PEC escola Pau Vila

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

PROJECTE EDUCATIU ESCOLA PAU VILA ESPARREGUERA

1

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

2

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

Pàgines

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

4

2. CONTEXT

8

3. CARÀCTER PROPI

13

4. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE

19

5. CRITERIS PER AL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM

22

6. TRACTAMENT DE LES LLENGÜES

31

7. INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

33

8. TUTORIA I ORIENTACIÓ DE L’ALUMNAT

35

9. MODEL DE CONVIVÈNCIA ESCOLA

37

10. PROJECCIÓ EXTERNA

38

11. L’AVALUACIÓ INTERNA: INDICADORS DE PROGRÉS

41

12. APROVACIÓ.AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PEC

43

3

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

INTRODUCCIÓ Identificació del document

El curs 2013/2014 l’escola Pau Vila revisa el Projecte Educatiu de Centre (PEC) datat de l’any 1992 fruït d’un treball conjunt dels diferents sectors de la Comunitat Educativa. Actualment l’escola es troba immersa en un procés valuós intern de repensar el futur, mirant el passat, d’acord amb el nostre present.

Així, cal veure el present com el que és una possibilitat de créixer i millorar entre tots i totes la nostra escola per continuar essent un referent d’innovació pedagògica i qualitat al territori, la primera opció d’escolarització per a moltes de les famílies d’Esparreguera.

“El Projecte Educatiu és el document estratègic marc per a la institució escolar, que ha de formalitzar i concretar les seves intencions i actuacions, dotant-la d'una identitat diferenciada i plantejant aquells valors i principis que assumeix aquesta comunitat. És l’instrument clau que orienta la intervenció educativa del centre, el projecte de referència a l’hora de justificar i legitimar qualsevol actuació que a nivell individual o col•lectiu, realitzin tant el professorat com els directius i demés membres de la comunitat escolar”

Definició

1. El projecte educatiu recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i, més en general, el màxim aprofitament educatiu.

Línia d’escola Repensar el futur, mirant el passat, d’acord amb el nostre present Segons l’article 4 del Decret 102/2010, d’autonomia

2. El projecte educatiu contribueix a impulsar la col•laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social. El projecte educatiu ha de tenir en compte, si n’hi ha, els projectes educatius territorials.

3. Per definir o actualitzar el projecte educatiu, cada centre ha de tenir en compte les característiques socials i culturals del context escolar i, quan escaigui, de l’entorn productiu, i preveure les necessitats educatives de l’alumnat.

El PEC que aquí presentem cal concebre’l com una guia que orienta el desenvolupament de la vida de la nostra escola, fet que implica necessàriament la concepció i el desenvolupament de nous documents que despleguen les nostres intencions educatives i regulen el nostre dia a dia, donat que sense ells el PEC quedaria incomplert. Necessàriament tots i cadascun dels documents han de beure i respectar els grans trets

4

La coherència del PEC amb altres documents.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila que aquí recollim.

A. B. C. D. E. F. G. H. I.

Justificació

Pla d’acollida Projecte lingüístic NOFC, normes d’organització i funcionament de centre Carta de compromís educatiu Projecte curricular de centre Pla TAC Pla d’atenció a la diversitat (PAD) Protocol d’absentisme Pla de lectura de centre (PLEC)

1. Servir com a document marc, és a dir, com a referència de qualsevol altre document de gestió de la vida escolar.

Planificació estratègica

2. Adaptar les diferents activitats del centre a les necessitats i les característiques socio - culturals i educatives de l’entorn i del centre.

Coherència Participació i

3. Crear espais de negociació, afavorint una cultura del diàleg i de la presa de decisions consensuades, a fi d'augmentar el seu caràcter vinculant, comprometent-nos en un model d'educació i gestió de tipus participatiu i democràtic.

4. Propiciar un model d'autoavaluació, a través de diferents instruments desenvolupats i consensuats amb aquest objectiu, obtenint mesures quantitatives i sobretot qualitatives de l'eficàcia de les tasques formatives. Tot això amb l'objectiu de millorar, tant els nivells acadèmics com la dimensió humana del procés d'ensenyament – aprenentatge.

Contingut

corresponsabilitat.

Cultura avaluativa

5. Possibilitar i facilitar la participació en les institucions escolars dels diferents agents externs i interns de la Comunitat Educativa.

Obertura a l’entorn

1. El projecte educatiu de cada centre recull i, si s’escau, desenvolupa el caràcter propi del centre definit per la titularitat. El caràcter propi ha de respectar els principis rectors del sistema educatiu i per als centres de titularitat pública, el caràcter propi és el definit a l'article 93 de la Llei d'educació. A més, el projecte educatiu ha de contenir, com a mínim, els aspectes que s'indiquen a continuació, amb les precisions que s'estableixen en aquest Decret:

Segons l’article 5 del Decret 102/2010, d’autonomia

a) L'aplicació dels criteris d'organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius, els procediments d'inclusió educativa, els valors i objectius que regeixen l'aprenentatge de la convivència i altres actuacions que caracteritzen el centre. b) Els indicadors de progrés pertinents, que han de referir-se a elements de context, recursos, processos i resultats i que han de ser revisables periòdicament en funció

5

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila dels resultats de l'avaluació del centre. En qualsevol cas, se n'han d'incorporar de relatius a resultats o rendiments acadèmics d'acord amb el que determini l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació. c) La concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris que orientin l'atenció a la diversitat i els que han d'orientar les mesures organitzatives, sempre d'acord amb els principis de l'educació inclusiva i de la coeducació. Quan els ensenyaments impartits pel centre prevegin en el seu currículum formació en centres de treball, les concrecions curriculars que faci el centre han de contemplar també l'especificitat d'aquesta formació. En tot cas, el centre ha de mantenir la concreció dels currículums a disposició de l'Administració educativa per tal que aquesta en pugui comprovar l'ajustament als mínims curriculars que garanteixen la validesa dels títols corresponents als ensenyaments reglats impartits. d) Els criteris que defineixen l'estructura organitzativa pròpia. e) El projecte lingüístic, que s'ha de concretar a partir de la realitat sociolingüística de l'entorn i d'acord amb el règim lingüístic del sistema educatiu establert a les lleis. El projecte lingüístic dóna criteri amb relació al tractament i l'ús de les llengües en el centre i recull els aspectes que determinen les lleis sobre la utilització normal del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, així com la continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d'alumnes. El projecte lingüístic també dóna criteri sobre l'aprenentatge de les dues llengües oficials i de les llengües estrangeres. Així mateix, determina quina llengua estrangera s'imparteix com a primera i quina o quines com a segones. Quan, d'acord amb el projecte lingüístic, el centre acordi impartir continguts curriculars en alguna de les llengües estrangeres, ha d'obtenir autorització del Departament d'Educació.

2. El centre pot introduir en el projecte educatiu tots els altres aspectes que, d'acord amb la definició de projecte establerta a l'article 4 i amb els altres preceptes d'aquest Decret, consideri pertinents.

3. El conjunt de normes d'organització i funcionament del centre a què fa referència el capítol 3 d'aquest títol han de ser coherents amb els principis, valors, objectius i criteris educatius que el centre determini en el seu projecte educatiu.

Normativa de referència

La normativa vigent bàsica que haurem de tenir en compte a l’hora d’elaborar, revisar o modificar el Projecte Educatiu del Centre (PEC) serà la següent: a. Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig), d’Educació – LOE. b. Llei 12/2009, del 10 de juliol d’Educació – LEC.

(BOE del 4.05.2006) (DOGC del 16.07.2010)

c. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

(DOGC 05.08.2010)

d. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent.

(DOGC 11.11.2010).

6

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila e. Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil. f. Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. g. Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.

7

(DOGC 16.09.2008).

(DOGC 29.06.2007).

(DOGC 18.06.2008)

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

CONTEXT Anàlisi de l’entorn

Situació geogràfica.

L'escola Pau Vila està situada a Esparreguera, un municipi de la comarca del Baix Llobregat, ubicat al marge esquerre del riu Llobregat, entre les poblacions d'Olesa de Montserrat (est), Abrera (sud), Collbató (nord) i els Hostalets de Pierola (oest), amb una població aproximada de 21.856 habitants (2012).

Un dels valors afegits de la nostra escola és la nostra ubicació. Estem situats en un indret tranquil envoltats d’oliveres i ametllers i amb unes meravelloses vistes de Montserrat, fet que ens permet i facilita gaudir del coneixement in situ de determinats aspectes referits a la natura.

La nostra escola

La nostra escola és un centre públic de titularitat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, de doble línia amb uns 460 alumnes, distribuïts en 6 grups d’educació infantil i 13 grups de Primària.

Escola pública

Des del punt de vista arquitectònic, l’escola ha mantingut la seva característica forma en U que l’acompanya des de la seva construcció.

Fruit de les remodelacions del curs 2005-2006, consta de dos edificis, un edifici principal on estan ubicades totes les aules i serveis i un edifici annex on s’hi troba el gimnàs i els vestuaris. Cal destacar els espais exteriors per les seves dimensions i possibilitats, i la generositat d’algunes aules de l’edifici. Pel que fa als recursos materials, podem afirmar que el centre està ben dotat. Compta amb aula d’idiomes amb pantalla i canó per projectar; Aula d’informàtica, amb vint-i-dos ordinadors; Set aules amb pissarres digitals; Quatre aules amb pantalles i canons; Ordinadors i projectors portàtils; Aula de ciències equipada; Sala de psicomotricitat, amb gran riquesa d’estructures i materials; Gimnàs, amb vestuaris propis; Equip de so i llums, per

Equipaments

8

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila representacions i funcions teatrals; Aula de música amb diversitat d’instruments, pantalla i canó per projectar; Biblioteca amb un considerable fons bibliogràfic, tres ordinadors i una pissarra digital.

La plantilla docent de l’escola està formada per un equip de 27’5 places de mestre, d’entre els quals es compta amb especialistes d’Educació Infantil, Música, Anglès, Educació Física, Educació Especial i Primària.

Comptem amb una Tècnica d’Educació Infantil per a les dues aules de P3 i una auxiliar d’Educació Especial.

Altrament comptem amb la col•laboració del personal dels Serveis Educatius com ara la psicopedagoga de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i una logopeda del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA).

La història del Pau Vila.

Recursos Humans

L'escola va ser construïda al 1980 per tal de donar resposta a l'explosió demogràfica d'Esparreguera en aquell temps. Està situada a La Plana, un barri de cases unifamiliars.

Les famílies que porten als seus fills i filles al Pau Vila són majoritàriament procedents d’altres poblacions de Catalunya, algunes es van instal•lar al municipi després de la inauguració de l'autovia l'any 1990 i el trasllat de la SEAT a Martorell. Aquest fet va comportar una explosió demogràfica a Esparreguera que va tenir com a conseqüència l’ampliació de barris com Can Rial, Mas d'en Gall, Can Vinyals i Can Comelles i la creació de nous com el Castell. El 40 % de les famílies de l’escola han viscut sempre a Esparreguera, de fet, alguns pares i mares són ex alumnes de l’escola. En percentatges més baixos, també són presents famílies procedents d’altres Comunitats Autònomes i Països.

El curs escolar 2005-2006, l’escola viu un moment important amb la remodelació de tot l’edifici.

La millora en l’accessibilitat a l’escola arribarà el 2007, amb la inauguració del pont de La Plana, fet que farà que el Pau Vila adquireixi una perspectiva de proximitat tot i estar ubicat en un dels extrems de la Vila.

La història del Pau Vila està vinculada al naixement del nostre estimat Drauvil. Des que l’escola va fer 10 anys viu i creix amb nosaltres, evolucionant, descobrint, aprenent… Un personatge entranyable per tots els que formem part de l’escola. http://escolapauvila.cat/

Els nostres alumnes.

La revisió del PEC actual, el qual data de l’any 1992, ens ha portat a la necessitat d’obtenir informació sobre el perfil de l’alumnat actual, amb la intenció de poder ajustar els nostres trets d’identitat i la nostra declaració d’intencions com a institució educativa.

Podem afirmar que les famílies que escolaritzen els alumnes al Pau Vila ho fan per convicció, tal i com ho demostren els indicadors de centre,

9

El perfil de l’alumnat.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila que mostren una demanda de P3 per sobre de la mitjana de Catalunya.

Tradicionalment l’escola ha gaudit d’una bona imatge dins del municipi i ha estat associada a paràmetres d’innovació pedagògica i qualitat educativa.

El curs 13-14 es va fer l’actualització del perfil de l’alumnat, a partir del disseny en claustre d’un formulari telemàtic amb les dades més rellevants que, com a docents valorem per millorar la nostra actuació didàctica. Aquest formulari ens ha permès recollir les necessitats reals partint de la realitat lingüística i essent conscients dels nostres marges de millora pel que fa als resultats acadèmics.

Vàrem obtenir una participació final de les famílies d’un 64’3 %.

Pel que fa als usos lingüístics, les respostes de les famílies, ens informen que en un 66% els tutors parlen entre ells el castellà. En la relació amb els seus fills les dues llengües obtenen percentatges similars, tot i que predomina l’ús del castellà com a llengua de relació amb els fills i filles.

Per tal de fer més exhaustiu l’anàlisi de l’ús de les llengües a l’escola, en un intent de poder comptar amb informació relativa a la realitat sociolingüística dels nostres alumnes, hem decidit com a claustre, fer extensiva una enquesta sobre els usos lingüístics als nens i nens a tota l’educació primària. Els resultats globals de l’escola ens mostren que en un 45 % la llengua que parlen a casa és el castellà, un 30% dels alumnes manifesten viure en un context de bilingüisme i en un 22% fan servir el català per comunicar-se a casa.

Pel que fa a la llengua d’ús dins de l’escola, concretament en la relació amb els docents, a la pregunta “quina llengua parles habitualment amb el teu tutor/amb la teva tutora” el 75% dels nens i les nenes afirmen que parlen exclusivament el català, enfront del 5% de castellà i el 20% de respostes que afirmen que tant el català com el castellà, fet que podem explicar per la circumstància que la majoria dels tutors imparteixen el castellà com a assignatura.

En relació als usos lingüístics amb els companys i companyes, ens trobem que la llengua castellana és la llengua predominant (52%) tant en les estones de pati com en les d’interacció no curricular.

10

Els usos lingüístics al Pau Vila.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila S’evidencien uns percentatges de bilingüisme del 35% i una minoria que es relaciona al pati en català (13%). En situacions curriculars (fer un treball) el català (40%) impera sobre el castellà (28%) amb un important percentatge de bilingüisme (32%) reduint-se al 48 % en les relacions dins del context de l’aula.

Les famílies

Les famílies que porten als seus fills i filles al Pau Vila són majoritàriament procedents d’altres poblacions de Catalunya, algunes es van instal•lar al municipi després de la inauguració de l'autovia l'any 1990. Aquest fet comportarà en Esparreguera un boom demogràfic que tindrà com a conseqüència l’ampliació de barris com Can Rial, Mas d'en Gall, Can Vinyals i la creació de nous com el Castell i Can Comelles.

El 40% de les famílies de l’escola han viscut sempre a Esparreguera, de fet, alguns pares i mares són ex alumnes de l’escola. En percentatges més baixos, també són presents famílies procedents d’altres Comunitats Autònomes i Països.

Els primers anys d’escola l'alumnat provenia majoritàriament del barri de La Plana, on està situada l’escola, però actualment els nuclis de procedència dels alumnes estan força repartits entre les diverses zones del municipi, situant-se en primer lloc el centre del poble. Cal tenir en compte que Esparreguera està considerada zona educativa única.

La participació de la Comunitat Educativa.

Tradicionalment l’escola ha gaudit d’una gran implicació per part de tota la Comunitat Educativa. Existeixen diferents vies i mecanismes per assegurar la participació dels diversos components,: Òrgans prescriptius com el Consell Escolar, el Claustre i el Consell de Delegats. Les característiques i funcions de cadascun es troben desplegats a les NOFC. A l’escola tenim una Associació de Mares i Pares dels alumnes que es coordinen amb l’escola per dinamitzar la participació de les famílies i gestionen

11

Barris de residència.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila En l’apartat de criteris per al desenvolupament del currículum el present PEC ho pot trobar la relació d’activitats per a fomentar la participació de les famílies en el centre.

Serveis

L’escola ofereix per als alumnes que ho necessitin el servei de menjador, gestionat per l’AMPA a través de la cessió a una empresa del sector.

La gestió del serveix es concreta en el Pla de Funcionament anual elaborat per la Comissió de Menjador i aprovat al si del nostre Consell Escolar.

El temps del migdia és considerat un temps d’atenció als infants emmarcat sota els principis rectors del nostre Projecte Educatiu.

Menjador

L’escola disposa de servei de transport per a aquelles famílies que resideixen en les urbanitzacions més allunyades. Aquest servei el gestiona l’Ajuntament.

Transport

L’AMPA ofereix activitats extraescolars força variades, adreçades a tots els infants de l’escola.

Anualment es presenta el projecte d’extraescolars el qual és valorat en Consell Escolar.

Activitats extraescolars

12

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

CARÀCTER PROPI Principis rectors del sistema educatiu

1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut, es regeix pels principis generals següents: a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut i la resta de legislació vigent. b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat. c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració de tots els col•lectius, basada en la coresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics. d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de creació de centres, la llibertat d’elecció entre centres públics o centres altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes. e) El pluralisme. f) La inclusió escolar i la cohesió social. g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel•lència, en un context d’equitat. h) El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país, i el respecte a la convivència. i) El respecte i el coneixement del propi cos. j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans. k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge. l) El foment de l’emprenedoria. m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes. n) L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola. o) L’educació al llarg de la vida. p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions. q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.

2. El sistema educatiu es regeix pels principis específics següents: a) La formació integral de les capacitats intel•lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament de base científica, que ha d’ésser laic, d’acord amb l’Estatut, en els centres públics i en els centres privats en què ho determini llur caràcter propi. b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i la satisfacció personals. c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena integració social i laboral. d) L’habilitació per a l’aprenentatge permanent. e) L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del rigor, l’honestedat i la constància en el treball.

13

LEC art 2.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila f) g) h) i)

La capacitació per a exercir activament la ciutadania.

L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació.

La competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals.

La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.

3. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius següents: a) El funcionament integrat i la gestió descentralitzada. b) La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats canviants de la societat. c) L’autonomia de cada centre. d) La participació de la comunitat educativa. e) La promoció del reconeixement social i professional del professorat. f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l’estímul i el suport per a fer-lo possible. g) La programació de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons públics. h) La col•laboració, la cooperació i la corresponsabilització amb els ajuntaments i altres administracions públiques.

Caràcter i projecte educatiu dels centres públics

1. Les administracions han de garantir que els centres públics dels quals són titulars siguin referent de qualitat educativa i d’assoliment dels objectius d’excel•lència i d’equitat que aquesta llei determina.

LEC art 93.

2. L’escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi.

3. Els centres públics es defineixen d’acord amb els principis de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d’avaluació, de retiment de comptes, d’implicació de les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel•lència i de respecte a les idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.

4. Els principis definits pels apartats 2 i 3 inspiren el projecte educatiu que cada centre públic ha d’adoptar en exercici de l’autonomia que aquesta llei li reconeix. En tot cas, el projecte educatiu de cada centre s’ha de comprometre expressament a complir aquests principis i ha de determinar la relació amb els alumnes i les famílies, la implicació activa del centre en l’entorn social i el compromís de cooperació i d’integració plena en la prestació del Servei d’Educació de Catalunya.

Objectius prioritaris

L’escola Pau Vila, en exercici de la seva autonomia de centre i d’acord amb les característiques del nostre entorn social, cultural i sociolingüístic, respectant els principis de no-discriminació i d’inclusió educativa, hem definit com a objectius prioritaris de les etapes educatives que impartim els que consten a continuació: ✓ Contribuir al desenvolupament integral de la personalitat

14

Inclusió educativa

Formació integral

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila mitjançant una formació científica, tecnològica i artística vinculant pensament, emoció i acció. ✓ Formar ciutadans demòcrates en la tolerància, esperit reflexiu, judici personal, respecte als drets i opinions de l'altre, solidaritat, civisme, pluralisme ideològic i sentit del diàleg. ✓ Fomentar el desig per l’aprenentatge permanent com un procés continuat al llarg de la vida. ✓ Educar per viure i conviure en la Societat de la Informació. Les habilitats com la cerca, la selecció, la interpretació de la informació i la creació del propi punt de vista tenen en la societat actual una especial rellevància. Cal acompanyar i formar els nostres infants per viure i conviure dins de la societat de la immediatesa, la incertesa i la globalitat.

Trets d’identitat

Els trets d’identitat de l’Escola Pau Vila està constituïts per la interacció entre tres elements fonamentals: la individualitat, la diversitat i l’aprenentatge. És el vincle entre els tres components el que determina el caràcter únic de la nostra escola. Aquest triangle interactiu està embolcallat per l’educació emocional i pels principis de l’escola inclusiva.

Principis democràtics

Aprenentatge permanent

Societat de la informació

“L’emoció i la necessitat fan l’aprenentatge ”

Individualitat

15

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila La individualitat és reconèixer la identitat personal de cada nen o nena amb la seva història, la seva família, les seves capacitats, interessos i la seva manera de relacionar-se i interactuar amb l'entorn.

El reconeixement de les diverses individualitats que conformen un grup, comporten implícitament el respecte i la comprensió del principi de diversitat, la qual és entesa des de la visió de riquesa i permet que puguem créixer junts i construir un coneixement compartit.

Diversitat Individualitat versus diversitat: L’individu com a ésser social.

El grup classe el formen una diversitat d' individus que interaccionen entre ells i amb l'entorn i comparteixen unes vivències, una història comuna, uns interessos, que constitueixen la idiosincràsia i singularitat del grup.

Plantejament institucional

Els processos d’ensenyament-aprenentatge han de promoure situacions comunicatives riques, funcionals, significatives, creatives i han de provocar emoció en els infants.

Aprenentatge

La Individualitat, la Diversitat i els Processos d’Ensenyament Aprenentatge tenen sentit quan es vinculen entre si, en una escola on tothom hi té cabuda, dins el marc de l’educació emocional i la inclusió

Educació Emocional i inclusiva

1.

L'escola en el procés educatiu té en compte: a) La potenciació de l'autonomia personal del nen i la nena en tots els aspectes. b) El reconeixement de la diversitat familiar, social, cultural i lingüística dels alumnes. c) La conscienciació de l'alumne respecte a la seva contribució a la realització d'una societat millor.

Autonomia personal Diversitat social, cultural i lingüística

2.

L’escola vetlla perquè els valors, les actituds i els hàbits que afavoreixin el procés educatiu siguin la llibertat, la justícia, la cooperació, l’esforç personal, la capacitat de comunicació, la creativitat, la flexibilitat, la comprensió, l’espontaneïtat, la sinceritat, l’esperit crític, la dedicació i tots els altres valors que desenvolupin la personalitat de l’infant.

Compromís social

3.

L'escola es mostra oberta a la col•laboració amb les entitats existents en la comunitat que l'envolta i es vincula fermament amb l’entorn a través de la relació i el treball amb els altres centres educatius del municipi, amb l’ ajuntament, amb els projectes educatius municipals i territorials. Així mateix vetllem per la coordinació entre etapes educatives, tot incidint en la coordinació amb les llars d’infants i

Relacions amb l’entorn

16

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila els Instituts amb els quals compartim alumnat.

4.

L'escola mostra una clara intenció per defensar sempre els drets dels alumnes, quant a la seva promoció intel•lectual, moral, física, psíquica, social i cultural.

Drets dels infants

5.

En el marc de la legislació actual i de la realitat social que l'envolta, l'escola vetlla per la plena integració de tots els alumnes a la realitat nacional de Catalunya. Per això, promou l'ús i el coneixement de les llengües oficials i el plurilingüisme com a eina de relació i integració socials durant tot el procés educatiu.

Plurilingüisme.

6.

L'escola aposta fermament per la coeducació.

Coeducació

7.

L'escola promou una gestió participativa de l’escola.

Gestió participativa

8.

L'escola ha d'assumir el tractament de la diversitat dels alumnes, especialment pel que fa a: a) La inclusió dels nens amb N.E.E., vetllant per aconseguir els recursos humans i materials necessaris per a dur-la a terme correctament. b) Respectar els ritmes i nivells maduratius propis de cada nen i nena, adaptant les condicions i materials a les possibilitats d'aquests.

Diversitat

9.

L'escola ha de manifestar un interès permanent per la renovació pedagògica, per tal de restar oberta a les transformacions que demana la condició canviant de la nostra societat, sempre d'acord amb les disponibilitats personals i en funció de les possibilitats de reciclatge, i altres mitjans oferts per l'Administració.

Renovació pedagògica.

10.

L'escola ha d'afavorir un procés d'aprenentatge competencial, de manera que la finalitat última dels processos d’ensenyament i aprenentatge és el desenvolupament de les competències bàsiques.

Aprenentatge competencial

Les competències bàsiques són l’eix vertebrador del procés educatiu i el marc de referència del currículum. El currículum estableix que la finalitat de l’educació obligatòria és aconseguir que els nens i les nenes adquireixin les habilitats necessàries per entendre el món i esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa i en canvi continu que ens ha tocat viure.

Vetllem per tal que en acabar l’etapa de l’educació Primària l’alumnat assoleixi:

17

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila -

La competència comunicativa lingüística i audiovisual La competència artística i cultural El tractament de la informació i la competència digital La competència matemàtica La competència d’aprendre a aprendre La competència d’autonomia i iniciativa personal La competència en el coneixement i la interacció amb el món físic La competència social i ciutadana.

18

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC)

L’escola Pau Vila el curs 2013-2014, ha creat un dels seus documents d’autonomia de centre, les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC), el qual recull el conjunt d’acords i decisions d’organització i funcionament que s’hi ha adoptat per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius proposats en el PEC i en la PGAC.

Estructura organitzativa

L’escola parteix de la visió d’una estructura organitzativa participativa, fonamentada en el lideratge distribuït. En el nostre organigrama, s’identifica la creença ferma de la importància de la Comunitat Educativa, la qual contempla i inclou els diferents col•lectius que la integren: alumnes, famílies, mestres, personal d’administració i serveis, com a implicats directes, i l’administració pública amb el Departament d’Ensenyament, els serveis educatius i l’Ajuntament com a representants. Tots aquests col•lectius tenen una participació directa en la gestió del centre, en tant que disposen de representants com a membres dins del Consell Escolar. Cal dir, que els alumnes, atès la seva edat, no hi tenen representants directes, però participen de la gestió de l’escola amb els seus representants de Delegats i Delegades d’aula, els quals es reuneixen quinzenalment amb un representant de l’equip docent i la direcció o un representant de l’equip directiu en el seu defecte, és el denominat Consell de Delegats.

Comunitat Educativa

Consell Escolar

Consell de Delegats

Dins del Consell Escolar trobem diverses comissions de seguiment i treball que pretenen una gestió més eficient i transparent de totes i cadascuna de les actuacions al si de la nostra Comunitat. Tal i com queda establert a les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC), les comissions establertes són: l’econòmica, la permanent, la de documents, la de menjador i la de convivència.

Continuant en les formes d’organització i participació de cadascun dels col•lectius identificats, ens trobem que l’equip directiu, està integrat per la direcció, cap d’estudis i secretaria. A les NOFC es recullen les responsabilitats de cadascun dels càrrecs. Per la ferma creença en el lideratge distribuït i atenent als objectius de millora prioritaris per a l’escola en cadascun dels mandats, recollits en el Projecte de Direcció, es crearà un Consell de Direcció integrat en aquest cas pels Coordinadors o Coordinadores Pedagògics, la persona responsable de la coordinació TAC de l’escola el coordinador/a Lingüístic i el coordinador/a de Riscos Laborals. Tots aquests càrrecs de coordinació són nomenats anualment per la direcció del centre.

19

Equip directiu

Consell de Direcció

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

Organigrama

Criteris de gestió

En l'organització de la nostra escola apliquem els principis d'eficàcia, eficiència, funcionament integrat, gestió descentralitzada, flexibilitat, participació de la comunitat educativa i compromís de les famílies en el procés educatiu. ✓ Assegurar la convivència entre tots els sectors de la Comunitat Educativa ✓ Potenciar la participació real i efectiva de tots els estaments en la gestió de l'escola, per mitjà dels seus representants escollits. ✓ Donar el ple suport de la gestió per tal d'aconseguir la màxima eficàcia de la tasca educativa de l'Equip de mestres. ✓ Desenvolupar i utilitzar instruments eficaços per a la comunicació interior i exterior, tot aprofitant les possibilitats de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. ✓ Vetllar per aconseguir els recursos personals necessaris per a la tasca educativa (nombre de mestres, estabilitat, integració en l'equip). ✓ Procurar la suficiència i qualitat del Personal. ✓ Vetllar per aconseguir un clima de col•laboració que permeti la cohesió i continuïtat del treball en equip, defensant els projectes pedagògics que es vagin plantejant, i/o

20

Principis

Àmbit organitzatiu

Àmbit de gestió de recursos humans i materials

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

✓ ✓ ✓ ✓

✓ ✓ ✓

✓ ✓

reelaborant.

Potenciar les relacions personals com a mitjà per regular la convivència.

Assegurar la transparència informativa respecte de la gestió econòmica de l'escola, en el marc de la legislació actual.

Assegurar els canals de diàleg i comunicació entre els pares i els mestres.

Vetllar pel coneixement, el respecte i compliment per part de tothom, dels principis del Projecte Educatiu i de les normes derivades de la seva aplicació (NOFC).

Recolzar l’AMPA en les activitats que suposin un enriquiment per als nenes de l'escola.

Defensar davant les institucions, organitzacions socials o empreses el Projecte Educatiu de l'escola.

Assegurar la participació de l'escola en aquelles activitats, organismes o discussions que el Consell o el Claustre considerin convenients.

Vetllar per la projecció externa de l’escola.

Col•laborar amb les diferents entitats en totes aquelles activitats que es valorin com a positives per a l'escola.

21

Àmbit de les relacions amb les famílies

Àmbit de les relacions amb les institucions, organitzacions socials o empreses.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

CRITERIS PER AL DESENVOLUPAMENT DEL CURRÍCULUM Criteris d’organització pedagògica

Les nostres opcions pedagògiques pretenen donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d’acord amb llurs possibilitats individuals.

En el desenvolupament del currículum d’acord amb els nostres trets d’identitat tenim en compte els 7 principis de l’aprenentatge1 :

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

L’alumnat és el centre de l’aprenentatge: L’entorn d’aprenentatge reconeix que els alumnes en són els protagonistes, n’estimula el compromís actiu i els ajuda a comprendre la seva pròpia activitat com a alumnes.

L’aprenentatge és de naturalesa social: L’entorn d’aprenentatge es fonamenta en la naturalesa social del procés d’aprendre i fomenta activament l’aprenentatge cooperatiu ben organitzat.

Les emocions són part integral de l’aprenentatge: En l’entorn d’aprenentatge, es fonamental que els docents estiguin en sintonia amb les motivacions dels alumnes i amb el paper clau que tenen les emocions en l’assoliment de resultats.

L’aprenentatge ha de tenir en compte les diferències individuals: L’entorn d’aprenentatge ha de tenir molt en compte les diferències individuals entre l’alumnat, inclòs el seu coneixement previ.

L’esforç de tot l’alumnat és clau per a l’aprenentatge: L’entorn d’aprenentatge ha de dissenyar activitats que exigeixin, a tots, esforç i afany de superació, però sense una sobrecàrrega excessiva.

L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge: L’entorn d’aprenentatge ha d’operar amb expectatives clares i aplicar estratègies d’avaluació coherents. Cal insistir molt en el feedback formatiu que ha de contribuir a l’aprenentatge.

Aprendre és construir connexions horitzontals: L’entorn

1

Els set principis de l’aprenentatge

Guia professional preparada per Jennifer Groff a partir dels continguts de Hanna Dumont, David Istance i Francisco Benavides (ed.), The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice, OECD Publications, 2010.

22

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila d’aprenentatge promou la “connectivitat horitzontal” entre àrees de coneixement i matèries; també amb la comunitat i el món en general.

Criteris Currículum

Criteris que orienten la concreció i desenvolupament del currículum: 1. Hem de tenir en compte les idees prèvies dels infants.

Idees prèvies

2. Hem d’acompanyar els alumnes a enfrontar-se a les seves pròpies idees per així poder avançar i construir el coneixement a un nivell més alt i ric. Hem d’intentar conèixer quina és la zona desenvolupament proper de nous coneixements que té cada nen/a: és a dir, la que va entre el que pot arribar a conèixer per ell sol i el que pot saber amb l’ajut dels altres (companys, mestres, altres adults...).

(Referència ZDP Bruner)

Zona de desenvolupament proper

3. Els infants s’apropen i coneixen el món de manera global, sense parcel·lar-lo en àrees de coneixement. Per tant cal adoptar un enfocament globalitzador en les propostes de treball que els permeti, de manera natural i funcional, posar en joc diverses capacitats (socials, lingüístiques, motrius, lògiques, expressives, emocionals…) i anar construint esquemes de coneixement.

4. L’aprenentatge ha de ser contextualitzat, significatiu i funcional i motivador.

5. Hem de buscar, en aquestes edats, que l’apropament als aprenentatges es faci de la manera més pràctica i activa possible, per tal de construir idees clares i aplicables.

6. A l’escola hem de treballar un seguit de capacitats d’una forma sistemàtica, doncs són la base de la construcció sòlida de molts aprenentatges.

Criteris d’elaboració de les

L’escola ha d’elaborar la seva pròpia programació, tenint en compte les orientacions i el currículum per Competències donades pel

23

Enfoc globalitzador

Aprenentatge funcional, significatiu.

Aprenentatge actiu

Aprenentatge sistemàtic

Criteris d’elaboració de les programació

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila programació

Departament d'Ensenyament. Per a Programacions l’equip docent haurà de:

la

concreció

de

les

a/ Partir del Nivell Actual de Competències (NAC) o Capacitats de cada alumne i assumint el respecte a la diversitat i inclusió educativa com a principis indissolubles. b/ Tenir en compte els interessos dels nens/es i estimular el desenvolupament i de la seva creativitat. c/ Partir de l’observació - experimentació per arribar a la comprovació dels fets, seguint un procés basat en el raonament científic. d/ Partir de la realitat (concreció) per arribar a conceptes més generals i abstractes. e/ Fomentar que l’alumne conegui el seu medi directament. f/ Promoure en l’alumne el raonament abans que la memorització. g/ Apostar fermament pel tractament globalitzat i interdisciplinar en el tractament dels currículums. h/ Potenciar l’expressió en totes les seves possibilitats tenint en compte les intel·ligències múltiples (musical, verbal-lingüística, lógicomatemàtica, corporal, visual-espacial, personal, naturalista). i/ Avaluar durant tot el procés d’aprenentatge, des de les actituds inicials i coneixements previs fins al resultat final, tot implicant l’alumne en la seva pròpia avaluació, fent èmfasi en el procés d’aprenentatge seguit. j/ La concreció d’aquesta programació requerirà, sovint, la realització de sortides escolars en els diferents nivells de les etapes educatives impartides, així com també colònies a P5 i al tancament de cada Cicle de la Educació Primària: 2nC, 4t i 6è, programades a partir dels objectius concrets de cada curs.

Criteris de programació

Els criteris de programació que ens orienten a l’hora de planificarles activitats d’Ensenyament – Aprenentatge són:

24

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila Elements de les programacions anuals: ● Els objectius de nivell a assolir, tenint en compte una visió transversals i de connexió de les diferents àrees, la qual caldrà especificar. ● L’anàlisi de la contribució a l’assoliment de les Competències bàsiques ● Els continguts d’aprenentatge ● Les connexions amb altres àrees o matèries ● Els criteris d’avaluació

Programació anual

Elements de les Unitats de Programació: ● Justificació. ● Objectius d’aprenentatge ● Competències bàsiques ● Continguts ● Metodologia i seqüències didàctiques (tipologia d’activitats, temporització, materials o recursos a utilitzar, organització social de l’aula i atenció a la diversitat) ● Criteris d’avaluació ● La programació d’activitats d’aprenentatge, d’avaluació, de reforç i d’ampliació. ● La forma i el procés d’avaluació, no només dels alumnes, sinó també de la pràctica docent així com també de l’adequació d’objectius, continguts, metodologia.

Unitats de programació

A l’escola planifiquem i desenvolupem programacions multinivell per tal d’atendre els diferents ritmes d’aprenentatge dels nostres alumnes. Per aquest motiu les activitats d’ensenyament aprenentatge tenen en compte les diferents habilitats dels alumnes, són activitats que permeten diferents respostes i també s’ofereixen activitats d’ampliació i reforç per a aquells que ho requereixen.

La programació ha de ser suficientment oberta i flexible com per anar-hi inserint totes aquelles modificacions que calguin segons la resposta del grup classe i el context emocional, temporal, de contingències...

Opcions metodològiques

D’acord amb el trets d’identitat de la nostra escola (Individualitat, Diversitat i Aprenentatge) i les capacitats, objectius i criteris d’avaluació recollits en el Decret curricular 181/2008 per a l’educació Infantil i el Decret 142/2007 per a l’Educació Primària, l’escola organitza l’activitat educativa atenent als criteris de globalitat i de no-especialització a les aules d’Educació Infantil, i la

25

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila interdisciplinarietat en l’Educació Primària, mitjançant les següents opcions metodològiques: La rotllana. És un moment per atendre i fomentar la cohesió del grup classe així com per construir aprenentatge a partir de les interaccions. En les estones de rotllana es susciten converses per iniciativa del mestre o dels alumnes. Aquestes converses parteixen dels fets del dia a dia de l’aula, de les emocions i interessos dels infants, de dubtes o problemes… Permet i fomenta l’intercanvi d’idees, preguntes, emocions, sentiments, vivències que són susceptibles de generar benestar i coneixement a la totalitat dels alumnes i els/les mestres. A la rotllana les individualitats es troben permetent descobrir, acceptar i valorar la diversitat. És un espai que ens permet augmentar el coneixement que tenim els uns dels altres, gestionar les diferents actuacions dels nens i nenes, i arribar a acords. És un espai i temps per gestionar la vida del grup com a tal, partint de la individualitat per fer evident la diversitat i possibilitar la generació d’aprenentatge.

La rotllana

El diari d’aula. Té com a finalitat documentar la quotidianitat de l’aula per emfatitzar que en diversitat de situacions es pot produir aprenentatge amb la participació individual i col.lectiva dels alumnes i recull la seva història de grup i d’ aprenentatge. Aquest diari es va confegint al llarg de cada curs, acompanya als alumnes des de P3 fins a 6è de Primària i forma part de la seva història ja des del mateix moment en que s'està duent a terme.

Diari d’aula

Els Racons/Treball diversificat. El treball per racons és una proposta metodològica la qual incidint en l’organització espacial de l’aula, genera diversitat de propostes on els/les nostres alumnes poden realitzar de manera simultània diferents activitats de tipus cognitiu, manipulatiu i simbòlic. La manera d’organitzar l’aula permet oferir una gran varietat d’activitats a les quals els nens poden accedir d’una forma oberta. Els infants poden treballar autònomament, amb d’altres companys o amb l’adult. Gràcies a les característiques del seu plantejament, el/la mestre/a pot dedicar moltes estones d’atenció individualitzada a un alumne o grup petit d’alumnes El treball per racons és fonamental pel desenvolupament global de cada nen i nena, té en compte les necessitats cognitives, motrius, afectives i socials.

Aquesta metodologia com a tal és pròpia de l’etapa d’Educació Infantil i el Cicle Inicial de la nostra escola.

Els Racons

Els Espais d’aprenentatge. Considerem els Espais d’Aprenentatge

Espais

26

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila com una combinació de temps, espai físic i disposició de materials entorn a un tema que possibilita als infants el desenvolupament de l’autonomia a partir de l’observació, la manipulació, l’experimentació, la creació, i facilita l’aprenentatge mitjançant la interacció entre iguals d’edats diferents i l’acompanyament d’ educadors i altres adults.

Un objectiu és oferir situacions i accions als nens que els ajudin a adonar-se de les diferents maneres d’ abordar una tasca. Es fonamenten en la creença i el respecte envers les intel·ligències múltiples. lògica-matemàtica, lingüística, espaial, musical, corporalcinestèsica, interpersonal, intrapersonal i naturalista. La creació dels espais d’aprenentatge a l’escola, parteix de l’aposta ferma per afavorir el desenvolupament de les mateixes en els nostres infants.

d’aprenentatge

Els projectes de treball. El treball per projectes parteix dels interessos dels infants. Partint d’un tema triat o d’una pregunta feta al si del grup d’iguals, fet que comporta dialogar, consensuar, expressar la pròpia opinió i argumentar, entre altres, els alumnes, cerquen, interpreten, destrien informació sobre la temàtica escollida, l’elaboren i la comparteixen amb la comunitat educativa.

Al llarg del curs poden desenvolupar-se diferents projectes (amb diversa durada) que responguin als desigs, inquietuds i necessitats del grup classe.

Projectes

Els centres d’interès. Partint de la visió el creador de la conceptualització, l’Ovide Decroly, l’escola aposta per recollir i treballar partint de les motivacions dels alumnes des d’una visió integradora de les àrees curriculars, motiu pel qual es defineixen centres d’interès al llarg de tota l’escolaritat. Un cop al curs tota l’escola comparteix un centre d’interès que es desenvolupa en els diferents grups tenint en compte el nivell maduratiu dels alumnes així com els seus interessos i coneixements previs.

Centres d’interès

Les sortides pedagògiques. Sortir de l’escola ens permet experimentar la realitat individualment, compartir l’experiència amb els companys/es, transferir els aprenentatges fets dins de les aules i a la inversa, partint del contacte amb l’entorn generar nous centres d’interès o motivacions per a l’aprenentatge significatiu i contextualitzat. Les sortides escolars tenen un valor pedagògic indiscutible.

Sortides

Les colònies escolars. Es porten a terme a cada tancament de cicle (P5, 2n, 4t i 6è) amb la finalitat de promoure valors com la convivència i el respecte fora de l’àmbit escolar, afavorir el

27

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila creixement dels vincles al si dels grups i fomentar els hàbits d’organització personal i col·lectiva entre altres, així com dur a terme activitats de descoberta de l’entorn natural i/o social.

En aquestes etapes educatives es vetlla especialment pel desenvolupament dels hàbits d’autonomia personal, tant els que fan referència a la higiene com als d’organització personal. Tenen una importància cabdal els hàbits de convivència i respecte envers els altres, els quals es treballen atenent a les consideracions pertinents que l’etapa evolutiva comporta. Altrament, l’escola ha de fomentar l’adquisició, per part dels nois i les noies, dels hàbits d’ordre, netedat i disciplina, com a eines útils de treball i de relació.

Treball d’hàbits

A l’etapa d’Educació Infantil i Primària la relació diària i fluïda amb les famílies és considerada a l’escola un valor afegit.

Relació i Treball amb les famílies

En els cursos de l’Educació Infantil i el cicle inicial de Primària les famílies recullen els alumnes a l’aula diàriament. En el cas del primer curs a l’escola (P3) també els acompanyen al matí a l’aula i durant el primer mes poden entrar dins la classe per facilitar el procés d’adaptació dels infants.

Els alumnes disposen d’una agenda viatgera per afavorir i potenciar la comunicació i el traspàs d’informació entre la família i l’escola. A part, (Disposem d’agenda). A part, utilitzem el correu electrònic fem servir el mail i les circulars informatives per compartir amb les famílies les activitats del centre.

Altrament s’organitza una Assemblea d’inici de curs i reunions de cicle o nivell amb les famílies, així com també entrevistes personalitzades per informar del procés individual de cada infant i acordar amb les famílies estratègies d’atenció als infants.

A l’escola creiem fermament en la necessitat de fomentar el vincle entre el personal del centre i les famílies i, per aquest motiu, s’organitzen activitats tant dins com fora de l’horari lectiu.

Convidem a les famílies a: · Participar en els espais d’aprenentatge a l’educació Infantil · Participar en les Tardes en família a P3 · Acompanyar-nos en sortides locals · A venir a les aules i fer “d’experts” en temes diversos al llarg del curs · Assistir i participar en Festes i celebracions d’escola com ara l’Assemblea d’inici de curs o la Festa de la Primavera

28

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila ·

Avaluació

...

La Biblioteca d’aula i la Biblioteca escolar són eines imprescindibles per acompanyar els diferents processos d’ensenyament aprenentatge i millor afavorir: ● L’aprenentatge de la lectura ● El gust per la lectura ● La competència informacional

La Biblioteca d’aula

Fins el curs 2014-15, s’ha dut a terme l’activitat de padrins i fillols, on els alumnes més grans de l’escola apadrinen els alumnes d’infantil i els acompanyen en diversos processos i treballs.

A partir del curs 2015-16, es vol donar un enfocament a aquesta activitat de manera que els alumnes de 4t, 5è i 6è siguin els padrins de lectura dels alumnes de P5, 1r i 2n. Establint un horari setmanal de trobada de lectura.

Padrins i fillols

Des dels seus inicis l’escola ha promogut la socialització del material escolar com una de les estratègies per educar en la solidaritat i en el respecte dels béns comuns.

Material socialitzat

A l’escola es concep l’avaluació com una eina que acompanya i regula tot el procés d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes i la pràctica docent.

Entesa d’aquesta manera, l’avaluació requereix ésser compartida i coneguda pels alumnes per tal de fer-los partícips i protagonistes del propi procés d’aprenentatge.

L’avaluació té diferents finalitats: - Conèixer els resultats de l’aprenentatge (avaluació sumativa), - Regular les dificultats en el procés d’aprenentatge (avaluació formativa) - Afavorir que l’alumnat vagi aprenent a autorregular-se (avaluació formadora: autoavaluació i coavaluació).

A l’escola es duen a terme les Comissions d’Avaluació, de les quals formen part tots els mestres que fan docència en un determinat grup classe per tal d’avaluar els alumnes trimestralment a Primària i semestralment a Infantil.

Al si de les Comissions es fa l’avaluació de les capacitats a l’Educació Infantil i dels objectius de les àrees a l’Educació Primària en termes d’objectivitat, seguint els criteris de cicle i d’etapa.

Per a l’alumnat de Primària que no ha assolit els objectius del cicle es

Avaluació i promoció

29

Comissió d’Avaluació

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila pot decidir promocionar al cicle següent establint mesures de reforç i compensadores per garantir el seu assoliment. En el cas de final d’etapa, es recolliran les propostes per a la Primària o per a la Secundària, si és el cas.

La comissió d’atenció a la diversitat pot decidir la retenció de curs en qualsevol dels tres cicles de Primària i per una sola vegada en tota l’etapa, tenint sempre present que també caldrà establir les mesures educatives necessàries per afavorir la consolidació d’aquells aprenentatges que permetin l’assoliment dels objectius. Les mesures poden ser organitzatives però han d’incidir fonamentalment en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el procés d’avaluació.

La comissió prendrà la decisió tenint en compte els criteris establerts en el PAD. En l’etapa d’Educació Infantil si la comissió, atenent als mateixos criteris abans esmentats, fa proposta de retenció, es demanarà la intervenció de la psicopedagoga de l’EAP de Martorell.

Projectes d’Escola

Com Escola també realitzem i participem en diferents projectes escolars d’innovació i municipals com: o PLEC, Pla lector de Centre o Pla TAC o Som Escola de Pràctiques o Socialització de llibres i materials comuns o “Sharing to learn” o Projecte Rossinyol o Projecte LÈCXIT o Casal Intercultural

30

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

TRACTAMENT DE LES LLENGÜES Projecte Lingüístic

L’Escola Pau Vila és una escola catalana i com a tal respon amb profunditat a les necessitats culturals, lingüístiques i socials del nostre país.

Exercim una educació conscient i renovadora emmarcada en la qualitat, la modernitat, la competència, l’excel•lència, l’equitat, la cohesió i la inclusió. És en aquest aprenentatge competencial on s’emmarca la nostra finalitat pedagògica: assegurar l’expressió i la comprensió dels nostres alumnes en el marc del plurilingüisme, atenent al principi de l’aprenentatge del català, castellà i anglès, com a eines per accedir a l’aprenentatge al llarg de la vida. El procés d’ensenyament i d’aprenentatge de les llengües té com a objectiu l’assoliment de la competència lingüística dels alumnes en les dues llengües cooficials i de l’anglès com a eina indispensable en el món actual.

Donat que som una escola pública i, d’acord amb el nostre Projecte Lingüístic, el tractament de les llengües a la nostra escola queda emmarcat de la següent manera: a) El català és la llengua vehicular i d’aprenentatge. Es vetlla perquè no quedi limitada a l’àmbit de l’aprenentatge. b) A l’escola comencem l’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana com a àrea curricular al Cicle Inicial de Primària.

Tanmateix a Educació Infantil assegurem una atenció lingüística individualitzada en castellà, segons la normativa vigent.

Atesa la composició sociolingüística de l’alumnat d’acord amb la normativa vigent, l’escola assegura una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua castellana al llarg de l'etapa i estableix criteris que permeten reforçar i no repetir els continguts comuns programats en el currículum de llengua catalana. c) A l’escola comencem l'aprenentatge/ensenyament de la llengua anglesa al primer curs de Cicle Inicial. L’objectiu de l’etapa de primària és l’assoliment per part dels alumnes d’una competència tal que esdevinguin usuaris/ries i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural. L’escola aposta per incorporar la llengua anglesa a l’Educació Infantil sempre i quan aquesta incorporació es faci respectant l’enfoc globalitzador de les àrees d’aprenentatge que caracteritza l’etapa, motiu pel qual el

31

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila centre vetllarà per incorporar un/a especialista d’Educació Infantil amb coneixement de llengua anglesa. De la mateixa manera el centre vetllarà per incorporar progressivament alguna matèria no lingüística en llengua anglesa a l’etapa de l’educació Primària. d) L'ensenyament-aprenentatge de la llengua és responsabilitat de tots els mestres.

Per tal que l'alumnat assoleixi el nivell d'expressió i comprensió concretats en el currículum, l’equip docent aplica a l'aula metodologies que estimulin l'expressió oral i escrita amb suports didàctics.

Per a garantir la coherència del currículum de llengua, a l’inici de curs es dona a conèixer en sessions de Claustre el Projecte lingüístic a tots els mestres.

En els diferents cicles i nivells i en reunions programades en el calendari anual, l’equip docent es coordina i concreta els principis metodològics i els criteris d’avaluació que han d'orientar l'ensenyament de les diferents dimensions d’acord amb el Projecte Curricular de Centre. L’escola compta amb un Projecte Curricular de Llegües actualitzat durant el curs 2014-2015.

Les Estructures Lingüístiques Comunes s’introdueixen sistemàticament i reflexiva en la llengua de l’escola per ser aplicades en les altres llengües (castellà i anglès) i facilitar, així, la transferència necessària d’aprenentatges entre llengües.

Altrament, és responsabilitat de tots els integrants de la Comunitat Educativa, vetllar pel compliment del PLC, especialment el coordinador lingüístic i l’equip directiu, fet que implica la difusió del mateix entre el personal d’administració i serveis i el monitoratge, entre altres.

32

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

INCLUSIÓ I ATENCIÓ A LA DIVERSITAT DE L’ALUMNAT Criteris atenció a la diversitat

D’acord amb els nostres trets d’identitat a l’escola vetllem per la inclusió real de tots els integrants de la Comunitat Educativa, especialment els nostres alumnes, atenent a la ferma creença de la diversitat com un fet enriquidor i inherent a la condició humana.

L’entorn d’aprenentatge ha de tenir molt en compte les diferències individuals entre l’alumnat, inclòs el seu coneixement previ.

Els alumnes difereixen en diversos aspectes fonamentals per a l’aprenentatge: coneixement previ, capacitats, concepte d’aprenentatge, estils i estratègies d’aprenentatge, interès, motivació, creença sobre l’eficiència pròpia i emocions. També difereixen en altres aspectes que tenen a veure amb l’entorn com per exemple, la llengua i la procedència cultural i social.

• El coneixement previ, que varia substancialment entre les persones, incideix molt en el procés d’aprenentatge.

• Els entorns d’aprenentatge s’han d’adaptar per reflectir les diferències individuals i preestablertes, de manera sostenible tant per a cada alumne com per al grup.

Tal i com s’exposa a l’article 81 de la LEC, l’escola ha de garantir que l’atenció educativa de tots els alumnes es regeixi pel principi d’escola inclusiva.

L’Escola Pau Vila promou que tot l’alumnat, independentment de les seves necessitats específiques, sigui atès a partir dels principis d’igualtat i equitat. Per tal de garantir el desenvolupament de tot l’alumnat i l’atenció personalitzada en funció de les necessitats de cadascú.

D’aquesta manera, l’escola fomenta una cultura (en relació al fet que tota la comunitat se senti acollit), unes polítiques (en relació a l’organització de l’atenció a la diversitat) i unes pràctiques inclusives (en relació a les tasques diàries que reflecteixen aquesta cultura i aquestes polítiques inclusives).

L’atenció a la diversitat és un principi comú en totes les etapes educatives de l’escola i de tots els alumnes, la finalitat darrera és assolir les competències que permetin als alumnes el seu desenvolupament personal i escolar.

L’escola assumeix l’atenció a la diversitat dels alumnes especialment pel que fa a : a.

Integració dels alumnes amb NEE b.

Acceptació i planificació educativa en funció dels ritmes i nivells

33

Criteris atenció a la diversitat

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila maduratius propis de cada infant.

L’atenció a les necessitats educatives de tots els alumnes s’ha de plantejar des de la perspectiva global de l’escola i ha de facilitar la participació dels alumnes en entorns ordinaris de treball.

Per donar resposta a les intencions especificades, planifiquem les mesures d’atenció a la diversitat atenent a tres nivells d’intervenció, els quals estan desenvolupats en el Pla d’Atenció a al Diversitat del centre (PAD).

34

Pla d’Atenció a la Diversitat.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

TUTORIA I ORIENTACIÓ DE L’ALUMNAT L’acció tutorial comporta el seguiment individual i col•lectiu dels alumnes amb la finalitat de contribuir al desenvolupament de la seva personalitat i prestar-los l’orientació de caràcter personal i acadèmic que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social. Una adequada atenció tutorial ha d’atendre tant els aspectes individuals com els de treball grupal de l’alumnat per tal de facilitar un bon clima de convivència i afavorir l’aprenentatge.

Acció tutorial

L'acció tutorial integra les funcions del tutor, de l'equip docent i les actuacions d'altres professionals.

L’acció tutorial té com a objectius: ● Contribuir al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup classe. ● Facilitar la implicació dels alumnes i de les seves famílies en la dinàmica del centre. ● Fer el seguiment de l’alumne en l’àmbit curricular, vetllant especialment per l’assoliment progressiu de les competències bàsiques i l’àmbit afectiu, social i emocional. ● Detectar les dificultats dels alumnes en el moment en què es produeixen i coordinar tots els/les mestres que incideixen en el mateix alumne amb la finalitat de prendre les mesures necessàries perquè aquest pugui continuar en el seu procés d’aprenentatge. ● Vetllar per la comunicació amb les famílies, tant pel que fa aspectes concrets relacionats amb l’evolució personal i acadèmica dels seus fills, com en aspectes d’organització i funcionament del centre. ● Promoure al si de la tutoria el sentiment de pertinença, la inclusió i les accions d’acord als pactes i normes d’escola i de tutoria. ● Facilitar, a partir de 3r de Primària, la participació i coordinació dels alumnes Delegats al Consell de Delegats. ● Recollir les actuacions realizades en les tutories individualitzades, per tal de facilitar el seguiment de l’alumnat en qualsevol dels aspectes de l’àmbit de l’acció tutorial.

Cada tutor/a a l’inici de cada curs escolar, haurà d’elaborar el Pla

35

Pla d’acció tutorial

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila d’acció tutorial (PAT) que pretendrà portar a terme amb el seu grup.

L’escola disposa d’un model consensuat de Pla d’Acció Tutorial (PAT).

Al finalitzar el curs escolar, caldrà que en faci una valoració i deixi recollides propostes pel curs següent, emprant el model de “Memòria del Pla d’Acció Tutorial”.

La família, com a primer referent educatiu i principal responsable del creixement i de la formació dels seus fills, ha d'implicar-se en el seguiment i acompanyament del procés escolar dels fills.

L’escola contempla com a procediments de relació i cooperació amb les famílies la carta de compromís educatiu, les reunions de classe, les entrevistes i altres moments de relació i participació de les famílies els quals faciliten la informació sobre l'evolució escolar i personal dels seus fills i l'exercici del dret i el compliment del deure de participar i d'implicar-se en el procés educatiu dels fills.

36

Carta de compromís educatiu.

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

MODEL DE CONVIVÈNCIA ESCOLAR L’aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu.

Tots els membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat del centre.

A l’escola tenim establertes les mesures de promoció de la convivència i els nostres mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes al TÍTOL V de les NOFC de la convivència del centre. Entenem que la resolució de conflictes s’ha de situar en el marc de l’acció educativa i té per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes i, conseqüentment, les mesures correctores i sancionadores han d’incloure, sempre que sigui possible, activitats d’utilitat social per al centre educatiu, han de guardar proporció amb els fets i han de tenir un valor afegit de caràcter educatiu.

Altrament, els procediments de resolució dels conflictes i de convivència s’han d’ajustar als principis i criteris següents: a) Han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats i han d’assegurar el compliment dels deures dels afectats. b) Han de garantir la continuïtat de les activitats del centre, amb la mínima pertorbació per a l’alumnat i el professorat. c) Han d’emprar mecanismes de mediació sempre que sigui pertinent.

La carta de compromís educatiu, la concebim com un dels referents per al foment de la convivència, donat que vincula individualment i col•lectivament els membres de la comunitat educativa del centre.

La convivència a l’escola implica necessàriament una bona acollida dels membres que s’incorporen, fet que queda regulat en el Pla d’Acollida.

37

Pla d’Acollida

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

PROJECCIÓ EXTERNA Principis de servei i atenció al públic

En el marc dels valors definits per la Constitució, i per Llei 30/1992, modificada per la Llei 4/1999, la ciutadania ha vist reconeguda una sèrie de drets que afecten la seva relació amb l’ Administració. Els principis pels quals es regeix aquesta relació són: • El principi d’igualtat, que impedeix qualsevol mena de discriminació en l’actuació de l’Administració.

• El dret de qualsevol persona a ser tractada amb respecte.

• El dret a rebre informació, atenent a les lleis de protecció de dades i privacitat, ajudant-la en tot el que sigui possible.

• En les seves relacions amb els ciutadans, l’Escola ha d’actuar de conformitat amb els principis de transparència i de participació.

Constitució, i per Llei 30/1992, modificada per la Llei 4/1999

La relació amb les famílies

La LEC, en el seu article 25, estableix el dret de les famílies a rebre informació tant de totes les activitats del centre on estan escolaritzats els seus fills i filles com de l’evolució educativa dels mateixos.

L’escola té sistematitzades diverses actuacions i canals per a informar les famílies (informes d’avaluació, entrevistes, reunions de classe, agenda, web, circulars, llibret d’inici de curs, e-mails) i fa èmfasi en la creació d’espais de relació, col·laboració i corresponsabilització per millorar el centre i garantir l’èxit educatiu de l’alumnat… Per tal de fer créixer la confiança mútua i estrènyer els vincles és imprescindible la sensibilitat, l’empatia i el respecte als processos educatius.

La LEC, en el seu article 25

Relacions amb Institucions Públiques

• L’escola col·labora amb el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament d’Esparreguera, com a administracions públiques i amb els centres educatius i entitats de la vila que tenen relació amb els nostres infants: Centre Obert La Fulla, Casal intercultural, Omplim la pica, la Biblioteca municipal (per visites guiades i Projecte Lèxcit).

• L’escola manté contacte amb els professionals i/o institucions que atenen l’alumnat de la nostra escola (Serveis Socials, psicòlegs, pediatres, CDIAP, CSMIJ, CREDA, SIE i altres entitats públiques o privades en els quals els nostres infants reben atenció per reeducacions o tractaments.), sempre prioritzant el treball en xarxa.

• Amb el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament que supervisen el manteniment i la seguretat de les instal·lacions escolars mitjançant els protocols d’actuació i comunicació que establerts ● En la programació general anual es promou la participació i

38

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila col·laboració amb entitats institucions de l’entorn.

culturals,

esportives

i

diferents

• Informa i promou la participació de les famílies en activitats socials, culturals i mediambientals organitzades per les entitats socials i veïnals del nostre entorn.

• Cedeix l’ús de les seves instal·lacions a entitats esportives i culturals, prèvia aprovació del Consell Escola i signatura del conveni.

Relacions amb altres centres escolars

L’escola es coordina amb tots els centres de la vila de les diferents etapes educatives.

Amb algunes etapes aquesta coordinació és puntual a l’inici i final de curs (llars d’infants) i, amb d’altres, la coordinació es realitza durant tot el curs escolar (instituts i centres de primària). ● Relació amb les llars d’infants: La coordinació amb les llars es realitza en el marc del seminari de Coordinació 0-6, en les activitats previstes en el Pla d’adaptació de P3 (traspàs d’informació de l’alumnat, acollida de P3...) i en la formació conjunta adreçada a les famílies. ● Relació a amb les escoles de primària: La coordinació amb la resta de centres d’educació primària d’Esparreguera neix de la necessitat de compartir, cooperar conjuntament i mantenir una bona entesa entre tots els professionals. Són diverses les activitats que es programen conjuntament (Consell Escolar Municipal, actes culturals, activitats esportives, projectes comuns...). ● Relació amb els instituts de secundària: Es planifiquen sessions de coordinació necessàries per tal d’assegurar la continuïtat i la coherència dels procés educatiu i de l’itinerari formatiu de l’alumnat, acordant criteris d’actuació comuns i compartits. Les actuacions que es duen a terme amb els centres de secundària d’Esparreguera són les següents: Coneixement de l’alumnat que passa de primària a secundària (desenvolupament personal, situació familiar, nivell d’assoliment de les competències bàsiques); coordinació del desenvolupament del currículum (priorització d’objectius i continguts, estratègies didàctiques i metodològiques i criteris d’avaluació); cooperació en relació als aspectes de l’organització del centre i de l’alumnat, dins el plantejament d’escola inclusiva (grup

39

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila de treball de construcció de casos, acollida de l’alumnat amb necessitats educatives especials...); participació en projectes comuns (Sharing to learn, Setmana de la ciència...). Aquestes actuacions es planifiquen i desenvolupen en les sessions del seminari de Coordinació primària-secundària i en les sessions de treball dels diferents equips directius.

40

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

L’AVALUACIÓ INTERNA: INDICADORS DE PROGRÉS Escolarització ● Índex de demanda en l’escolarització (preinscripció i matrícula viva)

Indicadors de context

Identificació ● Índex d’alumnat amb NEE ● Índex d’alumnat NSCD ● Índex d’alumnat nouvingut Resultats acadèmics interns ● Índex d’alumnat de primària que supera el cicle ● Índex d’alumnat de primària que supera les àrees lingüístiques i matemàtiques (proves internes) ● Alumnat que supera les proves de lectura i escriptura a P5 ● Alumnat que passa a 1r amb un nivell de lectoescriptura alfabètic ● Alumnat que supera les proves de comprensió i expressió escrita de 2n ● Alumnat que supera les proves diagnòstiques a finals de 4rt ● Alumnat que supera les proves diagnòstiques a principis de 5è

Indicadors de Resultats

Resultats de proves externes ● Índex d’alumnat que supera les competències en les proves externes de sisè ● Índex d’alumnat que supera les competències en les proves diagnòstiques de tercer ● Índex de coherència entre els resultats de les proves externes i dels resultats d’etapa Resultats de satisfacció ● Grau de satisfacció de les famílies respecte el centre escolar ● Grau de l’equip docent en relació a l’organització i gestió del centre Processos d’aula ● Percentatge d’assistència de les famílies a les reunions de classe ● Percentatge d’assistència de les famílies a les entrevistes individuals

41

Indicadors de processos

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila ● Percentatge d’assistència de les famílies a les jornades de portes obertes Processos de centre ● Índex de participació en les eleccions al Consell Escolar >20% ● Índex de famílies associades a l’AMPA ● Grau de satisfacció respecte el lideratge de l’equip directiu ● Grau de satisfacció en relació a l’acollida dels docents ● Ràtio alumnat/professorat ● Índex d’alumnat atès per serveis externs ● Índex d’hores de formació de centre

42

Indicadors de recursos

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Escola Pau Vila

APROVACIÓ, AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PEC Aquest Projecte Educatiu és el producte d’un procés de treball intens durant els cursos 2013-2014 i 2014-2015.

En data 3 de setembre de 2015, aquest PEC ha estat aprovat per la direcció de l’escola, prèvia consulta al Claustre i al Consell Escolar.

Aquest document s’ha d’anar actualitzant en funció de l’adaptació a noves necessitats. A aquest efecte, caldrà que el Consell Escolar avali el procés d’esmena o renovació per una majoria de 3/5 parts dels seus membres.

Control de canvis (Notificacions) Revisió nº Data Descripció de la modificació

43