!34
problema neix quan les conclusions que extreuen són dolentes, ja que a causa d'aquestes començaran a desenvolupar una autoestima insòlita que anirà trontollant amb el pas dels anys. L'autoestima s'ha d'anar treballant en cas de tenir-la baixa, ja que aquesta afecta la conducta i la personalitat de la gent, provocant que aquesta es comporti d'una manera diferent de la que voldrien per por i inseguretat. Per tant, l'autoestima afecta les nostres habilitats socials, les quals segons Cristina González Correa (2014-2013) són molt importants dominar per poder viure amb normalitat dins la societat, tant a nivell emocional com laboral. Segons l'autora, aquestes habilitats les aprenem, desenvolupem i les enfortim des de la nostra infància, ja que abans d'aprendre llegir, sumar, etc, aprenem a comunicar-nos. Si tenim problemes per fer-ho, és perquè no les hem treballat suficient a causa d’evitar-les per la inseguretat que ens creava la nostra autoestima i al no dominar-les ens convertim en persones incapaces d'interactuar amb els altres, és a dir, en persones tímides.
6.3.4 La timidesa La por, segons Janos Nagy (2014), és un instint natural que tenim tots els animals i que té la finalitat d'evitar i/o protegir a un mateix d'un perill. Aquest sentiment fa que l'individu estigui més atent davant una situació arriscada o una nova situació, per evitar que aquesta li provoqui algun dany. En cas de perill, el cos alerta a l'individu i aquest reacciona amb l'objectiu de protegir-se. La timidesa neix de la por i segons Midali Rodriguez Hernandez (2005), apareix perquè la persona tímida en aquest cas té por a fracassar. Aquesta creu que no és capaç de realitzar coses, ja que no té les capacitats suficients per fer-les perquè no és una persona prou vàlida. Aquests pensaments neixen a causa de la mala valoració que s'ha fet aquesta persona, la qual ha provocat que acabi tenint una mala autoestima.
Midali Rodriguez Hernandez (2005) ens continua explicant que la timidesa és un problema que s'ha de solucionar, ja que pot ser una conducta molt perillosa, ja que pot acabar limitant totalment la vida de les persones. Com que aquests tenen por a afrontar-se a noves situacions, decideixen evitar-les, d'aquesta manera aconsegueixen passar per desapercebuts i no fracassar en l'activitat. La teòrica (2005) comenta que com que aquesta gent no experimenta noves coses, no aprèn i per tant no evoluciona. Per tant, no poden continuar creixent i desenvolupant-se