Issuu on Google+

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

· Cooperativa ENTORN, SCCL · Escola Lliure el Sol · Fundació Terra · Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya (ACJ) · Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia · Acció Escolta de Catalunya · Cooperacció · Espai Laic · Esplais Catalans Encara que mantenim la nostra pròpia independència, ens uneix l'ideari del Moviment, basat en uns mateixos valors: l’humanisme i la llibertat, sobre els quals fonamentem la laïcitat i el progrés, els dos termes que utilitzem com a bandera. El Moviment Laic i Progressista està compromès a impulsar el canvi social i lluita a favor del lliure pensament, la tolerància, la diversitat, els drets humans i la ciutadania. Aquest compromís implica una presa de posició pública que vol ser crítica i transformadora de la societat.

Esplais Catalans (Esplac) és una associació catalana d’educació en el temps lliure per a infants i joves. Es defineix com una entitat laica, progressista, independent i democràtica. Forma part del Moviment Laic i Progressista i educa 8.300 infants i 1.600 monitors i monitores, agrupats al voltant de 112 centres d'esplai d’arreu de Catalunya. També compta amb més de 200 socis i sòcies col·laboradors.

Com podem dur a terme un projecte internacional des del nostre esplai? De quins recursos disposem? Quin serà l’efecte sobre els infants, els joves i l’equip de monitors i monitores? Què volem dir quan parlem d’internacionalitzar les nostres accions educatives? Quina es la trajectòria internacional d’Esplac al llarg de la seva història? Quina relació te l’internacionalisme amb el nostre Projecte Educatiu? Aquestes, i moltes d’altres, són les preguntes que sorgeixen quan ens plantegem internacionalitzar les nostres accions i reflexions. En el món en què vivim no podem treballar en un projecte de transformació social i educativa, si no partim d’una visió internacionalista de la realitat. És aquesta visió la que ens ajudarà a entendre millor el nostre context quotidià i ens permetrà transformar-lo, tot desenvolupant una consciència de responsabilitat mundial compartida. Aquest document té l’objectiu de reflexionar sobre el significat de l’internacionalisme i el seu estret lligam amb el nostre projecte d’esplai laic i progressista. Però no només hem volgut reflexionar i debatre sobre l’internacionalisme, sinó que us volem oferir un seguit d’eines educatives, organitzatives i informatives, pràctiques per a ajudarvos a internacionalitzar l’esplai i dur a terme accions internacionals concretes. Us presentem, doncs, un recull d’instruments i de bones pràctiques que són fruit del treball i experiència de la nostra entitat, i de molts dels seus membres, en l’àmbit internacional. El document que teniu a les mans continua la col·lecció iniciada a Esplac fa uns anys, i aprofundeix en les bases contingudes en el Projecte Educatiu d’Esplais Catalans. Amb aquest seguit de textos volem seguir avançant en la línia d’establir un discurs pedagògic i metodològic, adreçat a millorar la feina que es fa des dels esplais, amb la finalitat sempre present de transformació i desenvolupament social.

Internacionalisme! - Guia per a ments inquietes

Esplais Catalans forma part d'un grup d'entitats que, en conjunt, dóna cos al Moviment Laic i Progressista (MLP). Les nou organitzacions que vertebren aquest moviment són:

Esplais Catalans és un espai de trobada, reflexió i intercanvi que té per finalitat adequar la proposta educativa a la realitat del món actual i a les necessitats dels infants i dels joves, tot partint de l'ideari laic i progressista, compartit amb la resta d'entitats del Moviment.

4

Pretenem fomentar l'educació d'una sèrie de valors entre els infants i els joves: la participació activa en la societat, la solidaritat, el compromís i la responsabilitat, la cooperació amb les persones i regions més desafavorides, la justícia social, la inclusió i integració de persones amb necessitats educatives especials, el respecte cap a la natura i la sostenibilitat, etc. La voluntat d'Esplac és la de treballar per a la renovació profunda dels projectes dels centres d’esplai fins a convertir-los en un autèntic espai dels infants. Volem, així, potenciar la transformació cap a una societat més justa i igualitària, que es vertebri al voltant dels drets de les persones.

4


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 1


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 2


MonogrĂ fic_4_indexat

24/1/07

12:53

PĂĄgina 3

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 4

Coordinació: Marc García i Vanessa Casanovas. Col·laboracions i redacció: Conchi Hurtado, Marc García, Núria Cangros i Vanessa Casanovas. Aquest Esmolet no hagués estat possible sense les reflexions i col·laboracions de: Anna Jiménez, Eva Sanahuja, Gemma Martín, Gemma Ustrell, Guido Spaccaforno, Heike Tellman, Ignacio Marín, Marina Gallés, Núria Cangròs, Raimon Goberna, Sara Raposo, Oriol Piqué, Yolanda D. Alcántara. Nota: Aquest Esmolet utilitza el genèric masculí en alguns casos per facilitar la redacció i lectura del text. Tot i això, entenem que inclou ambdós gèneres. Primera edició: febrer de 2006. © Esplais Catalans, Esplac. Es permet la reproducció total o parcial d’aquest document sempre que se citi la font.

Edita: Esplais Catalans Avinyó, 44 2n 08002 Barcelona Telèfon: 933 026 103 / Fax: 933 020 089 esplac@esplac.org / www.esplac.org

Revisió lingüística: Olalla Cegarra. Fotografies: Anna Jiménez, Clara Corrales, Pere Vila, Sara Raposo i fons documental d'Esplais Catalans i de l'Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya. Disseny de la coberta i maquetació: Clic Traç, sccl Impressió: Cevagraf, sccl Imprès en paper ecològic ISBN: 84-609-9470-8 Dipòsit legal: B-4189-2006


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 5

Sumari

CAPÍTOL 1 – Presentació [9] CAPÍTOL 2 – Una mica d’història: l’internacionalisme en el nostre ideari i a les nostres pràctiques [13] 2.1. L’internacionalisme en els nostres documents fundacionals [13] 2.2. Esplac, una entitat amb capacitat internacional [17] Idees bàsiques [22] CAPÍTOL 3 – Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites [25] 3.1. Què aprèn Esplac de la xarxa associativa? Què hi aporta? [25] 3.2. La vessant educativa del treball internacional [31] 3.2.1. Les diferències i les connexions entre diferents conceptes de l’àmbit internacional [32] 3.2.2. Elements organitzatius i pedagògics a tenir en compte en un projecte internacional [33] 3.2.3. Com podem internacionalitzar les pràctiques educatives dels esplais? [44] Idees bàsiques [52] CAPÍTOL 4 – Però, com podem incorporar l’internacionalisme als esplais? Eines de participació al nostre abast [55] 4.1. Les eines que ens ofereix Esplac: l’Àrea de Cooperació Internacional [55] 4.2. Quins tipus de projectes internacionals podem dur a terme? [57] 4.3. I qui ens donarà suport per tal de dur a terme un projecte internacional? [64] 4.3.1. El suport de les institucions internacionals: el finançament i la formació [64] 4.3.2. Institucions i programes que donen suport als projectes internacionals [71] Idees bàsiques [78]


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 6

CAPÍTOL 5 – La importància del seguimenti del relleu en l’àmbit internacional [79] 5.1. L’experiència i el traspàs d’informació en l’àmbit internacional [79] 5.2. Reptes de futur: la importància del relleu [83] Idees bàsiques [87] CAPÍTOL 6 – Reflexions finals [89]

La caixa d’eines [93] Fitxa 1: Glossari [94] Fitxa 2: Dinàmiques de grup i de resolució de conflictes [95] Fitxa 3: Dinàmiques d’aprenentatge intercultural [99] Fitxa 4: Dinàmica de replantejament identitari [103] Fitxa 5: La Comissió Europea (I). El Programa Youth In Action [105] Fitxa 6: La Comissió Europea (II). El Programa Euromed i els centres SALTO - Youth [116] Fitxa 7: El Consell d’Europa. Resum de programes i recursos [119] Fitxa 8: Generalitat de Catalunya. Resum de programes i recursos [124] Fitxa 9: Convocatòria de subvencions del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament [128]


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 7


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 8


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 9

9

CAPITOL 1 Presentació

Anells totpoderosos, la llúdria gegant, joies i monedes d’or, un somriure, un osset de peluix, jaciments arqueològics, un racó de la memòria, una dentadura postissa, l’erari públic, un segell amb un avió del revés. Què tenen en comú? Resulta fascinant comprovar com les paraules poden tenir tantes interpretacions com persones té el món. Un gran exemple és el mot tresor. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, existeixen múltiples accepcions del mot en qüestió, -una quinzena aproximadament- però en triarem una: tot allò que és considerat com a molt preciós. Vet aquí què tenen en comú la llúdria gegant -espècie en perill d’extinció-, amb l’osset de peluix, l’anell totpoderós o la dentadura postissa: que esdevenen tresors, segons a qui li preguntem. Diu la llegenda que Barbanegra, -un dels pirates més cèlebres del segle XVIII- va morir sense que mai no es trobessin els tresors que va enterrar en alguna illa deserta. Una possible interpretació seria que per al pirata les joies i les monedes d’or eren considerades com a molt precioses, i va optar per no compartir allò que el feia feliç. Però una altra explicació podria ser que, per a en Barbanegra, allò que era preuat no eren els béns material, sinó les experiències viscudes a l’hora d’obtenir-los. I potser, en el fons, allò que el feia feliç era la seva vida de pirata, més que no pas muntanyes de joies i monedes d’or que mai no va arribar a desenterrar.


Monogràfic_4_indexat

10

24/1/07

12:53

Página 10

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Ens trobem doncs davant dues maneres d’entendre i de reaccionar davant allò que considerem preuat. Per una banda hi ha qui creu que la riquesa material és el més preciós i, per tant, allò que aporta més felicitat a les persones. Normalment aquestes persones acostumen a optar per no compartir allò que creuen que els portarà felicitat. Es tracta de preferir tenir a ser, la màxima que regeix el sistema actual, la societat en la qual vivim, la societat que volem transformar. I per altra banda, ens trobem els que defensem i treballem perquè els valors i les vivències siguin considerats els majors tresors: aquells d’un valor incalculable i incomparable. Ens trobem els que volem una societat en què les joies i les monedes d’or esdevinguin tan sols anècdotes, i les persones vulguin compartir allò que els fa sentir bé. D’aquesta manera, l’esplai és el nostre tresor, la nostra proposta per a la transformació de la societat i la nostra manera d’experimentar i compartir la felicitat. Però, i si poguéssim fer que el nostre projecte, el nostre tresor encara fos més ric? I si poguéssim viure noves experiències que ens permetessin créixer com a persones i com a projecte d’esplai? Si obrim el nostre projecte al món, el nostre tresor, trobarem les respostes a les preguntes que acabem de formular. Obrint els nostres horitzons es donarà un procés de doble enriquiment: per una banda, nosaltres incorporarem nous coneixements i vivències que ens faran créixer; i per l’altra, permetrem que el nostre ideari i la nostra manera de fer arribin a indrets que ni tan sols ens havíem imaginat, i contribuirem a l’enriquiment d’altri, i en definitiva de la societat. La paraula màgica en aquest cas és, doncs, l’internacionalisme. L’internacionalisme -com l’esplai- implica una actitud, una manera d’entendre la vida i posicionar-se en la societat. Suposa sentir-se ciutadans i ciutadanes del món a partir del propi arrelament, per oferir-lo i contrastar-lo al conjunt de la humanitat.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 11

Presentació

Aquest Esmolet, doncs, vol ser una brúixola perquè ens sigui més fàcil compartir el nostre tresor -l’esplai- amb la resta del planeta: per així poder contrastar-lo amb molts altres tresors que desconeixem, per poder enriquir-nos i dibuixar-nos tots plegats en un mateix mapa. Però hem de fer-ho a la nostra manera: aprenent, creixent, estimant, i gaudint, per contribuir a transformar el món en què vivim. Quin camí ens marca la nostra brúixola? La resposta és ben senzilla: l’internacionalisme!

11


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 12


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 13

El treball en equip

13

CAPITOL 2 Una mica d’història: l’internacionalisme al nostre ideari i a les nostres pràctiques

Des de la seva fundació l’any 1982 Esplac ha manifestat la seva voluntat internacionalista. Aquesta voluntat, com veurem tot seguit, queda recollida tant als nostres Estatuts com al nostre ideari i respon al fet que l’internacionalisme és un eix que travessa totes les accions de l’entitat. Alhora, entendrem com aquesta voluntat s’ha traduït en una participació activa de la nostra entitat en l’àmbit internacional. I és aquesta participació activa la que ha fet que Esplac, des dels seus orígens, hagi aportat idees i maneres de treballar a altres entitats de l’àmbit internacional i que alhora la nostra entitat hagi après d’entitats d’arreu del món. Aquest és el procés que ens aporta una capacitat contínua de reflexió, un aprenentatge permanent, i és l’essència del que anomenem internacionalisme. 2.1. L’internacionalisme als nostres documents fundacionals Si rellegim els Estatuts d’Esplac ens adonem que l’internacionalisme és un dels cinc objectius educatius de la nostra entitat. Tal i com queda recollit als nostres Estatuts, “volem manifestar també la nostra vocació internacionalista, que s’expressa en la nostra voluntat de la recerca de la veritat en qualsevol situació geogràfica o cultural”1. Al llarg d’aquest Esmolet comprovarem que la vocació internacionalista d’Esplac es tradueix en multitud de projectes, accions i reflexions, totes elles encaminades a la recerca d’una veritat no com a dogma, sinó com a actitud cons1.- Estatuts d’Esplac aprovats per l’Assemblea General Ordinària del 9 de març de 2003

“L’internacionalisme és un dels cinc objectius educatius de la nostra entitat”


Monogràfic_4_indexat

14

24/1/07

12:53

Página 14

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

tant. Hem de tenir sempre present, però, que, tal i com queda recollit als Estatuts, una de les vies de la nostra entitat per assolir els nostres objectius és el de “desenvolupar projectes de solidaritat i cooperació pel desenvolupament amb infants i joves i entitats d’arreu del món”2. És a dir, l’acció internacional és per Esplac

2.- Estatuts d’Esplac aprovats per l’Assemblea General Ordinària del 9 de març de 2003


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 15

Una mica d’història

15

un mitjà per assolir els objectius que ens hem fixat com entitat. Malauradament, quan ens proposem treballar l’internacionalisme, tenim tendència a plantejar-nos-el com un treball extern a la nostra tasca pedagògica quotidiana. Res més lluny de la realitat. L’internacionalisme és present en cadascuna de les accions que duem a terme i, de nou, travessa els tres elements centrals del nostre ideari: laïcitat, progrés i país. Reflexionem, doncs, sobre quina és la relació entre l’internacionalisme i els tres elements que ens defineixen com entitat: • Laïcitat. La laïcitat, un dels pilars del nostre ideari, ens permet el lliure examen, que “reivindica per a tot individu el dret de qüestionar-ho tot, en qualsevol moment, comprès ell mateix i el seu entorn. El lliure examen és, en aquest context, un mètode per a la lliure recerca de veritats relatives, mitjançant l’aproximació crítica a la realitat, el diàleg i la discussió”3. Com sabem, el fet de canviar d’entorn i/o de comparar el nostre amb els dels altres, ens dóna eines per a encetar aquesta reflexió crítica de la realitat. L’internacionalisme ens permet aquest canvi d’entorn i ens ofereix el marc per realitzar aquestes comparacions necessàries. Però, per tal de dur a terme aquesta reflexió crítica, ens cal partir de tres principis bàsics inherents a la nostra concepció de laïcitat4 i essencials en el treball de l’internacionalisme: el relativisme, la diversitat i el dret a la diferència. Quan treballem en l’àmbit internacional ens cal recordar permanentment que no existeix cap veritat absoluta, principi bàsic de la laïcitat i del lliure pensament, cal que reconeguem la diversitat i la pluralitat d’opinions i d’idees i cal tenir sempre present que la diferència és enriquidora. Observem, doncs, com l’internacionalisme i la laïcitat es retroalimenten i com, de fet, no podem treballar un element sense treballar l’altre. • Progrés. El concepte de progrés de la nostra entitat és ampli i es refereix, entre d’altres, a la igualtat d’oportunitats, als drets individuals i col·lectius, a la condició de ciutadania, a la lluita pel canvi social i als drets de les minories. No només ens 3. i 4.- Ideari del Moviment Laic i Progressista, 2005

“L’internacionali sme i la laïcitat es retroalimenten i, de fet, no podem treballar un element sense treballar l’altre”


Monogràfic_4_indexat

16

24/1/07

12:53

Página 16

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

proclamem hereus d’una lluita internacional, sinó que la realitat del nostre món ens impedeix treballar per aquests objectius de progrés des d’un punt de vista exclusivament local. Efectivament, vivim en un món global en què hem de poder treballar el progrés des d’aquest punt de vista per poder transformar els actuals processos de la globalització econòmica. Som conscients, doncs, que avui en dia aquestes lluites han deixat de ser locals, si mai van ser-ho, per convertir-se en fites globals i que les nostres accions locals tenen importants conseqüències per la resta de ciutadans del món. I és que, tal com ens recorda el conegut lema del moviment ecologista: pensa globalment, actua localment! • País. La nostra concepció de país parteix d’un concepte identitari ampli. Així doncs, partim d’una concepció identitària de ciutadania que té per característica el fet de ser dinàmica. Aquest dinamisme queda reflectit en el nostre concepte d’identitat universal en què “sentir-se ciutadà del món significa partir del propi arrelament per oferir-lo i contrastar-lo al conjunt de la humanitat”5 perquè “una comunitat nacional dinàmica (...) ha de poder gestionar l’obertura a les noves aportacions sense sotracs traumàtics (...)”6. I és que la nostra realització nacional es realitzarà “(...) oferint el que som als altres, però també volent saber d’altres mentalitats, d’altres idees, d’altres formes de vida, d’altres solucions a la vida comunitària. Un poble obert sempre és més lliure”7. Tenint en compte tots aquests factors, podem concloure que “per això cal tornar a la nostra vocació internacionalista, que s’expressa en la voluntat de la recerca de la veritat en qualsevol situació geogràfica o cultural. Els problemes, les solucions, les formes de vida i de comunicació dels individus dels altres pobles ens poden ajudar a entendre’ns a nosaltres mateixos molt més, alhora que s’eixamplen els horitzons possibles en l’exercici de la nostra llibertat”8.

5. 6. 7. i 8.- Ideari del Moviment Laic i Progressista, 2005


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 17

Una mica d’història

17

2.2. Esplac, una entitat amb capacitat internacional Com acabem de veure, Esplac és una entitat amb voluntat internacionalista des dels seus inicis i aquesta voluntat queda recollida en els nostres documents fundacionals. Però, com sabem, la voluntat ha de venir acompanyada de l’acció per omplir-se del seu significat. De manera general podem dividir l’acció internacional d’Esplac en dues grans línies d’actuació, que més endavant detallarem, però que introduïm a continuació. En primer lloc, Esplac és present internacionalment a diferents xarxes associatives. Aquesta presència i participació d’Esplac ens ha permès conèixer i compartir les experiències de l’associacionisme educatiu a Europa i al món, i aportar la nostra experiència “El treball en les xarxes internacionals retroalimenta el treball associatiu local”


Monogràfic_4_indexat

18

24/1/07

12:53

Página 18

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

pedagògica. Alhora, aquesta representació internacional ens permet coordinar-nos amb entitats que tenen objectius semblants als nostres, per poder tirar endavant projectes d’intercanvi amb infants i adolescents. Tenint en compte aquesta representació activa de la nostra entitat, hem de tenir present que els projectes en què Esplac participa i els punts de vista introduïts en els debats, evolucionen a mesura que els debats educatius progressen en el sí de la nostra entitat. Per aquests motius, podem afirmar que el treball en les xarxes internacionals retroalimenta el treball associatiu local, ja que el fet de constatar com altres ciutadans del món s’impliquen activament en el canvi social del seu entorn, ens aporta una important dosis de motivació i coneixements específics per seguir endavant en la nostra tasca diària. El canvi social només serà possible mitjançant el treball de tots els ciutadans i les ciutadanes i de la seva coordinació en l’àmbit global! En segon lloc, Esplac, tant en l’àmbit federatiu com en la seva base associativa, ha dut a terme una multiplicitat de projectes internacionals al llarg dels anys. Els tipus de projectes internacionals que s’han dut a terme des de la nostra entitat són diversos i variats: - Intercanvis entre infants i joves d’esplais - Un projecte d’enfortiment del teixit associatiu i d’intercanvi d’infants i joves de llarga durada (10 anys) a Bòsnia (Maglaj) - Formulació i coordinació de programes de formació com el Be inclusive, Be creative! (curs de formació internacional sobre els Drets dels Infants). Les activitats internacionals han sigut, doncs, un dels nostres principals mètodes per aprofundir la nostra voluntat internacionalista. Vols saber quins són els tipus de projectes internacionals? [Els trobaràs al capítol 4]

“L’internacionalisme, és, sobretot, incorporar el punt de vista global en les nostres activitats locals”

Però, com reflexionàvem al principi d’aquest capítol, l’internacionalisme no és només tenir representació en diferents espais i dur a terme projectes internacionals. L’internacionalisme, és, sobretot, incorporar el punt de vista global en les nostres activitats locals. Però, com es tradueix aquest punt de vista en les activitats dels nostres esplais? Més endavant analitzarem aquest


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 19

Una mica d’història

tema en profunditat, però el que és important retenir en aquest capítol és que el lligam de les realitats dels nostres esplais, i dels infants i joves que hi participen, estan íntimament lligades a les realitats globals. Realitats com les injustícies econòmiques i socials, els problemes mediambientals o els moviments migratoris, no són fets aïllats i locals sinó globals. Per tant, la nostra tasca educativa ha de tenir en compte, aprendre i experimentar les realitats del món per tal d’educar en els valors laics i progressistes. Com podem incorporar l’internacionalisme a la tasca educativa del nostre esplai? [Trobaràs més informació al capítol 3]

L’internacionalisme: una realitat indefugible! Em preguntes perquè Esplac ha de realitzar activitats internacionals? Doncs n’ha de fer perquè l’internacionalisme és la forma natural d’entendre el món. Perquè mengem pomes argentines, mongetes del Marroc, escoltem música americana i votem un parlament amb altres vint-i-set països. I no només està internacionalitzat el comerç o el capital, també està internacionalitzada la injustícia, l’explotació i la guerra. És per això que sempre m’ha sorprès que molta gent em digués que “el tema internacional et deu d’agradar”. I un rave! Està tot internacionalitzat, també n’ha d’estar el poble! Practicar l’internacionalisme no té tant a veure amb el turisme o amb el fet d’aprendre idiomes com amb cooperar en uns objectius comuns i amb l’exercici d’una responsabilitat comuna, la de treballar per un món més just. Sempre he pensat que aquest és realment l’exercici que fem en les activitats internacionals de l’esplai. És per això que quan al meu esplai (l’Isard Flor de Neu) va ser possible, organitzativament, ens vam anar implicant en diferents activitats internacionals.Va ser en certa manera

19

“La nostra tasca educativa ha de tenir en compte, aprendre i experimentar les realitats del món per tal d’educar en els valors laics i progressistes”


Monogràfic_4_indexat

20

24/1/07

12:53

Página 20

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

com sortir de l’ou. Amb el temps vam prendre consciència que hi ha una visió laica de la cooperació internacional i que no és la majoritària, encara que sembli mentida. Hi ha una forma de veure les diferents cultures, idees i religions que permet que cadascú sigui lliure, respectant el marc comú de convivència, els drets humans. En la república de l’esplai les discrepàncies sobre els costums i les maneres de fer no van passar mai de l’anecdotari. La laïcitat ens oferia un marc que trencava radicalment amb la idea integrista que teníem de l’Argèlia, d’on venien els joves amb qui vam compartir diversos anys de campament. La convivència i l’entesa van ser el fonament d’aquestes activitats, malgrat que mai no vam poder realitzar un retorn de Barcelona a l’Alger, a causa de la situació del país i la manca de finançament. En realitat els impediments que vam trobar van ser sempre materials i mai de convivència, com els que troben aquells que es mouen pel planeta a la recerca d’una vida millor. En l’àmbit europeu hi ha el Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ), l’equivalent a un consell de la joventut per al continent. El suport que donen les institucions europees (amb l’excepció del Consell d’Europa) al Moviment Juvenil és minúscul i sovint parteix d’un discurs poc o gens associatiu, que defensa més un model de voluntariat assistencial i acrític que no pas les associacions juvenils i els seus membres. Penso que és positiu i necessari que les xarxes associatives internacionals de què formem part estiguin implicades activament en aquest àmbit, perquè hi ha molt més a aportar del que ens sembla. Dels anys que vaig estar immers al YFJ en guardo un gran aprenentatge, però també recordo que en l’aspecte de la laïcitat i de l’associacionisme queda molt per recórrer i que és molt fàcil fer passos enrere. Us poso un exemple: ja fa anys la Comissió Europea va impulsar una norma que plantejava l’eliminació del suport econòmic que donava a les organitzacions juvenils internacionals. La pres-


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 21

Una mica d’història

sió del YFJ i de les seves organitzacions va fer reinterpretar la norma i evitar així una liquidació massiva d’organitzacions. A títol de resum, hi ha raons ideològiques molt importants per implicar-se i donar força a la tasca de cooperació internacional que fem els esplais. I no és pas difícil, sinó qüestió de parlar amb la gent de l’àrea de cooperació internacional d’Esplac. I els resultats, jo no cal que us els expliqui...

Raimon Goberna Esplai Isard-Flor de Neu Expresident i exresponsable internacional del CNJC

21


Monogràfic_4_indexat

22

24/1/07

12:53

Página 22

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Idees bàsiques... Esplac és, des dels seus inicis, una entitat internacionalista. Aquesta característica de la nostra entitat es tradueix en una important voluntat i capacitat internacional. La voluntat internacional d’Esplac La voluntat internacional d’Esplac queda clarament recollida tant als nostres Estatuts com al nostre ideari. L’internacionalisme és un eix de treball que travessa i retroalimenta els tres eixos d’aquest ideari: la laïcitat, el progrés i el país. En els documents fundacionals d’Esplac hi trobem recollida la importància d’incorporar permanentment la visió internacionalista en la nostra tasca educativa. La capacitat internacional d’Esplac Aquesta voluntat ha tingut un impacte directe en la feina feta des de la nostra entitat en l’àmbit internacional. D’una banda, Esplac participa activament en diferents xarxes associatives internacionals per tal de mantenir i aprofundir el procés constant d’aprenentatge mutu amb entitats similars a la nostra. D’una altra banda, tant des de la federació com des dels esplais, s’han dut i es duen a terme multiplicitat de projectes internacionals de tipologies ben diferents. Què és l’internacionalisme? L’internacionalisme és incorporar el punt de vista global en les nostres activitats i reflexions locals. És, doncs, la capacitat d’interpretar la nostra realitat en funció de les diferents realitats d’arreu del món. Per poder internacionalitzar la nostra tasca educativa, cal que treballem la nostra capacitat de reflexió crítica i d’aprenentatge permanent mitjançant el treball internacional.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 23

Una mica d’història

Internacionalisme: Pont entre acció, reflexió i aprenentatge

Esfera Local

INTERNACIONALISME

Esfera Internacional

= FAQ (Frequent Asked Questions) Les FAQ són aquelles preguntes que sorgeixen de manera freqüent en el treball d’una temàtica concreta. Al llarg d’aquest Esmolet trobareu diferents FAQ que intentaran donar resposta a les preguntes habituals que es planteja tota persona que treballa en l’àmbit internacional.

23


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 24


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 25

25

CAPITOL 3 Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i Fites

Al capítol anterior hem comprovat i reflexionat sobre la voluntat i la capacitat internacionalista d’Esplac. La pregunta que se’n dedueix immediatament és, doncs, com es tradueix l’internacionalisme en les nostres pràctiques quotidianes. En aquest capítol treballarem els objectius i les fites que ens planteja el treball internacional així com la vessant pedagògica de l’internacionalisme. 3.1. Què aprèn Esplac de la xarxa associativa? Què hi aporta? Quan iniciem un projecte internacional, quan ens plantegem una representació internacional activa... Quins objectius cerquem i quines oportunitats ens ofereix el treball internacional? O el que és el mateix, què cerquem i què pensem i volem trobar? Aquestes són sense dubte preguntes importants a les quals intentarem donar resposta al llarg d’aquest capítol. Avancem, però, a continuació les principals oportunitats que ens ofereix el treball internacional. • Aprenentatge mutu: Un dels elements centrals del treball internacional és l’oportunitat que ens ofereix de poder compartir experiències amb altres entitats que treballen en àmbits similars al nostre. La possibilitat de conèixer altres entitats, altres realitats, altres maneres de treballar ens permet replantejar el nostre treball i enriquir-lo amb pràctiques que ja es duen a terme en altres contextos i que podrien ser extrapolades i adaptades, o no, a la nostra realitat més immediata.


Monogràfic_4_indexat

26

24/1/07

12:53

Página 26

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

“El treball internacional exigeix, com a condició prèvia, una actitud de curiositat, d’obertura al món, una valoració positiva de la diferència individual i una important capacitat de treball en equip”

“La interculturalitat parteix d’una perspectiva laica”

• Aprofundiment en l’aprenentatge intercultural: El treball internacional exigeix, com a condició prèvia, una actitud de curiositat, d’obertura al món, una valoració positiva de la diferència individual i una important capacitat de treball en equip. Així doncs, la participació en l’àmbit internacional ens permet aprofundir en l’aprenentatge de la interculturalitat, entesa com a procés dinàmic, és a dir, com a procés permanent de coaprenentatge i de valoració del coneixement recíproc. Aquest procés parteix de l’individu, que si bé s’educa en un context cultural determinat, ha de tenir la llibertat i el dret de conformar la seva identitat amb fonts culturals múltiples. La interculturalitat és, doncs, un coaprenentatge entre les persones, no entre grups culturals que gravitin sobre ells mateixos. És per aquest motiu que la interculturalitat parteix d’una perspectiva laica, “que inclou la referència a tots els possibles sistemes d’interpretació de la realitat, sense prioritzar-ne cap en exclusiva i proporcionant els mitjans racionals per jutjar-los tots críticament”9. • Cap a una ciutadania universal: Existeixen diferents concepcions de ciutadania, tal i com s’explica a l’Esmolet Espai de ciutadania. Des d’una ètica republicana, la ciutadania és l'atribut representatiu de la dignitat de la persona en el marc de la convivència amb els altres éssers humans. El treball internacional de llarga durada ens ajuda en l’aprehensió de noves realitats socioculturals del món per als infants i joves del nostre centre, permetent-nos deixar enrere la concepció clàssica de ciutadania nacional o estatal. L’internacionalisme ens porta, doncs, cap a una concepció de ciutadania universal on els drets i deures són compartits i aplicables al conjunt de la humanitat. • Capacitat de participació: Com ja hem comentat amb anterioritat, el fet de tenir una representació i una participació internacional permet a la nostra entitat jugar un paper actiu en la definició de les polítiques de joventut o d’altres polítiques que ens afecten com a joves i com a ciutadans. Aquesta 9.- Vicenç Molina,“Aprendre a viure junts”, Espai de llibertat, Revista del Moviment Laic i Progressita, Núm. 18


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 27

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

27

capacitat queda plasmada tant en l’àmbit internacional (cas del llibre Blanc de Joventut de la Comissió Europea) com nacional (Pla Nacional de Joventut de la Generalitat de Catalunya), fent una translació entre ambdós. Ens permet ampliar, doncs, la nostra capacitat de decisió i de transformació socials, condicions sense les quals no podem parlar de participació real. • Informació, finançament i formació sobre els programes internacionals: Com veurem més endavant, existeixen un seguit d’institucions i programes que ens ajuden i ens permeten dur a terme projectes internacionals. Nogensmenys, la complexitat i l’evolució d’aquests programes, tant de finançament com de formació, ens exigeixen mantenir-nos informats i formats per conèixer en profunditat totes les possibilitats que existeixen. El fet de tenir una bona representació internacional ens facilita aquesta informació i la possibilitat de poder participar en projectes de formació destinats a conèixer tot el ventall de programes i institucions, així com els temes més candents pel que fa a la formació internacional. • Possibilitat de formació especialitzada: Existeixen en l’àmbit internacional institucions i programes de formació especialitzats en diverses temàtiques. Així doncs, podem participar en programes de formació que ens ofereixen contactes, recursos i eines per a millorar la nostra acció educativa en matèria de ciutadania, en l’aprenentatge intercultural, resolució de conflictes o educació global, entre d’altres. Com acabem de veure són molts els beneficis, però, justament, si tenim en compte que un dels elements principals del treball internacional és el coneixement recíproc i l’intercanvi d’experiències, és necessari plantejar-nos què aportem nosaltres a la xarxa associativa internacional. A grans trets podem dir que Esplac aporta quatre elements principals:

“L’esplai, com a organització d’associacionisme educatiu, és propi a la nostra realitat cultural”


Monogràfic_4_indexat

28

24/1/07

12:53

Página 28

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

“És justament aquesta especificitat de l’esplai, un dels elements més importants que podem aportar a la xarxa associativa internacional”

“Aportem el concepte de laïcitat a l’àmbit internacional des del que fem i des del que som”

• L’esplai, organització d’associacionisme educatiu: Hem de tenir present que l’esplai, com a organització d’associacionisme educatiu, és propi a la nostra realitat cultural. En efecte, el concepte i les pràctiques pròpies a l’exercici d’aquest tipus d’associacionisme des de l’esplai no són presents en altres països. En aquest sentit és important tenir en compte que l’esplai és una realitat catalana i que sovint els nostres partners internacionals treballen des d’altres punts de vista, tot i compartir objectius, idearis i fins i tot, a vegades, metodologia. És justament aquesta especificitat de l’esplai un dels elements més importants que podem aportar a la xarxa associativa internacional. • Laïcitat: El nostre compromís en la transmissió dels valors laics, el nostre concepte ampli de la laïcitat i la seva posada en pràctica són sens dubte elements característics de la nostra entitat. Hem de tenir present que molt poques entitats de l’àmbit internacional tenen aquest fort compromís amb la laïcitat i que Esplac és capdavantera en el seu treball. Així doncs, aportem el concepte de laïcitat a l’àmbit internacional, des del que fem i des del que som, com a persones, tant en l’àmbit de l’esplai com en l’àmbit federatiu. A més a més, des de la nostra entitat podem aportar en alguns casos un ideari ferm i establert, que pot ser de màxima utilitat per les entitats que treballen en la laïcitat sense forçosament haver fet un procés de conceptualització i institucionalització d’aquest mètode. • Perspectiva euromediterrània: La situació geogràfica del nostre país, així com la nostra història, han fet que una de les nostres prioritats sigui el treball i la perspectiva euromediterrània. El nostre lligam tant amb el continent europeu com amb els pobles mediterranis ens converteix en un pont entre aquestes poblacions que malauradament han viscut, i viuen


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 29

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

sovint, en el desconeixement mutu. O el que és pitjor encara, entre poblacions que a vegades basen les seves relacions en informacions esbiaixades i estereotipades, rebudes a través de diferents mitjans i que no sempre tenen l’oportunitat de contrastar-les per poder engegar un procés de lliure pensament. Aquests imatges esbiaixades de la realitat ens duen a formular opinions sobre idees equivocades. A tall d’exemple, vinculem el fet de parlar àrab amb professar la religió musulmana. En països com el Líban, mentre que l’idioma oficial és l’àrab, el 40% de la població és cristiana. I identifiquem Turquia com a país àrab, malgrat que és turcòfon, i el considerem un país musulmà quan la seva estructura estatal és laica. Conèixer i difondre cadascuna d’aquestes especificitats és un deure que tenim com a euromediterranis, per establir aquest pont de comprensió recíproca. • El nostre concepte de cooperació: L’àmbit de la cooperació en el marc del lleure educatiu és un eix important que ens permet fer pedagogia al voltant de la igualtat i la justícia social, els Drets Humans i els Drets dels Infants. Entenem que donat el tarannà, la finalitat i l’estructura de la nostra entitat, el nostre model de cooperació va encaminat cap a la denúncia dels motius que provoquen les injustícies al món. Però creiem que no n’hi ha prou amb denunciar la realitat, sinó que calen accions per transformar-la. Malauradament, el mot cooperació ha estat devaluat i deformat i, en ocasions, dóna lloc a confusió. Per a Esplac, no pot haver-hi cooperació si no hi ha una relació d’igualtat entre els partners i per això, creiem que cooperar vol dir treballar conjuntament per al benefici recíproc i evitar, molt especialment, caure en posicionaments o plantejaments “paternalistes”. Tenint en compte el nostre tarannà i la nostra realitat, les accions de cooperació que millor podem dur a terme són les relacionades amb l’Educació per al Desenvolupament (EPD). L’EPD promou la construcció d’una nova societat civil que sigui solidària i participativa incloent tres components que interactuen amb l’objectiu de promoure la transformació social: el coneixement, els valors i l’acció. Aquesta visió de la

29

“Conèixer i difondre cadascuna d’aquestes especificitats és un deure que tenim com a euromediterranis, per establir aquest pont de comprensió recíproca”


Monogràfic_4_indexat

30

24/1/07

12:53

Página 30

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

cooperació i de l’EPD és un dels elements que Esplac té el repte d’aportar, gràcies al treball conjunt amb Cooperacció, al viu debat sobre la cooperació que es duu a terme en l’àmbit internacional. Aquest és un debat obert en què els plantejaments aportats des dels esplais seran de màxim interès.

Què és l’Educació per al Desenvolupament (EPD)? L’EPD és un procés d’ensenyament-aprenentatge que pretén, a partir del coneixement, la reflexió i l’anàlisi crítica de la realitat, desenvolupar valors i actituds favorables en les persones i grups que promoguin processos de transformació individual i col·lectiva.

El partenariat entre Arciragazzi i Esplac L’estructura associativa d’Arciragazzi es basa en la nostra presència a tot el territori nacional. La nostra activitat es caracteritza, doncs, per l’acció associativa de base però alhora per les nostres accions en el marc del programa europeu de Joventut. Intercanvis internacionals, formacions, seminaris i el Servei de Voluntariat Europeu representen les accions principals mitjantçant les quals la nostra associació es troba amb d’altres i aquestes ens coneixen a nosaltres. Des de l’any 2002 hem mantingut la continuïtat dels intercanvis educatius que duem a terme. Aquest fet ens ha permès de potenciar tant un fil conductor en les nostres activitats com un important intercanvi d’experiències. Partint d’un intercanvi de bones pràctiques en el marc del programa Joventut ens hem centrat, juntament amb altres partners, en tres temes clau: l’animació i el joc; la diversitat cultural i els drets dels infants. El projecte In-contro, una acció 5 del programa Joventut que realitzem juntament amb Esplac, i el Poble Internacional dels Infants del Mediterrani, ens han permès d’aprofundir en una visió progressiva des d’on


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 31

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

poder treballar una nova realitat! L’Arciragazzi ha considerat sempre l’experiència internacional com el centre de la seva política associativa. La nostra formació l’any 1981 pot ser considerada com el fruit de l’intercanvi de pensament amb altres associacions juvenils. La cultura laica i progressista, expressions pròpies d’Esplac, ha permès que la nostra associació concretitzés idees en les quals ja treballàvem i respectàvem en la nostra tasca educativa i ha estimulat nombrosos partenariats. Així, les nostres relacions internacionals, pel que fa als intercanvis educatius amb nens i nenes, han esdevingut una característica fonamental de la nostra associació. Sens dubte, els principis de laïcitat i de solidaritat constitueixen un pilar del nostre projecte associatiu i són contínuament treballats en l’aplicació de la nostra participació activa i del concepte de “ciutadania mundial”. Les múltiples ocasions de trobada amb Esplac han permès d’intercanviar tant les tècniques com els instruments per aplicar aquests principis. És també important de senyalar que tant l’aprofundiment en la comunicació com en la gestió de grups han representat un important bagatge formatiu i d’experiència per a tots gràcies, en part, a les experiències prèvies dins la nostra organització. Volem, doncs, intensificar les relacions entre les nostres dues associacions tant per augmentar les ocasions de debat i les possibilitats d’acció conjuntes, com per donar suport a la solidaritat política i econòmica de tots els pobles en una relació de cooperació recíproca.

Guido Spaccaforno Arciragazzi (Itàlia), responsable internacional

3.2. La vessant educativa del treball internacional El treball internacional exigeix unes pràctiques educatives específiques. En aquest apartat treballarem aquestes pràctiques pròpies al treball internacional així com aquelles que ja utilit-

31


Monogràfic_4_indexat

32

24/1/07

12:53

Página 32

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

zem però que necessiten ser reforçades en un projecte internacional. Alhora, ens adonarem que certes dinàmiques metodològiques, de relacions personals i d’organització especialment, desenvolupades en els projectes internacionals ens aporten un important coneixement i una rica experiència que ens ajudaran a introduir l’internacionalisme a les pràctiques dels nostres esplais. En primer lloc, però, intentarem aclarir alguns dels conceptes utilitzats en aquest Esmolet per tal d’ajudar a clarificar certs debats. 3.2.1. Les diferències i les connexions entre diferents conceptes de l’àmbit internacional Abans de començar a treballar en la vessant educativa pròpia de l’internacionalisme i dels projectes internacionals, cal fer una primera diferenciació entre els conceptes que generalment s’empren i que, en conseqüència, apareixen en aquest Esmolet. “L’internacionalisme és la capacitat d’interpretar la nostra realitat en funció de les diferents realitats d’arreu del món”

• Internacionalisme: L’internacionalisme és la capacitat d’interpretar la nostra realitat en funció de les diferents realitats d’arreu del món. Aquesta relació passa per l’aprenentatge a partir de l’aprehensió de la diferència i de l’anàlisi crítica dels nostres propis valors i conceptes identitaris amb relació als dels altres. Podríem doncs definir l’internacionalisme com la capacitat de pensar globalment encara que ens trobem en un context local.

• Projectes internacionals: Són aquells projectes en què el grup amb què treballem està format per joves i adolescents catalans i d’altres països. Aquests projectes poden dur-se a terme a Catalunya o a l’estranger i poden ser de diversos tipus: intercanvis de joves i infants, projectes de formació, projectes de col·laboració de llarga durada, etc. Tenint en compte els objectius de la nostra entitat, Esplac introdueix sempre el component educatiu en tots els seus projectes internacionals.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 33

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

Quina diferència hi ha entre un projecte i un intercanvi internacional? Com veurem al capítol 4 hi ha diferents tipus de projectes internacionals. L’intercanvi és un d’ells i es caracteritza per ser una activitat a l’estranger (enviament) o a casa nostra (acollida) en què participen infants i joves de com a mínim dos països diferents.

• Projectes de cooperació: Tal com hem comentat amb anterioritat, Esplac entén que cooperar vol dir treballar conjuntament per al benefici comú. Hem de tenir en compte que el concepte de cooperació està actualment en debat a la xarxa associativa i que sovint la frontera entre cooperació i relacions internacionals és feble i confusa. En l’àmbit de la cooperació internacional (fora d’Esplac) s’entén de forma generalitzada que els projectes de cooperació són aquells que tenen per objectiu millorar les condicions de vida dels països del Sud. Alhora, podem diferenciar entre els projectes de cooperació al desenvolupament (treball conjunt amb les comunitats locals per a la seva autoemancipació/autonomia) i els projectes de solidaritat local (sensibilització, incidència i conscienciació). Hem de tenir en compte, però, que Esplac té una visió ben específica del tipus de cooperació que es duu a terme des de la nostra entitat, donada la seva naturalesa educativa. 3.2.2. Elements organitzatius i pedagògics a tenir en compte en un projecte internacional A l’hora de dur a terme qualsevol activitat, sigui un dissabte a l’esplai o en el marc d’una activitat d’estiu, hem de tenir en compte diferents factors que cal reforçar i d’altres que ens cal modificar o adaptar. Quan parlem de projectes internacionals, hi ha aspectes organitzatius i pedagògics que encara prenen més rellevància. Donades la naturalesa i característiques d’aquests tipus de projectes, resulta imprescindible tenir en compte els aspectes que a continuació exposem.

33


Monogràfic_4_indexat

34

24/1/07

12:53

Página 34

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Aspectes pedagògics

“La voluntat d’aprenentatge permanent és vital, ja que sense ella no podrem treure tot el profit de les nostres vivències internacionals”

“El repte és, important i va molt més enllà de compartir costums que podem anomenar folklòrics”

• La necessitat d’una actitud d’aprenentatge permanent: Un intercanvi internacional sovint exigeix un canvi de context geogràfic, un canvi d’idioma i un treball en equip amb monitors i monitores que no coneixem i que tenen dinàmiques diferents a les nostres. Com ens podem imaginar, aquest context educatiu exigeix una actitud d’obertura i, sobretot, una voluntat d’aprenentatge permanent. Aquesta voluntat d’aprenentatge permanent (ja que cada nou projecte internacional ens aporta noves sorpreses) és vital, ja que sense ella no podrem treure tot el profit de les nostres vivències internacionals. • Un nou lloc, nous costums... Oportunitat i repte: Quan preparem un projecte d’intercanvi internacional amb els nostres infants i joves i preveiem realitzar-lo a l’estranger, hem de tenir molt present com afecta un canvi de context a la tasca educativa. Hem de tenir en compte que el grup s’haurà d’acostumar a hàbits quotidians sovint desconeguts. És doncs especialment important que treballem prèviament aquests elements amb el nostre grup per facilitar que els infants, els joves i els monitors aprofitin al màxim l’experiència internacional. Alhora, com a educadors, hem d’estar especialment atents a com afecta el canvi de context a cadascuna de les persones del grup i acompanyar-les perquè gaudeixin del procés d’aprenentatge intercultural. Aquest procés no és sempre fàcil i sovint demana un cert xoc o incomoditat que ens permeti prendre una distància crítica entre els nostres valors i costums i aquells que descobrim per primera vegada. És a través d’aquestes situacions que podrem experimentar la laïcitat com a clau per a la convivència i iniciar un veritable aprenentatge intercultural. El repte és, doncs, important i va molt més enllà de compartir costums que podem anomenar folklòrics. L’oportunitat és el treball en el terreny dels valors! • Un nou lloc, una nova llengua... Oportunitat i repte: Quan preveiem realitzar un projecte internacional ens trobem amb el fet que hem de treballar en altres idiomes diferents al nos-


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 35

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

tre. Aquesta condició pot arribar a ser un factor de desmotivació per a aquelles persones que no se senten còmodes en l’ús d’altres llengües. És, doncs, molt important concebre els projectes internacionals com una gran oportunitat per llançar-nos al seu ús i coneixement, coneixement que amplia fortament la nostra llibertat personal. Molt sovint, la llengua comuna dels projectes internacionals és l’anglès i, més enllà de valoracions culturals sobre l’extensió del seu ús, hem de concebre la seva utilització com una eina que ens facilita la mobilitat i la comunicació amb la resta del món. Hem de tenir present, però, que el repte de l’ús d’una nova llengua és un repte compartit per tots i totes les participants del projecte: no només per nosaltres! I el seu ús ens dóna la meravellosa oportunitat de la comunicació i la descoberta de l’altre. • La necessitat de crear un grup (group building): En el marc d’un projecte internacional ens trobem sovint amb dos o més grups d’infants i joves ja constituïts amb anterioritat. Una de les tendències habituals és, doncs, relacionar-se en un primer moment amb les persones del grup que ja es coneix. Aquesta tendència es veu reforçada en el cas que les llengües no siguin conegudes i compartides, ja que els participants han de fer l’esforç de comunicar-se en una altra llengua. Per aquest motiu és molt important que des del primer moment es treballi per constituir un grup cohesionat en què realment totes les persones se sentin còmodes i es coneguin. De fet, resulta bàsic que les primeres activitats de qualsevol projecte internacional siguin dinàmiques de coneixement i de cohesió de grup. Aquestes dinàmiques han de facilitar el procés de pertinença al grup de manera natural, sempre respectant els processos individuals.

Vols saber-ne més sobre les dinàmiques de grup? Trobaràs la informació a la Fitxa núm. 2 de la Caixa d’Eines

• Les dinàmiques d’aprenentatge intercultural: Com hem analitzat anteriorment, l’aprenentatge intercultural és un eix transversal bàsic de qualsevol projecte internacional. Per

35

“El repte de l’ús d’una nova llengua és un repte compartit per tots i totes les participants del projecte: no només per nosaltres!”


Monogràfic_4_indexat

36

24/1/07

12:53

Página 36

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

aquest motiu, encara que les temàtiques educatives del projecte puguin ser molt diverses (educació en el medi ambient, en la resolució de conflictes, en els drets humans, drets dels infants, etc.), l’aprenentatge intercultural roman implícit en qualsevol experiència internacional i facilita la participació en els processos de construcció conjunta de coneixements i vivències. Per tant, malgrat que moltes vegades aquest aprenentatge és espontani, sempre és important facilitar-lo a partir de certes dinàmiques i metodologies. Vols saber-ne més de les dinàmiques d’aprenentatge intercultural? Trobaràs la informació a la Fitxa núm. 3 de la Caixa d’Eines

“La valoració de l’activitat és especialment important, ja que ens permetrà simplificar la complexitat del procés per futurs projectes i deixar un llegat per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en l’àmbit internacional”

• La importància de la valoració del projecte: La valoració crítica de tota activitat de l’esplai, dels participants i dels monitors ens permet prendre la perspectiva necessària per a aprendre dels nostres errors per tal de millorar-los en activitats posteriors i establir els punts forts que podem continuar utilitzant. En els projectes internacionals, la valoració de l’activitat és especialment important, ja que ens permetrà simplificar la complexitat del procés per futurs projectes i deixar un llegat per a aquelles persones que vulguin iniciar-se en l’àmbit internacional. Alhora, la valoració ens pot permetre d’identificar quins són aquells aprenentatges i pràctiques que podem adaptar a la nostra tasca educativa quotidiana per tal de millorar-la i internacionalitzar-la.

Les activitats internacionals: un repte que ens fa créixer! El curs 02-03 era el darrer any del grup de joves de l’Esplai Totikap i jo feia tres anys que n’era la monitora.Volíem fer alguna cosa diferent aquell estiu, així que vam decidir anarnos a l’illa d’Elba a compartir quinze dies amb una colla d’italians i francesos, els quals no coneixíem de res, en una activitat organitzada per Arciragazzi Firenze. I si bé és cert que en podem fer una valoració molt positiva, ara, després


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 37

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

de tres anys, m’ho prendria d’una manera força diferent. Fer una activitat amb qualsevol grup humà fa que sempre t’hagis de plantejar com interactuar-hi, però fer-ho en el marc d’una activitat internacional, encara t’hi fa repensar més. Perquè l’activitat internacional funcioni de la millor manera, cal reforçar alguns aspectes i donar-los una especial importància: Les reunions de monitors, tant les prèvies com les que es fan al llarg de l’activitat. Les dinàmiques de funcionament d’educació en el lleure en els diferents països poden ser força diferents i per tant, s’han d’aprofitar les reunions de monitors, sobretot les prèvies, per veure quina manera de fer té cadascú i intentar “construir” una metodologia comuna. A més, hauríem d'aprofitar aquests espais per fer pedagogia de la nostra manera d’entendre l’esplai, com una via per a la transformació social, idea que moltes vegades no està inclosa en el discurs i la manera de fer de les entitats d’altres països. El centre d’interès i les activitats que ens permetin, a part de fer coses properes i atractives per als joves, comunicarnos i interactuar amb nous llenguatges. A vegades, els diferents idiomes que es parlen en una activitat internacional, dificulten el contacte entre els joves. És per això que cal pensar maneres que els permetin superar les barreres lingüístiques, potenciant, per exemple, dinàmiques i jocs d’expressió corporal. La dinàmica de grup és l’element que ens marcarà el ritme de l’activitat internacional. Sovint els joves que vénen d’altres països no han format mai part d’un grup, o el grup del que ara formen part no està massa cohesionat, ja que potser és el primer cop que es veuen. És per això que cal crear, entre tots, unes normes i pautes de funcionament que permetin que els espais comuns i les activitats conjun-

37


Monogràfic_4_indexat

38

24/1/07

12:53

Página 38

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

tes vagin bé. Són coses tan senzilles com començar a menjar tots a l’hora o seguir un horari base, però que, pel fet de no haver participat mai en un grup estable, fa que no estiguin tan interioritzades. Quan ens plantegem realitzar una activitat internacional, el més important de tot és que sigui un interès i una demanda del propi grup, ja que aquesta motivació ens ajudarà a preparar els passos previs de l’activitat i farà que estiguin molt més receptius a tot el que esdevingui durant l’activitat internacional. És important fer una bona preparació abans de realitzar l’activitat: informar-se d’on es va; qui és l’entitat que ens acull o que rebem; conèixer, de manera general, aspectes de la joventut dels països que hi participen, etc. Potser resultaria interessant, fins i tot, aprofitar les noves tecnologies perquè els joves, abans de l’activitat, ja hagin tingut un petit contacte, per correu electrònic o Messenger. Tot aquest aprenentatge ens permetrà arribar a l’activitat internacional menys despistats, i ja tindrem uns punts comuns o diferenciadors a partir dels quals començar a treballar i a conèixer-nos. Conviure uns dies amb un grup multicultural és una experiència molt enriquidora, sobretot per dos aspectes. El primer és que tothom té la necessitat d’analitzar-se per a poder explicar la seva identitat, personal i de grup, ja que es troba en un nou context multicultural i el que potser és evident o típic en el nostre entorn més proper, ara ja no ho és. El segon aspecte és que aquesta convivència permet analitzar també la nostra realitat d'origen, saber quins són els punts forts per tal de valorar-la millor i quines mancances té, per saber quines han de ser les futures vies d’acció. De tot plegat, cal buscar els punts comuns que ens permetin anar més enllà i construir ponts d’unió entre les nostres identitats i realitats, per tal de créixer i fer-nos forts.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 39

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

39

Només una darrera reflexió: a l’esplai Buenoyqué...! l’any passat ens vam plantejar crear un grup d’adolescents i com a ganxo, vam oferir-los la possibilitat de fer una activitat internacional. Com que eren massa petits per entrar en els programes de joventut de la UE, vam haver de treballar dur durant molts mesos fent campanya econòmica; a part de construir i cohesionar un bon grup, i aconseguir el suport de les famílies. Estem molt satisfets dels resultats, tant del viatge com del grup que s’ha creat i dels esforços que han fet per portar a terme el viatge. Satisfacció que ha crescut enguany, quan en començar l’esplai, ens hem trobat que el grup s’ha doblat en nombre de participants: hem passat de 13 a 25 adolescents!

Núria Cangròs i Alonso Esplai Buenoyqué – Esplai Totikap...!

Veiem com, els elements pedagògics dels projectes internacionals estan basats en el mateix procés dinàmic que utilitzem en la tasca educativa de l’esplai: Reflexió, acció, reflexió. Efectivament, realitzem un procés de reflexió en la preparació de l’activitat, la duem a terme i analitzem críticament els processos educatius per tal d’aprendre de les experiències i millorar en la nostra tasca. Podríem, però, considerar que el procés dinàmic d’una experiència internacional incideix en dos aspectes més: l’abstracció i l’aplicació dels aprenentatges a un nou context. Podem doncs, visualitzar el procés pedagògic de l’experiència internacional de la següent manera: Experiential Learning

“El procés dinàmic d’una experiència internacional incideix en dos aspectes més: l’abstracció i l’aplicació dels aprenentatges a un nou context”


Monogràfic_4_indexat

40

24/1/07

12:53

Página 40

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Per tal que durant la realització de l’activitat (acció) tinguem la possibilitat d’analitzar els resultats a curt termini i adaptar-nos a les situacions imprevistes, hem d’haver treballat adequadament les pràctiques organitzatives amb anterioritat. Aspectes organitzatius

“El grup de persones que lideren un projecte internacional han de poder posar en comú els seus objectius i maneres de treballar abans de dur-lo a terme”

• La importància de la planificació del projecte: Com sabem, les reunions prèvies i la bona planificació de tot projecte de l’esplai és bàsic per poder dur a terme adequadament els nostres objectius educatius. Però quan ens plantegem realitzar un projecte internacional (sigui un intercanvi o un altre tipus de projecte) el grup de persones que el lideren (els i les monitores) han de poder posar en comú els seus objectius i maneres de treballar abans de dur-lo a terme. Aquesta etapa prèvia és bàsica per formar un bon equip de lideratge on els rols i les responsabilitats estiguin clarament identificades, tant de manera conjunta (el grup de lideratge) com de manera individual (el o la responsable últim del projecte, el o la facilitadora....). A més, aquesta etapa ens permetrà treballar conjuntament en els objectius educatius i la manera d’aconseguirlos. Alhora, aquesta etapa prèvia ens permet formar un grup cohesionat i ens ofereix una magnifica possibilitat d’aprenentatge mutu i d’intercanvi d’experiències i de maneres de treballar.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 41

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

41

Existeixen programes de finançament per dur a terme les reunions prèvies d’un projecte internacional. Trobaràs la informació a la Fitxa núm. 5 de la Caixa d’Eines

• Unes bones condicions logístiques: Unes bones condicions logístiques són sempre importants en qualsevol activitat de l’esplai. En el cas d’un projecte internacional, però, aquestes esdevenen essencials per tal de no ofegar-nos en els imprevistos logístics i poder concentrar els nostres esforços en els objectius educatius. Una bona preparació és important tant si rebem nosaltres un grup de l’estranger, ja que és molt important que se sentin còmodes a casa nostra, com si som nosaltres qui marxem a un altre país. Cal doncs una bona previsió de quin és el millor lloc per dur a terme el projecte, una bona calendarització de feina, un bon cronograma, una distribució òptima i coneguda de les tasques i dels seus responsables, una bona planificació del transport i dels àpats, etc. Hem de tenir en compte, doncs, que a major i millor previsió logística, major flexibilitat i qualitat en la nostra tasca educativa. Efectivament, si hem realitzat una bona planificació logística, tindrem la capacitat de respondre als imprevistos molt més fàcilment i, a més, farem un millor ús de la improvisació.

Maaaaaa –zinga! Maaaaaa -zinga! cridem enèrgicament formadors i participants, un rere l’altre estenent braços i punys endavant, tot cridant Maaaaa- primer i -zinga en acabar el rondo, ja tots a la vegada. Hem arribat a la fi d’una intensa sessió sobre aprenentatge intercultural en què hem reflexionat sobre identitat, sobre com inevitablement la nostra ment construeix estereotips que en cas de ser negatius poden esdevenir prejudicis, entre altres aspectes. A través de dinàmiques estructurades a partir d’una seqüència lògica hem passat de saber els

“Hem de tenir en compte que a major i millor previsió logística major flexibilitat i qualitat en la nostra tasca educativa”


Monogràfic_4_indexat

42

24/1/07

12:53

Página 42

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

noms d’uns i altres, a trencar el gel i agafar confiança en el grup com a tal, a explicar la nostra acció associativa i el context social d’on prové, a construir arguments raonats sobre el que pensem, a saber en què no estem d’acord, a compartir necessitats i fins i tot a construir activitats plegats, sent conscients que aportem i rebem inputs per al benefici recíproc. Llavors en Mazinger Zeta ha aparegut i ens ha recordat una infància compartida per molts dels assistents a la formació, una infància en què l’heroi robòtic comandat per un humà (en Koji) lluitava juntament amb la robot Afrodita “A” contra les forces del mal que volien dominar el planeta. En resum, un heroi coratjós, responsable i altruista que, en forma de dibuixos animats, ens diu que som fills d’una mateixa generació, i que malgrat les diferències (lingüístiques, culturals, etc.) tenim molt d’iguals... Si és que abans no ens en havíem adonat que compartim el fet de ser ciutadans actius! El Pool of Trainers (PoT) és un grup de treball integrat per 40 formadors en educació no formal d’entitats membres del Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ). En aquest espai, formadors de diferents indrets de l’Europa geogràfica (des dels Urals a Islàndia i des de Malta al Cap Nord) es troben per impulsar un major reconeixement de l’educació no formal. Els membres del PoT tenen la funció de dissenyar les accions específiques per executar el pla de treball aprovat a l’Assemblea General del YFJ a més de coincidir en formacions i impulsar el desenvolupament pedagògic de temes i regions. La riquesa d’aquest grup rau en la pluralitat i la diversitat que el defineix, a la vegada que en el seu compromís en l’educació no formal, i en el voluntari actiu. L’educació no formal en l’àmbit internacional té l’avantatge que treballa des del desconegut (el lloc, els participants, l’experiència de cadascú, etc.). Això permet portar els parti-


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 43

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

cipants al que en diem stretch zone (zona on “tensem la corda”) per provocar l’aprenentatge. I fer-ho té els seus riscos, ja que el participant pot no voler abandonar la comfortable zone (espai on se sent còmode, doncs ho coneix tot), i ubicar-se a la critical zone (espai on no acaba d’entreveure l’aprenentatge i es troba en estat de confusió), o fins i tot caure en el que anomenem panic zone (punt on el participant es col·lapsa i és incapaç d’extreure aprenentatge de l’experiència viscuda).

El PoT doncs ens ofereix un espai comú on compartir experiències en educació no formal i, a la vegada, viure experiències d’aprenentatge basades en l’autosuperació d’un mateix.Traslladant aquesta reflexió a la metodologia de l’experiential learning (aprenentatge des de l’experiència), podem dir que la crítica pren sentit des de l’autocrítica, des de la capacitat d’anàlisi personal de les experiències viscudes, passant per la reflexió, l’abstracció dels conceptes forts aprehesos i la capacitat d’aplicar els coneixements a una nova experiència. Així doncs aprenem des del com, passant pel què, el qui i el quan, els quals passen a ser interrogants de segon ordre. I és que, potser, sense un intens debat i reflexió sobre el mètode, per més que puguem fer res no quallarà del tot, i els esdeveniments (amb el què, el qui i el quan) passaran per davant nostre sense deixar llegat.

43


Monogràfic_4_indexat

44

24/1/07

12:53

Página 44

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

El perfil dels formadors del PoT es pot consultar al web <http://www.salto-youth.net/find-a-trainer/> (base de dades de formadors en educació no formal) i estan al servei de les entitats membres del YFJ, la plataforma d’associacions juvenils d’Europa. Esplac te accés al YFJ pel fet de ser membre del CNJC i de diverses xarxes internacionals.

Marc García i Cebrian Formador del Pool of Trainers “Allò que aprenem en l’experiència internacional pot ser treballat i traslladat al projecte educatiu del nostre esplai. És així com podrem internacionalitzar les activitats i els valors que treballem dia a dia a l’esplai”

“L’experiència d’haver-nos de definir en relació als altres i d’empatitzar amb altres maneres d’entendre el món ens permet educar-nos en la diversitat”

3.2.3. Com podem internacionalitzar les pràctiques educatives dels esplais? A l’apartat anterior hem identificat les pràctiques organitzatives i pedagògiques especialment importants quan volem dur a terme un projecte internacional. El que és important, però, és adonarse que allò que aprenem en l’experiència internacional pot ser treballat i traslladat al projecte educatiu del nostre esplai. És així com podrem internacionalitzar les activitats i els valors que treballem dia a dia a l’esplai. A continuació posarem l’èmfasi en aquells elements, pràctiques i valors que ens ajudaran a incorporar una visió internacionalista a les nostres pràctiques educatives quotidianes. • Obertura al món: ampliem els nostres horitzons!: Tal com ja hem comentat amb anterioritat, podem afirmar que l’esplai és una realitat catalana. Malgrat aquest fet, és important de saber que fora del nostre àmbit més immediat hi ha altre entitats que tenen finalitats i que duen a terme projectes molt semblants als que podem realitzar des d’Esplac. El fet de poder realitzar projectes comuns, doncs, ens permet de compartir les nostres experiències i els nostres plantejaments tot treballant plegats. Alhora, quan duem a terme intercanvis o participem en activitats internacionals coneixem i vivim les realitats d’arreu del món a partir del coneixement personal d’altres joves i infants. D’aquesta manera els nostres horitzons, les nostres referències s’amplien i incorporem (a vega-


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 45

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

45

des sense ni tan sols adonar-nos-en) aquestes noves maneres d’entendre i de conèixer el món a les nostres pràctiques quotidianes. Com diu el nostre ideari... uniu-vos i sereu forts!

• Experimentant la diversitat a l’estranger... i a casa nostra: Quan ens trobem en un grup format per persones d’arreu del món fora del nostre context immediat, experimentem intensament la necessitat de contrastar els nostres referents culturals amb els altres components del grup. L’experiència d’haver-nos de definir amb relació als altres i d’empatitzar amb altres maneres d’entendre el món ens permet educar-nos en la diversitat. Una diversitat que hem de viure, que hem d’experimentar, per poder extreure’n tot el seu significat i la seva complexitat! Un cop hem experimentat, doncs, la diversitat a l’estranger ens és molt més fàcil poder afrontar la diferència a casa nostra. La convivència i el treball en contextos marcats per la diversitat (d’orígens, de cultura, de valors, etc.) ens

“Un cop hem experimentat la diversitat a l’estranger, ens és molt més fàcil poder afrontar-la a casa nostra”


Monogràfic_4_indexat

46

24/1/07

12:53

Página 46

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

ensenyen a relativitzar els nostres referents i adonar-nos que els nostres punts de vista i els nostres valors responen a factors socials i culturals concrets. Aquesta vivència ens ajudarà a poder educar i educar-nos per tal de convertir la nostra societat multicultural en una societat intercultural.

Quina diferència hi ha entre una societat multicultural i una societat intercultural? Una societat multicultural és aquella en què trobem grups diversos que es respecten i que conviuen en un espai compartit, però que no comparteixen les seves visions del món ni engeguen un procés d’aprenentatge mutu. Una societat intercultural, en canvi, és aquella en què les persones (més enllà dels grups) aprenen mútuament i valoren positivament les seves diferències per tal de crear una nova visió de la realitat i de la pròpia identitat compartida.

• La resolució de conflictes: Com sabem, en tots els grups es generen conflictes. Els conflictes, però, no són negatius, ben al contrari! Són una oportunitat per treballar en els valors de la solidaritat, del pacifisme i de l’empatia. El conflicte, doncs, ha de ser definit com a neutre. És la manera com el treballem


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 47

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

i el reconduïm que pot fer que esdevingui positiu o negatiu. Però si la transformació de conflictes no és sempre fàcil en grups més o menys homogenis, encara ho és menys en grups formats per persones amb referents culturals diferents. El treball internacional ens permet aprofundir en l’exercici de la transformació de conflictes en contextos més complexes que els que normalment ens trobem al nostre esplai. Aquesta pràctica ens donarà, doncs, habilitats essencials per a poder gestionar d’una manera més positiva els conflictes d’àmbit local al nostre esplai. On puc trobar tècniques de treball en equip i de transformació de conflictes? En trobaràs tant a Coordinem-nos!, com a l’Esmolet núm. 3 com a la Fitxa núm. 2 de la Caixa d’Eines

• Replantejaments identitaris: Tal com dèiem al capítol 2, sentir-se ciutadà del món significa partir del propi arrelament per oferir-lo i contrastar-lo al conjunt de la humanitat. Però és precisament en el moment que hem d’oferir i explicar les nostres especificitats identitàries en un context que ens és desconegut, que descobrim elements que fins al moment ens havien potser passat desapercebuts. Haver-nos de definir envers els altres ens obliga a plantejar-nos preguntes i a cercar respostes respecte de la nostra identitat. Podem afirmar que trobar-nos en un context de contrast cultural ens ajuda a conèixer millor la nostra pròpia cultura i identitat. Aquest millor coneixement de la nostra identitat ens ajudarà a desenvolupar-ne una visió crítica, la qual és indispensable per a valorar les diferències i aprofundir en el procés intercultural.

Existeixen activitats que afavoreixin els replantejaments identitaris? Normalment el replantejament identitari és un procés llarg que es realitza a mida que internacionalitzem les nostres consciències i experiències. A la Fitxa núm. 4 de la caixa d’eines trobaràs una dinàmica per afavorir aquest procés

47

“El treball internacional ens permet aprofundir en l’exercici de la transformació de conflictes en contextos més complexes que els que normalment ens trobem al nostre esplai”


Monogràfic_4_indexat

48

24/1/07

12:53

Página 48

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

“La realització d’un projecte internacional genera sovint una onada de motivació dels membres de l’esplai”

• Motivació per als membres dels esplais: La realització d’un projecte internacional genera sovint una onada de motivació dels membres de l’esplai (tant per als monitors com per als infants). L’oportunitat de fer una activitat diferent, molt adient per als infants i joves i difícilment realitzable fora de l’àmbit associatiu, pot permetre perllongar la vida associativa dels membres de l’esplai i facilitar-ne el relleu generacional, tan important per als nostres centres. Alhora, podem considerar que la participació d’un monitor a una activitat internacional li obre les portes per explicar-se ell mateix. A un dirigent associatiu aquesta participació li permet experimentar què és explicar-se davant una audiència que ens desconeix i traslladar l'experiència a la vida associativa local li permet introduir temes, pràctiques i motivar les noves generacions i els nous esplais.

L’experiència internacional: un aprenentatge sense límits ni fronteres “Un esplai obert és com un arbre ben format: amb una bona base i una arrel forta però un brancatge extès, amb ganes d’absorbir l’energia per totes les bandes possibles, amb ganes de conèixer, d’anar lluny. Un esplai obert tindrà


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 49

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

monitors oberts i infants i joves que també ho seran.” Quan tornes d’una experiència internacional satisfactòria tens una força imparable, idees, recursos, dinàmiques, i un munt de coses al cap. Durant els primers mesos estàs diferent, no pots reprimir les ganes que tothom visqui i senti el que tu has passat, tens una actitud propositiva, optimista i engrescadora. Però una experiència internacional té l’afegit que allò viscut s’estén sense fronteres. No només els monitors d’esplai agafen forces per construir el present, sinó els monitors de tot Europa o el món i, el que és més increïble, podem arribar a tenir una força bestial. És com un somni on els i les joves ens apropem durant uns quants dies per millorar, per fer millor el nostre entorn i aprendre del veí, per incorporar les bones idees a les activitats quotidianes de les nostres entitats. El nostre projecte pedagògic s’enriqueix a mesura que els monitors s’enriqueixen i, per tant, els infants i adolescents s’enriqueixen i les mares i pares s’enriqueixen i tot és una gran cadena! Qualsevol experiència que es viu intensament deixa petjada i és indiscutible que, dins el nostre aprenentatge continu, les experiències vivencials són sens dubte les que més ens marquen, les que més recordem, de les que més parlem i per tant en fem difusió i divulguem. Per aquest motiu, l’element més important de les experiències internacionals és l’actitud que et queda, ja que a partir d’aquell moment se t’obren camins, idees, projectes. Cada persona porta la seva maleta de sentiments, d’experiències, saviesa i cultura. Una experiència internacional és un conjunt de maletes de diferents orígens, on cadascú aportarà quelcom de la seva maleta per tal d’omplir de contingut una nova maleta buida que serà el nexe d’unió de tots. O la maleta pot acabar molt plena i l’experiència pot ser molt passional, o la maleta es pot quedar buida, si ningú no vol compartir res de les seves maletes. Posar-te a la pell

49


Monogràfic_4_indexat

50

24/1/07

12:53

Página 50

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

de l’altre, internacionalitzar-te, té a veure amb l’empatia, amb el voler conèixer, amb el relativitzar les coses i anar a l’arrel del problema, a ser radical. La diversitat la trobem en voler conèixer les persones i una activitat internacional et fa adonar que sovint als esplais ens manquen recursos per arribar a persones d’altres cultures. I és que l’esplai són les persones, el projecte de l’esplai és el que les persones que el conformen volen del seu esplai. Si jo creixo, l’esplai creix; si jo milloro, l’esplai millora. Els esplais reflecteixen, doncs, l’actitud individual de cada monitor davant la vida. A més a més, hem de tenir en compte que una experiència internacional intensa posa a prova els nostres límits personals, les nostres habilitats socials i sovint teatrals per a fernos entendre.Tots hauríem de saber quins són els nostres límits i tenim tota la vida per acabar-nos de conèixer, però si ens anem posant a prova, canviant les nostres tasques quotidianes, ens serà més fàcil fer-ho. I, sens dubte, trobar-nos en un altre país amb una altra llengua, clima i amb costums diferents fa que allò de nosaltres que mai no havia sorgit, ho faci en aquell moment. Ens fa plantejar que la nostra manera de fer que, fins al moment, pensàvem que era la ideal, potser no ho sigui tant i, fins i tot, trobem punts a la nostra cultura que rellisquen i que no valen per a tothom.També pot passar que o l’activitat o el grup no funcioni i es creï mala maror al llarg de l’activitat. Passar per aquí ens farà valorar la situació, prendre decisions ràpides, posarà a prova la nostra capacitat de resolució de conflictes i habilitats a l’hora de tombar la truita.Tot això és de gran complexitat, però l’aprenentatge és molt gran, ens enfortim, aprenem a respirar fons i aprenem a saber estar, i a sentir-nos a vegades minoria... Trobo que mai no podem defensar una cosa o un projecte tant com quan estem davant de gent d’altres països i/o cultures. És en aquest moment que ens adonem que allò que era tan important per a nosaltres potser no ho és per als altres.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 51

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

Reflexionem sobre si realment és entenedor allò que ja teníem tan clar. Realment és una eina pedagògica brutal, tant per als responsables de centres, com per als monitors individuals, i per al grup de monitors. Un intercanvi internacional també ens fa adonar de la poca cultura que tenim, del poc coneixement de geografia i del nostre baix nivell d’anglès. Però alhora, i com els cecs que aguditzen l’oïda, ens surten tots els sentits i els recursos que mai no haguéssim pogut imaginar de nosaltres, gràcies a la necessitat. Sens dubte coneixem, i en conèixer, creixem i fem créixer.

Yolanda D. Alcántara Esplai Totikap

51


Monogràfic_4_indexat

52

24/1/07

12:53

Página 52

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Idees bàsiques... L’aprofundiment de l’internacionalisme exigeix plantejar-se la relació de reciprocitat entre les nostres pràctiques educatives locals i les accions, reflexions i aprenentatges que duem a terme en l’àmbit internacional. En el marc d’aquest plantejament hem de tenir en compte: Quines oportunitats ens ofereix el treball internacional? Algunes de les oportunitats que ens ofereix l’acció internacional són: - L’aprenentatge mutu - L’aprofundiment de l’aprenentatge intercultural - Una nova concepció de la ciutadania - La capacitat de participació - La informació, el finançament i la formació sobre els programes internacionals - La possibilitat de formació especialitzada Què aportem des d’Esplac a l’àmbit internacional? Tenint en compte que l’internacionalisme parteix de la idea de retroalimentació, hem de tenir present quines són aquelles característiques pròpies a la nostra entitat que poden ajudar a millorar el treball internacionalista. Algunes d’elles són: - Nous plantejaments amb relació a l’associacionisme educatiu - La laïcitat - La perspectiva euromediterrània - Idees i nous conceptes en el debat de la cooperació Els projectes internacionals exigeixen l’aprofundiment i l’adaptació de certs aspectes pedagògics i organitzatius. Aspectes pedagògics: Els elements pedagògics dels projectes internacionals estan basats en el mateix procés dinàmic que utilitzem en la tasca


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 53

Vessant pedagògica del treball internacional. Objectius i fites

educativa de l’esplai: Reflexió, acció, reflexió. Alguns elements específics o d’especial rellevància són: - La necessitat d’una actitud d’aprenentatge permanent - L’oportunitat i el repte del canvi de context educatiu - L’oportunitat i el repte de la utilització d’una nova llengua - La necessitat de crear un grup amb tots i totes les participants - La importància de la metodologia intercultural - La necessitat d’una bona valoració del projecte Aspectes organitzatius: Tenint en compte les característiques pròpies dels projectes internacionals, l’acord previ dels mètodes de treball entre els i les monitores i la bona planificació són absolutament essencials. Una bona planificació logística ens dóna la capacitat de respondre als imprevistos molt més fàcilment i augmentar la nostra flexibilitat i capacitat de resposta. Com podem internacionalitzar les pràctiques educatives dels esplais? Hem de tenir en compte que allò que aprenem en l’experiència internacional pot ser treballat i traslladat al projecte educatiu del nostre esplai. És així com podrem internacionalitzar les activitats i els valors que treballem dia a dia a l’esplai. Alguns dels elements, pràctiques i valors que ens ajudaran a incorporar una visió internacionalista a la nostra acció educativa són: -

L’obertura al món i l’ampliació dels nostres horitzons Experimentar la diversitat a l’estranger... I a casa nostra La pràctica en la resolució de conflictes Els processos de replantejament identitaris La motivació per als membres dels esplais

53


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 54


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 55

55

CAPÍTOL 4 Però... com podem incorporar l’internacionalisme als esplais? Les eines de participació al nostre abast En aquest capítol, us presentarem les múltiples eines de participació i de suport perquè el nostre esplai pugui incorporar l’internacionalisme a les seves pràctiques i dur a terme projectes internacionals. Començarem amb una explicació de les eines més properes, les eines que ens ofereix Esplac. A continuació, us presentarem una breu descripció dels diferents tipus de projectes internacionals que podem dur a terme. Al final trobareu una introducció del tipus de suport que podem rebre, el finançament i la formació, per a continuació entrar en els detalls de les institucions i programes que ens ofereixen aquests dos tipus de suport. Tenint en compte l’elevat volum d’informació corresponent a les institucions i programes que donen suport a la nostra feina internacionalista, tots els detalls tècnics d’aquest suport els trobareu a les fitxes de la Caixa d’Eines. 4.1. Les eines que ens ofereix Esplac: l’Àrea de Cooperació Internacional • L’Àrea de Cooperació Internacional d’Esplac (ACI) és un espai de participació i de promoció pedagògica multidisclipinar. De participació, perquè promou la presència i l’acció associativa dels seus membres amb l’especificitat que l’àmbit d’actuació radica principalment fora del nostre territori. D’actuació i de promoció pedagògica perquè té l’objectiu principal d’enllaçar el nostre treball pedagògic en el lleure amb infants i joves amb el de les plataformes associatives i institucions internacionals. És, doncs, la nostra principal eina de formació i d’informació dins de la nostra Federació, si volem


Monogràfic_4_indexat

56

24/1/07

12:53

Página 56

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

internacionalitzar la nostra feina a l’esplai. L’ACI és l’àrea què ens traspassa la informació que necessitem, que ens ajuda a trobar les formacions internacionals que desitgem, que ens ajuda en les nostres primeres aventures internacionals i d’on surten les persones que assumeixen la nostra representació internacional. Però l’àrea no és una eina merament informativa, és sobretot un espai de participació i d’intercanvi!

Com puc contactar amb l’Àrea de Cooperació Internacional d’Esplac? Com que l’Àrea compta amb un tècnic o una tècnica puc contactar amb aquesta persona de manera permanent al correu electrònic: internacional@esplac.org

Evidentment, des del nostre esplai podem treballar internacionalment sense participar activament a L’ACI. Nogensmenys, la nostra participació a l’ACI ens permetrà millorar la nostra feina i els nostres projectes, ens aportarà moltes eines i experiències d’altres esplais o d’Esplac, i ens donarà l’oportunitat de plantejar els nostres dubtes. L’àrea pretén compartir la informació i l’experiència de tots els esplais membres i de la nostra entitat, així com


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 57

Però… com podem incorporar l’internacionalisme als esplais?

57

permetre als monitors i monitores d’entrar en contacte directe amb l’àmbit internacional. És doncs, l’eina que tenim més a l’abast i que està especialment dissenyada perquè ens ajudi a internacionalitzar-nos com a esplais i com a individus! La participació a l’ACI ens permet, al mateix temps, entrar en contacte directament amb les persones que representen internacionalment la nostra federació. Com ja hem comentat amb anterioritat, aquesta representació ens dóna accés a una interessant informació i formació i ens ofereix la possibilitat de compartir experiències i de tenir una veu i un pes en aquelles decisions que ens afecten com a joves. 4.2. Quins tipus de projectes internacionals podem dur a terme? Al llarg d’aquest Esmolet hem parlat de projectes internacionals en genèric, sense entrar en el detall dels tipus de projectes que podem dur a terme. A continuació definirem els tipus de projectes que podem engegar des de l’esplai i aquells en què podem participar i que milloraran la nostra tasca educativa. Hem de tenir en compte que, tal com veurem al següent apartat, aquests projectes poden rebre el suport d’institucions internacionals. • Intercanvi internacional (bilateral, trilateral i multilateral): un intercanvi internacional és l’activitat que es realitza a l’estranger o a casa nostra, a la qual participen infants i joves de com a mínim dos països diferents. Quan els infants i joves provenen de dos països diem que és un intercanvi bilateral, quan provenen de tres països parlem d’intercanvis trilaterals i si hi ha més de tres països que hi participen parlem d’un intercanvi multilateral. Un intercanvi internacional acostuma a tenir un format molt semblant a les activitats d’estiu que es realitzen als esplais i, per tant, la preparació i documentació exigides són molt semblants. Els intercanvis internacionals tenen l’avantatge, en comparació amb els cursos de formació, que permeten a molts dels membres de l’esplai (sinó a tots) de participar en una experiència internacional directament.

“Un intercanvi internacional acostuma a tenir un format molt semblant a les activitats d’estiu que es realitzen als esplais i, per tant, la reparació i documentació exigides són molt semblants”


Monogràfic_4_indexat

58

24/1/07

12:53

Página 58

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

La participació a intercanvis multilaterals: una experiència de vida! Realment no crec que realitzar un intercanvi multilateral sigui una tasca gaire complicada, ja que durant els meus 18 anys de vida he tingut l’oportunitat i la sort de poder participar a tres intercanvis diferents. El fet de poder realitzar un intercanvi d’aquest tipus és una gran oportunitat, ja que ens aporta moltes coses. No tan sols el fet de poder millorar l’anglès, que és l’idioma que normalment s’utilitza en aquests tipus d’intercanvis, sinó que també tenim l’oportunitat de conèixer altres cultures, altres costums, menjars típics d’altres països, nous jocs, noves maneres de fer, gent nova... El fet de participar en aquestes activitats ens fa créixer com a persones, ens ajuda a madurar, a veure les coses amb punts de vista diferents... I a més, és una magnífica oportunitat per a conèixer món. Un cop realitzat l’intercanvi i haver


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 59

Però… com podem incorporar l’internacionalisme als esplais?

conviscut amb gent d’altres països i cultures -una experiència única!- ens sentim molt més enriquits i amb ganes de fer coses noves. Jo valoro molt positivament la meva participació en cadascun dels intercanvis multilaterals en els quals he participat. He tingut l’oportunitat de conèixer gent nova i molt interessant, he pogut visitar nous països i he après coses noves de cultures molt diferents a la meva. A més, he tingut la satisfacció de mostrar la meva ciutat, país, cultura i costums a gent estrangera. Però el més important de tot, he madurat com a persona i com a ciutadana del món! Realment recomano a tothom que participi en activitats d’aquest tipus, ja que t’omplen de vida, d’emocions meravelloses i d’experiència.

Sara Raposo Esplai Isard – Flor de Neu

• Representació internacional (xarxes i trobades temàtiques): Al llarg d’aquest manual hem parlat en repetides ocasions de la representació internacional d’Esplac. Aquesta representació, perquè sigui activa, exigeix d’una representació formal de la nostra entitat en les trobades i reunions ordinàries o extraordinàries de les diferents xarxes associatives internacionals. Alhora, es realitzen esporàdicament trobades temàtiques internacionals en què es convida a la nostra entitat perquè aporti el nostre punt de vista o la nostra experiència, com per exemple el Fòrum Euromediterrani de Joventut o les Trobades de Joventut organitzades en el marc de les presidències de la Unió Europea. La participació en aquests dos tipus d’actes conformen la representació internacional de la nostra federació. • Participació a programes de formació internacional específics: Algunes institucions internacionals realitzen activitats formatives per l’educació en el temps del lleure a les quals

59


Monogràfic_4_indexat

60

24/1/07

12:53

Página 60

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

“L’objectiu d’aquestes activitats és la formació de les persones que treballen dia a dia en l’associacionisme educatiu”

podem participar. Aquestes activitats acostumen a ser d’una gran qualitat i ens ofereixen l’oportunitat de treballar durant un dies en una temàtica concreta (com l’educació en l’aprenentatge intercultural, els drets humans, la resolució pacífica dels conflictes, etc.). L’objectiu d’aquestes activitats és la formació de les persones que treballen dia a dia en l’associacionisme educatiu. Els formadors i les formadores d’aquestes activitats acostumen a ser persones en actiu o que han treballat en el món associatiu amb una gran bagatge teòric i pràctic, motiu pel qual aquestes formacions són d’especial interès per als monitors i monitores dels esplais.

• Seminaris internacionals: Anomenem seminaris a aquelles activitats centrades en una temàtica en què els i les participants acostumen a ser “experts” en el tema treballat i que tenen l’objectiu de posar en comú diferents experiències, és a dir, compartir experiències en un àmbit concret per fer avançar conjuntament propostes concretes (normalment educatives). S’espera, doncs, que els participants aportin una visió clara i treballada sobre la temàtica del seminari per tal de poder contrastar-la amb els altres “experts”. Malgrat això, hem de tenir en compte que a vegades alguns intercanvis o projectes de formació adopten el nom de “seminari”, fet que ens pot dur a confusions.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 61

Però… com podem incorporar l’internacionalisme als esplais?

• Projectes de cooperació: Les ONG entenen per projectes de cooperació aquells que tenen l’objectiu de millorar les condicions de vida dels països del Sud. Aquestes organitzacions diferencien entre els projectes de cooperació internacional i els projectes de solidaritat local. Els primers són aquells que duen a terme directament una acció concreta en un país del Sud. Els segons, en canvi, són projectes locals de sensibilització amb l’objectiu de tenir una incidència en els països del Sud mitjançant la conscienciació dels països del Nord. Com hem explicat anteriorment, la cooperació des d’Esplac reuneix característiques concretes que poden diferir dels projectes que es duen a terme des de les organitzacions que treballen exclusivament en l’àmbit de la cooperació.

Què entenem per països del Sud i països del Nord? Els països del Sud són aquells que durant cert temps van ser anomenats països del Tercer Món, és a dir, els països més pobres del planeta. Els països del Nord, per oposició, són els països rics. Malgrat que el debat sobre la terminologia a utilitzar continua viu, sembla haver-hi un cert consens per utilitzar l’expressió països del Sud i del Nord.

• Projectes en xarxa i/o de llarga durada: Quan establim un treball continu amb un partner amb objectius a mitja i llarga durada l’anomenem projecte de llarga durada. Un exemple és el projecte que duem a terme des d’Esplac amb l’esplai de Maglaj des de fa 10 anys. Els projectes de llarga durada poden ser en xarxa, és a dir, amb la participació de diversos partners associatius i/o institucionals; acostumen a dur-se a terme en el marc d’alguna plataforma internacional i/o amb una temàtica molt concreta. Un bon exemple d’aquest tipus de projecte és la campanya internacional de lluita contra la discriminació anomenada All Diferent, All Equal (pàgina web: <http://alldifferent-allequal.info/>).

61


Monogràfic_4_indexat

62

24/1/07

12:53

Página 62

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

El Projecte de cooperació internacional amb BòsniaHercegovina (BiH) El projecte Esplac-Bòsnia va marcar un abans i després del treball internacional de la nostra entitat.Aquesta afirmació es basa en el fet que el projecte va néixer i créixer des de la base, ja que la iniciativa va sortir d’un esplai, i és amb el pas dels anys que el projecte es va institucionalitzar per ser portat a terme des de l’ACI. Els primers anys es tractava d’un projecte d’intercanvi internacional bilateral, amb l’únic afegit, que els nens i nenes acollits a Catalunya provenien d’un país en situació de postguerra.Aquest element convertia el projecte més aviat en un projecte de sensibilització, ja que el principal objectiu, al principi, era aquest: sensibilitzar els nostres infants, monitors i monitores, i famílies. Al llarg d’uns quants anys, es va passar per diferents fases del projecte: intercanvi amb adolescents catalans a BiH, inici del procés de cooperació directe amb el poble de Maglaj, intercanvi multilateral a Croàcia i formació internacional (a casa nostra i a l’estranger). Però com és que el projecte va durar tants anys i va poder créixer progressivament en contingut i discurs? La clau és que tots els esplais implicats van decidir afegir-s’hi en la seva totalitat, i convertir el projecte Esplac-Bòsnia en projecte del seu centre. La nostra és una cooperació al desenvolupament que afavoreix ambdós països implicats (característica que normalment no es dóna en aquest tipus de projectes), és una eina d’aprenentatge i sensibilització per als nostres esplais que, a més a més, vol ajudar l’altre poble a créixer amb dignitat. Per tant, hem de valorar quins han sigut els aprenentatges dels dos partners implicats. El projecte Esplac-Bòsnia ha servit per a apropar els nostres infants a realitats que sovint semblen massa llunyanes per a poder entendre-les; per a compartir amb infants que han patit situacions traumàtiques tot exercint la solidaritat de tu a tu; per


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 63

Però… com podem incorporar l’internacionalisme als esplais?

a sensibilitzar els infants sobre situacions de guerra i les seves conseqüències mitjançant el contacte directe; per a conèixer una nova cultura, noves maneres de fer; per a treballar en un canvi de les seves prioritats i de la seva escala de valors; i, finalment, per a sentir inquietud, a partir de l'experiència del projecte, cap a altres cultures i països en situacions semblants. Però, quin impacte va tenir el projecte sobre el nostre partner a BiH? El projecte Esplac-Bòsnia va permetre els seus participants poder viure un mes en pau, sense por de trepitjar mines, sense veure un entorn destruït per la guerra, etc.; va ajudar a curar algunes de les seves patologies traumatològiques provocades per la guerra; va permetre poder accedir a una atenció mèdica que fins al moment no existia a BiH; compartir amb altres infants que no havien viscut el mateix, neutralitzar i positivitzar sentiments; conèixer activitats de lleure durant un estiu; aprendre nous costums, idiomes, maneres de fer, i una altra història; i, sobretot, sentir-se acompanyat i no oblidat. El fet d’ensenyar o explicar a persones d’un altre país les nostres maneres de treballar, ens fa reflexionar prèviament sobre la seva importància per a nosaltres i la nostra societat, ens fa veure nous punts forts i febles quan els partners no ens entenen o ens qüestionen. Ens ajuda a adquirir una distància per mirar des de lluny i amb una altra perspectiva el que fem diàriament amb el resultat d’acabar incloent nous aspectes en la nostra feina. Els projectes de cooperació, doncs, ens ajuden a estructurar millor la nostra tasca com a monitors i monitores, tècnics i tècniques, perquè l’altre la pugui entendre.Tanmateix ens ensenyen que no es tracta d’exportar idees, ni projectes educatius ja que aquests estan estretament lligats al context sociocultural i polític de cada país. I ens fa veure, també, similituds d’inquietuds, dificultats i necessitats en les nostres tasques pedagògiques aquí i allà, factors universals que ens uneixen a tots i totes.

Heike Tellman Exresponsable del projecte Esplac-Bòsnia

63


Monogràfic_4_indexat

64

24/1/07

12:53

Página 64

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

4.3. I qui ens donarà suport per tal de dur a terme un projecte internacional? En aquest apartat explicarem quins són els dos tipus de recursos que ofereixen les institucions: el finançament i la formació. A continuació us presentarem de manera breu les institucions i els programes que estan a la nostra disposició i que ens ofereixen aquests tipus de suport. Les informacions específiques sobre les condicions, les dates i els formularis dels programes de suport als projectes internacionals les trobareu a les fitxes de la Caixa d’Eines. 4.3.1. El suport de les institucions internacionals: el finançament i la formació Sovint, quan ens plantegem el tipus de suport que ens poden oferir les institucions internacionals per dur a terme projectes internacionals, concentrem els nostres esforços en el finançament. Si bé aquest suport és molt important, hem de tenir en compte que les institucions també ens ofereixen l’oportunitat de participar en cursos específics de formació molt interessants. Voldríem, doncs,


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 65

Però… com podem incorporar l’internacionalisme als esplais?

aclarir a continuació la diferència i la importància d’aquests dos tipus de suport. • El finançament: Com veurem en l’apartat que segueix, hi ha diverses institucions que ofereixen programes de suport financer per dur a terme projectes internacionals. És molt important, però, que realitzem una bona anàlisi sobre quin tipus de projecte volem dur a terme per presentar les demandes de suport financer a la institució i al programa més adequat. Per exemple, si volem dur a terme un intercanvi dins de la Unió Europea, el programa Youth in Action és el més adequat, però si volem dur a terme un projecte de sensibilització sobre els Objectius del Mil·leni, altres tipus de programes poden ser més pertinents. Alhora, hem de tenir en compte que les nostres institucions locals (ajuntaments, diputacions, Generalitat i consells locals de joventut) també ens ofereixen possibilitats de finançament. En el cas que realitzem una acollida, és a dir, un intercanvi en què un grup de joves i infants d’arreu del món vénen a casa nostra, pot ser interessant d’estudiar les possibilitats de partenariat i de suport que ens ofereixen les nostres institucions locals. Què són els Objectius del Mil·leni? Els Objectius del Mil·leni són l’agenda que els dirigents dels Estats del món van acordar a la Cimera del Mil·leni (2000) per tal de reduir la pobresa del món i incidir en l’eradicació de les seves conseqüències. Aquesta agenda mundial es va acordar al si de l’Organització de Nacions Unides i es treballa des de el Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD).Trobareu tota la informació necessària a: <http://www.undp.org/spanish/mdgsp/> És molt difícil fer una sol·licitud de finançament? Quan ens plantegem fer una sol·licitud de finançament a una institució internacional, sovint tenim la impressió que serà especialment difícil de realitzar i de complimentar. Res més lluny de la realitat. Els programes de finançament vénen

“És molt important que realitzem una bona anàlisi sobre quin tipus de projecte volem dur a terme per presentar les demandes de suport financer a la institució i al programa més adequat”

65


Monogràfic_4_indexat

66

24/1/07

12:53

Página 66

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

acompanyats de manuals que expliquen fil per randa com emplenar els respectius formularis. Alhora, els formularis i la informació que se’ns demana solen ser molt semblants a les fitxes d’activitats d’estiu que realitzem a Esplac. A més a més, tant aquestes fitxes com els formularis de sol·licitud de finançament són una bona eina que ens ajuda a estructurar els nostres projectes per assolir les nostres fites educatives. Podem presentar diferents demandes de finançament pel mateix projecte? Sí! De fet, en molts casos aquesta pràctica és molt recomanable ja que sovint les institucions subvencionen una part dels projectes, però no necessàriament la seva totalitat. Aquesta pràctica és possible perquè moltes institucions comparteixen algunes de les seves prioritats. El que és important de tenir en compte, però, és que primer hem d’establir molt clarament els nostres objectius educatius (tant generals com específics) i després analitzar quines són les institucions que millor s’ajusten al nostre tipus de projecte i als nostres objectius educatius per demanar-ne el suport financer.

Com fer una sol·licitud de suport per un projecte internacional? Consells pràctics Quan fa anys vam fullejar per primer cop un formulari de sol·licitud de suport financer del programa Youth ens vam espantar! Moltes de les coses que havíem d'escriure no enteníem a què es referien i hi havia preguntes diferents que semblaven demanar el mateix. Per aquest motiu, vam demanar ajuda a la tècnica internacional d’Esplac i, alhora, anàvem sovint a la Secretaria General de Joventut a parlar amb la referent internacional que ens corregia i encaminava en la redacció del projecte. Aquelles visites, tot i que sovint eren frustrants per a nosaltres, van ser


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 67

Però… com podem incorporar l’internacionalisme als esplais?

molt útils per a evitar errors importants. És molt important fer aquestes visites, fins i tot abans de començar a redactar, perquè des de la SGJ saben exactament els criteris d’avaluació de les sol·licituds i t’encaminen molt bé. També vam intentar, mitjançant la tècnica d’Esplac, de trobar-nos amb altres entitats que haguessin utilitzat aquests formularis, però n’hi havia molt poques i no ens vam poder reunir amb les que hi havia per incompatibilitat d’horaris. Penso que qualsevol ajuda sempre és poca, però sense l’ajuda de la tècnica d’Esplac i la referent de la SGJ no haguéssim après a entendre i a omplir el formulari convenientment i segurament això hagués repercutit en el desenllaç de la resolució, i per tant en la dotació econòmica, que és el que finalment compta. El que és meravellós, però, és que un cop s’ha realitzat el procés una vegada, se n'agafa la pràctica! L'últim projecte d’acollida internacional que vàrem fer va ser el de l’estiu 2005 i era evident que ens costava molt menys de plantejar-nos el redactat del projecte per la sol·licitud, i una prova evident que “ho fèiem millor”, és que les visites a la SGJ no eren tan frustrants, i fins i tot en una d’elles ens van felicitar! Crec que per fer una sol·licitud de finançament per un projecte internacional cal tenir-ne ganes. Si et comences a mirar l’imprès de sol·licitud sense ganes, ja te’n pots oblidar perquè no arribaràs gaire lluny. Per això aconsello sempre que com a primera experiència internacional, es busqui un “enviament”, és a dir, que un altre grup-entitat us aculli a l’estranger juntament amb altres països (millor multilateral o trilateral que bilateral). D’aquesta manera veureu què és, com es planteja, quins resultats dóna i, perquè no, com no ha de ser si teniu l’experiència de participar en un projecte mal plantejat, mal realitzat o mal dirigit, etc. Un cop ja sapigueu què és un projecte internacional i a partir de l’experiència us hagueu pogut plantejar què és

67


Monogràfic_4_indexat

68

24/1/07

12:53

Página 68

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

el que teniu ganes de fer, ja us podreu centrar amb prou motivació a fer una sol·licitud de finançament per un projecte d’acollida. Això no exclou que si esteu supermotivats, encara que no tingueu una experiència prèvia, no pugueu fer una activitat d’acollida! Però en aquest cas us aconsello que abans de començar demaneu ajuda al tècnic internacional d’Esplac, que us pot ajudar directament o us pot posar en contacte amb altres entitats (esplais o caus) amb experiència en el camp. I sobretot, en qualsevol dels casos, cal mantenir contacte periòdic amb la Secretaria General de Joventut!

Oriol Piqué Esplai Isard–Flor de Neu

“És de vital importància que la persona que participa en una formació internacional faci un esforç per transmetre els seus nous aprenentatges i pràctiques a la resta dels i les membres de l’esplai”

• La formació: Com hem comentat amb anterioritat, un altre tipus de suport que se’ns ofereix són els programes de formació. En el proper apartat analitzarem detingudament els tipus de programes de formació en què podem participar, però volem avançar la idea que aquests cursos són de màxima utilitat i de molt bona qualitat. Certes institucions, com el Consell d’Europa, s’han especialitzat en l’oferta de cursos de formació en temàtiques pròpies a l’associacionisme educatiu. La participació en aquests cursos ens permet aprofundir sobre una temàtica concreta amb els millors formadors d’Europa i compartir les nostres maneres de treballar amb membres d’altres entitats. A més a més, la participació en aquests cursos ens permet fer contactes amb partners amb qui podrem treballar en el futur. És important de tenir en compte, però, que la participació a aquests cursos acostuma a ser individual. Per aquest motiu, és de vital importància que la persona que hi participa faci un esforç per tal de transmetre els seus nous aprenentatges i pràctiques a la resta dels i les membres de l’esplai. Aquesta és sens dubte una de les millors maneres d’internacionalitzar les nostres pràctiques educatives!


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 69

Però… com podem incorporar l’internacionalisme als esplais?

El programa de formació internacional Eastern Express Network: aprenentatges i reflexions d’un participant Quan penso en el curs de formació que vaig realitzar a Antalya (Turquia) sobre l’intercanvi de joves, no puc valorarho només des del punt de vista objectiu. Ja des d’un bon inici, les activitats anaven encaminades cap a un objectiu claríssim: formar un grup. Aquest objectiu tenia per finalitat que un conjunt de persones que en origen eren diferents i que provenien de realitats socials diverses, busquessin punts de contacte o de diferència que els permetessin establir ponts de relació per treballar en projectes futurs i en intercanvis europeus. Aquest objectiu s’aconseguia no només mitjançant activitats puntuals del programa, com grups de treball per superar problemes, sinó també amb els jocs que transversalment ens ocupaven els moments d’oci. No puc oblidar el joc d’assassinar amb petons ni el de l’amic secret. Al primer ens obligàvem a no estar sols en cap moment per no ser mort per culpa d’un petó. I al segon, fèiem que la vida d’una persona fos millor cada dia.Va ser fàcil sentirse part d’un mateix curs amb tanta gent, ja que tot feia que

69


Monogràfic_4_indexat

70

24/1/07

12:53

Página 70

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

col·laboréssim i ens ho passéssim bé junts i plegats. La resta d’activitats ens permetien conèixer des de la realitat de cada país fins a la manera de treballar de cada ONG. I, a més a més, aquest aprenentatge s’emmarcava en una exposició d’art on cada centre mostrava el bo i millor de les seves activitats. Alhora, el gruix del curs, que era aprendre a fer intercanvis dins de l’Acció 1 del programa Youth, va resultar pràctic. La millor manera d’aprendre com es fa una Acció 1 és fent-la. Per aquest motiu, durant dos dies vàrem proposar idees per encetar intercanvis, vam buscar gent a qui els agradés la idea i començàrem a desenvolupar el que avui ja són els futurs intercanvis europeus. El que sens dubte em va obrir els ulls va ser descobrir una Europa que desconeixia. De sobte, vaig aprendre la realitat de totes les regions caucàsiques i de les confrontacions vigents entre elles, encara que també de les seves maneres de superar-les, tot treballant mirant cap a una Europa més propera. A partir d’aquell curs els països caucàsics formen part d’objectius futurs, personals i laborals. La continuïtat de les xarxes de partners establertes en aquest tipus de projectes, però, depèn de com s’estructura i treballa cada centre. El meu cas és bastant particular, ja que ara per ara col·laboro dos dies a la setmana amb el meu centre. Això em dificulta el coneixement de la realitat, objectius i possibilitats dels grups del centre i planteja el repte d’establir una relació entre el treball fet i el que es continuarà fent. Però per a persones que coneixen directament i que viuen tota la realitat quotidiana del seu centre, la conseqüència directa d’aquest curs seria plantejar nous projectes d’intercanvi amb temes que ens uneixen amb països d’Europa de l’Est o caucàsics.

Ignacio Marín Muñoz Esplai Flor de Maig


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 71

Però… com podem incorporar l’internacionalisme als esplais?

71

4.3.2. Institucions i programes que donen suport als projectes internacionals A continuació us presentem el llistat d’institucions que donen suport als projectes internacionals i us n’indiquem els programes i les línies de finançament, en el cas que les tinguin. Vols tenir informació més detallada sobre les institucions i els programes que donen suport als projectes internacionals? Trobaràs tota la informació necessària a les Fitxes núm. 5, 6, 7, 8 i 9 de la Caixa d’Eines

• La Comissió Europea – El programa Youth in Action i els seus programes connexes: La Comissió Europea, una de les quatre institucions principals de la Unió Europea10, té un programa específic pels projectes internacionals juvenils: el programa Youth in Action. Aquest programa, sens dubte, és una de les principals vies de finançament dels projectes internacionals juvenils. I té l’objectiu de donar suport als projectes de mobilitat juvenil i l’educació no formal a la UE per a joves d’entre 13 i 30 anys. Trenta-un països europeus participen en aquest programa que ofereix suport financer per dur a terme intercanvis internacionals, voluntariat europeu individual (SVE) i activitats de suport per als projectes internacionals. El programa Youth in Action es coordina a través de les agències nacionals de cada estat membre de la UE. Però el programa Youth in Action no és un programa exclusivament europeu, ja que en el seu marc s’ha creat l’Euromed Youth Programme que involucra 36 partners Euromediterranis. Al mateix temps, el programa Youth in Action dóna suport a projectes internacionals amb partners del sud-est d’Europa, dels països de l’est d’Europa i del Caucas i de Llatinoamèrica. Alhora, la Comissió ha creat 8 centres de recursos amb diferents agències nacionals. Aquests centres s’anomenen SALTO-YOUTH i el seu objectiu és proveir recursos (especialment recursos educatius) per millorar els projectes que es 10.- Les altres tres són: el Parlament Europeu, el Consell Europeu (reunions dels caps d’Estat i de Govern de la UE) i la Cort Europea de justícia (ECJ)

“La Comissió Europea, una de les quatre institucions principals de la Unió Europea, té una programa específic pels projectes internacionals juvenils: el programa Youth in Action”


Monogràfic_4_indexat

72

24/1/07

12:53

Página 72

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

realitzen en el marc del programa Youth in Action. Aquests centres ofereixen cursos de formació, eines pedagògiques, informació i bones pràctiques, i bases de dades i contactes de possibles partners. Vols tenir més informació sobre els programes de la Comissió Europea? Trobaràs tota la informació necessària a les Fitxes núm. 5 i 6 de la Caixa d’Eines

Què és una agència nacional? Una agència nacional és el departament del govern de cada Estat membre de la UE que coordina l’aplicació del programa Youth in Action al seu territori. Les funcions de les agències nacionals són, doncs, diverses i van des de la recepció i l’avaluació de les demandes de finançament, al suport i informació perquè les entitats participin del programa. En el cas de Catalunya, el Servei Internacional de la Secretaria General de Joventut fa la funció d’Agència Nacional, malgrat que l’estatal es troba a Madrid. Pàgina web: <(http://www6.gencat.net/joventut/catala/home.htm)>.

“El CoE té una Direcció de Joventut, és a dir un departament exclusiu per les polítiques i programes de joventut, que ofereix una multiplicitat de recursos”

• El Consell d’Europa – la Direcció de Joventut: El Consell d’Europa (CoE) és una organització creada l’any 1949 i composta actualment per 46 països, és a dir, quasi tots els països del continent europeu. Aquesta organització, que té per objectiu la defensa dels drets humans, la democràcia i l’entesa entre els pobles d’Europa, té una Direcció de Joventut, és a dir, un departament exclusiu per a les polítiques i programes de joventut, que ofereix una multiplicitat de recursos. És important tenir en compte que la perspectiva des de la qual treballa el CoE està especialment centrada en l’educació no formal. Alhora, la Direcció de Joventut del CoE estableix unes àrees prioritàries de treball cada dos anys. Per exemple, les prioritats del bienni 2006-2008 són: educació en els drets humans i diàleg intercultural, participació juvenil i ciutadania democràtica, cohesió social i inclusió de la joventut i desenvolupament de les polítiques de joventut. Els recursos que ofereix el CoE poden estructurar-se de la següent manera: - Recursos financers: el CoE té diferents programes i línies de


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 73

Però… com podem incorporar l’internacionalisme als esplais?

finançament per projectes internacionals associatius. Els principals programes són: les línies de finançament de la Fundació Europea de Joventut (EYF), el Fons de Solidaritat per la Mobilitat Juvenil (FSMJ) i les study sessions. - Recursos formatius: el CoE és reconegut internacionalment per l’alta qualitat dels seus recursos formatius, tant per les activitats que duu a terme com a les que poden participar els i les joves associats, i pels materials pedagògics que elabora. Els recursos formatius es gestionen des dels Centres Europeus de Joventut (EYC) localitzats a Estrasburg (França) i Budapest (Hongria).

Treballant al Consell d’Europa... Quan tenia 25 anys vaig anar a treballar a Estrasburg, al Centre Europeu de la Joventut (CEJ-EYC) del Consell d’Europa (CoE). El CEJ va ser creat per afavorir la participació juvenil a Europa, a través de les diferents organitzacions internacionals de joventut.Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a fons el treball de moltes d’aquestes organitzacions. Al principi em vaig trobar amb una sopa de lletres en dues versions –anglès i francès– com ara: INGYO-OINGJ (les organitzacions internacionals),WOSM-OMMS (els escoltes), YCW-JOC (la Joventut Obrera Catòlica), etc. Fins i tot una plataforma de cooperació juvenil va editar un “diccionari d’abreviacions” i el mateix CEJ va publicar “l’ABC de la cooperació internacional de joventut”. Però, la sopa de lletres no va resultar ser gens indigesta, perquè “dins” hi havia les persones amb qui vaig compartir seminaris de formació, cursos, col·loquis, reunions i totes les formes de treball en grup que es coneixen: jocs de rol, exercicis de simulació, estudi de casos… i sessions de sauna (no sé si encara hi és, però era un recurs molt utilitzat als vespres per “afavorir la cooperació internacional”).

73


Monogràfic_4_indexat

74

24/1/07

12:53

Página 74

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Vaig col·laborar amb la majoria d’organitzacions: sindicals, polítiques, educatives, de lleure i de totes elles vaig aprendre, ja que són una escola de ciutadania europea i internacional. La meva feina consistia a formar part de l’equip (leadership team) dels seminaris que organitzaven al Centre i que duraven una setmana: establir el programa, buscar ponents, preparar materials i fer de referent amb la resta de personal del Centre. També fèiem una revista Jeunesse des 21-Youth of the 21, el 21 feia referència al nombre de països europeus membres del CoE, ara en són més de 40. Els articles s’escrivien a màquina i els titulars i altres retolacions els fèiem amb Letraset! (uns fulls de lletres que es transferien per pressió al paper) I és que estic parlant de la prehistòria: no hi havia ordinadors! Però, encara que les tecnologies de la informació i la comunicació no existien (excepte per als militars, és clar), no crec que l’experiència que per a una persona significa la cooperació internacional sigui gaire diferent abans que ara. A voltes pot ser frustrant, sobretot per problemes de comunicació, de coneixement d’altres llengües o per diferències culturals. Però alhora aquests entrebancs són reptes que permeten a les persones que participen en activitats internacionals prendre consciència de la diversitat, descobrir la relativitat dels propis models i sentir-se part d’un projecte de construcció europeu i internacional. Estic segura que el resultat, la valoració final, sempre és positiva, engrescadora i enriquidora. Per a mi així va ser-ho i ho és encara, perquè després de tants anys, tinc alguns amics a diferents indrets d’Europa.

Gemma Martín Directora de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 75

Però… com podem incorporar l’internacionalisme als esplais?

75

Vols tenir més informació sobre totes les possibilitats que ofereix el Consell d’Europa? Trobaràs tota la informació necessària a la Fitxa núm. 7 de la Caixa d’Eines

• El Centre Nord-Sud: El Centre Europeu per la Solidaritat i la Interdependència Global, més conegut com a Centre Nord-Sud, va ser creat l’any 1989 pel Consell d’Europa amb la missió d’encoratjar la cooperació i la solidaritat Nord-Sud. El Centre Nord-Sud té l’objectiu d’aprofundir en la formació i la informació respecte de la interdependència entre els països del Sud i els països del Nord en el marc dels valors del CoE. El Centre Nord-Sud disposa d’un programa de Joventut que té l’objectiu de promoure i donar visibilitat al rol que tenen la joventut i les seves organitzacions com a actors de desenvolupament global. Aquest programa, treballa en el marc d’un diàleg permanent entre associacions i plataformes associatives juvenils internacionals del Nord i del Sud. Per tal de donar visibilitat al rol jugat per la joventut en el desenvolupament interdependent mundial i afavorir la creació de partenariats estables, el programa de joventut del Centre Nord-Sud realitza diverses activitats de formació i de creació de xarxa. Un exemple del tipus d’activitats que es duen a terme, en algunes de les quals es pot participar, són: Universitat d’Estudi Anual en Joventut i Desenvolupament, cursos de formació en educació global, seminaris i tallers sobre la participació de la joventut en el desenvolupament i intercanvis de bones pràctiques, entre d’altres. El Centre Nord-Sud, doncs, ofereix recursos formatius molt interessants amb relació al desenvolupament i l’Educació Global. Trobareu tota la informació a: <http://www.coe.int/T/E/North-South_Centre/Programmes /4_Youth/default.asp#TopOfPage>. • La Generalitat de Catalunya – la Secretaria General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament: La Generalitat de Catalunya disposa de dues institucions que donen un especial suport als projectes associatius internacionals juvenils: la Secretaria General de

“El Centre Nord-Sud té l’objectiu d’aprofundir en la formació i la informació respecte de la interdependènci a entre els països del Sud i els països del Nord en el marc dels valors del CoE”


Monogràfic_4_indexat

76

24/1/07

12:53

Página 76

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Joventut (SGJ) i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). La SGJ, tal com el seu nom indica, és la institució de la Generalitat que s’ocupa de la Política de Joventut del nostre govern i té una àrea específica per al treball internacional. Aquesta àrea fa les funcions d’Agència Nacional per al programa Youth in Action. A banda, ofereix cursos de formació específics i suport financer a certs projectes internacionals associatius, especialment mitjançant el programa de “subcomissions mixtes”. L’ACCD, d’altra banda, és l’Agència Catalana de Cooperació, motiu pel qual té una convocatòria anual pels projectes de cooperació de les entitats i ofereix cursos especialitzats en la cooperació al desenvolupament. Des de l’any 2005, però, l’ACCD va signar un conveni de col·laboració amb la SGJ, per tal d’obrir una línia de finançament específica per als projectes de cooperació de les entitats juvenils. Vols saber-ne més del suport que ofereix la Generalitat de Catalunya? Trobaràs tota la informació a la Fitxa núm. 8 de la Caixa d’Eines

“El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització formada per ajuntaments catalans i altres organitzacions municipalistes que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de Cooperació al Desenvolupament i de Solidaritat amb els pobles dels països més desfavorits”

• El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament: El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és una organització formada per ajuntaments catalans i altres organitzacions municipalistes (com les diputacions, els consells comarcals o les mancomunitats), que destinen una part del seu pressupost a finançar accions de Cooperació al Desenvolupament i de Solidaritat amb els pobles dels països més desfavorits. El Fons Català de Cooperació gestiona de forma conjunta els recursos econòmics aportats per les institucions associades; actua com a instrument de coordinació dels esforços dels ajuntaments catalans en els casos d’actuacions en situació d’emergència i especialment en la postemergència i reconstrucció; promou amb les seves actuacions, tant al nostre país com en els països desfavorits, la creació i la consolidació d’una societat civil activa i compromesa amb els valors del desenvolupament humà i els drets humans, tot finançant projectes que prioritzen la participació directa de la població beneficiària i donant suport a projectes de sensibilització i educació realit-


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 77

Però… com podem incorporar l’internacionalisme als esplais?

77

zats per les associacions del nostre país. Per aquest motiu el Fons Català de Cooperació dóna suport econòmic a projectes de cooperació d’entitats catalanes, siguin projectes en el territori, siguin projectes de sensibilització. Vols saber com presentar un projecte al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament? Trobaràs tota la informació a la Fitxa núm. 9 de la Caixa d’Eines

• Les entitats municipals i comarcals: les entitats municipals (com els ajuntaments) i comarcals (com les diputacions i els consells comarcals) poden donar suport a certs projectes associatius internacionals. Algunes d’aquestes institucions tenen establerts programes de suport als projectes juvenils, mentre que d’altres no tenen convocatòries estables però poden donar suport en un moment donat. Per aquest motiu, és important treballar amb els nostres òrgans de govern més propers per tal d’analitzar conjuntament, si ens poden donar suport a la realització d’una activitat internacional. Aquest suport pot ser tant financer, com logístic, com d’avantatges pels i les joves que ens visiten en el marc d’un projecte internacional. Alguns òrgans de govern, com l’Ajuntament de Barcelona, tenen línies de finançament estables, com el projecte Barcelona Solidària. Alhora, altres organismes de govern local organitzen i col·laboren en projectes internacionals municipals en què a vegades les entitats poden participar. Vols treballar amb Àsia? Dades bàsiques de la Fundació Àsia-Europa La Fundació Àsia-Europa, creada l’any 1997, és una organització sense fins lucratius amb seu a Singapur i que té l’objectiu de promoure el coneixement i l’entesa entre els pobles d’Àsia i d’Europa. Aquesta Fundació ha creat la xarxa informal de Cooperació Juvenil ÀsiaEuropa (AEYC) que té l’objectiu de crear lligams entre la joventut dels dos continents. Per aquest motiu, l’AEYC promou intercanvis entre els joves d’ambdós continents mitjançant un seguit d’activitats com fòrums, trobades i cursos de formació. Per a més informació: <http://www.asef.org/aeyc/>.

“Les entitats municipals i locals poden donar suport a certs projectes associatius internacionals”


Monogràfic_4_indexat

78

24/1/07

12:53

Página 78

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Idees bàsiques... Existeixen diferents eines de participació i de suport perquè el nostre esplai pugui incorporar l’internacionalisme a les seves pràctiques i dur a terme projectes internacionals. Hem de tenir present que se’ns ofereixen dos tipus de recursos: LA FORMACIÓ:

EL FINANÇAMENT:

• Programes especialitzats de molt bona qualitat • Possibilitat de creació de xarxes de partenariat • Importància de la transmissió dels coneixements adquirits en aquestes formacions a la resta de l’esplai

• Cal presentar la nostra sol·licitud a institucions i programes diferents en funció dels nostres objectius: necessitat d’una bona anàlisi prèvia • És recomanable presentar diferents demandes per un mateix projecte • Cada programa té els seus formularis i manuals per facilitar-ne la sol·licitud

Aquest suport pot ser ofert tant des de la nostra entitat (Àrea de Cooperació Internacional) com des d’altres tipus d’institucions. Algunes de les més importants són:

• La Comissió Europea – El programa Youth in Action i els seus programes connexes • El Consell d’Europa – la Direcció de Joventut • El Centre Nord-Sud • La Generalitat de Catalunya – la Secretaria General de Joventut i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament • El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament • Les entitats municipals i comarcals Existeixen diferents tipus de projectes internacionals: intercanvis internacionals; representació internacional a xarxes i trobades temàtiques; programes de formació internacional; seminaris internacionals; projectes de cooperació i projectes en xarxa i/o de llarga durada.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 79

79

CAPÍTOL 5 La importància del seguiment i del relleu en l’àmbit internacional

Aquest capítol té l’objectiu d’introduir el debat sobre el seguiment, el traspàs i el relleu de l’acció internacional que duem a terme des de la nostra entitat i des dels nostres esplais. És, aquest, un debat molt important, ja que si coneixem què hem fet amb anterioritat podrem continuar avançant en la internacionalització de la nostra entitat. Per aquest motiu introduirem primer les problemàtiques del traspàs de la informació i us presentarem eines que permeten resoldre-les, per a continuació aprofundir en el debat del lligam entre l’acció internacional i la importància del relleu en aquesta línia d’actuació. 5.1. L’experiència i el traspàs d’informació en l’àmbit internacional Tal com hem vist al llarg d’aquest Esmolet, Esplac és una entitat amb una important experiència acumulada en els projectes internacionals. Hem pogut veure com fa anys que tenim presència internacional, hem compartit les experiències d’intercanvis i projectes diversos i ens hem adonat que part dels nostres membres han participat en sessions de formació internacional. Malgrat això, sabem que un dels reptes del moviment associatiu en general és el traspàs d’informació i el coneixement i seguiment dels projectes iniciats pels nostres predecessors a l’entitat i als esplais. És justament per aquest motiu que volem remarcar la importància d’aprofitar i gaudir de l’experiència d’Esplac com a federació i dels seus esplais per tal de dur a terme projectes internacionals en l’actualitat. Per aquest motiu, a continuació us presentem una reflexió sobre les problemàtiques pròpies al treball internacional


Monogràfic_4_indexat

80

24/1/07

12:53

Página 80

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

amb relació al traspàs de la informació i us proposem possibles solucions.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 81

La importància del seguiment i del relleu en l’àmbit internacional

• Les problemàtiques del traspàs d’informació i del seguiment dels projectes: Com sabem, el traspàs d’informació és un dels grans problemes del món associatiu. A vegades, no hi ha un bon seguiment i coneixement de les accions dutes a terme amb anterioritat des de la nostra entitat. Si bé aquest és un problema general a tot el món associatiu i a tots els àmbits de la nostra tasca a l’esplai, podem afirmar que el problema s’accentua especialment en el treball internacional. Alguns dels motius que accentuen aquesta problemàtica són els següents: - Les persones que participen o que són responsables d’un projecte de llarga durada no hi continuen involucrats i no fan un bon traspàs. Ens trobem, doncs, involucrats en un projecte internacional on no sempre sabem quin ha estat el rol de la nostra federació o del nostre esplai. - Les persones que participen en una activitat de formació no sempre fan un bon traspàs dels coneixements adquirits. - Les persones que han representat la nostra federació deixen els càrrecs ocupats sense qui hi hagi un relleu imminent, cosa que provoca una important pèrdua d’informació. - No sempre tenim tota la informació sobre els projectes realitzats amb anterioritat i sobre els partners amb qui hem treballat. Aquestes situacions hipotètiques (però sovint reals) es veuen accentuades pel fet que freqüentment els contactes internacionals es converteixen en contactes personals. Així, sovint ens trobem amb la situació que s’identifiquen una o dues persones per entitat en l’àmbit internacional (les més actives) i quan aquestes desapareixen, es perd molta informació per l’entitat i, a vegades, fins i tot la confiança del partner. • Eines per a resoldre la problemàtica del traspàs d’informació: Acabem d’identificar els motius que provoquen i accentuen les dificultats de traspàs de la informació en els projectes i en l’àmbit internacional. Però si volem aprofitar les experiències passades i que els nostres aprenentatges internacionals puguin ser d’utilitat en un futur per a la nostra entitat, tenim diferents eines que ens en permeten la posada en comú. Us recomanem molt fortament la seva utilització, ja

81

“El traspàs d’informació és un dels grans problemes del món associatiu”


Monogràfic_4_indexat

82

24/1/07

12:53

Página 82

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

“Si volem aprofitar les experiències passades i que els nostres aprenentatges internacionals puguin ser d’utilitat en un futur per a la nostra entitat, tenim diferents eines que ens permeten la seva posada en comú”

que això permetrà reforçar la capacitat d’actuació d’Esplac i dels vostres esplais, i permetrà una coherència d’acció i una millora en la qualitat de la nostra tasca educativa. Algunes d’aquestes eines són: - Actes i memòries: com sabem, les actes de les reunions són una eina indispensable pel bon funcionament dels nostres esplais. Podem realitzar, doncs, actes de les activitats i reunions a les quals participem en l’àmbit internacional perquè tota la informació quedi recollida. Alhora, és absolutament indispensable de fer una valoració i una memòria dels projectes internacionals que realitzem o als quals participem. Aquestes memòries han de recollir les informacions d’organització, de programa i continguts i de valoració de l’activitat (hem complert els nostres objectius?). Així doncs, és indispensable realitzar una bona memòria, tal com fem als esplais per les activitats d’estiu o anuals. Al mateix temps, us recomanem que incorporeu un apartat de valoració més pròpiament internacionalista: relació i treball amb el o els partners, reacció i evolució del grup (especialment en els casos de grups multiculturals) i aprenentatges que podem traslladar a la nostra tasca quotidiana de l’esplai. - Reunions de traspàs d’informació i activitats de formació: En el cas de les activitats de formació ens trobem sovint amb la situació que hi participa una persona de l’entitat. Es planteja, doncs, el problema de com aquesta persona pot traspassar els aprenentatges adquirits. Una de les opcions és realitzar reunions de traspàs on s’expliqui l’activitat i on es posin els documents a disposició de l’esplai. Aquesta pràctica permetrà a la resta de monitors i monitores de posar en pràctica els nous coneixements i pràctiques educatives adquirides en la formació. En el cas que la formació hagi estat especialment interessant o que el tema treballat sigui d’especial importància pels nostres esplais, es poden plantejar petites sessions de formació on es posin en pràctica i es reflexioni sobre les noves pràctiques educatives i les possibilitats de traslladar-les a la nostra tasca quotidiana als esplais. - El relleu personal: Quan estem involucrats activament en projectes i xarxes internacionals coneixem personalment molts dels actors associatius d’aquest àmbit. És important,


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 83

La importància del seguiment i del relleu en l’àmbit internacional

doncs, que si ocupem un càrrec de responsabilitat i preveiem abandonar-lo en breu, fem una tasca de traspàs de contactes, de presentació i introducció de la persona que prendrà el relleu. Aquesta pràctica permetrà el traspàs d’informació personal i, alhora, una imatge de coherència i serietat en l’acció internacional d’Esplac i dels seus esplais. I, evidentment, facilitarà enormement la tasca a la persona que agafi el nostre relleu! - Participació a l’Àrea de Cooperació Internacional: una altra de les eines que Esplac posa a l’abast dels esplais és la possibilitat de participar a l’ACI. Com hem explicat amb anterioritat més extensament, aquest és l’espai on les persones i els esplais interessats i involucrats en la internacionalització de la nostra entitat es troben i comparteixen reflexions i experiències. És doncs, una eina establerta i accessible que permet el bon traspàs de la informació, el bon recull de tota l’experiència de la nostra entitat i la coherència de la nostra acció internacional. Evidentment, les eines que us acabem de presentar no s’exclouen entre elles, ben al contrari! La combinació de diverses d’elles permet un traspàs òptim i facilita l’aventura internacional per aquells d’entre vosaltres que us hi vulgueu iniciar. Heu de pensar, doncs, que les activitats internacionals no s’acaben quan arribem a l’aeroport! És quan tornem a casa que comença la tasca d’internacionalitzar la nostra entitat i de multiplicar i donar a conèixer els nostres aprenentatges internacionals. 5.2. Reptes de futur: la importància del relleu Com acabem d’explicar, el relleu és un element clau per aconseguir internacionalitzar la nostra entitat i aconseguir que la nostra acció internacional sigui el més profitosa possible. Tanta és la seva importància, que volem aprofundir en el debat d’aquest aspecte tot introduint una doble vessant en el debat: el relleu dels dirigents internacionals i el relleu als nostres esplais gràcies a les activitats internacionals.

83

“Les activitats internacionals no s’acaben quan arribem a l’aeroport! És quan tornem a casa que comença la tasca d’internacionalit zar la nostra entitat”


Monogràfic_4_indexat

84

24/1/07

12:53

Página 84

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

“És molt important que avaluem, com esplai i com a persones, quin volem que sigui el nostre grau de participació a l’àmbit internacional i quants esforços li volem dedicar”

• El relleu dels dirigents internacionals: Si bé és cert que qualsevol membre de l’esplai pot i té les eines al seu abast per tal d’iniciar-se en l’àmbit internacional, és important tenir en compte que aquest àmbit pot demanar una formació i una participació específiques. Tal com hem vist, tenim a la nostra disposició les eines necessàries per a dur a terme un projecte internacional i/o participar en projectes i formacions organitzats per altres entitats. Hem de tenir en compte, però, que si volem realment internacionalitzar la nostra tasca educativa ens caldrà una participació molt activa i contínua per tal de conèixer i avaluar la multitud de pràctiques i debats que podem arribar a conèixer gràcies a la nostra participació en l’àmbit internacional. Alhora, hem de conèixer en profunditat la xarxa associativa juvenil internacional si mai volem incidir a través del nostre ideari en les xarxes internacionals. Per aquest motiu és molt important que avaluem, com esplai i com a persones, quin volem que sigui el nostre grau de participació a l’àmbit internacional i quants esforços li volem dedicar. En el cas que decidim que l’internacionalisme és una de les nostres prioritats vitals i associatives, hem de començar a preparar-nos per agafar el relleu de les persones de la nostra entitat que han escollit anteriorment aquest mateix camí. El relleu dels dirigents i líders internacionals és, doncs, especialment important i demana un compromís continu i una voluntat de formació a mig termini, com també passa amb la resta d’espais de participació. Però, evidentment, és també un camí gratificant que ens obre tot un ventall de coneixements i experiències!


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 85

La importància del seguiment i del relleu en l’àmbit internacional

• El relleu als nostres esplais gràcies a les activitats internacionals: Com sabem, la problemàtica del relleu no és exclusiva de l’àmbit internacional, ben al contrari, és un dels debats permanents als nostres esplais. En més d’una ocasió, però, la realització d’activitats i la participació internacional han jugat un paper de motivació perquè els joves dels nostres esplais s’animin a agafar la responsabilitat com a monitors. Com hem anat debatent al llarg d’aquest llibre, la realització d’activitats internacionals demana uns certs coneixements (que esperem haver posat al vostre abast), però s’acompanya d’un alt grau de motivació per als membres de l’esplai. La possibilitat de dur a terme un activitat educativa diferent, en un altre país, amb un grup multicultural i amb un partner internacional és un repte especialment motivant. Però la motivació no s’acaba en la preparació, sinó que s’incrementa en l’execució del projecte, gràcies a la possibilitat de contrast i de comparació que realitzem entre les nostres pràctiques educatives i les que es duen a terme arreu del món. És quan contrastem amb altres partners la nostra manera de treballar que ens adonem de la seva originalitat i importància. Aquesta constatació i aquests aprenentatges propis a tot projecte internacional motivaran a gran part dels membres del nostre esplai per continuar amb la nostra tasca educativa i afrontar el repte d’internacionalitzar les nostres pràctiques. No hem, doncs, de menysprear el paper que pot jugar l’internacionalisme en la salut participativa dels nostres esplais!

Motivar els joves per fer un intercanvi. L’experiència de l’esplai Unicorn. Haig de dir-vos que jo he estat la directora de l’esplai Unicorn de Viladecans durant deu anys, i encara avui en continuo sent part activa. Però no tot ha estat perfecte sempre; fa un parell d’anys la falta de monitors i monitores va fer que la nostra associació hagués de tancar les portes durant un temps en espera de persones disposades a tirar

85

“En més d’una ocasió la realització d’activitats i la participació internacional ha jugat un paper de motivació perquè els joves dels nostres esplais s’animin a agafar la responsabilitat com a monitors”

“No hem de menysprear el paper que pot jugar l’internacionalisme en la salut participativa dels nostres esplais!”


Monogràfic_4_indexat

86

24/1/07

12:53

Página 86

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

endavant aquest projecte educatiu. Després d’un conjunt de mesos de discussió entre la resta dels antics monitors i monitores sobre què seria el millor per a tots, vam decidir que el més positiu seria donar el relleu a les noves generacions ja que, tot i que encara són força joves, seria el millor perquè tots poguéssim continuar progressant. Aquesta alternativa, però, ens plantejava el problema de la falta de motivació d’algunes persones d’aquest col·lectiu per passar de ser els espectadors a ser els organitzadors. La solució als nostres problemes va venir quasi caiguda del cel, com una casualitat esbalaïdora: una de les nostres monitores va recordar antigues experiències personals, i va suggerir que una bona manera d’incentivar-los seria realitzant algun tipus d’intercanvi internacional que acabés de donar al grup l’empenta que necessitava. Així que ens vam posar en contacte amb l’ACI, i se’ns va facilitar les coses: ens van ajudar a formar part d’un projecte en què joves de països diferents participaven en la construcció d’un parc en un petit poble anomenat Ciobiskis (regió de Vilnius), a Lituània. La proposta al principi ens va sobtar, tant a nosaltres com als nostres “nens” i “nenes”, però després de valorar-ho i fer-nos càrrec del que perdríem si dèiem que no, vam acceptar amb molt d’entusiasme. Gràcies a aquesta trencada amb la rutina, avui el nostre esplai funciona com abans, amb el treball dels nostres nous, ara sí, monitors i monitores. M’agradaria, per tant, recomanar a tots els qui llegiu aquest testimoni que realitzeu, si us és possible, algun tipus d’intercanvi internacional. No tingueu pors absurdes per fer coses que us semblin arriscades, perquè els vincles d’unió que es crearan faran que el vostre treball diari a l’esplai sigui molt millor del que us pugueu imaginar ara. Animeu-vos!

Yolanda Cortés Esplai Unicorn


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 87

La importància del seguiment i del relleu en l’àmbit internacional

Idees bàsiques... El traspàs de la informació i el bon seguiment dels projectes és una problemàtica especialment important en la tasca internacional de la nostra entitat. PROBLEMÀTIQUES:

EINES:

• Manca de continuïtat dels responsables • Mal traspàs d’informació • Manca de relleu imminent dels i les responsables • Manca d’informació dels projectes i/o dels partners

• Elaboració d’actes i memòries de totes les accions internacionals • Reunions de traspàs d’informació • Activitats i reunions de posada en pràctica dels aprenentatges de les formacions internacionals • Bon relleu personal • Participació a les reunions de l’ACI d’Esplac

Si volem garantir un bon relleu dels nostres dirigents i líders internacionals és imprescindible una participació activa i contínua en l’àmbit internacional. Això no es contradiu, però, amb el fet que tots els membres dels esplais tenen la possibilitat i les eines per treballar en aquest àmbit. Alhora, les activitats i la participació internacional poden ser una molt bona eina per garantir i aprofundir la motivació dels membres del nostre esplai.

87


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 88


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 89

89

CAPITOL 6 Reflexions finals

Al principi del llibre dèiem que les paraules podien tenir tantes interpretacions com persones hi ha al món. Però els capricis no acaben aquí: resulta sorprenent veure com algunes paraules s’incorporen i guanyen terreny al vocabulari quotidià de les persones, sobretot a causa de l’ús majoritari i intencionat que se’n fa des dels mitjans de comunicació. A tall d’exemple; segurament en alguna ocasió podem haver escoltat o fins i tot haver dit: “Els veïns nous són guiris”. En base a aquesta afirmació, entendrem que els veïns nous són estrangers. Però també és més que probable que puguem haver escoltat o dit: “Els veïns nous són immigrants”. En aquest cas també entendrem que els veïns nous són estrangers. A partir d’aquí podem formular-nos dues preguntes: les connotacions que pot tenir el mot guiri són les mateixes que les que tindria el mot immigrant? I en definitiva, en ambdós casos, no estaríem parlant de persones d’origen estranger que viuen i treballen a casa nostra? Popularment quan es parla de la ciutadania nouvinguda, a l’hora de fer al·lusió a persones de països del Nord -els més rics- s’empra el mot guiri. En canvi a l’hora de fer referència a individus o col·lectius de països del Sud -per tant, els més pobres- es parla d’immigrants, en el millor dels casos. De la mateixa manera, es tendeix a atribuir a les diferències culturals moltes problemàtiques que, en realitat, tenen una base socioeconòmica, com ara els robatoris o la marginació social.


Monogràfic_4_indexat

90

24/1/07

12:53

Página 90

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Tanmateix, en aquest punt, és important matisar els conceptes Nord i Sud, ja que no podem obviar que les divisions que proposen no estan clares. És a dir, podríem parlar del Sud del Nord, donat que la pobresa i la misèria també existeixen a les suposades societats benestants del Nord. Així com podríem parlar del Nord del Sud, donat que la concentració de béns financers i l’opulència també existeixen a les suposades societats en vies de desenvolupament. En el nostre món podem constatar, doncs, les contradiccions més injustes, i una d’elles seria l’augment de la mobilitat de les persones. Per què afirmem que la mobilitat és una contradicció en ella mateixa? Doncs perquè des d’aquestes pàgines us emplacem que obriu els vostres horitzons, a la recerca de noves realitats, per a l’enriquiment del bagatge dels individus i també de l’esplai. I en principi ningú ens coarta ni ens impedeix moure’ns lliurement. Però, malauradament, el concepte mobilitat no és igual per a tothom avui en dia. Són molts els qui es veuen obligats a conèixer altres realitats perquè la necessitat i les desigualtats que imperen als seus països d’origen els embarquen en aquest viatge cap a una societat que creuen més justa i amb més oportunitats. Però no haurien de poder ser tots els pobles del món igual de lliures i feliços? Si vivim en un món global, en què les cultures interactuen entre elles, per què la diferència continua traduint-se en desigualtat? No ens serà possible, doncs, parlar d’interculturalitat -i encara menys de convivència- fins que no ens trobem en un marc de laïcitat i progrés social en què tota la ciutadania tingui les mateixes oportunitats, els mateixos drets i els mateixos deures. Per tant, la convivència esdevindrà impossible si no es dóna en igualtat de condicions i si no anem més enllà d’una cohabitació -que és tan sols compartir espais- o altres fórmules més perverses, com l’assimilació cultural. Com hem mencionat al llarg d’aquest Esmolet, com a joves associats, podem disposar d’una sèrie de recursos de finançament i de formació que podem emprar per tal de donar-li la volta a la situació. Per ratificar-nos un cop més en què no volem viure en una


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 91

Reflexions finals

societat en la qual, sota el paraigües de la diversitat cultural, es perpetuïn les desigualtats socioeconòmiques. És per això, que cal treballar de forma conjunta pel canvi i un dels espais privilegiats per a fer-ho són les plataformes internacionals. Apostem doncs, per l’internacionalisme com a eina per la transformació social. L’internacionalisme es converteix així en l’eina per aconseguir el repte de l’esplai: quotidianitzar l’ideari. I això què vol dir? Doncs aconseguir que els valors -conceptes abstractes- que defensem, es tradueixin en actituds, i aquestes esdevinguin hàbits. Obrir el nostre projecte a noves realitats ens permetrà vivenciar i replantejar amb molta intensitat els valors en què basem la nostra feina a l’esplai. I no només això, sinó també la nostra manera d’actuar com a individus amb relació al món i les persones que ens envolten. La reflexió sobre el que som, sobre els nostres valors, ens ajudarà que aquests passin a la pràctica, primer com a actituds i finalment com a hàbits. En definitiva, volem un món en què les persones siguin i no pas que semblin. Les experiències internacionals sovint tenen un efecte energètic immediat i ens fan treballar encara amb més ganes per transformar la societat amb alegria. Aquest Esmolet que teniu a les mans té un alt contingut energètic perquè és fruït de moltes il·lusions, reflexions, esforços i experiències compartides. Ara està a punt d’arribar al seu final, però no es tracta d’un final tancat, ben al contrari, es tracta d’un final obert, que pot donar lloc a l’inici de nous projectes i vivències. És moment, doncs, que cadascú triï la seva aventura!

91


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 92


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 93

93

CAIXA D’EINES


Monogràfic_4_indexat

94

24/1/07

12:53

Página 94

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Fitxa 1

Glossari ACI: Àrea de Cooperació Internacional, Esplac. Acollida: Projecte internacional en què l’esplai organitza i rep un grup de joves de l’estranger. Agència Nacional: Organisme designat per cada Estat Membre per gestionar els Programes de Joventut de la Comissió Europea. CEJ: Centre Europeu de Joventut. CoE: Consell d’Europa. Enviament: Projecte internacional en què l’esplai participa i és acollit per una altra entitat en un altre país. Experiencial learning: Metodologia pedagògica basada en l’aprenentatge des d’una experiència específica, passant per quatre processos: experiència, reflexió, abstracció i aplicació (de l’aprenentatge extret d’una nova realitat). Intercanvi internacional: Projecte internacional, sigui d’acollida o d’enviament. Organitzacions Internacionals: Xarxes associatives que tenen implantació a més d’un país. Per ser membres del YFJ cal que estiguin presents en més de 8 països. Partner: Neologisme emprat per anomenar l’entitat o la suma d’entitats amb qui fem un projecte. Pool of Trainers (PoT): Grup de treball del YFJ integrat per formadors en educació no formal d’àmbit europeu (continental). Projecte bilateral: Projecte internacional en què participen dos partners. Projecte multilateral: Projecte internacional en què participen més de tres partners. Projecte trilateral: Projecte internacional en què participen tres partners UE: Unió Europea. Youth Forum Jeunesse (YFJ): Fòrum Europeu de la Joventut. Plataforma associativa d’àmbit europeu formada pels Consells Nacionals de la Joventut i les Organitzacions Internacionals. Youth in Action: Programa de suport a l’associacionisme juvenil de la Comissió Europea que estarà en vigor entre el 2007 i el 2013.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 95

Caixa d’eines

Fitxa 2

Dinàmiques de grup i de resolució de conflictes Tenint en compte la importància de la creació de sentiment de grup en un projecte internacional i l’oportunitat que ens ofereix aquest aprenentatge per a traslladar-lo al nostre esplai, us presentem a continuació una petita mostra de dinàmiques que treballen aquests aspectes. Al final d’aquesta fitxa hi trobareu un llistat de recursos de pàgines web on trobareu manuals amb moltes més propostes educatives. És important, però, que tingueu en compte que les dinàmiques de creació de sentiment de grup han de ser actives i divertides i que sovint són utilitzades com energisers, és a dir, com a dinàmiques per activar el grup a l’inici d’una sessió de matí o de tarda. Són, doncs, dinàmiques que no sempre tenen perquè anar acompanyades d’un debat o d’una reflexió però, que ajudaran a les següents dinàmiques que realitzareu. Alhora, és important de tenir en compte la composició del grup i els referents culturals dels participants per escollir la dinàmica que ajudarà que tothom se senti còmode. El dòmino11 Objectius: • Motivar el contacte físic • Ajudar els participants a fer coneixença • Fer prendre consciència als participants que a l’interior del grup existeixen semblances i diferències Metodologia: • De grup (la mida del grup és indiferent) Durada: • Uns 10 minuts (depenent de la mida del grup)

11.- Dinàmica extreta de:Tous différents, tous égaux. Kit pédagogique. Consell d’Europa, <www.coe.int>

95


Monogràfic_4_indexat

96

24/1/07

12:53

Página 96

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Material necessari: • Un espai suficientment gran • Un llistat de possibles punts en comú pot ser útil per ajudar els participants a trobar idees Instruccions: Demaneu a un dels membres del grup de pensar en dues característiques personals i d’anunciar-les al grup, com per exemple: a la meva esquerra “sóc una noia”, a la meva dreta “tinc dos germans”. Demaneu a un altre membre del grup que comparteixi alguna de les dues característiques d’agafar la mà dreta o la mà esquerra de la primera persona (segons quina sigui la característica compartida). El segon participant ha d’anomenar una altra característica pròpia per la mà que té lliure. Per exemple: a la meva dreta “sóc una noia”, a la meva esquerra “tinc els ulls marrons”. Animeu els participants perquè es vagin incorporant a la línia amb la mateixa dinàmica. Si algun dels participants anuncia una característica que ningú comparteix demaneu al grup de negociar-ne una altra per tal de no trencar el “dòmino”. Recomanem que la primera persona (i, segons com, la segona) que comenci el joc, conegui la dinàmica (poden ser els mateixos animadors). Com que la dinàmica és molt simple, no caldrà explicar-la. Les característiques no tenen perquè ser físiques o exteriors, poden ser trets de caràcter, opinions, hobbies, etc. Si observeu que les característiques es repeteixen molt, animeu el grup a trobar-ne d’altres més originals. Reflexió: Aquesta dinàmica de coneixement és molt útil quan treballem amb un grup en què els participants no es coneixen prèviament. És una bona manera de trencar el gel, de fer els primers contactes i de començar a conèixer els altres participants d’una manera divertida. Alhora, segons quines siguin les característiques que sorgeixin al llarg de la dinàmica, podem treballar després sobre els estereotips (quina imatge teníem abans de certes persones que no coneixíem) i, sobretot, si treballem amb un grup multicultural, com podem trobar ràpidament punts de contacte i diferències de les quals aprendre al llarg de l’experiència comuna. Variants: • Recomanem la formació d’un cercle, ja que augmenta el sentiment de grup, però si l’espai no ho permet, es pot realitzar amb altres formes • El punt de contacte no tenen perquè ser les mans, poden ser altres parts del cos. És important, però, d’avaluar si tots els participants se sentiran còmodes tocant altres parts del cos (com el cap, els genolls, etc.)


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 97

Caixa d’eines

La ceba de la diversitat12 Objectius: • Ajudar els participants a fer coneixença • Motivar el treball cooperatiu amb altres membres del grup • Fer prendre consciència als participants que a l’interior del grup existeixen semblances i diferències Metodologia: • De grup (entre 10 i 40 participants) Durada: • Uns 30 minuts Material necessari: • Un espai ampli on els participants puguin circular còmodament Instruccions: Demaneu als participants de fer dos cercles de manera que les persones que estan en el cercle interior estiguin cara a cara amb una persona del cercle exterior (com les capes d’una ceba). Cada parella ha de trobar ràpidament un element en comú (una experiència, un hobby, una opinió, etc.) i ha de trobar una forma d’expressió per aquest element en comú (una cançó, un gest, un vers, un soroll, etc.). Després d’un temps d’entre 3 i 5 minuts demaneu als cercles de moure’s de manera que es formin noves parelles i repetiu l’exercici. Si el grup no és molt gran, podeu fer girar el cercle diverses vegades. Un cop el cercle ha fet diverses voltes, podeu demanar que algunes de les parelles representin la forma d’expressió comuna que han trobat davant la resta del grup. Reflexió: Per acabar, podeu iniciar un debat sobre quines han estat les semblances i les diferències que heu trobat, i com aquestes poden ser complementàries. En el cas d’un grup multicultural on es parlin diversos idiomes, podeu reflexionar sobre la importància de la comunicació i de la comunicació no verbal.

12.- Dinàmica extreta de: Intercultural Learning,Training Kit núm.4 . Consell d’Europa

97


Monogràfic_4_indexat

98

24/1/07

12:53

Página 98

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Variants: • Podeu demanar, cada vegada que gira el cercle, que els participants busquin un element en comú sobre algun aspecte en concret, com ara els gustos musicals, els països visitats, les preferències gastronòmiques, etc. –––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Llista de recursos • A l’Esmolet núm. 3, Coordinem-nos, d’Esplac hi trobareu el marc conceptual i pedagògic del treball en grup i de la resolució de conflictes. Alhora hi teniu un recull de tècniques especialment concebudes per a l’esplai. Per tant, us en recomanem fortament la lectura i posada en pràctica! • Manual, Tous différents, tous égaux. Kit pédagogique, de la campanya educativa internacional de lluita contra la discriminació “All diferent, all equal”. Hi trobareu moltes fitxes de dinàmiques especialment pensades per a grups multiculturals . Disponible en anglès. Pàgina web: <http://www.coe.int/T/F/Droits_de_l%27Homme/Ecri/3Mat%E9riels_p%E9dagogiques/Kit_p%E9dagogique/Kit%20p%E9dagogique.as p#TopOfPage> • Al Training Kit (T-KIT) núm. 4, Intercultural Learning, del Consell d’Europa hi trobareu diverses dinàmiques de grup catalogades com energisers. Pàgina web: <http://www.training-youth.net/INTEGRATION/TY/Publications/ T_Kits.html> • A la pàgina web del projecte Edualter hi trobareu diversos materials sobre el treball en grup i la resolució de conflictes. Pàgina web: <www.pangea.org/edualter>


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 99

Caixa d’eines

Fitxa 3

Dinàmiques d’aprenentatge intercultural A continuació us presentem una petita mostra de les moltes dinàmiques que existeixen per treballar la interculturalitat. Al final d’aquesta fitxa hi trobareu una llista de recursos de pàgines web on trobareu manuals amb moltes més propostes educatives. Dinàmica núm. 1: La teranyina13 Objectius: • Visualitzar els elements que provenen d’altres cultures i que hem incorporat a la nostra • Entendre que les cultures són dinàmiques, que canvien en diferents contextos i que els intercanvis culturals són enriquidors • Desmitificar el xoc cultural i la pèrdua d’identitat d’una societat d’acollida a causa de l’arribada d’onades migratòries Metodologia: • De grup (màxim 30 persones) Durada: • Mitja hora Material necessari: • Un cabdell de llana Instruccions: Els participants seuen en cercle al terra. La primera persona que comença el joc (pot ser el monitor/a) llença el cabdell a un companya/a sense deixar anar el fil, mentre diu un element importat d’una altra cultura i que hem incorporat a la nostra (p.ex.: la patata, el tomàquet, el torró, els Beatles, les matemàtiques, el paper, la tinta, etc.).

13.- Dinàmica extreta de: Formación en educación intercultural para asociaciones juvenils, Consejo de la Juventud de España (CJE), <www.cje.org>

99


Monogràfic_4_indexat

100

24/1/07

12:53

Página 100

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

El cabdell es va llençant entre els participants mentre cadascun diu un element cultural importat.Tots els participants han d’haver tingut el cabdell i dit un element. Al final es forma una teranyina. Reflexió: Al final de l’activitat s’obre el debat sobre la importància de l’intercanvi entre les cultures. Algunes preguntes per obrir o aprofundir el debat: • Quins dels elements que han aparegut tenen connotació positiva i quins negativa? Per què? (P.ex.: ¿donem una valoració negativa als elements que vénen d’EUA, com l’hamburguesa?) • Per què creus que alguns dels productes gastronòmics que provenen de fora han passat a ser considerats com “típics” de la nostra cuina? (P.ex.: el torró) • Cultura és sinònim de consum? Actualment és possible viure sense intercanvis culturals? • Podem considerar una cultura com estàtica, o com “pura”? Variants: Un cop el cabdell ha fet tota la volta, es pot intentar desfer la teranyina anomenant els productes i elements culturals propis que han estat “exportats” arreu del món.

Dinàmica núm. 2: En Joan i l’Ali14 Objectius: • Reflexionar sobre els estereotips i les imatges que tenim de les persones d’altres cultures, d’altres grups socials, etc. • Prendre consciència del fet que aquestes imatges condicionen la nostra manera de relacionar-nos amb aquestes persones Metodologia: • De grup (de 8 a 10 persones). En el cas que tinguem un grup més gran el podem subdividir i agrupar-lo de nou en el moment de la reflexió Durada: • Mitja hora

14.- Dinàmica extreta de:Tous différents, tous égaux. Kit pédagogique. Consell d’Europa, <www.coe.int>


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 101

Caixa d’eines

Material necessari: • Una pilota • Paper i bolígraf per l’observador/a • Una pissarra o papelògraf i guix o rotuladors Instruccions: Els participants seuen a terra en cercle i se’ls explica que construiran una història cooperactiva amb l’ajuda d’una pilota. Un observador/a se situa fora del centre i escriu (o grava) la història. Agafeu la pilota, comenceu amb “Aquesta és la història d’en Joan, un jove català que...”, passeu la pilota a la persona que continuarà amb la història i que, al seu torn, la passarà una altra persona perquè la continuï. Deixeu que el grup construeixi una història durant uns 5 - 10 minuts. En aquest moment, demaneu el retorn de la pilota i digueu “En Joan té un amic, l’Ali, un jove marroquí que...”. Retorneu la pilota al grup i demaneu que continuïn la història de l’Ali. Pareu l’activitat al cap de 10 o 15 minuts. Reflexió: Demaneu a l’observador/a que resumeixi les línies principals de les històries d’en Joan i de l’Ali. Demaneu al grup d’explicar quin significat tenen les dues històries i enceteu el debat sobre quina relació existeix entre les històries d’aquests dos personatges i les imatges que tenim de Catalunya i del Marroc. Anoteu els comentaris a la pissarra.Tots els membres del grup tenen les mateixes imatges dels dos països? Sí, no, per què? Com afecten aquestes imatges la manera com ens relacionem amb les persones de diferents orígens? Consells per al dinamitzador o la dinamitzadora: És important que la creació de la història sigui ràpida i espontània. En un primer moment els participants han d’entendre la dinàmica com un treball de cooperació. Per tant, els noms dels personatges incitaran el grup a construir un tipus d’història o una altra i és precisament aquest el punt que volem treballar: com associen un nom a un grup determinat i a partir d’aquí com sorgeixen els estereotips sobre aquell grup. No recomanem la utilització d’un nom clarament identificable amb un grup cultural, si una persona originària d’aquest grup està present a l’activitat (en aquest exemple un infant o jove d’origen magrebí). Variants: • Podem dividir el grup en dos perquè un grup faci la història de l’Ali i l’altre la del Joan. Després es compararan totes dues històries i es durà la reflexió comuna.

101


Monogràfic_4_indexat

102

24/1/07

12:53

Página 102

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

• Podem utilitzar aquesta dinàmica per treballar estereotips respecte de qualsevol altre grup (homes-dones, homosexuals, persones amb discapacitats, etc.) –––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––– Llista de recursos • Us recomanem molt especialment el Training Kit (T-KIT) núm. 4, Intercultural Learning, del Consell d’Europa. Hi trobareu molt bones explicacions sobre l’educació intercultural i interessants fitxes de dinàmiques. Les dinàmiques d’aquest manual són molt completes i algunes força complexes, però les podreu utilitzar en un estadi més avançat. Pàgina web: <http://www.training-youth.net/INTEGRATION/TY/Publications/ T_Kits.html> • Manual Tous différents, tous égaux. Kit pédagogique de la campanya educativa internacional de lluita contra la discriminació All diferent, all equal. Hi trobareu moltes fitxes de dinàmiques. Disponible en anglès. Pàgina web: <http://www.coe.int/T/F/Droits_de_l%27Homme/Ecri/3-Mat%E9 riels_p%E9dagogiques/Kit_p%E9dagogique/Kit%20p%E9dagogique.asp#TopOf Page> • Manual Formación en educación intercultural para asociaciones juveniles del Consejo de la Juventud de España (CJE). Com indica el seu títol és una guia especialment concebuda per a les entitats juvenils i, en conseqüència, una bona eina per a l’esplai. Pàgina web: <http://www.cje.org/publicaciones.nsf/docs/623DLJISAZ!opendo cument>


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 103

Caixa d’eines

Fitxa 4

Dinàmica de replantejament identitari Tal com comentàvem al capítol 3 d’aquest manual, el replantejament identitari ha de ser entès com un procés i una característica del treball intercultural. Alhora, és important treballar aquest tema amb una certa delicadesa, ja que posar en entredit la pròpia identitat en els infants i en els joves pot esdevenir una important font de conflicte o de malestar. Tenint en compte aquestes reflexions, però, hem de poder treballar l’esperit crític dels infants i dels joves respecte de les seves característiques identitàries per tal d’educar en la interculturalitat. A continuació us presentem una dinàmica que treballa aquest aspecte. Us recomanem, però, una profunda avaluació de la maduresa intercultural del grup abans de dur-la a terme. Els herois nacionals15 Objectius: • Ajudar els participants a prendre consciència de la diversitat de perspectives al voltant d’esdeveniments i herois històrics sovint compartits entre diferents països • Desvetllar l’interès per les altres festes i herois nacionals • Ser crític respecte de la pròpia història nacional • Incitar a una visió històrica mundial i interrelacionada • Reflexionar sobre el rol de l’ensenyament de la Història Metodologia: • De grup (mínim 10 màxim 40 participants) Durada: • 90 minuts Material necessari: • Un papelògraf i rotuladors • Paper i bolígraf per als participants

15.- Dinàmica extreta de:Tous différents, tous égaux. Kit pédagogique. Consell d’Europa, <www.coe.int>

103


Monogràfic_4_indexat

104

24/1/07

12:53

Página 104

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Instruccions: Dividiu el grup en grups més petits, de 5 a 6 persones. Demaneu a cada participant de reflexionar individualment sobre un heroi nacional, especialment aquell de qui tinguin una visió positiva. És important de deixar clar, especialment si treballem amb un grup multicultural, que l’heroi no té perquè ser originari del seu país de residència actual. Doneu 5 minuts per la reflexió individual. Demaneu als grups de posar en comú l’heroi escollit per cada participant i de fer-ne una llista. Cada grup ha d’encetar un debat sobre els motius pels quals s’escullen aquells herois. Doneu temps suficient perquè realment es produeixi un debat i un bon intercanvi en el si de cada grup (mínim 15-20 minuts). Demaneu a cada grup de fer la llista dels herois amb la nacionalitat d’origen i el fet (o fets) que el converteix en heroi. Poseu en comú les diferents llistes en plenari (escriviu la llista de tots els grups) al papelògraf i enceteu el debat amb tot el grup reunit de nou (el debat pot durar com a mínim 30 minuts). Reflexió: Algunes de les preguntes que poden incitar i guiar el debat són: • Algú ha estat sorprès pels herois escollits? Per què? • Tothom coneix tots els herois de la llista? En el cas que no, demaneu al grup (o persona) que l’ha anomenat d’explicar perquè l’ha escollit • Quin significat tenen els herois nacionals? • Penseu que alguns herois són universals? Poden ser considerats com herois per tothom? • En el cas que alguns dels herois estiguin associats a actes bèl·lics (guerres, revoltes, moviments d’independència, etc.) podem reflexionar sobre com podem percebre aquest heroi des d’un altre punt de vista • Normalment la majoria dels herois citats són homes. Podem reflexionar sobre la discriminació sexual al llarg de la Història Variants: • En el cas d’un grup multicultural, pot ser interessant de formar els grups de 56 persones segons la seva cultura o, al contrari, incitar la creació de subgrups multiculturals per afavorir l’intercanvi


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 105

Caixa d’eines

Fitxa 5

La Comissió Europea (I). El Programa Youth in Action Tal com hem explicat al capítol 4, la Comissió Europea ofereix un dels programes més complerts de suport als projectes internacionals juvenils: el Programa Youth in Action (2007-2013) que dóna continuïtat a la política de joventut de la UE. El Programa Youth in Action i les seves Accions A continuació us presentem un dels programes més utilitzats en la realització de projectes internacionals: el Programa Youth in Action de la Unió Europea. En primer lloc, trobareu les informacions sobre el programa en general i en segon lloc, les informacions detallades de les accions més utilitzades pels esplais: l’acció 1.1. intercanvis juvenils, l’acció 1.2. iniciatives juvenils, l’acció 3.1. cooperació amb els països veïns de l’Europa ampliada i l’acció 3.2. cooperació amb la resta de països. El programa Youth in Action – 2007-2013 Definició: El programa Youth in Action és la continuació del Progama Joventut i és l’eina de què s’ha dotat la UE16 per promoure les activitats d’educació no formal per i dels joves. Aquest Programa estarà en vigor des del 2007 fins al 2013. Objectius: • Promoure la ciutadania activa dels i les joves en general i la seva ciutadania europea en particular • Desenvolupar la solidaritat juvenil amb l’objectiu de millorar la cohesió en el si de la UE • Aprofundir la comprensió mútua entre els pobles a través de l’intercanvi i el coneixement mutu entre els i les joves • Millorar la qualitat dels sistemes de suport a les activitats juvenils i les capacitats de les associacions en el treball amb els i les joves • Promoure la cooperació europea en les polítiques de joventut

16.- Comissió Europea, Parlament Europeu i Estats membres

105


Monogràfic_4_indexat

106

24/1/07

12:53

Página 106

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Prioritats: • La ciutadania europea • La participació dels i les joves • La diversitat cultural i l’aprenentatge intercultural • La inclusió dels i les joves amb dificultats (per motius culturals, geogràfics, socioeconòmics, etc.) Tipus de projectes que es poden presentar: El programa Youth in Action dóna suport a diferents tipus de projectes juvenils internacionals. Els tipus de projectes que es poden presentar van des d’intercanvis juvenils, fins a la creació de xarxes, passant pel suport a l’intercanvi d’experiències i mètodes de treball. En funció dels projectes que es volen presentar i als quals el programa dóna suport, aquest programa està dividit en accions. Qui pot participar-hi? El programa Youth in Action s’adreça a joves d’entre 13 i 30 anys (en funció de l’acció), tot i que la prioritat són els joves d’entre 15 i 28 anys. Els joves han de ser residents legals en algun dels països membres de la UE o en els països tercers (països partners) que participen en aquest programa. Aquests joves poden pertànyer o no a una associació juvenil. Països que participen al programa Youth in Action: Països membres de la Unió Europea17 Alemanya

Estònia

Letònia

Regne Unit

Àustria

Finlàndia

Lituània

República Eslovaca

Bèlgica

França

Luxemburg

República Txeca

Bulgària

Grècia

Malta

Romania

Dinamarca

Hongria

Països Baixos

Suècia

Eslovènia

Irlanda

Polònia

Xipre

Espanya

Itàlia

Portugal

17.- A mes de gener del 2007


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 107

Caixa d’eines

Països amb acords amb la UE: Islàndia, Liechtenstein, Noruega País candidat a l’entrada a la UE: Turquia Països partners del programa: Europa de l’Est i Caucas Armènia Azerbaijan Bielorússia Federació Russa Geòrgia Moldàvia Ucraïna

Sud-Est d’Europa

Zona Mediterrànea

Albània Antiga República Iugoslava de Macedònia Bòsnia i Herzegovina Croàcia Montenegro Serbia (incloent Kosova)

Algèria Autoritat Palestina de Cisjordània i Franja de Gaza Egipte Israel Jordània Líban Marroc Síria Tunísia

Alguns altres països que han signat acords amb la Comissió Europea poden participar en algunes de les accions del programa Terminis pels projectes presentats en l’àmbit estatal: Si la trobada s’inicia entre els dies 1 de maig i 30 de setembre 1 de juliol i 30 de novembre 1 de setembre i 31 de gener 1 de desembre i 30 d’abril 1 de febrer i 31 de juliol

El termini és 1 de febrer 1 d’abril 1 de juny 1 de setembre 1 de novembre

On trobar la informació: • Pàgina web del portal europeu de la Joventut: <http://europa.eu/youth/> • Pàgina web de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea, polítiques de joventut: <http://ec.europa.eu/dgs/education_culture/index_en.html> • Pàgina web amb tots els formularis del programa Youth in Action i de totes les seves accions: <http://ec.europa.eu/youth/yia/forms/forms_yia_en.html> • Pàgina web del Servei Internacional de la Secretaria General de Joventut, on trobareu la guia i els formularis del programa Youth in Action, així com notícies relacionades amb el programa: <http://www.gencat.cat/joventut/internacional> Associacionisme i participació > Programa Joventut en Acció>

107


Monogràfic_4_indexat

108

24/1/07

12:53

Página 108

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Accions del Programa Youth in Action: l’Acció 1 i l’Acció 3 El Programa Youth in Action es composa de diverses accions, és a dir, de diverses línies de finançament en funció del tipus de projecte que es desitja realitzar. A continuació, trobareu les informacions bàsiques de les quatres accions més utilitzades pels nostres esplais. L’acció 1.1. intercanvis juvenils, l’acció 1.2. iniciatives juvenils, l’acció 3.1. cooperació amb els països veïns de l’Europa ampliada i l’acció 3.2. cooperació amb la resta de països.

L’Acció 1.1: Intercanvis juvenils Definició: Aquesta acció promou la participació de grups de joves en intercanvis internacionals dins de la UE, amb els països associats o amb països tercers. Els intercanvis juvenils són projectes internacionals en què els joves participen de totes les fases del projecte (preparació, execució i avaluació). Durant tot el projecte d’intercanvi els i les joves tenen l’oportunitat de compartir les seves experiències, apreciar les seves similituds i les diferències de les diferents cultures tot combatent els estereotips negatius generadors de prejudicis. Prioritats: Les prioritats d’aquesta acció són les mateixes que les del programa en general però, a més a més, s’estableixen prioritats anuals. Partners: Els intercanvis realitzats en el marc d’aquesta acció han de comptar, com a mínim, amb un país membre de la UE. Els projectes multilaterals (més de tres partners) són prioritaris malgrat que també és possible realitzar intercanvis bilaterals, especialment si és la primera vegada que l’entitat s’acull a aquesta acció. Participants: Els intercanvis juvenils han de tenir un mínim de 16 participants i un màxim de 60 (sense comptar els formadors o monitors). Les edats dels participants poden anar dels 13 als 25 anys. Es demana un equilibri en les delegacions dels diferents països. En els projectes multilaterals cada país ha d’enviar un mínim de 4 participants, mentre que en els intercanvis bilaterals o trilaterals es demana un mínim de 8 participants per país. En tot el programa, i en aquesta acció també, es prioritza la participació de joves amb dificultats (per motius culturals, geogràfics, socioeconòmics, etc.). Durada del projecte: Els intercanvis juvenils poden tenir una durada de 6 a 21 dies (excloent els dies de viatge).


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 109

Caixa d’eines

Característiques dels intercanvis: Els intercanvis internacionals han de contribuir al procés de formació dels i les joves, i incrementar-ne el coneixement del context internacional i europeu en què viuen. Cada intercanvi ha de tenir una temàtica de treball concreta (com el racisme, el rol dels joves a la societat, el medi ambient, els drets dels infants, etc.) i incloure una dimensió europea. Els intercanvis juvenils han de tenir una programa i uns mètodes de treball establerts i clars, i incloure mètodes del treball intercultural. Es demana una molt bona preparació del projecte de manera conjunta entre tots els partners, motiu pel qual es promouen les sessions preparatòries conjuntes (de dos dies, excloent el viatge), així com una bona avaluació final del projecte. L’objectiu d’aquesta acció és que l’aprenentatge que realitzen els i les joves que hi participen sigui traslladat a les entitats de les quals provenen i aconseguir així el que s’anomena un efecte de multiplicació. Procés de presentació i finançament: 1. Finançament dels intercanvis juvenils: • El finançament d’aquesta acció es basa en el principi de cofinançament, és a dir que no es cobreix el total de les despeses • Es finança un percentatge del cost de les activitats de preparació del projecte • Es finança un percentatge del cost de les activitats d’avaluació del projecte • Existeix un suport per despeses excepcionals derivades de la participació de joves amb dificultats o a causa de les característiques de les activitats, sempre que aquestes despeses es justifiquin adequadament (100%). Els processos de vacunació i els costos de visat són considerades despeses excepcionals • El suport financer varia en funció de qui és l’entitat que acull (és a dir, l’entitat que organitza l’intercanvi al seu país) o l’entitat que envia participants - Entitat que acull els participants: · Montant fix pels costos generals de l’activitat (en funció del país on es realitza) · Contribució per les visites de preparació dels projectes · Pressupost per participant i monitor per dia de durada de l’intercanvi · Montant fix per la preparació, implantació i avaluació de l’activitat (assegurances incloses) - Entitat que envia participants: · 70% dels costos de transport · Contribució per les visites de preparació del projecte · Montant fix per la preparació de l’activitat

109


Monogràfic_4_indexat

110

24/1/07

12:53

Página 110

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

· Montant fix per la implementació i avaluació de l’activitat (assegurances incloses) 2. Procés de presentació de les sol·licituds: • Els terminis de presentació dels projectes varien en funció de les dates en què es volen realitzar. Els terminis de presentació dels intercanvis juvenils són els generals del programa Youth in Action. • En el cas dels projectes presentats per entitats juvenils catalanes, les sol·licituds s’han de presentar al Servei Internacional de la Secretaria General de Joventut o a les seves Coordinacions Territorials que actuen com a Agència Nacional del programa. • En el cas que presentem un projecte bilateral o trilateral, cada entitat ha de presentar la seva sol·licitud a la seva Agència Nacional. En el cas d’un projecte multilateral, l’entitat que acull el projecte (i que actua com a coordinadora) ha de presentar la sol·licitud en nom de tots els participants a la seva Agència Nacional. • Un cop el projecte realitzat, s’ha de presentar una memòria final de l’intercanvi a l’Agència Nacional corresponent, on s’inclogui l’avaluació i el pressupost final. En el cas de projectes bilaterals o trilaterals cada entitat ha de presentar la memòria a la seva Agència Nacional, mentre que si es tracta d’un projecte multilateral, l’entitat coordinadora presentarà una sola memòria en nom de totes les entitats participants. Youthpass Tots els participants dels intercanvis juvenils rebran un certificat Youthpass que descriurà i validarà l’experiència en educació no formal.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 111

Caixa d’eines

L’Acció 1.2: Iniciatives Juvenils Definició: Aquesta acció dóna suport a la iniciativa i la creativitat dels joves i ofereix la possibilitat de desenvolupar les seves idees i ser els gestors i els impulsors dels seus propis projectes. Aquesta acció dóna especialment suport a aquells projectes que coordinin entitats i projectes que treballin en temàtiques similars des de contextos i països diferents. Dóna suport, doncs, a projectes que tinguin per objectiu l’aprenentatge mutu des d’una perspectiva internacional i europea. Es poden realitzar dos tipus de projectes: les iniciatives juvenils, que es realitzen en un sol país, o les iniciatives juvenils transnacionals, que coordinen dues o més entitats de diferents països i en les quals ens centrarem. Un exemple dels tipus de projectes que són considerats iniciatives juvenils és la creació de webs, vídeos, diaris, produccions artístiques, etc.; també ho pot ser l’establiment de xarxes estables de partenariat per treballar i compartir experiències en temàtiques concretes o projectes puntuals d’intercanvi d’experiències, mètodes de treball, recursos, etc. No són considerats projectes d’iniciatives juvenils els seminaris i intercanvis juvenils, festivals juvenils o camps de treball. Prioritats: Les prioritats d’aquesta acció són les mateixes que les del programa en general però, a més a més, s’estableixen prioritats anuals. Partners: En el cas de les iniciatives juvenils transnacionals, dos o més grups de joves de diferents països treballen junts en l’àmbit europeu. Els països partners del programa (Europa de l’Est i Caucas; Sud-Est d’Europa i Zona Mediterrània) no poden acollir-se a aquesta acció. Participants: Els participants han de tenir entre 18 i 30 anys i ser residents legals d’un dels països que participen en el programa. Es poden admetre participants des dels 16 anys sempre que tinguin una supervisió adequada. Els joves amb dificultats són un grup prioritari d’aquesta acció. Durada del projecte: Les iniciatives juvenils nacionals o transnacionals poden tenir una durada de 3 a 18 mesos (incloent preparació, implementació, evaluació i les activitats de seguiment). Característiques de les iniciatives juvenils: Els projectes d’iniciatives juvenils han de presentar una molt bona descripció dels seus objectius, de com aquests es

111


Monogràfic_4_indexat

112

24/1/07

12:53

Página 112

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

volen aconseguir i de com se n’avaluaran els resultats. Per aquest motiu, és necessari presentar un bon mètode de treball.Tenint en compte l’especificat d’aquest tipus de projectes, els joves poden sol·licitar el suport d’una persona externa per la definició i implantació del projecte, però el grup de joves n’és el responsable. L’ús dels resultats i la continuïtat del projecte han de ser presents des de la formulació del projecte inicial i és una de les parts més importants de les iniciatives juvenils. Com els intercanvis juvenils, aquests projectes han de contribuir al procés de formació dels i les joves i incrementar el coneixement del context internacional i europeu en què viuen. S’exigeix que aquests projectes tinguin un impacte sobre la comunitat local i, si és possible, que tinguin un impacte regional i/o nacional. Es recomana, doncs, el suport (de tot tipus) de les autoritats locals i d’altres organitzacions locals o regionals. Cada iniciativa juvenil ha de tenir una temàtica de treball concreta (com el racisme, el rol dels joves a la societat, el medi ambient, etc.), tot incloent una important dimensió europea. Procés de presentació i finançament: veure comentaris pagina 109. Finançament de les iniciatives juvenils: • El finançament d’aquesta acció es basa en el principi de cofinançament, és a dir que no es cobreix el total de les despeses. Es necessita, doncs, el suport d’altres organitzacions públiques o privades. • Es donarà suport en funció del pressupost total del projecte, però aquest càlcul variarà en funció del país on es realitzi el projecte. El pressupost inclou el càlcul de les despeses derivades de la preparació, implementació i avaluació de les activitats (incloent la persona de formació o suport, en el cas que sigui necessari). • En el cas de les iniciatives juvenils transnacionals, l’acció 1.2. cobrirà el 70% dels costos de transport. • En el cas que es demani finançament per una visita prèvia de preparació del projecte, els costos de transports seran coberts en un 100% i hi haurà un finançament per les despeses de la seva execució (pressupost diari per cada participant). La durada màxima d’aquestes visites és de dos dies (sense incloure els dies de viatge) i cobrirà dos participants de cada país. • Es preveu un percentatge (aproximadament un 10% del pressupost total del projecte) per les activitats i /o resultats de seguiment i continuïtat del projecte.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 113

Caixa d’eines

Procés de presentació de les sol·licituds: • Els terminis de presentació dels projectes varien en funció de les dates en què es volen realitzar. Els terminis de presentació dels intercanvis juvenils són els generals del programa Youth in Action. • En el cas d’una iniciativa juvenil transnacional, la sol·licitud ha de ser presentada per l’entitat del país que actua com a coordinador del projecte a la seva Agència Nacional. Aquesta entitat distribuirà i coordinarà l’ajut financer. • Un cop el projecte realitzat, l’entitat coordinadora ha de presentar una memòria final del projecte a la seva Agència Nacional corresponent, on s’incloguin l’avaluació i el pressupost final. Aquesta memòria s’ha de presentar com a màxim dos mesos després del final del projecte. • Les Agències Nacionals poden donar un suport de seguiment i formació a les entitats que desitgin dur a terme aquests tipus de projectes.

L’Acció 3.1. Cooperació amb els països veïns de l’Europa ampliada Definició: Aquesta acció té l’objectiu de donar suport a projectes que es realitzin amb els països veïns de l’Europa ampliada, o sigui, els anomenats països partners de l’Europa de l’Est i el Caucas, del Sud-Est d’Europa i de la Zona Mediterrània. Objectius: Els objectius d’aquesta acció són: • Contribuir a la pau i a l’estabilitat a les fronteres de l’Europa ampliada mitjançant el diàleg intercultural, l’entesa mútua i la tolerància. • Promoure la democràcia i la societat civil, facilitar la integració i la participació dels i les joves, i encoratjar la creació d’estructures juvenils. Prioritats: A banda de les prioritats generals del programa, l’acció 3.1. te les següents prioritats específiques: • • • • • •

Fomentar la societat civil, la ciutadania i la democràcia Lluitar contra el racisme i la xenofòbia Diàleg interreligiós i interètnic Resolució i reconstrucció postbèl·lica Suport als programes d’apoderament de la dona Drets de les minories

113


Monogràfic_4_indexat

114

24/1/07

12:53

Página 114

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

• Cooperació regional • Herència i protecció del medi ambient Partners: Els anomenats països partners del programa (vegeu la taula genèrica dels països participants al programa). Participants: Joves entre 13 i 25 anys dels països del programa i dels anomenats països partners. Característiques: Aquesta acció dóna suport a dues tipologies diferents de projectes: • Intercanvis juvenils, basats en el funcionament de l’Acció 1.1, tot i que amb algunes particularitats. • Projectes de formació i de creació de xarxes, basats en el funcionament de l’Acció 4.3. del programa, tot i que amb algunes particularitats. Procés de presentació i finançament: • En el cas de presentar un intercanvi juvenil, els processos són els mateixos que a l’acció 1.1. • En el cas dels projectes de formació i creació de xarxes, els processos són els mateixos que a l’acció 4.3. (més informació al manual del Programa Youth in Action). • En el cas dels projectes realitzats amb països de la conca mediterrània, una part del finançament prové del Programa Youth in Action i una altra del Programa Euro-MED (vegeu Programa Euro-MED més endavant, en aquesta mateixa fitxa).

L’Acció 3.2. Cooperació amb “països partners d’altres parts del món” Definició: Aquesta acció dóna suport als projectes de cooperació en l’àmbit de joventut, i molt especialment d’intercanvi de bones pràctiques, amb països d’altres parts del món. Aquesta acció prioritza l’intercanvi de bones pràctiques a través de la formació de joves treballadors, creació de partenariats estables, creació de xarxes amb entitats juvenils d’arreu del món i realització d’intercanvis bilaterals i multilaterals juvenils basats en unes temàtiques concretes. Partners: Entitats de països d’Amèrica Llatina, l’Àfrica, el Carib i el Pacífic i Àsia.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 115

Caixa d’eines

Procés de presentació i finançament: • La selecció es realitza d’acord amb unes convocatòries anuals que estableixen els criteris de selecció i les prioritats • Trobareu la informació a: <http://ec.europa.eu/youth.html>, o contacteu amb l’Agència Executiva d’Educació, Cultura i Audiovisual a Brussel·les • La selecció dels projectes d’aquesta acció es fa de manera centralitzada i directament des de Brussel·les. Consell pràctic: 1. A causa de la complexitat del programa Youth in Action, aconsellem recórrer directament al seu Manual (disponible a la xarxa a: <http://ec.europa.eu/youth/yia/index_en.html>). El manual explica molt clarament tots els passos a seguir, així com tots els requisits específics per a aquest tipus d’acció i està disponible en anglès, francès i castellà, entre altres idiomes. 2. Malgrat haver detallat les Accions que millor responen a les necessitats dels esplais, cal tenir en compte que el Programa Youth in Action compta amb altres Accions que poden ser d’interès en funció del format d’activitat que vulgueu realitzar.

115


Monogràfic_4_indexat

116

24/1/07

12:53

Página 116

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Fitxa 6

La Comissió Europea (II). El Programa Euro-Med i els centres SALTO-Youth Euro-Med Youth Programme Descripció: Aquest programa s’emmarca dins de l’anomenat “Procés de Barcelona”, que té l’objectiu d’enfortir les relacions i els intercanvis entre els països europeus i els països de la conca Mediterrània en diferents àmbits, entre els quals l’àmbit de Joventut. Els països que participen en aquest programa són els 25 membres de la UE més els següents 10 països mediterranis: Algèria, Autoritat Palestina, Egipte, Israel, Jordània, Líban, Marroc, Síria,Tunísia i Turquia. Aquest programa és coordinant conjuntament per tres organismes de la Comissió Europea: la Direcció General de l’Educació i Cultura, l’Oficina de Cooperació Europea i La Direcció General de Relacions Exteriors. Objectius: • Establir un diàleg permanent entre els i les joves dels 36 països membres del Procés de Barcelona. • Millorar l’entesa i el coneixement entre les poblacions de la regió euromediterrània. • Lluitar contra la discriminació i el racisme. • Integrar els joves en la vida social i professional, contribuir als processos de democratització i enfortir la societat civil. Tipus de suport: • Financer: en general s’utilitzen els mateixos criteris que pel programa Youth in Action, però certes accions del programa Youth no són finançades pel programa Euro-Med. • Formació: L’Agència Nacional francesa ha desenvolupat una estratègia de formació específica per als programes i projectes euromediterranis en el marc d’un dels vuit centres de formació del SALTO-YOUTH. Projectes que es poden presentar: • Intercanvis juvenils. • Servei de Voluntariat Europeu (voluntariat individual).


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 117

Caixa d’eines

• Mesures de suport (visites preparatòries, etc.). • Alhora, es pot participar en els projectes de formació específics del programa euromediterrani a través del centre SALTO-YOUTH de França. On trobar la informació: • Pàgina web del programa Euro-Med: <http://ec.europa.eu/youth/priorities/euromed_en.html> • Pàgina web amb els formularis i les informacions específiques del programa Euro-Med: <http://www.salto-youth.net/euromedprojects/> • Pàgina web del SALTO-YOUTH França, on trobar la informació dels programes de formació específics: <http://www.salto-youth.net/euromed>

Centres SALTO-YOUTH Descripció: El centres de recursos SALTO-YOUTH conformen una xarxa de 8 centres arreu d’Europa i tenen la missió de formar els joves europeus en àrees considerades com prioritàries per la UE i pel programa Youth. Aquestes àrees són: la diversitat cultural, la inclusió, les iniciatives juvenils, l’Est d’Europa i el Caucas, la Zona Euromediterrània, el Sud-Est d’Europa, la formació i la cooperació i la informació juvenil. Per treballar en aquestes àrees, els centres del SALTO-YOUTH organitzen cursos de formació i activitats de contacte entre partners associatius juvenils. Els centres estan situats als següents països: Alemanya, Bèlgica, Eslovènia, França, Gran Bretanya, Hongria, Polònia i Suècia. Aquests centres acostumen a treballar en col·laboració amb diferents institucions i programes internacionals. Objectius: • Oferir cursos de formació multilaterals per als joves. • Elaborar materials pedagògics específics. • Motivar la creació de xarxes associatives juvenils internacionals i consolidar partenariats estables. • Donar suport al programa Euro-Med. • Col·laborar amb els equips internacionals de formadors existents a Europa.

117


Monogràfic_4_indexat

118

24/1/07

12:53

Página 118

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Tipus de suport: Formació Projectes que es poden presentar: Els Centres SALTO-YOUTH són bàsicament centres de formació i de supor t a la creació de xarxes associatives juvenils. Per aquest motiu la manera de col·laborar amb aquests centres és par ticipar a les activitats de formació i de creació de xarxes que ofereixen periòdicament. On trobar la informació: • A la pàgina web de la xarxa dels diferents centres: <http://www.salto-youth.net/> • A les pàgines específiques de cada Centre SALTO-YOUTH (des de la pàgina principal de la xarxa)


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 119

Caixa d’eines

Fitxa 7

El Consell d’Europa. Resum de programes i recursos Tenint en compte la multiplicitat de recursos que ofereix la Direcció de Joventut del Consell d’Europa, us presentem a continuació una breu descripció de cadascun d’aquests recursos. Els trobareu agrupats en recursos financers i recursos de formació. Hem de tenir en compte, però, que per obtenir el suport del CoE cal que els projectes presentats siguin d’una alta qualitat pedagògica i metodològica. Recursos financers 1. Fundació Europea de Joventut (EYF): Descripció: La EYF es va crear l’any 1972 amb l’objectiu de donar suport financer a les activitats europees juvenils. La seva missió és encoratjar la cooperació entre la joventut europea i subvencionar projectes que promoguin la pau i la cooperació, basada en els principis de base del CoE: els drets humans, la democràcia, la tolerància i la solidaritat. Projectes que es poden presentar: per poder presentar una sol·licitud de subvenció s’ha d’estar prèviament inscrit a l’EYF. Esplac està inscrit a l’EYF des de l’any 2005. Les dates de presentació de candidatures, així com totes les informacions necessàries, apareixen a la web de la Fundació. • Reunions internacionals juvenils (categoria A): inclou suport financer a seminaris, conferències, tallers, activitats d’estiu, etc. • Altres activitats juvenils (categoria B): projectes de recerca i de producció d’informació o de documentació, que treballin en temes relacionats amb la joventut. Per exemple: publicacions especialitzades, campanyes d’informació internacional, producció de material audiovisual, etc. En aquesta mateixa categoria, l’EYF subvenciona visites d’estudis que tinguin per objectiu la creació de xarxes associatives internacionals i la consolidació de partenariats. • Administració de plataformes associatives juvenils internacionals (categoria C): suport financer estable (renovable cada tres anys) per les despeses d’administració de les plataformes associatives juvenils internacionals.

119


Monogràfic_4_indexat

120

24/1/07

12:53

Página 120

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

• Projectes Pilot (categoria D): des de l’any 2000, l’EYF subvenciona altres tipus de projectes que no compleixin els requisits de les categories anteriors, però que tinguin per objectius: el treball amb joves en situació de desigualtat d’oportunitats (de tot tipus), la promoció de noves formes de participació i organització juvenil, la lluita contra la discriminació i la promoció de la cohesió social i aquells projectes que s’ajustin als objectius del CoE, però que tinguin un format diferent als projectes de les altres categories. On trobar la informació: • A la pàgina web de la Fundació Europea de Joventut hi trobareu tota la informació necessària: <http://galadriel.coe.int/fej/portal/mediatype/html/country/null/user/anon/page/default.psml?js_language=en> 2. Fons de Solidaritat per la Mobilitat Juvenil (FSMJ): Descripció: El Fons de Solidaritat per la Mobilitat Juvenil (FSMJ) està composat pel Consell d’Europa, i la Unió Internacional Ferroviària (UIC) i té l’objectiu de facilitar la mobilitat dels joves amb desavantatges. De cada Carta Inter Rail venuda, la UIC dóna un euro al FSMJ per finançar els desplaçaments de joves amb desavantatges que volen participar en projectes associatius internacionals. El Fons no finança els desplaçaments turístics. Característiques dels projectes que es poden presentar: • Per poder demanar el suport d’aquest Fons, cal que el projecte en què el jove amb desavantatges s’involucra tingui un mínim de 10 participants de diferents països. • El FSMJ entén per joves amb desavantatges, els joves que provenen de regions amb dificultats econòmiques; joves que no han tingut accés a una educació completa, que tenen dificultats amb les llengües estrangeres i dificultats econòmiques; joves de regions perifèriques d’Europa, per qui el cost del transport és una despesa molt elevada (p. ex.: el Caucas), cosa que pot significar un impediment per a la participació activa en els projectes internacionals. • La sol·licitud de suport financer es pot demanar fins a un mes abans de l’inici del projecte On trobar la informació: • A la pàgina web del Fons de Solidaritat per la Mobilitat Juvenil: <http://galadriel.coe.int/fsmj/portal/media-type/html/country/null/user/ anon/page/default.psml?js_language=en>


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 121

Caixa d’eines

121

3. Study sessions: Descripció: Les Study Sessions són projectes de formació conjunts entre els Centres Europeus de Joventut (EYC) i una organització no governamental juvenil. Les Study Sessions són projectes juvenils internacionals de formació d’entre 4 i 8 dies que tenen l’objectiu de treballar alguna de les prioritats de la Direcció de Joventut del CoE. Aquestes formacions es duen a terme als Centres Europeus de Joventut d’Estrasburg o de Budapest. Característiques dels projectes que es poden presentar: • Projectes de formació en el lleure educatiu que treballen una de les prioritats de la Direcció de Joventut del CoE. • Hi ha un parell de convocatòries anuals per presentar el nostre projecte. • Aquestes activitats són finançades en la seva totalitat o parcialment pel CoE. • Es té especialment en compte la innovació i qualitat metodològica i pedagògica, així com la temàtica treballada en el projecte. • Han de ser projectes multilaterals, amb un mínim de 5 partners de 5 països diferents. On trobar la informació: • A la pàgina web del programa de les Study Sessions hi trobareu tota la informació necessària, així com els formularis de presentació del projecte: <http://www.coe.int/T/E/Cultural_Cooperation/Youth/4._Financial_support/Study_Sessions/> Recursos formatius 4. Els Centres Europeus de Joventut (EYC): Descripció: Els Centres Europeus de Joventut d’Estrasburg i Budapest són les estructures permanents encarregades d’implementar la política de joventut del CoE. Són, alhora, centres de formació i de reunió especialment dissenyats i equipats per a dur a terme projectes d’associacions educatives. Per aquest motiu, disposen de dormitoris, sales de reunions, equips de traducció, etc. Aquests dos centres són també la seu de tots els programes i institucions que depenen de la Direcció de Joventut del CoE.


Monogràfic_4_indexat

122

24/1/07

12:53

Página 122

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Com podem col·laborar amb els EYC? • Els EYC poden ser llogats per les associacions juvenils per dur a terme activitats de formació en el temps del lleure. • Als EYC duen a terme les activitats formatives del CoE. Es poden, doncs, presentar les candidatures per participar als cursos de formació. On podem trobar la informació: • Pàgina web dels EYC, per llogar els espais o per tal de participar als cursos de formació: <http://www.coe.int/T/E/Cultural_Cooperation/Youth/7._About_us/European_Youth_Centres.asp#TopOfPage> • Pàgina web principal de la Direcció de Joventut del CoE, on s’ofereixen la majoria dels cursos de formació d’aquesta institució: <http://www.coe.int/T/E/Cultural_Co-operation/Youth/> 5. Els materials pedagògics: Descripció: Com ja hem comentat en repetides ocasions, els materials pedagògics editats pel CoE són d’excel·lent qualitat i una eina molt útil per a l’esplai. La majoria d’aquests documents són gratuïts i es poden descarregar a partir d’Internet. Tipus de recursos: Una bona part dels materials publicats pel CoE són de producció pròpia i treballen una de les prioritats d’aquesta institució. Els materials més coneguts i que són pedagògicament molt útils són els Training-Kits (T-Kits) i la revista Coyote. Aquests dos materials estan especialment centrats en el lleure educatiu. Alhora, el CoE posa a la vostra disposició els materials més interessants de les activitats i cursos de formació que es duen a terme al EYC. On trobar la informació: • A la pàgina web general de la Direcció de Joventut del CoE, als apartats Latest Publications i Information Services and Resources: <http://www.coe.int/T/E/Cultural_Co-operation/Youth/> 6. Els cursos de formació: Descripció: Els cursos de formació que ofereix el CoE són d’una elevada qualitat pedagògica i poden ser realitzats exclusivament pels EYC o conjuntament amb altres associacions juvenils. Els temes treballats són molt diversos però s’agrupen dins de les seves prioritats bianuals. Les d’enguany (i fins l’any 2008) són: educa-


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 123

Caixa d’eines

ció en els drets humans i diàleg intercultural; participació juvenil i ciutadania democràtica; cohesió social i inclusió de la joventut, i desenvolupament de les polítiques de joventut. Com hi podem participar? Les convocatòries per participar en els cursos de formació les trobareu a la pàgina web general de la Direcció de Joventut del CoE, així com a les pàgines web dels EYC. Alhora, aquestes informacions són sovint enviades als consells nacionals de joventut i a les entitats i plataformes amb què el CoE col·labora. És important de tenir en compte que per poder participar en aquestes activitats s’ha de ser membre d’una entitat associativa juvenil. On trobar la informació: • Pàgina web dels EYC: <http://www.coe.int/T/E/Cultural_Co-operation/Youth/7._About_us/ European_Youth_Centres.asp#TopOfPage> • Pàgina web principal de la Direcció de Joventut del CoE, on s’ofereixen la majoria dels cursos de formació d’aquesta institució: <http://www.coe.int/T/E/Cultural_Co-operation/Youth/> 7. Programa Intercultural d’Idiomes Descripció: El Programa Intercultural d’Idiomes ofereix molt més que un simple curs d’idiomes, ja que també inclou l’adquisició de competències interculturals amb relació a la llengua que s’estudia. Participants: • Persones involucrades activament en el món associatiu juvenil, en associacions i xarxes juvenils, que preferentment interactuïn en l’àmbit internacional. • Persones d’entre 18 i 30 anys. • Bons coneixedors de la seva realitat associativa local i que participin en representació de la seva entitat (en aquest cas, seria com a membres del CNJC o com a membres de xarxes internacionals a les quals es pertanyi). On trobar la informació: • Pàgina web de la Direcció de Joventut del CoE, secció tipus d’activitats: <http://www.coe.int/T/E/Cultural_Co-operation/Youth/3._Activities/>

123


Monogràfic_4_indexat

124

24/1/07

12:53

Página 124

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Fitxa 8

Generalitat de Catalunya. Resum de programes i recursos A continuació us presentem els recursos oferts per les dues institucions de la Generalitat de Catalunya que donen suport als projectes internacionals associatius juvenils: la Secretaria General de Joventut (SGJ) i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). La Secretaria General de Joventut 1. Les Subcomissions Mixtes: Descripció: Són projectes de cooperació bilateral en política de Joventut que es desenvolupen en el marc dels convenis culturals firmats per l'Estat espanyol amb diferents estats. Objectius: Afavorir les trobades entre responsables d'associacions juvenils, tècnics i responsables polítics d'administracions públiques d’ambdós estats signataris en cada cas, per treballar temes d'interès en política de Joventut. Tipus de projectes que es poden presentar: Per a la selecció dels projectes que es presentin a la reunió de la Subcomissió Mixta es tindrà en compte: • Que siguin seminaris, reunions d'experts o jornades d'estudi centrades en la temàtica juvenil. • Que participi en l'activitat una entitat juvenil de l'altre país, la qual haurà de presentar el mateix programa a l'organisme de joventut del seu país responsable de les subcomissions mixtes. • Que siguin projectes de curta durada (que incloguin, necessàriament, un cap de setmana) i d'un grup reduït de participants. • En el cas d’haver gaudit d’ajuts per a realitzar aquest programa en exercicis anteriors, serà requisit indispensable haver justificat correctament la realització de l’activitat i les despeses subvencionades. Terminis: Els projectes es presenten a la Secretaria General de Joventut, segons el model establert i fins a un mes abans de la reunió de la Subcomissió Mixta, que deci-


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 125

Caixa d’eines

deix sobre els projectes. Les convocatòries es publiquen l’últim quadrimestre de l’any. Finançament: • Programes d'acollida (a Catalunya): Es finançaran, segons les disponibilitats pressupostàries, les despeses de serveis d'allotjament, la manutenció i la interpretació, si fos necessària, fins a un import màxim a determinar d'acord amb el tipus d'activitats a realitzar, la seva durada i el nombre de participants. • Programes a l'altre país (fora de Catalunya): Es facilitaran els bitllets del desplaçament des del lloc de sortida internacional fins al lloc de realització de l'activitat. El cost finançat del desplaçament és d'un 75%. En alguns casos, segons el tipus de programa i d'interlocutors, el finançament pot ser del 50%. L'entitat o els participants hauran d'aportar el 25% restant en el primer cas o bé el 50% en el segon. On trobar la informació: • A la pàgina web de la SGJ, al programa de les Subcomissions Mixtes: <http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/internacional/subcomissio.htm> 2. Els cursos de formació: Descripció: la SGJ ofereix periòdicament cursos de formació per a les entitats que desitgin assistir-hi o que treballin en l’àmbit internacional. Aquests cursos són de temàtiques diverses, com ara la cooperació al desenvolupament, el programa Youth in Action, el treball euromediterrani o les polítiques de joventut europees, entre d’altres. Com podem participar-hi?La SGJ informa, mitjançant la seva pàgina web, de l’oferta de cursos disponibles, així com les modalitats de participació en cada cas específic. No sempre els cursos són organitzats per la SGJ, sinó que a vegades aquesta institució rep invitacions per participar en cursos d’altres governs, institucions o entitats i els ofereix als joves associats. On trobar la informació: • A la pàgina web de l’àrea internacional de la SGJ, a l’apartat Cursos i formació: <http://www6.gencat.net/joventut/catala/portal/internacional/index.htm>

125


Monogràfic_4_indexat

126

24/1/07

12:53

Página 126

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

3. Altres activitats internacionals: Descripció: En el marc de les activitats internacionals pròpies de la SGJ, aquesta institució treballa amb altres governs i organitzacions en projectes de llarga durada, com la cooperació euromediterrània, la cooperació transfronterera als Pirineus o el projecte Quatre Motors per Europa (Baden-Württemberg, Catalunya, Rhône-Alpes i Llombardia). Com podem participar-hi? En el marc dels seus projectes de llarga durada, la SGJ organitza a vegades activitats internacionals relacionades, a les quals els i les membres de les entitats juvenils catalanes poden participar. On trobar la informació: • A la pàgina web de l’àrea internacional de la SGJ: <http://www6.gencat.net/joventut/catala/portal/internacional/index.htm> L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament 4. Convocatòria de finançament per a projectes de cooperació ACCD – Joventut: Descripció: Fins l’any 2005, les demandes de suport financer per als projectes de cooperació de les entitats juvenils entraven en competició amb les demandes de les entitats de cooperació. Per aquest motiu, l'ACCD i la Secretaria General de Joventut han signat un conveni de col·laboració per a la concessió de subvencions conjuntes per a projectes que realitzin les entitats juvenils en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional. A partir del 2005, doncs, l’ACCD disposa d’una línia de finançament exclusiva per als projectes de cooperació de les entitats juvenils.Tenint en compte que aquesta línia de finançament és força nova, ambdues institucions realitzen sessions de formació i d’informació per donar a conèixer el seu funcionament.. Tipus de projectes que es poden presentar: • Projectes de cooperació al desenvolupament, a realitzar en països i pobles en desenvolupament (accions als països del sud). • Estades de solidaritat en països i pobles en desenvolupament. • Projectes destinats a incrementar l’abast de les accions d’educació i sensibilització a Catalunya en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat internacionals.


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 127

Caixa d’eines

Condicions: • Les bases de la convocatòria i les sol·licituds són gestionades per la Secretaria General de Joventut. • Tenint en compte que aquesta línia de finançament és encara força nova no s’ha establert de moment una data fixa de presentació de sol·licituds.Tot i això, s’han de presentar en el termini màxim de 30 dies després de la publicació de la convocatòria. On trobar la informació: • Les bases de la convocatòria les trobareu a la pàgina web de la SGJ, a l’àrea internacional, cooperació internacional, subvencions de cooperació al desenvolupament: <http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/suport_professionals/cooperacio.htm> • A la pàgina web de l’ACCD hi trobareu les resolucions de les convocatòries dels anys anteriors. Consultar-la pot ser útil, ja que ens dóna una bona idea dels tipus de projectes que es financen: <http://www.gencat.net/governacioap/cooperacio/> 5. Cursos de formació: Descripció: En el marc de les seves activitats ordinàries, l’ACCD organitza cursos de formació sobre temàtiques específiques relacionades amb la cooperació al desenvolupament. Com participar-hi? Els mètodes de participació varien en funció del curs. Per aquest motiu s’ha de consultar la pàgina web de l’ACCD per obtenir totes les informacions dels cursos i la modalitat de participació. On trobar la informació: • A la pàgina web de l’ACCD: <http://www.gencat.net/governacio-ap/cooperacio/>

127


Monogràfic_4_indexat

128

24/1/07

12:53

Página 128

Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

Fitxa 9

Convocatòria de subvencions del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament A continuació trobareu les informacions bàsiques necessàries per a poder presentar un projecte al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per tal de rebre’n el suport econòmic. Objectius: Tenint en compte la composició i la missió del Fons Català de Cooperació, aquest organisme determina les seves àrees prioritàries de treball, que determinaran els tipus de projectes als quals donaran suport. Aquestes prioritats són les següents: • Marc temàtic prioritari: Municipalisme, poder local i descentralització; desenvolupament local, humà i sostenible; immigració i desenvolupament (codesenvolupament); drets econòmics, socials, culturals i drets dels pobles, i cultura de Pau. • Marc geogràfic prioritari: Àrea de l’Amèrica Central, Mèxic i Carib (Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Cuba, Haití, República Dominicana); àrea d’Amèrica del Sud (Argentina, Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador i Perú); àrea del Mediterrani (Algèria, Marroc, Palestina i el Poble sahrauí); àrea subsahariana (Angola, Burkina Faso, Camerun, Costa d’Ivori, Gàmbia, Guinea Equatorial, Libèria, Malawi, Malí, Mauritània, Moçambic, República Democràtica del Congo, Rwanda, Senegal,Tanzània i Txad) i àrea Europea (Balcans). Condicions: Les entitats que poden presentar projectes al Fons Català de Cooperació són les següents: • Els ajuntaments i altres institucions associades al Fons Català, siguin realitzats per la pròpia institució, per institucions agermanades del Sud o per ONG catalanes, sempre que hi hagi un compromís de finançament total o parcial del projecte per la institució que el presenta. • Les ONG de desenvolupament i altres organitzacions socials que realitzin accions de solidaritat i cooperació i que tinguin seu social a Catalunya. • Les municipalitats i institucions de govern local i ONG dels països del Sud. Terminis: El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament no té establerta una convocatòria tancada amb dates fixes. Qualsevol organització pot presentar els seus projectes en qualsevol moment de l’any. Data límit: tots els projectes


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 129

Caixa d’eines

rebuts fins al dia 31 de desembre de cada any entraran en el procés d’anàlisi i selecció per ser aprovats o no. On trobar la informació: • A la pàgina web del Fons Català de Cooperació hi trobareu tota la informació necessària, així com les bases i els formularis de la convocatòria: <http://www.fonscatala.org/versio2004/catala/inicio/1.php?id_pagina=1>

129


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 130


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 131


Monogràfic_4_indexat

24/1/07

12:53

Página 132


Internacionalisme! Guia per a ments inquietes

· Cooperativa ENTORN, SCCL · Escola Lliure el Sol · Fundació Terra · Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya (ACJ) · Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia · Acció Escolta de Catalunya · Cooperacció · Espai Laic · Esplais Catalans Encara que mantenim la nostra pròpia independència, ens uneix l'ideari del Moviment, basat en uns mateixos valors: l’humanisme i la llibertat, sobre els quals fonamentem la laïcitat i el progrés, els dos termes que utilitzem com a bandera. El Moviment Laic i Progressista està compromès a impulsar el canvi social i lluita a favor del lliure pensament, la tolerància, la diversitat, els drets humans i la ciutadania. Aquest compromís implica una presa de posició pública que vol ser crítica i transformadora de la societat.

Esplais Catalans (Esplac) és una associació catalana d’educació en el temps lliure per a infants i joves. Es defineix com una entitat laica, progressista, independent i democràtica. Forma part del Moviment Laic i Progressista i educa 8.300 infants i 1.600 monitors i monitores, agrupats al voltant de 112 centres d'esplai d’arreu de Catalunya. També compta amb més de 200 socis i sòcies col·laboradors.

Com podem dur a terme un projecte internacional des del nostre esplai? De quins recursos disposem? Quin serà l’efecte sobre els infants, els joves i l’equip de monitors i monitores? Què volem dir quan parlem d’internacionalitzar les nostres accions educatives? Quina es la trajectòria internacional d’Esplac al llarg de la seva història? Quina relació te l’internacionalisme amb el nostre Projecte Educatiu? Aquestes, i moltes d’altres, són les preguntes que sorgeixen quan ens plantegem internacionalitzar les nostres accions i reflexions. En el món en què vivim no podem treballar en un projecte de transformació social i educativa, si no partim d’una visió internacionalista de la realitat. És aquesta visió la que ens ajudarà a entendre millor el nostre context quotidià i ens permetrà transformar-lo, tot desenvolupant una consciència de responsabilitat mundial compartida. Aquest document té l’objectiu de reflexionar sobre el significat de l’internacionalisme i el seu estret lligam amb el nostre projecte d’esplai laic i progressista. Però no només hem volgut reflexionar i debatre sobre l’internacionalisme, sinó que us volem oferir un seguit d’eines educatives, organitzatives i informatives, pràctiques per a ajudarvos a internacionalitzar l’esplai i dur a terme accions internacionals concretes. Us presentem, doncs, un recull d’instruments i de bones pràctiques que són fruit del treball i experiència de la nostra entitat, i de molts dels seus membres, en l’àmbit internacional. El document que teniu a les mans continua la col·lecció iniciada a Esplac fa uns anys, i aprofundeix en les bases contingudes en el Projecte Educatiu d’Esplais Catalans. Amb aquest seguit de textos volem seguir avançant en la línia d’establir un discurs pedagògic i metodològic, adreçat a millorar la feina que es fa des dels esplais, amb la finalitat sempre present de transformació i desenvolupament social.

Internacionalisme! - Guia per a ments inquietes

Esplais Catalans forma part d'un grup d'entitats que, en conjunt, dóna cos al Moviment Laic i Progressista (MLP). Les nou organitzacions que vertebren aquest moviment són:

Esplais Catalans és un espai de trobada, reflexió i intercanvi que té per finalitat adequar la proposta educativa a la realitat del món actual i a les necessitats dels infants i dels joves, tot partint de l'ideari laic i progressista, compartit amb la resta d'entitats del Moviment.

4

Pretenem fomentar l'educació d'una sèrie de valors entre els infants i els joves: la participació activa en la societat, la solidaritat, el compromís i la responsabilitat, la cooperació amb les persones i regions més desafavorides, la justícia social, la inclusió i integració de persones amb necessitats educatives especials, el respecte cap a la natura i la sostenibilitat, etc. La voluntat d'Esplac és la de treballar per a la renovació profunda dels projectes dels centres d’esplai fins a convertir-los en un autèntic espai dels infants. Volem, així, potenciar la transformació cap a una societat més justa i igualitària, que es vertebri al voltant dels drets de les persones.

4


Internacionalisme! Guia per a ments inquietes