Editorial
23/1/08
18:59
Pรกgina 24
Editorial
23/1/08
18:59
Página 25
EDITORIAL
Esforç olímpic on-line Estem d’enhorabona per diferents motius. Aprofitant l’avinentesa dels Jocs Olímpics, que a tots els que estimem l’esport ens omple de satisfacció perquè una vegada cada quatre anys els mitjans generalistes finalment presten un xic d’atenció a l’esforç de tants i tants esportistes, nosaltres hem volgut fer d’aquest esdeveniment motor de la nostra empenta amb noves aportacions, que segur satisfaran molts de vosaltres. Però tranquils, perquè no serà flor d’un dia i, en comptes d’esperar a la cita pròpiament dita, ho celebrarem tot l’any. Per començar, durant els 365 + 1 dies d’enguany (és any de traspàs) publicarem a la nostra web un retrat d’un esportista cada dia. El projecte l’està duent a terme l’Oriol Roca, un apassionat de la fotografia que, des del primer moment, s’ha abocat en cos i ànima. Els resultats salten a la vista, però prefereixo que ho valoreu vosaltres mateixos a www.esforc.cat. El projecte encaixa perfectament amb la definició d’Esforç, que des del primer moment ha apostat per la qualitat de la fotografia i la pluralitat esportiva. Al final de l’any publicarem en la revista un especial amb un resum de les millors imatges d’aquest engrescador projecte. També, i com aposta decidida per l’entorn digital, encetem amb aquest número una nova etapa en la que, a partir d’ara, es podrà consultar la revista sencera per Internet. Sens dubte una gran notícia, ja que molta més gent podrà gaudir ara d’Esforç. Molts editors temen alliberar els continguts per por a disminuir les vendes en paper. Benvinguts al segle XXI. L’acollida que ha tingut tot plegat durant els primers dies ha estat molt bona i ens encoratja per assolir nous reptes en la comunicació online.
Josep M. Monteagudo
esforç Editor/Director Josep Mª Monteagudo Cap de redacció i disseny gràfic: Àlex Rubies Edició de moda Esther Ferré Correcció Elena Salinas Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat publicitat@esforc.com Han col·laborat en aquest número Marta García Ganau, Gustavo Béjer Fotografies: Oriol Roca, Alfredo Ferrer, Guifré de Peray, Nacho Juárez Il·lustracions Àlex Rubies, Gustavo Bejer Consell de redacció Xavi Peña (Voleibol), Marc Morató (Hoquei Herba), Jordi Solà (Rugbi), Gerard Cadevall (Handbol), Alberto Montenegro (Waterpolo) Esforç publicacions, sl Rafael Casanova, 19 1r. 2a. 08750 - Molins de Rei. Telèfon 936805355 - Fax 936805620 www.esforc.cat - info@esforc.com Distribució Comercial Atheneum, SA Impressió Calle Gràfica Dipòsit legal B-39877-2006 Preu d’exemplar 3’5 euros
Portada Victor Valdés Fotografia Nacho Juárez de pinkorange.es Maquillatge i perruqueria Katharinanitzpon.com Estilisme Julia Vendrell
Sumari
15/1/08
16:35
Página 24
p. 30
p. 46
p. 52
sumari
EDITORIAL 4 CAR TES AL DIRECTOR 6 PANORÀMICA 12 ACTUALITAT ESPORTS
p. 66
PORTADA 30 VICTOR VALDÉS El porter blaugrana ha hagut de treballar molt però s’ha afiançat a la porteria blaugrana
HOQUEI HERBA 40 C.D. TERRASSA Un històric del hockey herba català al qual pertanyer suposa quelcom especial.
BÀSQUET 46 PAU RIBAS La nova joia del planter ver d-inegre parla sense embuts del seu futur.
WATERPOLO 52 LES HOLANDESES DEL SANT ANDREU Van venir dels països baixos per a jugar a Catalunya a l’esport que les apassiona.
Sumari
15/1/08
16:35
Página 25
p. 40 p. 84
p. 72 p. 94
p. 80
p. 90
RUGBY
FUTBOL
60 QUATRE BARRES Una nova competició a terres catalanes que encara no és oficial però en la que els equips compe teixen amb moltíssima il·lusió.
84 FSF CASTELLDEFELS Un equip amb recurssos limitats que treballa amb il·lusió per a tornar a la Divisió d’Honor Estatal.
VOLEIBOL
ESPECIAL
66 CATALANS INTERNACIONALS Ibán Pérez i Manuel Sevillano són els representants catalans de la selecció espanyola de voleibol.
9 0 T ONRNEIG INTERNACIONAL CASINO DE BARCELONA D’ESCACS. Imatges del prestigiós torneig del Casino de Barcelona.
HANDBOL
OLÍMPICS
72 MARC GARCÍA El jove jugador català del Keymar e Almería ha hagut de treballar per fer-se un lloc a l’Asobal.
9 4 MAR TA VASCO La marxista catalana s’entrena per aconseguir la medalla d’or als J.J.O.O. de Pequín.
HOQUEI PATINS 80 C.P. VIC Un equip amb gran història, dels de tota la vida, que està fent una temporada més que destacable.
ÀREA ESPORTIVA Espais: Peralada Resort Gadjets Medicina Esportiva Audiovisuals L’altre cara
Correu
23/1/08
19:02
Página 24
CORREU
Les vostres opinions a esforç. Rafael Casanova 19, 1-2. Molins de Rei (Barcelona) o a
cartes@esforc.cat
ATUREM EL PLA DE L’ESPORT A L’ESCOLA !!!
A l'anterior número vaig llegir amb sorpresa que el Miquel Masoliver (jugador del FC Barcelona) escrivia a la columna d'opinió d'hoquei que aquest esport està desapareixent al pobles. La realitat és que no només l'hoquei desapareix, tots els esports estan veien com el número de nanos que els practiquen als pobles disminueix preocupantment. Esports antigament tan populars com el bàsquet o l'handbol han vist com el futbol els hi guanyava terreny, a més, els nois prefereixen emprar el temps lliure en anar a la "ciutat" i sortir, i obliden l'esport. Hauríem de preocupar-nos per la situació i intentar impulsar l'esport entre els joves, no només pel futur del nostre esport, també per la seva salut.
Ha arribat a les nostres mans un article publicat al diari “El País”, en data de 14 de novembre, el titular del qual mereix especial atenció quant al fons i la forma del mateix, i on podem llegir: “Los profesores de gimnasia critican la pérdida de horas de la asignatura”. L’article fa referència a la reducció horària que ha patit la nostra àrea a Primària i remarca el fet que l’actual govern i concretament el Departament d’Educació no hagi fet ús de les seves competències per evitar aquesta reducció estatal, també als centres de Primària de Catalunya, aprovant-se el Decret el passat mes de juny. És en el mateix article on es fa referència a les declaracions del Sr. Francesc Colomé, secretari d’Educació i representant de la Generalitat, qui opina, “és impossible posar totes les assignatures en el currículum”, i afegeix, “els centres tenen dues vies per actuar, la primera, és l’ús de les 665 hores de lliure disposició, de les quals es disposa en tota l’etapa de Primària per a l’ús de l’autonomia escolar de centre, i la segona, és la sisena hora de classe per a les activitats no lectives, les quals poden reforçar el moviment dels alumnes, la dansa o la psicomotricitat”. Per altra banda, en el diari “Publico”, en data 3 de novembre de 2007, pàgina 6, apareix un altre article “La reforma del bachillerato. Educación apuesta por la ciencia“, on es fa referència que la reducció d’hores lectives de l’àrea d’Educació Física també afectarà al Batxillerat, reduint la nostra àrea a 35 hores al llarg de l’Etapa. Quin sentit té 1h setmanal? La Comissió de Cultura i Educació del Parlament Europeu (07 novembre 2007) va aprovar per una majoria unànime un informe sobre la funció de l'esport en la educació. Aquest informe arriba a la conclusió que l'Educació Física hauria de ser obligatòria en les escoles primàries i secundàries i hauria d’ haver al menys tres classes d'Educació Física per setmana. Dit això, només cal fer-se una reflexió. Molts de nosaltres, mestres i professors/es d’Educació Física estem treballant per tirar endavant el Pla de l’Esport a l’Escola. En la jornada de formació per a coordinadors/es del 3 d’octubre al CAR de St. Cugat, els representants institucionals, tant de la SG Esports i el Departament d’ Educació, van insistir en la professionalització de la tasca de coordinador del Pla d’Esport a l’Escola. Què vol dir realment això?. De tots és sabut que estem mal retribuïts, amb descomptes horaris mínims i amb poc reconeixement professional. De la bona voluntat sempre en fem ús, sabent que fer practicar i planificar l’esport per als joves és una inversió de salut i un hàbit a fomentar i per tant ens aboquem a la tasca. Però, coneixeu que això passi en alguna altra àrea i/o matèria als centres? Altres professors s’organitzen i planifiquen reforços de llengües estrangeres, de matemàtiques, ciències, etc. al centre? Existeix el Pla de la Ciència a l’Escola? S’organitzen aquests reforços de contingut curricular de la seva àrea per a fer-ho en horari no lectiu?, per tal que després els “retallin” la dedicació d’hores lectives? Els mestres i professors/es d’educació física doncs, duent a terme aquest Pla, també estem donant raons al Departament d’Educació per les quals justifica la “retallada lectiva de la nostra àrea” al·legant l’esport extraescolar. Com afectarà això a possibles desplaçaments a raó de possibles reduccions de plantilla? Ens hem de perjudicar a nosaltres mateixos ? Si no ens mobilitzem nosaltres qui ho farà?
Marta Rodríguez Olesa de Bonesvalls
Rosa Fallada, Francesc Padró i Ignasi Vinós Professors d’Educació Física de Secundària
Més Voleibol Sóc un aficionat al voleibol, que fa anys que intenta seguir les informacions sorgides al voltant d'aquest esport. Malauradament es fa molt difícil poder seguir les retransmissions dels torneigs internacionals així com dels principals equips de la Superlliga i la Superlliga B. També tenim una gran mancança d’equips catalans en les màximes categories, fet que provoca que sigui pràcticament impossible veure partits de gran nivell en directe per aprendre. Esforç és l’excepció i os vull felicitar de tot cor. Joan Casajoana Viladecans
No només l’hoquei
Correu
23/1/08
19:02
Pรกgina 25
Panoramica3
23/1/08
19:13
Pรกgina 24
Panoramica3
23/1/08
19:13
Pรกgina 25
UN ANY Mร S LA PIRENA ENS HA DEIXAT IMATGES TAN ESPECTACULARS COM AQUESTA
Panoramica2
23/1/08
19:11
Pรกgina 24
Panoramica2
23/1/08
19:11
Pรกgina 25
NURIA CAMON LLUITA PER LA PILOTA AMB UNA JUGADORA RUSSA AL PARTIT QUE VAN JUGAR Rร SSIA I CATALUNYA
Panoramica1
23/1/08
19:08
Pรกgina 10
23/1/08 19:08
ESPECTACULAR IMATGE DEL FC BARCELONA-CIC VALLADOLID. PRIMER PARTIT GUANYAT PEL BARร A AQUESTA TEMPORADA. FOTO: ORIOL ROCA
Panoramica1 Pรกgina 11
actualitat volei
23/1/08
19:17
Página 12
ACTUALITAT VOLEIBOL
Nous jugadors per cobrir les baixes OPINIÓ
De cara a la segona volta de la competició, i per solucionar el contratemps de les baixes, el Sant Pere i Sant Pau ha incorporat dos jugadors aquestes festes de Nadal. Primer es va fer amb els serveis del central francès Olivier Lamoise de 2,05 m d’alçada. L’alt jugador francès s’ha integrat al grup a la perfecció i de ben segur que serà una de les sorpreses de la temporada. El segon i últim reforç ha estat un receptor. Es tracta de l’americà Ryan Burrow de 27 anys i que arriba de l’Arego de Sète francès. Fa 1,88 m d’alçada, pesa 84 quilos i va signar fins a finals de temporada. Tots dos han arribat per cobrir les baixes però amb l’adaptació que han demostrat poden fer-se amb el lloc titular.
Llums, càmeres, esport! Xavier Peña Professor de Voleibol de la Universitat de Vic
En l’actualitat la difusió d’un esport passa per la seva importància en els mitjans de comunicació. Els directors dels diaris esportius afirmen que el dilluns després d’una derrota de l’equip de futbol del Barça les seves vendes disminueixen dràsticament; com si el futbolero, aquell dia renegués del seu fill pròdig. En els esports minoritaris, ja fa molt temps que a la relació entre mèdia i difusió de l’esport se li donen mil voltes per aconseguir un espai d’atenció mediàtica, que en molts casos és pràcticament utòpica. Al voleibol, en els últims anys, hem fet un munt de canvis que molts justificaven en un intent d’augmentar l’interès dels mitjans: canvi de puntuació, nous colors de la pilota, introducció de jugadors... Si fa o no fa, seguim igual. El nivell d’atenció sobre una disciplina no s’explica per un sol factor, hi ha molts que porten a decidir als dirigents en quins esports han de fixar la seva mirada; els més importants, un interès comercial fort per aquell esport que mobilitzi patrocinadors i anunciants, participació d’esportistes del país que optin als llocs de podi per augmentar la identificació del televident, horaris que assegurin una bona quota de pantalla i una bona promoció de l’esport entre els més petits. No obstant, als mitjans del nostre país, aquest cercle viciós es comença a trencar sempre que els mitjans fan una aposta per un tractament digne de l’esport. Com aficionat i professional del voleibol no puc sinó queixar-me dels horaris intempestius en les retransmissions, dels talls d’emissió en un cinquè set per la sortida d’una cursa de motociclisme, o pitjor de la celebració de l’europeu dels jugadors d’Espanya al podi interrompuda per iniciar un partit de la Premier. Els poders públics han de plantejar les emissions esportives en una clau més plural i repartint més l’atenció. Això no val només amb motiu dels JJ. OO., ni menysprea altres espectacles que tenen també una difusió limitada, només demanar que es tingui en compte que l’esport és cultura, i, com a tal, s’ha de protegir i fomentar també des dels mitjans.
12 ESFORÇ
Catalans a Juvenalia Madrid Els catalans Xavi Bosma, Ester Alcón i Núria Pla han estat convidats per a participar a l’organització de l’acte ludicoesportiu Juvenalia a Madrid. A Juvenalia es tracta de fomentar i recrear activitats lúdiques i esportives on hi participaran aquests esportistes. Xavi Bosma formarà parella amb Paco Herrera contra Manolo Carrasco i Jesús Ruiz. Ester Alcón amb Olga Marveva s’enfrontaran a la parella formada per Núria Pla i la mallorquina Cati Pol.
Les veneçolanes de Lleida al Preolímpic Les jugadores del Centre d’Esports del Camp Escolar de Lleida (CECELL), Jayce Andrade i Aleoscar Blanco, van ser seleccionades per la selecció de Veneçuela per a participar al torneig preolímpic en el que el seu país es jugà una plaça per als Jocs Olímpics de Pequín 2008. Les veneçolanes afincades a Lleida van viatjar entre el 3 i el 8 a Lima, lloc en què es va disputar el torneig. La seva selecció es va fer amb la medalla de bronze al passat sud-americà disputat el mes de setembre i en què totes dues jugadores van prendre part i van ser de les més destacades de la seva selecció.
Producte
Les Asics gel 1120V són un dels millors models fabricats en aquest any que ja ha acabat. Dotades amb la tecnologia GEL Cushioning System de Asics, aquestes sabatilles ofereixen un amortiment superior. Amb un disseny simple però atractiu i una lleugeresa considerable, les Asics gel 1120V són l’elecció idònia per a aquells jugadors que basen el seu joc en potents salts i que necessiten amortir la pressió al taló.
actualitat volei
23/1/08
19:17
Pรกgina 13
actualitat hoquei herba
23/1/08
19:19
Página 14
ACTUALITAT HOQUEI HERBA
Dos catalans a l’equip de les estrelles OPINIÓ Però... existeix l’hoquei herba? Dacid Enrich Ent. FC Barcelona
Si un es mira la premsa esportiva dels dilluns, informatius de televisió del cap de setmana, notícies de ràdio, etc., pot arribar a la conclusió que l’hoquei és un esport que només es juga a les Olimpíades. És així de trist, però aquesta és la realitat del nostre esport… escàs ressò als mitjans de comunicació. És evident que no és ni serà mai un esport de masses al nostre país, però és un esport olímpic des de 1908, amb una llarga tradició i molt arrelat a Catalunya, i, el més important, que el nostre país té alguns dels millors equips i jugadors europeus. Però sembla que no és suficient. La Federació té part de culpa en aquest tema. No és fàcil negociar amb les televisions avui en dia, ja que només es busca audiència. Els mitjans públics haurien de fer una cobertura molt més completa dels esports minoritaris com l’hoquei. A més, aquest any és la primera edició de l’Euro Hoquei League que s’ha muntat des d’Holanda i que vol ser el referent europeu del nostre esport i on s’han bolcat tots els països i mitjans de comunicació europeus. Tot i així, cap espectador de Catalunya ha pogut veure la primera fase, tot i participar-hi Club Egara, Ono Atlètic i RC Polo. Cap televisió de l’estat espanyol ha comprat els dret televisius de l’EHF i això que després de negociacions van arribar a oferir gairebé gratuïtament els drets a TVC i aquesta va dir que tenia problemes a la graella i que no ho podria emetre. S’està negociant de nou per emetre la segona fase que tindrà lloc a les instal·lacions del Club Egara on hi jugaran els 16 millors equips d’Europa en 3 dies de competició. Altres anys, s’havien arribat a emetre 5 i 6 partits de la Lliga espanyola pel Canal 33, però aquest, des de fa 2 anys, només es fa algun partit pel canal esportiu de TVE, canal al qual no té hi accés la gran majoria de població.Sort n’hi ha d’alguns mitjans de comunicació locals, i de la revista Esforç que, gràcies a ells, podem fer que el nostre esport sigui més conegut i alhora informar als seguidors de les notícies i esdeveniments que passen en el món de l’estic.
14 ESFORÇ
Els jugadors catalans Edi Tubau i Sergi Enrique van recollir els fruits de la feina ben feta enguany sent escollits per formar part de l’equip de les estrelles 2007 de la Federació Internacional d’Hoquei (FIH). Entre els divuit membres d’aquest equip, a banda dels dos catalans, destaca l’australià Jamie Dwyer escollit millor jugador de l’any, i el també australià, Mark Knowles, escollit millor jugador jove del 2007. El tercer integrant de l’equip de les estrelles relacionat amb el nostre hoquei és el seleccionador estatal Maurits Hendriks que, juntament amb el seu compatriota Roelant Oltmans, han estat escollits entrenadors de l’any. La llista es va donar a conèixer a finals d’any i consta de divuit jugadors i dos entrenadors.
El RC de P olo es fa amb la Copa del Rei Tres gols de Pol Amat van donar la Copa del Rei al Polo, que va guanyar al final l’Egara per 3 a 2. Els de l’Egara, però, no van donar mai el partit per perdut i van lluitar fins al final, sobretot a la segona meitat on van arribar per sota al marcador (2-0). El RC de Polo va venjar-se de la final de l’any passat on els blanc-iblaus van imposar-se al club barceloní per 1 a 0. Es van enfrontar als equips que millor estan jugant la present temporada. A la mitja part es va arribar amb 2-0 a favor del Polo amb un Pol Amat estel·lar. Mackinnon va retallar distàncies, però de nou Amat posà el 3 a 1 pel Polo. Als últims minuts Schickendantz va fer el 3 a 2 definitiu.
El Club de Campo guan ya la Copa de la Reina El Club de Campo es va fer amb la seva setena Copa de la Reina d’hoquei herba en imposar-se a la final del passat 22 de desembre a l’Atlètic Terrassa per 2 a 0. Les noies de l’equip de la capital van saber guanyar un partit a les vigents campiones en el que van avançar-se al minut 25 per mitjà de Rebecchi, per posar la punta al 40 amb un penalcórner que culminà Maldà. Les madrilenyes aconsegueixen així el seu primer èxit en forma de títol en el primer any de la era post-Xavi Arnau. Recordem que el tècnic català, que havia guanyat diversos títols amb el Club de Campo femení, va deixar l’equip aquest any per fer-se càrrec del primer equip masculí del mateix Club de Campo.
Zoppo Dragon WB, per als joves
Producte
Colors vistosos, un acabat que imita un fons marí amb tons blaus, i materials com la fusta o la fibra de vidre són els signes d’identitat d’aquest estic amb personalitat pròpia. Ideal per als joves jugadors que tot just comencen en el món de l’hoquei herba, el Dragon WB de Zoppo ofereix una corba de 19 mm i les mesures en les que el podem trobar van dels 30” als 36’5” amb versions mitjanes de 33, i 35 polzades.
actualitat hoquei herba
23/1/08
19:19
Pรกgina 15
actualitat waterpolo
23/1/08
19:22
Página 16
ACTUALITAT WATERPOLO
Cinquena Copa Barcelona pel “Medi” OPINIÓ Només ens recorden per als JJOO Alberto Montenegro Periodista
La relació entre els mitjans informatius i el waterpolo té una data de caducitat, que coincideix amb la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics. Durant la resta de l’Olimpíada, el cicle de quatre anys que va d’uns JJOO als altres, malauradament aquest esport desapareix dels mass media. La selecció espanyola tradicionalment ha aconseguit èxits en aquesta disciplina i només interessa quan aquestes medalles entren en joc. Un exemple va ser el passat mundial de Melbourne, on Espanya es va fer amb un bronze més que meritori, però la repercussió mediàtica va ser mínima. Des de fa tres temporades, la Asociación Española de Clubs de Waterpolo (WPA) està treballant amb fermesa per omplir el buit informatiu del que es queixaven els mitjans per no posar informació d’un dels esports més llorejats del nostre país a les grans competicions internacionals. Mitjançant la seva pàgina web, www.wpaweb.es, que el passat 2007 va generar 425 notes de premsa, els mitjans informatius de tot el territori espanyol reben a diari notícies i imatges de l’esport de la pilota groga. Ara ja no hi ha excusa per no incloure aquesta informació entre les seves notícies, ja que la família del waterpolo sí que creu trobar-se al dia de tot gràcies a l’aparició d’aquesta eina. El descens dels minuts de waterpolo a la televisió a les darreres temporades ha estat inversament proporcional al creixement de la compra de drets d’esportsespectacle per les grans cadenes que els han convertit en els autèntics protagonistes de totes les seves transmissions. Les úniques imatges de waterpolo que podem veure actualment a les televisions espanyoles són els resums televisius que setmanalment produeix la WPA amb les cròniques dels partits de la jornada de División de Honor masculina i que s’emeten per Teledeporte, Canal 33, diverses emissores de la FORTA, la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XTVL) i Localia. Malauradament, a l’actualitat només la XTVL aposta per la transmissió de partits de waterpolo al seu programa XS Esports. Alguns encara tenim a la retina el dia que el waterpolo va obrir els nostres telenotícies un dia del mes de gener de 1998, quan la selecció espanyola es va proclamar campiona del món a Perth. Hi haurà una segona vegada?
16 ESFORÇ
Una gran final dels nois de Javi Aznar contra l’amfitrió, la UE Horta-SEOP, va servir al CE Mediterrani per a fer-se amb el seu cinquè títol de la Copa Barcelona de waterpolo. Aquest torneig nadalenc s’ha convertit en un clàssic organitzat pel club hortenc. Els de Sants es van fer amb el títol en derrotar l’Horta a la final per un clar 5 a 11. El partit va ser un resum de la competició amb molta intensitat i amb fases de gran duresa a l’aigua. A la final de consolació, el CN Rubí va imposar-se al CN Molins de Rei per un contundent 5 a 10. Tot i que segons el marcador podríem pensar que el Rubí va tenir les coses fàcils, el cert és que fins al final del partit no es va decidir res, tot i que el parcial de 0-5 va ser insalvable per als molinencs.
Bonomo, nou argentí al CN Montjuïc Des del passat mes de novembre, el CN Montjuïc té un nou jugador argentí a les seves files. Es tracta del jove Eduardo Bonomo, que només trepitjar terres catalanes es va posar a la disposició del club de la muntanya barcelonina. Bonomo va tenir un debut impecable amb dos gols el dia 24 de novembre. Des del club asseguren estar molt contents amb aquesta incorporació tot i que les diferències quant a sistema de joc faran que hagi d’entrenar més hores que la resta.
Trofeu Internacional Cadet per al Sant Andreu L’equip cadet del CN Sant Andreu es va proclamar campió del Trofeu Internacional Cadet del CN Sabadell d’aquest any. Els de J. J. Aymerich van acabar primers després de guanyar els tres partits que van disputar contra el Cagliari italià (9-6), el CN Sabadell (1012) i el CN Terrassa (6-5). Aquest darrer enfrontament havia de decidir el guanyador i, tot i la igualtat, va ser l’equip barceloní. El CN Sant Andreu, a més, va tenir en Ander Pastor el millor jugador del torneig i el màxim golejador, amb la qual cosa el conjunt del barri de Sant Andreu va acaparar quasi tots els premis col·lectius i individuals. El premi a la millor porteria del torneig va ser per al porter del CN Terrassa, Xavier Cuadros.
Producte
Els vestits de bany bòxer d’home de Turbo estan dissenyats per a la perfecta pràctica de la natació. Fabricats en exclusiu teixit Duratech de Turbo, proporcionen la màxima resistència a l’abrasió del clor i a tota mena d’agents externs. A més ofereixen un eixugat perfecte en el mínim temps possible.
actualitat waterpolo
23/1/08
19:22
Pรกgina 17
actualitat hoquei patins
23/1/08
19:24
Página 18
ACTUALITAT HOQUEI PATINS
Catalunya demostra novament el seu nivell OPINIÓ Cal vendre el producte Carlos Figueroa Ent. CP Sitges
El fet de captar els mitjans s’ha convertit en l’eterna lluita dels esports minoritaris. Sortir als mitjans és la fi que tots els esports busquem i que sembla que només bàsquet i futbol aconsegueixen. Esports com el nostre, l’hoquei patins, estan oblidats i la culpa d’aquest oblit no és dels mitjans, ni dels aficionats, és dels dirigents. En una part dels clubs i en gran mesura de les entitats gestores, les federacions. És una veritable llàstima que un esport bonic, espectacular i atractiu com l’hoquei patins hagi de subsistir quasi en l’anonimat perquè no l’estem sabent vendre. L’esport és com qualsevol altre producte, s’ha de saber vendre. Els mitjans tracten l’hoquei patins, i qualsevol altre esport, com es mereix. La televisió, la ràdio o els mitjans escrits ofereixen el que la gent demanda i la gent demanda el que veu, és un peix que es mossega la cua. El resum, però, és que si no ens tracten millor és perquè no sabem vendre el producte. Els mitjans són fonamentals per a l’evolució d’un esport. Cal una mentalitat més oberta als clubs per a què s’adonin que per tal que l’hoquei creixi cal invertir, cal canviar les coses per a després recollir fruits. Estem estancats perquè els clubs volen subsistir, i prefereixen malviure que arriscar. Jo fa 40 anys que sento que l’hoquei patins està morint i segueix existint gràcies a la passió i a la tradició que hi ha a regions com Catalunya. Tot i així, cal revisar la fórmula del nostre esport. No hi ha fórmules màgiques per a millorar la situació o per atreure els mitjans, però podríem començar revisant el funcionament dels òrgans gestors. No pot ser que en una federació haguem de conviure quatre esports que no tenim res a veure els uns amb els altres (hoquei patins, hoquei línia, patinatge artístic i carreres). Ens estem posant la traveta i així és impossible evolucionar. No es pot vendre un producte disgregat.
En una nova edició de la festa de l’hoquei que cada Nadal ofereix la marca Reno, les seleccions catalanes masculina i femenina es van enfrontar a un combinat mundial sota el nom de Reno World’s All Stars al Palau Blaugrana. Totes dues seleccions van deixar clar el bon nivell de l’hoquei català en aconseguir dos empats per 2 a 2 les noies i per 5 a 5 els nois. El moment més emotiu de la festa del patí es va viure quan a falta de 6 minuts per a la conclusió del partit masculí, el capità català, Ivan Tibau, va escenificar la seca retirada de la selecció abandonant la pista.
David Busquets, dos mesos de baixa El davanter internacional del Proinosa Igualada, David Busquets, va partir un trencament del peroné fa unes setmanes i estarà dos mesos de baixa per aquesta lesió. El jugador arlequinat va trepitjar una bola durant un entrenament i va haver d’abandonar la pista amb crosses; a l’Hospital d’Igualada van confirmar la lesió. Busquets es perdrà així els propers partits de l’OK Lliga, la Lliga Europea i tota la Copa del Rei que es disputarà precisament a Igualada.
Dos argentins per al Cerdan yola A Cerdanyola saben que els costarà mantenir la categoria, per aquest motiu s’han reforçat amb jugadors de nivell. El primer en arribar va ser Lucas Ordóñez. El jugador argentí arriba per tornar l’equip a la senda de la victòria i fugir de les posicions de descens. El que va ser millor jugador de la Copa Amèrica 2007 a Recife ha signat per dues temporades. L’altra cara nova del Cerdanyola en aquesta segona fase és Pablo Martín, també davanter i també argentí. Tots dos arriben per treure el club decà de l’hoquei estatal de les posicions de descens en les que es troben.
Producte 18 ESFORÇ
Amb els colors de la nostra selecció, els guants i les proteccions Reno Master edició Catalunya, a més d’oferir la comoditat i la protecció adients per a la pràctica professional de l’hoquei, ofereixen quelcom de simbòlic per aquells jugadors que senten els colors de la seva terra.
actualitat hoquei patins
23/1/08
19:24
Pรกgina 19
actualitat rugbi
23/1/08
19:26
Página 20
ACTUALITAT RUGBI
Debut del CE INEF a la Copa d’Europa OPINIÓ
El passat mes de Desember l'INEF Barcelona va debutar en la Copa d'Europa de Clubs femenina davant l'equip francès de Montpelier. Aquesta competició s’estrena aquest any a nivell femení i l’organitza la FIRA. L’equip barceloní va enfrontar-se el passat 29 de desembre al campió de copa francès, el Montpellier Hérault, que va guanyar el partit per 31 a 8. L’INEF Bcn però, va marxar al descans amb un 7 a 8 al seu favor, fet que deixa esperances per a la tornada que es jugarà els dies 19 i 20 d’abril a Barcelona. Esperem que per a la tornada es repeteixi el bon joc mostrat per les catalanes a la primera meitat.
Els mitjans i el nostre esport Jordi Solà i Grancha Profesor de rugby a l’INEFC Barcelona
Ara és mal moment per queixar-se del poc ressò mediàtic del nostre esport, ja que encara és present a la memòria de tothom la Copa del Món, la de més difusió de la història i que ha produït fenòmens periodístics planetaris com pot ser la publicitat que se li ha donat a Sebastien Chabal (que ni tant sols va ser titular en el tram decisiu del campionat), però que qualsevol persona del carrer coneix. Però tornant a la realitat, crua per al rugby, veiem com la majoria de mitjans ni tant sols emeten els resultats dels encontres. No passa exactament el mateix amb el rugby internacional. Últimament s’està trencant la tendència, jo crec que es podria parlar de descobriment, d’un esport amb uns valors, que per oposició al més popular, sobten quan es coneixen, encara que sigui superficialment. Pel que fa al rugby estatal, cal trobar la clau de volta per poder trencar el cercle viciós “no genero notícies d’interès per al gran públic, no surto als mitjans; no surto als mitjans perquè no genero notícies”. Això és especialment així amb la televisió; necessitem una notícia d’impacte i fondària que generi una dinàmica diferent, i que pugui ser aprofitada per a treure’n profit per al mateix esport. Acabem de tenir l’oportunitat en la Copa del Món. Ara l’hem desaprofitada, però tenim la sort que és cíclica, cada quatre anys. De tota manera, no val a badar, cada cop estarem més lluny de la resta d’equips. Per aprofitar-ho cal treballar tots plegats en la direcció que, per exemple, aquesta mateixa revista ha mostrat. Ja portem deu números d’una revista de qualitat contrastada i parlant d’esports i esportistes del país. El que necessitem els esports minoritaris de casa nostra, com el rugby, és unitat d’acció i objectius clars. A partir d’aquí, tenint-ho clar, podrem aprofitar millor les oportunitats, que n’hi haurà, per treure una mica més el cap a l’univers mediàtic, i que el gran públic, que és el que produeix, o no, audiència significativa, no es posi les mans al cap en sentir parlar de rugby, o que no el confongui amb el futbol americà.
20 ESFORÇ
USAP a quarts de la Heineken Cup La USAP de Perpinyà es va classificar per a disputar els quarts de final de la Copa que es disputaran el primer cap de setmana d'abril. En la darrera jornada van vèncer per 0 a 25 als galesos dels Dragons. Malauradament els nordcatalans s'han classificat com a segons de grup i un cop més hauran de disputar els quarts com a visitants i en cas de passar també jugarien les semifinals lluny de casa. Aquesta opció allunya un any més la possibilitat de que juguin la Copa d'Europa a Barcelona. Casualment el partit de quarts el disputaran davant el London Irish, equip amb el que s'han jugat la classificació a la primera fase. Els altres partits de quarts seràn: Saracens vs. Ospreys, Gloucester vs. Munster i Toulouse vs. Cardiff Blues.
L’ACR planeja una Lliga Ibèrica L'Associació de Clubs de Rugby (ACR) està decidida a portar a terme una lliga amb els millors equips de Portugal i l'estat espanyol. El seu president Juan Carlos Martín s'ha pres seriosament aquesta qüestió i sembla que compta amb el recolçament del clubs, a l'espera del que decideixi la Federació Espanyola i Portuguesa. La fórmula seria semblant a la que fan servir a la Celtic League, amb 6 equips de la Divisio d'Honor espanyola i 4 de la portuguesa. L'objectiu és millorar el nivell del rugbi i l’autogestió del campionat i donar més espectacle. "Volem un canvi radical, es a dir, més repercusió mediàtica, un major profesionalisme, que la lliga sigui més forta, perdre menys jugadors pel camí i que alguns dels que formin la selecció espanyola siguin becats i es dediquin exclusivament al rugbi".
Mizuno Wave Warrior, el rugbi en essència
Producte
Les Mizuno Wave Warrior estan pensades per al jugador que no té res més en ment que el rugbi en essència, la velocitat, la resistència i la duresa. Amb un cuir de qualitat superior i una sola reforçada revolucionària incorpora la tecnologia Wave al taló que absorbeix l’impacte.
actualitat rugbi
23/1/08
19:26
Página 21
E T U I R C S B U S SI VOLS GAUDIR D’INFORMACIÓ DE PRIMERA MÀ DEL TEU ESPORT. SUBSCRIU-TE A ESFORÇ I TINDRÀS A CASA TEVA LA MILLOR DE L’ESPORT D’EQUIP. T’AGRADARIA REBRE A CASA TEV A CADA MES ESFORÇ? DONCS ÉS T AN FÀCIL COM OMPLIR ELS ESP AIS BIUTS. ENVIA AQUEST CUPÓ A LA N OSTRA ADREÇA O UNA FOTOCÓPIA PER F AX A: ESFORÇ. RAFAEL CASANOVA, 19, 1ER 2ª. 08750 MOLINS DE REI. TEL.:96 680 53 55 · F AX: 93 680 56 20 subscripcions@esforc.cat - www.esforc.cat
Sí, desitjo subscriure’m a ESFORÇ per 42 € (12 números) DADES PERSONALS Nom i cognoms: Domicili: Població: Telèfon:
Número: Província: E-mail:
DNI-CIF: Pis: C.P.: Data de naixament: Professió:
FORMA DE PAGAMENT Adjunto taló bancari a ESFORÇ PUBLICACIONS S.L. Domiciliació bancaria Núm. de compte:
Les dades comunicades pels nostres lectors són completament confidencials. La informació queda recollida al nostre fitxer on l’interessat hi pot accedir i cancelar-la o modificar-la. El seu control i tractament estan subjectes a la Llei Orgànica de Protecció de Dades.
actualitat handbol
23/1/08
19:28
Página 22
ACTUALITAT HANDBOL
Quatre catalans a l’Europeu 2008 OPINIÓ
A la cerca de l’èxit mediàtic Gerard Cadevall Periodista
Ens trobem davant d’un protagonisme compartit. Els mitjans de comunicació i la societat conviuen des d’una retroalimentació que es declina, gairebé sempre, a favor dels esports majoritaris. Partint d’aquesta premissa, l’handbol té molt de camí per a recórrer. És necessari que les sinèrgies entre ambdós protagonistes/actors s’estrenyin fins a aconseguir que l’esport col·lectiu que fa gols amb la mà deixi de denominar-se minoritari. Cal fer un salt quantitatiu i per a fer-ho viable es requereix de treball, temps i, sobretot, diners. Aconseguir trencar amb les dinàmiques establertes entre la massa social i els mass media ha de ser el full de ruta a seguir. La manera d’assolir-ho passa per a vendre millor, dins i fora de la pista, el nostre esport. Exposar més i millor el producte, així com amplificar la seva imatge perquè l’handbol mereix ser vist i descobert, entre altres coses, per la seva estètica, rapidesa, intensitat, noblesa, emoció...Tot i les distàncies existents, hem de procurar aproximar-nos al futbol però des de la racionalitat i el sentit comú. Prèviament però s’ha d’ascendir un primer graó i situar-nos en les mateixes coordenades que el bàsquet. I encara abans que això, prendre bona nota de l’espectacle en majúscules del passat Mundial d’Alemanya 2007 i del dia a dia de la Handball Bundesliga. Per a fer-ho factible, l’handbol català té molts punts que juguen al seu favor ja que gaudeix: dels millors jugadors i entrenadors del món, d’una història repleta d’èxits, d’una llarga tradició, d’un planter excepcional i de dos equips, el F.C. Barcelona i el Fraikin BM. Granollers, que formen part de la millor lliga del món, és a dir, l’Asobal. Per tant, la nostra NBA està aquí però fa falta que s’ho creguin tant els propis agents de l’handbol com la premsa catalana en general. Valorar el que es té i saber-ho exhibir pot ser la clau de l’èxit mediàtic d’un esport injustament poc tractat.
Fa unes setmanes que Juan Carlos Pastor va donar la llista de la selecció estatal per al proper Europeu que es disputarà a Noruega i en el que Espanya debutarà el dia 17 de gener contra Hongria. A la llista que ha facilitat el seleccionador es poden trobar fins a quatre jugadors catalans. Víctor Tomàs i Albert Rocas del FC Barcelona, David Davis del Ciudad Real i Mariano Ortega del CAI Aragó. En aquesta llista però es troba a faltar jugadors d’aquí que han anat convocats en d’altres ocasions, com és el cas de Viran Morros (Ciudad Real), Vicente Alamo (Granollers) o Cristian Malmagro (Portland San Antonio). Tot i així, a banda dels catalans, hi ha diversos jugadors relacionats amb el nostre handbol, com és el cas de Juanín, Iker Romero o Garabaya, tots tres del Barça, o com és el cas de Jon Belaustegui format a la cantera blaugrana.
El Ciudad Real torna a guan yar la Copa Asobal El Ciudad Real es va fer aquest Nadal amb la seva cinquena Copa Asobal consecutiva. Els de Dujshebaev, però, van haver de patir per imposar-se a la final a l’Ademar del català Jordi Ribera. El partit que es va jugar el dia 22 al pavelló Pisuerga de Valladolid va acabar 23 a 25. A falta de 10 minuts per al final el tanteig estava empatat a 20. Va ser una final de la Copa com poques es recorden amb un ritme frenètic i on el Ciudad Real va acabar imposant la seva qualitat i profunditat de banqueta. Entrerríos va ser el màxim anotador del partit amb sis gols, empatat amb Stranovsky de l’Ademar. I els catalans Viran Morros i David Davis van tenir un paper molt destacat en defensa; Davis va anotar fins i tot dos gols.
Nenadic, direcció de joc pel Barça El Barça no deixa de pensar en el futur i en millorar dia a dia. Aquesta temporada ha fet incorporacions molt importants i no s’havia de pensar que arribés ningú més. Tot i així, davant la falta d’un director de joc de garanties i del bon rendiment que està oferint aquest jugador a l’Asobal, el FC Barcelona ha decidit incorporar Petar Nenadic. El central de 21 anys arribarà per acabar la temporada amb opció a ampliar el contracte. La manca de recursos econòmics de l’Algeciras, club en el que milita, la posició a la taula i els impagaments de nòmines han ajudat que el serbi canviés d’aires.
Mizuno Wave Elusive I07, lleugera i versàtil
Producte 22 ESFORÇ
La Wave Elusive I07 és una sabatilla lleugera i versàtil per al jugador d’handbol que cerca bones prestacions d’absorció, flexibilitat i estabilitat a les seves sabatilles. La seva fabricació en mesh i la puntera reforçada li donen a aquestes Mizuno una lleugeresa i durabilitat que cap altra sabatilla del mercat ofereix.
actualitat handbol
23/1/08
19:28
Pรกgina 23
actualitat basquet
23/1/08
19:29
Página 24
ACTUALITAT BÀSQUET
Ricky Rubio, candidat a Millor Jove OPINIÓ
Ricky Rubio no para. La FIBA va donar a conèixer fa unes setmanes la llista de jugadors nomenats a Millor Jugador Jove europeu 2007 on el principal favorit és el català Ricky Rubio del DKV Joventut. L’escorta de la Penya podria succeir el seu company Rudy Fernàndez, que va ser anomenat millor jove l’any passat. El principal rival del Ricky serà l’italià Marco Belinelli que juga als Golden State Warriors de la NBA.
La revolució sí serà televisada Jordi Robirosa Periodista
Fa una bona tongada d’anys el Barça de bàsquet va tenir un jugador amb una pinta una miqueta estrafolària, més aviat dolent. Es deia Granville Waiters. A TVC ens va donar per dir que no era tan dolent, que el que passava és que era un especialista i només feia bé algunes coses. Vam mantenir aquest discurs tota la temporada i vet aquí que anaves pel carrer i la gent ens comentava: “El Waiters, sembla que no, però Déu n’hi do si fa feina: com que és un especialista...” I Waiters va passar un any placidíssim abans que no el fessin fora. Jo em vaig adonar de la força que té la televisió en el món de l’esport als EUA. Allà la televisió mana per sobre de tot i el productor té el poder d’aturar un partit per incloure anuncis (television time-out). I és que qui paga mana i allà no ho discuteixen Aquí hem trigat a adonar-nos-en, però sembla que la cosa ja va ben dirigida. La diferència més ostensible és en el tracte que reben els professionals. Allà són persones enormement considerades, mentre que aquí qualsevol xitxarel·lo pot denigrar la feina d’un comentarista, i no em refereixo només als aficionats més fanatitzats –que han trobat en Internet una eina per injuriar i/o calumniar a tort i a dret, sense cap conseqüència– sinó que també alguns directius han utilitzat la premsa per tapar les seves vergonyes. He pogut assistir a un munt d’esdeveniments arreu del món. He fet cap a JJ. OO., Campionats del Món i d’Europa, però on més he après d’aquest món és, repeteixo, als EUA. Encara ara m’impressiona veure les unitats mòbils, el nombre i la situació de les càmeres, la quantitat de platós en un mateix pavelló i el nombre de professionals que hi treballen, probablement excessiu, però que demostra l’interès d’aquesta gent per fer un producte gairebé perfecte. Diuen els malastrucs que la televisió està tocada de mort, que les noves tecnologies l’abocaran a la desaparició. Romanços de la Xina. La televisió continuarà sent fonamental per a l’esport. L’únic clar és que l’audiència cada cop és més selectiva i cal lluitar oferint dues coses fonamentals: un producte de prestigi i una imatge molt cuidada, amb un contingut potent i molta informació. Temps era temps deien que no hi havia revolució si no hi havia televisió. En esport professional passa i passarà exactament el mateix.
24 ESFORÇ
La Bomba, camí de l’All Star El fet d’estar al voltant dels 10 punts de promig per partit i ser el líder dels ‘rookies’ en percentatge de triple, són els arguments de Joan Carles Navarro per estar a l’All Star dels ‘rookies’. L’escolta exblaugrana està mostrant una adaptació a la millor lliga del món espectacular convertint-se en una de les millors armes des de la banqueta del conjunt de Marc Iavaroni. Tot i que els Grizzlies s’han fet recentment amb un altre jugador exterior (Jeremy Richardson) no sembla que ‘la Bomba’ hagi de tenir problemes ja que s’ha guanyat el respecte de l’entrenador i de la NBA. Ho veurem d’aquí a uns mesos, però podria ser el segon català en jugar un All Star.
El Cornellà s’enduu el derbi de filials El derbi de filials i del Baix Llobregat jugat el passat mes de desembre va ser clarament per als homes de José Luis Galilea. El WTC Cornellà i el CB Prat es van enfrontar a la jornada 13 de la LEB Argent i l’enfrontament va acabar 65 a 83 pel conjunt filial del FC Barcelona. Tots dos equips es trobaven aleshores en posicions comprometedores, molt properes al descens. Després d’aquest partit, els de Galilea es van allunyar d’aquesta zona perillosa mentre que els verd-i-negres encara s’hi van enfonsar una mica més. El partit es va decidir en el primer quart en el que els de José Luis Galilea van sortir molt concentrats i amb un parcial de 6 a 23 en els deu primers minuts, van deixar el CB Prat Joventut sense poder de reacció.
Producte
La marca nord-americana Nike i la cadena de botigues Foot Locker han obert a Nova York la botiga somiada per a tots els afeccionats del bàsquet. La botiga que es diu House of hoops està ubicada al carrer 125 de Harlem i ofereix models exclusius de les marques Nike, Jordan i Converse. La millor botiga de sabatilles del món al cor de la ciutat dels gratacels.
actualitat basquet
23/1/08
19:29
Pรกgina 25
actualitat futbol
23/1/08
19:31
Página 26
ACTUALITAT FUTBOL
Festa del futbol femení a Galícia La Selecció Catalana Femenina Absoluta es va enfrontar el passat dia 27 de desembre a la selecció Gallega a Balaidos (Vigo). El partit amistós va ser una gran festa del futbol femení i el marcador va reflectir l’espectacle a la gespa. Les de Félix Gimeno van ser molt superiors a les gallegues i es van imposar per 1 a 6 amb gols de Miriam Diéguez i Sara Serna, en dos ocasions, i de Rocío i Marta Vilagrasa. Catalunya va disposar per aquest partit de dotze jugadores de la Superlliga i es va mostrar com un conjunt molt sòlid i equilibrat al mig del camp i molt segur en defensa. El mític estadi de Balaidos va ser l’escenari d’aquesta festa del futbol femení en què 15.000 ànimes van cridar i esperonar les noies, que van respondre amb bon futbol i molts gols.
Taules en el Catalun ya - Euskadi Dos equips amb les mateixes inquietuds i amb una voluntat comuna van enfrontar-se el passat 29 de desembre. Catalunya i Euskal Herria es van veure les cares a l’estadi de San Mamés on 40.000 espectadors van poder viure un empat (1-1) que va saber a victòria per a tothom. Un amistós que molta gent voldria veure en una Copa del Món que va tenir com a protagonistes els jugadors. Xavi, De la Peña o Morales van ser els veterans que van donar a Catalunya el ritme i la pausa, i jugadors com Bojan o Marc Crosas van donar la picardia i la joventut. Bojan, a més, va ser l’autor del gol català i va convertir-se així en el jugador més jove en marcar amb la selecció absoluta catalana. Pel que fa a la selecció basca, Aduriz va tornar a ser el botxí de Catalunya i amb un gol al minut 69 va igualar un partit en què tots dos conjunts van poder guanyar. La mala notícia va ser la lesió de Jorquera, que ho va fer tot sol al minut 10 de la primera part, i estarà sis mesos de baixa per una ruptura del lligament creuat anterior del genoll de la cama dreta.
Adriana Martín diu adéu a la temporada Adriana Martín va ser operada el dia 4 de gener i restarà entre cinc i sis mesos aturada. La jugadora del RCD Espanyol es va trencar el lligament creuat del genoll esquerre en un entrenament amb la selecció espanyola el mes de novembre. L’aragonesa es trobava concentrada amb la selecció per a preparar el partit contra Anglaterra. La jugadora diu així adéu a la present temporada i només pensa en la propera en què espera reaparèixer al mateix nivell que estava mostrant aquesta temporada. La davantera espanyolista, en saber la notícia, va agrair l’Espanyol, les seves companyes i les seves rivals, l’atenció i l’afecte que li estan mostrant.
Nike Vapor Grip3, els de Victor Valdés
Producte 26 ESFORÇ
El passat 21 de desembre, en el fatídic partit en què el FC Barcelona va perdre contra el Reial Madrid per 0 a 1, Victor Valdés va estrenar els Vapor Grip3. Tot i la tecnologia Grip3 que aporta control i fermesa a les mans del porter, dels 4 mm de superfície d’absorció i de l’innovador disseny de ventilació dels Vapor Grip3, el porter blaugrana no va aconseguir deixar la porteria a zero. Els nous guants Nike de Victor Valdés són el millor que es pot trobar ara mateix al mercat; tot i així, només són guants, el porter encara té feina a fer.
actualitat futbol
23/1/08
19:31
Pรกgina 27
actualitat olimpics/varis
23/1/08
19:32
Página 28
ACTUALITAT OLÍMPICS
Beijing ja té un codi de conducta cívica L’Ajuntament de Pequín sap que la ciutat pot patir desperfectes per la gran afluència de públic i per l’aire de festa que es viurà durant els Jocs. És per això que ara que queden encara mesos per la cita han empaperat la ciutat amb els deu manaments de la bona conducta. Amb aquests textos penjats a cada cantonada de la capital xinesa pretenen conscienciar la ciutadania que han de tractar la ciutat i els turistes amb cura i civisme. Destaquen “manaments” com el primer, on es recorda que està prohibit comprar o vendre productes “pirates” de les olimpíades. El quart també és curiós ja que prohibeix les aglomeracions. El cinquè té a veure amb una norma que ja va tenir ressò, com és el fet de prohibir escopir a les vies públiques. Després de dos anys de campanya aquest ha estat el darrer recurs per a canviar costums ancestrals que a occident poden no estar ben vistes.
La gimnàstica espan yola vol igualar Atenes Fa uns dies Antonio Esteban, president de la Real Federació Espanyola de Gimnàstica, va assegurar que “somia” en la possibilitat d’igualar als Jocs Olímpics de Pequín 2008 els resultats obtinguts per la selecció espanyola a les olimpíades d’Atenes d’ara fa quatre anys. Rafael Martínez i Gervasio Defer són els principals aspirants al podi d’Espanya. Segons Esteban: “El nostre equip haurà de lluitar per estar a la final dels vuit millors, esperar el millor de Rafa Martínez i Gervasio Defer i somiar que algun jove com Isaac Botella aconsegueixi disputar la final per aparells”. Martínez és excampió d’Europa i ha de lluitar per la medalla al concurs complert. Defer, doble medalla d’or de salt i vigent subcampió mundial de terra, lluitarà pel podi en alguna d’aquestes categories. Tot i les esperances que es tenen a la Federació Espanyola, també són cautelosos i el mateix Esteban destaca el bon nivell de la gimnàstica xinesa, per exemple. Per acabar destaca que superar les dues medalles d’Atenes seria “espectacular”; tot i així, assegura que cal ser “realistes”.
Gaudir dels Jocs als carrers de Pequín La passió que està despertant els Jocs ha provocat que la demanda de localitats per a veure els actes sigui desmesurada. Tot i així, aquesta allau de gent que vol viure els Jocs en directe podrà fer-ho tot i no poder entrar als estadis. A Pequín tenen pensat instal·lar fins a 26 pantalles gegants a les principals places de la ciutat. Les proves esportives les retransmetran en directe als llocs que el Comitè Organitzador de Pequín 2008 (BOCOG) ha anomenat “places culturals”. En aquests emplaçaments es duran a terme, a més de les retransmissions, altres activitats com exhibicions, actuacions, venda d’articles i altres activitats de caire lúdic. Igual que a Pequín, seu dels Jocs, a altres ciutats coorganitzadores com Hong Kong, Qingdao, Xangai, Tianjin, Qinghuangdao i Shenyang també tindran punts de trobada similars a les “places culturals”. A més d’això, els trens de les noves línies de metro (que s’estrenaran abans dels Jocs Olímpics) també tindran pantalles en què es retransmetran les proves olímpiques.
28 ESFORÇ
actualitat olimpics/varis
23/1/08
19:33
Página 29
ACTUALITAT VARIS
L’elit del patinatge a Cerdanyola PATINATGE ARTÍSTIC
El dia 13 de gener al pavelló Can Xarau de Cerdanyola es va viure una jornada de veritable patinatge, amb el bo i millor de Catalunya i del planeta. Un any més el Cerdanyola Club d’Hoquei va organitzar la tercera edició del Festinatge, el festival de patinatge artístic amb més rellevància de l’estat. Enguany el tema principal del festival van ser les Olimpíades, i al voltat de 60 patinadors del club van oferir diverses coreografies sobre aquest tema. L’objectiu pel qual es va escollir el tòpic dels Jocs Olímpics és perquè a Cerdanyola creuen i defensen que el patinatge artístic hauria d’acabar essent un esport olímpic. La presència de patinadors com Luca d’Alisera, Sandra Venerucci, Mateo Guirase, Tania Romano, Mirko Pontelo, Melisa Candido o Andrea Barbieri, entre d’altres, va vestir de gala la ciutat de Cerdanyola.
Fins a 7.000 corredors, i diversos centenars més, es van donar cita el darrer dia de l’any en la Cursa dels nassos de Barcelona. La cursa, però, va ser dominada de principi a fi pels atletes africans. De fet, els kenyans Peter Bono i, en noies, Pamela Porton, van complir els pronòstics en proclamarse vencedors de la que va ser la novena edició de la Sant Silvestre a Barcelona, coneguda popularment (i promoguda amb aquest nom per l’Ajuntament) com la “Cursa dels nassos”. Enguany ha estat l’edició amb més participació i, a banda dels guanyadors, cal destacar la bona actuació del català Pol Guillén que va quedar tercer en nois, i de la catalana Núria Puig que també es va fer amb el bronze en noies. Tots dos atletes pertanyen al FC Barcelona. Un any més la popular cursa va viure moments intensos, com la lluita per la primera posició entre Peter Bono i Abraham Chalenga, a mitja cursa o la lluita final per la plata entre Chalenga i Guillén.
ATLETISME
Els kenians s’imposen a Barcelona
Anna Arrese guanya el Doral-Publix Júnior Classic
GOLF
La catalana Anna Arrese es va fer, fa unes setmanes, amb el títol del Doral Publix Júnior Clàssic 2007, celebrat durant les festes de Nadal a Miami. L’Anna participava en la categoria de 14-15 anys i en acabar la segona ronda ocupava la segona posició per darrere de la israeliana Laetita Beck, que havia manat des de l’inici del torneig. La golfista catalana, però, va treure la qualitat que porta dins per, en el tercer recorregut, presentar una impressionant targeta de 68 cops (4 sota par) que van fer inútils els esforços de Beck per endur-se la competició. En categoria masculina 14-15 anys, el català Eric Carpintero va acabar en dotzena posició amb un total de 214 cops.
La nova taula de snowboard de K2, a més d’oferir la qualitat en els acabats i en el disseny al que ja ens té acostumats la prestigiosa marca, ofereix quelcom que la fa encara més especial. La Vava Voom forma part d’una iniciativa a la que K2 s’ha adscrit per a col·laborar en la lluita contra el càncer de mama. Part dels beneficis que s’obtinguin de la venda d’aquest model de taules anirà destinat a l’estudi científic per a la recerca de solucions a una malaltia que afecta milers de dones arreu del món. El preu de la taula no és ni molt menys excessiu, està al voltat dels 380 euros i per una causa com aquesta val la pena gastar-se’ls ja que, a més d’una taula excel·lent, es tracta d’una taula solidària.
Producte ESFORÇ 29
, Forca Esforç Compromis , FORTALESA IMPLICACIÓ Treball
Victor Valdés.qxd
23/1/08
19:39
Página 30
P O RTA DA
,
Sacrifici Seguretat Confianca , F Victor Valdés
Fortalesa blaugrana TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: NACHO JUÁREZ DE PINKORANGE.ES MAQUILLATGE I PERRIUQUERIA: KATHARINANITZPON.COM AMB BIOTHERM HOMME I TECNI.ART ESTILISME: JULIA VENDRELL
a catorze anys que va deixar la disciplina blaugrana el darrer porter que va aconseguir afermar-se a la difícil porteria del Barça. Era l’any 1994 i Andoni Zubizarreta deixava buida la porteria per on havien passat els Urriti, Zamora o Reina. Vuit anys van haver de passar perquè arribés al primer equip un jove tímid però molt segur d’ell mateix i de la seva feina. Victor Valdés, un noi creat a les categories inferiors, arribava per fer-se un lloc sota els pals del primer equip. Era el seu primer any i va aconseguir la titularitat en detriment de l’internacional argentí Roberto Bonano. Aquell mateix any, Valdés va mostrar la seva personalitat en un dur enfrontament amb Van Gaal quan l’holandès va voler fer-lo tornar al filial. Sis anys han passat des del seu debut un 1 de setembre contra l’Atlètic de Madrid. Porters com l’anomenat Bonano, Robert Enke, Rüstü Reçber, i les últimes temporades Jorquera, han tractat de treure Victor Valdés de sota dels pals de la porteria del Barça. Ni tots ells, ni els constants rumors de nous fitxatges, han aconseguit fer ombra o alterar el darrer gran porter blaugrana.
Victor Valdés.qxd
23/1/08
19:39
Página 31
Victor Valdés.qxd
23/1/08
19:39
Página 32
Victor Valdés.qxd
23/1/08
19:40
Página 33
P O RTA DA
Victor Valdés.qxd
23/1/08
19:40
Página 34
Victor Valdés.qxd
23/1/08
19:40
Página 35
Tot i la confiança que han mostrat sempre en tu els tècnics, els jugadors, tot i haver estat Zamora, sembla que hi ha un sector de l’afició que et segueix qüestionant. A què creus que és degut? Aquesta és la història d’aquest club i de l’exigència d’aquesta afició. Jo crec que qualsevol jugador aquí ha de rendir el màxim a cada partit i ja saps que sempre estàs exposat a les crítiques. Sembla intrínsec en l’aficionat blaugrana qüestionar que les coses vagin bé o malament... Sí, però això és perquè hi ha un entorn molt gran que dóna peu a diverses opinions. El Barça és un club enorme amb una massa social també molt gran que sempre opina, però els jugadors som conscients d’això i ho acceptem i ho assumim. Què els diries als que durant la temporada han posat en dubte la vostra capacitat de sacrifici, de treball i d’implicació? Sempre s’ha de respectar qualsevol mena de crítica. Però nosaltres ens hem de concentrar en la feina de l’equip. I la valoració que fas de la feina de l’equip, quina és?
“Per arribar a ser porter del Barça poden influir moltes coses. Una mica la sort, la formació que tens i l’ajut que et donen des de baix.
Però sobretot cal posar molt d’un mateix i treballar molt cada dia.”
Jo sóc de la idea que el balanç s’ha de fer al final de temporada. Durant la temporada pot haver-hi alts i baixos i els jugadors som els primers que ho sabem i a partir d’aquí treballar al màxim cada dia per al final aconseguir els títols, que és el més important. Què suposa ser porter del Barcelona? Doncs moltes coses, sobretot si ets d’aquí i saps què significa el club. Després, en el que és purament esportiu, doncs l’exigència de qualsevol altre jugador. Sortir sempre a guanyar cada partit i a més de guanyar saber que cal fer-ho jugant bé i, sobretot, guanyar molts títols cada any. Com s’hi arriba? Són moltes coses. Pot influir una mica la sort, la formació que tens i l’ajut que et donen els entrenadors des de baix, però sobretot cal posar molt d’un mateix i treballar molt cada dia. Suposo que la teva personalitat ha ajudat... Sí, bé, jo sóc una persona que m’aïllo fàcilment de l’entorn. Diguem que tinc una actitud a vegades una mica “passota” que ho fa més fàcil de portar, sobretot els dies difícils. A vegades t’han qualificat una mica d’arrogant o de “xulo”. Creus que aquest punt de “xuleria” és necessari per a ser un bon porter? Jo no crec en això de la “xuleria” o en la intimidació com diuen alguns. Jo crec que al futbol tothom surt a fer-ho el millor possible. És cert que cadascú té la seva personalitat i si transmets una imatge seriosa potser dones peu a aquesta mena de qualificatius. Però la confiança en un mateix sí que és important...
ESFORÇ 35
Victor Valdés.qxd
23/1/08
19:40
Página 36
Sí, l’autoconfiança sí que és important per a un porter, però jo crec que més que aquestes coses cal destacar d’altres més específiques o més tècniques. Fa un temps vas dir que jugues a futbol per a divertir-te. Enguany t’estàs divertint? No sempre et pots divertir i menys en partits molt importants on l’exigència és màxima. És cert que hi ha partits amb diferent tensió però intentar sortir al camp a divertir-te és quelcom del que sempre se n’extreuen coses positives.
P O RTA DA
Quan et veurem divertint-te amb la selecció estatal? No ho sé. Jo mantinc la il·lusió de poder ser internacional. Ho intento fer bé per aconseguir moltes coses amb els meus companys i amb el club i després si arriba l’oportunitat d’anar a la selecció l’agafaré molt content i molt il·lusionat. Un dels jugadors del qual es parla molt darrerament és un dels que has dit que és un dels teus referents, parlem de Cañizares. Què et sembla la situació que li està tocant viure? Doncs molt fotuda. Et poses en la seva pell i no aconsegueixes entendre tot el que està passant. Jo ja ho vaig dir al seu dia que només puc transmetre-li el meu suport. Tot i que jo crec que amb la seva qualitat i tal com és ell superarà això i triomfarà allà on estigui.
Tot i que és impossible, per què no pot jugar ni Lliga ni Champions, s’ha parlat d’ell com a possible incorporació per a cobrir la baixa de Jorquera. Què significaria per tu tenir -lo de “segon”? El conec molt bé i seria un orgull. Sempre ha estat una referència per a mi i tenir al costat un referent sempre ajuda per aprendre moltes coses. A més, una persona tan experimentada com ell sempre pot ensenyar-te moltes coses. Per què, porter?
què li demanes al teu segon
Jo sempre he pensat que no ha d’haver-hi un primer i un segon porter. Això és essencial per a venir cada dia i donar-ho tot. Els porters que hem estat al primer equip, es diguin com es diguin, jo he considerat sempre que tots estem igual: portem l’u, el tretze o el número que sigui. El que sempre demano als meus companys, siguin porter o no, és el màxim d’exigència en el treball. T’has afermat a la porteria del Barça després que hagin passats molts i molt bons porters. Et sents, com han arribat a dir, el nou Zubizarreta? No perquè, primer de tot, cada u és com és i cadascú té la seva etapa. El que sí que és cert és que des que estic al primer equip valoro moltíssim l’etapa d’Andoni i sobretot valoro molt tot el que va aconseguir. Estem
“La meva meta és intentar cada any aconseguir quelcom per al Barça, que és el club pel qual ho dono tot. Espero i desitjo estar aquí molts anys”. 36 ESFORÇ
parlant de números impossibles d’aconseguir i no crec que encara mereixi el premi de la comparació. Com veus el teu futur en això del futbol? Jo sóc de marcar-me metes en tot i les meves metes en el futbol em penso que estan clares. Quines són? Doncs cada any intentar aconseguir quelcom per al Barça que és el meu club de sempre i pel qual ho dono tot. Per tant, espero i desitjo estar aquí molts anys donant moltes alegries a l’afició. I el teu futur a la vida? Doncs el mateix. Sóc una persona força senzilla, per la qual cosa m’agrada estar envoltat dels meus i viure la vida al màxim, que també és quelcom important.
5 minuts...
Un lloc per perdre’ t: Gavà mar Un menjar: Arròs Una beguda: Cervesa Play-station o un llibre: Cap de les dues Una pel·lícula: Antwon Fisher Festa boja o tranquil a casa: Tranquil a casa El teu ídol: Com a ídol sempre he volgut semblar-me al meu pare. A nivell futbolístic no tinc ídols, tinc referents, que serien Cañizares i Oliver Khan. El millor gol que t’han marcat: No m’agrada recordar-ho El teu millor partit: Pel que va significar i per com va acabar, la final de París. No t’agrada del futbol... moltíssimes coses Un defecte: Sóc impulsiu Una virtut: No sóc jo qui m’he de valorar
Victor Valdés.qxd
23/1/08
19:40
Página 37
Hoquei_herba
23/1/08
19:46
Pรกgina 28
23/1/08
19:46
Pรกgina 29
ร lex Rubies
Hoquei_herba
HOQUEI HERBA
HHerban11.qxd
23/1/08
19:51
Pรกgina 40
HHerban11.qxd
23/1/08
19:51
Página 41
, Famllia
,
CD TERRASSA
centenaria
E
TEXT ÀLEX RUBIES FOTOS GUIFRÉ DE PERAY
l centenari del CD Terrassa està cada cop més a prop. D’aquí a dos anys, el 2010, aquest històric de l’hoquei herba català celebrarà les noces de diamant en un moment en el que l’hoquei passa per una etapa d’incertesa. Fa molts anys que l’hoquei va arribar a l’estat a través d’unes famílies vallesanes que van convertir Terrassa en el centre neuràlgic d’aquest esport a tot l’estat. El CD Terrassa va ser un dels clubs que va sorgir d’aquesta tradició vallesana per l’hoquei herba. En aquests cent anys el club roig s’ha mantingut com un dels referents mundials tant en la manera de treballar la base com en la manera d’entendre l’esport. Molts grans jugadors han passat per aquest club que ha anat creixent a base de treballar la cantera. Una cantera que ha estat prolífica gràcies a la tradició i al fet que el CD Terrassa sigui com una família en la que es pertany al club per herència familiar. Avis, pares i fills passen per les diferents categories del club formant així un entramat que ha donat centenars de boníssims jugadors. Aquest és el cas del Marc Tejedor, la Maite Garreta i la Sílvia Gabarró, tots tres van arribar a l’hoquei, i en concret al CD Terrassa, per tradició familiar. El quart jugador al que hem volgut donar veu per a què ens expliqui per què ser del Terrassa suposa quelcom especial és l’Oriol Bach. Mentre el Marc, la Maite i la Sílvia van “heretar” els colors del Terrassa, l’Oriol va arribar al club de manera diferent: “Un amic dels meus pares em va regalar un estic i vaig conèixer el CD Terrassa a través d’un campus a les Pedritxes. Des d’aleshores no m’ha passat pel cap canviar de club”. El Marc Tejedor és un dels jugadors consagrats del primer equip masculí del CD Terrassa; és jugador, ha estat entrenador i sent els colors del club, cosa que, com ell mateix diu, “cada cop passa menys”. Per al Marc la tradició de l’hoquei herba al Vallès es deu a “l’esforç d’unes famílies que van portar ESFORÇ 41
23/1/08
19:51
Página 42
l’hoquei herba al nostre país i que a base d’entusiasme van apostar per un esport que els apassionava. Així van aparèixer els tres principals clubs (el CD Terrassa, l’Atlètic Terrassa i l’Egara)”. L’Oriol Bach va ser “alumne” del Marc i ara és company seu al primer equip del club; per a ell la tradició també està directament relacionada amb el fet que “a l’estat espanyol l’hoquei va arribar per Terrassa i els clubs pioners van ser els d’aquí. A més, la competència i la rivalitat a la mateixa ciutat han afavorit que hi hagués més tradició”. La Maite Garreta i la Sílvia Gabarró comparteixen vestidor amb el primer equip femení. Mentre la Maite està plantejant-se penjar l’estic a finals de temporada, la Sílvia encara està a cavall entre el juvenil i el primer equip. A més de compartir vestidor, les dues tenen una idea similar del perquè de la tradició terrassenca per l’hoquei. Per a la Maite “la tradició a Terrassa es deu que aquí fa molts anys que es juga; de fet és un dels primers llocs on es va jugar a hoquei herba de l’estat. A més, sempre hi ha hagut bon nivell i això també anima”. Per a la Sílvia la cosa també té molt a veure amb els anys que fa que es practica hoquei a Terrassa però ella afegeix que “hi té molt a veure l’herència familiar. Els pares juguen, els passen l’afició als fills i és una cadena que manté aquesta tradició”. Per al Marc aquesta és la clau de l’hoquei a Terrassa: “La tradició ha fet que d’aquí surtin grans jugadors ja que els millors són de sagues familiars”. I és que el Marc prové d’una família en la que tant el seu avi, com el seu pare, com els seus germans han passat per la gespa del CD Terrassa. “Els últims anys s’ha perdut una mica el tema de l’amor a uns colors. La gent jove sent molt menys els colors a la sang”. Aquesta és la opinió de Tejedor, tot un veterà en aquest món.
L’Oriol, però, és potser un d’aquests joves dels que parla el Marc i té una idea un mica diferent: “Mai se m’ha passat pel cap anar a un altre club perquè aquí sempre he tingut el que he volgut. És la nostra segona casa, per no dir la primera per hores”. La Maite, que pel que diu es troba en els darrers anys al club com a jugadora, reconeix que tampoc ha pensat mai en deixar el CD Terrassa i és que, com ella diu, “aquí estic bé i aquí em quedo”. Tots quatre coincideixen en el fet de no voler abandonar el club. La Sílvia, que és la més jove, no li ha passat mai pel cap jugar a un altre club, reconeix que el Terrassa “és una part de la meva vida i com que de moment estic bé no m’ho plantejo”. Queda demostrat doncs que els que lliguen les seves vides al Terrassa el converteixen en una part important del seu “tot”. “Ara que em plantejo plegar em serà molt difícil deixar-ho perquè és tancar una etapa de la meva vida”, reconeix la Maite. Potser aquesta és la clau del CD Terrassa, potser és això el que el fa diferent. L’Oriol ho té clar, el que diferencia el Terrassa és que no és només un club, per a ell “es tracta d’una gran família”. En aquest sentit, la veterana jugadora aporta un exemple molt representatiu, “la gent de l’Atlètic sempre diu: Pugem a l’Atlètic. Els de l’Egara: Pugem a l’Egara. Nosaltres diem: Pugem al
Maite Garreta
HOQUEI HERBA HERBA HOQUEI
HHerban11.qxd
club. És quelcom més proper, més familiar”. Està clar que, com diu el Marc, “el fet que sigui un club una mica més petit que els altres, ajuda. Els nens tenen més propers els jugadors de divisió d’honor i això ajuda que se sentin més representats. Som com una família, ens coneixem tots”. Tots ells parlen d’ambient familiar, de la proximitat dels uns amb els altres i que tots es coneixen, però, és aquest el secret que ha mantingut al Terrassa sempre a l’elit de l’hoquei herba? Per a l’Oriol la clau de l’èxit ha estat “l’avinença i la cohesió dels equips entre ells. L’amistat, el bon rotllo que hi ha sempre, ha ajudat a tirar endavant quan hi ha hagut problemes”. Per la Maite el secret té més a veure amb l’estructura de club, “la base és la clau. S’ha tingut cura de la cantera des de sempre”. En aquest sentit la Sílvia opina que “s’ha treballat molt bé amb els petits. S’ha sabut enganxar els nens, s’ha sabut formar-los i s’ha fet un seguiment molt bo de tots els jugadors des de petits”. Pel que fa al futur del club tots quatre són força optimistes. Per l’Oriol “la cosa és difícil perquè tots els clubs s’estan professionalitzant molt. Però dintre de les nostres possibilitats es pot seguir endavant treballant molt bé. Tenim gent que val moltíssim i si seguim com fins ara les coses aniran bé”. La Maite ho té molt clar, el futur
23/1/08
19:51
Pรกgina 43
Oriol Bach
HHerban11.qxd
ESFORร 43
, Sllvia Gabarro
HOQUEI HOQUEI HERBA HERBA
HHerban11.qxd
,
23/1/08
19:52
Pรกgina 4444
23/1/08
19:52
Página 4445
el veu “molt bé” i ho justifica dient que ara cada cop hi ha “més gent que s’apunta a jugar a hoquei, estem creixent. S’està introduint a les escoles, cosa que no s’havia fet mai.” Pel que fa al Marc té en el seu punt de mira l’any 2010, l’any del centenari: “En el futur jo veig que podem començar aquest centenari amb unes bones instal·lacions, que crec que s’està treballant en això, i amb una massa social molt ferma. I si les coses es fan com s’han de fer podem créixer per acabar sent un dels clubs referents en el món de l’hoquei, no només a l’estat espanyol sinó també al món”. La més jove, i que potser més temps li queda al club com a jugadora, és molt optimista de cara al futur del club, i ho és perquè creu que “pugen equips forts amb molt entusiasme i moltes ganes. Tant el meu juvenil, per exemple, com el masculí portem molts anys jugant junts i pugem amb molta força”. A totes les famílies però hi ha coses que canviaríem i que potser milloraríem. La del CD Terrassa no n’és una excepció i tots quatre estan d’acord en què hi ha algunes coses que es poden retocar una mica. “Més que canviar, jo crec que caldria introduir modificacions que vénen donades per la competència i pels avanços tecnològics i d’infraestructures”, diu l’Oriol. Pel Marc aquelles coses que cal canviar ja estan en procés de millora i un cop s’hagin assolit aquests canvis “una cosa portarà a l’altra. Si tu millores les instal·lacions, per exemple, a la millor pots ampliar els serveis i augmentar així la massa social”. La Maite també creu que s’ha de pensar en millorar les instal·lacions, “que ja s’està treballant en això i si es milloren les instal·lacions segurament hi haurà més socis”. Pel que fa a la Sílvia, ella creu que millorar les instal·lacions “seria un pas per fer créixer el club i ja s’hi està treballant. Pas a pas s’està millorant en tots els aspectes i s’està fent créixer el club”. Va ser un dels clubs pioners en la pràctica de l’hoquei herba al nostre país i d’aquí a dos anys es convertirà en un dels pocs que pot presumir de noces de diamant. Cent anys d’història que han fet del CD Terrassa una gran entitat que, tot i ser propera, familiar i ser “una segona casa” per als esportistes del club, ha sabut mantenir-se amb molt bons resultat a l’elit de l’hoquei herba. Una nova etapa comença per al Terrassa amb canvis i millores que de ben segur ajudaran a seguir potenciant un esport que ha esdevingut una gran tradició a la ciutat del Vallès.
dgjjbn jnbjbg dgjjbn ñjfbns jnbjbg ñlgnsj ñjfbns kbgsdb ñlgnsj sdjgbs kbgsdb kdjbgj sdjgbs dgjjbn sdbgjb kdjbgj jnbjbg dgñjsd sdbgjb ñjfbns hñjghn dgñjsd ñlgnsj ñdgn hñjghn kbgsdb ñdgn sdjgbs kdjbgj sdbgjb dgjjbn dgñjsd jnbjbg hñjghn ñjfbns ñdgn ñlgnsj kbgsdb sdjgbs EL TERRASSA I JO Jordi Robirosa
Vivim moments delicats en el món del hockey, i això em preocupa. Jo, que vinc d’un esport superprofessionalitzat com és el bàsquet –i més el de la NBA- puc dir amb coneixement de causa que aquesta semiprofessionalització que viu aquest esport no és bona, perquè no existeix una estructura suficient per aguantar-la. Un esport que no genera clubs nous no pot permetre’s el luxe de perdre’n algun pel camí. I els que ara van granats han de saber que les vaques grasses poden ser magres demà passat. Vé tot això a tomb perquè si al CD Terrassa Hockey el deixen respirar una miqueta pot tornar a ser el club gran que va ser durant anys i panys. I això vol dir, ni més ni menys, respectar el planter que cadascú faci. I això vol dir que tots plegats –l’esport en si mateix- en sortirem beneficiats. Ser del Terrassa és una marca, no la pot tenir tothom. L’escola funciona i hi ha un munt de nenes i nens vestits de vermell, amb la satisfacció de saber que pertanyen al club més antic de tots, el que té a tocar el centenari. Portar a l’americana la insígnia de plata amb l’estic travessant les lletres CDT és un orgull, no en dubteu pas. Almenys per a mi.
Marc Tejedor
HHerban11.qxd
ESFORÇ 45
23/1/08
19:56
Página 46
BÀSQUET
Basquetn11.qxd
Pau Rib as
TEXT ÀLEX RUBIES FOTOS GUIFRÉ DE PERAY
Basquetn11.qxd
23/1/08
19:56
Página 47
aül López, Rudy Fer nàndez o Ricky Rubio són els darr ers noms de figur es sortides de la cantera del Joventut de Badalona. T ots tr es triomfen a l’ACB i tenen passat o futur NBA. El Raül va viure una etapa a les files de Utah i tant el Rudy com el Ricky estan cridats a cr euar l’Atlàntic per triomfar a Amèrica com ho estan fent a les files de la Penya. La cantera ver d-i-negra és una font inesgotable de talent que segueix la tradició dels Mar gall, Jofr esa o Villacampa. El darr er en sumar -se a aquesta tradició és un jove de dinou anys que r ere la llum incandescent del gran Ricky Rubio s’ha sabut fer un lloc i brillar amb llum pròpia. El Pau Ribas porta quinze anys al club i després d’una gran campanya a la LEB-2 amb el CB Prat s’ha guanyat un lloc al primer equip com a tercer base. Aito ha deixa fora el mateix Marcelinho Huertas, tot un inter nacional que ha estat cedit per donar pas al bo d’en Pau.
Com et vas sentir quan vas saber que series el tercer base del primer equip? Molt content. Fa quinze anys que van tenir l’encert d’apuntar -me a jugar a bàsquet a la Penya i, a poc a poc, passant-ho bé i tr eballant fort ha arribat el moment en què he tingut la sort que l’Aito comptés amb mi. Fins ara, què t’ha semblat l’ACB? És un altre món. La LEB és una bona lliga però quan arribes a l’ACB tot canvia, la manera de jugar , la gent que ve a veur e els partits, tot. T’ha semblat potser més fàcil que a la LEB?
Home, quan tens bons jugadors al costat sempre és més fàcil jugar . T ens més oportunitats perquè han de preocupar-se pels teus companys, per la qual cosa et deixen més sol. La principal diferència, però, és el ritme. El joc a l’ACB és molt més ràpid que en categories inferiors. Fa un parell de mesos li vam preguntar al Ferran Laviña quina era la clau per mantenir el nivell, però sembla que fins i tot es pot mirar més enllà. Quina creus tu que és la clau per millorar la temporada anterior? El més important és l’estil de joc. Som un equip tant o més alt que l’any passat, però som molt més ràpids i això ens permet defensar molt, pressionar fins i tot més que l’any passat i córr er molt. I amb aquest estil de joc, que està donant r esultats, podeu pensar en el títol? Molta gent parla d’objectius a llar g termini, però l’Aito és un entrenador a qui no li agrada aquest tema. Ell el que vol és intentar jugar bé cada partit i jo cr ec que és el millor sistema per aconseguir objectius.
ESFORÇ 47
BÀSQUET BÀSQUET
Basquetn11.qxd
23/1/08
19:56
Página 48
Basquetn11.qxd
23/1/08
19:56
Pรกgina 49
ESFORร 49
Basquetn11.qxd
23/1/08
19:56
Página 50
Quin per centatge del mèrit d’aquest bon nivell és de l’Aito?
Quin és el secr et de la cantera del Joventut?
No et sabria dir quin percentatge. Però és clar que l’entr enador, i més amb la manera de jugar que tenim, és molt important per a nosaltr es. A més, en els últims anys amb l’Aito a la Penya han arribat els r esultats, per la qual cosa, insisteixo, la importància de l’entr enador és màxima.
Que hi ha molta gent i molts nens que comencen. Però sobretot que hi ha molta gent que sap què s’ha de fer per tr eure jugadors i per donar -los oportunitats i pujar-los al primer equip. A més, som un club amb pocs r ecursos econòmics i la nostra manera de vida és aquesta, tot el club ho sap i tothom treballa per pujar els màxims jugadors.
BÀSQUET BÀSQUET
Quin és el teu r ol a l’equip, què et demana l’Aito que aportis? L’Aito no et demana un r ol a l’equip, vol que a poc a poc el tr obis tu mateix. Jo cada cop em sento més còmode a la pista, tant en defensa com en atac, i intento aportar cada cop més coses. I què són aquestes coses que pots aportar?
Quins seran els pr opers que com tu ‘pugin’ a l’ACB? Hi ha molts que estan més o menys com jo arr eu d’Espanya. El Ser gi Llull, per exemple, que al Madrid ho està fent francament bé, o el Javier Beiran a l’Estudiantes. A més hi ha d’altres fent-ho molt bé a la LEB com el Xavi Rey (cedit pel FC Barcelona a l’Alerta Cantabria).
Sóc un jugador a qui li agrada portar el ritme del partit, sempre he jugat de base, tot i que he hagut de jugar d’escorta pels problemes amb les lesions i m’he sentit còmode a la posició. Però sobretot el que m’agrada és liderar l’equip tant en defensa com en atac i això és el que crec que puc aportar principalment. Com veus el teu futur? El meu futur? Acabo de començar! De moment intentaré fer una bona temporada i en tinc una altra amb la Penya assegurada. Després esper em que no s’acabi... T’atreu el bàsquet americà? Atreu perquè és molt espectacular , però jo crec que és molt més bàsquet el d’aquí que el d’allà.
Un Hobby:Anar all cinema, però entre setmana, el cap de setmana és molt car . Un referent: Sempre m'he fixat en Raül López. Una pel·lícula: El jardinero fiel Llibre o Playstation: Pro-Evolution Un menjar: La fideuà de la meva àvia Una beguda: L'Sprite Cap de setmana perfecte: Jugar dissabte i descansar diumenge Una virtut: No ho hauria de dir jo... Ser amic dels meus amics Un defecte: Sóc esquerp per telèfon Festa boja o tranquil a casa: Una mica de tot No t'agrada del bàsquet... Els "amarrateguis"
Basquetn11.qxd
23/1/08
19:56
Pรกgina 51
ESFORร 51
WATERPOLO
waterpolo.qxd
52 ESFORร
24/1/08
01:02
Pรกgina 52
waterpolo.qxd
24/1/08
01:02
Pรกgina 53
waterpolo.qxd
24/1/08
01:02
Página 54
aquíMés hipossibilitats ha
é
WATERPOLO WATERPOLO
s molt comú en el món de l’esport que els equips es reforcin amb jugadors i jugadores estrangers que pugen el nivell de la plantilla. En el cas de Chantal Van Dam i Patricia Kracht van arribar d’Holanda per reforçar el CN Sant Andreu en èpoques diferents. La Chantal va venir fa anys a jugar a waterpolo i després d’un temps a la plantilla del CN Sant Andreu va passar a ocupar la banqueta del primer equip femení. Amb ella dirigint l’equip va arribar la Patricia. La jove jugadora ja coneixia Barcelona, ja que havia jugat aquí amb el seu anterior equip, i gràcies a que la seva mare i la Chantal es coneixien d’haver jugat juntes, va tenir la possibilitat de fitxar pel Sant Andreu. A Catalunya confessen que les han rebut amb els braços oberts i que, després d’una adaptació que ha estat molt fàcil per les dues, estan encantades amb Catalunya, Barcelona i el CN Sant Andreu. La situació a Holanda i a Catalunya del waterpolo femení és molt similar a nivell de clubs. Encara no són entitats professionals i no tenen l’alçada dels equips italians o els ucraïnesos. Tot i així, la selecció holandesa és una de les tres classificades per a les olimpíades (EUA i Austràlia també ho estan), fet que demostra el bon nivell de les esportistes. La Patricia, però, va venir a Catalunya perquè considera que aquí hi ha “més possibilitats d’entrenar i de fer-ho a un nivell més alt”. La Chantal va venir fa uns quants anys i va jugar a Catalunya durant dos anys i mig i porta dos més entrenant. Confessa que se sent “molt contenta” i amb ganes “de seguir ja que tenim un equip amb menys qualitat individual que l’any passat però amb més qualitat com a conjunt”. Hi ha hagut força canvis respecte a la temporada passada a Sant Andreu; fins a cinc jugadores han abandonat el club però totes treballen com a mínim per a igualar la quarta posició de
La Vida
d’entrenar a un nivell
més alt
l’any passat. El club no es marca objectius, aquesta és una temporada d’impàs, però la Chantal no pot evitar ser una mica més ambiciosa: “Ja veurem com arribem, de moment estem bé, estem jugant bé i intentarem igualar la temporada passada”. La Chantal va arribar a Sant Andreu perquè el seu marit és d’aquí. Va arribar al club sense parlar castellà ni català i reconeix que la va ajudar molt el fet que “les noies van tractarme molt bé, van ser molt amables tant a l’aigua com fora”. La Patricia també ha tingut una rebuda la mar de bona, tot i que ella ja parlava castellà. De fet reconeix que una de les raons per les que ha vingut aquí és perquè “estic estudiant castellà”; tot i així, deixa clar que no només ha après castellà. Per la Patricia aquí hi ha una manera diferent de viure i d’entendre la vida. “Aquí la vida és més tranquil·la que a Holanda. Allà hi ha una mica més d’estrès”. L’entrenadora coincideix amb la seva jugadora en què aquí “hi ha una manera diferent de viure. La vida és més relaxada, es menja millor, els horaris són diferents... Tot i així, la feina que faig (és professora d’Educació Física) és igual i això m’ha ajudat a adaptar-me”. Tant la Chantal com la Patricia insisteixen que la rebuda a Catalunya ha estat boníssima i no dubten ambdues en remarcar que la gent “és molt simpàtica”. Una altra cosa que ha afavorit a l’adaptació és el clima, quelcom molt diferent a les seves terres. L’adaptació ha estat
aquí és més tranquil. la que a 54 ESFORÇ
Holanda
waterpolo.qxd
24/1/08
01:03
Pรกgina 55
ESFORร 55
waterpolo.qxd
24/1/08
01:03
Página 5656
WATERPOLO HANDBOL WATERPOLO
perfecte i ara se senten a Catalunya com a casa. Pel que fa al waterpolo en si, totes dues reconeixen que hi ha certes diferències entre el nivell i la manera de jugar a Holanda i aquí a Catalunya. Per la Patricia, el waterpolo que s’ha trobat aquí és “més professional. S’entrena més. A Holanda no hi ha gaire clubs que entrenin més de tres dies per setmana”. Les diferències per a la Patricia es troben sobretot en els clubs i en les infraestructures ja que pel que fa al nivell considera que “en femení és més o menys igual. Potser aquí és una mica més important el físic i allà es juga més al pressing. Aquí es juga més en zona i altres tàctiques”. La Chantal coincideix amb la seva jugadora en què el waterpolo català i l’holandès “són més o menys del mateix nivell”. Però reconeix que “a Holanda ha agafat una mica més de força per la classificació pels Jocs gràcies a que hi ha més publicitat”. Pel que fa a Catalunya la Chantal creu que el waterpolo “ha de créixer una mica més. Però perquè això passi cal que la selecció estatal femenina reculli premis, com la masculina ja ha fet. Aleshores la gent s’animarà amb aquest esport”. Quant a les diferències en el joc l’entrenadora és de l’opinió que a Holanda “es juga un waterpolo més tècnic. Tot i així, si ens compares a la Patricia i a mi com a jugadores, jo seria més de l’escola tècnica i ella és una jugadora més física tot i que no té mancances tècniques. Ara a Holanda ha canviat l’estil de jugar i cada cop es tendeix més al físic perquè a les competicions internacionals no es guanya només amb la tècnica”. Seguint amb les comparacions, la Chantal destaca la importància d’entrenar i que mentre aquí entrenen dos hores, a Holanda s’acostuma a fer-ho durant només una. Aquest fet el considera “molt important” ja que gràcies a les hores de treball “pots concentrar-te en molts aspectes del waterpolo i treballar-los amb les noies durant tot l’any”. En relació amb el present i el futur del waterpolo, la Patricia no pot evitar reconèixer que “ni a Holanda, ni aquí, es pot viure del waterpolo”. Es mostra esperançada que “en el futur es professionalitzi un mica i la cosa canviï”.
56 ESFORÇ
Ella dóna molta importància a aquest fet ja que considera que és molt difícil compaginar els estudis amb el waterpolo: “És molt important fer el possible per a què les jugadores puguin entrenar dos cops al dia i que la gent pugui anar a la universitat, a l’escola o a treballar”. Pel que fa al futur, la Patricia es mostra optimista ja que creu que el waterpolo serà un esport més “gran” i ho justifica dient que abans “no hi havia gaires equips amb bon nivell i ara cada cop hi ha més”. La Chantal també és optimista de cara al futur del waterpolo i opina que “el nivell cada cop és millor ja que a tot arreu cada cop s’entrena i es treballa millor, les noies saben més i estan cada cop millor físicament”. Per a la Patricia hi ha hagut un canvi, “abans només hi era Holanda, ara cada cop s’estan posant Itàlia, Rússia, Bulgària, Espanya... hi ha més països lluitant per entrar a un europeu, un mundial o unes olimpíades i això és molt bo per al futur del waterpolo”. Tot i que totes dues es mostren esperançades amb el futur del seu esport, creuen que hi ha coses que es poden canviar per millorar i per atreure més gent. L’entrenadora torna a parlar que s’han de canviar les coses perquè les noies puguin compaginar els estudis o la feina amb l’entrenament: “Les noies ho tenen difícil perquè no són professionals, caldria que s’igualés la situació una mica amb els nois que poden entrenar dos dies i treballar el físic al gimnàs”. I és que per a la Chantal això és el que principalment es pot millorar del waterpolo femení, el físic. Ho reflecteix dient que: “Físicament hi ha coses que es poden millorar moltíssim, però al club no hi ha temps per fer-ho”. Pel que fa al waterpolo en si, la Patricia creu que tot i que “ja han canviat algunes normes que fan que el joc sigui més atractiu, com els atacs més curts o l’evitar que es lluiti tant amb la boia. Segur que encara es pot fer que el joc sigui més ràpid i atractiu”. Dues holandeses arribades a Sant Andreu per a practicar un esport que els apassiona, integrades a la cultura i la vida catalana i amb quelcom diferent a aportar al waterpolo del nostre país. Entrenadora i jugadora donaran tot el que estigui a les seves mans perquè el CN Sant Andreu lluiti per les posicions cabdals de la classificació i per a fer un bon paper a Europa.
A Catalunya ia
Holanda
i ha, més o menys,
el mateix
nivell
waterpolo.qxd
24/1/08
01:03
Pรกgina 5657
Rugbi_ilu
23/1/08
20:01
ร lex Rubies
Pรกgina 28
Rugbi_ilu
23/1/08
20:01
Pรกgina 29
R UGBY
rugbi.qxd
24/1/08
01:11
Pรกgina 60
rugbi.qxd
Quatre barres
24/1/08
01:11
Pรกgina 61
La millor alternativa
rugbi.qxd
24/1/08
01:12
Página 62
“E R UGBY
s voluntat dels clubs fundadors convertir els partits en lloc de trobada, d’amistat i d’intercanvi. Per poder garantir aquest aspecte de germanor entre els participants a la competició, els clubs consideren que es fa indispensable la realització del tercer temps seguint la bona tradició rugbística”. Així resa en les bases que regeixen aquest torneig recentment constituït. Poca broma, el 6 Nacions va començar amb el mateix esperit de competició i ara és un dels torneigs amb més solera arreu del món. L’origen de la fundació d’aquest torneig cal cercar-lo en l’Amatori Rugby Alghero. A finals de la temporada passada van demanar a la federació catalana participar en les seves competicions i, com que alguns clubs no ho tenien clar, la resta va agafar el guant i es van organitzar al voltant d’un torneig
internacional de molta projecció. Enguany ha vist la llum el Quatre Barres amb el format del 6 Nacions, un partit d’anada, i amb la participació de 6 equips: GEiEG, Alghero, Químic Equip Rugby, CNPN/Enginyers, RC Badalona i CR Tarragona. L’equip tarragoní va tenir l’honor d’ésser el primer club en viatjar a terres sardes per disputar aquest torneig. Celebració per partida doble perquè també va significar el primer partit oficial que els tarragonins jugaven fora de Catalunya. Ja us podeu imaginar el que va representar el viatge per als 23 jugadors que es van desplaçar d’aquest club modest. Avions, hotels, recepcions,... i rugby! L’esport com a eina d’integració social i cultural. Així ho van anunciar les autoritats locals i els mateixos directius tarragonins que es van desplaçar a l’illa algueresa. Ara bé, el partit fou el més important. Tots dos equips van sortir al camp Maria Pia i lluitaren de valent per la victòria. Tots dos
El 6 Nacions va començar amb el mateix esperit de competició i ara és un dels torneigs amb més solera arreu del món. 62 ESFORÇ
rugbi.qxd
24/1/08
01:12
Pรกgina 63
rugbi.qxd
24/1/08
01:12
Página 64
R UGBY VOLEIBOL
van tenir moments de control del partit. I tots dos van anotar assaigs. Al final l’experiència dels jugadors de l’Alghero fou determinant per marcar les diferències en els moments clau del partit (21 a 10 final). Però la victòria catalana ja s’havia aconseguit fent la disputa d’aquest torneig. Perquè, a la fi, el que volen els jugadors de rugbi és jugar i si a sobre és competint contra un equip llunyà doncs millor que millor. Un cop més el rugbi trenca fronteres. I el low cost també ;-). Els mateixos jugadors del Tarragona van explicar a la tornada que l’experiència va ser inoblidable i quasi perfecta, ja que només va faltar la victòria sobre el terreny de joc. La premsa local i fins i tot la TV es fan fer ressò de l’inici d’aquest torneig. Es pot veure al YouTube. Ja hi ha equips del Rosselló interessats en participar al Quatre Barres i costa poc adonar-se que (Itàlia i França lluiten al 6 Nacions) en poc temps aquest torneig pot esdevenir clau per al desenvolupament del rugbi català. El Quatre Barres serà tot allò que els seus integrants vulguin que sigui, però, per poc que s’esmercin, aquest torneig donarà molt a parlar.
El Quat re Ba rres serà tot allò que e ls s eus i ntegrants v ulguin que sigui 64 ESFORÇ
rugbi.qxd
24/1/08
01:12
Pรกgina 65
ESFORร 65
23/1/08
20:08
Página 66
VOLEIBOL
Volein11.qxd
MANUEL SEVILLANO, UN CATALÀ DE SÒRIA
Volein11.qxd
23/1/08
20:08
Página 67
CATALANS INTERNACIONALS MANUEL SEVILLANO I IBÁN PÉREZ
TEXT ÀLEX RUBIES FOTOS ALFREDO FERRER
ESFORÇ 67
VOLEIBOL
Volein11.qxd
23/1/08
20:09
Pรกgina 68
Volein11.qxd
23/1/08
20:09
Página 69
F
a unes setmanes la selecció espanyola de voleibol va rubricar el bon moment de joc fent-se amb la cinquena posició a la Copa del Món de seleccions disputada a diverses ciutats de Japó. La selecció es va guanyar el dr et a participar en aquesta competició en guanyar el Campionat d’Eur opa, i, tot i que no han aconseguit cap de les places en joc per a les Olimpíades, la cinquena posició en aquest tor neig suposa una fita històrica per una selecció que està destinada a mar car un abans i un després. Els inicis i l’aventura italiana Els bons r esultats han dut a la selecció a estar en el seu millor moment de la història (sisena al rànquing mundial). Dos dels pr otagonistes d’aquests èxits són nascuts a Catalunya, és el cas de Manuel Sevillano i Ibán Pér ez. Sevillano va néixer a Bar celona ara fa 26 anys però s’ha criat a Sòria i, tot i no renegar dels seus orígens, reconeix sentir-se “sorià de sempre”. Manuel va marxar cap a Sòria quan era molt petit però els seus par es són catalans i “a part de per les concentracions al CAR de Sant Cugat, venim de vacances amb la família (que sí que és d’aquí)”. L’Ibán sí que es va criar aquí i va començar a donar els seus primers passos a Catalunya, concretament a la Blume. Allà sent cadet de primer any li van donar a conèixer el voleibol, que fins aleshor es no practicava. Fa ara set anys un jove Ibán provava fortuna en l’esport en el que ha acabat sent inter nacional. Un any després però, va marxar a la concentració de la selecció juvenil a Palència i després d’un periple de diversos anys per la Primera Nacional va provar fortuna a Itàlia. Allà va adquirir l’experiència necessària alternant la Primera i la Segona Divisió, per tor nar aquest any a Espanya, al Drac Palma, un dels favorits pel títol. Concr etament al club balear és on s’han trobat aquests dos inter nacionals. Manuel també ha fitxat aquest any pel Drac. La r elació de Sevillano amb el voleibol d’elit començà a la concentració de Castella Lleó. T ambé quan era cadet de primer any va endinsar -se en aquest món. Després de dos anys aquí i tr es a la júnior va tor nar a Sòria, al club on es va iniciar . Sevillano va sortir de Sòria per provar també a la millor lliga del món. A Itàlia va tenir una molt
“ E LS OBJECTIUS ESTAN CLARS,: GUANYAR LA SUPERCOPA, QUE JA HO HEM FET, GUANYAR LA LLIGA I LA COPA DEL REI ” bona experiència, com diu ell “tan bona que m’ha portat a fitxar pel Drac”. De la seva etapa italiana tots dos tenen un record boníssim. Per a l’Ibán el seu pas per “una de les millors lligues del món” l’ha ajudat a aprendre molt, “potser no he jugat molt, però només veient jugar gent tan bona, i poder entrenar a aquest nivell, m’ha ajudat molt i he après moltíssim”. Pel que fa al Manuel es pr en el seu pas per Itàlia com un mitjà “boníssim” per arribar on ho ha fet enguany , el que per ell és l’equip “més fort d’Espanya”. Present al Drac P alma Han arribat aquest any junts al Drac Palma i tots dos tenen clars quins són els objectius. Pel que fa a l’Ibán es mostra convençut que tenen “equip per guanyar la Lliga i la Copa del Rei, tot i que a la Copa si tens un partit dolent ja quedes fora”. Pel que fa a Eur opa, tot i que amb r ecel, reconeix les opcions de millorar la temporada passada (van quedar cinquens), “hi ha qui diu que hi ha millor equip que l’any passat. Jo cr ec que som diferents, però hi ha equip per igualar els r esultats de l’any passat i potser millorar los”. El Manuel és més clar i r econeix que “els objectius estan clars. Des del principi de temporada que són: guanyar la Supercopa, que ja ho hem fet, guanyar la Lliga i la Copa”. Pel que fa als objectius personals l’Ibán no pot amagar la il·lusió que té en les coses que pot fer amb el seu nou equip i deixa clar que té moltes ganes de “guanyar la Champions, és difícil,
ESFORÇ 69
Volein11.qxd
23/1/08
20:09
Página 70
VOLEIBOL
“ E STÀ CLAR QUE PER RESULTATS ES TRACTA DE LA MILLOR SELECCIÓ ESPANYOLA AMB DIFERÈNCIA” però tant de bo.” Pel que fa al futur, Sevillano no pot evitar demostrar que és una mica més gran que l’Ibán i desitja “seguir jugant fins que el cos aguanti, amb el club i amb la selecció”. A Pérez però, li ha quedat una espina clavada del seu pas per Itàlia i deixa clar que en el futur somia en poder arribar a ser “un jugador consagrat a Itàlia, jugant de titular... però és molt difícil i cal molta feina i molt d’entrenament”. Marxa Anastasi, arriba Marcelo Méndez No només han canviat de club, a la selecció també han viscut un canvi molt important, que ha estat la baixa d’Anastasi com a tècnic i la incorporació de Mar celo Méndez, el seu entrenador al Drac Palma Portol. Per als internacionals catalans no els ha afectat el canvi d’entrenador: “No tenia per què afectar-nos. De fet era el mateix equip amb un parell de canvis”, diu el Manuel. Per a ells ha estat fàcil adaptar se ja que el coneixen “del club i ja el coneixíem d’abans”. Per a l’Ibán “el pr oblema era igualar un campionat com el d’Eur opa que era molt difícil” i afegeix: “ aquest entrenador és tan bo o més que el que hi havia. Cada entr enador té el seu ‘llibr et’ però amb el club ja ha demostrat que és un bon tècnic guanyant molts títols”. Generació d’or Abans de la Copa del Món tots dos reconeixien que, tot i la consecució del títol eur opeu, no se sentien ni molt menys “favorits”. “És cert que ens tracten amb més r especte des que vam guanyar el Campionat d’Eur opa”, r econeix Sevillano. El que sí que queda clar és que
després dels bons r esultats que ha aconseguit aquest any la selecció poden tenir objectius més elevats. Per a Manolo “fins ara els objectius només eren entrar a les medalles, ara podem ser més ambiciosos en qualsevol competició. Però l’objectiu clar és anar als Jocs Olímpics”. Quan sí que deixen la modèstia de banda és a l’hora de parlar del moment que viu la selecció. De fet, arriben a reconèixer que ens trobem davant d’una selecció que està marcant història i Pér ez ho ar gumenta dient que “mai abans s’havia guanyat un campionat d’Eur opa, una Lliga Europea i fa dos anys quarts d’Europa i ara cinquens a la Copa del Món i sisens al rànquing mundial. Segurament som la millor selecció espanyola que hi ha hagut”. Per a Sevillano la clau “deu estar en la unió de joventut i veterania. Però està clar que per resultats es tracta de la millor selecció amb diferència”, reafirma. El futur del voleibol Aquests dos catalans de naixement són el present de la selecció estatal i del millor club de la Lliga espanyola. Formen part de la millor generació de jugadors de voleibol que ha donat el país i es tr oben en el millor moment de les seves carr eres. Pel que fa al futur del voleibol català no es mostr en, però, molt optimistes. L’Ibán té l’esperança que “tiri tot endavant. A veure si el Barça, que és una gran societat, guanya força al món del voleibol. Si això passés segur que atrauria espònsors i d’altr es clubs com el Madrid potser es picarien...”. L ’opinió que té del Sant Per e i Sant Pau és “molt bona” però opina que “està en una situació molt difícil”. Tot i així es mostra esperançat que “els bons r esultats de la selecció animin la gent a practicar més voleibol”. Per al Manuel el problema està en què al voleibol “li falta molta promoció, molta publicitat i televisió. Si no hi ha televisió no hi ha promoció, i els pavellons estan buits”. El r esum de tot això és que el futur del voleibol està a les escoles i per atreure els nens, com bé diuen l’Ibán i el Manuel, “cal promoció”. Si s’aconsegueix que els nens s’acostin al voleibol “algun de bo sortirà”, afirma l’Ibán, i tenint com a mostra aquests dos cracks més val que ens afanyem a promocionar el voleibol a les escoles catalanes.
Volein11.qxd
23/1/08
20:09
Página 71
IBÁN PÉREZ, MÉS JOVE QUE EL MANUEL, TÉ TOT EL FUTUR PER ENDAVANT
ESFORÇ 71
HANDBOL
Handboln11.qxd
23/1/08
20:17
Pรกgina 72
Handboln11.qxd
23/1/08
20:17
Página 73
MARC
GARCÍA
, Exemple d AdaptaciÓ i maduresa
TEXT ÀLEX RUBIES F O T O S G U I F R É D E P E R AY
Handboln11.qxd
23/1/08
20:17
Página 74
Està sent la meva millor
HANDBOL
S
ortit de la pr olífica cantera del FC Barcelona, el Mar c García ha hagut de treballar-se la carr era a l’Asobal. Va ser considerat el millor de la seva generació al club blaugrana i un dels millors d’Espanya. Reconeix que quan era juvenil “marcava els gols quan volia”. En arribar a l’Asobal però, es va adonar que la lliga “està plena d’inter nacionals júniors” i va tenir clar que, per fer -se un lloc a la millor lliga del món, calia tr eball i esforç. Aquest canvi de xip el va fer depr essa i en el seu primer any a Alcobendas (abans havia jugat cedit pel Bar celona a Cangas) ja va destacar com un dels millors defensors de la categoria. Aquest és el seu segon any a Almeria on va arribar després del descens de l’Alcobendas a la Divisió d’Honor B. L’any passat, tot i portar quatr e anys a l’Asobal, el van inclour e entr e els deu jugadors r evelació i entr e els deu millors defensors a lomasbalonmano.com, el portal d’handbol més pr estigiós de l’estat. Avui ens r ep a la platja de Castelldefels, molt a la vora de l’hotel de concentració en el que es tr oben per pr eparar el partit contra el FC Barcelona, el ‘seu’ altre club (el partit es va jugar el dia 21 de novembre i va acabar 31 a 29 pel Barça amb 2 gols del Marc). Segon an y a Almeria, l’any passat va ser força bo, hi ha hagut canvis però, quines impressions t’ofereix l’equip?
temporada A L’ Jo estic content, he viscut una temporada molt bona on vaig participar en defensa tots els partits i a poc a poc vaig anar tenint més presència en atac. Aquest any amb la sortida del Dani estic gaudint de molts minuts en atac i crec que està sent la meva millor temporada a l’Asobal.
A veur e, avui en dia ser lateral esquerr e a l’Asobal és molt difícil. T ots els equips aposten per gent estrangera de dos metres, que òbviament no és el meu físic. Jo cr ec que possiblement sí que és la posició més adient per a mi tot i que em consider o un jugador que pot jugar en les tr es posicions de la primera línia.
Sí que va haver -hi canvis, vam per dre Dani Sarmiento, que és un dels millors centrals de l’Asobal, però vam aconseguir gent amb més capacitat de sacrifici, i les impressions, de moment, són bones.
Quines són les teves virtuts com a jugador?
A nivell personal com et trobes?
Com es converteix algú que a les categories inferiors del Barça i en les seleccions juvenil i júnior era el referent ofensiu, en un especialista en defensa?
(Riu) No sóc jo el que hauria de dir -les... Suposo que aporto molt tr eball, sacrifici i cada dia vaig donant un passet endavant.
Per A Mi EL BARça ho ha suposat Tot
74 ESFORÇ
això és la defensa. Defensar és un 9 0% tenir ganes de fer -ho bé i un 10% d’entrenament. Jo tenia molt clar que si volia jugar a l’Asobal havia de començar per la defensa, per què a l’atac estava molt complicat. Vas sortir molt jove de Barcelona i en els últims 4 an ys has passat per tres equips. Et consideres un rodamón?
Amb la sortida del Dani estàs jugant de central, la consideres la teva posició natural?
Doncs a base de sacrifici i ganes, per
Asobal
què
No, jo cr ec que els meus canvis han estat per circumstàncies. A Cangas va ser perquè em volien fer esperar fins al juny per renovar. Després vaig tenir l’oportunitat d’anar a Alcobendas amb Guijosa d’entrenador. Allà vaig passar dos anys on l’equip va tenir mala sort. I, com va descendir, vaig buscar la millor opció que era Almeria. Si l’Alcobendas no hagués baixat segurament hi hauria continuat. Precisament quan vas marxar d’Alcobendas vas escriure una carta oberta de comiat. No és molt habitual que un esportista es comporti amb tanta noblesa. Què et va portar a escriure aquesta carta? Doncs que allà em vaig sentir molt estimat, tant per la gent de la cantera, pels par es, per l’entr enador, els dir ectius, per tothom. Van fer molts esforços per aconseguir la meva r enovació, vam parlar amb patrocinadors, amb l’entr enador i el president però no va poder ser . Va haver-hi molta gent que es va quedar molt trista amb la meva marxa i la carta va ser una manera d’agrair tot el que havien fet per mi. I per què vas escollir Almeria? Jo crec que era un pas endavant. Almeria té
Handboln11.qxd
23/1/08
20:17
Pรกgina 75
ESFORร 75
Handboln11.qxd
23/1/08
20:17
Página 7676
més potencial econòmic, està assentat a l’Asobal i ja era hora de poder estar a un equip que pugui optar per estar als llocs privilegiats de la taula. Què ha suposat en la teva carrera esportiva el FC Barcelona? Per a mi el Barça ho ha suposat tot. Sempre dic que el Barça no només és un club d’handbol, és una manera de viur e, és un sentiment. Jo vaig tenir allà cinc anys boníssims, amb molt bons companys, molt bons entrenadors. El Barça és el meu club, i jo jugo a l’Asobal i lluito per aconseguir algun dia tornar a vestir aquella camiseta.
HANDBOL
Ets de la generació de Víctor Tomás, Viran Morros, Valero Rivera Jr., Ruben Montavez... Cada un ha seguit un camí diferent per arribar a l’Asobal... Està clar . Les circ umstàncies posen a cadascú un camí diferent i després el treball de cada persona et col·loca al teu lloc a l’Asobal. El Víctor està demostrant que és un fora de sèrie, el V iran amb el tr eball que ha anat fent ha arribat al que possiblement sigui el millor club d’Europa... De la teva generació, qui destacaries? Si parlem a nivell estatal sens dubte destacaria Víctor Tomás i Carlos Ruesga. Un altre sortit de la cantera del Barça i amb qui comparteixes equip és l’Elo y Félez. És tan bo com diuen? Té una madur esa a l’hora de jugar jo no recordo en un noi de la seva edat. Jo amb dinou anys era un autèntic kamikaze, ell és molt pausat, sempr e decideix bé el passi. Necessita millorar en l’aspecte físic i en el defensiu, però si tr eballa arribarà a ser un bon jugador d’Asobal.
A + a MéS El teu ídol: El meu pare Dinar a casa o fora: A casa Un menjar: Pasta Platja o Muntan ya: Platja Un viatge: Menorca Barcelona o Almeria: Barcelona
L’altre arribat del Barça a l’Almeria és l’Adrià F igueres. Com s’està adaptant a l’Asobal? Bé. Té el pr oblema de la lesió que va patir que l’ha fet arribat amb falta de ritme. Però és el millor pivot de la seva generació, té fonaments, bon llançament. Però a mi, on més m’agrada, és en la defensa. Un altre català de l’equip (en són sis en total) relacionat amb el món blaugrana és l’Antonio Ugalde. Ell va sortir de la cantera del Granollers però el seu germà Cristian juga al primer equip del Barça. Creus que el Cristian arribarà on ha arribat l’Antonio? Home... l’Antonio ha estat molt a l’handbol. Crec que ha estat noranta i tantes vegades internacional. El Cristian, si segueix treballant, va pel camí d’aconseguir -ho o fins i tot superar-ho. Parlem de jugadors més joves que tu i sembla que siguis un veterà. L’any passat però, al portal lomasbalonmano.com vas ser escollit entre els deu joves revelació de l’Asobal. Com t’ho prens? M’ho prenc amb humor. Sóc conscient que no tinc un joc vistós, que faig un joc gris i normalment aquests guardons se’ls enduen els que fan els gols i els que fan les bones passades. Però m’ho prenc amb gràcia sobretot perquè és curiós que et posin com a jugador r evelació al teu cinquè any a l’Asobal. Parles dels que marquen gols i donen passis. Tu abans eres d’aquests. No ho trobes a faltar? La veritat és que no. Jo canviaria tots els meus gols i tots els meus minuts en atac per poder entrar a Eur opa, per poder jugar a un club ‘gran’ i per què l’equip guanyi. Quan arribes a l’Asobal tot és difer ent. Has de mirar pel bé de l’equip, no és com quan
Un llibre: La biografia de Lance Armstrong Una pel·lícula: La vida és bella Una virtut: Capacitat de sacrifici Un defecte: Tossuderia Pla perfecte per un cap de setmana: Família, xicota i amics De l’handbol no m’agrada... L’enveja
eres petit que volies ser el que feia més gols. Ara, si l’equip em necessita perquè defensi aquí estic per defensar. És cert, però els que vam tenir la sort de veure’t jugar ‘de petit’ vam gaudir d’un Marc amb infinitat de recursos en atac. El tornarem a veure? El que és clar és que estic gaudint de minuts en atac i cada partit em tr obo millor, vaig a més i tor no a sentir
Handboln11.qxd
23/1/08
20:17
Página 7677
sensacions que sentia abans. Jo cr ec que sí, que aquest Mar c del que parles sempr e ha estat i ha de tor nar a sortir. Has comentat que el teu somni és vestir de nou de blaugrana. Hi ha la possibilitat que et tornem a veure per Catalun ya? És clar que sí.
CADA
PARTIT EM TROBO MILLOR, VAIG A MƒS
ESFORÇ 77
Hoquei_ilu
15/1/08
17:30
Pรกgina 28
Hoquei_ilu
15/1/08
17:30
Pรกgina 29
ร l ex R u b i e s
23/1/08
HOQUEI PATINS
hpatins.qxd
80 ESFORร
20:23
Pรกgina 80
hpatins.qxd
23/1/08
20:23
Página 81
C.P. VIC
La regularitat, la clau de l’èxit FOTOS ORIOL ROCA
ESFORÇ 81
23/1/08
20:23
Página 82
HOQUEI PATINS
hpatins.qxd
A
ra fa cinquanta set anys, concretament al 19 51, un grup de joves van decidir que la pista de ball de Can Sileta era un lloc idoni per a la pràctica de l’hoquei patins. Feia anys que la paraula hockey era coneguda entr e els pastors catalans ja que era el mot amb què anomenaven els pals que els acompanyaven al camp. És potser per això que a Catalunya va arrelar amb força. El 20 de setembre de 1951 va fundar-se el que va ser anomenat Club Patín V ich. A vui, any 2008, el Roncato Patí V ic s’ha convertit en un dels grans equips de l’estat, campió de Copa del Rei i de la Copa CERS i sens dubte una de les entitats amb més pr estigi del món del patí català. Amb un primer equip a la millor lliga del món i una base molt i molt forta, estem parlant d’una de les millors entitats esportives i d’hoquei patins del nostr e país, com així ha estat
82 ESFORÇ
reconeguda en diverses ocasions. Deu anys de regularitat El primer equip del Roncato Patí V ic va viure el seu millor moment amb el canvi de segle. L’any 1999 no només va mostrar un molt bon nivell a la lliga r egular; a la Copa del Rei va imposar el seu bon joc i se la va endur, convertint-se en el primer títol important per al club. Dos anys més tar d, a la temporada 2001, arribaria el primer títol continental, la Copa CERS, el tr ofeu més important del Vic. Amb la consecució de la Copa CERS, l’any 2001 van tocar el cel i des d’aleshor es han anat guanyant nivell i prestigi a base de bons resultats. Els últims deu anys del Roncato Club Patí V ic certament es poden emmar car en la regularitat. Les dues últimes temporades han estat el ter cer millor equip de l’estat durant la temporada r egular, fent-se, tant a la 2005/06, com a la 2006/07, amb la
tercera posició de l’OK Lliga. Cal recordar la temporada 2002/03 com la millor en lliga de l’equip de V ic, en què es van pr oclamar subcampions d’una lliga que va guanyar , evidentment, el FC Barcelona. El cert, però, és que des que existeix l’OK Lliga (1969) el Club Patí V ic només ha jugat dues finals i no n’ha guanyat cap. La primera va ser la temporada 1997/98 en la que el Bar celona va imposar-se a la final. La segona va ser dos anys més tard en la que també el Barça va fer valer la superioritat tècnica. T ot i aquesta sequera de títols domèstics el V ic té dos trofeus de renom a les seves vitrines, la Copa del Rei del 1999 i la CERS de 2001. El record de la consecució d’aquests títols és el que els fa somiar en què poden fer quelcom més a Espanya i a Eur opa. La fórmula de l’èxit A Vic sembla que han tr obat la fórmula per aconseguir èxits continuats i per mantenir
hpatins.qxd
23/1/08
20:23
Página 83
la competitivitat. El secr et sembla estar en apostar per l’equilibri entr e joventut i experiència amb gent de la casa. El primer equip del V ic al llar g de la seva història sempre ha comptat amb jugadors de la ciutat que, juntament amb d’altr es vinguts d’altres punts de Catalunya, han conformat sempre plantilles molt i molt competitives. Enguany tots els membr es de la plantilla són catalans a excepció de Ser gi Fernández, que va néixer ara fa 22 anys a Mallorca. Amb aquesta plantilla en la que hi destaquen inter nacionals com Mar c Torra, Romà Bancells i Josep Maria Roca, a V ic s’han mar cat l’objectiu d’entrar a la Copa del Rei i entrar a play-off en la millor posició possible per intentar donar la campanada. D’altra banda, pel que fa a Eur opa, segueixen amb opcions i no es tallen les ales i intentar aconseguir el màxim títol continental és una oportunitat única per ampliar el palmarès europeu.
El ritme de la temporada Llicència per a somiar Tot i l’ensopegada a casa darr erament contra l’Igualada, el Roncato Patí V ic està duent a terme una temporada per a somiar. Va acabar la primera volta en les primers posicions i va començar la segona amb dos empats contra Barça i Reus que vénen a demostrar l’altíssim nivell d’aquesta plantilla. La seva temporada està sent una cursa de fons en la que a base de bons resultats no deixa escapar els favorits. Els vigatans van veur e que una bona temporada era possible, ja a la segona jornada es van imposar amb clar edat al totpoderós Reus per 5 a 2. T ot i les ensopegades a casa contra Liceo i Igualada els de V ic han fet del Pavelló Olímpic la seva fortalesa. El bon nivell de joc dels ratllats ha dut a jugadors com Jordi Adroher o Josep Maria Roca a ocupar les primers posicions entr e els màxims golejadors de l’OK lliga.
Instal·lats en la zona alta de la classificació no semblen disposats a afluixar . A més, la Copa del Rei és un objectiu clar i assolible per al V ic, que ja la ostenta a les seves vitrines. Pel que fa a l’oportunitat de la Lliga europea, l’equip vigatà lluitarà per a remuntar la difícil posició en què es tr oba. De ben segur que no desapr ofitaran l’oportunitat de fer història. A la ciutat catalana es r espira aquesta voluntat de fer coses grans, partits com el de la segona volta contra el Barça o els dos contra el Reus ho demostren, i en la mesura en la que mantinguin el nivell i, sobr etot, la intensitat defensiva, aquest equip té llicència per somiar.
ESFORÇ 83
FUTBOL
Futboln11.qxd
23/1/08
20:28
Pรกgina 84
Futboln11.qxd
23/1/08
20:28
Página 85
. Il·lusió per créixer FSF CASTELLDEFELS TEXT ÀLEX RUBIES FOTOS GUIFRÉ DE PERAY
Futboln11.qxd
23/1/08
20:28
Página 86
. La il·lusió de tothom és estar a Primera Divisió
FUTBOL
Roma
A
l món de l’esport, per assolir els objectius marcats, no n’hi ha pr ou amb talent, força i entr enament, calen altr es coses. En el cas del FS Castelldefels hi ha hagut dos elements que han afectat i estan afectant a la consecució d’aquestes metes. Es tracta de la il·lusió i de la capacitat econòmica. La il·lusió que les està empenyent a lluitar per tor nar al lloc que els pertoca, la màxima categoria del futbol sala femení estatal; i la capacitat econòmica que l’any passat les va privar de poder lluitar d’igual a igual amb els equips amb més potencial econòmic. La temporada passada va ser molt dura per a les noies del Castelldefels. Mentr e elles es desplaçaven en autocars, dinaven o sopaven entrepans i arribaven amb el temps just per jugar i tor nar cap a casa, els altr es equips amb pressupostos més elevats (com és el cas dels equips madrilenys o andalusos) viatjaven en avió, s’allotjaven a hotels a la vora dels pavellons i tenien temps per descansar i preparar els partits de manera adient. T ot i així, les coses a Castelldefels s’estan fent amb moltes ganes, gaudint-les i s’hi està posant moltíssima il·lusió per fer tor nar l’equip al lloc que li pertoca, la Divisió d’Honor estatal. Rosa Martos Fer nández és la capitana de
86 ESFORÇ
l’equip i, tot i que ha patit una important lesió que l’ha mantingut apartada de l’equip unes setmanes, es podria dir que és l’ànima de l’equip. Per la Rosa, “la temporada ha començat molt bé, tot i que és fàcil millorar ja que l’any passat van ser quasi tot derr otes”. En aquest moment ocupen la primera posició de la Divisió d’Honor catalana i s’estan mostrant intractables; tot i així, la Rosa afirma que cr eu que “aquesta és més la nostra categoria”. No amaga, per això, que la seva voluntat, com la de tot el club, és “jugar la fase d’ascens i tornar a la Divisió d’Honor estatal”. És possible, però, que la cosa canviï i tot sigui més fàcil per al Castelldefels ja que tot sembla apuntar que l’any vinent finalment hi haurà una divisió de plata. Fins ara el salt que es feia de Divisió d’Honor catalana a la nacional era massa gran i el Castelldefels mateix ho va notar la temporada passada. Per a la Rosa, aquesta nova mesura “és molt necessària ja que actualment hi ha una salt massa gros”. Tot i així reconeix que si ara pugessin a la màxima categoria “les coses serien diferents perquè ara ja la coneixem. L ’any passat ens va agafar per sorpresa i poc pr eparades”. T ot i aquest salt qualitatiu del que parla la Rosa, per a Aline Nunes Pires, la ‘Roma’ com es coneix a aquesta brasilera arribada enguany, el nivell a Catalunya “és molt bo. Però està clar que a la Divisió d’Honor és més fort i cal millorar una mica”. Roma ha passat per equips de Madrid i de Sevilla de la Divisió d’Honor, per la qual cosa té una experiència notable a la categoria. Per a la brasilera “està clar que l’objectiu és pujar, si no, jo no estaria aquí. A més, la il·lusió de tothom és estar a Primera Divisió”.
Futboln11.qxd
23/1/08
20:28
Pรกgina 87
ESFORร 87
FUTBOL
Futboln11.qxd
88 ESFORร
23/1/08
20:28
Pรกgina 88
Futboln11.qxd
23/1/08
20:29
Página 89
Aconseguir aquest ascens somiat no els ho regalaran i per a la Rosa cal “no per dre la il·lusió i anar a tope a tots els partits”. De moment estan seguint al peu de la lletra aquest patró d’anar al màxim i no sembla que hagin d’afluixar . Oferint un joc pràctic però vistós s’han fet amb la primera posició de la taula i no estan disposades a deixar-la. La Nona (M. Ángeles Navarr o Sanz) és la jove crack de l’equip, és el futur del club i per a ella el seu joc es caracteritza per “jugar ràpid, jugar a un o dos tocs... individualment som molt bones, només ens cal millorar una mica l’or dre defensiu”. Per la Rosa el joc del Castelldefels destaca perquè “individualment som molt bones, en l’u contra u, sobr etot”. Per a la capitana el joc va millorar sobr etot “quan a la temporada passada vam canviar d’entrenador”. T ot i així, coincideix també amb la Nona quant a què cal millorar: “Hem de millorar tàcticament ja que tenim jugadores noves molt bones que s’han d’acoblar”. La realitat és que l’equip funciona i només cal que hi hagi un futur, el projecte hi és però ha de tenir horitzó. Per a què això passi s’han de seguir les directrius marcades pels clubs de la r esta de l’estat que funcionen. Per a la Roma la diferència entr e uns i d’altres està en què “a Madrid el futbol sala femení té més difusió. Aquí, des que vaig arribar al club encara no havia vist pr emsa
sabem fer el mateix que els homes, i fins i tot millor que alguns
nona
interessada en l’equip”. A tot això afegeix que “no hi ha cap mena d’informació i sense informació no ve gent a veure’ns”. Per a la brasilera, per a què el futbol sala femení creixi cal l’ajut “dels mitjans i dels patrocinadors”. En aquest sentit, la Rosa Martos opina que “el futbol sala de per si no té tanta tirada però una mica més es pot fer segur”. La Nona reconeix “no tenir ni idea” de per què el futbol sala femení no genera tant d’interès, tot i així creu que “alguna cosa s’ha de poder fer”. El que té clar la jove jugadora és que “el més important és que tinguem més repercussió en els mitjans”. El cert és que el club està movent cel i terra per aconseguir espònsors i diners per garantir un futur a l’equip a la màxima categoria i per poder lluitar de tu a tu amb altres equips. Cercant espònsors, intentant atreure els mitjans, organitzant sopars i mobilitzant-se perquè aquestes noies puguin estar a Primera Divisió. Per a la Rosa la millor manera de convèncer un espònsor és “que vinguin a veure’ns i s’adonaran que les noies també podem jugar a futbol tant o més bé que els nois”. La Roma no pensa diferent i afirma que “tot i que hi ha el prejudici que les noies juguem diferent a futbol, el cert és que hi ha molta qualitat en el futbol femení”. Per a la brasilera la millor manera d’atreure espònsors és demostrar que “les noies podem oferir espectacle”. El que sí que demana a tothom és “una oportunitat per a demostrar el que podem fer i després que treguin conclusions”. La Nona té una opinió quasi calcada a la de la seva companya i pensa que la millor manera d’atreure la gent, els espònsors i els mitjans és “que vinguin, ens vegin i després opinin. Però ja et dic jo que sabem fer el mateix que els homes, fins i tot millor que alguns...”.
De cara al futur les tres jugadores tenen visions diferents. La Nona no pot evitar mostrar-se il·lusionada, té una idea del futur del futbol sala femení una mica utòpica fins i tot: “Espero que algun dia arribem on els homes, això espero”. La Roma, però, es mostra molt més pessimista i afirma que “la situació em provoca molta tristesa ja que no veig que el futbol sala femení pugui anar molt més lluny”. Tot i així reconeix que ella es “contenta amb el que hi ha”. La Rosa no pot evitar tirar cap a casa i desitja que en el futur “els equips catalans donem una mica més de guerra”.
23/1/08
20:36
Pรกgina 90
ESPECIAL
Escacs.qxd
12E TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT DE BARCELONA ESCACS AL CASINO DE BARCELONA EN IMATGES
Escacs.qxd
23/1/08
20:36
Pรกgina 91
23/1/08
ESPECIAL
Escacs.qxd
ESFORร 92
20:37
Pรกgina 92
Escacs.qxd
23/1/08
20:37
Pรกgina 93
Olimpicsn11.qxd
23/1/08
20:43
Pรกgina 94
Marta Vasco ,
Fent historia amb molta marxa
OLร MPICS
TEXT MARTA GARCIA GANAU FOTOS ORIOL ROCA
Olimpicsn11.qxd
23/1/08
20:43
Pรกgina 95
23/1/08
20:43
Página 96
“Des que vaig vore per la televisio Mari Cruz ,
Olimpicsn11.qxd
OLÍMPICS
Natural de V iladecans, tampoc és tan estrany que la Maria siga atleta de marxa. Cuna dels millors marxador s catalans i espanyols, V iladecans ha vist nàixer , entr e altres, V alentí Massana, Reyes Sobrino o Maria Cruz Díaz. “V iladecans és un poble amb molta marxa”, diu mentr e riu, “però també és cert que li devem molt a Marcos Flores, un pr ofessor d’Educació Física que posava a fer marxa els seus alumnes en les seves hor es”. Corria l’any 19 85 quan la Maria va començar a entr enar-se amb Manolo Díaz, par e de Mari Cruz Díaz, i ja l’any 9 2 es va pr oclamar campiona d’Espanya Júnior en els 10 km marxa, títol que r epetiria en el 9 3 i 9 4. El seu salt al màxim nivell arriba en el Mundial de Goteborg del 95, on entra a formar part de l’equip espanyol de marxa. Debuta amb 19 anys, i amb la mateixa edat participa per primera vegada en uns Jocs Olímpics. Ho fa a Atlanta, acabant en la 28a posició dels 10 km marxa. 4 anys després es cor onaria com la primera atleta catalana i també espanyola en aconseguir una medalla en uns Jocs Olímpics. Br onze a Sydney per darrere de la xinesa Living W ang i de la noruega Kjersti T ysse-Pldtzer. “Maria, vas tercera”, li va dir el càmera de TVE que l’anava seguint, i ella confessa que pensava que era una errada. “Jo pensava que s’havia confós. No m’ho cr eia. Però el cert és que no me van r egalar res. Per guanyar un bronze has d’anar, com a mínim, quarta.
96 ESFORÇ
Dia en un campionat d ’ Europa absolut, vaig ,
A
caba de rebre el pr emi a la millor esportista catalana de l’any . És la segona vegada que aconseguix aquest guar dó, després del que va r ebre l’any 2000. I no és casualitat. Maria V asco és la millor atleta catalana de la història. Sona gran, però és així. Als seus 32 anys, compta amb un palmarès envejable en el que destaquen el br onze olímpic de Sydney, a Austràlia, i el br onze mundial del passat mes d’agost a Osaka, al Japó. T ots dos en els 20 km marxa, una disciplina poc practicada dins l’atletisme femení. Però Maria Vasco és una dona de r eptes, i des de ben jove ho va tenir clar .“Des que vaig vore per la televisió Mari Cruz Día en un campionat d’Eur opa absolut, vaig tindr e clar que volia dedicar-me a la marxa”.
tindre clar que volia dedicar-me a la marxa ”
Vaig aprofitar l’errada de l’australiana, i vaig saber estar allà al davant. El cert és que va ser una competició estranya. Anaven caient moltes atletes, però jo anava aguantant i em sentia forta. Això també et fa pujar l’adrenalina”. A Pequín serà diferent perquè s’ho creu. És prudent, però s’ho cr eu. Després d’haver pensat en la r etirada, ara assegura que arriba en el seu millor moment i està convençuda de les seues possibilitats. L’objectiu, la medalla. “V aig a per medalla, sense cap dubte. Ara estic molt més convençuda. Abans em costava més creure’m que podia estar amb una russa o una xinesa, i en aquest últim campionat del món tot va canviar . Em vaig pr eparar molt, també psicològicament, i ara sé que puc estar al davant. La psicologia és molt important a l’hora de competir”. Les similituds de Pequín amb Osaka, on Maria va guanyar el bronze el passat mes d’agost, fan que s’haja plantejat l’entr enament de la mateixa manera. Entr enarà en la part nor d de T enerife, amb temperatur es altes però tampoc excessivament, per què això castigaria massa el cos. El cert és que a Pequín es podria arribar a competir amb 30 graus i 70% d’humitat, una autèntica bestialitat. “M’espanta, però serà igual per a totes. Haur em de tenir molt en compte l’avituallament i la hidratació”, afirma contundent. Si alguna cosa r eclama Maria Vasco per al seu esport és més dedicació mediàtica. “Sóc conscient que hi ha disciplines de l’atletisme que encara estan més maltractades, però la marxa encara necessita més r essò mediàtic i suport de les institucions. Sobr etot per què després, en les grans cites, som els que anem
aconseguint medalles. La medalla de Sydney, malauradament, no em va canviar la vida en el sentit d’aconseguir més ajudes o espònsors. Continua costant molt”. Dolça, serena i molt fidel als amics, tot això canvia quan ha de competir . Es tor na, aleshores, agr essiva, tossuda i molt pencaire. Li molesta que molta gent pense que, per dedicar-se a fer marxa, no es puga tindre un aspecte femení. “No per fer marxa haig de ser menys femenina. Jo sóc molt tossuda i em tor no molt agr essiva quan competisc, perquè és una prova molt dura i complicada. Però no per això deixe de ser menys femenina. I em molesta que la gent pense això”. I és que la Maria, que ha estudiat estètica, cuida molt el seu aspecte. “Sóc presumida. M’agrada portar, fins i tot, els ganxets del cabell igual a la r oba de competir”, admet enmig d’un somriure. Potser és casualitat, però els països exòtics i llunyans se li donen bé. Br onze a Sydney i també a Osaka. A ningú se li escapa que el pròxim objectiu de Maria V asco passa novament per un país exòtic i llunyà. I diu que té bones sensacions. Guar da intacta la roba dels Jocs de Sydney. Potser també és casualitat. I si pogués triar dorsal, agafaria el 1643. El portava als Jocs Olímpics de Sydney.
20:43
Página 97
“El cert es que no me van regalar res. Per guanyar un bronze has d ’anar, com a minim, ,
23/1/08
,
Olimpicsn11.qxd
quarta.
Olimpicsn11.qxd
23/1/08
20:43
Página 98
,
,
OLÍMPICS
,
,
“No per fer marxa haig de ser menys femenina. (...) Em torno molt agressiva quan competisc, perque es una prova molt dura i complicada. Pero no per aixo deixe de ser menys femenina “
Olimpicsn11.qxd
23/1/08
20:43
Pรกgina 99
22/1/08
ESPAIS
Espais.qxp
100 ESFORร
12:27
Pรกgina 100
Espais.qxp
22/1/08
12:27
Pรกgina 101
Peralada Resort Plaer per als sentits
ESFORร 101
Espais.qxp
22/1/08
12:27
Página 102
ESPAIS
INTEGRAT EN EL PAISATGE, LA PRESERVACIÓ DE LA NATURA ESTÀ PRESENT EN TOTA LA SEVA EXTENSIÓ
L
a vila medieval de Peralada està situada a 1 hora de Bar celona, a 20 minuts de França i a 15 minuts de les platges de la Costa Brava. El castell del segle XIV alber ga en una de les seves ales el casino de joc, on pots apostar a la ruleta entr e tapissos i armadur es medievals, degustar delicioses ostres en una torre circular o prendre una copa de cava mentre jugues al pòquer. El Club de Golf Peralada és un camp homologat de 18 forats par 71, amb 9 forats de pitch&putt, zona d’approach, dos putting-greens, camp de pràctiques a dos nivells, botiga d’articles esportius i acadèmia de golf. Un camp apte per a jugadors de tots els nivells, un r ecorregut de 5.9 9 0 metr es amb difer ents dificultats que es converteix en un r epte per al golfista. El complex inclou una sala on analitzar el swing, un gimnàs car diovascular i difer ents instal·lacions esportives, que tant el Barça com l’Espanyol han utilitzat per a les seves concentracions futbolístiques.
102 ESFORÇ
L’Hotel Golf Peralada, cinc estrelles, està ubicat en ple camp de golf. Disposa de 55 habitacions, centre de convencions i negocis i el Wine Spa, centre de bellesa i benestar . El Wine Spa basa les seves teràpies en l’ús dels derivats del raïm i del vi per aconseguir la posada en forma i el benestar global. Teràpies amb cos i ar oma que es complementen amb el cir cuit termal tradicional: piscines, jacuzzi, banys de vapor,... Els vins de Peralada són equilibrats, potents, rics en matisos. Grans vins que s’elabor en a la zona i es poden comprar a la botiga o a les bodegues de la vila de Peralada. T ambé pot visitar-se la cava on s’elabora de manera artesana el Gran Claustre o visitar el museu del vi, acabant la jornada amb un tast de bon cava. Hotel, Golf & WineSpa Un r esort de cinc estr elles per a gaudir de l’Empordà amb tots els sentits!
C/Rocabertí, s/n 17491 Peralada (Girona) Tel. 972 53 88 30 Fax 972 53 88 07 hotel@golfperalada.com
Espais.qxp
22/1/08
12:27
Página 103
AMB 18 FORATS EN UNA DISTÀNCIA DE 5990 M, PAR 71, EL GOLF COURSE DE PERALADA ÉS TOT UN REFERENT
ESFORÇ 103
PISTA NEGRA
BOULEVARD:Layout 1
20/01/2008
0:26
Página 80
CASC NEGRE DE SNOWBOARD: SMITH PROTECTOR SNOWBOARD: SIXSIXONE
FOTOGRAFIA: NACHO JUÁREZ DE PIKORANGE.ES ESTILISME: VIRGINIA G.G. MAQUILLATGE I PERRUQUERIA: ROCÍO PÉREZ MODELS: JUDITH LARA I BARTEK DE MHOMS AGRAÏMENTS: PLATO24.COM
MÀSCARA BLANCA: SMITH BARRET BLAU DE LLANA: RIDE
CASC DE ESQUÍ BLANC: SMITH
PISTA NEGRA
BOULEVARD:Layout 1
20/01/2008
0:26
Página 80
CASC NEGRE DE SNOWBOARD: SMITH PROTECTOR SNOWBOARD: SIXSIXONE
FOTOGRAFIA: NACHO JUÁREZ DE PIKORANGE.ES ESTILISME: VIRGINIA G.G. MAQUILLATGE I PERRUQUERIA: ROCÍO PÉREZ MODELS: JUDITH LARA I BARTEK DE MHOMS AGRAÏMENTS: PLATO24.COM
MÀSCARA BLANCA: SMITH BARRET BLAU DE LLANA: RIDE
CASC DE ESQUÍ BLANC: SMITH
BOULEVARD:Layout 1
20/01/2008
0:26
Página 82
CINTA POLAR D’ANGORINA: KANGOL ULLERES: SMITH
MÀSCARA BLAVA I BLANCA: SMITH
BARRET NEGRE DE LLANA: RIDE MOCADOR ESTAMPAT: LINE
Showroom Contom Tel. 93 209 03 44
BOULEVARD:Layout 1
20/01/2008
0:26
Página 82
CINTA POLAR D’ANGORINA: KANGOL ULLERES: SMITH
MÀSCARA BLAVA I BLANCA: SMITH
BARRET NEGRE DE LLANA: RIDE MOCADOR ESTAMPAT: LINE
Showroom Contom Tel. 93 209 03 44
Gadjets
24/1/08
00:13
Página 108
GADJETS Creative ZEN V Plus Sport P ack. El Sport Pack del Zen V Plus de 1 GB ofereix a les persones actives tot el necessari per a gaudir d’un so superior alhora que poden fer fúting o anar al gimnàs. A més del magnífic r eproductor mp3 V Zen Plus, el Pack inclou uns auriculars EP-190 de Creative i una versàtil funda braçal de silicona per a pr otegir el reproductor i tenir-lo sempre a mà. Finalment, una útil tovallola per la cara completa el paquet.
Pro Evolution Socce 2008. Les sigles PES són sinònim de qualitat quant a simuladors de futbol. Després del PES 5, probablement el millor joc de futbol mai pr ogramat, Konami s’ha mantingut a l’avantguarda dels videojocs de l’esport rei amb PES 2008. Nous r egatges, nous moviments, xuts i moltes més llicències és el nou d’aquest històric del Nadal.
Oackley Thump Pro. Oackley torna a superar-se amb aquest model d’ulleres musicals. Les Oackley Thump Pr o són unes ulleres de sol que integren un reproductor mp3 de màxima qualitat amb una capacitat per a 512 Mb de memòria. Ideals per a l’entrenament i la pràctica de l’esport, gràcies a la lleugeresa de la muntura i al disseny ergonòmic.
PowerBall. La PowerBall és un dispositiu d’entr enament cada cop més emprat pels experts. Aquest objecte d’estètica futurista va ser inventat perquè els astronautes de la NASA poguessin entrenar-se en situacions sense gravetat. La Powerball no funciona amb pesos fixos sinó en base al principi de força centrífuga. És per aquest motiu que PowerBall és variable i s’ajusta a l’estat de forma de l’usuari. La força centrífuga acumulada pot ascendir fins als 15 kg a 10.000 rpm.
Gadjets
24/1/08
00:13
Página 109
Nike+iPod. De la unió de dues mar ques punteres en els seus camps surt una oferta més que inter essant. Ipod+Nike es converteix en un complement indispensable per als corr edors. Aquest gadjet iPod Nano es converteix en el teu entr enador personal. El Pack esportiu Nike+iPod permet que les teves sabatilles Nike+ parlin amb el teu iPod nano. Un sofisticat sensor utilitza un precís acceleròmetre per a mesurar l’exercici del corredor i després transfereix aquesta informació mitjançant tecnologia sense cables fins al r eceptor de l’Ipod nano. Amb unes sabatilles Nike+, un Ipod nano i el Pack Nike+iPod tindràs tot el que cal per poder anar a córr er amb el teu preparador físic, l’entrenador personal i el company perfecte per amenitzar l’exercici amb més de 2.000 cançons.
EMS Muscle. El EMS Muscle incorpora a les funcions normals de ratolí la possibilitat d’entr enar a casa o a l’oficina. Funciona com un electroestimulador, amb uns elèctrodes que van connectats al mouse i que utilitzen el corr ent elèctric de l’or dinador per donar petites descàrr egues que tensionen els muscles. Pel que fa al ratolí en si, és un mouse òptic d’alta resolució que ofereix uns 800 ppp. Ja saps, si vols entrenar a l’oficina connecta el teu EMS Muscle a l’ordinador i a treballar els músculs sense ni adonar-te. Nike Triax Vapor 300. Aquest rellotge és l’última generació de r ellotges running de Nike. Aquesta meravella ofer eix mil i una facilitats al corr edor. A més de tenir una pantalla que pot mantenir -se retroil·luminada durant 6 segons, és suficientment gran com per poder oferir el temps par cial i el total a l’hora. Amb un disseny pensat per adaptar -se al canell, a més de còmode, és un r ellotge intel·ligent. Amb la nova funció T arget Time avisa el corredor si el ritme que porta és massa alt o massa baix per a l’objectiu que s’havia marcat. Una joia per als aficionats al running.
Nintendo Wii Sports Pack. Nintendo ha sabut reinventar-se després del desastre de Game Cube i amb la Nintendo Wii s’ha de reconèixer que ha encertat de ple. Ha inventat una nova manera de concebr e les videoconsoles i els videojocs. Amb el Pack Nintendo Wii Sports està creant sensació oferint una interactivitat mai vista en aquest món. Per primer cop t’has de donar una dutxa després d’estar jugant a la consola. En el Pack Sports pots fer boxa, jugar a bitlles, a tenis o golf. Amb la Wii, es pot dir r ealment que l’important és participar.
ESFORÇ 109
Página 110
Un joc tradicional a Catalunya
A Waterpoloworld els aficionats d’aquest esport de piscina trobaran informació de totes les competicions i de tots els torneigs rellevants del planeta. Un portal al qual s’hi han afiliat nombroses webs especialitzades i que, tot i que només es pot gaudir en anglès, alemany i holandès, és un lloc de consulta obligat per als amants del waterpolo.
110 ESFORÇ
Cèlia Sànchez-Músitch Editorial: Cossetània
Il·lusionistes del Futbol
Aquest llibre és el recull de 22 racons que la gent ha anat proposant als realitzadors del programa de TVC Racons. Després de 5 anys recopilant itineraris, excursions i possibles sortides, aquest n’és el resultat. Al nord, al sud. A la muntanya, a la costa. Curts, per als nens. Llargs, per al cor. 22 racons de tota mena tan variats i diferents com els mateixos autors. Un gran collage d’aventures i maneres d’explicar.
www.igualadahc.com
www.waterpolo-world.com
Diverssos autors Editorial: Cossetània
Racons. Temps d’aventura
AUDIOVISUALS
Experts i no tan experts del futbol de la vida pública catalana conversen en aquest llibre amb Cèlia Sànchez-Mústich sobre el món de l’esport rei. Però no només es parla de futbol; ja parlar d’aquest esport molt sovint implica fer-ho de valors humans i relacions personals. Un entramat d’històries amb el fil conductor de la gran petita història dels Veterans de Sitges. Una història de futbol, comunicació i fraternitat.
El portal web del Proinosa Igualada HC és un dels més destacats entre els clubs de l’OK Lliga. S’ha tingut molta cura del disseny i dels continguts oferint una imatge i una informació a l’alçada d’aquest històric de l’hoquei català. Destaca sobre la resta les fotografies dels membres del primer equip juntament amb el palmarès. Val la pena passar-hi.
Gaspar Aguayo Editorial: Pagès editors
00:14
Bitlles i bitllots.
24/1/08
www.fchandbol.cat
Audiovisuals
Bitlles i bitllots és un intent d’apropar a tothom un aspecte lúdic i esportiu del nostre patrimoni tradicional. La història d’aquest esport, anècdotes, estadístiques i mil i una curiositats sobre aquest joc que aportaran al lector un coneixement òptim de la que havia estat una de les principals activitats d’esbarjo del nostre país. L’obra abasta des de l’origen incert fins a l’estat actual de les bitlles catalanes.
Ara ja fa uns mesos que la Federació Catalana d’Handbol va estrenar nova web; tot i així, encara no es troba a ple rendiment. Malgrat això les notícies es renoven diàriament i s’ha millorat en tot, la imatge, el disseny, la informació... S’ha evolucionat i els afeccionats de l’handbol català de ben segur que ho agraeixen. A més, s’ha afegit una borsa de jugadors.
Director: Roberto Santiago País: Espanya Any: 2005 Tony Parker. Any: 2007
Un dels més temuts, odiats i sens dubte mal entesos esportistes de principis dels anys 2000, Ron Artest, va deixar caure aquest àlbum de cop l’any 2006. A My World no ataca amb el micròfon amb la mateixa ferocitat que ho fa a la pista. Aquest CD va ser molt criticat per la falta de qualitat i per la “candidesa” de les seves rimes. Un “gamberro” que quan fa rap no ho és suficient com per agradar.
Tony Parker
Director: Joe Pytka País: USA Any: 1996 Ron Artest. Any: 2006
Germán “el mono” Burgos. Any: 1999
De petits tots els nois somien en ser artistes o jugadors de futbol, German “el mono” Burgos va aconseguir les dues coses. Amb “Jaque al rey” va debutar com a cantant de rock l’any 1999. Després vindria un segon CD (Fasolera de Tribuna). A Jaque al rey podem trobar veritables joies com Será un Rolling Stone, Perro Viejo o Un minuto, un Instante.
Els Nerdlucks són uns extraterrestres que pretenen endur-se tots els dibuixos animats de la Terra per a posarlos a un parc d’atraccions del seu planeta. Bugs Bunny desafia els invasors a un partit de bàsquet i demana ajuda al millor jugador de tots els temps, Michael Jordan. Amb Jordan a l’equip i amb Porky, l’ànec Lucas, el diable de Tazmània i tot els amics de la Warner, hauran de salvar el món.
El penal més llarg del món
Página 111
Space Jam
00:14
My World
24/1/08
El polifacètic guanyador d’un Oscar Denzel Washington es posa a la pell de Herman Boone, un entrenador de futbol americà d’un institut d’Alexandria, Virgínia. Allà trobarà un conjunt dividit per les tensions racials i ple de problemes personals. Però amb l’ajut del seu assistent Bill Yoast (Will Patton) i del treball del seu equip aconseguiran fites mai aconseguides fent així història i convertint-se en autèntics titans.
Jaque al rey
Director: Boaz Yakin País: USA Any: 2000
Titans. Van fer història
Audiovisuals
Fernando (Fernando Tejero) és un perdedor. És el porter suplent d’un equip de tercera regional. No ha jugat un minut en tota la temporada, però a l’últim partit el titular es lesiona. Surt Fernando, si para el penal pujaran de categoria. El partit se suspèn i es dóna una setmana per reprendre’l amb els mateixos jugadors. La pel·lícula és la història d’aquesta setmana. En la que Fernando es converteix en l’heroi del barri, de la nit al dia.
L’estrella de la NBA Tony Parker, com altres jugadors de la lliga americana, es va llançar a l’aventura de publicar un disc de rap. Ho va fer l’any passat i va arribar a la primera posició de les llistes de vendes franceses. Amb rapers com Booba, Eloquence, Soprano o Don Coha i artistes com Jamie Foxx, Rickwel o Eddie B, Parker va fer una molt bona feina.
ESFORÇ 111
Caricatura
24/1/08
00:17
Página 24
L’ALTRA CARA VICTOR VALDÉS PORTER DEL FC BARCELONA Per Gusi Bejer
Caricatura
24/1/08
00:17
Página 25
NO ET QUEDIS SENSE EL TEU esforç
93 680 53 55 · info@esforc.cat
Rugbi, handbol, hoquei patins, hoquei herba, waterpolo, bàsquet, voleibol... fins i tot futbol. Sigui quin sigui el teu esport, aquí tens l’espai que estaves buscant. esforç és la revista poliesportiva, on hi caben tots els esports d’equip de casa nostra. Una altra manera de veure l’esport més propera, més rigorosa, més professional. SI T’AGRADA L’ESPORT, TENS MOLT A VEURE AMB
esforç.