Issuu on Google+


escoltescatalans | Tardor-hivern 07-08 PRESENTACIÓ

C

ent anys, dues paraules, un sintagma, uns vocables fugissers sobre una història plena d’emocions, d’aprenentatge, de convivència, d’un projecte basat en la confiança en el futur, de treball desinteressat amb una ferma intenció: transformar la nostra societat.

Educant ciutadanes i ciutadans compromesos, conscients, crítics i responsables Núm. 10 Tardor-hivern 2007-2008 Director Gabriel Fernández Díaz Redactor en cap Jordi Alabern Consell de redacció Laura Castillo, Gabriel Fernández, Elena Jiménez i Eduard Vallory.

És difícil resumir en unes poques línies una història centenària com la que celebra enguany el moviment. L’escoltisme laic català també ha participat activament a l’hora de forjar part d’aquesta història, no només des de la vessant local i nacional, sinó també participant als fòrums mundials del moviment i fins i tot representant-lo a nivell internacional.

Han col·laborat en el número 10 Joan Barril, Jordi Beumala, Tatiana Capó, Juanjo Carrasco, Jordi Collell, Arnau Cristòbal, Edgar Cristòbal, Òscar Esteban, Marina Gay, Elena Jiménez, Guifré Lloses, David Pérez, Ferran Peris, Marta Rosàs, Gema Sebastián, Anna Tobella, Elisabet Trilla, Eduard Vallory i Antoni Zabala.

D’aquest any, cal destacar la participació d’un contingent català de prop de 150 persones a la Jamboree Mundial, ja que destaca per nombrós, per il·lusionat i perquè s’ha pogut posar a la pràctica el reconeixement internacional de l’escoltisme català de forma visible. També destaca la visita a Barcelona del secretari general de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), Eduardo Missoni, i l’acte de reconeixement a la cambra catalana per part del Molt Honorable President del Parlament, Ernest Benach. Però encara és més destacable que, un any més, els i les caps dels agrupaments escoltes del país han continuat educant infants i joves arreu del territori per deixar el món millor que no l’hem trobat.

Edita

Disseny i maquetació Faino Comunicació, SL

C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 11 www.josepcarol.org comunicacio@josepcarol.org

C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 10 www.escoltes.org ec@escoltes.org

Dipòsit legal 44691 – 2005 ISSN 1885-4737 Membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català

Durant tot aquest primer segle d’història, els escoltes de tot el món hem unit esforços per a fer vigent cada dia l’essència transformadora del moviment que va fundar Sir Baden-Powell. Esforços per a consolidar una cultura de la Pau, per a educar en la llibertat i formar persones crítiques i compromeses, i esforços també per a lluitar pel reconeixement social que mereix l’escoltisme. Però res seria possible sense els qui ens han precedit. Per això, aprofitem aquest número per a felicitar i agrair la feina feta a tots aquells i aquelles que han passat per l’escoltisme i que creuen en un model educatiu basat en els valors de la participació activa i democràtica, el respecte a un mateix, als altres i a l’entorn natural, la coeducació, la laïcitat, la solidaritat i la llibertat. Sincerament, moltes gràcies i moltes felicitats!

En conveni amb

Amb el suport de

Subscripció anual 6 euros o adhesió a Amescoltes.

2


escoltescatalans

EDITORIAL

L’escoltisme, un jaciment de ciutadania

S

ens dubte, aquest ha estat l’any del Centenari. L’escoltisme ha aprofitat aquesta efemèride per a celebrar que, lluny de ser un moviment en vies d’extinció, el seu rol d’educació per a la ciutadania és vigent i imprescindible. Un moviment que ha volgut mostrar especialment com aquest rol el converteix en motor de pau entre els pobles i les persones d’arreu del món. En l’era de la globalització, l’escoltisme posa de manifest que aquesta pot basar-se en la cultura de la Pau i la fraternitat. En l’any del Centenari, el moviment mundial ha volgut transmetre tres idees principals: (1) la contribució que fa l’escoltisme a la pau mundial, (2) la importància de l’actuació unitària del moviment per a garantir un impacte major de la seva tasca educativa, i (3) el fet que en aquesta gran xarxa de formació de ciutadania els nodes en són els agrupaments, la força de l’escoltisme radica en l’actuació de cada cau en el món, erigint-se com a exemple de moviment glocal. L’escoltisme educa per un compromís amb el món des de l’actuació local, fonamentada a partir d’identitats nacionals projectives.

A Escoltes Catalans hem aprofitat aquest moment per a analitzar quines són les nostres coordenades i quin rumb volem prendre des d’ara mateix, fixant-nos especialment en aquesta dimensió glocal del moviment i la seva contribució a forjar identitats obertes des de les quals connectar-se amb la xarxa social del món. L’escolta desenvolupa el seu propi sistema de valors en el si del petit grup, prenent responsabilitats, aportant el seu punt de vista, col·laborant amb la resta en cada activitat. Aquest procés autoformatiu li permetrà anar construint la seva identitat, des de la qual es relacionarà amb la societat. Amb aquesta idea ben present, a Escoltes Catalans volem auscultar la societat i el nostre moviment i, si cal, repensar-lo respecte al rol que hi juguen les persones joves, la nostra organització i els trets identitaris que aporta.

En una societat que reconeix el compromís que tenen els i les joves al cau com un gest de generositat, però sense donar prou importància a la part de dret i sobretot de deure ciutadà que comporta, ¿com des de l’escoltisme laic podem potenciar-nos com a espai de realització per a aquests joves? ¿Com garantim que la nostra estructura organitzativa té el màxim impacte en la societat catalana? I finalment, ¿com fem ressaltar els nostres trets identitaris més fonamentals, aquells que més responen a la demanda mundial d’un món on la ciutadania n’és la protagonista? Cal determinar el missatge i els canals determinants per a consolidar el rol de l’escoltisme que la societat percep.

Una societat que, per una banda, reclama més formació en la responsabilitat i el civisme dels més joves, alhora que es conforma en consumir educació, en pro d’una qualitat de servei i d’una seguretat aparentment majors. L’escoltisme laic entoma el missatge del centenari amb l’objectiu de dibuixar el nostre horitzó per als propers anys.

Marina Gay i Faura Presidenta d’Escoltes Catalans Marta Rosàs i Cortada Presidenta de la Fundació Escolta Josep Carol

L’escoltisme educa per un compromís amb el món des de l’actuació local

¿Com fem ressaltar els nostres trets identitaris més fonamentals, aquells que més responen a la demanda mundial d’un món on la ciutadania n’és la protagonista? 3


escoltescatalans

| Tardor-hivern 07-08

Una il·lusió ininterrompuda S’

ha celebrat arreu del món: l’escoltisme ha complert cent anys. Arribar a aquesta xifra significa la suma de molts esforços i de moltes persones, perquè cent anys són milions d’experiències personals acumulades i viscudes en un projecte comú pel qual han passat ja més de 500 milions de persones. Un projecte que és alhora un somni i una vivència. Un projecte, educar infants i joves; un somni, un món millor; i una vivència, el cau dissabte rere dissabte. Perdurar en el temps suposa aprendre del passat i saber adaptar-se als temps presents amb propostes de futur. I l’escoltisme n’ha vist de tots colors i a llocs molt diferents. Per això, es pot afirmar que és un pou d’experiències vis4

cudes arreu del món, i que alhora que s’ha estès pels cinc continents des de principis del segle XX, ho ha fet adaptant-se a cada realitat nacional per a ser un instrument d’implicació social. Fins i tot es pot afirmar que és un contrasentit parlar de renovació de l’escoltisme, perquè en la seva essència és un moviment juvenil, i hi ha un dinamisme inherent: l’escoltisme evoluciona per força, té un relleu constant d’idees i d’obertura a noves influències, perquè al cap i a la fi es tracta de “deixar el món millor que no l’hem trobat”. Però també perdura en el temps perquè mai s’arriba a una satisfacció total: a l’escoltisme es constata que s’ha treballat molt però també que encara queda molt per fer, i que el somni no s’atura. Certament,

Cent anys són milions d’experiències personals acumulades i viscudes en un projecte comú pel qual han passat ja més de 500 milions de persones.

És un contrasentit parlar de renovació de l’escoltisme, perquè en la seva essència és un moviment juvenil, i hi ha un dinamisme inherent.

és un somni de llarga volada i de molta intensitat. Un somni que requereix esforços i molta cura, però que alhora és molt bonic per dedicar-s’hi i implicar-s’hi, amb voluntat de transformació social. L’escoltisme català, que ja té 85 anys, està ple de gent jove que continua el projecte i se’l fa seu, educant noves generacions d’infants i joves perquè siguin ciutadans i ciutadanes amb uns valors d’implicació, responsabilitat i compromís amb la comunitat, i que siguin feliços. El somni encara no s’ha acomplert, i l’educació és l’eina clau per a transformar la societat. Guifré Lloses i Fontich Cap de Relacions Exteriors


escoltescatalans

100 anys d’escoltisme al món

21a Jamboree Mundial Escolta

QUADERN DE BITÀCOLA 27 DE JULIOL: COMENÇA LA 21a JAMBOREE MUNDIAL ESCOLTA! Ahir, després de sobrevolar Europa carregats d’il·lus vam desembarcar a Chelmsford. Avui ens hem traslladat ió, campament i hem muntat les nostres tendes. Començaal la 21a Jamboree Mundial Escolta! 28 DE JULIOL: INAUGURACIÓ PASSADA PER AIGUA Aquest matí hem esmorzat les típiques salsitxes amb bacó i ous fregits! Després, el príncep Guillem d’Anglaterra i el duc de Kent, envoltats d’escoltes de tot el món, han inaugurat oficialment la Jamboree. Al vespre ha comen çat a ploure amb força, però això no ha impedit que tingué s lloc el concert inaugural. 29 DE JULIOL: DESPRÉS DE LA PLUJA SURT EL SOL

Del 27 de juliol al 7 d’agost es va celebrar a Chelmsford (a 50 quilòmetres de Londres), la 21a Jamboree Mundial Escolta, la trobada internacional d’escoltes de tot el món més nombrosa i espectacular. Aquesta Jamboree va reunir 40.000 participants –uns 28.000 joves i uns 12.000 caps– vinguts de més de 150 països. Una seixantena de joves d’Escoltes Catalans hi van anar dins de la delegació catalana, un grup de 121 persones que va participar a la gran trobada a través de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge.

Aquest matí ha sortit el sol. Amb forces renovades, hem muntat l’estand de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. Realment, el campament és com una petita ciutat. De fet, es necessiten 45 minuts per creuar-lo de banda a banda! A la nit hem realitzat balls tradicional s amb companys de Corea, Brasil, Regne Unit, Japó, Portugal i Suïssa.

TS I EN MARXA! 30 DE JULIOL: SITUA Ara ja situant dins la Jamboree.em rentar A poc a poc, ens anem don pod on i r nja me en el sabem, per exemple, on adonat que hi ha maneres molt hem ens é mb Ta que ts. els pla me, i que això no impedeix diferents de viure l’escoltistransformar la societat i tots junts treballem per. aconseguir un món millor ISME MARÍ 31 DE JULIOL: ESCOLT oltes taller de navegació amb esc Aquest matí hem fet unHem après a fer nusos, a guiar-nos marins d’arreu del món. vela, a conduir canoes i caiacs, i a embarcats en vaixells de troncs de fusta i quatre bidons construir un rai amb sis de plàstic! S ESCOLTA 1 D’AGOST: COMPROMÍ ar. És i anem a buscar l’esmorz Ens llevem a quarts de lsisen un brogit, barreja de fosc i el campament bulenca l’alba. A l’horitzó, veiem els nerviosisme i emoció. Tr tenyeixen de vermell els núvols. Són primers raigs de sol quel’Arena, l’espai destinat a les les sis i ens dirigim a el nostre compromís escolta. Un cerimònies, on renovarem i el corn tal i com el va fer sonar cop allà, esperem que sonell l’1 d’agost de 1907, exactament Sir Robert Baden-Pow n sona a les vuit en punt. Tot ha 100 anys enrere. El corsones d’arreu del món renovem el començat. 40.000 per a conjuntament, cadascú en la seva nostre compromís escolt u que recordarem durant la resta llengua. Un moment emoti de les nostres vides. en pugui per participar activament a t, Em comprometo a fer tot el, que gen ra alt amb a hor a cooperar tot d la construcció del meu país irit uals de la meva vida i a viure d’’acor esp rs valo els par olu desenv amb els principis de l’’escoltisme.

5


escoltescatalans | Tardor-hivern 07-08

100 anys d’escoltisme al món QUADERN DE BITÀCOLA

2 D’AGOST: “TERRA VILLE” Avui hem gaudit dels diferents espais que ens brinda la Jamboree. Al “Terra Ville” hem après tradicions d’altres cultures i hem mostrat les nostres. També ens hem fet passafulards i hem narrat gestes de cavallers medievals. L’experiència ens ha permès fer nous amics d’Europa de l’Est i comptar amb la col·laboració d’escoltes japonesos per resoldre un cub de Rubik! 3 D’AGOST: UNA GRAN VISITA Aquest matí hem rebut la visita d’un grup de parlamentaris catalans, encapçalats pel president del Parlament, Ernest Benach, i de la presidenta de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge i d’Escoltes Catalans, Marina Gay. Tots hem acudit a la recepció que ha ofert el secretari general de l’Organització Mundial del Moviment Escolta, Eduardo Missoni. 4 D’AGOST: GILWELL PARK I UNA VISITA INESPERADA Al matí, hem anat en bus a Gillwell Park, on s’ha instal·lat la zona d’aventura de la Jamboree: escalada, tir amb arc, espeleologia, orientació,... També hem realitzat una visita guiada pel Museu Scout, on hem pogut veure una caravana que escoltes de tot el món van regalar a Sir Robert Baden-Powell. A la tarda, una delegació de visitants d’Escoltes Catalans ens esperava al campament. Quina sorpresa!

5 D’AGOST: “CHOICE TIME” Avui hem tingut “choice time”, , així que rentar la roba i endreçar una mica el hem aprofitat per ament. Al capvespre ens hem deixat endur per les camp cord es de la guitarra, i a la nit... karaoke! 6 D’AGOST: “AQUA VILLE” Avui hem anat a l’ ”Aqua Ville”, on hem seguit descobrint altres costums i cultures. A l’estand Fran ça hem après a cuinar una crep, mentre que amb elsdecomp anys del País Valencià hem jugat al “pica-xufa” i ens hem begut una boníssima orxata. 7 D’AGOST: “GOOD BYE” JAMBOREE! Les terres angleses ens han acollit durant estat dies d’emocions, de compartir, de treb12 dies. Han all, de conviure, de vibrar tots plegats, d’interaccionar altres cultures i països i de tantes coses més que noméamb se’ns fa un nus a la gola. Hem viscut s de pensar-les riències que ens han convençut encara més que un altreexpe món no fem les coses en va. Ens fa por sort és possible, que perquè sabem que el món real funciona deir de la Jamboree radicalment diferent del que hem viscu manera nt aquests dies. Tot i així, sortim amb la convicciót dura que hi ha un fil conductor que ens uneix a tots i a tote capaç de canviar la realitat que ens envols: l’escoltisme, ta.

La Jamboree ens ha ensenyat que si ens esfor a ser indulgents i a fer concessions, aleshores regnarà la compassió i l’cem ’ ’harmonia. Si aquest és el vostre desig, marxarem d’’aquí completament minats a desenvolupar entre nosaltres i els nostres escoltes aquesdeter t compa conegut esperit de la família escolta. Així, podre nyonatge gràcies al ibuir a desenvolupar la pau i la felicitat en el món i la bonam contr voluntat entre tots.

Sempre a Punt!

6

Robert Baden-Powell

EQUIP DE CONTINGENT D’ESCOLTES CATALANS

Edgar Cristòbal, Tatiana Capó, Arnau Cristòbal, i Gema Sebastián la ril T t Elisabe

Escoltes Catalans acull la Caravana per la Pau al seu pas per Barcelona Al llarg de tot el 2007, les associacions escoltes d’arreu del món han fet els seus regals per la pau. La Caravana per la Pau ha estat el regal de les entitats escoltes que pertanyen a la COFRASL, la Cooperació Francòfona d’Associacions d’Escoltisme Laic, entre les quals hi ha Escoltes Catalans. Un contingent de joves francesos, al qual s’afegiria després el grup italià i el català, va sortir el 27 de juliol de Bécours (França) en una expedició motoritzada que els havia de portar fins a Dakar, la capital del Senegal. Alhora, joves d’associacions escoltes africanes es van trobar a Cotonou (Benín) per a iniciar la Caravana per la Pau del contingent del sud, que també els havia de portar a Dakar. Durant el seu recorregut, tots dos contingents van realitzar aturades a diferents indrets per on passaven per a fomentar a través d’activitats la cultura de la pau i conscienciar la població local sobre les desigualtats existents a nivell mundial. Finalment, es van trobar a Dakar el 26 d’agost per a participar al Fòrum per la Pau, juntament amb representants d’organismes especialitzats de Nacions Unides i del govern i la societat civil senegalesa. Abans d’arribar a Dakar, però, de l’1 al 3 d’agost, Escoltes Catalans va acollir a Barcelona el contingent europeu, i prop d’un centenar de joves francesos, italians i catalans van realitzar activitats sobre la recuperació de la memòria històrica i la cultura de la pau. Van participar al camp de treball de recuperació de les bateries antiaèries de la guerra civil que hi ha al Turó de la Rovira, i van organitzar una rua per la pau pel casc antic de la capital catalana, amb batucada inclosa i oberta a tothom, al final de la

Les activitats realitzades fomenten la cultura de la Pau i la recuperació de la memòria històrica.

qual es va llegir un manifest sobre els valors de la pau i la necessitat d’acabar amb les desigualtats mundials.


100 anys d’escoltisme al món

El Parlament commemora la tasca educativa i social de l’escoltisme català Ernest Benach, president del Parlament i fundador de l’AE La Mulassa, va reclamar una llei que empari l’escoltisme. En motiu del centenari de l’escoltisme al món, el Parlament de Catalunya va realitzar el dimarts 16 d’octubre un acte de reconeixement a la tasca educativa i social de l’escoltisme català al Parlament. En l’acte, que va presentar l’humorista Oriol Grau, va intervenir com a convidada especial Barbara Calvi, comissària internacional de l’escoltisme laic italià i antiga vicepresidenta de la regió europea de l’Associació Mundial de Noies Escoltes, que va compartir amb l’auditori la seva recepta per a joves que cuinen el futur. El president del Parlament, Ernest Benach, va afirmar que se sent “especialment orgullós” de la seva trajectòria escolta i que “Catalunya no seria la que ara és sense l’escoltisme, perquè ha format ciutadans que s’han implicat en el seu entorn”. Per això, va reivindicar el paper de l’escoltisme en la formació de milers de catalans en els valors de ciutadania i humanisme, en l’obertura d’espais de llibertat i en l’establiment de

vincles i complicitats “que han ajudat a fer el nostre país especialment actiu a l’hora d’impulsar projectes socials col·lectius o a l’hora d’aconseguir punts de trobada i diàleg en l’àmbit polític”, i va finalitzar reclamant la necessitat d’una llei que empari, reconegui i promogui els valors i la tasca social de l’escoltisme, anunciant que la majoria dels grups parlamentaris i la Secretaria de Joventut tenen el compromís perquè la llei pugui ser una realitat aquesta legislatura.

escoltescatalans L’IEC organitza un simposi per a repensar l’escoltisme Una trentena d’acadèmics, experts i responsables escoltes van participar a les jornades, titulades Cent anys d’escoltisme: un moviment de formació humana i de ciutadania activa. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar els dies 15 i 16 de juny el simposi “Cent anys d’escoltisme: un moviment de formació humana i de ciutadania activa” per a commemorar, juntament amb el centenari de l’acadèmia catalana, els cent anys de l’escoltisme al món. Les jornades, en les què van participar estudiosos, especialistes i membres del moviment escolta, van servir per analitzar i estudiar l’evolució històrica de l’escoltisme i per plantejar els reptes actuals i el futur del moviment. Marina Gay, presidenta de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge i d’Escoltes Catalans, i Eduard Vallory, president de la Fundació Escolta Josep Carol, van participar en aquestes jornades.

“Cau a cau, un pas per la Pau” Murals per la pau arreu de Catalunya El dissabte 1 de desembre, els agrupaments d’Escoltes Catalans van realitzar el seu regal per la pau conjuntament i de manera simultània a diferents poblacions, per tancar la commemoració del centenari de l’escoltisme. Sota el lema “Cau a cau, un pas per la Pau”, cada agrupament va pintar un gran mural al seu districte o municipi, i ho va ambientar d’una manera diferent: amb tallers de malabars, grans jocs, xocolatades, espais musicals... El resultat va ser una activitat que ha servit per a ressaltar el treball local dels agrupaments escoltes, el que realitzen cada cap de setmana, el que és l’essència i el més important de l’escoltisme. 7


escoltescatalans | Tardor-hivern 07-08 El passat mes d’abril, el secretari general de l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), Eduardo Missoni, un especialista italià en salut pública i en cooperació, visitava la seu d’Escoltes

Catalans a Barcelona. Malgrat una agenda força estreta, vam tenir temps de passejar amb ell i compartir reflexions, somnis i reptes d’un moviment que enguany fa cent anys de vida.

“Hem de canviar el món abans que ell ens canviï a nosaltres” Eduardo Missoni comparteix reflexions amb Escoltes Catalans

N

© Tina Bagué

ervis i somriures. La seu d’Escoltes Catalans bull. Fora, el sol escalfa les pedres polides del carrer Mare de Déu del Pilar. El secretari general de la WOSM està a punt d’arribar. Són les deu quan Missoni creua la porta verda. Somriu mentre li mostren la seu. Els nervis desapareixen davant la proximitat i la senzillesa del màxim representant de l’escoltisme mundial. Escolta els projectes de l’Associació, els reptes. “En aquests cent anys, centenars de milions de noies, nois, dones i homes han agafat el compromís de donar el millor de sí mateixos per a deixar el món una mica millor del que el van trobar. Exactament com vosaltres –anima provocant somriures-. ¡I en molts llocs i en diferents moments en el temps, els escoltes han marcat de debò la diferència!”, emfatitza contagiant el seu entusiasme.

Ens acomiadem de la seu i travessem el barri gòtic fins arribar al Moll de la Fusta. Abans de veure el mar ja ens embafa l’olor de sal. Voler canviar el món sembla una utopia. Missoni ens mira, tranquil. Segur? Fixa la mirada més enllà, de la passarel·la, dels pocs turistes que passegen, del port. “Potser em faig pesat amb aquesta frase, però m’agrada dir que hem de canviar el món abans que ens canviï a nosaltres”, ens confessa. “Hi ha barreres que els escoltes poden batre per a construir un món millor. Sobretot aquest món de fanatisme, de conflicte, d’intolerància, que no reconeix la diversitat i que no va amb els nostres valors, els valors de la lleialtat cap a la família, cap a la comunitat, de la confiança i del compromís”, recalca Missoni. Deixem enrera les ones i enfilem camí cap a la Ciutadella. L’edifici del Parlament ens porta inevitablement a parlar de la necessitat de reconeixement del moviment. “És molt important que el Parlament aprovi una llei que faciliti la tasca de l’associacionisme educatiu -afirma taxatiu-. 8

Cal que obriu el debat perquè les paraules es transformin en acció, en compromís”. Passejant pel parc li expliquem que la Ciutadella ha estat escenari de nombroses activitats organitzades per l’Associació. “Això és el més important –diu assenyalant-nos un grup escolar que deu estar d’excursió-. Organitzeu-vos i llanceu-vos a aventures i projectes en els què a tot infant i jove li agradaria participar. S’han de crear oportunitats a nivell local, als agrupaments: és allà on hi ha l’acció, és allà on els joves es preparen per a afrontar reptes”. I a nivell global? A Missoni no li cal reflexionar gaire: “No, no ens hem de quedar només a nivell local. Compartint l’experiència a nivell global podem trencar tot tipus de barreres”.

© Tina Bagué

Mira, pregunta, s’interessa. Els seus ulls són els d’un descobridor encuriosit. En moltes de les seves aparicions, Missoni destaca que l’escoltisme és un moviment descobridor, explorador per naturalesa. Veure’l a la seu, interessant-se per la realitat catalana, pels caps i els projectes, corrobora les seves paraules.

Hi ha moltes barreres difícils de trencar... reflexionem en sortir del parc. Difícils? Missoni riu. “¡Conec allò que l’escoltisme fa pels joves i allò que els escoltes poden fer per a la societat! La seva embranzida és contagiosa. Tenim un gran potencial per fer encara més coses”, afirma convençut. “L’escoltisme és una força social capaç d’imposar una cultura de pau i construir una societat millor”, conclou. No tenim gaire temps més i, malgrat que els peus i el cor ens animen a continuar passejant i conversant, ens hem d’acomiadar. “Tots hem d’aportar-hi el nostre granet de sorra”, ens recorda abans de dir-nos fins aviat.


escoltescatalans

GENT D’AMESCOLTES

Entrevista amb:

Ernest Benach

“Vivim en una societat massa còmoda”

L’Ernest Benach i Pascual (Reus, 1959) és president del Parlament de Catalunya des de 2003, càrrec en el qual va ser reelegit el 2006. Exerceix la política des del 1980, moment en què es va iniciar als Nacionalistes d’Esquerra. Posteriorment, va ocupar l’escó de regidor a l’Ajuntament de Reus entre 1987 i 1999 per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i és diputat al Parlament des de 1992.

Juntament amb altres companys i companyes, va fundar l’AE La Mulassa a la seva localitat natal el 1977. Va exercir-hi com a cap i avui és pare de tres nois del cau de Reus. A més, ha format part dels òrgans de direcció d’Escoltes Catalans i, a escala internacional, ha representat els parlamentaris catalans en tres assemblees de la Unió Parlamentària Escolta Mundial (WSPU),

la xarxa internacional que promou iniciatives legislatives en pro de l’escoltisme. La vida associativa ha estat una part important de la seva formació com a persona. A més d’escolta, ha estat participant actiu a la colla castellera dels Xiquets de Reus, entitat que també va contribuir a fundar el 1981. 9


escoltescatalans | Tardor-hivern 07-08 L’escoltisme educa en la responsabilitat individual i en la implicació social, i ho fa a través de la vida en la natura, de l’aventura i de la formació del caràcter. Però la nostra societat embolcalla cada cop més els nois i noies en cotó fluix eliminant l’aventura i el risc, i creant un entramat normatiu que ofega les eines educatives del moviment escolta. L’any 2002, l’avui president del Parlament va prendre la iniciativa parlamentària de reivindicar que l’escoltisme necessita d’un marc normatiu propi que li doni reconeixement i suport. D’això han conversat amb ell la presidenta d’Escoltes Catalans, Marina Gay, i el president de la Fundació Escolta Josep Carol, Eduard Vallory.

Eduard Vallory (EV): Com a President del Parlament, i havent participat en tres assemblees de la Unió Parlamentària Escolta Mundial, ¿quina utilitat creus que té el vincle parlamentari amb els escoltes?

Ernest Benach (EB): En les tres reunions que he assistit (Filipines 1997; Polònia 2000; Egipte 2003) he copsat la importància d’aquesta vinculació, que existeix en més de vuitanta països. A Àsia, per exemple, té una força increïble. La funció d’aquesta relació és fer de pont, no només sobre polítiques de joventut o educatives, sinó també en polítiques de medi ambient, de cooperació, etc. El que cal és que sigui una xarxa de parlamentaris sensibilitzats amb la tasca educativa i ciutadana de l’escoltisme, com els sis parlamentaris que vam visitar la Jamboree mundial aquest estiu. Ha d’haver-hi sentiment, perquè s’hi cregui, i això no és fàcil. Marina Gay (MG): Aquesta vinculació es deu percebre diferentment depenent de la realitat sociopolítica de cada país i de l’escoltisme que hi ha.

EB: És cert. En aquests països l’escoltisme té una força molt elevada, és de les institucions més importants que hi ha, amb milions o centenars de milers de membres, fins i tot amb una vinculació directa amb l’escola. Des d’aquest punt de vista, té una dimensió totalment di10

“Crec que la llei de reconeixement i suport de l’associacionisme educatiu serà una realitat”

ferent. Lògicament, en tant que té molta més gent, també es nota en l’acció política. Allà el reconeixement governamental de l’escoltisme és molt superior al que hi ha aquí i a la resta d’Europa. Jo recordo molt les experiències positives que vam viure veient com funcionaven, amb un fort compromís social. Són països on hi ha misèria i l’escoltisme no es limita a fer els caus el dissabte. Són un referent en molts casos, i el nivell de compromís que tenen és espectacular. MG: Potser això contribueix a la vinculació dels joves amb el moviment. Fins a quin punt aquesta vocació de servei tan gran que hi ha en molts països no fa que hi hagi una participació molt més alta de joves?

EB: Com a pare d’escoltes, i com a antic cap, tinc la impressió que a casa nostra l’escoltisme elimina en gran part el risc i l’aventura del nostre imaginari, com a conseqüència d’una societat massa còmoda. Però l’escoltisme és aventura, i ha de tenir un component de risc i un component de compromís. No pots anullar una sortida perquè està plovent o fa fred! És obvi que risc no significa posar en perill els xiquets, però d’aquí a acomodar-nos i fer les coses tan fàcils...! Això és culpa de tots, començant per la tendència superprotectora dels pares. Però hauríem de deixar més marge de maniobra. Un element fonamental per a l’educació vol dir aprendre què vol dir el risc, viure

amb el risc, veure què significa això, l’aventura i tot plegat. Jo recordo haver anat quan era cap amb nanos de l’agrupament a apagar un incendi, o a ajudar en unes inundacions. Evidentment, amb tota la prudència! Però aquest factor era absolutament educatiu, i permetia la conscienciació. Avui això seria impensable. I d’acord que la missió de l’escoltisme no és apagar focs, però sí que ho és formar persones amb empenta, decidides, conscients. EV: Al món occidental hi ha un discurs sobre l’educació en el lleure que posa l’èmfasi en la seguretat, davant dels qui opten per desenvolupar el potencial educatiu de la vida a la natura. Sembla que l’aposta per la seguretat, per tenir els nens embolcallats en cotó fluix, és la que guanya. Per això, els raids amb els adolescents són il·legals; les travesses són gairebé impossibles pels permisos d’acampada; els focs de camp estan prohibits...

EB: Això és una mica el gran debat que s’ha de poder afrontar. Ens hem instal·lat en la comoditat de manera permanent, i es fa molt difícil educar en l’esforç, fer que les coses costin de guanyar. És per això que el mètode escolta és un mètode educatiu absolutament vàlid i, a més, necessari per a la societat d’avui, on l’individualisme prima per davant del col·lectiu, on la competitivitat sense cooperació és la norma i on no s’educa en el lideratge. Justament, cal replantejar tot això. Jo entenc que es legisli per a evitar riscos innecessaris i que hi hagi mesures


escoltescatalans

de protecció dels infants. Però no pot ser que la norma tracti igual l’acció educativa responsable que la inconsciència. Es prohibeixen els focs de camp escoltes, però l’origen del foc al bosc és en incívics i domingueros, mai ho ha estat en els focs de camp dels caus. Això és només un exemple d’aquesta generalització que acaba matant tot el que és gras. MG: Aquesta generalització que ens perjudica en l’acampada i en tantes altres coses és el que vol solucionar la llei de reconeixement i suport a l’associacionisme educatiu, que vas començar a impulsar fa cinc anys i que sembla que acabarà aprovant-se. Com veus l’evolució del seu debat?

EB: Crec que serà una realitat, tot i que potser no serà del tot la llei que voldríem per a l’escoltisme. Això és perquè al debat sobre la legislació sobreproteccionista s’hi ha sumat el debat sobre els serveis amb educadors remunerats. Són debats relacionats: el risc amenaça el professional i, per tant, tendeix a reclamar més pes en la seguretat. Trobar l’encaix de tot això no és gens fàcil, però aquesta llei hauria d’aju-

dar a solucionar els dos problemes. Entenc perfectament que als professionals dels serveis se’ls ha de facilitar la tasca i han de tenir condicions de treball adequades. I també que els pares que vulguin educació en el lleure embolcallada en cotó fluix la puguin tenir, només faltaria. Però això no ha d’anar en detriment dels qui vulguin per als seus fills un mètode educatiu com l’escoltisme, basat en la gratuïtat, i que aposta perquè els xiquets s’espavilin, a través de l’aventura i la formació del caràcter, des d’uns paràmetres que han funcionat els darrers cent anys i que avui són presents en milions de persones a tot el món. Això no és contradictori, sinó complementari. EV: Estem en una etapa en què es parla molt sobre la desafecció cap a la política. Creus que és circumstancial?

EB: Jo faig política bàsicament per l’escoltisme. Entre altres coses, però sobretot gràcies a l’escoltisme; com molta altra gent. Justament perquè vaig assumir uns valors que em van impulsar a comprometre’m. Vivim en una societat còmoda per definició, però el món és molt

“Jo faig política, entre altres coses, però sobretot, gràcies a l’escoltisme; com molta altra gent”

més complicat que tot això. Fins i tot dins de la nostra pròpia societat hi ha gent amb mancances. Ser capaços d’entendre que hi ha una altra realitat que cal transformar és molt important. Això és fer política, també, i no cal que sigui des d’un partit. Cal fer política en el sentit més noble de la paraula, és a dir, comprometre’t amb la teva societat i contribuir a fer-la avançar.

“L’escoltisme és aventura, i ha de tenir un component de risc i de compromís”

11


escoltescatalans

| Tardor-hivern 07-08

L’escoltisme laic arriba

a Sant Pol de Mar AE EL NUS

UNA HISTÒRIA QUE TOT JUST COMENÇA... Un grup de nou joves -Maria Rosa Sauleda, Alzina Borrell, Marina Masllobet, Anna Rigola, Anna Tobella, Júlia Mitjans, Clara Armengol, Xavier Roig i Jordi Nistal- no recordaven que a Sant Pol de Mar hi hagués hagut cap projecte educatiu estable per a infants i joves, a banda del casal d’estiu i del Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica (MIJAC), que només va viure un any. Amb la voluntat de donar un gir a aquesta situació i amb moltes ganes de fer coses per al seu poble, aquells joves –actualment la majoria de caps- van començar a donar vida al seu projecte: crear un agrupament escolta.

Així, amb poca experiència, però amb molta motivació, va començar el que ara és una realitat ben tangible: l’Agrupament Escolta El Nus. Compta ja amb més de 60 membres i una activitat normalitzada, i a la darrera Assemblea d’Escoltes Catalans va ser reconegut com a agrupament aspirant constituït, el darrer pas abans de ser considerat membre de ple dret. Expliquen que només els va caldre fer un parell de reunions per a veure que tenien molt clar què volien fer i quina

Triar els colors del fulard -el taronja i el negre- els va ser relativament senzill, però el darrer entrebanc abans d’iniciar les activitats de dissabte era un element cabdal: aconseguir un local. També en això l’Ajuntament els va proporcionar totes les facilitats per tal de gaudir de la cessió d’un local ubicat a les antigues escoles modernistes del poble i que comparteixen amb l’escola de música municipal i els serveis socials de la localitat. I malgrat que les previsions de nombre d’infants i joves que s’apuntarien al cau s’han

Amb poca experiència, però amb molta motivació, van traduir les seves il·lusions en un projecte real: crear un agrupament escolta al poble. era la seva idea. A més, el recolzament que els va donar l’Ajuntament de Sant Pol de Mar va ser clau per a encarrilar les seves il·lusions. En concret, van comptar amb la col·laboració d’un educador social que els va ajudar a perfilar encara millor el seu projecte i tirar-lo endavant. Un cop resolts els primers dubtes i veient que podien seguir avançant tots sols, van seguir la recomanació d’alguns caps de l’AE Intayllú (Vilassar de Mar) i van decidir associar-se a EC, considerant que els principis de l’escoltisme laic concordaven amb la idea que tenien d’un cau.

superat amb escreix, comenten que tenen sort que l’espai del local és força gran. Aquesta aventura va començar fa poc més d’un any, i els i les caps de l’AE El Nus continuen amb l’embranzida amb què van arribar a l’Associació. Aquestes iniciatives, que no són aïllades i es repeteixen any rere any, demostren que l’escoltisme segueix creixent, i que a més a més de les seves il·lusions, també el suport i confiança brindats per l’entorn són aspectes essencials per a l’èxit.

AE El Nus Colors del fulard Població Ubicació del cau Vegueria Nombre de caps Nombre d’infants i joves 12

Taronja amb el ribet negre Sant Pol de Mar Carrer Santa Clara, 2 Maresme 10 53


escoltescatalans

13


escoltescatalans | Tardor-hivern 07-08

Es finalitza a Barcelona la primera recerca de la història sobre l’escoltisme mundial El passat 21 de desembre, el politòleg i fins fa poc president de la Fundació Escolta Josep Carol, Eduard Vallory, va defensar a la UPF la tesi doctoral L’educació en la ciutadania global, la primera recerca de la història sobre l’escoltisme mundial en el seu conjunt. La tesi doctoral, dirigida per la rectora de la UOC Imma Tubella i elaborada en català i en anglès, va rebre per unanimitat la màxima qualificació. El tribunal acadèmic estava presidit pel catedràtic Federico Mayor Zaragoza, antic director de la UNESCO, i en formava part el Dr. Jacques Moreillon, antic secretari general de l’Organització Mundial del Moviment Escolta; la Dra. Aina Calvo, pedagoga i alcaldessa de Palma de Mallorca; el Dr. Àngel Castiñeira, director del Departament de Ciències Socials d’ESADE; i la Dra. Clara Riba, directora del Departament de Ciència Política de la UPF. •

Els integrans del tribunal acadèmic, presidit pel professor Federico Mayor Zaragoza.

En la seva intervenció, Jacques Moreillon va destacar l’excepcionalitat que aquesta recerca no tingui precedents en un moviment educatiu que en cent anys ha format prop de 500 milions de persones arreu del món, i que avui aplega 30 milions d’infants i joves en 165 països. Per aquest motiu, va urgir-ne la seva publicació en anglès. Sota el títol L’educació en la ciutadania global: Estudi sobre els fonaments ideològics, el desenvolupament històric, la dimensió internacional i els valors i pràctiques de l’escoltisme mundial, la recerca analitza com l’escoltisme combina arrelament local, identitat nacional i sentit de pertinença global en la seva acció d’educació en la ciutadania, i les conseqüències que això té en l’àmbit de la cultura de pau, els drets humans, la cooperació al desenvolupament i la governança global. •

14

Entre les persones que van seguir la defensa de tesi s’hi trobaven responsables actuals i antics d’Escoltes Catalans i de la Fundació Escolta Josep Carol.


escoltescatalans

Eduard Vallory repassa les seves notes moments abans d’exposar la seva tesi doctoral.

Lleialtat nacional, pertinença global La investigació ha demostrat que promoure la lleialtat a la pròpia comunitat nacional és del tot compatible amb fomentar un sentiment de pertinença global, i que això és el què ha fet i fa l’escoltisme quan educa en una ciutadania basada en valors cívics i inclusius als cinc continents. Aquesta afirmació amaga una gran complexitat que té en compte les identitats múltiples i canviants de les persones, el pluralisme cultural i la no-concordança que es dóna a vegades entre les fronteres d’un estat i les d’una comunitat nacional. L’autor va destacar que ni els moviments religiosos ni les grans ONG internacionals poden educar en la ciutadania global com ho fa l’escoltisme. Els primers, perquè no contemplen la diversitat de creences o cultures a l’hora d’establir uns principis comuns d’educació en la ciutadania. I les segones, perquè no tenen l’arrelament local que sí té l’escoltisme amb cada un dels seus centenars de milers d’agrupaments escoltes arreu del món. En emprar l’escoltisme mundial com a cas d’estudi, la recerca posa l’accent en les seves dues característiques essencials: de moviment educatiu amb una metodologia pròpia basada en l’aprendre fent, el petit grup i la gratuïtat dels educadors, i d’agent que reivindica i contribueix a formar una ciutadania compromesa i crítica. L’estudi exposa com l’escoltisme mundial neix basat en els principis de compromís amb la pau i el diàleg internacional que van inspirar la creació de la Societat de Nacions (precedent de l’ONU) a principis del segle XX, i demostra com l’educació per la pau, el servei a la comunitat o l’educació pel desenvolupament són eixos de l’acció educativa del moviment. A més a més, Vallory remarca que el model de ciutadania que l’escoltisme promou concep les persones com a subjectes actius i responsables de la seva comunitat política, amb esperit crític, ja que és “democràtica i inclusiva enfront de l’adoctrinament ideològic, el dogmatisme i la discriminació”, i exemplifica amb

diversos esdeveniments ocorreguts al llarg de la història i a països diferents com l’escoltisme ha servit de revulsiu en casos d’injustícia, com la colonització, les dictadures o els conflictes armats.

Vigència del moviment El tribunal acadèmic va destacar la importància i plena actualitat de l’estudi, precisament ara que s’acaba de celebrar el centenari del naixement del moviment. L’escoltisme és un moviment mundial que vol contribuir a fer front a molts dels reptes del nostre món actual, com són els moviments migratoris i la necessitat de cohesió social de moltes societats, les desigualtats entre el Nord i el Sud i les polítiques de cooperació per al desenvolupament, el canvi climàtic i el respecte per la natura, la situació de la dona o la necessitat de basar les relacions humanes en la fraternitat per construir ponts de pau. L’acció més visible de l’escoltisme és indiscutiblement a nivell local, i aquesta força local fins i tot pot dificultar a vegades copsar-ne la seva dimensió mundial. Analitzant el moviment com a tal –present arreu del món– i els seus principis fonamentals, la recerca demostra que justament l’acció local amb els valors d’una ciutadania crítica i compromesa és el reflex d’aquesta ciutadania global que l’escoltisme contribueix a construir.

La recerca analitza com l’escoltisme combina arrelament local, identitat nacional i sentit de pertinença global en la seva acció d’educació en la ciutadania, i les conseqüències que això té en l’àmbit de la cultura de pau, els drets humans, la cooperació al desenvolupament i la governança global.

Eduard Vallory, que és màster en Ciències Socials per la Universitat de Chicago, va desenvolupar la major part de la seva recerca al llarg dels dos anys que va ser investigador convidat a la Universitat de Cambridge, i des del novembre de 2006 és el director general de la Barcelona Graduate School of Economics. És destacable que la primera recerca mundial sobre aquesta matèria provingui justament de l’entorn d’Escoltes Catalans, el que mostra el dinamisme i la incidència de la nostra associació en l’escoltisme mundial. Elena Jiménez i Botías Cap de Gestió d’Escoltes Catalans

15


escoltescatalans | Tardor-hivern 07-08 NOTÍCIES >>

La Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge rep el guardó Marta Mata

La Junta Rectora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat ha premiat la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge amb el guardó Marta Mata per a entitats, “pel treball realitzat des dels seus inicis en favor d’una educació activa i cívica, apropant infants i joves a la natura quan encara ningú estava preocupat per l’ecologia ni la sostenibilitat del medi ambient”. Un altre dels punts destacats per l’Associació de Mestres Rosa Sensat va ser el treball que la Federació “realitza actualment acollint infants i joves procedents d’altres continents sense exclusió i, per tant, contribuint a articular una nova societat multicultural i cohesionada”. A més, la Junta Rectora va atorgar la distinció a la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge “perquè ha estat i és una acció voluntària de joves, de noies i nois que aporten la seva dedicació i les seves qualitats a la societat del seu temps, inquiets i sempre a punt per a la transformació social”. La presidenta de la Federació, Marina Gay, va ser l’encarregada de recollir el premi el passat 29 de novembre, en l’acte celebrat a la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Els cursos d’estiu de monitors i directors, una experiència única Un total de 43 alumnes van participar a l’estada a la Casa Nova d’en Colomer, a Riudarenes El curs de cap d’unitat (monitor/a) i el de cap d’agrupament (director/a) celebrats aquest estiu s’han fet intensivament en una casa de colònies. Entre l’1 i el 13 d’agost, la Casa Nova d’en Colomer, a Riudarenes (La Selva), va acollir els 25 alumnes del curs de cap d’unitat (17 dels quals membres d’Escoltes Catalans) i també els 18 del curs de cap d’agrupament (5 dels quals membres d’EC), ambdós organitzats per l’Escola FORCA. Aquest va ser l’escenari on es van realitzar totes les sessions dels cursos, en horaris de matí i tarda, i també tota l’activitat d’alumnes i professors, ja que durant les dues setmanes de curs aquesta va

ser la seva llar. Fora del temps dedicat al temari, els participants a Riudarenes aprofitaven el seu temps lliure per a fer jocs organitzats per ells mateixos o sessions de cinema a la fresca, entre altres activitats. Durant l’estada a la Casa Nova d’en Colomer, els alumnes van completar les 100 hores lectives que formen part del programa de cada curs. A aquestes cal sumar les sessions de formació especialitzada, les pràctiques en associacions educatives o serveis educatius i la presentació d’una memòria. L’objectiu: l’obtenció del títol de monitor/a i/o director/a que atorga la Secretaria de Joventut de la Generalitat.

16


escoltescatalans

Bona acollida dels programes d’”Educació en Valors” Des del passat mes d’octubre s’han començat a realitzar en diversos instituts les activitats que la Fundació ofereix dins el programa “Educació en valors”. El servei, que es composa de diferents activitats per a tractar amb els joves problemàtiques actuals, ha estat molt ben acollit pels centres educatius. Les diferents activitats tracten els temes del “bullying” a l’escola, els prejudicis, la cooperació i el treball en grup, o la formació de delegades i delegats de classe, entre d’altres temes. Un dels canals pels quals es fa arribar aquesta proposta educativa innovadora són els Plans Educatius d’Entorn. Es tracta d’instruments per a donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats educatives dels membres més joves de la nostra societat, coordinant i dinamitzant l’acció educativa en els diferents àmbits de la vida dels infants i joves. Fins ara, la Fundació ha confirmat la contractació de 22 d’aquests cursos fins al mes de març de 2008 en instituts i Ajuntaments de les diverses comarques. L’objectiu és arribar a oferir una trentena d’aquestes activitats dels programes d’”Educació en Valors” al llarg del curs escolar.

<< NOTÍCIES

Marta Rosàs, nova presidenta de la Fundació Escolta Josep Carol L’expresidenta d’Escoltes Catalans substitueix en el càrrec Eduard Vallory

El passat 13 de desembre, el Patronat de la Fundació Escolta Josep Carol (FEJC) va nomenar Marta Rosàs i Cortada com a nova presidenta de l’entitat. Amb aquest relleu, es tanca l’etapa al capdavant de la Fundació per part del periodista i politòleg Eduard Vallory i Subirà. Juntament amb Vallory, Joan Josep Rotger i Estapé ha deixat també de ser membre del Patronat, on hi ha exercit en qualitat de vicepresident. Els principals reptes per a aquesta nova etapa són, segons la nova presidenta, “consolidar i millorar el nivell de qualitat de les activitats de la FEJC i renovar les seves actuacions donant resposta als temps de canvi que vivim; també es volen reforçar totes les accions que facilitin el creixement d’Escoltes Catalans (EC)”. Rosàs entén la seva tasca com a simbiòtica amb EC. Juntament amb l’Associació, “es pretén els propers anys aprofundir la feina en busca de fórmules per a la innovació amb els joves, enfortir la xarxa de suport a EC –Amescoltes- i la comunicació, entre d’altres”.

Un munt de reptes que fan que la nova presidenta de la Fundació se senti “responsable i contenta de poder participar una vegada més en un projecte veritablement transformador i necessari com és l’escoltisme laic català”. Marta Rosàs va iniciar la seva trajectòria a l’escoltisme laic català a l’AE Abat Escarré de l’Hospitalet de Llobregat (actualment AE Quico Sabaté). És llicenciada en Biologia i màster en Business & Administration (MBA) per ESADE i ha estat presidenta d’Escoltes Catalans i de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. A més, va ser secretària general de Joventut de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2006. Actualment, és directora general de l’empresa Industrial Llobera.

Escoltes Catalans, convidada a la Setmana de la Solidaritat de Lleida

La col·lecció Tambali de recursos per a educar en valors pren cos

Cada curs, l’IES Màrius Torres (Lleida) celebra la Setmana de la Solidaritat, en la què convida a una entitat solidària a participar-hi. Enguany, Escoltes Catalans va ser l’entitat de referència des del dilluns 22 d’octubre al dimarts 30. A través d’activitats, dinàmiques, passis d’audiovisuals i exposicions, Escoltes Catalans va aprofitar aquesta ocasió per a explicar què és l’escoltisme i per a mostrar quins són els projectes de cooperació de l’Associació a Cuba, Senegal i Barcelona.

Escoltes Catalans, la Fundació Escolta Josep Carol i l’editorial Graó van signar a principis de desembre el contracte per a editar la nova col·lecció de recursos per a educar en valors, adreçats al conjunt de la comunitat educativa. Cada llibre té un marc conceptual i una explicació sobre la metodologia apropiada per a treballar la temàtica sobre la qual tracta, amb activitats dividides en quatre etapes educatives, que abracen dels 6 als 18 anys.

La Setmana de la Solidaritat 2007 es va cloure amb un dinar popular dels alumnes del centre amb EC i una Festa Solidària, activitat organitzada conjuntament entre l’Associació i l’institut. A més a més, durant aquells dies i sense que EC en fos coneixedora, l’IES va organitzar una recollida

de donacions i va entregar 600 euros a l’Associació a través de la xarxa de suport a l’escoltisme laic, Amescoltes. El seu director i alhora president d’Òmnium Cultural a la delegació de Lleida-Ponent, Josep Maria Forné, va impulsar personalment aquesta iniciativa.

Es preveu per a finals de l’estiu la sortida a la llum dels dos primers llibres de la col·lecció Tambali, que versaran sobre la prevenció del consum de drogues i sobre la comprensió de les desigualtats, respectivament. Els següents quatre llibres, que ja s’estan coent, tractaran l’educació mediambiental, l’educació per la pau, la interculturalitat i la memòria històrica. Diversos especialistes en la matèria i alhora vinculats a l’escoltisme laic català participen d’aquest projecte educatiu. Ricard Alonso, Ariadna Ros, Sílvia Gili, Mireia Zabala, Gemma Tribó i Anna Sebastián aportaran el seu coneixement en les diverses matèries.

17


escoltescatalans | Tardor-hivern 07-08

L’acampada: un dret a recuperar Les dificultats per a instal·lar campaments i apropar-se a la natura han anat augmentant al llarg dels darrers anys. L’associacionisme educatiu –especialment l’escoltisme- pateix, d’una banda, les conseqüències del pes de la burocràcia. I de l’altra, cada vegada es troba amb més inconvenients per a gaudir d’espais apropiats a l’hora de plantar les tendes.

L’entorn natural: espai pedagògic indispensable En el context de la societat actual, viure en contacte directe amb l’entorn natural és una oportunitat molt especial. Aquesta interacció facilita que infants i joves es qüestionin el model de consum i de desenvolupament de la societat actual, i els permet viure en primera persona com funciona el medi natural, quins són els impactes de l’activitat humana i com es pot viure sense coses que diàriament formen part de la nostra normalitat, com l’aigua calenta o l’electricitat. A més a més, el contacte directe amb l’entorn natural també permet treballar directament els

18

objectius educatius i un compromís actiu per a transformar la societat en què vivim. Des que Baden Powell realitzés els primers campaments d’estiu per a nois de ciutat, a principis del segle XX, l’excursionisme i les vivències en el medi natural han estat part indissoluble i característica del mètode escolta. La vida en plena natura facilita aprendre a compartir, a assumir responsabilitats vers un mateix i vers el grup, i comporta entendre l’esforç com a eina de creixement personal, necessària per a respec-

tar-se un mateix i els altres. L’entorn natural també és, per descomptat, una eina essencial per a conèixer, entendre i estimar el país, i per a contemplar i admirar la complexitat i diversitat del nostre planeta. Per això, la formació obligatòria en aquesta matèria en un curs de cap d’unitat és de 20 hores. Això significa que els alumnes de l’Escola FORCA tenen una formació en natura i muntanya superior a l’obligatòria, ja que se n’han de cursar un mínim de 10.


escoltescatalans La veu dels acampadors “La reglamentació actual pot semblar excessiva, però potser és molt coherent en un model social proteccionista i en un temps en què el nombre d’activitats que es fan a la muntanya no té comparació amb les que es feien en les dècades dels 60 i els 70”. Antoni Zabala i Vidiella és pedagog i director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació. Actualment, és vicepresident de la Fundació Escolta Josep Carol.

Les dificultats actuals: competència i burocràcia Quan una unitat qualsevol d’un agrupament escolta vol fer una excursió de cap de setmana, o encara més, fer els campaments de primavera o d’estiu, es troba amb un conjunt de dificultats inexistents fa uns anys enrere. De fet, no hi ha cap llei que reguli l’acampada tot i que, des de fa molts anys, a la Secretaria de Joventut hi ha un esborrany de decret sobre els campaments juvenils. La normativa actual, recollida en el decret 137/2003 de la Generalitat, regula les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys i estableix, entre d’altres, el nombre mínim de dirigents que han de disposar de diploma d’educació en el lleure; els requisits per a la ubicació d’una acampada juvenil i la documentació específica necessària (entre la qual hi ha d’haver, per exemple, un pla d’emergència elaborat per l’entitat); els

documents que acrediten una preparació adequada de l’activitat o els diferents tipus de permisos i notificacions que són necessaris, com el de la persona propietària del terreny, de l’Ajuntament o consell comarcal, i la notificació a la Secretaria de Joventut. A més a més, a aquestes poden sumar-se les normatives específiques d’espais naturals de protecció especial com els parcs nacionals o les reserves nacionals de caça o de fauna salvatge. En definitiva, un munt de documentació que implica un alentiment important a l’hora de concretar l’acampada. En part, això es deu al fet que de campaments i excursions no en fan només els agrupaments escoltes i esplais, sinó que és una activitat que ha proliferant també entre molts altres agents i grups, fins al punt que l’administració s’ha sentit obligada a restringir i limitar l’accés al medi natural.

“L’associacionisme educatiu, format bàsicament pels moviments d’escoltisme i esplai de base voluntària, hauria de disposar de mecanismes més àgils i senzills per a poder acampar. El compliment de la normativa ha de ser igual per a tothom, però en l’accés al medi s’hauria de privilegiar aquells que per les seves característiques disposin del reconeixement social que els doti d’un estatus especial”. David Pérez i Martín és gerent de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Va ser Secretari general de la FEJC i Cap de Gestió d’EC.

“Hi ha dos grans fronts on fer didàctica activa de l’acampada i prestigiar la nostra activitat a la natura. Un a nivell polític, on cal dialogar i crear sinergies. L’altre a nivell més social, perquè la gent cada cop entén menys per què acampem. No és una forma d’allotjament més barata, és una eina educativa”. Jordi Beumala i Raventós treballa actualment a la Coordinació Territorial de Barcelona de la Secretaria de Joventut. Va ser responsable de Seguiment Pedagògic d’EC i director de Serveis Educatius de la FEJC. 19


escoltescatalans | Primavera-estiu 08

Accedir al medi natural amb facilitat L’Assemblea del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya va aprovar per unanimitat una resolució el 2005 que reivindica unes polítiques públiques de foment i reconeixement de les organitzacions d’associacionisme educatiu. Un dels punts forts de les mesures de foment reclamades fa referència a l’accés al medi natural: “Les organitzacions d’associacionisme educatiu (OAE) desenvolupen bona part de la seva tasca educativa en el medi natural i, a més, són un referent constant en aquesta tasca. La regulació de l’accés al medi natural dificulta molt aquestes activitats i requereixen d’instal·lacions o espais adequats per unes activitats molt específiques”. Aquesta resolució feia un seguit de demandes:

20

• Establir condicions especials i més favorables d’accés al medi natural, i en particular d’acampada, garantint l’accés de les OAE al medi natural per a poder fer les seves activitats educatives de cap de setmana i els campaments. • Recuperar la facilitat per accedir a la muntanya. En el cas de les zones protegides caldria fixar un seguit d’espais, propers a aquestes zones, on es poguessin realitzar pernoctacions d’una nit. • Simplificar els tràmits burocràtics de l’acampada. • Establir mesures de foment per als propietaris de terrenys per a que siguin terrenys d’acampada. • Enfortir i potenciar la xarxa de terrenys d’acampada i de refugis per a l’associacionisme educatiu.

• Crear mecanismes que tendeixin a la cogestió entre el govern i les organitzacions d’associacionisme educatiu de les instal·lacions i terrenys de la Generalitat de Catalunya majoritàriament dedicats a l’acolliment d’activitats d’educació no formal. • Desenvolupar fórmules de cogestió dels espais i de les instal·lacions de campaments propietat de l’Administració, especialment les administracions locals. • Facilitar que les entitats puguin realitzar les seves activitats amb pernoctacions superiors a tres nits, en aquelles instal·lacions que li són pròpies (tipus de refugi, centre escolta, locals de les entitats...) sense rebre informe negatiu per part de l’administració.


escoltescatalans

OPINIÓ

L’escoltisme perdurable per Joan Barril

És bo que hi hagi tòpics sobre qualsevol cosa humana. Els tòpics no són una distorsió de la realitat. Són la realitat. Per entendre’ns: només quan hi ha tòpics la realitat és viva.

L’escoltisme és l’antídot positiu davant d’una educació concebuda per a la rendibilitat productiva a curt i mig termini.

En el cas de l’escoltisme, els tòpics indiquen que allò del que es parla hi és. El tòpic és, al capdavall, la constatació d’allò que es vol dir i es vol representar. El tòpic és, en altres paraules, la constatació notarial i potser distorsionada d’allò que existeix. ¿L’escoltisme s’explica en tòpics? És molt probable. Però com a mínim s’explica. I a l’hora de desmentir els tòpics hi afegim un nou matís que situa l’escoltisme al seu lloc. El moviment escolta està carregat de tòpics perquè és una institució. Altres institucions també tenen aquest problema i aquesta virtut: la monarquia és plena de tòpics; les ONG’s també van farcides de tòpics; els esportistes, els experts en informàtica, els moviments feministes, són energies a les què s’intenta desactivar gràcies precisament als tòpics. En el cas que ens ocupa, el moviment escolta, el tòpic es queda en la forma i negligeix el fons de les coses. Es tracta d’una manifestació educativa que escapa a les educacions reglades. En el moviment escolta no hi ha l’empremta administrativa. Són els nois i les noies els que fan allò que en cada moment creuen fer. I això no és qualsevol cosa, perquè el moviment escolta va començar fa molt temps i sempre hi ha hagut joventut. Ja no ens en recordem ni dels beatniks, ni dels mods, ni dels rockers, ni dels àngels de l’infern, ni dels fejocistes ni dels hippies ni dels punks, però en canvi el moviment escolta continua. Un dels tòpics és creure que el moviment com a tal moviment és una mena d’església piramidal. Però no és això. L’escoltisme continua adaptant-se als nous móns i ja no ho fa de dalt a baix sinó a l’inrevés. Treballar en equip, convertir els nois i noies en artistes de l’inútil dóna al final de tot una utilitat de valors i de coneixements que acaben donant una empremta en aquells que han viscut la relació entre la gent, la natura i la societat. En definitiva, l’escoltisme és l’antídot positiu davant d’una educació concebuda per a la rendibilitat productiva a curt i mig termini. L’escola està pensada per a la nòmina. L’escolta pensa en una vida social precàriament millor. I en aquests temps en els què alguns triomfen molt sobre la derrota de molts altres, l’escoltisme indica uns valors que només excepcionalment ens serveixen. Ara que els grans educadors són els personatges dels dibuixos animats, l’escoltisme és l’animació de la vida real. Joan Barril i Cuixart és escriptor, periodista, antic escolta de l’AE Rafael de Casanova del barri barceloní de Sarrià i adherit a Amescoltes

21


escoltescatalans

Compromís, il·lusió i projecte: cap al IV Congrés de l’escoltisme laic català!

La 33a Assemblea General Ordinària (AGO) d’Escoltes Catalans (EC), reunida a Alcarràs el 17 i 18 de novembre, va valorar satisfactòriament la feina realitzada al llarg de 2007, any del centenari de l’escoltisme, alhora que va aprovar les línies de treball del curs actual, destacant un objectiu clau: preparar el IV Congrés d’EC, que tindrà lloc el 2009.

En aquesta Assemblea, que tanca l’any del centenari de l’escoltisme celebrat a tot el món, es va poder valorar el primer any del Pla Triennal 2006-2009.

Més de 400 membres d’Escoltes Catalans (EC) es van reunir a Alcarràs (Lleida) el cap de setmana més fred d’aquesta tardor per a participar al principal fòrum de decisió de l’Associació, que sempre té lloc durant el mes de novembre a la població de l’agrupament escolta que acull l’Assemblea. El dret a vot no és personal, sinó que cada agrupament té entre quatre i sis vots, en funció de la seva mida. Com la participació a l’Assemblea va molt més enllà de votar, no només hi assisteixen les persones que exerciran aquest dret de vot, sinó que en quasi tots els casos hi participa el Consell de

l’agrupament al complet, que consensua com farà servir els seus vots. En aquesta Assemblea, que tanca l’any del centenari de l’escoltisme celebrat a tot el món, es va poder valorar el primer any del Pla Triennal 20062009 -que aposta principalment per la qualitat educativa- i es va anunciar la preparació del IV Congrés d’EC, que tindrà lloc el 2009. A més, es van valorar, discutir i sotmetre a votació totes les memòries i els programes dels diferents àmbits, i es van aprovar dues resolucions.

UN COMPROMÍS DEL GOVERN Una llei que fomenti i reconegui l’associacionisme educatiu Eugeni Villalbí, secretari de Joventut de la Generalitat, juntament amb Gerard Serra, alcalde d’Alcarràs, van donar la benvinguda als i les membres d’EC en l’acte d’obertura. Villalbí, procedent del moviment associatiu juvenil, es va comprometre a aconseguir l’aprovació d’una llei que empari, reconegui i promogui la tasca de l’associacionisme educatiu de base voluntària, una demanda que ja està esdevenint històrica per part dels diferents moviments d’esplai i d’escoltisme del país.

UN FET

L’enfortiment de la qualitat educativa

Si a l’anterior assemblea es va aprovar el Pla Triennal 2006-2009, aquesta ha servit per a consolidar les seves línies generals: potenciar la qualitat educativa, la participació, la visibilitat i la implantació de l’Associació. Marina Gay, presidenta d’EC, va valorar de quina manera i amb quines accions concretes s’ha fet. Per exemple, amb la realització de la segona Trobada de Formació 22

s’ha enfortit, sobretot, la qualitat de la tasca educativa dels agrupaments. En aquesta 33a Assemblea també s’han valorat quins han estat els principals reptes assolits: el nou Centre de Recursos i Documentació, uns equips de vegueries cada vegada més estables i complets, la signatura del conveni entre EC i la Fede-

ració d’Ateneus de Catalunya, la publicació de L’aventura internacional, una eina pràctica per a treballar la dimensió internacional de l’escoltisme, l’acord amb l’Editorial Graó per a tirar endavant una nova col·lecció de llibres de recursos o la incorporació d’en Gabriel Fernández com a nou secretari de la Fundació Escolta Josep Carol.


escoltescatalans CREIXEMENT

DUES REIVINDICACIONS

UNA SORPRESA

Fomentar el consum cultural en català com a eina de cohesió social i el dret a decidir sobre les pròpies infraestructures

Els cargols porten l’espectacle i la festa

L’Assemblea va aprovar una resolució arran de l’estudi de la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura, presentat el passat mes d’octubre, que evidenciava que el consum cultural i de mitjans de comunicació en català per part dels joves és força més baix que el dels adults. Amb el seu posicionament de reivindicar el foment de la llengua i la cultura catalanes entre els joves com a eines de cohesió social, EC és coherent amb el treball de la catalanitat que es realitza a través dels agrupaments, una catalanitat oberta, entesa com a eina d’integració i de foment de la convivència. A més, l’Assemblea va decidir adherir-se a la crida a la manifestació que la Plataforma pel Dret a Decidir va convocar sota el lema “Som una nació i diem PROU! Tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures”, mobilització que va reclamar el traspàs de la xarxa de rodalies de RENFE a la Generalitat, la publicació de les balances fiscals i la necessitat que tots els impostos es gestionin des de Catalunya.

Cada any, un dels agrupaments d’EC acull al seu poble o barri l’AGO. Enguany, i per segona vegada en els seus 10 anys de vida, l’AE Lo Mòtit va ser l’encarregat d’acollir l’Assemblea al Centre Municipal Lo Casino i allotjar els seus participants a l’IES d’Alcarràs. Dissabte al vespre, la sorpresa va arribar de la mà d’un grup de cargols liderats per l’Oriol Cargol i la Marina Cargolina, que van convidar tothom a l’espectacle i a la festa que va tenir lloc tot seguit. Finalitzat el sopar, una desena de cargols gegants, similars a tractors, van passejar els i les caps d’EC pels carrers del poble a ritme de tambors fins arribar a la plaça de l’Església, on es va dur a terme un espectacle de pirotècnia. Després, la festa va prosseguir a l’antic cinema del poble, on van actuar els grups Keep on, Perrito’s band i Jo tta kun. L’acte de cloenda de l’Assemblea, al final del matí de diumenge, va comptar amb la intervenció de Francesc Mateu, director de la Fundació Intermón Oxfam a Catalunya i a Andorra. Mateu, començant amb un conte metafòric sobre la importància de cada petit acte que fem per a fer un món millor, va recalcar la importància de la tasca educativa que realitzen els caps dia a dia, i va animar-los a encarar amb decisió els reptes als quals cal donar resposta, com és el cas del treball amb les persones nouvingudes o l’educació per al desenvolupament, per a reduir les desigualtats entre el Nord i el Sud.

23


escoltescatalans | Tardor-hivern 07-08 FA ANYS...

AE Ramon Llull 80 anys fent camí

Ara fa vuit dècades, l’any 1927, en plena dictadura de Primo de Rivera, va néixer l’Agrupament Escolta Ramon Llull. Pertanyia en els seus inicis al Grup Excursionista Joventut Catalana, pioner en la pràctica del mètode escolta.

E

l 10 de març de 1929, coincidint amb la crisi de la dictadura, el Grup Excursionista Joventut Catalana va fer la promesa a Santa Creu d’Olorda (Barcelona), estrenant la primera bandera de Secció amb la Creu de Sant Jordi. En aquell acte hi va assistir Josep Maria Batista i Roca, pare de l’escoltisme català. A principis de la dècada dels anys trenta, amb l’adveniment de la Segona República, el Grup Excursionista Joventut Catalana va crear l’AE Joan Maragall, el primer nucli femení de l’escoltisme català. Des d’aquell precís moment ambdós agrupaments van apropar-se, i el 1935, durant el Bienni Negre, crearen el Nucli Escolta NUS. A través d’ell realitzaven activitats conjuntes, sent pioners en la coeducació. El 18 de juliol de 1936, va esclatar el cop d’estat feixista que provocà la Guerra Civil espanyola. Aquell dia, l’AE Ramon Llull realitzava els campaments d’estiu a Bellaterra. La guerra va frenar el progrés de l’escoltisme català, ja que no va ser fins l’any 1943, en la immediata postguerra, quan es va fer un salt qualitatiu en les accions escoltes gràcies a l’empenta que donaren cinc agrupaments, entre els que es trobava l’AE Ramon Llull. L’any 1950, l’AE Ramon Llull va participar en la redacció de l’anomenat Llibre Verd, el reglament dels Minyons Escoltes, una mena de manual bàsic on s’especificava què s’esperava d’un escolta al llarg del seu pas per les diferents unitats.

L’ultimàtum governatiu Només un any després, el 1951, l’AE Ramon Llull va rebre un ultimàtum governatiu: o s’afiliava al Frente de Juventudes del règim franquista, o bé a la Federación Española de Montañismo. Davant la disjuntiva, l’Agrupament va optar per la segona opció. A la dècada dels anys cinquanta, mitjançant la iniciativa del matrimoni entre Antoni Serra, cap d’agrupament de l’AE Ramon Llull, i Montserrat Jaques, cap d’agrupament de l’AE Joan Maragall, ambdues entitats es van fusionar. De l’AE Ramon Llull es va mantenir el nom; de l’AE Joan Maragall, el fulard blau i groc. 24

Els setanta, anys de retrobaments La dècada dels anys setanta va ser l’època de les unions, els retrobaments i les fusions. En un període convuls de la història, l’AE Ramon Llull va optar per fer convergir i aglutinar l’ideari escolta. L’any 1974, a les acaballes de la dictadura franquista, diversos agrupaments, entre ells l’AE Ramon Llull, van agrupar-se per formar Escoltes Catalans, l’associació laica de l’escoltisme català, de la què actualment en segueix formant part. L’any 1975, l’AE Mare de Déu de la Mercè-Collblanc s’acabà fusionant amb l’AE Ramon Llull, després de dos anys d’existència d’ençà d’una anterior fusió d’agrupaments. L’any 1978, el Consell de l’AE Ramon Llull-Mare de Déu de la Mercè-Collblanc va decidir, per raons pràctiques i històriques, mantenir tan sols el nom d’AE Ramon Llull.

El 22 de gener de 2003 l’Ajuntament de Barcelona va lliurar a l’AE Ramon Llull la Medalla d’Honor de Barcelona.

Al llarg d’aquests 80 anys, l’AE Ramon Llull ha passat per diferents locals ubicats en diversos barris de Barcelona. En les èpoques més dures del franquisme, quan l’agrupament havia de viure en clandestinitat, va arribar a fer cau en pisos particulars. L’últim canvi de seu de l’AE Ramon Llull va tenir lloc l’any 1985, quan es traslladà des de l’espai que ocupava al Casal de Sarrià fins a l’actual local del carrer Ros de Olano, a la Vila de Gràcia. El 22 de gener de 2003, va tenir lloc al Saló de Cent un acte commemoratiu històric: l’Ajuntament de Barcelona lliurà a l’AE Ramon Llull la Medalla d’Honor de Barcelona en reconeixement a la seva trajectòria en el moviment formatiu i pel seu paper capdavanter dins la història de l’escoltisme català. Durant aquests 80 anys de vida, l’AE Ramon Llull ha viscut diversos períodes històrics: va néixer sota una dictadura, va veure néixer i morir la Segona República, va patir primer una guerra civil i després una dictadura feixista, i viu ara, per fi, en democràcia. Han estat 80 anys d’anades i vingudes, de pujar cims i baixar valls, d’activitats i campaments, de moments d’alegria i de tristesa, i de moltes altres experiències. Però, sobretot, han estat 80 anys durant els quals han passat per l’agrupament centenars de persones


escoltescatalans que s’han pogut formar en els valors de l’escoltisme. Valors com la solidaritat, el respecte vers la natura, l’amistat, el compromís i la implicació social, entre d’altres, que han estat necessaris i ho continuen sent per avançar cap a una societat més justa i lliure; en contra de valors tan potenciats per l’actual sistema com l’individualisme, la competitivitat insana i el consumisme desenfrenat, que tan poc afavoreixen el progrés de la persona i el respecte pel medi ambient. Per això, des de l’AE Ramon Llull continuem optant, amb el projecte educatiu de l’escoltisme laic, per despertar en infants i joves una consciència crítica, per tal d’analitzar les situacions del dia a dia i combatre el conformisme que tant ens amenaça. L’AE Ramon Llull fem 80 anys tot esperant que en puguem fer molts més, perquè, com ja va dir algú, ser del Ramon Llull, ens omple d’orgull! Fent camí, i sempre a punt!

Jordi Collell i Ferran Peris Caps de l’AE Ramon Llull

Durant 80 anys han passat per l’agrupament centenars de persones que s’han pogut formar en els valors de la solidaritat, el respecte vers la natura, l’amistat, el compromís i la implicació social.

25


escoltescatalans

| Tardor-hivern 07-08

Seguim cooperant per Senegal, també gràcies a Amescoltes El projecte Ngoumsane 2006, dut a terme el passat agost de 2006 a Senegal, està en la seva tercera fase: el programa de sensibilització. El projecte, on han participat 15 caps de diferents agrupaments d’EC i 19 joves dels Éclaireuses et Éclaireurs du Sénégal, va consistir en la construcció d’una sala polivalent del centre de formació d’aquella localitat, on hi participen unes 500 dones de tres poblats de la regió. Com tots els projectes de cooperació d’EC, aquest també s’ha estructurat en tres fases: formació acció en el terreny i sensibilització. L’objectiu principal de la cooperació que fa EC és l’educació per al desenvolupament, i per això durant el curs 06/07 s’ha editat un CD interactiu amb un recull de contes, cançons, danses, jocs, receptes de cuina i diverses activitats que tracten temàtiques com el consum de drogues, la SIDA, els moviments migratoris, les epidèmies i el gènere. També s’ha elaborat un vídeo amb entrevistes sobre escoltisme, migracions i gènere al Senegal, on es transmet la realitat social i política del país subsaharià. Aquests materials pedagògics i una futura exposició que explica el projecte de cooperació Ngoumsane 2006 han estat finançats gràcies a les donacions rebudes d’Amescoltes.

Balanç de donacions Durant el darrer exercici, els gairebé 6.000 euros rebuts de donacions van permetre becar la formació dels i les caps i contribuir a la realització de diversos projectes d’EC, entre els que figura Ngoumsane 2006. Amescoltes va néixer amb motiu del 30è aniversari d’EC, el 22 de febrer de 2005, com un espai comú per a tots aquells que havien passat per un agrupament escolta, els pares i mares que valoren la tasca educativa que es realitza al cau i tots aquells que creuen en l’educació en el lleure i en valors. Podeu trobar més informació a: www.amescoltes.org

Ajuda a identificar les fotos del CRiD! Al Centre de Recursos i Documentació (CRiD) hi trobaràs una gran quantitat de material gràfic que encara no ha pogut ser arxivat. Es tracta de fotografies descatalogades i que precisen de l’ajuda d’antics membres d’EC per a poder ser classificades.

flectides en aquestes instantànies. Ben segur que amb la teva ajuda podrem datar i anomenar com es mereixen aquest record viu de l’escoltisme.

A més, si disposes de fotografies, vídeos o qualsevol altre material que vulguis cedir, només cal que t’adrecis a nosaltres a través del telèfon 93 Una bona forma de col·laborar-hi és acostar-se a 268 91 10 o bé enviant un correu electrònic a la seu d’Escoltes Catalans i la Fundació Escolta tec-crid@escoltes.org. Josep Carol (carrer Mare de Déu del Pilar 1618, Barcelona) i passar una estona agradable re- També pots penjar el teu material a l’Espai de memorant campaments, trobades i activitats re- Retrobada de la web www.amescoltes.org.

26

Sabies què? Una petita donació no només ajuda l’associació a poder dur a terme els seus projectes amb més independència. També pot tenir beneficis fiscals segons la Llei 49/2002 de 23 de desembre. Els donatius dineraris i les donacions de béns a fundacions i associacions declarades d’utilitat pública tenen una deducció del 25% pel que fa a l’impost sobre la renda, i del 35% per a l’impost de societats que han de pagar les empreses.


escoltescatalans

Per què m’he adherit a Amescoltes? Araceli Vilarrasa, adjunta a gerència de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i membre del consell assessor d’Escoltes Catalans. Ens diuen que vivim en una societat canviant, que valors com la responsabilitat i la solidaritat van sent desplaçats pel consumisme i l’individualisme creixent. Tanmateix, jo sóc dels que ens obstinem a ser optimistes respecte al futur. El meu optimisme militant s’alimenta d’experiències viscudes i de testimonis de persones, infants, joves i grans, que van pel món inventant noves formes de créixer i que saben orientar-se en aquest món canviant, sent flexibles sense trencar-se, innovant en les formes sense trair els continguts. L’escoltisme laic és un cau on nien moltes d’aquestes persones.

Carles Campuzano, diputat al Congrés per Convergència i Unió i president de la Mesa del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya. Formo part d’Amescoltes des de la convicció que ens convé, com a país, tenir xarxes associatives que generin confiança, sentiment de pertinença, compromís, responsabilitat, respecte cap als altres, que eduquin en valors. L’escoltisme, i el món de l’educació en el lleure en general, han estat escoles de ciutadania. Avui més que mai, reforçar el capital social del país esdevé fonamental. Una societat de dones i homes lliures, que és allò al què aspirem col·lectivament la majoria, és també una societat responsable, de dones i homes que assumeixen i practiquen la idea que una societat millor depèn, sobretot, de cadascun de nosaltres.

Maria Gabriela Serra, membre d’Entrepobles, del Consell Català de Foment de la Pau i del Consell Assessor del Centre d’Estudis per la Pau J. M. Delás de Justícia i Pau. El meu interès, reconeixement i gratitud per l’escoltisme laic prové no només de la meva curta i llunyana experiència personal sin�� de la valoració més tardana -i per tant, més ponderadad’una opció de voluntariat orientada a la potenciació de valors contraris als avui imposats pel sistema neoliberal basats en l’espoliació, l’excés, la uniformitat, la iniquitat i el racisme. L’austeritat, l’equitat, la solidaritat, el respecte a la diversitat, la defensa dels drets nacionals catalans, l’opció ecològica... són alguns dels valors que l’escoltisme manté a partir de la camaraderia i la democràcia de les seves estructures. Brindo per elles.

Isidre Vallès, exvicepresident d’EC, comissari general tècnic d’EC, membre de l’AE Abat Escarré i de l’AE Ramon Llull. M’he adherit a Amescoltes com a un bon mitjà per a seguir donant suport a l’escoltisme laic català, i perquè a través d’Escoltes Catalans molts nois i noies segueixin gaudint de les fantàstiques experiències que jo també vaig viure i que han estat vitals en la meva manera d’entendre el món i per a continuar lluitant perquè aquest esdevingui millor, més lliure, més just i més solidari.

Maria Rosa Virós, presidenta del Consell Econòmic i Social de Barcelona. En democràcia és bona la màxima diversitat d’idees i creences i, per tant, tot i respectant l’existència de l’escoltisme confessional, és necessari, a parer meu, un escoltisme laic fort que col·labori en l’educació en valors dels nens i joves del país en la línia de “l’educació per a la ciutadania”, afegint-hi el mètode i les tècniques escoltes que han demostrat a través del temps la seva capacitat pedagògica per a formar ciutadans i líders responsables i compromesos en la millora del nostre entorn en el marc de la societat global.

Mawa N’Diaye, membre de la xarxa d’antics escoltes de Senegal que viuen a l’estranger, i tècnic de Joventut de l’àrea de Participació i Interculturalitat de la Generalitat. «Escoltes un dia, Escoltes per sempre» podria ser un simple crit però, per a molts d’aquests que han passat infància i joventut en un agrupament, és una part important de la seva identitat. Vinti-cinc anys amb els EEDS a Senegal han contribuït a la meva formació com a persona, com a ciutadà compromès i inquiet pel progrés i el desenvolupament de la seva societat. És a dir, construir un món de pau i de solidaritat a partir de valors i principis ètics de pretensió universalista. L’esperit generós que ha ideat Amescoltes m’ha donat la resposta a la gran pregunta: com puc compartir aquesta experiència amb els joves caps i escoltes d’avui lluny del meu país.

27



Escoltes Catalans núm. 10