escoltescatalans | Tardor-hivern 07-08 FA ANYS...
AE Ramon Llull 80 anys fent camí
Ara fa vuit dècades, l’any 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, va néixer l’Agrupament Escolta Ramon Llull. Pertanyia en els seus inicis al Grup Excursionista Joventut Catalana, pioner en la pràctica del mètode escolta.
E
l 10 de març de 1929, coincidint amb la crisi de la dictadura, el Grup Excursionista Joventut Catalana va fer la promesa a Santa Creu d’Olorda (Barcelona), estrenant la primera bandera de Secció amb la Creu de Sant Jordi. En aquell acte hi va assistir Josep Maria Batista i Roca, pare de l’escoltisme català. A principis de la dècada dels anys trenta, amb l’adveniment de la Segona República, el Grup Excursionista Joventut Catalana va crear l’AE Joan Maragall, el primer nucli femení de l’escoltisme català. Des d’aquell precís moment ambdós agrupaments van apropar-se, i el 1935, durant el Bienni Negre, crearen el Nucli Escolta NUS. A través d’ell realitzaven activitats conjuntes, sent pioners en la coeducació. El 18 de juliol de 1936, va esclatar el cop d’estat feixista que provocà la Guerra Civil espanyola. Aquell dia, l’AE Ramon Llull realitzava els campaments d’estiu a Bellaterra. La guerra va frenar el progrés de l’escoltisme català, ja que no va ser fins l’any 1943, en la immediata postguerra, quan es va fer un salt qualitatiu en les accions escoltes gràcies a l’empenta que donaren cinc agrupaments, entre els que es trobava l’AE Ramon Llull. L’any 1950, l’AE Ramon Llull va participar en la redacció de l’anomenat Llibre Verd, el reglament dels Minyons Escoltes, una mena de manual bàsic on s’especificava què s’esperava d’un escolta al llarg del seu pas per les diferents unitats.
L’ultimàtum governatiu Només un any després, el 1951, l’AE Ramon Llull va rebre un ultimàtum governatiu: o s’afiliava al Frente de Juventudes del règim franquista, o bé a la Federación Española de Montañismo. Davant la disjuntiva, l’Agrupament va optar per la segona opció. A la dècada dels anys cinquanta, mitjançant la iniciativa del matrimoni entre Antoni Serra, cap d’agrupament de l’AE Ramon Llull, i Montserrat Jaques, cap d’agrupament de l’AE Joan Maragall, ambdues entitats es van fusionar. De l’AE Ramon Llull es va mantenir el nom; de l’AE Joan Maragall, el fulard blau i groc. 24
Els setanta, anys de retrobaments La dècada dels anys setanta va ser l’època de les unions, els retrobaments i les fusions. En un període convuls de la història, l’AE Ramon Llull va optar per fer convergir i aglutinar l’ideari escolta. L’any 1974, a les acaballes de la dictadura franquista, diversos agrupaments, entre ells l’AE Ramon Llull, van agrupar-se per formar Escoltes Catalans, l’associació laica de l’escoltisme català, de la què actualment en segueix formant part. L’any 1975, l’AE Mare de Déu de la Mercè-Collblanc s’acabà fusionant amb l’AE Ramon Llull, després de dos anys d’existència d’ençà d’una anterior fusió d’agrupaments. L’any 1978, el Consell de l’AE Ramon Llull-Mare de Déu de la Mercè-Collblanc va decidir, per raons pràctiques i històriques, mantenir tan sols el nom d’AE Ramon Llull.
El 22 de gener de 2003 l’Ajuntament de Barcelona va lliurar a l’AE Ramon Llull la Medalla d’Honor de Barcelona.
Al llarg d’aquests 80 anys, l’AE Ramon Llull ha passat per diferents locals ubicats en diversos barris de Barcelona. En les èpoques més dures del franquisme, quan l’agrupament havia de viure en clandestinitat, va arribar a fer cau en pisos particulars. L’últim canvi de seu de l’AE Ramon Llull va tenir lloc l’any 1985, quan es traslladà des de l’espai que ocupava al Casal de Sarrià fins a l’actual local del carrer Ros de Olano, a la Vila de Gràcia. El 22 de gener de 2003, va tenir lloc al Saló de Cent un acte commemoratiu històric: l’Ajuntament de Barcelona lliurà a l’AE Ramon Llull la Medalla d’Honor de Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria en el moviment formatiu i pel seu paper capdavanter dins la història de l’escoltisme català. Durant aquests 80 anys de vida, l’AE Ramon Llull ha viscut diversos períodes històrics: va néixer sota una dictadura, va veure néixer i morir la Segona República, va patir primer una guerra civil i després una dictadura feixista, i viu ara, per fi, en democràcia. Han estat 80 anys d’anades i vingudes, de pujar cims i baixar valls, d’activitats i campaments, de moments d’alegria i de tristesa, i de moltes altres experiències. Però, sobretot, han estat 80 anys durant els quals han passat per l’agrupament centenars de persones