NÚM. 389

AGOST-SETEMBRE 2019

5,40 EUROS (IVA INCLÒS)

NOMBROSA PARTICIPACIÓ A LA FESTA DEL SOCI DEL CASAL

REPORTATGE: 70 Anys de la fundació de1 l'Alberg Jaume AGOST-SETEMBRE I (2a part) EL FRANCOLÍ 2019

Els Gegants Neolítics de l'Espluga a la manifestació de l'11S

EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2019

LA NOSTRA PORTADA Revista editada amb la col. laboració de:

Amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona

La sardana va lluir el dia de la inauguració del Casal i en totes les celebracions que s’hi feien perquè aquella era la manera que teníem de commemorar les diades, esdevenint molt més que una dansa regional, avui en dia encara es manté viva. ■ FOTOS PORTADA: Eva Bonet

Edició i Distribució: Servei de Publicacions del Casal de l’Espluga de Francolí Plaça Montserrrat Canals, 1 Telf: 977 87 03 59 D.L.B.-6349/83. Fax 977 87 10 12 E-mail: elfrancoli@gmail.com Presidenta: M. Dolors Civit Cañellas Directora: Eva Bonet Vidal Redactors: Josep Vallverdú i Aixalà, Josep M. Vallès i Mar�, Manel Morgades, Jordi Roca, Andreu Morta i Móra, Laia Torres Garrell, Ma Assumpció Carulla, Ramon Amigó Carulla, Judit Delgado, Montse Bosch, Pitu Amigó, Joan Casanovas, Anton Mar�, Mariona Rendé i Museu de la Vida Rural. Fotògrafs: Pep Torres Guasch, Mariona Minguella i Enric Mercadé i Pàmies. Col·laboradors: Ferran Civit i Martí, Eusebi Majós i Pont, Enric Mercadé, Jordi Torre, Joan Tarés i Pons, Equip de l'EsplugaAudiovisualiEFMR.cat;President:XavierLozano.Coordinador: Gerard Bosch. Cobertura audiovisual: Josep Morató. Redactors i fotògrafs de l'Espluga Audiovisual Composició: Casal de l’Espluga Impressió: Servei de Publicacions del Casal de l'Espluga de Francolí Els ar�cles signats són responsabilitat de llurs autors i no necessàriament coincideixen amb l’opinió de la revista.

EL FRANCOLÍ

SUMARI

4 EDITORIAL. Tradició i futur 5 BÚSTIA. "Españolizar los catalanes". Si ells canvien, també podem canviar nosaltres. 6 Junts per l'Espluga lamenta que no s'ha celebrat el Ple del mes de setembre. Juguem les nostres cartes. 7 REFLEXIONS. L'últim vol 8 Si no hi veig... La ràdio 9 Negar Déu(s) 10 El Pisto 11 ACTUALITAT. L'Ajuntament de l'Espluga adquireix un nou magatzem per a la brigada. 12 Onze republicans de la Conca van morir alcamp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen 13 L'Espluga viu una Diada dedicada a les persones que can fer possible l'1'O. La tercera edició de "Criatures infernals" va celebrar el 5è aniversari de la colla infantil de Diables 14 L'Ajuntament de l'Espluga i el Consell Comarcal creen una xarxa d'itinerari saludables. Francesc Mauri: "El MVR hauria de ser un dels museus nacionals de Catalunya" 15 La 49a Festa de la Verema de la DO Conca de Barberà tanca amb èxit de participació a les activitats guiades i també al recinte ﬁral. 16 Formiga and Cigale i La Principal de Tarragona engeguen un projecte conjunt 17 Més d'una seixantena de persones participen a la caminada de l'11 de setembre. Espectacular incendi en

tres habitatges del carrer Prat de la Riba 18 L'Ajuntament de l'Espluga i els productors locals treballes en la 3a Fira de la Cervesa Artesana i dels elaboradors locals 19 ENTITATS. Excursió a la Cerdanya 20 La Parròquia de Sant Miquel Arcàngel celebra un sopar a la fresca. Comença el muntatge del Pessebre Vivent de l'Espluga d'aquest 2019 21 Comunicat de l'Ass. Cultural espluguina per la comunicació local Espluga Audiovisual en relació a la renúncia del coordinador de l'Espluga FM Ràdio i al futur de l'emissora municipal de l'Ajuntament de l'Espluga 22 L'ANC Conca participa en la campanya "Ponts per la Independència" 23 Es constitueix la "Taula per la Democràcia" a la Conca de Barberà 24 Finalitza la temporada de Bibliopiscina. Els nens del desert han tornat aquest estiu. 25 Festa del soci de la Germandat de la Stma. Trinitat 26 Primer intercanvi musical de la Coral Espluguina 27 LA BÍBLIA ENS PARLA. Escoltar. RENOI, QUIN RENOM! 28 CASAL. Adéu Àngels Ollé. Una part dels premis infantils "Ferrovell" del Certamen Literari, passen a nomenar-se "Àngels Ollé" 29 La candidatura de l'Espluga, seleccionada per acollir el IV Congrés de Pastorets de Catalunya. 30 FORMACIÓ PERMANENT. El Casal i el Museu organitzen el segon curs de fotograﬁa. 31 Festa del soci 32 PINZELLADES DEL PEDRÍS. 33 BIOGRAFIES ESPLUGUINES. Què hem de saber de Josep Vidal Garrell 35 ARA FA 100 ANYS. Agost i setembre de 1919, a l'Espluga 36 REPORTATGE. 70 Anys de la fundació de l'Alberg Jaume I 39 M'HAN DIT QUE ESCRIUS 36 CURAR-SE EN SALUT 42 MUSEU DE LA VIDA RURAL 44 ENSENYAMENT 44 MOSSECS FILOSÒFICS 45 DE SOCIETAT 47 NATURA SINGULAR AGOST-SETEMBRE 2019

Tradició i futur Fa més de cinquanta anys a un poble rural de la Catalunya interior, per l’amor al seus orígens i per devoció a la cultura, un empresari i mecenes espluguí, emprenedor en totes les seves vessants, va iniciar un projecte que semblava �tànic i ﬁns i tot utòpic en una època fosca d’un país en plena dictadura. Al seu projecte s’hi van afegir molts convilatans mo�vats per l’impuls que ja es veia venir que el projecte �ndria pel poble. Era un temps de censura i de persecució de la cultura catalana, en que les nostres tradicions havien sofert un embat gairebé mortal per part dels dirigents d’aquell règim indigne i agressiu. I així va néixer el Casal de l’Espluga, un pe�t oasi per a la cultura catalana, una en�tat nascuda del somni d’uns visionaris ac�us i compromesos amb el suport de tot un poble que va esdevenir un model de renaixement cultural d’un país agredit en la seva ànima per una dictadura que ens volia sotmesos i obedients. En aquells moments, la sardana va esdevenir el centre de les ac�vitats fes�ves que s’organitzaven des del Casal. Ja el mateix dia de la inauguració, els espluguins van omplir la plaça Montserrat Canals de rotllanes sardanistes com a símbol d’unitat en la lluita per la nostra cultura. I des d’aquell primer dia, el Casal va suposar un front de resistència cultural reconeguda de dalt a baix dels Països Catalans. Els espluguins vam tenir el privilegi de tenir un dels teatres més ac�us i compromesos del país, de gaudir d’una biblioteca on la literatura catalana era un fonament i de seccions culturals en diversos àmbits que van elevar el nostre poble molt per sobre d’altres localitats semblants d’arreu del país. Els temps han canviat molt i el Casal ha sofert una evolució marcada per aquest canvi de paradigma. La cultura catalana ja no està perseguida i el paper del Casal com a centre de resistència cultural de les nostres comarques ha esdevingut molt menys important. Malgrat això l’en�tat ha sabut adaptar-se als temps i ha fet una metamorfosi no poc traumà�ca per sobreviure en un món molt diferent del que la va veure néixer. Avui en dia el Casal segueix tan viu i ac�u com ho havia estat sempre i manté el compromís amb la cultura del nostre país i en la formació dels nosEL FRANCOLÍ

tres convilatans, fomentant la dansa, el teatre, l’esport i tot allò que ens enriqueix com a comunitat. Un exemple d’això és aquesta mateixa revista, el Francolí, que s’ha man�ngut editant des de la seva recuperació als anys vuitanta després de més de seixanta anys de silenci. Però tornem a la sardana que ha esdevingut una mena de metàfora del que ha estat el Casal al llarg de la seva història. Com dèiem una mica més amunt, la sardana va lluir el dia de la inauguració i en totes les celebracions que s’hi feien perquè aquella era la manera que teníem de commemorar les diades, esdevenint molt més que una dansa regional (categoria a la que havia volgut relegar-la la dictadura) per brillar com un símbol del poble català i del seu tarannà. Ara, més de cinquanta anys més tard, la sardana, com el nostre Casal, ha sobreviscut al canvi dels temps que gairebé la van condemnar a l’ostracisme. Es troba en una fase de renaixement gràcies a les noves generacions que li han donat un nou alè. La prova d’això l’hem �ngut aquests dos darrers anys en la Festa del Soci del Casal on una sardana renovada i en fase de ressorgiment ha amenitzat els actes centrals d’aquesta festa. Curiosament els camins de la dansa i de l’en�tat han estat paral·lels durant el darrer mig segle i això dona un sen�t més profund a aquest retrobament de la nostra tradició amb el Casal. No en va, quan es va dissenyar l’ediﬁci que acolliria l’en�tat, en Llucià Navarro va escollir la sardana per presidir-ne la façana, com a símbol d’unitat, de transversalitat i d’igualtat i de solidaritat entre els catalans, i es va escollir un vers de Maragall fet lletra de sardana com a lema “tot és camí tot és drecera si ens dem la mà”. Serveixi aquesta reﬂexió per desitjar llarga vida a la sardana i llarga vida al Casal, un tresor que de vegades ens costa valorar en la seva justa mesura. ■

AGOST-SETEMBRE 2019

Busti@

"Españolizar los catalanes" Si no n’hi havia prou amb l’empenta que el senyor Wert, com a ministre espanyol de cultura, quan proclamava aquesta frase com a solució del “problema catalán”; ara, uns arrauxats membres de la comunitat d’Andalusia, envien diners i consignes per a protegir l’idioma i la cultura de la bona gent d’Andalusia que viuen a Catalunya. No n’hi ha hagut prou amb els diners i la bona fe catalanes que han esmerçat la Generalitat de Catalunya per a protegir les bones costums d’aquell noble país (Fira d’Abril...). Alguns forassenyats del Govern Andalús volen espanyolitzar aquesta bona gent lluitant contra la Normalització Lingüís�ca. Diu l’adagi català “De desagraïts l’infern n’és ple”. Jo no sé dis�ngir entre els colonitzadors espanyols, sense escrúpols i metòdicament repressius; i els pocs, que poden ésser molts, que han perdut el senderi. No crec que hi hagi algú a Catalunya que se li hagi acudit mai catalanitzar Espanya, perquè ningú en aquest

país vol perdre la decència ni la moral de posar-se a casa d’un altre i pretendre suprimir-li el seu tarannà, idioma i costums. Sembla que no té aturador aquest atreviment i aquest desig d’espanyolitzar i suprimir els que no pensen com ells i s’empenyen en atacar una llengua catalana noble i bella que enriqueix el món universal de la cultura . Compte que “Els arbres no ens deixin veure el bosc” i que sota el paraigua de la España UNA, es vulguin carregar una cultura i una llengua tant o més noble que la seva, i que ha resis�t durant segles la repressió i la prohibició. Després de segles, encara no saben que volem acaronar els nostres ﬁlls i néts amb la llengua pròpia i no pas amb una de manllevada? No s’han parat a pensar que estan perdent la “xaveta” si segueixen entossudits en suprimir allò que no és seu i té dret a existir. M’esgarrifa tanta ignorància i a voltes tanta mala fe. ■ Eusebi Majós

Si ells canvien, també podem canviar nosaltres Jo, J.A.C., vull expressar el meu malestar per les condicions que rebo de CaixaBank. Sóc jubilat de 87 anys, i client de l ’en�tat des de fa més de 60 anys. No entenc que se’m cobrin 9 euros en concepte de manteniment pel meu compte (�nc una pensió d’uns 600€) i 12 euros pel compte de la Coopera�va de Consum Paniﬁcadora (en�tat sense ànim de lucre a la qual es�c vinculat), quan altres bancs ens ofereixen unes millors condicions i sense comissions.

En diverses ocasions he traslladat el meu malestar a l’oﬁcina local, i he sol·licitat la re�rada de les citades comissions, sense èxit. Per aquest mo�u, i abans de marxar de CaixaBank, he fet un darrer intent per tal que es resolgui la situació. Sinó, lamentant-ho molt, hauré de marxar a una altre banc. La meva sorpresa ha sigut rebre, des de València, la contesta nega�va a la meva reclamació. Per tant, si ells canvien, també podem canviar nosaltres. J.A.C.

El Francolí no es fa responsable de les opinions dels seus lectors. Totes les cartes adreçades tant a l'apartat de "la bús�a" com al de "cartes a la presó", encara que es publiquin amb pseudònim, s'han d'enviar amb les dades personals. Així mateix, cal que siguin escrites en word i enviades per correu a elfrancoli@gmail.com. El Francolí es reserva el dret de resumir-les o escurçar-les. Tanmateix, �ndran preferència les que siguin més adients a l'actualitat. ■ EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2019

Junts per l’Espluga lamenta que no s'ha celebrat el Ple del mes de setembre El passat dijous 26 de setembre, úl�m dijous de mes, s’hauria d’haver celebrat el Ple ordinari corresponent al mes de setembre. L’alcalde, de moment, ha decidit no convocar el Ple d’aquest mes, argumentant que ja es convocarà un cop la secretària torni de vacances i pugui enlles�r els prepara�us, tot i que durant la seva absència, l’Ajuntament compta amb una secretaria accidental. Mentrestant, de l’1 d’agost i ﬁns ben entrat el mes d’octubre, és a dir, durant dos mesos i mig, l’Equip de Govern no donarà explicacions de la seves tasques i responsabilitats. Segons el ROM (Reglament Orgànic Municipal), en el seu ar�cle 8 punt 1, s’estableix que “La sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí serà mensual”, i en el ple d’organització celebrat el passat 18 de juliol de 2019 es va aprovar que “les sessions ordinàries del ple se celebraran l’úl�m dijous hàbil de cada mes

a les vuit del vespre, excepte el mes d’agost que no hi haurà Sessió Plenària Ordinària, i per raons degudament jus�ﬁcades, l’Alcalde podrà avançar o endarrerir les Sessions Plenàries Ordinàries”. Des de Junts per l’Espluga de Francolí, però, entenem que les vacances del personal al servei de la corporació, i més atenent que l’Ajuntament, per cobrir les vacances de secretaria, ha nomenat una secretaria accidental, no mo�va una causa jus�ﬁcada. Des de Junts per l’Espluga de Francolí volem que tothom pugui estar informat de l’ac�vitat de l’Ajuntament, i que aquest �ngui la màxima transparència i interrelació amb la ciutadania espluguina i per aquest mo�u, lamentem que el ple no s’hagi convocat en la data corresponent i que tampoc s’hagi informat a la ciutadania de la posposició del ple ordinari corresponent al mes de setembre. Junts per l'Espluga

Juguem les nostres cartes “ Un aeroport col·lapsat i negat a ésser un HUP ” (AENA). “ Una estació intermodal com la Sagrera immobilitzada”. “ Trens de rodalies vells i insuﬁcients ” (RENFE). “ L’aplicació d’un 155 amb esperit aniquilador “. “ Cessament d’un govern de la Generalitat de Catalunya, amb els conseqüents judicis sumaríssims (PRESOS POLÍTICS) ”. “ President i membres del govern legí�m, exiliats, perseguits i espiats “. “ Amenaçar i bandejar el personal educa�u de les escoles per poder suprimir la justa i novedosa Normalització Lingüís�ca “ (l’eterna lluita de l’Estat Espanyol contra el català). “ Registres a departaments de la Generalitat i a par�culars amb o sense ordre judicial “. “ Milers d’encausats i polí�cs jutjats i arruïnats “. “ Un rei que ha escollit dir-se Felip de nom i de fets “. “ Destaquem la generalitzada i salvatge estomacada als votants de l’1 d’octubre”. “ I més, i més, i més... “. TERCER: Ressuscitar l’esperit i el con�ngut de l’úl�m Estatut que fou aprovat per totes les forces polí�ques del Parlament de Catalunya, menys el P.P. ( que després fou mu�lat pel malcarat Alfonso Guerra, i ﬁnalment destrossat per un Tribunal Cons�tucional Franquista, com hem dit abans). QUART I ÚLTIM: Mobilitzacions i més mobilitzacions. Sorprèn les armes que tenim per convèncer els indecisos tant de casa com de fora, i si seguim ensenyant les vergonyes d’un Estat Monàrquic i Franquista que usa i abusa de la seva força bruta contra els seus propis ciutadans. Eusebi Majós Nota: Escrit data el dia 1 d’agost de 2019

És possible que ens equivoquem de tàctica en un país com Espanya, on les formes valen més que els continguts, on els mandataris, tots a l’uníson, parlen de lleis i no de justícia. Ataquen el nostre moviment cap a la independència anomenant-nos “deriva separa�sta”, “causants de dividir la societat”, “insolidaris” i inclús “nazis”... quan pura i simplement defensem la nostra supervivència protegint la nostra societat ancestral d’arrel catalana. Han arribat a jus�ficar el descrèdit , la repressió i la violència inventant un 155 malèvol i destruc�u com a ideal escarment per a presents i futures generacions de nacionalistes. Al fons, aquest frenè�c Estat repressiu es creu autoritzat a amenaçar-nos, reprimir-nos, i el que és més greu, no senten cap necessitat de jus�ficar si han col·laborat o no en atemptats com el de l’agost de fa dos anys a Barcelona i Cambrils. Com podrem combatre, doncs, aquesta deriva totalitària quan les nostres forces són tant minses? PRIMER: no cedir ni un mil·límetre davant la injus�cia i explicar una i altra vegada que no es pot aixafar els sen�ments dels pobles sense estat (denunciant-ho als tribunals espanyols, estrangers, i allà on calgui). SEGON: escampar a tots els vents el que hem sofert aquests úl�ms anys. “ Un Estatut mu�lat i finalment destrossat pel dit Tribunal Cons�tucional ”. “ Una contribució desmesurada a l’Herari Públic Espanyol sense contrapartides anivelladores ni de jus�cia distribu�va ”. “ Unes autopistes sempre de pagament ”. “ Un corredor Mediterrani bandejat sense vergonya durant anys i panys “. EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2019

REFLEXIONS tassa i mitja

L'úl�m vol

JOSEP VALLVERDÚ

a unes setmanes, en pocs dies, i repe�dament, ens topàvem amb les tràgiques no�cies de dues persones que es van precipitar des d’un balcó al carrer. Totes dues, un home i una dona, van morir víc�mes del suïcidi. En aquests casos no hi havia cap dubte sobre les causes que els menaren a prendre la fatal determinació : estaven a punt d’ésser desnonades, fetes fora del seu domicili. La dona, la segona víc�ma, ofereix un voraviu més espantós al fet : es va llançar al buit en el precís moment que el jutge, l’oﬁcial del jutjat i el guàrdia urbà entraven a l’ediﬁci per dur a terme el desnonament , de treure els mobles i per�nences al carrer. Ni la més rebuscada pel·lícula dramà�ca oferiria una escena tan impactant. Quines tragèdies ciutadanes així de freqüents ens sobten, amb el risc que siguin cosa de cada dia , i potser ho són,i acabin essent sols textos de no�cies sobre els quals passar els ulls i prou. Perquè, no calen estadís�ques, són milers les famílies que han anat al carrer perquè devien massa

EL FRANCOLÍ

lloguers o quedaven escanyades amb les hipoteques. I els bancs , les immobiliàries, o els propietaris individuals han actuat en cada cas perquè podien fer-ho dins la llei . Aquí, a més a més, es poden apujar els lloguers ﬁns que el seu muntant represen� un tant per cent escandalós de la despesa familiar. Protestes veïnals, ges�ons d’en�tats d’ajut han pogut de vegades retardar l’execució, però és prou difícil trobar la solució d’un apartament social o cosa similar. Els polítics de dalt de tot,dels Parlaments i de les Alcaldies , fa temps que malden per vendre’ns un panorama passador, de progrés sostingut, de sortida de les crisis, de pau social. No crec que siguin tan toixos que es vulguin enganyar ells mateixos, són prou escolaritzats i tenen prou informació per saber com està el panorama i tampoc deuen voler distreure els ciutadans . Com s’ho farien, arribat el cas, si els ciutadans fossin en majoria de la mateixa pasta que els desnonats? No hi fa res que tu estiguis en disposició de pagar el lloguer si el teu veí no pot;

te’n sentiràs commogut i solidari. La realitat és que massa temps enrere es va produir un embolic de constructors, bancs, empreses de crèdit, i es va jugar a “Ara construïm dotze habitatges de preu modest , després construirem pisos només d’alta gamma, després entomarem la crisi, que nosaltres sí que podem resis�r, mentrestant hi haurà escassedat...” S’ha enverinat la situació, no s’ha produït un veritable horitzó social , els preus han apujat i amb ells ha minvat el poder adquisi�u de tots els productes i signiﬁca�vament de l’habitatge. És un fet que a les ciutats continuen acudinthi grups de gent, i no pas adinerada, tot un corrent agreujat per un grapat d’ incontrolats, immigrants de mal classiﬁcar Ara, a darrera hora, sembla que volen posar algun pedaç, ara que ja s’ha vessat sang. Tanmateix, encara que les primeres mesures entelin la vergonya , per a alguns con�nuarà la maledicció de veure’s al carrer o dormir la família sencera dins un vehicle, i tant de bo no hàgim de veure com d’altres fan l’úl�m vol, un salt veritablement mortal. ■

AGOST-SETEMBRE 2019

REFLEXIONS pensaments digitals

Si no ho veig...

…n

XAVIER LOZANO

o ho crec, deia Sant Tomàs en saber que Jesús havia ressuscitat. I el mateix dèiem els conquencs quan ens parlaven del túnel del Coll de Lilla. Un projecte que va arribar a la categoria d’imaginari per l’extensa acumulació de retard, de pressupost i de voluntat polí�ca. I també complex, perquè tots sabem que la geologia de la zona no és senzilla i que va fer molt di�cil la construcció del túnel del tren d’alta velocitat. Però el cert és que aquesta tardor el túnel es començarà a perforar. I

si ve no podem imaginar les complicacions que es trobaran a dins, per previstes que es�guin, haver arribat ﬁns aquí és ja d’entrada un somni complert. Fa mesos que els periodistes intentàvem explicar als ciutadans que el projecte anava endavant, i nosaltres mateixos intentàvem esbrinar si es tractava només de promeses electorals. I algú ens preguntava: segur que sí? Voleu dir? No serà... aquest túnel no es construirà. I de sobte, tots hem vist com al peu del Coll de Lilla, a l’altura de Montblanc, s’aixecaven dos turons

de terra nova, per l’on l’autovia A27 aterrarà a la Conca. I algun dia ens obrirà les portes al futur. Ara ja no hi ha marxa enrere. El túnel del Coll de Lilla serà una realitat i cal que ens preparem pel que suposarà. No podem fernos encara il·lusions, ningú ha estat dins la muntanya, però cal que els nostres dirigents preparin una clara estratègia de futur que por� la comarca cap a un camí de futur que no perjudiqui la nostra essència. Que no suposi una pèrdua de serveis marxant per l’autovia, sinó una victòria en qualitat de vida. ■

Als anys cinquanta

La ràdio

MANEL MORGADES

a germana pe�ta del pare era, per nosaltres, com una germana gran. Vivia a casa, es deia Filomena. Aleshores era habitual compar�r la vida tres generacions, padrins, pares i ﬁlls. La Tia treballava a casa fent guants de pell ﬁna. Els cosia a mà; eren molt bonics. Deia que eren per la gent rica, i devia ser així perquè nosaltres no en teníem de guants de pell. El primer que va comprar amb el que guanyava va ser una “ràdio” de làmpades. El seu sou era l’únic que entrava a casa, car la família vivia de la feina del camp i del bes�ar que teníem a la

masia: conills, gallines, ànecs, porcs, cabres, coloms... pel consum. Una mica com l’Arca de Noé. La Tia es va casar amb el Xavier de Vallclara. Va marxar i ens vam quedar sense Tia i sense ràdio. Ella venia tot sovint a veure’ns, la ràdio no. Nosaltres ens hi havíem acostumat. L’oncle Josep, germà de la mare, va fer un curs per correspondència de “Ràdio Maimo” i ens en va fer una per nosaltres. Vet aquí que un dia es va fer saber que arribava la “televisió” al poble*. Tothom va fer cap a la plaça de l’esglé-

sia a davant de cal Fonoll i allí vaig veure per primera vegada un aparell amb pantalla que donava imatges en moviment, com al cinema. Vam quedar astorats. Es deia que la ràdio desapareixeria. No ha estat així. Han coexis�t i tanmateix la ràdio s’ha quedat per alimentar la imaginació, per ajudar-nos a pensar i aprendre. Per molts i per mi ha estat un ﬁdel company de camí. ■ *El 1959, el dia 14 de juliol, arriba la televisió a Catalunya, a Espanya hi arribà tres anys abans, però només es podia sintonitzar a Madrid

El Casal comunica que, a part del viatge a Galícia que tindrà lloc a ﬁnals d'aquest mes d'octubre, se n'està organitzant un altre a Jordània, aquest seria pel mes de març de 2020. Us mantindrem informats.

EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2019

REFLEXIONS Joves escriptors

Negar Déu(s)

JUDIT DELGADO

vui en dia -i, de fet, des de que l’home és home-, la religió es troba en el punt de mira a tots els nivells possibles i és, per tant, un dels temes per excel·lència de qualsevol debat. Entenent la religió en el seu sen�t més ampli i, admetent també dins aquesta gran categoria les espiritualitats no teistes, no ins�tucionalitzades, etc., no podem fer res que no sigui acceptar que és una realitat que forma part del nostre dia a dia, sigui quina sigui la nostra posició respecte aquesta. Són, doncs, els Déus una realitat, una veritat per a tots? Inevitablement. L’existència de Déu –o de Déus–, més enllà de la creença personal per la qual pugui «optar» cada individu, ens embolcalla a tots els homes. Déu existeix perquè els homes, com a col·lec�u, hi creuen, sigui quina sigui la seva iden�tat, les seves par�cularitats o doctrines. Els Déus, de fet, existeixen perquè els homes els han creat a par�r de la seva fe, i és per això que no se’n pot negar la seva existència. En tant que la literatura i les arts plàs�ques parlen d’Ells, la ﬁlosoﬁa en debat i la història ens explica que Aquests són uns agents

EL FRANCOLÍ

imprescindibles per entendre el món i la vida humana, no podem dir que no existeixin, perquè seria negar part de la condició humana. És, per tant, l’enraonament humà que, creient o no en la possibilitat d’un ésser creador o sobrehumà –o qualsevol altre ma�s amb què cadascú iden�fiqui les divinitats–, construeix –ar�ficialment o no– una iden�tat, una realitat sobre la qual pot decidir tenir-hi fe o no, però de l’existència de la qual no pot escapar-ne. És a dir, que si es parla de Déu en la literatura i som capaços d’iden�ficar-lo, si podem comprendre els versos de Sor Juana Inés de la Cruz i si ens és possible reconèixer-lo en les expressions i obres humanes, no podem ni negar la seva existència, ni la incidència que això implica en la nostra vida, voluntàriament o involuntària. Aquesta situació és comparable, em sembla, a la presència de la literatura: aquesta no existeix «per se», però com que els homes l’han creada, estan obligats a creure-hi. No podem, per tant, demostrar l’existència de la literatura com una en�tat, però el seu tes�moni ens el trobem con�nuament en poemaris, en novel·les i contes, en ron-

dalles... De la mateixa forma que passa amb Déu o Déus: si se’n parla, es materialitza una realitat iden�ficable i reconeguda, i n’esdevenim així tes�monis de la seva existència. És, doncs, principalment a través de l’art, que podem arribar a comprendre que Déu existeix. I és a par�r del raciocini i de la possibilitat de fe que podem decidir, més o menys lliurement, creure-hi. Déu, per tant, existeix perquè els homes en parlen. És més, Déu avui en dia segueix essent una realitat malgrat els homes (que en reneguen) i gràcies a la literatura (que el tes�fica); i es podria dir, fins i tot, que si bé s’ha afirmat que la idea de Déu no moriria abans que la humanitat, és aquesta idea la que sobreviurà mentre es preservi l’humanisme i, per sobre de tot, l’art. En defini�va, no puc afirmar que Déu –en qualssevol de les seves formes o iden�tats possibles– no existeixi, però sí que puc parlar d’homes que reneguen de la seva existència –i parlo de renegar perquè neguen (o ignoren) la realitat humana–. No se’n pot negar, doncs, la seva existència, però sí que pot optar-se per no creure en Ell, la qual cosa és molt diferent. ■

AGOST-SETEMBRE 2019

REFLEXIONS un cop d’ull

El Pisto ANDREU MORTA

i ha anuncis diver�ts. Una tàpia del barri an�c de la capital mexicana lluïa un cartell on algú –amb més bona fe que no pas encert– havia pintat, amb lletres grans i negres: “El analfabetismo es una lacra social y una vergüenza. Aprende a leer” ¿Com s’ho fa, un analfabet, per llegir-lo, si no en sap? Misteri. En recordo un altre a la porta de la basílica dels Sants Just i Pastor que deia: “Prohibida la entrada a mujeres sin medias, mangas o con escotes escandalosos”. Al·lucinant, perquè el temple és ple d’angelets barrocs nus! A més, qui determinava si un escot era escandalós? Un altre misteri Avui, tot remenant papers –enèsim intent d’ordenar l’arxiu, com sempre inú�l– he trobat la tarja que trobareu més avall. És d’un «tascorro» cordovès que vàrem conèixer arran d’una estada a l’elegant ciutat de la mesquita meravella de l’an�guitat. Fou als inicis del mes de les ﬂors i hi coincidírem amb la «Feria», que celebren llavors. Són dies en què la capital califal esdevé tota ella jardí d’aromes i de colors, amb aquells pa�s deliciosos del nucli an�c –que tan sols obren els dies de festa gran i xerinola– i les cenyides bates de «faralaes» que llueixen ufanoses totes les dones: nenes, joves, madures, grans i velletes... absolutament totes esclaten d’alegria i de colors.

EL FRANCOLÍ

La «Feria» de Còrdova té fama de ser més oberta que la de Sevilla –on tan sols pot entrar a les «casetas» qui n’és convidat. Que és acollidora ho comprovem al primer recinte on ens asseiem: xerrem, bevem un glop... Quan els diem que ens ha sorprès que els homes duguin gorra en comptes del �pic «sombrero cordobés» responen: “Es que eso sólo lo llevan los «señoritos», los jinetes de a caballo”. Quant a la tarja, és d’aquelles an�gues amb adreça de des�natari i un forat reforçat i un cordill per lligar-la a l’objecte a transportar. Aquesta, però, està pensada per penjar-se-la al coll. Copio el text imprès a banda i banda sense traduir-lo, perquè l’idioma té aquell dring andalús tan peculiar com deliciós:

Sobren comentaris. El cordovès, que té fama de seriós, fins i tot d’eixut, en aquesta tarja mostra un humor agut, gairebé britànic. A més, a la taverna del «Pisto» s’hi menja tan bé –o s’hi menjava, que, d’això, ja en fa uns anys– que hi vàrem tornar l’endemà. Però no hi trobàrem la noia que ens havia atès, que era la jove de la casa. Vàrem preguntar a la sogra si estava malalta. “¡Que va! –contestà rient– Se vistió la bata y se marchó corriendo a la Feria. ¡No se la perdería por nada del mundo! Yo iré más tarde, claro”. Pura «joie de vivre». En aquesta hora incerta i trasbalsada que ens toca de viure ens aniria bé de recuperar alegries com aquestes. Ànims, doncs, xiquetes i xiquets. ■

AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Ajuntament de l’Espluga adquireix un nou magatzem per a la brigada L’Ajuntament de l’Espluga ha comprat un nou magatzem per a la brigada municipal ubicat al carrer Bòbila Francolina. Una ges�ó iniciada per l’anterior equip de govern i que s’ha materialitzar ara. L’any passat el pressupost va preveure la construcció d’un magatzem nou al cemen�ri, però ﬁnalment es va deses�mar aquesta opció perquè el cost “es disparava”, segons va explicar qui era llavors el regidor de Serveis Municipals, Joan Amigó. En aquell moment van recuperar una negociació an�ga amb Ferreria Casas per comprar aquest espai. El lloc és d’uns 350 metres quadrats i ha costat 145.000 euros. Es pagarà el 65% el 2019 i el 35% restant el 2020. Quan es�gui arranjat i s’hagi fet el trasllat, s’enderrocarà l’actual que es troba al Parc Fluvial. ■ Redacció│EFMR.cat

El nou magatzem de la brigada. Josep Morató

Dos conquencs participen a «Llum i Llibertat» que il·lumina 131 agulles de Montserrat Un escalador de Sarral i un de l’Espluga han pujat a l’agulla de la Proa per la via de l’esperó del vent on han encès el farell de manera simultània amb la resta d’agulles a les 19’45h i s’hi han passat la nit ﬁns a les 7’45h del ma� quan s'ha donat per ﬁnalitzat el projecte «Llum i Llibertat». El projecte impulsat per Ar�stes de la República, l’Assemblea Nacional Ca-

talana, la Federació d’En�tats Excursionistes de Catalunya i Òmnium Cultural. Consisteix a il·luminar cent trentauna agulles del massís de Montserrat, que recorden els cent trenta-un presidents de la Generalitat de Catalunya i posa en valor les ins�tucions catalanes. Així mateix, és una acció per reclamar la independència de Catalunya. L’acte s’havia de dur a terme la nit

del 10 de setembre, però la meteorologia no ho va permetre. Des de l’organització s’ha buscat un dia simbòlic com la nit de l’1 d’octubre per portar a terme la il·luminació de les agulles de Montserrat. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisual

L'espluguí Xavier Òdena i els seus companys al cim d'una de les agulles de Montserrat. Cedida

EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

Onze republicans de la Conca van morir al camp de concentració nazi de Mauthausen-Gusen L’horror dels camps de concentració nazis té 11 noms i cognoms de la Conca de Barberà, els dels republicans que hi van morir després de ser deportats i que l’Estat ha inclòs en el llistat més complet que s’ha elaborat mai de ciutadans espanyols que hi van perdre la vida. El Butlle� Oﬁcial de l’Estat (BOE) va publicar , el passat 9 de setembre, els noms de les 4.427 víc�mes, 1.094 de les quals eren catalanes. Tots els comarcans que van ser deportats a camps de l’Alemanya nazi van perdre la vida al camp de concentració de Mauthausen-Gusen. La llista publicada al BOE, provinent de llibres custodiats al Registre Civil Central, dona compte de la mort de: Josep Figuerola Tous de Montblanc, mort el 31-10-1941, amb 43 anys al camp de concentració Gusen Joan Vilella Olivé nascut a Montblanc, va morir el 25-121941, al camp de Gusen, amb 36 anys Eugeni Vila Miguel de Rocafort de Queralt, va morir el 65-1944 als 33 anys i ho va fer al camp Steyr-Mauthausen Mariano Tomàs Bartolí que va néixer a Sant Coloma de Queralt, va morir el 8-11-1941 al camp de concentració nazi Gusen amb 41 anys Josep Sendra Ferré, nascut a Santa Coloma de Queralt, va morir al 8-11-1941 a Mauthausen als 40 anys Josep Copons Rañé de Solivella, mort el 27-11-1941 en el camp nazi de Gusen als 45 anys Antoni Massagué Español, nascut a Solivella, va morir el 27-10-1941 amb 45 anys al camp de concentració Gusen Aleix Martorell Jové de Vilaverd, mort el 9-8-1941 amb 56 anys al camp Gusen Lluís Vallverdú Carré va néixer a Vimbodí i Poblet i va morir

EL FRANCOLÍ

al 3-12-1942 amb 22 anys al camp de concentració de Gusen, era el més jove de la comarca. Antonio Vendrell Casares de l’Espluga de Francolí, va morir el 18-7-1941 amb 43 anys al camp de concentració de Gusen a Àustria Juan Roselló Huguet de l’Espluga de Francolí, va morir amb 27 anys el 28-5-1941 a Gusen La inicia�va forma part de les mesures recollides en la Llei de Memòria Històrica com agraïment i reparació als més de 10.000 espanyols que van ser deportats als camps de concentració nazis, desprovistos de la nacionalitat espanyola per decisió del govern franquista. De tots ells, més de 5.000 van perdre la vida als camps. ■ Josep Morató │ Espluga Audiovisual

Foto d'arxiu d'un camp nazi. Arxiu

AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Espluga viu una Diada dedicada a les persones que van fer possible l’1-O L’acte conjunt que va organitzar un any més l’ANC de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de l’Espluga per commemorar l’Onze de Setembre va servir aquest 2019 per reviure des d’una vessant més personal i emo�va el referèndum de l’1 d’octubre. Diversos espluguins i espluguines implicats en la seva organització i desenvolupament van narrar per primer cop en públic alguns detalls que ﬁns ara s’havien man�ngut en la in�mitat. Els representants del consistori i de l’ANC van collocar, a primera hoC ontingut multimèdia a EFMR.cat ra, la bandera estelada al balcó de l’Ajuntament, on també tornava a lluïr la pancarta per la llibertat dels presos polí�cs. Després, acom-

panyats pels Grallers de l’Espluga es van dirigir ﬁns l’An�c Hospital on va tenir lloc l’acte, conduit per Josep M. Mercadé.

Entre els oradors hi havia l’exregidor de l’Ajuntament de l’Espluga, Joan Amigó, l’expresident del Club Atlè�c Esteve Sabaté, la directora de l’Escola Mar� Poch, Ester Anglès, i altres espluguins anònims com Anna Riba, Dulci Álvaro,

Miquel Trullols o Ermínia Mar�. L’acte va acabar amb el cant dels Segadors a càrrec dels Grallers de l’Espluga, dirigit per Xavier Morgades, un vermut per la República al carrer Torres Jordi. 3 autocars des de l’Espluga a Barcelona A la una del migdia van sor�r els 3 autocars que aquest any l’ANC de l’Espluga va congregar al carrer Rovira i Virgili per portar els espluguins i també veïns dels pobles de la vora cap a Barcelona. En tota la comarca van marxar enguany 14 autobusos, 3 menys que l’any passat. La Conca de Barberà va par�cipar al tram 18 de la manifestació, on va coincidir amb un punt de connexió de Tv3 que va entrevistar a la Colla Gegantera de l’Espluga. ■ Redacció│Espluga Audiovisual

La 3a edició de “Criatures Infernals” va celebrar el 5è aniversari de la colla infan�l dels Diables L’Espluga va viure el passat diumenge, 1 de setembre, la tercera edició de “Criatures Infernals”, la trobada de bes�ari i colles infan�ls de diables que organitzen els Diables de l’Espluga per tancar la temporada d’es�u. La cita va començar a dos quarts de 7 de la tarda a la plaça Montserrat Canals a m b l a p l a n ta d a dels elements de cultura popular de l’Espluga. Seguidament hi va haver la gran ballada dels elements de cultura popular i un cop acabada la batucada dels Diables de l’Espluga acompanyaran les colles inEL FRANCOLÍ

fantils convidades fins a la plaça de l’església. En aquesta ocasió, s’hi van poder veure les colles pe�tes del bitxaires de Terrassa, la colla de diables de Lleida i el ball de diables de la Canonja, al costat dels Diables Kids de l’Espluga. La trobada va recórrer diversos carrers de l’Espluga amb el correfoc que va començar a dos quarts de 9 del vespre. La trobada d’aquest 1 de setembre també va servir per celebrar els 5 anys de la creació de la colla infan�l de l’Espluga. ■ J.Morató│Espluga Audiovisual

AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT NOTÍCIES DEL MES A L'ESPLUGA FM RÀDIO

EFMR

.cat

L’Ajuntament de l’Espluga i el Consell Comarcal creen una xarxa d’i�neraris saludables L’Espluga de Francolí ha senyalitzat una nova xarxa d’i�neraris saludables que transcorren per l’entorn natural més proper al nucli urbà. El projecte inclou set i�neraris, tres que ja exis�en i quatre de nous, i s’han senyalitzat de forma homogènia amb els criteris de la Direcció General de Turisme, tot i que conviuran amb altres i�neraris que creuen l’Espluga. Els nous recorreguts tenen el parc fluvial com a punt d’inici, prop del naixement del riu Francolí, i transiten per la proximitat del nucli urbà del municipi. Les rutes saludables van ser una inicia�va de l’anterior regidora d’esports, Erika Soriano, i s’ha desenvolupat des del Servei de Turisme del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. L’actual govern considera que pot ser posi�u per posar en valor l’entorn natural més proper i potenciar l’ac�vitat �sica. A més, també hi veuen possiC ontingut multibilitats en l’àmbit turís�c perquè els recormèdia a EFMR.cat reguts són aptes per al públic familiar. El projecte s’enlles�rà abans d’acabar l’any Aquesta nova xarxa incorpora les rutes de l’Espluga a Vimbodí, la ruta fins a Poblet i l’i�nerari fins a l’Ermita. Mentre que incorpora les 4 noves propostes que prenen el nom

Senyalització que indica l'itinerari saludable. EFMR

d’i�nerari saludable i que amb una diﬁcultat fàcil i moderada amb una distància de 6 a 10 quilòmetres. Per bé que la senyalització ja està instal·lada, el projecte encara no està del tot enlles�t. S’incorporarà un plafó informa�u i es distribuiran fullets promocionals. La regidoria de Turisme preveu que pugui ser una realitat abans d’acabar l’any quan s’estrenaran oﬁcialment les rutes saludables. ■ Redacció│EFMR.cat

Francesc Mauri: “El MVR hauria de ser un dels museus nacionals de Catalunya” El meteoròleg i presentador de Globus Sonda de TV3, Francesc Mauri, va destacar diumenge 15 de setembre, al programa de la televisió catalana que “el Museu de la Vida Rural és una joia de la Fundació Carulla”. Mauri va sobrevolar la Conca de Barberà en globus al costat de l’empresari Sergi Ferrer-Salat, un trajecte des del Mones�r de Poblet en què els dos protagonistes van parlar del món empresarial, però també van destacar algunes de les potencialitats del territori, entre aquestes l’entorn natural amb la reivindicació de protegir les Muntanyes de Prades sota ﬁgura d’un Parc Natural o bé el museu impulsat per la Fundació Carulla. En aquest sentit, els dos van coincidir en recalcar la importància del Museu de la Vida Rural de l’Espluga. “Per a mi el MVR hauria de ser un d’aquells museus EL FRANCOLÍ

nacionals de Catalunya, tenim el de la Ciència i la Tècnica a Terrassa i tenim el MNAC, i la vida rural?”, es va preguntar Francesc Mauri tot remarcant que “la vida rural és la nostra essència“. El president de Grup Ferrer també va valorar el MVR d’extraordinari. “Sens dubte hauria de ser un museu molt més conegut”, afegia Sergi Ferrer-Salat. Actualment a Catalunya hi ha tres museus nacionals: El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) i Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Es consideren inclosos dintre d’aquest concepte els museus que mostren una visió global de Catalunya en els diferents àmbits culturals i que estenen el seu servei a tot el país. ■ Redacció│Espluga Audiovisual

AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT La 49a Festa de la Verema de la DO Conca de Barberà tanca amb èxit de par�cipació a les ac�vitats guiades i també al recinte ﬁral S’han venut 1.100 copes i consumit unes 8.000 degustacions durant els dos dies de la festa, on hi han par�cipat 11 cellers i 11 establiments gastronòmics La 49a edició de la Festa de la Verema de la DO Conca de Barberà que s’ha

zada per diversos infants del municipi. Les ac�vitats prèvies a l’obertura del recinte ﬁral, com són el Tast SUB-25, el maridatge de vins i formatges a càrrec de Ramon Roset i també el soparmaridatge ‘Brinda’m Baccus’ van tenir molt bona rebuda entre els assistents

La piada, enguany protagonitzada per infants. Eva Bonet

celebrat aquest cap de setmana a l’Espluga de Francolí tanca portes amb un balanç molt posi�u pel que fa al públic assistent, tant al recinte ﬁral, on hi van arribar a haver 800 persones el dissabte al vespre, com a totes les ac�vitats prèvies i paral·leles que s’han organitzat en altres espais. S’han venut més de 1.100 copes i unes 8.000 degustacions, entre copes de vi i cava i degustacions gastronòmiques. Enguany hi ha par�cipat 22 estands, onze cellers i onze establiments gastronòmics, la majoria de l’Espluga, fet que potencia el comerç local i de proximitat. La inauguració de la Festa va tenir lloc dissabte 24 a les 19 h a la Plaça Montserrat Canals, amb la presència del delegat del govern a Tarragona, el Sr. Òscar Peris, també del president de l’Ins�tut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), el Sr. Salvador Puig, entre d’altres autoritats. També es va dur a terme la tradicional piada per obtenir el primer most, que enguany va ser protagonitEL FRANCOLÍ

tena d’inscrits. La Cursa de Portadores i la Porronada popular van animar la tarda de diumenge al recinte ﬁral i també es van omplir les places per al Concurs de tast per parelles. Les actuacions musicals en directe també han estat un bon reclam per al

Les autoritats visiten els estands. Eva Bonet

i en el cas del maridatge i el sopar es van haver de tancar inscripcions. Per altra banda, la 4a Caminada guiada entre vinyes va comptar amb una setan-

Ramon Roset, l'encarregat de fer el maridatge de vins i formatges. Mariona Rendé

públic assistent, dissabte a la nit va actuar el cantautor Cesk Freixas acompanyat del guitarrista Victor Nin, presentat el seu nou disc “Festa Major”. Diumenge al vespre va ser el torn de Sommeliers, una formació clàssica que interpreta i fusiona versions de música moderna amb un es�l molt propi. També es va poder gaudir de l’espectacle musical i�nerant “Miratjazz” de la companyia Roger Canals i de l’espectacle familiar “Amanida de mainada picant” Des de l’Ajuntament de l’Espluga i la DO Conca de Barberà es treballarà de manera coordinada per encarar la propera edició de la Festa de la Verema, que celebrarà el seu 50è aniversari. La intenció és aproﬁtar que la festa està totalment consolidada per poder-hi introduir diverses novetats per tal de donar-li més projecció exterior i crear sinèrgies amb tots els agents implicats en aquesta festa, com el Museu de la Vida Rural o l’Associació Juvenil Auvënguen, entre d’altres. ■ AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT

Formiga and Cigale i La Principal de Tarragona engeguen un projecte conjunt Nou espectacle en clau de cobla cidit ara que era el moment d'ampliEl grup format per l’espluguina Anna ar el seu univers sonor. Per això deiAmigó Vilalta i la francesa Eva Genni- xen d’estar soles als escenaris i pasaux presenten nou projecte a Catalu- sen a compar�r-lo amb La Principal nya. Molts dels lectors d'El Francolí ja les haureu sen�t en alguna ocasió com el V Concurs de Rapsodes o la Festa dels 50 anys del Casal. Els qui les coneixen bé saben que en un dels seus espectacles poden passar de la tranquil·litat d’una senzilla peça interpretada amb arpa i violí a una muntanya russa de melodies, cants i ritmes. En 5 cèn�ms, For- Foto promocional del concert. Cedida miga and Cigale proposa un viatge musical que es pas- de Tarragona. Una nova experiència seja per la cruïlla de diferents es�ls que fa créixer, en tots els sen�ts, l'esde música, instruments, sons i llen- pectacle musical, glamurós i extravagant de Formiga and Cigale gràcies a gües d’arreu. Però el duet catalano-francès, ac- la peculiar sonoritat de la Cobla. L’estrena de l’espectacle serà al Con�u des de desembre de 2011, ha de-

vent de les Arts d’Alcover el proper diumenge 10 de novembre a les 19h dins el marc del Fes�val Accents. Entrades ja a la venda a: www.conventarts.cat i a www. festivalaccents. cat Com a complement a la seva programació, el Convent de les Arts organitza, com ja és habitual, l’Escola de l’espectador: una ac�vitat per descobrir les entranyes dels projectes i conscienciar al públic del treball que hi ha darrera d’un espectacle. En aquesta ocasió, els assistents descobriran el treball d’adaptació de les peces de Formiga & Cigale a format cobla a càrrec d’Anna Amigó i �ndran l’oportunitat d’escoltar algunes peces de l’espectacle. Quan: Dissabte dia 9 de novembre a les 22h. ■

Tercera trobada d’espluguines Amb goig us comuniquem que el proper dia 26 d’octubre farem la TERCERA TROBADA D’ESPLUGUINES de diferents edats i èpoques. Ens uneix un sol objec�u: compar�r vivències, records, “si no fos”… i passar-nos-ho bé. Hi sou convidades les nascudes a l’Espluga i les que heu nascut a un altre lloc però pel mo�u que sigui us sen�u espluguines. TOTES SOU BENVINGUDES! Quan �nguem les coses més lligades ja us anirem informant. Us animem a par�cipar a la tercera trobada. No us en penedireu! Mirarem que el preu del dinar sigui assequible per a tothom. Totes les que esteu interessades podeu posar-vos en contacte amb la Maria Trullols a través del telèfon: 696158678 (whatsapp) o amb la Maria Àngela Anguera: 626515691. Fins aviat!

EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT Més d'una seixantena de persones par�cipen a la caminada de l'11 de Setembre Com ja acostuma a ser habitual, la caminada popular de l'11 de setembre, és traslladada al següent diumenge més proper, per motius de logística de totes les persones que volen participar, tant en els actes que se celebren a l'Espluga com les que després agafen els autocars direcció a Barcelona per assistir a la manifestació de l'11S. En aquesta 34a edició, la caminada es va celebrar el diumenge 15 de setembre, amb una assistència d'unes 60 per-

sones. Els caminadors van quedar a les 8 del ma� a la Plaça del Casal, per enfilar cap a la Font dels Boixets, a la Pena. Allà l'ajuntament va oferir un bon esmorzar a tots els assistents i es va aprofitar per a fer la foto de grup. El punt finar de la caminada va ser al Jardí dels Francolins on, després d'un piscolabis ofert també per l'ajuntament, el regidor de cultura, Enric Mercadé, va llegir el manifest. Seguidament amb l'ajuda del director de la Coral Espluguina, Xavier Morgades, es va entonar Els Segadors. ■

Sortida de la caminada popular. EB

Organitzadors de la caminada popular de l'11 de Setembre. EB

Espectacular incendi en tres habitatges del carrer Prat de la Riba Espectacular incendi el que es va originar en uns jardins dels habitatges a l’Espluga. L’Associació de Defensa Forestal del municipi va informar a través de les seves xarxes socials que hi havia un foc al carrer Prat de la Riba de l’Espluga de Francolí. Segons l’associació, les flames van afectar els jardins privats de tres habitatges, així com el cablejat telefònic. L’incident va començar al pati exterior d’un dels immobles i va passar als jardins del costat. En conseqüència d’aquest incendi, els Bombers de la Generalitat i l’ADF de l’Espluga van treballar per poder apagar les flames. També van anar fins al lloc dels fets una patrulla dels Mossos d’Esquadra, l’ambulància del Sistema d’Emergències Mèdiques i la Policia Local del municipi. Segons els Bombers, l’incendi no va causar danys a l’interior de les cases afectades, així com tampoc hi va haver ferits, tot i l’espectacularitat de les flames. ■ LaConcaDiari EL FRANCOLÍ

L'incendi del carrer Prat de la Riba. ADF Espluga

AGOST-SETEMBRE 2019

L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i els productors locals treballen en la 3a Fira de la Cervesa Artesana i dels elaboradors locals 2019 Enguany se celebrarà el dissabte 12 d’octubre al carrer i plaça del Castell i serà la tercera edició d’aquesta Fira on el producte local marida amb la cervesa artesana L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i els elaboradors locals han iniciat els prepara�us de la 3a edició de la Fira Cervesa Artesana i el producte local 2019. Aquest esdeveniment pretén que el públic assistent pugui gaudir del maridatge dels productes elaborats a l’Espluga amb cervesa artesana, comptant amb la presència de cervesers del camp de Tarragona i terres de Ponent. La regidoria de comerç després de valorar la con�nuïtat de la Festa de la Cervesa i amb la necessitat mostrada per part dels productors locals, promou de nou l’esdeveEL FRANCOLÍ

niment gastronòmic de tardor al casc an�c de l’Espluga de Francolí. S’està treballant conjuntament amb els productors locals per tal que els productes artesans elaborats al municipi �nguin un major protagonisme, assolint així una singularització d’aquests productes en aquest espai. L’esdeveniment comptarà també amb música en viu en diversos formats i espai per al maridatge. Des de l’Ajuntament de l’Espluga es treballa a mitjà termini per introduir novetats a d’altres esdeveniments del calendari anual per dinamitzar el comerç local en períodes de menor ac�vitat comercial i per posar en valor la qualitat dels productes elaborats artesanalment a l’Espluga. ■ AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

ASSOCIACIÓ DE JUBILATS I PENSIONISTES

Excursió a la Cerdanya L’Associació de Jubilats de l’Espluga ha organitzat una excursió de 4 dies, a la Cerdanya. Hi ha anat un bon nombre de socis, els quals han tornat molt satisfets. El primer dia van visitar el Monestir de Sta. Maria de Ripoll, un dels edificis més bells i evocadors de Catalunya, també van veure part dels carrers del poble i el seu riu. Seguidament, van anar en direcció a l’Hotel Spa La Collada, de 4 estrelles, situat al vell munt de la collada de Tosses amb unes vistes espectaculars de cara a la Molina i a la Massella. L’Hotel va obsequiar a tots amb una sessió d' Spa per gaudir de les piscines termals que hi ha. El segon dia van anar a Andorra a visitar el Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, patrona d'Andorra que per les persones que

no hi havien estat,va agradar molt. També, els que van voler, van poder anar de compres per aquest petit país. La intenció del tercer dia era anar amb el tren groc des de Puigcerdà a Vilafranche du Conflent que segons diuen els que hi havíen anat, el paisatge és molt bonic, però per un problema tècnic del tren aquest dia no circulava i l’empresa Tursal va convalidar aquest viatge per anar a visitar la cova de Candelettes de la població francesa, que és fantàstica. Dita cavitat és enorme amb les seves estalactites i estalagmites en forma de figures i de muntanyes com per exemple les de Montserrat, amb un audiovisual final apoteòsic que va agradar molt a tots els presents. Després, el grup va anar a visitar el poble que està emmurallat. De tor-

nada a l'hotel, amb l’autocar, van poder gaudir del verd de les muntanyes del Canigó i dels revoltls de la carretera. El quart dia van fer visita turística per Puigcerdà, començant contemplant el llac que tenen a la part alta del poble i per després anar baixant pels carrers peatonals visitant l’església, la biblioteca, l’Arxiu Comarcal, fins arribar a la plaça de l’Ajuntament. Allí es van trobar un ascensor per baixar i així es van estalviar una gran quantitat d’escales. Al sortir van caminar una mica i en trobaren un altre per baixar més desnivell de carrers fins arribar al pla i allí ja hi havia l’estació del tren, on hi havia l’autocar per a pujar de retorn a l’hotel. Van dinar i a la tarda, a una hora prudent, van retorn a l'estimat poble, l’Espluga. ■

Els socis de l'Associació de Jubilats de l'Espluga a la Cerdanya. Cedida EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

PARRÒQUIA DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL

La Parròquia de Sant Miquel Arcàngel celebra un sopar a la fresca El dissabte 3 d'agost, la Parròquia de de voluntaris van ajudar al.muntatge Sant Miquel Arcàngel de l'Espluga, va de taules que l'Ajuntament havia cereunir 170 persones en un sopar a la dit, i durant la tarda un altre grup de fresca, realitzat amb l'objec�u de re- voluntaris ajudà a preparar el primer collir diners per a les obres a realitzat plat del sopar, així com també a servir en un futur a l'Església Nova, i també els plats que cadascú anava a recollir per promoure la bona convivència en- a la sala parroquial, on hi havia instal. tre els assistents: una manera de fer poble. Abans de començar a sopar mossèn Marcus Vinicius adreçà unes paraules de benvinguda als assistents, entre els quals hi havia representat el nou Consistori amb la presència de la regidora Laura Ruiz de Porras, i a con�nuació beneí la taula. El sopar tingué molt bona acceptació, com cada any i és realitzà en l'indret Sopar a la fresca. Josep Morató │ EFMR.cat acollidor de la plaça de Mossèn Serret, coneguda popular- lat el parament culinari. El sopar consis� en una amanida, ment com la placeta dels peixos, entre acompanyada de diversos embo�ts i les dues esglésies de la nostra vila. Durant el ma� del dissabte, un grup tomàquet farcit de tonyina, com a pri-

mer plat, i el segon fou un deliciós pollastre amb prunes, preparat per la Polleria Antònia. Les postres foren un gelat i una bosseta de dolços espluguins, gen�lesa de pas�sseries del poble. En el moment del cafè (preparat pel Xavi Roca) es posaren a la venda unes �res de números que perme�en entrar al sorteig de bon nombre de regals donats per empreses i par�culars de la vila. La Parròquia valora aquest sopar com una ac�vitat de convivència i harmonia entre els assistents, així com també el fet d'obrir la Parròquia a l'exterior, en el sen�t de que tothom hi és benvingut. Un any més, agraīm des de la Parròquia l'ajut de tots els voluntaris que hi han par�cipat, a les empreses i par�culars que han contribuīt amb les seves dona�ons, a ﬁ que el sopar fos un èxit. Moltes gràcies també a tots els assistents per fer- ho possible i fins l'any vinent! ■

PESSEBRE VIVENT DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Comença el muntatge del Pessebre Vivent de l'Espluga d'aquest 2019 L'equip del Pessebre Vivent de l'Espluga de Francolí ha iniciat aquest cap de setmana el muntatge de les noves escenes de la representació biennal, que enguany es durà a terme entre el 26 i el 29 de desembre. L'Associació del Pessebre Vivent ha tancat nous acords per a la cessió d'espais interiors i exteriors que permetran millorar part del recorregut pel nucli històric de l'Espluga. Des d'ara i ﬁns al desembre, l'equip de muntatge trebaEL FRANCOLÍ

llarà setmanalment en l'habilitació dels diversos trams del recorregut, per on el visitant es perdrà enmig de la quarantena d'escenes diferents que formen part del relat del Pessebre per on cada any de representació passen 3.000 visitants. Recollida de material històric Des de l'úl�ma representació el 2017, l'equip del Pessebre Vivent ha treballat per consolidar el projecte, que enguany

AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

compleix 10 anys des de la seva recuperació a la població cipal situat al carrer del Mig. amb les noves representacions al centre històric medieval L'en�tat i l'Ajuntament de l'Espluga de Francolí, corres-a diferència de la Cova de la Font Major, on s'havia repre- ponsables de l'esdeveniment, van iniciar al juliol les reunisentat inicialment. ons i trobades organitza�ves En l'úl�m any, diverses faper acordar els aspectes que mílies espluguines i foranies impliquen ús d'espais púhan cedit a l'organització esblics, logís�ca i mobilitat, a tris an�cs i tot �pus d'elemés d'actuacions urbanes ments que serviran per a la com l'enderroc previst al carrecreació de les escenes hisrer Abadia i que afectava a tòriques, situades a l'interior una de les escenes imporde cases i corrals i en carrers tants del Pessebre. L'obra fipropis de les primeres Esplunalment s'ha pogut aturar ga Jussana i Espluga Sobiratemporalment fins després na, els dos nuclis de població de la representació d'aquest medieval dels segles XII i XIany. II. L'Associació del Pessebre Precisament ara fa un any Vivent també treballarà que l'Associació del Pesse- Preparació de la nova escena al Celler. Cedida aquest any directament amb bre Vivent va obrir la seva les regidores de Cultura i de primera seu social al nucli del Capuig, prop d'on es repre- Turisme per tot el que implica l'impacte socioeconòmic i senta el Pessebre Vivent, en un edifici de �tularitat muni- cultural al municipi, i l'acollida de visitants. ■

ESPLUGA AUDIOVISUAL

Comunicat de l’Ass. Cultural espluguina per la Comunicació local Espluga Audiovisual en relació a la renúncia del coordinador de l’Espluga FM Ràdio i al futur de l’emissora municipal de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí L’Espluga Audiovisual, en�tat sense ànim de lucre que agrupa els professionals i col·laboradors i voluntaris dels mitjans locals de l’Espluga de Francolí, vinculada mitjançant conveni amb l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí per la seva emissora municipal l’Espluga FM Ràdio, en col·laboració amb la producció de programes i suport en la cobertura informa�va i el funcionament del mitjà de comunicació, EXPOSA: ● Lamentem profundament la renúncia del coordinador de l’Espluga FM Ràdio, el periodista Arnau Mar�nez, anunciada a aquesta en�tat i al consistori el 13 d’agost de 2019. La seva arribada a l’EFMR el mes de febrer de 2019 havia donat molt bons EL FRANCOLÍ

resultats i tenia potencial de futur. ● Condemnem els mo�us que han provocat la pèrdua d’aquesta prestació de servei professional: el retard reiterat en el pagament de les factures per aquesta prestació, acompanyat dels informes desfavorables de la intervenció municipal que demostren la inviabilitat legal d’aquest �pus de contractació per a la ges�ó del servei públic municipal de comunicació que hauria d’assumir íntegrament l’Ajuntament. La mesura va ser adoptada el 2015 com a via de sor�da urgent als problemes legals que van comportar, ja llavors, el tancament temporal de l’emissora. L’Espluga Audiovisual havia adver�t al consistori que aquesta situació de pro-

visionalitat no es podia allargar en el temps i que s’havia de buscar una solució més defini�va i legal. ● Reclamem a l’Ajuntament de l’Espluga que treballi per l’assoliment d’un projecte d’emissora de ràdio que sigui viable legalment i econòmicament amb l’estructura professional necessària per garan�r-ne el seu funcionament en collaboració amb l’equip de voluntaris. L’Espluga Audiovisual i l’Ajuntament de l’Espluga hem iniciat converses des del primer moment de conèixer la renúncia del coordinador per tal de trobar una solució urgent i evitar un nou tancament de l’emissora municipal, treballant alhora per un projecte defini�u a llarg termini, pel qual fins ara no hi haAGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

via hagut recorregut polí�c. Per això: ● Acceptem com a mesura només provisional i per un termini màxim de 4 mesos una obertura en serveis mínims de l’emissora amb un servei professional només durant els caps de setmana, que garanteixi la cobertura informa�va dels principals esdeveniments, l’emissió de l’Informa�u Cap de Setmana, la con�nuïtat sonora de la ràdio, l’edició, emissió i publicació a web i xarxes dels programes i el manteniment de la web i l’agenda d’actes. Reclamem però que es garanteixi la cobertura i presència informa�va a Tac12, amb qui existeix l’acord de col·laboració amb l’Ajuntament de l’Espluga com a membre del consorci de la televisió pública del Camp de Tarragona i que es recuperi el més aviat possible la cobertura en dies laborables, l’emissió dels informa�us i programes diaris en acord amb la Xarxa de Comunicació Local i les tasques de coordinació. ● Valorem com a mesura només provisional la convocatòria d’un concurs pú-

blic per la ges�ó de l’emissora municipal de ràdio que garanteixi tots els drets laborals dels treballadors, la legalització de la seva situació laboral i el cobrament a temps del seu sou i del dret al descans i les vacances. Reclamem però, que aquest concurs públic no suposi una externalització total del servei i que es garanteixi el caràcter públic del mateix, sense perdre’n el control ni la línia marcada pel seu equip i l’Ajuntament en els úl�ms anys i en acord amb l’Espluga Audiovisual. L’externalització del servei no s’hauria d’allargar més de 3 anys. ● Apostem per treballar de forma conjunta per un projecte deﬁni�u que garanteixi la viabilitat de la ràdio municipal a través de la ges�ó pública del mitjà amb personal professional ben regulat i contractat que garanteixi i facili� la col·laboració dels voluntaris, a preservar en tot moment. Que en 35 anys des de la creació de l’Emissora Municipal el consistori no hagi estat capaç d’establir un sistema estable de ges�ó pública del

seu mitjà de comunicació -com han fet la gran majoria de municipis catalans que es trobaven en la mateixa situació- demostra una clara manca de voluntat polí�ca que cal compensar i resoldre de forma deﬁni�va mirant cap als nous models comunica�us de futur i que alhora vertebri la comarca de la Conca de Barberà. Aquest ha de ser l’horitzó a seguir perquè la nova estructura pugui estar en marxa en un termini màxim de 3 anys. El compromís adquirit per part l’equip de Govern municipal de l’Ajuntament de l’Espluga amb l’Espluga Audiovisual per tal de treballar en aquesta línia garanteix una via de futur i evita el tancament de l’emissora, situació a la qual esperem que no calgui arribar. Per això, l’Espluga Audiovisual treballarà per garantir amb la participació de les persones voluntàries una programació estable i complerta seguint la línies de les últimes temporades, amb l’objectiu d’iniciar temporada el més aviat possible. ■

ANC CONCA DE BARBERÀ

L’ANC Conca par�cipa en la campanya “Ponts per la Independència” El passat diumenge 1 de setembre, l’ANC Conca de Barberà va par�cipar en la campanya “Ponts per la Independència” que va aplegar una quarantena de persones que es van manifestar sobre l’AP-2 i sobre la N-240 a l’altura de l’Espluga de Francolí i Montblanc, respec�vament, coincidint amb l’operació tornada de les vacances d’es�u. Aquesta inicia�va va servir per tancar la campanya d’es�u de l’ANC Conca i per reivindicar el paper que va tenir la ciutadania en les setmanes posteriors, tant en la mobilització de la Diada de l’11 de Setembre, com en la resposta a la sentència, previsiblement condemnatòria, als presos polí�cs. ■ EL FRANCOLÍ

Campanya "Ponts per la Independència". Cedida

AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

Es cons�tueix la «Taula per la Democràcia» a la Conca de Barberà El passat dissabte, 31 d’agost, es va cons�tuir, a Montblanc, la «Taula per la democràcia», un espai que pretén impulsar una resposta unitària comarcal a la sentència del Tribunal Suprem als presos polí�cs en cas que aquesta, tal com es preveu, acabi essent condemnatòria. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de la Conca de Barberà ha impulsat una trobada amb les forces polí�ques de la comarca davant la imminent sentència del Tribunal Suprem, per tal de coordinar una resposta consensuada, unitària i inequívoca per evidenciar el desacord i la protesta en cas hi hagi condemna als presos polí�cs, tancats a la presó farà 2 anys, pels fets d’octubre del 2017. Així doncs, tan l’ANC de la Conca de Barberà com de la Baixa Segarra s’han reunit amb representants d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Junts per Catalunya (JxCat), Federació d’Independents de Catalunya (FIC) i entorns de l’espai de l’Esquerra Independen�sta que ha servit per crear aquesta «Taula per la democràcia» per preparar les accions de protesta i denúncia que es creguin convenients

si la sentència als presos polí�cs és condemnatòria. D’aquesta manera, en aquesta primera trobada s’ha acordat establir aquest espai de diàleg entre les diferents formacions polí�ques de la comarca; a més, s’han començat a dissenyar diferents accions que es desenvoluparan davant la sentència; i, ﬁnalment, l'ampliació d’aquest espai a altres agents per tal d’engrandir i fer, encara més, unitària la resposta. Durant els propers dies la «Taula per la democràcia» es reunirà amb altres Ins�tucions, Associacions, Sindicats, Comitès d’empresa i En�tats de la comarca per consensuar una resposta a la sentència al màxim de plural i efec�va possible. I, estar preparats, en cas que s’hagi de parar, novament, el país en defensa de la democràcia, la jus�cia i la llibertat. Finalment, es demana a la població de la Conca de Barberà l’adhesió a aquesta Taula i a les propostes que d’ella se’n desprenguin, amb la finalitat que les protestes siguin absolutament participatives i notables en favor dels drets fonamentals. ■

HÍPICA FRANCOLÍ

Primer concurs de doma clàssica a l'Espluga El passat diumenge 15 de setembre, el l'Hípica Francolí va organitzar el seu primer concurs de doma clàssica on van par�cipar genets i amazones de Tarragona i Lleida. Es tractava d’un concurs territorial puntuable a la lliga de Lleida i en aques-

ta ocasió era l’úl�m torneig d'aquesta lliga. Cal destacar els bons resultats ob�nguts per les amazones espluguines: Juvenils Primera posició per Regina Gil Moreno. Segona posició per Paula Mata Pallàs.

Regina Gil Moreno de Mora. Cedida

Enoa Fernández. Cedida

EL FRANCOLÍ

Tercera posició per Enoa Fernàndez Casanovas. Infan�l Segona posició per Noa Moya Guerrero. Volem felicitar a totes elles i les animem a seguir treballant tan bé com fins ara. ■

Paula Altarriba. Cedida AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

BIBLIOTECA MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA

Finalitza la temporada de Bibliopiscina Un any més acaba la temporada de biblioteca a la piscina, en la que hi han format part i n’han estat els vertaders protagonistes junt amb els banyistes, els llibres, els jocs,el concurs del personatge misteriós, la pintura corporal i els dibuixos. La Bibliopiscina ha apropat i facilitat la lectura als usuaris de la piscina d’una manera lúdica i també ha apropat i ha donat a conèixer els serveis bibliotecaris, tot això oferint alguns dels serveis propis de les biblioteques, com són la consulta de diaris i revistes, préstec de llibres i ac�vitats de dinamització. Aquesta inicia�va també ha reforçat el paper de centre d’oci de la piscina, i dins d’aquesta instal·lació municipal, es converteix en un punt de trobada i intercanvi social i cultural, atenent que aquest servei no té cap mena de cost addicional. Entre bany i bany, o bé després de

berenar, els usuaris tenen l’opció de tornar a agafar calor par�cipant d’algun joc o ac�vitat lúdica: els més pe�ts gaudint dels encaixos, puzles, amb

la companyia dels pares, mares o ﬁns i tot avis i àvies. Els infants de mitjana edat han pintat dibuixos, han fet papiroﬂexia, jocs de taula com el UNO i amb els adolescents s’han dut a terme

jocs tradicionals, com l’oca i el parxís. Durant la temporada de Bibliopiscina, a més a més, s’han dut a terme ac�vitats grupals, com ara un conta contes sobre l’amor a l’art, ac�vitat promocionada per la Central de Biblioteques de Tarragona, o bé tallers de pintura corporal que han despertat la crea�vitat, les habilitats manuals i la mo�vació, generant un ambient par�cipa�u en les ac�vitats. Gràcies a ac�vitats com la Bibliopiscina, els nens i les nenes desenvolupen la imaginació i la capacitat crea�va. El joc és el nucli central del desenvolupament. Mentre juguen, experimenten de manera segura, aprenen sobre tot el que els envolta, resolen conﬂictes, proven nous desaﬁaments i conductes o s’adapten a noves situacions, i es desenvolupen les bases de l’aprenentatge, del desenvolupament emocional, social, cogni�u i motriu. ■

FAMÍLIES ACOLLIDORES

Els nens del desert han tornat aquest es�u Dins el programa “Vacances en pau”, l’Associació Hammada ha acollit enguany 23 nens sahrauís al Camp de Tarragona, entre ells l’Alí, que ha passat els mesos de juliol i agost a l’Espluga, gaudint de totes les ac�vitats pròpies de l’es�u que ofereix la nostra vila (setmana de la joventut, festa major, piscina, etc.) A Catalunya han vingut un total de 474 infants sahrauís. EL FRANCOLÍ

Cal esmentar que enguany es dugué a terme una prova pilot per facilitar l’estada de 10 , del 21 al 30 de juliol, a Coma-ruga i el mes d’agost en un Alberg d’Altafulla, de colònies. La festa central de tots els infants vinguts a Catalunya fou a la ciutat de Girona el dia 21 de juliol, amb una manifestació acompanyada de batucada seguint el curs del riu Onyar, ﬁns arribar a la plaça del vi, on hi hagué par-

laments i a con�nuació, tots junts ens desplaçàrem al Parc de la Devesa on es féu un dinar conjunt, amb l´assistència de moltes famílies acollidores que acompanyaven els infants. Els sahrauís acollits al Camp de Tarragona van poder gaudir de moltes actvitats organitzades com la rebuda als ajuntaments de Cambrils i de Reus, així com unes jornades a l’Aquòpolis i a Port Aventura, on ho AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

van passar d’allò més bé. El fi de festa de tots els nens acollits al Camp de Tarragona �ngué lloc a La Canonja, en el Club local de Futbol d’aquesta vila, amb l’assistència de l’alcalde que elogià l’esforç de les famílies que acullen aquests nens a fi que gaudeixin per uns dies de tot el que tenim de diferent en comparació amb el desert on pateixen unes temperatures elevadíssimes ara a lés�u, tot i que ells al final desitgen tornar a casa seva, a les seves arrels, a la Hammada, on han nascut i viscut. L’Ajuntament de l’Espluga ha col.laborat, com cada any, perquè pugui ser una realitat aquest programa de “Vacances en pau”, i ho ha fet a través de

la nova regidora social, Laura Ruiz de Porras, després que durant molts anys ho fes la Maria Jesús Mar�n, a les quals agraïm la col.laboració en nom de l’Associació Hammada. No cal dir que també cada any comptem amb la col.laboració de la Llibreria Índex, la barberia del Pep Saumell, parents, amics i simpa�tzants d’aquesta causa. A tots ells, moltes gràcies. També un agraïment pel CAP de l’Espluga, la Clínica Baviera de Tarragona i el Dr. Higa, que han fet les revisions en aquests infants. Els nens van retornar al desert contents d’haver passat uns dies a Cataluya, comunitat que els acull amb afecte. ■ Maria Montserrat

L'Alí a Port Aventura amb el seu amic Mansur. Maria Montserrat

GERMANDAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Festa del soci de la Germandat de la Stma. Trinitat El dissabte 31 d’agost, la Germandat de la Stma. Trinitat, celebrà la festa del soci a la plaça de l’Església. S’inicià la festa a les 6 de la tarda amb jocs de cucanya dirigits per la Pepita Montserrat i la Núria Mas. La Maria Tarés amb la seva ﬁlla Alba feien els crea�us maquillatges de cares que més els hi agradava als nens. Van par�cipar un bon nombre d’infants que després de jugar, riure, crear i compar�r, tots van ser guanyadors i es van merèixer bons regals. Mentrestant, la resta de la junta amb un bon equip de voluntaris, estaven preparant i emplatant el sopar al local social. A dos quarts de nou, tot l’equip, va començar a servir el sopar, per a 150 persones, que constà de pica pica amb olives farcides, patates xips i fuet, seguit d’un plat combinat amb pas�s de tonyina i amanida de formatge fresc i EL FRANCOLÍ

codonyat, gelat i begudes. A con�nuació, va arribar l’hora de la ballada dels gegants de la Germandat, del concert de les havaneres pel grup “Les Veus de Reus” i, dirigits per la Maria Montserrat i el Joan Giné, puntejar alguna sardana a l’hora que s’estava preparant el rom cremat. Fou una nit màgica, que va omplir la plaça de festa i alegria on tothom gaudia i vivia aquesta vetllada tan popular. Un cop acabat el concert tot l’equip de voluntaris, vinculats a la Germandat, van tenir cura de deixar l’espai recollit i net. Agraïments: Als socis de la Germandat, als voluntaris que van fer possible que es pogués dur a terme la festa, als geganters de la Germandat, al grup “Les veus de Reus”, a les persones que van voler par�cipar en la festa i a l’ajuntament per facilitar-nos l’espai i mobiliari. ■

AGOST-SETEMBRE 2019

L'ACTUALITAT E N T I T A T S

CORAL ESPLUGUINA

Primer intercanvi musical de la Coral Espluguina La Coral Espluguina ha iniciat el curs amb un intercanvi amb el Coro Rociero Virgen de la Serra en el marc de la Semana Cultural que l’Asociación Cultural Andaluza de la Conca de Barberà ha celebrat aquest mes de setembre. Així, el dissabte 21 la Coral Espluguina interpretava al local que l’en�tat andalusa té a Montblanc un seguit de peces del seu repertori: T’he mirat, Cançó del Faroner, Ay, linda amiga, El moliner del Freser i les havaneres Vell pescador i Vestida de nit. Per la seva banda, el Coro Rociero Virgen de la Serra va entonar dues sevillanes, un pasdoble, un fandango i tres rumbes, per culminar el concert amb la famosa i emo�va Salve Rociera. Acabat el repertori, i a pe�ció del públic assistent, sis bailaoras, una de les quals és membre de la Coral Espluguina, van oferir una mostra de les sevillanes que es poden aprendre a ballar al local de l’en�tat. En ﬁnalitzar, l’Asociación Andaluza tenia preparat un sopar per a tots i un DJ per amenitzar la vetllada. Tal com va manifestar el director de la Coral Espluguina, Xavier Morgades, en la seva presentació, tots cantem per passar-nos-ho bé; l’es�l és el de menys, el que de debò compta és compar�r amb la música. ■

Coral Espluguina. Cedida

Coro Rociero Virgen de la Serra. Cedida

RACÓ DE PENSAR 1.- AVIÓ/ÀVIA . Masculí AVIÓ: Aparell volador més pesant que l’aire. . Femení ÀVIA: Mare del pare o de la mare. Fam. persona d’edat molt avançada. EL FRANCOLÍ

2.- CARRERÓ/A . Masculí CARRERÓ: Carrer estret. . Femení CARRERA: Camí, ruta a fer per anar d’un indret a un altre. AGOST-SETEMBRE 2019

LA BÍBLIA ENS PARLA Escoltar

El diccionari deﬁneix així aquesta paraula: “fer atenció a allò que diu algú, aplicar l’orella a oir quelcom” (Diccionari de la Llengua Catalana del IEC). Segurament hi estem d’acord, però no sempre som conscients i prou coherents amb aquesta deﬁnició. En la relació entre nosaltres més aviat fem monòlegs i poc cas del que diu l’altre. Si volem, aquesta manca d’atenció vers el proïsme, es pot corregir posant-hi esforç, atenció i respecte pel que tenim al davant. Encara ens costa més escoltar la Paraula de Déu, car suposa un esforç més gran. La Bíblia ens parla sempre i la nostra actitud ha de ser d’escolta i deixar-nos endur pel significat de les paraules que oïm i el seu missatge intrínsec. El silenci, la pau interior i la contemplació són terreny adobat per entendre el Qui ens parla. Escoltar per créixer? És clar que sí! El qui escolta entra en el món meravellós de la Fe! ■ Manel Morgades

La fe ve, doncs, de l’escolta (rm. 10, 17-18)

La fe ve, doncs, de l’escolta, i l’escolta arriba per la predicació de la paraula de Crist. Ara bé, jo pregunto: És que no l’han escoltada? I tant que sí! El seu anunci s’ha escampat a tota la terra, i les seves paraules, ﬁns als límits del món.

Il·lustració extreta d’una versió de la Bíblia en alemany

RENOI, QUIN RENOM! Cal Piu

Persona entrevistada: Maria Assumpció Carulla, 76 anys. Quin és el renom que rep la seva família? Cal Piu Quin és l’origen? Cal Piu és el renom amb el qual anomenen la meva família. El meu avi Piu Carulla Ambròs va obrir la segona pas�sseria a l'Espluga de Francolí. Pensava que el negoci familiar seria generacional però desgraciadament el meu pare va morir molt jove i no va poder con�nuar amb l'oﬁci familiar. El renom senzillament ve del nom del meu avi. Quan temps fa que la família va adoptar aquest renom? Comencen a anomenar a la meva família Cal Piu a ﬁnals del segle XIX i principis del segle XX. ■ Íngrid Guillén i Júlia Alcalde

EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2019

C A S A L CERTAMEN LITERARI

Adéu a l’Àngels Ollé El passat dia 1 de setembre moria a Reus, a l’edat de 82 anys la pedagoga, escriptora i professora universitària Àngels Ollé Romeu, molt es�mada en aquella ciutat tot i que ella va néixer a Sant Sadurní d’Anoia. L’any 2005 els organitzadors del Certamen Literari del Casal van pensar en la necessitat d’incorporar en el Jurat una persona que pogués valorar els contes que presenten els nens de les escoles de la vila, i no es van equivocar gens en escollir-la. L’Àngels era la persona adient, coneixedora del món dels infants per la seva experiència com a professora, educadora i escriptora. L’Àngels tenia carisma, encomanava el seu entusiasme, alhora que mostrava una senzillesa pròpia de les persones grans, de les persones sàvies. Per a mi era tot un plaer assis�r a les reunions del Jurat quan ella en formava part. L’any 2018, després de ser-hi tretze anys, treballant amb molta responsabilitat i entusiasme, es va acomiadar del grup, que va sen�r la seva marxa voluntària. De les ac�vitats que va emprendre durant la seva vida

destaca la fundació de l’Escola Mowgli, un referent a la ciutat de Reus, una escola agosarada i avançada als temps, tenint en compte que fou els anys seixanta. Un cop jubilada de la seva tasca docent, formà part d’un grup de mestres, àvies, que anaven a diferents escoles a explicar contes. Ella ho comentava com una ac�vitat bonica dins la seva vida de jubilada. Darrerament va fundar aquest col·lec�u d’avis i àvies de Reus que cada setmana es manifestaven a la plaça del Mercadal per reivindicar pacíﬁcament la llibertat dels presos polí�cs. L’Ajuntament de Reus havia aprovat concedir-li la medalla d’or de la ciutat, però la seva mort sobtada va impedir que la rebés en vida. Tot i que ella no estava acostumada a que la tasca docent fos valorada, va rebre la no�cia amb il.lusió. L’esperit de l’Àngels romandrà sempre entre els que vam tenir el goig de tractar-la i apreciar-la. ■ Maria Montserrat

Una part dels premis infan�ls "Ferrovell" del Certamen Literari, passaran a anomer-se "Àngels Ollé" El passat 1 de setembre, va morir a Reus, l'Àngels Ollé, un dels pals de paller del jurat del Certament Literari del Casal de l'Espluga. L'Àngels, una persona entranyable, tenia la virtut de trobar sempre, la vessant humana i posi�va en tots i cadascun dels treballs presentats. Durant les reunions del jurat impregnava la seva vocació de mestra i pedagoga. El llegat que ens deixa, quedarà sempre palès a les bases de la nostra ensenyança, va lluitar per tenir una educació de qualitat i en català. En la reunió del jurat del Certamen del 2018, l'Àngels es va acomiadar de tots dient que volia dedicar, les forces que li quedaven, a treballar pel procés. El Certamen Literari li vol retre un homenatge hi ha decidit dividir els EL FRANCOLÍ

premis infan�ls "Ferrovell" en dos blocs; 1r i 2n d'ensenyament bàsic, passaran a anomenar-se Premis infan�ls "Àngels Ollé". El segon bloc serà, 3r, 4rt, 5è i 6è, i se seguiran anome-

nant Premis infan�ls "Ferrovell". Així doncs, el nom d'aquesta ﬁgura que ha estat imprescindible per fer créixer el nostre concurs, constarà sempre en el nostre certamen. ■

Reunió del jurat del Certamen Literari del 2018. EB

AGOST-SETEMBRE 2019

TRATEA TEATRE

La candidatura de l'Espluga de Francolí, seleccionada per acollir el IV Congrés de Pastorets de Catalunya L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) ha estat el municipi escollit per acollir el IV Congrés de Pastorets de Catalunya que se celebrarà el 14 de març del 2020. La Coordinadora de Pastorets de Catalunya va prendre la decisió després d'estudiar les candidatures presentades per quatre municipis: l'Espluga de Francolí, Navarcles, Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. A mitjans de juny es va obrir la convocatòria i des de llavors una comissió interdisciplinar d'Els Pastorets de l'Espluga, amb el suport ins�tucional de l'Ajuntament i del Casal de l'Espluga van treballar en l'elaboració del projecte que finalment va ser l'escollit. El Congrés de Pastorets de Catalunya se celebra només un cop cada dècada. Va estrenar-se el 1984 a Vilafranca del Penedès i no va tornar-se a celebrar fins l'any 2000 a Cardona. L'úl�m cop que es va organitzar va ser el 2009 a Mataró. Ara, finalment, el 2020 els equips que fan possible la representació de Pastorets de tots els autors i es�ls arreu del país es trobarà a l'Espluga de Francolí per formar-se i unir sinergies. Serà el primer cop que el Congrés se celebra a les comarques de Tarragona i al sud de Catalunya. Ara la Coordinadora de Pastorets cons�tuirà una comissió organitzadora amb membres dels Pastorets de l'Espluga per tal d'organitzar l'esdeveniment. Una candidatura 'amb valor afegit' La comissió encarregada de seleccionar la millor candidatura pel IV Congrés de Pastorets va destacar de l'Espluga de Francolí -on es representen Pastorets des de 1887 en diferents etapes- "el compromís palès de l'en�tat i també ins�tucional" que a més de complir tots els requisits demanats "aportava ja de bon començament uns valors afegits al Congrés" per la "implicació i sensibilitat que s'hi ha plasmat". Per poder concórrer a la selecció, els municipis candidats havien d'oferir una àmplia oferta d'equipaments i espais per a l'acollida de totes les ac�vitats de pe�t i de gran format; capacitat d'allotjament i restauració i també d'oferta turís�ca i cultural. Està previst que almenys mig miler de persones par�cipin a l'esdeveniment, i que moltes d'elles vinguin acompanyades durant tot el cap de setmana. La proposta de l'Espluga de Francolí no es va limitar només a oferir la gran diversitat d'espais possibles per acollir el Congrés, sinó que va fer un seguit de propostes que perme�n innovar en alguns dels actes previstos, com els actes d'obertura i cloenda, que seran una de les novetats més peculiars de la candidatura espluguina, i que ja es donaran a conèixer més endavant. A banda, l'Espluga va posar a disposició tota la seva oferta d'oci i turisme per les persones que visitaran el municipi aquell cap de setmana. Visita sobre el terreny La Junta de la Coordinadora de Pastorets de Catalunya va fer el diumenge 30 de setembre, la primera visita oficial i de reconeixement a l'Espluga de Francolí. La visita va començar de bon ma�, amb la reunió interna de la Junta Direc�va de EL FRANCOLÍ

la Coordinadora, que es va fer a la Sala de Juntes del Casal de l'Espluga. A la tarda, els representants de l'agrupació van fer una visita tècnica a les instal·lacions que aplegaran el IV Congrés de Pastorets, com són el teatre del Casal, el teatre del Casalet, l'auditori Carulla-Font, la Cova de la Vila, i les sales de formació, tallers i ponències que es repar�ran entre el complex del Casal i el del Casalet. Reunió de la comissió organitzadora La jornada va acabar amb la reunió de la comissió organitzadora del IV Congrés composta pels responsables de la Coordinadora de Pastorets i els comissionats de Tratea Teatre i el

Els membres de la Coordinadora i de Tratea Teatre visiten les instal.lacions. X. Lozano

Reunió dels membres de la Coordinadora de Pastorets i Tratea Teatre a la Sala Llucià Navarro. X. Lozano

Casal de l'Espluga. La trobada, que es va fer a la Sala de Juntes del Casal, va servir per valorar els detalls ﬁxats al projecte guanyador, començar a treballar amb el programa d'actes del Congrés i l'acollida de tots els par�cipants, tan a nivell logís�c, com turís�c i de serveis. També es van començar a treballar en el format dels actes ins�tucional i de cloenda. ■

AGOST-SETEMBRE 2019

C A S A L FORMACIÓ PERMANENT

“Biograﬁa President Tarradellas a través de les fotograﬁes conservades a l’Arxiu M. Tarradellas i Macià”, a càrrec de Núria Gavarró, directora de l'Arxiu La conferència titulada “Biografia del president Tarradellas a través de les fotografies conservades a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià” i impartida per Núria Gavarró i Rodríguez, directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, es va dur a terme al Casal de l’Espluga de Francolí el passat 19 de setembre i va inaugurar el 124è cicle de la Formació Permanent. L’objectiu d’aquesta xerrada era que el públic assistent conegués la biografia del president Josep Tarradellas i Joan a través d’una selecció de fotografies que formen part del fons fotogràfic del president Tarradellas i que il·lustren els moments més significatius de la seva vida. Els fons documentals del president, conservats a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, del Monestir de Poblet, inclouen més de dos milions de pà-

gines de documentació, unes cent quaranta mil cartes, trenta-tres mil

Núria Gavarró. Dolors Guasch

fotografies i un fons d’hemeroteca amb més de sis-cents títols. El president Tarradellas va marcar

la història de Catalunya. Fou un dels fundadors d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i va ocupar diferents càrrecs polí�cs abans de conver�r-se en el president de la Generalitat a l’exili l’any 1954. La seva tornada a Catalunya i la restauració de la Generalitat, fou l’únic gest que enllaça amb la legalitat de la Segona república i, per tant, fou vist com una victòria de la resistència catalana després de quasi quatre dècades marcades per la dictadura franquista. A Tarradellas se l’haurà de valorar per la seva trajectòria i per la seva obra de govern però el que és cert és que va demostrar que els catalans ens podem autogovernar amb serietat i eﬁcàcia i ell ho va fer en contextos dramà�cs. ■ Núria Gavarró i Rodríguez Directora Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià

El Casal i el Museu organitzen el segon curs de fotograﬁa En aquesta ocasió no es tracta d'un curs com a tal, sinó d'un projecte fotogràﬁc basat en el retrat. El professor del projecte con�nua essent l'Albert Carreras. El programa va començar el passat 14 de setem-

Un dels grups de fotògrafs situats al Casal. Montse Vernet EL FRANCOLÍ

bre i després d'una sessió on els assistents, van visualitzar diversos fotògrafs reconeguts d'arreu del món, van formar diversos grups de treball per tal de construir un projecte comú, que després de contrastar varies idees, totes elles bastant trencadores, es va arribar a l'acord d'intentar simular les fotos d'una col.lecció que va fer el pres�giós fotògraf americà Richard Avedon. Aquestes fotos tenen unes caracterís�ques fonamentals, són retrats de gent del carrer en blanc i negre i estan totes fetes sobre un fons blanc. Així doncs, després de fer algunes proves prèvies, el dissabte 28 de setembre, els components del projecte van plantar els quids de fotografia i es van situar en diversos llocs de l'Espluga per tal de retratar el màxim de gent possible. Més endavant s'informarà què se'n farà d'aquestes fotograﬁes, de moment tot apunta que seran exposades en una exposició. ■ AGOST-SETEMBRE 2019

C A S A L ESCOLA DE DANSA DEL CASAL

L’Escola de dansa col·labora amb l’Associació Stop-Fa ataxia de Friedreich L’Escola de Dansa del Casal va recaptar, durant el seu fes�val celebrat el passat mes de juny, la quan�tat de 212,90€ per a l’associació STOP-FA ATAXIA DE FRIEDREICH. La inicia�va de col·laborar amb aquesta associació va néixer arran de que unes alumnes de l’ escola tenen un familiar pròxim que pateix aquesta malal�a; una malal�a neuromuscular degenera�va i genè�ca que ocasiona dany progressiu al sistema nerviós. Així doncs, es va decidir obrir una “ﬁla 0” durant la venda d’entrades del fes�val per recaptar

fons per a aquesta inicia�va, sota el lema “Projecte Júlia’s”. STOP - FA ATAXIA DE FRIEDREICH és una associació sense ànim de lucre formada per pacients afectats per aquesta malal�a, junt amb els seus familiars i amics, que lluita per mobilitzar i incrementar la inves�gació cien�ﬁca per a poder avançar en la seva cura. Des de l’Escola de Dansa volem donar-vos les gràcies als familiars i a els assistents al fes�val que vau col·laborar i aportar el vostre pe�t gra d’arena per la causa. ■

Festa del soci del Casal Aquest mes de setembre s'ha celebrat la Festa del Soci del Casal de l'Espluga, amb una programació que es dividia en dos caps de setmana dis�nts. Així doncs la celebració va començar el dissabte 14, on unes 150 persones es van aplegar per fer una sardinada popular, que ﬁnalment per mo�us climatològics, es va celebrar al menjador del Rei Caçador de l'Hostal del Senglar. L'endemà hi va haver la representació de l'obra de teatre Brots, de la Companyia Toni Albà. Unes 300 persones omplien la platea. Una obra d'humor absurd on quatre professors, amics d'un difunt, es troben fent de mestres de cerimònia en un funeral homenatge. L'obra va ser interpretada pel mateix Toni Albà, acompanyat de Fermí Fernandes, Gerard Domènech i Xavier Macaya. Els riures del públic van començar tot just a l'inici de l'obra, i segons paraules del mateix Albà, els actors van notar la bona predisposició del públic espluguí. La Festa del Soci arribava a la seva úl�ma celebració, amb l'actuació, el diumenge 22 de setembre, de la peculiar Cobla Contemporània. Un grup musical que a ritme de les cançons més actuals va fer ballar sardanes a més d'un centenar de persones. ■ EL FRANCOLÍ

La sardinada popular es va celebrar al menjador del Rei Caçador de l'Hostal del Senglar. EB

Representació de Brots, de la Companyia Toni Albà. EB

AGOST-SETEMBRE 2019

PINZELLADES DEL PEDRÍS Raul Saperas Armengol, una vida dedicada a ensenyar i aprendre

El setembre és el mes de l'any on tot es torna a posar a lloc, els adults tornen de les seves vacances, comencen les ac�vitats i la canalla comença un nou any escolar. És per aquest mo�u que aproﬁto aquest mes per fer aquest pe�t homenatge al mestre, aquesta persona tan entranyable, i ara, tan enyorada.

Espluguí de tota la vida, oi? Doncs no, jo sóc ﬁll de Solivella i vaig venir a L’Espluga quan ja tenia 26 o 27 anys, encara que jo em sento com si fos espluguí de sempre. Com va ser que va venir a l'Espluga? Vaig venir a fer de mestre, hi ho he estat durant 37 anys, vaig venir el 1961, encara que ja havia estat mestre anteriorment a altres llocs com Montblanc, La Riera i Santa Coloma de Queralt. Va anar a les Noves Escoles? Dons sí, l'escola era de l'any 1957 tal i com ﬁgurava a les portes an�gues, n'hi havia una per nens i l'altra per les nenes, llavors era l'úl�ma casa de l'Espluga. Sempre recordaré el carrer ample, amb tot de terra que era un fangar quan plovia, aquest fang es portava a les classes, que llavors, s'escombraven els dissabtes i durant tota la setmana hi havia pols per tot arreu. Al pa� de l’escola quan s'hi jugava, molts cops, les pilotes anaven a parar a les vinyes que l'envoltaven i també al pa� de Cal Farena. El temps va anar passant i el poble va créixer, amb l'arribada de la construcció del Casal el canvi va ser radical. Escola nova però l'ensenyament potser no ho era tant, com ho recorda? Jo era jove i portava idees noves, que no es podien comparar amb les existents llavors, però amb la joventut i l’ànim d'altres mestres com la Sra. Llurba, la nostra il·lusió ho superava tot. En un poble en creixement, com va par�cipar en la vida espluguina de llavors? A mi em sembla que vaig obrir noves inquietuds al jovent de l'escola i vam començar a fer coses com per exemple: gimnàs�ca, esports, etc. em vaig EL FRANCOLÍ

sen�r molt acollit per la societat, en la seva majoria agrícola. I fora de l'escola? Doncs sí, vaig formar part de la primera junta del Casal, es podria dir que vaig par�cipar de l'evolució de l'Espluga, més tard vaig formar part del primer ajuntament democrà�c amb el Salvador Palau com a alcalde, per cert, em van venir a buscar totes les candidatures que es presentaven, va ser curiós, jo era força reaci a presentar-mi, però vaig prioritzar que si estava a la Casa de la Vila podria fer alguna cosa per millorar les escoles i per això m'hi vaig decidir, abans no s'hi pensava massa en les escoles, era un bon mitjà per aconseguir-ho, i ara quan hi passo per davant em sento molt orgullós de com és en l'actualitat. Una planta més, menjador, gimnàs, vàrem fer una pista poliespor�va i ens vam oblidar del fang del pa�, que era una assignatura pendent. I per últim amb l'ajuda de l'AMPA vam aconseguir la nova guarderia. Passa el temps i el mestre es jubila, com afronta aquesta etapa de calma després de tants anys de xivarri? En primer lloc l'alliberar-te de responsabilitats et dóna més tranquil·litat i llibertat. Amb el pas del temps vaig tenir la necessitat de fer altres coses i sor�r de la quietud de la casa, vaig buscar una cosa que em cridés l'atenció de nou, sempre he pensat que els idiomes són fonamentals per l'educació, per això ara vaig a classes d'anglès. Suposo que llavors no podia fer classe amb els alumes per falta de temps, ho ha pogut solucionar? Als meus 85 anys vaig a classes d'anglès a l'Escola d Adults de Montblanc i així superar l'assignatura pendent que em quedava, com t'he dit, el fang el vam resoldre anteriorment. Quan nos-

altres estudiàvem, l'idioma estranger era el francès i no pas l'anglès com és avui majoritàriament. Quina sensació té un professor que als seus 85 anys es converteix en alumne d'una mestra molt més jove. Com es veu des de l'altre costat del la barrera? Jo ho veig molt bé ja que m'entusiasma l'aprendre i compar�r classe amb alumnes meus. I encara que em vegi gran al costat d'ells m'hi trobo molt bé i no m'importa gens, ja que trobo que gent ja jubilada �ngui ganes de més coneixements. Em fa molt feliç i també si et trobes amb “jovent”, tu mateix també et sents més jove i alhora més acompanyat en aquesta part de la vida, a casa meva durant la setmana venen un parell de persones i prac�quem junts i ens ajudem a passar el temps amb més qualitat. Entenc que li agradarà molt el viatjar, no? Doncs sí, he viatjat molt per Europa, he estat moltes vegades a Bèlgica. Avui en dia una bona educació suposa haver de pa�r certa distància amb la família, ja que no hi ha els llocs de treball adequats a la vora i encara més si és un poble, com veu la situació? Ho lamento molt. Un fill que visqui a Alemanya, significa que els seus fills no gaudiran dels avis i els avis es perdran aquesta oportunitat tan humana durant l'úl�ma etapa de la seva vida. Avui se supleix amb els ordinadors i telèfons però no es el mateix. ■ Joan Casanovas

AGOST-SETEMBRE 2019

BIOGRAFIES ESPLUGUINES Què hem de saber de Josep Vidal Garrell Josep Vidal i Garrell va néixer a l'Espluga el dia 1 de març de 1905. Era fill de Josep Vidal Albareda i de Maria Garrell Civit. Es va casar amb Carme Pagès Teixidó. De ben jove es féu militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat d’ideologia anarcosindicalista en el qual va par�cipar ac�vament a través del Sindicat d’Oficis Diversos cons�tuït a la nostra vila l’any 1931 i del “Grupo Cultura Libertaria núm. 53”. Els dies 5 i 6 de setembre de 1936 Josep Vidal va assis�r al Ple de pagesos del Congrés Regional de Camperols de Catalunya a Barcelona, representant el Sindicat d’Oficis Diversos de l’Espluga de Francolí i par�cipant en la ponència del punt quart de l’ordre del dia que deia: ¿Quines actituds han d’agafar els pagesos de la CNT davant la sindicació forçosa? També hi assis�ren representants de Blancafort, Sarral i Montblanc. El congrés arribà a la conclusió que calia respectar els pe�ts propietaris que conreessin les seves terres amb els propis braços en règim d’explotació familiar. Es confiava que l’exemple collec�vista i els seus avantatges acabarien per convèncer-los de les bondats de la col·lec�vització. El 27 de setembre de 1936 es cons�tuïa l’Agrupació Col·lec�vitzada de l’Espluga i Josep Vidal en formà part fentse responsable de la Comissió d’Abas�ments. El mes de febrer de 1937 va plan-

EL FRANCOLÍ

tejar la necessitat de recollir tot el blat i farina del poble, fer un dipòsit comú i portar un rigorós control, alhora que manifestava la necessitat d’anar al racionament del pa mitjançant la Carta Familiar o de Racionament. Va formar part del Comitè local de milicies an�feixistes, representant la CNT, i també del Comitè comarcal de la CNT de la Conca de Barberà. A par�r del mes d’octubre de 1936 i ﬁns al gener de 1939 fou membre del Consell Municipal de l’Espluga en representació de la CNT. El 3 de novembre de 1936, el conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya va nomenar Josep Vidal Garrell sotsdelegat comarcal de la Conca de Barberà. Les funcions dels sotsdelegats

eren presidir les assemblees dels treballadors d’empreses que �nguessin diversos establiments dins la comarca i les assemblees que s’haguessin de celebrar en cas d’empat en empreses de més de 50 i menys de 100 obrers per decidir sobre llur col·lec�vització. També havien de vigilar el compliment dels

decrets, ordres i disposicions de caràcter econòmic donades pels òrgans competents, proposant si esqueia les sancions adients als infractors. Finalment, també havien d’estudiar els problemes econòmics que hi hagués plantejats a la comarca i proposar mesures convenients per a la seva solució, així com emetre els informes que la Generalitat demanés sobres qües�ons econòmiques i informar dels expedients de sollicituds de permisos d’importació o exportació que afectessin les indústries i els comerços de la comarca. Davant l’avenç de les tropes franquistes es va exiliar a França el gener de 1939. L’any 1948 la “Comisión Dictaminadora de repatriación de exilados polí�cos” va demanar la documentació sobre la seva actuació durant el període 1936-1939 que ﬁgurava a la Causa General oberta l’octubre de 1940. Jordi Roca i Armengol Centre d’Estudis Locals Bibliograﬁa:

Ordre del Conseller d’Economia de 3 de novembre de 1936 nomenant els sotsdelegats d’aquest Departament a les comarques que integren la quarta Regió de Catalunya, DOGC 339, de 4 de desembre de 1936. MAYAYO ARTAL, A.: La Conca de Barberà 1890-1939: de la crisi agrària a la guerra civil, CECB, Montblanc, 1986. ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l’Espluga de Francolí. El segle XX, L’Espluga de Francolí, 2005. ■

AGOST-SETEMBRE 2019

ARA FA 100 ANYS

Agost i setembre de 1919, a l'Espluga La fassina de la Conca. El 1919 fou any de compres per la pagesia de l'Espluga i també d'altres sindicats de la comarca. Ja hem explicat en anteriors breus que el Sindicat Agrícol havia adquirit pel seu local social, les cases de Ramon Sales al carrer de Sant Domènech i que donaven al carrer Nou. La Federació Agrícola de la Conca de Barberà, fundada el febrer de 1916, havia comprat a Ramon Carreras Arimany, aquell any de 1919, el Molí de Poca per ubicar-hi la fassina comarcal. Tant bon punt �ngueren la propietat escripturada s’engegaren les obres. La primera setmana de setembre “Van seguint, amb creixent ac�vitat, les obres d'aquest gran casal de la vi�cultura de la Conca de Barbarà. Durant la present setmana, exceptuant del compte avui dissapte, s'hi han fet 348 jornals i 1 hora, distribuits en la feyna següent: excavacions, 234 jornals i 1 hora; extracció d'arena i passar-la en seranda, 53 jornals; carro per portar arena i grava, 25 jornals; animals pe�ts per enganxar, 23 jornals; noi aigua, 6 jornals; serrar, 1 jornal i encarregat 6 jornals." Deduïm que s'havia treballat el diumenge anterior i tot, ja que ens parla de 6 jornals "sense comptar avui dissabte" de l'encarregat i el noi de l'aigua, per tant sis dies. Quatre o cinc carros, 7 homes a fer arena, i 39 homes en les excavacions. La fassina de la Federació va tenir una vida curta i accidentada. La llegenda, el foc i els plets judicials s'hi abonaren. Les vides dels homes que l'emprengueren amb fe, però amb moltes diﬁcultats, en sor�ren especialment perjudicats: J. M. Rendé, Josep Cabeza, Albert Talavera... El negoci no va estar ben plantejat. El transport de la brisa des dels sindicats associats ﬁns al Molí de Poca, resultava costós i perjudicava la qualitat de la matèria prima de cara a la des�l·lació d'alcohol. L'incendi del primer de juliol de 1925, pocs dies després de la mort de Rendé, feu net de les existències d'esperit de vi. Es devien diners i es decidí reconstruEL FRANCOLÍ

ir-la. Fou la seva tomba. El 1932 es dissolia pagant el deute els sindicats associats. Tot plegat un mal record pels pagesos socis del Sindicat, en el cas de l'Espluga, que de fet també ajudà a la divisió interna que va seguir aquells anys. En el nostre treball El celler de Baix. Visió històrica d'una obra col·lectiva (1913-2013) hi vàrem dedicar tot un capítol, sense que això esgotés el que es podria escriure sobre la història d'aquesta empresa que nasqué i visqué sota mals auguris. ****** És clar que la vida espluguina aquell es�u de 1919 també tenia altres punts d'atenció. Algun any es netejava la canonada que portava l'aigua a la Font Baixa, o el dipòsit de Sant Miquel. El poble s'alarmà amb la presència d'un gos rabiós que mossegà una nena i un home. Un jove del Balneari va caure d'una escala fent-se un trep al cap. El Centre Social de Terrassa feia una excursió a les nostres contrades. Per la Festa Major: balls, cine, ball de bastonets, cossos, Xiquets de Valls, gralles i bandes, apart de les solemnes funcions religioses. El senyor Rector ha recomanat el compliment de la Pastoral de l'Arquebisbe de Toledo sobre el ves�r honest de les senyores, havent-se posat un cartell tractant del mateix a l’entrada de l’església parroquial. També durant la Festa Major hi va haver “festejos al saló del bar «América» amb la banda espluguina i en un envelat amb una orquestra de Valls.” Dos nits han donat una serenata a la plaça Major la banda i orquestra esmentades, acompanyant aquesta úl�ma un cor format d'elements joves de la vila, en el cant dels «Rigodons de l'Africa» mereixent grans aplaudiments del nombrós públic reunit a dita plaça. “Encontrándose veraneando en Espluga de Francolí el hijo de la misma don Jerónimo Farré (Gamell) con sus hijos, residente en Madrid, obsequió con una amena excursión a la Pena y alrededores, a varias familias distinguidas de dicha villa. Estaban entre ellas las de Civit Rull (José), Altarriba, Micó, Ribera, Indu-

rain, March, Massot Farré (Juan) y las simpáticas señoritas Domenech, Solé, Rendé y Plana, que junto con otras bellas señoritas formaban parte de las famílias citadas.” Com que Joan Farré Gual passava aquell es�u a l'Espluga, les seves cròniques al Correo Catalan, es publicaren setmanalment. La Festa Eucarís�ca a Blancafort amb par�cipació espluguina, la Festa Major del Balneari, l'incendi als boscos de la Coma d'en Bom, la vaga dels treballadors que construïen la fassina, en demanda de 6,50 pessetes de jornal pels que treballessin de nit. Hi hagué fins i tot individus de�nguts, que la influència de Julià Nougués, el diputat republicà federal aconseguí alliberar. Com a notes de societat algunes concessions de mà de senyoretes espluguines: Rosa Planas i Dolors Armengol. Falta de cotxes a l'estació per portar els turistes fins al Balneari. “En l'úl�m Congrés de metges de la Llengua Catalana1 s'acordá fer una reproducció en relleu de la llosa que cobreix el sepulcre del primer metge català, eixit de la Universistat de Cervera, célebre per la ciencia y per la virtud, el Pare Pau Fornós, enterrat devant del Sant Sepulcre de Poblet.” “En el Pensionat de les Germanes Carmelites ha mort la dis�ngida senyoreta Maria Costa,2 filla del acreditat fabricant de Terrassa, quina mort ha produit fonda impressió i sen�ment en tots quants habíem �ngut ocasió de tractarla, lo que quedà palesament demostrat amb el lluit enterro que se li feu.” ■ Josep Maria Vallès

1 Se celebrà a Tarragona els dies 27, 28 i 29 de juny de 1919. La premsa de la ciutat se’n feu un ampli ressò, de manera especial el Diario de Tarragona amb cròniques a par�r del 15 de juny. 2 Maria Costa Arch. Natural de Terrassa, moria a l’edat de 21 anys, a l’Espluga el 19-9-1919 on residia accidentalment. Filla del fabricant terrassenc Domènec Costa i Molins. AGOST-SETEMBRE 2019

REPORTATGE 70 ANYS DE LA FUNDACIÓ DE L'ALBERG JAUME I (1949-2019)

D'EINA DE LA DICTADURA FRANQUISTA A EQUIPAMENT DE SERVEIS PER A LA CIUTADANIA (2a PART) TEXT: JORDI ROCA I ARMENGOL

El dilluns de Pasqua, 14 d'abril es va celebrar al mones�r de Poblet i a l'Alberg un gran "Aplec" presidit per l'arquebisbe Benjamín de Arriba y Castro al qual assis�ren moltes persones de tota la província. Després de dinar a l'entorn de la Font del Ferro, durant la tarda se celebrà un fes�val a l'Alberg on actuà l'Esbart dansaire de Tarragona, el grup de Caramelles d'Acció Catòlica de Santa Coloma de Queralt i ﬁnalment la Cobla Tarragona, que interpretà diverses sardanes. Com a colofó es cantà a la capella de l'alberg una Salve i el Virolai.

cional del Hogar, parece un poco conven- doméstica y Especialización de Jefes de Esto, pero un convento que tiene la risa pron- cuela. Al curso asisten este año 138 camata y contagiosa. Todos los primores con que radas que, según María Paz, progresan, en la mujer hacendosa, teresiana, española, conjunto, muy satisfactoriamente." sabe aderezar sus estancias, resplandecen, en cada rincón. Orden y buen gusto. Aquí camaradas de todas las provincias españolas, seleccionadas, realizan un curso que comenzó en marzo y concluirá en diciembre. María Paz Ramos, Jefe del Albergue, nos ha explicado los objetivos y desarrollo de este curso. Se trata de preparar a las camaradas, mediante una completa formación humana, para la función Banderí de l'Albergue, l'original té els colors negre i vermell de educadoras, que falangistes después han de desarrollar. Porque estas camara- El 4 d’octubre de 1953 l’aleshores midas dirigirán más tarde las nistre d'Educación Nacional Joaquín Escuelas del Hogar de los Ruiz-Giménez Cortés va visitar l’AlberInstitutos, Normales y Sec- gue on es feia un curs de formació i va ción Femenina y las en- felicitar les caps falangistes "por el perseñanzas del Servicio Soci- fecto estado de las instalaciones, como asial. Los tres primeros meses mismo el buen gusto que las presidía, sin se dedican a la formación duda alguna, como dignas con�nuadoras general y las enseñanzas son del espíritu de Isabel (es refereix a Isabel comunes a todas las alum- la Católica), mujer sensible y esencialmennas: Religión, Nacionalsin- te femenina a pesar de los deberes deriSardanes a l’Albergue. Aplec de 1952. Revista Guión. dicalismo, Historia, Psicolo- vados de su reinado”. El van acompagía, Educación física, Músi- nyar el jefe provincial del Movimiento, Deia Mari Paz Ramos, jefa de l'Alber- ca, Labores, Cocina, Trabajos manuales. el rector de la Universitat de Barcelogue l'any 1953 en una entrevista al Di- En este tiempo, las profesoras van adivi- na i altres personatges. En honor seu nando las aptitudes de sus alumnas para les camarades falangistes varen entoario Español de Tarragona: “Ha querido establecer la Sección Femeni- después encaminarlas hacia las diversas nar un cant gregorià i cançons popuna una de sus Escuelas Nacionales, siqui- especialidades. En los seis meses siguien- lars. era interinamente, aprovechando el mag- tes, separadas ya, las alumnas siguen sus El 9 d’octubre del mateix any 1953 es níﬁco Albergue «Jaime I», de la Provincia respectivas especialidades : Labores y tra- va dur a terme a Tarragona, a la seu del de Tarragona. Ahora, durante el Curso Na- bajos manuales, Corte, Cocina y economía Sindicat d'Inicia�ves la inauguració EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2019

d'una exposició de nines confeccionades per les camarades falangistes que es trobaven a l'Albergue realizant el

ria Rendé i el jefe local de Falange Trinitat Franqués i altres membres del Consejo Local del Movimiento. Deia el corresponsal: “En esta deliciosa escala de las edades, entraban y salían las chicas por el porche, y cada grupo nos ofrecía la gracia y el salero de sus evoluciones. Primero la gimnasia; luego, los coros; después, las danzas. Y, al terminar, el himno entrañable (Cara al sol) mientras bajan las banderas, para quebrar la jornada con el reparto de premios a las Exposició de labors i artesania de la Secció Femenina al Sindicato de que han sido primeras en Iniciativas de Turismo. Fons Arxiu Històric de Tarragona los quehaceres del albergue Y la semilla hermosa, “Curso para jefas y profesoras de las fecunda del albergue de la Falange feEscuelas de Hogar”. menina brotará en flores esplendidas El mes d’abril de 1954 es va celebrar a de mujeres españolas al ritmo y la mel’Albergue, un altre cop, el Consejo Pro- dida de la San�na de Avila (Santa Tevincial de la Sección Femenina, reu- resa de Jesús)." nint-se 200 falangistes. Aquell es�u, l’u Aquestes clausures dels torns s’anaren de juny, varen començar els torns per repe�nt any rere any. a noies, amb assistència de 300 nenes El 12 de maig de 1956 i el 24 de maig de la província de Tarragona, per torns de 1961 es reunia a l'alberg un altre amb durada d'un mes. El 5 de juliol co- cop el Consejo Provincial de la Sección mençava un curs per alumnes de Ma- Femenina sota la presidència de la ingisteri, que duraria 21 dies, i al qual as- combus�ble delegada provincial Carsis�ren 32 falangistes de Tarragona, Gi- men Dalmau, amb la secretària prorona, Barcelona, Lleida i Osca, fins ar- vincial, regidores i auxiliars, delegades ribar a 300. Va clausurar el darrer torn locals, regidores de Joventuts i instrucde l'es�u el bisbe auxiliar de Tarrago- tores de la província. na Castán Lacoma, l'abat de Poblet, el Durant la clausura dels torns de l'any subjefe provincial del Movimiento i la 1956 es varen inaugurar els sis dipòdelegada provincial. Deia el Diario Es- sits reguladors d'aigua potable per a pañol de Tarragona: "Ahora, nueva se- l'alberg, amb una capacitat de 30.000 milla de mujeres cris�anas y españo- litres que havien de garan�r l'abas�las se esparcirá por nuestras �erras, ment con�nu d'aigua. por las provincias hermanas y próxi- El juny de 1957 l’Alberg va acollir un mas en la geogra�a, como promesa y curs de mestres d’ensenyament primaguirnalda para la Patria del mañana". ri per dotar-les de "los conocimientos El 28 de setembre de 1955 els qui clau- precisos de la formación del espíritu suraren els torns de l’Albergue foren nacional, educación �sica, danzas y el jefe provincial i gobernador civil Gon- canciones y tareas de hogar." El curs zález Sama, el subjefe provincial Julio es repe� si més no el mes de juny dels Mar�nez Roces i l'alcalde de Tarrago- anys 1959, 1965 i 1968. na, Rafael Sanromá. Els reberen la de- Durant la dècada de 1950 l'alberg eslegada provincial Carmen Dalmau, la tava obert uns quatre mesos cada any secretària provincial Maite Bona i la re- i hi passaven vora 1.200 noies afiliades gidora de Joventuts de Tarragona Ma- a la Sección Femenina de la Falange, ria Teresa Doménech Casals. El cape- amb l'objec�u que després apliquesllà de l'alberg va ser el pare paül del sin a les seves poblacions els ensenyaconvent de l’Espluga Jesús Sonet i el ments rebuts. metge el doctor Josep Bertran. També L’any 1966 es va plantejar la possibilihi foren l'alcalde de l'Espluga Josep Ma- tat de construir una piscina l'Alberg, EL FRANCOLÍ

però no es dugué a terme i al cap de pocs anys optaren per u�litzar la piscina del Casal de l’Espluga. L’any 1970 les Corts espanyoles varen aprovar una nova Ley General de Educación que va posar en marxa els estudis d'educació general bàsica (EGB) i de batxillerat unificat polivalent (BUP), alhora que es va obrir a la coeducació (per simplificar, nenes i nens junts a les aules). Aquell mateix any 1970 i el següent ja es varen dur a terme a l'Alberg un "Curso de capacitación de �empo libre para alumnas del an�guo y nuevo plan de magisterio”. S'impar�en matèries ar�s�ques, d'aire lliure i culturals. Deien "Con ellas nace una nueva educación que promocionará al hombre y a la mujer y los hará sujetos de la educación permanente a través de alguna de estas ac�vidades que las educadoras impar�rán en la escuela". Paral·lelament se seguien fent els torns d'es�u. L'any 1971 hi varen asis�r 198 nenes de les províncies de Barcelona, Lleida, Madrid, Toledo, Logroño, Múrcia i Tarragona, d'entre 9 i 13 anys, estudiants d'EGB i d’ensenyament mitjà. Varen desaparèixer les referències al proseli�sme polí�c i es fa referència a "una escuela de verano al aire libre, necesaria para su formación". Ja no hi havia ni hissada ni arriada de banderes. Les nenes anaven cada dia fins a la piscina del Casal de l’Espluga on es banyaven fins al migdia. A la tarda passejaven per l'entorn de l'Alberg i hi havia una missa vesper�na voluntària. Als actes de clausura dels torns hi seguien assis�nt, però, els càrrecs provincials de la Sección Femenina. Encara l’any 1973, quan el franquisme ja defallia, tota la plana major provincial hi feia cap: el governador civil, el president de la Diputació, el subjefe provincial del Movimiento, el procurador a les Corts franquistes i alcalde de Montblanc, Josep Gomis, la delegada provincial de la Sección Femenina, l'alcalde de l'Espluga Antoni Torrens, el jefe local del Movimiento de Tarragona, el delegat provincial del Frente de Juventudes, l'inspector provincial del Movimiento l'espluguí Joan Jornet Altarriba, el capellà de l'alberg i la cap del torn de l'alberg. Va ser el cant el cigne. Els aires de renovació bufaven cada cop més forts. AGOST-SETEMBRE 2019

Activitats d'estiu amb les alberguistes durant la primera meitat de la década de 1960. Arxiu Jefas del Albergue Jaime I Estan documentades com a “Jefas del Albergue” durant la dictadura franquista: Natalia Gras (1949), Maria Paz Ramos Peláez (1953), Maria Asunción Rodon Esqué (1954), Regina Herrero (1957), María Teresa Cajal (1963) i María Dolores García Rodríguez (1971). Maria Paz Ramos Peláez era llicenciada en Filosoﬁa i Lletres i militant falangista. Consta com a jefa de l'Albergue l’any 1953. El desembre del mateix any ﬁgurava com a “Directora del Ins�tuto de Cultura para la mujer de la Sección Femenina del Movimiento de Barcelona”. Fou directora de l’Escuela de Magisterio de Bilbao i, des de 1963, professora de l’Escuela Universitaria del Profesorado Pablo Montesinos de Madrid, centre del qual va ostentar la direcció des de l’any 1973. El mes de desembre de 1978 encara impar�a cursos de formació al professorat de les escoles universitàries del professorat d'EGB i l'any 1982 era catedrà�ca de pedagogia de l'esmentada escola universitària.

rectora de l’alberg a par�r de 1954. Era la delegada local a Reus de la Sección Femenina des del 1948 i formava part com a membre nat del Consejo Local del Movimiento des del 1952. L'any 1970 entrà al consistori reusenc com a regidora de beneﬁciència, i després - l’any 1975 - com a regidora de cultura i �nent d'alcalde. Estava en possessió de la condecoració de la Sección Femenina "Y" roja individual i de la Cruz de Caballero de la Orden de Cisneros. Va ser cofundadora del col·legi Parvulario Aleluya de Reus. Morí el 14 d'abril de 1976 a Reus.

venil i el coneixement i l’es�mació pel territori, la cultura i el medi natural. També acull la seu del Camp d’Aprenentatge dels Mones�rs del Cister (Departament d'Educació) i del Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) de Poblet i de les Reserves Naturals Parcials del barranc de la Trinitat i del barranc del Titllar (Departament de Territori i Sostenibilitat). L’objec�u confès de la dictadura franquista que "la semilla hermosa, fecunda del albergue de la Falange femenina brotará en ﬂores esplendidas de mujeres españolas" ha estat transformat en un exemple d'equipament des�nat a consolidar els valors democrà�cs de la nostra societat.

María Asunción Rodon Esqué

Sala de “mandos” de l’Albergue. Damunt de l'aparell de ràdio, la fotograﬁa de la Pilar Primo de Rivera. Arxiu Maria Asunción Rodon Esqué era professora mercan�l i militant falangista. Exercia com a professora a l'ins�tut de batxillerat Gaudí de Reus, on impar�a l’assignatura d’”Hogar” en virtut del �tol aconseguit en el “Curso nacional de especialización”. Consta com a diEL FRANCOLÍ

L’alberg, equipament de serveis a la ciutadania Un cop restaurada l’autonomia del nostre país, l’alberg Jaume I fou traspassat l’any 1980 a la Generalitat de Catalunya. Passà a formar part de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (Xanascat) que ges�ona l'Agència Catalana de la Joventut, fent-se hereu dels principis de l’alberguisme i de servei social. N'han estat directors: Vicenç Ràmia i Gallen (1986-1990), l'espluguí Ramon Saumell i Capdevila (19902002) i Maurici Ribé i Llenas (des de 2002). En arribar als 70 anys, l’alberg Jaume I, amb una capacitat de 196 places, es dedica a fomentar la relació i l’amistat entre alberguistes, la par�cipació ju-

Instal.lacions actuals de l'Alberg Jaume I Bibliograﬁa: ROCA I ARMENGOL, J.: L'alberg Jaume I, els seus orígens, El Francolí núm. 212, (2002). ROCA I ARMENGOL, J.: Història de l'Espluga de Francolí. El segle XX, Pagès Editors, l'Espluga de Francolí, 2005, pàg. 299-300. ■ AGOST-SETEMBRE 2019

M'HAN DIT QUE ESCRIUS Roger Galofré Mercadé

Nom? Roger Galofré Mercadé Data i lloc de naixement? Valls, 13�09�61 (un crio) Actualmet de què treballes? Soc el responsable de la recerca i desenvolupament d'un grup d'empreses d'assessorament al sector porcí. De fet, em defineixen com a veterinari tecnòleg. Tens alguna aﬁció? Sí, principalment la bicicleta i escriure. Has publicat un llibre, El misterio de los cerdos cantores, és el primer que escrius o és el primer que et publiquen? És el cinquè que he escrit, però el primer que aconsegueixo que me'l publiquin. Un de cinc és una bona mitjana (pitjor és cap de cinc). En quin idioma escrius? Abans en castellà i ara en català. Escrius en castellà perquè t’és més

EL FRANCOLÍ

còmode o perquè és més vendible? Al principi perquè m'era més fàcil, ja que a l'escola i més tard a la universitat a Saragossa, el castellà va ser la llengua que vaig utilitzar per a la comunicació escrita. A més, l'època en què vaig llegir més va ser durant la carrera i les novel·les a què tenia accés eren en aquesta llengua. Es podria dir que soc el típic personatge que està entre dos idiomes, el matern i l'après. El resultat ha sigut que no en parlo bé cap dels dos. Per altra banda, i aquest és un altre tema, el castellà té més públic potencial i és més fàcil publicar. Des de quan et ve aquesta afició a escriure? Des de fa uns vint anys. Com que llegia molt, un bon dia vaig tenir l’estúpida idea d’escriure un pe�t conte. I aquí va començar tot. En quin gènere es qualifica el teu llibre? Jo diria que de novel·la per passar l'estona. Què hi ha en el teu llibre d’autobiogràfic? No gaires coses, però he de reconèixer que sempre hi poso pe�ts missatges personals amagats com qui llença una ampolla tapada a l’oceà amb un paper a dins. Són claus secretes que molts cops dubto que algú pugui arribar a desxifrar-les. Suposo que et documentes de les coses que descrius. Com ho fas? Per

experiència pròpia? per internet? Una mica de tot. És veritat que gràcies a internet pots arribar a semblar un expert d’alguna cosa fàcilment. De fet, el protagonista de l’úl�ma novel·la que he escrit recita lletres de tangos i, com pots comprendre, precisament aquest es�l musical no m’és el més proper. Encara que, he de reconèixer, que tenen la seva gràcia i els començo a escoltar per plaer. Tenen un no sé què. Quan escrius, ho fas de manera programada o quan et ve la inspiració? Quan tinc temps, en tinc ganes, tinc una motivació i em ve la inspiració. Quatre circumstàncies que costa que coincideixin. Per això no soc gaire prolíﬁc. Et pots fer ric escrivint? Ni pensarhi. I menys en la lliga que jugo jo que és la tercera regional B, sub 2, inferior dreta (que no sé si existeix ja que no soc aﬁcionat al futbol). Escriuries en un altre gènere, romàn�c, històric, intriga, humor...? La del personatge que recita lletres de tangos és novel·la negra amb assassinats, investigadors castigats per la vida, noies atractives però complicades, dolents molt dolents que no ho són tan, bons molt bons que ho són i per això surten perdent, etc. Vaja, el típic del gènere.

AGOST-SETEMBRE 2019

Podries fer un resum atrac�u, perquè la gent que encara no ho ha fet, �ngués ganes de llegir El misterio de los cerdos cantores? El misterio de los cerdos cantores tracta precisament de les reaccions que en una granja i en la societat van provocar uns porcs que es van posar a cantar. Ja et pots imaginar que, a part de les situacions estrambò�ques i diver�des que aquesta anormalitat pot generar, la meva intenció era traslladar a l’opinió pública la diferent realitat que viu el consumidor de ciutat en contraposició a la del productor. Quan el vaig escriure, u�litzant un to irònic i un argument fantàs�c, vaig voler mostrar la vida diària d’una explotació porcina i el contrapunt que els animalistes poden posar a aquesta. Curiosament, hi ha una escena en què aquests úl�ms entren a la granja despullats per tal de solidaritzar-se amb els animals que em recorda a les entrades que vivim actualment. On es pot trobar el teu llibre? Es pot descarregar com a e-book? No he volgut posar-lo per e-book. Ara va per la tercera edició i crec que encara té recorregut. Es pot trobar en qualsevol

EL FRANCOLÍ

llibreria per internet (Amazon, El Corte Inglés, etc.). Ara et faré unes preguntes que li direm MOLT PERSONAL. Has de contestar ràpid, sense pensar-t’ho gaire, val? Un menjar: Panets amb ou (una recepta familiar). Un color: El gris blau Un lloc per perdre’t: L’es�c buscant. Un lloc on no hi aniries mai: A l’infern

de la mort d’un ﬁll. Un desig: Salut Un somni: Arribar a molt vell pensant que ha valgut la pena. Una por: No fer-ho. De fet, la cançó més trista que mai he escoltat és A la Taberna del mar de Lluís Llach. Una virtut: La voluntat Un defecte: No soporto el que jo considero injust i això no em permet veure-hi més enllà. Si poguessis sopar amb algú, sigui viu o mort, sigui famós o no, amb qui t’agradaria fer-ho?: Suposo que no compten amb els que ja ho faig actualment, doncs: Emocionalment, amb la meva mare (per posar-nos al dia). Intel·lectualment, amb Salvador Pàniker (a veure si m’ajuda a canviar de paradigma vital, que prou em fa falta). Polí�cament, amb Puigdemont (a veure què explica). Professionalment, amb Bill Gates (a veure si l’enredo en algun dels meus projectes). Erò�cament amb..., es�c casat. Ha estat un plaer, Roger. Moltes gràcies i molta sort en els teus projectes! ■ Esther Català

AGOST-SETEMBRE 2019

CURAR-SE EN SALUT

CRISPER batejat

El dia 5 d’octubre del 2016, a la televi- hagués sor�t bé, TVE s’haguera pogut sió estatal li van fer una malifeta a un ventar del seu scoup tant o més que del excel·lent home de ciència alacan� que, mèrit de l’honrat. Passats de llestos! al meu parer, ni ell no es mereixia; ni Uns tres anys més tard, Nobel o no, ningú més tampoc. Crec que s’aprofi- a Francis Mojica ja li han plogut força taren de la seva innocència del poten- premis ben especials. I se li reconeix cial manipula�u d’aquest medi segons per tot el món la seva contribució priqui el maneja i de la seva bonhomia, merenca a la revolució anomenada que es veu, que no li permet dir “que CRISPER que els úl�ms anys està transno”. L’u�litzaren com una més de les formant i seguirà transformant la quíseves andròmines. La qües�ó no és mica molecular en torn a la manipud’una gran transcendència però a mi, lació de la genè�ca, de l’ADN nostre i personalment, em sap greu el que li fe- de totes les espècies, amb un impacte ren i m’estranya (potser no m’hauria extraordinari a la medecina, agricultud’estranyar) que l’episodi, ridículament ra, economia etc., etc. . I cada cop apavexant, encara balla per internet. I es reixen extraordinaris nous camps i faqueden tan tranquils! Es veu que com cilitats impensats en els que no s’acala dita que atribueixen a Einstein, la ba de veure els horitzons fins on s’arignorància té els seus límits i es pot re- ribarà. Un simple exemple; hi ha unes meiar però l’estupidesa és infinita i in- 6 o 7.000 malal�es hereditàries que curable. podrien -ja s’ha començat- abordar-se A les 12 de tal dia s’anunciaria la no- directament. Sembla que ara mateix minació del Premi Nobel de Química està una mica més a prop de converdel 2016 i havien muntat tot un xou en �r-se en realitat una porció notable del torn a un possible tercer Nobel d’un ci- potencial que s’albirava fa quasi 80 anys en�fic espanyol després dels 57 anys amb el descobriment de l’estructura del de Severo Ochoa (americà - astu- de l’ADN (1953) -- el codi de l’herència rià fet apàtrida per les autoritats fran- genè�ca nostra i de tot allò que és viu. quistes durant un temps) i 110 anys del Francisco Juan Martínez Mojica de San�ago Ramon y Cajal (aragonès; quin goig regalat haver arribat a assis�r a classes en l’aula on havia exercit el professorat a la Universitat de València!). A aquell programa televisat, l’Acadèmia Sueca va a la seva i anuncia tres noms ben estrangers, però com que es veu que donava la casualitat que tal dia és el natalici del cien�fic alacan�, li canten el “Happy Birthday To You” en castellà, és clar. Normalment els nomenaments dels premis Nobels no Francisco Juan Martínez Mojica. són esperats a “bombo y platillo” enlloc i acostumen a enxampar als guar- (1963) nascut a Elx, Baix Vinolopó és donats enfrascats en les seves feines un microbiòleg i professor de la Uniquo�dianes. Amb les diferències horà- versitat d’Alacant que curiosament es ries de Suècia amb Amèrica i Àsia, els va trobar, impensadament al seu veïpremiats d’aquests llocs inclús reben nat mateix, la palanca que l’ha dispatrucades a hores intempes�ves de la rat avui dia fins al ba�bull del centre nit i segons com es pensen que són del món de les ciències biològiques. El d’una broma de mal gust...Si el pla els riu Vinalopó, a la manera del Francolí, EL FRANCOLÍ

és un riu totalment alacantí. Dóna nom a tres comarques i a la més meridional dels País Valencià, la seva desembocadura inclou les Salines de Santa Pola, part de l’anteriorment anomenada Albufera d’Elx. Al graduar-se en la Universitat d’Alacant, el mentor de la seva tesi doctoral, que s’havia dedicat a estudiar els microbis que habiten en les inusuals i di�cils circumstàncies de l’al�ssima salinitat de les salines locals li suggerí que estudiés l’ADN d’aquelles espècies tan estranyes per veure de dirimir el seu possible paper en les formes de vida que gaudien en, s’hauria de dir, extraordinàries situacions extremes inexplicades. Al cap i a la fi la sal i les salmorres s’han u�litzat des de temps immemorials, per la conservació d’aliments (pesca salada, pernil, etc) perquè suposadament no permeten la vida dels microbis responsables de la putrefacció. Els microbis d’aquelles salines a estudiar són del grup Archea, les formes de vida més an�gues que hi ha, aparegudes a la Terra (inclús abans que els bacteris) fa de tres a quatre mil milions d’anys. Són de les formes de vida més senzilles però tot i així al seqüenciar (imprimir/ llegir amb instruments) el seu ADN -- el codi de la seva organització tot plegat en un sol cromosoma -- trobem que representa aproximadament el nombre de lletres que omplirien uns 80 llibres d’unes 300 pàgines cadascun. Una grandària oceànica i laberín�ca enorme que seria impossible d’analitzar llegint-lo lletra per lletra. Solament es pot veure de treure’n quelcom de sen�t amb ordinadors, la dita biologia computacional (bioinformàtica) que u�litza algoritmes (fórmules) i tècniques estadís�ques que s’apliquen per treure’n significat dels grans conjunts de dades -- quan�tats enormes d’informació, BIG DATA en l’anglès cien�fic universal: enormes en anglès, data vol dir dades, plural en anglès i en lla� de datum, dada, singular en anglès/ AGOST-SETEMBRE 2019

CURAR-SE EN SALUT lla� -- tot i que es tracta d’un microbi d’allò més «senzill» Aquesta mena

d'anàlisi és tan o més asseure’s a “jugar” amb un ordinador adient que allò que normalment entenem com una tasca de bata blanca al laboratori. Al cap i la ﬁ és tracta de llegir/interpretar un text de les quatre lletres de l’ADN, A’s, G’s,C`s i T´s semblant a com seria intentar “interpretar” i entendre el nostre Tirant lo Blanc, la novel·la cavalleresca del segle XV, si el català fos un llenguatge a desxifrar com els jeroglíﬁcs egipcis: per ex. podríem començar per esbrinar el nombre de cops que la lletra “e” apareix al text i avui dia no seria comptant les “e” una a una sinó programant un ordinador per assolir tal tasca descomunal que, com està passant amb la interpretació i comprensió de la complexitat del codi genè�c, seria una feinada de segles i possiblement inacabable com podria ser el cas concret de l’ADN que ocupa i ocuparà els biòlegs de tot el món segura-

EL FRANCOLÍ

ment “pels segles dels segles. Amén”. El Dr. Mojica es va adonar (publicat el 1993) d’un patró de distribució peculiar de les lletres del codi genè�c (l’ADN) d’aquells microbis en estudi, que es repe�a a diversos llocs del text/ codi. Ell ho compara al patró rítmic de ratlles d’un pas de zebra als carrers d’una ciutat. Tractant-se d’un “text” jo més aviat ho compararia a poemes (o lírica de cançons) compostes d’estrofes separades per tornades i esbarriats per la totalitat del codi de l’ADN: per ex. CGC bla-bla-bla TAT bla-bla-bla ATA blab.... etc. A notar que els trios que es repeteixen en majúscules són a més capicues -és a dir, que es poden llegir igualment d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra- que són anomenats formalment palindroms. Altres autors també anotaren aquest patró peculiar: primer el japonès Yoshisumi Ishino amb altres de la Universitat d’Osaka a un gen d’un bacteri (1987) i a Holanda Dick van Soolingen amb altres de la Universitat d’Utrech al bacteri de la tuberculosi. Feien servir noms diferents per essencialment patró d’estructura i al 2001 els cien�ﬁcs que aleshores treballaven en aquest tema, inclòs el Dr Mojica, es posaren d’acord en el nom CRISPER. Érem a l’inici d’una revolució potencialment transformadora en l’avenir, de la manera de viure i morir de cada cop més i més de la gentada humana. CRISPER o C.R.I.S.P.E.R. és un acrònim de les inicials de la descripció de l’estructura-patró Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats, la E s’hi encabeix per facilitar la pronunciació en anglès. Traduït “macarrònicament”: Repe�cions Palindròmiques Curtes en Agrupacions Entreposades Regularment. Tota una glopada! de casualitat hi ha aquesta parauleta a l’anglès americà ordinari de cada dia: se’n diu el “crisper” al calaix a

la part baixa de la nevera que ajuda a mantenir els vegetals “crisp” (de frescor “cruixent”) quan hom se’ls menja. Altres significats per “crisp”: precís, ben posat, al punt, com adjec�u i com a verb (to crisp) per denotar l’acció. Naturalment que aquests significats no tenen res a veure amb les funcions i aplicacions del CRISPER de la ciència genè�ca. L’inves�gador holandès Ruud Jansen, part del grup responsable pel nom Crisper, fou el primer que el feu servir en una publicació cien�fica i ho menciono potser un xic tot plegat massa detallat perquè és un dels primers símptomes de la gran barrija-barreja de clams i contraclams de qui es mereix o no es mereix el crèdit (i les patents milionàries!) pels fantàs�cs resultats del CRISPER d’avui dia, quasi trenta anys més endavant, pels que hi han treballat i contribuït significadament centenars de cien�fics arreu del món. En aquells

temps del bateig de la criatura ningú en podia tenir cap idea, com passa amb els infantons dels que se sap que faran quan seran grans, dels milers d’ar�cles cien�ﬁcs de pes que es publicarien avançant el tema ﬁns altures fascinants, inimaginables i dissortadament acompanyades del frenesí medià�c massa sovint de calat mínim com ja manifestat pels “experts” de TVE. Feina �ndran els responsables d’atorgar els Premis Nobel , una tasca segurament impossible de fer “justícia” a tots els contribuïdors, tants i tants, més responsables. Parlarem del CRISPER una temporadeta. Con�nuarà. ■ Anton Martí AGOST-SETEMBRE 2019

MUSEU DE LA VIDA RURAL El Museu de la Vida Rural celebra la primera edició del FES, el Fes�val d’Educació per la Sostenibilitat

ral en la societat que perme� la sostenibilitat entesa d’una forma transversal, és a dir, socialment, mediambientalment i econòmicament. El FES, que es va cloure amb un magnífic concert de

Música, xerrades, presentacions de llibres, tallers vivencials, jocs infantils a l’aire lliure, espectacles, menjar ecològic i, sobretot, espais de trobada i creació de sinergies. Amb un programa ple d’ac�vitats però amb un objec�u molt concret, el 6 i 7 setembre es celebrava al Museu de la Vida Rural el primer Fes�val d’Educació per la Sostenibilitat, el FES.

Marc Parrot, va relligar ponències i xerrades, casades en una esfera que demana “interacció, coneixement, reflexió, vida i contemplació”. Ara, s’ha de fomentar l’educació i la cultura per produir canvis congruents que transformin aquest projecte educatiu en una pràc-

Marta Esteve i Gemma Carbó. MVR

El seu objec�u: mostrar el poder transformador de la cultura en clau de sostenibilitat. Així naixia un fes�val que s’iniciava amb la lectura del manifest “La cultura declara l’emergència” per part de Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, i de Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural. Amb la lectura del manifest, el museu de la Fundació Carulla declara l’emer-

gència climà�ca i es compromet a fer-hi front. En aquesta línia, el FES servia com a escenari ideal per presentar el nou projecte educa�u del museu: l’educació cultural per la sostenibilitat. Un projecte pedagògic que s’alinea amb els Objec�us de Desenvolupament Sostenible i que pretén mo�var un canvi cultuEL FRANCOLÍ

Concert de Marc Parroc al Museu. MVR

tica social generalitzada i interioritzada “perquè la cultura renova i explora la poesia del cor; el dolor pel que estem perdent i un desig de restaurar i celebrar la vida”, segons sosté el manifest. ■

AGOST-SETEMBRE 2019

ENSENYAMENT ESCOLA MARTÍ POCH

Formació, projectes i aliances A la nostra escola, el nou curs escolar Durant dos dies, bona part del clausha començat amb molta il·lusió i ener- tre de mestres de la nostra escola, tamgia. L’Escola Mar� Poch i el Museu de La Vida Rural hem unit sinergies i hem establert aliances per tal de treballar de manera conjunta escola, població i territori. El claustre de mestres va fer una primera trobada amb Gemma Carbó, directora del MVR acompanyada dels membres de Còdol Educació, encarregats de la dinamització, gestió i posada en valor del patrimoni . En una segona trobada al MVR amb Angélica Sá�ro, i posant èmfasi en res- El claustre de mestres al Museu. Cedida pecte i cura del medi ambient es va treballar la crea�vitat, la filoso- bé va aprofitar l’ocasió per aprendre, formar-se i conèixer projectes i novefia, l’art i les emocions. A par�r d’aquí i al llarg del curs, ens tats pedagògiques a través del Fes�anirem formant a través de trobades val d’Educació per a la Sostenibilitat i intercanvi d’experiències per tal de FES que el MVR va organitzar, aprofitreballar conjuntament aspectes com tant per presentant a la vegada, el nou la sostenibilitat, la crea�vitat, l’entorn projecte educa�u del Museu i el comi el patrimoni, des d’una perspec�va promís amb la sostenibilitat. Les organitzacions i el sector cultural i global i mul�disciplinar.

ar�s�c d’Europa estan declarant l’emergència climà�ca i ecològica. L’escola Mar� Poch s’hi ha sumat i, al llarg de tota una setmana, s’han portat a terme pe�tes accions mediambientals de sensibilització, on hi ha par�cipat tota la comunitat educa�va. A la vegada que tota l’escola hi seguirà treballant al llarg de tot el curs escolar com a projecte IMPLICA’T de manera interdisciplinar i global. Des de l’Escola Mar� Poch considerem que la formació permanent dels docents és una eina imprescindible per millorar les pràc�ques educa�ves, per ajudar a donar respostes a les necessitats actuals i als nous reptes que sorgeixen des de les escoles. Així́ és com hem iniciat aquest curs, ple de nous aprenentatges, d’intercanvi d’experiències i vivències que ens permeten créixer i enriquir-nos com a professionals del món educa�u, per tal de poder i saber transmetre-ho millor als nostres infants. ■ Equip de mestres Escola Martí Poch

ESCOLA VEDRUNA ESPLUGA

Comença un nou curs! Venim d’un es�u on segurament, bé a ciutat, al poble, en un càmping, de ruta, de colònies, de casal, a prop d’un riu, o al mar, ens hem banyat, caminat, jugat, rigut, descansat, badat, llegit, xerrat i hem compar�t dinars i sopars en família i amics. Però en arribar a les acaballes de l’es�u tots ja ens sen�em frisosos d’encetar un nou curs i retrobar companys i companyes i amics i amigues, i conèixer-ne de nous. Amb il·lusió i entusiasme, hem tornat a l’escola després d’unes setmanes on grans i pe�ts hem carregat piles i les aules i el pa� tornen a rebre el caliu dels nostres alumnes per compar�r plegats un curs més. Cada curs esdevé nou com un llibre ple de fulls en blanc que entre totes i tots anirem omplint de vivències, dibuixos, descobertes, reptes, escrits, càlculs, cançons, danses, pintures, caminades, sor�des, jocs, colònies, celebracions… i tot amb moltes ganes i il·lusió. Primer dia de curs a l'Escola Vedruna Espluga. Cedida Molt bon curs 2019-2020 a tots i a totes! ■ EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2019

MOSSECS FILOSÒFICS Les lletres del teu nom MONTSE BOSCH-SAUMELL

Tenia les mans pe�tes com els ulls, la boca trapella i riallera, a punt sempre de preguntar els per què de tot. I així havia anat a parar en aquella biblioteca que com les vinyes i els horts de la seu país era plena a vessar de fruits saborosos per al seu cor inquiet. Allí s’hi sen�a com a casa, rengleres de revistes i llibres que li feien de braser i l’ajudaven a entendre aquell món que neguitejava tant els grans. Es deia Maria Àngels, a ella li encantava tenir aquell nom i que li preguntessin!, sen�a que un dia o altre podria volar com aquells éssers que rondaven pel cel –i que tal i com li havien explicat a l’escola– vivien al costat de Déu. Però..., xssst!, allò dels àngels, de volar i de Déu no ho deia a ningú, feia com amb les idees prohibides que escoltava dir als grans: ho guardava dins seu. Aquell dia la Maria Àngels era a la biblioteca de Sant Sadurní, però a diferència d’altres dies que la mare la hi havia deixat, aquell ma� no tenia el cap al llibre, s’havia fixat en una nena que tenia dues taules més enllà, provava de llegir i la pe�ta no se’n sor�a. Ho notava perquè vocalitzava a poc a poc, movia la boca i els llavis exageradament i a mesura que endevinava les lletres. La Maria Àngels s’adonà que aquella pe�ta pa�a, que no se n’acabava de sor�r. “És que llegir costa!”, va pensar dintre seu, ella havia estat molt temps prac�cant, fins havia fet jocs amb les lletres, “trampetes” –que deia ella– per reconèixer-les: “la a, fa amor; la ema, fa mar i la ena, fa no!”, s’ho deia així i allò ho havia fet tot més fàcil, com si cada lletra fos el barret d’uns mots que per ella significaven més que d’altres, “a, d’aire; p, de peix; e, d’estel; o, d’or; c, de cor i també de cel!” EL FRANCOLÍ

Decidida la Maria Àngels es llevà del seu lloc, s’acostà a la pe�ta lectora i li digué “vols que t’ajudi?”, aquella menuda va saber molt bé a què es referia aquell oferiment i amb un sol gest va fer que sí amb el cap. La Maria Àngels

va sen�r una alegria indescrip�ble dins seu, allò era millor que llegir!, millor que escriure i que tot! Amb el cor que no parava de bategar-li com un boig va asseure’s al costat d’aquella xiqueta que devia tenir sis o set anys i va agafar el seu llibre, “com et dius?” va preguntar. “Anna”, va respondre la pe�ta. “Ui, el teu nom et pot ajudar molt!, perquè té la ena que és molt difícil, gairebé tothom la confon amb la ema, i tu no!, perquè en tens dues dins el teu nom!”, va exposar molt decidida. “Ah...”, va dir l’altra somrient, però sense saber gairebé el per què. “Mira”, va dir la Maria Àngels, “per aprendre a llegir has de saber que les lletres fan el que tu vols, no el que elles o els altres volen. Les lletres diuen el que tu vols”. “No ho comprenc”, va dir l’Anna, “com vols dir?” “Apunta una A i pensa una paraula que la �ngui i que t’agradi molt”, precisà de nou ella, donant-li un llapis. “A, aaa.. Amor!” va contestar feliç l’Anna.

“Ooh!, com a mi, la a fa Amor! Ara fixa’t quines lletres té amor., i treu-les una per una i fes una altra paraula amb cadascuna d’elles. Per exemple: M, de mare; O, d’ona; A, d’àvia. Escriu-les, ara llegeix-les. Ara prova de llegir el que no et sor�a. Torna-hi!”, digué la Maria Àngels ben resolta. Van estar encara una bona estona totes dues fent proves, escrivint paraules i inventant-ne... Fins que la pe�ta ben valenta i de nou va agafar aquell conte que tant li costava. Es posà a llegir-lo, i quina no va ser la sorpresa en adonar-se que ara i per una força estranya anava més ràpid!, estava més segura de quin so tenia cada lletra, cada grafia. N’hi faltaven algunes, encara s’equivocava un xic, però amb aquell joc que li havia ensenyat la seva amiga més gran ho trobava tot més fàcil i molt més diver�t. La Maria Àngels se la mirava, dins seu no hi cabia de joia. Havia aconseguit que la seva nova amiga, l’Anna!, es�més les lletres de debò: amb la a d’AMOR i la ena de NO!, “que bé!!, soc màgica!”, xiuxiuejà dins seu, “la trampa meva de les lletres serveix per a tothom!” Aquest conte ha estat una mostra d’afecte i estima cap a la mestra i pedagoga Maria Àngels Ollé, a ella va dedicat, companya de lectures literàries al Certamen del Casal de l’Espluga de Francolí ,i a qui admirava i escoltava sempre per la vàlua de les seves ensenyances. ■ I amb aquest escrit, també, us vull dir, es�mades lectores, que per mo�us laborals l’espai del Mossecs filosòfics farà un pe�t descans un temps. Mol�ssimes gràcies per haver-me llegit i fins la tornada. AGOST-SETEMBRE 2019

S O C I E TAT C E L E BRACIO N S

Noces d'or Els cosins Josep Civit Espasa i Ignasi Espasa Civit es van casar el 1969, en Josep, amb M. de la Serra de Montblanc i l'Ignasi, amb la M. Àngela de l'Espluga. 1969-2019

A l’Espluga ja hem fet la trobada dels nascuts l’any 1964! La “quinta” espluguina del 1964, vam celebrar els nostres cinquanta-cinc anys el passat dissabte 21 de setembre amb moltes ganes i il·lusió per retrobar-nos per tercera vegada; la primera va ser als quaranta anys, després als cinquanta, i ara, als cinquanta-cinc. En aquesta ocasió, ens va venir molt de gust de fer la trobada a les portes de la tardor, just enlles�des les calorades de l’estiu, però encara amb bon temps. A les deu de la nit, ens vam reunir una quarantena de persones entre “quintos” i acompanyants, en un dels llocs emblemà�cs de la nostra vila i inoblidable per a nosaltres, la discoteca Sínia. Va ser un revival de tornar a sen�r la sensació de sor�r de casa i anar a la Sínia!, entrar per aquelles portes, al EL FRANCOLÍ

costat del Casal, i tornar a viure dins el món màgic de la nostra joventut ﬁns arribar a la pista del “patxenguero”, tota decorada per a l’ocasió i adequada

com a menjador. Ui!, si aquelles parets parlessin! La festa va començar amb les salutacions i abraçades de tots els presents i el retrobament, tant dels que ens ve-

iem sovint, com dels que poques vegades coincidim perquè cadascú ha fet el seu camí i la vida ens va portant per diferents bandes. Un cop ja entaulats, les converses anaren tractant sobre temes ben diversos com la família, el treball, les ulleres progressives, l’estè�ca, els quilos, els viatges, les anècdotes, la tecnologia...., la vida!, i per l’ambient sobresor�en les ganes de passar-ho bé, en bona companyia i complicitat perquè tots ens coneixem, però a la vegada, amb aquella sensació de comptar ja amb una mica d’experiència i no haver de ﬁngir res ni demostrar res a ningú, perquè tots som com som i ens acceptem. Un bon sopar, servit per l’espluguí restaurant Art, fotos de grup, fotos al photocall de la “Quinta 64”, vídeos i AGOST-SETEMBRE 2019

S O C I E TAT

tecnologia mòbil diversa per immortalitzar la celebració, va donar pas a la segona part de la trobada: la música que el DJ Miquel Moya ens va fer ballar al mateix ritme que ballàvem a la nostra Sínia: a tota pas�lla!, per ven�lar el cos i la ment del dia a dia i deixar entrar en nosaltres una alenada d’aire fresc, que prou falta fa de tant en tant, revivint aquells anys 80 meravellosos que vam viure al nostre poble quan hi venia gent de tota la comarca

C EL E BRACIO N S i de més enllà, sobretot a les installacions del Casal i, nosaltres, en canvi, teníem la diversió a casa i no ens va fer falta agafar el cotxe per viure les hores d’esbarjo al més alt nivell, al contrari dels forasters, que havien de fer quilòmetres els dies de festa per poder gaudir-ho. Vam ser uns joves privilegiats en aquest sen�t!”, i aquest dissabte, 21 de setembre, en el remember que va suposar la trobada, ho vam tornar a sen�r amb l’encert de llogar la Sínia.

Tal com va dir la Rosa en la presentació de la festa, ja hi ha avis entre nosaltres, però també n’hi ha que s’han casat fa poc, perquè la vida va fent el seu curs i sempre hi ha molt per fer i molt per viure. Una festa ben reeixida gràcies a la bona predisposició de tots els assistents i molt ben preparada gràcies al Manolo, la Rosa, la Soco, la Carmen i la M. Jesús, als quals agraïm el seu esforç i esperem retrobar-nos de nou ben aviat. ■

D E MO GRA FIA NAIXEMENTS Mariona Farré Amigó, filla del Jordi i l'Anna, amb data de naixement l'1 d'agost i domicili al carrer de Sant Antoni. DEFUNCIONS Jaume Òdena Vidal, de 87 anys. Espòs de Teresa Marsal Trullols. Data de defunció el 15 d'agost, domicili al carrer Castell. Rosario Bermúdez Giménez, de 88 anys. Esposa de Joan Roca Espasa. Amb data de defunció, el 6 de setembre, domicili al Carrer Nou.

EL FRANCOLÍ

Matilde Enciso Minardo, de 93 anys. Vídua, amb domicili al Carrer Sant Vicenç de Paül. Data de defunció, el 26 de setembre. Abdon Torres Moles, de 84 anys. Espòs de Maria Agustench Feliu. Data de defunció el 15 de setembre i domicili, al Carrer de la Font. Mercedes Roig Alcañiz, de 92 anys. Vídua de Joan Espasa Guiu. Data de defunció, el 20 de setembre i domicili, al Carrer Lluís Carulla. Teresa Besora Duch, de 95 anys. Vídua de Daniel Massagué Teixidó.

Amb data de defunció, el 30 de setembre. CASAMENTS Òscar Campos Sales amb Montserrat Carmen Jiménez Sánchez. Data de casament el 24 d'agost. Guillem Sant Buscallà amb Constanze Schelhorn, data de casament, el 29 de setembre. Manuel Borrell Muñoz amb Ruth Salvador Barberà, data de casament, el 31 d'agost.

AGOST-SETEMBRE 2019

Natura Singular L’oreneta cua-rogenca (Cecropis daurica) L’oreneta cua-rogenca és un ocell molt escàs. Es diferencia de l’oreneta vulgar pel color ocre la base de la cua, i el seu pit i cara de color clar. La podem trobar en espais oberts com prats i brolles però també en fruiterars i vinyes on s’alimenta d’insectes que caça al vol. Fa un niu de fang amb un caracterís�c túnel d’entrada, sota sor�nts de roca o cons-

per Pitu Amigó

truccions, on realitzarà una o dues postes de 4-5 ous. Hiberna en zones tropicals d’Àfrica i Àsia, desplaçant-se al nord, però sempre a regions càlides, per a criar a l’es�u. L’oreneta cua-rogenca és un ocell en expansió que ﬁns fa pocs anys no niava a Catalunya, a l’Espluga la podem veure als secans del Reguer i també posades sobre cables a l’àrea de l’estació.

Arbres singulars Núm. 60

Espècie

Càdec, Juniperus oxycedrus

Dimensions

Perímetre del tronc a 1,30m: 0,90 m Perímetre del tronc a la base: 1,46 m Ample de la capçada: 6-8 m Alçada: 6,3m

Ubicació

Al costat de la pista forestal que puja de la casa forestal de Castellfollit a l’Era de Nogués, uns 80m pista avall dels bolets pintats de dalt

Coordenades

41°25'52.0"N 1°03'30.9"E(41.431106, 1.058587 a Google Maps)

El càdec gran de la Serra Llarga

facebook.com/ArbresSingulars, arbressingulars@gmail.com. Més informació a www. naturasingular.cat

El càdec és un arbret de distribució mediterrània i creixement molt lent, que normalment el veiem en forma d’arbust. Al solà de la serra llarga de Castellfollit hi podem trobar diversos exemplars força vells i aquest n’és un dels més grossos. An�gament el càdec tenia molts usos i aplicacions, des de la seva fusta ﬁns als fruits que s’u�litzen, a Menorca, per des�l·lar-ne ginebra.

EL FRANCOLÍ

AGOST-SETEMBRE 2019

Caminada popular de l'11 de Setembre

AGOST-SETEMBRE 2019

EL FRANCOLĂ?

evabonetv

Published on Nov 8, 2019

EL FRANCOLÍ AGOST-SETEMBRE 2019

Published on Nov 8, 2019

evabonetv

Go explore