ELS CONSTITUENTS DE L’ORACIÓ Els constituents de l’oració són 2: el subjecte i el predicat. Entre ells hi ha una relació sintàctica que es manifesta per mitjà de la concordança, és a dir, la necessitat que el nucli del subjecte i el nucli del predicat coincideixin obligatòriament en nombre (singular o plural) i en persona (1a, 2a o 3a). Exemples: Aquella noia no té germana (3a persona singular) Nosaltres farem la prova (1a persona plural) El nostre equip ha guanyat (nom col·lectiu = nucli: 3a persona singular) El nostre equip de jugadors han guanyat (nom col·lectiu=nucli+CN en plural: 3a persona plural)
1. EL SUBJECTE És un SN, el nucli del qual concorda amb el verb. Recorda que podem trobar fent de nucli del SN un nom, pronoms personals, pronoms determinatius o paraules substantivades com infinitius, adjectius o adverbis . En algunes ocasions, el subjecte és el·líptic, és a dir, no apareix a l’oració i ve donat per la persona i el nombre del verb. Ex: Sóc la profe. (Jo). Algunes oracions no admeten cap subjecte lèxic: és el cas de les oracions impersonals. Ex: Plou; Fa fred... Posició del subjecte. Pot anar tant al davant del predicat, com al mig de l’oració (Un dia algú ho descobrirà), com darrere ( Va arribar el tren).
2. EL PREDICAT És un SV que es comporta com a nucli de l’oració. Està format per un verb que funciona com a Nucli, al qual poden acompanyar diversos complements. Hi ha 2 tipus de predicat: el Predicat Nominal i el Predicat Verbal. a) El Predicat Nominal expressa una qualitat o un estat del subjecte. Està format pels verbs SER/ ESTAR/ SEMBLAR i porta obligatòriament un complement anomenat ATRIBUT.