60
Espai de ciutadania
de cultura, sinó de la necessitat d’incorporar un seguit de persones a estructures sociopolítiques que poden oferir-los millors possibilitats de realització. El paradigma cultural aporta pocs elements per a la resolució dels conflictes que necessàriament han d’aparèixer en una comunitat multicultural. El conflicte és inherent a la convivència i en pot ser un factor de creixement i millora, però això dependrà de la gestió que se’n faci. El problema no és, com es veurà, com es crea un marc cultural universal (monocultura) sinó de quins mecanismes i institucions es dota una societat per resoldre pacíficament els necessaris conflictes d’interessos, de drets o de valors. A més, el fet de centrar-nos en la cultura com a vertebradora té diversos efectes de distracció que poden arribar a cristal·litzar amb molta facilitat, ja que toquen fibres molt sensibles i són molt aprehensibles des de la intuïció:
Esplai Kasperle Apropem-nos a altres cultures a través d’una gimcana Els monitors i monitores de l’Esplai Kasperle vam pensar que seria molt interessant fer una activitat conjunta, tot l’esplai, per treballar el tema de la immigració i les cultures. Així que les persones encarregades de la comissió i altres monitors i monitores vam organitzar una gimcana per provocar la reflexió a les nenes i els nens sobre les coses que tenim en comú amb altres cultures i que sovint ens semblen molt llunyanes. Descobrir coses diferents o que, fins i tot, ens poden semblar estranyes, i pensar què deu sobtar a la població immigrada en relació amb certes tradicions de la nostra cultura. Vam escollir cinc àrees culturals molt diferents i molt distants entre si, mirant d’incloure-hi els països d’origen més comuns del nostre barri. Així doncs, vam buscar informació de la Xina, el Marroc, la Polinèsia, el Perú i Noruega, i en relació amb quatre temes ben presents en el dia a dia de qualsevol persona del món; coses que habitualment fem, però de diferent manera: la gastronomia, l’art, determinades tradicions incorporades en