Escoltes Catalans núm.1

Page 1


m•

A q u e s t és el p r i m e r e x e m p l a r d e la n o v a revista q u e i m p u l s e m des d'Escortes C a t a l a n s p e r t e n i r u n a relaciô m e s e s t r e t a a m b els p a r e s i l e s m a r e s q u e d u e n e l s s e u s f ï I l s a u n a g r u p a m e n t escolta. El c u r s p a s s â t , t o t s e l s c a p s d ' E s c o l t e s C a t a l a n s e n s v à r e m r é u n i r al llarg d e très dies p e r r e p l a n t e j a r , a l llindar d e l n o u m i l l e n i , c a p o n h a v i a d ' a n a r la tasca dels nostres a g r u p a m e n t s . U n a d e les c o n c l u s i o n s q u e v a n s o r t i r d ' a q u e s t c o n g r è s v a s e r l a d e m i l l o r a r la c o m u n i c a c i ô a m b altres a g e n t s q u e t a m b é i n t e r v e n e n e n l'educaciô dels nostres infants i joves. És p e r a q u e s t m o t i u q u e d e s d ' E s c o l t e s C a t a l a n s e n g u a n y s ' h a n iniciat contactes a m b collectius d e mestres, d'altres professionals d e l ' e n s e n y a m e n t , m o v i m e n t s d e r e n o v a c i ô p e d a g ô g i c a i entitats éducatives. Perô u n t r e b a l l q u e t a m b é v o l e m e n g e g a r , i a q u e s t a revista n'es u n a m o s t r a , é s p r o m o u r e e n les f a m î l i e s u n m a j o r c o n e i x e m e n t d e l a t a s c a e d u c a t i v a q u e es f a a l s a g r u p a m e n t s . És i m p o r t a n t q u e e l s p a r e s i m a r e s s i g u i n c o n s c i e n t s d e l r o i e d u c a t i u d e l e a u i q u e e l s i les c a p s h i t i n g u i n u n a r e l a c i ô f l u ï d a . I des d e l'Associaciô t a m b é c r e i e m q u e és positiu q u e c o n e g u e u el p r o j e c t e q u e hi h a d a r r e r e l ' e q u i p d e caps. P e r q u è , a l c a p i a la f i , e l q u e b u s q u e m els caps a l ' a g r u p a m e n t i e l q u e b u s q u e u corn a pares i m a r e s és f o r m a r p e r s o n e s a m b uns valors t r a n s f o r m a d o r s , a m b unes actituds critiques i a m b u n c o m p r o m i s d e servei e n v e r s els altres. I corn q u e p e r assolir a q u e s t o b j e c t i u f a f a l t a m o l t a g e n t i m o l t a dedicaciô p e r p a r t d e t o t h o m , cal p r i m e r saber a m b q u i es treballa. Aquesta publicaciô vol facilitar aquest coneixement. A m b a q u e s t a revista p e r a mares i pares, des d'Escoltes Catalans v o l e m q u e c o n e g u e u a m b p r o f u n d i t a t q u i n a és l'opciô e d u c a t i v a q u e es d e s e n v o l u p a d i n s l ' a g r u p a m e n t i q u e o b s e r v e u q u e l a f e i n a q u e s'hi r e a l i t z a n o és a ï l l a d a , sinô q u e és la q u e s'esta i m p u l s a n t des d'altres indrets d e l pais i d e l m o n . Per t a n t , d e s d ' a q u i iniciem u n camf q u e e s p e r e m q u e n o s'aturi i ens proporcioni a tots i a totes u n n o u espai d e convivèneia i complicitat. © d'Escoltes Catalans, 2000 Edita:

Escoltes Catalans Mare de Déu del Pilar, 18 08003 Barcelona tel.: 93 268 91 10 www.escoltes.org ec@escoltes.org

Disseny i impressici:

Gramagraf, S.C.C.L Sant Antoni, 17 08923 Santa Coloma de Gramenet

Dip. Legal:

B-37704/2000

En conveni Ajuntament de Barcelona

Generalität I d e Catalunya

Les fotografíes

d'aquesta

revista están extretes del ¡libre The Picture

Post Álbum,

de Robert Kee. Barrie & Jenkins Ltd, Londres 1993.


Des d e la e o m p l i c i t a t Potser a l g u n c o p , a l C a u , us h e u f e t a m b a q u e l l p r o s p e c t e d e color t i t u l a t " U n t i p d e v i u r e " . Q u a n el v a m fer, p e n s à v e m e n v o s a l t r e s . El C a u és el p r i m e r q u e les m a r e s i pares v e u e n d e l ' e s e o l t i s m e , si n o és q u e a b a n s h a n e s t â t e s c o l t e s . El C a u , u n local b e n d i f e r e n t segons els lloes, " g o v e r n a t " p e r u n a g e n t j o v e q u e es f a n d i r " c a p s " i q u e us a s s e g u r e n q u e m a i h a u r e u d e i x a t la v o s t r a f i l l a o f i l l e n m i l l o r s m a n s . Perô els t e m p s h a n c a n v i a t i h e m a n a t a p a r a r a u n m o n e n q u e t ô t t é u n p r e u i o n les r e l a e i o n s q u e es g e n e r e n s o n d e e o n s u m i d o r - p r o v e ï d o r . T a m b é l ' e s t o n a d'oci dels i n f a n t s i j o v e s s ' h a c o m e r c i a l i t z a t i hi ha mares i pares q u e d e m a n e n u n a g a r a n t i a d e l " p r o d u c t e " pel q u a i p a g u e n , c o m h o f a n a l ' a c a d è m i a d ' a n g l e s o a les c o l o n i e s e s p o r t i v e s . I, e n c a n v i , d a v a n t s e u es t r o b e n nois i noies d ' e n t r e d i v u i t i t r e n t a a n y s , m o l t s dels q u a i s n o es v o l d r a n d e d i c a r p r o f e s s i o n a l m e n t a l ' e d u e a e i ô , a la p e d a g o g i a o a l ' a n i m a c i ô s o c i o c u l t u r a l , q u e els r e s p o n d r a n que aixô del c a u no va b e n bé aixi... Enmig d ' u n m o n on colonies i camps son una oferta mes per omplir el t e m p s , l ' e s e o l t i s m e s e g u e i x o f e r i n t u n a d i f e r è n e i a : u n p r o j e c t e a c o n s t r u i r , u n p r o j e c t e p e r s o n a l i c o l - l e c t i u , d e l q u a i f o r m e n p a r t els i n f a n t s i j o v e s , q u e c o m e n c e n s e n t f o l l e t s f i n s q u e , després d e l c l a n , p r e n e n la r e s p o n s a b i l i t a t d e s e r c a p s . N o és u n a o f e r t a m e s . A l ' e s e o l t i s m e , els caps n o r e b e n res m a t e r i a l a canvi d e la seva tasca. El c a u n o és u n n e g o c i , és el p r o j e c t e c o m p a r t i t d ' u n g r u p d ' a m i e s i amigues. N o p e r a i x ô s ' o b v i e n les r e s p o n s a b i l i t a t s dels caps. S o n p e r s o n e s q u e , e n les sèves hores lliures, n o t a n sols o r g a n i t z e n les a c t i v i t a t s per a l s i n f a n t s i j o v e s d e les u n i t a t s , sinô q u e , a m e s , f a n cursos d e f o r m a c i ô p e r t r e u r e ' s t i t u l a c i o n s o f i c i a l s q u e els p e r m e t i e x e r c i r d e caps i t r e b a l l e n les p r o b l é m a t i q u e s q u e v i u e n al c a u a m b caps d ' a l t r e s agrupaments.

^

I és q u e , a d i f e r è n e i a d'altres m o v i m e n t s e d u c a t i u s , 4'escoltisme no p o t f u n c i o n a r a ï l l a t . Es u n m o v i m e n t m u n d i a l a l q u a i p e r t a n y e m , d i r e c t a m e n t , els q u a r a n t a m i l i o n s d ' e s c o l t e s d e t ô t el m ó n . I q u e s ' e s t r u c t u r a e n o r g a n i t z a c i o n s n a c i o n a l s , a c a d a p a í s , i d i n s d ' e l l s e n a g r u p a m e n t s e s c o l t e s . A C a t a l u n y a l ' o r g a n i t z a c i ó és la F e d e r a c i ó C a t a l a n a d ' E s c o l t i s m e i G u i a t g e . q u e c o m p o s e m Escoltes C a t a l a n s , c o m a associació laica, j u n t a m e n t a m b M i n y o n s Escoltes Guies S a n t Jordi, l'assoeiació católica. * És a q u í o n e n t r a el nostre j o c . La "verdor" q u e a voltes t e ñ e n els caps está recolzada p e r u n a proposta e d u cativa e l a b o r a d a i e n c o n s t a n t ebullició q u e és la d'Escoltes C a t a l a n s , a m b uns f o n a m e n t s ideológics c o m p a r t i t s dels quals e m a n a u n sistema d e valors p r o p i . L'honestedat, la c o h e r e n c i a ¡ la consciéncia d e l t r e b a l l e d u c a t i u dels caps, j u n t a m e n t a m b el s e g u i m e n t d e l'Associació, és el qquuee d o n a la ggaarra n t i a d e q u a l i t a t . A v u i , Escoltes C a t a l a n s està f o r m a t p e r u n a q u a r e n t e n a d ' a g r u p a m e nnts t s escoltes ppre: résents a onze c o m a r q u e s , i t r e b a l l a c o n s t a n t m e n t p e r la i n n o v a c i ó d e s d e la p a r t i c i p a c i ó . Per a i x ò , e l m a r c d e 1 9 9 9 el III C o n g r è s v a a p l e g a r m i g m i l e r d e caps q u e v a m r e p e n s a r diverses v e s s a n t s d e l'Associació: la n o s t r a t a s c a e d u c a t i v a , la n o s t r a e s t r u c t u r a i n t e r n a i e l n o s t r e t r e b a l l d ' i m p l i c a c i ó s o c i a l . D ' a q u e l l d é b a t e n v a s o r t i r el Pia T r i e n n a l 1 9 9 9 - 2 0 0 2 , a p r o v a t p e r l'Assemblea G e n e r a l el n o v e m b r e p a s s â t : " C r e i x e n t i f e n t créixer, e n t o t s els s e n t i t s " . A q u e s t a p r i m e r a presa d e c o n t a c t e d i r e c t a m e n t a m b v o s a l t r e s , m a r e s i p a r e s , v o l s e r u n a i n v i t a c i ó a g e n e r a r la e o m p l i c i t a t p e r c o m p a r t i r l ' e x p e r i è n c i a d e f e r c r é i x e r e n v a l o r s e l s v o s t r e s filis i f i l l e s , u n a t a s c a e n q u é s e m p r e e n s t i n d r e u al c o s t a i . F e r r a n B e n a c h i M a r t a Rosàs Président i vicepresidenta d'Escoltes Catalans.


A V O S A L T R E S , PARES AVOSALTRES, MARES Un dels grans débats presents avui a la societat es el que fa referenda a la forta crisi de valors i a la creixent deshumanitzaciô. Sembla ser que l'opiniô majoritària coincideix clarament amb aquest diagnostic, perô on les coses es presenten molt menys dares és en el camp de les possibles solucions. És evident que ningû en concret té el desllorigador d'un tema de tan gran abast, perô també ho és que cadascû de nosaltres pot aportar un petit gra de sorra i, entre tots, malgrat els dubtes, avançar en la direcciô correcta. Com podem fer-ho? Que ens cal? Serem capaços de sortir-nos-en? Per a nosaltres, aquests grans reptes cal solventar-los amb petites respostes. A la pretesa manca de valors cal anar-hi oposant instruments que en generin, per petits i modestos que siguin. I la nostra resposta és la gran pedra angular: l'educaciô. Els i les caps d'Escoltes Catalans entenem I'educacio com una eina de treball perfectament valida per tal de transformar tot un seguit de conductes i accions que veiem al nostre voltant i que no ens agraden. Cal destacar que, a l'hora d'educar un infant o jove, s'han de tenir en compte molts factors que interactuen de manera conjunta i complementària. D'entrada cal situar com a primer agent educador la famîlia. Un infant ha de trobar en la famîlia els primers models de conducta i comportament. A mes, la famîlia esdevé un marc de referència clau a l'hora de configurar la personalitat i, per tant, és la responsable d'oferir al jove els primers paramètres i orientacions per tal d'encarar la vida amb les millors condicions possibles. El segon agent educador és l'escola. És on l'infant comença la seva socialitzaciô amb altres persones i estableix vincles molt forts de relaciô amb tot el que l'envolta. Dins l'ambient escolar l'infant adquireix uns coneixements intellectuals i uns habits de treball que li han de servir de base per obrir-se pas dins el "terrible" mon dels adults. Perô un dels trets mes definitoris de l'escola és la relaciô entre el mestre i l'infant. Aquesta relaciô es basa, prîncipalment, en la transmissiô d'uns conceptes i d'uns coneixements per part dels mestres i professors i en la consegùent rebuda i interioritzaciô per part dels alumnes del que s'ha transmès. A mes, hi ha un treball actitudinal i de transmissiô de valors, perô sempre amb una persona adulta com a marc de referència. I, finalment, un tercer agent és, per molts nois i noies, l'Agrupament. El treball de formado de la personalitat dels


infants i joves que s'hi realitza és, al nostre entendre, molt important, ja que els membres de les unitats aprenen i viuen unes experiences, amb amies i companys, dins un ambient molt diferent al de la familia i l'escola. El clima de PAgrupament ajuda molt a realitzar un treball profund en diferents aspectes de la personalitat dels infants i joves basât sempre en les relacions interpersonals. Per un costat cal destacar les que s'estableixen entre els companys i companyes d'una mateixa unitat, créant uns vineles força estrets entre ells. El fet de viure conjuntament una tempesta dins una tenda de campanya, o el conviure durant molt dies ais campaments d'estiu, proporcionen ais infants i joves unes vivèneies i uns sentiments difícils d'oblidar. Per altra banda, la relaciô amb el cap és molt propera, ja que, si bé aquest pot esdevenir un model de conducta a seguir per qualsevol membre de la unitat, el contacte i el tracte mai sera vist corn el d'un adult que vol imposar els seus interessos. A mes, la complicitat i la confiança seran dues eines basiques que ajudaran a transmetre aquests valors que des de l'Agrupament es volen potenciar. Tots els caps estan desitjant, durant tota la setmana, estar amb els nois o noies de la seva unitat, i una de les uniques motivacions que teñen és pensar que transmetran a d'altres persones moites de les sèves inquietuds i motivacions. Quan preparen una ambientado o busquen materials per dur a terme el taller del dissabte, esperen tenir una resposta adient a la ¡Musió amb qué han préparât cada activitat. I aquesta (Musió dels altres és una de les uniques recompenses que trobem els caps a l'hora de fer la nostra tasca, malgrat ser molt conscients de la transcendencia i influencia que exercim en la formado del carácter i la personalitat dels infants i joves de les nostres unitats. Perô el motiu d'adreçar-vos aqüestes ratlles no és explicar-vos la influencia positiva de l'Agrupament en el vostre fill o filia. El que us volem transmetre és que aquesta interrelació de familia, escola i Agrupament pot ser positiva a l'hora de generar en el noi o noia uns valors de referència que contribueixin a anar canviant en positiu la tendencia de que parlàvem al principi. En aquest sentit també volem que tîngueu molt present que al capdavant de l'Agrupament hi ha un grup de joves que estant formats i motivats per realitzar la seva feina, perô que no la poden fer sols i que és imprescindible la coMaboraciô de tothom, al nivell que sigui i a la manera de cadascú. Hi ha moites maneres de collaborar, perô una de les millors és assegurant l'assistència dels nois o noies a les activitats, perqué tota la feina que realitzen els caps i l'alegria amb que la preparen pot perdre força quan arriba una tarda de dissabte o un dia d'excursiô i hi ha molts nens/es que no hi son presents. Aquests son els moments mes difícils, i també, perqué no dir-ho, mes descoratjosos, en la tasca dels caps, ja que totes les activitats son preparades, tot l'entusiasme és a punt, perô hi manca el mes important: el nen. Els qui han vingut, fantastic, perqué viuran i compartirán unes experiences inoxidables; perô qué passa amb els que no han vingut? S'ha de procurar que tothom visqui l'Agrupament amb la mateixa intensitat, i aquí és on vosaltres, pares i mares, ens podeu ajudar molt. Com fer-ho? Dones, molt senzill, garantint el vostre esforç per l'assistència continuada del vostre fill al eau i, de vegades, ajudant a prioritzar l'Agrupament per sobre d'altres activitats que no juguen un paper tant important en l'educació i sociabilització dels vostres fills i filles. Josep M . Rodés i Cama Cap Pedagogic d'Escoltes Catalans


L'escoltism un projecte ed Un m o v i m e n t f o r m a t i u que t é com a objectiu transformar la societat mitjançant l'educació de noves generacions d e ciutadanes i ciutadans, a m b u n a m e t o d o l o g í a propia adaptada a cada realitat nacional i social, i que ha format milions de persones a t ô t el m ó n .

U n m o v i m e n t démocratie régit pels seus propis membres, joves i adults que no esperen res material a canvi, t a n sois Penriquiment de la vivencia personal i la satisfacció de la tasca educativa.

U n m o v i m e n t a r r e l a t a l país que a Catalunya és présent des d'inicis de segle i on s'ha desenvolupat lligat a moviments de transformació social com l'excursionisme, el catalanisme cívic o els corrents de renovado pedagógica.

Un m o v i m e n t a m b historia i m p u l s â t c o n j u n t a m e n t al nostre país p e r Josep M . Batista i Roca i e n la p o s t g u e r r a p e r A n t o n i Batlle. Ais anys 6 0 l'escoltisme cátala es va f r a g m e n t a r segons les o p c i o n s e s p i r i t u a l s , p e r ô q u i n z e anys després les e n t i t a t s escoltes i g u i e s p l u r a l i s t e s i l a ï q u e s , c r e i e n t e n la nécess i t â t d'oferir una proposta conjunta, es van fusionar créant Escoltes Catalans.


u O n s'aprèn f e n t mitjançant l'educació activa —la pedagogía de l'acció—, on els infants i joves participen conjuntament del seu propi procès educactiu; l'aprenentatge per l'observació, l'experimentacio i l'activîtat personal.

Compromès mitjançant l'acceptació voluntaria i activa d'unes regles de joc de convivencia, assumint unes responsabilitats concretes envers la vida i el funcionament del grup i els valors que fonamenten l'escoltisme, i intentant la superado d'un/a mateix/a.

A m b étapes éducatives grups d'edat — u n i t a t s — que faciliten la tasca educativa mitjançant cicles de transmissió i q u e possibiliten l'aplicacíó d'una metodología mes adequada ais interessos i nécessitais de cada edat. Grups on els infants i joves participen del seu procès educatiu amb un d a r protagonisme, en un clima de respecte i de treball en equip.

A m b p r o g r a m e s m o t i v a d o r s i progressius activitats diverses proposades pels propís participants, a m b un programa estimulant i atractiu que t a m b é tingui en compte el servei a la comunitat. Activitats que es duguin a t e r m e en un marc social, perô sobretot mitjançant la vivencia a Taire lliure, en contacte amb la natura.


L'educació corn a principal canal de transmissió de valors

L'ASSOCIACIONISME EDUCATIU (escoltisme i espiai) Des de l'assoliment de la fita que va significar que s'assumís el concepte d'universalitzar l'ensenyament public, alhora s'ha anat restringint el concepte d"'educació" reduint-lo a allò que es dona a les aules. L'escola s'ha entès com l'àmbit educatiu per excellència, i més quan la familia progressivament ha assumit un menor rol en la tasca educativa i s'ha anat deixant de considerar altres agents. Quan es parla de politica educativa en un país, dones, s'està parlant principalment de política d'ensenyament. Fins i tot quan es té en compte el roi que juguen la familia, els mass media o l'associacionisme, es fa amb una certa desgana, des del convenciment que l'educació, amb majuscules, és la de l'escola. No es pot dir que això sigui generalitzat. Al nostre país, els moviments de renovado pedagògica s'han impulsât des de l'associacionisme educatiu o al seu costat, com en els grisos anys del franquisme. Però des de la transido no hi ha hagut cap institució pública, ni cap programa electoral, que es referís a la tasca educativa de l'escoltisme i l'espiai quan feia referencia a la política educativa en general. L'educació "de veritat", pensaven i pensen -amb el suport corporatiu d'una part important del collectiu de mestres-, és cosa de l'escola. La resta és "Heure", sensé més, com anar al cine o visitar el zoo.

Les mancances d'aquesta reducció A tôt aixô s'hi uneix la cada cop més gran dimissió de responsabilitats a nivell familiar en l'aspecte educatiu. Els canvis constants en les estructures familiars i el desconcert que aixô genera, així com el consumisme salvatge i la sensació de futur incert que s'està transmetent als més joves des de fa anys, fan veure l'escola com l'unie espai on es pot donar l'educació -és a dir, la formado en valors- tan imprescindible i a la vegada tan desconeguda. Pero aquesta visió obvia un élément essencial, que és l'absurditat de pensar que un sol dels agents que interactuen amb els infants i adolescents podrà resoldre totes les sèves necessitats éducatives. A més, s'uneix al problema de la manca de prestigi public i de reconeixement que té la tasca dels mestres, amb el déficit d'illusió i d'imaginació que aixô comporta, i al fet que els moviments de renovado pedagógica no teñen la mateixa força que anys enrera. Tristament, cada cop és més estes que a l'escola s'ensenya, pero no s'hi educa gaire. La "neutralitat" educativa -el "no mullar-se"- de l'escola i dels mestres va guanyant terreny: recentment, estudis interns de planificadors de política educativa constataven que «l'ensenyament formai no esta aconseguint transmetre als joves l'educació en valors». I malgrat intents ambiciosos de superar-ho, com ho és la propia Reforma, factors no resolts com la manca de recursos impedeixen sortir de l'atzucac amb la força necessària.

Una educado "de segona" Però aqüestes reflexions no són al pensament de gran part de les mares i pares que, pensant-se que és una guardería amb més marge d'edat, deixen un dissabte el seu fili o filia a un agrupament escolta o a un centre d'espiai. A molts els sembla insòlit i pretensiós que algú es plantegi que aquells jovenets que a vegades no passen dels vint "educaran" el seu nano. 'L'educació, a l'escola", pensen. I així, de la mateixa manera que els resultaría intolerable que les classes de quart d'ESO es fessin a un soterrani baix sensé ventilado, troben del tot normal que en espais com aquest s'hi puguin fer les reunions de dissabte d'agrupaments escoltes que no disposen de res més. I pobres dels responsables de l'agrupament si van a parlar amb l'escola del poblé per demanar la seva col-laborado des de la complicitat educativa! En molts casos, els mestres difícilment toleraran que uns afeccionats diguin que fan una tasca del seu nivell! I en canvi, resulta que aqüestes entitats éducatives són una peça necessària i àdhuc providencial per a la formado en valors de que tan mancada està la nostra societat. Les entitats éducatives no son neutres en els valors que treballen. Tenen uns ideáis clars que fonamenten la seva acciò educativa, i que fan que s'aprengui a ser persona, a fer, a conviure i a conèixer: els quatre pilars de l'educació.. I amb aquesta proposta educativa i elaborada, generacions de joves han exercit i exerceixen encara d'educadors per la vocació de transmetre, des de la complicitat, valors compartits i una manera propia de viure la vida.

L'associacionisme educatiu Consideracions d'aquest caire han estât recollides al document «L'educació de la gent jove. Una declarado a l'alba del segle XXI», élaborât recentment per l'escoltisme i el guiatge mundials, juntament amb tres altres organitzacions. El document, del qual enguany surt l'edició catalana, demana un reconeixement social de l'educació que duen a terme aquests moviments, així com la interrelació entre tots els agents educatius. En ell s'hi esmenten les caractéristiques de les entitats éducatives: Tenen carácter voluntan, és a dir, tothom qui decideix adherir-s'hi ho fa voluntariamente una participado que enforteix la motivació. S'hi aprèn fent, des de l'experimentació i la convivencia. Es basen en programes progressius, que permeten l'avaluació del desenvolupament. Funcionen en grups de companys d'edats semblants, un marc socialitzador privilégiât en l'adquisició de valors. Generen complicitat entre infants/adolescents i joves/adults, una complicitat que no es dona a gaire altres àmbits. Es promou l'assumpció d'iniciativa i de responsabilitat, dins processus démocraties de presa de decisió. I es fomenta un sistema de valors, que és el que ofereix el moviment, i que «servirán de guia per a tota la vida», diu el document. El coneixement de la repercussió social d'aquesta tasca educativa, en realitat, és a l'abast de tothom. Pero en canvi, tothom en prescindeix quan se n'han d'extreure conclusions, entre les quais que aquesta tasca és clau en éléments tan essencials de la formado de la gent jove com són donar sentiment de seguretat, generar una opinió propia i una visió crítica, ensenyar a fer front als canvis, promoure un sentiment de pertinença i d'identitat o assentar una convicció de participado ciutadana. Formar, dones, persones autonomes, solidàries, responsables i compromeses. Aixô és l'associacionisme educatiu. Dirigit per gent jove que fa la seva tasca gratuïtament, que no es perpetua en els carrees associatius perqué els mandats són limitais, i que educa des d'una formado vocacional que parteix de la convicció que la tasca educativa és un élément de transformado personal i social.


Els servéis de Heure: evolució o nova tipoiogia? Assentada la importancia d'aquest associacionisme educatiu, cal fer referencia peí seu ressô public a un fenomen que ha sorgit en els darrers anys, generalment del propi associacionisme educatiu. És el que s'ha anomenat "servéis de Heure", activitats sôcio-culturals, amb diferents graus de contingut educatiu segons la tipoiogia, que duen a terme persones remunerades. Aquest tipus de servéis fan una tasca social molt important, especialment en zones de baix nivell sôcio-econômic mancades de recursos, i també cobreixen una demanda d'activitats puntuáis -estades juvenils a l'estranger, colonies escolars- o d'activitats amb una alta periodicitat -casais, espiáis diaris- de les quais hom en pot esdevenir usuari mitjançant el pagament de la inscripció corresponent. És important i positiu que aqüestes demandes les hagin cobert servéis o entitats d'iniciativa social creats o impulsats des de l'associacionisme educatiu, perqué aixô possibilita el reforçament de les associacions i la promoció deis seus valors. Perô aixô també té un perill de lectura. Diu la pedagoga Marta Mata que «l'educació ha d'estar emmarcada en les Deis del bé public, no pot seguir les liéis del mercat, sino precedir-les». Des d'aquesta óptica, no hauríem de caure en l'error de veure en aquests servéis I'"evolució" de l'associacionisme educatiu, sino unes activitats de nova tipoiogia, en molts casos també éducatives, pero distintes. L'associacionisme educatiu no és un servei social, la gestió del qual l'administració podría donar per concurs. En canvi, els servéis de Heure sí que ho son. I la diferencia rau en la força que té la gratuïtat, la convicció, el compromis i la frescor de les persones joves que, sense esperar res a canvi, i des la força democrática de l'associacionisme de participado, dediquen el seu temps lliure a educar els infants i adolescents en uns valors compartits. Aqüestes son les persones que, igual que la seva elogiable tasca educativa, necessiten un reconeixement social al nivell del seu treball.

Eduard Vallory i Subirá Président del Conseil Nacional de la Joventut de Catalunya (desembre 1997-març 2000) Cap de Relacions Exteriors d'Escoltes Catalans Article publicat a la revista "Societat Civil', de la Coordinadora Catalana de Fundacions, en el número especial «Transmissió de valors» (juny de 2000).


Ostres! Demà tinc sortida! Avui hem fet conseil, després hem sortit una estona; ja fa temps que no faig allô de sortir i empalmar, anar sensé dormir a una sortida. El que mai aconsegueixo és fer-me un menjar décent. A m b aixô que ja ets cap ni la mare et prepara la truita de patates. Ara, perô, sempre hi ha al rebost les llaunes de paté i tonyina, i alguna sopa de "dos minuts i llesta.", que normalment seria immenjable, perô a la muntanya es converteix en una "delicatessen". Aixô quan no veus el menjar delsfollets, que esta per llepar-se els dits i a sobre mai se'l poden acabar. I és que per mes que els ho diguis, sempre porten mes menjar, mes roba i mes "per si un cas" del compte. Résultat: motxilles amb potes. Tôt el que hi falti i res que hi sobri! Ja no tenim aquesta frase als fulls de sortida; en canvi, la llista de no llaminadures, no llaunes... l'hauriem d'augmentar. I jo amb una llauna de paté i una de tonyina! Sempre en algún Hoc falles, i la veritat, que després de tants anys encara no aconsegueixi llevar-me prou d'hora per fer-me el dinar...

Aixô si, sempre et lleves amb un nerviosisme endormiscat. Una sensació de "vinga, som-h¡!". I és que et poses el fulard, agafes la motxilla i l'agenda de telèfons (mai saps a qui pots haver de trucar, ja veus, mai truques, perô just aquell dia...). A mes del telèfon dels bombers, la Creu Roja i l'helicôpter del RACC, també hi ha les mil reunions que faig a l'any: conseil, unitat, branca, veguería, equip, Ajuntament, pares i mares, una que altra entitat, visitar terrenys... i tôt, per anar amb els marrecs a la muntanya, per mig esbroncar-los i perqué se't caigui la baveta. I és que son... Després d'acomiadar-nos de les famílies i de les dues hores cantant al tren, quan em carrego la motxilla a l'esquena i començo a caminar pensó en tots els dies que ens esperen. Anirà tôt bé? Gaudiran? Si s'ho passen bé ja están aprenent, viuen i aprenen. Viuen coses diferents ¡ tu, alhora, vius i aprens. I somrius. Quan de sobte el primer "no pue mes!" et fa aterrar al planeta Terra. "Que quan falta? Que tens sed?", t a n t se val l'edat que tinguin, és

igual, follets, llops, raiers i pioners, les paraules magiques s'acaben pronunciant. "Dones si tens sed, posa't una pedreta a la boca i faràs salivera!" En realitat, el procediment és mes complicat. Mai et fan cas a la primera, perô quan veus que la situado et desespera, quan no vols parar perqué ja ets al final de la cua fent d'escombra i algún dia hem d'arribar... cedeixes. "Posa't a prop de la paret, mou els bracos i els dits dels peus. Oi que ja no tens sed?" I és que és instantani. M'ho feia la meva cap de petita i funcionava (o no), i jo no sé perqué ho continuo fent. Igual que si alguna vegada he tornat a caminar al seu costat, li he tornat a dir: "No puc mes! Quan falta? Tinc sed!" I és que és qüestió de rols, primer et queixes, després calmes la sed miraculosament, i espero algún dia no posar massa menjar a la carmanyola. I qui sap si algún dia ompliré el rebost amb un sobret de sopa, d'aquelles que son "boníííssimes" quan ets a la muntanya, sota els estéis, amb la poca llum del fanalet, el fred i la rotllana. Potser que vagi a dormir, que amb la conya, ja podria haver empalmat. De fet, ja no cal que em posi al Hit, s'ha fet l'hora de marxar de sortida. Bé, avui sí que tinc temps, puc fer-me alguna cosa decent per menjar, tôt i aixô, agafaré la sopa, una sopa sempre va bé, escalfa el eos, cuida la veu i sempre pots cridar millor: "Vinga raiers! Veniu ara mateix!".

Caps de l'AE Intayllú


Fundado Catalana de l'Escoltisme Laic "Josep Carol": un nou pas per refermar el moviment escolta laic cátala

I La Fundado Josep Carol, constituida el 1997, emprén una nova etapa amb la renovado del seu órgan de govern i amb la incorporado de noves cares al seu equip de treball. Tots plegats es proposen assolir les fites plantejades per ais propers anys, emmarcades totes elles en el suport al projecte d'Escoltes Catalans.

Des de la seva creado, l'objectiu últim de la Fundació Josep Carol ha estât donar suport a tots nivells a Escoltes Catalans. Les darreres modificacions ¡ ampliacions en restructura organizativa de l'entitat permeten avançar en aquesta línia. Així, cal destacar en primer Hoc la renovació del Patronat de la Fundació, composât actualment per les següents persones: • Raül Adroher (président), qui havia estât comissari general d'Escoltes Catalans • Ferran Benach (vicepresident), actual président d'Escoltes Catalans i, per tant, un deis tres membres de la Junta Permanent d'EC que formen part del Patronat de la Fundació • Blanca Mas (vocal), actual cap de Vegueries d'Escoltes Catalans

• Josep Maria Rodés (vocal), actual cap Pedagogie d'Escoltes Catalans • Josep Maria Villena (vocal), antic comissari general d'EC • Jordi Soria (vocal), antic comissari de Formado d'EC i ex-director de l'escola Forca A aquests, m'hi haig d'afegir jo mateix, recentment désignât secretari general de la Fundació, qui havia estât comissari general Técnic d'EC. Les primeres disposicions d'aquest nou equip de govern, en la línia del que es va aprovar en la darrera Assemblea General d'Escoltes Catalans, es van dirigir cap a l'assumpció de la gestio de diversos servéis que fins aleshores es desenvolupaven des de l'Associació. Ens referim concretament a l'escola Forca, servéis de formació, i a Esca, servéis educatius i de Heure. Ambdós servéis composen avui el paquet principal de l'acció que es desplega des de la Fundació. L'escola Forca, servéis de formació, de la quai en Ricard Alonso és el nou director, es dedica a la formació d'educadors i educadores en el Heure infantil i juvenil, principalment a la deis i de les caps d'Escoltes Catalans, oferint tota una gamma de cursos i recursos -formatius, documentais, assessorament...- per qué totes les persones que estiguin interessades en aquest camp puguin desenvolupar i millorar la seva tasca educativa amb infants i joves. L'Escola proposa eines basiques per treballar: des de coneixements teorico pràctics, com psicologia, pedagogia, sociologia, gestio..., fins a tècniques concretes i eines d'animació. Però, sobretot, pretén sensibilitzar eis présents i futurs educadors i educadores sobre la nécessitât de potenciar la seva propia formació. Esca, servéis educatius i de Heure, dirigida per en Jordi Beumala, proposa un ampli conjunt d'activitats que teñen per objectiu difondre el nostre projecte educatiu a infants i joves que no pertanyen al moviment escolta laic català, projecte educatiu que es basa en la transmissió de valors -corn ara la Solidarität, la responsabilitat, l'esforç, l'estima a la natura, la participado en la vida col-lectiva, l'honestedat...- a través de la pedagogia de l'acció -fer de l'experiència i l'activitat eis motors d'aprenentatge-, emmarcada en la convivencia amb eis Companys en

els entorns natural i social. Així dones, des d'Esca s'organitzen: campamente camps de treball, rutes o estades internacionals per a infants i joves durant l'estiu; servéis de menjador, tallers, activitats de transmissió de valors i d'animació per escoles; ludoteques o casáis per a barris o municipis; i moltes d'altres directament relacionades amb el camp educatiu. Cal també afegir que, a mes, Esca gestiona terrenys d'acampada per a grups educatius organitzats, així com cases rurals per a grups i famílies properes al món de l'escoltisme. La Fundació Josep Carol desenvolupa també altres línies d'actuació d'interès associatiu. Un paper molt significatiu cal atorgar a la funció d'esdevenir mare de referencia per a la reflexió i el debat de temàtiques educatives i socials d'interès, motiu per qual s'editen, en la col-lecció "Reflexions en veu alta", textos de lectura imprescindible per entendre conceptes claus del nostre ideari i planteig educatiu. Però a mes, des de la Fundació es consolidará el Centre de Documentació i Recursos que faciliti la feina pedagògica i organitzativa deis i de les caps deis agrupaments, s'elaboraran altres materials formatius i es generaran nous projectes educatius experimentáis d'interès social. Per últim, i no per això menys important, la Fundació ha d'esdevenir l'espai de retrobament d'antics membres de l'Associació, com també d'altres persones interessades a contribuir d'alguna manera al desenvolupament d'aquesta. Ex-caps, ex-comissaris, pares i mares, educadors, actors i agents socials diversos, tots hi teñen cabuda a l'hora d'enriquir el projecte del moviment escolta laic cátala, i ho poden fer de molt variades formes: des de la participado en les activitats obertes que es realitzin, fins a una aportado econòmica puntual o continuada. La Fundació Josep Carol es compromet, dones, a donar suport i facilitar, a partir de tots els eixos d'actuació exposats, la tasca educativa d'Escoltes Catalans. Per un cantó, les i els caps i altres membres de l'Associació hauran d'aprofitar els recursos que la Fundació els ofereix. Però a mes, cal que altres persones no associades, de la lectura deis IIIbres o recursos que editem, o de la participado en xerrades, en sessions formatives, en activitats educatives, o en qualsevol del llarg etcétera d'accions plantejades, s'interessin i s'apropin per conéixer el moviment escolta laic cátala i el seu projecte educatiu. Assolir ambdós objectius és la feina que el Patronat i l'equip de treball de la Fundació ens proposem per ais propers anys. Comptem amb la vostra collaboració per poder aconseguir-ho. David Pérez i Martín Secretari general de la Fundació Josep Carol


CONEIXES la

WEB de la

Secretaria General de Joveijt SAPS on adrecar-te per buscar fema?

QUIN punt d informado tens mes a prop?

VOLS compartir pis amb altres Companys?

^vtncions

TINTERESSA treballar a l'estranger?

CONNECTA-T HI

http://wwWegencat.es/joveril1lf Correu electronic

¡S*"*

sgjoventut@presidencia.gencat.es

I Generalität d e Catalunya I D e p a r t a m e n t d e la P r e s i d e n c i a i Secretaria General d e Joventut

juveni» de

C f

t*iuny»


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.