Cohesió d'equip

Taller de clownching Marisol Casas, clown Taller de clown a la comunitat de petits

Clowncoaching, formació en pedagogia sistèmica o ioga, son algunes de les activitats que com a equip hem desenvolupat aquest curs. Descobrir el nostre personatge interior sense complexes, adonar-nos que al claustre hi ha un nombre semblant dels que son més foc, aire, terra o aigua, o mitjançant els mantres aprendre a relaxar-nos, ajuden a fer escola.

Implicar-se en la construcció d’un projecte comú amb els i les altres, trobar un camí comú i, sentir-se a gust amb els companys i amb la feina, trobar sentit a la feina que estàs fent, son els propòsits de cada curs per la cohesió de l’equip.

marisol casas

ACTRIU, CLOWN I ESPECIALISTA EN TEATRE TERAPÈUTIC

Clownching per mestres de l'escola Octavio Paz.

Vaig tenir el privilegi de fer classes de Clownching a l’equip humà de l’escola Octavio Paz. El ClownChing és un aprenentatge universal: aprenem mirant nos els uns als altres, més aviat sentint-nos els uns als altres, a base d’exercicis de Clown. Per fer-ho, hem d’intentar estar desprotegits d’hàbits que adquirim a la societat, com el quedar bé, les estratègies que adoptem, l’engany -i l’autoengany- conscient o inconscient, la pressa constant, la competitivitat...

En definitiva, es tracta de fer reviure l’infant que tenim dins nostre mentre seguim essent adults.

Dins de l’equip humà de la escola Octavio Paz vaig poder observar que, com en cada grup amb que he treballat des de fa uns 25 anys, al principi hi havia algunes resistències, però també que en general les persones estaven amb les finestres prou obertes com per poder ventilar aquests vicis que hem adquirit de la societat. A la segona sessió, ja vaig poder comprovar que les seves mirades brillaven més, començava a aparèixer l’infant gràcies a les disfresses que cadascú va triar de posar-se. El que em va emocionar més va ser que cada persona del grup semblava tenir el seu propi Clown, ja a la segona sessió. I tenir el teu propi Clown, què vol dir? Ser capaç de ser un mateix/a sense tants complexes, mirar a les altres persones als ulls, mostrar la pròpia vulnerabilitat i jugar amb ella, jugar amb les nostres vergonyes i amb els suposats “defectes” que creiem que tenim.

Cap a les sessions del final, tot ja anava sol! Va ser com una metamorfosi Clownica!

Va ser com descobrir-nos de nou! Als mestres que van participar a les sessions de ClownChing els hi agraeixo la confiança que van depositar en mi i en ells mateixos

“S´hauria de deixar que la criatura, sigui allà a on sigui, pugui satisfer sincerament els seus desitjos”. Francesc Ferrer i Guàrdia.

Carles Parellada

MESTRE I TERAPEUTA DE PEDADOGIA SISTÈMICA

Al llarg d’aquest curs he tingut la oportunitat de compartir amb l’Equip Educatiu de l’Escola unes sessions de formació al voltant de la Pedagogia Sistèmica, enfocades especialment vers el treball en equip, la comprensió de les dinàmiques emocionals en els espais de relació, i la millora de la comunicació en la intervenció educativa. Per a mi ha sigut una experiència molt agradable i profitosa, i agraeixo a l’equip la seva disponibilitat i participació. Un gran Equip!

Espero que estigueu molt bé, encarant el darrer tram del curs. Molts records per a tot l'equip, i una abraçada!

Mari Carmen Murillo

PROFESSORA DE KUNDALINI IOGA I PROFESSORA DE FILOSOFIA

“Ioga a l’escola”… i a tots se’ns presenta a la ment la mateixa imatge: un grupet de nens practicant ioga. Però aquesta vegada no és precisament aquesta la imatge que, com a professora de ioga, recullo cada dijous a la tarda a l’Octavio Paz. La meva imatge és la d’un grup d’adults que normalment estan a l’altra banda de l’ensenyança: els mestres. A l’Octavio Paz van decidir que el benestar d’un col·lectiu tan important com és el d’aquells que acompanyen al nen cada dia en el seu creixement, havia de cuidar-se de la millor manera possible, i escolliren una tècnica mil·lenària per treballar cos, ment i esperit, els tres vessants de l’univers humà.

El primer dijous, va ser un dia d’expectació per a tot el grupet, per a mi també. Des del primer moment vaig veure mestres i educadors que venien a participar amb ganes i il·lusió. Aquesta tècnica, el kundalini ioga, comporta, entre altres coses, un alt grau de relaxació, millorant la claredat mental i emocional, optimitzant així els propis recursos com a persona. Després d’uns mesos de pràctica, he vist una evolució en el grup, i no solament pel que fa al treball físic, sinó de tot allò que acompanya a la pràctica del Kundalini: mantres, pranayames, meditació… pràctiques que als Occidentals ens costa encaixar en el nostre univers racional. Cada dijous, cansades després d’una jornada laboral, ahí estan les mestres i treballadores de l’Octavio Paz. Cada dijous marxe una miqueta més feliç de compartir aquesta experiència, de poder compartir quelcom en el que crec. La transformació cap a un món millor passa per l’acompanyament que se li dóna avui al nen, i ahí estan en primera fila els mestres. El ioga, com a eina transformadora, ha d’estar present a l’escola. Així ho crec. L’Octavio Paz, un referent en l’educació dels nens, també.