reconeixement “que és i ha de ser neixement 28 en�tats d’arreu del paral de Cultura Popular i Associacionis- compar�t per les diferents en�tats i ís. me Cultural M. Àngels Blasco, després persones que durant 50 anys han man- Mig segle de tradició �ngut viva la flama del Pesse- El Pessebre Vivent de l’Espluga va ser bre Vivent”, des dels seus im- un dels primers que es va començar a pulsors en el marc del Casal representar a Catalunya, junt amb el de l’Espluga, l’Escola Mare de de Castell d’Aro, Sant Fost i Corbera de Déu del Carme i les diferents Llobregat. Es va començar a represenassociacions de pares i mares tar als entorns del Casal coincidint amb pel format escolar, i la Con- la construcció i inauguració del nou fraria del Sant Enterrament i equipament i després va representar-se la Parròquia de Sant Miquel a la Cova de al Font Major fins el 1977. “per l’impuls de la nova eta- Des de llavors la tradició s’havia manpa, des de 2009”. Segons el �ngut en forma de Pessebre Vivent espresident del Pessebre Vivent, colar al Col·legi Mare de Déu del Carara “totes aquestes il·lusions me fins que el 2009 es va recuperar la s’aglu�nen a l’en�tat que s’ha representació popular al nucli medieconver�t en hereva d’aquest val de l’Espluga amb un projecte que ha crescut exponencialment i que ara projecte”. La directora general de Cultura Popular lliura el reA banda del Pessebre de rep més de 3.000 visitants en les repreconeixement al Pessebre Vivent. J. Lorenzo l’Espluga també s’ha recone- sentacions que es fan cada 2 anys. ■ EL FRANCOLÍ

22

MAIG 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ORQUESTRA TREU-LI LA POLS AL TEU IINSTRUMENT

L’Orquestra TLP celebra 10 anys amb l’emo�u concert dels #10AnysSensePols Més de 300 persones de públic en un concert amb una cinquantena de músics a l’escenari i l’actuació conjunta de l’Orquestra i el Cor TLP L’Orquestra Treu-li la Pols al teu Instrument (TLP) tanca la celebració del 10è aniversari amb el concert anomenat #10AnysSensePols, que ha aplegat al Celler Cooperatiu de l’Espluga més de 300 persones de públic. El concert s’ha iniciat amb l’actuació conjunta de l’Orquestra TLP i el Cor TLP, que es va formalitzar com a secció de l’entitat l’any 2015, la peça interpretada conjuntament ha estat Quan tot s’enlaira de Txarango. Posteriorment l’Orquestra ha interpretat peces com Superstition, d’Stevie Wonder, l’Estaca de Lluís Llach o el conegut tema We are the Champions de Queen. El concert també ha comptat amb la projecció del vídeo que els músics de l’Orquestra han gravat per

la celebració del 10è aniversari, un vídeo amb un to d’humor que ha servit per mostrar al públic l’essència TLP. Per acabar el concert, han pujat a l’escenari an�cs músics de l’Orquestra TLP, que juntament amb l’actual formació han interpretat una peça que incloïa diversos temes que s’han tocat a l’Orquestra des dels seu inicis. Des de l’any 2008, l’Orquestra TLP ha fet més de 50 actuacions en diversos pobles de la Conca i comarques veïnes. Actualment l’entitat, formada per l’Orquestra i el Cor, compta amb més de 120 socis, i es considera un projecte consolidat que pretén seguir guanyant presència com a formació musical singular, ja que la formen persones d’edats i interessos molt diversos, i també de nivells de formació musical molt variats. Els 10 anys sense pols L’Orquestra TLP tanca una tempora-

da especial degut al seu aniversari en la qual ha fet set actuacions en diverses poblacions i s’ha renovat el repertori. Les activitats més destacades de la temporada han estat la sortida de cap de setmana a la Vall de Boí i també el concert conjunt amb la Banda Unió musical al Teatre Tarragona. L’Orquestra TLP L’Orquestra Simfònica Treu-li la Pols al Teu Instrument és una formació musical que va néixer al municipi de l’Espluga de Francolí l’any 2008. L’objec�u de l’en�tat és agrupar en una orquestra an�cs alumnes de les diferents escoles de música de la comarca i apropar la música a tots els collec�us possibles. L’Orquestra porta més de cinquanta actuacions a l’esquena, les quals han �ngut lloc en diverses poblacions de la Conca de Barberà i també en comarques veïnes. ■

Moments de l'actuació de l'orquestra i Cor TLP al davant del Celler de l'Espluga. Pep Torres i Cris�na Sanhauja EL FRANCOLÍ

23

MAIG 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Trobada de Casals de Gent Gran de la Conca de Barberà El passat dissabte, 16 de juny, l’Esplu- de la tarda, començà amb els parlaga de Francolí va ser el marc on es va ments de la Presidenta de l’Associacelebrar la XXXIII Trobada de Casals de ció de l’Espluga, Sra. Anna Martínez, Gent Gran de la Conca de Barberà, amb del Regidor de l’Ajuntament de l’Esla par�cipació d’unes 160 persones. pluga, Sr. Antoni Vendrell, i del RegiAquesta trobada, que cada any se dor de l’Àrea de Benestar Social i Precelebra en una població diferent de la sident del Consell Consultiu de la Gent comarca, serveix per enfor�r l’amistat Gran del Consell Comarcal de la Conentre les associacions de jubilats de les diverses poblacions de la Conca de Barberà i gaudir d’una jornada on el poble amfitrió mostra els seus atrac�us turís�cs juntament amb un bon àpat de germanor i ambient fes�u durant tot un dia. La festa va començar a 2/4 de 10 del ma� quan, puntualment, van arribar els autocars a l’aparcament de la Cova de la Font Major on van ser rebuts per la presidenta de la Junta de l’Associació Local de Jubilats de l’Espluga de Francolí, Sra. Anna Mar�nez, els mem- Els espluguins al dinar. Montse Perejoan bres de la Junta de l’en�tat i els socis i acompanyants espluguins. Se- ca de Barberà, Sr. Magí Trullols. guidament, el restaurant El Celler va serEl dinar, a càrrec del càtering del resvir un complert aperi�u-esmorzar per taurant El Àlamo d’Alcover, va ser excelagafar forces per anar, a 2/4 d’11, a visi- lent. Prèviament, a l’hora de fer les instar els diversos llocs programats. cripcions, els par�cipants van poder Els par�cipants es van dividir en dos escollir entre dos plats de primer i dos grups de cinquanta persones cada un, plats de segon, així cada persona va dii mentre un grup visitava la Cova de la nar el que més li venia de gust. A l’hoFont Major, al mateix temps, l’altre grup ra del cafè hi va haver la sorpresa de visitava la Fassina Balanyà, i a l’inrevés. l’actuació dels gegants de la Trinitat que Aquestes visites van ser tot un èxit, ban ballar quatre balls catalans, i van tant per la bellesa dels llocs com per rebre els aplaudiments de tothom. la puntualitat i perquè tot va anar la També hi va haver el sorteig d’una mar de bé. panera amb productes �pics de l’EsSeguidament, tothom es va dirigir pluga de Francolí, un pernil i un lot de cap al Pavelló del Casal per gaudir del sis ampolles de vi del celler Vidvertus Dinar de Germanor, que, a les dues de l’Espluga. Com a anècdota posi�EL FRANCOLÍ

24

va, cal remarcar que els agraciats en aquests sorteigs van resultar ser de tres poblacions diferents. Seguidament, va començar una sessió de ball amb música en directe a càrrec del duet Cocktail Elegant, el qual obsequià amb un repertori de música de ball de tots els temps que van fer les delícies dels balladors i balladores, i va tancar una diada de germanor entre la gent gran de la Conca de Barberà que ha estat preparada amb molta il·lusió i molta feina per l’Associació de Jubilats de l’Espluga que des de feia temps estava treballant en l’organització. També des de l’Associació espluguina volem fer esment que necessitem nous socis, que hi ha molta gent al poble que tenen entre 65 i 80 anys que podrien aportar els seus coneixements i experiència a l’Associació i al poble. Per exemple, necessitem un local nou, el que tenim ara és gràcies a la Coopera�va i a l’Ajuntament, que ens ajuda en el que pot, però el necessitem a peu pla, sense escales i sense barreres arquitectòniques, per facilitar l’accés als usuaris que van amb cadira de rodes o motorets. També necessitem més espai, una sala gran per fer festes, que no calgui traginar taules i cadires, i que �ngui prou capacitat per fer-hi conferències, tallers, cursets.... Per això i per �rar endavant fa falta força gent de relleu, que s’apun�n i, si volen, poden ser de junta i veuran que és sa�sfactori i agraït aportar un treball per a una en�tat del poble. ■ Anton Roca MAIG 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Alumnes de català visiten l’Arxiu M. Tarradellas i Macià El dimarts 12 de juny, una trentena de llas, en especial la dels anys de l’exili. plar, ja que aviat seran subs�tuïts per persones, entre alumnes de català i alEns va agradar molt la biblioteca de- rèpliques. tres que s’hi van afegir, vam fer una pe- dicada a l’extensa obra sobre la guerA destacar també les dependències �ta excursió, cloenda del curs, cap al ra civil, de l’escriptor britànic Paul Pres- on es pot fer consultes, còpies, etc. de Mones�r de Poblet, per visil’arxiu, que conté gran quan�tat tar l’Arxiu Montserrat Tarrade documentació tant del propi dellas. President com d’altres contemVam sor�r de l’Espluga caporanis seus que també hi han minant, tot contemplant l’esdipositat els seus arxius. clat de la natura, i ens vam Unes 140.000 cartes i aturar a Sant Bernat on es30.000 fotografies poden ser mozàrem, vam fer una mica consultades per historiadors, de descans, fotos, alguna sorestudiants, periodistes i fins i presa, etc. tot par�culars que poden acTot seguit , acompanyats cedir en aquest arxiu complid’un airet bastant fresc que mentant una butlleta de solens feia caminar més lleugelicitud. res, vam emprendre el camí Tot el grup va quedar gracap a Poblet, on vam tenir tament sorprès del que vam temps de prendre cafè. veure i escoltar, una classe més A les 11 en punt tot el grup Les alumnes i d'altres acompanyants a l'Arxiu. Cedida de cultura catalana que fou érem a la porta de l’Arxiu, simolt posi�va i alliçonadora. tuat al Palau de l’Abat, on ens El nostre agraïment a la boesperava la directora Núria Gavarró ton, així com una exposició de cartells na acollida del grup per part de Núria que ens féu una explicació exhaus�va originals del temps de la guerra que Gavarró, directora, i de totes les perde la vida del President Josep Tarrade- vam tenir la sort de poder-los contem- sones que hi treballen. ■

Festa de la San�ssima Trinitat a l'Ermita L’Espluga de Francolí va celebrar, el dia 27 de maig, la Festa de la San�ssima Trinitat a l’ermita. La diada va començar amb una ofrena floral als fundadors de la Germandat, al ves�bul de l’an�c Hospital amb la presència de l’alcalde Sr. David Rovira. La festa va continuar al marc incomparable de l’ermita, amb l’oferiment de transport gratuït, per part de la Germandat, per a qui ho desitgés; així com l’acompanyament durant tota la diada a les persones que necessitessin atenció especial. Des de primera hora del matí el santuari es va anar omplint de flors i espelmes de les persones que anaven a venerar la imatge de la Santíssima EL FRANCOLÍ

25

MAIG 2018


L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Trinitat i que volien celebrar, allí, la diada. Els actes de celebració van començar a les dotze, amb la missa celebrada per Mossèn Marcus Vinicus Teixeira Araújo. En acabar la missa es van cantar els goigs de la San�ssima Trinitat amb la par�cipació i emoció de tots els assistents. En acabar la missa, els gegants i nans de la Germandat: Robert, Albert, Gerard i Cris�na, i tots els infants que van voler fer ballar els nans, guiats per la cap de colla Montse Nadal, van iniciar la ballada de sardanes, acompanyats de la música i meravellosa veu del cantant Marc Llinares amb el grup The Paradise, amb la sardana que els personifica i amb la que sempre inicien el seu ball: “La Santa Espina”. Es va anar formant gran anella, amb totes les persones que anhelàvem puntejar aquesta bella dansa.

El dinar de germanor, va estar esplèndidament elaborat per “La Cuina de l’Araceli” i servit per la junta i voluntaris de la Germandat; el composava amanida variada amb formatge fresc i codonyat, paella d’arròs de peix i mixta, gelat, begudes, carquinyolis, mistela, cafè i licors. Després del dinar, un animat ball per a tots els gustos i per acabar, ballada de sardanes molt emocionant i participativa. En aquell indret on la natura fa viure amb intensitat tota la pau que s’hi respira i sonant la lletra de la sardana: Canta l’ocell, lo riu, la planta, canten la lluna i el sol; som i serem gent catalana....vam concloure aquest dia de celebració tan esperat pels espluguins que any darrere any celebrem a l’ermita. ■ Blanca R. Roselló Callau

ASSOCIACIÓ CULTURAL DE GRALLERS, GEGANTS I NANS

Els Gegants Neolítics comencen al País Valencià la seva gira d'estiu Des de la par�cipació a la rebuda de la Flama del Canigó a l'Espluga de Francolí, el passat 23 de juny, aquest dissabte 30 de juny la família de Gegants Neolí�cs de l’Espluga de Francolí ha començat el seu es�u de visites pel territori al País Valencià. La Colla Gegantera de l'Espluga ha portat el Gorg, l’Spluc i el Blat, la Terra i el Pastor fins el Baix Maestrat, per par�cipar per primer cop a la 28a Trobada de Gegants i Nanos de Vinaròs. L'agrupació hi ha arribat a primera hora del ma� per par�cipar a la plantada i recepció oficial a l'Ajuntament de Vinaròs. Després els Gegants Neolí�cs han format part de la cercavila pel passeig marí�m de la localitat. Apadrinament dels nous gegantons de Vinaròs A la tarda, després d'una segona cercavila, la gegantona Terra s'ha conver�t en padrina dels nous gegantons de Vinaròs, que s'han batejat en mo�u d'aquest esdeveniment. Els gegants espluguins han format part de la ballada conjunta i l'exposició de tots els gegants, durant la tarEL FRANCOLÍ

da, a l'envelat del municipi. Ja al vespre han �ngut l'ocasió de ballar al ritme dels Amics de les Arts, durant l'assaig del concert de nit a Vinaròs. Properes actuacions Durant tot l'es�u els gegants de l'Espluga visitaran diverses poblacions de Catalunya, a més de les actuacions tradicionals de la Festa Major de l'Espluga de

Francolí. El proper diumenge 8 de juliol el Gorg, l'Spluc i el Blat, la Terra i el Pastor seran a Masllorenç (Baix Penedès), mentre el 15 de juliol assis�ran a la Trobada Internacional de Gegants de la Llacuna (Anoia). Durant l'agost seran protagonistes a diferents festes de la Conca de Barberà, als municipis de Rocafort de Queralt (4 d'agost) i Vallclara (25 d'agost). ■

Els Gegants Neolítics a Vinaròs. Cedida

26

MAIG 2018


REPORTATGE JUST CABOT, QUIM TORRA, L'ESPLUGA, L'ARXIU TARRADELLAS, POBLET I FERRAN CIVIT TEXT: FERRAN CIVIT

Tot arrenca amb un discurs presidencial en el primer debat d’inves�dura: “Saben quantes cartes s’han enviat als presos i exiliats en aquests úl�ms 6 mesos? Mig milió. Mig milió de cartes. Ho feia públic el diputat Ferran Civit. La xifra és estratosfèrica i demostra fins a quin punt ens trobem davant d’un repte que ens ha interpel·lat a tots.” I con�nua en el segon debat: “Situem-nos al gener del 1955. A l’exili, el president Irla s’adreça a un bon amic seu, el periodista Just Cabot, i, agraint-li la seva felicitació d’any nou, li comenta les seves preocupacions del moment: “el camí que seguirà la joventut catalana, el dret de Catalunya a la seva llibertat i també la pau del món”. Dos anys i mig després, renunciava a la presidència en favor de Josep Tarradellas. El 19 de setembre del 1958, a punt de complir vuitanta-dos anys, moria a Sant Rafèu (Provença), a l’exili. Avui és enterrat a Sant Feliu de Guíxols.” I tothom es preguntarà quina relació tenen aquests dos fragments i quina vinculació tenen amb el poble? Doncs molta més de la que sembla. El que ha esdevingut el 131è president de la Generalitat de Catalunya va començar una amistat amb el que ara és diputat, l’espluguí Ferran Civit i Martí, el 2012, quan el primer formava part de la Junta d’Òmnium Cultural (que presidiria breument arran de la mort de Muriel Casals) I el segon formava part del Comitè Permanent de l’Assemblea Nacional Catalana. Però abans de tot això, en Quim Torra, l’actual Molt Honorable, havia estat i és un apassionat de l’època cultural de la Segona RepúbliEL FRANCOLÍ

ca i el seu periodisme d’alta qualitat. I d’aquests referents, un forma part de la nostra història: Just Cabot i Ribot (Barcelona, 4 de maig de 1899 — París, 25 de febrer de 1961.) En una entrevista a Vilaweb (h�ps:// www.vilaweb.cat/noticia/3931952/20110926/quim-torra-publicar-rendeixi-negoci-editorial-dinamica-perversa.html), en Torra explica la seva passió per aquesta època i perquè decideix publicar quan portava l’editorial A Contravent l’obra epistolar inèdita de Just Cabot: (…) “Publicar periodisme d’abans de la guerra com a projecte editorial? Dit així, sembla una temeritat. Vists els resultats, ha estat un suïcidi. Però va passar que jo m’estava a Suïssa, a Winterthur, on feia d’advocat, i quan Axa va engolir Winterthur vaig tornar a Barcelona sense feina i amb molts projectes. A Suïssa havia començat a inves�gar sobre l’Eugeni Xammar i aquí vaig entrar en una espiral diabòlica de noms i contactes, un munt d’informacions sobre periodistes d’aquella època. Em van caure a les mans les cartes de Just Cabot, que havia treballat Valentí Soler. Em va dir que ningú no les volia publicar. Com a intel·lectual, Cabot era encara més potent que no pas Xammar. I, de fet, vaig decidir muntar l’editorial per poder publicar aquest llibre. I a par�r d’aquí una cosa en va portar una altra i una altra, i una altra… Publicar Just Cabot és una declaració d’intencions... Oi tant! I després van venir en Domè-

27

nec Bellmunt, en Francesc Madrid, en Jaume Passarell,… D’aquests periodistes, me n’interessava també la vida, molt lligada a la polí�ca, afaiçonadors com eren d’un espai de catalanitat, dins l’òrbita d’Acció Catalana. Gairebé tots aquests personatges es van comprometre amb la República i van morir a l’exili. Ningú no se’n recorda. És un drama. Sobretot hem oblidat els que van morir la dècada dels seixanta. Un oblit total.” El llibre a què fa referència l’entrevista és “El periodisme silenciat. Just Cabot: vida i cartes de l´exili 1939-1961” de Valen� Soler, publicat el 2008. Segons podem llegir a la ressenya del llibre, “Just Cabot era, el 1936, un dels periodistes catalans de més pres�gi. Des de 1922, havia estat redactor de l’Esport Català, redactor en cap de La Publicitat, col·laborador de Revista de Catalunya, director de Mirador, agitador cultural, secretari dels premis Crexell de novel·la, crí�c literari, polemista mordaç. En resum, el periodista més intel·ligent i ben informat de la Barcelona dels anys trenta i, sobretot, tal com diu Rafael Tasis, un “mestre de periodistes”. Que emmudeix per força des de 1939. Liberal i catalanista, fidel a la legalitat republicana, la nit del 4 de febrer de 1939, travessà la frontera de França, vers l’exili personal i vers el silenci periodís�c. Com el seu amic Eugeni Xammar, un altre periodista silenciat, Cabot mai no va veure editat ni un sol llibre d’ar�cles seus. Des de París, on restarà fins a la seva mort (1961), constata que, davant l'opció de tornar i haver d’escriure en castellà i amb censura, per a un periodista cataMAIG 2018


REPORTATGE Just Cabot. Imatge d'arxiu

là “l’única solució decent era el silenci”. Per això, quan els aliats deixen seguir Franco al poder, ell es refugiarà en els llibres i en les cartes als amics, l’única possibilitat de fer allò que més li agradava: llegir i escriure. El resultat, una esplèndida literatura epistolar per resseguir la seva vida i alguns apunts de l’exili català a França.” Aquesta passió torrenca per Just Cabot, la va con�nuar en un ar�cle publicat al diari ElPuntAvui (h�p://www.elpuntavui.cat/ar�cle/3-poli�ca/17-poli�ca/393190-just-cabot-el-segrest-de-la-intelmligencia.html) en un ar�cle dins una sèrie de 14 retrats republicans (el 8è en aquest cas), aprofitant el 80è aniversari de la República sota el nom de “Just Cabot, el segrest de la intel·ligència.” I que reproduïm aquí: “No havia vist mai el seu nom enlloc fins fa uns tres anys. Ningú no m’havia explicat qui havia estat, en cap mitjà no havia trobat cap ressenya seva. Un complet desconegut. Però estudiant la vida i els ar�cles d’Eugeni Xammar, vaig començar a lligar pistes, i totes em portaven a ell: un retrat literari magnífic que va fer-li Domènec Guansé, però, sobretot, un llibre Indignacions i provocacions, de 1992, una antologia a cura de Valentí Soler d’alguns dels ar�cles que va publicar a La Publicitat, La Nau i, sobretot, a Mirador, la revista EL FRANCOLÍ

que ell va conduir fins a l’infinit i més enllà. Un dels millors reculls sobre aquella etapa irrepe�ble del periodisme republicà, lluminós, diver�díssim, lúcid. Aquell llibre regalimava intelligència en cada plana. Després Valentí va fer-me arribar les cartes que s’havia escrit amb els seus amics a l’exili. Al meu davant es desplegava una prosa brillant, aguda, lliure, en què la ironia campava desbocada i sense control, com un torrent tempestuós, encadenant-se amb la caus�citat i les invec�ves més imper�nents. No sé quin efecte deuen tenir els directes d’un campió del món dels pesos pesants sobre una mandíbula, però no deuen ser gaire diferents dels estralls que els seus pensaments i les seves opinions provoquen sobre qualsevol ment humana. Una devastació dialèc�ca total. Però, a mesura que creixia la meva admiració, més em deprimia. Fins llavors havia vist el meu vell amic Xammar com la ploma més perversament verinosa de totes les que havia conegut; però ara descobria que Cabot el superava. Durant un temps vaig llegir-lo compulsivament, obsessivament, dolorosament. A què es devia que no l’hagués pogut llegir abans? Com pot ser que s’hagués perdut el rastre d'un dels intel·lectuals més brillants dels anys republicans? Per què se’ns ha volgut robar fins i tot la intel·ligència? Fa uns quants mesos, arran de la Medalla al Mèrit en el Treball concedida a Carles Sentís, Xavier Montanyà va alçar la ploma i va centrar el punt exacte del debat: “Crec que Cabot i Xammar eren bons periodistes, potser molt bons, però que no van arribar mai a grans, ni nosaltres a conèixer-los, perquè periodistes mediocres, avui magnificats, com en Sentís, es van encarregar d’impedir-ho. Acció que va repercu�r, fatalment, en el periodisme català”. Exacte. És necessari tornar al començament. I el començament és el 10 de febrer de 1939, quan aquest país els perd a ells, els periodistes de la Catalunya im-

28

possible, i en guanya uns altres, els de la Catalunya possible. La temptació de recordar el Finis Cataloniae? de Sen�s és enorme, i massa fàcil. És molt més suggeridor centrar-se en el que Montanyà assenyalava: l'esclafament d'una tradició. El periodisme silenciat de tants és avui, justament, un crit ensordidor que ens interpel·la. D’on venim? Dels Pla, Xammar, Rovira i Virgili, Soldevila, Sagarra o Cabot, o dels Agustí, Félix Ros, Miguel Utrillo –fill–, Manuel Tarín-Iglesias o Galinsoga? Un tuf de podridura va caure al damunt d’aquest país durant el franquisme i, per més esprais domès�cs amb què la transició ha intentat camuflar-lo, reconeguem-ho, encara no ha escampat. I mira que ens hauríem acontentat amb ben poca cosa, simplement sen�r pronunciar només una paraula: perdó. Però encara no l’hem escoltat dels llavis de ningú. Cabot va escriure-ho en un dels pocs ar�cles que firmaria a l’exili: “Si els individus tenen el dret de perdonar i d’oblidar, els pobles tenen el deure d’exigir justícia”. Empès a l’èxode, va acabar fent alguns treballs i traduccions, i va con�nuar redactant el seu Ali Bey, que no se sap on para, o se sap massa bé; el seu pas per l'exquisida Galeria Mirador de la place Vendôme; la inauguració de la Librairie Ar�s�que que va obrir a Montparnasse, un cop degudament arruïnada la galeria com era previsible, i que es va conver�r en una de les ambaixades catalanes de l’exili; el seu casament amb Rosita Castelucho; Yak, el gos, que tenia la virtut d’ensumar i detectar els possibles compradors de llibres, i espantar-los bordant, no fos cas que algun acabés volent-se endur algun dels seus es�mats incunables; el seu gèlid pas pel sanatori de Villiers-sur-Marne; la mort, que va arribar tan prompte, el febrer de 1961, amb 62 anys. El silenci ho va tapar tot. És un miracle que encara siguem aquí. O potser no; ja ho havia predit Cabot: “Sortosament, el catalanisme no s’esborra tan fàcilment”.” Just Cabot era una persona digna de ser recuperada de l’oblit, però quina MAIG 2018


REPORTATGE relació tenia amb el nostre poble? Tenia família o amics? Hi havia viscut? Doncs cap de les dues coses directament i potser indirectament sí. L’autor de llibre, Valen� Soler i Noguera, ho desgrana a “Just Cabot: el periodisme escapçat, la Catalunya impossible” (Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Núm. xxiv (2013), p. 581-59) quan parla de la dificultat de documentar-se per al llibre: “Recuperar la figura i l’obra de Just Cabot ha estat una tasca feixuga i complicada. A banda de la recerca directa en hemeroteques, en una època en què encara no hi havia res digitalitzat, la principal dificultat fou la derivada del fet que els papers i les cartes de Cabot romanguessin bloquejats per un li�gi successori. De fet, en mans privades, avui encara resten pràc�cament inaccessibles. En aquests sen�t, cal explicar que després de la mort de Just Cabot, a París, el 25 de febrer de 1961, la seva vídua, Rose-Antoine�e (Rosita) Castelucho, filla d’una nissaga de marxants d’art d’origen català establerts des del segle XIX a París, va donar a l’abadia de Montserrat una gran part dels llibres de l’apassionat bibliòfil que era el seu marit, tot reservant-se i guardant al seu pis del bulevard de Montparnasse els escrits, les cartes i els papers personals de Cabot. Rosita el va sobreviure fins el novembre de 1987, data en la qual morí mentre estava ingressada en una residència geriàtrica de Reus. Aleshores, el llegat Cabot-Castelucho restà sotmès a un llarg plet successori per un fons que, a banda dels papers personals de Cabot, incloïa una quan�tat considerable de pintures, escultures i peces d’art. Passat el procés judicial, el senyor Josep Saumell, actual propietari del fons, va mantenir la documentació a París durant uns quants anys, sense permetre-hi l’accés. Posteriorment, aquests documents van ser traslladats a un domicili par�cular de la localitat de l’Espluga de Francolí, on romanen des de fa alguns anys, igualment inaccessibles i en unes dubtoses condicions de conservació.” EL FRANCOLÍ

I aquí tenim la clau de volta: Josep Saumell, àlies Pepe Colon, traspassat no fa pas gaire i resident a la masia de Genillars o Genilles, al costat de Poblet. Aquest espluguí quan era jove va marxar a viure a París, on va treballar de sastre. Allà va conèixer gent de l’exili i, sobretot, Just Cabot, de qui va passar a ser-ne considerat gairebé com un fill adop�u, tenint en compte que el matrimoni Cabot-Castelucho no tenia fills. A la mort del matrimoni, en Saumell va passar a ser el �tular de l’arxiu personal de Cabot. Diferents inves�gadors havien intentat rescatar el fons sense èxit i treu-

Josep Saumell (Pepe Colon) desembre de 2012. E. B.

re’l a la llum. En Saumell sempre s’hi havia oposat perquè considerava que no s’havia tractat mai correctament l’exili i per això preferia no treure-ho a la llum. Aquesta voluntat la va mantenir la família a la seva mort i semblava que

29

no canviaria res de res fins que va sorgir una nova oportunitat de casualitat. En una de les diverses trobades de reunions, en Torra i en Civit parlaven de polí�ca i cultura a banda. I, de casualitat, el fet que esmentés el segon que era de l’Espluga de Francolí i que havia llegat tot el seu fons bibliogràfic i documental a l’Arxiu Tarradellas va encendre la llum al primer. Havia sen�t a parlar de la persona d’en Josep Saumell i de les cartes d’en Just Cabot i va exposar la voluntat de recuperar-les i que es conservessin per a la posteritat i per a futurs inves�gadors en l’arxiu present al mones�r. En Civit, que havia conegut personalment en Saumell, es va encarregar de parlar amb l’única hereva de la família i exposar-li la voluntat de salvar el llegat d’en Cabot i posar-lo en contacte amb en Torra. Aquest, després de negocacions a on també hi havia en Civit, va aconseguir finalment comprar tot el fons amb una xifra de quatre dígits per a, posteriorment, llegar-lo a l’Arxiu Tarradellas. Avui aquest fons epistolar està a l’abast dels inves�gadors a 2 quilòmetres del nostre poble. I així es va acabar tancant el cercle entre Just Cabot, Quim Torra, l’Espluga de Francolí, l’Arxiu Tarradellas, Poblet, Ferran Civit i el que acabaria essent el 131è president de la Generalitat. (Per si es vol cercar la informació, la redacció d'El Francolí guarda un arxiu on hi consta la relació dels documents del Fons Just Cabot i Ribot) ■

MAIG 2018


El Diari Oficial del País a nivell local (V) 1936

29 gener 1936, pàgina 855.

29 gener 1936, pàgina 859.

30 gener 1936, pàgina 918.

24 febrer, 1936 pàgina 7.

24 febrer 1936, pàgina 6.

21 setembre, 1936 pàgina 1541 A. EL FRANCOLÍ

7 març 1936, pàgina 1848.

24 març 1936, pàgina 2205.

30

22 novembre 1936, pàgina 706. MAIG 2018


C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

Ingrés hospitalari: una aventura La Sra. Anna Ollé i Gilabert, i la Sra. Núria Piñas i Gasull Diplomades en Infermeria i Màster en Ciències de la Infermeria per la U.R.V. Treballen al Pius Hospital de Valls. L’Anna, responsable de l’àrea sociosanitària, ens ha explicat quines emocions ens genera un ingrés a l’hospital. La Núria, responsable de l’àrea d’hospitalització, ho ha fet en la part tècnica, que són els protocols que demana el Departament de Salut. Què ens provoca un ingrés a l’hospital? Com diu el �tol, UNA AVENTURA. Ens trobem davant una pèrdua de salut i evidentment, els nostres sen�ments i les nostres emocions també es veuen alterades. Ens crea incertesa, desconeixement, vulnerabilitat, nervis, reorganització familiar, temor, angoixa... Amb totes aquestes dificultats, és molt important que els professionals sanitaris sapiguem donar seguretat, confiança, tranquil·litat

i tota la informació, de manera clara i con�nua, que la persona i familiars ens demani. I ens cal fer-ho amb empa�a i un tracte personal humà. La part tècnica, com ja hem mencio-

nat abans són els protocols, consta de la iden�ficació dels professionals, iden�fi-

cació del malalt amb la seva part ac�va (preguntant a la persona si és correcta la polsera que li col·loquem), rentats de mans per tal d’evitar infeccions, la prevenció de caigudes, la fàrmaco vigilància, la cirurgia segura, la seguretat de la persona quant a transfusions, la valoració del dolor perquè el malalt es trobi el màxim confortable possible, i evitar les lesions per pressió. Tots aquests ítems es registren, s’avaluen i es donen a conèixer al Departament de Salut. Per tal de garan�r la con�nuïtat assistencial i la seguretat del malalt, abans de ser donat d’alta establim connexió amb el seu equip d’atenció primària i treballadora social. Esperem que aquesta conferència hagi servit per donar coneixements i la persona sàpiga que en tot moment es vetlla per la seva salut i el seu benestar durant la seva estada a un hospital o sociosanitari. ■

La felicitat no té edat, per Celeste Pujol El dijous 7 de juny, La Celeste Pujol ens va parlar sobre la felicitat. Si algú ens pregunta què és la felicitat és probable que ens cos� trobar una resposta. No és fàcil definir què és la felicitat, però en canvi tots sabem si som feliços o no. Ho sabem perquè la felicitat és una emoció que experimentem. No la sabem explicar, però sí que en sen�m la presència, o l’absència. És més fàcil que ens sen�m feliços si estem bé de salut i no estem estressats ni preocupats, però la felicitat és molt més que l’absència de tristesa, malal�es o preocupacions. Què és, exactament? I què podem fer per trobar-la? No només cada persona té la seva pròpia idea de què és ser feliç, sinó que aquesta idea varia a mesura que ens fem grans. Són preguntes que tothom s’ha fet en un moment o altre de la vida i que la psicologia ha intentat respondre, amb una allau d’ar�cles i xerrades que afirmen haver trobat les claus per ser feliç, amb les estratègies necessàries per esEL FRANCOLÍ

tar bé. No és fàcil, per a la ciència, aportar una resposta sa�sfactòria, i el principal problema passa per desxifrar de què parlem exactament quan parlem de felicitat. Hi ha coses, és cert, fora de dubte, com els processos cerebrals que s’ac�ven quan experimentem plaer i s’es�mulen una sèrie de punts concrets situats en l’ hipotàlem. Això vol dir que el plaer i el benestar es poden comprovar empíricament. Fer exercici, prac�car sexe, rebre les carícies de la persona es�mada… es�mulen la producció d’ endorfines, l’hormona del benestar. Ara bé, sen�r plaer és el mateix que ser feliços? No a tothom el fan feliç les mateixes coses. Hi ha qui gaudeix ajudant els altres, hi ha qui s’es�ma més que els altres l’aplaudeixin, qui se sent sa�sfet de tot el que ha aconseguit en la vida… Tothom és diferent, perquè el benestar és tan quan�ficable com inquan�ficable, tan objec�u com subjec�u. Hi ha dades que són evidents (si tenim una malal�a o no, si tenim diners o no), i d’altres que no ho són tant (com em sento, com veig la meva vida) ■

31

MAIG 2018


Excursió de final de cicle El passatdijous 14 de juny, vam fer la sor�da de final de cicle i així tancàvem la temporada. Primer vam anar a visitar la Casa Bofarull l'an�ga masia del municipi dels Pallaresos que va ser reformada per l’arquitecte Josep M. Jujol a par�r de l’any 1914. És protegida com a bé cultural d’interès local. La casa de masovers d’aquesta també és protegida com a bé cultural d’interès local. Fruit d’un encàrrec de Dolors i Pepita Bofarull per a fer una reparació de la teulada i que va esdevenir una reforma íntegra d’aquesta casa amb tot un seguit de construccions adjacents que es va estendre fins a l’any 1930 Destaquen la gran galeria blava, l’amplíssim arc de 10 metres fet en maó i situat a l’accés, Jujol repeteix els seients de forja al balcó que havia fet a la casa Ximenis de Tarragona. Entre els elements decora�us es troben el trencadís, especialment a la teulada, i els esgrafiats feÉs l’edifici més interessant del poble. Correspon a una reforma de l’arquitecte Jujol, que també dissenyà tots els mobles. L’eix central de la casa el cons�tueix l’escala-torre. Al seu costat hi ha infinitat d’elements arquitectònics decora�us, detalls d’acabats, reixes, mobles, etc. Es po-

den observar esgrafiats amb la inicial del propietari, un àngel parallamps que corona la torre, originàriament posseïdor d’ales que podien funcionar com a penell. Arcs parabòlics encreuats, de dos a dos i formant un entramat que pot ser cobert amb heura per a guarnir el jardí. Es tracta d’una masia medieval, documentada des del 1367 a nom del noble francès originari del Llemosí, Jaume de Bofarull. Jujol mantenia una forta amistat amb les seves descendents, les ger-

manes Dolors i Pepita Bofarull, amb la mort de les quals es va perdre el cognom l’any 1954. Al migdia vam anar a dinar al restaurant Les Voltes de Tarragona. Després de dinar ens vam dirigir al Parc Samà. El Parc Samà és un jardí botànic i històric on es pot passejar, jugar, berenar, córrer i aprendre amb la família. S’ar-

�cula en un sistema de camins vorejats per fileres d’arbres i espais oberts amb rellevants elements arquitectònics. Els dos nuclis fonamentals del parc són la casa del Marquès i el llac. Per explorar-ne tots els racons necessitareu entre dues i tres hores. El parc creix al voltant de la que va ser la residència de Salvador Samà, Marquès de Marianao, un indià que va fer fortuna a Cuba. Quan va tornar cap a Catalunya va voler que l’illa con�nués molt present a la seva vida. Li va encarregar a l’arquitecte Josep Fonserè i Mestres que li dissenyés una casa envoltada de jardins que evoquessin Cuba. Va ser l’any 1881. L’arquitecte va dissenyar uns jardins que combinen el paisatge natural cubà amb el roman�cisme. Aquest corrent ar�s�c trencava amb la rigidesa i estructuració del jardí francès i cedia tot el protagonisme a la natura, a més d’evidenciar un gust pel salvatge i l’exò�c Va ser un dia molt complet, on, tot i la calor, vam caminar molta estona. Amb aquesta excursió vam acomiadar el120è cicle, un cicle on hem celebrat el 40è aniversari de la nostra en�tat. Aprofitem l'avinentesa per desitjar un molt bon es�u, esperem retrobar-nos el proper mes d'octubre. ■

PUIX PARL A CATAL À

... VEJAM QUÈ DIU

Burquinis “Si una dona vol posar-se un burquini ha de tenir llibertat per fer-ho. Ara, si existeix la sospita raonable, específica i articulada en fets que fa servir el burquini sota coacció o que ha renunciat a la seva llibertat, aquesta sospita ha de ser investigada i, si es confirma, ha de ser perseguida sense contemplacions i en nom dels mateixos principis que deEL FRANCOLÍ

fensen el dret a fer servir el burquini [...] Perquè la nostra lluita no ha de ser contra els símbols, sinó contra la violència, la coacció i la intimidació tribal, racista o arbitrària. No ha de basar-se en sospites i associacions lògiques, ha de basar-se en fets i actes. Com van fer les democràcies al segle XX en la seva lluita contra el feixisme, el nazisme i el comu-

32

nisme. És una lluita antiga i alhora recent, que ve de lluny i que haurà de durar mentre hi hagi persones que vulguin imposar les seves tesis amb violència o no acceptin que totes les persones han de ser iguals davant de la llei”. ■

Marc Murtra ARA, 24 d’octubre del 2016

*Fragment escollit per Andreu Morta

MAIG 2018


C A S A L CLUB PATÍ CASAL DE L'ESPLUGA

1a Fase d'interclubs Territorials de Tarragona El passat 9 de juny el nostre club, Club Pa� Casal de l’Espluga va participar a la 1a Fase d’Interclubs Territorials de Tarragona a la localitat d’Alcover, una compe�ció organitzada per la Federació de Pa�natge de la província de Tarragona. Els clubs que van par�cipar a l’Interclub van ser CP Pla de Santa Maria, CP Alcover, CP Casal de l’Espluga, CP La Pobla de Mafumet i CP Montblanc. Del nostre club hi van participar: Nivell VI +12 anys: Laia Civit. Nivell V +12 anys: Adriana Trullols, Anna Moya, Abril Sabaté, Carla Cos i Pol Lisart. Nivell IV +12 anys: Beatriz Fernàndez Nivell IV 10-11 anys: Elena Mar�nez, Irina Pesquero, Ivet Casas. Nivell II 9+ anys: Natàlia Barragan, Giulia-Nicole Padurean, Anna Òdena Nivell I 7-8 anys: Alessandra MorarJosep M. Trullols. Va aconseguir podi en nivell V +12 anys l’Adriana Trullols, l’Anna Moya i la

Carla Cos en primera, segona i tercera posició respec�vament, en nivell IV +12 la Beatriz Fernàndez en tercera posició, en nivell IV 10-11 Irina Pesquero i Elena Mar�nez en primera i segona posició respec�vament. En nivell II 9+ la Natàlia Barragan en tercera posició i en nivell I 7-8 anys l’Alessandra Morar

en tercera posició. Una gran actuació de tots els nostres patinadors. Des del CP Casal de l'Espluga volem felicitar-los a tots per la feina feta i animar-los a seguir treballant durant la temporada. També, felicitar l’entrenadora Sabina Masdeu per la seva feina. ■

Abril Sabaté, Anna Moya, Carla Cos, Pol Lizart i Adriana Trullols. Cedida

Proves de nivell El passat diumenge 6 de juny van tenir lloc les proves del nivell C, B, Cer�ficat Xou, Solo Dance i FO organitzades per la Federació Catalana de pa�natge, Territorial de Tarragona, al Club de Pa�natge Ar�s�c Perelló. En aquesta ocasió el Club Pa� Casal de l'Espluga va presentar tres pa�nadores del nostre club en nivell B. Aquestes van ser Irina Pesquero, Alba Iglesias i Ivet Casas. Cal dir que en aquesta ocasió no van passar les proves, però de ben segur que aquesta experiència els ha servit per a que a la propera convocatòria realitzaran una prova perfecta. Des del club encoratgem els/les pa�nadors a seguir treballant per a la propera avaluació. ■ EL FRANCOLÍ

33

MAIG 2018


C A S A L ESCOLA DE DANSA DEL CASAL DE L'ESPLUGA

L'Escola de dansa del Casal tanca la temporada amb un magínfic fes�val El festival va tenir lloc el passat 17 de juny al Teatre del Casal, com és habitual, la directora de l'EDC, Jèssica Estadella, va reunir les escoles de Montblanc, l'Alcover i l'Espluga per tal que el festival fos més lluït. Un total de 240 ballarines van delectar el nombrós públic assistent, amb disciplines tan diverses com la dansa contemporànea, jazz, clàssic, flamenc i hip hop, disciplina que imparteix el campió europeu Adrian Hernández. El festival que es va dividir en dues parts, va comptar amb 49 coreografies diferents, gairebé totes creades per la directora i coreògrafa de l'escola. El colofó de la tar-

da arribava cap a les nou del vespre quan, en lúltim ball, la cantant Maria Jacobs, amb la seva alumna i també dansaire de l'Escola de dansa de l'Alcover, van cantar "This is me" mentre les ballarines interpretaven la cançó. En aquesta novena edició del festival es van poder veure, també, les coreografies creades per anar als concursos on ha par�cipat la nostra escola durant tot l'any, arreu de la península Ibèrica, cal destacar, d'entre tots, el Concurs Anaprode, que en aquesta ocasió es va celebrar a Tarragona, on es van obtenir els millors resultats. ■

L'últim número va estar farcit de sorpreses. Cedida

Jèssica Estadella. Cedida

EL FRANCOLÍ

34

MAIG 2018


RIMADORS ESPLUGUINS Pere Mialet i Rabadà

Pere Mialet i Rabadà (Valls, 1900 - Barcelona, 1968). Periodista i literat. D’escriptura fàcil, planera i irònica, va conrear una gran quan�tat de gèneres literaris –poesia, contes, narracions, novel·la, teatre, periodisme–, d’entre els quals destaca el periodisme, gènere en què demostrà que no només tenia vocació sinó un gran Retrat de Pere Mialet, fet a llàpis ofici. per Jaume Mercader Periodistes com Pere Mialet, donaren sentit, substància i con�ngut a la premsa de Barcelona del primer terç del segle XX i a la premsa local i comarcal catalana de l’època. Al llarg de la seva vida Pere Mialet col·laborà en una cinquantena de capçaleres diferents, entre les quals sobresurten, a Valls, els setmanaris Pàtria i Acció Comarcal, on destacà com a polemista hàbil i incisiu, i a Barcelona, L’Esport Català, La Nau, L’Opinió, Mirador, La Publicitat i La Humanitat, on fou cap de redacció. Paral·lelament al periodisme anà desenvolupant una vessant de creació literària, de caràcter popular, amb especial dedicació als contes i a la novel·la curta, generalment basada en l’experiència personal. Pere Mialet ocupà, a més, un espai de singular rellevància en el teatre català de la postguerra, en par�cular en el que afecta al teatre amateur. En la seva ac�vitat com a periodista Pere Mialet va u�litzar una gran quan�tat de pseudònims, sense els quals és impossible detectar la seva obra en les capçaleres en les que va col·laborar. Sense comptar les inicials que coincideixen amb el seu nom o amb algun dels seus pseudònims més coneguts (P.M, P.M.R., M., M.R., J.V.), va u�litzar un total de setze pseudònims: Baldrich, Cap i Cua, Cardina,

EL FRANCOLÍ

35

Furor, Isidro Rabadà, Jordi Valls, Jordi Xufla, Macey, P. Tamiel, Petroni, 6Quet, X. de V., Huc Finn, Mezza Voce, Just Cabal i Herodes/Joshua Colhibri. A més dels ar�cles publicà Cara i creu (novel·la, 1925); La germana (novel·la, 1926); Pere Mialet presenta (contes, 1929); Error de perspectiva (teatre, 1951); Canvi de ruta (teatre, 1953); Melodia discordant (teatre, 1957). Com a obres pòstumes s’han publicat Jaume Mercadé, pintor i orfebre (1970, IEV) i Cossetània publicà l’any 2000: El fill dels altres (contes); El canòdrom i tres volums d’obres de teatre on hi trobem: L’últim tren, La mentida,La terra ens crida, Error de perspectiva, El cavall de set colors, El puntal, Melodia discordant, La carrossa de la cuinera, El cucut i El roure. Pel que fa al quinzenal espluguí El Francolí (1921-1926) hi va publicar 89 col·laboracions en els cinc anys que va durar. Entre les seves proses allò que ens sembla més interessant són les cròniques que va enviar des de Melilla mentre hi feia el servei militar, sota l’epígraf “Dietari d’un soldat a l’Àfrica”. Tots els altres registres que u�litzà i els temes que hi va desenvolupar mereixen una atenció especial per la seva qualitat literària. I entre les poesies, volem destacar la que acompanya aquesta nota de record del poeta vallenc. EL FRANCOLÍ, núm. 106, 15-11-1925, 1. ESPLUGA DE FRANCOLÍ Raconet de paradís terra ufanosa i galana, de la Conca ric joiell, perla en buirac d’esmeragda, la dels verds i gais contorns i de l’aigua perfumada. A cada pas una font que, humil, el seu cant desgrana; a cada font un desig de sen�r-se sadoll d’aigua… Del dia que et vaig deixar, quina set sent la meva ànima! Espluga de Francolí, terra de l’aigua gemada.

MAIG 2018


CURAR-SE EN SALUT

An�biò�cs en crisi Fa poc ha mort, quasi sobtadament, l’actriu DuShon Monique Brown, 50 anys, una de les principals de l’exitós xou Chicago Fire. Tres o quatre dies a un hospital modern d’una gran ciutat com és Chicago, i prou. Ha mort d’una sèpsia: infecció aclapadora escampada a tots els òrgans del cos per la seva pròpia sang. Una sèpsia d’origen infecciós incert en aquest cas concret però que, potencialment, es pot desenvolupar de moltes infeccions que estàvem acostumats a solucionar quasi de ru�na o inclús infeccions de les que el cos se’n sor�a per si sol. Al segle XXI, a 80 anys de la introducció impactant dels an�biò�cs a la medicina s’ha arribat a una crisi global perquè se’ns ha esfumat part de la seva efec�vitat, tan consistent per tant de temps. Es calcula que una sèpsia afecta uns 30 milions de persones per any. Del milió aproximat de casos coneguts als EUA en moren uns 250.000 malalts. Una mortalitat del 25% en les millors, suposadament, circumstàncies hospitalàries. A l’alçada mundial deu ser un nivell de morts esgarrifós corresponent al de les pitjors pandèmies de la història. Els infants, que no han �ngut temps per desenvolupar les seves defenses immunitàries, i la tercera edat són els més afectats així com també les persones ja malaltes d’alguna altra dolència i/o amb defenses immunitàries debilitades.Microbis monstre i antibiòtics nans? El bacteriòleg escocès Alexander Fleming se’n va anar de vacances i es va deixar descuidats uns cul�us de bacteris al seu laboratori, i a la tornada trobà que quelcom se’ls estava menjant en rodanxes. Inves�gant la seva badada descobrí (1928) que el fong microscòpic Penicillium vivia a les rodanxes i era el responsable de la destrucció dels bacteris. Això, per serendipa�a, traient par�t d’una pífia afortunada, amb una feinada llarga i enginyosa, la primera de les penicilines fou finalment introduïda a la pràc�ca mèdica durant la SeEL FRANCOLÍ

gona Guerra Mundial (1942) amb resultats espectaculars en el tractament de moltes infeccions. Diuen molts cien�fics que se’n pot treure tant o més benefici dels resultats inesperats, inclús els que semblin nega�us, com dels que surten d’acord amb el disseny de l’experiment en qües�ó. Els inesperats són com una lliçó de franc de la Mare Natura si estem alerta. Com passa moltes voltes a la vida ordinària on aprenem dels nostres entrebancs. Els an�biò�cs representaren el que en diuen un canvi de paradigma, un punt de flexió cap a uns �pus de tractaments novells plens de ventalls de possibilitats impensades fins aleshores. Es veu que en commemoració Fleming va dedicar càpsules amb mostres del fong inicial a personatges importants d’aquell temps com per ex. Winston Churchill i Marlene Dietrich. Una s’ha subhastat no fa gaire per uns 13 mil euros. Molt

Fong Penicillium. Imatge d'internet

de tant en tant s’havien trobat medicaments contra bacteris que eren derivats de la indústria química després de provar centenars de productes.... bastant a les fosques; alguns com les sulfamides encara són d’u�litat avui per a infeccions i també per altres aplicacions mèdiques: una eina d’aplicació múl�ple, no gaire concreta. Però amb la penicilina i més de 100 an�biò�cs que l’han anat seguint, s’hauria

36

assolit un punt prop de la llegendària “silver bullet”, la bala de plata de diana perfecta. Perquè el mecanisme d’acció dels an�biò�cs contra els bacteris està copiat o adaptat, segons el sender obert per Fleming (Premi Nobel de Medicina 1945), directament dels mecanismes ben estudiats que els microbis, ells mateixos(bacteris, fongs, virus etc), fan servir en les seves lluites de domini i supervivència entre ells. D’aquests mecanismes, biològics, de la vida d’uns contra la vida dels altres, se n’han acumulat una muntaguera amb l’experiència de milions de microbis de milions d’anys d’existència a la Terra. Per això està ben aplicat el seu nom d’an�biò�c per mesura doble perquè fan servir bioquímica, química de la vida (orgànica), i no química a seques (inorgànica). El nom an�biò�c fou introduït per Salman A. Waksman, un inventor, químic i bioquímic ucraïno-americà (Premi Nobel de Medicina 1953) que, amb el seu equip a la Rutgers University, New Jersey (EUA) estudià els bacteris que viuen al sòl descobrint una vintena d’an�biò�cs. L’estreptomicina fou el primer an�biò�c i tractament ac�u contra el bacteri de la tuberculosi, plaga humana mul�mil·lenària. Per una colla d’anys semblava que havíem arribat a una meravellosa Xauxa mèdica an�infecciosa: an�biò�cs per aquesta mena de bacteris i an�biò�cs per l’altra mena de bacteris; si a un an�biò�c li minvava una mica la seva contundència, en sor�a un altre de tan bo o millor o que inclús podia atacar d’un sol cop un bon ventall de bacteris variats.... Malalts, metges, hospitals, autoritats sanitàries, industrials farmacèu�cs, tots entusiasmadament feliços. Però no tractem aquí amb elements, els microbis, inerts, inanimats. Són formes de vida que, com nosaltres, tenen la capacitat d’adaptar-se a circumstàncies noves, els nous medicaments an�biò�cs, com ho han fet per milions d’anys i més aviat o més tard desenvolupen les seves defenses imMAIG 2018


CURAR-SE EN SALUT munitàries pròpies per resis�r. De la mul�tud d’individus creats en pocs minuts per cada generació, i cada una de les següents...tan ràpides en surten, per mutacions, individus encara que siguin pocs, un xic diferents que per xamba (raó de probabilitats) encerten a trobar el mecanisme de resistència que anul.la l’acció de l’an�biò�c i els deixa prosperar en les seves subsegüents generacions tan ràpides i populoses com correspon al bacteri en ques�ó que ha desenvolupat així una nissaga nova i és, un cop més, en ascendència...fins al següent an�biò�c; i el cicle es repeteix un cop i un altre en una veritable cursa d’armaments en escalada. La resistència als an�biò�cs s’escampa encara més amplificadament pel mecanisme dels dits plasmidis com va demostrar el professor. de Microbiologia de la U. de Stanford, Califòrnia, Stanley Falkow. Els dits plasmidis són anells de material genè�c (ADN) flotant, diferent i separat de l’ADN dels cromosomes que reprodueixen cada microbi concret. Els microbis intecanvien plasmidis entre ells; no ja tan sols entre membres de la mateixa espècie sinó també amb altres (“transducció”) espècies de bacteris, amics i enemics seus que, de rebot, es fan resistents al mateix an�biò�c inclús abans d’haver-lo confrontat . Aquests plasmidis que es tranfereixen entre els bacteris contenen, codificat, el programa de com resis�r l’an�biò�c. Com si diguéssim, es passen la contrasenya o el que d’estudiants abans en dèiem la “chuleta” una noteta d’amagat per fer trampa als exàmens. Al Dr. Falkow se’l coneix com el pare de la patogenesi (en grec, pato malal�a i genesi mecanisme/origen) de les malal�es infeccioses: mostrà com les infeccions entren a les cèl.lules del nostre cos per plasmidis d’un caire par�cular que foraden la membrana cel.lular. El nom plasmidi fou inroduït pel microbiòleg americà Joshua Lederberg el 1952 ( P. N. de Medecina 1958): material genè�c que reprodueix la seva informació codificada per separat de EL FRANCOLÍ

l’ADN dels cromosomes del bacteri. Ho fa per si sol i per tant no és un virus que depèn de l’ADN d’un altre per ferho. Es podria dir que els plasmidis són a mig camí entre vida (bacteri) i no vida (virus). I així hem arribat a la crisi dels an�biò�cs del present que és global però en alguns aspectes és potser encara més urgent, irònicament, en els països desenvolupats perquè són els que han usat més els an�biò�cs i són els més culpables d’haver-ne abusat. Ja Fleming va advertir del perill de la seva aplicació inadequada: igual que ensenyar als adversaris de joc les cartes a la nostra mà. Quan s’han usat sense necessitat, per peresa i/o ignorància professional sempre hi ha microbis que, sense estar afectats al moment, enregistren la informació del mecanisme de l’antibiòtic (més plasmidis) per tenir-lo a punt per un altre dia. O usats en dosis incompletes que no anihilen els bacteris: els que queden vius poden aprendre la lliçó (com per ex. quan el malalt es troba millor i no completa el tractament perquè no se li ha explicat el per què). A l’abús hi ha contribuït molt l’aplicació massiva, tones i tones d’antibiòtics cada any, per tota mena de situacions fora de la medicina i veterinària estrictes: les indústries alimentàries (bovins, porcs, aus, peix, etc, etc), tractament d’aigües residuals, tractament del sòl, etc. Algunes d’aquestes aplicacions no s’han declarat il.legals als EUA (però alqú ho inspeccionarà?) fins l’any passat. Inclús restes dels antibiòtics usats adequadament a la medicina i veterinària eventualment són eliminats pel nostre cos i acaben als residus ...Tot plegat ha contribuït a un entorn que està empastifat, contaminat, de mostres d’antibiòtics que són l’escola on es van fent molt més llestos tots els microbis del món.. A la crisi hi han contribuït les empreses de fabricacions farmacèutiques i els seus inversors que s`han interessat més en les medicacions per malalties cròniques

37

on un medicament s’usa tota una vida i és més rendible. O medicacions hiperespecialitzades per tractaments temporals d’alguns càncers que està prou bé que es faci però que resulten caríssims pels “consumidors” que poden o es veuen obligats a pagar-los o pagar les altes tarifes que requereixen les companyies d’assegurances que s’hi dediquen. Quan encara és veritat que, sortosament, un parell de dosis d’antibiòtics preventives a l’any que costen una misèria poden reduir en un 25% l’enorme mortalitat infantil d’alguns llocs de l’Àfrica. Com diu el professor Stanley Falkow en un dels seus escrits sobre la resistència dels baceris als antibiòtics: “Hem trobat l’enemic i és: NOSALTRES”. Un gir humorístic penós i famós d’una famosa frase històrica d’una batalla victoriosa (EUA, 1812) : hem trobat l’enemic i és nostre. Es veu que el capgirament de la frase l’havia fet el famós dibuixant Walt Kelly (Walter Disney Studios) a una col.lecció de la seva tira d’humor gràfic que aparegué per molts anys a la premsa americana parodiant la comèdia humana. El protagonista és Pogo, un opòssums(o sariga, marsupial) que viu a una zona humida del sudest americà. La frase, molt citada, aparegué públicament per primera volta en un pòster de l’Earth Day 1970, Dia de la Terra, la primera commemoració ecològica de cada 22 de maig. ■ Anton Martí

MAIG 2018


ESPAI SOMMELIER El taller de tast de vins visita el Priorat

El passat dissabte 30 de juny, el grup de 25 persones que da dels monjos i descobrir les reformes que al llarg dels forma el “Taller d’iniciació al tast de vins” que va orga- segles ha anat pa�nt aquest edifici. nitzar el Casal, el passat mes de maig, va fer una sor�da Al migdia vam fer parada i fonda al Restaurant El Real Priorat. bost d’Escala Dei on vam dinar, tot seguit ens esperava el Al ma� es va visitar el Celler Mas Alta, on l’Anna la res- Dani per visitar un altre celler. El Celler d’Escala Dei, part ponsable enoturís�ca va explicar totes les caracterís�- propietat del grup Codorniu. Ens va impresionar per la ques de les varietats auhistòria tan an�ga que es tòctones com la Garnatxa respirava en el seu intei la Carinyena, després vam rior. Al final de la visita veure les instal.lacions vam poder degustar 5 d’última tecnologia vins entre blancs, rosats d’aquest celler i per acai negres, i vam poder trobar vam poder tastar 4 vins bar les diferències d’un diferents. celler més modern a un Sor�nt del Celler de la altre més tradicional. Vilella Alta ens vam dirigir Aquí vam acabar el dia a la Cartoixa d’Escala Dei amb ganes de tornar a on ens esperava el guia que fer una altra sor�da viníens faria la visita al Monescola. �r Cartoixà. La visita molt Cap a la tardor preinteressant va durar una pararem una altra exhora aproximadament i cursió a la zona de Sovam poder entendre la vi- El grup del Taller de tast de vins al Priorat. Montse Vernet montano. ■

TASTEM LA CONCA Resultat dels Premis DO Conca de Barberà

Millor vi blanc jove: CARA NORD mac/ ch/tr 2017, del celler Cara Nord Celler 2n classificat: COMANGLORA BLANC macabeu 2017, de Cellers Domenys 3r classificat: LLUM chardonnay/muscat 2017, de Cal Gasset Millor vi rosat jove: PORTELL rosat trepat 2017, del celler Vinícola de Sarral 2n classificat: CARA NORD rosat trepat 2017, de Cara Nord Celler 3r classificat: EL FOLLET syrah 2017, del celler Rendé Masdéu Millor vi negre jove: NEGRE DE FOLLS gx/ull/tr 2017, de Marta Pedra 2n classificat: ELS NANOS ull de lleEL FRANCOLÍ

bre/trepat 2017, de Mas Foraster 3r classificat: COMANGLORA NEGRE ull de llebre 2017, de Cellers Domenys Millor vi negre fermentat i/o criat en bóta: CARA NORD sy/gx/mn 2015, de Cara Nord Celler 2n classificat: EL XAFARDER Cs/Sy 2016, del celler Rosa Mª Torres 3r classificat: LES GALLINETES 2017, de Mas Foraster Millor vi negre trepat: MAS DE LA PANSA trepat 2016, del celler Round Village del Viver 2n classificat: GRILLAT DELS TOSSALETS trepat 2016, de Celler Pla de la Masó

38

3r classificat: MOLÍ DELS CAPELLANS trepat 2016, del celler Molí dels Capellans del Viver Vi�vinícola Millor vi blanc fermentat i/o criat en bóta: MONTANYES DE PRADES chardonnay 2015, de Molí dels Capellans del Viver Vi�vinícola 2n classificat: ABADIA DE POBLET mac/ par 2016, del celler Abadia de Poblet 3r classificat: JOSEP FORASTER BLANC SELECCIÓ gx/mac/ch 2015, de Mas Foraster Millor vi negre criat en bóta: PARTIDA DELS JUEUS merlot 2014, del celler Cal Gasset MAIG 2018


TASTEM LA CONCA

2n classificat: PORTELL Ciança cs/mt/ ull 2014, de Vinícola de Sarral 3r classificat: CASTELL DE RIUDABELLA sy/gx/cs 2013, del celler Riudabella Millor vi negre reserva: JOSEP FORASTER SELECCIÓ cs/gx 2011, del celler Mas Foraster 2n classificat: MANUELA VENTOSA cs/ sy 2012, del celler Rendé Masdéu 3r classificat: AGRAÏMENT syrah 2011, del celler Cal Gasset

Millor cava brut: CASTELL DE LA COMANDA reserva mac/par, d’Agrícola de Barberà 2n classificat: CARLES ANDREU par/ mac , del celler Carles Andreu 3r classificat: Cava Blanc de Trepat brut Reserva 2015, de Vinícola de Sarral Millor cava brut nature: CARLES ANDREU L’ERA DEL CELDONI 2011 del celler Carles Andreu

2n classificat: PORTELL VINTAGE mac/ par 2017 de Vinícola de Sarral 3r classificat: CAVA CASTRELL BRUT NATURE del celler Rosa Maria Torres Millor cava rosat: CARLES ANDREU ROSAT BARRICA 2015 del celler Carles Andreu 2n classificat: PORTELL BRUT TREPAT2016 de Vinícola de Sarral 3r classificat: SANSTRAVÉ trepat 2015 reserva, del celler Cal Gasset ■

ARA FA 100 ANYS

Juny de 1918, a l'Espluga En arribar el bon temps a l'Espluga es començava a veure el moviment de forasters que acudien a prendre les aigües al Balneari. Els anuncis dels diferents establiments: La Capella, Hotel del Centro, Vil·la Engràcia, Masia Blanca, apareixien puntualment a la premsa de Montblanc i Tarragona i fins i tot a la barcelonina, en el cas de la propietat de Salvador Roca. Les aigües ferruginoses tenien propietats adequades contra la cloro-anèmia. L'Hotel La Capella s'anunciava el 30 de juny i hem de fer notar que l'adreça que donava a Barcelona, a Gràcia, era una graneria de la Plaça de la Llibertat, 11. Feia anys que es treballava en la construcció de la carretera anomenada de l'Espluga a Flix. Hi havia trams en execució i altres s'anaven projectant i subhastant a mesura de les disponibilitats econòmiques d'Obres Públiques. El 8 de juny de 1918 es subhastava un nou tram de la primera secció, a par�r de La Bisbal de Falset, per un import de sor�da de 241.286. També era el temps en el qual els estudiants universitaris, enlles�t el curs, retornaven a l'Espluga i per exemple Joan Farré Gual publicava a El CorEL FRANCOLÍ

reo Catalan i a La Vanguardia cròniques que poden semblar de poc valor, però que sempre expliquen coses de la vida local de l'Espluga. Josep M. Rendé era secretari del Consejo Provincial de Agricultura a Tarragona. El comerç del vi estava molt parat, tot i això el Celler havia venut una par�da de 3.000 cargues. Malgrat això quedaven moltes existències de la collita passada. Un caçador havia mort un llop a les contrades del bosc de Poblet. La no�cia no tenia més rellevància més que pel fet que feia molts anys que no es veien per aquí animals d'aquella espècie. No es descuidava de donar informació sobre les collites que avui ens pot semblar insignificant, però d'alguna cosa calia presumir: la collita d'ametlles es presentava abundant i de bona qualitat. Els ceps, de moment tenien un aspecte immillorable, sense cap malura. El col·legi de les Germanes Carmelites havien fet els examens de fi de curs i una vetllada "que resultó muy agradable". De l'escola pública, poca cosa o res. Les cròniques eren de to tradicionalista i prou.

39

La festa de Corpus sempre era lluïda i molt concorreguda, deia. També era el moment de l'entronització del Sagrat Cor. Es posà la imatge a la rectoria, l'ajuntament i a les escoles. Moltes famílies espluguines en posaren a la porta de casa seva. Els pagava don Pedro Gil Moreno de Mora. La xifra potser exegerada es quan�ficava en 600 les plaques col·locades. El dia de Sant Antoni de Padua celebraven la seva festa el paletes. Al vespre al carrer de Sant Antoni hi hagué ball amenitzat pel quintet de l'Espluga. I a segar que ja rosseja. ■

MAIG 2018


JOVES ESCRIPTORS Depilar-se o no depilar-se, aquesta és la qües�ó JUDIT DELGADO

Fa uns mesos vaig assis�r a la conferència de la doctora Almudena Hernando, que treballa com a etnoarqueóloga al projecte “Cultura material, colonialismo y género en E�opía. Una aproximació etnoarqueológica”. El seu discurs em va fer reflexionar i plantejar-me el sen�t de sobre certs costums (es�uencs) que tenim interioritzats la majoria de les dones de la nostra societat. Sí, efec�vament parlo de la depilació, i em sembla oportú plantejar-ho ara que s’acosta l’es�u i moltes de nosaltres recuperem la cera, la crema o les fulles d’afaitar. Per posar-nos en situació, cal dir que els Gumuz i els Dats’in són dos poblats diferents d’E�opia (i no “tribus”, ja que aquest mot té connotacions colonialistes) i que cons�tueixen unes societats igualitàries gràcies a la seva “encapsulació”: els Gumuz i els Dats’in es resisteixen a la innovació tecnològica per tal de perpetuar la igualtat. No obstant això, les dones es troben sotmeses en un estat de dominació, i encara que d’entrada pugui semblar-nos una realitat molt diferent a la nostra, no l’és. Les dones que pertanyen a aquestes agrupacions socials es dediquen a les tasques domès�ques, a la pesca i a la recollida d’aigua, i l’espai reservat per a elles és el familiar. La compra de l’esposa, en el cas dels Dats’in, i l’intercanvi de germanes, en el cas dels Gumuz, posen de manifest aquesta subordinació. Aquestes tradicions no s’allunyen tant de pràc�ques també arrelades en la nostra societat: les dones s’encarreguen de la llar –i, avui en dia, moltes vegades tenen doble feina: dins i fora de casa– i molts matrimonis han estat i són un negoci. L’única diferència és que no ho concebem com una EL FRANCOLÍ

forma de subordinació perquè simplement ho hem interioritzat i normalitzat, i analitzar objec�vament un fet des de dins és gairebé impossible. Però aquest no és el tema del que vull parlar: el que vull qües�onar, posar en dubte i, si m’ho permeteu, amb el qual us vull incomodar, va molt més enllà. Es tracta de la seva ornamentació: “cuentas” de colors (per fer-nosen una idea, són semblants a les boles amb què es fan polseres i collars), escarificacions (que consisteix en fer-se talls a la pell i posar cendres als talls) i tatuatges. Totes aquestes formes de decorar els seus rostres i cossos responen no només a un acte de coqueteria, sinó que actuen com un mètode de diferenciació i submissió al que di�cilment podrien negar-se, perquè forma part de la seva iden�tat i es senten còmodes amb ells. Amb tot això, Hernando afirma que la construcció de la subordinació es realitza, entre d’altres, a través de l’ocultació i modificació del cos de les dones i a través de la cultura material. Pel que fa a la submissió a través del cos, es manifesta amb les escarificacions i els tatuatges, ja que s’entèn que com més intervinguda sigui una dona, més bella és. Aquesta bellesa és aconseguida, òbviament, a par�r del pa�ment que implica el sacrifici, i que és una mostra de subordinació; per tant, bellesa femenina, sofriment i subordinació es troben al mateix nivell. D’altra banda, i a propòsit de la submissió a través de la cultura material, cal parlar sobre les “cuentas” de colors –les quals tenen la funció de protegir–, que són u�litzades durant la infància i malal�es en el cas dels homes, i durant tota la vida i fins i tot mort en el cas de les dones. Aquesta diferència

40

aparentment innocent tes�fica que les dones són antològicament fràgils i vulnerables, mentre que els homes només necessiten aquesta protecció “extra” en moments molt puntuals de les seves vides. Tot això posa de manifest que les pautes de bellesa femenines són associades a la vulnerabilitat, i que els cànons de bellesa s’associen a la construcció de cossos vulnerables o infan�litzats. I quina relació té tot això amb nosaltres, un país tan “evolucionat”, “lliure” i, sobretot, “igualitari”? Doncs que les “cuentas” de colors que fan belles i vulnerables a les dones Gumuz i els Dats’in són els talons que u�litzem nosaltres per estar belles i que no només ens fan mal als peus, sinó que a més a més, en cas de trobar-nos davant d’alguna situació de risc, ens impossibiliten fugir corrents. Però també són les arracades que ens fan quan acabem de néixer i que, vist fredament, és una salvatjada perforar les orelles d’un nadó per posar-hi penjolls quan només té uns dies de vida. I què és el més impactant? Que les escarificacions i els tatuatges (en especial a la cara) que tant els agraden perquè les fan sen�r belles i que a nosaltres que ens semblen una aberració és la nostra depilació obligatòria (sí, obligatòria) a la qual estem sotmeses: el pa�ment ens fa belles, belles per als homes, a qui hem de sa�sfer. I de la mateixa manera que les “contes” de colors són un símbol d’infan�lització en les seves societats, què hi ha més infan�ls que unes cames nues de pèl? No dic que hem de deixar de depilar-nos (malgrat que deixaríem de perdre temps i diners inú�lment), no dic que cadascú no pugui tenir altres raons (malgrat que la majoria de vegaMAIG 2018


JOVES ESCRIPTORS des són meres excuses per intentar jus�ficar un convencionalisme del qual no podem desprendre’ns-en: higiene, comoditat, autoes�ma? No, no ens enganyem, és una norma social, i punt, perquè malgrat que ens sembli aberrant fer-se escarificacions al rostre, les dones d’aquests grups socials també “ho fan per a elles, per estar guapes”), no deixo d’afirmar que són casos completament diferents (malgrat que l’única diferència és que des d’occident cre-

iem “escollir-ho nosaltres” i “allà són uns masclistes i elles estan sotmeses”, encara que la subordinació i el control sobre el cos femení segueix sent cosa dels homes, i que elles, igual que nosaltres, defensen que tot plegat són les seves decisions per estar belles) i tampoc nego que tot el que dic “no negar” en aquestes darreres línies és una ironia: ho nego tot. Dones, despertem-nos, apoderem-nos dels nostres cossos, deixem

de fer-nos mal per “ser normals, per ser guapes” i deixem de seguir uns convencionalismes estúpids que només es jus�fiquen amb arguments retrògrads, sexistes i absurds. Destruïm les normes i estereo�ps sobre què és bell i què és inacceptable. El nostre cos és l’únic lloc on hi viurem sempre: cuidar-lo i es�mar-lo tal com és també implica deixar d’arrencar-nos els pèls que ens protegeixen de bactèries (i, per què no, d’homes masclistes). ■

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Casimir Rendé Ventosa Casimir Rendé nasqué a la nostra vila el 26 de gener de 1889. Era fill de Josep Rendé Micó, propietari, i de Manuela Ventosa, de Cabra. Va ser alumne del col·legi d’interns vinculat a l’ins�tut provincial de Tarragona, on l’any 1906 ob�ngué el �tol de batxiller. Seguí els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, aconseguint la llicenciatura l’any 1913. Durant la seva etapa barcelonina es feu molt amic de l’arquitecte vallenc Cèsar Mar�nell, que després col·laborà intensament amb el seu germà gran Josep Maria Rendé en tota l’ac�vitat coopera�vista agrària, com a arquitecte de diversos ce-

Boda de Mercè Jover i Casimir Rendé. A la seva esquerra, Nativitat Sabaté i Josep Maria Rendé. Revista "La Hormiga de Oro núm. 22 (03/07/20)" EL FRANCOLÍ

llers, començant pel de Rocafort de Queralt. El 21 de juny de 1920 Casimir Rendé es casà al mones�r de Montserrat amb Mercè Jover i Carbonell. L’any 1915 Casimir Rendé ja exercia de metge a Cambrils, al Baix Camp, aleshores una vila d’uns 3.300 habitants molt lluny dels més de 33.000 habitants d’ara. En aquesta població hi romangué una vintena anys. El mes de novembre de 1916 par�cipà ac�vament en l’homenatge que es féu a Antoni de Gimbernat, eminent cirurgià i anatomista, el qual havia nascut a Cambrils l’any 1734. L’any 1921 Casimir Rendé consta com a soci de la Secció de Reus del Sindicat de Metges de Catalunya, en�tat que liquidaria el règim franquista. Gran afeccionat al ciclisme, presidí la comissió organitzadora de la primera cursa de bicicletes cambrilenca el 19 de febrer de 1928 amb un recorregut d’una trentena i escaig de quilòmetres que va merèixer les lloances de la premsa d’aleshores: Cambrils – Reus - Riudoms – Montbrió – Cambrils. Hi par�ciparen 34 corredors. Casimir Rendé acompanyà tota la cursa amb el seu vehicle, on portava la farmaciola, i hagué d’auxiliar dos ciclistes que s’accidentaren. L’any 1935 traslladà la seva residència a Barcelona i es donà d’alta a la Secció de Barcelona del Sindicat de Metges de Catalunya. Pocs anys després, l’agost de 1941 se li va adjudicar la plaça de metge de Cardedeu, al Vallès Oriental. Va morir a Barcelona el 23 de desembre de 1943, als 53 anys. ■ Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals

41

MAIG 2018


PINZELLADES DEL PEDRÍS Fidel Palau, el Fidel de Cal Sopes

Fidel Palau, 80 anys La seva professió: agricultor el seu esport: la caça Quins records tens dels jocs o esports que feies de jove? Jo l’esport que recordo més és la caça, ja de pe�t amb 12 o 13 anys hi anava. Ara això sí només amb el furo, la sendera i el gos L’escola i els estudis, com ho portàveu? En aquella època hi havia bastant de ganeta, llavors no es guanyaven diners ni treballant i amb 11 i 12 anys vaig tenir haver de començar a fer ho, en primer lloc al bosc, llavors jo i d’altres joves, homes i dones del poble, fèiem tres hores de camí fins dalt els plans de Sant Joan a plantar pins, amb unes aixadetes, treballàvem tot el dia i després tres hores més de tornada al poble. Quan tornàvem al vespre a casa em feien anar a repàs a casa d uns mestres que es deien Brunet i Segarra i mira tota la lletra que sé és la que em van ensenyar per les nits a repàs,fora d’hores d’ escola. Recordo que també en aquella època a l’hivern anàvem uns quants jovenets darrere dels animals que llauraven les finques de Cal Roig amb uns cabassets plens de cigrons i els sembràvem �rant- los al solc de l’arreu que es�raven els matxos, un cigronet cada pam i anant fent, això era abans dels 13 anys. Ja llavors vaig començar a treballar a Cal Farran, a la fassina i allí feia peus de brisa per fer esperit de vi durant sis o set anys EL FRANCOLÍ

Explica’ m què són els peus de la brisa Doncs sí, llavors el raïm es piava, és a dir s’esclafava amb els peus i després de bullir i fermentar als cups, es treia el vi i el que quedava dintre és el que en diem brisa, llavors es portava a la fassina i allí n’hi havia un munt molt gran, s’assecava i després es feia bullir en unes calderes per primera vegada i llavors en sor�en els es�rats que és l ‘alcohol en brut, després aquest es portava a la refinadora, que era en una altra part de la fassina i en sor�a el pur, però encara quan la brisa sor�a de bullir ens la �raven a terra i havíem de plegar- la de nou i ho fèiem a mà, amb forques, i tornàvem a fer peus com els de l’oli i de nou a la premsa, i amb aquest procés encara en tornaven a treure un altre cop alcohol . Recordo que cada bullida era d’uns sis peus i cadascun en tenia uns vint pans , dintre d ‘uns motlles especials, llavors nosaltres ens havíem de moure amb un escalé de 12 metres i tornar a fer- ne una pila i això era així , és a dir del raïm es treia tres vegades producte. La primera el vi , la segona els es�rats i la tercera el que es podia. Les condicions de treball com eren ? Doncs torns de dia i de nits. Quan anava de nit, aprofitava per anar al terrer que hi ha ara davant d’on hi ha Modecuina i amb el pic a fer terra, argila en concret i llavors venien els manyos (els avis o besavis dels constructors actuals), amb un carro de trabuc, és a dir de bolquet a buscar la terra que havia preparat, que amb arena del riu es barrejava i es feien els totxos massissos amb motlles de fusta i es deixaven al sol i quan s’ assecaven es posaven a dins el forns de carbó de la bòbila del Carratxai , que estava situada on ara hi ha les naus industrials al camí del Molí d’en Guasch. Parlem del teu esport, la caça Jo el prac�cava sempre a peu , es pot dir que cada dia de caça feia uns qua-

42

ranta quilòmetres a peu , llavors hi havia molta caça però com que tenia molts amics pagesos que em deien on eren les claus de les seves barraques,hi anava deixant les peces per no portarles damunt. Després, però, havia d’anar-les a buscar. Veig que t’agrada molt. Algun moment especial per explicar? En aquella època un dia vàrem sor�r amb el Miquel del Saletes a les 7 de la ma�nada de la fàbrica i amb dos pams de neu quasi fins els genolls i pujant per les masies vam fer el camí fins dalt el bosc, a dalt els Plans, allí vam caçar amb el furó set o vuit conills cadascú i tornar a baixar carregats. Em comentes que als Plans hi havia molta caça i avui de caça menor no hi ha res. Què pot haver passat ? Doncs no ho sé, ja que no s ‘ensulfata ni es fa res, és molt rar. Un any, amb rateres caçàvem una conillada que feia por, i els havíem de vendre, ja que no els podíem guardar, per exemple un any en un dia en vam fer una seixantena de conills fins i tot es podien caçar amb bastons, no calia ni escopetes. Ara no queda res de res. Abans en tot l’any es caçaven quatre o cinc senglars, ara igual són centenars els senglars caçats a l’any en tota la comarca . Recordo que també em llogaven els quintos per con�nuar amb el costum de fer un dia de caça tots pegats i m’ ho passava molt bé amb ells, Penso que l’escassetat actual de caça ve de tantes ensulfatades. Explica un sistema bo per fer peça L’ Enric del Toda , que va ser el meu mestre en la caça de la perdiu, em deia que disparés quasi sense apuntar, que fos un moviment instantani, d’aquest sistema se’n diu �rar de burxada i jo sempre ho he fet així , el que apunta molt també n’ha de saber molt, ja que ha de calcular moltes variables és a dir has d’apuntar una mica més endavant d’on es troba realment, quan baixen a tota velocitat, si apuntes la peça mai en tocaries cap. ■ Joan Casanovas MAIG 2018


MOSSECS FILOSÒFICS La Bizarre MONTSE BOSCH-SAUMELL

“Qui és el teu enamorat, Bizarre?, és Verlaine, potser? ”, el dia que la van enterrar no parava de dir-me això, estranyament m’ho repe�a sense saber massa el mo�u, els alumnes l’anomenàvem així: Bizarre. De tots els professors que havia �ngut era qui més es�mava, m’havia escoltat i ajudat tant!, fins m’havia vingut a veure a casa, quan sucumbia en aquelles crisis emocionals que em deixaven setmanes immobilitzada i sense esma per a res. Ella, com si fos de la família, venia i em portava regalèssia negra i aquell pa de paraules que em curava tant. On és avui el teu pa de paraules, Bizarre? Se la endut, potser, Verlaine, el teu enamorat? M’ho preguntava, tota sola, aquell dia, allà, al cementeri, mentre mastegava aquella llepolia fosca i llençàvem terra damunt la tomba de la Bizarre. Perquè ella volia ser enterrada de veritat, sabeu?, ho deia quan parlàvem del morir i del viure,

“recorda-ho, Montse, entre terra, que és la veritat de la paraula enterrar...” “No ho sabem si som reals, no ho sabem si som ben vius”, ens deia ella mig burleta el primer dia de classe. I els ulls adolescents d’aquells alumnes neòfits en literatura francesa quedaven perduts dins aquells mots que ens deixaven un regust inquiet i que algun, a l’hora d’esbarjo, encara repe�a repenjat a EL FRANCOLÍ

la can�na. “No ho sabem si som reals, no ho sabem si som ben vius”. Ho deia cada any el primer dia que entrava a l’aula, i tothom ho esperava. No n’havíem �ngut cap de professora com aquella!, realment el mo�u li esqueia: bizarre, que vol dir rara en la llengua francesa. Amb ella i les seves classes descobries que el món més significatiu és aquell que imaginem dins nostre. Quantes vegades no ens havia recitat de memòria, així en sec i a mitja classe, aquell poema de Verlaine que diu, plou en el meu cor com plou a la ciutat, plou sense raó en aquest cor desanimat, quan ho feia, – tot i el seu francès impol·lut– sabíem que estava trista, tot i no haver gosat mai preguntar-li el per què. Però a l’Ins�tut, els rumors, –que fan camí tot sols com a tot arreu–, contaven que la Bizarre tenia una ombra als ulls ben fosca, un record d’amor d’aquells que et deixa ferida i no pot marxar. Això és el que es teixia d’ella a l’Ins�tut, com un conte que enfila men�des i parla, i que fa història sense tenir memòria. Aquests tafanejos a la Bizarre la feien riure, sabia que la veien estranya i que no comprenien la seva manera de viure, de ser... Ara bé, en el nostre territori humà els éssers que surten d’allò que s’ha e�quetat com a normal sovint són menys�nguts i �tllats de forassenyats. Així mateix va ocórrer amb ella. No calia anar massa lluny per copsar-ho, els seus mateixos companys de feina, quan no hi era, se’n reien i feien xerinola a costa seva. “No, no està bé! No hi és tota!, és una Mary Poppins ridícula, no m’estranya que s’hagi quedat sola i no hagi �ngut fills!”, deia la Laura, aquell dimarts dins la sala de professors, “sí!, qui vols que s’hi fixi?, amb aquests ves�ts de

43

flors llampants i horribles que porta...”, va afegir el Joan, “Em fa llàs�ma... Ella i el seu món d’imaginació i poemes, com quan diu que voldria tenir ales, quina bes�esa!, està fatal, pobra!” va afegir la Pilar, sense poder parar de riure. La Bizarre, aquell ma� ho va sen�r, – és el que diuen–, i amb el cor tremolós va entrar a la sala de mestres i bo i somrient com d’altres dies havia fet els va dir, “Bon dia!, rebonics!, que la fada de la raó us acompanyi sempre!”, i dient-t’ho es va treure aquella jaqueta de flors llampants i horribles que duia i va desaparèixer, bo i deixant gairebé tot el claustre de professors amb un pam de nas. I conten i diuen les fades, i els gnoms que espiaven aquell dia i que hi eren, que la raó de tots aquells docents no va poder resis�r la vola�lització d’aquella professora tan estranya. –Sí, aquest hauria estat un bon final, oi?, tanmateix us hauria enganyat, perquè la Bizarre no va desaparèixer ni es va morir de tristesa per les crí�ques i burles que havia escoltat, era més valenta i humana del que imaginàvem!, ho era, perquè creia, precisament, en les fades! I sabia també, molt bé, que com passa amb la pluja: no es cau mai al gust de tothom. Així que la Bizarre, tot i que, després d’allò li hauria agradat morir-se, no ho va fer. Va con�nuar les seves classes alegre, forassenyada i estranya, citant Verlaine de tant en tant, amb els ulls humits d’amor per la vida i per tot allò que es�mava. Fa un any que la Bizarre és morta, i ara sóc jo qui recita Verlaine, “plou en el meu cor com plou a la ciutat, plou sense raó en aquest cor desanimat” sola i amb regalèssia negra a la boca, i a punt de començar la meva primera classe de francès. ■ MAIG 2018


MUSEU DE LA VIDA RURAL Presentació de l'audioguia L’1 de juny encetàvem el mes amb la presentació de l’audioguia del museu, que forma part del programa Visitmuseum. Es tracta d’una aplicació mòbil que el visitant es pot descarregar o bé seguir des d’una de les tablets del museu. Sònia Blasco, cap de Coordinació Museística i Protecció de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, va presentar la nova aplicació del Visitmuseum com una eina magnífica per a un dels reptes dels museus del país: poder oferir continguts de qualitat. Gemma Carbó, directora del museu, va descriure-la com a una audioguia evocadora i emotiva, a les

Si voleu fer una visita diferent al museu, us convidem a descobrir l’audioguia!

Confert Woody Guthrie El fotoperiodista musical Jordi Vidal Sabata i la música Núria Graham van oferir, el vespre del 8 de juny, una conferència-concert al voltant de la figura de Woody Guthrie, el músic folk nord-americà més important de la primera meitat del segle XX. Cantautor prolífic, les lletres i la música de Woody Guthrie sorgeixen directament de la Gran Depressió i dels quilòmetres que va fer a peu, en furgoneta o com a polissó dels trens, com tots els refugiats que fugien del Dust Bowl, maldant per una vida digna. El “confert” forma part del pla d’activitats de l’exposició The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la que ens aproxima al problema actual dels refugiats climàtics a través del cas històric del Dust Bowl, una catàstrofe humanitària i ecològica que tingué lloc als Estats Units durant els anys 30 del segle passat, que obligà centenars de milers de persones a abandonar les seves llars per culpa dels mals usos agrícoles. L’exposició s’ha prorrogat i es podrà visitar fins al 5 de gener de 2019.

Presentació de l'audioguia. MVR

antípodes de les audioguies tradicionals, ja que ofereix un relat històric a través de l’emoció d’una neta envers el contingut d’una capsa de carquinyolis amb escrits i documents que guardava la seva àvia. Roger Òdena va explicar els detalls de la creació de l’audioguia i els aspectes tècnics. El relat de l’audio compta amb les veus dels actors Lluís Soler i Júlia Creus. És una aplicació gratuïta que, a més, es pot escoltar en català, castellà, anglès i francès. D’altra banda, el 13 de juny, un grup d’alumnes de l’institut Joan Amigó van venir a provar l’audioguia i a compartir en una dinàmica de grup les seves impressions sobre el museu i la vida rural avui. EL FRANCOLÍ

Confert sobre Woody Guthrie. MVR

44

MAIG 2018


ENSENYAMENT INSTITUT JOAN AMIGÓ

Memorial Toni Blanch Com cada any per aquestes dates, a ens han preparat el seu primer esmorl’ins�tut organitzem un Memorial en zar en pro de començar a recaptar fons record de dos professors que van dei- pel que serà el seu viatge de final de xar una forta empremta al centre: el curs de 4t: coca amb xocolata i sucs. Al final de la jornada ens hem reunit Toni Blanch i l’Eduard Maimoné. El Toni era professor d’educació �sica. tots i totes al gimnàs del centre per tal Per aquest mo�u hem organitzat diferents ac�vitats lúdico-educatives relacionades amb l’esport: ens ha visitat en Jordi Miró, un veterà de l’atle�sme de les nostres contrades, que ens ha explicat les seves experiències en aquest àmbit i ens ha fet una descripció de les diferents disciplines d’aquest esport. Després de l’esbarjo hem realitzat diferents tornejos espor�us: bàsquet, vo- Xerrada sobre atletisme. Cedida leibol, bàdminton, ping-pong, bitlles així com també tor- de fer l’entrega de premis i reconeixenejos d’escacs i el 2n campionat de cubs ments. La classe de 3r B s’ha endut el Premi INS Cara Neta, per ser la classe de Rubik. Durant l’esbarjo els i les alumnes de 3r més curosa i ordenada durant el curs.

EL FRANCOLÍ

45

També s’han repar�t els Premis del Concurs Cangur de matemà�ques i els premis de les ac�vitats de l’English Week i l’English Day. També s’ha fet entrega dels Premis del Concurs Literari de Sant Jordi. I s’ha donat un reconeixement als guanyadors/es de cada torneig espor�u. Per finalitzar l’acte, s’han entregat els Premis del 6è Concurs Fotogràfic Eduard Maimoné. El Maimo era professor de ciències, per aquest mo�u la temà�ca del concurs sempre gira entorn del medi ambient: aquest any el tema han estat els impactes humans sobre el medi. Els alumnes guanyadors s’han emportat una tauleta digital. En la categoria d’adults el premi ha estat un pack de cap de setmana. Volem donar, tanmateix, el nostre agraïment a tots/es els par�cipants. ■ Rosalia Anglès Coordinadora d’activitats

MAIG 2018


ENSENYAMENT L’Ins�tut Joan Amigó premiat als Baldiri Reixac El passat diumenge dia 3 de juny, representants de l’ins�tut Joan Amigó i Callau de l’Espluga de Francolí, i membres de la Junta del Casal, van anar a Barcelona a recollir el premi Baldiri Reixac atorgat aquest any 2018. El premi va estar des�nat a l'alumnat de 4t ESO del curs passat agrupats en modalitat d’Aula Oberta. El treball premiat, dirigit per la professora i tutora Gemma Palau, té la categoria de Recerca,i s’emmarca dins de l’àmbit de les Ciències Socials i la Cultura Popular. Recordem que els premis Baldiri Reixac 2018, convocats cada any per la Fundació Carulla, es van crear per reconèixer les inicia�ves que contribueixin a construir una escola catalana de dignitat, i que amb aquesta edició arriben als 40 anys. Enguany l’acte dels premis ha estat diferent i especial. S’han lliurat al Teatre Nacional de Barcelona i han estat dirigits per en Quim Masferrer. També, apuntar que en aquests premis s’han presentat un total de 374 projectes d’arreu de Catalunya. El treball guardonat amb el títol de “El poder de les plantes”, és obra dels alumnes: Manel Vancells, Andreu Vancells, Jan Ferré, Laia Rodrí-

guez, Cristian Capitán, Sergio Gozalo, Judit Mercado i Noèlia Corral. Remarcar que per a la confecció de l’esmentat treball s’han fet servir recursos del mateix entorn natural i social del municipi de l’alumnat, així com: testimonis orals/entrevistes (àvies, avis, pares..); recursos naturals (el Garber, el Molí d’en Guasch); entorns propers a l’habitatge de l’alumnat...), sor�des a boscos propers; recursos didàc�cs (el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de F.). Hem reforçat la recerca,

a través de treballs procedimentals i de caire pràc�c: hem dibuixat les plantes, hem fet sabó, hem fet saquets de plantes aromà�ques, decorat potets de vidre per posar-hi plantes (Residència d’avis de l’Espluga), elaborat receptes tradicionals on les plantes aromà�ques juguen un paper principal. Els avis i àvies han estat de gran ajuda i una font d’informació preuada. Tot això, amb la finalitat d’aprendre de la vida d’ahir per entendre la vida d’avui i amb el protagonisme de les herbes i les plantes. ■

Alumnat i representants de l'Intitut i membres de la Junta del Casal. Cedida

EFMR EL FRANCOLÍ

46

MAIG 2018


ENSENYAMENT ESCOLA VEDRUNA MARE DE DÉU DEL CARME

Festa de fi de curs a la llar d’infants Vedruna Mare de Déu del Carme Dimecres 13 de juny va tenir lloc la festa de final de curs a la llar d’infants Vedruna Mare de Déu del Carme de l’Espluga de Francolí. La festa, en la que hi estaven convidats tots els familiars dels nens i nenes, era amb mo�u de l’arribada al final d’aquest curs 2017/18. Els nens i nenes de l’aula dels peixets van ser les estrelles de la tarda, ja que van inaugurar la festa amb la representació de l’obra de teatre que ells mateixos havien inventat al teatre del Casalet. Per a l’ocasió van venir ves�ts de gala tot representant els seus personatges: princeses i cavallers, dracs i llops, caçadors, pallassos i pirates… Va

ser una obra de teatre ben diver�da, on els diferents personatges que anaven sor�nt a l’escenari van despertar rialles i aplaudiments entre els espec-

tadors. Previ a la representació, a l’entrada del Casalet hi havia un photocall, digne de la ca�fa roja de Hollywood, on els pe�ts grans actors es van fotografiar amb els seus familiars per tenir un bonic record. Seguidament la festa va con�nuar al pa� de la llar d’infants amb un berenar, gen�lesa de l’Ampa de l’escola, on tots els infants de la llar d’infants i els seus familiars van gaudir de la festa tot acomiadant l’actual curs que ja arriba al final. Com sempre, agrair la par�cipació de tots els assistents, que una vegada més van fer de la festa tot un èxit! ■

ESCOLA MARTÍ POCH

El primer English day El dia 11 de maig, els alumnes de 6è de l’escola Mare de Déu dels nar esmorzar. A con�nuació ens vam desplaçar al Parc fluvial on Torrents de Vimbodí, l’escola Mare de Déu del Carme, l’escola vam poder dinar i jugar una bona estona. Mar� Poch i els alumnes de 1r d’E.S.O de L’Espluga de Francolí, A la tarda, ens vam desplaçar al «Casalet» per anar a veure vam anar a l’ins�tut Joan Amigó, per par�cipar al primer English una pel·lícula anglesa molt graciosa que es �tulava «Les vacanday . ces de MR. BEAN», després a la clasAl ma� ens vam organitzar en se ens van donar un bolígraf i un digrups de deu, cada grup tenia el nom ploma per haver par�cipat al primer d’una ciutat anglesa: Cambridge, English day. York, London, Oxford… vam realitAixí doncs, aquesta ac�vitat ens zar una gimcana organitzada pels va servir per fer amics amb els de alumnes de 4rt d’E.S.O, en la qual Vimbodí i l’escola Mare de Déu del s’havia de fer una prova en cada ciuCarme, i de passada també per tat, això sí, sempre u�litzant l’anglès aprendre més anglès. ■ per comunicar-nos. En acabar vam Joan Carracedo, Francisco ballar tots junts una «flash movie»; Gorreta, Anira Robles, com que vam fer gana ens van do- Les professores d'anglès dels centres participants. Cedida Aitor Martinez i Beatriz Fernández EL FRANCOLÍ

47

MAIG 2018


ENSENYAMENT 1a Trobada del projecte “Escacs a l’escola”

El dimarts, 12 de juny, els nens i nenes de moltes escoles de la Conca de Barberà i l’Alt Camp ens vam trobar a Vila-Rodona per realizar unes ac�vitats relacionades amb el projecte “Escacs a l’escola”. En arribar, una professora de la nostra escola, la Marta Amigó, va donar la benvinguda a tots els assistents i tot seguit van començar les ac�vitats. Aquestes eren molt variades i entre�ngudes. Per poder-les fer sense coincidir tots al mateix lloc ens vam dividir en 4 grups i cadascú de nosaltres portava un dis�n�u on hi havia indicat l’ordre que havíem de seguir per passar pels diferents tallers i jocs. En un local de l’Ajuntament hi havien preparat les taules i tot el material necessari. En una de les sales, la més gran, hi havia 4 fileres de taules amb molts escaquers. En dues de les taules s’hi podia jugar normal i les altres dues eren per jugar al 21, que consisteix en anar matant peces fins que arribes a 21 i el pri-

mer que ho aconsegueix, guanya. A una altra sala hi havien preparats diferents tallers com, per exemple, fer un punt de llibre, muntar un escaquer amb mul�cubs, ordenar seqüències d’una jugada d’escac i mat, tangrams, trencaclosques, etc. A mig matí, ens van obsequiar amb un bon esmorzar. La part més emocionant va ser conèixer l’Àlvar Alonso, un gran Mestre d’escacs!!. Amb només 25 anys ja ha aconseguit ser campió de Catalunya i d’Espanya en diverses categories!!!. Vam poder parlar amb ell i jugar a una minicursa de peons. Nosaltres teníem avantatge per-

què ell portava els ulls tapats i tot i així… ens va guanyar!!!!. Vam tenir una bona sorpresa quan van venir els de TV3 a gravar-nos i van entrevistar al Víctor i a la seva contrària. Vam sor�r al programa del migdia!. Quina sor�da més diver�da!, tots en tenim molt bon record! ■ Alumnes de 3r

Llegim junts El plaer de la lectura és doble quan es comparteix amb un altre Llegir junts i compar�r la lectura és el que han fet els alumnes de quart i P.5 i també els alumnes de cinquè i primer aquest curs en l´ac�vitat "Padrins de lectura". L´ac�vitat amb els grups de quart i P.5 comença establint les parelles de lectura. Després els alumnes més grans escullen i preparen la lectura que llegiran als seus fillols. Es realitza la sessió fent tres grups en tres espais diferents per tal de no ser tants alumnes i aconseguir un ambient tranquil i agradable. L´ac�vitat a cinquè i primer s´estructura de la següent manera. A principi de curs es fan les parelles de padrins i fillols i es signa un contracte per part dels dos on hi consten les accions a les que es comprometen tals com EL FRANCOLÍ

preparar-se les lectures, escoltar les recomanacions dels padrins, etc. Duran el curs, un cop a la setmana padrins i fillols es troben a la biblioteca i llegeixen junts, comenten la lectura i anoten el �tol del llibre llegit. A final de curs se se celebra la cloenda de l´ac�vitat amb un esmorzar conjunt al Par del Rovelló i els fillols donen un detall als padrins o padrines que els han acompanyat i ajudat a millorar la lectura. L´ac�vitat de "Padrins de lectura" és una ac�vitat que ja venim fent des de fa molts cursos i que creiem que és molt interessant perquè els grans agafen responsabilitat vers els més pe�ts i els fillols se senten molt mo�vats per llegir , escoltar i interactuar amb companys de cursos més alts. No cal dir que també és una bona manera d´establir confiança i amistat entre alumnes de diferents edats. ■

48

MAIG 2018


RACÓ DE PENSAR CORAL ESPLUGUINA

Josep Maillo

DE SOCIETAT D

E

DEFUNCIONS Maria Rosich Andreu, de 93 anys. Vídua. Amb data de defunció el 15de juny, i domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül. Natalio Antolínez Herrera, de 62 anys. Solter. Data de defunció el vint-i-sis de juny, amb doEL FRANCOLÍ

M

O

G

R

A

micili al Carrer Major. NAIXEMENTS Martí Farré Morgades, fill del Jordi i la Montserrat. Data de naixement el 6 de juny. Amb domicili al Carrer Terra Alta. Mar Bertran Òdena, filla del Pedro

49

F

I

A

i la Immaculada. Amb data de naixement el 7 de juny i domicili al carrer dels Penitents. Joahan Stefan Meusburger Lázaro, fill del Joahan Stefan i l'Eva Maria. Amb data de naixement el 22 de juny i domicili al carrer Lluís Carulla. ■ MAIG 2018


DE SOCIETAT C

O

M

I

A

T

S

El passat 6 de juny va morir, a Tarragona, la germana Carme Rovira i Vilalta, Carmelita Vedruna, a l’edat de 88 anys i 64 de vida religiosa. Va arribar a l’Espluga el 12 de setembre de 1957, i aquí fou el seu primer des� després del noviciat a Vinalesa. Havia nascut a la vila de Les Pallargues (La Segarra) el 25 de juliol de l’any 1929. Després de molts anys dedicada a la docència en el col·legi del carrer de Sant Josep de l’Espluga, fou des�nada a Manresa, després a Cardona, i tornà a l’Espluga, on va poder celebrar els seus cinquanta anys de religiosa, envoltada d’exalumnes que van voler compar�r aquella festa amb ella. Finalment, quan la seva malal�a ho va requerir, anà a viure a la infermeria de la Comunitat Vedruna a Tarragona, on fou acollida i cuidada, essent aquesta la seva darrera residència.

Germana Carme Rovira i Vilalta

AMB ULLS D’INFANT Simpà�ca, senzilla, jove i jovial, guapa, propera, eixerida, oberta, riallera, comunica�va, contenta, fes�va…. Les espluguines recordem la CARME, d’aquesta manera. La seva arribada fou per a nosaltres, com una alenada d’aire fresc. Les nenes anàvem de corcoll per estar amb ella i ella amb el seu parlar caracterís�c ens deia: “marxin pesades”. CARME, el teu pas per l’Espluga, va deixar petja. La teva bonhomia ens va fer descobrir un “no sé què” interior que ens va colpir EL FRANCOLÍ

profundament. La teva proximitat ens va fer persones confiades. Amb tu sempre hi podíem comptar. La teva senzillesa ens feia sentir-te com una més del poble. Et vas fer espluguina entre els espluguins. Coneixies a tothom i a tu, tothom et coneixia. Sempre tenies

una paraula amable. Perdoneu que us expliqui una de tantes anècdotes personals viscudes amb ella. Quan vaig dir-li que jo seria Carmelita, es posà les mans al cap i em digué: tu, Trullols Carmelita? Impossible! pobra congregació! se n’anirà a l’aigua! Podria dir moltes i moltes coses d’ella però ho sinte�tzo amb un poema d’en Màrius Torres. TRES AMIGUES La primera és CALIU. Com les llars és humana per llei i espurnejant per joc;

50

alegre, hospitalària, bona companya. Com el foc, dóna sempre escalfor, i crema de vegades. La segona és PERFUM. Com un ma� d’abril sols per l’olor que en fa, sabem les flors que amaga: té la suavitat del bàlsam. El seu contacte és fresc com un llençol de fil. I la tercera és RESPLENDOR. Segons va l’aire, a vegades és clar de lluna i altres llamp; sap escurçar els camins i omplir d’ocells els camp, i quan ve sen�m sempre que ens arriba d’enlaire. Feliç aquell qui pot, amb tota la humilitat, viure en la triple gràcia de la seva amistat. Gràcies Carme, pel teu CALIU, pel PERFUM que has escampat i per la RESPLENDOR de la teva vida. Gràcies perquè t’has donat del tot i t’has deixat prendre. Des de Déu intercedeix per totes les persones que has es�mat. Res més: Que el camí s’avanci per a rebre’t que et vingui el vent sempre d’esquena, que el sol brilli tebi sobre el teu rostre, que les pluges caiguin manses sobre el teus camps i fins que ens trobem de nou, que Déu et por� al palmell de la seva mà ■

Maria Trullols i Fort Vedruna MAIG 2018


DE SOCIETAT Adéu a la Germana Rovira El dia 7 de juny, a l’esglésa del Sagrat Cor, de Tarragona, una colla de religioses vedrunes vingudes de diferents pobles, familiars, amics, i exalumnes vam acomiadar l’es�mada germana Carme Rovira i Vilalta, en un enterrament acompanyat de cants, lectures i d’una glossa que va fer de la religiosa l’espluguina - també carmelita vedruna- Maria Trullols. Recordo que quan va arribar a l’Espluga, era una de les germanes més joves del col·legi que les vedrunes tenien al carrer de Sant Josep, on exercí la seva docència, acabada d’arribar del noviciat de Vinalesa. Tenia un caràcter afable i una rialla encomanadissa que la feia especial, a més d’una veu molt bonica i afinada quan cantava a la capella. Segurament que totes les que vam ser alumnes seves tenim bons records i anècdotes que podríem explicar, tant del col·legi com del nostre tracte amb ella: campanyes del Domund, festes del col·legi, el mes de Maria, les nostres corredisses per anar-nos a confessar quan no ens agradava l’assignatura que estàvem fent, o els nostres nervis quan venia l’inspector i ens feia preguntes, etc. Recordo molt bé que hi havia una part del convent que era considerat clausura, i nosaltres, les alumnes, no hi podíem entrar. Allò ens picava la curiositat i vèiem aquell lloc com a misteriós, com també el vestuari de les religioses, amagades dins un hàbit i una toca que per nosaltres eren

T

R

O

B

elements estranys. Aquesta curiositat nostra els feia molta gràcia a les germanes. Amb els anys tot s’anà normalitzant i vam poder veure les nostres professores ves�des de carrer, com una més de nosaltres. Un dels llocs on ens trobàvem bé era al pa�, des d’on podíem veure un hortet molt ben cul�vat per Francesc Garrell, que les germanes tenien per al seu consum, ja que com deia la germana Rovira en una entrevista corrien temps di�cils, però també reconeixia que en aquell collegi del carrer de St. Josep era on havia passat els millors anys de la seva vida religiosa i docent. Després de passar per altres centres de vedrunes va tornar a l’Espluga, ja jubilada, i va poder celebrar, en el col. legi nou, els 50 anys de la seva professió religiosa, amb la companyia de molts amics i d’exalumnes que vam compar�r la seva alegria. Més endavant, quan la malal�a començava a mostrar-se, li agradava rebre visites, estava contenta i tota orgullosa deia a les seves companyes: “aquesta va ser alumna meva”. Finalment,, va passar a residir a la infermeria de la Comunitat de les Vedrunes a Tarragona, on ha estat ben cuidada i on s’ha produït el seu desenllaç. Man�ndré viu el seu record. ■

Maria Montserrat Exalumna

A

D

E

S

Trobada dels nascuts el 48 El passat 28 de juny ens vam tornar a trobar els nascuts l'any 48. Aquest any vam fer una excursió a Balaguer, Salàs de Pallars i Lleida. A la Pobla de segur vam pujar al tren i vam gaudir del trajecte i de la bellesa de l'entorn. A l'estació vam agafar el bus que ens va portar fins a Salàs de Pallars per tal de visitar les "Bo�gues Museu". I seguidament s'acabà el ma� amb un bon dinar al peu del Llac de Cellers, al Restaurant de l'Hotel Terradets. A la tarda vam anar a Lleida per visitar la Seu Vella i la Paeria. Va ser un dia ple de rialles i xerrades. I esperem tornar-ho a repe�r l'any vinent. ■ EL FRANCOLÍ

51

MAIG 2018


EL FRANCOLÍ

52

MAIG 2018

Profile for evabonetv

EL FRANCOLI JUNY  

EL FRANCOLI JUNY  

Profile for evabonetv
Advertisement