Page 1

www.esportsdhivern.cat

PUBLICACIÓ OFICIAL DE LA FEDERACIÓ CATALANA D'ESPORTS D’HIVERN

ANY XII • TEMPORADA 08/09 • NÚM.3

ESPORTS D’HIVERN

COPA DEL MÓN D’ESQUÍ ALPÍ DAMES A LA MOLINA  ESQUÍ DE DONES PVP: 3,5 EUROS

 ESQUIAR A VAL D’ISÈRE  MARCA’T UN SHIFTY AMB L‘ISRA  COPA DEL MÓN D’SNOWBOARD A LA MOLINA  I TOTA L’ACTUALITAT


sumari editor i director

Panxo Pi-Suñer Cañellas coordinador editorial

Xavier Bautista cap de redacció

Celes Piedrabuena col.laboradors

Luciano Acerboni, Fidel Alonso, David Álvarez, Pako Benguerel, Kim Carreras, Victor Carreras, Joan Cartanyà, Robert Costa, Elisabeth Esporrín, Toni Grases, Nacho Oruezábal, Marcos Pérez de Rozas, Panxo Pi-Suñer Osés, Israel Planas, Lluís Sala, Marc Sixto, Enrique Ribas disseny i maquetació

MPD & Arts, Mònica Colomer i Thilo Schlepper publicitat

Marta Faya. Tel.: 932 111 146 Juan Antonio Gómez. Tel.: 934 879 240

Seccions 008 editorial

administració

María Jesús Torres i Jesús Puente correcció de textos

Unió de Federacions Esportives de Catalunya redacció i publicitat

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022, Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 web

www.esportsdhivern.cat

010 actualitat 012 notícies 042 competició 064 clubs de la FCEH 065 neu professionals

impressió

Graficmon (PRINTED IN SPAIN)

Reportatges

distribució

preu

3,5 Euros, IVA inclòs copyright

© Media Pro Dynamic, S.L. 08022, Barcelona Dipòsit Legal: B-42348-2002 Resta prohibida la reproducció parcial o total de tots els textos, fotografies i il.lustracions que es publiquin en aquesta

024 flocs: 638 km esquiables 026 de dona a dona: l’esquí de dones 032 l’hotel de gel de Grand Valira 034 copa del món d’esquí alpí 08/09 dames a La Molina 050 el Salomon junior team 052 esquiar a Val d’Isère

revista, excepte si hi ha acord fet constar per escrit amb els editors. ESPORTS D'HIVERN és una publicació de Media Pro Dynamic per a la Federació Catalana Esports d'Hivern, i és lliure i no té vincles comercials amb cap empresa del Sector.

busca’ns online a www.esportsdhivern.cat

Snowboard 058 SnowKorner

Federació Catalana d'Esports d'Hivern President: Ramon Carreras Balmes, 191, 5è 1a. 08006, Barcelona Tel.: 934 155 544 - Fax: 932 378 526 www.fceh.cat

060 el mundial d’snowboard a La Molina 062 aprèn amb l’isra: el shifty

edita Media Pro Dynamic, S.L.

Sant Gervasi de Cassoles, 79 08022 Barcelona Tel.: 932 111 146 - Fax: 932 127 911 a/e redacció: hivern@mpd.es a/e publicitat: mpd@mpd.es

patrocinadors

col·laboradors

entitats col·laboradores

Revista membre de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català Amb la col·laboració de

03

ANY XII TEMPORADA 08-09 / NÚM. 3

Comercial Atheneum, S.L. Joventut, 19 08830 St. Boi de Llobregat, Barcelona Tel.: 936 544 061 - Fax: 936 401 343 a./e.: atheneum@atheneum.com www.atheneum.com


www.peakperformance.com

Peak_Sports_dHivern_okt08.indd 1

08-10-28 15.03.52


www.peakperformance.com

Peak_Sports_dHivern_okt08.indd 1

08-10-28 15.03.52


Foto: La Molina, Coll de Pal

editorial

Segur que tenim una nova Copa del Món

La neu, un regal de Reis

L’editorial d’aquest número no pot sinó fer referència a la Copa del Món d’Esquí Alpí Dames de La Molina del 13 i 14 de desembre. Totes les opinions i crítiques indiquen que s’han assolit els objectius. Amb escreix hem estat notícia. Hem impressionat al circ alpí. Hem emocionat a l’afició catalana i estatal, i hem demostrat l’eficàcia i encert de l'equip organitzatiu i de treball. Ha estat una tasca conscient i meditada, ben conduïda i manejada amb serenitat. A la seu de la FCEH s’han rebut innumerables mostres de felicitació, i creiem que, en harmonia i coordinació amb els actes de celebració del Centenari de l’Esquí a Catalunya, la nostra federació ha sabut honorar l’esquí català, prestigiant al mateix temps la nostra entitat i deixant constància del valor i la potència dels nostres esports amb lletres de neu i fred. L’organització de la competició ha estat elaborada pel grup de directius del comitè organitzador i executiu, però feta efectiva pels diferents col·lectius de professionals vinculats a La Molina, de grups externs especialitzats, de voluntariat qualificats i voluntariat puntual. La força i el bagatge de la FCEH. El que voldria expressar amb tot això és que aquesta Copa del Món no ha estat un èxit exclusiu de la FCEH, ni personalitzat en ningú en concret. Però, crec que cal fer amb orgull la reflexió que la gran majoria de la gent voluntària i professional especialitzada té el seu origen a la nostra federació. D’una o altra manera s’han anat promocionant i formant dins les estructures federatives, que la federació ha estat capaç d’aglomerar i motivar a més d’un centenar de persones voluntàries provinents dels nostres clubs i federats, que la totalitat de l’estructura federativa, professionals i directius, es va implicar a ajudar a La Molina.Tot i així, el més gran dels valors que hem aportat a aquesta Copa del Món, obra de tots i totes, ha estat l’actiu dels clubs de la federació. Han aportat el seu personal tècnic. Durant anys han estat formant esquiadors i esquiadores, corredors i corredores, tècnics i tècniques, han cedit el seu voluntariat... Són els clubs els que varen escoltar la crida de la federació. Són els clubs els que han acompanyat La Molina a tot aquell grandiós grup de persones que aplaudia i animava a la nostra corredora catalana, Mireia Clemente. Tanmateix, considero que el valor més gran d’aquesta experiència ha estat la resposta del públic català, que, després de cent anys, ha estat capaç de revolucionar la vida dels Pirineus. Per tant, la meva felicitació a les institucions, a tothom qui hi ha treballat, als clubs i a la força de l'esquí català. Un dia, fa uns 13 anys, un tal Carles, va entrar a la FCEH amb ímpetu i aportant idees i projectes. Ens va dir a mi i a l’Arturo Noguer que havíem de fer una Copa del Món. Ens el vam quedar mirant i ho vam haver de donar per impossible. Al cap de quatre o cinc anys de perseguir alguna Copa d'Europa, després de fer algunes proves FIS i les primeres Copes d'Europa, un altre boig entranyable, en Lluís Roig, delegat tècnic FIS de la RFEDI, ens va dir que era el moment de demanar la Copa del Món. I, mira per on que ja l’hem feta. Si l'afició no ens abandona, i s’autoconvoca per gaudir com en aquesta ocasió, segur que hi haurà oportunitats per tal que ho repetim. Ramon Carreras, president de la FCEH

No sé quina part de mèrit tindrà l’editorial que vaig fer l’anterior número, animant als lectors i als afeccionats als esports d’hivern a gaudir de la neu, malgrat la sensació que ens envolta que tot se’n va en orris. Creia i crec que en èpoques com aquesta, sempre i quan ens ho puguem permetre i dintre de les nostres possibilitats, hem de procurar seguir mantenint les nostres aficions, ja que si a la sensació que el vaixell s’enfonsa, si al dia a dia en què no deixes de sentir notícies negatives i parlar amb companys de feina i amics que no veuen gaire clar el seu futur més immediat li afegeixes la retallada dràstica del que realment ens fa sentir vius, el panorama pot ser realment desolador. Dramàtic. Per sort, aquesta sembla haver estat l’actitud presa pels afeccionats als esports de neu, que aquestes passades festes nadalenques no han donat l’esquena als esports d’hivern. Xifres de rècord. I no només no han donat l’esquena, sinó que han volgut contribuir a assolir xifres històriques i trencar tots els rècords que hi havia fins ara. Recordo amb especial curiositat el matí del divendres 2 de gener. Estava a la Molina, davant de l’edifici d’oficines amb l’amic José Luis, i em vaig trobar amb Lluís Breitfuss, cap d’explotació de l’estació ceretana i director de cursa de la passada Copa del Món d’Esquí Alpí Dames. La nostra sorpresa era majúscula davant la gran afluència d’esquiadors. On era la tant comentada crisi, si aquell divendres va ser el dia de festes amb més afluència de visitants, amb 6.800 esquiadors? Aquesta jornada no va ser una excepció, ja que la mitjana de forfets venuts diàriament entre el 20 de desembre i el sis de gener va ser de 5.000 unitats. Sumant dies, assolim la xifra de 90.000 esquiadors, la qual representa un augment del 40% de forfets venuts respecte al mateix període de l’any passat. Aquestes xifres no han estat exclusives de la Molina. Per exemple, Vall de Núria va registrar més de 20.000 visitants i 9.200 esquiadors durant aquestes dates, el que també suposa un creixement del 33%; per les 130.000 persones de Baqueira Beret, els 88.000 esquiadors de Masella o els 12.000 esquiadors diaris que van triar Vallnord per gaudir de la pràctica esportiva. Bé, Vallnord i la resta d’estacions catalanes i andorranes, ja que l’afluència d’esquiadors va ser força generalitzada. Probablement va ajudar el fet que els gruixos de neu que oferien les estacions d’esquí també eren molt bons, que les condicions meteorològiques van ser força bones i que la distribució dels dies realment festius facilitava els desplaçaments llargs i curts. Tot plegat en una temporada en què fa uns mesos gairebé semblava que havíem de tancar la paradeta, entre la tant patida crisi econòmica, que no oblidem que ens afecta a tots, i el tant comentat canvi climàtic, que semblava que havia de fondre la neu de les nostres muntanyes en un obrir i tancar d’ulls, això si nevava i si feia prou fred per activar els aspersors de neu. I la millor notícia és que a aquestes alçades encara ens queden moltes jornades d’esquí, i jo sempre sóc dels qui pensa que el millor sempre estava per arribar. Celes Piedrabuena, redactor en cap Esports d’Hivern

08


actualitat

D’esquerra a dreta: Ramon Carreras, l’actual president de la FCEH, amb els seus tres darrers antecessors, Rafael Torras, Joaquim Bofill i Francesc Izard (Foto: FCEH/Marcos Pérez de Rozas)

Noms de la FCEH al llarg de la seva història 1933-1935. Federació Catalana d’Esquí 1935-1939. Federació d’Esquí de Catalunya 1939-1941. Federación de Montañismo y Esquí de los Pirineos Orientales 1941-1978. Federació Catalana d’Esquí 1978-2006. Federació Catalana Esports d’Hivern 2006-actualitat. Federació Catalana d’Esports d’Hivern Presidents 1933-1935. Rosend Carrasco 1935-1940. Àlvar Menéndez 1940-1942. Ignasi de Quadras (delegat territorial) 1942-1946. Javier M.Guilera 1946-1949. Xavier Vilaró 1964-1967. Sixte Quintana 1967-1977. Joaquim Bofill 1977-1986. Rafael Torras 1983-1995. Francesc Izard 1995-actualitat. Ramon Carreras Esports 1933. Esquí alpí-esquí de fons-salts d’esquí 1964. Bobs-luge 1977. Esquí artístic 1978. Hoquei gel-patinatge artístic sobre gel 1990. Trineu amb gossos 1996. Surf de neu 2000. Cúrling

Centenari de l’esquí, obra de tots Enguany estem celebrant el centenari de l’esquí a Catalunya. Una celebració que s’està gestionant des de l’actual FCEH, però que sense la iniciativa i l’esforç de les anteriors comissions gestores i els presidents de la FCEH mai hagués estat possible. Per premiar aquesta tasca, l’actual president de la FCEH, Ramon Carreras, va organitzar una trobada dels expresidents i presidents de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, on van ser-hi presents l’esmentat Ramon Carreras, president del Comitè Organitzador de la FCEH i president de la FCEH des de 1995, i tres dels deu màxims dirigents que ha tingut la Federació Catalana d’Esports d’Hivern en la seva història: Joaquim Bofill (1967-1977), Rafael Torras (19771986) i Francesc Izard (1983-1995). Està clar que si als nostres dies podem gaudir d’una bona pràctica dels esports d’hivern, sota el paraigua de la FCEH, és perquè amb anterioritat va haverhi unes persones que s’hi van deixar la pell. L’inici de la construcció de l’edifici que agermana tots els esports d’hivern va començar a aixecar-se l’any 1932, sota el nom de Federació Catalana d’Esquí. Una associació que no estava legalment constituïda i que l’any 1933 ho va fer oficialment, assumint la seva presidència una comissió gestora que va iniciar la confecció dels estatuts, els quals van donar pas a l’elecció del primer president, Rosend Carrasco i Formiguera, tot i canviant posteriorment el nom: Federació d’Esquí de Catalunya. Al llarg dels 77 anys d’història de la FCEH hi ha hagut un total de deu presidents, incloent l’actual president, i cinc noms distints, en funció de l’entorn social, històric i cultural i dels esports que acollia la FCEH. Bofill, Torras i Izard Aquests van ser els quatre darrers presidents que ha tingut la FCEH que es van veure les cares en la trobada que va convocar l’actual president de la FCEH, Ramon Carreras. Cadascun d’ells va tenir una importància cabdal en el desenvolupament de la tasca federativa. Joaquim Bofill va ser a la presidència deu anys, del 1967 al 1977. Àrbi-

10

tre, organitzador i directiu, abans que president, encara recorda com “la competició es va anar reforçant i es va fer una bona tasca en la promoció en l’esquí infantil”. Rafael Torras el va succeir al càrrec de 1977 a 1983. Va tenir l’honor de ser el primer president espanyol escollit per votació popular, tot i ser una època difícil: “vàrem canviar l’escut i hi vàrem afegir la senyera. Això va portar moltes dificultats amb l’espanyola, amb amenaça de separació per part nostra si no ho acceptaven”. Una altra de les bones accions de Torras va ser la creació de la Marxa Beret, que enguany celebra la seva 30a edició. Francesc Izard va ser el president del 1983 al 1995. Va completar tres mandats seguits al capdavant de la FCEH, va crear les lligues catalanes, en les modalitats d’esquí alpí i d’esquí de fons. En aquest sentit, en Francesc especifica que “al juny de l’any 1995 s’havia passat de dues lligues a un total de dotze, gràcies a la incorporació successiva de l’esquí popular de llargues distàncies i salts d’esquí (1986), trineu amb gossos (1991), l’esquí artístic, patinatge artístic sobre gel i segona categoria d’esquí alpí (1992), hoquei gel, surf de neu, fons i esquí alpí per a veterans (1995). Ramon Carreras, catotze anys de somni El relleu de Francesc Izard el va agafar Ramon Carreras, que figura al capdavant de la FCEH des de 1995 fins als nostres dies. Des del seu despatx, en Ramon fa memòria i explica que “el primer objectiu era crear un calendari de competició estable, amb proves més professionals. Vàrem crear noves lligues catalanes, la de surf de neu i la de telemarc i esquicròs”, per tancar la seva intervenció amb aquestes paraules: “vàrem intentar fer un calendari competitiu més obert. En una primera fase, fem les proves nacionals per tot Espanya. Després internacionals i ja ho estem aconseguint”. També s’ha de garantir que els joves puguin arribar el dia de demà a ser els protagonistes d’aquestes competicions, i per això la creació dels Centres de Tecnificació ha estat una de les màximes de l’actual junta directiva de la FCEH. El programa ja està desenvolupat, i a dia d’avui ja es disposa d’un centre a la Cerdanya (alpí i surf de neu), alpí (Vall d’Aran), la Seu d’Urgell (fons) i patinatge, a Barcelona.


notícies 01 Amb aquests esquís de doble espàtula, els més joves s’ho passen bé per tot arreu.

L’esquí per als nens i nenes rebels A k2 no s’obliden dels petits i saben que els nens més rebels demanen uns esquís especials, diferents, com els que porten els seus pares més marxosos o els seus amics més grans. I per a ells disposen d’uns twin tips amb què s’ho passaran molt bé en qualsevol terreny. Un dels models estrella és el Juvy i Missy. Són uns esquís twin tips especials per als nens, que s’adapten a la flexibilitat, a les dimensions, a la talla i al pes. Una joguina que no coneix fronteres, i amb la qual els més petits gaudiran d’allò més a la pista, al parc i per tota la muntanya. Talles: 119/129/139/149. Cotes: 95/70/91. Terreny: forapista 30% i pista 70%. Preu: 299,99 euros. www.k2skis.com (01)

Vallnord entrega els premis de la neu Un any més, i ja són quatre, Vallnord ha fet entrega dels Premis Importants de la Neu, amb els quals es vol reconèixer la contribució de personalitats i institucions al desenvolupament del sector de la neu en tots els sentits. Els premiats van ser: Albert Llovera, l’atleta més jove que va participar en uns Jocs Olímpics d’Hivern a Sarajevo amb només 17 anys, en la categoria de personalitat nacional; Josep Maria Figueras i Anmella –amb 16 anys era corredor d’esquí en totes les disciplines, va ser monitor de l’Escola d’Esquí de La Molina, el 1956 va estar present als Jocs Olímpics de Cortina d’Ampezzo com a metge traumatòleg de l’equip espanyol d’esquí i està considerat com un dels pioners de la medicina esportiva– en la categoria de personalitat internacional, i en la categoria d’institució aquest guardó va ser per a la Federació Andorrana d’Esquí. www.vallnord.com (02)

A Eassun pensen en les noies

02 Els Premis Importants de la Neu són una brillant iniciativa de Vallnord.

I quina millor manera de pensar-hi que oferir-los uns bons productes; és a dir, un casc i una màscara de primera. La màscara, la Club Goggle, és de lent esfèrica i triple escuma, especialment indicada per als rostres petits. Té un preu de 80 euros. Per la seva banda, el casc Premiu dona està fabricat en ABS amb material antial·lèrgic a l’interior. Pesa menys que una ploma, s’agafa bé i disposa dels orificis de ventilació adients. Preu: 90 euros. www.eassun.com (03)

05 Lleugera, resistent i molt pràctica. Les tres qualitats de la CampPack X3 Light. 03 La Club Goggle s’ajusta perfectament als rostres petits.

02

04 L’elegància presideix tots i cadascún dels milímetres d’aquest casc.

Casc Boeri Tactic, comoditat i seguretat Dues qualitats a les quals hauríem de sumar la de l’elegància. El seu sistema patentat Head-loc permet una millor adaptació, ja que es regula perfectament a les mesures del cap. El teixit interior és transpirable i el casc disposa dels forats de ventilació idonis per no passar calor i gaudir d’una bona ventilació. Disponible en sis colors en totes les talles, una altra de les característiques del casc Boeri Tactic és que és transparent i pintat per sota, i d’aquesta manera evita que els cops i les ratllades espatllin la pintura. També hi ha la versió de dona, que és una mica més petita i que té el sistema Piny Port, que permet recollir còmodament el cabell i, com la resta de cascos femenins de Boeri, du un llacet rosa a la part posterior en suport a la lluita contra el càncer de pit. www.giessesport.com (04)

Tres llacs artificials a Baqueira Beret A dia d’avui, Baqueira Beret disposa de bones reserves d’aigua, però vol aprofitar millor l’aigua que sobra a la primavera per tornar-la a fer servir a l’hivern. És per aquesta raó que considera necessària la creació de tres llacs artificials, un estaria situat a la zona d’Orri i dos a Argulls. L’Ajuntament de Nau Aran ja va aprovat el passat 26 de setembre l’inici de les obres, i el projecte té el vistiplau de l’ACA, la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, del Departament de Medi Ambient i del Servei de Geologia. Pel que fa a les instal·lacions, en el cas de l’Orri es tracta d’un llac d’un quilòmetre per 250 metres d’amplada i, en el cas d’Argulls, de dues instal·lacions de dimensions reduïdes per abastir d’aigua Baquèira i Bonaigua. La creació d’aquests tres llacs –projecte valorat en uns sis milions d’euros– ajudarà en la creació de neu artificial a l’estació. www.baqueira.es

CampPack X3 Light, la motxilla d’esquí de muntanya No pesa gairebé gens i és molt resistent. Estem davant la versió lleugera de la X3, gràcies a la utilització dels teixits RS65. Tot està pensat perquè aquesta motxilla sigui la nostra millor companya quan pugem amb els esquís a l’espatlla i quan baixem amb ells als peus. Les corretges de l’espatlla són molt transpirables i l’ajustament de la corretja a la cintura és efectiu. L’accés a l’interior és fàcil i et posaràs i et trauràs els esquís en un tres i no res gràcies al sistema Xpress Evo, sense oblidar-nos de les pràctiques butxaques. 790 grams. www.camp.it (05)


Viu el Demo Tour de Rossignol

Glacier d’Spyder, jaqueta forapista 100% Totes les jaquetes que en un principi estan destinades al forapista haurien d’oferir els mateixos elements de seguretat, com un xiulet certificat pels guardacostes dels Estats Units i audible a un quilòmetre de distància o el sistema de rescat per allaus Recco, el revestiment del qual facilita la tasca a l’equip de rescat i el seu interior està folrat amb una taula que inclou informació universal de rescat, com els senyals incorporats als telèfons d’emergència o el codi Morse. Unes prestacions a les quals hauríem de sumar el polièster resistent a l’abrasió, una cortina impermeable de 20.000 mm, la insolació termal Thinsulate, la caputxa que es pot extreure, la faldilla perquè no entri neu o un gran nombre de butxaques. www.spyder.com (06)

Si encara no tens clar quins esquís comprar-te, si encara dubtes, una bona manera d’aclarir-te és acostar-se a una de les demostracions que fan les marques a les estacions, com és el cas de Rossignol amb el Demo Tour. En un espai de 500 metres quadrats posen al teu abast més de 100 parells d’esquí i taules de surf de neu, i si tens qualsevol dubte el servei tècnic de Rossignol te’l resoldrà al moment. Els nous models per a aquesta temporada, com ara els Radical, Attraxion, Xenith o Bandit, estan a la teva disposició. Els podràs provar tantes vegades com vulguis, aclarir els teus dubtes i participar en diferents sortejos. Les dues darreres estades del Demo Tour de Rossignol són el 28 de febrer a Gran Pallars i el segon cap de setmana de març a La Molina. www.rossignol.com/demotour (07)

06 Si et va elfora pista, aquesta és la teva jaqueta.

07 Propostes com les del Demo Tour són perfectes per tastar el material i encertar en la decisió de compra.

Sopar del centenari La festa de la Copa del Món va començar amb el sopar del divendres al poliesportiu d’Alp, escenari del sopar del centenari. En el decurs del sopar es va voler distingir, honorar a les persones que com a esportistes, emprenedors, professionals o laboralment van destacar en el món de la neu. Va ser un sopar molt emotiu, que va comptar amb la presència d’importants autoritats i un munt de parlaments. En el seguit de parlaments, Ramon Carreras, president de la FCEH, destacava que “estem col.locant la Molina i Catalunya en el mapa del món dels esports d’hivern”, mentre que Eduardo Roldán, president de la Real Federació Espanyola d’Esports d’Hivern (RFEDi), remarcava que la celebració de la Copa del Món relatava un tros d'història “que s’ha desenvolupat a la Cerdanya, que compta amb dues estacions i que hi ha hagut molta gent que ho ha fet possible”. Xavier Nolla, president de l’Associació Catalana d’Estacions d’Estacions d’Esquí i Activitats de Muntanya (ACEM) ressaltava la importància de les estacions d’esquí per a l’economia de les valls de muntanya, mentre que Manel ‘Lolo’ Ibern, exsecretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, va aprofitar l’oportunitat que se li donava per “expressar les felicitacions que us mereixeu pels cents anys d’esquí. La vostra història dels cent anys d’esquí és una de les pàgines més glorioses de la història de l’esport a Catalunya, ja que és la història de l’esforç i de la passió de la gent”, tot finalitzant les seves paraules dient que “aquest és el reconeixement que vol fer el Govern per aquesta història. Sense l’esforç de les persones no estariem aquí. Sou un exemple per nosaltres i per a la resta del país”. La festa va acabar amb una foto de família, la de tots els distingits: Enric Mil, Joan Deulofeu, Andreu Planas-Leonor Gras-

Pepeta Planas, Pere Adserà i família, Josep Pous, Joan Alabau, Enric Sirvent, Hans Breitffus-Lali Rodríguez, Anselm Bort, Lluís Rigat Regi, Josep Maria Bosch, Francesc i Ramon Rosell, Salvador Carrera i el doctor Josep Maria Figueres. (08)

13

08 L’acte, força emotiu, va tenir lloc la vigília de l’inici de la Copa del Món de La Molina. Foto: Marcos Pérez de Rozas.


" " P E N SA E N B L A NC

notícies L’estil lliure es viu a Boí Taüll Aquesta temporada l’estil lliure es mou com mai a l’estació de Boí Taüll. D’una banda perquè l’estació de la Vall de Boí disposa d’un parc de primera, i després per la posada en marxa de la web www.bt-freexperience.com. Els amants de l’estil lliure podran saber quin és l’estat del parc gràcies a les imatges que els donen les dues noves càmeres web i quina és la previsió del temps, així com penjar les seves opinions, vídeos i fotografies i estar al dia de tot el que es cou en matèria d’estil lliure a Boí Taüll.

170 dies d’esquí i neu a dojo

Tenim totes les solucions en èpoques de CRISI. 

Per als que no estan ficats a la volatilitat de Mercat: Les darreres novetats en esquís i botes de les millors marques: VÖLKL, ATOMIC, FISCHER, DYNASTAR, ELAN, SALOMON, K2, SCOTT Y NORDICA.



Per als que van una mica atrapats: Gran assortiment d'esquís de 2a mà amb el nostre segell de qualitat i esquís a preus increïbles de temporades anteriors.



Per als més petits: Plan Renove, compra material nou i t'acceptem l'usat com a canvi o gran varietat d'esquís de 2a mà infantils.



Taller robotitzat.

Aquesta era i és la previsió de la temporada d’esquí al Pirineu de Lleida. Perquè la temporada d’esquí, la més llarga de la història al Pirineu lleidatà, vagi sobre rodes, les onze estacions d’esquí lleidatanes, agrupades sota la marca Neu de Lleida, han invertit un total de 18 milions d’euros, davant els 12,5 de la campanya passada, en la millora d’instal·lacions i de serveis, producció de neu i accessos. Aquesta és la primera temporada en què es pot esquiar a les estacions d’Espot Esquí, Port-Ainé i Tavascan amb el forfet de temporada Gran Pallars, i la primera en què es podrà gaudir dels serveis termals del balneari de Caldes de Boí els mesos de més fred. Recordem que dels onze centres d’hivern situats al Pirineu, sis són d’esquí alpí –Baquèira Beret, Boí Taüll Resort, Gran Pallars Espot Esquí, Gran Pallars Port-Ainé, Port del Comte i Tavascan– i set de nòrdic –Baquèira Beret, Aransa, Lles de Cerdanya, Tavascan, Sant Joan de l’Erm, Tuixent-la Vansa i Bosc de Virós. www.lleidatur.com

Tubbing a Grandvalira Grandvalira és molt més que esquí i surf de neu. Entre totes les novetats de la temporada, aquest hivern en destaquen dues que no permeten avorrir-se ni un minut. Grans i petits poden gaudir com mai amb el tubbing, la nova atracció de Grandvalira per a l’hivern, que permet agafar grans velocitats sobre un flotador per al descens més boig d’Andorra. La diversió està garantida “per un tub”! I per als que no vulguin emocions tan fortes, res com les noves pistes de patinatge sobre gel a l’aire lliure ubicades a peu de pistes a Grandvalira-Grau Roig i Grandvalira-Pas de la Casa. Per gaudir d’aquesta activitat, el domini posa a disposició dels clients el servei de lloguer de patins. www.grandvalira.com

Vine a veure'ns i no et decepcionarem... de 1965 especialistes en esquí des

Barcelona Barcelona

Cerdanya Cerdanya

Via Via Augusta Augusta 103 103

Sant Sant Agustí Agustí 33

BCN BCN

Puigcerdà Puigcerdà

Tel. Tel. 93 93 217 217 91 91 88 88

Tel. Tel. 972 972 14 14 10 10 20 20

infosports@sportstarre.com


Distribuït per

Matollo Sports, S.A. info@matt-sports.com / www.matt.eu

notícies

El grafisme de l’Ski Challenge és de primera

Nova temporada Ski Challenge Per fi ha arribat la nova temporada del joc en línia Ski Challenge, creació de l’empresa Greentube. Es tracta de la quarta temporada d’aquest joc, que es presenta amb importants novetats i millores tècniques, i que en la passada edició va comptar amb la participació de 3,3 milions de jugadors. Entre les millores incorporades destaquen les anomenades group races –sistema que permet als competidors convidar altres jugadors a un torneig privat–, la inclusió de noves pistes, com Gröden y GarmischPartenkirchen, o la millora dels efectes gràfics i de la qualitat del so, sense oblidar-nos del nou navegador que fa servir i que millora les prestacions i la qualitat del joc. A més, hi ha importants premis en joc, com ara rellotges, esquís, cafeteres, càmeres de fotos… www.greentube.com, www.ski-challenge.com

Arribar al Pol Sud sense límits Quan tinguis aquesta revista a les teves mans, l’expedició ‘Pol Sud Sense Límits Obra Social la Caixa’ molt probablement ja hagi completat el seu repte. Es tracta de la primera vegada a la història que una expedició formada per un equip de persones discapacitades afronta un repte d’aquestes característiques. L’expedició –que la formen el discapacitat visual Eric Villalón, l’amputat femoral Xavier Valbuena i Jesús Noriega, sense la mà dreta de naixement– va començar el seu repte el passat 30 de desembre. Al davant han tingut un repte molt difícil: 250 quilòmetres de progressió a la planura antàrtica arrossegant un trineu de 60 quilograms, en un ambient extrem, amb temperatures de –40ºC i vents catabàtics que arriben als 300 km/h. www.expediciopolsud.org Els expedicionaris es van entrenar a La Molina.


notícies BREUS

150.000 euros a les estacions Tots sabem que l’esquiadora nord-americana Julia Mancuso és força polifacètica. Mancuso és una esquiadora molt activa i compromesa amb tot el que passa al món

i practicant d’un munt d’esports. Però ara et volem dir que si ets o coneixes alguna persona que en sigui una bona fan, ara us podeu vestir amb la samarreta Julia Mancuso Tiara T-Shirt. La trobareu en dues versions, en les talles S, M, L i XL. www.juliamancuso.com A finals del mes de gener, concretament el dia 28, heu de saber que el Grandvalira Circuit Pas de la Casa acollirà una espectacular competició de buggies. www.grandvalira.com En una visita que Joaquim Nadal va fer a Tuixent, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques va dir que molt probablement s’obrirà l’aeroport de La Seu d’Urgell abans de dur-se a terme les obres de reforma. Es parla ja d’una data: finals del mes de febrer. El president de la Generalitat, José Montilla, va visitar el nou túnel del Roc del Dui del cremallera de Núria una setmana abans que posés en servei. Les obres del túnel es van iniciar el 2006, i el nou túnel, que es troba entre les estacions del cremallera de Queralbs i Núria, té una longitud d’1,3 quilòmetres. Als seus 38 anys, Markus Hefter és el nou director de la Ispo Winter. Hefter substitueix al càrrec Stefan Reschke. Va arribar a Ispo el 2007 i va prendre el càrrec de director de projectes. www.ispo.com

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat de Catalunya ha resolt otorgar quasi 150.000 euros a les estacions d’esquí de la comarca d’El Ripollès, tant per millores en els remuntadors i canons de neu com en els accessos. Els ajustos, inclosos el Pla director de les estacions de muntanya, tenen un volum total de 2,1 milions d’euros, dels quals 113.000 han anat a parar a Vallter 2000. Recordar tanmateix, que l’any passat entre les dues estacions van rebre 65.000 euros d’aquesta mateixa línia d’ajuts. www.elripolles.info. En imatge, un aspersor de neu a Vallter treballant.

Arriben els Nòrdic Camps Una proposta innovadora, basada en un procés d’aprenentatge i perfeccionament de la tècnica de l’esquí nòrdic, clàssic i patinador, amb els objectius de millorar el lliscament, adquirir major seguretat i definició en els viratges i millorar el rendiment, sentint la velocitat com una aliada i gaudint del medi natural. Aquestes són les premisses del Nòrdic Camp Salomon, iniciativa que va adreçada a totes les persones que vulguin iniciar-se, i a tots els esquiadors i esquiadores que vulguin perfeccionar la seva tècnica. Van començar el passat mes de desembre a Aransa, i després d’aquesta cita inaugural en resten quatre més: 10-11 de gener a Lles (La Cerdanya, Catalunya), 24-25 de gener a La Rabassa (Sant Julià de Lòria, Andorra), 14-15 de febrer a Aransa (La Cerdanya, Catalunya) i 21-22 de febrer a Candanchú (Osca, Aragó). Per apuntar-te a una d’aquestes estades només has de trucar al telèfon 902 190 415, i si vols més informació només has de consultar la pàgina web www.grupoelements.com. Són cursos intensius, s’inclou el material, i són perfectes per aprendre i millorar la tècnica de l’esquí de fons, de la mà d’autèntics especialistes. www.nordiccamp.com


01 Entra a www.NikeACG.com i tria l’aventura que més t’agradi.

Columbia t’equipa

Busca el teu ‘Sweetspot’ No tots podem fer el que més ens agrada i dur la vida que en alguns moments ens agradaria. Per aquesta raó, sempre està bé que veiem en el modes de vida que tenen alguns atletes les activitats que ens hauria agradat fer algun cop. Mentre esperem a donar el pas, sempre podem gaudir de les aventures dels esportistes de la iniciativa Sweetspots de Nike ACG. Per gaudir de les excitants iniciatives iniciades per aquests esportistes només cal anar a la pàgina web www.NikeACG.com i triar l’aventura que més ens agradi. N’hi ha un total de 21, com ara la de l’esquiadora Eva Walkner i la seva aventura forapista a In Dizin, Iran. (01)

Dins de la col.lecció d’esquí de Columbia trobem aquesta jaqueta, una de les peces estrella de la col.lecció d’esquí Titanium. Com la resta de productes, la Blue Point Fleece ofereix un alt rendiment tècnic en condicions extremes i s’ajusta perfectament al cos. Disponible en varis colors, la Blue Point la pots fer servir com a jaqueta externa o bé com a segona capa, en funció del fred que faci i de com suportis les baixes temperatures. Tant en un cas com en l’altre, gaudiràs d’una jaqueta que és com un turronet i que a més destaca pel seu agradable tacte. S’ajusta de forma excel.lent en cintura i a l’alçada dels punys i coll, porta les butxaques necessàries i no cal que et diguem que no deixa entrar ni una gota d’aigua, sent a la vegada més que transpirable. www.columbia.com. (02)

02 Aquesta jaqueta de Columbia la pots fer servir de primera o segona capa.


notícies 01 BREUS El Pavelló Municipal d’Alp va acollir la celebració del Dia Paralímpic a l’Escola, el qual va aplegar les escoles Bac de

Pràctiques a Gran Pallars

Cerdanya d’Alp i Alfons I i Vedruna de Puigcerdà. Amb

Durant els mesos de novembre i desembre s’han dut a terme els cursos pràctics de TD2 –tècnic d’esports d’hivern– que els alumnes de l’IES de la Pobla de Segur fan a Gran Pallars, tant a l’estació de Port Ainé com d’Espot Esquí. En total, han estat 35 estudiants, procedents de Catalunya, Aragó i Andalusia els joves que han treballat conjuntament amb vuit formadors per tal de conèixer sobre el terreny algunes de les feines específiques que es desenvolupen als centres hivernals. Aquest és el tercer any consecutiu que es realitzen aquestes activitats, i tenen com a objectiu la millora en la qualitat de l’ensenyament de l’esquí i incidir sobre la formació continuada dels professionals que es dedicaran en un futur a aquesta activitat. L’Institut de la Pobla de Segur imparteix des del curs escolar 2006-2007 el cicle formatiu relacionat amb la muntanya i la pràctica dels esports d’hivern, concretament d’esquí alpí i de surf de neu. Concretament, s’imparteixen els nivells I i II, que corresponen al cicle formatiu de grau mitjà i al de nivell III que requereix el batxillerat per a cursar-lo. www.fceh.cat (01, 02)

aquestes jornades es volen donar a conèixer els esports d’hivern als discapacitats, i les moltes possibilitats que ofereix La Molina per a ells. www.education.paralympic.org Mai està de més que una pàgina web t’ajudi a trobar l’esquí que més s’ajusta a les teves necessitats, tal com passa a www.blizzard-ski.com, on trobaràs tota la informació que necessites saber d’aquesta marca i on, donant un petits paràmetres, segur que trobes lel realment necessites. Pel que busquen un allotjament bolcat en els esports d’hivern, el Campus Cerdanya és un dels més indicats. Està situat al costat del la serra del Cadí, envoltat de natura, i ofereix un munt d’activitats vinculades als esports d’hivern: des de tallers i jocs per als nens i nens fins a cursos d’esquí, la possibilitat de poder comprar el forfet a la mateixa recepció, llogar el material o relaxar-se al nou spa. www.campus-cerdanya.com, 972 883 530. Copos Ski Center vol dinamitzar la pràctica de l’esquí. Primer amb un abonament que permet canviar els esquís en funció de les condicions de la neu, i després amb un altre abonament per al servei de reparació. Cinc reparacions per 175 euros i 350 euros per deu reparacions. En ambdós casos, les persones sòcies del club tenen preus especials. www.copos-ski.com

02


03 El Rodeo de Sinner és de talla única i es presenta amb el pràctic sistema Boa.

Scarycrow jacket

Anem de Rodeo? Com ho has lleguit. Aquest és el nom d’un dels cascos més estelars que la col.lecció de Sinner per aquesta temporada. Estem davant un dels models adreçats al públic jove, que es presenta en talla única i que és molt fàcil d’ajustar al cap ja que la regulació fa servir el sistema Boa. Disponible en quatre colors, el Rodeo porta les orelleres foradades per a una millor escolta, és compatible amb les màscares, ofereix una bona ventilació i si et dediques a la competi li podràs col.locar la protecció frontal. En resum: màxima protecció i confort. www.sinnner.eu. (03)

Per aquelles de vosaltres que vulgueu anar a la última, lluint una jaqueta específica per a la pràctica dels esports d’hivern, però que a més a més s’ajusti perfectament a la vostra figura i us ofereixi la millor protecció davant els elements externs, res com la Scarycrow, una de les peces més aconseguides de la col.lecció de The North Face per aquesta temporada. Primer per aquest color blau gel que et deixa gairebé glaçat, després pels molts detallets que incorpora –els quals faciliten la teva pràctica esportiva a la neu hi hagi les condicions que hi hagi– i després per l’aposta per la modernitat, per no voler ser una jaqueta més del mercat. Una jaqueta que, per cert, pots arrodonir amb el seu corresponent pantaló. (04)

04 La jaqueta Scarycrow de The North Face la pots acompanyar del seu corresponent pantaló.


notícies Compex WinPlate et prepara per a la temporada d’esquí Compex WinPlate produeix un efecte sorprenent sobre la musculatura en sessions molt curtes. La temporada d’esquí aviat enfilarà la recta final, però encara estem a temps de millorar la nostra forma física per a esforços que no fem molt sovint i així evitarem dolors i el risc de lesionar-nos. Els esports d’hivern fan treballar gairebé tots els nostres músculs: braços, cames, tronc i espatlles s’usen contínuament. Una sessió de 10 minuts equival a dues hores d’exercici físic convencional. “Per notar els seus efectes és aconsellable fer-la servir entre dues i tres vegades per setmana”. Compex WinPlate compta amb diversos programes adaptats a diferents esports, que permeten regular la intensitat de l’exercici que s’ha de realitzar. Gràcies al sistema “Whole Body Vibration” Compex WinPlate estimula el 100% de les fibres musculars, mentre que un entrenament clàssic només arriba a un 40%, les sessions són més curtes que les de musculació tradicional i s’aconsegueixen efectes positius i immediats sobre la força, el to i la recuperació muscular. No s’ocupa només dels músculs, si no de tot el conjunt del cos. Compex WinPlate ha aconseguit garantitzar el que d’altres plataformes no poden: la generació i transmissió al cos de vibracions verticals perfectament controlades. Dominar la vibració significa ser tècnicament capaç de controlar la direcció, l’amplitud i la freqüència, de manera que els músculs reaccionen de forma òptima a aquestes vibracions, doncs es contreuen i es relaxen automàticament. Els beneficis de l’entrenament amb Compex WinPlate són: la millora de la teva condició física; la millora de la coordinació, agilitat i elasticitat; la millora de la teva mobilitat; l’augment de la força màxima i el desenvolupament dels teus músculs ràpidament; la reducció de l’impacte i la fatiga; l’estalvi de temps en fer l’entrenament; l’acceleració de la rehabilitació després de lesions i operacions; l’alleugeriment -i fins i tot l’eliminació- dels dolors causats pels problemes musculars. I fins i tot ajuda a reduir la massa adiposa, ajudant a una millora de la circulació, que és, per sí mateix un tractament eficaç per reduir la cel·lulitis.


El passat 8 de novembre començava a Masella una nova i espectacular temporada d’esquí a Catalunya, que té tots els números per ser una de les millors de la història. Perquè no te la perdis, radiografiem les nostres estacions, i com diu la campanya de Catalunya Turisme, que no t’ho expliquin.

Tino Morte ACEM

638 km esquiables

En una temporada marcada per la commemoració del Centenari de l’Esquí a Catalunya i per la celebració de la Copa del Món Femenina d’Esquí Alpí el passat mes de desembre, no podíem deixar de recordar-vos a tots que al nostre país es pot gaudir de la neu tant com es vulgui, ja sigui practicant d’esquí alpí, nòrdic, surf o de qualsevol altra modalitat blanca. La temporada passada es va tancar amb un bon balanç, després d’una campanya, la de 2006/2007, que va ser una de les pitjors de la nostra història. De fet, Boí Taüll Resort va ser l’única estació que va millorar les xifres de la temporada 2005/2007, en un hivern que va remuntar el vol dels dies d’esquí a Catalunya, que va passar dels 1.582.869 (2006/2007) als 1.870.185, encara lluny del rècord que es va establir la temporada 2002/2003, amb 2.402.568 dies d’esquí al nostre país. De mantenir-se les previsions i la situació que hem tingut en la primera part d’aquest hivern, s’ensuma que podem estar molt a prop de batre el rècord de

Fitxa tècnica estacions catalanes

dies d’esquí a Catalunya. Per tant, enguany no hi ha excusa per no gaudir d’una jornada d’esport a la neu.

16 estacions I no serà, perquè no hi ha on triar. A Catalunya comptem amb 10 estacions d’esquí alpí i sis de nòrdic, que traduït en quilòmetres esquiables vol dir 410 km d’alpí i 228 de nòrdic. Es visqui on es visqui, desplaçar-se fins a l’estació triada no costa gaire, i un cop s’arriba es gaudeix d’unes bones instal.lacions, tant en la mateixa estació, com en l’espai que l’envolta, ja que els centres d’hivern tenen molt clar que el que busquen els afeccionats a la neu és gaudir de les millors condicions per a la pràctica de l’esport, tant pel que fa a la qualitat i quantitat de la neu, com pel que fa als remuntadors, servei de restauració, ofertes d’allotjament o l’accés per carretera, quan no en el preu del forfet. Un detall que a les estacions no els passa desapercebut..

24

Nombre estacions: 10 estacions d’esquí alpí i 6 estacions d’esquí de fons Remuntadors: 124 remuntadors: 3 telecabines, 53 telecadires, 38 teleesquís, 28 cintes i 2 telecordes Capacitat de transport: 163.173 viatgers/hora Km esquiables: 638, 410 d’esquí alpí i 228 de nòrdic Producció de neu: 2.244 innivadors, que cobreixen una superfície de 177,40 km, garantint un 43,21% de la pràctica alpina Inversió temporada 08/09: 22 milions d’euros, 9 milions en remuntadors i producció de neu i 13 més en altres instal.lacions vinculades a les estacions. Inversió Turisme de Catalunya: 1,5 milions d’euros. Aquesta és la quantitat que destina Turisme de Catalunya per potenciar el turisme de neu i muntanya 2008. Pressupost de la campanya ‘Que no t’ho expliquin’: 600.000 euros. Parcs infantils: 12. Escoles d’esquí: 36. Punts de restauració: 64. Serveis mèdics: 10. Estadis de competició: 9. Parcs de neu: 8.


MÀXIMA PROFESSIONALITAT EN CINC BOTIGUES AL VOSTRE SERVEI

LA

ESPECIALISTES EN: • ESQUÍ • SNOWBOARD • MUNTANYA • TÈXTIL

• Taller d'esquís i botes • Lloguer d'esquís, snowboards, snowblade, raquetes de neu • Preus especials per corredors, clubs, federats • Material per a la competició • Esquí test

BARCELONA SKI CENTER

DIPUTACIÓ, 374-378 | TEL. 932 329 113

GIRONA AKILIA

RIU GÜELL, 14 | TEL. 972 221 926

PUIGCERDÀ INTERSPORT PUIGCERDÀ CADÍ, 5 | TEL. 972 882 035

SORT INTERSPORT SORT

COMTES DE PALLARS, 40 | TEL. 973 620 657

LABODY MOLINA SPORT PISTA LLARGA | TEL. 972 892 069


Reportatge

De dona a dona Afortunadament, temporada rere temporada la presència del material específic per a noies ocupa més espai en el catàleg de les marques, amb uns esquís pensats específicament per a nosaltres i amb els quals es vol donar resposta a les necessitats que tenim a les pistes. Ara bé, què diferencia un esquí femení d’un de masculí? Tanta diferència hi ha? Val la pena que ens els comprem?

Anabel Vaquero Völkl, Atomic, K2, Head Doncs hi ha moltes més diferències de les que aparentment podria semblar. Les marques d’esquí s’esforcen tot el que poden per oferir-nos uns productes que vagin més enllà d’una cosmètica més suau que la resta de models de la col·lecció. N’hi ha que segueixen jugant amb les floretes –perquè també és cert que hi ha noies a qui els agraden–, però la tendència en matèria de cosmètica tendeix més cap a uns esquís amb una línia femenina molt marcada, fugint dels tòpics i de les cursileries. Uns esquís que ens agradin per la seva imatge, però que sobretot ens donin la resposta que necessitem quan som a les pistes. De res ens serviria un esquí de dona amb una cosmètica esplèndida si després no tira, oi?

Morfologia diferent Amb aquesta idea els departaments d’investigació de les marques espremen les seves neurones per mirar de crear uns esquís que s’ajustin perfectament a les necessitats. No ens enganyem, les dones i els homes són diferents de pensament, de costums, de forma de fer i de

26

constitució. El meu home té, per sort, una constitució diferent de la meva, i per tant necessita unes botes i uns esquís que hagin estat pensats en funció de les seves característiques físiques. De la mateixa manera que ell porta uns pantalons, una camisa o una jaqueta amb un patronatge concret, jo en porto uns d’específics de dona. I el mateix podríem dir d’unes sabates o d’un munt més d’exemples quotidians. És per aquests motius que els esquís i les botes de dona tenen una raó de ser. No són al catàleg de les marques per fer volum, sinó perquè les esquiadores trobin l’esquí que més s’ajusta a les seves necessitats, tant les que s’inicien com les que volen millorar en el seu rendiment, com les que en saben molt; tant les que es passen el dia pentinant les pistes trepitjades com les que somien a fer les seves incursions més enllà dels límits establerts, o les que donarien la seva polsera per una bona sessió d’estil lliure al parc. I aquest és un punt molt important, ja que entre algunes esquiadores, algunes d’elles amigues meves, existeix la


creença que els esquís femenins són perfectes per a les que fan les seves primeres passes a la neu o en saben una mica, però no pas per les que ja dominen el tema, que arribades a aquest nivell abandonen els esquís que les han vist créixer i es decanten per uns d’home. Com en qualsevol altre aspecte de la vida costa fer veure el que és quan una creença està molt arrelada en el cap d’algunes persones, encara que de forma errònia. Sí, errònia, perquè uns esquís de dona de gamma alta poden ser tant exigents com els seus homòlegs masculins, d’una manera que ni el millor esquiador se’ls acabaria. En aquesta direcció treballen els caps de màrqueting de les marques mostrant que disposen d’esquís de tots els nivells i terrenys, i que les que en saben molt, si volen, poden pujar a unes taules que ni un home se les podria acabar ja que, de fet, si es desenvolupen taules d’esquís específiques per a nosaltres és per alguna raó. Com passa en el cas dels homes cada marca fa servir una tecnologia pròpia, una metodologia, una manera de

fer amb la qual es vol diferenciar de la resta, però totes, absolutament totes, parteixen del mateix punt: el centre de gravetat de la dona es troba més endarrerit i a una alçada inferior respecte al del home i, per tant, si no portem el material correcte, ens constarà més entrar a les corbes i negociar-les amb la mateixa facilitat com ho faríem si portéssim el material que escau. Però és que, a més, el pes a l’hora d’esquiar, pel que dèiem abans, nosaltres el concentrem més en la part posterior de l’esquí. És per aquesta raó que tenim tendència a esquiar una mica més tirades enrere que no pas els homes, com en una posició de defensa. I després està demostrat que no corbem els genolls i els turmells tant com els nostres companys, de manera que l’inici de les corbes i l’esmortiment de les diferències del terreny són més difícils, per la qual cosa ens cansem més si no anem ben equipades. Són aspectes als quals hem de sumar altres factors, com per exemple que majoritàriament no acostumem a tenir la mateixa força que els nois, i per aquesta raó el nucli dels seus esquís és més lleuger.

27

Principals diferències Per si no et vols llegir la gran explicació i ets de les que va per feina, aquí tens breument els fets diferencials que trobaràs en un esquí de dona respecte al d’home: - Nucli de fusta més lleuger, que normalment es compensa amb un reforçament a l’exterior. - Fixació lleugerament avançada per facilitar la pràctica de l’esquí. - Taló una mica més aixecat per esquiar amb més facilitat i amb una posició més adient. - Diferents insercions per aconseguir esmorteir al màxim les vibracions del terreny. - Accessoris que faciliten carregar l’esquí, caminar amb ell amunt i avall. - Una cosmètica molt més treballada i que en teoria encaixa més amb els gustos de les noies.


Reportatge

Davant d’aquests fets evidents, cada marca mira de donar una resposta a la seva manera, amb el seu llenguatge i les seves armes, per mirar de fer-nos veure que necessitem uns esquís propis, ja que si per un cas tu o jo anem amb uns del sexe contrari, segur que els trobem més durs a l’entrada de la corba i en general ens costarà més esquiar, perquè pel fet de no tenir la fixació avançada ens haurem de tirar més enrere per fer més força. És evident que mantenir aquesta posició al llarg d’una jornada d’esquí no és molt còmode ni gens recomanable, però el realment important és que hi ha solució, i que aquesta és tan senzilla com pujar a una joguina que hagi estat pensada per a nosaltres.

La recepta de l’àvia En el procés de creació d’aquests esquís les marques fan servir els seus propis ingredients però, després del temps destinat a la cocció, serveixen a taula una proposta que té unes característiques molt marcades: la fixació

una mica més avançada, un nucli de fusta específic i un seguit de detalls que els confereixen un caràcter propi i els diferencien de la resta de plats cuinats. Veiem-ne alguns exemples. Dynastar aplica la seva tecnologia Autodrive a les noies, de manera que cada esquiadora, en funció del seu nivell, tindrà sota els peus una construcció determinada, situant el cantell on realment fa la força, cosa que augmenta l’eficàcia, amb la construcció 3D. És a dir, amb el nucli de fusta buidat en el seu interior, on els esforços són menors, però reforçat a la part exterior per a una millor transmissió del recolzament dels cantells. D’aquesta manera, el pes és menor i es guanya en facilitat, maniobrabilitat, eficàcia i control. En el cas de K2 el fet diferencial el trobem en la peça que hi ha sobre l’esquí, Mod Monic, en diuen ells, la qual ha estat pensada per matar les vibracions i aconseguir així una fluïdesa major en la pràctica esportiva, la qual també es veu afavorida amb un nucli de fusta propi, amb l’espà-

28

tula i la cua més toves que el patí, per entrar i sortir millor dels viratges i mossegar millor en la negociació de les corbes. Hybrid Tech2 és com a Fischer han anomenat la seva nova construcció de dona, la qual reuneix tots els requisits d’un esquí esportiu femení: poc pes, grip perfecte i alta dinàmica. El secret es troba en el fet d’incloure nuclis de fusta amb perfils de fibra de carboni. Així es combinen les característiques positives del nucli de fusta, com ara la vivacitat i el dinamisme, amb el que realment aporten els perfils de carboni: rigidesa i reducció de pes. Un seguit de prestacions que queden resumides en la plaqueta que hi ha a la cara dels esquís, i en què es poden llegir les paraules My turn. La paraula dona també està molt present a Elan, amb el W Studio, que ha desenvolupat uns productes que reuneix en tres grups: Free Series, Magic Series i Spice Series, que es beneficien de la millor tecnologia com el Reflex Sidecut, que permet fer girs sense esforç, així com


Quin t’agrada més? Per no fer etern aquest article hem triat, en consens amb les marques, el model de noia més destacable de la seva col·lecció. A veure què us semblen.

ARW Armada

Burnin Love K2

El model exclusiu d’Armada per a les noies que volen tirar-se de cap al park o al pipe. Un esquí força lleuger gràcies al nucli AR Core 2, però que té la mateixa sola i tall lateral que l’AR6 d’home, amb una mica menys de pes. El seu nucli lleuger i la seva construcció lateral el fan idoni pels salts, rails o el wallride. Dimensions: 114/82/104. Radi de gir: -. Talles: 161 a 166.

Amb la seva nova làmina de metall i la seva nova construcció, aquest all mountain ha millorat la seva estabilitat i comportament en neu dura. El sistema de fixació M1 garanteix la precisió i control que tota esquiadora experta necessita. Cal destacar també la tecnologia Mod i la peça Mod Monic. Dimensions: 117/71/101. Radi de gir: 13 metres en 163 cm. Talles: 149 a 170.

Madonna 4Frnt

Chicka Movement

Molta versatilitat per dominar tota la muntanya, això és el que garanteix el Madonna de 4Frnt. Amb els gràfics en rosa rock, nucli de fusta megablock i una construcció sàndwitx que et convertiran en la reina del ball. En tres talles i cadascuna d’elles ha estat dissenyada amb un tall lateral similar. Dimensions: 121/90/111. Radi de gir: 19 metres en 165 cm. Talles: 155 a 175.

L’esquí perfecte de freeride/freeski per a la noia que ja domina, amb un bon nivell d’esquí i que vol unes taules que li permetin gaudir de la llibertat, però que demana unes bones prestacions davant totes les condicions de neu que es pugui trobar. Un allround de primera. Dimensions:

Raisin’ Hell Atomic

Olympia Firefox Nordica

Velocitat sense límits. El model de gamma més alta de la col·lecció d’Atomic. Un perfecte all rounder que gràcies al seu gran control farà tot el que li diguis, fins i tot a altes velocitats. Construcció Double Torsion Bar i reforços de titani. Disseny luxós i elegant, amb detalls en or i el nou InDesign 4tix binding. Dimensions: 113/68/96,5. Radi de gir: 15 metres en 162 cm. Talles:

Última tecnologia. Precisió. Bona transmissió. Navega amb un esquí pensat per a aquelles de nosaltres que tenen un bon nivell i necessiten uns esquís d’alt nivell. El seu tall ofereix la màxima versatilitat i, gràcies al sistema X-Balance, la distribució dels pesos és millor i atorga un major control. Dimensions: 122/70/105. Radi de gir: 14 metres en 170 cm. Talles: 154 a 178.

117/77/107. Radi de gir: 15/17 metres. Talles: 148 a 168.

155 a 176.

Attraxion XI Mutix Rossignol

Viva Sonic IQ Blizzard Aquest model calça la mateixa tecnologia que el seu homònim masculí, amb la idea d’oferir el millor material a les esquiadores expertes i ambicioses. Un all mountain que incorpora el sistema IQ i la tecnologia Powerframe. Un esquí que ofereix un perfecte equilibri entre rapidesa, velocitat i energia, i amb el qual no coneixeràs els límits donada la seva facilitat de conducció.

Per a les esquiadores expertes. Un esquí que porta els Regular Power Arms, que donen un doble comportament als esquís. En funció de si vols un comportament de gegant o d’eslàlom li hauràs de canviar aquests braços. Un esquí que combina el blanc i el bronze, amb un grafisme amb reminiscències japoneses. L’equilibri perfecte per a esquiadores de gran qualitat tècnica. Dimensions: 128/76/106. Radi de gir: 13 metres en 162 cm. Talles: 154 a 162.

Dimensions: 119/68/103. Radi de gir: 12 metres en 160 cm. Talles: 153 a 167.

Origins Jade Salomon

Exclusive Course Pro Dynastar Dotat del New Balance System. Un esquí que garanteix una excel·lent adherència en neu dura, una trajectòria precisa i, gràcies a la tecnologia Autodrive, un òptim confort, flexibilitat i rellançament. Per a les noies que no dubten i van a per totes. Dimensions: 104/66/90. Radi de gir: 20 metres en 172 cm.

Un dels nous models de la línia Origins de Salomon. Un all mountain –84 de patí– que va adreçat a les esquiadores amb bon nivell i que porta tota la tecnologia de Salomon, amb el nucli de fusta o un elastòmer a l’espàtula que esmorteeix les vibracions per facilitar l’esquiabilitat, i una cosmètica molt treballada. Dimensions: 124/84/110. Radi de gir: 16,6 metres en 170 cm. Talles: 163 a 177.

Talles: 156 a 178.

Maya Scott

Speed Magic Elan Gaudeix de les millors sensacions del càrving amb l’Speed Magic Fusion CS. Integra el sistema de fixació Fusion, amb el que tindràs una millor resposta. Un esquí adreçat a les noies que ja tinguin hores d’esquí a les cames, que es beneficiaran de la tecnologia d’ones WaweFlex la qual permet una flexió de l’esquí més suau, sent més rígid en torsió i guanyant en estabilitat.

Un esquí que va adreçat a les esquiadores de nivell intermedi fins a les expertes. Ideal per a les noies que busquin un esquí fàcil, estable i lleuger. Un all mountain molt valorat per les dones, amb detalls tècnics com el Dual Radius –el qual és més o menys agressiu en l’entrada i sortida dels viratges– o el Pre Track, que li dóna una major versatilitat. Dimensions: 116/76/106. Radi de gir: 13 metres en 165 cm. Talles: 155 a 175.

Dimensions: 116/65/104. Radi de gir: 11,7 metres en 160 cm. Talles: 150 a 165.

Spirit Edition Stockli

Vision Exhale Fischer Per a les noies que els agrada esquiar de forma més relaxada. En construcció Composite Frame i Hydrid Tech, per esquiar de manera precisa i controlada. Lleuger, directe i dinàmic. Dimensions: 118/72/103. Radi de gir: 15 metres en 160 cm. Talles: 140 a 160.

Un dels models de dona que menys cedeix als paràmetres femenins. L’Spirit no busca conquerir per la seva imatge suau, sinó per les seves prestacions. Les que l’han provat diuen que és un canó. Un esquí potent, que va molt bé, més tou en torsió que un d’home, amb menys força perquè doni les prestacions que se n’esperen. Un esquí de pista que admet les incursions forapista –patí de 68–, estable i noble. Dimensions: 115/68/98. Radi de gir: 15 metres en 165 cm.

Power One Head

Talles: 149 a 165.

Esquí àgil i modern, d’estil càrving per a les dones que cerquen els girs exactes i dinàmics a qualsevol velocitat. Un esquí d’alt rendiment per a dones atlètiques que baixen a tota velocitat i que es pengen del càrving, amb Intelligence Technology i Liquidmetal Technology. Dimensions:

Spirit Edition Völkl

111/67/97. Radi de gir: 14,2 metres en 163 cm. Talles: 156 a 177.

29

Pensat per a les esquiadores que no vulguin perdre’s cap pendent. L’Aurora és l’esquí amb el patí més ample de la col·lecció Viva, 85. Calça el nou sistema de fixació iPT Wideride, el qual combina el millor de l’esquí alpí i de l’esquí forapista. L’Aurora, un esquí all mountain d’espàtula a cua, per a les noies que els agrada esquiar ràpid, per tot arreu i que no miren tant el confort. Dimensions: 128/85/112. Radi de gir: 16,3 metres en 170 cm. Talles: 156 a 170.


Reportatge

una posició de muntatge central de la fixació que distribueix la potència per igual en iniciar i executar els gris; o el sistema Fusion, un sistema de fixació lleuger que s’avança per acomodar la forma i la posició de la dona i facilita enormement els girs. Una declaració d’intencions que també mantenen els responsables de Head. Com en gairebé la resta de referèn-

cies del mercat, el pes de l’espàtula i de la cua és major que el del patí per facilitar els girs i l’esquiabilitat però, a diferència de la resta, incorporen les seves dues millors armes tecnològiques. Mentre l’Intelligence Tecnhnology permet adaptar la tecnologia dels esquís a les necessitats de les esquiadores, el Liquidmetal és el material que fa possible una gran elasticitat i capacitat de rebot, que atorga el màxim de dinamisme en uns esquís en què preval la lleugeresa i la reactivitat.

Els esquís de dona tenen característiques diferents als d’home Si l’Intelligence Tecnhnology i la Liquidmetal són pròpies de Head, el sistema IQ ho és de Blizzard. La línia de dona, batejada com a Viva, el porta, i gràcies a aquest sistema l’esquí és més lleuger, perquè permet integrar esquí i fixació i de dues peces fer-ne una, amb una gran facilitat de muntatge i una òptima transmissió de forces. La intuïció femenina és present en totes les marques, i prova d’això és el Feminine Intuitive Technology, de Rossignol. Desenvolupada en col·laboració amb les noies del programa True Colors, aquesta tecnologia es basa en dos conceptes. Primer, la construcció FIT permet reduir el pes dels nuclis en un 15%, mentre que gràcies al FIT Integral System –les plaques de la part superior dels esquís han estat dissenyades perquè s’adaptin a les noies– es reparteixen millor els recolzament al taló i a l’espàtula i es facilita la sortida dels viratges perquè genera una conducció més precisa. Cal no oblidar-nos del Women Waist Concept, que presenta una línia de cotes en el taló original i revolucionària. Just darrere de la fixació fan com una corba, són més estrets, i s’engrandeixen a mesura que avancen cap a la cua. Aquesta forma facilita l’entrada i sortida dels viratges, a més de transmetre una gran seguretat, que agraeixen molt les esquiadores que volen progressar. Paral·lelament hi ha marques que confien el seu secret femení al forn. És el cas d’Stockli. El seu model femení, Spirit Edition, passa més minuts al forn que no pas el d’home, de manera que s’aconsegueix que l’esquí sigui més dòcil, menys brusc en sensacions i que quan es posi al límit doni, tal com passa en tots els models d’aquesta marca, el millor de si mateix. A l’extrem contrari trobaríem els Salomon de noia, en els quals la cosmètica és força important, la qual cosa no vol dir que abandonin la tecnologia, que en tenen, i molta. Confiem en el doble monocoque –màxima resposta i excel·lent adherència–, o en l’afegit de fusta al nucli per a una major estabilitat i rebot més suau. Treballen dues línies, l’all mountain i la de pista. Treballen amb la mateixa tecnologia que els esquís d’home, però amb detalls exclusius, com ara unes fixacions que utilitzen titani. Un material que té un cost més elevat que altres, però que és més lleuger. Uns esquís que cobreixen al cent per cent

30


les necessitats femenines. Uns objectius que també assoleixen els dos models de noia d’Scott, Maya i Sheela, amb la clàssica construcció SSC, diferents làmines superposades, o el Dual Radius, que afavoreix la versatilitat dels models i l’adaptació a les exigències del terreny i de la pròpia esquiadora. Per la seva banda, Völkl sí que té una bona alineació femenina, l’Attiva. Els models han estat desenvolupats pel seu equip de corredores, i aquestes han aconseguit que les seves paraules es facin realitat, amb uns esquís de construcció més lleugera, divertits en el gir i una arrancada d’impuls més suau. En funció del lloc per on es moguin, els Attiva fan servir una tecnologia o l’altra, però els millors opten per la construcció XTD Sensor Wood Core Light –l’estructura de l’esquí amb la màxima proporció de fusta, la qual dóna una flexibilitat harmònica a l’hora d’esquiar–, o el Double Grip, amb els cantells més aixecats i, a major alçada, major adherència i precisió. En l’alçada es van fixar també els d’Atomic. Ells aixequen el taló de l’esquí i faciliten l’esquiabilitat del model en qüestió i aconsegueixen que la posició de la noia sigui la més adient. Una finalitat que es veu afavorida per les diferents Flex Zones que duen integrades els esquís, des de l’espàtula a la cua. Cada model porta més o menys Flex Zones en funció del nivell de l’esquiadora, de manera que es garanteix de totes maneres una bona maniobrabilitat, suavitat i confort. Qualitats que han estat ben presents en la ment de l’equip de professionals femenines i amb gran experiència a la Copa del Món que han estat presents en tot el procés de creació.

Confort i estètica Com manen els gurus del màrqueting, un producte no només ha de ser bo sinó que ho ha de semblar. Dit d’una altra manera, que s’ha de vendre també per la seva imatge, que és en el que realment ens fixem, i en els petits detallets que el fan diferent. Ja podem tenir davant l’esquí més revolucionari del mercat, el més bo amb diferència, que si no el vestim bé i li incorporem els accessoris adients no tindrà sortida. Aquesta és una raó per la qual els esquís de noia acostumen a tenir una cosmètica tan treballada, tan maca, amb els detallets més variats.

Els esquís de noia responen a la morfologia femenina Una filosofia que segueixen, per exemple, a Atomic, amb uns acabats brillants, amb la tecnologia InDesign –com el programa de maquetació–, la qual fa que l’esquí estigui òpticament coordinat amb la fixació. Mitjançant un programa d’estampació s’aconsegueix que la fixació tingui el mateix color que l’esquí, de manera progressiva, de manera que aquest va canviant de tonalitat en funció del motiu que tingui. I després o abans, quan l’hagis de carregar, una goma que hi ha a l’espàtula t’ajudarà en el trans-

port, detall que també té Dynastar, amb una peça antilliscant que ha situat entre l’espàtula i la fixació, amb la qual és molt més fàcil portar els esquís. Bé, espero i desitjo que us hagin quedat les coses clares, però pot ser que siguis d’aquelles noies que només creu en allò que veu, i que per tant tot el descrit fins aquí t’hagi fet veure la llum però no pas el camí a seguir. Així que per triar el corriol correcte i no perdre’t en la frondositat de la vegetació, res com anar a una botiga especialitzada, caure en mans d’un venedor com cal i assabentar-te dels tests que fan les marques a la neu. Aquest és el moment clau, ja que podràs viure en persona les veritables diferències entre l’all i la ceba. I t’asseguro que n’hi ha.  31


Iglú Hotel Grandvalira L’estada dels teus somnis Celes Piedrabuena Grandvalira

Aquesta temporada d’hivern es pot viure a Grandvalira una experiència del tot inoblidable: dormir en un iglú a més de 2.000 metres d’alçada, amb totes les comoditats d’un establiment hoteler en ús, però al mig de la muntanya, envoltat de neu i natura.

32


Reportatge

L’experiència pot espantar una mica d’entrada, però també pot excitar força, ja que no sempre es té l’oportunitat de gaudir d’una estada en un hotel de gel, a més de 2.000 metres d’alçada. La proposta d’aquesta aventura està oberta a totes les persones amants dels esports d’hivern, de la natura i de la muntanya, que reben amb els braços oberts una nova proposta més que engrescadora, on tot està pensat fins al detall més insospitat perquè l’estada sigui recordada per sempre més.

Material que cal portar a l’Iglú Hotel Normalment, quan es va a un hotel ja se sap què s’ha de posar a la maleta, però potser si vols anar a l’IglúHotel de Grandvalira, hauràs de tenir present que s’ha d’anar ben equipat i que habitualment la temperatura està a 0º C. Per tant, es recomana dur el següent equipatge: - Roba de neu calenta, com per anar a esquiar. Evitar els texans i les sabatilles esportives - Calçat calent i confortable, tipus botes després d’esquiar o Moonboots - Bons guants, si són d’esquiar millor - Ulleres de sol, per la baixada del matí - Mitjons i roba interior de recanvi. També s’ha d’incloure el pijama - Tovallola, banyador i xancles pel jacuzzi - 2 gorres de llana. El segon és per fer-lo servir al jacuzzi, ja que es pot mullar - Llanterna - Raspall de dents - Diners en efectiu pel pagament dels extres o objectes de regal o record, ja que no s’accepten targetes - No s’admeten maletes, per tant per dur l’equipatge es recomana dur una motxilla o bossa d’esports - Per dormir, s’entrega un sac de dormir, junt amb un llençol de cotó especial i d’un sol ús

Preus Per persona i nit Iglú estàndard adult Iglú estàndard infantil Fins a 4 anys Fins a 12 anys Fins a 20 anys Iglú romàntic Iglú romàntic plus Iglú romàntic suite

Aquest és el setè iglú que es construeix a Europa L’Iglú hotel Grandvalira és com un establiment hoteler més, amb la diferència que en comptes de fusta i moqueta hi ha gel i més gel. Aquest fet pot tirar enrere les persones més fredoliques, però s’ha de dir que dins de l’hotel la temperatura mitjana és de 0 a 4º C, amb una sensació de calidesa degut al sistema d’abric dels iglús inventat pels esquimals, i que els iglús dormitoris estan pensats per suportar temperatures de fins a –50ºC a l’exterior, i les situacions més extremes que en puguem imaginar.

21 iglús, per a tots els gustos L’Iglú hotel de Grandvalira no ha estat dissenyat pels esquimals, sinó per l’empresa Iglú Dorf, que ha fet possible l’únic iglú del sud d’Europa –el setè que es construeix a Europa. La resta es troben a Suïssa, Alemanya i Finlàndia–, amb els seus 21 iglús, iglús jacuzzi, una sala de te i un iglú restaurant. En concret, hi ha dos iglús estàndard amb capacitat de fins a sis persones en habitació compartida, quatre iglús romàntics per a dues persones, dos iglús Plus per a dues persones amb WC privat i un iglú romàntic suite per a dues persones, amb WC i jacuzzi privat. La seva capacitat dormitori és de fins a 32 persones. Tots els iglús estan

Cap de setmana (divendres)

Setmana (dilluns-dijous)

119 euros

99 euros

58 euros 75 euros 95 euros 193 euros 226 euros 339 euros

45 euros 61 euros 80 euros 166 euros 199 euros 309 euros

33

decorats peça a peça per diferents artistes, i tots els llits dels dormitoris dels iglús estan equipats amb materials específics per combatre les condicions extremes. Per tant, es pot escollir des de passar una nit amb els amics o família en un iglú amb capacitat de fins a sis persones, o bé en una suite romàntica per sorprendre la parella amb una vetllada que no oblidarà fàcilment.

Iglús amb jacuzzi L’hotel del glaç disposa a més de dos originals iglús amb jacuzzi, un d’ells privat pels hostes de la suite, els quals no són tancats. Tenen el sostre obert, per gaudir de l’espectacle dels estels, a la vegada que es gaudeix d’un hidromassatge a una temperatura de 36º C. L’Iglú hotel Grandvalira, com qualsevol altre hotel, compte amb un restaurant amb capacitat per a 64 persones i un bar on entren bé cent persones de peu, i són aquestes dues instal.lacions les més grans del complex, amb vuit metres d’alçada, ja que la resta d’iglús en tenen quatre.

Per construir l’iglú s’han mogut 3.000 tones de neu El restaurant és el lloc perfecte per començar una nit romàntica, mentre es degusten les millors fondues de formatge acompanyades d’un vi calent. Una sensació de calidesa i d’acolliment que es manté en cadascun dels metres quadrats del complex, tot i que l’iglú no disposa d’aigua corrent, es congelarien les canonades, ni de llum corrent, però milers d’espelmes s’encenen cada dia per il.luminar i donar caliu a totes les estances. Una experiència única que es pot viure a partir de 99 euros, un preu a l’abast de moltes butxaques, que et transportarà a un món que sempre havies somiat i que ara pots fer realitat.  www.grandvalira.com i 00 376 80 10 64.

*l’estada inclou: trasllat des de Grau Roig (Cubil) amb telecadira, aperitiu, allotjament segons el tipus d’iglú escollit, passeig nocturn guiat amb raquetes (segons condicions meteorològiques), sopar al restaurant Iglú Hotel (fondue de formatge), te o aigua inclosos, ús de l’iglú jacuzzi, sac de dormir i llençols especials, primera baixada d’esquí abans de l’obertura de pistes o telecadira, desdejuni en el restaurant Tres Estanys de Grau Roig.


Lara Gut

Tanja Poutiainen

La Molina La Molina ens veiem el 2012

Kathrin Zettel

Manuela Moelgg

34

Celes Piedrabuena Toni Grases


Copa del Món 08/09 Esquí alpí Dames

Maria Riesch

Lindsey Vonn

Prop de 18.000 persones van gaudir en directe de l’estrena als Pirineus i al nostre país de la Copa del Món d’Esquí. Les millors especialistes en eslàlom i gegant van fer les delícies del nombrós públic present a l’estadi Supermolina, que va portar en un tres i no res a Tanja Poutianen i Maria Riesch cap a la victòria. Mireia Clemente va tenir una actuació destacada, i tant les esquiadores com els tècnics de la Federació internacional d’Esquí (FiS) destacaven la gran feina duta a terme per la Molina, que molt probablement torni a acollir la Copa del Món d’Esquí Alpí al 2012.

Manuela Moelgg

Mireia Clemente

35


Copa del Món 08/09 Esquí alpí Dames

Encara tinc la pell de gallina. Ja han passat uns dies de l’estrena de la Copa del Món a la Molina, però les emocions que vàrem gaudir els qui vam ser presents a l’estació ceretena quedaran per sempre més al nostre record. No sempre hi ha l’oportunitat que una estació catalana pugui organitzar una prova de la Copa del Món. Molts són els condicionants que es donen abans i en el decurs de la competició. La Molina tenia una bona experiència en la Copa d’Europa que avalava la seva solvència, però, com diu la dita, d’honrat no només s’ha de ser, sinó que també se n’ha de semblar. Estava clar que per experiència i per saber fer bé la feina no seria, però els nervis, les presses i el voler fer les coses bé sempre poden jugar-te una mala passada. Però, el cap de setmana del 13 i 14 de desembre tot va sortir rodó. Hi havia neu per parar un tren, l’estadi va estar en perfectes condicions tant el dissabte com el diumenge, tot i que aquest darrer dia no va ser gens fàcil deixar la pista en les millors condicions, i l’ambient va ser el de les grans ocasions. Un ambient de ‘Champions’, però no pas de primera ronda o de segona fase, sinó de final. El village que es va instal·lar amb les carpes de les marques va ser tot un èxit i va donar molt de caliu. Però parlant de caliu, renoi quin ambientàs es va viure a la línia d’arribada al llarg del cap de setmana gràcies a l’escalfor que transmetien les grades. Les 2.000 persones que van omplir de gom a gom les grades el dissabte i el diumenge van fer tant o més soroll que la graderia del Camp Nou al clàssic Barça-Madrid, fins l’extrem que les mateixes corredores deien que sentien el suport del públic en cada gir i que aquest alè les feia anar més ràpid. En aquesta tasca, la feina del locutor Santi Gallardo va ser de les que es recorden, com la d’aquells toreros que surten de la plaça a coll de la seva quadrilla. Renoi com en sap, de fer la seva feina.

Per fi comença l’espectacle Després de dos anys d’intensa feina sobre el terreny i molts més de perseverança per fer-se un lloc en el circuit de la Copa del Món, la Molina es va treure la son de les orelles el dissabte 13, amb la celebració de la prova del gegant, en la que era l’estrena de la Copa del Món als Pirineus. Les condicions per a la disputa de la competició eren perfectes, amb la pista en molt bon estat, bona visibilitat i la neu en òptimes condicions. La victòria va ser per a una Tanja Poutianen que va estar incommensurable, especialment en la segona mànega, deixant en segona posició a la italiana Manuela Moelgg i tercera a l’austríaca Nicole Hosp. No va ser una baixada fàcil, sinó força selectiva, que posava de manifest l’exigència de l’estadi Supermolina, de reconegut prestigi i dificultat. Prova d’aquesta exigència van ser la desqualificació de Lindsey Vonn o les sortides de pista d’esquiadores de reconegut nivell com Kathrin Zettel, Anja Paerson o Denise Karbon. Leyre Morlans i Carolina Ruiz del Castillo no van ser una excepció i van posar fi a la seva cursa abans de creuar la línia d’arribada. La festa del primer dia de competició no es va acabar amb la celebració del gegant, ja que el poble d’Alp va acollir el sorteig de dorsals de la cursa del diumenge en un ambient força càlid i acollidor. L’acte va ser senzill, força emotiu i per arrodonir la festa, fins i tot la neu va fer acte de presència. Renoi, quin cap de setmana estàvem vivint. Les mateixes esquiadores mostraven la seva sorpresa davant la gran rebuda que els van dispensar els molts aficionats arribats fins al bonic poble d’Alp.

Un eslàlom per recordar Amb el bon gust de boca que ens va deixar la disputa del gegant, i, per què no, la clara victòria del Barça davant el Madrid, ens vàrem anar a dormir, expectants davant la segona i definitiva jornada de la Copa del Món. Mentre a l’exterior de l’Hotel Supermolina queia la neu a dojo, nosaltres comptàvem amb els dits d’una mà les hores que faltaven perquè sortís el sol. Però, abans de gaudir-ne, vàrem haver de demanar una pala per treure la neu que gairebé tapava el cotxe i poder arribar a la carretera. Ens va costar arribar a l’estadi de competició. El dia era fred, nevava molt, la visibilitat no era excessivament bona i fins i tot hi havia a qui li ballava pel cap la suspensió de la prova. Però de nou els tècnics de la Molina, voluntaris i tot el


Opinió corredores Julia Mancuso “La pista ha estat molt bé i l’ambient també, però els meus esquís no anaven gaire bé. He treballat molt dur en els entrenaments per fer-ho bé, i espero que la sort comenci a canviar aviat”.

Kathrin Zettel “Avui ha anat molt millor que ahir. He comés algunes errades que m’han impedit lluitar per la victòria, i Maria Riesch ha esquiat molt bé”.

Lindsey Vonn “He esquiat molt bé les dues mànegues, tot i que he adoptat una tàctica un xic conservadora, però el cert és que Marie Riesch ha esquiat molt ràpid en la primera mànega. i estic molt contenta per ella És una bona persona, una amiga i una gran esquiadora”.

Leyre Morlans “Tal com ha anat la cursa és un ‘pal’ bastant gran. He sortit amb moltes ganes, però no ha pogut ser. I l’ambient ha estat impressionat, feia temps que no veia un ambient com aquest en una cursa d’esquí”.

Carolina Ruiz “M’he enganxat en una porta i al petit mur que hi que hi havia una mica més abaix he arribat descontrolada i m’he sortit. Em sap greu no haver-ho fet millor, ja que el públic ha estat fantàstic. Arribar a meta i escoltar aquesta cridoria ha estat impressionant”.

Maria Riesch “Quan m’he llevat pensava que la pista estaria impossible, però s’ha fet un treball extraordinari, ja que la pista estava perfecte. Ha estat un plaer competir aquí i espero tornar aviat”.

Tanja Poutiainen “Aquesta prova m’ha agradat molt. La pista estava molt ben preparada. La neu estava en molt bones condicions i hi havia molta gent animant. Mai havia estat aquí i m’ha sorprés l’ambient alpí, ja que quan et parlen d’Espanya penses en el sol i l’estiu”.

Nicole Hosp “Haig de dir que ha estat una organització de primera. La pista era difícil, però bona. Ha valgut la pena venir a esquiar a La Molina”.

37

Mireia Clemente, “He superat les meves expectatives” Com t’has trobat? No he tingut temps ni de mirar el temps ni la posició. Pels crits i per la gent com animava crec que m’ha anat molt bé. Veig que estic la 49 –finalment va ser la 48– i per tant he superat les meves pròpies expectatives i estic súper contenta, a més amb el suport de la meva família, els meus amics, la federació, de tothom i de la Molina, que al principi per les condicions del dia semblava que no es podria fer i ha estat perfecte. La pista estava bé? Estava perfecta, i vull felicitar els treballadors de la Molina. Deies que no tenies res a perdre i sí molt a guanyar. I he guanyat moltíssim, i les ganes de tornar-ho a fer i repetir-ho el més aviat possible. No he tingut temps ni de pensar, i això és boníssim, ja que quan penses vol dir que vas molt lent. Què t’has dit a la sortida? A per totes. Gas. Senties els crits d’ànim del públic? Sí, mira allà tinc les meves amigues amb una pancarta groga. Després he vist la pancarta d’Atomic i del club. La veritat és que cada porta que baixava sentia algú que cridava i això et dóna molta força.


Copa del Món 08/09 Esquí alpí Dames

personal desplaçats a la pista van fer un treball de primera. Des de dos quarts de quatre del matí 60 derrapadors i tècnics, armats amb pales, màquines, turbines i rascletes, van estar treballant per treure els 50 centímetres de neu acumulada i buscar la neu que hi havia a sota i que amb tant de carinyo s’havia preparat per a la competició. La seva tasca va ser perfecte i l’eslàlom es va disputar sense problemes. Pel que fa a la competició en si, l’alemanya Maria Riesch va donar tota una lliçó, marcant un temps estratosfèric a la primera mànega i un molt bon crono a la segona. Lindsey Vonn es va refer de la decepció del dissabte i va demostrar que aquesta temporada li té agafada la mida a la disciplina més tècnica. També es van refer de la decepció inaugural les esquiadores Kathrin Zettel, tercera, i Anja Paerson, cinquena. Totes aquestes esquiadores van gaudir del suport del nombrós públic que hi havia al llarg de tota la pista, especialment a la zona d’arribada, però l’ambient es va escalfar especialment quan va baixar la gironina Mireia Clemente. Sortia amb el dorsal 72 i finalment va ser la 48. Deia dies abans que no tenia res a perdre i sí molt a guanyar, i la d’Atomic va fer un gran descens, força físic, davant el seu club de fans, el seus pares, amics i davant de tota l’afició, que va picar tant de peus a terra que en alguns moments vaig arribar a patir per l’estabilitat de la grada. Al vell mig d’aquestes grades es trobaven els ducs de Palma, l’infanta Cristina i iñaki Urdangarín, com uns afeccionats més, a qui esperem tornar a veure en una propera ocasió. Diuen que el nom de la Molina ja figura a l’esborrany de la Copa del Món de 2012. L’èxit esportiu i organitzatiu d’aquesta primera edició de la Copa del Món als Pirineus és la millor targeta de presentació de l’estació ceretana, que per mèrits propis ja s’ha guanyat un lloc entre les millors cites del circuit de la Copa del Món. Com deia el mateix Eduardo Roldán, president de la Real Federación Española de Deportes de Invierno (RFEDI), “l’organització ha estat molt bona, a un alt nivell. Sense exageracions, l’organització de La Molina ha estat al nivell que s’espera d’una Copa del Món, tanrt el dissabte com el diumenge, i s’ha demostrat que es pot fer una prova de la Copa del Món, siguin quines siguin les condicions”. Calen més o millors paraules de suport? 

Manuel ‘Lolo’ Ibern, director de Política Esportiva del Consell Català de l’Esport “Hem donat una imatge extraordinària” Quina valoració en feu? Demostrem que els Pirineus, Catalunya i La Molina som capaços de fer un gran esdeveniment, que té la categoria olímpica, i que hi ha neu, que també ha vingut pel centenari. La imatge que hem donat i la retransmissió per televisió ha estat extraordinària.

Hem tingut tot el que haviem de tenir? Sí, hem tingut públic, que estàvem preocupats per això, i l’hem tingut amb un gran entusiasme, i especialment el personal de La Molina es mereixen un reconeixement públic per la feina extraordinària que han fet de preparació de les pistes, que ha estat molt valorada.

Els membres de la FIS deuen haver quedat molt sorpresos, oi? Sí, i especialment per ser una Copa femenina, a les masculines ja acostuma a haver-hi públic, però a les femenines no tant, i per això s’han quedat sorpresos. Crec que podem estar tots molt orgullosos, però especialment crec que són els Pirineus.

Què pot representar la celebració d’una prova de la Copa del Món com aquesta per a la Molina i per als Pirineus? Home, ensenyar que aquí hi ha esquí, que aquí hi ha capacitat, i això és un referent

Classificacions

mundial. No hi ha millor campanya mediàtica que aquesta. Aquesta és una de les

Gegant. 1.Tanja Poutiainen (FIN) 1:07.74 / 1:09.02 / 2:16.76. 2.Manuela Moelgg (ITA)

demostracions que volem estar entre els grans de l’esquí alpí.

1:07.29 / 1:09.49 / 2:16.78. 3.Nicole Hosp (AUT) 1:07.85 / 1:09.56 / 2:17.41. 4.Elisabeth Goergl (AUT) 1:08.13 / 1:10.05 / 2:18.18. 5.Michaela Kirchgasser (AUT) 1:08.90 / 1:09.30

I heu tingut temps d’esquiar?

/ 2:18.20.

El dissabte sí que vaig tenir temps d’esquiar. Vaig aprofitar el temps que hi ha entre la

Eslàlom. 1.Maria Riesch (GER) 53.81 / 59.17 / 1:52.98. 2.Lindsey Vonn (USA) 55.09 /

primera i la segona mànega, i el dissabte vaig estar molta estona dalt de tot perquè

59.37 / 1:54.46. 3.Kathrin Zettel (AUT) 54.70 / 1:00.64 / 1:55.34. 4.Sarka Zahrobska

volia veure la sortida i veure com entren al mur, que és molt impressionant.

(CZE) 55.15 / 1:00.38 / 1:55.53. 5.Anja Paerson (SWE) 55.05 / 1:00.59 / 1:55.64.

Julia Mancuso

Carolina Ruiz


Lluís Pujol, delegat de la FIS “Aquesta ha estat la gran festa de l’esquí” Lluís, tant patir i al final ha sortit tot de genial Tot ha anat molt bé. Hem hagut de demostrar que podem fer-ho tot bé, tant si fa bon temps com si no. Avui diumenge

Ramon Carreras, president FCEH “Ha estat un éxit total”

hem tingut unes condicions molt extremes i amb aquestes condicions és molt difícil. Des de les tres i mitja hi havia molta gent a la pista treballant. Ahir va ser una mica més

Podríeu fer-me una mica de valoració? Ha estat un èxit. Ja que hem tirat endavant un gegant amb

Josep Font, director de la Molina “Un somni fet realitat”

fàcil, tot i que era l’inici.

Què s’ha fet a les tres i mitja de la matinada? S’ha començat a treure la neu amb pales, i després s’ha

sol i bon temps i un eslàlom amb mal temps. S’ha treballat molt tota la nit. Aquí han vingut ajudes de tots els clubs. La

Quina valoració en feu?

començat amb un equip de 120 persones, de l’escola d’esquí

gent de la Molina ha estat a ‘tope’ i la pista està perfecte.

Estic molt satisfet. Aquest és un somni fet realitat als

a derrapar tota la pista. Hi havia uns quants amb rastell i uns

Hem demostrat que sabem treballar en condicions adverses,

Pirineus. En un dia com ahir, fabulós, molt bon temps, una

altres que anaven tirant la neu amb pales cap a fora.

i a més a més tenim gent. La gent ha vingut i s’ho està pas-

pista molt ben preparada i avui amb neu, amb més d’un man-

sant molt bé.

tell de neu, fresca, que hem estat capaços de treure-la, bus-

Perquè la bona neu la teníem a sota.

cant la neu forta que teníem preparada i sobretot amb un

Sí, i l’haviem d’anar a buscar. Havíem de treure els 30 centí-

públic impressionant. A mi personalment m’ha sorprès l’afició

metres de neu acumulada al llarg de tota la pista, ja que a

esportiva que hi ha.

sota teníem la neu preparada amb aigua, perquè estigués

Què representa per la FCEH haver acollit aquesta prova? Crec que és molt important. Ens dóna una acció en un esport

dura, i l’havíem de buscar.

d’alt nivell, i és una cosa que ens feia falta per ensenyar, que

Aquest era un tema que es comentava.

som capaços de fer-ho i ser-hi. Tampoc és tant difícil arribar

Sí, però s’ha fet un bon treball de promoció, focalitzat molt en

I tu, com a delegat de la FIS, què n’has de dir?

al nivell de les curses de fora.

els clubs d’esquí, i la resposta ha estat extraordinària.

Tothom ens ha dit que era perfecte. Ara m’acaben de trucar

Com valoreu la participació de Mireia Clemente?

Què és el que més us ha sorprès ?

que si ens avisen amb sis dies d’antelació, encara en podem

Molt bona. Ha baixat amb moltes ganes, arriscant. Crec que

Tot ha sortit tant bé que seria tot. La veritat, sorpreses no

fer una altra.

ho ha fet de forma meravellosa, i era per plorar, ja que ha

n’hi ha hagut, i l’èxit ha estat el que ens esperàvem.

de la FIS per dir-me que tot s’havia vist perfecte i jo els he dit

Crec que aquesta prova l’ajudarà molt en el futur quan com-

Els delegats de la FiS han fet algun comentari?

I a més, això ha estat molt important, perquè això ho ha vist tot el món?

peteixi.

A la FIS estan molt contents, i a ells sí que els ha sorprés

Sí, i han vist la imatge d’una estació d’esquí que és una esta-

una mica. A nosaltres no tant, perquè ho hem provocat, però

ció d’esquí que hi ha sol, neva, que hi ha un bon ambient. La

Ha anat tot tant bé, que ja es demana una segona prova de la Copa del Món.

a ells sí.

gent que hi havia eren persones que eren del món de l’esport.

Ja estem en el calendari del 2012.

Us han fet algun comentari especial?

pels clubs aquesta prova ha estat una festa. El públic no ha

Bé… la pista. La pista és excepcionalment bona. El format de

fallat. Aquesta ha estat la gran festa de l’esquí.

estat molt aplaudida i ha rebut un gran afecte de la Molina.

Molts clubs, molts xavals que coneixen a les corredores, i

Haurem d’esperar tant?

la pista, i per això hem tingut una Copa del Món. Per arribar

Pensa que aquest any tenim la Copa del Món de surf de neu,

fins aquí hem hagut de fer un llarg camí. A dia d’avui la valo-

2012?

que l’any que ve gairebé tenim un Campionat del Món de surf

ració de la FIS és molt bona, i espero l’informe que fa la FIS a

Està en previsió, però amb aquesta presentació i empenyent

de neu, i que al 2011 tenim un Mundial. No podem córrer

final d’any espero estar situat de les millors.

una miqueta entre tots, estic convençut que ho tirarem endavant.

més.

Michaela Kirchgasser

Leyre Morlans

39


Copa del Món 08/09 Esquí alpí Dames

BREUS La pista Roc Blanc va ser l’escenari dels entrenaments de les corredores i va demostrar ser perfecte per aquesta feina. L’estadi de la Molina és perfecte per a la disputa de competicions femenines, però per acollir una prova de la Copa del Món masculina és una mica just.

Cheik Amala Kouma, afeccionat de Mali, “Veure-ho en directe és massa”

Lindsey Vonn declarava el dissabte després de sortirse al gegant que no s’havia trobat bé a la pista, que no havia tingut feeling amb els esquís, que no havia dormit bé i que els esquís no semblaven que anessin bé, ja que no els controlava i no li entraven bé als girs.

Prova de la passió que va despertar la celebració de la Copa del Món va ser la presència d’afeccionats vinguts d’arreu, com Cheik Amala Kouma, de Mali, Àfrica. Vàrem parlar amb ell perquè ens donés el seu punt de vista. Com vas aconseguir venir? Jo sóc de Mali, Àfrica. Vaig veure la publicitat de la Copa del Món. Li vaig preguntar a un company de feina que està vinculat al món de la neu i em va aconseguir una entrada per aquest event. Sé que vius a la Cerdanya, portes molt de temps? Com et vas aficionar als esports de neu? Ja fa vuit anys que visc a la Cerdanya per motius de feina. M’he aficionat a l’esquí perquè en aquesta comarca de neu aquest esport és molt important. L’esport m’agrada i poc a poc em vaig anar animant per practicar-lo. Crec que amb el temps i el material adequat no és difícil d’aprendre. Quin tipus de neu t’agrada més? Bé, el meu nivell no és un mot alt i acostumo a esquiar per pistes amb la neu ben trepitjada. Ara bé, tinc clar que sempre s’agraiex la presència d’una bona neu.

Òscar Lago, realitzador de TV3 responsable de la Copa del Món, deia que el dispositiu que es requeria al llarg de l’estadi era “molt complicat, potser més i tot que el de la Fórmula 1 per l’entorn”. 13 càmeres (dues sense fils, una grua telescòpica, una grua de 8 metres que estava a meta, una grua petita, una súper slow motion i una càmera autònoma sense trípode a la zona del mur) van retransmetre l’espectacle de la Molina a una audiència potencial de 40 milions de persones. Tres cadenes de televisió tenien els drets d’emissió: TV3, l’alemanya ARD i l’austríaca ORF. ‘Live your dream’ es podia llegir al casc de Carolina Ruiz del Castillo. El seu, va ser el somni de tots a la Molina.

Em sembla que tornes a Àfrica aviat, i tant de bó tornos aquí aviat, has explicat als teus amics iI familiars que esquies? Sí, sí, els he enviat fotos i els explico què és l’esquí i que m’agrada molt. I no cal que et digui que ells s’interessen molt, ja que al meu país tot és diferent. T’agrada la competició? Com has vist la Copa del Món de La Molina? T’hi veus algun dia? Les curses de La Molina m’han agradat molt. He vist a molta gent. Crec l’organització era molt bona i el nivell de les esquidores molt. Ser a les grades envoltat de tanta gent emocionada, de gent animant de tots els països, i el nivell de les corredores! Havia vist proves de la Copa del Món per la televisió, però viure-ho en directe és massa.

3.000 esportistes dels diferents clubs catalans i 200 persones voluntàries organitzades en diferents zones, com a la cerimònia d’entrega de premis, especialistes en pistes o en l’acolliment de les corredores s’hi van deixar la pell, perquè tot sortís a la perfecció. Un d’ells va ser l’exesquiador Albert Rovira, a qui vam veure baixant amb un munt de pals a les mans. A la cita de la Molina no hi van faltar excorredores com Blanca Fernández Ochoa –bronze a l’eslàlom dels Jocs Olímpics d’Albertville’92 i guanyadora de quatre eslàloms a la Copa del Món–, Ainhoa Ibarra –el seu millor resultat va ser el vuitè lloc del gegant de Sierra Nevada’96–, Ana Galindo –quarta a les proves de la Copa del Món de Sölden’96 i Are’98–, l’aragonesa Ana Geli o Mònica Bosch. Les copes del món no es van acabar el passat mes de desembre, ja que encara els resta la Copa del Món de Discapacitats iPC (12 al 15 de gener) i la Copa del Món LG Snowboard FiS, del 12 al 15 de març. La Zona Village va ser tot un encert. Les marques van mostrar les seves novetats, les esquiadores nacionals i internacionals van signar tants cops com van poder. L’oferta lúdica del village es va completar amb la presència d’una carpa de Milka, de la marca de caldos Aneto o la de la FCEH.

Calia fer veure al món que érem a La Molina i que l’estació ceretana es troba als Pirineus, i que bona part d’aquests són a Catalunya.

40


100.000 francs suïssos va ser la quantitat de diners que es va repartir entre les guanyadores de la Copa del Món de la Molina, prova que va comptar amb un pressupost d’un milió d’euros.

Algunes xifres de la Copa del Món: 100 periodistes acreditats, 200 persones voluntàries, 100 corredores de 18 països, 36 carpes a la zona village… Sense la presènia de les grades mòbils, amb capacitat per a mil persones, l’ambient no hagués estat el mateix. Tant dissabte com diumenge no va quedar ni una cadira buida i l’ambient que es va viure a la línia d’arribada posava els pèls de punta.

La Molina va demostrar saber estar a l’alçada de l’exigència de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) en una prova de la Copa del Món, tant quan les condicions afavoreixen el desenvolupament de la cursa, com quan aquestes no són gaire favorables, tal como va passar el diumenge, el dia de l’eslàlom. Segurament, l’experiència acumulada de les cinc edicions femenines i una de masculina de la Copa d’Europa van ajudar força. El dissabte, el dia del gegant, les corredores van haver de superar un total de 47 portes, estant localitzada la sortida de la prova als 2.055 metres i l’arribada als 1.695 metres. La neu estava dura, feia sol i la temperatura a la sortida i l’arribada era de –1ºC.

El dissabte a la tarda felicitava Lluís Breitfuss, director de la prova, pel bon desenvolupament de la cursa del dissabte. Ell em va dir que estigués tranquil, que encara quedava un dia i que el felicités quan tot acabés. Cap a les dues el vaig veure a la línia d’arribada, i aleshores sí que em va dir, “ara ja em pots felicitar”. Gran Breitfuss, gran. Lara Gut, sisena al gegant, va deixar bocabadat a tothom amb la seva bellesa i estil, però no va prendre part a la prova d’eslàlom. Tampoc ho va fer Denise Karbon, i Ana Jelusic tampoc va disputar el gegant.

El diumenge, el dia de l’eslàlom, 63 portes van posar a prova les corredores. En aquest cas, la sortida estava als 1.903 metres i l’arribada als 1.695, sent la temperatura a la sortida de –4ºC i l’arribada a –3ºC. La neu estava dura i no va parar de nevar.

En aquesta imatge veiem com la nord-americana Lindsey Vonn es concentrava i dibuixava el traçat al seu cap. Les carpes del village van ser plenes de gom a gom, com aquesta de Descente, on els seus esquiadors no es van cansar de signar autògrafs.

Jordi Pujol, Laura Jardí i Francisco Fernández van fer d’obridors de la prova de gegant; honor que va correspondre a Javier Alonso, Clàudia Carreras i Francisco Fernández a la prova d’eslàlom. La carpa de K2 va salvar a més d’un de caure rodó al terra per falta d’aliment. Les seves hamburgueses i el vi que hi servien ens va sentar de conya.

41

Uns estiraments són bàsics per garantir el correcte rendiment en el decurs d’unes proves tant exigents com les de La Molina. El dissabte al vespre e sva fer el sorteig dels dorsals del a prova del diumenge al centre d’Alp. L’ambient va ser impressionat i les corredores es van quedar més que sorpreses amb la rebuda Ii el caliu que hi havia. Instant previ dels obridors. La responsabilitat és màxima i ells es concentren tant o més que els esquiadors que vénen al darrera. Va haver-hi caigudes de tota mena, com la de Kathrin Zettel, Denise Karbon o aquesta d Nicole Hosp, que per sort no va passar d’un ensurt. Com no podia ser d’una altra forma, la carpa de la FCEH va ser una de les més concorregudes al llarg del cap de setmana. Es jugava a casa i això es va notar al llarg de les dues jornades d’esquí. Aquesta joveneta va trencar el cor de més d’un afeccionat que hi havia a La Molina i que la va poder veure d’aprop. Parlem de la la suïssa Lara Gut, que passa per ser una gran esquiadora. La tasca de l’skiman és bàsica perquè els esquiadors puguin donar el millor de si mateixos en el moment de la veritat. En imatge, l’skiman d’Atomic. L’afició, els amics i els familiars van animar tant com van poder a la Mireia Clemente, la única esquiadora catalana que va tenir el privilegi de córrer una Copa del Món, i a més ho va fer força bé. Aquest era l’aspecte de l’estadi el diumenge a primera hora del matí. Hi havia qui patia pel desenvolupament de la prova, però tot va sortir rodó.


competició disputa proves de gegant i eslàlom. La tercera en discòrdia és Lindsey Vonn, qui ha vist com la sort li donava l’esquena en les darreres curses i com la seva gran amiga Riesch li prenia la general i la classificació d’eslàlom, tot i que encara conserva la del descens. Es dóna la casualitat que la italiana Nadia Fanchini i la suïssa Fabienne Suter comparteixen la primera posició en supergegant. Anja Pärson, de moment, s’ha de conformar liderar la combinada i no cal descartar mai una combativa Kathrin Zettel.

Maria Riesch està demostrant ser una de les esquiadores més polivalents. Foto: Head.

Copa del Món Esquí Alpí 08/09

Riesch i Raich presenten candidatura A l’espera que arribi el Mundial de Val d’Isere i quan es porta disputada gairebé mitja Copa del Món, la general ha canviat de mans. Ara està en possessió de l’austríac Benjamín Raich i de l’alemanya Maria Riesch; però tot està molt ajustat i res està definit. Aquesta sembla ser la tònica general en el que portem de temporada.

Benjamin Raich, superats els seus problemes d’esquena, vol tornar a ser el que era. Foto: Atomic.

Una temporada que està sent especialment dura en el tema de les lesions, la darrera a escalfar banqueta ha estat l’austríaca Nicole Hosp, que es va trencar el lligament lateral del genoll, baixa que hem de sumar a la de la nostra estimada Maria José Rienda o la de la també austríaca Marlies Schild, sense oblidar-nos de la no presència en homes en el que portem de temporada de Kale Palander. Però aquesta és la creu d’un esport que té moltes cares i que dóna moltes alegries. La prova que s’ha de viure el moment el tenim en el lideratge de Maria Riesch, que, sense cap mena de dubte, ja ha oblidat les lesions que fa dos anys va patir en els genolls, manifestant una clara progressió en el seu esquí. Avui dia és una esquiadora molt completa, i està capacitada per fer bones curses tant en les proves de velocitat com en les tècniques, i està en condicions de millorar el que va aconseguir la passada campanya, on es va endur el globus de vidre del supergegant i la combinada. La segona del rànquing general és Tanja Poutiainen, una posició que té molt ja que la finlandesa només

42

Maier lidera el supergegant! Sí, no m’he equivocat a l’escriure. Herminator, gran, sempre gran, sembla haver recuperat el feeling a l’hora d’esquiar, ja que les ganes no les ha perdudes mai. Probablement estigui motivat pel mundial de Val d’Isere, però el cert és que Maier lidera el supergegant amb 209 punts, pels 170 del suís Didier Defago o els 132 d’Svindal. El noruec, tal com li ha passat últimament a Lindsey Vonn, no ha tingut massa sort en les darreres curses i, encara que té més d’un títol, de moment ha hagut de baixar el cap, davant l’empenta d’un sempre elegant Benjamín Raich, qui ja suma 30 victòries a la Copa del Món, i és el segon esquiador en actiu amb més triomfs a la Copa del Món. Benni lidera el rànquing general, el del gegant i el de la combinada, en una clara declaració d’intencions de tornar a ser el que era al 2006 i demostrant un cop més que és una súper classe. De moment, manté una posició de privilegi, que també tenen Daniel Albrecht en gegant i Michael Walchhofer en descens.

Svindal i Vonn, els que més guanyen 112.000 francs suïssos (uns 75.200 euros) pel noruec Aksel Lund Svindal i 126.740 (uns 84.812 euros) per la nord-americana Lindsey Vonn. Aquesta és la caixa que han fet aquests dos grans monstres de l’esquí fins ara. Curiosament, ambdós han perdut la condició de número 1. El segon esquiador que més diners ha guanyat és l’austríac Benjamín Raich, amb 107.366 francs suïssos, i tancaria el podi el francès JeanBaptiste Grande, amb 88.814. En dones, Tanja Poutiainen és segona, amb 123.050 francs suïssos, pels 112.500 FS de Maria Riesch. Aquestes dades les va facilitar la FIS just abans de disputar-se el VIP Snow Queen Trophy de Zagreb, on es repartien 160.000 euros, i la Hahnenkamm de Zitzbuehel, amb 550.000 euros, repartits entre les quatre categories: descens; 175.000 euros; supergegant, 130.000 euros; eslàlom, 175.000 euros i combinada, 70.000 euros. Rànquing de guanys Homes. 1.Aksel Lund Svindal (NOR), 112.153 FS.. 2.Benjamín Raich (AUT), 107.366. 3.Jean-Baptiste Grange (FRA), 88.814. 4.Daniel Albrecht (SUI), 89.828. 5.Ivica Kostelic (CRO), 84.990. 6.Carlo Janka (SUI), 59.631. Dones. 1.Lindsey Vonn (USA), 126.470 FS 2.Tanja Poutiainen (FIN), 123.050. 3.Maria Riesch (GER), 112.500. 4.Kathrin Zettel (AUT), 105.810. 5.Nicole Hosp. (AUT), 82.500. 6.Anja Pärson (SWE), 74.925. * Quantitats en francs suïssos.


www.fceh.cat squí de fons - 4A Copa Catalana Clubs d’Esquí de Fons

Inici a Sant Joan de l’Erm 15 curses, en totes les distàncies i categories, des del dia 3 de gener amb la novena edició del Trofeu Patufet i fins la setena Marxa Naut Aran el 29 de març a Beret. Aquest és, en principi, el calendari de la 4a Copa Catalana de Clubs d’Esquí de Fons. Els apassionats de l’esquí de fons estan d’enhorabona. Primer perquè després de la neu caiguda podem estar davant una de les millors temporades que es recorden, i després perquè el calendari de la Copa Catalana de Clubs d’Esquí de Fons té més curses que mai. De 12 s’ha passat a 17, amb la inclusió de cinc proves del Capcir i de l’Ariège. I, amb idea de fer que la competició sigui el més adequada al notable increment de curses puntuables i a l’esforç de cada prova en funció de la seva llargada de quilòmetres, s’ha canviat el sistema de puntuació. www.esquidefons.org Les condicions de neu han de garantir una excel·lent temporada. Calendari de la Copa Catalana (després de les dues primeres curses) Data

Lloc

Nom de la prova

Org.

Esp.

GE

Gener 10/11

La Quillane

9à Puigcerdà Fons

PEC

25-12-5 km LL+CL

Tots

18

Lles-Aransa

22a Marxa Pirineu

EE Lles Aransa

25-12 km LL

Tots

24

La Quillane

GP Du Capcir

Maison Capcir

10-7,5-5 km LL

Tots

25

Font Romeu

Transcat-Cts. Cat. Gran Fons

Nordic 66

42-21-10 km LL

Tots

1

Beret

30a Marxa Beret-FIS

CGVA-FCEH

42-21-10 km CL

Tots

7

La Quillane

Cts. Catalunya Fons

FCEH

15-10-5-2,5 km LL

Tots

15

La Rabassa

20a Marxa Andorra Fons

CPA

20-10 km LL

Tots

22

Benasque

13a Marxa Plan d’Estan

CMP

25-10 km CL

Tots

1

Tuixent La Vansa

20a Marxa L’Arp

EE Tuixent

25-10 km CL

Tots

8

La Quillane

Cts. Catalunya Relleus

FCEH

3x10- CL + LL

Tots

15

Beille

Transpyr

-

42-20-10 km LL

Tots

21/22

La Bullosa

5a Marxa Pastures Llívia

-

25-10-5 km LL+CL

Tots

29

Beret

7a Marxa Naut Aran-Final

CAEI

25-10-5-2,5 km CL

Tots

Llargues Distàncies

RFEDI-FCEH

Clàssic

S-J-C

Febrer

Març

Calendari dels Campionats d’Espanya Febrer 1

Beret

Març 10/15

Cerdanya

Infantil

RFEDI-FCEH

C-L-R

INF I-II

10

Aransa

Absolut

RFEDI-FCEH

Lliure

S-J-C

11/12

Puigcerdà

Sprint-FIS

RFEDI-FCEH

Sprint

S-J-C

14/15

Guils-Fontanera

Absolut

RFEDI-FCEH

Persecució

S-J-C

Ràcing 7, a totes Potser a molts de vosaltres no us sóna el nom Ràcing 7, però si us diem que es tracta de l’equip de competició alpí de la vegueria central, que es nodreix dels nens i nenes del Club d’Esquí Solsona i que al capdavant hi ha l’esquiador Albert Rovira, segur que ja us sona més. Me’l vaig trobar a la zona d’arribada de la Copa del Món de La Molina, el diumenge, carregant pals com el primer. L’Albert Rovira viu de i per l’esquí. És la seva vida, i prova de la passió que sent per aquest esport és la seva tasca al capdavant del grupet de nois i noies Racing 7. El seu programa de treball és senzill. Aprofiten la proximitat de l’estació de Port del Comte per a la planificació de tot l’entrenament, que realitzen els dimecres i divendres a les tardes, de 14 a 16:30 h, i dissabte i diumenge de 09 a 14 h. L’Albert explica que els objectius: “són diversos pel que fa a la tècnica específica, però el que fem és treballar l’estabilitat i control a l’hora d’esquiar, per buscar l’eficàcia i la velocitat dins dels traçats”, i afegeix, “el més important és que aprenguin a ser corredors, que sàpiguen l'esforç i la dedicació que implica buscar alguna cosa, que aprenguin a conèixer-se ells mateixos i entendre el que necessiten, que entenguin la competició i se’n sentin part”. A aquests joves esquiadors els veurem a la Lliga Catalana, però l’Albert també té la intenció de dur els juvenils a alguna cursa FIS. www.clubesquisolsona.net Integrants del Racing 7. Juvenils (1r any): Mireia Garcia Bessa, Mònica Solé, Joan Bilbao Ferrer i Joan Marc Moreno Colilles. Juvenil (2n any): Gerard Manyoses Clop. Infantils II: Júlia Xandri Segués i David Colillas Montaner. Infantils I: Mireia Mayoses Clop i Bernat Moreno Colilles.

43


competició Freestyle - esquí lliure

Arrenca la 2a Lliga Catalana Després de l’experiència amb èxit de la passada temporada, enguany torna la segona edició de la Lliga Catalana d’estil lliure. Hi ha tres convocatòries.

Esquí Alpí

Lara Gut, esportista revelació Té 17 anys i ja és tot un ídol per als nois i per a les noies. Pels que valoren la seva simpatia i la seva bellesa i pels que valoren la seva tècnica, una tècnica que ja l’ha dut aquesta temporada a ser cinquena al gegant de Sölden de la Copa del Món i sisena al gegant de La Molina. L’esquiadora entrenada per Mauro Pini ha estat escollida com a esportista revelació en la darrera edició dels Credit Swiss Sports Awards, després de la bona i espectacular actuació que va tenir la temporada passada. Amb aquest títol, Lara Gut relleva Sonja Nef, la darrera esquiadora que va obtenir aquesta distinció.

La primera, el 3 de gener a La Molina. La segona, el 21 de febrer a Formigal, i la tercera, a Boí Taüll el 14 de març. Les dues primeres es disputen en competició de parc i la tercera en la modalitat de big air. També hi ha tres grups de competició: nivell verd (amateur baix), nivell blau (amateur mitjà) i nivell vermell (amateur alt/pro). La mecànica de competició és la següent: l’entrenament es podrà fer al parc de surf fins les 10:30 hores, després es duen a terme dues rondes per determinar les classificacions. Passen els deu millors de cada nivell a una gran final a dues rondes. Els tres millors de cada categoria es penjaran una medalla al coll, els dos millors del nivell vermell s’enduran uns calerons i els tres primers del nivell blau i verd s’enduran material. I enguany els cinc millors amateurs de cada prova obtindran una invitació per a participar a les competicions del Nissan Freestyle Night Tour. www.ungravityboard.com


Hoquei gel

Puigcerdà i Barça, molt igualats Quan resten dues jornades per acabar la fase regular de la Lliga d’Hoquei Gel, la classificació està encapçalada pel Club Gel Puigcerdà, amb un punt de diferència sobre el FC Barcelona. Un punt que de fet no és definitiu, ja que al Barça encara li resta un partit, la qual cosa encara fa més emocionant el derbi català el 17 de gener. La darrera jornada de 2008 el FC Barcelona va golejar el CHH Txuri Urdin per 9 a 0, mentre que el Puigcerdà va aconseguir una ajustada victòria, 6 a 5, davant l’Anglet Homadi. Resten dues jornades per acabar la segona volta de la Lliga Regular, la del dia 17 i la del dia 24, per tot seguit començar amb els desempats. Esquí de fons - Copa d’Europa

Excel·lents actuacions de Laura Rogué L’esquiadora del CEFUC va aconseguir la segona plaça el 14 de desembre a la prova de 10 km estil patinador de la Copa d’Europa d’Esquí de Fons de San Cassiano, a Itàlia. No tenia clar si córrer o no, i ves per on va aconseguir un gran resultat. Laura Rogué va obtenir de nou un gran resultat a nivell internacional en ser segona a la prova de la Copa d’Europa disputada a l’Alta Badia, darrere la russa Tatjana Jambaeva. La guanyadora va marcar un fort ritme de bon començament. La Laura va donar la cara en tot moment, “he intentat continuar, arriscant tot el que he pogut. He anat sola tota la cursa”, per afegir seguidament la clau del desenllaç final, “en l’última pujada la russa ha estat més forta i ha guanyat, però estic molt contenta amb aquest segon lloc i molt motivada per a la propera cursa”. Nascuda a Barcelona, la Laura suma ja onze participacions a la Copa del Món i dues als Jocs Olímpics. Va debutar a la Copa del Món el 13 de desembre de 2006 a Cogne/Val d’Aosta. Apassionada del bàsquet, la Laura va aconseguir a San Casiano igualar la bona actuació que també va tenir a Capracotta, Itàlia, el mes de març de 2008, on també va ser segona. I de nou frega la victòria La bona actuació de San Cassiano es va veure acompanyada d’un excel.lent inici d’any. Primer amb un tercer lloc a la prova de 5 km estil patinador de la Copa OPA disputada a la localitat francesa de Meaodre, I seguidament amb un tercer lloc a la prova de clàssic de Massa. I no va tenir la victòria massa lluny. A Meaodre es va quedar a només deu segons de la guayadora, la francesa Elodi Styorti, I a Massa a 05.1 de la primera, Karine Laurent Philippot. Destacar també les dues quartes places que va aconseguir l’esquiador júnior Imanol Rojo.


competició Esquiadora: Aura Mengual. Foto: Marcos Pérez de Rozas.

BREUS A causa d’una sèrie de problemes tècnics d’última hora, l’andorrana Aurèlia Martí (a la foto) no va tenir una bona actuació al Trofeu Andros. La clàssica cita, disputada el dissabte 13 de desembre al vespre, es va córrer al Grandvalira-Circuit i va veure les victòries d’Olivier Panis (Toyota) i Jean-Philippe Dayraut (Skoda). Serà una de les sensacions de Vancouver 2010. Ens referim a l’esquiador jamaicà Errol Kerr. Ell, com la resta de l’equip admirador de Bob Marley, està patrocinat per Spyder. Phil Shettig, director de producte d’Spyder, deia sobre això que “Errol és un esquiador amb talent, i estic convençut que atraurà les masses dins i fora de l’esquí de competició”. Darrere de l’adreça www.skiracingshop es troba un web especialitzat en tot el necessari per competir als estadis amb les millors garanties. Com diu a la seva pàgina principal, ets davant la teva botiga d’esquí de competició i

Esquí alpí-IX GP Internacional La Molina

molt més, i tens a l’abast un ampli ventall d’accessoris,

Mengual i Salarich per partida doble

esquís, ofertes, taller…

L’estació de La Molina va acollir els dies 20 i 21 de desembre la novena edició del Gran Premi Internacional La Molina-FIS, Memorial Anselm Bort i Ledesma, en què Xavier Salarich i Aura Mengual van ser els grans dominadors.

Quan tingueu aquesta revista a les vostres mans ja s’haurà dut a terme la concentració de patinatge a la nova pista de Jaca, convocada per la Federación Española de Deportes de Hielo, en col·laboració amb

Van ser els grans dominadors perquè es van endur els dos gegants de què constava la competició. En la jornada del 20 de desembre Xavier Salarich (ECC) va estar incommensurable, ja que va aconseguir els dos millors temps de les dues mànegues. Qui més se li va acostar, però no gaire, va ser l’andorrà Nil Ruiz, que va quedar segon. El madrileny Borja Bregorio va ser tercer, mentre que els catalans Pol Rocamora (CAEI) i Damià Costa (CCE) van aconseguir entrar en el top ten, concretament van ser cinquè i sisè, en una competició en la qual hi prenien part esquiadors catalans, andorrans, francesos i de la resta de l’Estat. El domini d’Aura Mengual (LMCE) en noies va ser similar, però en aquesta ocasió el podi va ser cent per cent català, amb la segona plaça de Laura Prieto (LMCE) i la tercera de Marta Badia (CANMC). El diumenge es van mantenir les dues posicions, i fins la tercera va arribar Laura Jardí (CAEI), però va haver d’abandonar en la segona mànega del dia anterior. I en nois el domini català va ser total, ja que de les deu primeres places, set varen ser catalanes. Les tres primeres van ser per a Xavier Salarich (ECC), Pol Canals (CEAC) i Damià Costa (CCE), primer, segon i tercer respectivament. La prova era puntuable per al 26è Circuit Català Juvenil I-Juvenil II-Sènior d’Esquí Alpí de la FCEH.

l’Ajuntament de Jaca, la Federación Aragonesa de Deportes de Invierno i el Centre Especialitzat de Tecnificació d’Esports d’Hivern. 10 havien de ser els patinadors seleccionats. www.fedhielo.com Els dies 14 i 15 de febrer es realitzen a l’estació de Núria els Campionats d’Espanya Màsters d’Esquí Alpí, competició inscrita dins del calendari de la RFEDI, per la qual cosa es necessita estar en possessió de la llicència estatal de competició. Dies més tard, el 22 i el 23 de febrer, es realitzen els Campionats del Món Màsters d’Esquí Alpí a Andorra, concretament a Ordino. Podi històric. El patinador Javier Fernández va ocupar una brillant tercera plaça al NRW Trophy

Esquí forapista

Dortmund, Alemànya, el passat 7

Torna El Dorado

de desembre. Aquest jove madri-

Ara fa onze anys que va néixer la primera edició d’El Dorado Freeriding Event. Des d’aleshores aquesta competició s’ha consolidat com la prova d’esquí forapista referent de l’Estat.

leny de 17 anys és el primer patinador espanyol a fer un podi en una competició internacional. www.fedhielo.com A www.skeletonsport.com trobareu tota la informació

El temps passa i els millors aguanten, i això és el que ha passat amb El Dorado, que aquest 2009 arriba a la seva onzena edició, una edició en què El Dorado agafa un nou rumb, en el qual cerca noves sensacions i que s’estrena en un nou escenari: Boí Taüll. A l’estació lleidatana es disputa la fase prèvia, els dies 24 i 25 de gener. Els millors d’aquesta estrena es veuran la sola dels esquís i les taules els dies 13, 14 i 15 de febrer al clàssic escenari de Vallnord. 42 surfistes seran a la fase prèvia, 32 seran els finalistes i hi haurà 16 convidats, entre els quals hi ha els vuit surfistes guanyadors de la passada edició i vuit surfistes internacionals convidats per l’organització per donar un nou aire a El Dorado. www.eldoradofreeride.com

que qualsevol afeccionat a aquest emocionant esport voldria tenir: calendari, resultats, notícies, dades tècniques dels circuits, vídeos de les baixades, blocs, fotos… Els afeccionats a l’hoquei gel tenen el seu espai de referència al web www.hockeyhielo.com. Tot el que necessites saber d’aquest esport ho trobaràs en aquesta pàgina en línia. 350 nens del Club Aranés d’Esports d’Iuern (CAEI) van omplir l’estació de Baquèira Beret el passat pont de la Puríssima. La foto de família que veieu es va fer al mític ‘salt de la choza’, en el que va ser un bon inici de temporada. www.caei.es

46


www.fceh.cat

Esquí alpí - Audi Quattro Cup

Aire fresc pel circuit d’alevins de la FCEH Gran notícia per al Circuit d’Alevins d’Esquí Alpí de la FCEH, que enguany acull dins del seu programa l’Audi Quattro Cup. De les vuit curses d’esquí alpí del Circuit Aleví I i II d’Esquí Alpí de la FCEH, quatre d’elles són les que formen l’anomenada Audi Quattro Cup, adrecades als joves esquiadors d’entre sis i deu anys, que en un nombre aproximat de 300 formen part de cadascuna de les proves esmentades. La temporada per aquests joves esquiadors va començar el passat 10 de gener a les estacions de Vallter 2000 i GransPallars-Espot Esquí i continúa fins el proper 4 d’abril a Grandvalira, Andorra. El més destacat de l’Audi Quattro Cup és que es tracta d’una autèntica festa de l’esquí alpí. D’una banda, la marca Atomic –partner tècnic de la competició i copatrocinadora de la competició, així com marca col.laboradora de la FCEH i patrocinador oficial de tot el Circuit Aleví d’Esquí Alpí de la FCEH– donarà als alevins de primer i segon any una gran quantitat d’esquís RaceJúnior, oferint també assessorament, assistència tècnica i diferents obsequis a cada cursa.

Vols tenir a les mans un Audi Q5? Però, és que a més a més, a les curses de l’Audi Quattro Cup hi haurà un ambient de primera. Hi ha un munt d’activitats previstes: animació, tallers de màgia, hip hop i graffity, berenar pels joves corredors, catering de degustació pels pares i les mares, i un sempre atractiu test drive del nou Audi Q5, una experiència del tot inoblidable. Calendari Audi Quattro Cup. 24 de gener (Masella, Picarol de Neu; Boí Taüll). 07 de febrer (La Molina, Pista Pista!; Baqueira Beret, 1a Carcamal). 21 de març (Masella, 16è Cargol de Neu). 04 d’abril (Pas de la Casa, Trofeu Esports Ricard Tarré). www.fceh.cat, www.atomicsnowclub.com, www.audiquattrocup.com

Esquí de fons-9è Trofeu Patufet

Gairebé 200 nens i nenes participants

Classificacions

Gran inici de la 4a Copa Catalana de Clubs d’Esquí de Fons amb la novena edició del Trofeu Patufet. La cursa, disputada a Sant Joan de l’Erm, va comptar amb la participació de 192 nens i nenes d’entre 3 i 17 anys.

Cadets femení. 1. Maialen López (Montañeros), 0:18:47. 2. Berta Morral (CEFUC), 0:18:51. 3. Berta Vigo (Hosp. Benasque), 0:18:58. Cadets masculí. 1. Xabier Saizar (Uzturre), 0:16:12. 2. Òscar Jorba (CEFUC), 0:16:14. 3. Marcel Santgenís (CE BELLVER),

Foto: Toni Grases.

0:17:32.

Satisfacció generalitzada entre tots els membres de l’entitat organitzadora –el CEFUC i Sant Joan de l’Erm– de la novena edició del Trofeu Patufet. Malgrat que les edicions anteriors havien estat castigades per la manca de neu, enguany la prova, que servia per inaugurar la Copa Catalana de l’especialitat, va comptar amb la presència de gairebé 200 joves participants, que es van repartir en les categories de cadets, infantil I i II, Patufet I i II i Mini Patufets I i II, i que varen demostrar un cop més que l’esquí de fons enganxa força els més petits. www.esquidefons.org

Infantil I femení. 1. Jara Minchot (Hosp. Benasque), 0:10:55. 2. Lorena Jaquet (Hosp. Benasque), 0:11:40. 3. Júlia Ramón (Hosp. Benasque), 0:12:12. Infantil I masculí. 1. Oriol Larden (CAEI), 0:09:03. 2. Martí Vigo (Hosp. Benasque), 0:09:28. 3. Arnau Vidal (CEFUC), 0:11:27. Infantil II femení. 1. Marta Cester (CAEI), 0:10:23. 2. Maria Perruc (Hosp. Benasque), 0:10:28. 3. Ares Higuera (CAEI), 0:12:38. Infantil II masculí. 1. Nil Llarden (CAEI), 0:09:11. 2. Mario Parodi (PEC), 0:09:18. 3. Bernat Galcerán (PEC), 0:09:26. Patufet I femení. 1. Berta Forcada (PEC), 0:04:48. 2. Mireia Galceran (PEC), 0:05:16. 3. Maria Sellés (CE BELLVER), 0:06:24.

Garai Irizar (CAEI), tercera en Patufet II femení.

Patufet I masculí. 1. Àlex Pintos (CAEI), 0:03:34. 2. Arnau Olm (CE BELLVER), 0:04:45. 3. Marc Pellicer (CESJ), 0:05:02. Patufet II femení. 1. Lola García (PEC), 0:03:15. 2. Rita Auladell (PEC), 0:03:35. 3. Garazi Irizar (CAEI), 0:03:51. Patufet II masculí. 1. Jorge Saura (Hosp. Benasque), 0:02:35. 2. Vadim Hurtado (CEFUC), 0:03:55. 3. Mikel Irizar (CAEI), 0:04:04. Mini Patufetes I femení. 1. Jana Sellés (CE BELLVER), 0:01:29. 2. Berta Besses (IND), 0:02:15. 3. Jana Mata (CESJ), 0:02:55. Mini Patufets I masculí. 1. Bernat Sellés (CE BELLVER), 0:01:15. 2. Marc Espot (CEFUC), 0:01:27. 3. Jan Crusat (CE BELLVER), 0:02:36. Mini Patufetes II femení. 1. Anna Barnola (PEC), 0:01:46. 2. Ona Ferrando (CESJ), 0:01:48. 3. Urgell Torrent (CEFUC), 0:01:51. Mini Patufets II masculí. 1. Diego A. Pérez (CEFUC), 0:01:10. 2. Miquel Auladell (PEC), 0:01:12. 3. Roger Isal (CEFUC), 0:01:32.

47


competició Esquí fons

La 30a Marxa Beret escalfa motors El Comitè Organitzador de la Marxa Beret ja s’està preparant per acollir l’1 de febrer la 30a edició de la tradicional cursa d’esquí de fons que l’any passat va aplegar 1.200 participants. A nivell esportiu, la Marxa Beret presenta enguany novetats en les distàncies, és Campionat d’Espanya i està inscrita al circuit Copa Catalana de la FCEH, a l’RFEDI i al de la FIS. Un any més la gran festa de l’esquí de fons tindrà lloc al Pla de Beret, on l’1 de febrer se realitzarà la 30a edició de la clàssica Marxa Beret. La marxa, que és la cursa de fons més concorreguda del calendari nacional i que en la seva passada edició va aplegar 1.200 participants, presenta moltes novetats tant pel que fa a les distàncies com als recorreguts. Com sempre, l’escenari on s’aplegaran les persones incondicionals de l’esquí de fons serà el Pla de Beret. Una de les principals novetats a nivell esportiu és que enguany la Marxa Beret serà Campionat d’Espanya de Llargues Distàncies i, a més, formarà part del circuit Copa Catalana de la FCEH, l’RFEDI i la FIS. Com ja és tradicional, el dia abans d’aquesta gran festa de l’esquí de fons, el 31 de gener, tindrà lloc a Arties l’Sprint Salomon. www.marchaberet.com

Esquí alpí-IV Memorial Josep Pujol

Triomfs de Mengual i Rocamora El bon estat de la neu i el bon temps van presidir el IV Memorial Josep Pujol de Vallter, que es va disputar en eslàlom i que va veure els dobles triomfs d’Aura Mengual i de Pol Rocamora.

www.energiapura.info

Real Federación Española de Deportes de Invierno

Federació Catalana d’Esports d’Hivern

DISTRIBUEIX DRIDMA dridma@dridma.net

Aquests dos esquiadors catalans van ser els corredors més destacats de la quarta edició del Memorial Josep Pujol, el qual va comptar amb la presència de diversos països, com Espanya, Andorra, França, Estats Units o l’Argentina. Pol Rocamora (CAEI) no ho va tenir fàcil cap dia, especialment el primer eslàlom, on va aconseguir la victòria gràcies a una sensacional segona mànega, ja que en la primera es va haver de conformar amb el quart millor temps. Aleix Jaquet (CEVA) va ser segon, i entre els deu primers també trobàvem a Artur Martí (CANMC), sisè, i David Samper (CAEI), vuitè. La sorpresa en el segon eslàlom masculí va ser la segona plaça de Bernat Berini (CEAC), per darrere d’un gran Pol Rocamora. En aquests ocasió, Aleix Jaquet va ser quart i Aitor Vela (CAEI) novè. En noies, la màquina catalana va estar més fina, i el primer dia de competició es van aconseguir cinc de les deu primeres places. Aura Mengual (LMCE) no va tenir rival i va demostrar que es troba en un gran moment de forma en aquest inici de temporada. Laura Jardí (CAEI) va ser tercera. Al segon eslàlom, Mengual va tornar a lluir-se, tot i que en aquesta ocasió Laura Prieto (LMCE), segona, va fer el millor temps de la segona mànega.


www.fceh.cat Francesc Xavier Farnós, campió d’Espanya de Gossos de Terra,

BREUS

“Els gossos són part de la família”

Kilian Jornet va guanyar la

El penúltim cap de setmana de novembre la ciutat d’Alcoi acollia la realització del Campionat d’Espanya de Trineu amb Gossos-Terra. Francesc Xavier Farnós es va endur la victòria en la categoria 4RN. Parlem amb ell per valorar la seva actuació i els seus objectius.

primera prova de la Copa del Món d’Esquí de Muntanya disputada a l’estació italiana de Nevegal Italia, en una jor-

Objectius per aquesta temporada? Pel que he pogut entrenar aquesta temporada, aconseguir el Campionat d’Espanya ja és un triomf. L’únic objectiu per aquesta temporada és assolir el Campionat d’Espanya en neu i combinada terra/neu. Què et sembla la LLiga Catalana? Penso que tant corredors com organitzadors i els responsables del comitè de múixing de la FECH hem de canviar el xip, ja que si no és així veig una progressiva desaparició dels corredors i equips catalans. Cal fomentar la participació a les competiciones de les lligues catalanes. Com valores el títol de campió d’Espanya? Sincerament, si jo sense entrenar bé he aconseguir quedar primer, vol dir que els altres s’havien preparat pitjor que jo. Quina relació tens amb els teus gossos? Són part de la meva família. Fills, dona i gossos, tots anem plegats sempre. No fem res sense pensar en ells i ens els estimem molt. Ara tinc set gossos. Dos d’ells retirats de l’esport per edat estan a casa com a gossos de companyia. La resta són el meu equip de competició. I fan molt bon equip. Estan molt bé coordinats. Cadascun d’ells sap la seva posició i la tasca a fer. Qui forma l’equip de competició? Està format per Menut, líder indiscutible de tots ells i a més guia esquerra de l’equip. És un dels gossos més forts i treballadors que he vist. Venus, femella, guia dreta i líder-companya d’en Menut. És més ràpida que una daina. Vaca és mascla, fill de Venus i Menut, i té totes les millors qualitats dels seus pares, tot i que és més gros i corpulent que el pare. La Petita, gosseta filla també dels meus líders, molt constant en el treball i més ràpida que la seva mare. I en Grily, un gos amb molta força i amb un xic de mal caràcter amb els altres gossos.

nada en què Mireia Miró va assolir una segona plaça d’èxit, darrere de la francesa Laetitia Roux, i on van competir més de 300 esportistes. www.dynastar.com Sònia Lafuente i Javier Fernández van revalidar el títol nacional de patinatge sobre gel a la pista de gel de Logronyo en la categoria júnior masculina i femenina, respectivament. Per la seva banda, Francesc Palau i María Jiménez es van proclamar campions en la categoria novell. Oriol Llarden (CAEI) va ser el primer classificat en la distància de 2,5 quilòmetres del XXIV Trofeo Apertura Mayencos d’esquí de fons, que es va disputar el 28 de desembre. Cal destacar també la segona plaça de Garazi Irizar en els 1,3 quilòmetres. 78 esquiadors i surfistes de neu aficionats van protagonitzar la primera edició del Dragon Mystery, que es va disputar a Gran Pallars, Port Ainé. En esquí, en sub-16, el millor va ser Dioni Ciria, i Albert Sánchez en majors de 16; i en surf de neu aquest honor va correspondre a Guillem Puell i a Nina Manich en noies. “Em trobo molt còmode amb aquestes botes, i a més m’agrada molt la seva imatge.” Són

Esquí alpí-Paral·lel eslàlom nocturn, Moscou

paraules del crack Tanner Hall

Felix Neureuther conquereix la Plaça Roja

en referència al model Il Moro T

Gran espectacle d’esquí alpí el que es va viure el 3 de gener a Moscou amb el paral·lel eslàlom nocturn promocional dels Jocs Olímpics de Sochi de 2014. Van ser-hi presents alguns dels millors noms del circ blanc, i la victòria va ser per a Felix Neureuther.

de Dalbello, del qual ja ha començat a tastar-ne les prestacions en el Winter Dew Tour, que té lloc a les Muntanyes

Ell va ser el millor dels 16 corredors que van lliscar les seves soles per una megaespectacular pista d’esquí artificial, que era realment impressionant: amb 56 metres d’alçada, 37 d’ample i 150 metres de llarg. Més de 25.000 persones van gaudir de l’espectacle en directe i van veure com els guanyadors de les diferents rondes passaven tanda. Així va ser, fins que a la final van arribar l’alemany Felix Neureuther i el francès JeanBaptiste Grange, gran especialista en eslàlom. Però l’esquiador alemany no va donar cap opció al francès, ja que el va superar en les tres rondes finals. En la final B Ted Ligety va superar Bode Miller, que va ser un dels estels que més va lluir en aquesta nit freda.

Rocalloses dels Estats Units fins el proper mes de febrer. El 29 de desembre el CAEI va participar en una competició infantil a l’estació francesa de Piau Engaly. La cursa pertanyia a la Copa Francesa, i es va disputar en gegant. En la seva estrena com a infantils en aquest tipus de competició, el CAEI va aconseguir cinc podis: Àlex Puente, primer i Marcos García tercer en Infantil II homes; Julia Bargalló va ser primera en Infantil II dames, mentre que Clara López i Blanca Bargalló van ser segona i tercera en Infantil II dames. www.caei.es Catalunya va aconseguir la victòria per tres gols a cinc davant Euskadi en el partit d’hoquei gel que va tenir lloc a la pista del Buesa Arena de Vitòria el 27 de desembre. Totes les entrades posades a la venda, mil, es van esgotar i el partit va comptar amb la presència del lehendakari,

A la foto superior, la parella de la final. Neureuther, primer, a l’esquerra,i Grange, segon, a la dreta, i a sota una espectacular imatge de la pista d’esquí que es va instal.lar a la coneguda Plaça Roja.

Juan José Ibarretxe, del

portaveu

llera de Cultura del País Basc, Miren Azcarate, així com el president de la FCEH, el senyor Ramon Carreras.

49

del

Govern i de la conse-


Publirreportatge

Salomon júnior team

la pedrera dels campions Elsa Hernáez Anna Surinyach, Marcos Pérez de Rozas

Són 21 elegits. 21 nens i nenes d’arreu de l’Estat que per molt joves que siguin ja saben el que és tenir una passió. Coneixen el significat de la paraula sacrifici i a aquestes alçades de la pel.lícula poseeixen també uns valors esportius que van més enllà de la competició pura i dura. Són els integrants del Salomon Junior Team. Tots ells saben també el que és passar molts dies lluny de casa per exigències del guió. I el guió no és altre que el que marca l’esquí alpí de competició. Des dels més petits, com la Carla Grau i la Paula Sellol de 10 anys (alevins) als més grans, com l’Aleix Jaquet de 18 (juvenil), aquests nois i noies tenen molt clars dos conceptes: la seva passió per l’esquí i el difícil i llarg camí que tenen per endavant si volen fer el cim i convertir en realitat el somni de tot corredor: competir a la Copa del Món o participar en uns Jocs Olímpics. A dia d’avui ningú sap si el somni esdevindrà realitat, l’única certesa és que tots ells gaudeixen del camí i de l’esport, tot i les exigències que han de fer front. Desplaçaments, compaginar llibres amb entrenaments, despeses... Les dificultats es multipliquen i per tal d’oferir un ajut, fomentar l’esquí desde la base i crear una bona pedrera, Salomon va crear el Junior Team, el nexe en comú d’aquests 21 nens i nenes.

50

Salomon amb l’esport de base El Salomon Júnior Team va nèixer ara fa tres anys amb un clar objectiu: “Ens vam adonar que totes les esponsoritzacions que feiem eren a nivell d’equip nacional amb atletes com la Carolina Ruiz, l’Edgar Fenoy o la Leyre Morlans. Nosaltres sempre hem cregut en l’esport de base, així que vam estudiar la situació i vam veure que una molt bona forma per ajudar en aquest sentit era creant l’equip”, explica Pau Ylla, Sports Marketing de Salomon. Encara que “tot i que nosaltres ajudem als corredors amb part del material que necessiten durant la temporada, en cap cas ens agrada parlar d’esponsoritzacions a edats molt reduïdes fins que no han accedit a un equip nacional o a un centre de tecnificació; considerem que va en contra de la formacio del corredor, ja que abans han d’aprendre el valor de les coses”, matitza. Efectivament, els integrants del Júnior Team tenen un


21 escollits gran privilegi, ja que reben una completa equipació: casc, esquís, guants, bastons, botes i granota. Però aquest privilegi en cap cas és gratuït, és fruit de la seva feina. “Per a nosaltres, tant o més important que els seus resultats és el comportament dels nois i per això intentem donar una formació, uns valors. Ells saben que per a nosaltres també puntúen i molt els seus estudis o la preparació física que duen a terme, per posar dos exemples”, detalla la Cristina Montaner, exintegrant del Júnior Team i que enguany s’ha estrenat com a Team Manager de l’equip. Com a responsable del Júnior Team la feina de la Cristina va molt més

Campionats de Catalunya i d’Espanya. Els infantils ja experimenten a nivell internacional amb una cursa anual fora de les nostres fronteres, mentre que els juvenils, per la seva banda, basen el seu calendari en curses FIS. “Quan estàs competint, el Júnior Team ofereix una molt bona ajuda perque et permet disposar del millor material, un material que no està a l’abast de tothom, i t’ajuda en les despeses, que són moltes! És com a la Fórmula 1, és difícil competir amb els millors sinó tens el millor cotxe”, apunta la Cristina, qui fa ben poc ha aparcat la competició, “i sóc molt conscient del valor que tenen aquestes ajudes”.

“Per nosaltres és molt important el comportament dels nois, donar una formació, uns valors” explica Cristina Montaner, Team Manager enllà d’estar pendent de la relació de material que necessita cadascún dels corredors al llarg de la intensa temporada. La Cristina coordina el material de tots els nois i de les diferents categories, així com les reposicions al llarg de la temporada i també fa un seguiment dels entrenaments i dels resultats de les curses. “Estic en contacte permanent amb els entrenadors i també vaig a veure moltes curses. És molt important que tots els integrants donin una bona imatge i valorin i cuidin el material del que disposen, perquè estem parlant d’un material molt car que no està a l’abast de tothom”, explica la Cristina.

Majoria catalana Actualment, dels 21 nois i noies que integren el Júnior Team una gran majoria són catalans. “A Catalunya és on hi ha el gran gruix de corredors i clubs”, raona la Team Manager. Hi ha també tres bascos que corren en clubs catalans, un aragonés i una andalusa. Els integrants estan dividits en tres categories: alevins, infantils i juvenils i de ben petits ja competeixen en

Posem nom I cognom als integrants del Júnior Team de Salomon, repartits en les categories d’alevins II, Infantils I i II i Juvenils I i II. Aleix Jacquet

Alevins II: Eugènia Mateu (1998, CAT, May Luengo). Marta Fleta (1998, CAT, CANMC). Carla Grau (1999, CAT, CET). Paula Sellol (1999, CAT, GRAN), Alexander Garín (1998, ARG, Candanchú). Eugènia Mateu

Treball i sacrifici En aquests tres anys de vida el Júnior Team a abrigallat a molts esportistes i el balanç que se’n fa desde Salomon “és molt positiu, no només perque els nostres atletes aconsegueixen resultats esportius, sino perqué cada any hi ha més sol.licituts d’entrenadors que volen integrar un corredor al nostre equip. Desde que es va crear el Júnior Team cada cop rebem més currículums esportius amb l’objectiu de formar part de lequip, el que es tradueix en que hi ha un bon funcionament i una bona imatge de la marca dins el sector”. En aquest sentit, la selecció dels integrants de l’equip es fa cada cop més difícil, ja que la xifra de candidats augmenta any rera any. El principal requisit de selecció són els resultats assolits la temporada anterior i, com explica la Cristina, quan un dels joves és acceptat “la reacció és similar a la d’un jugador jove que fitxa pel Barça. Molts d’aquests joves idolatren la marca perque veuen que molts campions han corregut i corren amb Salomon”. El mirall són els campions, però per arribar al cim fa falta una bona cantera. 

Infantils I: Iker Gastaminza (1996, CAT/VAS, CEVA). Pol Puy (1996, CAT, CEAC). Alejandra Llopis Olmedo (1999, ANZ, Monachil). Alex Pedret (1996, CAT, LMCE). Mariona Castell (1997, CAT, CEAC). Iker Gasteminza

Infantils II: Arnau Verdaguer (1994, CAT, May Luengo). Juan del Camp (1994, CAT, CEVA). Miquel Cassany (1994, CAT, GRAN). Anna Galofré (1994, CAT, May Luengo). Mónica Ruiz (1994, CAT, CET). Joanet Castell (1995, CAT, CEAC). Mikel Iriondo

Carolina Ruiz, signant autògrafs a La Molina, és el gran referent per a les integrants del Salomon Júnior Team.

51

Juvenils I: Mikel Iriondo (1993, CAT/VAS CEVA). Luca Garcia (1993, CAT/VAS CEVA). Ingrid Vila (1992, CAT, UEC). Juvenils II: Aleix Jaquet (1991, CAT, CEVA). Marta Carbonell (1990, CAT, CAEI).


Del 3 al 15 de febrer Val d’Isère acull el Campionat del Món d’Esquí Alpí. La passada temporada vàrem tenir l’oportunitat de visitar l’estació per a conèixer les feines que s’hi estaven fent, i aquest reportatge és el resultat de la nostra estada en un dels sempre recomanables paradisos blancs europeus. Celes Piedrabuena Toni Grases

Per a ser sincers, la veritat és que no vàrem començar gaire bé el viatge, ja que el vol que sortia de Barcelona amb direcció a l’aeroport de Lió ho feia a dos quarts de set del matí, la qual cosa vol dir que em vaig haver de llevar a les quatre del matí. I això, per a un dormilega com jo, és molt demanar, tant com dir-li a un davanter centre que es posi de defensa central; però, ben mira’t, el sacrifici valia la pena, ja que no tots els dies es té l’oportunitat de conèixer a fons una de les millors estacions d’esquí del món. El vol va anar força bé, i com que amb el Toni hi ha una amistat molt bona, vàrem estar xerrant i fent-la petar com si res, gaudint del paisatge i esmolant les dents. Teníem ganes de trepitjar la neu, i moltes! A l’arribar a Lió –el vol és curtet, una hora i mitja– ens van conduir a una petita habitació per donar-nos la benvinguda –tot i que podia semblar que era per registrar-nos de dalt a baix–, on vam poder picar quelcom i on havíem d’esperar que arribessin d’altres periodistes d’arreu, ja que l’organització del Campionat del Món havia convidat els millors periodistes de neu d’arreu del món; del Canadà al Japó passant per Eslovènia i acabant a Catalunya. Van ser uns minuts que es van fer una mica llargs, però que van servir perquè coneguéssim el que seria un dels nostres companys de fatigues, Alfredo Merino, enviat especial d’’El Mundo del siglo XXI’. Després, més endavant, vam establir contacte amb la quarta pota de la cadira, en Ricard Sans d’’El Periódico’. Des de la primera mirada va haver-hi molt bon rotllo i, com dèiem amb el Toni, en Richi és un crack, però aquesta categoria l’aniríem descobrint a mesura que varen passar els dies. Primer havíem d’agafar un autobús que ens havia de conduir de Lió a Val d’Isère. Aquesta va ser la part més pesada del viatge, però la recompensa blanca compensava qualsevol esforç.

02


Reportatge

Val la pena sacrificar-se

Nevant sense parar

Després de deixar la maleta a l’habitació i rentar-nos la cara, vàrem arribar-nos a un petit però acollidor restaurant a peu de pistes, des d’on hi havia una fantàstica visió d’algunes pistes i d’una part del traçat de les proves que havien d’acollir el Mundial el proper mes de febrer. El dia era fantàstic. Un sol esplèndid i una temperatura també fantàstica, sense gens de vent. El cos ens demanava anar a fer una migdiada, sobretot si tenim en compte el jacuzzi de l’habitació, però a la vida s’han d’aprofitar les oportunitats que et vénen, i les condicions que teníem per a esquiar, encara que només fossin tres horetes, eren immillorables. Així que, dit i fet. Tot i que no teníem el cos en les millors condicions físiques ens ho vam passar molt bé. El domini esquiable de Val d’Isère és tan gran –més de 300 quilòmetres de pistes– que és molt difícil que et puguis trobar pistes saturades de gent. Potser en trobes una mica a la part final de les pistes que moren a un dels punts neuràlgics de l’estació, però això és normal i no passa res. La neu estava en òptimes condicions, ben cuidada i trepitjada, tot i que estàvem a finals del mes d’abril. De tant en tant havíem de parar per gaudir de l’espectacle, ja que tot el nostre voltant estava enfarinat. A més, la nostra forma física –especialment la meva– no era la més idònia, i no pas pel cansament acumulat. Era la primera activitat física que feia d’ençà que uns mesos enrere m’havia trencat els lligaments del genoll esquerre, i no volia forçar la màquina, però no era fàcil ésser contingut davant la catifa blanca que se’ns presentava al davant. Era com demanar-li a un nen que no toqui un pastís de xocolata, quan està per llepar-se’n els dits. Ni jo mateix em podria resistir. I això era el que li passava a la majoria d’esquiadors que vèiem, entre els quals, per cert, vàrem trobar alguns catalans. Amb independència del seu nivell –tot i que també és cert que majoritàriament el nivell de tots els que vàrem veure no estava gens malament– molts s’animaven a fer petites incursions fora de les pistes marcades. I és que no et podies estar de fer-ho. No hi havia cap perill, i la neu era allà, sent tan o més temptadora que el matalàs que ens esperava al vespre, i ens hi vàrem tirar de cap. Quina sensació! Sense necessitat de fer grans esforços podies esquiar com si res, amb neu fins els genolls i sentint com el món s’obria als teus peus. Realment, valia la pena sacrificar-se i gaudir d’una neu que estava tan bona que feia ganes de menjar-se-la. Ara entenc per què l’estació, juntament amb la seva veïna localitat de Tignes, està considerada com una de les estacions més boniques i amb més encant del món. De fet, les dues formen l’anomenat Espace Killy, en honor al famós esquiador francès Jean-Claude Killy, qui, per cert, va dimitir com a president del Comitè Organitzador de Val d’Isère 2009.

No cal dir que la primera nit vàrem dormir com angelets. Al dia següent, després d’esmorzar, vàrem haver d’aguantar com uns campions la conferència de premsa al centre de congressos Henri Oreiller sobre la importància que té per a una vall com la del riu Tarentaise i la zona de la Savoia el fet d’acollir un esdeveniment com el Campionat del Món d’Esquí Alpí, tot i que cal recordar que Val d’Isère és una de les seus fixes de la Copa del Món i que el 1992 ja va acollir la prova de descens masculina dels Jocs Olímpics d’Albertville. La conferència va durar una mica més d’una hora, però se’ns va fer eterna. Eren les nou del matí, la feien en francès i havíem de posar-nos uns auriculars on ens feien la traducció simultània en anglès. Com per no badallar! Sense saber com, la conferència va finalitzar. Ens vàrem dividir en grups de set o vuit persones, i amb un monitor ja estàvem llestos per a descobrir a fons una de les millors estacions del món. No feia pas un dia tan bo com l’anterior, però les ganes eren les mateixes. A més, estava nevant, i això sempre és un bon al·licient. De fet, va estar nevant els tres dies que vam ser a Val d’Isère, i això que estàvem a finals del mes d’abril, però cal pensar que en aquest punt la neu comença a fer acte d’aparició el mes de novembre i que es pot esquiar fins al mes de maig, amb unes condicions molt bones. D’una banda, per l’orientació de les seves pistes, i, de l’altra, per la seva alçada, ja que la cota baixa és als 1.850 metres i la màxima als 3.450 metres. I això siguis en el sector que siguis, i no t’ha de fer por aventurar-te pel sector de la Bellevarde, la Solaise o el de Pisaillas, ja que tots ells estan ben connectats. Primer amb uns remuntadors que funcionen molt bé, tot i que n’hi ha alguns que semblen una mica vells, i després perquè el servei d’autobusos funciona a la perfecció i et deixa a peu de pistes. Nosaltres no vàrem desaprofitar ni un segon de llum, tot i que les condicions no eren les més idònies, ni per a esquiar ni per a fer fotos, oi Toni? Realment dóna gust recórrer una estació que no coneixes amb un guia, ja que ell te’n va descobrint els secrets, et porta per on creu més idoni i fins i tot t’anima a superar-te. Després d’esquiar tot el dia, per si no n’havíem tingut prou, ens esperava un vespre molt especial. Pujada a La Daille amb el telecabina per a gaudir d’un aperitiu i un sopar al restaurant La Fruitière, amb l’animació de l’orquestra de jazz Vitamines Jazz Band. Renoi com tocaven, aquests musics! Sempre eren les mateixes peces musicals, però s’hi deixaven la pell. No sé si perquè els aperitius els havien fet efecte o perquè volien passar com fos el fred que feia fora. Però nosaltres havíem de vigilar, ja que el sopar va ser llarg, el bon ambient també, i l’alcohol va córrer tan o més de pressa que el jamaicà Usain Bolt als Jocs Olímpics. A

54


El poble de Val d’Isère demana a crits un recorregut a peu.

veure, tampoc passaria res –oi Toni?–, si no fos perquè després havíem de fer una baixada de torxes per una pista que no coneixíem i amb el perill, per més que diguin, que sempre comporta una baixada d’aquestes característiques, amb l’afegit de les cames tocadetes després d’esquiar més de sis hores. Jo, per si un cas, em vaig situar en les darreres posicions del meu grupet. No tenia ganes que em cremessin la jaqueta ni el cabell. S’ha de dir que aquest perill no va existir, tot i que les baixades de torxes van ser una mica caòtiques. És probable que encara estiguin buscant algun dels periodistes, ja que els grupets de periodistes es van escampar i cadascú va arribar a baix com va poder. I no és que al gran domini esquiable tot estigui cuida’t fins l’últim detall. El comportament dels amants dels esports d’hivern és excel·lent i el compromís de l’estació vers el medi ambient també, i prova d’això és que Val d’Isère hagi rebut la ISO 14001, una de les millors distincions en sistemes de qualitat i de certificació de la bona gestió mediambiental.

del guia, que perdíem ja als pocs metres. La sensació de baixar per la muntanya, amb neu fins al genoll, sense veure més enllà de la teva ombra, té una aura de misteri que excita i enganxa. No és gaire recomanable, però el cert és que el nostre guia transmetia tota la confiança del món. Havíem d’afanyar-nos per arribar a les dotze a l’estadi de Legettaz, on ens havien preparat una competició. Mentrestant havíem pogut baixar per part del traçat

ràpid… no vull ni pensar-ho. Però la nostra competició era de joguina. Ens vàrem posar a la cua. El temps No hi veig, però m’ho passo molt bé s’havia acabat, com en un partit de futbol, i quedaven Després de dormir amb tanta o més intensitat que un dos minuts afegits. Jo anava darrere l’amic Toni, i ós quan hiverna, ens vàrem llevar el penúltim dia del carai, l’àrbitre va assenyalar el final del partit després viatge amb ganes de fer vessar el got, de seguir que ell baixés, i em vaig quedar amb un pam de nas. esquiant, per més cansats que estiguéssim i per neu Emperò, malgrat que la competició estava finalitzada, que caigués. No parava de nevar nit i dia a dojo. Però no em vaig poder estar de fer la meva baixadeta. Era la a aquest darrer dia encara s’hi sumaria la boira. darrera baixada que fèiem a Val d’Isère i s’havia d’assaTeníem poc més de tres hores per a borir amb tranquil·litat, com un bon plat esquiar. El nostre guia volia fer-la que mereix les nostres millors atenEl Campionat del Món és una grossa, i ens va fer agafar l’autobús magnífica ocasió de descobrir Val d’Isère cions. I així és com és el gran domini La temporada comença al novembre per pujar a una de les cotes més esquiable de Val d’Isère, tan o més apei acaba al maig altes de l’estació. Realment estàvem tible que la sopa de galets de Nadal de encantats, però també una mica desla mare. Saps que està boníssima, però concertats, ja que no vèiem res. Malgrat aquestes que acollirà el Campionat del Món, i realment, posa la que només es fa un cop l’any, per la qual cosa te la dures condicions, amb un fred que posava la pell de pell de gallina. No pas pel pendent, que en fa, i molt, menges a poc a poc, deixant que els galets es banyin a gallina, vàrem gaudir d’unes hores d’esquí magnífiques, sinó pel pas d’algunes corbes. Si a nosaltres ja ens la cullera, per més que després vingui la pilota i la fent forapista per uns llocs màgics, seguint la traçada costava traçar-les bé, als corredors que baixen resta de la carn d’olla. 

Hi ha tantes opcions de sortir-se del traçat marcat!

55


Reportatge

Fitxa tècnica Val d’Isère-Tignes Alçada mínima: 1.850 metres.

tanyes, connectades entre elles. La de Bellevarde acull les pis-

de 1955 es disputa una prèvia de la Copa del Món, Criterium

Alçada màxima: 3.450 metres.

tes olímpiques i algunes de les més famoses destinades a la

de la première neige, a la pista Oreiller Killy (OK), i el 1992 va

Desnivell: 1.900 metres.

competició, com per exemple al Mundial de 2009. La Solaise

acollir la prova de descens a la mítica pista La face de

Domini esquiable: 300 km de pistes, 60 dels quals estan

és l’altre sector. Hi ha pistes per a tots els nivells, com la de

Bellevarde. Com a curiositat, dir-vos que els estadis on tenen

coberts pels aspersos de neu.

Col d’Iseran, que connecta amb el pic de Pisaillas, el tercer

lloc el descens i el supergegant estan encarats, un davant de

Nombre de pistes: 22 pistes verdes, 61 de blaves, 46 de ver-

sector. A aquest s’hi arriba des del poble de Le Fornet. És la

l’altre. Així, a l’estadi Belleverde tenen lloc les proves masculi-

melles i 25 de negres. La majoria estan orientades al nord i es

zona per als esquiadors de nivell més baix per les característi-

nes i a la Solaise les femenines. www.valdisere2009.org

troben per sobre dels 2.000 metres. També disposen de dos

ques de les seves pistes.

Allotjaments: N’hi ha un munt, tot i que s’ha de dir que no són

parcs de neu (hi són al sector de la Bellevarde / La Daille, a

Tradició alpina: La fama de Val d’Isère com una de les capitals

precisament econòmics. Nosaltres vàrem estar-nos a l’hotel

2.500 metres d’alçada) i de diversos quilòmetres d’esquí de

de l’esquí alpí comença el 1929, quan el parisenc Jacques

Le Brussel’s, de tres estrelles (

fons (44 km); i per als amants de l’esquí forapista, ja es tingui

Mouflier va descobrir Val d’Isère. Ell estava convençut que s’hi

sels.com). L’oferta hotelera és àmplia. Un consell: mireude

un nivell alt o baix, Val d’Isère és tot un paradís. Recordem que

podia fer una bona estació d’esquí, i el temps li va donar la raó.

triar el que estigui més a prop de les pistes, ja que penseu que

l’estació la formen els sectors de Bellevarde, Solaise i el de

El primer remuntador es va instal·lar el 1936. Dos anys més

si tot va bé podreu anar esquiant fins la porta de l’hotel, i el

Pisaillas. També hi ha dues glaceres.

tard es va crear la Societat de Telefèrics de Val d’Isère, i podrí-

millor sempre és que us poseu en contacte amb la Maison de

Remuntadors: 90, que garanteixen l’accés a les 10.000 ha del

em dir que el motor d’aquest centre hivernal va començar a

la France, que us orientarà molt bé. Si voleu informació dels

domini esquiable i a les 300 pistes. 43 pertanyen a Tignes i 46

funcionar amb la instal·lació del telefèric de Solaise. Val d’Isère

allotjaments, aquests són els telèfons de les centrals de reser-

a Val d’Isère. A més, el forfet mans lliures, instaurat la tem-

sempre ha tingut bons ambaixadors alpins. Des de Louis

ves ( vallhotel@valdisere.com, 04 79 06 18 90 / 04 79 06

porada 2006/2007, facilita molt l’accés a les pistes.

Bonnevie, que es va proclamar campió de França el 1906, a

06 60; i vallocation@valdisere.com, 04 79 06 60 60; tot i que

Forfet: millor consultar la web de l’estació, ja que hi ha un

Henri Oreiller, que va fer-se amb dues medalles d’or dels Jocs

a la pàgina web de l’estació ja hi trobaràs informació).

munt d’opcions.

Olímpics de Saint Moritz el 1948, passant per Jean Claude

Tradició: Tot i ser uns dels centres més desitjats pels esquia-

Situació: Val d’Isère es troba al departament de la Savoia, a

Killy, tres ors als Jocs de Grenoble de 1968 i pels noms més

dors, el cert és que a Val d’Isère han sabut mantenir intacte

només cinc quilòmetres de la frontera amb Itàlia, concreta-

recents d’Ingrid Jacquemod o el surfista de neu Matthieu

l’encant del passat. D’acord que hi ha algun establiment hote-

ment, en un dels extrems del Parc Nacional de Vanoise.

Bozzetto, set cops guanyador de la Copa del Món. Una història

ler que desentona, però no és la norma. Els edificis no són

Com arribar: Amb avió (aeroport internacional de Ginebra-

que va començar al 1900 amb l’obertura del primer hotel, i al

gaire alts i hi predomina la fusta, amb els sostres de pedra.

Cointrin, 00 41 22 717 71 11, www.gva.ch; aeroport inter-

1934 amb la creació oficial de l’estació.

Bona mostra de l’estima pel passat el tenim en l’excel·lent

nacional de Lyon-Saint Exupéry, 00 33 0 826 800 826,

Temporada d’esquí: L’estació obre les seves portes el mes de

estat de conservació de l’església. És del segle XI, amb un

www.lyon.aeroport.fr; aeroport nacional de Chambéry, 00 33

novembre i en principi la temporada hivernal es finalitza el mes

campanar que mereix més d’una foto, i es troba a peu de carre-

0 4 79 54 49 54, www.chambery.aeroport.fr). Amb tren

de maig, tot i que això sempre és relatiu. Hi ha dos glaceres, i

tera.

(SNCF, www.sncf.fr, tel.: 3635) o per carretera (per l’autopis-

a la de Pisaillas és possible l’esquí a l’estiu, tot i que, en con-

Més informació:

ta A43 fins Albertville; després cal anar fins Moûtiers, a 60 km

sonància amb el que passa a la resta del planeta, l’accés cada

www.valdiesere.com, info@valdisere.com i 04 79 06 06 60,

de Val d’Isère, per després agafar la D902 direcció Bourg

cop és més restringit. Si tot va bé, a l’estiu obren del 2 de juliol

www.valdiesere2009.org,

St.Maurice, a 30 km de Val d’Isère).

al 28 d’agost.

www.tourisme-savoie.com

www.valdiserehotelbrus-

www.franceguide.com

i

Domini esquiable: Val d’Isère forma, juntament amb Tignes,

Campionat del món: El Mundial té lloc del 2 al 15 de febrer.

Altres dades útils: Estat del temps (www.valdisere.com i 08

l’Espace Killy, o el que és el mateix, més de 300 quilòmetres

S’esperen prop de 200.000 visitants al llarg dels tretze dies

92 68 02 73; pots enviar el missatge Neige Valdisere al

de pistes. Les pistes de Val d’Isère es divideixen en tres mun-

de competició. La tradició alpina de l’estació és innegable. Des

61027 i et diran l’estat de la neu).

56


REBEL € 34,95

SYNERGY € 34,95

BEAST II € 34,95

ANTI-FOG COATED DOUBLE LENS CONTRAST ENHANCING SOFT HYPOALLERGENIC FOAM HELMET COMPATIBLE OPTICAL MODEL ( ONLY BEASTII )

“Boarding is a religion, the mountain is my church...”

WWW.SINNER.EU


Comença la Copa Catalana d’Snowboard El segon cap de setmana de gener es van disputar a La Molina les primeres proves de la Copa Catalana d’Snowboard, amb dues competicions de Big Air en categories sènior, júnior i infantil.

BREUS Per si encara no estaves al cas, hauries de saber que La General Surfera ha canviat de vorera. Ara els seguiràs trobant al carrer Balmes de Barcelona ciutat, però al número 313. Un cop entris tens més de 1.000 m2 dedicats al millor snowboard. www.lageneralsurfera.es i 93 209 05 39.

01 El belga Yannick Sleecks va tenir un cap de setmana rodó, sent el millor tant el dissabte com el diumenge. Foto: FCEH.

El dissabte 10 de gener es va disputar la prova FIS de Big Air, puntuable per a la classificació FIS, porta d’entrada de la Copa del Món, en categoria absoluta, masculina i femenina. Els 50 punts FIS que aconseguia el primer classificat va ser un dels al·licients perquè l’equip belga es desplacés fins a La Molina i es convertís en el principal rival dels catalans. 12 riders van ser a les finals, que es van decidir en tres rondes, on es valoraven els dos millors salts de cada participant. La disputa final va ser entre els riders catalans Josep Castellet, Carles Manic i Carles Torner davant dels belgues. Finalment van ser aquests els qui van omplir més places del podi, però els catalans van aconseguir uns meritoris resultats. En categoria femenina, tres catalanes van estar a dalt del podi, obtenint Nina Manic els 50 punts FIS, gràcies a un perfecte 360 backside.

Si t’agrada donar-li a la taula tant com menjar una tauleta de xocolata, especialment al freestyle, i cerques un park en el que desenvolupar l’art que amagen les teves cames, prén nota: torna la Pro-Tec Coliflor Freestyle Academy. Com el seu nom indica es tracta d’un centre dels Pirineus d’aprenetatge i tecnificació especialitzat en freestyle, que funciona tots els dies de la temporada. Disposa d’un snowpark amb mòduls per a tots els nivells, un big airbag, per que provis els trucs sense risc, una sala de vídeo per anar corregint les errades, una furgoneta pels desplaçaments i els millors instructors titulats i especialitzats en l’ensenyament del freestyle. Tot això té lloc a Grandvalira, Andorra. www.coliflorfreestyle.com Tornen

els

Protest

Camps.

Formigal i el seu Terrain Park segueixen sent el centre d’operacions. Aquest camps estan orientats a tots els riders que volen aprendre o millorar el seu riding, i

02 Podi absolut FIS de la cursa que va tenir lloc el diumenge. Foto: FCEH.

Campionats de Catalunya Big Air FIS – absoluts Diumenge 11 es van disputar els Campionats de Catalunya de Big Air a La Molina, també puntuables per a la FIS, en categoria absoluta, masculina i femenina. Josep Castellet, segon a la classificació del dissabte, no va poder competir diumenge a causa d’una lesió que es va fer la tarda anterior durant l’entrenament. La jornada dominical es va succeir amb la destacada exhibició del belgues i catalans. Carles Manic i Carles Torner, que formen part de l’equip nacional de freestyle, van aconseguir una meritòria 2a i 3a posició. Diumenge també es van disputar els Campionats de Catalunya de Big Air infantils, amb una gran participació de nens i nenes des dels 9 fins a 14 anys, que es van lluir amb el Big Jump que SnowPark Division havia preparat. I va ser en aquesta categoria on va haver més sorpreses. Tant Axel Sapera com Pau Bartolo van brillar amb uns 360 i 540 de gran qualitat, aconseguint el 1r i 2n lloc del podi respectivament, cosa que té molt mèrit ja que tenen menys de 14 anys. (01, 02)

la presència de riders com Ruben Vergés, Dídac Corvo i Eder Antia està garantida. Les noies tindran les seves pròpies monitores, com la rider de Protest Cristina Morente. www.sklop.es i 636 471 404. Si tens una taula Nitro i una càmera de vídeo i ganes de protagonitzar unes divertides seqüències, ja pots participar al concurs de vídeos de Nitro Snowboards. Dura fins el 28 de febrer i per participar has d’enviar el teu video d’un màxim de

20

segons

‘Concurso

a

l’espai

Nitro’

de

www.canalsnowboard.com. El premi: una taula i fixació de Nitro Snowboards i altres sorpreses. www.king-of-snow.com és una web que tot snowboarder hauria de conèixer. Vé a ser com una competi a l’abast de tothom. Cada dues setmanes un snowboarder posarà nom i executarà un truc que els jugadors hauran de reproduir. Hi haurà un marge de dues setmanes per filmar-se i pujar el vídeo a la web. Entra al site i informa’t bé de la metodo-

Resultat Big Air FIS Homes Dissabte. Yannick Sleeckx

logia d’aquest concurs, que està a l’abast de tothom.

(BEL). Josep Castellet (ESP). Rob Cornnelisen (BEL). Carles

Doble victòria pels snowboaders catalans a les proves FIS

Manic (ESP). Carles Torner (BEL).

d’snowboard d’Avoriaz. Isaac Vergés i Queralt Castellet

Resultat Big Air FIS Dones Dissabte. Nina Manich (ESP).

van aconseguir el doblet al pipe d’aquesta estació. Ambdós

Laia Vendrell (ESP). Gemma Torner (ESP).

són integrants de l’equip d’snowboard de la Real

Resultat Big Air Campionats de Catalunya FIS Homes.

Federación Española de Deportes de Invierno (RFEDI).

Yannick Sleeckx (BEL). Carles Manic (ESP). Carles Torner

Per segon any consecutiu O’Neill –marca que s’ha conver-

(ESP). Rob Cornnelisen (BEL). David Lopez (ESP).

tit en la proveïdora oficial dels snowboarders i freestylers

Resultat Big Air Campionats de Catalunya FIS Dones. Nina

de la RFEDI– esponsoritza un dels millors snowparks dels

Manich (ESP). Laia Vendrell (ESP).

Alps italians: The O’Neill King Laurin Snowpark. Aquest té

Resultat Big Air Campionats de Catalunya Infantil Homes.

una superfície de 45.000 metres quadrats, una longitut de

Axel Sapera (ESP). Pau Bartolo (ESP). Albert Riera (ESP).

1.500 metres i una alçada de 2.100 metres.

Resultat Big Air Campionats de Catalunya Infantil Dones. Maria Florentina (ESP). Marta Corral (ESP). Elena Garcia (ESP).

02


Reportatge

La Copa del Món LG Snowboard,

de nou a la Molina La temporada passada ja vam poder gaudir dels millors especialistes en paral·lel, eslàlom i gegant, i enguany a l’estació de la Molina veurem en acció als millors corredors de cros i de migtub. És a dir, que tenim clares opcions de ferho bé amb els riders Jordi Font i Queralt Castellet. La cita, del 12 al 15 de març.

Celes Piedrabuena La Molina, Toni Grases i Arxiu

Rider: Ruben Vergés

Fitxa tècnica Quan: del 12 al 15 de març Lloc: La Molina Competició: Copa del Món Disciplines: Migtub i cros Descripció migtub: superfície de 170 metres de llarg, 5,2 d’alçada, 24 d’amplada a la zona exterior i 14 metres en l’interior. La seva inclinació és de 17 graus. Es troba al costat de la base del telecadira desembragable de sis places Alabaus i de l’aparcament. Descripció traçat cros: la sortida està situada a la zona alta de la pista Alabaus, i l’arribada a la mateixa

zona del migtub. El desnivell és de 120 metres i la llargada de 700. Com arribar-hi: La Molina se situa a només 150 km de Barcelona i de Girona, dins de l’àmplia vall de la Cerdanya. Els principals accessos per carretera són el Túnel del Cadí i la Collada de Toses. També és possible arribar-hi en tren, ja que hi ha una parada al mateix poble de la Molina, i des d’aquí funciona un eficient sistema d’autobusos. Oferta hotelera: La Molina disposa de 18 allotjaments, de tots els nivells, que sumen 2.000 places, i a la propera Cerdanya n’hi ha 8.000.

60

Accés pel públic: Accedir a les zones de les curses és molt fàcil. El parc de neu Alabaus es troba al costat del pàrquing del mateix nom, al Pla d’Anyella. Es pot arribar al migtub i a la zona baixa del surf de neu fàcilment caminant. Si hi vas amb la planxa o amb els esquís, pots aparcar a l’aparcament del telecabina i pujar amb el telecadira Cap de Comella. També es pot aparcar a l’aparcament Roc Blanc i accedir amb el telecadira Roc Blanc o anar a l’aparcament Alabaus i accedir a la competició a través del telecadira Alabaus. Més informació: www.lamolina2008.com, www.lamolina.com i 972 89 20 31.


Festa i de la grossa Tal com va passar amb la Copa del Món d’Esquí, la de surf de neu serà molt més que un esdeveniment esportiu. Al voltant de la competició hi ha previstes un munt d’activitats, entre les que destaca un village obert a tots els visitants, on hi haurà nombres activitats programades, les quals serviran per posar la cirereta a una Copa del Món que ja compten amb els dits d’una mà els dies que falten perquè arribi. Ens veiem a la Molina. 

Rider: Queralt Castellet

I tot en previsió del megaesdeveniment de surf de neu que es viurà a l’estació ceretana al 2011 al Campionat del Món. L’edició de la temporada passada de la Copa del Món, la d’aquest hivern i la de l’any que ve, en què es disputaran totes les modalitats, seran les veritables proves de foc del mundial de surf de neu. Però, ja tindrem temps de parlar d’aquesta gran cita internacional, ara toca explicar a grans trets la competició que tindrem el proper mes de març, que tancarà una gran temporada internacional a nivell de grans competicions, amb la celebració primer, de la Copa del Món d’Esquí Alpí Dames i la Copa del Món de discapacitats.

Instal·lacions úniques L’hivern passat la Molina ja va demostrar que pot organitzar una prova de la Copa del Món de surf de neu sense problemes, que ho pot fer tant bé com en l’esquí. Si fa dotze mesos l’estadi Supermolina acollia el paral·lel eslàlom i el paral·lel gegant amb gran èxit de participació i superant tots els tests de la FIS, enguany l’epicentre de la competició estarà al parc de neu Alabaus, el qual està preparat per a les cites de migtub, cros i big air, tot i que aquest mes de març

només es disputaran les dues primeres. El parc de neu Alabaus és de nova creació i alberga una superfície que fa 1,70 m de llarg, 5,2 m d’alçada i 24 m d’amplada en la zona exterior i 14 m en l’interior. La seva inclinació és de 17 graus i la zona final es troba al costat de la base del telecadira desembragable de sis places Alabaus i de l’aparcament. De forma que és molt fàcil arribar-hi i gaudir de l’espectacle. Per la seva banda, el traçat del cros té la sortida a la zona alta de la pista Alabaus i l’arribada a la mateixa zona que el migtub, amb un desnivell de 120 metres i una llargada de 700.

Queralt Castellet, “el pipe és molt gran i molt guapo” És la surfista catalana amb més números de fer-ho bé. Enguany ja ha aconseguit una doble victòria al migtub d’Avoriaz, França, i ha estat desena a la primera prova de la Copa del Món. La rider de Sabadell compta amb els dits de la mà els dies que falten per donar-ho tot al súper migtub d’Alabaus. Com et planteges la prova de la Molina? Segur que no hi ha res com córrer a casa, oi? Et pot venir a veure tothom. Estàs a casa teva, i això em motiva molt, tot i que no sé si aquest fet farà que em posi més nerviosa del compte, però ja es veurà. El que està clar és que estic súper motivada. Crec que ja has estat al migtub d’Alabaus, què et sembla? La veritat, crec que és molt guapo i espectacular. És enorme. Molt gran. Tu que has estat als millors migtubs del món, a quin altre el podríem comparar? Vindria a ser més o menys com el que hi ha a Nova

61

Zelanda, a Snowpark, però igual el de la Molina és fins i tot més llarg. I creus que el de la Molina t’afavoreix? Si un migtub està ben fet sempre t’afavoreix. Espero que sigui el més còmode de tots, i, si per mi és còmode, perfecte. Què ha de tenir un migtub com el de la Molina? En un migtub d’aquestes dimensions el millor és que tingui unes transicions molt grans, que estiguin molt ben fetes, que tingui la inclinació adequada i que sigui molt còmode pel surfista. És important que no sigui massa agressiu i sí força progressiu. Com animaries als afeccionats a veure-ho en directe? Els diria que no s’ho poden perdre, perquè aquest serà un espectacle molt guapo. El migtub està al costat de la carretera i el pot venir a veure tothom. T’imagines si guanyessis la prova de la Molina? No, no m’imagino, la veritat, però segur que faria una festa enorme.


Aprèn amb l’Isra

y t f Shifty i h S Aquest és un truc molt bàsic i senzill, però hem de ser capaços de coordinar el moviment contrari del cos envers la planxa.

62

Text: Israel Planas Adaptació: Celes Piedrabuena Fotos: Marc Casanovas


1.

Un cop hem sortit del kicker –salt– provocarem una contrarotació controlada, fent que les espatlles rotin en la direcció contrària de les nostres cares.

2.

Un cop a l’aire mantindrem la planxa plana, buscant la direcció contrària al cos.

3. 4.

Recuperarem la posició amb les espatlles i dirigirem la planxa cap a la direcció d’aterratge. Buscarem un aterratge control·lat, amb una absorció de cames i una posició bàsica control·lada.

63


CLUBS FCEH Delegació central Asociación Española de Mushers (AEM) Joan d’Àustria, 5, baixos 1 08225 Terrassa (Barcelona) Tel. / Fax: 93 780 57 50

Drac Esquí Club (DRAC) Pere Aldavert, 4 08230 Matadepera (Barcelona) Tel. / Fax: 93 730 06 00

Barcelona Curling Club (BCC) Modolell, 57, àtic 2a 08021 Barcelona Tel.: 607 83 38 89

Entitat Cultural Gos Blanc (ECGB) Lleida, 9 17410 Sils (Girona) Tel.: 972 875 128 Fax: 93 876 13 63

Club d'Atletisme Calella (CACSB) Pistes d'Atletisme Apartat de Correus 22 08370 Calella (Barcelona) Tel. / Fax: 93 769 02 48

Futbol Club Barcelona (FCB) Arístides Maillol, s/n 08014 Barcelona Tel.: 93 496 36 00 Fax: 93 496 37 91

Club Alpí Falcó (CAF) Duran i Sors, 69 bis 08201 Sabadell (Barcelona) Tel.: 639 33 17 41 Fax: 93 726 86 09

Club d’Esquí Granollers (GRAN) Casal de l’Esport Girona, 50 08400 Granollers (Barcelona) Tel.: 93 879 36 80

Centre Excursionista de Castellar (CASTE) Colom, s/n (Ateneu) 08211 Castellar del Vallès (Barcelona) Tel. / Fax: 93 714 73 05 Club d'Esquí Alpí Sabadell (CEAS) Avda. de la Concòrdia, 39-41, 5è 3a 08206 Sabadell (Barcelona) Tel. / Fax: 93 717 64 11 Club d’Esquí Berguedà (CEB) Pio Baroja, 6, baixos 08600 Berga (Barcelona) Tel. / Fax: 93 821 16 74 Centre Excursionista de Catalunya (CEC) Paradís, 10, principal 08002 Barcelona Tel.: 93 315 23 11 Fax: 93 315 14 08 Centre Excursionista Terrassa (CET) Sant Llorenç, 10 08221 Terrassa (Barcelona) Tel.: 93 733 38 04 Fax: 93 788 30 30 Club Mushing L'Obac (CMO) Maestrat, 9, entl. 2a 08225 Terrassa (Barcelona) Tel.: 637 56 31 32 Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) Rambla del Celler, s/n 08172 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel.: 93 674 53 96 Fax: 93 675 05 68 Club d'Esquí La Coma (COMA) Carles Riba, 2, 1r 1a 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel.: 629 73 89 10 Fax: 93 589 41 05 Centre Quitxalla Excursionista de Puig Reig (CQUIE) Les Abelles, 30 08692 Puig Reig (Barcelona) Tel.: 93 829 01 66 Club de Cúrling Esporting l’Olla (CSO) Sagrera, 23 08186 Lliçà d’Amunt (Barcelona) Tel.: 93 841 65 10

Delegació occidental

Delegació oriental

Club d’Esquí i Muntanya Vall de Boí (BOÍ) Edifici Isard, Esc. D baix 1a El Pla de l’Ermita 25528 Taüll (Lleida) Tel.: 676 200 400

Banyoles Esquí Club (BANY) Pl. Miquel Boix (local ACB) 17820 Banyoles (Girona) Tel.: 619 763 048

Club Esquí Vall de Cardós (CARDÓS) Racó, s/n 25570 Ribera de Cardós (Lleida) Tel.: 973 62 30 26 Fax: 973 62 31 73 Club d’Esquí de Fons Urgellet Cerdanya (CEFUC) Apartat de Correus, 52 25700 La Seu d’Urgell (Lleida) Tel.: 973 35 17 62 Centre Excursionista Lleida (CEL) Comerç, 25 25007 Lleida Tel.: 973 24 23 29 Fax: 973 23 44 97

Club d'Esquí Port del Comte (PC) Santa Isabel, s/n 25282 Sant Llorenç de Morunys (Lleida) Tel.: 973 49 23 75

Club d'Esquí Nòrdic de L’Arp (CENA) Carretera de l'Arp, s/n 25717 Tuixent (Lleida) Tel. / Fax: 93 721 93 48

Reial Automòbil Club Catalunya (RACC) Diagonal, 687 08028 Barcelona Tel.: 93 495 50 00 Fax: 93 495 55 52

Club d'Esquí Portainé Pallars (CEPP) Avda. Flora Cadena, 6 25594 Rialp (Lleida) Tel. / Fax: 973 62 12 09

Unió Caravanista de Catalunya (SEUCC) Aragó, 416, 1r 3a 08013 Barcelona Tel.: 93 245 05 00

Club d’Esquí Pobla de Segur (CEPS) C/ de la Font, s/n Apartat de Correus 44 25500 La Pobla de Segur (Lleida) Tel.: 699 304 030 Fax: 93 457 46 66

Ski Camp Club (SKICC) Apartat de Correus 88 08197 Valldoreix (Barcelona) Tel.: 607 785 429 Agrupació Sant Jordi Empleats Caixa Estalvis Catalunya (SJ) Diputació, 188, baixos 08011 Barcelona Tel.: 93 453 80 27 Fax: 93 453 32 62 Club d’Esquí Solsona (SOL) Casal de Cultura, local 27 25280 Solsona (Lleida) Tel.: 608 73 52 17 Fax: 973 48 38 75 Unió Excursionista Catalunya - Mataró (UEC-M) Nou, 29 08301 Mataró (Barcelona) Tel.: 629 824 376 Fax: 93 797 23 68 Unió Excursionista Catalunya-Sants (UEC-S) Jocs Florals, 51 08014 Barcelona Tel.: 93 332 54 94 Fax: 93 331 10 12 Unió Excursionista de Sabadell (UES) Salut, 14-16 08202 Sabadell (Barcelona) Tel.: 93 725 87 12 Fax: 93 725 05 90

Club Pirinenc Andorrà (CPA) Terra Vella, 2 Andorra La Vella Tel.: 00 376 82 28 47 Fax: 00 376 86 74 67 Club Espot Esquí Club Valls d’Àneu (EEC) Major, 77-79, baixos 25580 Esterri d’Àneu (Lleida) Tel. / Fax: 973 62 61 56 Federació Andorrana d’Esports de Gel (FAEG) C/ Major, Edifici Cal Metge AD 100 Andorra La Vella Grup Empresa Ribagorçana (GER) Avda. Victoriano Muñoz, s/n 25520 El Pont de Suert (Lleida) Tel. / Fax: 973 69 04 72 Global Club Esportiu Pallars (GLOBAL) Carretera Berradé, s/n 25597 Espot (Lleida) Tel.: 973 62 40 58 Fax: 973 62 40 63 Club d'Esquí Les Heures (HEURES) Passatge Pompeu, 2 25006 Lleida Tel.: 973 23 59 86 Fax: 973 72 76 29 Torb Esquí Club (TORB) Ctra. Tavascan, km 9’5 Tel.: 650 494 819 Fax: 934 56 90 01

Bisaura Esquí Club (BEC) Mestre Quer (Pavelló Municipal), Ap. Correus 34 08580 Sant Quirze de Besora (Barcelona) Tel.: 619 76 30 48 Club d'Esquí Bellver (BELLVER) Torre Sant Josep, s/n 25720 Bellver de Cerdanya (Lleida) Tel.: 973 51 00 16

Manlleu Esquí Club (ECM) Pl. Dalt Vila Can Puget, 1r 08560 Manlleu (Barcelona) Tel.: 93 851 14 06 Club Esquí Lúdic i Tècnic Cerdanya - Masella (ELIT) C/ Nord, 27 17538 Alp (Girona) Tel.: 627 59 15 46 Fax: 972 14 43 30 Club Esquí Figueres (FIG) Pella i Forgas, 3 17600 Figueres (Girona) Tel.: 972 50 95 11 Fax: 972 67 24 17

Club Alpí La Molina (CALM) Edifici Catalunya, local 1 17537 La Molina (Girona) Tel.: 659 076 909

Club d’Esquí Fontalba (FON) Passeig Taga, 5 17534 Ribes de Freser (Girona) Tel. / Fax: 972 72 90 75

Club Alpí Núria MasellaCerdanya (CANMC) Av. Pirineus, 23 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 14 05 79 Fax: 93 265 85 45

Grup Excursionista Campdevànol (GEC) Puigmal, s/n 17530 Campdevànol (Girona) Tel.: 972 71 21 71

Club d'Esquí Alpí Pirineus (CAP) Esglèsia, s/n Edifici Cèrvol Blanc 17537 La Molina (Girona) Tel.: 93 330 30 08

Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEIEG) Plaça del Vi, 7 17004 Girona Tel.: 972 20 29 46 Fax: 972 20 50 88

Setcases Esquí Club (CASES) Jesús, s/n 17867 Setcases (Girona) Tel.: 972 13 60 89

Club d’Esquí Girona (GNA) Plaça del Vi, 4 17004 Girona Tel.: 972 20 38 02 Fax: 972 21 47 26

Cerdanya Club d’Esquí (CCE) Puigpedrós, 7, B-2 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 89 22 99

Club d'Esquí Llívia (LLIVIA) Poliesportiu Fòrum C/ de l’Esport, s/n 17527 Llívia (Girona) Tel.: 972 14 61 00 Fax: 972 14 62 96

Club Esquí Alpí Ceretà (CEAC) Major, 50 Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Puigcerdà 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 14 07 74 Fax: 972 88 30 32

La Molina Club d’Esports (LMCE) Av. Supermolina, s/n Edifici Pla del Roc 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 89 21 41 Fax: 972 89 21 37

Club Esportiu Masella Team (CEMT) Avda. Peu de Pista, s/n 17538 Masella (Alp) Tel.: 972 14 40 00 Fax: 972 89 00 78

Esquí Club Mega Neu (MEGA) Edifici Pla del Roc, Avda. Supermolina, s/n 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 14 50 62

Centre Excursionista de Ripoll (CER) Passeig de Sant Joan, 1 17500 Ripoll (Girona) Tel.: 972 70 07 59

Freestyle Club Ski & Snow La Molina (FCSS) Xalet Pista Llarga, s/n 17537 La Molina (Girona) Tel.: 972 89 22 99

Esquí Club Cim (CIM) C/ Ganduxer, 10, 6 2a, esc A 08021 Barcelona Tels.: 93 727 83 68 i 606 36 57 14

Club d’Esquí Puigcerdà (PEC) Apartat de Correus 32 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 88 00 93 Fax: 972 14 00 96

Club Gel Puigcerdà (GPUIG) Centre d'Iniciatives i Turisme 17520 Puigcerdà (Girona) Tel. / Fax: 972 88 18 27 May Luengo Esquí Club (MLEC) Apartat de Correus 208 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 14 50 00 Fax: 972 14 50 02

64

Club Poliesportiu Puigcerdà (PPUIG) Apartat de Correus, 11 17520 Puigcerdà (Girona) Tel.: 972 88 02 43 Fax: 972 88 19 79 Ski Club Camprodon (SCC) Ctra. de Molló, km 11’300 (Pavelló Llandrius), desp. 2 17867 Camprodon (Girona) Tel.: 972 74 08 84 Fax: 972 74 07 37

Club Esportiu La Surfera Gironina (SG) Calvé, 47 17200 Palafruguell (Girona) Tel.: 651 40 61 15 Fax: 972 61 22 48 Club d’Esquí Torelló (TEC) Apartat de Correus 147 08570 Torelló (Barcelona) Tel.: 93 859 35 41 Fax: 93 859 10 26 Voltregà Esquí Club (VCE) Bisbe Morgades, s/n 08512 Sant Hipòlit de Voltregà (Barcelona) Tel.: 93 857 04 31 Fax: 93 851 22 56 Club d’Esquí Vic (VIC) Apartat de Correus 129 08500 Vic (Barcelona) Tel.: 93 886 00 13

Delegació Val d'Aran Ainhoa-Copos Skiclub (ACEC) Edifici Elurra 25539 Betren (Lleida) Tel.: 606 951 147 Associació Excursionista Montanha Aran Club (MAC) Santa Creu, 12 25598 Salardú (Lleida) Tel.: 973 64 41 86 Club Aranés d'Esports d’Iuern (CAEI) C/ Arnals, 7, baixos 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 973 64 20 57 Fax: 973 64 24 09 Club d'Esquí Val d’AranVielha (CEVA) Apartat de Correus 8 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 973 64 02 15 Fax: 973 64 28 19 Club Esports de Gèu Val d'Aran (CEGVA) Palai de Gèu Avda. Garona, 33 Apartat de Correus 86 25530 Vielha (Lleida) Tel.: 649 31 11 46 Fax: 973 64 28 75 Secció Esportiva de l'Escola d'Esquí Aran Aneu (SCEE) Santa Creu, 55 25598 Salardú (Lleida) Tel.: 973 64 60 83


neu professionals


TARGENEU Caigudes? Accidents? Problemes? Prou de mals de cap!

FEDERA'T!

TARGENEU  euros TARGENEU FAMILIA:  euros cadascun dels tres primers membres  euros a partir del rt

BUTLLETA DE DOMICILIACIÓ BANCÀRIA FEDERAT Cognom                             Cognom                             Nom                                        DNI                         Adreça                                                                   Codi Postal         Població                                              



Telèfon            Data de naixement                                     

TARGEFONS:  euros

Número de TargeNeu temporada anterior                                     DADES DEL COMPTE BANCARI

Caixa o Banc                                                              Codi entitat         Oficina            DC      Núm compte                 Nom del titular del compte                                                  DNI              

TARGEGEL:  euros

Signatura 

Més informació: Federació Catalana d'Esports d'Hivern C/ Balmesè a |  Barcelona Tel:    | Fax:  

  wwwfcehcat | a/e: info@fcehorg


Profile for Revista Esports d'Hivern

Esports d'Hivern nº3 // Temporada 2008-2009  

revista oficial de la federació catalana d'esports d'hivern

Esports d'Hivern nº3 // Temporada 2008-2009  

revista oficial de la federació catalana d'esports d'hivern

Advertisement