Page 1


Sumari leo messi 36 · 41

hong kong sevens 42 · 47

estrelles del kitesurf 48 · 53

esther sabadell 54 · 59

esteve rabat 60 · 65


bcn snow show

66 · 73

óscar carrillo

74 · 77

joan cañellas

80 · 87

césar córdoba

88 · 91

futbol sala

92 · 95

se lec

te es s ga s i m nu ga es tric dg & m ió et o s v ies l´a ltr ac ar a

fitn

es pa is

zo om te am ru sp nn or sn ing& ts o t ou w riath td lon bik oor e m o sa tor r ili ac co ng/ ing m rac ba k t et re po rta tg es


Editorial Canvi de xip L’expressió del titular em ve que ni pintada, perquè no hauria estat possible Internet sense el naixement dels xips, i és precisament de la xarxa que us vull parlar. I és que, com ja us comentava a l’anterior número, a partir d’aquest ens hem abocat de cap a Internet, sobretot amb un nou format de revista digital molt innovador. Ja fa temps que publiquem la revista al web, però és ara quan de veritat la farem pensant també en el format on-line i es podrà seguir d’una manera molt més adequada pel que representa ser a la xarxa. Hem desenvolupat un entorn molt més interactiu i que ofereix la possibilitat d’incorporar continguts multimèdia. No us descobriré res si us comento que el nostre leitmotiv és la publicació de les millors fotografies de l’esport. Doncs prepareu-vos ara per gaudir també dels millors vídeos que puguem produir o que caiguin en les nostres mans. Aprofito també per esperonarvos a participar i a enviar-nos tot aquell material que puguem publicar. És la mateixa filosofia amb què va néixer Internet i que l’ha fet tan popular. I gràcies a aquesta gran comunitat i a l’equip d’Esforç, que per cert s’ha renovat per a aquests nous reptes, és possible fer Esforç tal com la coneixeu. Com a mostra, un botó. Si us pregunto qui és André Harabara, segurament a ningú li sonarà de res; a mi, fins fa poc temps, tampoc. Es tracta d’un il·lustrador brasiler que, en els seus treballs, s’ha dedicat a dissenyar tipus de lletres i posar-les a disposició de tothom mitjançant Internet. Doncs, una d’aquestes és la font que hem utilitzat per la nova revista que ara teniu entre mans. Sí, aprofitant l’avinentesa del salt a la xarxa, també hem redissenyat tota la revista. Veureu que ha estat un bon canvi per fer lluir de nou la part gràfica, mantenint així la nostra personalitat, i poder-la emprar també en format digital. De fet, també volíem refer totes les seccions per tractar de copsar totes les variants de l’esport. De l’esport d’aquí i d’arreu; i aquest és un altre nou concepte. Aquest procés d’allò local a allò global l’entenem de la mateixa manera que el del paper a la xarxa. I, gràcies a aquest nou enfocament, us portarem, encara més, notícies de tot arreu. Per acabar d’arrodonir el nostre “canvi de xip”, la revista es podrà seguir en diferents idiomes. Amb aquest pas, esperem eixamplar infinitament la comunitat de gent a qui agrada l’esport, gràcies a les oportunitat que ofereixen Internet i els dispositius mòbils; perquè si teniu l’iPhone ja podeu cercar-la també al App Store. Finalment, us vull comentar que Messi va tenir tots els nostres vots per protagonitzar la portada d’aquest número: actualment, el millor jugador de futbol del món i en l’any del Mundial. Tota una declaració d’intencions. Per cert, no penseu que esteu patint un déjà vu si us sona algun reportatge. Aprofitant que,

Staff Editor-Director Josep M. Monteagudo Marketing Ivan Delaviuda Redacció Jamie Easton Àlex Rubies Director d’art Àlex Rubies Edició de moda Esther Ferré Website Edgar Seoan Comercial Laura Bachs Fotografies Oriol Roca, Ricard Rovira, Ula Serra, José Juan Gurrutxaga, Henry Browne, Raimon Palet, Francesc Valcarcel, Alfred Farre, Gael Piguillem, Marc Sentís, FC Barcelona Il·lustracions Àlex Rubies, Wedha Abdul Rasyid Subscripcions subscripcions@esforc.com Publicitat publicitat@esforc.com Esforç publicacions, SL c/ Papin 24-26. Local 3. Barcelona 08028. Telèfon 933 397 528. Fax. 933 397 531 · www.esforc.com - info@esforc.com Impressió Campher Artes Gràficas Dipòsit legal B-39877-2006

a partir d’ara, la revista serà en diversos idiomes i es convertirà en un nou punt de partida, hem rescatat alguns dels reportatges més destacats. Espero que us agradi el nou format de les seccions i els reportatges, com sempre.

Josep M. Monteagudo

www.esforc.com


EL PILOT ORIOL MEDINA, CAMPIÓ DEL MÓN JÚNIOR D’ENDURO. FOTO: ULA SERRA


ESPECTACULAR REGATA DE TRAINERES. FOTO: JOSÉ JUAN GURRUTXAGA


El jugador internacional Seilila Mapusa aconsegueix un assaig pels London Irish. Es tracta de la millor foto de rugbi de l’any segons la IRB. FOTO: ACTION IMAGES’HENRY BROWNE


TROFEU CIUTAT DE BARCELONA DE CICLISME EN PISTA 2009. FOTO: ORIOL ROCA


y

gb ru e d s n io c a n is s l e a rn to

Foto: Gael Piguillem

El dissabte 6 de febrer s’inicarà una nova edició del 6 nacions de rugby amb el partit Irlanda - Itàlia. Els amfitrions són els vigents campions del torneig, que compta, a més, amb les seleccions d’Anglaterra, França, Gal·les i Escòcia. Durant el mes de febrer es disputaran les tres primeres jornades durant els caps de setmana del 6 i 7; 13 i 14, i 26 i 27, respectivament. Aquests partits serviran per determinar les possibilitats reals de casacuna de les seleccions participants.

Austria acollirà l´europeu

d´handbol

L’Europeu d’handbol es disputa en terres austríaques del 19 al 31 de gener. Les ciutats de Viena, Graz, Innsbruck, Linz i Wiener Neustadt acolliran l’esdeveniment. Les favorites per emportar-se el títol són Croàcia, Dinamarca, Alemanya, França i Espanya.


a l´NBA el millor bàsquet del món

All Star

Dallas reunirà el cap de setmana del 12 al 14 de febrer a les estrelles de la NBA. Noms com Kobe Bryant, Lebron James, Allen Iverson, Tracy McGrady, Dwyane Wade, Kevin Garnett o Carmelo Anthony no faltaran a la cita. El Rookie Challenge es disputarà el divendres 12 ,mientre que el concurso d’esmaixades i triples se celebrarà el dissabte 13. El diumenge 14 està reservat per a l’All Star Game, que es disputará a l’estadi Arlington dels Dallas Cowboys, am capacitat per a más de 80.000 espectadors.

Entra a la nostra web unes www.esforc.com i guanya Messi que botes AdiPure de Lionel et regala Adidas.

AGENDA 6 NACIONS

COPA D’ÀFRICA DE FUTBOL

6 i 7 feb / 13 i 14 feb / 26 i 27 feb 3 primeres jornades

10-31 gen ANGOLA

FINAL COPA DE LA LLIGA ANGLESA 28 feb Wembley (Londres)

EUROPEU D’ HANDBOL

SUPERBOWL

EUROPEU FUTBOL SALA

19-31 gen ÀUSTRIA

7 feb MIAMI (EUA)

19-30 gen HONGRIA

ALL STAR NBA

EUROPEU FEMENÍ HOQUEI SALA

11-14 feb DALLAS (EUA)

22-24 gen DUISBURG (ALEMANYA)


noruega, terra de triatlons

d´hivern

Noruega acollirà tant l’Europeu com el Mundial de triatló d’hivern amb una setmana de diferència entre ambdós. Les tres modalitats de què consta el triatló d’hinvern són l’atletisme, el ciclisme i l’esquí de fons, sent aquesta última la que el diferencia del triatló comú, el qual té en el seu lloc natación.

AGENDA

El Challenge de Wanaka és un dels ironman més durs del planeta. Foto: Ricard Rovira

CAMPIONAT MUNDIAL TRIATLÓ D’HIVERN

MARATÓ DE TOKIO (JAPÓ)

ISRAMAN

42,2 km carrera

natació 3’8 km / ciclisme 180 km / carrera 42’2 km

13-14 feb EIDSVOLL (NORUEGA)

28 feb

29 gen, EIRAT (ISRAEL)

CAMPIONATO EUROPEU TRIATLÓN D’HIVERN

LYBIAN CHALLENGE

MALAYSIA IRONMAN

190 km carrera

natació 3’8 km / ciclisme 180 km / carrera 42’2 km

6-7 feb LYGNA (NORUEGA)

21-28 feb

27 feb (MALASIA)

TRIATLÓ DE CANBERRA (AUSTRÀLIA)

VI GRAND RAID SAHARA (MALI)

CHALLENGE WANAKA

209 km carrera

natació 3’8 km / ciclisme 180 km / carrera 42’2 km

24 gen

23-31 gen

16 feb, WANAKA (NUEVA ZELANDA


allenge

l libyan ch e n e rt e s e d l e d a s re u d tota la La regió del Acacus, al sudoest de Llíbia viurà la quinta edición de la Libyan Challenge. Aquesta ultramarató, organizat per JMT Organisation, es disputarà entre el 23 i el 26 de febrer. Es tracta d’una carrera a peu d’uns 205 km, en modalitat nonstop. Es pot fer de manera individual o en equips (de mínim tres corredors). Cada corredor ha de carregar amb el seu propi menjar i el material obligatori (como per exemple motxil·la, brúixola, sac de dormir de plomes i GPS) i el tiemps límit final és de 75 hores. Les temperatures mitjanes en aquestes dates a la zona són de 25 graus durant el dia i de 10 graus durant la nit. El preu d’inscripció és de 2100 euros, sortint des de París amb destinació a Ghat.

ató

tòquio allotja la seva mar

La Marató de Tòquio és una de les més populars del món. La prova servirà, a més, com a selecció nacional dels atletes japonesos que participaran als Jocs Asiàtics de Guangzhou que se celebraran aquest any. Foto: Oriol Roca


uver

a vanco n e tg ia v rn e iv ´h d s ic p lím els jocs o

Foto: Gael Piguillem

Vancouver (Canadà) acollirà entre el 12 i el 28 de febrer els XXI Jocs Olímpics d’Hivern. Set esports (esquí, patinatge, snowboard, biatló, bob, curling y hoquei sobre gel) distribuïts en quinze disciplines diferents repartiran un total de 86 medalles.

AGENDA EUROPEUS DE BOBSLEIGH I SKELETON 22-24 gen INNSBRUCK (ÀUSTRIA)

WINTER X-GAMES 28-31 gen ASPEN (COLORADO, EUA)

JOCS OLÍMPICS D’HIVERN 12-28 feb VANCOUVER (CANADÀ)

europeus de bobsleigh i

skeleton

Els amants del bobsleigh i l’skeleton estan d’enhorabona. A més dels JJOO d’Hivern, se celebra durante el cap de setmana del 22 al 24 de gener l’Europeu d’ambdós esports a la localitat austríaca de Igls, a la regió d’Innsbruck, prova puntuable tambié per a la Copa del Món.


mes

winter x-ga ls e b m a le c ta c e p s l´e a torn Aspen (Colorado) és la localitat escollida per la celebració dels Winter X-Games, que per primer cop en la seva història, tindran aquest any la seva versió europea durant el mes de març. Els Winter X-Games reuneixen diferents modalitats d’esquí i snowboard. Són ja mítiques la BIG AIR Competition, on es realitzen salts per sobre dels 15 metres d’alçada i les performances en directe que realitzen els diversos participants. Espectacle pur durant els 4 dies que dura l’esdeveniment.

Foto: Marc Sentís

Entra a la nostra web un dels www.esforc.com i guanya agen que et fantàstics trineus Volksw . regala


l gel

pe n e fil n ´e s n ó m l e t to e d escaladors

Gorges de Ballandaz, Savoie, França

Comença l’any i amb aquest una nova temporada d’escalada en gel. Amb les proves de Rússia i Itàlia disputades, les que es disputaran pròximament a Suïssa i Romania determinaran el campió de la disciplina. A més, a Busteni, Romania, es disputarà tambén el Campionat Europeu de la modalitat.

AGENDA CAMPIONAT DEL MÓN D´ESCALADA EN GEL 22-23 gen SAAS FEE (SUÏSSA) 4-6 feb BUSTENI (ROMANIA)

EUROPEU D´ESCALADA EN GEL 7 feb BUSTENI (ROMANIA)

WENGER PATAGONIAN EXPEDITION RACE 9-18 feb XILE i ARGENTINA

ón

una aventura a la fi del m

Del 9 al 17 de febrer tindrà lloc la Wenger Patagonian Expedition Race, un desafíament extrrem en el qual equips de quatre persones recorren distàncies superiors als 500km. en disciplines tan variades com la bicicleta de muntanya, el trekking, el kayak de mar, el treball amb cordes i l’orientació.


s

s ro c lo ic c e d l ia d n u m l e ll u la república txeca ac La ciutat de Tabor, a la República Txeca, acollirà l’últim cap de setmana de gener el mundial de ciclocross organitzat per la UCI. Els participants intentaran desbancar l’últim campió, el belga Niels Albert, qui va aconseguir el títol l’any passat a la ciutat holandesa de Hoogerheide. El txec i actual subcampió Zdenêk Stybar és un dels candidats per aconseguir-ho en córrer a casa.

comença la temporada de ciclisme en ruta La Tour Down Under inicia la temporada de ciclisme en carretara de la UCI (Unió de Ciclisme Internacional). Es tracta de la carrera que dóna el tret de sortida a un calendari apassionant amb carreres com el Tour de França, el Giro d’Itàlia o la Vuelta a Espanya.

Foto: Raimon Palet

MUNDIAL CICLO-CROSS 22-24 gen TABOR (REP. TXECA)

AGENDA

IV PROVA DE LA COPA DEL MÓN DE CICLISME EN PISTA 30-31 gen PEKIN (XINA)

TOUR DOWN UNDER 17-24 gen ADELAIDA (AUSTRÀLIA)


a a id rt o s e d t e tr l e a n ó d s el mundial de rallie

suècia

El cap de setmana del 12 al 14 de febrer es disputarà la primera prova del mundial de rallies d’aquesta temporada. El francès Sebastian Loeb, gran dominador de la disciplina, intentarà revalidar el títol començant per guanyar en terres escandinaves. El subcampió de la passada temporada Mikka Hirvonen intentarà impedir-ho. El finlandès només va aconseguir un punt menys que el francès en un dels mundials més disputats que es recorden. recorden.

AGENDA MUNDIAL DE RALLIES 12-14 feb SUÈCIA

MUNDIAL SUPERCROSS 23,30 gen / 6,13, 20, 27 feb ANAHEIM, SAN FRANCISCO, SAN DIEGO, ANAHEIM, INDIANÁPOLIS, ATLANTA (EUA)

MUNDIAL TRIAL INDOOR 23 gen / 5, 7, 14 feb MARSELLA, NIÇA, BARCELONA, A CORUÑA

MUNDIAL FREESTYLE MOTOCROSS 13-14 feb BERLÍN (ALEMANYA)

està en el mundial de supercross

marxa

El mundial de supercross, que transcorre íntegrament en terres nord-americanes, segueix amb el Foto: Francesc Valcarcel seu calendari. Amb dues proves disputades, l’estat de Califòrnia acollirà les pròximes quatre proves. El 20 de febrer el mundial viatjarà a Indianàpolis, mentre que dia 27 del mateix mes arribarà a la ciutat d’Atlanta, on s’arribarà a l’equador


culars

cta les acrobàcies més espe

Foto: Oriol Roca

El mundial de freestyle motocross sempre depara espectaculars exhibicions dels pilots, que realitzen trucs (acrobàcies) de tot tipus. El tret de sortida el marcarà la cita de Berlín del cap de setmana del 13 i el 14 de febrer. La sigüent cita del mundial serà el 13 i el 14 de marzo a la localitat lituana de Vilnius.

nir la seva Toni Bou intentarà mante

hegemonia

Toni Bou, el gran dominador del mundial de trial de temporades anteriors,espera revalidar el seu títol començant per guanyar la primera prova de trial indoor de la temporada que es disputarà a Marsella el 23 de gener. El mundial seguirà a França amb la prova del 5 de febrero de Niça per viatjar posteriorment a Espanya amb les proves de Barcelona i A Coruña.


rrània

dite e m s é m a c ri è m a a p o c la La Copa Amèrica 2010, la que será la seva 33a edició, tornarà a disputar-se a la costa de València. El lloc el va triar el club defensor, la Societat Nàutica de Ginebra (SNG) (Suïssa), guanyadora de l’edició anterior del trofeu que, en no poder disputar la regata en un llac per imperatiu de les normes del torneig, decideix el camp de regates per a la seva defensa en qualsevol mar obert del món. Després de molta incertesa causada pels litigis entre el Club de Velers Golden Gate (GGYC) i la SNG (Suiza) finalment es disputarà l’edición 2010 en aigües valencianes entre els equips de l’Alighi i l’Oracle Challenge, que representaran a la SNG i al GGYC respectivament.

Foto: Alfred Farre

domini en iker i xabi imposen el seu

49er

Iker Martínez y Xabi Fernández han tornat a proclamar-se campions del món de 49er del Campionat del Món de Vela. És el seu tercer campionat mundial, als que s’han de sumar dues medalles olímpiques, una d’or i una altra de plata.

AGENDA COPA AMÈRICA DE VELA 8, 10 i12 feb VALÈNCIA


ns

dels 4 gra a id rt o s e d t e tr , lia à tr s u ´a l´open d L’Open d’Austràlia és el primer gran de la temporada tennística. Es preveu un any molt disputat per convertir-se en el número u del tennis mundial. Roger Federer haurà de suar de valent si vol mantenir-se a dalt de tot. Rafa Nadal, vigent campión del torneig australià, tornarà a sortir amb tot, mientre que Djokovic, Murray i Del Potro seran també rivals a tenir en consideració.

Entra a la nostra web ya una pala www.esforc.com y guan . de pàdel

Foto: Ricard Rovira

AGENDA l

ropeo de páde eu l de ón pe m ca a, er riv ruben

Rubén Rivera és l’actual campió de l’Europeu absoluto de pàdel. Aquest jove de 19 anys es va proclamar campió només tres anys després de deixar el tennis, el seu esport base. En l’últim europeu va guanyar tanto en parelles, amb Jaime Bergareche, com per equips, amb la selecció espanyola.

OPEN D’AUSTRÀLIA 18-31 gen MELBOURNE (AUSTRÀLIA)

1ª RONDA COPA FEDERACIÓ 6-7 feb

JP MORGAN TOURNAMENT OF CHAMPIONS 22-28 gen NEW YORK (EUA)


enina

boxa fem la e d ts ita s o ri u c s le ix e con Loly Muñoz és, apart de matemàtica, boxejadora professional. La boxa té algunes particularitats com per exemple ser la única disciplina olímpica en la qual només participen homes. A més, en la boxa femenina, abans de cada combat les participants han d’aportar un test d’embaràs i portar protectors de pit i pelvis. La durada dels combats és de 10 rounds de dos minuts cadascun, una mica menys que en la modalitat masculina, en què són 12 rounds de 3 minuts.

mana

copa del món de grecorro

La ciutat armènia de Yerevan acollirà els dies 13 i 14 de febrer la Copa del Món de Grecorromana, una modalitat de lluita dominada, en aquest ordre, por Rússia, França, Armènia, Cuba, Kazajistan, Hongria i Xina.

COPA DEL MÓN DE LLUITA GRECORROMANA 13 i 14 feb YEREVAN (ARMÈNIA)

AGENDA

Foto: Oriol Roca


Al món de l'esport, i al del futbol en concret, hi ha que neixen amb estrella i n'hi ha que neixen estrellats, hi ha cracs i catacracs. Winston Bogarde (22 d'octubre de 1970, Rotterdam), malauradament, va ser en tots dos casos un dels segons. Aquest armari encastat importat d'Holanda de ben segur que ocuparia un lloc en el top ten dels pitjors fitxatges de la Lliga Espanyola de Futbol. Va arribar al FC Barcelona provinent del Milán l'any 1997, i després d'haver format part d'un dels millors Ajax de la història recent. Jugava de defensa central, tot i que Van Gaal, el seu entrenador al Barcelona, es va inventar un Bogarde lateral que no va fer més que acabar d'enfonsar l'immens jugador. Més proper a MA Barracus que a Paolo Maldini, jugava amb un bon nombre de esparadraps pel cos per tapar piercings, polseres i arracades de tota mena. A més d'haver passat per l'Ajax campió d'Europa, el Milán i el FC Barcelona de la colònia holandesa de Van Gaal, el bo del Winston pot presumir d'haver acabat la seva carrera en un dels equips importants de la Premier, el Chelsea. Els blues van patir la pitjor cara de l'holandès. Bogarde va arribar al club londinenc sense el vist i plau de l'entrenador, Gianluca Vialli. A mitja temporada, a més, Vialli va ser destituït. Va arribar aleshores Claudio Ranieri que el primer que va fer va ser demanar que es desfessin del pobre Bogarde. L'holandès però tenia un sou de super estrella i no estava disposat a rebutjar-lo. D'aquesta manera el club va començar a pressionar al Winston fent-lo entrenar amb els juvenils i amb l'equip reserva un dia sí un altre també. Ell però no va faltar mai. Va arribar a afirmar que “potser sóc considerat el pitjor fitxatge de la Premier, però m'és igual”. Així va aguantar quatre anys en els que va omplir-se les butxaques però que van fer que perdés el poc caché que ja tenia després del seu pas pel Barça. No va trobar equip i va decidir retirar-se. Actualment té dues feines força diferents. D'una banda col·labora amb els Suriprofs. Amb exfutbolistes com Aron Winter, Patrick Kluivert o Stanley Menzom, treballa com a tècnic del combinat no oficial de jugadors holandesos amb origen a Surinam. D'altre banda, també treballa per a la empresa Global Music Entertainment cercant noves promeses de la música.

30 esforç


Gran festa de l’Esport Català amb Xavi Hernández, Natàlia Rodríguez i Gisela Pulido com a protagonistes El passat 11 de gener es va celebrar a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) la XIII Festa de ll’Esport Català, organitzada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i el diari Sport. Xavi Hernández va ser guardonat com a millor esportista català de l’any en categoria masculina, escollit per primer cop en la història per unanimitat. D’altra banda, Natàlia Rodríguez i Gisela Pulido van compartir el guardó en categoria femenina. Joel González, taekwondista de 20 anys campió del món, i Marta Xargay, una de les més fermes promeses del bàsquet femení, van ser premiats com a esportistes revelació. El tennista i capità de l’esquip de la Copa Davis Albert Costa va rebre el premi a l’esperit esportiu. Seguint en el món tennístic, Joan Maria Tintoré va ser guardonat amb el premi al seny espotiu, i Josep Gisbert va recollir el premi llegendari en reconeixement a tota una vida dedicada al món del tennis. Enguany, el premi a la millor gestió federativa va recaure en la Federació Catalana de Natació, guardó que va recollir el seu president Enric Bertran. A més, es van lliurar sis premis centenaris: Reus Deportiu (poliesportiu); CE Jupiter; CD Tortosa; Futbol Club Palafrugell; Futbol Club Martinenc i CE Eusebi Güell de Santa Coloma de Cervelló (Futbol). El jurat de la XIII Festa de l’Esport català va decidir també reconèixer amb una distinció especial a l’equip de natació sincronitzada per la seva magnífica actuació durant els Campionats del Món de Natació de Roma, i a l’Institut Barcelona Esports per l’organització d’esdeveniments a la ciutat com la Copa Davis, el Tour de França o el Barcelona Extreme Games. Entre les personalitats destacades que van assistir a l’acte hi havia David Moner, president de la UFEC; Josep M. Casanovas, editor del diari Sport; Joan Antoni Samaranch, president d’honor del COI; Josep Lluís CarodRovira, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya; Rfel Niubò, secretari general de la Vicepresidència; Anna Pruna, secretària general de l’Esport i Josep Monràs, president delegat de la Diputació de Barcelona.


L’esport és un dels motors del nostre país. Dos processos molt importants per continuar desenvolupant el sector esportiu són l’Sport Park i la Llei de Professions de l’Esport. Com s’han gestionat? El nostre esforç va encaminat a donar-li els instruments al sector esportiu perquè es consolidi com a tal, ja que l’esport no només és un fet social o estil de vida sinó que és un motor econòmic del país. Un sector econòmic necessita en primer lloc tenir una caracterització professional. És a dir, regular l’exercici de les professions de l’esport. Aquesta regulació va arribar amb la Llei de Professions que es va aprovar l’any passat. Intentarem que a través d’aquesta llei dibuixar uns perfils professionals que evitin l’intrusisme o l’entrada de professionals poc qualificats a ocupar responsabilitats en el sector esportiu perquè no afecti a la seguretat ni a la salut dels practicants de l’esport. Per tant, una primera línia és consolidar les professions de l’esport i l’altra, és tot el teixit empresarial i productiu que hi ha al voltant de l’esport. En un estudi que tenim fet l’aportació del sector esportiu al PIB passa dels 4.000 milions d’euros; per tant, no és gens menyspreable. L’aposta que fem des del Govern és crear l’Sport Park internacional de Catalunya, que és la combinació del sector empresarial amb la creació d’un centre tecnològic vinculat al parc empresarial perquè hi hagi un nucli on es pugui fer recerca i tot això en un entorn on hi ha el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, és a dir, en un entorn on hi ha les millors instal·lacions i els millors esportistes del nostre país. En principi és un projecte nascut i pensat pel sector de l’esport català però que està obert a qualsevol empresa que s’hi vulgui instal·lar. Hi ha alguna data prevista perquè comencin a instal·lar-se empreses a l’Sport Park? En aquests moments s’està constituint una societat mercantil mixta públicoprivada, que serà la responsable de tirar endavant la construcció i posterior gestió d’aquest parc empresarial i tots aquests equipaments. La previsió és que durant el 2010 arrenqui la construcció i calculem que a partir de 2011/12 ja començarà a ser una realitat, almenys la primera part del centre empresarial. 32 esforç

Com s’acredita algú en aquesta Llei de Professions de l’Esport? És difícil fer-ho? Les titulacions són molt ajustades al que demana el mercat i a més vam introduir tota una sèrie de garanties perquè tothom que estigués en actiu professionalment abans de l’entrada en vigor de la llei no tingui cap problema. Apart de les titulacions tenen obertes altres vies, que és la via de validació de coneixements, és a dir, unes proves específiques en les quals tu valides que tens els coneixements, les capacitats equivalents a una titulació i per tant, també serà una altra via d’accés a la professionalitat. Després també hi ha la via del reconeixement de competències de qualificacions professionals, que és una via que existeix per moltes famílies professionals. Per tant, serà relativament senzill que tots els professionals puguin passar per una de les portes diferents que hi hagi cap al reconeixement professional i per tant no generarà per ells cap problema. En el futur, la via que nosaltres preferim és la via de les titulacions. És a dir, el nostre objectiu tampoc és crear moltes vies paral·leles en el món de la formació. El que volem és que la gent es formi. També el que volem evitar és que molta gent es quedi fora de la professionalitat, per no crear problemes al sector, però no hem trobat greus dificultats. Deixem una mica de banda l’esport competitiu i entrem en el pla de l’esport en l’escola que sembla ser que és allà on últimament s’ha posat més èmfasi. Quina és l’estratègia que s’ha seguit? L’aposta va ser introduir l’esport dintre de l’escola. El plantejament que vam fer va ser el de que l’esport no ha de venir de fora a dintre; no ha de venir algú de fora a muntar l’esport escolar, sinó que la pròpia escola ha de crear la seva entitat esportiva, la seva associació esportiva escolar vinculada al centre. A banda del canvi conceptual, l’altre canvi d’enfocament va ser recursos, perquè amb el voluntarisme no es va enlloc i en aquest cas hi va haver una política molt clara i marcada de recursos tant perquè el professorat s’hi dediqui com després per la pròpia activitat. Hi ha un altre element que podríem dir que ha estat clau per a l’expansió, que és el protagonisme dels propis nois i noies. Quan són ells els protagonistes, quan ells són els que agafen el rol de lideratge, l’activitat es sosté molt més

que si no fos una activitat marcada per l’escola com una activitat lectiva o no lectiva més. L’objectiu és que a tot arreu hi hagi una associació esportiva escolar que comenci a fer esport a l’escola. Els nivells de pràctica esportiva estan pujant molt significativament. Podem estar per tant molt satisfets que el model funciona i des d’aquí li donem el màxim suport i la màxima projecció. Aquesta pràctica esportiva està concebuda més com un model de vida sana o per formar futurs professionals de l’esport? El punt de partida sempre és la pràctica de l’activitat física i esportiva com a estil de vida. L’important és que hi hagin peixos dins la piscina. Després els peixos ja els pescarem i els portarem a un altre lloc si fa falta. Però si no hi ha peixets, si no hi ha aquesta pràctica d’incorporar l’esport i l’activitat física com a estil de vida als estudiants, l’altra cosa no surt. El tema no és plantejar-nos això com una escola de campions sinó com una universalització de la pràctica. Què és el que passa realment? Quan en un institut aquesta pràctica es consolida i l’associació esportiva escolar madura acaba també teixint ponts i complicitats amb l’entorn esportiu estàndard del seu entorn. Tenim associacions esportives escolars que participen en competicions federades i els alumnes acaben passant a l’entorn depenent del tipus d’activitat que hagin fet. També les associacions esportives escolars estan promovent la poliesportivitat i la diversitat esportiva. És a dir, estem sortint del model clàssic de futbol, bàsquet i poca cosa més. Hi ha moltes associacions que promouen altres pràctiques no tan majoritàries i que també ens interessa que ho facin. Entrant en el tema de l’esport femení, sembla que sigui una altra branca. Es preveu complicat equiparar els dos gèneres en el món de l’esport? La nostra aspiració és la de la normalitat i la normalitat es dóna en la pràctica esportiva de base. On comença a fallar és a l’esport federat, que hi ha un major predomini masculí, però sobretot quan anem al tema de l’alt rendiment de l’esport professional, on l’esport femení té dificultats i ja no parlem del món dels dirigents esportius, on la presència femenina és ínfima.


Les polítiques que ajuden a trencar aquest famós sostre de vidre que tenen les dones són les polítiques de discriminació positiva. I també és molt important disposar de lobbies d’influència, lobbies que es dediquen a pressionar, a crear opinió, a crear un ambient favorable a aquesta situació. El fet de tenir una punta de llança et pot fer obrir molts camins, reconeixement i visualització. Es conviden esportistes rellevants per formar part d’aquesta xarxa per rellançar el tema i que no es quedi només en una anècdota o una casualitat. El més important per l’esport català és tenir potser projecció internacional. Com es treballa en aquest aspecte? És una suma de moltes actuacions. Nosaltres som un país petit pel que fa geogràficament i demogràficament parlant. Però a nivell esportiu tenim un pes molt superior al que ens correspondria per demografia. Tenim un teixit esportiu amb uns clubs i uns esportistes i unes federacions que tenen molta potència. Aquesta gent no es pot quedar a casa. Han d’anar, a l’igual que les nostres empreses, pel món. Per tant, les polítiques són vàries. Una d’elles és el fet que les federacions esportives catalanes tinguin presència internacional. Des del govern incentivem a que siguin ells els que vagin a sortir pel món, per dir-ho d’alguna manera. Quan algú va pel món té tot el nostre suport. Una altra política que tenim és la presència internacional dels clubs. Tenim tota una línia d’ajuda als clubs catalans perquè puguin participar en competició internacional i que li diem el programa “Catalunya al món”. Hi havia un temps en què tristament un club

renunciava a una competició europea per no poder desplaçar-se i com a mínim ara podem garantir que els nostres clubs vagin pel món. L’altre element que també ens projecta al món són les instal·lacions esportives singulars que tenim al nostre país, i això també ens visualitza al món. El Circuit de Catalunya és un altre element de projecció internacional importantíssim. O les competicions internacionals que acaben venint al nostre país, que és un aparador on ens podem mostrar. Parlant del Circuit de Catalunya, hi ha un programa de joves pilots. Com es trasllada això a la ciutadania? Tothom pot arribar a ser Jaume Alguersuari o està reservat només per a uns pocs? Si tota l’aposta del sistema esportiu fos només produir les grans estrelles mundials de cada esport seria bastant injustificable des del punt de vista social (potser des de l’econòmic no). Però clar, aquests esportistes de molt alt nivell, que efectivament són molt singulars acaben resultant un mirall, un punt

d’atracció per centenar i milers de joves que diuen “jo vull ser com aquest”. Tot això en el món del motor és més complicat, però ja anem fent passes en aquest sentit. El que passa és que disposar de les instal·lacions i l’equip necessari aquí és molt més complex. La idea és que a poc a poc hi hagi programes que popularitzin aquests esports. De fet, els esports de motor a Catalunya déu n’hi do el populars que són. El que passa és que aquí hi ha una diferència molt important en els recursos que has d’abocar en els programes punta com el programa “Joves pilots” i en els de base. Però la filosofia en el fons és la mateixa. No hi ha dones en el motor? És un món bastant masculinitzat. En algunes disciplines de motociclisme no tant, però sí... és un món on predomina molt l’home. Els canvis són bastant complicats quan són de tipus cultural. A tot arreu passa que fins que no es visualitza l’esport femení a molt alt nivell no fa aquest efecte de reclam.

çe

esforç 33


esforรง 37


TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: FCBARCELONA.CAT eia el poeta Santos Discépolo que el tango és "un pensament trist que es balla". És l'essència de l'Argentina, el blues llatí, el sentiment d'un poble. Un ball senyor nascut a les barriades. El cor de tot argentí batega a ritme de tango. El d'uns és pausat però intens; el d'altres, vivaç, mogut i amb constants passos de "vaivén", sortides de "traspié" i repetits passos de "toque i enrosque". L'Argentina és tango i el tango és passió, "Recorda el meu nom", podria ser el nom del tango representatiu de la història de Lionel Andrés Messi (Rosario, Argentina, 24 de juny de 1987). Fa prop de vint-i-dos anys, a una barriada de Rosario, un noi menut, feble, molt i molt petit, patejava una pilota gairebé tan grossa com ell. Passos precisos, girs, tocs subtils. El petit Lio ballava amb una pilota als peus. Les seves parelles de ball, uns quants anys i desenes de centímetres més grans, no podien fer més que acompanyar-lo tot seguint els seus gràcils moviments quasi a ritme de tango. Es va guanyar el sobrenom de "La pulga" i no cal explicar el per què. Va ser el seu primer entrenador Grandoli qui el batejà, el qual recorda que el primer dia que va entrar a un camp "va agafar una pilota i no va parar". Aquest jove ballarí del futbol tenia un do, però també una malaltia. Ja a les categories inferiors de Newell's Old Boys, i formant part del millor equip de cantera que es recorda al club argentí (La Màquina del 87), va rebre dues males notícies de cop. Ja aleshores començaven a comparar-lo tímidament amb un altre menut geni del ball futbolístic argentí, de qui ja en parlarem més endavant. Tenia davant seu la possibilitat de donar el salt a un "gran" d'Argentina com és River Plate, però el van rebutjar. Amb onze anys, tot i impressionar tots els tècnics dels "millonarios", va ser descartat al detectar-li una malaltia hormonal que afectava el seu creixement i que suposava un tractament de 900 dòlars mensuals. En aquest moment va començar la història que algun dia repetiran a Hollywood. El ja conegut com "La Pulga" havia creuat el gran bassal que suposa l'oceà Atlàntic. Estava a Espanya, buscant una oportunitat per dedicar-se a la seva passió. Davant l'atenta mirada dels tècnics del FC Barcelona el petit Lio feia el de sempre. Amb companys de ball més grans en alçada i edat, impartia la lliçó. Aquells "gambeteos", regats i combinacions no van passar desapercebuts per a un observador en concret. Era el Charly Reixach. L'exjugador no va necessitar més de deu minuts per a tenir clar que aquell seria el crack del futur. Havia de ser del Barça. El Carles es va dirigir cap a Jorge Messi, el pare de l'astre, i li va oferir un contracte amb el millor club del món. Hom pot pensar que un contracte amb el Barça t'arriba en un sobre, segellat amb cera, amb un elegant segell i amb rivets d'or. Gens més lluny de la realitat. Al Leo Messi li va arribar en forma de tovalló de paper. Un tovalló que avui valdria milions en una subhasta. Aquell tros de paper signat va marcar el futur del Lionel i d'una entitat històrica com és el FC Barcelona. A Barcelona va començar el tractament hormonal i va seguir creixent com a persona i com a ballarí del futbol. A cada any que passava donava dos, tres o fins i tot quatre passes més que nois més grans que ell. Tothom parlava d'aquell noiet, petit, fins i tot fluix, però de qualitat descomunal, velocitat endiablada i descarat com els més grans. A poc a poc, amb paciència i amb la bona feina dels tècnics blaugrana, Messi es va convertir en un jugador preparat, preparadíssim per a

D

l'elit del futbol. El somni del debut amb el primer equip es va complir un 16 d'octubre de 2004. Sent encara juvenil va saltar al camp en la segona part del partit que enfrontà al Barça amb el rival ciutadà, el RCD Espanyol. Des del debut no ha parat de sorprendre a tothom. El seu primer gol amb el Barça va augurar el que vindria. La víctima va ser l'Albacete, i no va ser un gol qualsevol. Va ser una subtil vaselina per sobre del porter que va fer aixecar el Camp Nou sencer. El primer en abraçar-lo? El jugador que el va ajudar a créixer al principi i de qui va heretar la condició de crack absolut de l'equip, Ronaldinho. Amb el brasiler va créixer, va aprendre i va guanyar la seva primera Lliga, la seva primera Copa i la primera Champions. En aquests anys el Leo ens ha deixat moments estel·lars que passaran a la història del futbol. De ben petit va començar a ballar amb els contraris, poc temps després de començar a xutar pilotes ja era comparat amb D10s Maradona, ara s'ha fet un artista que té en el Camp Nou el seu escenari. Aquí, en el seu teatre, ha ofert obres d'art com el gol contra el Getafe de Schuster a la Copa del Rei del 99 (idèntic al de Maradona contra Anglaterra al Mundial del 86), els tres gols contra el Madrid el 10 de març del 2007 per a empatar 3 a 3 , i tantes i tantes meravelles a l'abast només d'uns quants. Tot això en molts pocs anys, i és que només en té vint-i-dos. Avui és el líder d'un equip qualificat com el millor del món, sinó el de la història. S'ha erigit com l'estrella més fulgurant de la última dècada i només Cristiano Ronaldo i Ronaldinho en la seva millor època, poden discutir en certa manera la seva corona de rei del futbol. Des de Zinedine Zidane que no apareixia un jugador capaç de fer-se plantejar afegir un més al pòquer de supercracks, format per Di Stefano, Pelé, Cruyff i Maradona. Aquest darrer és actualment el seu seleccionador i és, en certa manera, el que té a les seves mans la possibilitat de fer de Leo el més gran de tots. Enguany, “la Pulga” ha tingut un any perfecte, ha complert el somni de tot nen que vol ser futbolista. Ho ha guanyat tot. Amb l'equip, els famosos sis títols (Copa, Lliga, Champions, Supercopes d'Espanya i Europa, i el Mundialet de clubs). Individualment ha superat amb molta diferència els seus rivals en les votacions de la pilota d'or i en el premi de millor jugador de l'any per la Fifa. “I ara què?” es preguntaran molts. Doncs ara “tot”. Messi és qui ho vol. És ambiciós, lluitador, és un guanyador nat. Va haver de lluitar moltíssim per a poder jugar a futbol i ningú no li ha regalat res a la vida. Ara ho té tot i no ho vol perdre. És per això que va prometre lluitar amb totes les seves forces per igualar la temporada perfecte. A més, i aquí hi entra la responsabilitat del mestre Diego Armando, li queda per guanyar un mundial. Aquest estiu tindrà la seva oportunitat. Malgrat els problemes genètics, Messi va néixer amb un do. És capaç de ballar jugant a futbol. El seu cor ha bategat al ritme del Tango dels astres, dels artistes de la pilota. Amb el que ha aconseguit amb només vint-i-dos anys, ja el podríem situar en l'Olimp dels mestres, però encara li queden cops per donar, gols per marcar i balls que representar al teatre dels somnis. Té davant de sí l'oportunitat de convertir-se en el més gran de tots els temps, però pas a pas. Ara toca el repte de mantenir el nivell amb el Barça i de convertir-se en l'ànima mater i l'estrella absoluta que l'Argentina reclama. Messi és un artista del futbol, però pot esdevenir un 10.

çe


esforรง 39


40 esforรง


esforรง 41


osta d’imaginar-se que es creuï mig món per a gaudir d’un torneig de rugby de només tres dies, però els Hong Kong Sevens bé que mereixen la pena i Esforç ha estat allí per fer-vos cinc cèntims del que es cou en aquest gran acte mundial. Dos són els trets més característics d’aquest torneig: un és el gran ambient festiu que es viu durant els tres dies en què dura l’acte i un altre és l’alt nivell de joc que es pot observar al llarg de tot el torneig. El Seven de Hong Kong és la gran cita anual per als amants del rugby a set i ja s’ha convertit en tot un clàssic del rugby mundial, igual que el 6 Nacions ho és del XV. Val a dir que si la modalitat de rugby a 7 és ferma candidata a entrar a formar part dels Jocs Olímpics gran part de culpa la té el torneig de Hong Kong. El millor de tot plegat és que va començar com gairebé totes les coses que succeeixen al rugby; al voltant d’unes cerveses. El president de la federació de rugby de Hong Kong, el sud-africà “Tokkie” Smith, estava prenent unes pintes amb McTavish, capità de la selecció, i el president d’una companyia de tabac del qual va sorgir la idea de

C

44 esforç

patrocinar un torneig de rugby per a fer-hi promoció de la seva firma. McTavish i Smith van suggerir que un torneig de sevens podria esdevenir més factible logísticament i ser un major espectacle que un torneig de quinze. Dit i fet, en menys d’un any naixia el primer torneig, el 1976, amb la participació de clubs de Corea, Austràlia, Nova Zelanda, Tonga, Japó, Sri Lanka, Malàisia i Fiji. Tots asiàtics i del Pacífic ja que inicialment la federació anglesa va refusar la participació. Va ser possible dur-ho a terme en tan poc temps gràcies a la dedicació voluntariosa i molta imaginació de gent amb molta passió pel món del rugby. Al llarg dels anys 70 i 80 el torneig va guanyar en popularitat i en nombre d’equips participants, els quals finalment van evolucionar de clubs a seleccions. Tanmateix la demanda d’entrades es va disparar i en els anys 90 es va haver de migrar a un estadi amb més capacitat, el Hong Kong Stadium, que es va remodelar per allotjar les 40.000 localitats actuals. La federació internacional (IRB) va prendre bona nota d’aquest fenomen amb el Seven i el 1993 va organitzar la primera Copa del Món a Escòcia, lloc on històricament es reconeix com a lloc de naixement del rugby a set. Però la segona edició va ser innegable que l’honor hauria de recaure en la ciutat asiàtica el 1997, any històric per a Hong Kong ja que va ser retornada a l’administració xinesa. Finalment la IRB, reconeixent el gran atractiu d’aquesta modalitat, va organitzar l’any 2000 el primer circuit mundial de Sevens, on tenia lloc a Hong Kong la primera prova, que va coincidir amb el 25è. aniversari del torneig. Actualment les millors seleccions de rugby a set participen al circuit, que es desenvolupa al llarg de vuit proves: Dubai, Sud-àfrica, Nova Zelanda, EUA, Hong Kong, Austràlia, Anglaterra i Escòcia. Però la joia de la corona del circuit continua sent el Seven de Hong Kong i el 2005 van tornar a organitzar una nova Copa de Món. El Hong Kong Sevens s’ha convertit en un perfecte test per a nous talents del rugby i és cita obligada dels futurs cracs. Això ve donat perquè en el rugby a set el joc és fonamentalment a la mà, qualitat molt preuada però que en el quinze no hi ha tantes oportunitats de posar en pràctica. Jugadors com Jonah Lomu, Christian Cullen o George Gregan van demostrar primer les seves habilitats en el Seven de Hong Kong.


esforรง 45


UN NOM PROPI Però si hi ha un jugador que el seu nom estigui associat al d’aquest torneig és sens dubte Waisale Serevi. El jugador de Fiji es va consagrar en el món dels Sevens gràcies a actuacions estel·lars al torneig asiàtic. Amb ell Fiji va conquerir les dues Copes del Món que s’han disputat a Hong Kong. La final del 97 contra Sud-àfrica, que va finalitzar 24 a 21 per Fiji, està considerada com un dels millors partits de Sevens de tota la història. A la semifinal del 2005 Serevi va anotar l’assaig de la victòria davant Anglaterra conduint a Fiji a conquerir la Melrose Cup contra Nova Zelanda. Fins i tot la temporada següent com a jugador-entrenador de Fiji va aconseguir guanyar el Circuit de la IRB, essent la primera vegada que no el guanyava Nova Zelanda. I l’any passat Serevi encara va participar a Hong Kong aconseguint el rècord de 18 torneigs disputats. Així és com Fiji encapçala actualment el palmarès del Hong Kong Sevens amb 11 títols, seguida de Nova Zelanda (8) i Austràlia (5). En l’edició d’enguany Nova

Zelanda s’ha proclamat campiona amb una gran superioritat sobre la resta. Els All Blacks, però, no guanyaven a la meca del Seven des de l’any 2001. En quarts van eliminar amb facilitat Gal·les i en semis van destrossar la totpoderosa Fiji. Ja a la final van imposar-se amb comoditat als sud-africans. I si un jugador ha destacat per sobre de la resta aquest ha estat el kiwi Lote Raikabula. Un jugador amb molt de talent, evidentment maori. LA GRADERIA SUD No es pot entendre el Hong Kong Sevens si no s’ha estat a la graderia sud de l’estadi. L’ambient que es viu allà és de festa total. Hi ha un cartell que diu que no està permesa l’entrada als menors de 18 anys. Gairebé tothom va disfressat per grups. I l’esport nacional és apilar els gots de cervesa i fer de streaker. Quina bogeria. El Seven és sens dubte el major esdeveniment esportiu anual de Hong Kong i la ciutat es transforma per acollir uns bojos pel rugby... i per la cervesa.

ç e


esforรง 47


TEXT: JAMIE EASTON

48 esforรง


esforรง 49


FITXA PERSONAL: Nom: Alvaro Onieva Pes: 67 kg. Alçada: 1,78 m. Data de naixement: 06/05/1987 Lloc de naixement: Màlaga Lloc de residència: Tarifa (Cadis) Temps practicant Kiteboarding: 8 anys

Aquest jove malagueny va començar en el món del kitesurf amb només tretze anys. El fet de tenir patrocinadors com ara Movistar, Arnette, Balance o Dakine l’ha ajudat molt a progressar en aquest món difícil del kiteboarding. El 2002 va aconseguir quedar campió en el Campionat Europeu i a l’Europeu de Freestyle. Després d’anys intentant-ho, el 2007 va aconseguir entrar en el podi de la PKRA, quedant en tercera posició. A més, durant el mateix any, va guanyar el Campionat

50 esforç

d’Espanya Movistar, tant en la categoria general com en la de Freestyle. El 2008 va repetir tercera posició en el Campionat de la PKRA i es va proclamar vencedor per segon any consecutiu del Campionat d’Espanya Movistar. Als vint-i-dos anys ha aconseguit títols importants a Espanya, Europa i arreu del món, però l’estrès de la competició l’ha portat a emprendre, almenys de moment, un altre camí: es dedica a viatjar i fer reportatges, i a ensenyar aquest esport.


FITXA PERSONAL: Nom: Gisela Pulido Pes: 59 kg. Alçada: 1,65m. Data de naixement: 14/01/1994 Lloc de naixement: Premià de Mar (Barcelona) Lloc de residència: Tarifa (Cadis) Temps practicant Kiteboarding: 6 anys

L’any 2004, i després de dos anys en el món del kitesurf, entren en joc els primers patrocinadors (Rip Curl) i obté els primers èxits professionals de renom: al maig es proclama campiona d’Europa Júnior sub-21; al juny obté la primera victòria en una etapa del mundial, a Istanbul; i al novembre es proclama campiona del món del circuit professional KPWT, amb només deu anys. Els èxits esportius no paren i l’any següent es proclama campiona del món KPWT, títol que repetirà el 2006, per tercer cop consecutiu, i aconsegueix despertar l’interès de la premsa internacional i nombrosos patrocinadors.

Amb només tretze anys, el febrer del 2007, es converteix en l’esportista més jove nominada als Laureus Sport World Awards, considerats els Oscar dels esports, en la categoria d’esports extrems. El novembre del mateix any, rep el Guinness com la campiona del món més jove de la història, després de quedar campiona del PKRA per primera vegada el mes de setembre, títol que repetirà el 2008. Al desembre de 2009, es proclama per sisena vegada consecutiva campiona del món. A més, durant el mateix any, crea la Gisela Pulido Pro Center, la seva nova escola de kiteboarding. ç e.

esforç 53


ESCALADA

TEXT: ÀLEX RUBIES · FOTOS: ORIOL ROCA “No pots caure”, diu el principi dels alpinistes. La gràcia del joc, però, és que la possibilitat hi és. El cervell reacciona al joc amb la mort, a la por al no-res, a la por de caure, al mal, al patiment. L'adrenalina és una de les raons de l'atracció pel perill d'aquells que viuen “al fil de l'impossible”. L'amor a la natura, la passió per la llibertat i el simple repte personal de saber que s'és capaç, són altres “excuses”. “No pots caure”, tornem al principi. La realitat, de nou, és que sí que pots caure. L'Ester Sabadell ho sap. L'any 2003, en una expedició a l’Illa de Guadalupe amb l'equip del programa Al filo de lo imposible, va viure la pitjor experiència a la muntanya, de la seva vida. En un descens a ràpel, ella i el seu company Xabier Iturriaga, van caure després que els arbres i les pedres on s’agafaven cedissin. En la caiguda, el seu company va perdre la vida i ella va resultar ferida de gravetat. Va trigar un any a recuperar-se. Malgrat això, dotze mesos més tard, i després d'haver suportat la incertesa de no saber si tornaria a caminar, ja ascendia un vuit mil. Així és ella, una muntanyenca, una amant de la natura i dels reptes. És una lluitadora que vigila cada pas que fa, perquè “no pots caure”.

54 esforç

de Catalunya. Van ser tretze dies que em van canviar la vida. Vaig tornar d’aquella experiència dient que ja sabia què volia fer la resta de la meva vida. Volia fer muntanya. Als setze anys, vaig descobrir els Pirineus. Per tu, el muntanyisme és una filosofia de vida, oi? A veure, dintre del muntanyisme, l’alpinisme, hi ha diferents disciplines. Una és amb esquís, l’altra és l'escalada, l’altra és l’ascensió a altes muntanyes, les expedicions… hi ha moltes activitats. Jo crec que l’alpinisme, com bé dius, és molt més que un esport, és un estil de vida. És apostar per una filosofia que t’omple molt i que vius amb molta passió. He llegit que no t’agrada definir-te, precisament, com a escaladora ni com a alpinista. A tu t’agrada que et diguin que ets muntanyenca. Per què? Perquè és l’origen de tot. Vaig començar en això perquè a mi m’encanta la muntanya. A mi m’agrada l’alpinisme i l’escalada perquè adoro la muntanya. Per això, jo em considero per sobre de tot muntanyenca o muntanyesa. La muntanya va lligada a mi en tots els sentits.

Explica’m una mica com vas començar amb l’escalada?

Als setze anys, vas veure un programa que et va enganxar, oi?

Quan tenia setze anys, em vaig apuntar a uns campus als Pirineus, amb el Centre Excursionista

Doncs sí. Tornant dels campaments de què parlàvem, ens van passar un vídeo de Al filo de lo


ESCALADA

imposible. Jo vaig començar a fantasiejar amb la idea de treballar amb aquella gent i de fer el que ells feien. Vaig tenir la sort de conèixer la gent d’aquest programa casualment. Necessitaven dues noies per fer una expedició a l’Himàlaia, i una de les noies que tenien es va quedar embarassada. Jo, aleshores, tenia vinti-cinc anys. Tenia experiència d’altitud, i en aquest món no hi ha moltes noies. Per això em coneixien, m’ho van oferir i vaig dir: “on haig de signar?”. Com és viure “al fil de l’impossible”? La veritat és que és una vida atípica. Entenent com a normal la vida de la gent que està acostumada a aixecar-se cada dia a les set, anar a l’oficina, tornar a casa… La meva rutina és molt diferent. És entrenar, preparar expedicions, viatjar… Pot semblar que els alpinistes som gent que no toquem de peus a terra perquè estem per sobre dels núvols, però no és així. La realitat és que, com que sabem que el que fem té molt de risc, som molt conscients de la importància de tots els nostres moviments. Som gent que abans de fer un projecte l’estudiem detingudament per saber-ne els riscos i els perills i poder-los evitar. Va haver-hi un accident que et va marcar la vida. Sí, professionalment, vaig estar un any sense fer activitat de muntanya. Vaig passar tres mesos a l’hospital; després, un any de rehabilitació, primer en cadira de rodes, i després, vaig començar a caminar. Psicològicament, va ser molt dur perquè els metges no m’asseguraven del tot si tornaria a caminar i si podria tornar a escalar. Malgrat això, mai no em vaig desesperar. M’ho vaig prendre com si pugés una muntanya: el repte era curar-me, per tant havia d’intentar anar fent els passos per recuperar-me.


Aleshores, vaig anar marcant-me aquests objectius a curt termini, sense desesperarme. I gràcies a això, vaig poder anar a poc a poc i em vaig curar sense problemes.

la vaig sentir i va suposar quelcom d’especial.

Podríem dir, doncs, que una persona muntanyenca afronta la vida d’una altra manera?

Sí, tornem a l’accident. En aquella ocasió, a Guadalupe, després de l’accident, vam haver d’esperar setze hores que arribés l'helicòpter de rescat. Durant aquesta espera, va ser amb mi el Sebastián Álvaro i em va estar cantant tota la nit, perquè no m’adormís, la cançó Peces de ciudad, del Joaquín Sabina. Va ser molt especial, i ara, cada cop que l’escolto, per a mi té un valor molt especial. A part, el Sebas coneix el Pancho Varona, el guitarrista del Sabina. Aleshores, el Panchito li va explicar la història al Sabina, que es va emocionar i va dir que em volia conèixer. Un dia, vam quedar i el vaig conèixer. Aquell dia va ser únic perquè em va dir: “Por una vez puedo decir que una de mis canciones ha servido realmente para algo”.

Sí. Jo, personalment, aquesta experiència me la vaig prendre com una ascensió. Però és que ara, les ascensions, me les plantejo com una superació, com la que vaig haver de fer per recuperar-me. La muntanya em va ajudar a superar l’accident, i l’accident m’ajuda ara a superar reptes que em pugui plantejar. Per sobre de tot, se’t veu molt optimista. És que els alpinistes, per sobre de tot, som gent optimista, i jo en sóc molt. Si des del principi m’hagués quedat amb les paraules negatives del doctor que deia que segurament no tornaria a escalar, m’hauria desesperat. Ell, però, tampoc no em va tancar les portes i em deia: “ja ho veurem”. I jo em vaig agafar a aquesta idea i em vaig proposar lluitar almenys per intentar-ho. El principi de l’alpinista és que “no pots caure”, però la gràcia de l’alpinisme és que el risc i la possibilitat de caure, hi són. Com afrontes aquest risc? Hi ha dos riscos. Un que es pot intentar controlar, i un que no pots controlar directament. El controlable, el minimitzem a zero, prenem totes les mesures perquè sigui zero. El que no podem controlar, per exemple, que caigui una allau, l’intentem assumir. Cal jugar amb això. Hem d’intentar anar pel lloc més segur i, dintre d’això, encara que hi hagi riscos, assumir-los, conèixer-los i mirar d’evitar-los. Jo, personalment, els afronto pensant que val la pena córrer aquests riscos, perquè realment és el que m’agrada fer. A la muntanya, tens temps per pensar i per estar sola. La música hi ajuda? Com dius, a la muntanya hi ha moltes hores de soledat i passes moltes estones amb tu mateix, amb el teu món interior. En aquest sentit, la música m’ajuda i m’acompanya. A mi, la música, em transporta, i ara relaciono músiques amb viatges. Tornar a escoltar una cançó em fa viatjar desperta al moment que

En una ocasió, el Sabina va ser més que un acompanyant, oi?

Abans, hem parlat de la rutina de vida de la gent “normal”. Suposo que tu deus tenir amics que porten aquest estil de vida. Com ho entenen, ells, que tu visquis d'aquesta manera? Doncs, suposo que ells ja ho tenen assumit i potser sóc una mica el bitxo “raro”. Però jo crec que assumeixen que sóc alpinista, així com un altre pot ser arquitecte, metge o economista. Per ells, dintre de la no-normalitat, la vida que porto és la que em pertoca, perquè sempre he viscut així i m'han conegut vivint d'aquesta manera. El dia que treballi de vuit a vuit és quan pensaran que em passa alguna cosa. Has parlat de bones i males estones, de vivències. Però, què diries que t'ha aportat, aquest esport, per sobre de tot? M'ha aportat vida. La muntanya m'ha fet tal com sóc ara. La muntanya, la natura i l'alpinisme m'han transmès molts valors. He après que cal superar-se, que de vegades cal sacrificar-se per aconseguir un objectiu, que les coses materials, a la fi, no són importants... Això és molt important, perquè, allà dalt, l’única cosa que compta és tenir gas per poder desfer una mica d'aigua i de menjar. Allà, tenir l'últim mòbil que ha sortit no té cap mena d'importància. Tot això és el que sóc jo ara, per tant la muntanya ho ha significat tot per a mi.

A més, t'ha permès conèixer llocs espectaculars. En una de les darreres entrades del teu bloc (red.barrabes.com/EsterSabadell) parlaves del Pakistan. Què té d'especial, aquesta terra? He estat set vegades al Pakistan i conec sobretot la part del país de les muntanyes. Hi arribem per la capital, Islamabad, però de seguida agafem el cotxe o l'avió per anar a prop de les muntanyes. Que què té d'especial? Doncs la gent. La gent dels pobles del costat de les muntanyes són quasi com la meva segona família. Són gent que aprecio molt, que estimo molt i amb qui m'entenc molt bé perquè tenen uns valors molt semblants als meus. Viuen en situacions molt extremes, a tres mil metres d'alçada, i tenen un caràcter com el del paisatge, extrem, i això a mi em va molt. I et fa ràbia, la imatge que es dóna sempre del Pakistan? Doncs sí, és clar. Es generalitza molt. Per a mi són la meva segona família, i amb aquestes generalitzacions és com si insultessin una part de mi. Hi ha gent molt bona, al Pakistan, i no es mereixen que només surtin notícies dolentes d'aquell país. El Pakistan és només un dels teus destins. Has viatjat per tot el món. Com s'ho pot fer, un alpinista, per poder viatjar i viure de la seva passió per la muntanya? És difícil, perquè es tracta d'un esport minoritari. Jo crec que molt poca gent devem viure de l'alpinisme. Jo intento fer conferències, treballo amb la gent de Al filo de lo imposible, que ens paguen per documental. Però, sobretot, m'he buscat patrocinadors, com ara la marca The North Face. Gràcies a aquesta marca he pogut aconseguir, no només el recolzament per al material, sinó també formar part del grup The North Face i conèixer gent i atletes molt importants que m'han obert moltes portes. Ester Sabadell, una vida al límit, un amor per la muntanya sense fi. Vivia sota el lema “no pots caure”. Però un dia, va patir un accident que la va marcar per a tota la vida. Tot i això, es va aixecar i va continuar amb l'ascens cap als seus somnis. L'Ester, una muntanyenca de cap a peus que ha trobat en la vida “al fil de l'impossible” el seu leitmotiv particular.

ç e

esforç 57


ESCALADA


esforรง 59


MOTOR


steve Rabat es mostra optimista. Després d’una temporada de nombrosos problemes per adaptar-se a la KTM de 125cc, el pilot Repsol torna a l’equip que el va veure debutar al Mundial, per fer un pas més en la seva trajectòria mundialista. Després d’una pretemporada molt satisfactòria coneixent la nova moto, Rabat es mostra plenament confiat en les seves possibilitats per al 2009, temporada en la qual aspira aferrar-se entre els millors del Campionat del món de 125cc.

E

Heu fet força quilòmetres aquesta pretemporada, com ha anat? Hem tingut dos entrenaments, més la prova oficial de Jerez, i les sensacions no han estat dolentes. A Jerez, en les dues sessions de la tarda vam tenir algun petit problema que ens va impedir acabar de marcar un bon registre, però en general ens ha anat força bé. Jo sóc el que s’enfila a la moto i sé que tots els temps els he marcat sol, sense seguir cap roda de ningú. Això és positiu i em dóna confiança. He pogut anar marcant un ritme de carrera i conèixer cada cop més la moto. Què t’ha semblat la moto? Quins són els punts forts? El millor que té és la velocitat. És una moto que corre molt i això es nota. A més, també és d’una mida superior que les motos que he portat anteriorment, i la piloto molt més còmode.

Ha costat adaptar-se a una nova marca? No, la veritat és que no. Quan vaig pujar per primer cop a l’Aprilia, de seguida m’hi vaig trobar còmode. M’he adaptat molt bé, perquè és una moto molt evolucionada i que es comporta molt bé. On ha de millorar l’Aprilia? En la fiabilitat. Vam tenir alguns problemes a Jerez, perquè és una moto molt potent però també força delicada. Si no està tot molt ben ajustat, poden sorgir problemes i ens obliga a vigilar bastant. I tu? Haig d’aprendre a centrar-me més, a estar concentrat en el que toca en cada moment, i tranquil quan ho haig d’estar. M’esforço sempre tant com puc, i si tingués la recepta màgica la utilitzaria, però de moment em centro en exigir-me sempre el màxim.

 Quan vaig pujar per primer cop a l’Aprilia, de seguida m’hi vaig trobar còmode. M’he adaptat molt bé

 És

una moto molt potent però també força

delicada

 Haig

d’aprendre a centrar-me més, a estar

concentrat en el que toca en cada moment, i tranquil quan ho haig d’estar

esforç 61


MOTOR

62 esforรง


MOTOR

Aquest any tornes a BQR. Quines sensacions tens amb un equip que ja coneixes? M’hi trobo molt bé. Rebo molt suport d’un grup excel·lent de gent que a més ja coneixia. Tots els mecànics, tècnics, i la gent de l'equip, són com una família per a mi, i això s’agraeix molt. Em permet sentir-me amb molt de suport, així que quan va bé, tot va molt bé, però quan les coses no van tan bé, saps que són allà per ajudar-te quan faci falta. A punt de començar el que és ja el teu quart Mundial (tercer complet), ara amb una de les potents Aprilia RSA, quines sensacions tens?

Estar lluitant al davant en totes les carreres. Intentarem ser al grup del davant, per poder acabar com a mínim entre els cinc primers. Fa dos anys vas aconseguir el primer podi, fet que no vas poder repetir l'any passat. Què és necessari per tenir opcions de lluitar pels llocs d’honor? Es necessita tenir una bona moto i un bon equip. A més, personalment has d’estar tranquil, amb moltes ganes, i tenir confiança en les teves possibilitats. Com has vist els teus rivals aquesta pretemporada? Qui creus que seran els més forts?

Aquests anys he pogut anar acumulant experiència i això es nota, perquè arribo molt més tranquil que en les temporades anteriors. A més, em noto força confiat. Tenim una moto que pel que he vist de moment, és molt competitiva. Em sento amb molt de suport per part de l'equip, i em veig molt millor que els altres anys.

Crec que els més forts seran Iannone i Simón. Ells han estat els més ràpids fins ara, així que m’imagino que seran els que hi haurà al davant en cada carrera.

On et veus en la primera carrera, a Qatar, de nit?

Crec que el meu primer mundial complet (2007) va estar molt bé. Va ser una temporada en la qual ho vaig fer força bé, tenint en compte que era la primera completa. Però l'any passat, amb la KTM, vam tenir més problemes dels esperats. Em va costar molt adaptar-me a la moto, la qual també va tenir problemes de fiabilitat, i no va sortir com ens hauria agradat, fins i tot pitjor que l’anterior. Ara tocarà lluitar per reconduir la situació i tornar a fer-ho bé.

Crec que hem fet una bona feina, i arribem preparats a Qatar. Tant pel que fa a la moto, com jo mateix, de cap; així que vaig tranquil i confiant que podem fer les coses bé. Estic molt motivat. Quins objectius et marques per a aquesta temporada?

64 esforç

Com valoraries cadascuna de les teves temporades (2006, 2007 i 2008), pel que fa a nivell de pilotatge, evolució, resultats...?

ç e


FOTOS: ORIOL ROCA

66 esforรง


esforรง 67


S'acosta el fred, Nadal i la neu. Els aficionats a l'esquí treuen la pols dels equips i inicien una nova temporada blanca. Fa unes setmanes, es va viure, a manera de tret de sortida de la temporada de neu, un esdeveniment únic i pioner a l'estat espanyol, el Barcelona Snow Show. Els millors riders i esquiadors del món es van citar a l'Estadi Olímpic de Barcelona, els passats 6, 7 i 8 de novembre, per disputar un Big Air urbà de la Federació Internacional d'Esquí (FIS), inclòs al calendari de la Copa del Món LG. Milers d'aficionats de la capital catalana van anar a l'Estadi que des del 92 ha estat escenari de tants dies de glòria. A banda de l'espectacle esportiu de màxim nivell, els que s'hi van arribar van poder gaudir d'una fira amb expositors de les millors marques del sector de la neu, d'activitats paral·leles i de tot el bo i millor que s'espera d'un esdeveniment d'aquestes dimensions. El primer dia, divendres 6, s'havia d'estrenar l'espectacular rampa situada al bell mig del Lluís Companys. Les classificadores d'esquí tindrien l'honor d'inaugurar l'estructura i la festa. Tan bon punt van veure l'espectacular rampa (la més gran d'Europa), tots els riders la van elogiar. Des de dalt de la rampa, els principals esquiadors es preparaven per al salt. Des d'allà veien la plaça Espanya, la Catedral, la Sagrada Família, tot Barcelona, del port a Collserola. El millor rider va ser l'australià Russ Henshaw, amb una puntuació de 91,60 aconseguida en la segona mànega. El seguia de prop el monegasc d'origen suec, Jon Olsson. El

68 esforç

campió dels X-Games del 2008, va obtenir 88,70 punts i va dir, de la prova, que era “el millor salt urbà de la meva vida”. Altres vuit riders es van classificar per a la final que es disputaria l’endemà. Entre aquests, alguns dels millors del món, com ara el campió del slopestyle els darrers X-Games, TJ Schiller, que va quedar cinquè. El canadenc va destacar l'alt nivell “de competència”, fet que va propiciar que tots els riders tiressin de “trucs increïbles, poc habituals en eliminatòries”. Amb un somriure al llavis, va afegir: “Ens hem emocionat una mica”. La sorpresa de la classificació la va donar l'andorrà Noah Albadalejo, que es va sumar a la final gràcies a una actuació que li va valer 81,30 punts en la primera mànega. Els espanyols, per la seva part, van quedar tots eliminats, tot i que van recalcar la sort d'haver pogut participar en una prova d'aquest nivell. S'havia donat el tret de sortida a la Barcelona Snow Show. Unes quantes hores d'esquí i un petit tast del que seria la fase final de la competició. I encara faltava l'snowboard! Dissabte, la prova de la LG FIS Snowboard Cup i diumenge la finalíssima de l’International Freeski Big Air. Els 35 metres de rampa i la presèn-

Els millors riders i esquiadors del món es van citar a l'Estadi Olímpic de Barcelona, els passats 6, 7 i 8 de novembre


esforรง 71


cia dels millors especialistes del món en Big Air van servir com a reclam perquè més de dinou mil persones s'acostessin a la muntanya màgica. Un cop començats els salts, ja no va haver-hi lloc per sorpreses. L'austríac Stefan Gimpl, campió del món de l'any passat, va superar els seus rivals. Tot i això, no ho va tenir fàcil. El suís Gian-Luca Cavigelli es va mantenir fins al final amb opcions de guanyar. Però, Gimpl va jugars'ho a la darrera ronda de la final i, amb una puntuació global de 52,3, va aconseguir la victòria. Cavigelli, amb 51,3 punts, va haver de conformar-se amb la segona posició, seguit del noruec Gjermundo Braaten, que en va sumar 49,5.

demostrar a estrelles com TJ Schiller o Jon Olsson que a partir d'ara tindran un altre rival en els XGames del 2010. El que va fer Henshaw va tenir molt de mèrit. El guanyador final de l’International Freeski va haver de lluitar contra un cartell de luxe. Va deixar pel camí tot un campió dels X-Games al 2008 com és Jon Olsson. I, per si això fos poc, entre els quatre millors del Barcelona Snow Show es trobava un altre campió dels X-Games, el de la darrera edició, el canadenc TJ Schiller. Al final, l'únic que no va cometre errors, va ser Russ Henshaw, i així ho van entendre els jutges i el públic de Montjuïc. La seva actuació va merèixer 189 punts o, el que és el mateix, l'or.

Una cop acabada la LG Snowboard FIS World Cup, arribava el torn del freestyle amb la disputa de l’International Freeski Big Air i els millors especialistes del món, inclòs el vigent campió dels X-Games, el canadenc TJ Schiller. Al final, a més de Gimpl, Russ Henshaw, va acabar com un dels triomfadors del Barcelona Snow Show. L'austríac va confirmar la seva supremacia a la Copa del Món. L'australià, per la seva banda, va

El diumenge va ser una festa per a tothom. Els aficionats que es van deixar caure per l'Estadi Olímpic van poder provar la rampa amb els propis materials. A més, les marques i les organitzacions van presentar els seus plans de cara a la temporada vinent. Entre d’altres coses, els organitzadors van citar el públic, els riders i les marques per al Barcelona Snow Show de l'any que ve, que servirà per inaugurar la Copa del Món de la Molina.

çe

L'austríac Stefan Gimpl i l’australià Russ Henshaw van ser els triomfadors de la Barcelona Snow Show 09, fent-se el primer amb la victòria en la Copa del Món d’snowboard, i el segon amb el títol de campió de l’International Freeski

esforç 73


WATERPOLO

74 esforรง


esforรง 75


WATERPOLO


V

a debutar jove, molt jove. Al club, amb catorze anys; a la selecció, aquesta mateixa temporada, només amb disset. Sembla mentida, però no ho és. Òscar Carrillo (18 d’octubre de 1991) és tota una realitat, el veritable futur del waterpolo estatal. Es va donar a conèixer amb un golàs a l’Eurolliga, la màxima categoria continental. Era l’any 2005, el CN Sabadell s’havia d’enfrontar a l’Eger. Els de la capital vallesana tenien moltes baixes i van haver de recórrer a un noi que destacava a les categories inferiors del club i de la selecció. Aquell dia, el jove Carrillo va entrar a la piscina lentament, com dissimulant. Tenia al costat Dani Ballart, el seu ídol. I, davant, un equip d’homes que podrien haver estat els seus pares. Ell, però, va tenir el seu moment de glòria. En un moment determinat, va rebre una pilota al contraatac, va encarar Violetti, el porter, i va aixecar-se enlaire. Va treure mig cos de la piscina. Com a càmera lenta, l’Òscar semblava haver decidit que aquell fos el moment de donar-se a conèixer. Va amenaçar un cop i un altre. Després, amb el porter caient, va deixar anar suaument una vaselina quasi perfecta. Era Òscar Carrillo, i ara tothom el coneixeria. Han passat tres anys d’això. L’Òscar ha anat creixent i ja és un jugador de “veritat”. És membre a tots els efectes del primer equip del seu club, el CN Sabadell. De fet, s’ha convertit en un pilar fonamental del conjunt vallesà. És el màxim golejador i un jugador importantíssim, cosa que ha tingut recompensa. El 24 de gener el destí va decidir que el seu nom es tornés a aliar amb la història i que el somni es convertís en una realitat. Que es fes veritable. Encara sense haver complert la majoria d’edat, era convocat per Rafa Aguilar per debutar amb la selecció espanyola.

Què et va dir Rafa Aguilar abans que entressis a la piscina? O.C.: Em va dir que estigués tranquil, que si havia anat allà era perquè confiava en mi i que jugués com sempre. Tot i no haver entrat en aquesta darrera convocatòria, ja hi has anat unes quantes vegades. Esperes que continuïn confiant en tu? O.C.: Això no se sap mai, però jo espero que sí, que continuïn cridant-me. Diuen de tu que ets el futur del waterpolo espanyol... O.C.: Que diguin això m’omple d’orgull, però cal continuar treballant i millorar cada dia una mica. He de demostrar que no és cosa només d’un dia. Fa unes temporades, quan tu tenies només catorze anys, el primer equip del Sabadell va requerir els teus serveis per a un partit d’Eurolliga. Com ho recordes? O.C.: Era el primer cop que anava convocat amb l’absolut, tot i que ja feia uns quants mesos que m’hi entrenava. Va ser molt especial i va significar molt per a mi, perquè em va demostrar que confiaven en mi per a la primera plantilla. Com és això de jugar amb homes que podrien ser els teus pares? O.C.: La veritat és que t’hi acostumes, Jugo tan bé com puc i no em preocupo. Al principi, sí que recordo que els tenia molt de respecte i molta por.

Com recordes el moment que et van dir que debutaries com a internacional absolut?

En aquell partit vas tenir la sort o l’habilitat de marcar una vaselina a Violetti que ha quedat en la retina de molts aficionats.

O.C.: Amb moltíssima il·lusió. Ens acabàvem d’entrenar i em van agafar per banda els entrenadors, Quim Colet i Àlex Ferran. Aleshores em van felicitar, sense que jo sabés per què. Després, em van donar la noticia i, evidentment, em vaig posar molt content.

O.C.: La veritat és que vaig sentir una alegria immensa quan vaig aconseguir aquest gol. Tothom em va felicitar i fins i tot Dani Ballart, que sempre ha estat un referent per a mi, em va dir que li havia semblat un gol molt bonic. Va ser el debut somiat.

Com vas decidir dedicar-te al waterpolo? O.C.: Jo feia cursets de natació i alhora jugava a futbol. Llavors em van fer unes proves de waterpolo i em van dir si hi volia jugar. Sona una mica ridícul, però jo vaig pensar: futbol i natació? Doncs, waterpolo! I així em vaig decidir. On et sents més còmode, a dins de l’aigua o tocant de peus a terra? O.C.: Ara ja fa tants anys que em dedico al waterpolo que gairebé em sento millor a dintre l’aigua. Ets la mateixa persona dins i fora de la piscina? O.C.: Jo crec que no. A dintre em transformo, en certa manera. Crec que desconnecto de tota la resta i només penso a jugar i fer-ho el millor possible. De qui és el mèrit que siguis el màxim golejador d’un dels millors equips de la lliga? O.C.: De tot l’equip, que confia en mi i em dóna responsabilitats. Després, és clar, cal marcar els gols, però els que creen els espais són els altres jugadors i les tàctiques dels entrenadors. Quines aspiracions tens en el món del waterpolo? O.C.: Doncs mantenir-me a la selecció absoluta i, si pot ser, participar en els jocs olímpics de Londres el 2012. Pel que fa als clubs, m’agradaria quedar-me sempre, si no passa res d’estrany, al CN Sabadell. La renovació d’Aguilar fins al 2012 és una bona notícia per a tu de cara a Londres? O.C.: No em preocupa gaire. Sigui ell o un altre, si jugo bé hi aniré i si no estic a un bon nivell em quedaré fora. És matemàtic. - Tot plegat no ha estat un somni, ha estat verídic. Es tracta d’una magnífica història que va començar ja fa uns quants anys, quan l’Òscar només en tenia catorze, però que encara té moltes pàgines per escriure.

ç e

esforç 77


Àlex Rubies


TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA

L

es escenes del crim sempre expliquen una història. Com la majoria de les històries, un crim presenta uns personatges, un conflicte, un començament, un nus i un desenllaç. Normalment el desenvolupament dels esdeveniments depèn dels actors o de l’autor que l’ha ideat. En la història d’un crim, el desenllaç depèn de les habilitats dels investigadors per analitzar i resoldre el qui, el què, el com i el perquè de tot allò que la configura. Joan Cañellas (Santa Maria de Palautordera, 30 de setembre de 1986) s’ha especialitzat a resoldre situacions complicades. Analitza l’escena, cerca pistes i pren la millor decisió. Recentment va resoldre un cas dels complicats, en el qual ell mateix era la víctima. Estava embussat, li havien tallat les ales. Les pistes i les declaracions dels testimonis indicaven una cosa, els fets una altra de molt diferent. El cas semblava que quedaria obert, que per trobar la solució caldria continuar esperant. Al final, però, el jove Cañellas va trobar una nova via. La solució passava per tornar al passat. Fitxar pel Granollers ha estat com tornar a casa? Es podria dir que sí. Tot i que vaig començar a jugar a Palautordera, on vaig fer el pas més important i on vaig començar a dedicar-me professionalment a l’handbol va ser aquí, a Granollers. Hi vaig estar cinc anys. La circumstància de ser un club “petit”, on tot

80 esforç

l’esforç està dedicat a l’handbol, fa que sigui una família. Ja coneixia a tothom, entrenadors, companys i aficionats. Ja sabia on anava i què em trobaria, i això és una de les coses que em va fer tornar. A més, em fa l’efecte que hi ha hagut una voluntat de créixer i millorar. Com has canviat en aquests tres anys al Barça? D’entrada, físicament. Només per l’edat el canvi ja es nota. Vaig marxar amb divuit anys i torno amb vint-i-un. He crescut i he guanyat pes. D’altra banda, el fet d’haver estat entrenant-me i jugant amb jugadors de màxim nivell al Barça també m’ha fet créixer com a jugador. En quin sentit? Doncs des de millorar el llançament veient com llançava l’Iker, fins a aprendre la intensitat de tots els entrenaments. Sobretot he après a suportar la pressió i a ser més ambiciós, ja que al Barça s’ha de guanyar sempre sí o sí. Llavors es podria dir que en el Barça, tot i no tenir gaires minuts, no has perdut el temps. És ben clar que no he jugat els minuts que em pensava quan em van fitxar. A banda d’això, jugar al Barça també m’ha ajudat a evolucionar com a jugador més de pressa que si m’hagués quedat a Granollers. He millorat molt, jugo més de pressa, amb més precisió, i físicament he millorat considerablement.


Per què creus que no et van donar oportunitats? Això encara m’ho pregunto jo també. Potser ha estat perquè a la meva posició, al Barça, tenen un jugador importantíssim com és l’Iker [Romero]. Tots els entrenadors que han anat passant durant aquests tres anys hi confiaven molt. El problema és que, com que hi confiaven tant, potser no confiaven en els altres. Jo diria que ha estat per això, per falta de confiança. Què deuen pensar ara que veuen que t’has convertit en la revelació, de moment, de la Lliga SabadellAtlantico ASOBAL? Doncs no ho sé… Jo estic content de com van les coses, i ara mateix el que pensin no va gaire amb mi. Estan fent una bona temporada i espero que les coses els continuïn anant bé. A qui li van perfecte és a tu. Jugador revelació, màxim golejador de l’equip, llançador dels penals, amb la confiança de l’entrenador… Sí, es podria dir que sóc un jugador important dintre de l’equip. No m’esperava ser el màxim golejador, però les coses m’han anat bé. Els entrenadors de mica en mica m’han anat tenint confiança i he aconseguit un lloc de pes a l’equip. De fet, amb el canvi de club ja era el que buscava. Buscava un lloc per tenir més responsabilitats i ser important, tant en atac com en defensa. En defensa també? Sí. Els últims anys semblava que en defensa no podia jugar, no sé per quina raó. Ara, però, he demostrat que ho puc fer i ser important.

Aquest any passat acabaves contracte. Tenint en compte, a més, la progressió i el talent que estàs demostrant, suposo que devies tenir unes quantes ofertes sobre la taula. Sí que n’hi havia, però ja no vaig voler mirar ofertes de fora perquè estic estudiant Farmàcia i volia centrar-me a acabar la carrera. D’altra banda, em van oferir l’opció de renovar per al Barça, que no era una mala opció. Però, com t’he dit, feia un temps que estava estancat i semblava que les coses no canviarien després de parlar amb l’entrenador. Aleshores, vaig pensar que la millor opció per no canviar gaire l’estil de vida que portava, tenint en compte a més que és un club que conec de dalt a baix, era venir a Granollers. I estàs més content que un gínjol. Doncs de moment sí. Fixa’t que m’ha servit perquè la gent em conegui. La gent, a banda dels que em seguien en categories inferiors, no em coneixia, i aquí tinc l’oportunitat de ser un jugador important en un club amb història. A banda de tu, han arribat a Granollers jugadors com ara Salva Puig o Ohlander, que han ajudat a fer un salt de qualitat. Veus l’equip amb opcions de tornar Granollers al lloc que va ocupar anys enrere? Ara mateix el Granollers no té el pressupost que tenen altres equips de la Lliga, ni molt menys. A l’handbol, com a quasi tots els esports, els que tenen més diners són els que tenen més números per guanyar títols. Tornar a guanyar lligues com aquell Granollers? No crec que sigui el nostre objectiu, estem en un altra lliga.

Et va sorprendre la convocatòria amb la selecció estatal? Sí, home, evidentment. Feia uns anys que no jugava gaire i, tot i que l’entrenador que m’ha convocat és temporal, ha estat una grata sorpresa. Sí que pensava que, si aquesta temporada em sortia bé i continuava treballant, de cara al futur podia tenir alguna opció, però mira, la cosa ha arribat abans. I en vas quedar content? Vaig intentar que em sortís el millor partit possible per aprofitar l’oportunitat. A vegades les coses no surten com vols o com imagines, però n’estic força content. Sóc conscient que era una convocatòria per veure gent jove i per veure qui pot rellevar el grup actual, que ja fa molt temps que competeix. 82 esforç

Amb el canvi de club buscava un lloc per tenir mes responsabilitats i ser important, tant en atac com en defensa


A quina? Estem treballant per estar com més amunt millor i les coses van molt bé. El que vingui benvingut serà, però crec que guanyar la lliga queda una mica lluny. És molt complicat competir amb equips amb pressupostos tan elevats. Estem en la línia correcta, treballant amb el grup que tenim, que és jove, amb ganes i amb molt de futur. Això potser és la clau: gent jove, amb ganes i futur… Sí, el Granollers és un club de planter. Fixa’t que en el primer equip, dels quinze jugadors que formem la plantilla, a banda dels quatre estrangers i de Raúl Campos que ja fa sis anys que és aquí, els altres són jugadors sortits de la base. És la política del club. Com veus el futur? Segurament s’ha de continuar en aquesta bona línia en què s’està treballant. Una de les raons per les quals vaig decidir tornar a Granollers va ser veure que s’havia deixat enrere l’esperit una mica conformista dels últims anys i que es treballava, com diu la directiva, per professionalitzar una mica més el club. Parles tota l’estona de la bona Concretament, a què et refereixes?

L’entrenador ens demana el màxim i ens entrenem molt i molt bé. En definitiva, tothom té la voluntat de canviar la dinàmica i treballar per ser a dalt. Aleshores, ja esteu bé? Sí, però jo crec que no ens hem de conformar amb el que tenim i que hem de voler més, perquè quan et conformes les coses no evolucionen. Se’t veu sincerament involucrat en el projecte, però què et podria fer canviar d’equip? Ara mateix estic molt content. La voluntat del club de millorar i de no conformar-se, quan vaig marxar cap al Barça, no hi era, i aquest va ser un dels motius que em van fer decidir pel canvi. Actualment sembla que sí que hi és i hi estic molt a gust. Evidentment, si arribéssim en un punt que les coses no anessin bé o que el club no apostés per la filosofia amb què s’està treballant actualment, que penso que és l’encertada, i veiés que no hi ha evolució, podria arribar a pensar-hi. Però ara tinc un contracte per aquesta temporada i dues més i penso complir-lo. Estic fins i tot sorprès gratament per com ha evolucionat el club des que vaig marxar. Estic molt content i espero que les coses continuïn anant com fins ara.

línia.

Doncs a això, que des de la directiva s’estan fent les coses bé. Al primer equip tothom ha agafat una il·lusió nova i tots els jugadors treballem per aportar-hi una mica més.

Va caldre un treball acurat de recerca, però la solució final sembla idònia per a tothom. Ha guanyat confiança i s’ha convertit en un dels millors en la seva posició. El Joan ha esdevingut un veritable CSI: un Cañellas amb una Superioritat Incontestable.

ç e

esforç 87


88 esforรง


TEXT: ร€LEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA

esforรง 89


90 esforรง


F

a relativament poc es va celebrar una diada poc coneguda a terres occidentals. El 17 de març va ser el Dia del Muay Thai (boxa tailandesa). Fa més de dos-cents anys, concretament el 1774, un presoner es va guanyar la llibertat i la glòria gràcies a aquest esport. Com si d’una pel·lícula de Hollywood es tractés, i com si fos Jean Claude Van Damme o Tony Jaa, un presoner anomenat Nhai Khanomtom es va enfrontar a totes les adversitats per ser lliure. El rei brumès Angwa havia organitzat una celebració espectacular per a la pagoda de Ragoon. Hi van participar els millors boxejadors i els millors lluitadors. Per primer cop a la història, es podien veure lluitadors thai fora de Siam (una regió del que ara coneixem com a Tailàndia). Khanomtom havia estat empresonat per Angwa i havia de lluitar. Un rere l’altre li van anar presentant guerrers, cada cop més forts i cada cop amb més ganes de derrotar-lo. Fins a deu boxejadors van caure davant seu. Nhai Khanomtom acabava de protagonitzar una gesta que li va valdre la llibertat i que va inscriure el seu nom en la història. El 17 de març es considera des d’aleshores el Dia del Muay Thai. I, des d’aquell dia, Khanomtom és el pare d’aquest esport. Cèsar Córdoba Avilés (Barcelona, 23 d’octubre de 1980) és un dels que sí que coneixia la data, i de ben segur que la va celebrar a la seva manera. Aquest barceloní de 29 anys forma part de la família del thai, però també de les famílies del kick-boxing, de la boxa i de moltes altres arts marcials. És un lluitador de cap a peus. Va començar amb quinze anys, per curiositat, per un amic, pel que fos. La lluita el cridava. Abans havia provat el judo, el karate, res de seriós. El muay thai, o K1 com és conegut actualment, era el seu

destí. Hi va arribar, va veure quines eren les bases i els secrets d’aquest esport, i va triomfar. Si volem destacar alguns títols del seu palmarès, hem de començar pels dos campionats del món de thai-boxing, continuar pels tres europeus (un de thaiboxing i un de kick-boxing) i acabar dient que és campió d’Espanya en totes les modalitats (thai-boxing, full-contact, kickboxing i boxa). És un lluitador complet. S’adapta a la perfecció a qualsevol mena de modalitat i és un mestre de la tècnica. Té una base boníssima de peus i mans, i això li confereix una facilitat superior a la mitjana per lluitar contra qui sigui en la modalitat que faci falta. Malgrat aquesta gran versatilitat, en Cèsar considera que la seva modalitat és la boxa tailandesa o muay thai. És un lluitador completíssim i en aquesta disciplina treu el millor de si mateix. La boxa tailandesa és la modalitat en què es poden fer més combinacions i més tipus de cops. Com el fundador Khanomtom, domina a la perfecció la posició, el moviment i la tècnica. I, com va passar amb el pare del thai, a Córdoba la lluita li ha canviat la vida. L’ha fet com a persona, li ha donat l’oportunitat d’inscriure el seu nom en la història. “Ho ha estat tot”, diu ell mateix. L’ha fet sentir-se segur d’ell mateix, li ha servit per aplicar a la vida la sang freda que mostra al ring. Al cap i a la fi, l’ha convertit en un lluitador de dia i de nit, les vint-iquatre hores del dia. Es podria pensar que és nerviós, que és violent. Ben al contrari: a la vida real, és un noi tranquil i alegre, precisament gràcies a la lluita. Fa un any que no competeix. Tot i això, no ha deixat d’entrenar-se cada dia i de preparar-se per estar a punt quan calgui. Porta la lluita a la sang i, quan no

Actualment s'està preparant per a un combat, però l’objectiu és lluitar per al campionat del món del seu pes actual

s’entrena, se’l mengen els neguits. A més, recorre el país ensenyant les seves arts i transmetent els seus secrets en classes a què acudeixen desenes d’amants de la lluita. Actualment s’està preparant per a un combat. No ha pogut evitar la crida del thai-boxing. Ha pujat de pes i ha deixat vacant el títol mundial. Fins fa poc ostentava el títol de la categoria de setanta-nou sis-cents. Ara en pesa noranta. L’edat no perdona i els músculs i els ossos cada any que passa pesen una mica més. Córdoba no pot quedar-se de braços plegats. El barceloní comença amb aquesta cita, però el seu objectiu és lluitar per al campionat del món del pes que té actualment. Seria el tercer en el seu palmarès i li serviria per ampliar una mica més la seva llegenda dintre del K1 o muay thai. A banda dels rings, hi ha més coses a la vida de Cèsar Córdoba. Fa poc s’ha apuntat a les proves d’accés a la universitat per a persones de més de vinti-cinc anys, ja que té la intenció d’estudiar periodisme. El procés de Bolonya, però, li ha trastocat els plans. Té un negoci, té una família, una parella i vida social, a més hi ha la lluita. Ell se sent capaç de sortir-se’n. És un lluitador i no sembla que s’hagi de rendir. No ho ha fet mai. Cèsar Córdoba potser no serà tan recordat en la història del thai com Khanomtom. Tot i això, al nostre país de ben segur que molts tindran en ell un ídol, un referent. Per a molts, serà tan conegut, o més, com el mateix pare del muay thai.

ç e


es seleccions catalanes estan d’enhorabona. A més d’haver sigut reconegudes dues selecciones més (Futvolei i Bike trial), i ja en són vint, els bons resultats i les bones actuacions no cessen. l darrer esport en donar alegries a l’afició catalana ha estat el futbol sala. Per primer cop en la història, la selecció sots 21, participava en un Campionat d’Europa de la categoria. L’equip entrenat per Juan Antonio Fernández marxava el passat dia vint-i-tres de novembre cap a Praga (República Txeca) amb la idea i les ganes de fer un bon paper. Per a l’entrenador, aquest campionat suposava quelcom “molt important ja que la selecció sub-21 és el futur del futbol sala català i per tant hem de treballar amb ell”. Abans de començar el campionat, el tècnic català tenia claríssims quins serien els revals a batre serien “Russis i la República Txeca, que juga a casa”.

L


FOTOS : ORIOL ROCA

La selecció va començar amb força. El dia 23 es va enfrontar a la favorita, Russia, i va oferir un joc físic i amb molt ordre tàctic. Gràcies a això va poder debutar amb una victòria ajustada (2 a 1) i situar-se amb els primers punts en la classificació. En el segon partit s’havien de veure les cares amb Bélgica, una selecció que va presentar més ressistència de la que es pensava. Els catalans van demostrar maduresa i ganes d’endur-se el títol al remuntar el marcador en tres ocasions per acabar enduentse el partit per 4 a 3. Va arribar el tercer partit, i amb ell la primera derrota. L’equip local de la República Txeca va ser massa per als de Fernández que van anar sempre al darrera del marcador i van perdre per 5 a 2. En el darrer partit semblava que Catalunya no s’havia de jugar el títol doncs ningú pensava en una derrota dels txecs en front Russia. Però va passar i els catalans tenien opcions d’endur-se el campionat. La selecció va fer la seva feina, i es van imposar a una selecció francesa molt lluitadora per 3 a 2. Els txecs però havien marcat més gols, motiu pel qual els nostres van tornar amb el sotscampionat a sota el braç.


No només els nois del futbol sala estan de festa. Les noies també volien dir la seva. En aquest cas la selecció absoluta femenina tenia en les seves mans fer història a l’Europeu que s’havia de disputar a Pacskow (Polònia). El Toni Marchal debutaba a la banqueta de la selecció després de la dimisió de l’anterior entrenador, Enric Gimeno. Havien de debutar el 8 de desembre, contra Italia. No ho podrien haver fet millor. Debut i pallissa. Les italianes es van endur un 15 a 0 que deixaba clares les intencions de les catalanes, volien el títol. El segon partit però va sentar a les nostres com un jerro d’aigua freda. El rival eren les russes, una de les seleccions favorites, i al final campiones. Van quedar 2 a 3, tot i que ningú s’hauria sorprés d’haver-se decantat pels interessos catalans. Les de Marchal es jugarien la final contra la selecció de Galícia. Una semifinal marcada per la decepció que havia suposat la derrota contra Russia. El partit va acabar amb un resultat final de 4 a 1 a favor de les gallegues, que hauríen d’haver-se jugat la final contra Russia. Això però no va passar. Galicia no es va presentar i, d’aquesta manera, va quedar desqüalificada de la competició. Catalunya per la seva banda va quedar en una més que meritòria tercera posició, empatades amb la República Txeca. A aquest títol col·lectiu, cal sumar l’individual que es va endur la Mònica Masero com a millor jugadora del torneig.


JORNADES DE VELA I EQUITACIÓ ADAPTADA ÀREA D’ESPORTS DIPUTACIÓ DE BARCELONA L’activitat esportiva i els valors culturals, educatius i socialitzadors que la seva pràctica implica són un dret al qual tot ésser humà hauria de tenir accés. Així doncs, la pràctica esportiva adaptada a les necessitats de les persones és també un dret i una de les expressions d’igualtat d’oportunitats que mereix tothom. S’entén per esport adaptat aquella activitat esportiva que és susceptible d’acceptar modificacions que permetin la participació de les persones amb discapacitats motrius o intel·lectuals. El seu origen és relativament recent. Es remunta al juliol de 1948, a partir de la iniciativa del doctor Sir Ludwig Guttmann, considerat avui el fundador de l’esport adaptat a persones amb discapacitats. Coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics de Londres, aquest neuròleg anglès va començar a organitzar competicions esportives, amb la finalitat d’oferir teràpia i recolzament psicològic als seus pacients, ferits de la Segona Guerra Mundial. Actualment, la pràctica de l’esport s’ha convertit en un fenomen col·lectiu que no

96 esforç

només omple els moments d’oci sinó que, a més, implica relacions de convivència, integració i, sobretot, superació. Per aquest motiu, l’esport té un enorme potencial com a factor d’inclusió social per aquelles persones que presenten algun tipus de discapacitat. Si parlem dels beneficis dels esports practicats a la natura, podem afirmar que són molts, i una raó de pes és, precisament, la relació que s’estableix amb l’entorn on es desenvolupen. Avui en dia, estan comprovats els efectes beneficiosos d’aquesta pràctica esportiva, que es tradueixen també en una millora de la qualitat de vida, amb beneficis específics, físics, psicològics i socials. La Diputació de Barcelona, des de l’Àrea d’Esports, organitza unes jornades esportives adaptades adreçades a les persones amb discapacitats. Són les jornades de vela adaptada i d’equitació adaptada. La finalitat principal d’aquestes jornades és oferir al col·lectiu de persones amb discapacitats de la província una jornada


esforรง 97


La finalitat d’aquestes jornades és oferir al col·lectiu de persones amb discapacitats una jornada d’activitats esportives, per tal de donar la possibilitat d’experimentar les sensacions que aporten els esports en contacte amb la natura i contribuir així a la millora de la qualitat de vida del col·lectiu


d’activitats esportives, de caire recreatiu, al medi natural, per tal de donar la possibilitat d’experimentar les sensacions que aporten els esports en contacte amb la natura i contribuir així a millorar la qualitat de vida del col·lectiu. Les jornades estan dissenyades perquè hi puguin participar persones amb tot tipus de discapacitat (física, psíquica, sensorial i malaltia mental) i sense límit d’edat, aplicant-hi les adaptacions pertinents. Alhora, amb aquesta acció, l’Àrea d’Esports pretén donar suport als serveis d’esports dels municipis de la província perquè puguin oferir una oferta més àmplia a la ciutadania amb discapacitats, cooperant, mitjançant suport econòmic, amb els ajuntaments. En aquest sentit, el diputat de l’Àrea d’Esports, Josep Monràs, afirma: “Les administracions públiques tenen un paper primordial. Han de ser les encarregades de dur a terme accions esportives que permetin a qualsevol persona accedir als valors socials i educatius que aporta l’esport, tenint especial cura d’aquells col·lectius amb més dificultats. Aquest impuls és possible gràcies als governs locals, administracions de proximitat que han fomentat el paper de l’esport com a instrument capaç de millorar la qualitat de vida i, alhora, d’afavorir la integració, la solidaritat i la tolerància entre els ciutadans”. Les jornades adaptades de vela i equitació segueixen unes pautes i uns horaris molt concrets. Amb la finalitat de donar un servei de qualitat, els grups estan formats per un mínim de sis persones i un màxim de quinze. Els grups solen arribar a les deu del matí. Els monitors de les activitats els donen la benvinguda i els ensenyen les

instal·lacions que estan adaptades amb els suports necessaris a fi que destaquin les capacitats dels participants. A continuació, i abans d’iniciar l’activitat pròpiament dita, es distribueix el material i s‘expliquen les normes que cal seguir per al correcte desenvolupament de la jornada. Les jornades de vela se celebren des de l’any 2002, al municipi d’Arenys de Mar, amb la col·laboració de l’Ajuntament i de l’entitat Vela sense Límits. Enguany, s’han desenvolupat al terme municipal de Sitges, i en la seva organització hi han col·laborat l’Ajuntament de Sitges i l’Escola de Vela Adaptada. L’activitat dura una jornada i es porta a terme durant els mesos d’estiu, en els quals el clima és més propici per sortir a la mar. Els participants són conduïts o acompanyats, segons el grau d’autonomia, fins a les barques o els caiacs, que se situen en el lloc més idoni per gaudir de l’activitat, proporcionant un ambient sense limitacions i afavorint la integració al mitjà. Aquesta part comença aproximadament a les onze del matí i,

“Les administracions públiques tenen un paper primordial. Aquestes han de ser les encarregades de dur a terme accions esportives que permetin que qualsevol persona pugui accedir als valors socials i educatius que aporta l’esport” Josep Monràs Diputat de l’Àrea d’Esports

Participació global d’ambdues jornades l’any 2009

Evolució nombre de persones participants en les jornades d’equitació adaptada del 2007 al 2009

esforç 99


Evolució nombre d’ajuntaments participants en les jornades d’equitació adaptada del 2007 al 2009

Evolució nombre de persones participants en les jornades de vela adaptada del 2007 al 2009

So vint, al principi de les activitats els nois i noies se senten insegurs però a mida que avancen, van agafant autoconfiança. L’ a c t i v i t a t reforça l’autoconfiança i augmenta la seva autoestima.

Evolució nombre d’ajuntaments participants en les jornades de vela adaptada del 2007 al 2009


segons com estigui el mar, s’allarga fins a la una. A la part principal de l’activitat, i a través del joc, els participants aprenen a navegar, els conceptes bàsics d'aquest esport (com ara les parts del vaixell: proa, popa, babord i estribord), com identificar la direcció i la intensitat del vent, com controlar l’equilibri dins l’embarcació, etc. Però en definitiva, el veritable objectiu de les jornades no és tant que els participants aprenguin a navegar sinó oferir-los una activitat completament diferent d’allò que fan cada dia, és a dir, que gaudeixin d’una jornada a l’aire lliure en contacte amb el mar, que es puguin mullar, que sentin la sensació de lliscament i del vent. Sovint, al principi de l’activitat, els nois i noies se senten insegurs. Però a mesura que avança, van agafant confiança. L’activitat reforça l’autoconfiança i augmenta l’autoestima. Tenir l’oportunitat de conduir ells mateixos una embarcació o un caiac és un fort estímul, ja que normalment estan acostumats a ser portats. Després de dinar, trien i participen en un dels tallers de manualitats relacionats amb el món de la navegació que se’ls ofereixen: taller de nusos mariners, de confecció de la rosa dels vents o de meteorologia. A la tarda, un cop finalitzada la jornada, s’emporten a casa, com a record, el que han fet al taller. L’any 2005, amb la voluntat d’ampliar el tipus de jornades adaptades i a petició dels ajuntaments i usuaris, es van iniciar les jornades d’equitació adaptada. Les jornades d’equitació adaptada es porten a terme al municipi de Malla, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Malla i de l’hípica Vall de Camprodon, situada en el mateix municipi. L’activitat es desenvolupa durant els mesos de juny a novembre. La jornada permet fer una primera aproximació al món de l’hípica i s’inicia amb una breu explicació per part del monitor a fi que els nois i noies prenguin consciència que el cavall és un ésser viu i que com a tal cal tenir-ne cura. Per això, els primers exercicis d’apropament al cavall s’inicien amb el coneixement de la cura i el raspallat i, després d’una progressió molt acurada, s’arriba al passeig a cavall per les instal·lacions de l’hípica situades en plena natura. Els exercicis a desenvolupar varien en funció del grau de discapacitat i de la confiança que la persona tingui en el

cavall. De vegades, el fet de muntar-lo ja és una gran proesa! Un participant comentava: “Ha estat una experiència impressionant, semblava increïble no caure sense agafar-me al cavall. Avui m’ho he passat molt bé.” Els responsables d’aquesta activitat ens fan arribar les seves experiències a partir del treball diari amb els grups: “Normalment, els nanos que vénen a les jornades són de ciutat i la majoria no han tingut la possibilitat de viure el món del cavall. Al principi, el veuen com un element estrany; però el cavall és una animal molt sensible i nosaltres que el coneixem veiem que, quan hi puja una persona amb discapacitat, el cavall canvia d’actitud i s’hi adapta. La veritat és que nosaltres fem aquesta activitat molt a gust perquè els nens són molt agraïts, s’entreguen molt, gaudeixen i viuen sensacions que no han viscut mai; sincerament, això t’omple”. Enguany, la jornada incorpora una activitat paral·lela que recupera la tradicional passejada en carro i que permet mantenir actius els participants mentre esperen el seu torn. La jornada d’equitació també inclou el dinar a les instal·lacions i finalitza amb un taller de manualitats. Cada participant també s’emporta a casa un bon record: una fotografia muntant a cavall. L’any 2009, han participat en ambdues jornades al voltant de mil persones provinents de més de quaranta municipis de la província. Pel que fa a la jornada de vela adaptada, hi han participat vint-i-nou ajuntaments, amb un total de 438 persones amb tot tipus de discapacitats. Quant a la participació en les jornades d’equitació adaptada, hi han participat trenta-tres ajuntaments, amb un total de 555 persones amb tot tipus de discapacitats.

çe

A les activitats de vela adaptada, han participat 29 ajuntaments amb una participació global de 438 persones amb tot tipus de discapacitats. Quant a la participació de les jornades d’equitació adaptada, han participat 33 ajuntaments amb una participació global de 555 persones amb tot tipus de discapacitats. esforç 101


Torremirona Sport Golf & Spa Resort 102 esforรง


esforรง 103


Característiques Al cor de l’Alt Empordà, només a 7 km de Figueres, hi ha Torremirona Golf Resort & Spa. Es tracta d’un complex de 122 hectàrees, rodejat d’un paisatge de camps amb una tranquil·litat inigualable, a pocs minuts de la Costa Brava, en el qual es poden practicar diverses activitats per gaudir d’una estada inoblidable. Sport & Spa A Torremirona et pots posar en forma, practicar esport, relaxar-te i carregar energia lluny de les tensions diàries, en un incomparable entorn de tranquil·litat. 104 esforç

Exercicis, circuits termals, relaxació, tractaments d’estètica i tractaments dietètics són els pilars en què es basa la filosofia holística del centre per cuidar la salut. Estètica i bellesa Tractaments facials i corporals, medicina estètica, massatges, hidroteràpia, bellesa de mans i peus, depilació, fotodepilació, solàrium... Les tècniques més avantguardistes, amb equips de medicina estètica, tractaments termals i balneoteràpia d’última generació, formen part d’una oferta lúdica i relaxant per desconnectar del ritme estressant de les grans ciutats.

Torremirona Sport Golf & Spa Resort Dirección Ctra. N-260Km. 46 17744 Navata (Girona) Tel. 972 553 573 www.wellnesscostabrava.com www.torremirona.com


esforรง 105


DESHIDRATACIÓ Una bona alimentació i una correcta hidratació són els requeriments nutricionals indispensables per a qualsevol esportista. Al fer esport, la disminució d’hidrats de carbó en l’organisme i la pèrdua de líquids i electròlits mitjançant la suor, impedeix assolir l’òptim rendiment i augmenten les possibilitats de lesions. Beure únicament aigua no només no es suficient per evitar la deshidratació, sinó que a més pot ser perjudicial per la salut. L’objectiu és que l’esportista ingereixi la quantitat de líquids suficients que li permetin mantenir el balanç hidroelectrolític i el volum plasmàtic adequat a les seves necessitats. Depenent de la mena d’exercici es recomana beure entre 6 i 8 mil·lilitres de líquid per quilogram de pes i hora d’exercici. Si es beu més, es pot caure en una hiponatremia o excés de hidratació. Si es beu menys es pot patir deshidratació. El ideal, per lo tant, es comptar amb una beguda energètica eficaç, que aporti les sals i electrolítics que el cos requereix, i anar prenent-les en funció de les pròpies necessitats de cada esportista.

Entra a la nostra web 1 caixa de www.esforc.com i guanya beguda energètica, 1 ó tovallola de gimnàs i 1 bid

Hidrats de carboni La concentració d’hidrats de carboni pot ser isotònica (la mateixa concentració que els fluids corporals) o hipotònica (més diluïda que els fluids corporals). Les que contenen una alta proporció de maltodextrina són, normalment, les més fàcils de digerir i proporcionen una alliberació d’energia més estable que les que contenen majoritàriament sucres senzills com la sacarosa, la glucosa i la fructosa. Electrolits Ajuden a reposar les sals perdudes per la suor i a reduir la possibilitat de rampes. El propòsit del sodi en les begudes esportives és estimular la beguda (la sal fa que es tingui sed) i ajudar a l’organisme a retenir millor els fluids.


L´ ESTAT FÍSIC IDEAL Tant atletes com entrenadors li donen especial importància a aconseguir i mantenir un pes corporal òptim que faciliti un major rendiment esportiu. La composició corporal es pot modificar de manera important mitjançant dieta i l’exercici adequats. Aquesta composició corporal varia segons l’esport, però en línees generals podem dir que quant menor sigui el percentatge de greix corporal millor resultarà l’execució. L’excés de greix té efectes negatius sobre aspectes clau per al rendiment com velocitat, resistència, equilibri, agilitat... Halterofília i natació serien dues possibles excepcions a aquesta regla. Molts esports han adoptat pesos de referència amb l’objectiu d’assegurar que la mida i la composició corporal dels atletes siguin adequades per un màxim rendiment, però això ha portat a diferents pràctiques de dietes amb restriccions calòriques i d’altres mètodes de pèrdua de pes inefectius i fins i tot perillosos. Per evitar aspectes indesitjables de dietes incorrectes el mètode més adequat per perdre pes serà un adequat entrenament i una dieta amb una restricció calòrica de 200-500 kcal/dia. Cal dir que això és una orientació general, cada cas és específic i com a tal ha de ser revisat per un dietista.


NINTENDO WII, LA CONSOLA PER A FER ESPORT No és estrany, ja que en ser tan interactiva i en detectar els moviments dels jugadors, possibilita múltiples opcions a l’hora de “practicar esports diversos a casa”. Durant 2009 Nintendo va treure al mercat el joc Wii Sports Resort, un videojoc esportiu per a la Wii seguint el camí obert per Wii Sports. Aquest joc requereix del dispositiu Wii Motion Plus, a banda dels comandaments Wiimote i el Nunchuk, que possibilita la recreació amb gran fidelitat dels moviments del jugador. El joc transcorre en una illa anomenada “Wuhu Island” i s’hi poden jugar 12 esports diferents: wakeboard, frisbee, tir amb arc, bàsquet, tennis de taula, golf, moto aquàtica, piragüisme, ciclisme, vol i bitlles.

Així com Nintendo es preocupa molt per l’esport amb la seva consola Wii, hi ha una empresa que té llarga tradició en el món dels videojocs esportius i que els distribueix per a les diferents plataformes existents (Wii, PlayStation, X-Box, PSP...) que no es otra que EA Sports és la branca de videojocs esportius de Electronic Arts. Cada any treu versions actualitzades dels ja mítics FIFA, NBA, HHL o NFL. Aquest 2010 treu jocs com el FIFA 10, el NBA Live 10, el Tiger Woods PGA 10, el NHL 10, el 2010 FIFA World Cup, el Madden NFL 10 i el NASCAR Kart Racing. Tot plegat, per intentar oferir l’oferta el més variada possible pels amants dels diferents esports existents. Altres marques que es preocupen també pel tema esportiu present en el mercat dels videojocs són SEGA, amb jocs com el Virtua Tennis, i KONAMI, amb el ja mític Pro Evolution Soccer.

108 esforç




LES TRES MILLORS PEL·LÍCULES D´ESPORT DE LA HISTÒRIA

Comencem l’any presentant-vos tres de les millors pel·lícules esportives de la història. Els films seleccionats són Evasió o victòria (futbol), Carros de foc (atletismo) i Million Dollar Baby (boxe). Així, doncs, pel·lícules amb trames i esports diferents perquè qualsevol aficionat pugui gaudir-les amb unes bones crispetes assegut al sofà de casa.

EVASIÓ O VICTÒRIA John Colby, capità anglès, es enviat a un camp de presoners nazi. Ha esclatat la II Guerra Mundial, i Colby ha vist truncada la seva carrera professional com a futbolista en ser reclutat. El major Kart Von Steiner, màxim oficial dels alemanys, li propasa un extrany repte. Colby haurà de reunir jugadors per jugar un partit amb un equip alemany. John Houston va obtenir un gran èxit amb aquesta cinta esportiva sobre fugues de presoners. Van participar astres del futbol com el mític Pelé i el britànic Bobby Moore.

CARROS DE FUEGO Harold Abrahams i Eric Liddell són dos atletes extraordinaris, l’un jueu i l’altre cristià. Ambdós tenen objectius, familia i idees diferents, però volen comnpetir en les Olimpíades de 1924 i ser els millors. Admirable resulta l’afany de superació dels dos nois per assegurar-se la seva plaça a la Universitat de Cambrigde. Es tracta d’una meravellosa pel·lícula guanyadora de quatre Oscars per vestuari, fotografia, guió i la inolvidable banda sonora de Vangelis.

MILLION DOLLAR BABY Million Dollar Baby narra la història d’un veterà entrenador de boxe al final de la seva carrera i els esforços per ajudar una boxejadora a arribar fins el més amunt posible. Guanyadora dels Oscar a millor pel·lícula, millor director, millor actriz i millor actor secundari amb tot mereixement, constitueix una de les pel·lícules més commovedores dels últims temps, entrant en el debat sobre l’eutanàsia.


Gadgets Skins™, les prendes esportives que milloren el rendiment i la recuperació, peresenten la seva col·lecció de Snow, específicament desenvolupada per a l’esquí i snowboard. La compressió gradual de les prendes Skins™ millora la circulació sanguínia aportant un major subministrament d’oxígen i reduïnt la fatiga muscular així com evitant el dolor que produeix l’esforç en els grups musculars més utilitzats en aquestes activitats. A més, amb Skins™ Snow la temperatura corporal es manté constant. www.skins.net POC, empresa sueca líder en el disseny i fabricació de cascos y proteccions de màxima seguretat per esports extrems, ha presentat la col·lecció de neu’ 09-10 composta per cascos, proteccions de cos y màscares. www.pocski.com

La bossa Wellness s’ha fet pensant en les necessitats tant del viatger com per aquell que li apassiona entrenar-se a casa seva. Un disseny diferent, fàcil d’utilitzar i construït per treballar tots els grups musculars. El gimnàs portàtil més elegant del món es pot portar allà on a l’usuari li faci falta, des de viatges de negocis fins a viatges d’oci. www.techogym.com

Suunto llança el Core Extreme Red, un rellotge amb un cuidat disseny i extremadament precís amb funcionalitats que aporten dades exactes per poder explorar les parts més remotes del planeta. El nou Core Extreme Red es converteix en instrument òptim per qualsevol activitat a l’aire lliure, ja que aporta informació com hores de sortida i posta de sol, alarma de tempesta i medició d’altura. www.suuntowatches.com


Nascuts per donar el millor de si en les sessions de freestyle, el Punx convenç per la seva estètica i per les seves prestacions, fins al punt que un dels seus més fidels defensors és el propi fresskier Andreas Hatvelt. El norueg va arribar a afirmar que no podria anar a competir sense ells. La rao d’aquesta fidelitat és senzilla, amb els esquís Punx als peus, Andreas Hatvelt i la resta de freeskiers del team Atomic saben que tenen molt per guanyar amb el millor material i que aquest no els fallarà.www.skipunx.com

Ferrari ha presentat la col·lecció eyewear 2010, tot un reflex de l’excel·lència i exclusivitat que sempre acompanyen la firma italiana. Es tracta de 18 nous models que respiren l’essència de Ferrari per tots costats: disseny, comfort, innovació i tecnologia. www.ferrari.com

“Lil Mex” és com es denominen els guants firmats pels Lacondeguy, i representan fidelmente el seu estil ja que han estat dissenyats en estreta col·laboració entre els dos germans. Cadascú d’ells ha dissenyat un dels guants; en Lluís la mà esquerra en blanc, i l’Andreu la mà dreta en negre. Ambcós són més fins de l’habitual, augmentant la sensibilitat i permetent el contacte directe amb el manillar i els frens. El teixit de la part superior permet una increïble transpiració, i està caracterizat amb gràfics i logos en goma i 3D.


L´ALTRA CARA


Marcel Zamora. 6 vegades guanyador d’IRONMAN

BEGUDA ENERGÈTICA PER A ESPORTISTES

DE VENDA A FARMÀCIES

Recuperat-ion Sport és la beguda energètica que aporta la hidratació i les sals minerals que el teu cos necessita, i aconsegueix una recuperació més ràpida, un augment del rendiment esportiu i una reducció del risc de lesions. Tant si ets esportista professional com aficionat, no tornaràs a preguntar-te si pots o no aconseguir-ho. Senzillament ho faràs.

EL TEU COS ET RESPON

Recomanat per especialistes en esport

www.recuperation.es

NOU FORMAT 6 UNITATS


Esforç 24  

Sports Magazine

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you