L'Eina 35

05- 50 anys AE Jaume Vicens Vives 06- IV Congrés d’EC

us 07- 40 anys nanos de Re 08- Joves Compromesos

ional 09- L’Aventura Internac llà 10- Escotisme d’aquí i d’a 12- Punt d’Inflecció 14- Estudi Banca Ètica ent 16- Escoltisme passat-pres 18- TREC 19- Reus - Andorra

. eras l, Oliv a p b e o r, rist ella i P T leste au C Arn z, Aina oni Bal ó i acc al, T zále es mbit Red na Gon Cristob ia. colt e d e u l V l a l E d’Es FEJC, À l i , n e a r r N t s e i A t n Con i Balles torial Collell Preside al de la quip de nsell Ton ell Edi ó, Jordi na Gay riGener ques, E aró, Co . n B i a s Con ina Cap rs Maret Secret ip de Bra l’AE Can Mulassa o m a u e s n d L Eq sell d ru Ya ra AE n labo vid B stió, de l’ Col· lans, Da mbit GeGuies, CoConsell Cata òmic, À coltes i Vives i s Econ cions Es e Vicen tobal i van Rela E Jaum au Cris Rico a Jo n n A ’ e l r l à i e de ges A c Adr ció H i t l Ima rt Tècn aqueta S.C.C.L. t Lega i o F M s p A ò u i S GR Dip EVA seny Dis essió C 674 r 1 Imp 2013N ISS re i està Aquesta obra és lliu ions sotmesa a les condic d’ús d’una llicència s. Es Creative Common iar i pot redistribuir, cop i quan reutilitzar, sempre de lucre es faci sense afany autor i esmentant el seu Es pot Escoltes Catalans. pleta trobar una còpia com w. de la llicència a: ww gal” escoltes.org/avisle

Abans de res felicitats pe r aq 35 anys d’Escoltes Catal uests an en són molts i molt bons! s, que I felicitats també perquè ten teves mans el darrer nú s a les me l’Eina. Un número que ve ro de far continguts que esperem cit de siguin del teu interès.

Amb tot, volem que aque sta una publicació encara mé sigui més propera, i més útil s teva, qu Queda molt per fer i és e mai. per això que ens agradaria rebre més propostes, més experiències i mé mandes. Volem que sigui s deun vista molt més participativa a reesdevingui una eina realm i que ent útil per a tothom.

Però per fer-ho necessite m la teva participació !

No has de fer res més que escriure a un correu electrònic be n fàcil de recordar: eina@escoltes.o rg. les opinions de tots i tot Volem es, els temes que t’interess sobre in, sobre dubtes o reflexions que vulguis compartir, propostes de nous temes a tractar, nous forma ts, seccions, no hi ha límit mé noves s que la nostra imaginació !

Comptem amb tu!

Equip de l’Eina

col·labora:

en conveni amb:

PREPARANT CAMPAMENTS INTERNACIONALS?

La JAMbarretina el teu lloc!

Què és la JAMbarretina?

Organitzat per la Federació Catalana d’Escoltisme, l‘objectiu de la trobada és oferir idees i eines als i les joves escoltes per preparar-los per als seus campaments internacionals tot fent amistat amb altres unitats del país que preparen campaments semblants al vostre. L’aventura de descobrir ha de començar sempre al costat de casa, només aleshores l’experiència de marxar fora podrà ser plena!

Què hi farem?

A la JAMbarretina treballareu aspectes importants per a preparar els vostres campaments internacionals com per exemple: com representar el país? Què m’emporto? Qui són els altres escoltes del món? Com fer una Barretina? Do you speek english? Com ens comuniquem?

Quan será?

El 22 i 23 de Maig de 2010, apunta’t-ho a l’agenda que no pots faltar!

Si aquest any us plantegeu anar de campaments a l’estranger, cal que us poseu en contacte amb ec-int@escoltes.org o truqueu al 93 268 91 10

4

L’any 1959 va néixer l’Agrupament Escolta Jaume Vicens Vives a la vila de Molins de Rei...i ves per on, aquest any n’hem fet 50!!

Com que això no és una cosa que passi cada dia, l’agrupament va decidir preparar tot un seguit d’actes durant tot el curs... Mireu, mireu!!

Primer de tot, l’agrupament va organitzar un concurs obert a la vila per a renovar el logotip del Cau; una desena de propostes van ser presentades...però com acostuma a passar, només hi va haver un guanyador!

Al cap d’uns dies, una cercavila amb una batucada que acompanyava nens, nenes, pares, mares, avis, tietes, cosins, amics, Caps i antics membres de l’agrupament va ser la traca d’inici del 50è. Això sí, com que l’esdeveniment s’ho valia... tothom anava disfressat

per l’ocasió! Un cop acabada la cercavila, els assistents van poder gaudir d’una bona xocolatada.

Més endavant va arribar la Fira de la Candelera, i l’agrupament hi va participar amb el ja tradicional estand...aquest any, però, amb uns números ben grossos que han estat els protagonistes del curs: els cinquantons! A més a més, tothom que ha passat per l’agrupament es va poder veure en una foto o altra...

concert obert a tot el poble...amb la mala sort que aquell dia va ploure a bots i barrals! El concert, doncs, va haver d’aplaçarse fins al juny...

El dia 1 de maig, com ja es tradició, l’agrupament va organitzar el ja famós torneig de futbol d’equips mixtes (encara no hi heu participat mai??), que enguany ja arribava a la desena edició! Per tant, amb 50 anys de Cau i 10 del torneig de futbol calia fer alguna cosa nova...un torneig de futbol infantil! Un cop més, el torneig va ser un èxit i va haver-hi samarretes per a tothom!

Però ep! La cosa no s’acaba aquí: el 9 de juny l’agrupament va inaugurar l’exposició del 50è aniversari i va poder comptar amb la presència de la Presidenta d’Escoltes Catalans, Marina Gay i de l’Alcalde de Molins de Rei. Tot un luxe d’inauguració! Fotografies, vídeos, samarretes, xapes i moltes altres coses són les que es van poder veure a l’exposició.

S E V I V S N E C I V E M U A J .

E .

A S Y N A 0 5 Finalment i per cloure el curs, una

part e l Consell de l’agrupament es va encarregar de fer arribar la flama de Sant Joan a la vila de Molins de Rei directament des del cim del Canigó...i es que durant l’any l’agrupament es va proposar de pujar 5 cims: el Puigmal, la Tossa plana, el Pedraforca, el Canigó i la Pica d’Estats! d

El mes de maig també va fer arribar el IV Congrés d’Escoltes Catalans, que va tenir el Jaume Vicens Vives com a amfitrió. Malgrat la feina que suposa un esdeveniment com aquest, tot va sortir rodó!

El 30 i 31 de maig va arribar l’acte més esperat per a tothom: la sortida de membres i ex-membres!!!! Des de fundadors fins als Follets més petits, tothom va tenir cabuda als terrenys d’acampada de Sant Quirze de Besora per passar un cap de setmana de celebració fent gresca i xerinola, bufant espelmes d’un deliciós pastís i cantant una cançó creada per a l’ocasió!

Moltes felicitats, Jaume Vicens Vives!!

Consell de l’ae Jaume Vicens Vives

A continuació ja va venir el Carnestoltes...i enguany el Consell va decidir fer-la grossa (la carrossa!!!) i convidar a pares, mares i antics membres a participar de la comparsa. I quina patxoca de comparsa!!!!

A mesura que va anar arribant el bon temps, l’agrupament va decidir fer un

Revista Eina

5

Lligant caps

Jo no puc . viure sense..

IV Congrés d’Escoltes Catalans

Al llarg del curs passat vam tenir una intensa vida associativa: que si l’AGO, que si la TROFO, que si la TREC, que si Consells de Vegueries amb Minyons i amb Acció Escolta... però l’esdeveniment més sorprenent i inusual sens dubte va ser el IV Congrés.

Què era el IV Congrés? Per a què servia?

Ja a l’AGO n’havíem sentit a parlar, però realment no sabíem massa bé què representava i quin profit podíem treure. Tot i així, donada la importància que s’hi donava, vam decidir que s’hi havia d’anar i que hi havíem de participar activament.

Així és com a les 8 de la tarda d’un divendres 15 de maig ens trobàvem al bell mig de Molins de Rei completament desconcertats i incrèdulament sorpresos del què estàvem veient. I és que primer de tot havíem hagut de fer una mena de gimcana per tot el poble per tal d’arribar al CEIP Ferran Agulló, on ens havien donat un munt de papers, una dessuadora i instruccions per trobar el gimnàs on havíem d’anar a dormir.

Malgrat el desconcert inicial i la son per haver dormit poc vam anar trobant el nostre lloc entre les poques persones que hi havia en aquell pati i ens vam anar situant. De mica en mica vam començar a trobar el sentit de tot allò, ja que no es tractava només de xerrar per xerrar, sinó que realment

per acabar de tancar tots els camins de discussió que s’havien obert, com és el cas del de Democràcia i participació interna, que, engrescats amb discussions sobre si la participació de pioners al consell d’agrupament era bona o no, van esgotar les quatre hores que tenien per treballar.

esdeveníem participants d’un debat profund i constructiu,

De les moltes coses que vam poder extreure al llarg dels dos dies que vam estar capficats en debats, ponències i rutes per Molins de Rei és que vam anar trobant gent amb qui no només compartíem un espai i un temps, sinó que també teníem punts de vista i afinitats similars, cosa que, possiblement propiciés que es lligués entre caps, però que de ben segur va afavorir que tots i totes lliguéssim caps i vincles més enllà de personalitats i caràcters, i comprenguéssim la utilitat i la importància que va tenir i té encara aquest IV Congrés d’Escoltes Catalans.

encaminat a replantejar i millorar les bases de la nostra associació. I és que el fet de poder parlar sobre com s’havia d’estructurar un agrupament o quina era la força del moviment escolta arreu del món et feia veure quina era la veritable dimensió del Congrés.

El debat es va estructurar en forma de grups de treball, el dinamisme dels quals va anar variant en funció del tema de què es parlava, tot i que en general es va assolir un ritme adequat per poder tractar tot allò que s’havia plantejat. Ens alguns grups fins i tot va faltar temps

Nil Via Tous

meus e els -ho!! r t n e bretot esistir eo (so apaç de r t tipus de d n o ! x ! ! t e ja sóc c ques sistes molt d ò crec que ongressil a ongres à c r a la c c r o o v a H pe ail pro cau!) pdesetman és est m anyes del a u ic q r a t tí de m es a e t p u m s m q l e o u e i c ’aq Sé tenir quant rés d panys es i de cosa a unes id excom avall, desp portar!! u g e d u una ores s al cap s podran s é 12 h faltava dir passa? b e e ir s a e g e m era cos dormir donar que e abeu allò qu a man st n e u d lg s ’a s é d ue r ’a , partit l.lapse d’aq t en e desp , m’acabo d com tendre u m q o c s r é o y í e n i c v at aix de l’an ió i el uen ta a d’ha feina es, m’he pos ntent me, la tens ersones cre sentir més o c lt o rviosis person em fa ar en ltres p estic m s que previ, el ne aber que a millorar-lo per particip lans, o v ir volia d Cata res. S strés en per ns i si Doncs reflexió, l’e totes vosalt s’hi esforc es Catala d’Escoltes lt de molts e o lt i tota la s amb tots com tu, i qu aig a Esco e la història’he après m ortant per f d p é N e t è r . t u r im g c e q a n r e lt l p o j c pro vost estat mo es. a de t formar l t ix e n e d e t t t a ha con cos el m ifica i al costa i més sé que u a sign moltes segura Congrés h u nom estig as pel cau a aportat p e ’h t aques da que el m que el meu s també m l é a r a r i igu est Cong m’ag altres qu de vos sóc ara, a i u q r se

Anònim

6

s Gràcie

Tantes sensacions i reflexions són una mica difícils de transmetre...

Però es provarà!! No és cert que el

Bon escolta xiula davant les dificultats? Doncs a xiular!

Personalment, si ja sabia que el que volem és canviar el món, ara encara m’ha quedat més clar, més tangible i més factible que mai. Compromesos amb el que ens envolta per fer del món un lloc millor i les generacions que venen darrere nostre millors que nosaltres.

Per fi arriba el dia 15 de maig, i et dius, òndia, comença el Congrés!! Aquella data que tenim tots apuntada a l’agenda des de principi de curs. La cita que tots teníem en ment des de feia tant de temps.

Un sentiment que creix a mida que et fas gran, a mida que entres més i més dins aquest món de fulards, compromisos i trobades. I és que si tants països (tots menys sis) tenen escoltes, és perquè l’esperança de que el món i les persones que hi habiten poden viure i ser millors no està perduda.

Una gran cita que duraria tres dies en que tots i totes ens hem plantejat a la vegada què som, què fem i on anem.

Creiem en les persones, en la possibilitat d’un canvi, en les ganes de veure com les coses canvien. En aquest granet de sorra

que ara posem. Que amb el gra que cada escolta del món aporta puguem fer una gran muntanya des d’on deixar les següents generacions mirar al seu voltant per seguir la mateixa fita.

I tot això posant-hi cor, molt d’amor i les ganes de trobar-te amb les persones que cada dia a Catalunya es mouen per els mateixos objectius. Retrobar a cada cap de setmana associatiu la complicitat i la seguretat de que no estàs sol en la fita d’aconseguir una societat diferent.

Somriures i abraçades i alguna mirada que fan que no vulguis estar en cap altre lloc...

Yasmina Capó Reverdin

L’AE La Mulassa commemora el 40è aniversari dels Nanos de Reus L’Agrupament Escolta La Mulassa enguany està de celebració i no és precisament perquè faci anys. Resulta que l’AE La Mulassa són els portadors dels Nanos (capgrossos) de Reus i aquests durant el 2009 celebren els seus quaranta anys (aquests sí que fan anys!).

Els encarregats de fer ballar els Nanos de Reus són els Pioners de l’Agrupament, a més a més, els Llops són els portadors de les rèpliques en petit. Durant tot l’any han dut a terme un seguit de projectes per tal de commemorar l’aniversari, com ara: un calendari amb fotografies dels Nanos, un conte infantil, les samarretes oficials de la Festa Major de Sant Pere de Reus i una festa –amb xocolatada popular inclosa- en la que hi van assistir centenars de persones (molt impactant!).

Ser els portadors dels Nanos de Reus és, a més d’un orgull per l’Agrupament, una gran font de treball: a través d’aquesta tasca s’aconsegueix que els infants i joves se sentin partícips de la Festa Major i aprenguin, d’una manera o altra, que la seva acció repercuteix en la societat; així com ser plenament conscients del que significa la paraula “esforç”. I també aprenen una mica a ballar, que això mai se sap quan ho podràs necessitar...!

Revista Eina

Consell AE la Mulassa

7

Joves Compromesos Per què has triat corre per la muntanya i no per asfalt o ciutat?

Pel medi, córrer per muntanya m’omple molt, estàs sol, ets tu i la muntanya, no hi ha límits ni fronteres, el que més m’agrada són aquells moments que vas corrent i no existeix res més, notes el sol a la cara, el vent que va secant la suor, t’omple com una sensació de felicitat, se’t dibuixa un somriure a la cara i tot i que és una sensació fictícia, et dóna la sensació d’haver experimentat la Llibertat.

Què et porta a competir en una cursa?

Les curses s’han convertit en una part molt important de la meva vida, m’agrada competir, per un cantó per l’ambient que t’hi trobes, al ser esports de muntanya és un ambient bastant “net”, coneixes a moltíssima gent de llocs diferents, i a tots ens uneix el mateix. Però sobretot m’agrada competir per les sensacions que experimento, quan creuo la meta, tot l’esforç i el patiment que he tingut durant la cursa es veu recompensat, a vegades son curses dures, no tens el millor dia, i només el sol fet d’acabar la cursa ja és com si l’haguessis guanyada. Tots podem fer curses, el secret és creure en les nostres capacitats, i triar una cursa adequada al nostre entrenament (més llarga, més curta, amb més o menys desnivell, etc) Les curses de muntanya i tot l’atletisme en general, normalment es veu com un esport solitari de tu lluitant amb la Natura o els teus propis límits. Quina importància té l’equip que tens darrera i quines tasques fa?

Parteixo de la base que jo m’entreno sola cada dia, i ho valoro molt, tens molt de temps per reflexionar sobre el què fas, de posar-te preguntes i de trobar respostes, per això no m’arrepenteixo gens ni mica de les decisions que he anat triant últimament. Però darrera, és veritat que tenim un gran equip, tant a nivell de tècnics com de federació, el seu paper és molt important, la federació posa els mitjans perquè puguem anar a les curses i per poder tenir aquest equip de tècnics i entrenadors, sense els quals, seria molt difícil obtenir els resultats que estem obtenint.

MirceorriaedoMra irdeóla

seleccio cataelas na de curs de muntanya

Les últimes temporades amb la selecció catalana i els teus triomfs, les curses de muntanya comencen a despertar fervor per l’entorn. Es nota l’impacte de la massificació que està començant a patir la muntanya?

Hi ha llocs molt turístics i molt coneguts on hi trobes molta gent, però la muntanya és molt gran, i si no vols trobar-t’hi massa gent, no la trobes. La muntanya s’està massificant, però si busques tranquil·litat encara hi ha molts racons on no arriba la massificació.

Coneixes l’escoltisme, has anat mai de campaments? Si el coneixes , què en coneixes?

Jo em vaig iniciar a la muntanya als grups d’iniciació de la UEC de Gràcia, una Unió Excursionista. Tot i que no està dins de

Nascuda el 31 de juliol de 1988 es declara jove, amant de la muntaya i de la bona companyia.

El seu palmarés acull:

• Subcampiona Absoluta del Món Individual 2009 • Subcampiona del Món de Curses d’Alta Muntanya 2009 • 2a en la Copa del Món Categoria Senior

• Campiona d’Europa Promesa’09

• Campiona del Món Categoria Junior 2008

• Campiona d’Europa Categoria Junior 2007 www.mireiamiro.com

A quin jove compromès vols que entrevistem per tu?

8

Envia’ns un correu a eina@escoltes.org

l’escoltisme, fèiem excursions i activitats a la muntanya, va ser allà on vaig començar a despertar interès per la muntanya, i cada cop més m’ha anat atrapant, fins a tal punt que ara la muntanya forma part de la meva vida, no em veig sense un camí inexplorat, o uns quants cims encara per fer. Vaig anar de campaments amb la UEC 3 anys.

Arnau Cristobal

ideixi participar en activide tant en tant algú dec e qu t s en les eta nov cap és De fet, no ans ha tingut representant ació, tal Ca tes col Es pre sem de tes de cooper tats internacionals. Des es internacionals, projec bad tro ts: ita ctiv d’a s més diverses tipologie intercanvis, etcètera. a de por... sempre ens ha fet una mic ls ona aci ern int ats ivit ers... tot Però la participació en act jecte que ens sembla massa ambiciós, els din pro un , ctic com: pra ar aquest l’idioma, la distància ats que deixem perdre, nit rtu opo les es tot de r r a un lloc (possiblement) això ens fa oblida tat en el projecte, viatja uni la a tot r la vuitena), lica mp d’i idioma, el fet igui la primera vegada o (s pre sem i i -h nar tor , es i, sobretot, desconegut o, en tot cas al: coneixent altres cultur eci esp lt mo ta vis de t veure-ho des d’un pun e. maneres de fer escoltism la unitat i virà per a la cohesió de ser ens ò aix tot e qu és Però el més important ú. asc cad de nt ime qu nri l’e quiment de cadascú. esió de la unitat i l’enri coh la a per à vir ser Tot això ens ressa i s’apunta! p nombrós de gent s’inte gru un an qu ada agr pioners i un petit equip Per això sempre ens enrere quatre unitats de nt xa dei m ane e qu internacionals que més En aquest any en un parell de trobades par tici par a t ma ani a de caps s’h endavant us explicarem. activitats va creixent la participació d’aquestes poc a poc a e qu és r re-ho. Ens esperen moltes El que tenim cla iència i més ganes de viu per ex s tot t prendre nota: fan aga r ana i esperem s i molt especials... a ade son ser ten me pro e trobades en un futur, qu ècia.

Jamboree el 2011, a Su

! l a n o i c a n r e t n I a r u t n e v A L’

La Roverway és la trobada de la regió europea per a pioners i clan. Es realitza cada tres anys. Sempre és acollida per un país diferent i organitzada conjuntament per l’associació o la federació del país acollidor i la WOSM (Organització Mundial del Moviment Escolta).

Enguany s’ha celebrat a Islàndia, una illa, com ja sabeu, molt rica geogràficament.

El format de la Roverway sol tenir uns primers dies de ruta amb altres unitats, creant tropes d’unes cinquanta persones de entre quatre i cinc països. Es van preparar més de vint rutes repartides per tota l’illa i amb diferents nivells, de manera que les unitats participants han pogut triar la que més els hi agradava.

Durant la ruta és el moment de conèixer els nous companys i de compartir les primeres experiències.

Passats quatre dies tots els participants es troben en un sol campament on poden gaudir d’activitats molt variades (curses de rais fets per equips en son un exemple) i trobar-se amb més de 2500 escoltes de tot Europa.

Revista Eina

La Flamboree és el que anomenem una trobada nacional. Pensada per a un país o una regió, però “convidant” a escoltes d’altres associacions. Es celebra a Bèlgica, a 35 quilòmetres de la seva capital, Brussel·les (d’aquí ve el joc de paraules Flam-boree).

Aquest camp compta amb 1500 persones i aquest any, però, tot i ser una trobada nacional, també s’hi han apuntat agrupaments d’altres continents, no només d’Europa.

La Flamboree, com les altres trobades nacionals, no tenen la periodicitat que tenen la Roverway o la Jamboree.

D’aquesta manera l’última que es va celebrar va ser l’any 2003.

Abans del campament els agrupaments que ho hagin volgut s’han pogut apuntar al que anomenen Ho-Ho (Home-Hospitality). Consisteix en anar uns dies abans del campament a Bèlgica per començar a conèixer altres escoltes vivint en les seves cases o en el local d’algun agrupament.

Durant la Flamboree es fan diverses activitats al voltant de diferents temes i ambien-

tacions, com per exemple la tornada al passat de Bèlgica, on es pot reviure un dia de segles anteriors i aprendre jocs d’aleshores.

El campament s’estructura en quatre subcamps on es repartiran els 1500 assistents que s’hi esperen. Aquest any, d’Escoltes Catalans hi ha hagut dinou veterans Pioners del Guspira i tres caps.

En aquesta trobada han viscut una gran experiència internacional i han conegut, de primera mà, l’abast de l’escoltisme a nivell mundial. En resum: han descobert per ells mateixos que l’escoltisme no s’acaba aquí a casa. És una experiència que de segur no oblidaran mai. Ells també es van inscriure al Ho-Ho i han viscut una setmana amb un grup de Pioners del Perú en un local d’un agrupament belga i han conegut Bèlgica amb els ulls dels habitants escoltes del país.

L’escoltisme no s’acaba aquí a casa!

Equip Relacions Escoltes i Guies 9

Tornant de la rutina de l’estiu i amb moltes ganes de vida associativa, un 18 de Setembre ens trobem a la T1 de l’aeroport del prat amb 15 paquets d’una suma total de 270 kg, tots preparats per facturar.

Així comença la nostra aventura Sahrauí, que va néixer gràcies a l’ONG Sant Martí amb el Sàhara, arran de la preocupació que com a consell teníem per la causa d’aquest poble.

10

El Sàhara era una colònia espanyola en l’època franquista. Quan al nostre avi siset li quedaven dos nodos, el Marroc, va aprofitar la feblesa del govern espanyol per iniciar la coneguda Marcha Verde i signar el pacte tripartito (1975) on s’abandona el poble Sahrauí a la seva pròpia sort. El Marroc bombardeja el Sàhara, fent abandonar a les famílies les

seves cases juntament amb les seves vides, ocupant així el territori.

Desprès de dos avions i d’algun que d’altre contacte profund amb la policia Algeriana, arribem al sud d’Algèria on ens esperaven dos Jeeps atrotinats del Frente Polisario. Uns 200 km en tres hores no sembla un gran repte, sempre i quan no sigui desert a través, si és així, pot espantar una mica.

El dia a dia als camps de refugiats de guerra era tranquil, fins i tot podia semblar una mica repetitiu per alguns, llevar-se amb els primers rajos de llum, esmorzar sense cap pressa i fer el te reglamentari.

Pocs tenen una ocupació a la seva vida quotidiana: els nens i nenes van a l’escola, la majoria de dones fan tasques a casa, i els pocs homes que hi ha es dediquen a l’escassa ramaderia que tenen,

a les botiguetes del mercat i a deixar córrer el temps.

reconeix la tasca de construir la seva societat als camps de refugiats.

Al carrer, el poc moviment que hi trobàvem eren nens i nenes que hi jugaven. A les hores de màxima calor, ens tancàvem com la majoria de la gent a dormir dins de les cases, fins a mitja tarda quan repreníem les activitats. Un cop era fosc, la poca vida que hi havia s’aturava, tornàvem de nou a les cases, on compartíem bons moments amb les famílies. Així fins al te del dia següent.

Aquest dia a dia que nosaltres vam viure durant una setmana sencera és el ma-

Durant la nostra estada, vam dur a terme diverses activitats, als matins debats i xerrades amb les monitores i el responsable de Los Exploradores, entre les que destaquem una breu introducció a la causa Sahrauí, l’escoltisme d’aquí i d’allà, i cultura i medi ambient. No sempre va ser fàcil, ja que a més dels problemes de llengua s’hi afegien els típics problemes de comunicació i les diferents formes d’entendre les coses. A les tardes, realitzàvem activitats i jocs amb els infants, en les que vam intentar aprendre els uns dels altres.

decideix formar el que avui coneixem com a Exploradores Sahrauís.

teix que molts d’ells porten fent des de que van néixer.

Actualment, la realitat del poble Sahrauí no és gens senzilla. El poble es troba dividit per un mur marroquí anomenat el Mur de la Vergonya. A una banda hi trobem el Sàhara ocupat pels marroquins, a l’altre una petita part alliberada pel Frente Polisario i els camps de refugiats al sud d’Algèria. Desgraciadament, la part alliberada no és exactament el que podríem anomenar un lloc tranquil i segur, i el fet de trobar-se aprop de l’exèrcit marroquí i estar ocupat per mines antipersones marroco-espanyoles s’encarreguen que no ho sigui.

“Si hi ha un escolta que transforma i treballa en el seu entorn, els exploradores sahrauís en són un bon exemple.”

La majoria dels homes es troben fora al Frente Polisario a l’exèrcit, o estudiant fora a països com Algèria o Cuba, amb els que tenen certs convenis. Per tant als camps de refugiats s’hi troben majoritàriament nens i dones. A elles se’ls Revista Eina

El primer contacte amb els escoltes Sahrauís, el que allà es coneix com a Exploradores, va ser força impactant, en veure la seva manera de fer, cultura, religió i organització. És en aquests moments quan ens adonem que, si hi ha un escolta que transforma i treballa en el seu entorn, els Exploradores Sahrauís en són un bon exemple.

Cal destacar que un dels seus principals condicionants, entre molts altres, és la seva situació política, la qual tenen present i treballen en tot moment. Aquest fet és un dels principals motius pels quals no són reconeguts a nivell mundial per el moviment Scout. Tot i saberho, ells no poden separar-se d’aquesta causa política, ja que és el principal motiu del seu naixement.

Els Exploradores Sahrauís sorgeixen en el moment en que la UJSARIO (Unión de Jóvenes Sahrauís) reuneix a un grup de joves anomenats Pioneros, joves menors d’edat que havien deixat els estudis per anar a lluitar al Frente Polisario. La UJSARIO, per tal d’allunyar-los de la guerra,

Així doncs, mentre el Marroc segueixi ocupant un territori que no és seu i mentre la resta del món continuï donant l’esquena a un poble que porta ni més ni menys que 35 anys vivint refugiat, ni els Exploradores ni la resta de la societat Sahrauí podrà deixar de pensar únicament i exclusiva en la seva causa.

Un cop dins dels Jeeps que ens han de portar fins a l’aeroport de Tindouf, de tornada a Barcelona, comencem a conscienciar-nos del que hem viscut al llarg de l’última setmana. Sembla mentida com a vegades no som capaços de valorar les coses en el moment que les vivim.

Així doncs, només podem recomanar a tothom que visqui la seva pròpia experiència, i animar a la gent a conèixer de més aprop la causa Sahrauí. Difondre la causa Sahrauí tot sensibilitzant a la gent potser sigui el primer pas d’un llarg camí fins a la seva estimada terra.

Consell de l’ae Can Baró 11

Punt d’Inflecció Si l’Assemblea així ho decideix, i així mateix també ho fan l’Assemblea de Minyons Escoltes de Catalunya i la d’Acció Escolta de Catalunya, el nou curs que començarem vindrà marcat per un dels reptes més importants que hem afrontat com a Escoltes Catalans i com a escoltes catalans en molts anys.

Des de que el mes de març es va posar sobre la taula el debat sobre la unitat de l’escoltisme català, han estat molts els dubtes, les inquietuds, fins i tot les pors, que s’han plantejat, tant des dels agrupaments com des dels equips o des de la pròpia Junta General, al costat de comentaris de satisfacció, com els “Ja era hora!”, que a mesura que hem anat abordant el tema tranquil·lament s’han fet sentir més.

L’escoltisme català: fent país, transformant la societat Les raons que porten a emprendre aquest camí poden concretar-se en multitud de formes, però a grans trets es poden reduir a dues. Per analitzar-les ens pot anar bé prendre una visió des de fora, és a dir, no com a caps o com a membres dels equips generals, sinó com a ciutadanes i ciutadans del nostre barri o poble que coneixem la capacitat transformadora de l’escoltisme.

Primer, observant la realitat a nivell local, de seguida ens adonem que el cau és un niu de formació de persones que milloren el nostre entorn, perquè es mullen per canviarlo, és a dir, el nostre projecte educatiu té molta potència i és una eina brutal d’educació en valors, per això, resulta estrany que la societat no reconegui més la nostra tasca educativa i, fins i tot, no reclami més presència i suport a l’actuació de l’escoltisme.

En cas de tri-aprovar-se, no sabem on ens durà aquests procés de converses per a enfortir el nostre moviment tot construint un escenari futur d’unió, però sí que podem tenir clar el camí que seguirem: la suma d’esforços per afrontar els reptes que ens planteja la societat d’avui i, en definitiva, el nostre país. Sigui quin sigui el destí final que ens depari el viatge, l’important és que cada passa que farem en el camí ens farà més forts com a moviment, cap endins i cap enfora.

12

Hem de fer front a la pressió externa generada pel menyspreu constant cap a la nostra identitat i l’encotillament continuat a la nostra autonomia com a poble I segon, actualment al país els consensos i les accions unitàries per a generar millores socials brillen per la seva absència o surten en comptadíssimes ocasions.

En comptes d’això, la tendència és la de generar forts corporativismes: cadascú defensa la seva parcel·la i els seus interessos abans d’esforçar-se a contrastar i, fins i tot, compartir idees per a generar canvis més contundents. Exemples en podem trobar a la política de partits, entre els sindicats o fins i tot entre les entitats d’educació no formal, àmbit del qual formem part.

I, per al nostre país, aquesta tendència excessiva cap al corporativisme és especialment perjudicial perquè no tan sols hem d’enfrontar-nos als reptes interns, sinó que també hem de fer front a la pressió externa generada pel menyspreu constant cap a la nostra identitat i l’encotillament continuat a la nostra autonomia com a poble. En comptes de generar grans accions unitàries a favor de la nostra cultura, el nostre progrés social i la nostra autonomia política, les pugnes entre els agents polítics i socials, les divisions internes i la defensa avariciosa dels interessos particulars de cadascú passen per davant.

La proposta de diàleg per a la unitat de l’escoltisme català és doncs una proposta per enfortir-nos i generar un impacte més gran del nostre projecte educatiu, i alhora, vol ser un referent en l’actitud que esperem de les forces polítiques i socials del nostre país.

Certament, però, és un procés que genera cert vertigen, sobretot per la incertesa en la concreció dels escenaris finals possibles. Un vertigen que a Escoltes Catalans ha girat, sobretot, al voltant de dos temes: la integritat dels nostres principis identitaris i la capacitat de control i seguiment democràtic de tots els membres de l’associació en tot moment.

La reflexió al voltant de la nostra identitat com a escoltes ens ha portat a definir com a objectiu prioritari del nou Pla Triennal 09-12 l’aprofundiment en els nostres principis i la seva aplicació metodològica a les unitats, per a reforçar el nostre discurs.

Respecte el control del procés en el si d’Escoltes Catalans, hem de tenir con-

fiança. Confiança en els mecanismes propis de seguiment i control del procés, que concretarem, si la proposta és aprovada, entre totes i tots en el proper Consell General del febrer. Confiança en els nostres representants, perquè un diàleg d’aquestes característiques exigeix abordar debats temàtics molt diversos, per als quals ens caldrà gent preparada i responsable, a qui, alhora haurem d’exigir el retorn continuat dels continguts debatuts, així com el compromís de transmetre fidelment els posicionaments acordats. I, finalment, cadascú haurà de confiar en el rol que juga a l’associació, sobretot els agrupaments, perquè heu d’estar convençuts de la vostra capacitat de control i participació en el procés, ja que no és que tingueu el

dret d’estar informats i de dir-hi la vostra, sinó que, aquest, és un procés en el que teniu el deure de fer-ho.

Si aquest novembre així ho aprovem, iniciarem un procés de diàleg que de ben segur farà de l’escoltisme un moviment més gran, més fort i més cohesionat, independentment de com aquest s’organitzi, la qual cosa que ens permetrà augmentar el nostre impacte en la societat i, alhora, ser un bon exemple de superació de barreres i divisió d’interessos per a generar accions conjuntes en la construcció del nostre país. És doncs un gran projecte per a fer país i transformar la societat.

Marina Gay i Faura

Presidenta d’Escoltes Catalans

Mai caminareu sols, sempre tindreu una Eina Eina. femení. Objecte fet per a realitzar una acció determinada còmodament amb un control precís de l’operació, i que serveix per a fer un treball, prestar un servi determinat, etc.

Fa temps que conec aquesta associació.

M’he creuat amb ella en diferents moments de la vida. Alguns, moments laborals, sempre he coincidit amb grans professionals, per rigorosos i apassionats, que m’han ensenyat a qüestionar-me el perquè de tot plegat. D’altres, moments de lleure, sempre he trobat a una dolça nostàlgia de qui està agraït amb tot allò que és, perquè ho és, en part, gràcies a Escoltes Catalans.

Vull destacar una nit de cerveses al defectuós Mèxic, on una ESCOLTA, així, amb majúscules, em va explicar alguns secrets que em van començar a ajudar a traspassar la línia de l’afecte i iniciar una relació de complicitat amb l’escoltisme laic català. És per això que, quan fa uns mesos se’m va demanar esdevenir eina, vaig decidir iniciar un camí plegat amb vosaltres i tot allò que representeu.

El més interessant, però, i a risc de despertar cares d’incredulitat, remors i rumors sobre el meu estat mental, murmuris i murriades, o fins i tot somriures descarats, és que he esdevingut eina d’una de les eines més importants que té Escoltes Catalans: la Fundació Escolta Josep Carol.

Revista Eina

I no ho dic per xovinisme, identificació “patriòtica” o síndrome d’Estocolm. Ho dic perquè més enllà de que la FEJC pugui proveir de feines esporàdiques, titular caps com a monitors, facilitar prats per acampar o solucionar les gestions més insospitades, la Fundació és una de les principals eines que fan gran a Escoltes Catalans.

ial ió soc rojecc p a n ió u i. sociac bres, a l’as oltes admir a n o n mem d e v r è a u e i q réix n per pecti ió a c a Gra ui, res sociac s a l’ • La f e es coneg a u ajuda per a i fa q ssari erquè e p c n e a n i a Gr trimon • La f territori. ue na pa io t i s dar q e s g cau recor rquè a . e f ió p c ls n c e eva a a Gra tics i s, • La f volupar la s als an nen. la u cador c n e in a edu dese què v per d’on v a r c e u p ed n t, dors i a Gra n par forma l dia a dia.

• La f que són, e als a a form català ar e i t è són el u n o ic q r r la e r af n pe oltism illor pe a Gra a l’esc ssociació. t • La f itant-los m n de e s pre r l’a ursos capac ir rec què re pot arriba u r g e e p s n on a o no a Gra ita ac • La f on no arrib i facil ndició. seva a r e lors, la is cada è gen e tota co a espais u v q s r u e se cip ,d np s prin mena e, els a Gra oltism rar els seu c • La f us, de tota s e l’ alo ifon tot tip què d spectar i v n per e a r r . a G t a a en • La f ologia i ajud tre més g n metod és llocs i e És per això que quan en alguns moments m cop a

us creueu amb una eina anomenada FEJC, pareu-vos, observeu-la, entreteniuvos a jugar una estona amb ella i deixeu que us sigui útil. Potser us sorpreneu amb la mà de coses que podeu fer amb ella i acabeu esbossant un somriure.

David Brunet

Secretari “en” General de la FEJC

L’estudi de la Banca Ètica a Escoltes Catalans Durant tot aquest curs 2008-2009 l'àmbit Econòmic d'Escoltes Catalans a instància del que es va manifestar a la passada Assemblea General 2008, ha investigat el funcionament de l'anomenada banca ètica.

Un banc ètic doncs és simplement un banc que aplica en la seva activitat uns criteris ètics de reflexió, coherència, participació, transparència i d'implicació.

a l'hora de poder desenvolupar els seus projectes, ja que implica un alt cost en comissions mensuals per la realització d'operacions habituals del dia a dia.

S'ha posat de manifest que el funcionament de la banca tradicional no sempre s'adequa amb els valors amb els que treballa l'associació, però què és la banca ètica? I què ens ofereix? Pot garantir la sostenibilitat econòmica i el funcionament ordinari de les nostres activitats? Per intentar donar resposta, es va realitzar un estudi de les oportunitats que ens oferia la banca ètica al nostre país.

Hi ha, però dues vies d’actuació per a tractar el tema actualment: la promoció de la banca ètica a Catalunya i l'adopció de productes en cas de necessitat de finançament, estalvi o inversió.

Per tal de promoure el desenvolupament de la Banca ètica a Catalunya, i des de fa 10 anys existeix FETS – Finançament Ètic i Solidari, entitat de la qual Escoltes Catalans n’és membre.

Ser entitat sòcia aporta l’oportunitat de participar en els seus actes (assembles i jornades) així com col·laborar per a sensibilitzar la societat cap a un futur nou model bancari.

La banca ètica està formada per aquelles entitats bancàries que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat financera i econòmica amb l'assoliment d'objectius socials i ambientals, i parteix del principi com a entitat

14

Després de moltes reflexions, reunions, trobades i comparatives s'ha valorat que actualment, cap de les opcions de banca ètica existents a Catalunya permeten dur a terme el funcionament ordinari de l’Associació sense patir el risc de generar una despesa que la perjudiqui

Ha estat un procés en el qual han participat diferents experts en la matèria i on han col·laborat diferents àmbits associatius, per treure l’entrellat de les finances ètiques, el seu funcionament, implantació i possible aplicació real a la nostra associació.

de no finançar activitats que es considerin reprovables, optant per destinar els seus recursos només en projectes amb contingut social o ambiental i a facilitar l'accés al crèdit a persones i grups que generalment n'estan exclosos.

nòmines, de seguretat social, cobrament de subvencions i pagaments de despeses ordinàries, entre d'altres.... Totes aquestes operacions acostumen a generar despeses bancàries (comissions i interessos) que cal reduir al màxim perquè no són justificables de cara a subvencions.

Amb tot no deixa de ser una entitat financera i per tant ha de ser capaç d'assegurar el retorn dels seus fons als dipositants i ha de poder garantir la seva pròpia continuïtat. Per tant, un banc ètic té per objectius funcionar en base a criteris ètics i obtenir beneficis.

Per tal de garantir el bon funcionament en la gestió econòmica de l'associació cal conèixer quina és la operatòria habitual amb les entitats financeres. Escoltes Catalans fa transferències, pagaments de

I per altra banda existeixen entitats com Projecte Fiare i Triodos Bank. Totes dues ofereixen productes ètics d'estalvi i d’inversió, és a dir comptes corrents, a termini, i de finançament (préstecs i crèdits) en base a criteris ètics.

Al llarg d’aquests mesos s’ha iniciat un treball força interessant que ha dut a l’associació a posicionar-se, i davant d'alguna necessitat concreta de finançament o d'altres tipus d'operatòria puntual, es pot estudiar la viabilitat econòmica de solventar-ho via la banca ètica.

Àmbit Econòmic Revista Eina

ent s e r p t a s s a p e m is lt o c Es

Els campaments

Quan marxar a la muntanya només era un plaer

Notificació, marxant, menús... són paraules avui en dia molt comunes per tots ens aquestes dates però, com s’anava de campaments fa cinquanta anys?

“Ni parlar-ne de sortir de Catalunya, no hi havia mitjans! Vidrà, Santa Coloma de Queralt, Martinet de Cerdanya eren els lloc típics on anàvem”. Això ens ho expliquen l’Eduard Mitjana i en Francesc Munné, dos escoltes de l’Agrupament Escolta Ramon Llull de la dècada dels seixanta - setanta.

d’abans

Ni notificacions ni assegurança eren necessàries per marxar amb els nens. Malgrat tot els agrupaments es resguardaven sota el mantell protector de centres excursionistes, el Pedraforca i el Montnegre en el cas del Ramon Llull, a través del qual contractaven una assegurança a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, “tot i que mai va passar res, eh?”, diuen. D’autoritzacions dels pares també en duien, però els papers de la seguretat social quedaven a casa. La progra-

La preparació

Per començar, de la mateixa manera que fem ara, calia buscar el lloc. Imprescindible que tingués un riu a prop. El procés era senzill: anar a veure el terreny, parlar amb el propietari per demanar permís, feina fàcil, diuen perquè “la gent estava sensibilitzada i no tant cremada com ara perquè els de ciutat sortien menys”, i, quan aquest et donava el vist i plau, visitar l’autoritat, és a dir, la guàrdia civil. “Mentre no diguessis res referent a Catalunya ho tenies fet”.

Alguna visita durant els campaments de dos policies “amb capa i metralleta”, puntualitzen, fent sempre la mateixa pregunta (¿Ya comen los niños?) era el següent i, per sort, darrer contacte amb el poder. A partir d’aquí podia començar l’aventura.

16

mació no existia explícitament. Era només pel bon funcionament intern. “El Consell d’Agrupament ens preguntava que fèiem i nosaltres ho explicàvem. Alguns ho feien millor, d’altres pitjor...” Res que no passi avui en dia...

Revisar tendes, buscar olles, cullerots són conceptes que no utilitzaven. “El material el llogàvem al mateix Centre Excursionista o a Can Sant Just. De fet les primeres vuit tendes les vam comprar de rebaixes l’any 1973, i com que no teníem lloc les havíem de guardar a casa meva!”, diu rient en Francesc. I és que la màxima preocupació que tenien era que tot tornés sa i estalvi per tal de no haver de pagar un extra.

El viatge

Normalment es viatjava amb autocar. “El Sagalés”, puntualitzen, “que encara surt de Passeig Sant Joan?”. I és que ja fa molts anys d’aquells dies en que tardaven més de vuit hores en arribar al terreny. Mai no van llogar res i, com a molt, aconseguien que algun pare els portés material amb cotxe.

Sinó es viatjava en tren. Les baralles amb els de la OJE són els records que guarden dels trajectes amb la RENFE: “Una batussa a l’estació de Vic va ser memorable!”.

Muntant el campament

La base de la que es partia fa cinquanta anys era la mateixa que ara: els campaments eren la culminació de l’any i hi

desenvolupaves les tècniques que havies après: construcció de taules, nusos, latrines… Malgrat tot “hi havia més facilitats”, creuen. Així, previ permís de l’amo del terreny podies talla llenya (“no arbres!”) i fer taules… La particularitat era que cada membre de la unitat estava especialitzat: “durant el curs es passaven proves i s’obtenia un carnet”. Així el tècnic de nusos tenia una tasca diferent que el de la llenya.

“La feina en equip era clau en el bon funcionament”, expliquen. “Es volia potenciar la vida de la patrulla, la sisena, la unitat”.

Les tendes eren un món a part. Tenint en compte que ni el sobre-sostre ni la tenda en si tenia terra, la infraestructura es convertia en un fet clau per evitar inundacions. “Fèiem un reguerot al voltant per evitar l’aigua. Et salvava la vida”. Pels ecologistes, que no pateixin! “Els pans d’herba que trèiem quedaven al costat per taparho al marxar!”, diuen. Per evitar les pedres

i l’herba posaven isotèrmics casolans: fundes de matalàs que feien les mares omplerts de palla del mas més proper. Malgrat tot, la imaginació permetia dormir gairebé com a casa. Ho recorda molt bé l’Eduard: “A Sant Martí de Montnegre hi vam posar folgueres. S’estava divinament”. Durant el dia el sac quedava a fora ben plegat per airejar-se. Les motxilles, a l’absis.

Les letrines feien “metre i mig de fons”, expliquen orgullosos. A més a més el mateix forat servia, al marxar, per colgar les deixa-

havien arribat al dia a dia dels escoltes el carbur servia per fer llum. Pels no entesos no era més que “una llauna amb un pal i una metxa que s’encenia”, diuen.

Intendència

Arròs, patates, pa amb melmelada, embotit... El menú és una de les coses que menys ha variat al llarg dels anys. Només la pasta escassejava. S’aprofitava, però, la brasa del foc de camp per fer patates al caliu i menjar a la brasa. “Gana no en passàvem”, puntualitzen. I ensenyen un full mecanografiat que guarden amb el menú dels campaments d’estiu de 1967 a Martinet de Cerdanya. Fins i tot, expliquen que mataven a algun pollastre i, per riure

donar el suplement necessari de calci als nens. Errors tècnics, però, també en cometien. L’Eduard recorda el que els va passar a Martinet de Cerdanya: “Un dia vam anar a Puigcerdà a comprar musclos. És clar, només d’arribar del cotxe de línea al poble ja s’havien fet malbé i els vam haver de llençar”. Res que no ens hagi passat...

Per l’aigua s’anava a la font. “Vigilàvem molt”. Amb uns dipòsits que es penjaven dels arbres tenien el problema solucionat.

El riu nomes l’utilitzaven per banyar-se. El que destaquen és que hi havia fonts per tot arreu. Al seu entendre “les urbanitzacions han tallat les aigües subterrànies i ja no n’hi ha”. El que no han desaparegut són els maniàtics. I és que encara recorden a un nen que cada cop que tocava menjar

Francesc Munné i Eduar d Mitjana · Escoltes del s anys 60 i 70

lles. “I és que deixàvem el terreny perfecte, i a més a més no vegis com creixien els arbres allà, amb l’adob que hi quedava!”, riuen, abans de fer-se creus que avui en dia ho tinguem prohibit.

Que es faci la llum!

“En aquells temps es feia el foc de camp, ara no podeu, no?”. I és que aquesta prohibició és per ells una de les pèrdues més grans que ha patit l’escoltisme. “Cada nit ens il·luminava i servia tant per menjar, cuinar, jugar...”. La darrera nit era tradició fer vetlles: vigilar, per torns, que la flama no s’apagués. Mentre les piles encara no Revista Eina

una mica “el deixaven córrer sense cap pel campament”. Eren altres temps. En Francesc recorda quan, a la riera de Vidrà, els van caure els macarrons al riu i van haver de pescar-los un a un a la cascada que hi havia més endavant. “Boníssims, van quedar de perles”.

La problemàtica venia amb la compra. No tenien cotxe i caminaven 10 o 15 minuts fins arribar al poble. Així havien de pactar amb els botiguers perquè els apropessin el menjar al campament. La llet era un món a part. En aquells temps el tetra brick pertanyia a la ciència ficció i les vaqueries o la masia més propera eren perfectes per

s’enfilava a un arbre. “Ara quan el veig li dic i riem junts, però ens ho va posar difícil”, expliquen rient.

I és que al llarg dels anys els campaments han canviat, especialitzant cada cop més la feina del cap. En Francesc ho reafirma amb una queixa que, malgrat tot, quan la llegim (o escoltem) ens sona a elogi “Molta paperassa teniu! Cursets, marxants... Ara fer de cap és com una professió! De veritat que us felicito!”. I nosaltres a ells per la seva feina.w

Jordi Collell 17

Aquest any els Raiers hem sentit en les nostres pells els bombardejos que va patir la ciutat de Barcelona i els seus habitants durant la guerra civil, els del març del 1938.

El cap de setmana del 25 i 26 d’abril 340 Raiers de 28 agrupaments ens vam reunir al camp de refugiats de Can Baró per tal d’afrontar tots junts els atacs que rebia la població.

Per començar ens vam dividir per anar als barris de Poble Sec i Gràcia per tal d’intentar aconseguir provisions, medicaments i documentació. No va ser fàcil degut als continus avisos de bombes que ens indicaven les sirenes de la ciutat inundant i ofegant els sons dels carrers i que amenaçaven amb acabar amb la nostra vida i la de les nostres famílies.

Vam poder guardar-nos en alguns refugis de la ciutat i així protegir-nos de les bombes. Allà vam fer un parèntesi en tot el que estava passant i tenir una oportunitat de conèixer els refugis i entendre les seves característiques i perquè van ser tant importants en aquella època.

Un cop el perill va passar vam tornar al camp de Can Baró. Allà la Comissió de festes del barri ens esperava per celebrar la Festa Major. Però un nou avís de bomba al que malauradament ja ens havíem acostumat va interrompre el pregó i ens va fer pujar als búnquers.

18

L’atac es va produir una hora més tard.

Una hora que es va fer eterna durant l’espera de l’arribada dels avions i les bombes. Amb neguit, escoltant el silenci i espantats. Vam ser rebuts per un batalló de soldats republicans i vam viure en primera persona el patiment d’un bombardeig amb les seves amargues, dures i injustes conseqüències. Quan l’atac va arribar ja sabíem bé quines havien de ser les nostres posicions. Mentre els soldats intentaven controlar que tothom estigués a cobert i protegits, les bombes començaven a fer-se les senyores de la ciutat i del turó. Sentíem els soldats cridar, donar-se ordres, podíem sentir en la nostra pròpia pell el perill que suposava quedar-se fora mentre els carrers cremaven.

Quan ja portàvem una estona allà dins, de sobte, es va fer un silenci sepulcral. I tot seguit un crit de ràbia, de dolor. Havien caigut soldats durant aquell atac.

Eren una més de les 700 víctimes dels bombardejos del mes de març.

Tots sabíem que el que havíem viscut durant el dia era una simulació, però inconscientment tenim ben present que uns fets no massa diferents (sí, molt més exagerats) havien passat realment no fa tants anys.

Diumenge vam matinar i vam pujar als búnquers dels Tres Turons per netejar la zona i poder recuperar d’alguna mane-

ra allò que anys enrere havia significat tant pels habitants de Barcelona.

Però la pluja ens va fer una mala passada.

Quan ja estàvem preparats per començar, va caure un gran aiguat que va frustrar la Gran Acció que teníem prevista. Vam tornar a l’escola mullats de cap a peus.

El que no va impedir el clima va ser poder reflexionar sobre les experiències viscudes al llarg dels dos dies. Va ser el moment en que cadascú va aportar allò que havia après. I és que tots vam tenir clar que recordar serveix per no oblidar.

I amb la visita i l’agraïment de tres àvies que van viure els bombardejos de la ciutat vam tancar la TREC. Amb el seu testimoni vam poder entendre, la duresa, la por i la impotència davant de la maquinària de violència que és la guerra.

Amb el seu testimoni vam poder entendre, la duresa, la por i la impotència davant de la maquinària de violència que és la guerra.

Tot plegat ens ha fet adonar de la importància de conservar la memòria històrica per tal de tenir-ne consciència i evitar així que coses com aquelles tornin a passar.

Hem de tenir coneixement de tots els fets ocorreguts en el passat per tal que les properes generacions no repeteixin els mateixos errors provocant encara més guerres i conflictes. Aprendre del passat per canviar la manera de fer en el futur.

Sense violència, sense agressivitat. Buscant el camí que ens dugui a viure dialogant, escoltant i buscant solucions justes als conflictes que ens poguem trobar.

Branca Raiers Revista Eina

De ben segur que algun cop hauràs fet un cim. Si és així, probablement recordaràs aquells petits moments de flaquesa que et convidaven a abandonar, però que al mateix temps, un no-sé-benbé-què no et permetia rendir-te i et feia continuar amunt, amunt...

I el moment d’arribar a dalt? Fer el cim és un espectacle. Un espectacle visual, una imatge que, de ben segur, mai més oblidaràs. Però a més a més, fer el cim és un espectacle a nivell interior i individual! És possible que a dalt d’un cim hagi estat on més capaç t’has sentit d’assumir tot el que et proposessis, o on el sentiment d’arrelament amb la natura ha estat més marcat o, potser, on t’has sentit la partícula més petita en un immens univers...

Fer un cim a pocs deixa indiferent.

Com et quedaries si et digués: travessar de dalt a baix la teva terra, vuit dies i creuar fronteres?

Imagina’t l’espectacle a nivell interior!

Doncs això és el que vivim els Pioners de l’AE La Mulassa cada tres anys quan fem el Reus-Andorra a peu. Al llarg de 216 quilòmetres són innombrables les anècdotes per explicar, però també incomptables són els moments de flaquesa o les estones en que aquest espectacle interior és més latent...

El primer dia, a les set del matí quan ens reunim tota la tropa, a les cares de tots i cada un de nosaltres es dibuixa un gran

dilema entre el “no serà per tant” i el “no seré capaç”... Però, al final de la primera etapa ja no estàs tan convençut que “no serà per tant”, però per res del món el “no seré capaç” et passa pel cap... Fins que l’endemà a les sis del matí sona el despertador.

REUS-ANDORRA travessant fronteres...

Els següents dies són crucials per al grup! Entre el segon i el cinquè dia s’estableixen llaços de suport entre Pioners i també amb i entre els Caps, probablement hi haurà alguna baixa, potser et perdràs durant moltes hores... És sorprenent com cada nova situació a la que ens enfrontem com a unitat impacta sobre nosaltres i ho remou tot. El grup que acaba la cinquena etapa de la ruta, ja no és el mateix que el del primer dia: el sentiment d’empatia és màxim, hi ha un motiu que ens uneix i és innegable -per això no volem que ningú quedi enrere i ens donem forces els uns als altres per seguir tirant endavant- i aprenem a valorar les mateixes coses, per petites i insignificants, que puguin semblar (ja sigui seure a terra, arribar al punt d’intendència, fer un glop d’aigua o el tros de fuet que tens a la motxilla i que t’ha de durar tot el dia). Poques vegades pots experimentar tan clarament el que significa U-N-I-T-A-T.

0,32€

0,32€

0,32€

0,32€

0,32€

0,32€

sima Sang, . de la Purís Sortida: Plç un calorós d’ í 7 del mat Reus, a les dia d’estiu

rrana.... a duana ando Arribada: L a Vella. Una L ra t, Andor Posteriormen de la sortida es després tarda nou di Etapes: ar: 28 km Reus-Miram km ontils: 26, 9 ..)

Miramar-P i no et perds. (s km 0 3 ió: ub -R ls ti Pon : 37,6 km Rubió-Pinós a: 23,4 km on ols Pinós-S Morunys: t Llorenç de Solsona-San 31,9 km ys-Fòrnols de ç de Morun Sant Lloren km Cadí: 24,3 0,5 km. í-Andorra: 3 ad C de ols Fòrn

En els últims dies de la ruta es manifesta la màxima expressió de la maduresa individual i col·lectiva. I pas a pas arribes al quilòmetre 216. En aquell moment et sembla, la duana andorrana, fins i tot bonica. Tot plegat es converteix en un immens esclat de vida i també d’escoltisme.

Per un Pioner significa haver après i viscut en pròpia pell, que en general, tot camí és dur, però també que tota meta és assolible. Per un Cap, representa una d’aquelles vivències que atorguen sentit a la tasca que està duent a terme i que aquest és el camí per aconseguir grans metes.

Toni Ballester Cap de pioners de l’ae La Mulassa 1,92€

19